Les mil cares de la poesia. Aquestes classes m’han servit per veure la poesia des de diferents punts de vista mitjançant les diferents maneres d’estudiar-la. Fins ara creia que la poesia era una lectura llarga i avorrida i des d‘ara, després de veure com l’hem treballada i estudiada amb tanta profunditat, fent servir diferents tècniques per expressar-se, com per exemple el dibuix o la música, també crec que es pot expressar de diferents maneres. Trobo que l’activitat que hem fet fins ara de llegir cada persona una poesia ha estat interessant. M’ha agradat veure diferents temes de poesia i nosaltres hem vist com analitzar una d’elles. Crec que l’activitat que farem a continuació de formar poesies nosaltres mateixos serà divertida perquè mai ho havíem fet i ens trobarem amb algunes sorpreses que mai ens havíem trobat. Penso que ara, quan ens trobarem davant d’una poesia no intentarem esquivar-la i després de llegir-la sabrem si ens agrada o no. Fer poesies no és una cosa fàcil, no és tan sols fer rimar dues paraules, ha de tenir sentit i perquè quedi bé s’han de fer vàries proves i detalls fins elaborar-la del tot i poder-la publicar. A partir d’ara veig la poesia des de diferents punts de vista. Eloi C.
Les mil cares de la poesia: Quan vam començar a fer poesia vaig pensar que era una tonteria perquè no servia per a res, però a mesura que anaven passant els dies, i cada vegada jugàvem més amb la poesia, això de jugar amb la poesia em refereixo a la recerca de amb què ens identificàvem o buscar els cinc sentits de la poesia, dibuixar la imatge que ens venia al cap llavors va ser quan em va començar agradar. Amb aquesta activitat he descobert que amb un simple text o
dibuix, o el que sigui, pots descobrir moltes coses, i que si te las mires una, dues i tres vegades cada cop descobreixes alguna cosa nova. A part de fer els nostres comentaris també hem mirat vídeos com per exemple “Jo em donaria a qui em volgués” vam haver de fer un comentari de com ens havíem sentit quan una poesia era cantada o bé quan era llegida, també hem tingut de posar la nostre opinió de si estàvem d’acord amb el comentari que va fer Maria del Mar Bonet sobre la poesia a les escoles. Com a última activitat hem hagut de portat llibres de diferents autors. Anna S.
Les mil cares de la poesia: Al principi, quan ens van dir que hauríem de fer poesia, em va semblar molt avorrit, la veritat, no m’agrada gaire. Hi ha moltes maneres d’estudiar poesia, fins ara quan l’havia treballat no m’agradava, però ho hem fet d’una manera molt entretinguda, hem escoltat cançons, poesies cantades, hem dibuixat la imatge que ens venia al cap quan llegíem les poesies, cadascú a fet una poesia... Crec que treballar-la així és interessant i fins i tot divertit. Els primers dies cadascú de nosaltres portava una cançó d’amor o desamor, la escoltàvem i la llegíem els cops que feia falta per entendre lo que ens volia transmetre l’autor i la comentàvem, molts cops no teníem les mateixes opinions, però totes eren interessants. Després vam llegir poesies i cadascú escollia la que li agradava més i fèiem un treball comentant-la. Vam dibuixar la imatge de una poesia, no tothom dibuixava lo mateix, hi havia diferents punts de vista. Ara que estem a la part final del treball, em fa pensa deixar de treballar la poesia, després d’aquesta experiència estic segura que quan ens diguin ‘’poesia’’ ja no ens semblarà avorrit. Rut E.
