INF000315 by sia16

SEGONA

QUINZENA MARÇ PREU - 1 c u r o

2000

Bon Pastor, 5 03021 Barcelona Tel. 932 402 QGÜ Fax 932 402 061 i n'o rmaoo@apaí>cn- es Granollers • Terrassa

161

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El Col·legi teuna nova imatge gràfica I Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona esïrena unanova imatge gràfica. Dins de la seva política de reforma i modernització de la institució, ara li ha tocat el lorn a l'escut col·legial. Trencant amb la tradicional iconografia dels col·legis professionals- el pintor Frederic Amat i el dissenyador Lluís Mestres han creat un nou logotip més adequaï als nous temps. La nova imatge gràfica corporativa va ser presentada als col·legiats ef passat 7 de març, L'INFORMATIU ha entrevistat els seus autors.

Frederic Amat: 8

"Un anagrama ha d'aguantar tot terratrèmol gràfic"

£1 fuiur de la construcció per Alejandro Romero

Present I futur det Llibre de Vedifici

Selecció de personal: un servei col·legial ben valorat

Jornades sobre ió i innovació competitivitat en el sector

El Col·legi participa en la revitalització de l'Eixample El reportatge

(&SÍSThNCÍt\

Quadern central Secció oberta sobre la Uei tte l edificació

Barcelona Rehabilita - - •

•

Convocatòries Assemblea general de col·legiats

Amidaments, pressupostos, temps, control de costos ' I Uf

I I I

l·l'liU

l>1ilH-lrl I

n=\

i i P i * u i -f i •UJ'-I

•11 OH

Pressupostos, amidaments, certificacions i ofertes amb tots els recursos de Windows, i enllaç integrat a programes de CAD.

Diagrama de barres totalment integrat amb el pressupost i l'execució, amb creació automàtica i edició gràfica de durades i precedències.

I UI i i n r - i -\m

I I I

l·l

111

Seguiment de costos amb pressupostos paral·lels de cost i venda i planificació econòmica per fases d'ingressos i costos previstos.

Redíssenyat per recollir els suggeriments dels usuaris de versions anteriors i augmentar-ne les possibilitats, Presto 8 és un sistema potent i integrat per a la realització de pressupostos, ofertes i control de costos. Ara amb: Imports per naturaleses independents dels codis * rendiment d'equips per unitat d'obra • preus en múltiples divises - ajustaments senzills i adaptats a l'euro • generació automàtica de termes • corrector ortogràfic amb sis milions de paraules • impressió ràpida, sense entrar en disseny - selecció d'informes per exemples - igual amidament a una altra partida • noves fórmules d1 amidament amb capçaleres personalitzades i imprimibles • connexió bidireccíonal amb programes de CAD - separació per certificacions • reformats • certificacions parcials i a origen • pressupostos de venda i costos parallels, vinculats opcionalment per

Control de costos reals global o per centres de cost, amb gestió de comandes, albarans, i factures, parts d'obra i enllaç OLE a comptabilitats.

coeficients i naturaleses • planificació econòmica per mesos • resum d'imports per fases • control per naturaleses - durades automàtiques i manuals • dates estimades i reals d'activitats • precedències de diferents tipus amb cavalcament •diagrama de barres integrat i automàtic, editable gràficament visualització de les dades econòmiques per mesos sobre la planificació gràfica • agenda amb notes i imports desglossats per dies • import demanat, entregat i facturat visible en cada document - retencions fiscals i en garantia • exportació OLE a comptabilitats * propietats de dades indicades per colora • ordenació ràpida en pantalla • paletes mòbils, icones i camps amb pistes • camps alfanumèrics llargs - compressió de pressupostos i altres utilitats - manual i ajuda integrats en cada opció • accés ràpid a catàlegs en CD-ROM • finestra de text formatat • compressió d'imatges. I també tot el que feia Presto 7.

Presto

Truqueu-nos per rebre un CD-ROM amb Informació més detallada, concertar una demostració o rebre una oferta Soft, S A • Santísima THnidad, 32 5° Madrid 28010 - Tel. [+34] 914 483 540 • Fax [+34] 914 484 050 • soft@soft.es • www.soft.es

S·FT

Ei tema MERCAT

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

TREBALL

ELs serveis de selecció de personal del Col·legi busquen professionals joves en actiu i amb una mínima experiència per cobrir les nombroses demandes que arriben de les empreses

Empresa constructora BUSCA manca de canvi laboral pot significar en ocasions estacionament i poca inquietud professionaL Sota aquest punt de vista, canviar de lloc de treball no és necessari només si estem malament en el nostre lloc de trebalL Així ho creuen els responsables d'aquest servei col·legial que vetllen per la carrera professional i per la pròpia promoció professional. Mitjançant la selecció de personal, ef Servei valora el que té en compte l'empresa, que són els aspectes psicoprofessionals, a més dels coneixements i l'experiència dels candidats. I és que avui cal tenir els coneixements bàsics de ta professió, formació en seguretat, qualitat í medi ambient, i coneixements informàtics. Però també cal una formació en management, gestió empresarial i habilitats directives. L'empresa valora bé compaginar l'experiència professional amb la formació complementària i, de fet, Et candidat més adequat al lloc de treball quan es fa selecció de personal, aquestsón El Col·legi ofereix avui a les empreses un aspectes que determinen raccés a la llista servei de selecció de personal format per final de candidats. professionals de l'arquitectura tècnica i la La pluridísciplinaritat de l'equip de selecpsicologia que té en compte tots aquests ció és en definitiva el seu principal valor afeaspectes- La seva posada en marxa ve mo- git. I és que el Col·legi té un doble client, tivada per les necessitats del mercat de tre- l'empresa í el col·legiat. L'objectíu d'olerir a ball on les variables tècniques-professionals l'empresa el candidat més adient al lloc de perden el seu poder discriminatiu a favor de treball es combina amb l'oferta al col·legiat les variables interpersonals. Cada cop més, d'un lloc de treball adequat a les seves neles empreses no sols tenen en compte el cessitats. Això repercuteix directament en fet de poder trobar el millor candidat, sinó el el tractament de la informació del Serveiper més adequat al seu lloc de treball. D'aquí ia ta) de garantir la confidencialítat, imparcialinecessitat de professionalització d'aquest tat i rigor en el procés de selecció- tant per a Tempresa com per al col·legiat. • servei col·legial. Un aítre motiu que justifica plenament el Servei és la manca tf atur en el sector que obliga, en moltes ocasions, a actuar com a head hunter, és a Oir, buscar feina a qui ja en té. I és que els responsables del Servei opinen que la rotació és positiva, i que fa

n els últims anys. la selecció de personal va adquirint un valor estratègic dins de la política de les empreses, ja que no només identifica i capta el professional més adequat per un determinat lloc de treball sinó que permet reconèixer altres factors com el potencial humà i professional de la persona. L'avaluació del potencial el grau de desenvolupament i la planificació de carreres professionals són aspectes que repercuteixen en la política de l'empresa, í un bon procés de selecció ho ha de tenir en compte. Són moltes les empreses que valoren avui aspectes com ara !a intel·ligència emocional, la intel·ligència social, és a dirr el candidat que aporta habilitats socials, adaptabilitat, resistència a la frustració, que sap comunicar, que és assertiu, que sap escoltar, etc.

Empresa promotora o constructora busca arquitecte tècnic o aparellador. Menor de 35 anys. De 3 a 5 anys d'experiència, perdesenvolupar funcions decoordinació d'obres. Indiferent home o dona. S'ofereix contracte laborat indefinit

tf h

*< • * • -* * I

* *,

^nunris com aquest apareixen cada cop més a Les pàgines de I/INFORMATIU. El Lloc escobreixïd'aquesta manera, tant L'empresa demandant com el professional que s'hi incorpora queden satisfets, Entremig, però, hi ha hagut una gestió, .a vegadeyjomplexa, que ha dut a terme l'equip de professionals que forma el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi. Aquest ofereix a les empreses des del servei més senzill: La püfiucació d'un anunci, fins al més sofisticat: la selecció de personal tompievta. Per fer possible l'acord són necessàjies dues coses: la primera, que hi hag^ jjoferta, i n'hi ha; la segona, però, és que Inji'hagi demanda. L'any 1999 es van cobrir 400 Llocs de treball demanats per lesemoreses, -"

, ^>/'.

''í

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El tema MERCAT

TREBALL

Un servei al professional i també a l'empresa ELServei de Promoció i Mercat de Treball va gestionar el 1999 prop de 400 ofertes de trebaLL RGR

I Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi va dur a terme l'any passat un procés d'adaptació per oferir un servei més complet, àgil i eficaç tant als col·legiats com a les empreses. Els canvis inclouen la incorporació de professionals de diverses disciplines dins de lequip de treball, per tal de reforçar els serveis de selecció de personal i l'assessorament als col·legiats. L'any 1999 ha estat destacable pels serveis prestats de selecció de personal, que s'han incrementat torça en comparació a l'any 1998.1 és que, cada cop més, les empreses sol·liciten aquest serveir ja que no només consideren important, quan volen seleccionar professionals, l'itinerari professional d'aquests, sinó també determinats trets de personalitat com ara capacitat de lirjeratge. adaptabilitat al nouHoc de treball o capacitat de resistència a la frustració, entre d'altres. El Servei col·legial va gestionar durant l'any passat prop de 400 ofertes de treball. D'aquestes, el servei més sol·licitat va ser la modalitat de selecció per currículums amb un 31%, un 23% dels demandants va demanar llistat decol·legials i un altre 16% la publicació d'un anunci. Pel que fa a la resta de serveis, un 13% va demanar al Col·legi

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL, 1999, TIFUS DE SERVEI SOL-LI CITAT.

23%

Anuncis Selecció de currículums Llistat de col·legiats S.C.C. Llistat de recents titulats

la intermediació a traves del sistema del Servei Català de Col·locació (SCC) i un 14% el llistat de nous titulats. Aquest darrer és un servei col·legial de creació recent, que té l'objectiu d1ajudar els joves a trobar la seva primera feina.

ACTIVITAT DE LES EMPRESES QUE SOL- LICÏTEN ARQUITECTES TÈCNICS. 1999,

Constructores - Promotores Estudis d'Arquitectura i enginyeries Empreses de materials

Constructores i promotores líderen la demanda d'arquitectes tècnics

Administració pública Empreses de taxacions i peritatges Altres

Pel que fa a laactivitat de les empreses que sol·liciten arquitectes tècnics o aparelladors, el nombre més alt és el de les oferies que provenen de constructores i promotores, amb un 52%; els estudis d'arquitectura i favorable que en aquests moments viu el enginyeries, un 21% i les ofertes per taxaci- sector, sobretot pel que fa a perfils relacioons i peritatges, un 3%. En comparació amb nats amb funcions de gestió. l'any 1998, la procedència de la demanda Un nou servei col·legial manté la mateixa línea. Els llocs de treball més sol·licitats són el de selecció de personal de cap d'obra i ajudant decap d'obra, amb un 52%, coordinadors d'obres per a promo- On si hi ha hagut un canvi significatiu restores, un 21%; tècnics de projectes i obres pecte del'any anterior és en la manera que per a estudis d'arquitectura un 18%, i a di- tenen les empreses de seleccionar el perferència de l'any anterior, s'ha pogut apre- sona! que necessiten. I és que les empreciar un increment considerable en la neces- ses que volen incorporar un nou professiositat de coordinadors de seguretat per part nal, tenen més en compte aspectes de tipus personal, a més dels tècnics. D'aquí ve d'empreses promotores. El fet que es mantingui el nombre d'ofer- la necessitat de dur a terme un procés de tes de l'any anterior es deu a la conjuntura selecció professionalitzat, com el que ofereix el Col·legi, El Servei de Selecció de personal desenvolupa tot un estudi previ, mitjançant entrevistes i proves psicotècniLLOCS DE TREBALL MES ques, que duen a terme un equip formatper SOL·LICITATS PER LES EMPRESES, arquitectes tècnics i psicòlegs. En aquesta 1999. pluridis- ciplinaritat rau el seu valor diferencial amb relació a d'altres empreses de selecció, ja que ofereix un servei complet i 52% adequat a les necessitats reals del mercai. 21% L'objectiu és oferir a l'empresa els candidats que més s'ajustin als requeriments del lloc de treball a cobrir, i com a Col·legi, també s'ajusta als interessos professionals dels col·legiats. El procés de selecció que du a 18% terme el Col·legi consisteix a: Cap d'obra i ajudant de cap d'obra Tècnic de projectes i obres Coordinadors d'obres Tècnic comercial Tècnic de seguretat

