Una guerra inacabable A la persona que li faig l'entrevista es a la meva avia que es diu Montserrat Tosca i va passar la guerra de Barcelona el 1937. La meva àvia va passar la guerra tres anys quan en tenia nou, amb la seva família; el seus pares, el seu germà i els seus avis en un pis de Barcelona (Balmes). El pare de la meva àvia tenia una fabrica de mobles però durant la guerra els arreglaven intercanviant menjar com verdures i hortalisses i així no havien de fer llargs viatges per buscar-lo i si havien de fer viatges, el pare de la meva àvia s'oferia per agafar la bicicleta i anar a buscar qualsevol cosa i en un intent d'aquest els soldats el van intentar capturar però el seu pare va poder escapar.
La meva àvia no podia tenir molts hobbies però ja tenia bastant amb la guerra i per això la meva avia va créixer molt ràpid perquè als nou anys no
podia ni jugar ni res. Va arribar a estudiar durant la guerra amb una amiga seva. Un dia de 1938 la meva àvia estava al Colisseu i quan van sortir van tirar una bomba davant el seu pis i tota la gent que vivia allà va morir. Tots i es van haver de mudar al camp i el 1939 va acabar la guerra.
Dono gràcies a la meva àvia per poder explicar amb tanta claredat la guerra de Barcelona i per poder oferir-se per el meu treball de llengua. Genís Carretero
Una guerra inesperada. Aquesta entrevista se la faig al meu avi perquè va néixer al 1938 en mig de la guerra , la fam i la pobresa. Ell ho va passar mot malament, però també la seva mare , cuidant les seves filles i a ell . Ara faré algunes preguntes per saber més d' aquella època. PREGUNTES : Com ho vas passar ? - Malament perquè tenien molt poca roba i menjar De que t' alimentaves ? -D' arròs , bacallà el més barat pels pobres i les coses de l' hort . Algun familiar va estar a la guerra ? Qui ? -Sí, un oncle meu. Va morir allà . Es podia sortir de casa ? -Si, però sol els nens . Bé, en aquesta entrevista he après que els homes, les dones i els nens ho passaven molt malament , menjaven el que podien permetre’s i tota la roba possible.
Andrea M.artínez
Fàtima Delgado
ENTREVISTA Presentació: Màrius López de Rozas, 92 anys, germà, nascut a Barcelona a l’any 1920 i viu a Barcelona.
un
És un amic de la meva mare. Va viure a l’època de la Guerra Civil Espanyola. Entrevista: P – Quants anys tenia quan va començar la guerra? R Jo tenia 16 anys. P –Va perdre a algú de la seva família en la guerra? R No, per sort. P –Va intervenir en la guerra? R Si, com un soldat d’una acadèmia de mecànica i infanteria, fins i tot portàvem uniforme i una metralladora. P –Va passar gana? R Si, molta. Menjàvem com podíem. P –Com ho va passar amb la seva família?
R Jo vaig estar a un quartell sense la meva família i ho vaig passar molt malament. Vaig passar dues parts, una que feia la meva vida normal fins que em van dir que ja tenia l’edat d’anar a la guerra. P –Van ferir als seus companys? R Si, a molts. P– Va estar a punt de morir algun cop? R Cada segon a la guerra era com si estigués a punt de morir, pero no em van ferir greument. Recordo un dia que vam sortir del Liceu i va passar una bomba molt a prop. Però per sort no ens va pasar res greu. P –Va conèixer algú que encara recorda? R A moltes persones, a l’època de la guerra era quan més coneixies a gent. Recordo bé a un soldat que estudiava per capellà. P – Encara pensa en la guerra? R Jo penso que ho estic oblidant però és difícil perquè vaig patir molt. Les guerres civils són molt dolentes perquè es lluita contra germans. P–Quan tot va acabar tot, hi havien molts canvis en la ciutat, les seves amistats, etc? R La ciutat amb alguns barris destrossats pels bombardejos dels militars sollevats apujats per la aviació fascista de Mussolini. Vaig perdre molts amics però els meus familiars es trobaven bé gracies a Déu. Després d’una guerra les coses canvien, es clar. Gracies per haver respost aquestes preguntes i per la seva col·laboració.
