Els trams baixos dels rius Llobregat i Besòs discorren pel territori metropolità conformant espais públics de gran valor natural i paisatgístics. Es tracta de dos corredors naturals que uneixen l’àrea metropolitana, desplegant un complex espai on diferents infraestructures i serveis conviuen amb un medi natural subjugat a les necessitats d’aquells que l’ocupen i l’empren com a espai de lleure i de servei. Ambdós rius, s’eregeixen com a espais essencials de les àrees metropolitanes que els acompanyen, convertint-se en entorns naturals híper polivalents pelsseus transeünts.
Aigües grises és una missió fotogràfica duta a terme pels alumnes del curs de 3r de fotografia d’Idep Barcelona com a encàrrec per l’assignatura d’Espai i territori. És la suma de diferents visions individuals sobre els territoris dels rius Besòs i Llobregat, cada punt de vista en forma de treball fotogràfic respon a l’observació i la contemplació d’un entorn mai explorat a fons des de l’estètica fotogràfica. La suma de tots aquests punts de vista, és una clara representació de la relació que a gran escala, els humans mantenim amb el medi natural i l’espai metropolità.
A partir d’una metodologia propera a l’anàlisi científic, amb un microscopi i una lupa, l’Anna Vilarrubias construeix una micròpolis per parlar sobre la convivència entre la flora, la fauna i diferents objectes trobats als voltants i a l’interior dels rius Llobregat i Besós. En la línia de l’observació d’objectes aparentment banals dins el medi natural dels dos rius, trobem els treballs de l’Aida García i la Rina Panyella. Amb una aproximació freda i distant, ambdues analitzen una sèrie d’elements classificats com a deixalles o brossa, traslladant-los a un espai neutre on poder fotografiar-los i fer-ne un anàlisi visual i conceptual. Amb un punt de vista crític contra l’èsser humà i la seva relació amb l’entorn natural, trobem el treball de la Patrícia, que ens convida a reflexionar sobre com l’acció huamana ha anat invaint i apoderant-se del paisatge natural, fent malbé gran part d’aquest. És per això, que s’ha posat especial atenció en tots aquels elements artificials que avui en dia formen part del medi natural i que generen una nova interpretació del paisatge on la presència humana és inevitablement protagonista.
En Sergi Colomé, per altra banda, ens endinsa en una sèrie fotogràfica que indaga en el trànsit, tant el propi de l’autor com el del subjecte fotografiat. Seguint els trams baixos dels rius Besòs i Llobregat podem observar la solitud dels personatges que es mimetitzen amb el caràcter sublim del paisatge fotografiat. A través d’un recorregut fotogràfic pel riu Llobregat, la Nona Duch fa un retrat d’aquelles persones més representatives del territori, que hi han viscut tota la vida o que han fet del Llobregat el seu espai de treball. Com a enllaç entre els habitants i l’espai urbà, la Judit Bou ens parla dels ponts, convidant-nos a reflexionar sobre el pont com a espai d’incapacitat de pas, com a barrera o com a lloc d’estancament, deixant en segon lloc les funcions del pont com a element arquitectònic.
Entrant en l’espai purament urbà que envolta el riu Besòs, la Júlia Ramiro ens endinsa en la comunitat xinesa, mostrant la dedicació que té aquesta comunitat a la venda a l’engròs. Amb una mirada propera, les fotografies paren especial atenció en la plasticitat dels productes venuts i la manera tant característica de Seguint amb la relació entre humans i natura, presentar-los als consumidors. el treball de la Laura ens parla dels límits que els habitants del Llobregat han establert. És L’Oriol Reverter, amb una clara admiració pel una clara representació de com l’espai natural paisatge urbà, presenta una sèrie d’imatges i l’espai urbà s’han vist fusionats a la força per fictícies, on s’ha transformat l’estètica funciola necessitat de limitar els espais privats dels nal de l’arquitectura industrial mitjançant la públics, en aquest cas a partir d’objectes pu- llum i el color. Així doncs, s’ha generat un món rament quotidians. irreal on queda reflexada la necessitat d’aportar estètica al paisatge gris i apagat de l’extraCrear una xarxa d’energia única a partir dels radi de Barcelona. nostres residus, seria possible si les infraestructures encarregades de subministrar En última instància, amb una aproximació energia en el territori no depenguessin de abstracta al paisatge urbà, l’Arnau Solé exqüestions i gestions polítiques que les obs- plora i observa el pas del temps sobre les cataculitzen constantment. La Paula Artés, con- racterístiques torres de la central Tèrmica del vida a conèixer l’interior de la depuradora del Besòs, a través de la tècnica de la solarigrafia, Prat del Llobregat, per analitzar el aprofitant el recorregut llumínic del sol sobre funcionament i el subministrament d’aques- les tres torres. tes energies amb un esperit crític envers la gestió política del país.
Agraïments: A en Joan Villaplana per la paciència i la perseverància, per ajudar-nos i aportar-nos noves visions a les nostres metodologies de treball. A en Moritz Neumüller per ensenyar-nos que comissariar una exposició també pot ser divertit i per tot el que ens has transmès a classe. A idep Barcelona per permetre’ns desenvolupar els nostres projectes i al Visor per permetre’ns exposar-los.
ARNAU SOLÉ
ORIOL REVERTER
JULIA RAMIRO
AIDA GARCÍA
PAULA ARTÉS
AIMAR MARQUETA
PATRICIA VERA
JUDIT BOU
SERGI COLOMÉ
LAURA GONZÁLEZ
NONA DUCH
ANNA VILARRUBIAS
RINA PANYELLA
PRODUÏT AMB L’A JUDA DE: