Patchwork Informàtic

Page 1

PATCHWORK INFORMÀTIC TRENQUEM PREJUDICIS


INTEGRANTS


La Festa dels Vells


SENIORLAB 2009


Estem innovant? • Han passat cinquanta anys entre ambdues imatges. La festa dels vells era una celebració, un cop a l’any, per homenatjar a la gent gran. Processó, una missa i una xocolatada. Cada persona gran tenia un padrí o fadrina que el acompanyava. • Avui la gent gran no vol només tenir un dia, sinó portar les arrendes de la seva vida, tots els dies de la seva vida.


Ets el que recordes


CLARA AVELLÁN  Naci el 1941 en L’Hospitalet del Llobregat pesaba 1k88ogramos toda una hermosura me pusieron en una cajita envuelta en algodones, tenia una hermana. Mi madre que se llama Lola, traía a sus amigas para que vieran lo pequeñita que era . Mi tía tenia 15 años actualmente tiene 83 años, es como si fuera mi segunda madre, tiene un esposo maravilloso mi tío Joan. Son un gran ejemplo de matrimonio, y ya son bisabuelos, mis hijas también los quieren mucho. Es maravilloso ver como pasa la vida y que tengamos tantos recuerdos


MARIA CARCERENY  Vaig anar a la escola publica de San Feliu i quan vaig tenir 7 anys després de fer la primera comunió vaig anar a la acadèmia San Fernando i vaig fer estudis primaris fins els 13 anys i després mentre treballava vaig anar a estudiar comerç a la acadèmia Pou de Cornellà


ROSA BORRAS • Esta soy yo. Nací en Rodonyà, provincia de Tarragona, el día 8 de Mayo de 1938. El país estaba en plena guerra civil. Aun así parece ser que este hecho no desanimó a mis padres. Nunca oí hablar de la guerra.


MARIA JESÚS LÓPEZ ◦ Nací en Santa Cruz De La Zarza, provincia de Toledo. Es un pueblo pequeño. Antes, cuando yo era pequeña, se vivía sólo de la agricultura, en la actualidad, el pueblo tiene más industria y los jóvenes se quedan a trabajar, y no necesitan emigrar como nos ocurrió a nosotros.


JOSEFINA GOMEZ  La Josefina es una persona molt maca ja fa uns quans anys què ens coneixem ella es mestra i als estius anava a vendre a la Boqueria per ajudar el seu marit és escriptora i ho fa prou bé també és del club de lectura de Sant Joan Despí. María Carcereny descriu a la Josefina


Mª ROSA CASANOVAS • Jo vaig néixer l’any 1945, just acabada la Segona Guerra Mundial, i en plena postguerra civil. Comparteixo vivències i records amb totes les companyes de Seniorlab.


FRANCISCA SANCHEZ  Nací en 1936 en Lorca, Murcia. Vine a Esplugas con 14 años. Trabajé de asistenta.  A los 19 conocí a mi novio. Me case a los cinco años de conocernos y los dos fuimos a casarnos a Lorca en la casa de mis padre se celebró la boda.


MARIA SOCORRO • Nací en la Ciudad del Cuzco (Perú) en el año 1938. En una pequeña estación ferroviaria, intermedia para llegar al famoso Machu Pichu.


María Socorro i el lloc on va néixer  Entre esta casa, lugar de nacimiento, y el día de hoy, hay toda una vida. No vivo allí, sino aquí y la nostalgia está siempre presente. Por el escenario más maravilloso de mi infancia. La llegada del tren era un acontecimiento. Cuando partía, mi hermano y yo nos colgábamos de él, hasta que nos caíamos por la velocidad. Eso era una aventura de riesgo. Mis padres confiaban en nosotros.


El tren de María Socorro • Cuando partía, mi hermano y yo nos colgábamos de él, hasta que nos caíamos por la velocidad. Eso era una aventura de riesgo. Mis padres confiaban en nosotros.


LUIS AMÉRICO  Nací en la Ciudad Imperial del Cuzco (Perú) en el año 1936. Mis primeras letras las aprendí en el emblemático colegio nacional “Ciencias”. Tuve una infancia muy triste, con muchas carencias, en gran manera de carácter afectivo. Uno más uno, no fueron dos, sino una pareja que se complementaba. Llegamos a España en el año 1990. Dispuesto a labrarme un presente, no me fue difícil encontrar un trabajo.


En Luis i la María, una parella de cine  Éramos novios, María iba a la Universidad, que se percibe en la foto. Se abría un mundo de sueños y proyectos. Estoy doctorada en Educación. Ejercí durante treinta años. Al llegar a España, no tuve acceso a la docencia. Faltaban niños.


