Conceptes bĂ sics sobre el son
1
Autors: Montserrat Casajoana Matencio, directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou Soledad Casas Villena, infermera pediàtrica CAP Ca n’Oriac Isabel Gàmez Blanco, directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona Albajai García Cortés, tècnica del departament de Salut de l’Ajuntament de Sabadell Sandra Martin Rovira, directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener Mireia Todolí Gonzalez, CEIF Can Puiggener Lara Solà Mas, CEIF Can Puiggener M. Àngels Oller Ribera, llevadora CAP Sant Fèlix Lucía Solís Cardoso, secretària tècnica de la Xarxa de la Infància de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell Laura Pizarro Cormán, directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Andreu CAstells Olga Pont Nesta, ANDI Down Sabadell Lluis Sansa Pérez, Pediatre CAP Centre Ariadna Ramírez Mallafré, CDIAP PArc Taulí Juan M. del Caño Rodríguez, Serveis Socials de l’Ajuntament de Sabadell
14 El son
QUÈ ÉS EL SON El son és un estat fisiològic molt complex, amb diferents fases i que exerceix una funció reguladora i reparadora imprescindible per al correcte funcionament de l’organisme. És un període durant el qual el nivell de vigilància està disminuït i la persona reposa o descansa. Normalment requereix uns condicionants externs adequats (lloc, posició, llum, sorolls...), és espontani i periòdic. En l’adult i el nen més grandet té un clar ritme circadià (es repeteix cada 24 hores) relacionat amb el cicle dia-nit. En el lactant depèn també molt de la necessitat d’alimentar-se.
Etapes del son i variació amb l’edat Les etapes són més complexes del que podríem pensar i hi intervenen una sèrie de mecanismes neurològics, hormonals, metabòlics i cardiorespiratoris. Es poden dividir en: 1) Etapa inicial de son NO REM , de l’anglès “no rapid eye movements”, que vol dir “sense moviments oculars ràpids”. Aquest son no REM s’inicia amb la somnolència fins a arribar a un son profund. Hi ha una menor activitat cerebral i es pot acompanyar d’una disminució progressiva del to muscular. No hi ha moviments oculars. És la fase del son més reparadora. 2) Son REM. És la següent etapa, que es caracteritza per una activitat cerebral similar a l’estat de vigília (despert), amb moviments oculars ràpids (REM o “ràpid eye movements”). De manera paradoxal, es produeix també una atonia o desaparició del to muscular. Durant el son segueix existint activitat mental: els somnis, que són presents tant en la fase no REM com en la REM.
En l’adult generalment el son nocturn s’organitza en 4-5 cicles d’uns 90-120 minuts, amb breus despertars entre els cicles. Aquests despertars no solen superar els 30 segons i normalment no són recordats l’endemà. En cada cicle es passa de la vigília a la somnolència, al son profund i finalment al son REM. En els nens també es donen aquests petits despertars entre els cicles del son. Això evoluciona amb l’edat. Del son dels nadons menors de 6 mesos ens n’ocuparem en un apartat específic per la seva especificitat. Però podem dir que així com en l’adult el ritme vigilia-son es reprodueix amb uns cicles d’unes 24 hores, en els nadons aquests cicles són de 3-4 hores. Al llarg de la lactància els períodes de vigília són progressivament més perllongats i es consoliden períodes de son nocturns cada cop més llargs. Entre l’1 i 3 anys el nen generalment dorm una o dues vegades durant el dia. Entre els 4 i 5 anys aquests períodes de son diürn solen desaparèixer.
