Els estrangers abusen dels ajuts i de les prestacions socials

RUMOR: Es diu que..."Abusen dels ajuts i de les prestacions socials": Ràdio Sabadell . Programa Tarda de Ràdio. 28 de gener de 2014

Interlocutors: -

Cris Molins, representant d’Iniciativa per Catalunya a la Comissió de la Convivència i agent antirumor

-

Josep Escartín, Síndic de Greuges i membre de la Comissió de la convivència i agent antirumor.

Les persones estrangeres són les que fan més ús, dels ajuts i prestacions socials?

Cal conèixer que, si bé tothom té dret a rebre prestacions socials, donada la universalitat dels ajuts, el seu atorgament està condicionat a l’estudi Facultatiu, a la constatació d’una demanda social expressada, a l’acompliment d’una sèrie de requisits, i inclús en alguns casos, al pagament d’una contraprestació per assegurar la sostenibilitat del sistema.

La llei de Serveis Socials catalana (Llei 12/2007, de l’11 d’octubre), preveu la universalitat com a primer principi rector del sistema establint que “els poders públics han de garantir a tothom el dret d’accés als serveis socials i

llur ús efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva”.

Tanmateix, la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (Llei 4/200, de l’11 de gener), esmenta que “Els estrangers residents tindran dret als serveis socials i a les prestacions socials, tant als generals i bàsics com als específics, en les mateixes condicions que els espanyols. Els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i a les prestacions socials bàsics”, art.14.

Si bé, perquè qualsevol persona pugui accedir als ajuts socials, cal acomplir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica, l’edat, el nombre de persones a càrrec, el temps de residència al municipi, o trobar-se en condicions de vida greu: d’infància en risc, gent gran en situació de dependència, famílies monoparentals sense ingressos, situacions d’exclusió social, joves en risc, entre d’altres. En cap cas hi ha cap prestació específica que s’assigni a una persona pel fet de ser estrangera. A més, en el cas dels estrangers, l’accés dels ajuts també està sotmès a unes condicions, com per exemple, disposar de permís de residència; per això les persones que no tenen la seva situació regularitzada (no disposen de papers), només poden accedir als ajuts en cas d’emergència . En el cas de la sanitat, l’accés a tots els serveis, en cas de no disposar de papers, és possible pagant una contraprestació a fi d’assegurar la sostenibilitat del sistema.

De totes formes les persones estrangeres, no són les que més fan ús dels serveis socials. Això és degut, en part, al seu perfil sociodemogràfic: la

majoria d’estudis mostren que la població immigrant d’origen estranger tenen entre 25 i 44 anys, i per tant, no acaparen part dels ajuts que destinats a la població més gran.

Segons dades del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, si ens fixem en les prestacions públiques que s'atorguen, veurem que les persones estrangeres no copen, ni molt menys, la majoria dels ajuts. De fet, els ajuts més costosos són els relacionats amb la jubilació, la invalidesa o la dependència, on les persones estrangeres representen una mínima part del conjunt de receptors.

Els col·lectius de nacionalitat estrangera accedeixen amb més intensitat a les prestacions socials, i als ajuts d’emergència, així com als serveis residencials a menors, donada la precarietat laboral que molts pateixen i la manca d’ingressos. També cal tenir en compte que, el fet de no tenir una xarxa social que li doni suport, provoca que aquests col·lectius siguin molt més vulnerables. En la situació actual, moltes famílies no han arribat a situacions extremes perquè disposen encara d’una xarxa social i familiar que els impedeix arribar a aquest extrem.

Per les raons abans esmentades, els col·lectius de nacionalitat estrangera accedeixen amb més intensitat a la Renda Mínima d'Inserció (RMI), si bé continuen estant per sota del 50 % del conjunt dels beneficiaris. Cal dir, però, que el Govern de la Generalitat de Catalunya, ha modificat aquest 2011 la Llei de la renda d'inserció mínima. Davant les dificultats

pressupostàries, el Departament de Benestar Social i Família exigeix residir a Catalunya de forma permanent i acreditar com a mínim dos anys de residència continuada al país.

També cal tenir present que, el temps que la població estrangera rep ajuts socials, és a dir, la durada dels ajuts, ja que en comparació amb les persones autòctones el temps és menor: dels ajuts que responen a situacions més cròniques com els relacionats amb situacions de dependència i pensions, se’n beneficia més la població autòctona.

Les persones estrangeres s’aprofiten dels ajuts i no cotitzen?

Les persones estrangeres contribueixen també -igual que la població autòctona- al sistema de protecció social mitjançant les cotitzacions a la seguretat social i els impostos – directes i indirectes-.

