DETROIT37 by sia16

.c a t UN DOS TRES ANYS

Editorial: 3 anys de Detroit Aquest fanzine es defineix com una publicació amateur i lliure que, com a bon fanzine, té tendència a situar-se una mica al marge del que és habitual. Això no vol dir que siguem marginals, al contrari, només vol dir que ens podem pagar el luxe de no seguir la línia continua pintada a terra. Interpretem la llibertat, amb cautela, com la possibilitat de despullar-nos una mica sense arribar a treure'ns ni els calçotets ni les calces o com la possibilitat de poder perbocar els dimonis interns amb la condició de no esquitxar les rajoles. Assumim els riscos d'exercir la llibertat de cara al públic i procurem ser educats i cultes; i demanem disculpes quan s'escapa alguna astracanada. No assumim cap compromís ni cap funció social. El Detroit és bàsicament inútil i si alguna utilitat tingués, seria estrictament paisatgística, com una au sobre el mar o un arbre al desert o un discurs davant el mirall: fan bonic. Una cosa sí que ens agradaria: que hi hagués més Detroits. La insignificança és un atribut que no és escalable i moltes gotes d'aigua fan un mar i si ser un exemple de viabilitat de projectes culturals desendollats serveix d'estímul a algú altre, ens sentiríem enormement recompensats.

Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, hivern 2024

SEGELLS D’ESPANYA. Col·lecció : IMPERI PERDUT.

PARAULA VS IMATGE

Ignasi Riera

NADAL I VERSOS Força ganàpia vol pujar al tamboret, per callar. Mirar ¡ de fit a fit com fera. Que parli el paisatge. Una parada ven cels de paper pintat, enrotllats en tubs. Foradats amb agulles semblen estrelles de nit. Van plegar fa temps. Si voleu blaus i núvols cerqueu cotó fluix, paper de plata pel riu, per l'aigua un vidre verd. Rocam de suro per la cova del Nadó, que gelat plora. Porta la teva cara qui brama poruc ets tu Amb trellat enginy sol, o amolat, sempre l'home ha furgat per entendre el Secret de passar de mort a vida.

P AÍS DE PROPIETARIS Les polítiques d'habitatge d'aquest país van començar fa molts i molts anys amb els "Planes de Desarrollo" que van iniciar la sortida del període autàrquic de després de la guerra civil. L'any 1959, José Luís Arrese, un franquista de pedra picada aleshores “ministro de la vivienda”, en un discurs davant d'agents de la propietat immobiliària, va dir ".. cada vez mas claramente y sin torceduras vamos a fomentar la propiedad privada", "...no queremos y lo consideramos un mal que la construcción derive de modo colectivo hacia el arrendamiento" i va acabar amb un eslogan memorable : "No queremos una España de proletarios, queremos una España de propietarios". A la pràctica, en els següents cinquanta anys, aquest principi es va traduir en la promoció de sis milions d'habitatges de protecció oficial (VPO) desqualificables que en la immensa majoria ara són propietat privada lliure de càrregues. Vint anys després dels primers "planes de desarrollo" va arribar la Transició i la Democràcia i van desfilar governs d'esquerres i de dretes i patronals i sindicats discutien sous i convenis que permetien pagar hipoteques i bancs i caixes d'estalvi donaven crèdit a dojo al crit de "Mas madera...". Durant els primers trenta anys de democràcia, absolutament ningú va qüestionar el model. I llavors va arribar la crisi i la postcrisi i els analistes més fins van fer el diagnòstic: "Amb molt poc habitatge públic i amb un parc de lloguer reduït és molt difícil fer política d'habitatge". Ves quines coses que passen.

G RANS INVENTS DE LA HUMANITAT. Molts animals superiors viuen en petits grups amb un individu dominant: el mascle alfa. Nosaltres, en alguna fase prèvia de la nostra evolució vam passar per aquest estadi evolutiu -tal com en aquest moment hi estan passant els goril·les per exemple- i en algun moment en vam sortir i el gran invent de la humanitat que va proporcionar una alternativa a la força bruta per a determinar el líder del grup va ser l'aliança entre mascles. Aquesta nova forma de "govern", que determinava el líder per acords entre alguns mascles i no amb combat, va permetre que els grups fossin més nombrosos, amb més capacitat d'imposarse als rivals i també amb interrelacions internes més complexes que, per poder ser gestionades, van fer necessari el desenvolupament d'un òrgan i una funció fins aleshores incipients: el cervell i la intel·ligència. Aquest va ser, sens dubte, un gran moment de la humanitat i el domini del foc ens va ajudar a superar-lo. D'això fa mot de temps. Centenars de milers d'anys després, aquesta pràctica va ser batejada com "política" i el sentit d'aquest escrit és fer notar que la "política", que és molt anterior a les religions, a les tecnologies i a qualsevol manifestació cultural, és un atribut molt primitiu -això ja ho hauran notat- i alhora és el fet diferencial entre la nostra espècie i totes les altres. Política és sinònim d'aliança i d'acord i si encara hi ha qui no ho entén és perquè la pulsió atàvica de voler ser mascle alfa per atributs testiculars encara és present dins del cap de molts individus i això també ho hauran notat.