5
EL SON DELS NADONS ENTRE ELS 0 I 6 MESOS Totes les famílies es fan preguntes sobre qüestions relacionades amb el son dels nadons, la preocupació per saber i actuar davant els plors, teories contradictòries davant d´un mateix fet , l´alimentació i les pautes més adequades a l´hora de dormir fan que calgui uns criteris clarificadors que tranquilitzin les famílies en aquests primers mesos del nadó. Ningú ens donarà una resposta definitiva respecte d’això i d´aquí que cadascú faci ús del seu criteri per entendre què li sembla més raonable i de sentit comú, Els teòrics de la son infantil no semblen posar-se d´acord ni en la base mateixa de saber si el son és quelcom que sabem fer de manera innata o bé si és un acte que cal aprendre. El que sembla clar és que es tracta d´un procés evolutiu que es va adaptant així que el nadó creix, i sembla clar que les pautes i rutines de l´adult poden ajudar a consolidar les fases i a donar estabilitat. Podem donar una pauta aproximada dels patrons de son dels 0 als 6 mesos sempre pensant en la individualitat de cada nen/a i per això sent molt flexibles en aquesta interpretació: Els nadons en néixer no coneixen la diferència entre dia i nit, no tenen encara ritmes circadians, necessita dormir i alimentar-se contínuament, de manera que el dia i la nit no és un criteri per ells com per l´adult, d´aquí que sovint els pares ho vegin com un
6
problema, però és un problema seu que han de viure a la civilització occidental amb horaris, treballs, etc. i no pas pel nadó. Què podem fer llavors? Es pot començar a que el nadó vagi captant diferències entre el dia i la nit si seguim unes rutines i ens comportem de manera diferent de dia i de nit, durant el dia seria aconsellable parlar al bebé mentre s´alimenta, i a la nit canviar la pauta i mostrar-se amb més calma i amb to de veu més suau, amb el temps captarà la diferència i tendirà a dormir més de nit. A les tres setmanes aproximadament el bebé comença a dormir més hores seguides, potser de 3-4 hores, també estarà despert durant períodes més llargs. Si fem lactància materna les hormones de la mare reorganitzen el patrons de son perquè coincideixin amb el dels bebé, si es té paciència aquestes hormones poden ajudar a evitar transtorns del son a la mare. Els bebés alletats amb llet d´iniciació poden dormir períodes més llargs perquè aquesta llet tendeix a assimilar-se més lentament i està més temps a l´estòmag, però en general no hi ha gaires diferències en els patrons de son. Cap als dos mesos el bebè dorm una mica menys cada dia. De mitjana dormen entre 15-16 hores aproximadament i tendirà que aquestes hores siguin cada cop més durant la nit i estarà més hores despert durant el dia, tot i que conserva la tendència a fer migdiades. Contràriament al que alguns diuen normalment no dormen tota la nit encara, i és
normal que molts nadons encara als dos mesos necessitin alimentar-se per la nit. Es considera aviat per establir horaris, i pot resultar contraproduent voler-ne imposar un. En arribar al 4 mesos de mitjana dorm entre 9-11 hores cada nit i una o dues migdiades diàries de 2-3 hores cadascuna. En aquesta etapa és més capaç d’adomir-se sol. Es pot començar a establir una pauta per dormir, per tant ens podem assegurar a partir d´ara un ritual d´anar a dormir que segueixi el mateix horari i de la mateixa forma cada dia. Tot i que no s´ha de ser estricte sinó el més conseqüent possible. El bebè als sis mesos ja s’està acostumant als patrons i rutines. Dorm al voltant d’11 hores cada nit, i les migdiades són una mica més curtes normalment al matí i a la tarda. Als 6 mesos són capaços de dormir durant tota la nit sense necessitat d’alimentar-se a mitjanit, si no és que es continuï l’alletament i es tracti de matenir la producció de llet.
7
EL SON La infància és, doncs, l’etapa de la vida on es requereixen més hores de son per establir un adequat ritme de creixement i benestar. Els pares o tutors, dins del procés educatiu, han d’ensenyar als infants a adquirir bons hàbits, entre ells dormir i descansar. Ara bé, farem una excepció al llarg dels tres primers mesos de vida, etapa on les normes no haurien d’existir. Podem distingir entre dos grans moments: - abans d’anar a dormir, i - mentre dorm (o no...). Transcurs del son
Abans d’anar a dormir Abans d’anar a dormir és aquell moment en què uns bons hàbits són essencials per aconseguir el millor ambient per afavorir el son. Aquest ambient l’hauríem d’aconseguir cada dia, és a dir, l’hem de convertir en rutina, que és el que facilitarà que l’infant pugui anticipar el moment i acceptar-lo (qui avisa no és traïdor!). Establir un ritual per anar a dormir és un hàbit que aconseguirà donar seguretat al nen i farà que el seu món sigui més organitzat, segur i confortable. Aquests rituals fan de transició i preparen per dormir. És essencial que hi hagi un acord entre els pares en la forma de dur a terme aquest procés, tenint en compte les característiques de cada família. La rutina pot començar entre mitja hora i una hora abans de dormir. Seria bo establir uns horaris més o menys fixos, la rutina ha de ser senzilla, és important no alterar-ne l’ordre i repetir-la cada dia de la mateixa forma. No oblidem ser flexibles en determinades ocasions, per exemple quan el nen/a estigui malalt, però reprendrem els bons hàbits quan es recuperi.