Seleccions de personal

Servei de Promoció i Kercat de TrcbalL

D Fer una descripció del lloc detreball mitjançant una entrevista amb l'empresa. D Definir el perfil psicoprofessional òptimdel candidat. D Avaluar els currículums dels candidats. D Dissenyar d'un conjunt de proves psicotècniques segons els requeriments del lloc

de treball. D Dur a terme les proves psicotècniques. D Corregir i interpretar les proves psicotècniques. D Fer una entrevista individual amb elscandidats que hansuperat la fase anterior, valorar interessos professionals, motivacions, trets de personalitat i adaptació social entre d'altres. n Elaborar un informe psicoprofessional dels candidats presentats com a finalistes, a Fer una entrevista final amb el responsable de l'empresa per tal de poder oferir íeedòack del procés de selecció i comentar els resultats finals. En l'actualitat, el moment de conjuntura favorable del sector fa que dur a terme un procés de selecció proporcioni garanties de poder seleccionar personal molt qualificat, ja que en no haver-hi un nivell alt d'atur, la selecció s'adreça a professionals enactiuCada cop més, els professionals són més receptius a fer canvis professionals. La prova és que durant el darrer any, el servei collegial ha pogut apreciar un alt índex de rotació de personal, concretament d'un 43% del total dels col·legiats inscrits a la Borsa de Treball. •

El tema MERCAT

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

TREBALL

Albert Casanovas

Ascensió Gàlvez, arquitecta tècnica Marta Esther Mulero, psicòloga industrial arquitecta tècnica Ascensió Gàlvez i la psicòloga industrial Marta Esther Mulero dirigeixen l'equip de professionals que busquen i seleccionen els aparelladors i arquitectes tècnics que més s'ajusten als requeriments de llocs de Treball a cobrir per les empreses. Fan selecció de personal. Però al mateix temps, com a servei col·legial, busquen el lloc de treball que més interessa al professional. La situació d'eufòria que viu el sector ha disparat les ofertes i la recerca del millor professional disponible es fa una mica més difícil.

hem de proposar de canviar el perfil. 0 bé, promoure la promoció professional. Defensem que un canvi de feina també és una manera d'evolucionar professionalment".

requereixi per fer funcions directives, però és així. L'empresa defineix característiques de personalitat i habilitats per a les relacions interpersonals. Aquesta tendència és comuna a tots els sectors, no solament a la I el professional què hi diu? construcció. La definició d'un perfil passa 'L'aparellador està força consciència! que pels coneixements, les habilitats i les actiel mateix sector porta el canvi i és força retuds. I aquestes dues últimes guanyen pes ceptiu als canvis laborals i a planificar la cada dia. pròpia progressió professional. La gent es Quina formació í quines aptituds es reque"L'època taylorista (home igual a màquideixa portar per la inèrcia del mercat. A ve- reixen per cobrir aquests llocs de treball? na} va desapareixent en els processos de gades hem de preguntar al professional quin "S'han de tenir coneixements tècnics, s'ha selecció de personal. La política de recurés e! seu objectiu i convidar-lo a prendre la de saber negociar i s'han de tenir habilitats sos humans de les empreses està canviant iniciativa, que ara és un bon moment. No directives. Quant a formació tècnica, es re- i s'orienta cap a l'equip humà. Tamüé, i cada hem d'esperar a estar malament a l'empre- quereix el títol d'arquitecte tècnic, arquitec- cop més, en la construcció. Sobretot en els sa per fer un canvi laboral. Però no tothom te o enginyer. La formació tècnica és un va- quadres directius." En quina situació es troba avui el mer- ho veu així. Hi ha qui està a la mateixa em- lor que es té molt en compte per cobrir cat de treball dels aparelladors i arqui- presa des de fa 10anys i cobrant el mateix.™ aquestes funcions, L'aparellador, en gene- Quina posició de partida ocupa l'arquitectectes tècnics? ral, està molt ben valorat per ocupar llocs te tècnic en aquesta valoració que fan les "Es pot dir que gairebé no hi ha atur. Quines són les tasques i les funcions qué directius en les empreses. El valor més des- empreses? Tothom sap que ara vivim un període en més es demanen? ""Es una professió molt tècnica però que tacat és potser la seva polivalència. què hi ha molta feina." "Fer amtdaments i pressupostos, desen"Molts arquitectes tècnics creuen que la guarda una relació molt estreta amb les pervolupar projectes, dirigir... les que més crei- seva funció ha de ser únicament tècnica i sones. L'arquitecte tècnic dialoga, discuteix,» Ben pagada? xen són les funcions relacionades amb la no s'acaben de creure que l'empresa els els coneixements tècnics són importants, "Es possible que estigui mal repartitambé pel que fa a les noves tecnologiesda des del punt de vista salarial. La vePerò ha de saber organitzar i planificar ritat és que hi ha moltes olertes i no hi obres, gestionar Tan important és que el ha una excessiva coherència retributiva. paleta o l'industrial no li pugui prendre el pèl com no deixar perdre un bon industrial per Què és el que més us demanen les emuna mala gestió". preses? El servei de selecció del Col·legi ha intro"Menors de 35 anys, de 3 a 5 anys d'experiència fen! funcions de gestió. Hi duït psicòlegs en el seu equip. Quina és ha molta demanda d'aquest perfil i pala seva aportació? guen de 5 a 7 milions de pessetes. La "Avui no es selecciona la geni només pel veritat és que avui és complicat trobar seu itinerari professional o l'experiència tèccompanys que encaixin perfectament en nica que té. També es tenen en compte asel perfil que ens demanen les emprepectes personals (psicològics i de personases, A vegades fins i tol ens trobem que litat). Entenem que un procés llarg de segestió, tant en una empresa promotora com constructora: contractació d'industrials,anàlisi comparatiu d'ofertes, planificació i control econòmic "Les funcions proiessionals que més demanen les empreses són gerència de la producció en el cas del capd'obra, i coordinació del procés en el cas de promolora."

Canviar de feina també és una forma d'evolucionar"

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El tema

l· MERCAT

lecció implica disposar d'un servei molt professionalitzat que introdueixi aquests aspectes, 'Uarquitecte tècnic és antiproves psicotècniques, però són necessàries. Necessitem conèixer el candidat i veure quines són les seves necessitats. No lem tan sols d'intermediació, com es faria una simple borsa de treball, sinó una veritable selecció on guanyin ambdues parts." Què us diferencia d'una altra consultaria de recursos humans? -Una consultaria selecciona persones de qualsevol professió i nosaltres som experts en la nosïra. Nosaltres seleccionem arquitectes tècnics i no, per exemple, economistes, una professió que noconeixem a fons. I ho fem per a Iotes les funcions professionals de l'arquitecte tècnic, que són força àmplies". En una època de tanta activitat en el sector deveu tenir força dificultats per trobar professionals disponibles L· La veritat és que ens toca anar a buscar l'aparellador a casa seva. Tenim la nostra pròpia borsa amb una completa base de dades dels nostres col·legiats, però, és clar, en aquests moments no estan buscant feina, almenys pel que fa als perfils que ens demanen les empreses. Això vol dir que ens toca anar a buscar-los a la mateixa feina, I nosaltres tenim aquesta informació. La tasca més dura és engrescar-los a fer un canvi professional." El servei que oferiu a les empreses és car? "En els últims sis mesos hem fet tretze seleccions de personal. Tenim d'altres serveis més barats com ara la publicació dTun anunci, la simple relació de professionals o la selecció de currículums. Sí el que ens demana l'empresa és buscar la persona adequada per aquelt lloc de treball, el servei té un cost més alt, però sempre estarà més bé de preu que el que ofereixen altres consultories. Creiem que representa una inversió força rendible per a l'empresa.' L'empresa us demana home o dona? "Alguna vegada enstrobem que d'entrada es demana un home, però si el que seleccionem és una dona tampoc no hi ha cap problema. Nosaltres busquem el candida! més adequat al lloc, tant si és home com si és dona." Informàtica i idiomes? "Coneixements informàtics de l'entorn windows, programes de tractament de text (Word), full de càlcul (Excel), Autocad, programes d'amidaments. pressupostos i control de costos (Presto, TCQ 2000 r Arquímedes i Menfis, entre d'altres). Idiomes, si en sap, bé, i si no, també,"

Com valoren les empreses el fet de dirigir-se a) Col·legi per fer una selecció de personal? "D'entrada potser els xoca. però si ho analitzen veuen que som una garantia dhèxit. Valoren molt bé la dualitat tècníca-psïcològica, i també el rigor i professionalitat que inteniem donar. De fet, una selecció pot fallar per dos motius: primer, que el candidat no sigui tan bo com esperàvem iT segon, perquè el candidat digui que no és el que a ell l'interessava. En més d'una ocasió tenim un bon candidat, però la feina no encaixa en el que ell vot. La nostra gestió dóna bons resultats, ja que tenim en compte les expectatives de l'un i de l'allre. Els col·legiats, la veritat és que estan contents. Confien en nosaltres ja que això és casa seva. Suposo que donen per fet que ens ocupem d'ells en el sentit que defensem els seus interessos. Igual que l'empresa, que espera de nosai-

"Els col·legiats confien en nosaltres i donen per fet que defensem els seus interessos. Igual que l'empresa, que espera de nosaltres un rigor i una ètica professional/'

tres un rigor i ètica professional."

TREBALL

mercat i les oportunitats que genera. Ha d'estar ben informat. Ha d'estar obert alcanvi. Ha de voler i tenir habilitat per adequarse a la situació del mercat. Segons l'expressió que ha fet famosa el president del nostre Col·legi, fent un símil futbolístic, diríem que el professional ha de tenir cintura. Tol això pot fer-ho intuïtivament o bé demanant cu suport. ^ "El professional, si vol estar al dia i processar, ha de formar-se. Compte, que això no vol dir necessàriament fer un munt de cursos! Volem dir que ha de tenir una actitud d'aprendre. És una qüestió d'actitud."

Quina és Ea millor actitud que ha de Els nostres titulats surten ben preparats tenir el professional per progressar de la universitat des del punt de vista del laboralment? que demana el mercat de treball? u Ha de treballar la seva carrera professi"No és un problema de coneixements tèconal i per progressar ha de dur l'antena po- nics. La formació universitària és ben valosada. Made saber les linies que marca el rada per les empreses, ja que el que demanen sempre és un titulat. I si és d'arquitectura tècnica, doncs millor. És en els aspectes de formació complementària on hi ha buits. Estem parlant, no ho oblidem, del professional que avui demanen les empreses, que no és el mateix que el que demana, per exemple, I Administració pública. Segons la Promotora-constructora sortida professional que s'escolleixí, caldrà complementar ia formació bàsica que ensenya la universitat en un sentit o altre. "Amb una formació bàsica correcta, cal Amb experiència mínima de 5 anys a peu d'obra. fer unaformació continuada orientada a la Moltes possibilitats de promoció interna. sortida professional que hom esculli i, en la mesura que un es vulgui especialitzar, Característiques de l'empresa s'aprofundeix, per exemple amb una formao empresa constructora-promotora d'habitatges ció postgrau o màster. o seu central a la província de Barcelona "El cert és que cal tenir present un itinerari o l'empresa es composa principalment, de persones joves de formació formatiu. És un aspecte que nosaltres tenim tècnica en compte quan fem selecció. Penseu que les empreses aposten cada cop més per la Perfil que busquen: formació. Si ja la tens, doncs millor." o formació bàsica: Arquitectura tècnica o experiència mínima de 5 anys a peu d'obra Considereu positiu el fet que avui hi hagi o edat entre 30 i 45 anys més escoles d'arquitectura tècnica, i poto habituat a treballar amb mitjans informàtics ser fins i tot amb uns plantejaments foro persona jove, dinàmica, amb decisió i autonomia matius una mica diferents? fc És bo, I més amb una professió força poLes funcions que realitzarà: livalent com és la nostra, ja que diversifica o serà el capd'obra de varies construccions les sortides professionals i fan, en tot cas, o demanarà pressupostos, farà comparatius d'ofertes i negociarà les conque la professió s'adapti encara més bé al tractacions mercat. Quant a la competència que pol o dirigirà equips del personal d'obra i instal·lacions generar, no necessàriament serà entre apao planificarà les obres í coordinarà treballadors i industrials relladors. Una altra cosa seria si parléssim o seguiment i control de costos d'escoles bones i escoEes dolentes, això sí S'ofereix: que podria tenir un efecte negatiu per a la professió en el seu conjunt.' • o contracte laboral indefinit, possibilitats de promoció professional dins rfun equip jove en una empresa amb forta expansió o sou en funció de la vàlua del candidat

arquitecte/a tècnic/a aparellador/a

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 6581 al Servei de Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

Ref. 6.581

Carles tartana A/e: infofmariu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

EI tema MERCAT

TREBALL

Les empreses opinen I Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi ofereix a les empreses els serveis d'un equip de professionals de la construcció i de la psicologia, especialitzats en selecció de personal i preparats per seleccionar els aparelladors í arquitectes tècnics més adequats als llocs de treball que les empreses han de cobrir, Atgunes empreses del sector ja han (et servir aquest servei

col·legial i ben segur que entenen formada una opinió. LINFORMATIU els ha demanat el seu punt de vista sobre els motius que els han feí decidir a utilitzar aquest servei i també el seu grau de satislaccíó.

