DETROIT28

c a t .

A PARADOXA DELS BOTS SALVAVIDES QUE NO SUREN. A PARADOXA DELS BOTS SALVAVIDES QUE NO SUREN.

Les energies renovables tenen dues febleses. Una és la seva baixa densitat. Són les crispetes de l'energia. Aerogeneradors i plaques solars ocupen grans superfícies i consumeixen grans quantitats de ferro, formigó, alumini i coure per generar relativament poca energia i el volum i el pes de les bateries per emmagatzemar-la és inassumible.

L'altra feblesa és que no és possible construir ni mantenir centrals d'energia verda sense gasoil. La mineria necessita gasoil per obtenir els metalls i els elements químics necessaris per construir plaques fotovoltaiques i aerogeneradors. L'obra pública necessita gasoil per construir les carreteres per poder plantar les centrals i el transport de tot plegat, només és possible amb gasoil. La reducció del consum de gasoil disminueix la capacitat de generar energia verda.

La paradoxa dels bots salvavides que no suren diu que mentre el vaixell on estan agafats suri, els bots salvavides també suraran.

Les energies renovables es presenten com una alternativa al petroli amb capacitat de proveir l'energia necessària per mantenir la nostra societat industrial avançada i digital i no ho són. Són un bon complement de les energies fòssils, però no en són alternativa. Són com les crispetes, que atipen, però alimenten molt poc.

L L

02 02

T TEORIA DEL COL·LAPSE EORIA DEL COL·LAPSE

Tots els estats i societats avançades tenen una estructura piramidal amb poca gent a dalt i molta a baix i en tots els casos, els de baix proporcionen recursos que els de dalt acumulen o administren. És un model universal que es pot sacsejar de tres maneres.

La invasió: Substitució de la cúpula local per una altra de forana. La revolució: Inversió interna de capes. Els estrats intermedis acumulen prou poder per substituir les cúpules.

El col·lapse: Es produeix quan els recursos que vénen de baix són insuficients per mantenir la complexitat i el cost de l'estructura.

El col·lapse és el procés de simplificació que defineix les condicions d'un nou punt d'equilibri. És la més pacífica de les tres formes de trasbals. Les nostres estructures socials actuals no són estables. Les amenaces econòmiques, climàtiques, ambientals, de limitació de recursos naturals, d'excés demogràfic i per l'allunyament lisèrgic de la realitat les fan insostenibles.

La simplificació voluntària i mesurada dels excessos pot facilitar l'assoliment pacífic d'un nou punt d'equilibri més d'acord amb les limitacions actuals i futures. Col·lapse no és destrucció.

Destrucció és no fer res i esperar, ingènuament, que la política de fets consumats amb guanyadors i perdedors no produeixi reaccions violentes. En aquest debat sobre simplificació voluntària, s'hi troben a faltar els agents economicopolítics que, convençuts que el creixement etern és possible ens aboquen al decreixement descontrolat.

03 03

04 04

Ignasi Riera Ignasi Riera ARAULA VS IMATGE ARAULA VS IMATGE P P

PEl bosc independent

Una pedra de marge jau a la pinassa, vèrtebra fòssil d'una vinya ahir ufana.

Grimpa un mallol entre carrasques lluent tendror esclatant cap a la llum, premi maragda, banda de mèrit, inútil anhel d'una ripària borda.

Medievals senyors i servents sempre pel bosc van barallar-se a sang i fetge donava fogots, calç, carbó i pergamí, calor/ carn/ ombra/ tintures/ i fusta. El bosc és al present solitari i temut, de la ciutat atapida surten fums negres, calorades asfixiants, i un neguit histèric.

Tancarem el cercle infernal cercant al bosc hostatge en fugir del present desmanegat.

Somiarem badocs, mig perduts en una cabana emboscada, tu i jo, cremant al foc penes i neures, nous pompeians recargolats.

G G

Joia i gaubança!... o millor dit ¡JUBILO Y REGOCIJO! (que així ens entenem tots): el noi del Poble-Sec ja és doctor. Mentrestant els seus col·legues d’escenari Valtònyc i Hasel pateixen la brutal repressió del Estado Español (el primer a l’exili i l’altre podrint-se a la presó enmig d’una total indiferència) sense que en Joan Manuel, gran defensor de les llibertats, especialment quan feia gires per Sudamèrica, n’hagi fet el més mínim comentari. L’esperpent posterior a l’1 d’octubre no té aturador.