8
Un possible exemple de rutina prèvia al moment d’anar a dormir podria ser el següent: fer el bany, sopar, rentar les dents, llegir un conte o cantar una cançó, desitjar bona nit i dormir. A l’hora d’establir la rutina adequada cal tenir en compte que és important que hi hagi un període de tranquil·litat previ a l’hora d’anar dormir perquè si els infants estan massa alterats no seran capaços de relaxar-se per adormir-se. En aquest cas, la televisió, els jocs o contes massa excitants o els menjars molt pesats o amb aliments excitants els hi dificultaran la conciliació del son. Un altre aspecte a tenir en compte és que hi pot haver diferents motius que dificultin o endarrereixin el moment d’anar a dormir. Els motius pels quals els nens no volen anar a dormir seran diversos, però en molts casos es tracta d’una negativa dels infants de separar-se dels seus pares i/o germans; sovint perquè el pare/mare acaba d’arribar i el nen reclama passar més temps amb ell/ella. Tant per a uns (nens), com per als altres (adults) el moment d’anar a dormir pot ser viscut com un moment de separació.
Mentre dorm Com hem comentat amb anterioritat, el son està format per diferents fases. Com en el cas dels adults, els nens també tenen microdespertars (sovint només duren uns quants segons), en els quals el nen es pot desvetllar. Els despertars que tenen els nens durant la nit poden estar influïts per les experiències diürnes, nous aprenentatges (iniciació a la marxa bípeda), canvis en la seves rutines (cangur nou, entrada a l’escola bressol...). Així doncs, aquests despertars nocturns habituals i normals dins l’estat del son hem d’encarar-los amb paciència i mantenint els bons hàbits (podem anar a veure què li passa, tranquil·litzar-lo, etc., però és millor no donar-li aliments, no obrir els llums, no jugar amb ell...).
Per això és important controlar factors ambientals: temperatura adequada de l’habitació (ni massa calorosa ni excessivament freda), roba còmoda, silenci, poca llum, etc. Si pensem que pot necessitar aigua es pot tenir preparada i accessible perquè ell mateix pugui agafar-la. Així mateix, si necessita una nina, una manteta o algun objecte que li doni seguretat a l’hora d’adormir-se serà important facilitar-li. D’aquesta forma, si es desperta en algun moment de la nit podrà recórrer a aquest objecte per tranquil·litzar-se i tornar a conciliar el son. Cal recordar que per dormir com una persona gran (desig de molts pares) cal ser gran!
Els motius pels quals els nens no són capaços de tornar a adormir-se poden ser diversos: tenen por, estan incòmodes per algun motiu, han d’anar al lavabo, tenen set, o bé no poden tornar a conciliar el son sols i necessiten als pares o algun altre element extern que els ajudi.
9
?
Quantes h
ores?
sa En quin moment de la infante PREGUNTES és recomanable treure l’hàbit de la migdiada? Han de fer la migdiada? de fer Quantes hores? En quin moment de la infantesa és recomanable treure l’hàbit de la migdiada?
És recomanable que els nens/es de 0 a 3 anys facin la migdiada, perquè a causa de l’alta activitat dels seus cervells, les seves necessitats de son, s’acumulen més ràpidament. Això els permet descansar per renovar energies i estar després més receptius a tots els estímuls externs. Alguns experts i/o professionals diuen que la migdiada pot suposar un descans amb una mitjana d’entre 20 minuts a 3 hores. Ara bé, no tots els infants tenen les mateixes necessitats de descans, depenent aquestes del seu caràcter, estat de salut, hàbits familiars, ambient que els envolta, etc. A més a més, a mesura que van creixent, la quantitat d’hores de son es redueix i canvia la distribució d’hores de vigília al cap del dia. De nadons dormen petits períodes entre àpats, tant de dia com de nit, i a mesura que creixen acostumen a ser ells mateixos qui regulen les seves hores de descans. Aquest canvi ve acompanyat, molts cops, de l’adaptació a l’horari escolar, no cal precipitar-se en treure un hàbit tan saludable i beneficiós com el de la migdiada.
10
Han ? a d a i d mig
?
la
Quan a un nen li costa adormir-se a la nit, és millor que no faci la migdiada i així tindrà més son? A molts pares els preocupa el fet que els seus fills/ es facin la migdiada durant el dia i que això pugui interferir amb el seu patró de son nocturn, dificultant que conciliïn el son a les nits. Si la migdiada es fa molt cap al final de la tarda, això pot passar. En aquests casos es pot intentar introduir alguns canvis en els hàbits i en l’horari de descans del nen/a abans de treure completament la migdiada i el seu efecte reparador, sobretot durant els primers anys de vida. Hi ha estudis que demostren que l’infant que ha descansat durant el dia arriba més tranquil a la nit que no pas els nens/es que intenten adormir-se massa esgotats, nerviosos, inquiets, amb un excés d’activitat i molt irritables. Per tant, de la mateixa manera que creixen i regulen les seves necessitats de son i de descans nocturn aprendran a regular les seves necessitats de descans durant el dia.