Entrevista A l’àvia Ana González Aquesta entrevista li faig a la meva àvia que va passar la guerra i la postguerra. La guerra en la que va esta va ser la guerra civil quan estava a Galícia. Preguntes: 1.Quan va passar? Va començar l’any 36 i va acabar l’any 39. 2.On va passar? A tota Espanya. 3.Quants anys tenies? Quan va passar 8 i quan va acabar 11. 4.On estaves quan va començar? Estava treballant al camp. 5.Com et va afectar i què vas fer després de la guerra? No em va afectar tant perquè treballava al camp i on vivia no afectava com a Barcelona, després de la guerra vaig seguir treballant perquè com he dit no afectava com aquí. Gracies per la teva col·laboració àvia Ana. Karla González.
DESAPAREGUTS A LA GUERRA Avui hem demanat a la senyora Rosa Nadal Vendrell, de 75 anys, que és la meva àvia, que ens parli del seu germà, Eladi Nadal Martell, que es va donar per desaparegut a la guerra.
1- En quina època va lluitar el seu germà? El meu germà, 2 mesos abans de la guerra civil, va anar a fer el servei militar, per obligació. Va lluitar entre l’any 1936 i 1938.
2-Quants anys tenia quan va anar a la guerra? L’Eladi tenia 21 anys quan va anar a fer el servei militar.
3-En quin dels dos bàndols lluitava? Per força, li va tocar lluitar en el bàndol “nacional”, ja que l’exèrcit de Jaca, que és on ell feia la “mili”, es va posar al costat de Franco.
4-Rebia sovint noticies d’ell? No. Al trobar-se en un bàndol diferent de la seva família, les comunicacions entre ells eren inexistents. I tampoc no va poder venir mai a Barcelona. 5-En quin any i en quin mes es va donar per desaparegut? El juliol del 1938 els meus pares van rebre una carta de la Creu Roja on es deia que el seu fill estava desaparegut. Agraïm l’estona que has dedicat a contestar la nostra entrevista. Roger Puig
Entrevista sobre la guerra civil espanyola Presentació Francisca Tarrés va néixer l’any 1934 a l’Alzina de l’Alinya, un petit poble que està al Prepirineu lleidatà. A la seva família eren tres germans i Francisca era la mitjana. Al 1967 es va casar i es va anar a viure Lleida i va tenir tres fills.
Preguntes 1.Com estava la gent per la guerra? Estava espantada per la inseguretat.
2.Que recordes de la guerra? No s’han recorda.
3.Com afectava la guerra a la vida de les persones? Havia molta inestabilitat.
4.Va haver gent del poble que se’n va anar a la guerra? Si, passava pels pobles i la gent es sumava per la inestabilitat del govern.
5.Canviaven les coses pels nens? Hi havia més gana i molts no anaven a la escola perquè havíem d’anar a treballar. Ivan B.
Lluna Grau
SEMPRE LLUITANT L’ entrevista li he fet a la meva àvia , una persona molt lluitadora que va patir la guerra Civil Espanyola , des de l’any 1936 fins a l’any 1939. Ho han passat molt malament, però malgrat tot van aconseguir sortir-se’n.
Valentina Hernández <<Hem patit molt.>> Preguntes i explicació Aquesta entrevista li he fet a la meva àvia. M’ha semblat oportú fer-li a ella ja que està malaltona , no es pot moure. Crec que ha sigut una experiència inoblidable, ja que m’ha ensenyat a no queixar-me tant de les coses, que hi han coses molt pitjors. 1.Amb quants anys has viscut la guerra?