1- Cristina Batlles, Adjunta a Direcció. En l'actualitat hem cobert dos llocs de 2- Grugesa, S.A. treball amb aquest servei i en ambdós ca3- Acostumem a cobrir un lloc de treball a sos tant el funcionament del procés (termitravés dhuna empresa de selecció de per- nis, informes...) com la decisió presa entre sonal. El motiu és la simplificació que sig- els diferents candidats preseleccionats ha nilíca per a nosaltres, tant en temps com estat bona. en qualitat del procés selectiu, Entenem que el fet d'adjuntar l'anàlisi de 4- Vam contactar amb el Servei de Promo- les proves psicotènciques a [informe preció i Mercat de Treball a través d'Ascensió sentat per a cada candidat és un suport moll Gàlvez. la qual ensva informar de la crea- vàlid a l'hora de seleccionar-lo. ció per part del Col·legi d'aquest servei i 6- Som una empresa d'enginyeria i el nosdel seu funcionament. tre equip tècnic està format per aparellaTeníem dues vacants que havíem de co- dors, arquitectes, delineants i enginyers. brir. Unaera per a desenvolupar tasques En les dues sol·licituds de selecció volípròpies d'un arquitecte tècnic, però l'altra em un arquitecte tècnic, ja que eren indisera una mica més difícil, ja que el lloc que pensables els seus coneixements per dur s'havia decobrir era la de director del De- a terme la feina, partament Tècnic, Després d'haver iniciat 7- En el moment de la selecció són molt nosaltres la búsqueda, ràpidament ens vam importants els coneixements i, sobretot, adonar que era un lloc complicat per co- l'experiència, però els trets de personalitat brir, ja que el candidat que tenia molta ex- poden arribar a ser determinants a l'hora periència en obra no la tenia en coordinar de prendre una decisió. un equip de 20 persones i a l'inversa. 8- La nostra experiència amb aquest serAquest va ser un dels motius pels quals vam vei és positiva tal com hem comentat al prinprendre la decisió d'encomanar al Col·legi cipi del qüestionari. aquesta selecció. Creiem que era necessari un departaA més, ja que pet lloc a cobrir demanà- ment així al Col·legi per poder dur a terme vem un arquitecte tècnic, vam creure que un bon procés de selecció, el qual difícilel nou servei del Col·legi era la millor font, ment pot realitzar-lo una altra empresa no 5- La nostra opinió del servei realitzat pel coneixedora del sector, Col·legí és positiva.

QÜESTIONARI: 1- Nom i càrrec que ocupa a l'empresa. 2- Nom de l'empresa 3- Perquè van decidir cobrir el lloc de treball mitjançant unprocés de selecció de personal? 4- Perquè van pensar enel Col·legí per dur a lerme aquest procés? 5- Quina és avui la seva opinió sobre

1- Santiago Viltuendas i Mestre. Director Corporatiu. Departament de Patrimoni, Obres i Serveis. 2- CIRSA BUSINESS CORPORATION, SA 3- Perquè és la manera més adient de conèixer els candidats. 4- Perquè ja ho havíem feï altres vegades í el perfil de la persona que busquem correspon a un aparellador, 5- Correcte. 6- Perquè busquem una persona per coordinar les obres.

el servei? 6- Perquè va optar per unaparellador o arquitecte tècnic? 7- En el moment de la selecció té més en compte els coneixements tècnics o els trets de personalitat? 8-Altres observacions.

7- Tot té la seva importància ep la mateixa proporció.

1- Ricard Guinart Batlló. Gerent. 2-CAPITAL AGRUPADO, SA 3- a) Millor eficàcia, b) Manca de temps. 4- Serietat a l'empresa seleccionadora. 5- Molt bo. 6- Ésel perfil idoni per portar obres7- 50% coneixements tècnics í 50% personalitat. •

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER A TOT TIPUS DE SOSTRES

Albert Casanovas

cu o QJ

ca CD

•o

ABMADURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCION SISTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sants, 307-309 - 08028 Barcelona - Tel. 431 35 00 - Fax 332 34 86

-m ral

•

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

Punts de vista S E G U R E T A T

Sílvia

"Segons un estudi recent, únicament un 11% de les empreses havia fet un pla de prevenció"

S A L U T

ment sí. Invertint en prevenció. Tots sense excepció (o n'hi ha alguna?) creiem que la prevenció és rendible. La dificultat rau en el fet que. malgrat que tots disposem d'una actitud positiva cap a la prevenció, la nostra conducta és molt diferent. Està molt lluny de ser una Conducta Preventiva Responsable. •

a vàlida la següent: 'Aconseguir la màxima reducció de costos possibles augmentant al màxim els beneficis". Com indica Luis Guillén de Expense Reduction Analysts, en el 90% de casos les empreses no són eficients en la gestió de les despeses generals que no estiguin esïriclament relacionats amb la seva activitat principal ja que normalment no són esAl pecialistes en les àrees en què incorren en despeses. Per això, els resulta més difícils Atejandro Romero de controlar que les de la seva activitat prin- Director de Prestacions Tècniques de Mutual Cydops cípaL Quan parlem de despeses no podem oblidar-nos dels costos socials de l'empresa i més concretament de l'absentisme. Fins i tot. algunes empreses també pensen que és rendible una gestió de qualitat, ja ques'hi aconsegueixen cotes de prevenció molt altes. Però les petites i mitjanes empreses, o no creuen en una bona gestió, o no tenen prou facilitats. De legislació en tenim, i tot i que podria ser millor (per què no?) és la millor que tenim. Quina empresa no coneix la nostra Llei de prevenció de riscos laborals en la qual, s'hi configura el marc general en què s'hauran de desenvolupar les accions preventives, o el Reglament dels serveis de prevenció que desenvolupa els procediments d'avaluació dels riscos per a la salut dels treballadors i de les modalitats d'organització, funcionament i control dels serveis de prevenció, i també les capacitats i aptituds que han de reunir aquells serveis i treballaa poc, va aparèixer el titular d'un ció, utilitzem un pensament estratègic i ens dors designats per desenvolupar raclïvilat diari en el qual s'indicava que el basem en una anàlisi de la situació actual, preventiva? 0 el Reial decret 1627/1997, pel sector de la construcció crida a aconseguir podrem assegurar, amb tota seguretat, que qual s'estableixen disposicions mínimes de un descens dels costos, i on els construc- el futur de la construcció passa per la qualiseguretat i salut en les obres de constructors opinaven que si no es contenen els cos- tat. El mercat exigeix qualitat. Qualitat en ció? Tanmateix, no s exigeix el seu rígid comtos d'edificació el sector pot caure en picat. l'edificació. Qualitat en el servei. En definitipliment. Rafael Romero, president de la Cambra de va, qualitat en la gestió. I què entenem com Contractistes dh0bres de Catalunya, va des- a qualitat en la gestió? En un recent estudi inclòs en el Pla marc iacar l'encariment del sòl, la pujada dels De definicions, se'n poden Irobar moltes, per a la prevenció de riscos laborals elabocostos (materials t màdobra) com a factors possiblement complementàries totes, i fins rat per AMAT, a partir d'un pla de visiles a que estan estrangulant el sector. i tot, algunes d'antagòniques. Admetem com 8.858 empreses espanyoles, el coneixement de les obligacions de l'empresari en matèManuel Martí, secretari general de l'Asria de prevenció existia d'una manera acsociació de Promotors i Constructors Immoceptable o bona en un 25%, i es reduïa fins biliaris (APCI) va expressar que "tots hem un 15% per a les empreses corresponents de contribuir a limitar els costos, a aconseal segment de fins a 5 treballadors. Els reguir que els preus no es disparin perquè "El futur de La construcció sultats en matèria de realització d'accions correm el risc de quedar-nos sense negopassa per la qualitat En encara són més tristos- Únicament 1*11% ci", afegint-hi que "s'ha de començar a plal'edificació i en el servei, havia realitzat un pla de prevenció. nificar el futur". Predir el futur i enceriar-ho és difícil perquè és incert, però no és impossible. Si apliquem els principis de la planifica-

En definitiva, en la gestió/'

Aleshores, podem planificar un íutur de qualitat? Sí, reduint despeses. Podem reduir la despesa de l'absentisme? Sí. Rotunda-

L'INFORMATIU.

Telèfon directe: 933 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es UIMFOHMATIU electrònic: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartaiïl Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Carta na Coordinació: Etlsenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedesh Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schòn i Vicenç Fort Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotograíïa: Javíer García Die, Chopo Disseny gràlic: RGR Fotòlils: Imprès Autoedíció S I . Impressió: Víkíng Dipòsit legal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publlcïlat: BITWIAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 06021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax 932 40 23 54 E-maïl: cornercial@apabcn.es EDÍTA: Col·legi d'Aparelladors! Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona Tef. 932 40 20 60. Fax, 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa, TeJ. 938 72 97 99 Osona: PJ. Major, 6. 0S500 Vic Tel, 938 85 2611 Vallès Occïdenial: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. TeL 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. TeL 938 7Q 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardajf Vïcepresldent: Joan Ardèvo! Secretària: Minerva Emüuena Comptador: Albert López I borra Tresorer Josep M Llesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Ratmon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès ürienlal: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats sún dTexclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió rie

El noticiari CONJUNTURA

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

ECONÒMICA

La construcció d'habitatges puja un 1 1 % aCatalunya Les comarques de Barcelona estabilitzen la tendència alcista dels darrers anys Bages

10.610 9.130 Vallès 4.626 Vallès Oriental ^ M a r e s m e Occidental

H a b i t a t g e s i n i c i a t s 1993-1999 Catalunya i distribució territorial Any Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

1998 47.998 8.991 3.552 10.216 70.757

1999 45.797 13.379 4.550 14.542 78.268

10.827 9.262 Baix Llobregat

Alt Penede

8.775

Barcelonès

+ del 30% del 15 al 30%

a construcció d'habitatges a Catalunya va créixer un 11% durant 1999. En el conjunt de les comarques es van iniciar al llarg de l'any 78.268 habitatges. Les comarques gironines són les que han experimental un creixement més alt de l'activitat, amb 13.379 habitatges nous. També creixen, però menys, Tarragona i Lleida. Per contra, a les comarques de Barcelona sTha estabilitzat I1 activitat i fins i tot hi ha hagut un petrt descens de l'activitat. La baixada en la construcció d'habitatges nous a les comarques de Barcelona durant 1999, de l'ordre del 4,6%, ha confirmat la tendència a l'estabilització d'aquest subsector ja iniciada en l'exercici del 1998. L'any passat, es van iniciar 45.797 habitatges en el conjunt de les comarques de Barcelona, 2,214 menys que al 98, Aquesta xifra, no obstant, implica encara un volum molt elevat de construcció, sí la comparem amb els 41.511 habitatges iniciats el 1997, l'any que va experimentar el gran boom de l'habitatge. Segons les comarques, la baixada ha estat bastant estesa, però les que més l'han patit han estat Osona (-19%), el Baix Llobregat (-14.4%) i el Vallès Occidental (-13f9%h les dues darreres amb un gran pes sobre el conjunt. Pel que fa al Barcelonès, s'ha mantingut estable, amb una variació del 0%. L'altra cara ce la moneda correspon a les comarques del Garraf i l'Anoia, que han continuat creant habitatge nou a uns ritmes forts, del 34,6% i el 39,8% respectivament.