Quan cal passar-los de dormir al bressol a una habitació? Com fer el traspàs cap al seu propi llit? Què és millor: que els germans dormin a la mateixa habitació o en habitacions separades? La resposta a totes aquestes preguntes la teniu vosaltres mateixos, ara bé, seria bo prendre una decisió tenint en compte la necessitat del vostre fill/a i les vostres pròpies. No hi ha una edat determinada per fer el traspàs del bressol al llit gran, a una altra habitació o fins i tot per treure’l del llit dels pares. Aquest fet dependrà dels costums, hàbits i situacions familiars que determinin l’actitud davant aquest fet i com ja es diu “cada família és un món”, per tant, segurament la decisió serà diferent en cada un dels casos.
Està bé que els nens dormin al llit dels pares? Fins a quina edat es pot mantenir?
Aquesta pràctica de criança que consisteix en el fet de dormir amb els fills/es, forma part del tarannà educatiu que cada família vulgui exercir. De tal manera, serà correcte sempre que els membres de la unitat familiar hi estiguin d’acord, tenint en compte unes pautes d’actuació que vetllin per la seguretat de l’infant. Per a més informació adreceu-vos a: www.grupnodrissa.org/Documents/Colecho.pdf
Potser ens pot ajudar plantejar-nos una sèrie de preguntes com: dorm incòmode en el seu llit? Li ha quedat petit el bressol? I nosaltres (mare i pare) dormim còmodes? La resposta vindrà determinada per cada una de les diferents realitats familiars i així podrem decidir com actuar o què fer. Ben segur que si la resposta deixa de significar un neguit i s’acosta al màxim al benestar de tots, serà la decisió més encertada!!!
11
Per què té gana el nen durant la nit?
És necessari donar-los xumet o nina a l’hora d’anar a dormir? Com s’han de desenganxar?/Com treure l’hàbit de posar-se el dit a la boca per dormir? És possible que per sentir-se més segurs s’aferrin a algun objecte en el moment d’anar a dormir, com ara el xumet, les nines, el propi dit, etc. Cal tenir en compte, també, que el xumet els relaxa per l’acte de succionar, recordant-los el pit de la mare. De mica en mica, quan l’infant es vagi fent més gran, i quan arribi l’època en què se senti més independent, serà ell mateix qui s’anirà desprenent d’aquests objectes. Per altra banda, haurem de tenim en compte que el xumet o l’hàbit de posar-se el dit a la boca són dos factors en els quals, com a adults, cal prendre més atenció, ja que entren en joc aspectes com una possible malformació en la dentició o una alteració en l’articulació del llenguatge. Per tant, tenint en compte aquests trets, serà decisió de cada família quan és el moment idoni per treure aquestes costums.
12
El lactant, sobretot en les primeres setmanes de vida necessita menjar molt sovint, tant de dia com de nit, fins que la lactància, sobretot si és materna, quedi ben instaurada. Quan es fa alletament matern s’aconsella fer-ho “a demanda” ja que és el nadó que amb la freqüència i intensitat de la seva succió estimula la producció de la llet materna. En la lactància amb llet adaptada es poden “marcar” una mica més els horaris, però sempre respectant les necessitats de cada nen en particular. S’ha de tenir en compte que durant els primer mesos de vida el creixement és molt ràpid i per tant necessita alimentar-se més sovint. S’aconsella, per crear uns bons hàbits de son, que les condicions del lloc on dorm siguin diferents durant el dia i la nit, per tal que pugui anar diferenciant els dos ambients: de dia llum i sorolls, i de nit foscor i silenci. Així, quan amb el creixement el temps entre els àpats es vagi allargant, ho farà més durant la nit que de dia, ja que les condicions ambientals en seran més favorables. Sobre el mig any de vida, i depenent molt de cada cas en particular, ja podria dormir tota la nit seguida, però sovint hi ha lactants que encara fan una presa nocturna o més. Hem de respectar les necessitats individuals de cada nen, però cal valorar que des del punt de vista nutritiu i maduratiu, un lactant de més de mig any que faci dos o més preses nocturnes, sol ser causat més per un tema d’hàbits adquirits i necessitats afectives o de contacte, que no pas per necessitats nutritives.
