Recompenses Adults

Brillants

Cecilia García Fenoll

Mónica Ortí Orero

Fulles de Llorer

Victor González Carratalá

Argent

Begoña Fernández Vilanova Estefanía López Mora Antonio Javier Chulia Silvestre

Amparo Martínez Tronch Sonia Monterde Puig Santiago Peris Bartual Raquel Peris García Claudia Peris Ibáñez

Rosa Puig Victoria Cristina Rubio Silla

Ines Mª Soto Inarejos Laura Rojas Tarín Belén Yago Cervera

Or

Francisco Casabán López Cristina Jiménez Almagro Yolanda Martín Matínez

Ana Rus Moreno Ponce

Natividad Puig Victoria

Coure

Jose Vte. Andreu Piles

Mª Amparo Baños Ruiz Alberto Celma Carcía

Paula Company Perea Enric Osme Llopez Cristian Garzón Sanjulián Francisco Martí Puig Alvaro Medal Juanatey Carla Pallardó García

Cristina Peris Bartual

Andrea Quesada Moreno Dalia Ruiz Avellán

Amparo Ruiz Costa Sheila Sánchez Del Sanz

Marta Úbeda Romero

Per Boro Ciscar Juan

La nit del 18 de març, Torrent es trobava en ple ambient faller, la gent passejava pels carrers visitant els monuments i els bars del centre urbà, al voltant de la Torre, estaven plens de joves de la població, i pobles voltants, sopant i preparant-se per a passar una grata nit de festa i “ball”. A penes hi ha do manipulació, s’ha recorregut a la poca informació existent en l’Arxiu Municipal de Torrent, i sobretot als testimonis de les persones que van viure o van participar dels fets.

Hem de tindre en compte que en l’actualitat aquells joves tenen més de 70 anys i moltes vegades les versions arreplegades han segut contradictòries, però, el motiu d’açò és que segons on es trobaven la nit del 18, van poder vore part dels incidents i no tots els que es van estendre per gran part de la pobla d’efectius d’orde públic que va participar, intervenció d’estos, etc.

Per a una precisa reconstrucció dels fets, d’entre tots els testimonis arreplegats, destaquem, pel lloc on es trobaven situats, el del senyor Vicent Almerich, que estava sopant junt amb cinc amics en Casa el Coixo, hui ja desapareguda i que estava situada junt amb la Torre, en l’extrem sud de la plaça Colon, el senyor Josep Baixauli Marti, qui també es trobava sopant en el bar Casa titat bancària, en la zona nord respecte a la torre, i el senyor Vicent Gozalvo, que es trobava sopant en sa casa junt amb els seus pares, en la segona planta la Cultura, i en aquella època, Ajuntament de Torrent.

A les 10 de la nit es realitza el canvi de guàrdia en les dependències de la policia local, situada en els baixos de l’Ajuntament, actualment Casa de la Cultura, quedant tres municipals de servici nocturn. Tot transcorre amb normali eixa nit. No hi ha un punt en concret on s’inicien els incidents, en el “Parador del So-Pep” de la falla Ramon i Cajal es comunica a tots els fallers la situació i se celebra el sopar junt amb la “Gran Orquestra Zeus”, que està tocant per

amenitzar la nit però, sense cap ball; en els altres casals la tònica és semblant, inclús en el parador de la falla de la Plaça, instal·lat en casa Penya, l’orquestra està interpretant marxes fúnebres mofant-se de la prohibició. És ací, on era un improvisat casal de la comissió de la plaça, abarrotat de joves que estan acabant de sopar, on es produïxen les primeres reaccions. Un grup de persones interromp en el local dient: “tots a casa que no hi ha ball”. Els presents estranyats van abandonant el local i calfant-se l’ambient, mentre creix la crispació ja en el carrer. Però, el detonant és la notícia que uns matrimonis que arriben de València asseguren haver vist l’alcalde, el senyor Artur Benlloch, en el Parador So Nelo de la capital i que a més estava ballant. Este grup de persones decidix en massa dirigir-se cap a la falla de l’Avinguda perquè, encara que la falla de la Plaça la tenien a uns metres, ja es veien membres de la policia junt amb altres persones en el monument.

