Fins veure’m dalt
Amuntegar pes i temps. Seguir pujant fins allà on ja no queda res més. Habitar, encara que momentàniament, en el silenci de les pedres. M’arrecero; i emprenc el retorn. Una acció cíclica, de com el cos es vincula a aquests indrets, i s’hi emmiralla. I cada vegada es fan més presents. Rememorar cada pas hem porta a crear obra; com fites, del desig de seguir pujant. Acumulacions que pretenen no caure en l’oblit d’un mer record i romandre en un temps més llarg. El desgast; la pedra geològica i la pedra litogràfica. I buscar certeses en paraules i imatges per seguir avançant. Arribar a l’ombra.
_Prats del Cad铆 12.10 _Pic de la Valleta 9.11 _Puigmal 25.2 _Tossa Plana de Lles 20.11 _Puigpedr贸s 5.10
12.10
Això passava caminant; m’obstinava el pes, (de cadascuna de les pedres) de comprendre que tot allò que importava ja era present.
9.11
On vull anar és l’ombra. D’un d’aquests mars quiets, rogallosos. D’aquells fa tant temps que xiuxiuegen, que s’escapa una vida.
25.2
Amunt o avall, seguir una certesa o una altra. Escriure, amb sons, damunt la pedra.
20.11
La perseverància t’assenta i et consumeix feble i severa. Tanmateix, em resguardo a la teva falda; i l’abraçada és gélida però acollidora.
L’horitzó vertical, i la pell encara freda.
5.10
Res fa mÊs cert el retorn; el silenci, l’obaga.