-Tenia uns 17 anys. Perquè la guerra es va acabar quan tenia 19. 2.Tenieu algun refugi? -No teníem cap refugi, però per la nit sentíem moltes bombes i veiem als soldats, els dolents, que es deien “Negrín”. 3.Algú de vosaltres era de l’exèrcit? -No, ningú. 4.A algú de vosaltres el van intentar “castigar”? -El meu pare no va votar a cap partit, aleshores el volien “castigar”, però el meu pare va trucar a un amic seu de Madrid. L’ amic li va dir que no es preocupés que el dia següent el vindria a buscar i se l’emportaria a la Serranía de Cuenca, perquè no li fessin res. Allà, el meu pare va trobar una casa i cada vuit dies venia a casa nostra per veure’ns. 5.Alguna vegada van agafar a algú de la teva família? -Al meu pare se’l van emportar, però el van tornar a casa. A altre gent se la quedaven i no la deixaven tornar a casa. 6.Van anar a buidar casa vostra?
-Sí, van agafar tot el que hi havia de valor (alguns animals que teníem, menjar bo…) 7.Quan el teu pare va marxar, vosaltres on vivíeu? -Nosaltres, vivíem a Huete, però com que el meu pare va marxar i ens ho van treure tot, vam anar a Cuenca a viure amb la cosina-germana de la meva mare. 8.Que menjàveu? I com? En aquella època no hi havia de res, perquè ens ho havien pres tot i havíem de menjar el menjar dels militars: pa de blat de moro i un cafè. A mi no m’agradava però em van dir que si no m’ho menjava no em donarien res diferent. 9. En aquella època tenies amics? I, sortíeu? Sí que en tenia, tot el meu carrer, i ens amagàvem dels soldats. Si ens veien no passava res, només ens cridaven i ens deien coses molt lletges. Era una cosa molt dura i gairebé no podíem sortir de casa, en lloc de jugar a casa nostra anàvem a jugar a casa dels amics. Era molt però que molt dur. 10.Hi havia escoles? -No hi havia escoles, no ens ensenyava ningú. Quan va acabar la guerra van fer escoles i ens van ensenyar.
Conclusió i agraïment Li agraeixo molt a la me àvia, ja que ha intentat fer memòria de totes les coses que li van passar. Torno a repetir, que ha sigut una experiència inoblidable i que m’ha fet reaccionar molt. He arribat a la conclusió, que és millor, ser feliços i gaudir del que tenim , perquè amb el que tenim ja es suficient. Molta gent està molt pitjor que nosaltres, i en comptes de queixar-nos els hauríem, d’ajudar. Lluna Grau
Marc Grau
LA POSTGUERRA Aquesta entrevista li he fet al meu avi, que va tenir a la postguerra molts problemes amb els diners. El meu avi ha sigut molt lluitador perquè fa tres mesos es va caure al pati de casa seva i el braç dret no el pot moure així que fa dos setmanes li van dir que tenia el braç trencat . M’ha agradat molt fer-li la entrevista, ha sigut una experiència molt bona, sempre que estic amb ell, m’ho passo molt bé, espero tornar-lo a veure i dir-li la nota. El 28 de Desembre va fer 74 anys i està estupendament, es conserva super jove i sempre vol fer coses amb tots els seus nets.
FERNANDO SANTIAGO
1. Teníeu diners en aquella època?
-No molts però podíem viure, els meus pares guanyaven molt poc.
2. Aquella època estudiaves? -Si però estudiava molt malament perquè no hi havia calefacció i tenies fred...
3.Podieu adquirir productes d'alimentació amb facilitat? -No perquè teníem obligació de tenir una cartilla de racionament.
4. Es menjava bé o passàveu gana? -Normalment es passava gana i els menjars eren com si diguessin casolans per exemple: mongetes, llenties, arròs bullit...
5. En quin any va començar la postguerra? -La postguerra va començar a partir de l'1 d'abril del 1939, era molt petit.
6.Quins medis de transport i havia aquella època? -Els medis de transport que hi havia a aquella època eren: tramvia, troleibús, i cotxes amb gasogen.
7. On vivies, hi havia per on estudiar o sol estudiaven els nens rics? -No,no… ja començaven a haver escoles però on jo vivia estava molt lluny la casa de l’escola.
