El franquisme Entrevistat/a: Joana Sopena (mare) Miquel Guaràs Sopena Curs:2012-2013 1rESO La meva mare és diu Joana Sopena Espinal té 51 vivia a Manresa, ara a Barcelona anava a l’escola Acadèmia Ferrer i a l’institut Lluis de Peguera.
1.Com vau passar aquet fet històric? Jo era una nena i quan és va morir el general Francisco Franco tenia 14 anys. Vivíem en una dictadura amb moltes mancances i una falta total de llibertat. Vaig créixer amb les reivindicacions que feia l’Assemblea de Catalunya, que era la plataforma antifranquista catalana en la lluita contra la dictadura del general Franco.
Es basava en l’acceptació de quatre punts: -llibertat, Amnistia, Estatut d’autonomia i Solidaritat-
Cartell de l’època
2.Es podia parlar català a tot arreu? No, només parlava català a casa i amb els amics del carrer quan jugàvem. A moltes escoles no es podia parlar català i menys escriure’l , fins i tot et podien castigar.
3.Les classes com les feies? Els llibres eren en castellà però jo tenia mestres catalans a classe, podíem parlar amb català, ara però, els exàmens eren tots en castellà 4.Podieu sortir al carrer amb seguretat? Sí, però no tenies dret a manifestar-te, si ho feies et buscaven i et portaven a la comissaria a interrogar-te, sense cap garantia judicial, et podien retindré el temps que volgués la policia. A aquella època en dèiem grisos perquè anaven vestits de gris.
5.Conexies gent que va anar a la presó? Si, un noi que estava en un grup antifranquista que anaven contra el regim. 6.Hi havien molts grisos a la ciutat? Sí, estava ple, a vegades entraven a cases d’alguna gent (anti règim) per portar-los a la comissaria a interrogar-los. 7.Hi havien diaris o revistes en català? Diaris, tots amb castellà, però en català només hi havia revistes o contes infantils, un d’ells Cavall Fort que va néixer l’any 1961.
A mi em va recordar moltes pelis de guerra, mentre l’entrevistava, jo m’imaginava que estava a la guerra amb la seva edat (la meva mare) em va fer pensar en tot això.
Gràcies a tots i totes per haver llegit aquesta petita entrevista, espero que us hagi agradat.
LA DICTADURA Entrevista al meu avi Ramon Marina Garrabou 1 ESO B Professora: Alícia Palau 8/1/13
Presentació: El meu avi es diu Ramon i té 75 anys, va néixer al 29 d’agost del 1937. És historiador i professor d’universitat, però ara està jubilat. Va viure aproximadament 30 anys la dictadura de Franco. Quan ell era petit vivia en un poblet anomenat Sedó (a les comarques de Lleida). Després va anar a estudiar a Barcelona. Vam fer l’entrevista a casa seva i em va explicar moltes coses que jo no sabia. Quants anys tenies quan va començar el franquisme ? Jo tenia dos anys, i no me’n adonava de res. No sabia que hi havia una dictadura. Anaves a l’escola? Sí. En aquella època utilitzaven un sistema escolar molt autoritari, si et portaves malament et pagaven. I… a tu algun cop et van pagar? No, a mi no, perquè em centrava molt en els estudis, jo era bon estudiant. Des de petit vaig sapiguer que voldria ser historiador i per això vaig decidir estudiar i centrar-me en els estudis. No volia ser pagès com els meus pares. A què jugaves amb els teus amics? Quan érem petits els meus amics i jo ens ho passàvem molt bé. Jugàvem a caniques, però el que més m’agradava era jugar a futbol. També ens divertíem fent explotar bombes que havien quedat abandonades durant la guerra. Recordo que desmuntant-ne una, vaig picar un pistó i la bomba em va explotar a la mà... Tenies por?