Al mateix temps en el bar “casa del Coixo”, entren uns fallers de la falla de la Plaça i demanen ajuda als presents per a desmuntar la falla, la comissió ha decidit prendre esta mesura com a protesta per la prohibició. Les persones és veritat i que la falla està sent desmuntada. Sorpresos, ixen de la taverna i un grup decidix acostar-se a la falla de l’Avinguda per a comprovar si açò va seriosament. Quan arriben al monument, que està plantat en l’encreuament amb el carrer Exèrcit Espanyol, enfront del Cercle Catòlic, es troben diversos fallers de la comissió demanant-li a un agent municipal que es retire perquè la falla va ser desmuntada i que no s’enfronte als presents. L’acostament del nombrós grup de persones que havien eixit de casa Penya acaba de convéncer l’agent, perquè quan estos arriben al monument ja no es troba en el seu lloc. Durant uns instants la multitud es deté i algú exclama a peu de falla: i ara, què anem a fer? I un dels presents s’avança i exclama la coneguda frase: Anem Segons els testimonis arreplegats l’autor d’aquell crit de guerra de “Anem a tombar els falles” i primer que va derroca un ninot, va ser Jose Carratala Mora, més conegut amb el malnom de “bizcocho”.A continuació, els presents s’abalancen sobre el monument i és literalment destrossat.

En este punt es produïx una separació de la multitud i uns decidixen anar a la Falla El Dominical, actual Poble Nou, i la resta acostar-se a la falla de Ramon carrer Ramon i Cajal. Mª Pilar Puig Martí, Fallera Major Infantil d’esta comissió l’any anterior, es troba a les portes del parador i veu vindre a la multitud amb crits manifestant les seues intencions, entra alterada i plorant al casal per a avisar als fallers que ixen per a evitar la destrossa de la falla, sense aconseguir-ho.

Els records de M. Dolores Fernádez, fallera major infantil de la Plaça de gravats en la seua memòria. Recorda que estava sopant a sa casa i un grup de fallers van entrar i li van dir a son pare “Ricardo, vine que estan tirant a trompaes la falla de l’ermita” i se n’anà, ja que -com diu M. Dolores- el seu pare era un home prou autoritari, però no ho va poder parar la revolta.

A estes altures els municipals que es trobaven de guàrdia es refugien per la seua pròpia seguretat en les dependències de la Policia Local i es decidix avisar, per la gravetat que esta prenent la situació, a la Guàrdia Civil, que ja havia rebut crides de veïns. Mentres un grup de fallers dispara coets en la porta de les dependències de la Policia Local acovardint als agents que estan dins.

Els primers efectius de la Guàrdia Civil es posicionen en la plaça Bisbe Benlloch esperant rebre al grup que torna de derrocar la falla de Ramon i Cajal, és en este moment on es produïxen els primers enfrontaments amb les forces de l’orde, els agents fan volar el mosquetó Màuser subjectant-ho per la corretja i carreguen contra els manifestants que van escapolint-se entre estos en direcció a la plaça Major. A pocs metres, un altre grup creu reconéixer el cotxe de l’alcalde aparcat en la porta del seu establiment farmacèutic, situat al principi de l’Avinguda dels Màrtirs i mamprén a sacsar-lo amb intencions més greus, perquè més d’un, proposa fer d’ell, l’única falla que es creme eixe any en Torrent. Per fortuna, unes persones reconeixen que el cotxe és semblant però que no és el del senyor alcalde i abandonant-lo es dirigixen també a la plaça la plaça Bisbe Benlloch junt amb el grup que s’havia separat per a anar a la falla El Dominical i baixava per la pujada del Convent. Este últim grup de persones ja venia inclús més “calent” perquè a l’arribar a la falla El dominical no van poder fer res perquè els fallers ja l’havien desmuntat completament.

La Guàrdia Civil, pel seu compte, pren mesures d’estat d’excepció i es deci persones, i arribats a este punt d’incidents i repressió per part de l’autoritat, els fallers estan en total comunió amb el poble i ja no importava desmuntar les falles, la protesta era el derrocament total dels monuments.

