LLEGENDES INVENTADES. 2n d’ESO
Il·lustració: Míriam Martínez
8/10/09
Núria Rafel Milla n
La llegenda dels astres
Perquè hi han astres en el cel ? Fa molts i molts anys, quant la humanitat no dominava bé el foc, tot el món estava a les fosques. Llavors van sortir unes persones que el dominaven més bé que els altres, en cada tribu hi havia un parell o tres persones que els dominaven i el anomenaven mestres del foc. Cada vegada que una persona encenia un foc, sortien unes guspires i pujaven cap el cel. Al cap de 400 anys el cel estava replet de guspires, que no paraven de brillar. En aquella època hi havia dos mestres del foc en una tribu. Dimun que era una jove molt bonica i Disan un jove fort. La jove parella es van enamorar i es volien casar, però el bruixot de la tribu estava gelós, per que volia la noia, així que els va embruixa. Disan dormiria mig dia, i Dimun dormiria l’altre mig, mentre Disan dormis. Així no és podrien veure més. Però quant Dimun estava desperta, va fer una gran foguera, molt la més gran que s’havia vist fins ara, i una gran bola de llum va sortir cap amunt i Dimun va desaparèixer amb la foquera, es va enlairar i enlairar i va quedar una bola més gran que les altres en el firmament. Quant Disan es va entera també va fer una foguera, però més gran que la de Dimun, molt i molt gran, i també va pujar amb ella. Quant Disan va arriba a dalt era la bola més gran i més lluminosa. Va enlluerna tot el planeta, les altres guspires de foc, no es veien. Però Dimun no estava enlloc, perquès era el seu torn de dormir, però quant va ser el torn de Disan, perquè no es veiessin va començar a donar voltes, entorn la terra. Però a la
llunyania va veure una bola blanca que se li acostava, i duran unes hores, no moltes, es van poder contemplar. I encara ho fan, perquè el sol(sun) i la lluna (moon), encara estan unes hores junts en el firmament.
21-10-09
Julia Bauer
Les llegendes: Per què el tigre té ratlles? Diuen que a la Jungla de l’Àfrica, la reina: la vaca, es va assabentar que el tigre s’havia menjat un conill. La reina molt enfadada li va pintar una ratlla al centre del cap com a càstig. El tigre estava molt trist, tots els animals es reien d’ell, però tot i així no va poder resistir i en un dels moments de tristesa es va cruspir un altre conill. La reina novament li va pintar una altre ratlla al cos. Al final el tigre va deixar que la reina li pintes més i més ratlles i així ell pogués menjar animals, que era el que li agradava. Poc a poc les femelles de la jungla es van començar a enamorar d’aquelles ratlles. El tigre era cada vegada més famós per el seu càstig. Fins ara el tigres han estat envejats per la seva bonica pell de ratlles, es clar que els qui l’envegen no saben la seva veritable procedència.
Oriol Catalán Navarro
23/10/09
Llegenda inventada Per què el foc és vermell? - Diuen que en temps remots, sota terra vivien una parella de dimonis que tenien dos fills. Als nens els hi agradava col·leccionar pedres. Buscant per coves, un dia van trobar una pedra d’un color blau molt clar i transparent. Decidiren sortir a la superfície per veure-la millor amb la llum del Sol. Al sortir van veure que estava plovent. De sobte van veure com li queia un llamp a sobre de la pedra. Llavors la pedra s’incendià. El germà petit que era el que portava la pedra , va rebre un cop del seu germà al nas, per no
haver evitat que li caigués el llamp a sobre. El petit va sagnar, i hi va caure una gota de sang sobre la flama blava. Però el que no s’esperaven era que amb una gota de sang fes que una flama blava es tornés de color vermella, i així va ser com a aquella flama vermella li van dir: foc. I també, per això diuen que els dimonis són els amos del foc.
David Melgosa
8/10/2009 Com va aparèixer la nit
Fa molts i molts anys, al planeta només hi existia el dia. En una part de Sud-àfrica hi vivia la tribu dels Atipis. Els pobres casi no podien dormir, perquè les mantes que utilitzaven per les finestres, no tapaven gaire, i no sabien què fer. El savi de la tribu va estar pensant molts dies, fins que va trobar la solució. -La tribu de les serps!- va dir amb solemnitat la reunió que va convocar. -La tribu de les serps té la nit, els hi podríem demanar -. -Però els hi hauríem de donar alguna cosa a canvi- va dir un home de la reunió. A la fi van decidir que hi aniria el cap per fer mes honorable el préstec. Va caminar dies i dies fins que va arribar a la tribu de les serps i es va presentar a la tenda del cap. -Oh! gran cap ‘’Sknes’’, rei de les serps, vos em podríeu donar una mica d’aquesta nit que vos posseïu -va dir en to afable. -No sssabria que dir-vosss, cap delss Atipis gran ‘’Kalkkun’’ , voldria alguna cosssa a canvi.- va dir Sknes en to fatxenda. -D’acord- va dir Kalkkun.-Aquí li porto un cascavell fabricat a la meva tribu. I li va col·locar a la cua (d’aquí les serps de cascavell) de manera que sonava tant bé que a la serp li va encantar. Així va ser com la serp li va donar la nit
en una capsa, però li va dir que no l’obris fins que no arribés a la seva tribu. Camí del seu poblat el cap no va poder suportar la tentació i la va obrir: la nit es va dispersar per tot el planeta. Per això la nit fa que es pongui el sol i es faci fosc.