La meva filla es desperta moltes vegades a la nit, ens crida i no vol res, només que estem amb ella. Què hem de fer? Quan dormirà tot la nit seguida? Què cal fer quan es desperten a la nit i demanen que els facis companyia? Per què es desperta a mitja nit, sempre a la mateixa hora? Quan un nen a la nit reclama la presència d’un adult sempre hi ha d’anar la mateixa persona?
És ben cert que quan l’infant reclama l’atenció de l’adult a mitja nit s’ha d’acudir per a esbrinar el motiu de la seva crida. Així, si ens assegurem que el nen/a té el bolquer net, té cobertes les necessitats alimentàries o, senzillament, li ha caigut el xumet o nina, potser ens podem plantejar el fet que el seu objectiu sigui reclamar l’atenció del pare o de la mare perquè no es vol trobar sol/a. Tanmateix, cal destacar que no és necessari que sempre hi vagi la mateixa persona quan el nen/a es desperta a mitjanit. Si estem davant d’aquest fet, és important que tots els membres de la família actuïn de la manera que se sentin més còmodes amb aquest esdeveniment, buscant la solució que s’adapti més a les seves necessitats. Així, si alguna situació causa neguit als pares i mares, és qüestió de canviar d’estratègia per
trobar una que resulti més favorable per a tots. Si el neguit persisteix, seria convenient comentar-ho amb els especialistes que la família té al seu entorn (pediatres, infermeres, mestres...), ja que aquests ajudaran que la família trobi la solució més adequada i adaptada a les seves possibilitats. Una estratègia que es pot utilitzar sempre tenint en compte el tarannà de cada infant podria ser anar-hi de forma tranquil·la, mantenint un to de veu suau, no encendre els llums i calmar el nen/a per tal que es torni a relaxar. En cas necessari també se li pot oferir algun objecte que li doni seguretat i permeti alhora calmar-lo. Un cop la situació estigui més estabilitzada serà el moment que el pare o la mare tornin al seu llit.
13
Si està adormit i li toca menjar, és millor despertarlo o esperar a donar-li quan es desperti? Depèn molt de l’edat. Els primers dies o setmanes, quan la lactància no està ben instaurada, és molt important que l’alletament sigui freqüent, tant de dia com de nit. El nadó necessita mamar sovint, amb intervals que com a màxim han de ser de tres o quatre hores, segons el grau maduratiu del nen i el tipus de lactància (materna o amb llet adaptada). Quan tenim un nadó, de pocs dies de vida, que “és molt bo” i excessivament tranquil, i que no es desperta a les seves hores per reclamar el seu menjar, s’ha de consultar el pediatre/a o infermer/a i controlar molt de prop el seu guany de pes. És molt diferent en el lactant que ja té unes setmanes o mesos de vida, està actiu i content durant el dia i augmenta bé de pes. En aquest cas se’l pot deixar que dormi a la nit les hores que necessiti i no cal despertar-lo.
14
El meu fill té 2 anys i mig i encara em demana pit a la nit 3 i 4 vegades. Com ho puc aturar?
El deslletament a partir dels 12/18 mesos seria aconsellable fer-lo de forma gradual, perquè el nadó no ho visqui com un càstig a la seva demanda. Se li pot oferir una presa just abans d’anar a dormir, revisar els hàbits i rutines de descans (potser cal algun reajustament), prestar-li atenció exclusiva en el moment d’anar a dormir (llegir un conte, cantarli cançons de bressol...). Recordem que a partir de l’any, l’alletament a la nit deixa de ser una necessitat nutritiva per passar a ser afectiva. En tot cas, cal recordar que és recomanable no intentar el deslletament en una època de transició o canvi, com per exemple quan la mare ha de tornar a treballar, durant les vacances, just abans de l’inici de l’escolarització del nen/a, etc. ja que l’infant ho pot interpretar com un càstig.