HABITATGES INICIATS Variació Interanual 31999

del 0 al 15% deOa-15% - del 15%

Barcelona inicia 6-558 habitatges Pel que fa a les principals ciutats, cal destacar que a la capital de Barcelona, sHhan iniciat 6.558 habitatges nous. la qual cosa suposa un increment de I'1P5% en comparació a l'any 98, Altres ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat (676) o Manresa (1.338) creixen a uns ritmes moit significatius, mentre que Terrassa (2.391) i Sabadell (1.637) han manifestat davallades notables. En aquest darrer grup es situa la capital dh0sona, Vic (340)T que registra un 49,5% menys en la creació de nous habitatges. La costa se situa a l'altre extrem: Sitges (988)r amb un creixement del 164%. El subsector de la rehabilitació ha experimentat un procés invers al de l'obra nova. Durant 1999, el volum de pressupostos visats per obres de rehabilitació va ser del 30.2% més elevat que l'any anterior, símptoma inequívoc de l'excel·lent moment que viu aquesta activitat en el conjuni del sector. Segons dades del departament de Visats del Col·legi, els pressupostos de les obres visades en el conjunt de les comarques barcelonines durant l'any passat van ascendir a 591.000 milions de pessetes, la qual cosa suposa una petita disminució

PRESSUPOSTOS VISATS Segons tipus d'edifici ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B

^ ^ ^ ^ ^ ^ H

Tipus d'edifici

1997

1998

1999

Habitatges

Industrials

Comercials

Equipaments

100

TOTAL

de l'1,2% respecte del 98. Tot i així, ens

Per tipus d'edificis, els habitatges van guanyar una mica el pes relatiu dins el conjunt, amb un volum relatiu del 84% sobre el total d'obra iniciada. També s'íncrementa la proporció d'edificació de tipus comercial en detriment de l'edificació industrial i equipaments.

•

Xavier Alberca Periodista i economista A/e: javier@apabcn.es

^^^^^^H

PRESUPOSTOS VISATS Anys 1997-1998-1999

movem en un valor molt alt, un 15T7% superior al de 1997.

100

^ ^ ^ ^ ^ ^ H

Totals

(en milers de milions)

•

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El noticiari l· MANTENIMENT

D'EDIFICIS

Present i futur del Llibre de l'edifici Albert Casanovas

En principi, doncs, caldria lliurar gairebé la mateixa documentació que demana el Reglament del Llibre de l'Edifici a Catalunya. Però, en aquesl cas calmatisar l'afirmació, ja que la LOEplanteja que aquest llibre no solament s'ha de lliurar als edificis d'habitatge, sinó que s'ha de preparar per a tota la diversitat dedificis als quals cal aplicar la LOE (residencial, tere • B H • B r ar ' , ^ ciari, sanitari, escolar, etc.jD'aquesta manera es regula el mínim dinformació que cal lliurar de qualsevol tipus d'edifici. Ara bé, s'ha de tenir en compte que no és el mateix un edifici d'habitatges que un hotel o una oficina. Si per al primer cas, amb un joc de plànols del projecte ja nnhi hauria prou per poder documentar l'edifici i poder realitzar el corresponent manteniment, enel moment que l'edifici es fa més complex les coses canvien. En l'actualitat, les instal·lacions d'un edifici complex requereixen de bona part Novetats que incorpora la LLei d'ordenació de L'edificació dels plànols en suport digital per poder mantenir correctament l'edifící. En aquest a han passat 7 anys des de la in- motor Però el Llibre de l'edifici no s'acaba alguns canvis substancials en aquesta si- darrer cas, cal tenir-ho en compte des de troducció del Llibre de l'edifici a amb aquest lliurament, ha de ser un do- tuació. En primer lloc, la Llei d'ordenació les primeres converses de definició de la Catalunya. En aquell moment fou una ini- cument viu que serveixi per a portar el dia de l'edificació amplia l'experiència del Lli- promoció. • ciativa avançada a l'Estat espanyol i. fins i a dia del manteniment dels edificis i aixi bre de l'edifici en tot l'Estat espanyol. En tot, a bona part dels països d'Europa, Con- es converteixi, amb el temps, en l'arxiu aquest sentit, la LOE pren com a bo ei nom vé ressaltar que un dels seus objectius històric de l'edifici. És a dir, el Llibre ha de de Libro del Edificio i considera que com principals era introduir una eina que afa- ser útil als propietaris dels edificis d'habi- a mínim cal incloure-hi la documentació vorís Tentrada de la cultura del manteni- tatges. Caldria que. entre tots divulgués- següent: el projecte amb la incorporació ment dins els edificis d'habitatges. sim els avantatges de disposar del Llibre i de les modificacions, l'acta de recepció, la relació identificatíva dels agents que han Durant aquests anys s'ha treballat per d'usaMo. intervingut en el procés d'edificació, els facilitar-ne la preparació, mitjançant els resultats del control d'obra i les instrucci- Ramon Graus programes informàtics que permeten al Tota mena d'edificis ons d'ús i manteniment de l'edifici i les Servei Rehabilitació i Medi Ambient tècnic preparar una documentació força A/e: serma@apabcn.es ajustada de Tedifici que cal lliurar al pro- A partir del mes de maig, es produiran seves instal·lacions.

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics RODA D'AMIDAR AMB COMPTADOR DE PRECISIÓ

DIMENSIÓ MÀSTER PLUS

o Q.

•a al

Distanciòmetre electrònic per amidar interiors, amb indicador lluminós de punteria i estret feix amidador

OFERTA 21.250,- ptes.

ffl

•J

u E

I 01 vi C 0) 3 O Q.

• Amidaments fins a 40-50 m. segons reílecuvi tat. Sobre 100 m. amb placa • Diferents funcions • Amidarnents d'alçada i ampbda en façanes • Precisió de ± 3 mm.

OFERTA 79.000,- ptes.

Amidador lineal. SCALE MASTER AO escales opcionals pre programa d es I escala per programació prapïa

Hodometre de precisió Perímetre de la roda I ITL Mànec plegable, fre i suport per a mantenir-lo dret, amb bossa de transporc Pes XI k£

OFERTA 18.700,- ptes. ^ 1 OFERTA 23.000,- ptes. Salmes. nünv 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

des de la primera peara

Com fer el llibre de l'edifici tesa la manca d'un desenvolupament reglamentari de l'article 7 de la LOE, la documentació que caldrà lliurar per al Llibre de l'edifici en tot tipus d'edifici no serà gaire diferent del que sTha lliurat fins ara a Catalunya. L'únic aspecte que explícitament s'afegeix és el de lliurar els resultats del control de qualitat d'obra amb la documentació tècnica de l'obra executada. En aquest sentit, es podrà seguir utilitzant programes com el Manual de la casa 3-Owin, que permeten preparar tots els textos del Llibre de l'edifïcí (elManual d'ús i manteniment, el Calendari d'operacions í el recull de dades inicials). Només en el cas d'edificis més complexos i, tal com preveu la LOE, caldrà

que els ínstalladors facilitin les instruccions d1üs i manteniment específiques així com les garanties de qualitat. El Llibre l'ha d'elaborar i subscriure el director de l'obra (arquitecte o aparellador segons el tipus d'obra especificat a la LOE] i hi col·laborarà sempre el director de lobra executada (generalment, aparellador). ELS EFECTES DE LLIURAR-LO Encara hi ha una certa tendència a

no lliurar el Llibre de l'edifici en algunes situacions, o, quan es lliura, a no utilitzar-lo. Segurament que es deu al fet que no hi ha cap mecanisme administratiu de control, ni del seu lliurament ni del seu ús habitual durant la vida de l'immoble. Però això no vol dir que lliurar el Uibre de l'edifici no sigui positiu per a ningú. Evidentment, que és positiu per al propietari perquè se l'informa í a la vegada se li facilita una eina per programar el manteniment del seu edifici. També és positiu per als tècnics de la direcció facultativa, perquè en informar sobre com s'ha d'usar i mantenir correctament l'edifici sempre evitaran situacions que comportin reclamacions lligades a certs problemes de durabilítat dhalgunes solucions constructives. Per tant, sembla clar que les responsabilitats es podrien reduir o eliminar quan els problemes hagin sorgit per una manca de manteniment, és a dir, produïdes per no haver seguit les instruccions que s'havien marcat al Manual d'ús i manteniment del Llibre. •

Ramon Graus

-i

Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de La primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

Chopo

«I

Assegurança de responsabilitat civil

es.

Assegurança Tot Risc Construcció

•mom Assegurança d'afennameni

ft d'habitatges (d'obligat compliment segons la Llei 57/196S)

ADÉS INTER

ALS

Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona TeL 932 402 372 Fax 932 402 359 Amb la mediació i el suport tècnic de Corre duria de Seguros C Lorente, S.L

• Assegurança de prestació de serveis per a obres finalitzades serveis per d'última hora

D CL.

AZWOR

Assegurança de caucï 'execució de tes obres i subministraments

Manteniment i gestió dels edificis La tendència europea Barcelona, 15, 16 i 17 de juny de 2000

ent pera l'empr Assegurança de protecció jurídica

PRESENTEU LES VOSTRES EXPERIÈNCIES

Contacteu amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi Tel- 932 40 23 66. Http://www.apabcn.es/mantenim

Assegurança d'equips 1 maquinària Assegurança d'accidents de conveni

•anó de danys propis

rcerei

Assegurança decennal de danys a l'edificació .- ."•".ÏV;Í

í ~

f~ I

IS0 900J

Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt de Correus 47 08750 MOLINS DE REI TeL 936 682 841* , Fax 936 686 207 mail Lorente@cccorre'

o fa

E ca

SfCÓ és anà marca registrada del Cof-tegr dVlparetodors /Arquitectes Tècnics de Sarcefcra i i

Seguros C. I c ' . Registre DGSrJde Responsaffiat Art-15 Ueï 9/1992 de _,

•

I • .

•

urança

•n es

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El noticiari NOU

LOGOTIP

DEL

COL·LEGI

El Col·legi ja té una nova marca La nova imatge gràfica corporativa és obra del dissenyador Lluís Mestres i L'artista Frederic Amat I temps és motor de canvis. En el cas del Col·legi, des de fa anys s'ha seguil una política de reforma i modernització, de la qual l'últim capítol —fins ara—és el canvi d'escut col·legial. Trencant amb la tradicional iconografia dels col·legis professionals, eí pintor Frederic Amat i el dissenyador gràfic Lluís Mestres han creat un nou logotip més adequat als nous temps. La nova imatge corporativa es va presentar públicament els col·legiats el passat 7 de març. La presentació va anar a càrrec de Joan Ardèvol, vicepresident del Col·legí, i del dissenyador Uuís Mestres, que va mostrar els nous elements d'identificació gràfica i vaexplicar el procés de creació que sHha seguit. A continuació es va inaugurar a ia sala d'exposicions la mostra ta nova imatge gràfica del Col·legi, que combina elements retrospectius dels símbols institucionals amb el procés de creació i aplicació de la nova imatge. La revisió i modernització del logotip del Col·legi es un tema que havia estat plantejat anteriorment. L'any passat, però, la nova Junta de Govern va creure convenient fer un salt endavant i buscar una imatge que enpermetés una clara identificació de la institució, tant entre el conjunt de col·legis professionals com en el nostre àmbit d actuació en el sector i en la societat. El vícepresídent Joan Ardèvol va definir com a objectius d'aquesta iniciativa, en primer lloc, la modernització de la imatge gràfica del Col·legi després cJe catorze anys del salt qualitatiu que va suposar el disseny d'Enric Satué. Aquesta modernització passava per la renovació del disseny i l'abandonament dels símbols heràldics. El segon objectiu era l'adopció d'una marca contundent, això és, de fàcil lectura i record, que ens distingeixi d'altres col·legis i que ens identifiqui en el sector. Ardèvol va afegir la voluntat de ferT a més, una aportació creativa en el món de l'ari, tal com al seu dia es va fer amb l'obra de Joan Brossa. El Col·legí ha registrat la nova marca per utilitzar-la en les aplicacions habituals de papereria, insígnia, llibres, programaris i altres productes de caire tècnic i també en productes més propis de la publicitat i el marquetíng.