Sí, jo tenia molta por…quan anava a les manifestacions, sovint els “grisos” m’enxampaven i em portaven a la comissaria. En aquells moments, em deia a mi mateix que no tornaria a anar a cap manifestació, però sempre hi tornava. Algun cop vas haver de fugir ? Sí, perquè els “grisos” em buscaven, i sovint m’amagava a les muntanyes de Montserrat. ( riu ) Vas anar a la presó? Perquè? Sí, em van arrestar per protestar i fer pintades a les parets reclamant llibertat Quant de temps vas estar-hi? 15 dies. Va morir algun conegut? O va estar ferit? No, ningú Quant vas començar a anar a manifestacions? Vaig començar a anar a manifestacions quan vaig anar a estudiar a Barcelona, tenia 18 anys.Després em vaig unir a un grup catalanista i vaig començar a organitzar vagues, a repertir octavetes i a fer pintades a les parets. Va ser dur viure en l’època del franquisme? Per què? Sí, va ser molt dur, es vivia en un clima de terror però sobretot en un clima de por. Tothom tenia molta por inclús jo. No podies fer cap mena de crítica ni queixa, no es podia parlar de política i havíem de parlar espanyol. Va millorar la qualitat de vida després de la dictadura? Sí, es clar! Ja no tenia por, tenia dret a opinar i a elegir president! Hi havia democràcia!!! Estava molt content!!!
L’ENTREVISTA A LA MEVA AVIA. Arnau Barrabés La meva avia va néixer a l’any 1936 a Gisclareny (Berguedà). La guerra la viure de quan era molt petita i la dictadura de Franco la va viure a la seva infantesa i joventut. Ara viu a Massanes (Saldes), ara té 76 anys. Els records de la meva avia de la guerra son uns records que li va explicar el seu pare.
Altres coses interessants El seu pare li va explica que durant la guerra al poble i als pobles veïns per part dels republicans van matar a molts capellans cremar i robar campanes, la majoria dels homes del poble s’amagaven a les muntanyes per no anar a la guerra. El que si recorda es que hi havia unes persones anomenades maquis que robaven a les cases que eren mes riques i a casa de la meva avia no hi van venir a robar perquè eren pobres. maquis: grup de persones armades que anaven contra el franquisme i van ser la primers grups de la resistència francesa. el maqui mes conegut del alt Berguedà es deia Maçana. Que durant el franquisme al seu pare i els seus germans i altre homes del poble anaven a buscar tabac a Andorra per guanyar uns quants diners amb el perill que això suposava, dons tenien que travessar els Pirineus de nit i intentar esquivar els controls de la guàrdia civil.
Preguntes sobre la dictadura i la guerra civil
• Va significar molt no parlar al català? Sempre a casa seva es parlava el català. • A la dictadura veu passar gana ? No però el que passava era que sempre menjaven el mateix : patates, mongetes, pa i alguna vegada una mica de carn quan el seu pare caçava algun animal. • Podríeu sortir de casa durant la guerra? No podia sortir segons li han explicat però si podia baixar a l’era. • Que feies en el teu temps lliure? Anar a treball al camp i a guardar les vaques i jugaves molt poc amb el seus germans. • Estaves d’acord amb el franquisme? No estava d’acord amb perquè hi havia molta por i moltes prohibicions. • Anaves a l’escola? Si però va començar anar-hi als dotze anys i el professor era un guàrdia civil jubilat . • Us podíeu reunir algun lloc al franquisme per fer festes? Si que feien festes amb la gent del poble. • Va morir algun familiar o amic a la guerra ? No va morir ningun familiar però amic si. • Algun familiar o amic va anar a la guerra? Dos oncles, perquè el pare de la meva avia es va amagar durant la guerra perquè no l’obliguessin anar-hi.
• Vosaltres teníeu camps de cultiu? Li teníeu que donar-li aliments dels camps als soldats? Sí, perquè vivien de la ramaderia i la agricultura. Sí, però els hi robaven i l’havíem de tenir amagats.
Entrevista als meus avis La guerra civil a Espanya Genís Catalan 1er ESO
1- Quans anys teniu al començament de la guerra? El meu avi: - jo tenia 6 anys La meva avia: - jo tenia 7 anys 2- A quina ciutat o poble vau viure la guerra civil? El meu avi: - a Martorell La meva avia: - a Barcelona 3- Expliqueu una situació que us va fer passar por El meu avi:
- Un dia estàvem jugant al carrer els meus amic i jo. Anàvem caminant i un dels meus amics va agafar un objecte que semblava una pilota. Va començar a jugar amb ella i li va esclatar a les mans. Va morir ell i dos nens més que anaven al seu costat. Els vaig veure morts.