8. En aquella època tenies amics? - I tant¡!! … tenia amics, però estava tot destrossat i ens era molt difícil poder jugar. Sempre estàvem al carrer.
Entrevista Tomás Figueroa Aquesta entrevista li he fet a José Miguel Bachiller, tiet del meu padrastre perquè nosaltres no tenim família aquí que hagi viscut durant l'època de la postguerra. Ell viu a Saragossa ara, però a aquella època vivia a un poble que es diu Bello. Bello es un poble molt petit que nomes té tres-cents o quatre-cents habitants. L'avi del meu padrastre va haver de lluitar a la guerra en el bàndol dels feixistes. Una vegada va acabar la guerra es va trobar amb molts dels seus antics amics i familiars que van haver de lluitar al bàndol contrari. El tiet ens explicarà les histories que li va contar el seu pare.
· Cóm era el dia a dia? - El dia a dia era molt dur passàvem molta fam i havia molta pobresa.
· Pagàveu amb diners? - No, al poble pagàvem amb ous de gallina perquè no hi havien diners.
· Cóm era l'ambient als carrers? - Hi havia molta tensió, els franquistes ens insultaven i ens pegaven alguns es van haver d'anar del poble.
· Hi havia molta rivalitat entre franquistes i rojos? - Si, hi havia gent que cridava a la Guàrdia Civil dient que aquell era roig perquè el matessin.
· El treball era abundant o escàs? Per què? - No, perquè tots els rics eren franquistes i als rojos els hi era quasi impossible aconseguir feina.
Moltes gràcies per contestar aquestes preguntes.
Entrevista a l’avi de part de la mare
L’Antoni Palou va néixer a la Santiu, a la província de Lleida, on va passar els primers anys de la postguerra. Més tard, va mudar-se a Barcelona, on actualment resideix. 1. Quina postguerra vas passar ? Vaig passar la postguerra civil espanyola
2. Quants anys tenies ? Jo tenia 4 anys 3. On estaves a l’època de postguerra ? Estàvem refugiats a la Guardia de Tornabous (Lleida) perquè a La Sentiu hi havia el fort aturat quatre mesos i no podíem estar a casa 4. Per què no t’agraden els petards ? Perquè em recorden les bombes i el trets passant de banda a banda amb tots nosaltres al mig 5. Com ho vas passar a la guerra, com podíeu sobreviure ? Amb moltes carències de menjar i físiques però amb les mínimes coses per sobreviure.
6. Com recordes el període de la postguerra? La post guerra civil espanyola va ser un període de molta inseguretat.
Moltes gràcies Antoni per aquest testimoni de l’època de la postguerra a Espanya. Erik Martínez
Exiliada en època de Franco
La Roser Ros és la meva tieta de part de mare. Va estar a la presó i exiliada en època de Franco. Ara li faré unes quantes preguntes sobre l’experiència que va passar.
- Quina professió tens? I quina edat? - Sóc pedagoga i tinc 61 anys.
- Quant de temps vas estar a la presó? Per quin motiu? - Vaig estar un mes a una presó de Barcelona i dos mesos a una presó de Madrid. Hi vaig estar perquè estava acusada de propaganda il·legal.
- Per què i quan et vas exiliar a França? - Perquè aquí no podia viure amb normalitat. Em vaig exiliar el 8 de setembre del 1974.
- Per on vas passar a França? Ho vas fer sola? - Vaig passar per Massanet de Cabrenys i ho vaig fer amb el meu marit.
- A França, on vivies? A què et dedicaves? - Vaig viure a París. Em dedicava a fer classes d’espanyol a alumnes francesos.
- Com vas poder tornar a Catalunya? A quin any? - L’any 1977 vaig poder tornar a Catalunya anant amb tren després de l’amnistia.
Gràcies per la teva col·laboració. Ho trobo molt interessant. Gràcies per atendre’m. Berta Batiste
Ara entrevistaré al meu pare. És diu José Antonio i ens parlarà d’una dictadura que hi havia a l’Uruguay. Aquesta dictadura ja no hi es al país, però ell la va patir de petit i ens explicarà algunes coses variades sobre això.