Les mil cares de la poesia A mi, tot això que hem anat fent m’ha semblat interessant, perquè mai no havia representat un poema amb un dibuix. Això és el que m’ha agradat més. També m’ha agradat escoltar poemes interpretats pel mateix escriptor, poder veure com ho representen en imatges, amb quins sentiments ho fan, el poema. Tot això que hem anat fent cada dia cadascú, de presentar una poesia, dir el que et ve a la ment quan l’escoltes i els companys també han pogut veure el que jo penso de la poesia que ells han triat. I jo vaig poder veure com se senten o pensen de la poesia que jo vaig escollir. Ara tinc una conclusió: que la poesia no sols la pots escoltar, sinó que un mateix la pot interpretar o sigui, imaginar com seria dibuixada, cantada o fent teatre. Melisa
Les mil cares de la poesia Quan vaig arribar a la classe em costava molt entendre les poesies i les cançons perquè mai no havia treballat poesies, per això em costava entendre i opinar sobre el que feiem. Però després vaig anar entenent a poc a poc i m’agrada com treballem perquè treballem en grup, treballem poesies de diferents autors, donem la nostra opinió sobre el que hem llegit i aprenem moltes coses. Leandra
Les mil cares de la poesia He de reconèixer que aquesta manera de treballar la poesia m’ha agradat amb moltes ganes, ja que des de petita m’ha agradat molt la poesia. Primer vam treballar un poema que tractava dels vents “Veles e vents” (ens va ensenyar que era més fàcil aprendre les soses si hi posàvem una mica d’interès) encara que estigui en un català antic i utilitzin moltes més metàfores. En el temps que vam tractar aquests poemes de vents i uns altres antics, vaig descobrir que parlàvem molt de desamor. En la segona part del treball, vam tractar les cançons i em vaig adonar que també les cançons actuals tenen poesia. M’ha agradat molt com la professora tracta aquest tema, ens ho fa més entretingut. Després vam haver de fer un treball sobre un poema que havíem escollit. Cadascú va explicar el seu i vam debatre les nostres opinions i acceptat les crítiques i, a poc a poc, ens hem ajudat els uns als altres. He de reconèixer que aquesta etapa és la que més m’ha agradat, perquè totes les poesies són tan maques i perquè m’encanta buscar-li el sentit, ja que és com un joc. En aquesta etapa hem aprés a diferenciar el ritme, l’entonació i sobretot la música. Jo només sabia qui era Jacint Verdaguer per la parada de metro i ara en sé moltes coses mes. El mateix m’ha passat amb Ausiàs March. Ara conec molts/tes més poetes que abans perquè ens ha cridat l’atenció i ens ha picat la curiositat per la poesia per la forma en que ens l’ha ensenyada l’Alícia. Ha fet com ens havia dit: hem “tastat la paella”. A mi m’ha agradat molt fer aquest treball. Reconec que he anat a classe algun dia desanimada i gràcies a la poesia he acabat contenta. Però a vegades, a partir d’una poesia he començat a pensar i he acabat malament, ja que a mi em toca la fibra. Em sento identificada amb alguna de les poesies i quan he arribat a casa m’he posat a buscat més poesies d’aquest home o dona perquè m’ha picat la curiositat. També vam fer una petita redacció a partir d’alguns versos de la nostra poesia. Aquella part va ser molt bonica, perquè vam treure a fora el que sentíem. Diana
POETES TREBALLATS, PER ORDRE CRONOLÒGIC
Ramon Llull (1232 -1316)
Ausiàs March (1397-1459)
Jacint Verdaguer (1845-1902) Joan Maragall (1860- 1911) Joan Salvat Papasseit (1894- 1924) Clementina Arderiu (1889- 1976) Carles Riba (1893-1959)
Màrius Torres (1910-1942) Rosa Leveroni (1910-1985) Josep Palau i Fabre (1917- 2008) Joan Brossa (1919- 1998) Gabriel Ferrater (1922- 1972) Albert Ràfols-Casamada (1923- 2009) Vicent Andrés Estellés (1924- 1993) Miquel Martí i Pol (1929- 2003) Ovidi Montllor (1942-1995) Jordi Condal Casas (1949) Maria-Mercè Marçal (1952- 1998) David Castillo (1961)