SESOLIVERES núm.01 by St. Jaume Sesoliveres

Revista cultural del barri de Sant Jaume

núm. 01

25 anys de la restauració de l’església de Sant Jaume d’Igualada

MACROPOLÍGON a Igualada: Sí o NO

El primer castell dels Moixiganguers d’Igualada

núm. 01 - Gener 2022 EDITA Associació Veïnal st Jaume Sesoliveres d’Igualada COORDINACIÓ EDITORIAL Perejaume Ferrer REVISIÓ LINGÜÍSTICA Josep-Ramon Noguera AUTORS D’ARTICLES: Joan Closa, Oriol Solà, Raquel Serra, Joan Domenech, Jaume Farrés, Bernat Ferrer, Francesc Vilaprinyó,Perejaume Ferrer, Josep M. Casas FOTO PORTADA Ramon Busqué i Vives Instagram: @raycountry DISSENY i MAQUETACIÓ Guillem Ferrer Sagarra IMPRESSIÓ Tintaprin S.L. TIRATGE 2.000 exemplars COMUNICACIÓ Ass.veinal.sesoliveres@gmail.com AGRAÏMENTS Maria Antonia Carrasco, Cap de la unitat Arxiu documemntal Servei Patrimoni Arquitectònic local de la Diputació de Barcelona. Pol Berlinches (Cor d’Homes) Eva Royo (Taller de Cuina) Carlota Carner (Regidora Districte) Isabel Lòpez (Presdienta Barri Fàtima) Francesc Pua (Servisimó) TIRATGE 2000 exemplars

En aquest número de 25 anys de la restauració de l’Esglèsia de St Jaume Sesoliveres d’Igualada pàg. 04

El primer castell dels Moixiganguers. Pàg 12

Quadern bitàcola de l’Associació veïnal de Sant Jaume Sesoliveres. Pàg 12

Macropolígons a Igualda: Sí o no? Pàg 18

El bus de cal Font, Una relíquia igualadina. Pàg 22

AVÍS:

Cap part d’aquesta publicació, incloenthi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia) sense autorització prèvia de l’Associació veïnal de Sant Jaume Sesoliveres. Els editors han fet tots els esforços raonables per tal d’identificar els propietaris dels drets d’autor i obtenir-les autoritzacions pertinents. Qualsevol error o omissió, si es comuniquen als editors, seran degudament reparats. La revista fa constar que els continguts dels articles reflecteixen únicament l’opinió dels seus autors.

Agraïment especial per

Podeu llegir la revista online www.issuu.com/sesoliveres

Editorial

Fent barri, farem ciutat! L’ermita de Sant Jaume és una de les joies arquitectòniques d’Igualada, una joia que tota la ciutat s’ha d’estimar i reivindicar. I nosaltres, el veïns i veïnes de l’entorn, encara més! Aquesta edificació del segle XI ens connecta amb el passat i esdevé un atractiu del moment present. Al seu entorn hi vivim desenes de famílies que ens l’estimem, que tenim el plaer de veure-la diàriament, que hi passegem mentre pensem en les nostres cabòries… Habitualment Igualada es pensa a sí mateixa sense tenirnos en compte, quan l’ermita mateixa demostra tot el contrari. De fet, la colla castellera de la ciutat, els Moixiganguers d’Igualada, van fer-hi aquí la seva primera actuació de la història, el 22 d’abril de 1995, tal com podreu llegir a continuació. Per què ho reivindiquem, tot això? Per ressaltar que el barri de Sant Jaume Sesoliveres som un barri com qualsevol altre de la ciutat, i a voltes ens entristeix haver d’exigir ser tractat com qualsevol altre barri per part

de l’Ajuntament d’Igualada, cosa que sovint no ha passat. L’actual junta es va sorpendre en trobar-se amb precs i demandes a l’Ajuntament que portaven 8 anys d’espera i que ningú de la casa consistorial els hi feia cas. Parlem dels famosos “volcans” al mig de l’asfalt del carrer Alt Camp; del mur que demanàvem enderrocar perquè era un cau de rates; de la falta de containers i papereres; del deplorable estat de les voreres. Les dues juntes anteriors recorden com en una visita durant la primavera del 2018, el mateix Alcalde Marc Castells va reconèixer, la situació i va prometre destinar una quantitat annual de recursos per revertir-ho. Però aquesta promesa no s’ha complert mai de la manera que va dir l’Alcalde, i practicament no s’ha fet res fins que la nova junta ho ha recordat reinterativament. Hi ha feina a

fer, però es nota un canvi. I es nota que ja se n’ha fet molta, de feina. La revista que teniu a les mans volia ser un programa complert de les festes i alhora una commemoració dels 25 anys de la reconstrucció de l’ermita. La pandèmia ens va fer ajornar, per segona vegada, els actes previstos; però l’Associació no ha renunciat a organitzar tot allò que ha estat al nostre abast, perquè creiem que estrenyent els llaços d’amistat i veïnatge entre nosaltres, estrenyem els lligams que ens defineixen com a comunitat. LA JUNTA

Perejaume Ferrer, Eva Peinado, Xavier Alonso, Josep Ramon Noguera.

Revista cultural de Sesoliveres

25 anys de la restauració

Records de l’església de Sant Jaume Sesoliveres Joan Closa

Gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Sant Jaume Sesoliveres ho té tot. Aquesta petita església té història, té significat, té sentiments i té vivències personals.

El convenni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada va permetre, no només la restauració sinó també, crear un vincle emocional entre patrimoni i el nou barri de Sesoliveres.

Des de la meva infantesa, a la dècada dels anys 70 del segle passat, tinc el record de la imatge en runes de l’església de Sant Jaume Sesoliveres. En un paisatge aleshores agrícola, l’església era l’avantsala de l’arribada a Igualada per l’antiga carretera que n’anomenàvem “Nacional”. Era una època en què les rotondes no s’havien inventat, almenys en aquest país nostre i potser hi havia menys presses que ara. Els automòbils corrien menys, i baixar des de Copons, el meu poble, a Igualada amb un 2CV era una aventura que per un nen no es donava cada dia. La velocitat d’aleshores i la curiositat i l’excepcionalitat del viatge, et permetia gaudir i mirar l’entorn, i a la vegada preguntar als pares què era cada cosa que et feia girar la mirada per la finestreta del cotxe. Recordo, doncs, haver preguntat més d’una vegada per l’església de Sant Jaume Sesoliveres als meus pares, i veure durant molts anys el seu estat de decrepitud. Els anys passaren, i l’any 1993 començaren les obres de restauració de l’església de Sant Jaume Sesoliveres a càrrec del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Entremig l’Ajuntament n’havia aconseguit la cessió de la propietat per part del Bisbat de Vic, així com n’havia redactat algun projecte de restauració. Amb posterioritat, l’aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament d’Igualada i la Diputació va permetre