Malgrat la situació de crisi que estem patint, són moltes les persones estrangeres que continuen treballant i que cotitzen a la seguretat social, i totes, treballin o no, suporten l’ IVA en qualitat de consumidors i d’usuaris, és a dir, que estan sotmesos als mateixos impostos que la resta de la població. Tal i com vam comentar en el programa de ràdio anterior, els sistemes de protecció social es financen mitjançant la recaptació de tots els impostos, no tan sols amb l’ Impost de la Renta de les Persones Físiques, que repercuteix al ciutadà a través de la nòmina. Per tant, no són vàlides les afirmacions com “si no treballen i no cotitzen a la seguretat social, no tenen dret als ajuts”.

Segons l’estudi de la Fundación Ideas sobre “La contribución de la inmigración a la economía española, evidencias y perspectivas de futuro” (2011), la contribució fiscal de la població estrangera en l’època de prosperitat econòmica va ser de 5.000 mil·lions d’euros, representant el 50% de superàvit en el sector públic espanyol. I l’any 2010, amb la crisi, la contribució encara superava els 3.000 mil·lions d’euros.

I segons l’estudi “Inmigración y Estado de Bienestar en España” (2011), durant l’etapa de creixement econòmic, l’arribada de persones immigrants va ser favorable al sistema de seguretat social, i la seva contribució a la riquesa de l’estat va ser superior a la despesa en prestacions socials.

Segons dades més recents del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, l’any 2013 a Catalunya, el nombre d’afiliats estrangers encara era de 382.444 treballadors (un 23,42%), sent la comunitat amb més afiliats, seguit de la comunitat de Madrid, amb 344.663 treballadors (21,11%).

Ben al contrari, podem dir que les persones estrangeres estan suportant, amb els seus impostos, uns sistemes de protecció social dels que no es poden beneficiar al 100%. Hi ha molts ajuts que tenen com a destinataris les persones grans i dependents, per tant, en aquests casos les persones immigrants estan contribuint també a mantenir a d’altres col·lectius en situació de vulnerabilitat en la societat.

Una de les raons que tenen les persones estrangeres per emigrar al nostre país són els ajuts socials?

El projecte migratori de les persones que decideixen anar a viure a altre país es fonamenta, sobretot, en aconseguir una feina per a millorar les seves condicions de vida i la de les seves famílies. Per això, la seva principal preocupació és obtenir un contracte de feina i poder regularitzar la seva situació i poder mantenir-la el més temps possible. La durada de l’estada, junt amb l’assoliment d’un contracte permeten obtenir el permís de residència, i amb una perspectiva de mig plaç, poder reagrupar als familiars més directes (marit/muller, pare/mare, fill/a).

Poder gaudir de prestacions socials no és l’ incentiu que mou a les persones immigrants a moure’s a viure a un país diferent al seu, i encara menys, tenen com a horitzó formar part d’uns circuits assistencials que són destinats a les persones més pobres.

Hauríem de considerar que...

Sense la mà d’obra estrangera que fa tasques de cura i suport a les famílies autòctones –com és el cas de l’atenció a les persones dependents, dels nens petits, etc.- la despesa social hagués estat més gran. Per tant, la seva contribució en serveis socials també s’ha de mesurar tenint en compte la tasca que estan portant a terme, i la despesa que estan contribuint a estalviar tant a l’estat, en el cas dels ajuts socials públics, com a les famílies, en el cas dels ajuts socials privats.

En lloc de qüestionar l’accés de les persones estrangeres als sistemes de protecció social, o de deslegitimitzar aquests sistemes pels seus principis universalistes i democràtics, la societat hauria de reforçar-los, perquè el fet de que existeixi aquests sistemes, amb més o menys cobertura en funció de la cojuntura social i les polítiques públiques, ha fet possible a una major cohesió social al nostre país i, per tant, a una major integració social. En moments com l’actual, cal intentar garantir aquesta cobertura social a fi d’evitar una major desigualtat i fractura social.

Bibliografia -

La contribución de la inmigración a la economía española. Evidencias y perspectivas de futuro, Fundación ideas , Madrid,. 2011

-

Inmigración y estado de Bienestar en España. Colección de Estudios Sociales “ La Caixa”, nº 31. Francisco Javier Moreno Fuentes y Maria Brugetas Callejo ( 2011).

-

La llei de Serveis Socials catalana (Llei 12/2007, de l’11 d’octubre), Parlament de Catalunya http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/20071004_Lleiserveissocials_tcm32-64578.pdf

Llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (Llei 4/200, de l’11 de gener), http://extranjeros.empleo.gob.es/es/NormativaJurisprudencia/Ley_Organica_4_ 2000.pdf