Nevada 1962 by Seniorlab25

Aquest relat es propietat dâ&#x20AC;&#x2122;en Jordi Fort Font

A Cornellà ens preparàvem per celebrar la primera festa d’hivern de 1962, la festa de Nadal. Però no ens pensàvem que seria tan autèntica, tal i com ens la presenten les estampes nadalenques de fred i neu. La nit del dia 24 de desembre, al sortir de la Missa del Gall, ens va sorprendre, amb molta alegria, la neu que ens emblanquinava les nostres testes. Però encara no sabíem el que ens esperava, el que vindria hores més tard. La neu va continuar caient tota la nit. L’endemà al matí seguia nevant de forma molt intensa. Alguns veïns, en treure el cap per la finestra, comentaven que aquella nevada feia temps que no es veia. Però la gran nevada estava ja en marxa. La neu va anar cobrint tots els racons durant tot el dia de Nadal, de forma intensa i copiosa. Al capvespre, el gruix de la neu era molt considerable, poques persones es veien pel carrer i si algú s’atrevia a sortir de casa era per pura necessitat, la veritat és que no venia gaire de gust sortir amb aquella tempesta de neu. La nit va anar avançant, però la intensa nevada no amainava, tothom estava expectant, comentant quan amainaria. I amb aquesta incògnita ens anàrem a dormir. El dia de Sant Esteve ens despertàvem amb un dia brillant i esplendorós, el cel d’un blau intens i el sol brillant com si fos un sol primaveral. Aquest relat es propietat d’en Jordi Fort Font

La Magdalena i jo ens vàrem equipar de cap a peus, unes bones xiruques, pantalons de muntanya, anorac, gorra de llana i per què no, també una bona bufanda. I així, ben preparats, vam anar cap al carrer. Però, oh! Sorpresa! sort que la porta del carrer obre cap dins de casa perquè si obrís cap a fora, hauria estat impossible. Més de mig metro de neu se’ns presentava al davant. Abrigats com anàvem i amb la màquina de fotografiar sempre apunt, sortírem de casa fent equilibris per no caure, aquella lluminositat i brillantor de la neu ens feia aclucar els ulls. Davant nostre una muntanya de neu ens amagava un cotxe que estava aparcat i els seus propietaris estaven desenterrant, o més ben dit “desnevant”.

Imatge: Veins desenterrant el coxe A poc a poc anàrem caminant pels carrers de Cornellà fotografiant tot allò que veiem interessant. La via dels ferrocarrils de la Generalitat se’ns obria Aquest relat es propietat d’en Jordi Fort Font

com una gran pista de neu, l’estació així, tota nevada, presentava un aspecte meravellós, com d’alta muntanya.

Imatge: Estació del carrilet

Un amic em va dir que en el carrer del Pins la gent de la UEC estava esquiant,Quan vàrem arribar ja no hi havia ningú. Ens posàrem a caminar per la carretera de Sant Boi, feia una cosa estranya caminar per un lloc com aquell, d’un trànsit sempre tan intens i ara tan solitari. Vam arribar fins al pont del riu fent fotografies des de dalt, inclús, no sense esforços, vàrem baixar al riu per sota del pont fotografiant a tort i a dret. Aquest relat es propietat d’en Jordi Fort Font

Imatge: Una vista del riu Llobregat

Imatge: Impressionant vista des de sota el pont

Aquest relat es propietat dâ&#x20AC;&#x2122;en Jordi Fort Font

De retorn a Cornellà vàrem fer vàries fotografies, ens vam entretenir fent una foto a la caseta del pas a nivell que creua la via dels trens de la Generalitat.

Imatge: Panoràmica des de la caseta del pas a nivell Continuàrem fent panoràmiques de la població perquè allò que se’ns presentava al davant era impressionant, una gran extensió de neu i, al fons, tota la població. Els cartells de regulació de trànsit eren inútils en aquells moments, doncs tot estava solitari. Feia goig veure aquell panorama sense cap vehicle transitant.