definia un escut que substituïa un altre del 1948 i que fins aleshores compartíem amb els arquitectes, A les branques de llorer i roure, i la corona imperial, que es mantenien de l'escut compartit, se'ls hi van afegir alguns canvis: t o s embíemas, bordados, cordones y botones seran plateados en lugar de dorados (...) y el emblema de la rosa y el compàs de los Arquitectos se suprime porel compàs y ei niveí de escuadra'. Essencialment,

gle vaser descartat, i només va sobreviure el cercle. També es van recolzar com a premissa en la lletra 'A\ emblemàtica del desaparegut Joan Brossa i símbol de tot començament. En un principi, van provar diverses fórmules, com descompondre la lletra, enquadrar el resultat, tacar-lo, combinar les inicials del Col·legi; fins i tot van intentar fer una imatge abstracta neta, a la que afegirien el nom de la institució quan calgués. En conjunt va ser un procés molt

obra es combinen diferents objectes i materials que sovint són de creació pròpia, i es pot definir així com un exemple de corporeïtat. L'any 1994 es va organitzar l'exposició itinerant Amat Cuaíropaisajes de fondo 1975-1992, ai Museo Rufíno Tamayo de la Ciutat de Mèxic,a la Fundació Joan Miró de Barcelona i a l'Instítuto de Amèrica de Santa Fe-Granada. A mésT un projecte seu va ser finalista per la reconstrucció del Liceu. Per fer-se una idea (més) de la importància de la seva obra dir que és present a col·leccions cabdals, com pot ser la que posseeix la Fundació March, Una darrera mostra de la seva personalitat: a l'endemà d'acabar el seu projecte pel logotip del Col·legi, va marxar dos mesos a L'índia.

Lluís Mestres: enemic de la superficialitat

Lluís Mestres és l'exemple de l'autodidacta. Va estudiar a l'escola Eina, que va deixar el 1970 per dedicar-se com a freelance. Va passar un parell danys a Xile treballant per institucions fins el cop d'estat d'Augusto PinochetT moment en que va tomar a Catalunya. Des de llavors, excepte tres mesos al 74 per treballar en dibuixos d'animació als Estats Units, ha estat treballanï a casa nostra. Bona part del seu treball, especialitzat en arquitectura, ha sigut amb la Generalitat, a la que ha fet molt grafisme d'edició i d'exposicions de gran volum, alguna de lesquals s'ha passejat per llocs tan dispars com Sao Paulo, Quebec, espon- Gòteburg o Nagoya (Japó). Amb la mateixa aquest tani de tri- institució, i amb el Col·legi, ha realitzat molta ha estat l'esal and error, on feina d'assessoria de color en arquitectura. cut del CAATB fins van crear un gran També ha fet grafisme pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Defineix el seu al present. Només va expeventall de possibilitats. h treball com net, de síntesi, molt poc subjecte rimentar una petita modificació de la mà del Arribats a un punt, van començar a tredissenyador Enric Satué l'any 1983 quan va ballar amb el cercle ja com a figura predo- a modes i enemic de la superficialitat', i va simplificar a nivell gràfic la vella 'Gallineía', minant, juntament amb la lletra *A\ Aquesta rebre una menció dels premis LAUS per un deixant-la tal com era fins ahir mateix. va ser la via final escollida: un punt de ten- llibre sobre Oscar Niemeyer, Per acabar, ha sió amb una A' boteruda, la qual afegia "una fet exposicions pròpies tant al Col·legí (soUna "À" blanca sobre un temperatura humana i fins i tot, ironia", tai bre el color de les façanes) com a la Sala Vinçon. on va ser present un parell de vecercle vermell com testimonia el propi Amat. gades, això si, com a pintor. • El nou logo té com a element central una lletra "A" blanca feta a mà sobre un cercle Frederic Amat: una obra vermell. Aquest element es combina amb el rotunda i simbòlica nom de la institució i dels seus departaLa seva llarga estada a la cosmopolita ments i serveis grafiat amb lletres del tipus Nova York, entre 1979 i 1988, així com la Avenir. Els elements es conjuguen segons seva participació en unàmbit tan visual com les seves múltiples aplicacions. és el teatre són dos aspectes cabdals per Substituir l'escut de1958 Arribar a aquesta solució, però, no ha entendre l'obra del pintor Frederic Amat, roEls nous elements gràfics substituiran estat una tasca fàcil. Les primeres idees van tunda i carregada de simbolisme. Aquest els símbols heràldics (símbols coneguts estar al voltant de les figures combinades artista ha realitzat, entre d'altres, Tescenocol·loquialment com 'gallines') creats espe- del cercle i el triangle, ja que aquests eren grafia de diverses obres dirigides per Lluís Francesc Xavier Alberca cíficament per als aparelladors per una els polígons dominants de l'escut antic, però Pascual com El Publico (F. García Lorca) o Carles Cartafià ordre ministerial l'any 1958, Aquesta norma els autors van intentar defugír-ne. El trïan- Tirano Banderas (Valle-lnclàn), A la seva A/e: javier@apabcn.es

EI noticiari NOU

LOGOTIP

DEL

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

COL·LEGI

Frederic Amat: "Un anagrama ha d'aguantar tot terratrèmol, gràfic cació. La feina va consistir en contrastar l'antic escut amb la resta d'escuts utilitzats al llarg de la història dels aparelladors i amb els escuts d'altres institucions. La primera idea era només 'maquillar1 l'escut. Però a començament de 1999 es va veure que seguíem tenint un escut antic. Aleshores, vaig fer la proposta de prescindir de tots els elements no definitoris del Col·legit com la corona o les fulles, i vaig proposar una marca més geomètrica, que trencava totalment. Va agraciar, però la Junta va decidir que s'havia dHanar encara més enllà; va decidir no fer un escut".

cosa immediata. Mai vaig pensar que seria un viatge de cinc mesos", LLM: *És un cas rar. que un artista es deixi engrescar dHanar treballant una imatge i tornar-hi*.

Entrevista escric d'una manera intencionadament cal·ligràfica".

(Arribats a aquest punt de l'entrevista, Frederic Amat obre una capsa plena amb una dotzena de dibuixos que són el resultat final de la seva (eina amb el nou anagrama Com ha funciona! la col·laboració? FA: "Des de sempre he col·laborat amb del Col·legi, i que ha seleccionat d'entre díssenyadors i, d'aquesta col·laboració, la desenes de dibuixos. Els comenta amb la participació puntual de Mestres. El que sefeina sempre n'ha sortit enriquida", LLM: "Un artista no el pots dirigir És en- gueix és una sintesi): FA: "M'agradava ïractar la idea del triíendre-t1hi\ angle que sortia en l'anagrama antic'. Què té en compte Amat a l'hora de fer LLM: "També era una consigna que Frederic Amat de grafista? venia de la Junta cfe Govern del Col·legi. Aleshores va tornar al principi? FA: "La voluntat és una altra. Ouan faig No utilitzar els símbols tradicionals, com LLM: "Aleshores vaig decidir buscar per un quadre, la meva llibertat és absoluta. la plomada". una altra banda i vaig pensar que havia En aquesï cas, no. Es la voluntat de fer una FA; ^Després [dels primers dibuixos] de ser un artista plàstic qui m'ajudés a imatge que ha de passar tota una sèrie de apareixen treballs que són pistes que ajudissenyar la nova imatge corporativa del sedassos, I per a mi això és un estimul. daran a arribar qui sap on. Més endavant, Fer cinema, teatre, pintura, ceràmica, [dis- hi ha una reducció dels fragments, variaCol·legi", ciplines en les que es mou Amat que, quan cions enquadrades de l'espai, amblletres, Va ser Frederic Amat qui va començar torni de la índia, crearà un mural a la Ciu- alguna d'elles excessivament encertada tat del Teatre de Barcelona i dirigirà unguió plàsticament, [feí] que no responia a ta de 2ero? Frederic Amat (FA): "Mai puc entrar des de Joan Brossa, Focal càntir] ho entenen voluntat final de l'anagrama. Segueix una de zero en res. Hi entro perquè em convi- [efs crítics] com a dispersió. No es donen reducció simple, utilitzant les inicials, i Ja da una persona que coneixia des de fa compte que tot és un joc de complements, prova de suprimir les inicials, de conseranys, amb qui havia col·laborat en un car- que s'enriqueix, que hi ha un fil que ho va; només l'espai abstracte, net, un espai ple de color negre dins un espai buit. Però tell sobre la trobada del món àrab a uneix tot'. després de discutir-ho amb Lluís, vam torCatalunya [Lluís Mestres]'. Lluís Mestres LLM: "Exactament des d'on ho vaig dei- Què destaca en la seva feina gràfica, nar a les lletres, creades amb motlles fets amb patates". xar -una plomada enmig d'un cercle- s'ini- Amat? cia tot un procés, que comença amb busFA: "La meva experiència en el món del cartellisme i després hi ha una cosa de la (Amat ensenya els dibuixos de la darrera entrevista a Frederic Amat í Lluís car les inicials i acaba amb un cercle". Mestres es fa en la casa que el FA: "Toia aventura està plena d'equí- que no en sóc conscient, la cal·ligrafia. No fase, en els que treballa amb les inicials primer té sota la torre Foster, a Collserola, vocs, de perdrehs i de recuperar-se, I així Chopo des d'on gaudeix d'una panoràmica privi- va anar. des dels primers dibuixos fins la legiada de Barcelona, Nombroses pintures darrera imatge. Mai faig un sol cartell. Dari carpetes de dibuixos aguanten les parets. rera un n'hi ha deu". Penjats en tot un pam, hi ha centenars dels dibuixos creats per als cercles del sosire Quan Amat entra en el projecte, la feina del Liceu, projecte al qual Amat va ser s'accelera? convidat a participar. La provtsionalitat FA: "Em van convidar el setembre o l'ocomple l'espai i potser sigui això: l'endemà tubre de 1999 i pensava que seria una de Tentrevisla, Amat lé previst viatjar per dos mesos a la índia. Després de cinc mesos de col·laboració, s'acaba la relació amb Mestres. Lluís Mestres: "Amb el nou Com va començar la tasca de refer la imatge gràfica del Col·legi? Lluís Mestres (LLM): "Fa un parell d'anys, des del departament de Comunicació I Màrqueling del Col·legi se'm va demanar de refer l'escut, que es considerava antiquat i problemàtic en la seva apli-

disseny s'ha volgut vestir al Col·legi amb una imatge que expliqui la seva modernitat, el seu dinamisme i la seva aposta pel futur/'

•V-

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El noticiari NOU

L O G O T I P

D E LC O L · L E G I

(hapo

del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona). FA: "En una darrera fase, entrem en una composició de lletres amb més llibertat. L'espontaneïtat que implica això t'obliga a fer varis exercicis". LLM: -[Les composicions amb inicials feies per Amat] Es pot considerar un logotip però, si es redueix, perd tota la potència gràfica". FA: "Un anagrama ha d'aguantar lot terratrèmol gràfic. Aleshores vaig tornar enrere ï vaig dir íem un punt negre'.

de Mestres? FA: "(Lluís Mestres] Ha fet d'instigador, interlocutor, receptor í editor d'una imatge, ha escollit una tipografia. En el cas de l'anagrama, ha estat el privilegi de tenir un interlocutor que no ha estat un *no'constant sinó que ha posat més llenya al foc. I quan a ell li semblava bé, jo deia doncs no'.r