CAPACITAT DE REACCIÓ Si sempre ens hem considerat capaços de reaccionar i superar tota mena d'adversitats -i a la història de la humanitat n'hi ha hagut per donar i vendre- com és que davant de la que, amb seguretat, és la pitjor de totes les amenaces estem paralitzats? Els primers diagnòstics alarmants sobre canvi climàtic, tot i que venien signats per persones amb crèdit acadèmic -o potser era per això-, van ser obviats. A l'auca del món, la funció de la ciència és resoldre problemes, i no ser-ne el nunci, i a més, a l'imaginari col·lectiu, els científics són gent distreta que viuen en el seu món fent invents i ja està bé que sigui així i prou. Després, quan les investigacions han eliminat les incerteses dels diagnòstics i ha quedat clarament definida la gravetat de la situació tampoc s’ha produït cap reacció significativa. Apunto tres possibles causes. 1- Prioritzem la solució dels problemes immediats, encara que siguin lleus, als problemes futurs encara que siguin greus. Una pauta de comportament acompanyada d’una suposició: La ciència farà, ara sí, el que li correspon i ja trobarà la manera de solucionar-ho. Tranquils que tot està controlat. 2- Preferim les solucions fàcils, encara que no funcionin, abans que les solucions difícils encara que sí que funcionin. Aquesta tendència, que ja havia triomfat amb l’homeopatia, ens ha conduït a fiar-ho tot a la transició energètica, les energies

renovables, el cotxe elèctric, les tecnologies de l'hidrogen, el redisseny dels processos industrials... etc , tot i saber que són solucions parcials d'abast limitat que no són suficients ni per a frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle ni per evitar la destrucció del medi ambient. Aturar el creixement, que és la solució difícil que sí que funciona, és un embolic que no es vol afrontar. 3- Ningú està disposat a acceptar renúncies voluntàries si poden ser aprofitades per altres per passar-los al davant. Ni els estats, ni les comunitats ni les persones estan disposades a acceptar sacrificis voluntaris si no hi ha la seguretat que el final del procés, passi el que passi, sigui com sigui, peti qui peti, el que ara mana continuarà manant i el que ara té continuarà tenint. En Xavier Soler té una altra explicació més elemental i, per tant, amb més possibilitats de ser certa: "L'objectiu dels humans no és tant la supervivència com la felicitat". Actuem seguint el que ens produeix felicitat immediata o ens permet fugir del perill imminent i la resta en queda absolutament subordinat. Només reaccionarem quan el perill sigui a sobre i llavors ja no hi serem a temps.

LES FAULES D’ESOP: El lleó i els tres bous

P OSTALS APÒCRIFES

Vilanova i la Geltrú

Josep Masalles

Targeta Postal

Mondo cane amo canviar mirall petit a rebedor i posar mirall gros i bobi mirar mirall i a altre banda de mirall veure gos igual a bobi i bobi preguntar si gos ser de veritat i amo dir no ser gos de veritat i bobi dir si poder veure ser gos ser de veritat i amo dir poder veure no voler dir ser gos de veritat per vista enganyar i bobi aixecar pota i gos a altre banda de mirall també aixecar pota i potes tocar i bobi dir si poder tocar ser gos de veritat i amo dir poder tocar no voler dir ser de veritat per tacte enganyar i bobi bordar i gos a altre banda de mirall bordar igual i bobi dir si poder sentir ser gos de veritat i amo dir poder sentir no voler dir ser gos de veritat per orelles enganyar i bobi preguntar manera de saber si gos ser de veritat o de mentida i amo dir manera de saber si gos ser real o de mentida ser olorar i bobi olorar Ii gos a altre banda de mirall no fer olor i amo dir ser prova de gos no ser real i bobi preguntar si olor ser prova de realitat perque amos dutxar cada dia i amo respondre ser precisament per això per amagar realitat. bup bup bobi

C rèdits Josep Masalles : Postals apòcrifes Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú i està subjecte a una llicència CC BY-NC-ND Agraïments : Els exemplars en paper d'aquest fanzine es poden trobar gratuïtament i segons existències a: Biblioteca Joan Oliva, Biblioteca Cardona Torrandell, Foment Vilanoví, Agrupació excursionista Talaia, Llibreria la Mulassa, Llibreria a Tres Tintes, Neàpolis, Centre Cívic Sant Joan i Centre Cívic la Geltrú, La versió digital és consultable a la secció d'opinió de www.exidiari.cat i a www.detroit.cat .