Toni Ovalle
Tot és fosc, no hi ha ningú més en un radi de 3000 metres com a mínim. Aquests bacteris anomenats "Vibrio Fischeri" em permeten produir llum i dirigir-la cap on vulgui. Els reflexos de la llum que emeto m'ajuden a veure, formant part dels meus ulls.
Tinc por, sóc un animal solitari i ja fa temps que no veig ningú de la meva espècie ni d'altres. La soledat m'ha convertit en un animal lent i sense presa. Qualsevol depredador pot aprofitar-se'n d'aquest detall i matar-me. Tinc por a que aquesta soledat es trenqui i aparegui alguna bèstia disposada a fer-me mal.
Si això passés, no tindria res a fer, ni tan sols esquitxo tinta com altres calamars. Hauria d'aprofitar els meus reflexos per localitzar l'agressor, hauria d'apagar els llums i allunyar-me lentament i en silenci per tal que la bèstia no em veiés ni notés la meva presència.
No sé quina forma té el meu predador ja que mai m'he hagut d'enfrontar a ningú.
Se m'està acabant el menjar, he d'anar a una zona més propera a la costa. Això vol dir també, que hauré d'ascendir, però no superaré les profunditats ni m'aproparé a la superfície, perquè és massa arriscat. Ja ho és apropar-me a la zona nerítica, així que no sortiré de la zona abissal.
Encara i així, és molt probable que em creui per primera vegada amb un depredador però si no em moc d'aquí, se m'acabaran les reserves i moriré.
Hauré de realitzat el meu viatge amb tots els sentits per reaccionar i sobreviure. Si no, tot s'haurà acabat.