Els infants poden tenir malsons? Què són els terrors nocturns? A quina edat comencen? Els malsons són més un procés natural relacionat amb la maduració i posada en marxa de mecanismes defensius que no pas un trastorn de la son, com s’engloben en algunes classificacions. Solen aparèixer al voltant dels 2 anys i amb més freqüència cap als 3. Gairebé tots els infants tenen malsons alguna vegada i, tot i que resulten desagradables, tant per als infants com per als pares i mares, solen desaparèixer amb l’edat i generalment no necessiten cap tipus d’intervenció mèdica o psicològica. Els malsons són somnis viscuts intensament per l’infant que li produeixen sensació de por i inseguretat i fan que el nen o la nena espontàniament es desperti espantat, desorientat i generalment recordi el que ha somiat, molt cops amb profusió detalls. Aquests malsons solen donar-se en la fase de son “REM”, més freqüentment cap al final de la nit. Durant els episodis no solen aparèixer moviments o sons, ja que en fase “REM” no hi ha to muscular, i si apareixen solen marcar el final del malson i el despertar.
Cal diferenciar-los dels terrors nocturns, menys freqüents que els malsons, i que solen començar una mica més tard, a partir dels 4 anys. Durant l’episodi, el nen sovint s’asseu sobtadament al llit, amb els ulls oberts però desconnectat del que el rodeja, crida i plora amb una expressió facial de por i es mou molt agitat. A diferència dels malsons no es sol despertar espontàniament i l’endemà, en aixecar-se, no recorda res del que ha passat a la nit i tampoc del que ha somiat. Si els pares aconsegueixen despertar-lo, encara que no s’aconsella fer-ho, es mostra desorientat i confús i amb una certa sensació de por, però no tan acusada com en els malsons, ja que no recorda el somni. Solen aparèixer en la fase de son “no REM” i normalment a la primera meitat de la nit. Els malsons disminueixen amb l’edat però poden durar tota la vida. Els terrors nocturns solen desaparèixer a l’adolescència.
15
Què cal fer quan dormint tenen por, criden, es mouen agitadament i parlen? És somnambulisme?
Quan el nen crida, es mou agitadament o parla i està dormint, encara que pugui estar assegut al llit i amb els ulls oberts, té un terror nocturn. Encara que el pare/mare s’assegui al seu costat el nen segueix amb el seu somni i l’endemà no recordarà res i el terror nocturn no li produirà cap efecte d’ansietat ni pors. En els terrors nocturns els pares han d’adoptar una actitud tranquil·la i simplement vigilar que el nen no caigui o es pugui fer mal davant del seu estat d’agitació. No es recomana despertar-lo i simplement vigilar-lo, tranquil·litzant-lo si cal amb paraules suaus, fins que l’episodi cedeixi espontàniament i el nen segueixi dormint normalment.
16
En el somnambulisme el nen s’aixeca del llit, sense agitació, camina i pot fer certes activitats habituals, però segueix dormint i l’endemà tampoc recorda res. No cal despertar-lo però sí evitar situacions que puguin comportar un risc físic: no dormir en lliteres, tancar finestres i les portes amb clau, evitar objectes al seu pas amb els quals pugui ensopegar i, si ens n’adonem, acompanyar-lo tranquil·lament al seu llit sense necessitat de despertar-lo. En els malsons quan el nen crida o plora ja sol estar despert i espantat. Cal que el tranquil·litzem i li donem la seguretat necessària per poder tornar a adormir-se després d’aquest episodi desagradable. És important quedar-nos al seu costat propiciant el contacte físic, acaronar-lo, donar-li la mà, parlar-li de forma suau, mantenir-nos tranquils fins que a poc a poc aconseguim que es torni a adormir de forma tranquil·la i relaxada.
Com podem evitar els malsons o els terrors nocturns?
