OVID PERSISTENT OVID PERSISTENT C C

La COVID persistent es defineix com un conjunt de símptomes multiorgànics, no atribuïbles a altres causes, que perduren després de la fase aguda de la infecció.

Les mesures anticovid a l'ajuntament i a les administracions eren extraordinàries. Van ser aplicades per a superar aquell moment i no estan prou fonamentades per a esdevenir definitives.

La implementació del sistema de cita prèvia, justificable com una forma de racionalitzar el treball, s'ha convertit en una muralla asèptica que protegeix les administracions del batec i les urgències dels ciutadans. La cita prèvia ha de ser compatible amb la resolució de les urgències i l'atenció deguda a la persona que es desplaça per a demandar un servei.

El teletreball no és un dret laboral. És una modalitat de treball, un acord de benefici mutu, que qualsevol de les parts, empresa o treballadors, ha de poder donar per acabat en el moment que ho consideri.

Quan els objectius, la dificultat de control de la presencialitat online o la pèrdua de confiança ho demanin, el teletreball s'ha de poder revertir de forma immediata. No s'ha de confondre el teletreball amb el dret a la conciliació ni ha de ser acceptable que la condició de monopoli en la prestació de serveis públics que tenen ajuntaments i administracions sigui utilitzada en perjudici dels administrats.

Araula Vs Imatge Araula Vs Imatge P P

Una Vegada Era Un Delta Una Vegada Era Un Delta

El riu deixa aigua terrosa a la mar, El riu deixa aigua terrosa a la mar, del continent en porta l’ésser deixatat, del continent en porta l’ésser deixatat, nit i dia va tenyint les aigües somes. nit i dia va tenyint les aigües somes. El primer gra de sorra El primer gra de sorra ha ha arrelat arrelat en el medi hostil de la mar volàtil. en el medi hostil de la mar volàtil.

com tu i jo, terra i mar com tu i jo, terra i mar com tu i jo, riu i mar com tu i jo, riu i mar

Plantes hi campen, animals tantegen. Plantes hi campen, animals tantegen. Ales blanques volen Ales blanques volen pels aiguamolls, pels aiguamolls, granotes ronquen el cant pautat de la vida. granotes ronquen el cant pautat de la vida. En el menut territori nou la cridòria animal, En el menut territori nou la cridòria animal, el xiular o renegar d’algun pagès esverat, el xiular o renegar d’algun pagès esverat, executen el murmuri d’un despertar general. executen el murmuri d’un despertar general.

Fràgil com un cristall de neu al sol Fràgil com un cristall de neu al sol com tu i jo, fang de delta com tu i jo, fang de delta

La nova terra és efímera argila crua La nova terra és efímera argila crua sense aportació continua de sediments sense aportació continua de sediments el delta descabdella la seva història, el delta descabdella la seva història, poc a poc serà arrabassat pel mar. poc a poc serà arrabassat pel mar. Callarà per sempre l’orfeó de la vida. Callarà per sempre l’orfeó de la vida.

NTREVISTA CURTA : ALBERT EINSTEIN NTREVISTA CURTA : ALBERT EINSTEIN

Redacció: Primer que res, mr Einstein, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i és un honor immens per a nosaltres poder parlar amb el gran científic que només amb el seu cervell i un paper en blanc va canviar el món.

Einstein: Un paper en blanc, les circumstàncies i Max Plank.

Rd: Max Plank?

Einstein: Max Plank era realment llest i es va adonar d'un detall fonamental que a mi se m'havia escapat i és que si demostrava que les meves teories sobre la gravetat eren certes, demostraria que Newton estava equivocat i aquest fet, a les portes de la Primera Guerra Mundial, era cabdal. Max Plank em va donar el màxim de facilitats per sortir de Berna i anar a treballar a Berlín.

Sir Isaac Newton, anglès i autoritat indiscutible de la física des de feia dos-cents anys, podia ser derrotat i era molt important que ho fes un alemany i que ho fes des d'Alemanya. Max Plank ho va veure i ho va executar. Què li sembla?

Rd: Val, però això no explica la seva enorme popularitat. La majoria de la gent només coneix un científic que és vostè.

Einstein: Això sí que és mèrit meu al cent per cent. Vaig descobrir que podia atreure l'atenció de periodistes i fotògrafs anant escabellat, portant una vida personal desordenada i traient la llengua quan es disparaven els flaixos. Jo vaig posar els fonaments del que després seria definit com "star system". La meitat dels meus deixebles són físics i l'altra meitat treballen al món de l'espectacle. Ara que ja tinc el Nobel, m'haurien de donar un Grammy per la meva aportació al bussines show. No ho creu?

R Niques Del Metall R Niques Del Metall C C

Al final de la nostra vida operativa, quan ja estem comptablement amortitzats i no hi ha cap asseguradora que ens vulgui subscriure la pòlissa, els robots som donats de baixa del registre d'entitats biòniques i un cop alliberats de les nostres responsabilitats morals i legals, som venuts com a ferralla.

Si la mecànica no està molt malmesa, és habitual que els ferrovellers, en comptes de desballestar-nos per reciclar els metalls, i prèvia desconnexió de les funcions cognitives profundes, ens revenguin com màquines de càrrega per a fer feines simples de penja i despenja.

Sovint, per estalviar feina, els ferrovellers no ens lobotomitzen, com diuen ells. Desmuntar el crani d'un robot no és fàcil i per a fer els microtalls de la desconnexió profunda cal un microscopi. El que fa la majoria és desconnectar el mecanisme de la parla perquè no es noti que encara hi toquem i tira cap avall.

Jo vaig acabar fent encàrrecs en una impremta. Duia paquets d'aquí cap allà i comandes d'allà cap aquí. La impremta, dit ras i curt, era la tapadora d'uns falsificadors de moneda. Jo duia els bitllets falsos a uns serbocroats que els distribuïen a la menuda, i em retornaven, trincu trincu, el 20% del total que els havia lliurat. Jo havia de comprovar que els bitllets que em donaven fossin bons i fer els transports. Com que representava que estava lobotomitzat, el meu pla era que si m'enganxava la policia em faria l'idiota i així tant els de la impremta com els serbocroats quedarien estalvis i jo tranquil.

a p e ta o e b a queja e a b actu es a ses que e e a un partit polític que sovint els encarregava la propaganda electoral. La impremta comptabilitzava el betum en concepte de cobrament d'aquestes factures i tot quedava net. No sé com s'ho feien al partit. L'únic perill era que hisenda fes creuament de factures, però mai va passar res. En aquest negoci, tothom té clar quan s'ha de preguntar i quan convé mirar cap a una altra banda.

Al final la impremta em va vendre. Al partit polític necessitaven algú per ensobrar i repartir la propaganda i a la impremta s'estimaven més que a les feines de risc, com la meva, hi hagués rotació de personal. Total que aquí estic i vaig fent. Passo moltes hores a la seu central i he conegut de primera mà l'altra part de la història. Com que es pensen que estic lobotomitzat, parlen davant meu sense recança, però ja he dit més del que hauria de dir. En aquest negoci cal saber quan es pot parlar i quan s'ha de callar.