Què sHha pretès, amb el nou disseny (en el qual Mestres ha adaptat la família tipogràfica Avenir)? LLM: "Vestir al Col·legi amb una imatge (Amat mostra un dibuix en el qual un fo- que expliqui la seva modernitat, el seu diral negre omple un quadrat blanc. Aquí namisme i la seva aposta per la qualital i ja s'està ja a prop de TA1 final del nou el futur'. anagrama del Col·legi, situada dins un punï negre de tensió). La nova imatge corporativa del Col·legi FA: "Una A boteruda, que té temperatu- acabarà reduïda a la lletraA? LLM: "La idea és que TA' funcioni sola/ • ra, humana, irònica." Els escuts han passat a la historia, com a imatge corporativa? LLM: uÉs una ironia. Es va decidir no fer un escut i això [PA1 creada per Amat] és un escut Heràldicament, té totel que ha de tenir un escut, fet que no tenia l'anterior anagrama, amb les fulles de roure i el compàs". Al final, la feina d'Amat s'ha menjat la

Jordi Mariet A/e: electrik@redestb.es

Les bases per a un bon coneixement de la pràctica constructiva, per Internet

En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet j adaptat al teu projecte

plec

Constru B A S E S

D E

Eines útils al servei ds la pràctica professional

D A D E S Codi d'accessibilitat

CONSTRUDOC LEGISLACIÓ Disposi dons legals vigents sobre construcció autonòmiques, estatals i europees. La part més important amb text complet BITBÏT Articles de revistes sobre construcció

ARQU Selecció d'artides de revista sobre arquitectura i interiorisme

Una eina útil per completar i actualitzar

Control de qualitat de polïuterans

el plec de condicions

El llibre de l'Edifici Bastides Control de Qualitat

Un mitja per conèixer tes disposicions que cal tenir en compte segons el projecte

Enderrocs Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens

Actualització setmanal dels continguts

Certificats d'habitabilïtat Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya

CONSTRUDOC QUALITAT Productes amb distintius de qualitat, homologacions i autoritzacions d'ús. Documents d'Idoneïtat Tècnica (DIT) i laboratoris acreditats per a l'assaig de materials

Sistema informàtic àgil i senzill

RENART Catàleg del fons documental del Centre

Possibilitat d'imprimir el llistat o exportar-lo a un fitxer

Conservació i seguretat a les façanes Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes Uistat de normativa de compTïment obligat per a Catalunya Infraestructures comunes de telecomunicadò

-D

Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic

d Josep Renart

CEMTÏE DE OOOJMEMTAGÓ

Bon Pastor, 5, cinquena pla/ira. 08021 Barcelona, I ARQUnKTES TÈCNICS DÉ BAHCQONA

SEGONA QUINZENA MAHÇ 2000

EI noticiari ACTI

VITATS

El Col·legi de Madrid organitza Contart 2000 I Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid organitza la II Convenció tècnica i tecnològica Contart 2000, que se celebrarà al Palau Municipal de Congressos del 16 al 18 de novembre. Contart 2000 és unainiciativa que promou el Consell General de lArquitectura Tècnica com a aportació professional a la tecnologia de la construcció í els seus reptes de futur. Els pannells de la convenció tècnica abarquen les diferents fases del procés constructiu amb els títols: estratègies globals, demolicions, fonaments, estructures, tancaments, cobertes, revestiments, instal·lacions i traclament de residus. Cada pannell es divideix en especialitats com ara gestió de projecte, economia, materials, control de qualitat o seguretat í salut. Els professionals interessats a assistir-hi poden presentar comunicacions per al debat (hi ha premis per a les millors comunicacions). Les consultes sobre les comunicacions poden adreçar-se al col·legi de Madrid (José Luis López Torrens, telèfon 917 01 45 01). La secretaria tècnica de Contart 2000 és a She Iberian Tours'Dívisíón de congresos. Telèfon 914 36 00 34. A/e: congress@she.es. La pàgina web de Contart és; http://vwAV.contart20Q0.com. •

La llum i els colors de la natura

Chnpo

espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi acull del 2 al 24 de març Luz y colores en ta natvraleza, una exposició de fotografies del company Juan Francisco Pérez Rueda. Es tracta duna magnífica col·lecció de fotografies en color que mostren escenes de la natura comles que seleccionem a continuació. Juan Francisco Pérez Rueda

ins dels actes de celebració dels 25 anys de la Delegació d'Osona s'ha programat una visita guiada al recentment reconstruït Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, que tindrà tloc el dissabte 8 d'abril. A més, i com ja és tradicional, els companys d'Osona estaran representats amb un estand de la Delegació a la Fira del Mercat del Ram que se celebrarà a Vic del 14 al 16 d'abril. Les persones interessades en participar en la visita al Liceu poden posar-se en contacte amb la Delegació al telèfon 938 85 26 11. •

Segona edició de la fira Expo Construcció I Gremi de ía Construcció del Baix Camp, amb el suport de la Fira de Reus, organitzarà durant els dies 9,10 i 11 de juny al Palau de Fires i Congressos de Reus. i amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, la segona edició d'ExpoConstrucció. un certamen firal dedicat a la maquinària, materials i sistemes per a la construcció. Paral·lelament al certamen es realitzaran unes jornades tècniques adreçades als professionals del sector i se celebrarà el tradicional concurs íntercomarcal de paletes, que aquest any celebrarà la seva trenta-dosena edició. Més informació a la Fra de Reus. Telèfon 977 31 7215. Htïp^Avww. firareus.com. •

Osona 25 anys: Visita al Liceu i Mercat del Ram

Viatge a Euskadi i al País Valencià

Homenatge al Vignola

arquitecte tècnic Antonio Bolea presentarà a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi un conjunt de fotomuntalges que duen per títol Petit homenatge a Vignola, La mostra es podrà visitar del 6 d'abril al 5 de maig. La mostra fa referència al teòric del Renaixement italià Giacomo Barozzi da Vignola queH en la seva obra Regoie delíe cinquè ordine (1562) presentava les cinc regles clàssiques de l'arquitectura, que han estat difoses pels professors de les escoles d'arquitectura des del segle XVI fins als nostres dies, A través dels fotomuntatges, Bolea proposa la transgressió d'una part d'aquelles regles i aplica una correspondència entre el cos humà (en particular el de la dona) i els components arquitectònícs^ •

I Col·legi organitza un viatge a Euskadi per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques com ara el Palau EuskaJduna, el metro i el Museu Guggenheim, a Bilbao, o l'auditori Kursaal de Donostia, entre d'altres. També es recordarà l'antiga indústria bilbaïna amb una vísila a la fàbrica Ceres, pionera en el utilització del formigó armat estructural. L'excursió es farà del 29 d'abril a l·1 de maig. Al mateix maig, però a finals de mes, els companys del Vallès Occidental preparen un cap de setmana a València per visitar la Ciutat de les Aris i les Ciències i el Parc natural de l'Albufera. Es íarà del 26 al 28 de maig. Els interessants poden demanar més informació a la Delegació (vegi's la secció d'Activitats). •

Subscripció

E d i f i c i s

voleu rebre L'Informatiu í no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 402 364 o per correu a: L'Informatiu. Elisenda Pucurull / Col·legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Barcelona / C Son Pastor, 5, 08021 de Barcelona. Si us estimeu més subscriure-us per telèfon al 932 402 376. DADES PERSONALS

QUOTES Guota normal d11 pagament de 3:000 pessetes l'any. Quofa estudiant sense Targeta Accés de 1.500 pessetes l'any.

Nom i cognoms

FORMA DE PAGAMENT

DNI/NIF Adreça

Domiciliació bancària

Codi posfa

Nom i cognoms

Població

Banc/Caixa

Telèfon Enlitoï í empresa

Professió

D.C Adreça Població

Núm.cle

Núm.entilaf

Nüm.agèncïa Agència

PAGINES D'AS5ES5DRIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

Segona quincena març 2000 1 7

ALBERT CASANOVAS

Sumari 5SDBIA

18 EspecialLOE: Control de qualitat (1). Criteris generals

19 RelhinkingConstruction Jornada sobre innovació i competitivitat en construcció

DE VIRTA

Internet L'entreteniment de fer negocis

21 HoresExtres: Fa gairebé 10 anys

FMT

22 Convocatòries: Assemblea general de Col·legiats

Diversos: La promoció del i 975 prepara el 25 aniversari

Repensar la construcció

NUES.

24 MercatdeTreball

IAXS

EL JULIDLde 1998

MILLORAR LA COMPETITIVITAT A LA CONSTRUCCIÓ. L'EXPERIÈNCIA BRITÀNICA

Dijous, 6 d'abril a 2/4 de7 del vespre Sala d'actes del Col • legi INSTR (telèfon 932 40 20 60) Places limitades

Per tal de conèixer l'experiència es va fer públic al Regne Unit el do- britànica i analitzar la situació que cument Rethinking Construction, viu la indústria de la construcció al lambé conegut com a Egan Report, nostre país, el Col·legi acollirà el on es proposa una estratègia per proper 6 d'abril un seminari sobre aconseguir reduir un 10% anual els innovació i competitivitat en el seccostos de construcció i els terminis tor de la construcció dins d'una jord'execució de les obres; un 20% nada internacional que comptarà anual els accidents a les obres i els amb la participació de David T. derectes de les construccions; incre- Deas, president del Cenue per a la mentar un 10% anual la producti- Innovació a la Construcció del vitat; i incrementar un 10% anual Nord-Oest d'Anglaterra i exprela facturació i els beneficis. sident del Chartered Institute of Com a conseqüència d'aquesta Huildïng, La jornada esià organitzaestratègia del sector es va crear el da conjuntament pel Col • legi Moviment per la Innovació, que té d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics com a missió liderar aquesta millo- <At: Barcelona i la Cambra de Conra de la competitivitat mitjançant iractislrs d'Obres de Catalunya, projectes pilot tot divulgant les millors experiències i la innovació.

25 Formació/D i versos

EM-EUES.ES

31 InformacïóTècnica i Comercial —

18 Segona quinzena març 2000

Control de qualitat en l'edificació LA

L L E I i d'ordenació de

sumant a l'acció de la direcció facull'Edificació ha incorporat les entitats tativa una intervenció a manera d'aude control de qualitat coma agents del ditoria que permetés assegurar el compliment de la normativa en les procés constructiu. Fins ara, iprincipalment en obres diferents fases de l'obra. grans, ha estat freqüent que, com a A aquest control tècnic se sumarà suport de la direcció facultativa, el ara aquell altre control que podran promotor contractés una empresa establir les companyies d'assegurances de control tècnic. La finalitat era amb la finalitat específica de realitzar aconseguir una garantia de qualitat, un control del projecte i de l'execució

" A LA CONSTRUCCIÓ LA QUALITAT BLA,..

ÉS I

MOLT UNA

...OLA,

BLA,

PRAGMÀTICA

NECESSITAT". TA5 5IG

(CEBÏ

L A QLJALlTATésel resultat d'un sistema de gestió que afecta totes les etapes: planificació, projecte, materials, execució, ús i manteniment. El control de qualitat és el conjunt d'activitats destinades a mesurar i comprovar que les característiques de l'element coincideixen amb els requisits establerts. És el procés de la inspecció del producte a través del qual es pot valorar la qualitat real, comparar-la amb les normes vigents i actuar sobre les diferències. El control de qualitat ha de ser realitzatperun organisme independent de la propietat, direcció facultativa i empresa constructora. La responsabilitat que es porti a terme el control de qualitat correspon a la propietat i a la direcció facultativa de l'obra. Des del punt de vista tècnic i al marge de la importància de la fase de planificació, on els errors suposen quanties econòmiques més grans, s'ha de parlar de: • el control de projecte • el control d'execució « el control de materials E L CONTROL DE PROJECTE

El control de projecte l'ha de realitzar un equip tècnic competent que comprovi els nivells de qualitat teòrics i et contrasti amb la normativa vigent. EL

CONTROL D'EXECUCIÓ

EI control d'execució ha de seguir ï respectar el projecte executiu, el desenvolupament evolutiu tecnològic i la normativa vigent.