Imatge actual de l’església de Sant Jaume Sesoliveres. Foto. Jordi Ferrer

posar fil a l’agulla a no només la restauració de l’església sinó també la recuperació de la memòria i en crear un nou vincle emocional entre el patrimoni i el nou barri que allà s’hi estava aixecant. L’entorn, doncs, havia canviat molt, s’hi havia construït un barri al seu voltant. Lògicament, els cotxes també corrien més, i aquell nen de Copons que havia vist l’església de Sant Jaume Sesoliveres per la finestra del cotxe com una ruïna, es trobava immers aleshores, com a estudiant dels darrers cursos d’arquitectura, en la restauració de l’església, col·laborant amb el despatx que en duia la direcció tècnica. Aquell noi estava aprenent, i on millor per aprendre com restaurar en un lloc com Sant

Jaume Sersoliveres, una obra que ha estat paradigma de la restauració per part de la Diputació de Barcelona, i que des del centenari Servei de Patrimoni Arquitectònic Local s’ha posat d’exemple de com s’ha de restaurar, seguint un mètode científic de treball, en fòrums i cursos especialitzats d’àmbit nacional i internacional. Els anys passaren i aquell noi estudiant que avui té l’oportunitat

Popularment l’església és coneguda com l’ermita de Sant Jaume Sesoliveres d’Igualada.

Imatge de l’any 1959 SPAL-Diputació de Barcelona

Revista cultural de Sesoliveres

L’Església de sant Jaume 1993. Foto: SPAL-Diputació Barcelona

La Diputació anomena l’esglèsia de Sant Jaume Sesoliveres en cursos especialitzats d’àmbits nacional i internacional com a exemple de restauració seguint un mètode científic.

d’escriure aquest article va formar part de l’equip del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local des de l’any 1997, i a partir del 2009 a ser-ne el Cap de Servei fins a l’any 2019. Així doncs, Sant Jaume Sesoliveres és molt especial. Forma part del meu aprenentatge, i m’ha servit per explicar com s’ha de restaurar en diferents àmbits professionals. Recordo una visita l’any 2017 amb alumnes del màster restauració de la Universitat Politècnica de València, o l’any 2014 amb professionals restauradors d’arreu d’Espanya que formen part de l’Acadèmia del Partal. Sant Jaume Sesoliveres ho té tot. Aquesta petita església

té història, té significat, té problemes estructurals que es van poder resolgueren, té sentiments i té vivències personals. Com a curiositat, en aquesta petita església va ser un dels primers llocs on el malaurat arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, Dr. Alberto López Mullor, va aplicar els seus coneixements d’arqueologia, no només en el subsol de l’església en una excavació arqueològica en extensió, sinó també en les parts aèries de les estructures, complementant el coneixement arqueològic al coneixement històric-constructiu. Arran d’aquests primers casos, el Dr. López formà part de la implementació d’aquesta disciplina innovadora en

7 aquell moment a la península i nascuda uns anys abans a Itàlia. Actualment, la disciplina de l’arqueologia de l’arquitectura forma part dels estudis d’arqueologia a algunes facultats del nostre país, on el Dr. López n’era professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les casualitats, o potser no tant, van fer que em dediqués a restaurar monuments. El meu pare era paleta, fill de paleta i des de feia molts anys es dedicava a restaurar monuments per diferents administracions. Potser això alguna cosa hi va tenir a veure. Finalment, el constructor encarregat de les obres de restauració de Sant Jaume

Sesoliveres va ser ell. Aprendre de l’arquitecte autor del projecte i director de les obres, Antoni González, cap del Servei de Patrimoni de la Diputació en el moment de les obres de restauració i fins a l’any 2008 i del mateix pare, ha estat una oportunitat irrepetible, que fa que Sant Jaume Sesoliveres la senti un xic meva. Així recordo amb molta estima les visites d’obra i les dificultats a les quals ens portava l’execució, en especial la volta de fusta que era un dels punts claus del projecte i que havia de servir per recuperar la geometria de l’espai arquitectònic de l’església romànica, sense perdre les construccions afegides amb posterioritat. La volta s’havia de sustentar en

les parets laterals, però havia de flotar damunt l’espai, ja que les parets havien tingut desplaçaments que feien que no es pogués reconstruir la volta amb la seva geometria original. Vam realitzar incomptables plànols de detall per tal de donar tota la informació al constructor, però el constructor va decidir fer una maqueta a escala real de la volta a la mateixa església, amb cordills, regles, barres d’acer, i així poder, sobre l’obra, prendre les mesures per construir-ho, a la vegada que els tècnics podíem veure si el resultat era l’esperat abans de fer-se realitat. Recordo en aquesta part de l’obra que un dissabte al matí ens vàrem trobar a l’obra (Continua pàg. 10)

Vista de les obres a la coberta de l’església de Sant Jaume 1994. A la dreta imatge de la maqueta de cordills per a l’estudi de la solució d’interior 1993. Fotografies Arxiu: SPAL-Diputació Barcelona

Revista cultural de Sesoliveres

àlbum d’imatges 01. Aspecte de l’absis i cara nord Foto: Toni Sagarra, maig 1990

02. El consistori igualadí encapçalat per l’Alcalde Jordi Aymamí en una visita d’obres, escoltant les explicacions de Joan closa. Foto: Montserrat Baldomà, 5 de juliol 1993 SPAL-Diputació de Barcelona 03. Plànol de l’arqueologia de la façana nord Foto: SPAL-Diputació de Barcelona, 1993 04. Aspecte de la cara de mig dia Foto: Toni Sagarra, maig 1990

05. Excavació del subsòl, 1993 SPAL-Diputació de Barcelona 06. Entrada de ponent, 1993 Foto: SPAL-Diputació de Barcelona 07 Vista actual de l’entrada de ponent. Foto: Perejaume Ferrer, 2021 08. Visita del veïnat a les obres de restauració Foto: Antonio Gonzàlez, 1994 09. Vista est de l’altar i l’absis, 1993 Foto: SPAL-Diputació de Barcelona 10. Vista actual de l’altar i l’absis Foto: Perejaume Ferrer, 2021