Orígenes y nostalgia • Ciudad de Lima, una visita, la vuelta a los orígenes para mitigar la nostalgia.


Rosa Borràs quant tenia 1 any • Esta soy yo aquí tenia 1 año cuando nací mi madre tenia 41 años yo era el juguete de la familia, ya que mi hermano me lleva 12 años


M. Rosa Casanovas amb 1 any • Anar al fotògraf era un costum, aleshores les famílies no tenien aparell propi (màquina de fer fotos, se’n deia aleshores)


EL PARVULARI • L’ensenyament, aleshores, no estava compartimentat com ara. Del parvulari a l’escola, on en una mateixa classe hi havia el grup de les grans i el grup de les petites. El parvulari encara hi anàvem nens i nenes, tots junts. En passar a l’escola ja tenia lloc la separació per sexes.


El parvulari de la Rosa Borrás • Aquí estoy a la escuela con todos mis compañeros de mi pueblo Rodonyá. Cuando iba a párvulos mi maestra se llamaba Lola. Cuando veo esta foto me trae muchos recuerdos


El parvulari de Donya Pepita • Tota una institució en el Barri del Padró. Em penso que tota la meva generació va passar per aquest parvulari. Aquí devíem estar cantant “Jo tinc un branquilló”


La Rosa Borrás a la Plaça Catalunya • Aquí tenia 17 años estoy con mi madre y mi sobrina estamos en la plaza de Cataluña de Barcelona solo hacia 2 meses que había venido del pueblo.


Els coloms de la Plaรงa Catalunya


L’escola de la nostre infantesa • Podria semblar que el fet de que Catalunya fos una regió més avançada pels volta'ns dels anys 50, les noies teníem més possibilitats pel que fa la nostre formació. Però llevat de les famílies benestants, que podien enviar les filles a la universitat, la resta ens dedicàvem a aprendre un ofici, quasi sempre de caire femení com la costura. Qualsevol dona havia d’aprendre a cosir. Desprès ja era qüestió de trobar una feina, dependenta en una botiga, o entrar en unes oficines, sempre com aprenentes, després ja s’anava progressant, fins el moment del casament, que portava aparellat deixar la feina i quedar-se a la llar tenint cura del marit i els fills, que no trigàvem a arribar


El que diuen tots els retalls  Que es un prejudici pensar que els que venien de fora tenien menys estudis. La María Socorro, immigrant sud-americana, venia amb una llicenciatura en Educació. La Clara, la María i jo no vam anar a l’escola més enllà dels 14 anys, edat en la que ja vam començar a treballar. Les dones que venien d’altres regions, també van estar faltades d’estudis i van començar a treballar aviat, i en tasques netament femenines, costura. L’excepció està en la Josefina que va poder estudiar una carrera, mestre, que era la sortida més freqüent, dels estudis superiors femenins.


La Mª Jesús a l’escola, als 9 anys  No tuve la suerte de poder ir mucho tiempo a la escuela, mis padres creyeron que ya sabia suficiente, y me pusieron a coser en un taller para que aprendiera de modista. Estuve tiempo acordándome de mis estudios.


L’escola i el Mes de María  En arribar el mes de Maig, s’aprofitava per fer el mes de María, es muntava un petit altar a la classe, com es pot veure a la foto, i totes les nenes portàvem flors per la Verge. El fet de resar, això ja ho fèiem cada dia. Era tot una mica més festiu.


María Carcereny a l’escola  Vaig anar a les escola's municipals de Sant Feliu de Llobregat fins què vaig fer la comunió als set anys, llavors vaig anar a la acadèmia San Fernando què era l'ateneu d'abans, vaig cursar els estudis primaris. .


Mª Jesús sent el buit de la manca d’escola • Cuando dejas el colegio siendo tan niña, los conocimientos que adquieres son muy limitados y toda la vida estas notando la poca cultura que llevas en la mochila.


L’època escolar de la María  Vaig anar a la escola publica de San Feliu i quan vaig tenir 7 anys desprès de fer la primera comunió vaig anar a la acadèmia San Fernando i vaig fer estudis primaris fins als 13 anys i desprès mentres tant treballava vaig anar a estudiar comerç a la acadèmia Pous de Cornella .


L’escola no anava més lluny dels 14 anys • Als 13 anys vaig anar a treballar a una cotilleria mentre continuava estudiant després vaig anar a treballar a una fabrica de teixits com ajudanta de despatx i em cuidava de la farmaciola.


