Institut Josep Serrat i Bonastre
OBJECTIUS I METODOLOGIA
Alícia Palau Professora de llengua de l’IES J.Serrat i Bonastre http://www.serratibonastre.cat/ Raquel Puerto Educadora Social del Centre Sòciosanitari Dolors Aleu http://www.blauclinic.com/centres/daleu.html
1. OBJECTIUS No podem viure de records, però tampoc no podem viure sense recordar.
1.1. OBJECTIUS: MIRADA DE L’IES SERRAT I BONASTRE: De les activitats que proposem als alumnes, se’n deriven uns aprenentatges curriculars enfocats a desenvolupar competències bàsiques, sobretot les que fan referència a:
Les competències comunicatives: lingüístiques, audiovisuals, artístiques i culturals.
Les competències personals: les que versen sobre l’autoestima, l’expressió i regulació de les emocions i l’empatia.
Institut Josep Serrat i Bonastre
Les competències centrades en conviure i habitar el món: que afavoreixen la convivència, les relacions socials i et fan ser un ciutadà participatiu i solidari.
Així, els nostres alumnes de 2n d’ESO, amb la realització d’aquesta activitat, han de ser capaços de: Escoltar un relat oral, tot estant atents a la comunicació no verbal. La clau per accedir a les emocions dels altres està en la capacitat de captar els missatges no verbals. Extreure’n les idees i fets més significatius per fer-li un retorn a la persona narradora. Utilitzar diferents llenguatges: elaborar un text escrit, per ser dit o llegit amb el suport d’imatges en una presentació de Powerpoint. Fer una petita introducció musical. Elaborar una “Caixa de memòria” amb imatges, petits objectes, fotografies, dibuixos... Treballar en equip de forma cooperativa, traient profit de les intel·ligències múltiples i les diferents habilitats del membres de grup. Copsar quina és la lliçó de vida que els ha volgut llegar la persona, a través dels moments vitals que ha decidit explicar-nos. És en l’última fase de la infantesa que apareix un nivell més avançat d’empatia i els nois poden percebre el malestar més enllà de la situació immediata i comprendre que determinades situacions personals o vitals poden ser font de patiment. És aleshores quan poden preocupar-se de la sort de tot un col·lectiu, una preocupació que en l’adolescència pot veure’s reforçada per conviccions morals centrades en el desig d’alleugerir les injustícies i el patiment aliè.
1.2 OBJECTIUS: MIRADA DEL CSS DOLORS ALEU: La resiliència defineix el ressort d’aquells que, després de rebre el cop, van poder superar-lo. Cyrulnik, B. (1999)
2
Institut Josep Serrat i Bonastre
Els objectius que s’assoleixen al CSS Dolors Aleu amb la realització d’aquesta activitat es poden resumir en els següents: -
Estimular al pacient en la seva àrea psicoafectiva i social.
-
Afavorir les capacitats emocionals, relacionals i socials de la persona gran, per tal de millorar la seva qualitat de vida, tot connectant amb les emocions.
-
Socialitzar i integrar al pacient en les activitats que es realitzen al barri.
-
Fomentar la comunicació, tot creant un espai obert al diàleg amb el jovent.
-
Exercitar la memòria mitjançant la transmissió d’històries de vida i d’estímuls auditius i visuals.
-
Oferir elements emotius que afavoreixin la permanència i comunicació de records llunyans positius que, en ser valorats, milloren la seva autoestima.
-
Treballar la memòria partint d’experiències i sentiments que són significatius per a cada persona.
-
Facilitar la formació de nous vincles (hi ha hagut alguna relació, entre alumne i pacient, que ha continuat fora de la dinàmica).
-
Situar la persona gran en el món de les noves tecnologies.
-
Facilitar la transmissió d’experiències entre generacions.
-
Integrar el programa d’educació social dintre del barri.
-
Afavorir el desenvolupament comunitari, tot consolidant el teixit social i associatiu.
2. METODOLOGIA ...l’aprenentatge té lloc basant-se en connexions cognitives, incloses aquelles que tenen a veure amb l’emoció, i a més connexions vol dir més aprenentatge. L’aprenentatge depèn del compromís de l’alumne, que és un indicador d’inversió emocional.” Freedman, K. (2006)
2.1 METODOLOGIA: MIRADA IES SERRAT I BONASTRE: S’emmarca en els següents eixos:
L’aprenentatge de la llengua en un context comunicatiu real.
Ser els protagonistes del seu propi aprenentatge i parlar en primera persona, tant la gent gran entrevistada, com ells i elles.
3
Institut Josep Serrat i Bonastre
L’aprenentatge cooperatiu, on cadascú aporta les seves habilitats i tots aprenem de tots.
La intel·ligència emocional que ens assenyala que els lligams entre l’empatia i l’ètica estan en les arrels de l’altruisme
L’intercanvi es planteja en dues sessions. En la primera s’entrevista la persona i, al cap de dues setmanes, tornem a fer una devolució on s’haurà elaborat la informació de l’entrevista.
PRIMERA SESSIÓ: A la classe es va proposar l’activitat: Aniríem a entrevistar unes persones del Centre sociosanitari que estan fent una estada de convalescència amb dos objectius: animar-los amb una visita del joves veïns i fer-los una entrevista sobre la seva història de vida per aprendre coses de la gent gran.
Es van fer cinc grups, un per a cada persona a entrevistar.