Revista cultural de Sesoliveres

10 amb l’arquitecte director de l’execució en Xavier Guitar, el meu pare –el constructor Joan Closa-, el fuster que havia de fer la volta de fusta en Joan Camps d’Igualada i jo mateix, trencant-nos les banyes de com podríem solucionar el repte de fer aguantar la volta de fusta de cedre a partir dels cordills i les barres que ho insinuaven en aquell moment a l’obra. O de com solucionar l’obertura de l’escala de caragol per la part superior. Eren uns dissabtes al matí, fora de l’horari de treball, on gaudíem i apreníem, i sobretot sumàvem per solucionar els diferents reptes, especials, i que eren únics. En aquest sentit, força anys més tard, el fuster Joan Camps em deia alguna que altra vegada: “xicot, no tens cap altra església

per fer una volta de fusta com la de Sant Jaume?”. Al cap de força temps, l’any 2007 va sorgir l’oportunitat de repetir l’experiència de la construcció d’una nova volta de fusta, aquesta vegada al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà, a Guardiola de Berguedà. Aquesta vegada ja ens sabíem la lliçó... El comentari del fuster, fa que els esforços i neguits en alguns moments de l’obra de Sant Jaume, tinguessin una recompensa com a satisfacció molt més gran que els neguits i nervis passats. Així, l’oportunitat d’aquest espai en l’entorn d’aquesta publicació la vull aprofitar com a record a totes les persones que, d’una manera o altra, van formar part de l’equip i del procés de restauració de l’església de Sant

Jaume Sesoliveres, i fer valdre la tasca de la societat que de manera madura va rebre l’obra com a símbol del seu barri. Per un arquitecte restaurador -que és el què em considero- no hi ha major satisfacció veure que els resultats d’una obra de restauració és estimada pels seus usuaris i veïns. El cas de Sant Jaume Sesoliveres és un clar exponent de la importància de la restauració del patrimoni monumental i els valors socials que aquesta disciplina té.

Capvespre a l’esplanada d’oliveres que envolta l’església romànica de Sant Jaume d’Igualada. Foto: Perejaume Ferrer, 2021 Primer castell dels Moixiganguers amb públic. Foto: SPAL Diputació de Barcelona, 1995

Començar Sant Jaume Sesoliveres sempre serà un lloc únic per la colla dels Moixiganguers d’Igualada, sempre serà on va començar la nostra trajectòria i la nostra primera aparició pública el 22 d’abril de 1995, encara, això sí, en període de formació i sense la camisa morada que després ens ha distingit. Els Moixiganguers d’Igualada vàrem començar a fer castells ara fa 26 anys començant de zero i sense pràcticament saber-ne res, més enllà d’uns quants aficionats que els havien gaudit com espectadors, però mai com a membres d’una colla. Va ser amb aquests antecedents que la colla va començar a assajar a finals de 1994 per aprendre els conceptes més bàsics de la construcció de castells i, uns quants mesos d’assaig després, coincidint amb la inauguració de l’ermita de Sant Jaume va aparèixer la possibilitat de fer la primera exhibició.

Oriol Solà

President dels Moixiganguers d’Igualada

Els Moixiganguers encara no podíem executar una actuació completa de tres castells i pilars, ja que encara no estàvem tècnicament a punt, això sumat a què encara no teníem camisa oficial va fer que pròpiament l’exhibició no fos una actuació castellera però si la nostra primera aparició en públic. L’exhibició va constar del tres, el quatre de sis i un pilar de quatre que posaren els fonaments del que ha sigut la colla al llarg de 26 anys. Als membres més veterans de la colla, que vam estar a aquella primera actuació i que seguim al peu del canó, en som uns quants, sempre ens agrada destacar que l’evolució de la colla s’ha fet sota els

mateixos criteris que aquell dia varen fer sortir la colla en formació de la plaça amb dos castells de 6 descarregats, màxima ambició i portar a plaça allò que has assajat. Sabem que no gaudeixes més d’un castell pel fet de ser més alt sinó pel que t’ha costat aconseguir-lo i aquells primers castells de sis res tenen a envejar en aquest aspecte a l’última fita de la colla: el 3 de 9 amb folre. Ara fa 6 anys, amb motiu del nostre 20è aniversari, la colla va voler repetir l’experiència fent el mateix castell al mateix lloc i amb alguns dels mateixos components, alguns dels quals ja feia temps que no actuaven amb la colla repetint la mateixa posició. L’experiència va ser tot un èxit i vàrem poder repetir la foto 20 anys més tard. El 25è aniversari ha sigut impossible per la pandèmia , però segur que al 30è aniversari això es podrà repetir. És per tots aquests records que la restauració de l’ermita de Sant Jaume anirà sempre lligada a la història dels Moixiganguers d’Igualada.

No gaudeixes més d’un castell pel fet de ser més alt, sinó pel que t’ha costat aconseguir-lo.

IDENTITAT

EQUIPAMENTS

Dinamització cultural

Un barri ben preparat

Promovem la cultura com a element vehicular i de cohesió veïnal. A més de reivindicar l’espai de l’ermita com un nou punt d’interès per a la ciutat d’Igualada.

No pot ser que cada cop que es malmeti algun element del mobiliari urbà aquest no sigui substituït. De mica en mica ens anem quedant sense papereres, ni taules, ni altres elements necessaris.

TOLERÀNCIA ZERO

Carreres de cotxes i incivisme

Cal fer respectar la convivència als carrers i places de la ciutat, per això traslladem a l’Ajuntament els punts foscos perquè hi posin solució.

PROPICIEM

Espai juvenil i espai saludable

La prohibició dels botellots no és la solució. Cal que els joves disposin d’espai d’oci i esbarjo adequats.L’Ajuntament ha anat treien les taules malmeses sense subtituir-les per noves.

REFORCEM LA

Seguretat veïnal

Treball cooperatiu amb els Mossos d’Esquadra i l’Ajuntament (Policia local) per reforçar la seguretat veïnal.

TROBADES AMB AJUNTAMNET I PARTITS POLÍTICS

Ajuntament d’Igualada

Poble actiu (CUP)

Som-hi (PSC-Podem-Igd oberta)

31-07-20

20-09-20

14-09-20

ENTORN ÚNIC

Història d’Igualada i una placa pels Moixiganguers

És un emplaçament singular i important dels origens de la ciutat d’Igualada i creiem que cal dignificar aquest espai. Demanem que l’Església sigui il·luminada i es millori l’entorn. També caldria recuperar el cartell turístic on s’indicava la ruta de Sant Jaume de Galícia. Demanem al col·laboració per posar una placa commemorativa del primer castell dels nostres Moixiganguers en aquest indret.

El quadern bitàcola de l’associació de Sesoliveres Som barri i som ciutat. I fent barri, fem ciutat.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Ermita i carrers ben il·luminats

Reduir espais mal il.luminats amb l’objectiu de millorar la percepció de seguretat a la via pública pere a tothom i amb perspectivade gènere. Sobretot al voltant de l’ermita on sovint no funcionen els fanals. MACROPOLÍGONS

VETLLEM PEL

Manteniment

Els darrers dos anys l’Ajuntament ha fet una tasca de manteniment necessària. Hi havia actuacions que es reivindicaven des de feia 6 i 8 anys enrere.