LA PRIMERA COMUNIÓ


Primera Comunió de Rosa Borràs  Aquesta es una foto que quasi totes les dones que avui tenim 60 anys o més, guardem en el nostre àlbum. Era la nostre presentació en societat i a la comunitat. La vida social d’aquells temps estava molt lligada a la religió.


La Primera Comunió  Sorprèn que aquesta celebració s’ha mantingut fins a dia d’avui, on a les nenes encara els agrada vestir de blanc i de llarg. Tot més comercialitzat, es clar, perquè aleshores la celebració consistia en una xocolatada a casa.


Les cases de poble  Les cases on vam néixer no eren gaire diferents les unes de les altres. En el pobles no eren freqüents els blocs de pisos, tothom tenia una caseta amb un pati, on sovint hi havia un galliner, que ens proveïa d’ous, per l’ús diari i aviram per les ocasions. Matar pollastre era per fer un dinar de celebració.


La casa familiar en Lorca • Aquí es va celebrar el casament de la Francisca i tambÊ el bateig de la seva filla gran. Aleshores els convits de casament es feien a la casa familiar dels pares.


Un paissatge familiar a Lorca • ESTA FOTO ESTA ECHA EN LA CASA QUE NACIMOS LOS NUEVE HERMANOS. ESTAMOS MI MARIDO Y YO, UNA AMIGA Y MI HERMANO


La mare, un referent • Per les noies, la mare era un referent, havien enfrontat la vida amb molta valentia i tenien un carà cter fort. Ens van marcar el camí, tant per seguir-lo, com per triar-ne un altre.


Les nostres mares • Mareta meva tens cara de nina de porcellana tan bonica i tan bona, totes les persones que sempre tenies al teu costat tenim un record admirable de tu com a persona i bona mare. Clara Avellån


La Mare de la Clara Avellán  La meva mare era guapíssima. En aquesta fotografia tenia 18 anys. El collaret que porta me’l deixava per ballar ballets .Però un dia el vaig perdre i la mare va tenir un disgust de por. Actualment aquests collarets son de última moda però jo com aquest no en trobo cap.


Els pares de la Francisca – Mis padre se casaron el Francia por lo civil y después se vinieron a – España. Tuvieron catorce hijos y quedamos nueve hermanos. Todos nos hemos casado, aportando a la familia veintitrés nietos y diez biznietos.


El meu pare, en Cinto • Vestit de catalanet, que es veu que era un foto molt típica de la època. Em penso que està vestit com en Verdaguer


Una familia benestant de Sarriá • Els meus avis paterns, en Jaume i la Roseta. Tenien casa a Sarrià, que ja era un barri de classe acomodada. Les dones anaven vestides de llarg. Es una mica la història de “Mirall trencat”


L’altre cara de la moneda  La meva avia Francisca, que treballava en el Vapor Nou de Rubí, una Fábrica tèxtil, i al mateix temps pujava 4 fills. Els temps de la conciliació familiar estaven molt, però que molt lluny. De fet em penso que encara ara no han arribat


LA FAMILIA DE LA FRANCISCA  Estas son mi madre y mis tres tías que siempre se han llevado muy bien las cuatro hermanas. Mi padre diría que el se iría antes y se quedarían las cuatro palomas blancas. Mirando al cielo buscando sus amores. Esta que lo escribe su hija Francisca


El festeig dels pares de la María • La Camila i el Baldiri eren joves i estaven plens de vida quan es van fer aquesta foto desprès va venir la guerra i sels i van acabar aquells dies feliços.


Els pares de María Carcereny • Aquesta es la foto de boda dels meus pares ja que es varen casar quan ja avia esclatat la guerra es van casar el dos d'Octubre i el papa ja es va incorporar a files molt aviat.


Costums del poble  A sardanes, a San Feliu en feien un diumenge de cada mes també anàvem al ball al coro què era una societat i tenia una sala de ball i una pista per l'estiu també els dilluns de la primera pascua anàvem a ballar sardanes què feien un aplec a la salut i a la segona pascua els feien a Santa Creu d'Olèrdola i ens emportàvem el dinar i era mol divertit.


La Rosa Borrás amb els seus pares i el seu germà • Estos son mis padres Enrique y Concepción y mi hermano Isidro. Yo Rosa una foto familiar. Fuimos a un fotógrafo en aquel tiempo no teníamos maquina de fotos


Els records de la M. Jesús ◦ En los pueblos hay costumbres arraigadas y muchas costumbres que también cambian con los tiempos. Cuando yo era pequeña se jugaba en la calle al escondite a la comba etc. Hoy en día eso pasa, como en todos los sitios, la gente se ha individualizado tanto que se ven pocos niños jugando por las calles.