Van preparar preguntes obertes i van decidir si prendrien apunts o bé gravarien la veu. Sempre donant importància al contacte visual i l’actitud d’escolta. Després, entre tots els de l’equip elaborarien i completarien la informació. Els vam explicar com s’havien de comportar en un centre on hi ha persones convalescents i la diferent percepció del temps dels uns i dels altres. Allí el temps passa lentament i els seus moviments i desplaçaments són pausats. Trobarien un contrast amb el seu temps juvenil i inquiet.
Un cop reunits en la sala cada grup amb la persona a entrevistar, asseguts en rotllana, deixem llibertat i temps perquè entrin en contacte i estableixin una relació que serà única i particular. El paper de la educadora social i la professora serà vetllar per una bona entesa, tot respectant la dinàmica de cada grup.
4
Institut Josep Serrat i Bonastre
L’entrevista sol durar una hora, encara que en dediquem dues, comptant el temps de
desplaçament
i
acomodament
de
cada
grup,
així
com
l’estona
d’acomiadament i recollida de la sala. ELABORACIÓ DEL MATERIAL A L’INSTITUT
Ens donem uns quinze dies, per donar el temps suficient perquè els equips elaborin la informació i decideixin com concretaran el retorn a la persona. També per fer assajos a classe. És en aquest punt on se’ls planteja encapçalar cada intervenció amb uns minuts musicals i es demana si algun membre de cada grup podria tocar un petit fragment amb algun instrument. Són aquests moments on hi ha el més gran exercici d’empatia: quan s’ha de decidir com dir les coses, quines imatges triar i com imaginar la Caixa de memòria. Decidir què pot ser més significatiu per a la persona, què li pot fer més il·lusió...
SEGONA SESSIÓ. L'endemà el petit príncep va tornar. -Hauria valgut més que tornessis a la mateixa hora -va dir la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres ja començaré a ser feliç. A mida que anirà passant l'hora, cada cop em sentiré més feliç. A les quatre, ja m'agitaré i m'inquietaré; descobriré el preu de la felicitat! Però si vens a qualsevol hora, no sabré mai quan m'he de preparar el cor... Calen ritus. Antoine de Saint-Exupéry
Per fi arriba el dia, amb tot el neguit de com rebran allò que han preparat: ara els toca parlar a ells. La sala s’organitza diferent: com un petit teatre, orientats a la pantalla on es projectaran les imatges, les persones grans a primera fila, en el lloc “d’honor”. Avui tots són protagonistes, ells i els grups de joves que aniran sortint i, després de la música, aniran desgranant les històries i els moments significatius on la resiliència de les persones entrevistades els donaran el seu missatge, la seva lliçó de vida: “Ens hem sortit malgrat les dificultats, hem lluitat per tirar endavant
5
Institut Josep Serrat i Bonastre
ens els moments que ens va tocar viure, potser algunes coses les faríem diferent... però hem viscut amb intensitat i tendresa. Aquests és el nostre llegat!” A partir d’aquest dia, donem per acabada l’activitat, tot deixant la porta oberta a que continuï la relació si ho desitgen.
2.2. METODOLOGIA: MIRADA CSS DOLORS ALEU. Sé que em faig vell, ho dic sense temences, que és bo saber que el temps s’escapoleix i no podem fer res per deturar-ho. Aposentat al cim dels anys, contemplo el mar de mi mateix, amb moltes veles que solquen l’horitzó, i veig el vol segur i agosarat de les gavines. Miquel Martí i Pol. (1985)
Aquest projecte forma part del programa “Ens obrim al barri” on es recullen les activitats que portem a terme amb el nostre entorn més immediat.
Per part del CSS Dolors Aleu, escollim cinc pacients de tot el Centre per realitzar la dinàmica. Són persones que no presenten alteracions cognitives, per tal que puguin seguir les sessions. Aquest grup és consensuat amb el Dr. de referència del pacient i s’anota al curs clínic per informar la família i el personal de clínica. A cadascuna de les cinc persones se’ls proposa participar en l’activitat d’intercanvi consistent en explicar la seva història de vida a uns joves de l’Institut veí. L’educadora social copsa la primera reacció i dóna resposta als primers dubtes i inseguretats que hi apareixen. “Què puc explicar jo a uns joves estudiants que saben més que jo?” I és aquí on se’ls convida a trobar en la seva experiència vital aquells fets i aquells consells que puguin ser útils als joves d’avui. Se’ls anima a participar des de la singularitat de la seva aportació i això la dignifica: hi ha coses que no s’aprenen en els llibres. Les persones que accepten el repte solen ser persones que mostren un entusiasme, a voltes tímid, de transmetre als joves “Que has de lluitar pels teus somnis. Que
6
Institut Josep Serrat i Bonastre
aprofitem la vida, que només n’hi ha una”. (Tal com li va dir l’Àngels del grup de l’Anna i en Marc.) A partir d’aquest moment i fins el dia de les entrevistes hi ha un treball personal, dut en la intimitat, en el que cadascú busca i resignifica el relat de la seva vida. És la mirada introspectiva del que ha de mostrar el seu autoretrat. Hi ha neguit i expectació. Com rebran els joves el que explicaré? els interessarà? seran curosos amb els meus records?, etc. Un dels punts forts de l’activitat és l’elaboració, per part de l’alumnat, de la caixa de la memòria, que intenta recopilar tota la informació rebuda pels pacients, i és un element significatiu de la vida d’aquests. Amb això, el pacient rep un imput, per part dels alumnes, de cóm han assimilat la seva història de vida, i és un record que perdura per sempre. Aquest és un element, de tota la fase metodològica, important a destacar pels pacients. Per saber més: http://lletresserrat.blogspot.com.es/2014/04/estudi-de-limpacte-de-l-intercanvi-amb.html
7