Qualitat de vida i perspectives de bon futur

Demanem a l’Ajuntament una reunió per tractar el tema del Macropolígon a tocar de les cases, i que podria afectar la qualitat de vida del Barri.

Esquerra (ERC)

Ciudadanos (C’s)

Junt x Catalunya

12-01-2020

10-03-2021

29-09-2021

Pas a pas

Principals accions 2020-2021

PESSEBRE DELS JOSEPETS AL BARRI DE FÀTIMA 19 de desembre de 2020 Visita al Pessebre monumental dels Josepets que es va muntar a l’Església de Fàtima.

VISITA A LES CARMELITES 31 de juliol de 2020 Arran de la persecució i tiroteig que hi va haver al barri al juliol, un dels fugitius es va amagar a l’hort del monestir. La situació va sobrepassar a la comunitat monàstica. L’Associació i l’Ajuntament vàrem visitar les monges Carmelites per traslladar un missatge de serenor.

REUNIONS DE SEGURETAT AMB ELS MOSSOS D’ESQUADRA

NADALES A SESOLIVERES 15 de desembre de 2020 El cor d’homes va anar casa per casa per felicitar el Nadal. Va ser l’original manera com l’Associació veïnal va voler desitjar bones festes al veïnat. L’acció es va registrar a la web de la Marató de Tv3 i es va recaptar 402€ que es van destinar a la investigació de la COVID-19.

FESTES DEL BARRI 2020, ANUL.LADAES

Agost del 2020 i juliol del 2021 Trobada amb l’Agent de comunitària per preparar la campanya d’estiu i fer arribar missatges de seguretat en els períodes vacacionals.

Donació a Càrites per afrontar la crisi social que va provocar la pandèmia COVID-19 24 de juliol de 2020 Tot i tenir les festes preparades, la situació pandèmica del juliol de 2020 van provocar que anul.lèssim els actes. Només es van portar a terme 2 actes: un webinar sobre la història de l’ermita de Sant Jaume i els orígens de la ciutat d’Igualada a càrrec de Perejaume Ferrer, i la Missa de Sant Jaume que es va traslladar a la basílica de Santa Maria. Part de la despesa no gastada es va lliurar a Càrites per sumar esforços i afrontar plegats la difícil situació social que deixava la pandèmia.

COMISSIÓ DE L’AIGUA: 2019-2020 Assitència en representació del districte de ponent a les diverses reunions de treball de la Comissió informativa de la municipalització del servei d’aigua, promoguda per l’Ajuntament d’Igualada.

TREBALL CONJUNT AMB LA RESTA D’ASSOCIACIONS VEÏNALS 8 de setembre de 2021 Reunió de treball de totes les Associacions veïnals de la ciutat d’Igualada per tractar diversos temes i problemàtiques en comú i articular una resposta conjunta davant l’administració local. El 10 de novembre de 2021 vam participar en la reunió amb l’Alcalde d’Igualada Marc Castells sobre seguretat.

ASSEMBLEA SOCIS 2021 28 de juny de 2021. L’assemblea anual de 2020 es va fer de forma telemàtica. Però la del 2021 va ser presencial a recès de l’ermita. Un bon moment per posar en comú els temes del veïnat.

TALLER DE CUINA SALUDABLE 18 de desembre 2021 Conjuntament amb l’Associació veïnal de Fàtima vam portar a terme un taller de com preparar un menú nadalenc i saludable. El taller el va impartir l’Eva Royo a la cuina del Centre Cívic Fàtima.

CONCERT DE NADAL EN CLAU IGUALADINA L’Alcalde d’Igualada Marc Castells va presidir el concert de Nadal 13 de desembre de 2021 L’acte cultural més significatiu que s’ha fet mai a St. Jaume Sesoliveres ha estat organitzat per l’Associació veïnal. El concert de Nadal va tancar l’any amb un magnífic repertori en clau igualadina. Es van sentir nadales populars catalanes del mestre compositor Joan Just que es van cantar a 3 i 4 veus; Nadales amb arranjaments del compositor Carles Prat i l’original nadala de Joan Domingo; tots ells d’Igualada.

LITOGRAFIA I GOIGS DE SANT JAUME SESOLIVERES

Revista cultural de Sesoliveres

L’ENTREVISTA Perejaume Ferrer president Associació veïnal de Sant Jaume Sesoliveres

“L’associació veïnal ha de passar a ser una eina de la ciutadania” Francesc Vilaprinyó Periodista igualadí

- Què és una associació de veïns com la de Sant Jaume Sesoliveres? Les associacions veïnals són una part imprescindible de la vida de la nostra ciutat, esdevenen autèntiques escoles de ciutadania i tenen la capacitat de fer ciutadans compromesos. L’associació de Sant Jaume Sesoliveres sempre ha tingut l’objectiu d’aconseguir que els veïns del barri s’organitzin per participar en la gestió de l’interès públic i en defensa dels interessos de la gent d’aquí. - La vostra associació aviat farà 25 anys. La societat ha canviat molt en els darrers anys. Han de canviar també el paper de les associacions de veïns?

Perquè la ciutat prosperi cal anar més enllà de les voreres i el manteniment urbà. Cal treballar en xarxa i pensar com des del barri contribueixes a fer una ciutat millor

Tota organització que amb el pas del temps no modifiqui la seva manera de fer, i la seva estructura, fins i tot, acaba quedant-se reduïda al no-res o a la marginalitat. I més ara que hi ha moltes maneres de participar perquè hi ha molts altres tipus d’associacions. L’associació veïnal de Sant Jaume també s’ha d’obrir a noves maneres de veure les coses. Ja no necessitem que una associació veïnal tingui centenars d’associats, ha de deixar de ser el contenidor de tota la gent del barri, per convertirse en una eina al servei de la ciutadania, de manera que quan hi hagi un problema sigui capaç d’organitzar platafor-mes obertes per solucionarlo.