Anar a passejar era una opció pels diumenges  Esta es mi amiga Teresa, estamos en el paseo de la exposición de Montjuich de Barcelona. Esta chica fue la primera familia que emigro a mi pueblo de Rodonya. Venía de Andalucía. Mis tíos les dieron trabajo en el campo


M. Jesús amb la germana i unes amigues  En los pueblos hay costumbres arraigadas y muchas costumbres que también cambian con los tiempos. Cuando yo era pequeña se jugaba en la calle al escondite a la comba etc. Hoy en día eso pasa, como en todos los sitios, la gente se ha individualizado tanto que se ven pocos niños jugando por las calles.


Anar a beneir la palma • Una ocasió per estrenar el vestit de la palma. Aquesta es una tradició que encara es conserva a dia d’avui. Quant més esplèndids eren els padrins, més gran era la palma.


Les caramelles  Cantar a les Caramelles, tenia diversos objectius. Els noiets i noietes està vem assajant durant tot l’any, es a dir recollits durant el temps lliure. El premi, sortir a cantar pel poble el dia de Pasqua.


La Festa dels Vells – Les coses es deien pel seu nom  Als anys 57 o 58 es va començar a fer aquesta festa que se’n deia dels vells. Era com un homenatge a les persones grans, jo vaig acompanyar a la meva iaia ,que estava molt contenta i molt orgullosa. María Carcereny


FRANCISCA Y GERMANES  ESTA FOTO ESTA  TOMADA EN BARCELONA A LOS DOS AÑOS DE LLEGAR Y LA MANDAMOS A MI MADRE PARA QUE NOS VIERA PORQUE ESTABA CON GANAS DE VERNOS.


Hermanas y amigas • Una de mis hermanas estaba embarazada, aprovechando una salida de paseo con amigas.


La Francisca i el seu promès • Cuando llegué sentí mucha añoranza de mi tierra. Dejar a mi madre y a mis hermanos en el pueblo me hizo entristecer. La vida aquí era más fácil, pero muy diferente al ámbito rural.


L'església de Rodonyà  Esta es la iglesia de mi pueblo, aquí me bautizaron y también hice la primera comunión. Mi boda se celebro en Barcelona. En la iglesia de San Paciá. En aquel tiempo yo ya no vivía en el pueblo. Había emigrado a Barcelona, en busca de mejores oportunidades


El casament de la Rosa  El casament era la segona ocasió en que les dones tornàvem a tenir protagonisme. El color blanc tenia molt de significat. Sortíem de la potestat del pare per passar a la del marit. Moltes conquestes socials i jurídiques encara no s’havien aconseguit.


La família nombrosa de la Rosa Borrás • Esta es mi familia mis 4 hijos mi marido yo es la foto de familia numerosa que en aquel tiempo serbia para muchas cosas. Mi marido Luis mi Jesús mi José Luis mi Enrique y mi Ramón yo Rosa.


El primer fill de la M. Jesús • Como todos los padres, el nacimiento de su primer hijo es hasta esos momentos el mayor acontecimiento que les puede suceder. La vida empiezas a verla mas completa y mas responsable. El matrimonio se afianza y sigue el camino con mås fuerza.


M. Jesús i els seus nets • Como se ve en la foto, ese día disfrute de mis nietos, estuvimos viendo caballos y los dos mayores les gusto tocarlos un poquito, el pequeño ,como es natural no supimos lo que podía pensar de los animales.


ROSA BORRÁS segons la Clara  La senyora Rosa estava casada amb un senyo de L'Hospitalet , jo també soc del mateix poble comentem coses del passat del Casino del ball tan preciós que feien per la FESTA MAYOR al meu Farran era de la junta, y segurament eren coneguts perquè aquells anys tothom ens coneixíem als pobles


Francisca, una altre imatge • Fuimos a la comunión de la nieta de mi hermana y mi hija me echó fotos con un rosal rojo y quedamos muy bien las niñas. Hoy me siguen las rosa rojas. Estoy enamorada de las rosas.


“Con este trabajo nuevo que vamos hacer, no se lo que resultara, parece ser que haremos una cosa en conjunto entre todas las compañeras. Esto de la informática cada día me resulta más curioso, parece un poco fantástico, unos ratos te da muchas satisfacciones, pero otros el ordenador, ordena demasiado y me vuelve turumba. De todas formas yo nunca me imaginaba que a mis años iba yo a estar manejando estos aparatos tan modernos”.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.