Ha de ser un control extern capaç de tenir en compte el control intern que hi hagi. Atès l'alt grau d'especialització que requereix el control extern, ha de quedar confiat a la inspecció visual de persones amb coneixements tècnics, mitjans i experiència pràctica en el tema. El control d'execució no consisteix en la realització de les feines de revisió específiques de la direcció facultativa. Són molts els tècnics que "miren" i no veuen l'incompliment. Aquest fet ens resta demostrat només tenint consciència del gran percentatge de patologies que existeixen en l'actualitat. El control d'execució consisteix en: • contrast de la documentació tècnica amb la realitat de l'obra • sistematitzar un procediment operatiu de treball per a la detecció de defectes • mesura de toleràncies i valoració de resultats (durabilitat) • comprovació d'equips de treball (eines) • detecció d'incompatibilitats (seguretat)

que els doni informació sobre la idoneïtat de les solucions adoptades i la seva execució. La informació se sistematitzarà en uns informes a realitzar durant les diferents fases de l'obra. D'aquesta manera tenim plantejades ires intervencions relacionades amb la qualitat: el projectista í la direcció facultativa, encarregats de definir i dirigir la realització de l'obra;

l'empresa de control tècnic, encarregada d'assegurar un nivell de qualitat; i l'organisme de control encarregat d'informar a l'asseguradora sobre els riscos existents als efectes de la corresponent cobertura. Analitzem, doncs, en aquest número de L'INFORMATIU i en el seguem, el control de qualitat des dels diferents punts de vista.

* presentació de mecanismes saber interpretar-los i posar-los a la d'actuació vàlids per reparar els de- pràctica a l'obra. fectes detectats, • complementar a través del con- PER QUÈ EL CONTROL DE trol extem el control íniem necessari. QUALITAT? 1. Com a mesura preventiva EL CONTROL DE MATERIALS contra el defecte, El control de materials ha de ser 2. Quan no es facontrol de quad'acord amb les directrius del pro- litat, el risc és més gran i pot acabar jecte executiu i amb el desenvolu- havent-se de fer un estudi de danys. pament tecnològic. 3. EI cost de la no qualitat és alt. Consisteix en: 4. Ajuda a assumir riscos amb » contrast de les especificacions criteri. tècniques, controls, assaigs i crite5. Crea un ambient positiu de ris d'acceptació amb què quedi tan- treball, constància, convenciment, cat el cicle tècnic. necessitat d'una millora contínua, • saber distingir i valorar entre professionalitat i sentit comú. la diversitat de documentació tècniCom diu el professor Calavera: "Si ca rebuda (certificats, segells, mar- no hi hacontrol no hi ha estímul, ques. - ) dels productes, i de mate- si no hi ha estímul no hi ha quarials que accedeixen a l'obra. litat: • No s'ha de confondre els assaigs que han de realitzar els industrials (controls interns) amb els assaigs que han de realitzar-se a l'obra (control extern). S'han de conèixer les directrius variables d'acceptació delssegeüs de MlLAGROS HlERRG qualitat que cada cert temps són Arquitecia tècnica renovats per a diversos materials, Els professionals interessats trobareu tota la informació disponible sobre la LOE a la pàgina web del Col • legi (www.apabcn^es), on podeu consultar el text complet de la Llei. Podeu utilitzar aquesta secció de L'Informatiu per adreçar les vostres consultes que seran respostes per l'Assessoria Professional i Jurídica del Col·legi. Us podeu dirigir a la redacció de la revista per correu paper (I3on Pastor, 5. 08021 Barcelona) o per correu electrònic (a/e: informatiu@apabcn.es)

Segona quinzena març 2000

Rethinking Construction Tornada sobre competitivitat pn el sector de la constrnrrío ALBEHT CiSÍNÜVAB

que actualment és president del Centre per la Innovació a la Construcció del Nord-Oest d'Anglaterra. En el darrers anys ha participat des del Construction Industrv Council (www.cic.org.uk) en els treballs de coordinació del Egan Report o en la creació del Moviment per la Innovació (www,m4i.org.uk). També ha estat president del Panell de Productivital del Consiruction Industrv Board (www.dboard.org.uk). Deas és professor de la Universsity oÍAÍanchester fnsütute of Science and Technology (www.umist.aouk) i presideix el Programa del Grup de Gesüó de la Salford

A V UI E N S trobem en un món on els canvis són constants provocats per una economia cadavegada més globaliizada, per la influència de les tecnologies de la Informació i la Comunicació en lots els aspectes de la vida, per la preocupació perla competitivitat de íes empreses a escala mundial, regional o local, pels moviments migratoris provocats pels canvis demogràfics i eis problemes de desenvolupament, per les necessitats i exigències de millora de la qualitat de vida, per la creixent consciència mediambiental o per l'augment de l'esperança de vida de les persones. Són uns canvis que ens exigeixen sercada vegada més competitius, tant a nivell personal com empresarial, sense que això vulgui dir competir sempre els uns amb els altres, sinó que sovint la competitivitat també millora amb la col·laboració i la cooperació. La indústria de la construcció no s'escapa d'aquestes necessitats de canvi encara que a vegades sembli que no ens hagin d'afeaar. Hi ha la creença generalitzada que el nostre sector té una inèrcia molt gran que li impedeix innovar al mateix ritme que d'altres indústries, i que cada projecte és un prototipus i que el procés és díferen! en cada obra. Estudis i experiències d'arreu del món demostren que això no éscert.

El programa d'aquesla jornada consta d'un dinar de treball amb representants dels empresaris, sindique es poden fer avenços molt impor- juliol de 1998 es va fer públic et do- cats i professionals del sector, a més tants en la reducció de temps i costos cumenL Rethinking Construclion d'un seminari obert als professionals dels projectes, increment de produc- (www.conslmclion. detr.gov.uk/cis/ del secior sobre l'innovació i la tivitat, facturació i beneficis de les rethink/index.htm), també conegut competitivitat a la construcció que com a Egan Report, elaborat pel grup constarà d'una conferència de David empreses. També hi hauna preocupació pel de treball de la construcció impulsat Deas i un panell de debat on, a més poc atractiu que té el trebal! a la cons- pel viceprimer ministre John PrescoU d'ell, participaran Rafael Romero, trucció, sobretot entre els joves, per i presidit per Sirlohn Egan. El treball Ignasi Paricio i Xavier Bardají. • la inestabilitat laboral o per la mala d'aquest grup proposa una estratègia imatge que té ei sector entre els cïi- per aconseguir: ents i usuaris. Això no són maledicci- * Reduir un 10%anual els costos de ons contra les quals no s'hi pugui fer construcció i dels terminis d'execució res, sinó que també trobem empreses, de les obres. i alguns països, que han establert es- * Reduirun 20% anual els accidents a tratègies per canviar aquest aspectes i les obres i els defectes de les construcho estan aconseguint, amb una dismi- cions, RAMON Puré nució dels accidents laborals o dels de- * Incrementar un 10% anual la pro- Arquitecte tècnic fectes de construcció realment sor- ductivitat, A/e: rpuig@apabcn.es prèn en t* Incrementar un 10% anual la facturació i els beneficis. PQLÍTICA EUROPEA DE Com a conseqüència d'aquesta Seminari sobre estratègia del sector es va crear el innovació i competitivitat MILLORA DE LA COMPETITIVITAT A Europa s'ha anat treballant, en- Moviment per ia Innovació cara que molt poc a poc, per dissenyar (\vww.m4i.org.uk) que té com a mis- nijous, 6 d'abril una política de millora de la sió liderar aquesta millora de la De 18.30 a 20.30 h. competitivitat de! sector. La Comissió competitivitat mitjançant projectes Sala d'acies del Col • legi Europea va aprovar a finals de l'any pilot tot divulgant les millors experi- Conferencia de David T. Deas: 1997, i com a conseqüència de l'In- ències i la innovació. CompetiüxitJt i innovació nL·iindústria íorme Secteur de l'any 1993 que la El properdia 6 d'abril, a Barcelona, de laconstrucció mateixa Comissió havia encarregat, organitzat conjuntament pel Col·legí PancI de debat amb: Dnvid T. Deas, una comunicació sobre la competi- d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Rafael Romero, Xavier Bardají i tivitat del sector de la construcció a Barcelona i la Cambra de Contractis- Ignncio Paricio Europa on es proposa una bateria d'actes d'Obres de Catalunya, tindrem cions a desenvolupar tant per l'Admi- l'oportunitat d'escoltar i dialogaramb Inscripcions al Servei d'Informació: nistració com per la indústria. David T Deas, enginyer civil de pro- Preu: 5.000 PTA Tel. 932 4020 60. Més recentment, al Regne Unit, el fessió, expresident del Chartered

Segona quinzena marc 2000

L'entreteniment de fer negocis SÍLVIA ALCOBA

la intenció de Gates i en va penjar les respostes a www,salonxom/tech/ chal/2000/02/12 challenge_30_ resulis/índex.hirnL Segons els lectors de larevista nord-arnerïcana, en el segle XXI la torradora de pa necessitarà una adreça IP, serà considerat immoral instal·lar un interruptor ON/OFF a la mascota de casa i la gent no voldrà viatjarà Mart mentre pugui anar a Toledo.

DARRERA cua

que anualment tenen a Davos (Iive99.weforum.org) els representants de les grans empreses mundials amb polítics i delegats d'entitats socials va festejar la majoria d'edat d'Internet, que es va manifestar com a protagonista indiscutible. Com a protagonista del món dels negocis, on l'última estrella és Steve Case, que a principis d'aquest any ha aconseguit que America Online (AOL) (wwwaoLcom), una empresa nascuda a i per Internet, es fes amb el control del 55% del gegant Time Warner (www.timevvarner.com), un imperi de la comunicació i l'entreteniment, amb revistes com Time i Fortune, els estudis Warner Bros o la cadena CNN. AOL va aportar ala nova companyia la seva vintena de milions d'abonats -el club més gran del món, amb socis acostumats a comprar a través d'Internet- i tota la seva experiència digitaL Time Warner, la saviesa en la indústria editorial i enel contingut d'oci i entreteniment. En aquesta fusió de 56 bilions de pessetes, Time Warner va aportar el 80% dels ingressos, a través dels continguts. Però va ser AOL qui es va quedar amb més accions, perquè està més valorada a causa de la seva condició d'Empresa-Iniernei, a la qual els inversors prefereixen exigir expectatives de comerç en comptes de beneficis. I és que la xarxa pot estar sobrevalorada a la Borsa però tothom està d'acord que el mercat d'Internei ha de créixer encara molt més.

De moment es demostra que Internet és un mitjà de comunicació global però els seus continguts i serveis han de ser locals

Les respostes de Testi) de les acabades de citar van ser les més valorades perla revista. Ni Gales ni Case ocupaven un lloc destacat en l'imaginari dels seus lectors. Anem a saber on seran d'aquí a deu anys. O cinc. 1 és que aquests dies s'ha parlat mokde l'èxit d'AOL, que ha aconseguit canviar les prediccions que deien que les grans companyies d'entretenimcni dominarien les empreses nascudes a Iniernei. Però també hi ha hagut qui ha apuntat que, a partir d'ara, AOL només pot anar a pitjor, perquè les grans companyies digitals no es poden moure amb la rapidesa que exigeix Internet.

INICIATIVES

D'AQUÍ

A l'Estat espanyol, les societats d'inversió comencen a rebre centenars d'iniciatives pensades a i per Internet, algunes de les quals tenen a veure amb l'entreteniment digital (www.ciberpais.el paí s.es/c/d/ 20000210/cibersoc/portadaJum). Però aquí i a Europa es fa difícil trobar grans fusions de companyies digitals d'entreteniment, que no poden funcionar perquè aportar continguts comuns pel mercat europeu xoca amb la multiplicitat de cultures. De fel, AOL només té 3,2 milions d'abonats fora d'Estat Units. De moment, es demostra que Internet és un medi de comunicació global però els seus continguts i serveis han de ser locals. En la seva trajectòria, AOL va passar per dificultats i va demanar

ajuda a Microsoft, que no hi va voler invertir. Però mentre que Microsoft era 17 vegades més gran que AOL el 1997, ara ho és només 3,5 vegades més, segons la seva capitalització a Borsa. I la cosa pol anar a pitjor, perquè Bill Gates es veu empaitat pel Govern nord-americà i 19 estats de la LInió, que insisteixen en el fel que cal dividir Microsoft, a qui acusen de monopoli.