17 Cal implicar-se més enllà del barri? Sense dubte, sí. No es pot pensar en la participació veïnal només pel fet d’estar dins d’una associació. Cal obrir-se i treballar en xarxa amb altres associacions, altres entitats. És bo pensar com des del barri contribueixes a fer una ciutat millor. Perquè la ciutat prosperi, cal anar més enllà de les voreres i el manteniment urbà. Cal que les associacions veïnals tinguin la sensibilitat de contribuir en l’aspecte més social. També poden treballar en el reforç de la cultura, com a element de cohesió dels barris. És necessari la implicació i la inquietud dels joves i la gent gran, i és imprescindible ser més bel·ligerants amb l’administració local quan no compleixen. - Que hi ha a Sesoliveres que pugui aportar a la resta de la ciutat? Molt! No em canso d’explicar que tenim el monument més antic d’Igualada. L’església està directament relacionada amb els orígens de la ciutat i juga un paper important en la construcció política de Catalunya. Els senyors feudals d’Òdena hi enterraren un fill. L’entorn podria esdevenir, si es cuidés, un nou espai d’oci cultural i de salut. Durant el confinament perimetral molta gent venia a caminar aquí. Igualada està envoltada de polígons industrials, aquí és l’única porta a la natura. Des d’aquí es podria senyalitzar els camins que ens comuniquen amb Sant Genís, l’Espelt, Montbui i més enllà... tot això seria per a la gent d’Igualada. -L’Alcalde Marc Castells ha parlat de la instrumentalització de es associacions de veïns per part dels partits de l’oposició. El mateix Alcalde es va disculpar davant de les 8 associacions veïnals d’aquesta ciutat, i es va retractar d’aquestes declaracions, perquè sap que no són certes. Cal tenir en compte que quan la gent dels barris s’hi associa, no ho fa perquè tinguin la mateixa idea de com ha de ser el món, sinó perquè tenen la necessitat de resoldre determinats problemes de proximitat. A la nostra associació hi ha tendències de tota mena, el que compta és la vàlua de les persones i el seu compromís a treballar per resoldre els problemes que patim tots i totes.

Els veïns volem participar de les decisions que ens afecten. Nosaltres estaríem encantats de poder votar sobre el macropolígon que faran a tocar de les cases. Hem d’entendre que Sant Jaume Sesoliveres ha de ser un fòrum obert a totes les persones que volen millorar aquest espai de la ciutat. - L’any 2019 vau declarar a “la Veu de l’Anoia” que el sentiment majoritari del Barri és d’abandonament. Encara us sentiu així? Va ser una entrevista necessària, i va significar un punt d’inflexió en les relacions entre l’Ajuntament i el barri de Sesoliveres. Hi havia demandes dels veïns que portaven 6 i 8 anys sense resoldre. Algunes tenien solucions fàcils i ràpides, però s’ignoraven i no es feien. El barri estava brut i deixat de la mà de Déu. El mateix alcalde Marc Castells ho va reconèixer i va prometre una inversió sostinguda en el temps per millorar voreres, però no es complia sempre. (Les anteriors juntes se’n recorden perquè se senten que els ha fallat) Sovint desapareixien containers i no eren substituïts. L’entorn de l’ermita estava molt brut i deixat, durant anys van estar les taules trencades i el cartell d’informació malmès. L’entrevista, i altres accions de protesta, van servir perquè ens escoltessin, i per poder dir prou de promeses buides! Amb l’actual regidora de districte, Carlota Carner, ens sentim més escoltats, i podem comptar amb allò que diu, perquè hem vist que quan es compromet ho fa. Ara tenim illes completes de containers! En aquests dos anys s’ha fet més feina que mai. Tot i això, ens agradaria poder passar d’interlocutors a participar de les decisions que ens afecten directament. Per exemple, nosaltres estaríem encantats de poder votar en una consulta sobre el macropolígon que faran a tocar de les cases de Sant Jaume Sesoliveres, de la mateixa manera que ho han fet els veïns i veïnes de Jorba.

Revista cultural de Sesoliveres

Debat Obert

Macropolígon a Sesoliveres Trèiem a la llum tots els pros i contres del debat sobre els macropolígons, i en concret del macropolígon destinat a passar per sobre les cases de Sesoliveres. Per això, publiquem tres articles: El primer mostra els resultats de l’enquesta que l’Associació veïnal de Sant Jaume Sesoliveres va fer al veïnatge. A continuació, una infografia elaborada per la Mancomunitat de la Conca d’Òdena ens dona més detalls d’aquest pla i finalment acabem amb dos articles d’opinió dels principals agents socioeconòmics del territori: La Unió Empresarial de l’Anoia, i l’entitat Jorba Reflexiona integrada dins l’associació Per la Conca. Resultats de l’enquesta al veïns i veïnes de Sesoliveres: L’enquesta es va passar durant el mes de març de 2021 i es va fer públic el 30 de març, en un article a “La Veu de l’Anoia”. Es van recollir 150 respostes d’un total de 300 cases aprox que hi ha al barri de Sesoliveres.

El 95% de les veïnes i veïns de Sant Jaume Sesoliveres consideren que “NO ÉS EL LLOC”. La resta no ho tenen clar, i ningú hi ha votat a favor.

El 82% de les respostes consideren que existeixen altres zones i llocs a la Conca d’Òdena molt millors per a l’estratègia de creixement industrial, i més quan hi ha polígons buits, ja construïts, a la comarca pendents de rebre nova indústria.

El 79% dels veïns consideren que el projecte s’ha de refer, a causa de la retirada de terrenys de Can Morera i Can Tito. I un 70% consideren que cal incloure una solució pels polígons buits existents en el nou projecte. A l’enquesta també demanàvem l’opinió sobre quin rol ha de fer l’associació veïnal i què n’esperen de l’Ajuntament d’Igualada.

El 75% consideren agressiu pel territori la ubicació d’aquest polígon, poc respectuós amb l’entorn i que perjudicarà la qualitat de vida al barri. El 65% afirmen estar convençuts que el projecte no respon a una necessitat empresarial real.

Un 80% dels veïns consideren que l’Associació ha de sumar-se a les platafromes contraries a aquest pla. Abans però, volen tenir més informació i insten a l’Associació a demanar una reunió oberta amb l’Alcalde d’Igualada, tal com s’ha fet en anteriors projectes. L’Associació de veïns està a l’espera de saber data per part d’alcaldia per aquesta reunió.

Raquel Serra Martorell

Gerent de la Mancomunitat de la Cònca d’Òdena Què és?

EL PLA DIRECTOR DE LA CONCA D’ÒDENA I SANT JAUME SESOLIVERES

El Pla Director Urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena (PDUAECO) és el pla que classifica nou sòl d’activitat econòmica per obtenir parcel·les de gran superfície i dinamitzar econòmicament la Conca d’Òdena.

Qui l’impulsa? La Generalitat de Catalunya, amb la participació dels Ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

Per què es fa? Hi ha empreses que voldrien instal·lar-se a l’Anoia i no tenen parcel·les prou grans. El Pla Director es fa captar noves inversions al territori i crear llocs de treball de qualitat en un moment que la Conca d’Òdena ho necessita més que mai.

Quantes hectàrees són?

Quines empreses vindran?

Es farà tot de cop?

A Igualada es preveuen 11 ha. al Parc Tecnològic Empresarial d’Igualada i Jorba (en terrenys que ja es consideraven industrials des del 2009) i 12 ha. per a zones verdes i equipaments.