Entrevistat: José Antonio Gagliardo.
Reporter: Rodrigo Gagliardo.
-Quants anys tenies quan va començar la dictadura? Jo només tenia 11 anys. Va començar al 1973.
-Per què va començar la dictadura? -La dictadura va començar per la discrepància política d’una causes més justes del moviment Tupamaro.
-Amb quina edat vas començar a treballar? -Vaig començar a treballar amb 18 anys, però sense deixar pas els estudis.
-Que havies de fer? -El meu treball consistia en la mecànica industrial.
-Defineix aquella dictadura? Aquella dictadura era la castració de els pensaments morals i culturals polítics i de relació social.
-Com s’anomenava el dictador? -Varius cops van canviar el dictador...en 11 anys si malament no recordo van haver-hi quatre dictadors.
-Quants anys va durar la dictadura sencera? -Va durar onze anys. Va marxar amb un plebiscit que van fer els militars i el poble va votar “NO” a la dictadura. Van arribar a un pacte amb els partits polítics, excloent a molts de dretes.
-Com es sentia el poble al votar per primer cop després de la dictadura? Se sentien molt contents perquè es tornés la democràcia perquè sabien que guanyés qui guanyés la solució era sortir de la dictadura.
-Com va actuar el primer govern després de la dictadura? -El parlament i l’assemblea legislativa van conciliar en fer una llei de punt i final per no jutjant els militars que havien castigat al poble fent desaparèixer i haver matat als ciutadans que pensaven de diferent manera. Encara avui la llei segueix vigent, no s’ha pogut canviar havent un govern de esquerres i l’actual president que pertanyia al moviment Tupamaro. L’actual president s’anomena José Mujica.
LA POSTGUERRA A COLÒMBIA Li farem l’entrevista al meu pare que va passar una postguerra a Colòmbia. Aquí comença l’entrevista:
1.- Van ser molt difícils les coses a la postguerra ? -Sí, molt. Tot era molt escàs i s’havia de repartir el poquet entre tothom, ja que érem una família nombrosa. 2.-Hi va haver molt de caos a la postguerra ? Si, hi van haver molts robatoris, per sort, a nosaltres no ens va passar res. 3.-Quants anys tenies en aquell moment ? Tenia 15 anys. 4.-Qui manava, els militars o els presidents ? Els militars, i eren molt estrictes. 5.-Què fèieu en aquell moment? No podíem fer res, no hi havia treball ni al camp. Gràcies per respondre’ns a aquestes preguntes, ens han servit molt per saber què passava en una postguerra. Camilo i Pedro.
Augusto, Malaga.T
Crisi al Perú
Li faig l’entrevista a la meva mare que ens explicarà una mica com va passar la seva vida quan era petita.
Com vivies quan eres petita? - Per menjar havíem de fer cua sempre, era molt llarga i quan arribàvem al principi ens donaven lo just. Per això com érem 6 persones a casa cadascú feia la seva cua. Cap a quin any va començar la crisi? - Va ser cap els anys 80. On va ser? - Al Perú. Amb que jugaves? - El meu pare per sort, era comerciant i per això podíem jugar amb joguines normals com la corda, patinar, conduir bicicleta, etc... Com era la teva escola? -Era una escola de monges, tenia tres patis i era molt gran. Com era la situació social en aquell temps? - El país era amenaçat per uns grups terroristes, per això el govern va decretar el toc de quedada. Consistia en que només es podia sortir en un temps determinat, per exemple allà es podia sortir des de les 7:00 am i s’havia d’estar a casa
a les 10:30 pm, qualsevol que el trobessin al carrer després de les 10:30 pm el ficaven a la presó, i si no tenia documents l’acusaven de terrorista, però si en tenies només et tancaven 1 dia.
Gràcies per respondre a les meves preguntes. Espero que em donin bona nota per poder-te-la ensenyar.