La falla de la Plaça, mig desmuntada, inclús està en peu i un membre de la comissió s’acosta al monument on es troba un Guàrdia Civil, que li ho impedix. Este li respon que la falla l’han pagat els fallers i fan amb ella el que els dóna la gana A continuació derroca un ninot i davant d’esta situació els tres efectius de la Guàrdia Civil junt amb tres Policies Municipals que es troben en la plaça, es van retirant i prenent

posicions enfront de l’Ajuntament tallant el carrer Mestre Giner. La falla de la Plaça és derrocada i la gent decidix anar a l’única queda en peu, la de Sant Roc. Per a acos es produïx el moment de major tensió. El comandament de la Guàrdia Civil situat en el centre del carrer, dóna el primer avís: Com a resposta només s’escolta la consigna ; es produïx un segon avís i al tercer dóna l’orde Al sentir açò i vore que els agents munten els mosquetons es produïx una desbandada en totes direccions; un Policia Local és derrocat i roda pel sòl, la confusió és majúscula i sonen els primers tirs a l’aire, les persones que aconseguixen sobrepassar els guàrdies fugen en direcció a la plaça del Raval, ja no amb intenció alguna d’acostar-se a la falla que quedava en peu, sinó més prompte d’amagar-se en casa al més prompte possible. Així i tot, els agents inicien una persecució i es tornen a sentir tirs en la plaça del Raval. En esta plaça, un militar, que venia de permís i es troba amb tot este panorama de sobte, intervé per a evitar una agressió d’un Guàrdia Civil a una jove, i es produïx un enfrontament entre este, que apel·lava a la seua condició de militar i advertia que no podia ser agredit ni detingut, i durant esta discussió desapareixen pràcticament totes les persones de la zona.

Don Francisco Marquez Hernandez recorda que alguns socis que havien en la Societat de Caçadors van ser sorpresos pels altercats, ja que es trobaven en una reunió a les dependències de la Societat i desconeixien el que estava la via pública, que van agafar escopetes i es van apostar a les teulades dels

El senyor Vicente Ortí, tinent alcalde de l’Ajuntament, màxima autoritat eixa nit, en absència de l’alcalde, comunica al comandant de la Guàrdia Civil, seus establiments i poder calmar els ànims dels grups dispersos que quedaven en la població. L’orde va ser complida, encara que la majoria de la població es trobava amb verdader temor refugiada en les seues cases.

El senyor Josep Maria Enguídanos Navarro recorda que creuà tot el centre urbà, prop de l’una de la matinada, sense vore a ningú. A les nou de la nit havia anat al cine Cervantes, inclús guarda en la seua memòria aquella nit: “Vaig anar a vore el “Último Cuplé” i “Duelo de Titanes”. M’havien agradat tant les pel·lícules, i Sara Montiel, que ni em doní compte que no hi havia falla en la Plaça. A l’arribar a la falla de l’Ermita, -Ramon i Cajal-, vaig vore un cordó de serens que estaven al voltant, però, com quasi no es veia la falla, vaig pensar que enguany les havien

Malgrat la gravetat dels fets i el perill que suposava estar al carrer, alguns d’Adam de la falla Ramón y Cajal i recolzant a les portes de les cases cridaven al timbre per a continuació amagar-se.

L’endemà, dia de sant Josep, una molt tensa calma regnava en la població, en rogles i veu baixa es comentava allò que havia ocorregut, i la confusió i diverses versions circulaven per la població. La realitat és que ja no estaven les falles en peu, el ninot de la falla Ramon i Cajal, l’ “Adam”, va aparéixer prop de la gasolinera de Camí Reial. De la falla Avinguda inclús quedaven restes, però, de la falla la Plaça ni això, i la resta havien segut desmuntades, a excepció de la falla de Sant Roc, que va ser l’única que va quedar en peu sense patir cap desperfecte. La nit del 19 la falla de sant Roc es va cremar sense cap celebra

L’alcaldia va sol·licitar eixe mateix dia un “informe de los hechos ocurridos en el día de ayer” al Cap de Línia de la Guàrdia Civil i el Cap de la Policia Municipal, sent este remés, per la Guàrdia Civil, el dia 20 a l’alcaldia2, el text de tal informe no queda cap constància.