Els Ajuntaments vetllaran, a través de la definició d’usos i criteris urbanístics, perquè les empreses generin activitat econòmica, llocs de treball de qualitat i respectin l’entorn.

No. Només s’urbanitzarà sota demanda, és a dir, si hi ha empreses interessades a instal·lar-s’hi.

Què notaran els veïns?

Passaran camions pel barri?

Afectarà l’entorn?

La distància física i l’orografia entre el futur Parc Tecnològic i la urbanització de Sant Jaume Sesoliveres farà que els veïns no notin cap canvi ni cap afectació amb l’arribada de noves empreses.

No es farà cap connexió viària entre el Parc Tecnològic i Sant Jaume Sesoliveres.

Es respectaran tots els connectors ambientals i paisatgístics, seguint els criteris de sostenibilitat fixats per la UE.

ÒDENA

PARC TECNOLÒGIC EMPRESARIAL D’IGUALADA I JORBA

JORBA

11 ha

12 ha

IGUALADA

Sòl per a activitat econòmica Sòl per a zones verdes i equipaments

Tota la informació està disponible a participa.gencat.cat/processes/PDUAECOConcaOdena

Sí

Macropolígon “Un territori és competitiu si es té en compte la seva disponibilitat de sòl industrial” Joan Doménech

President de la Unió empresarial de l’Anoia (UEA)

Aquesta premissa fa dècades que des de la Unió Empresarial de l’Anoia, la reclamem i defensem: Volem i necessitem més sòl industrial. Ho fem perquè creiem en el progrés, perquè apostem per la indústria i el futur. Però no pensem en què tot s’hi val, que hi pot haver sòl industrial a qualsevol preu i de qualsevol manera. Considerem que cal encaminar la comarca per als reptes de present i futur, per a un territori que faci compatible l’espai industrial i agrari, on tot hi sigui d’una manera ordenada i tothom tingui oportunitats. Com a patronal vetllem i defensem per tot això perquè apostem per l’ocupació, per la competitivitat del nostre territori i de les nostres empreses, per millorar la qualitat de vida de totes les persones treballadores. Ho fem pensant en clau futura, per consolidar les empreses ja existents, per atraure’n de noves, per crear i refermar els llocs de treball. Com salvem aquesta situació tan crítica, on la comarca de l’Anoia, hi ha 8.433 persones que cerquen feina? Com retenim i captem el talent si som incapaços de generar més i millors oportunitats? Com podem incrementar, encara més, la competitivitat de les nostres empreses si diem que no a les diverses oportunitats que venen al territori? Per què no volem que vinguin més empreses i, per tant, que es generin més llocs de treball, creixin les oportunitats i el nostre territori sigui més ric i pròsper i amb millors garanties de futur per a tothom? Les empreses que tenim a la comarca no poden absorbir, ni ni de bon tros, aquest volum de persones que estan en situació d’atur ni les que es van incorporant al món laboral. No negaré que hi pot haver altres idees i propostes per trobar una solució a aquest doble problema, però on són? Qui les proposa? Si hi ha un projecte important, que vol venir al territori, el mínim és estudiar-lo, comentar-lo i

valorar-lo. El que no podem fer és descartar-lo a la primera, sigui en el lloc que sigui. Si la millor opció per un projecte industrial, logístic, hub, en un terreny concret, no el podem descartar per sistema: com a mínim s’ha de posar sobre la taula, i en el moment que sigui possible obrir-ho a tots els implicats i afectats perquè puguin saber i preguntar, això evidentment. Nosaltres sempre hem defensat un model de territori equilibrat, un creixement industrial ordenat i no a qualsevol preu, torno a insistir. A l’Anoia ja hem perdut massa oportunitats i ens estem quedant enrere. Hem de crear nous llocs de treball per a les persones que no troben feina i les generacions que s’estan preparant. Cal que entre tots assumim el consens per plantejar espais on ubicar les empreses per generar oportunitats de treball i promoure la retenció del talent a la comarca sense descartar res. Entre altres coses perquè no estem en condicions de descartar projectes sense si tan sols estudiar-los. Aquesta és la nostra proposta com a Unió Empresarial de l’Anoia. Si n’hi ha d’altres que solucionin aquest problema, estem evidentment oberts a valorar-ho.

a Igualada-Jorba? “No s’hi val trinxar el territori per tenir quatre llocs de treball temporals i de baixa qualitat” Jaume Farrés

Membre del Col·lectiu Jorba Reflexiona

10 RAONS PER LES QUALS ENS OPOSEM AL PDUECO. 1-Perquè creiem que és excessiu i innecessari per les expectatives que hi ha. 2-Perquè Jorba disposa de sòl industrial suficient (POUM 2015) i no sembla que l’interès d’empreses per instal·lar-s’hi desbordi la disposició de sòl existent. 3-No és cert que els llocs de treball que s’han de crear depenguin de la quantitat d’hectàrees disponibles. Al contrari. L’activat logística, robotitzada o d’emmagatzematge consumeix molt sòl i no genera ocupació. 4-La creació de macropolígons no lliga amb el desenvolupament sostenible i les directrius ambientals que venen d’Europa (European Green Deal). Com a mostra, els nous fons europeus pel desenvolupament no fomenten aquest tipus de model depredador. 5-La denominació Parc Tecnològic Empresarial d’Igualada i Jorba és un eufemisme. No sabem quina indústria hi aniria ni en quines condicions. 6-Quin poder de decisió tindran els ajuntaments locals i els seus ciutadans sobre la gestió d’aquest possible polígon? Qui patirà les molèsties: sorolls, trànsit, contaminació, residus? 7-S’actua segons les pressions del moment, sense haver fet un estudi econòmic seriós sobre com volem que sigui la Conca d’Òdena (i l’Anoia) el segle XXI. 8-Ha de ser la ciutadania qui decideixi com vol que sigui el seu futur, el model econòmic, energètic, el paisatge, la vida quotidiana del seu municipi i si està disposada a suportar l’impacte que suposa aquest tipus d’instal·lacions. 9- A qui beneficia realment la reconversió de terrenys agrícoles en terrenys industrials? 10-A nivell paisatgístic, l’entorn d’Igualada, completament envoltat de polígons i naus industrials, seria un desastre.

