De caminar, sentir, palpar. Converses a 3 veus.
Lurdes Casanova Ubach Sara Cabo Moreno
Sara Cabo i Lurdes Casanova, nascudes a la Seu d’Urgell, lloc on han crescut i han après a apreciar el seu entorn fet que ha esdevingut important en el seu treball. Amants de les muntanyes, els cims i la neu. Cerquen en el caminar una altra forma de dialogar, de comunicar-se i és així com esdevenen companyes de camí.
Març 2014 – Roca del Corb, Alt Urgell
Les grans parets de terra, de colors que s’aixequen al teu davant. L’alçada. La roca, els camps, els rius i els boscos. Els cims. Allà aprenguérem a caminar, allà estem a casa. Tot això, ens porta cap aquest projecte que és la mostra del diàleg amb les muntanyes, amb aquest entorn, territori al qual sentim que pertanyem.
Caminar. L’acte i els antecedents Aquest paisatge, entorn nostre; com a forma, com a so. Ens acull i ens abraça, d’una forma íntima i propera tot i desconèixer el tarannà de molts dels seus indrets. Això ens porta a voler endinsar-nos-hi, a emprendre un camí. Caminar es torna llavors una necessitat. Ja anteriorment artistes i pensadors s’havien endinsat en el camí. Tony Smith es qüestionà per primer cop la travessia com a experiència i per Richard Long ja esdevé una forma d’arribar a l’art. A partir dels seus sentits, la seva escala, a partir d’ell mateix pren consciència d’on es troba i de la relació que estableix amb l’entorn. El caminar li serveix d’instrument per assolir aquest lligam. David Le Breton relaciona l’acte en si mateix i els lligams emocionals que aquest comporta quan parla “d’aquell caminar consentit que es fa amb el plaer del cor, aquell que convida al trobament, a la conversació, a gaudir del temps, a la llibertat d’aturar-se o de continuar el camí. Una invitació al delit i no a la guia per fer les coses correctament. El plaer tranquil de pensar i caminar.” (David Le Breton, 2011, p 20)
D’altra banda, Perejaume, també ens parla del so i la veu del paisatge. Fa referència al toponimista; aquell qui busca i en capta els sons. Una figura, que transita l’espai establint una relació sonora. Finalment, també ens fixem en Hamish Fulton i la seva manera de cartografiar. Aquest mostra els seus recorreguts a través d’una espècie de poesia geogràfica; frases i símbols que poden interpretar-se com cartografies que evoquen les sensacions del lloc.
Març 2014 - Els Pirineus des del Pic de L’orri, Alt Urgell
La conversa. Els sons És en aquesta experiència de l’acte de caminar on sorgeix un instant en el qual, cadascuna de les nostres passes, en contacte amb el terreny, esdevé un so. Aquest fet ens porta cap a una conversa. I sentim com el paisatge pren veu en una llengua que no ens és pròpia; de vent, de neu, de fulles seques, de pedra, de terra... marcada pels ritmes i les percepcions d’aquest entorn. Taques, colors, sons i formes esdevenen elements de la conversa. Un diàleg de percepcions visuals, sonores, i tàctils.
Mapejar. Gravar Un mapa ens sol representar els relleus i ondulacions del terreny per guiar-nos a través d’ell. En aquest sentit, mapejar es torna per nosaltres la millor manera de gravar una conversa. Gravar ens retorna a aquesta línia de conversa, de camí, perquè igual que caminar té un procés pacient i contemplatiu, plaenter, que permet aturar-se o continuar. Una conversa suspesa i atemporal que es segueix en cada camí.
Març 2014 – Lurdes a la Roca del Corb, Alt Urgell
Bibliografia Francesco Careri, (2002). Walkscapes.El andar como práctica estética. Barcelona, GG Land&ScapesSeries, ISBN: 84-252-1841-1 Perejaume (2007), L’obra i la por. Barcelona: Galàxia Gutenberg Cercle de Lectors. ISBN: 848109- 687-3 Richard Long i Ben Tufnell (2009), R.Long. Selected statements & interviews, Londres, Haunch of Venison. ISBN: 978-1-905620-15-9 David Le Breton (2011) , Elogio del caminar, Madrid, Siurela, La Biblioteca Azul série mínima 31, ISBN: 978-84-9841-570-0 Henry David Thoreau (1998) , Caminar, Madrid, Adora Ediciones, ISBN: 9788488020109. Disponible a : http://www.teosofiaencolombia.com/images/Henry_Thoreau_-_Caminar.pdf