El Governador Civil de València és informat del que va ocórrer i sol·licità a l’alcaldia de Torrent un informe dels fets, que és remés pel senyor Alcalde el dia 26 de març, 3 . L’endemà, en la sessió celebrada per la corporació municipal4, s’acorda per unanimitat el reconeixement pels servicis prestats durant els dies 17 al 19 de març, de les 22:00 a les 6:00 hores, pel Cap de Policia, el senyor Isaac Amador i els policies, senyor José Mendivil, Manuel Vidal, Francisco Silla, Félix Martínez, Benigno Andreu, Indalecio Martín, Domingo Sáiz i Fermín García, reconeixement que es farà constar en els seus expedients personals. En cap altre punt de la sessió no es fa cap altra referència als fets, i és el dia 28 quan en el ple de l’Ajuntament5, el senyor Vicent Beguer, regidor, dóna lectura a una moció subscrita pel mateix i els senyors regidors Fernández, Ortí, Benlloch,

1 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1037 2 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2866. nº orde .1350 3 A.M.T. Llibre de Registre d’eixida de Documents. Sig. 2974. nº orde .1073 4 A.M.T. Permanent. Sig. SP 14(8). Sessió, 27 de març de 1957 5 A.M.T. Ajuntament Ple. Sig. SP 14(65). Sessió ordinària 28 de març de 1957

Puig Alabajos, Carratalá i Vilanova, sol·licitant es convoque una sessió extraordinària per a tractar dels incidents. Esta sessió no arribà a celebrar-se mai.

Governació Civil sancionà a l’acabat d’estrenar president de la Junta Local Fallera, el senyor Ricard Fernandez Roig6, però els recursos presentats i l’entrevista d’este amb el Governador, van fer que foren condonades les multes i sancions. Sobre estes sancions, multes, i recursos, com hem comprovat, no queda cap constància, ni en els Arxius de Torrent, ni en els de Govern Civil. Com veiem, tot l’incident, com ho denomina el Sr. alcalde en la seua carta al Governador, va voler ser silenciat per part de les autoritats i durant anys minimitzat.

Com ja s’ha dit a l’inici, cap publicació es va fer ressò dels incidents , però destaca en gran manera el silenci del setmanari local Torre, que números abans dedica extensos reportatges a l’activitat fallera de la població , i després dels fets deixa de publicar durant quatre setmanes. L’últim número, que sota el títol narra la presentació de la falla Ramón y Cajal i la celebració de la cavalcada del ninot , és el 423 , de data 16 de març. El següent número, el 424 , és de data 13 d’abril, i ni en aquest ni els es fa cap referència als aldarulls , excepte la menció , en el número 425 , de data 20 d’abril, a ple de l’ajuntament dia 28 de març, on es sol · licita , a iniciativa del senyor Vicente Beguer Esteve, el ple extraordinari per tractar els incidents .

encara que cap d’ells aportava el nom de la publicació, la data o un altre dada per a la seua localització , coincidint tots en un mateix punt , que era el no haver vist aquestes publicacions , sinó haver sentit , el mateix dia següent dels fallers de Torrent com uns gamberros .

Un altre dels rumors que va començar a circular a la població , va ser que la notícia es va sentir a través de les ones de l’emissora clandestina de partit Comunista d’Espanya a l’exili , Ràdio Espanya Independent. La coneguda com ràdio “La Pirenaica“ , per la llegenda que s’emetia des d’algun lloc dels Pirineus , transmetia des de Moscou , emetia notícies sota l’òptica de la propaganda antifranquista que caracteritzava l’emissora. Es va arribar a dir que l’emissora presentà Torrent

com la primera població que s’havia aixecat en masses en contra de la manca de llibertats de la dictadura del règim de Franco. Després d’haver comprovat totes les emissions de Ràdio Espanya Independent, a l’Arxiu del Partit Comunista, a Ma va produir mai, procedint també a comprovar les publicacions escrites il · legals de l’època en aquest arxiu, i donant també resultat negatiu .

Per acabar amb aquest apartat dels rumors creats arran dels altercats , hem desmentir el que fa referència al fet que els autors dels incidents eren gent marginal i habitants de la zona coneguda com “ Poble Nou “, aques plaça Major baixant pel carrer Fray Luis Amigo . Aquest grup, el més nombrós, era el que s’havia separat anteriorment després de l’enderrocament de la falla de l’Avinguda, i es desplaçà cap a la falla Poble Nou. En tornar cap a la plaça Major, molts testimonis van interpretar que eren habitants d’aquella zona. La realitat és que els autors dels enderrocs van ser joves de tots els punts de la població, als quals es van unir els propis fallers.