Tant el Serrat com la Bonet --sempre molt discreta i lluny de l‘histrionisme serratià, però inequívocament independentista-han estat doctorats “ per la seva contribució en la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura catalanes i contra l’extermini cultural del franquisme”. Voleu dir que un dels dos no hi sobra?

Que el noi del Poble-Sec hagi acceptat aquest honoris causa crec que defineix perfectament el personatge: cap interès per la veritat o la realitat. Tot ell centrat en la seva projecció personal. Per justificar la violència als estats autoritaris com l'espanyol els va molt bé tenir una casta “intel·lectual” (això ve de lluny: son “los de la ceja” o La Bodeguilla) que digui sí a tot. Serrat és el “catalán majo” que, segur que a desgrat, va consentir el salvatgisme policial contra la nostra gent i sempre ha restat silent davant la terrible repressió posterior. Ell va justificar el “ a por ellos” argumentant (és un dir) que el Referèndum aprovat pel Parlament de Catalunya era legal perquè va sortir d’una votació... però tenia en contra als parlamentaris que s’hi van oposar.

06 06

AUDEAMUS IGITUR AUDEAMUS IGITUR Miquel Bernadó Miquel Bernadó

Un Doctor Honoris Causa de la UB que ignora, o pretén fer-ho, que la dialèctica parlamentària porta a guanyar o perdre votacions que esdevindran lleis?

El 1968 queda molt lluny: el “La La La” del Duo Dinámico va semblar allò que no era i fou el preludi de la gran estafa. Amb la “Modélica Transición” tant Serrat com Arcusa com De la Calva van entendre perfectament que podien viure molt i molt bé... sempre que acatessin “la Constitución que nos dimos entre todos”. I així ha estat des de llavors. Caixa, cobri... i suport incondicional a “las esencias patrias” (incloent-hi clavegueres de l’Estat, guerra bruta, Operación Cataluña, Pegasus, etc etc etc), així com contribució decisiva a que el col·laboracionisme a l’estil Petain s’hagi instal·lat còmodament entre nosaltres.

RÒNIQUES DEL METALL RÒNIQUES DEL METALL C C

La història dels robots va tenir un abans i un després de l'aprovació per part del Congrés dels EUA de la 28a esmena de la Constitució per la qual els robots passaven a tenir entitat jurídica pròpia. Els legisladors van argumentar que si una entitat abstracta com una societat anònima podia comprar, vendre i contractar, era acceptable que ho pogués fer, també, una entitat artificial intel·ligent que, a diferència de les societats anònimes, tenia un cos que podia anar a la presó i una consciència amb capacitat d'emetre judicis morals. La pressió dels lobbies dels fabricants de robots, sorprenentment aliats amb els neoantimaquinistes que reclamaven que els robots paguessin impostos com a compensació per la pèrdua de llocs de treball, va facilitar el canvi legislatiu.

La notícia va saltar quan una parella de robots que es volien casar, fet que no estava previst a cap codi de conducta ni a cap procediment administratiu, van aprofitar la nova legislació per trobar una fórmula alternativa al matrimoni civil: es van contractar l'un a l'altre en concepte de "serveis emocionals". Així, d'aquesta manera, els robots nuvis tenien un paper que formalitzava la seva relació tal com ells desitjaven. El fet no hauria passat de ser una anècdota si els ordinadors intel·ligents del Departament del Tresor no haguessin interpretat que facturar per serveis emocionals era un eufemisme i que en realitat, pensaven ells, es tractava de prostitució encoberta. Seguin els protocols, els ordinadors del Departament del Tresor van interposar denúncia als ordinadors de la policia, també intel·ligents, els ordinadors, els quals van emetre una ordre de

08 08

JB Kovacs JB Kovacs

cerca i captura contra els robots nuvis.

Els robots van ser empresonats cautelarment, i el seu cas va arribar a judici. El cas va ser seguit per milions de persones a través de les xarxes socials i es va arribar a dir que, després del cas d'OJ Simpson, aquest havia estat el judici més seguit de la història dels EUA. Finalment, el jutge va dictar sentència absolutòria i els robots van quedar en llibertat. A les seves conclusions, el jutge argumentava que totes les consideracions tecnològiques i jurídiques exposades durant el judici quedaven sotmeses al principi de l'amor universal.