La meva avia: - Passava por quan queien trossos de metralla en el jardí on jugava, i quan se sentien els obusos que disparaven des dels vaixells. 4- Podíeu anar a l’escola? El meu avi:
- Sí, vaig poder anar a l’escola durant tot el temps que va durar la guerra.
La meva avia: - Sí, vaig anar a l’escola fins que els meus pares van sentir que agafaven nens i nenes per enviar-los a Rússia
5- On us amagàveu tu i la teva família quan hi havia un bombardeig? El meu avi:
- No vaig tenir necessitat d’amagar-me ja que no vaig patir cap bombardeig a Martorell.
La meva avia: - Jo si que vaig patir bombardejos, els meus pares i uns veïns van fer como una cova a una muntanya que teníem molt a prop on ens amagàvem amb menjar i matalassos per dormir. 6- Com aconseguíeu el menjar? El meu avi:
- El meu pare treballava en una empresa ferroviària a Martorell i tenia un amic que tenia una botiga de queviures i li portava aliments.
La meva avia: - A vegades passàvem gana i els meus pares anaven a buscar menjar als pobles propers a Barcelona, però per sort teníem un galliner al jardí que ens servia per poder tenir menjar cada dia.
IMPRESIONS DESPRÉS DE LA ENTREVISTA
M’he adonat de que els meus avis van passar situacions molt dures i van patir por amb els soroll dels avions i de les bombes, sobretot la meva avia.
“Mataban a todo lo que se ponía por delante.” -Entrevista a un familiar. 08/1/13 Lucy Júdez Tallón 1r ESO B
La tieta de la meva mare. Va nèixer el 1 de Març de 1927 Montemolí, Extremadura. Va patir la Guerra Civil. Lucy Júdez Tallón entrevistadora -Quines conseqüències vas tenir? Que pasamos mucho hambre. Nos quedamos sin nada. Teníamos cabras y, nos quedamos sin nada. -Qui us va treute tot? Los nacionales o Franco no lo sé. -Quants anys tenies quant va pasar? Unos… 8 o 10 años más o menos.
-Algún familiar teu va anar a la guerra? Claro, mi tío Rafael el hermano de mi padre … Estaba puesto en una trinchera. Fue a cargar el fusil, pero como pobrecito no sabía, porque acababa de entrar, vino una bala por detrás y lo mató. … Fueron hermanos de mi madre pero no murió ninguno. Hermanos de mi madre fue: Mi tío Baldomero, mi tío Vicente y mi tío Regino. Mi tío Joaquín fue a la guerra de Cuba, esa es otra guerra. La gente pensaba que se había muerto, pero al cabo de unos cuantos años regresó. -Vau tenir que anar-vos d’on viviau? Sí, porque se vivía mejor. Fuimos a una finca de un hermano de mi padre. Del pueblo a la montaña. A veces mi madre bajaba al pueblo a comprar la poca comida que había. Pero tenía miedo porque mataban por cualquier cosa. … Mi madre bajaba cada 15 días al pueblo, con una burra para comprar. Teníamos gallinas y con las gallinas, ponían los huevos y hacíamos una tortilla de patata. Estábamos escasos de todo. … En una calle había gente buena o mala. A mi padre le decían Baldomero calla o te matamos. Por eso en la montaña, como no había nadie no te podían matar. -Vas veure explotar alguna bomba? No, solo que la gente rebelde, se la llevaban, al espíritu santo. Cerca del cementerio y los mataban. Mataban a todo lo que se ponía por delante. Impressions després de l’entrevista A sigut molt especial fer-l’hi una entrevista a una persona que ha passat una guerra. Penses una persona amb 10 anys com pot viure una guerra, li trenques l’infansia. Al acabar es va emocionar perque s’en va enrecordar del seu tiet que va el van matar. Ha sigut un honor i un repte fer aquesta entrevistas