Es indubtable que va existir un pacte de silenci per part de les autoritats. El desenvolupats amb un zel i laboriositat incansable , ens sorprèn amb una breu i cautelosa referència , que contrasta amb el tracte i profunditat de la resta de les seues obres. A més tinguem en compte que don Vicente era regidor de l’Ajuntament, fundador del setmanari local Torre i una de les persones més involucrades en l’ambient faller, actuant com a mantenidor en la meitat de les presentacions “por respecto a las personas implicadas” mort algunes d’aquestes , al · ludint llavors al “respeto a los familiares de las perso nas implicadas” , decisió que l’honora i va mantenir durant tota la vida .

També indubtable que la iniciativa de la prohibició dels balls partir del rector de la població senyor José González Frasquet, però seria fals i injust, atribuir-li la responsabilitat dels altercats que va provocar aquesta decisió, cal englobar aquesta postura de l’Església, en les orientacions espirituals i morals de l’Espanya de fa 50 anys. D’altra banda , a tots els entrevistats se’ls preguntà si els “baile agarrado” per algun innocent frec que un altre amb la seua parella de ball .

rector a les celebracions de la setmana fallera, però casualment a l’octubre Vázquez Parra, va manifestar haver assistit a una acalorada reunió amb senyor José González entorn d’aquesta qüestió . El Sr Vázquez en aquella data era membre de la comissió de la falla Ramón y Cajal, i s’havia encarregat de la contractació de l’orquestra “Zeus “ per a la nits de falles . En aquesta reunió li va manifestar al rector la disconformitat de la comissió respecte a la prohibició i aquest li va dir textualment que “no se iban a celebrar bailes”, donant el tema per tancat .

tor que va prohibir el ball, sinó també cal recordar la gran acció social que desenvolupament a Torrent , com va ser l’obertura del Cinema Parroquial , la construcció de la primera piscina i camp d’esports , l’Emissora Parroquial de ràdio, o la promoció de 134 habitatges per a famílies pobres .

Un altre dels protagonistes d’aquella nit, que també va adoptar la mateixa postura de discreció i respecte que el Sr. Beguer , va ser don Vicente Orti Planells , qui com a primer tinent alcalde i màxima autoritat en la població el dia dels fets , es va convertir amb la seua actuació en l’heroi de la nit , ja que de la Guàrdia Civil i va ordenar l’obertura dels bars a altes hores de la nit per calmar els ànims , evitant que es produiren grans desgràcies. Fins al dia de la aldarulls.

Quedava pendent per aclarir si legalment va existir delicte en la revolta popular de la nit del 18 de març de 1957, i un cop comprovat que van ser els mateixos fallers els que van decidir no impedir l’enderrocament dels seus propis monuments, i es va produir destrucció de mobiliari urbà ni de propietat que la destrucció d’una propietat no és delicte si no va en contra de la voluntat del propietari .

que “Justament en la setmana fallera teníem a casa una visita d’uns amics de Múrcia que mon pare havia convidat per a que conegueren la festa fallera. i en la nit dels fets estàvem a València ciutat visitant falles. En tornar, una pa-

rella de la guàrdia civil es va presentar a ma casa dient a mon pare que havia sigut instigador dels aldarulls de la Tombà, mon pare va respondre: “m’acabe d’enterar ara, vinc de València” però la parella se’n portà a mon pare metralleta en mà. Eixa imatge de que se’n porten a mon pare la tinc encara en la ment. A la falla li imposaren una multa i els fallers van respondre “hem de pagar-la en calderilla, per a que s’avorrisquen contant”.

Finalment esta multa va ser perdonada, però tant Pepe Roig com tres falleres més de la junta havien de presentar-se en el quartelet a declarar dies ballar de Valencia, havia de passar-se pel quartelillo.”7

Les repercussions polítiques no es van fer esperar i com podem llegir en la Olcina Doménech, Subcap Provincial del Moviment, van ser molt ferms:

de todos los buenos camaradas. Que ha trabajado incansablemente por el Ayun ter como se ha demostrado en este caso concreto que ha conducido al despresti gio de la autoridad. Por todo ello, estimo se le debe relevar, pero agradeciéndole

Així, efectivament, els fets succeïts en el derrocament de les falles de Torrent van provocar la destitució d’Arturo Benlloch. La persona triada per a succeir-lo va ser l’advocat, diputat provincial i cap local del moviment, Vicente Lerma Andreu, que va romandre en l’alcaldia de 1958 a 1970.

Fins a 1968 no es tornarien a plantar falles en Torrent.