De vegades els malsons i els terrors nocturns poden coincidir en moments concrets de la vida de les criatures, mort d’un familiar proper, separació dels pares, període d’adaptació a l’escola, canvi de domicili, malaltia de l’infant, haver vist algun programa violent a la TV, un dia d’especial sobreexcitació, etc No es poden preveure ni evitar, però hi ha alguns hàbits que es poden tenir en compte abans d’anar a dormir i que faran que potser en disminueixi la freqüència. S’hauria d’evitar: > veure a la TV determinats programes d’acció abans d’anar a dormir > realitzar activitats físiques > llegir contes de por > sobreexcitar l’infant
També hi ha rutines que poden afavorir un bon ambient que faci que l’infant vagi a dormir tranquil i relaxat, reduint la possibilitat de tenir mal sons: > un bany abans de sopar > escoltar música suau > abaixar la intensitat de la llum > cantar alguna cançó coneguda i que li agradi > fer-li un petit massatge
17
El meu fill no sap adormirse sol i m’he d’estirar amb ell fins que està Aquest es un fet força freqüent en moltes famílies. adormit. Fins a quin punt és un problema el fet d’estirar-se amb el nen perquè s’adormi dependrà molt de cada Què hem de nen i de cada família. Per al nen el fet que el pare o fer quan un la mare s’estiri amb ell li dóna seguretat i li permet nen/a té por i relaxar-se més fàcilment per poder conciliar el son. no vol anar a Per altra banda, és un moment que molts nens i pares dormir? aprofiten per compartir i donar-se mostres d’afecte (sovint és l’únic moment tranquil que tenen al llarg A part de patir malsons de vegades les criatures no del dia). És possible que en alguns casos quan el nen volen anar a dormir perquè tenen por, sobretot si es desperti al llarg de la nit no tingui problemes per dormen soles. Algunes estratègies que poden ser tornar a adormir-se sol, però en d’altres el fet de d’utilitat a l’hora de fer disminuir aquesta sensació no trobar el pare o la mare al seu costat serà una de por és dormir acompanyat d’algun peluix especial dificultat. i significatiu per a la criatura, dormir amb una petita Hi haurà nens a qui costarà tornar a conciliar el son llum, amb la porta oberta, dormir amb els pares perquè no han après a fer-ho sols i necessitaran o amb algun germà, o quedar-se físicament al seu la companyia del pare o la mare per relaxar-se i costat fins que s’hagi mig adormit. L’ideal, però, és adormir-se. Per evitar això seria important que els que quan ja estigui relaxat i tranquil ens acomiadem pares acompanyessin el nen en els moments previs afectuosament d’ell per donar-li seguretat i deixem a dormir, explicant un conte o cantant una cançó, l’habitació quan encara estigui una mica despert. No per exemple, però sortissin de l’habitació quan ell hi ha opcions més vàlides que d’altres i dependrà de encara està despert. El fet de deixar una nina, una cada infant i de cada família. manteta o algun objecte que al nen li agradi i amb el qual es senti segur podria ajudar en aquest procés. D’aquesta manera, si al llarg de la nit es desperta trobarà aquella nina que el reconforta i podrà tornar a adormir-se. El fet de dormir sol és també un hàbit que cal aprendre i amb el qual hem de ser pacients i mantenir la tranquil·litat.
18
En primer lloc, caldria diferenciar si estem parlant d’un bebè de mesos o d’un infant de dos o tres anys. En qualsevol cas, és molt freqüent que els nens que prenen pit es quedin adormits al pit de la mare, ja que és un fet que els relaxa. En els infants de dos o tres anys el fet de prendre el pit ja no és tant per una necessitat nutritiva sinó per una necessitat més afectiva. El vincle i la relació que s’estableix entre la mare i l’infant en aquest moment és molt íntima i estreta, el nen es sent segur i reconfortat pel contacte amb la mare i això facilita que es relaxi i s’adormi més fàcilment.
Només s’adorm prenent el pit. Com l’hi puc treure? És normal?...
Com dèiem anteriorment el problema és quan per a la mare i per al nen suposa una dificultat. En aquest cas haurem de mirar de trencar l’associació que ha fet el nen de dormir prenent el pit. Algunes idees per trencar aquesta associació serien les següents: > Retirar el nen del pit just abans que s’adormi. És possible que plori, llavors l’acaronarem i el tranquil·litzarem i el portarem a dormir. Cada vegada que el nen plori mirarem de consolar-lo. > També podem delegar en el pare la funció d’adormir el nen, d’aquesta manera facilitarà que el nen no tingui tan disponible el pit de la mare en aquest moment i per altra banda reforçarem el vincle amb el pare. > Substituir aquest afecte que rep el nen a través del pit per la via d’abraçar-lo, fer carícies, pessigolles, etc. D’aquesta forma serà més fàcil que el nen es desenganxi del pit ja que rebrà l’afecte que necessita per una altre via.
19
És bo que s’adormin en braços, al sofà, al llit dels pares, etc. i després portar-los a la seva habitació? Què puc fer perquè aprengui a adormir-se sol? El millor és que el nen s’adormi al seu llit directament. Quan s’adorm en un altre lloc i després el portem al seu llit adormit, ell no té consciència d’on està dormint. Això pot provocar que quan es desperti durant la nit, s’adoni que està a un lloc diferent i no sàpiga tornar a adormir-se. El nen que s’adorm al sofà o amb els pares, se sent més segur i protegit i li és més fàcil conciliar el son, però és un nen que no ha après encara a adormirse sol. És per això que no sabrà fer-ho un cop es desperti a mitja nit i es trobi sol al seu llit. Per aprendre a dormir sol és important que s’estableixin uns bons hàbits i es creï una bona rutina en els moments previs a l’hora en què el nen anirà a dormir (tal com s’ha comentat en el capítol corresponent).