Històries de la guerra Marc Palau Salla Serrat i Bonastre Jo entrevisto a la meva avia, o com jo li dic “padrina”, que es diu Rosa Salla Cos viu als “Omells de Na Gaya” . Ella ens parlarà de els seus records, les seves vivències, aventures sobre la guerra i dons donem pas a l'entrevista. -Quants anys tenies quan van passar tot això? Tenia aproximadament la teva edat 2 anys mes... no ho se -Us deixaven parlar el català? No, i a la escola també ens obligaven a parlar en català. -Com era el dia a dia durant la guerra? Tenia molta por, tot jugant sentíem els avions i teníem que córrer als refugis que hi havien, aquí no en van tirar les tiraven en camps. -Que es el que recordes de la guerra? Dons... mira, jo recordo que un dia a mitjanit vam sentir molt soroll vam treure una mica el cap per la finestra, no ens deixaven treure'l molt, vam veure uns 400 presoners, que anaven al camp de concentració que hi havia aquí, als “Omells de Na Gaya”. Els van ficar en corrals a dormir. La Guàrdia Civil passava per les cases i ordenava que els te-
niam que deixar dormir a casa en un llit, nosaltres vam tenir que acollir a 2 Guàrdies Civils. Cada dia a les 7 de la tarda la Guàrdia Civil passava per les cases i deia “Las luces cerradas y que nadie salga de la casa” i fins el matí no ens deixaven sortir i també ens obligaven a donar el que volien (una gallina, pa i tota classe de coses). A la nit senties com afusellaven als presoners i si algun feia alguna malifeta mataven a tota la seva companyia (anaven de 10 en 10). En van matar de a mes de 300. -Que va passar al final de la guerra? Mira, després de la guerra tot era misèria. Un dia van arribar 3 camions i es van emportar els nostres pares per anar a fer treballs molt durs. Un temps després els van tornar. La gent s'amagava per no anar a fer aquest treballs. Va ser una època molt dura i de molts treballs. -Tens alguna alguna anècdota bona que et va passar durant aquella època??? Durant la postguerra molts presoners d'altres llocs s'escapaven dels camps de concentració perquè no els matessin i s'amagaven pels boscos, van fer cap als Omells i com van veure llum a casa nostra van trucar a la porta i van demanar si podien pasar la nit a casa i el papa els i va dir que si i de bon matí van marxar, i ara amb 1 d'aquells presoners som amics. També en tinc una altra... Un dels Guàrdies Civils que era català s'allotjava a casa nostra va salvar a un parent meu, això demostra que tots els Guàrdies Civils no eren dolents sinó que els obligaven a serho.
Entrevista al meu avi Marc Suescun García 8-1-13
El meu avi es diu Daniel García va néixer a Canyete un poble que esta a 60 Km de Cuenca, a l’any 1929 el dia 10 d’Abril, ara té 81 anys. Vam fer l’entrevista a la seva casa on també estava la meva àvia, li vaig fer aquestes preguntes: -Vas passar gana durant la guerra? Si, bastante nos comíamos hasta las pieles de las frutas. -Tenies por? Todo el pueblo tenia miedo, porque venían los aviones i bombardeaban. -Anaves a l’escola durant la guerra? No, porque en nuestro pueblo las convirtieron en hospitales. -I durant el franquisme? Si, después de la guerra abrieron las escuelas, se arreglaron iglesias que habían sido destruidas por los aviones y sus bombas. -Durant la guerra anàveu al refugi? Per quant de temps? Si, nos quedábamos hasta que desaparecían los aviones que nos bombardeaban -Algú de la teva família va anar a la guerra? Si, nuestros padres y abuelos estuvieron en la guerra. -Vas conèixer algun militar important? Si, durante la guerra nos traían militares a nuestra casa para darles cobijo, i el comandante Durruti me dio su gorro mientras yo jugaba a hacer la instrucción con mis amigos.
-I coneixes algú que morís a la guerra? Si, el primer bombardeo que hubo en nuestro pueblo fue en una carretera que había muy cercana, pero algunas cayeron en el pueblo directamente i mataron a algunos vecinos y amigos mios, incluso algunas bombas dejaron a algunos niños con problemas físicos de por vida. -Quan va acabar la guerra quants anys tenies? Tenía 10 años -I quan va acabar el franquisme? Tenía 48 años. On i com vas viure tu la guerra? Viví en el pueblo durante la guerra, y también trabajaba aunque era un niño, para ayudar a mi familia ya que éramos seis en casa.
Moltes gràcies avi per haver-me explicat que va ser per tu la guerra i el franquisme i tot el que va passar-vos a vosaltres durant aquella època.