QUÈ PROPOSEM? - Repensar el model econòmic de la Conca d’Òdena, que no depengui de macropolígons i d’empreses vingudes de fora. Cal potenciar el que tenim, noves idees, emprenedors, recuperar antics motors econòmics (tèxtil, cuir, ceràmica...), treball en xarxa a nivell nacional i mundial. -Vetllar perquè l’ocupació que es creï sigui de qualitat i sostenible. No s’hi val trinxar el territori per tenir quatre llocs de treball temporals i de baixa qualitat. Cal tenir present que la població tendeix a moure’s molt, cal oferir bones comunicacions i infraestructures sostenibles. -Considerar el paisatge, l’entorn, la qualitat de vida, la salut com a motor econòmic. Turisme, salut, agricultura, lleure, esport, habitatge, indústria de qualitat, artesania... poden dinamitzar l’economia. -Incentivar la implantació d’activitat econòmica industrial en els polígons existents i reconvertir les instal·lacions obsoletes en equipaments adequats a les demandes d’avui. -És evident que s’ha de progressar i planificar el futur, però s’ha de fer seriosament, amb arguments tècnics, ambientals, econòmics i amb una gran participació ciutadana. El futur no es pot planificar des d’uns despatxos llunyans.

Redords del primer veí

“El 1982 aquí hi havia camps i alzines; no teníem cap pressa que canviés gaire” Josep M Casas Busquet

El primer veí del nou barri de Sesoliveres

Sempre m’han agradat els espais oberts. Quan era molt petit vivia al costat del Mirasol, al començament del carrer de la Soledat d’Igualada i recordo que mirant per la finestra es veien els trens de vapor enfilant cap a Barcelona, un cop sortien del Passeig Verdaguer. De mica en mica es van anar alçant murs de formigó i aquella primera escena de la meva infantesa es va esborrar de la realitat. Igualada era aquells anys (esperem que ara no ho sigui tant) una colònia industrial sense gaires espais verds, i per a mi, que vivia a la perifèria, suposava carrers estrets i grisos i una educació encara més grisa entre sotanes negres i calvaris. Suposo que és per això, que sempre m’han atret els espais oberts i la natura, com a recordatori que una altra vida és possible i que la socialització presenta un costat fosc que cal tenir a ratlla constantment.

Hi va haver un intent d’obrir un local de lleure nocturn que afortunadament no es va concretar, i es va abandonar la idea

I suposo també que aquestes idees van influir en la decisió d’instal.lar-se en aquest lloc, ara fa quaranta anys, després de pensar-ho una miqueta. La meva dona és de Sant Martí de Tous i també li va semblar bé situar-se en un entorn gairebé rural entre els dos municipis. Efectivament, l’any 1982 aquí hi havia camps i alzines, i nosaltres no teníem gens de pressa que canviés gaire. Però vaja, ja sabíem que a la perifèria les coses rutllen amb celeritat i hem anat contemplant amb resignació les conseqüències d’això que anomenen progrés. L’espècie humana

consumeix cada vegada més energia, cosa que suposa una capacitat més gran de colonitzar i modificar l’entorn. Només queda esperar que es faci amb criteris més curosos amb el medi natural. Mentre ens instal·làvem al carrer Conca de Barbera, va anar agafant forma una construcció d’aires trencadors a l’altra banda de la carretera. Va resultar ser la casa d’en Josep M Taribó que si no recordo malament va arribar a la urbanització al mateix temps que nosaltres. Sempre estava atabalat fent reformes i arranjaments i la seva dona era molt comunicativa, ens mostrava el jardí i convidava a la piscina. Alhora va començar obres al nostre costat oest un empresari de màquines escurabutxaques que tenia molta pressa en avançar; era partidari de solucions impetuoses, i va decidir abocar tota la terra sobrant d’excavar un celler immens just al solc d’una rasa que fa de límit amb el terme de Jorba. Va ser una mala idea, ja que van venir els xàfecs de tardor i es va formar un embassament notable amb l’aigua que no podia continuar rasa avall. Vaig haver d’anar a buscar l’arquitecte i mostrar-li el gran toll. Em va dir no sé què del terreny en forma de con i que les aigües relliscarien. Però, passats uns dies una excavadora va reobrir el pas a la rasa i va restablir l’equilibri anterior. La tanca que jo havia posat a prop d’allà va quedar sepultada pels sediments, però ves a reclamar a Espoia, ja que l’empresari s’acabava d’arruïnar i els terrenys van anar a parar a les mans d’un banc, com gairebé sempre. Aquí van pujar els nostres fills, el gran que tenia un any quan vàrem arribar i el petit que va néixer un cop instal·lats. Calia organitzar-se per anar a l’escola i aquí vam coincidir amb la Maria Àngels que sovint efectuava el transport fins a l’Ateneu. Ella s’acabava d’instal·lar un parell de parcel·les més enllà juntament amb en Jaume i van ser els nostres veïns de referència durant molts anys. Quan els nens es van fer més grans va venir el torn de les motos, les sortides nocturnes i companyia, tot dins de l’estricta normalitat. ls primers anys van ser complicats pel que fa a l’aigua i el telèfon. El subministrament d’aigua es tallava molt sovint de manera que resultava impossible viure connectats a la xarxa, i es va imposar un dipòsit auxiliar i un motor de pressió per superar aquests tràngols. Pel que fa al telèfon, al principi era impossible tenir-ne, ja que et

Els primers anys van ser complicats pel que fa a l’aigua i el telèfon. Establir línia telefònica tenia un cost prohibitiu i l’aigua es tallava constantment.

demanaven posar una línia com si fossis al mig d’enlloc i el preu resultava prohibitiu. Recordo que en Jaume va trobar una solució a base d’una connexió de ràdio amb la seva oficina de ciutat. Són coses que avui en dia sonen molt de temps remots, però estem parlant dels anys noranta del segle passat. I a poc a poc van anar arribant més veïns, la urbanització va anar creixent, es van constituir les primeres juntes, les primeres festes majors, i les cantades d’havaneres van esdevenir un clàssic. Les primeres trobades eren molt concorregudes i fins i tot algun polític va aprofitar per penjar-se alguna medalleta. Més endavant es va parlar de posar una xarxa de gas, una proposta que va tenir un èxit relatiu i també va haver-hi un intent de construir un local de lleure nocturn que afortunadament no es va concretar i es va abandonar la idea. També hi va haver la reforma de l’ermita que va ser una idea molt ben acollida per tothom, i el traspàs de la urbanització al municipi, esdevenint un nou barri de la ciutat. Esperem que el nostre barri tingui un bon futur i més brillant, tot defugint alguns episodis lamentables de la història recent, com el tiroteig i les cases de cultiu de marihuana.

Revista cultural de Sesoliveres

Redescobrint la ciutat

L’autobus històric de TMB, una relíquia igualadina Perejaume Ferrer

“Igualada sempre imitada, però mai igualada”

L’històric autobús es va salvar gràcies a la gent d’Unicoop Cultural (Teatre de l’Aurora) que va vetllar per la seva preservació i manteniment.

