1 minute read
E " E "MACHINA HABILIS MACHINA HABILIS" A " " A "MACHINA SAPIENS MACHINA SAPIENS" . " .
Les eines ens van ajudar a caçar, a treballar la terra i a construir les cases que ens van permetre ocupar territoris amb climes pels quals no estàvem genèticament adaptats. Després de les eines van venir les màquines. A diferència de les eines, l'ús de les màquines cada cop requeria menys habilitats. Si primer va deixar de ser necessària la força, després, màquina rere màquina, vam anar perdent la traça.
Les primeres màquines eren de força bruta per empènyer, moure o escalfar. Eren les màquines d'energia. Més tard van venir les màquines hàbils que sabien teixir o cosir o imprimir o calcular. La propietat de les màquines hàbils i el comerç dels seus productes va esdevenir un poder amb capacitat de controlar les societats. Un poder comparable al què, atàvicament, proporcionava l'ús de la força. La història dels nostres darrers segles és, en bona part, la història de l'equilibri entre el poder antic de la força i el poder de la nova capacitat de producció. Moltes revolucions modernes tenen com a causa la voluntat d'alterar aquests equilibris.
Alliberats del jou de la necessitat de ser forts i hàbils, orientem la nostra activitat cap a la gestió de les emocions i la relació col·lectiva dins d'una societat cada cop més complexe. Un nou escenari on les habilitats femenines prenen protagonisme. Ja no ens cal ni ser forts ni ser hàbils amb les mans, però, més que mai necessitem ser forts i hàbils comunicant i creant nous espais de relació físics o virtuals on expressar les idees, les emocions i la creativitat.
Ara la intel·ligència artificial va un pas més enllà i penetra aquests espais. La creativitat, la capacitat de comunicar i convèncer i la capacitat de prendre decisions són atributs que les màquines comencen a imitar exactament igual que, fa segles, van saber imitar la nostra capacitat de teixir una peça de roba o resoldre una equació.
Hi ha una diferència important, però, i és que reproduint les nostres habilitats manuals, les màquines ens descarregaven de fer feina i ara, reproduint les nostres habilitats cognitives ens descarreguen de pensar. La capacitat de la intel·ligència artificial de respondre de forma convincent les preguntes fetes pels humans porta implícit el poder d'orientar les respostes en la direcció que convingui i aquest és un poder molt rellevant.
No cal negar el progrés, ni de bon tros. Si les màquines ens ajuden, cap problema. Ser ben servit està bé. La qüestió, només per pura curiositat, és saber fins on arribaran els nous poders que sorgeixen del control d'aquestes noves capacitats.