La sentència va ser molt polèmica perquè implícitament reconeixia, per primera vegada, que les màquines podien ser portadores d'atributs estrictament humans com l'amor. Temps després es va saber que el jutge d'aquell tribunal també era un robot que s'havia tret el títol d'advocat i guanyat les oposicions a jutge tot online i que, de fet, ningú l'havia vist mai perquè en aquell tribunal ja feia anys que tot es feia amb teletreball.

09 09

NTREVISTA CURTA : ROBERT OPPENHEIMER NTREVISTA CURTA : ROBERT OPPENHEIMER

Redacció: Primer que res, mr Oppenheimer, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i, estem encantats de poder entrevistar el Pep Guardiola de la física.

Robert Oppenheimer: És cert, al projecte Manhattan tenia en el meu equip grans científics com Fermi, Feymann, Teller i molts més, érem el Dream Team de la física.

Rd: Expliqui'm com va anar el desenvolupament de la bomba.

RO: La desintegració de l'àtom, com vostè hauria de saber, allibera neutrons que poden desintegrar nous àtoms generant una reacció en cadena. Pensàvem que les primeres desintegracions de la reacció en cadena esberlarien la bomba dispersant l'urani i aturant la reacció. No sabíem quantes generacions de desintegració es produirien, 40, 60? Al primer assaig real que vam fer, que vam anomenar Trinity, es van produir 80 generacions de desintegració. L'energia alliberada va ser descomunal, de l'ordre de dos elevat a vuitanta. Els militars cridaven emocionats, però entre els científics es va fer el silenci. Just en aquell moment vam ser realment conscients del monstre que havíem creat i les nostres vides van canviar per sempre.

Rd: Calia construir la bomba? Com van afrontar el dilema moral?

RO: L'any 1941 Fermi descobreix que era possible la reacció en cadena. En aquells moments, en plé nazisme, molts científics havien abandonat Alemanya, però molts s'hi van quedar i entre els que s'hi van quedar hi havia Heisenberg que era el científic més brillant de la seva generació i treballava en un projecte equivalent al nostre. Una bomba atòmica nazi era possible.

E E 10 10

La pressió era molt alta i la guerra continuava. Jo vaig estudiar a Harvard i només al front Pacífic van morir deu mil estudiants i exestudiants d'aquesta universitat. Cada setmana arribaven notícies de coneguts morts. La realitat de la guerra era aquesta i jutjar-la ara, vuitanta anys després, és fàcil. En aquell moment les decisions eren terriblement difícils.

Rd: Decisions certament difícils que van servir per acabar la guerra i salvar moltes vides.

RO: Això és el que vam creure en aquells moments. Després, amb el pas dels anys hem sabut que la guerra feia temps que estava guanyada. Les bombes atòmiques no es van llançar per acabar la guerra del Japó, es van llançar per iniciar la guerra freda amb Rússia.

OSTALS APÒCRIFES OSTALS APÒCRIFES P P Josep Masalles Josep Masalles

12 12 V i l a n o v a i l a G e l t r ú

T

r g e t

P o 13 13

a

Mondo cane Mondo cane

Dia despres de comparsa carrers plens de caramels i amo dir ser dificil treure caramels enganxats a potes de bobi i despres terra de casa brut i millor sortir passejar amb bosses de plastic agafades amb gomes a potes de bobi per caramels no enganxar i bobi no agradar per ser cutre i tampoc agradar fer coses de ningu fer i amo insistir i dir primer ser cosa pràctica i no importar opinio de gent i amo també posar bosses de plastic agafades amb gomes a peus seus i amo i bobi sortir passejar i vei mirar bosses de plastic i dir ser cosa de ningu fer i amo dir primer ser cosa pràctica i gent no importar i despres passar nens per costat i gravar amb mobil i despres video sortir a programa de fer riure de tv3 i tots coneguts de amo veure video de amo i bobi amb bosses de plastic a peus i potes i amo passar vergonya i estar una

setmana sense sortir passejar i bobi pensar ser dificil tenir opinio propia si tothom mirar