20
Què hem de fer quan s’adorm pel camí, sense haver sopat i abans de l’hora habitual? Com ja s’ha comentat, cal tenir en compte la importància de poder ser flexibles amb les rutines que establim. Així doncs, en aquest cas, caldrà valorar què és més important a l’hora de decidir si despertem el nen o el deixem dormir fins a l’endemà. Per decidir-ho, podem tenir en compte factors com per exemple el fet de si ha fet una activitat més cansada de l’habitual i per tant necessitarà dormir unes hores més, o bé, si ja ha menjat prou durant el dia com per aguantar fins a l’endemà, etc. És important recordar que els pares són qui més coneixen el nen/a i les seves circumstàncies i, per tant, són qui millor pot decidir què fer en els casos excepcionals. En cas que aquesta situació no es doni de forma puntual sinó que passi a ser una cosa habitual, caldrà plantejar-se un canvi en l’establiment d’horaris i rutines del nen per tal d’evitar que s’adormi abans de l’hora prevista.
Per què quan arriba l’hora d’anar a dormir s’accelera moltíssim? Sovint l’hora d’anar a dormir es viu com un comiat. Grans i menuts s’han de separar i ni a l’un ni a l’altre agrada. Quan això passa i arriba el moment és molt fàcil caure en el parany de la sobreexcitació. És com negar-se a anar a dormir perquè si poguéssim llegir el que sent l’infant sentiríem: “estic ben despert, no em cal anar a dormir!” I més atentament sentiríem: “no em vull separar de vosaltres!” Si ho entenem així sabrem quin és el nostre paper. Poder acompanyar l’infant en tots els rituals previs a l’arribada del son el tranquil·litzarà perquè ens sentirà ben presents i ben a prop. També podem aprofitar l’ocasió per dir i mostrar com l’estimem i assegurar-li que quan ens necessiti serem al seu costat.
21
Seguint una rutina diària, com afecta que puntualment es canviïn els horaris el cap de setmana? O en períodes de vacances? Són aconsellables les infusions per ajudar a dormir bé els infants?
Per ajudar un infant a dormir bé calen uns bons hàbits i seguir unes rutines. Si això es respecta, dormirà bé sense oblidar tenir en compte com és el son d’un nadó, els seus cicles, els seus despertars... I si creiem que segons els criteris de cada edat no dorm bé és que alguna cosa passa: un dolor, una febre, una necessitat de consol, un malson... En aquestes situacions la infusió serà de poca ajuda. Quan parlem de bon hàbits (consulteu “El Son” a l’inici d’aquest document) no ens referim a donar o no infusions, perquè no les hem contemplades dins una bona profilaxi. Les infusions es van utilitzar molt fa unes dècades perquè era una manera d’assegurar-se que l’aigua que ingeria el nadó estava bullida. De tota manera, si es volen utilitzar no hi ha contraindicacions tot i que estaria bé vetllar perquè no siguin ensucrades i que no substitueixin cap àpat. Recordem que omplir l’estomac d’aigua, de sucs o d’infusions treu la gana.
22
Tota acció té una conseqüència. Per això quan hi ha un canvi en els horaris o en les rutines hem d’esperar aquesta conseqüència. A nosaltres també ens passa: si cada dia fem les coses de la mateixa manera, el dia que ho fem diferent de ben segur que alguna cosa no sortirà igual!. I amb això no diem que els canvis siguin o no bons, sinó que hem de ser conscients que possiblement tindrem altres respostes. Pretendre que tot rutlli com volem és ser molt ambiciós i poc realista ja que els dies no són tots iguals. Les rutines ajuden l’infant a anticipar el que vindrà i quan ens les saltem l’incomodem perquè no sap què passarà. D’aquí no hem de concloure que cal ser inflexible, ja que qui no ha tingut un dia terrible i no té forces per explicar el conte tan llarg? O què hi podem fer si té febre i hem decidit no banyar-lo abans d’anar a dormir? El mateix podem dir del cap de setmana o vacances on podem ser més permissius amb els horaris i els imprevistos. El que és important, però, és no oblidar que aquests canvis tindran conseqüències i hem d’estar preparats i acceptar-ho. No podem pretendre que, malgrat que ens saltem l’hora habitual d’anar a adormir i la retardem dues hores, l’infant l’endemà es desperti més tard; o que si ens saltem les rutines d’explicar el conte, l’infant ho entengui, ens comprengui i s’adormi tranquil·lament.