En un grup de WhatsApp de ciutat que comparteixo amb l’emblemàtic actor Igualadí Joan Valentí va saltar l’alarma. El mateix Valentí ens va explicar que una de les sorpreses de la nit màgica de reis va lluir a Barcelona, on el pas dels tres savis va anar acompanyat d’un element molt igualadí: L’autobús de Cal Font. L’endemà, ens vam passar el dia de reis whatsapejant perquè m’expliqués més curiositats d’aquesta relíquia que fins fa poc estava fortament vinculada amb la ciutat d’Igualada i que ja fa uns anys fa el seu cameo a la cavalcada de la capital catalana com a autobús dels patges. Va ser tota una descoberta. Actualment, aquest bus vermell és propietat de l’empresa pública TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) El té catalogat amb número 956, el cuida i en fa el manteniment; i així que pot el cedeix a pel·lícules i esdeveniments culturals. Però el que poca gent sap és que aquesta joia automobilística està fortament vinculada amb Igualada i el passat industrial de la ciutat. És una peça de col·lecció, que al seu dia es va deixar escapar, i per falta de visió de l’administració del moment, Igualada no en gaudeix. La firma Dodge Brothers, dels Estats Units, va fabricar l’any 1935 aquest vehicle (model Dodge 240), que va iniciar la seva vida com a camió.

Imatge actual del bus de cal Font amb els colors corporatius de Transports Metropolitans de Barcelona. Fotos: Arxiu Fundació TMB

Va arribar a Espanya durant l’any 1936, probablement adquirit per les tropes de Franco. Un cop acabada la guerra civil, es va carrossar a Igualada per l’empresa Carrocerías Mayoral i es va matricular com a vehicle de passatgers el 19 d’octubre de 1940. Des d’aleshores, va començar a prestar servei com a transport dels treballadors de la fàbrica tèxtil de Cal Font d’Igualada, fins a l’any 1980. L’autobús circulava pels carrers de la ciutat i cobria les línies d’Igualada-Òdena, anava cap a Tous i fins a Copons. És un vehicle molt representatiu dels que van circular a Catalunya a partir dels anys trenta, un testimoni únic de la memòria col·lectiva. Quan l’empresa va fer fallida, l’autobús es va guardar a l’interior de la fàbrica, però amb el seu desmantellament,

en Tirso Martínez, empleat de manteniment, i el seu fill Josep M., el van comprar per evitar que el bus fos traslladat a Barcelona. El varen guardar a casa seva a Santa Margarida de Montbui tot intentat, inútilment, que algun organisme oficial d’Igualada s’interessés per aquesta peça única tan carregada d’història. Finalment, l’actor igualadí Joan Valentí el va redescobrir l’any 1994, i l’històric autobús es va salvar gràcies a la iniciativa d’un grup de particulars d’Igualada que es van constituir en associació cultural “Autobús de Cal Font d’Igualada” amb la finalitat de vetllar pel seu manteniment i preservació. Era la gent de la Unicoop Cultural, formada per en Lluís Segura, en Pere Pelfort, en Toni Vilella i el mateix Joan Valentí; que en aquells moments es

Revista cultural de Sesoliveres

L’autobús d’Igualada forma part del partimoni industrial de Catalunya; és un testimoni viu de la memòria col·lectiva de la ciutat

trobaven en ple procés de rehabilitació d’un edifici que albergaria un altre gran projecte: el teatre de l’Aurora; també ubicat a la plaça que va aparèixer amb l’enderroc de la fàbrica de Cal Font. Gràcies a ells l’autobús va sobreviure el desgast del temps i es va poder preservar un element que forma part del papatrimoni industrial de Catalunya i és un testimoni viu de la memòria col·lectiva d’Igualada. El mateix Valentí resumeix el valor d’aquest autobús en batejar-lo com “La diligència igualadina del s. XX”. Moguts per les inquietuds culturals i històriques, l’Associació va demanar subvenció a l’Ajuntament d’Igualada per poder-lo arreglar, però el govern municipal no va mostrar la sensibilitat suficient. I els diners no van sortir. En aquell moment la gent de la Unicoop Cultural es trobaven en plena rehabilitació de l’edifici per poder obrir el teatre de l’Aurora i no podien mantenir els dos projectes oberts. A contracor, Joan Valentí

L’Autobús al garatge de’n Tirso Martínez. Foto: Joan Valentí, 1994

L’històric autobús exposat a la Fira modernista de Barcelona de l’any 2012

El Dodge 265 participa anualment al Rally internacional d’autobussos classics. Foto del moment de la sortida a l’edició 2019

Foto: www.firamodernistadebarcelona.cat

Foto: www.busclassic.org

va aconseguir una bona solució per l’autobús en assabentar-se del recent projecte del Museu del Transport de Catalunya, a Castellar de n’Hug. L’associació va arribar a un acord de cessió amb la fundació del museu, l’any 1995. El juny d’aquell any, les autoritats locals alçaven la mà per dir-li adeu en una gran festa de comiat, i l’Autobús de Cal Font d’Igualada no ha tornat mai més a rodar per la Conca d’Òdena. L’alcalde d’Igualada, el convergent Josep M. Susanna en el moment del comiat va manifestar que “Per Igualada és un acte nostàlgic, perquè diem adeu a una peça de museu que va marcar durant molts anys la vida d’aquesta ciutat. L’emblemàtic bus va participar en el rodatge de la pel·lícula

Imatge de la cavalcada de Reis mags d’orient a Barcelona de 2006. Foto: Ajuntament de Barcelona, Departament de cultura

Ja fa uns anys que l’autobús de cal font d’Igualada fa el seu cameo a la cavalcada de reis de Barcelona, com a autobús dels patges. “Soldados de Salamina”, així com en alguna sèrie televisiva. El 2006, un cop tancat el museu, va passar a ser propietat de TMB que el va repintar amb els colors corporatius, vermell i crema, i amb els anagrames de la “Compañia General de Autobuses” (CGA). Amb paraules de Joan Valentí, promotor i persona clau que va evitar la seva desaparició, “és una llàstima que aquest element no sigui a Igualada, al nostre Museu”.

Els Dolços del Monestir

Elaboració artesanal de les Carmelites Descalces d’Igualada-Jorba. Per comandes i reserves:

tel. 938042752 Per recollir-los al Monestir

Av. Sant Jaume Sesoliveres s/n d’Igualada

Segueix-nos a @gerardjardins

WWW.LALLOCA.EU

Solucions Ofimàtiques Professionals Equips d'impressió · Comunicació audiovisual

IGUALADA - C/ Dr.Joan Lladó, 22 Tel. 93.773.51.51 · Email: sat@reinpe.cat · www.reinpe.cat

4 ANYS

7- OGIR

ÒPTICA AUDIOLOGIA

ITPO -

CUIDEM ELS TEUS SENTITS

DOR AC

www.opticarodrigo.com Rambla General Vives, 15 Tlf. 93 804 76 47 - 621243451