
1 minute read
'ESVENTRAMENT CULTURAL 'ESVENTRAMENT CULTURAL
Miquel Bernadó Miquel Bernadó
2023: la guerra d'Ucraïna segueix ben viva, impassible, constant. Una de les víctimes d'aquest absurd conflicte ha estat l'edifici del Teatre de Mariúpol, important ciutat portuària que la guerra ha convertit en una immensa ruïna. El passat mes de maig un bombardeig, suposadament d'autoria russa, va trinxar literalment l'edifici juntament amb les tres-centes persones que es trobaven al seu interior.
La destrucció premeditada de símbols culturals és una constant en tots els conflictes bèl·lics. Recordeu l'històric bombardeig de Dresden del 1945, o l'incendi de l'emblemàtica Biblioteca de Sarajevo, l'agost del 1992. Als testosterònics "membres" de la "intel·ligència militar" els objectius culturals sempre els provoquen somnis humits.
"Quan escolto la paraula cultura, agafo la pistola" és una frase que va ser falsament atribuïda als jerarques nazis Goering i Goebbels, així com al patètic general franquista Millán Astray. No, ells mai la van pronunciar.... però no per falta de ganes.
El Teatre de Mariúpol aviat serà un record: les tropes russes estan efectuant una destrucció sistemàtica de les seves restes per a evitar-ne la reconstrucció. "Terra cremada": aquesta és el lema dels vencedors. Recordeu la detonació dels colossals budes de Bamiyan a càrrec dels talibans (2001), o bé la destrucció que l'anomenat Estat Islàmic va provocar a l'antiga ciutat romana de Palmyra (2015).
No tot està perdut, però. El proppassat 28 de novembre els teatres ucraïnesos de Leòpolis i Odessa van ser nomenades millors companyies d'òpera de l'any 2022 per haver reobert malgrat continuar patint els estralls de la guerra.

Aquests dos teatres han reprès recentment, malgrat la guerra, la seva activitat amb produccions d'abast mundial. A Sarajevo, als anys noranta, també el Kamerni Teatar es va mantenir obert, tot i el setge i l'amenaça dels franctiradors serbobosnis. Aquest teatre es va convertir en un símbol d'una població que no volia ser doblegada per la força de les armes.
Cultura... o barbàrie. Aquesta és la tria que fa perdre el son als traficants d'armes, incloent-hi Abdul Rahman El Assir, el gran amic de Juan Carlos I... i de Felipe González (por consiguente).