Salon lambé proposava recentment deu raons per la retirada de Cales. Entre aquestes, que "necessita temps per aprendre Linux", un sistema operatiu que es presenta com una alternativa a Microsoft i és gratuït, desenvolupat bàsicament des d'ordinador personals de milers de programadors d'arreu del món {fullcoverage.yahoo.com/ FulLCoverage/Tech/Linux/). Al capdavall, el negoci de l'entreteniment digital també té la seva gràcia. •

Ara lambé és quan Microsoft diu que el seu mercat és el dels serveis i no el dels continguis, i quan Bill Gaies n' abandona la butaca de conseller delegat (loi i que encara en presideix el Consell d'Administració), Gates diu que vol tenir temps per repensar el futur. La revista Salon, especialitzada a trobar una cara divertida a les JORDI MARLET idees, vaproposar fa poc als seus A/e: electrik@redestb.es lectors que fessin semblantment a

Segona quinzena març 2000

DIVER5nS

FA GAIREBÉ DEU ANYS

LA FDTD

Autor: Jnrriï

El primer número de L'INFORMATIU es va publicar al desembre de 1991, ara fa gairebé deu anys, A vegades és interessant veure les coses que passen amb una certa perspectiva, deixar passar el temps. És el que farem amb aquesia secció. Comencem doncs, per L'INFORMATIU de la segona quinzena de març. El Col·legi organitzava conjuntament amb la Generalitat una exposició sobre solucions de reparació de sostres amb bigueies de formigó. Eren dies d'un intens debat a l'entorn de les conseqüències de la utilització del ciment aluminós en la fabricació de sostres i de les solucions tècniques per fer-hi front, Aquesia iniciativa comptava amb la col - laboració del Col legi d'Arquitectes, l'Institut de Tecnologia de la Construcció i la Universitat Politècnica de Catalunya, La informació coinciUna mostra recull ,_z™L. dia amb la crònica d'unes jornaremeisalaluminosi Izf.jr: des celebrades al Col·legi sobre la fusta en construcció, un material del qual se n'aprecia una forta revaloriuació tant en nova construcció com en restauració. •

INFORMATIU

L'INFORMATIU N ú m . 7.

Creiem que primer es va instal-lar la grua i després es va construir la xemeneia, ja que fer-ho a l'inrevés sembla molt més difícil.

Segona quinzena de març de 1992

NECRDLDGigUES ENS DOL COMUNICAR ATOTS ELS COL- LEGIATS LA DIÍFUNCTÓ DELS NOSTRES COMPANYS:

Alfredo Canalias Cebrian, esdevinguda el 22 de febrer, a 69 anys. Enrique Vïvanco Villa, esdevinguda el 29 de febrer, a 91 anys.

MOTS

ELS LECTORS PODEN FER ARRIBAR IMATGES CURIOSES QUE GUARDIN UNA CERTA REUCIÒ AMB LA NOSTRA ACTIVITAT DES DE QUALSEVOL PUNT DE VISTA. LES PODEU FER ARRIBAR A L'INFORMATIU, BON PASTOR. 5. TELÈFON 932 40 23 76. A/E: informatiu@apabcn.es

ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Fixat a la porta truca a casa del veí, 2. Element metàl·lic emprat en construcció de balconeres i poms de porta. Barcelona, posa't guapa. 3. MonosïHab que * et casa. Sota l'aixella del nadó afortunat. El més famós és mariner. 4. En sap molt, però té fama de despistat. Punyent, 2 desagradable. 5. Ha posat les fites necessàries al terreny. Albis, vitro o extremis. 6. Toia de núvia. Venent pisos a 3 terminis, 7. L'entrada de l'entrada. Comença la nova construcció. 8. Suc lletós per fabricar articles de cautxú. Menjar 4 de gallines. 9. Consonants d'algun lloc. Decorin el cos del mariner. 10.Mancat d'iniciativa. Excavació estreta per posar- 5 hi els fonaments. 11. Afectat al plaer carnal. Enmig del palet.

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte {en vertical, horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

2 1 1

3 3

VERTICALS 1. Passos provisionalsper a víanantso models 2. Relativa a la regió coxal. Afecta la cara de l'adolescent 7 precoç. 3, Coure la lletra Q a foc viu. Acció que fa fora allò que sïnsïal·la a l'estómac. Les trobaràs per qualsevol zona. 4. Mur de pedra o fusta de poc mésd'1 metre que protegeix ° caigudesdesdel balcó. Les polidesde la família. 5, Dedicada a obres decaritat.Afegida a una altra cosa. Vasos 9 comunicants. 6. En quin lloc. El pis amb la millor vista. Tramesa sense utilitzar la taula. 7. El millor lloc per rebre 10 mastegots. Aiguamoll, indret cobert d'aigua. 8. Carrer sense sortida. Aparellssanítarisde totes les cases. 9. Desaparegut 11 sense que ningú en sàpiga res. Situat molt a prop de l'anus. SOLUCIONS

S313N

6 "sueui/fl "l "8 f uz HUJOA n o z 3U3V eoBï|[ Z -S3|.[3jessed L t s i e o p ^

3 3 3 2 2

0 SOLUCIÓ

EXEMPLE

1 2

• "1 1 ïensues U !S € B *MVjn\\f

9n '32U3 o i :S|EJUOZIUOH

|3 • • i 4• • 4 2 • • •

1 !

z. •

1 z z i > e• •

•

eie!

i z •

^ _ ^

^^B i!

22 Segona quinzena marc 2000 i

Assemblea de col·legiats Convocatòria d'Assemblea general ordinària de col • legiats ca, designada per l'Assemblea General. Govern del Col-legi, va prendre l'acord de convocar Assemblea Ge- 4, Proposta d'aprovació de l'inforneral ordinària de col·legials seme de gestió que presenta la [unta gons estableixen els Estatuts del de Govern corresponent a la gesCol·legi. L'assemblea tindrà lloc a tió realitzada pel Col - legi durant la sala d'actes del Col-legi F el di- l'exercici 1999, jous, 13 d'abril, a les 18.30 hores, 5. Elecció d'entre els assistents a l'Asen primera convocatòria, i en segosemblea General, dels col - legiai^ na convocatòria, el mateix dia, a les que constituiran la Comissió Eco19 hores. Ha esïat aprovat per la nòmica pera l'exercici 2000. Junta de Govern, amb caràcter pro- G.Torn obert de paraules visional, el següent:

JUNTA

ORDRE DEL DiA 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior 2, informe del president. 3,Proposu d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 1999, balanç de situació comptable tancat a 3 1 de desembre de 1999 i informe, si escau, de la Comissió Econòmi-

Els col - legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 31 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu coí • legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presemades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

El president

ALTRES

TELÈFONS SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

A/E

Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge

932 932 932 932 932 932 932 932 932 932 932 932 932

informació ©apaben,es visa ÏS@ apabcn.es secretaria @ apaben. es assesso ries@ apaben. es serma@apabcn,cs treball@apabcn.es formacio@apabcn.es renan@apabcn.es renan@apabcn.es sii@apabcnxs informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es saru@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaat Musaai Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa lordï Capell Cafeteria Comercial

932 932 932 932 934 932 932

premaat@apabcn.es musaai@apabcn .es

DELEGACIONS

TELÈFON

A/E

Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col • legis

938 S5 26 11 938 72 97 99 937 SO II 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatosonatgiapabcn.es ca atb ages @ a pa ben ,es caatvot@apabcn,es caatvori@apabcn.es co nseï 1® apabcn.es

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de febrer: Ca=l,0G8. Proper canvi: 15 de març Mòdul bàsic: Mb=44,500 PTA/m2

40 20 60 40 23 70 40 20 55 40 20 56 40 23 66 40 23 53 40 23 73 40 23 61 40 23 80 40 23 65 40 23 76 40 23 S3 14 14 13

40 23 74 40 23 68 00 95 22 40 23 72 14 6355 40 23 54 49 2057

loreiite@cccoFTedors.com eupalinos@arquired.es comercial ©apabcn.es

lEGl OnAP4R£LLADÜ*t5 • A&QU'TÉCÏÉS TÈCNICS Ol·

—<•'

Viatge a Euskadi :

- Del 29 d'abril a 11 de maig El Col·legi prepara un viatge a Euskadi per visitar l'antiga indústria í les darreres realitzacions arquitectòniques, com ara el metro de Bilbao, el Museu Guggenheim o la fàbrica Ceres, a Bilbao, i també el Kursaal o el Museu Etnogràfic a Donostia.

Preu: 43.000 PTA (IVA inclòs). Inclou l'autocar, el passeig en barca per la Ria, l'allotjament en hotel de 4 estrelles (tot inclòs tret dels sopars), l'entrada als museus, els guies i les explicacions dels especialistes. OBERTA LA INSCRIPCIÓ

Places limitades Informació i reserves: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61. A/e: informacio@apabcn.es

Segona quinzena març 2000

Promoció 1975 L A H R ü M LJ E | • d'arquitectes tècnics que van finalitzaria carrera a Barcelona l'any 1975 (vegi's llistat) farà enguany els vinii-cinc anys d'exercici professional. Un grup de companys d'aquesta promoció ha decidit impulsar la celebració d'aquest aniversari que segurament es farà at juny. Els companys interessats poden posar-se en contacte Julià ACEVES GISPERT Manuel AGUAROD EGEA Arturo AGUILAR INFANTES José M. ALBA GIL Araceli ALBERO SORIANO Joan ALBLT MIRO José L. ALCAÏNE LOPE7. Ana ALCANIZ Andreu ALCOLEA GARRIDO Vicente ALEPUZ VAQUER Emili ALMENDRAL VEZA Jordi ALSINA BANÚS Alfonso ALVAREZ RODRÍGUEZ Angci ANDRÉS SAGRERA Ramon ANGUERA MONTANA Ramon ANTON BROSSA Patrici ARNAU S A U José Miguel ARTAZA ARTABE Benito M. AS CASO CALVO Tomàs AVI LA LUCAS Francesc X. AZPILLACA ZUAZUA Pedró BACH ROMERO Jaume BADENES JOSA Maria BALCELLS ALBIOL losep BALLONCA PUIG Francesca BARCELÓ MEL1À Rafael BARRE1RO RODAL Fernando BARRIOS BANUELO5 Josep A. BASCUNANA VICO ) . BAUCELLS CASES Ferran BENED1CTO DUMALL lorge BERNAT FALOM1R Andrés BERRUEZO PERE2 Antoni BIOSCA DE SACASTUY laume BOLTA FISA Jesús BONAFONTE PUEYO Lluis M. BONASTRE RIUS fostzp Maria BONET GENERA Pedró BORQUE ANTON Francisco BRAU P1NANA lorge BRAVO MOLINER Josep BRIANSO CENDRA losep Maria BUSTO CORTS Anioni CABRÉ GARCIA M J Teresa CABRE LEÓN losep CAMPOY ASENSIO Julían CANO SANCHEZ losep CAPDEVILA CAPDEVILA Ramon CARALT DELCOR Ricard CARRASCO CANO Alfons CARRIÓN PIQUÉ Àngel CARRO BENITO Antoni CASAS FÀBREGAS Jaime CASAS SANTA-OULLA Ramon CASES PORTA Josep CASTELLANOS DE LAS HERAS laume CASTELLVÍ MIRALLES Pedró CASTRO GIL Fco. M. CATALÀ MEDINA José M J GENERA DELGADO Lluïs CEREZO LÓPEZ Ricard CIVIT CASASÚS Amonio CLAVERO MACALLON Juli CLOPÈS VALLS Agustí COLL MOLINS losep Ignasi COLOMÉ MINTECU1A Jordi COMPANY GENIUS Francisco CÓRDOBA CAbTILLEJO Joan L CORTINA TRIAS Joan CRISTIÀ GALCERAN Conrad CR1STOBAL RIUS Juan Fco. CRUZ VILAR Ernesio CUEVAS IIMENO Frederic CUSíDO CABANES MJ, CUSIDO

Jesús B, CHACON SANCHEZ Germiín CHECA LÓPEZ Climent DACIIS ORRIOLS José DALMAU CAMPRUBÍ Juan Manud DELGADO AGUDO Fco. Pablo DÍAZ BUCERO Isidro DOMEN|O BOIX Daniel DOT SOLEU luan DUART BARBER Roben DURAN AGUILÓ Féiix ELORZA SAN MILLAN Amonio ERRO GONI losep ESCOLANO VIDAL Eulàlia ESCUDERO CARRERAS Antonio ESCUDERO GALLARDO Pere ESPARCARÒ RICÓS Juan ESPIN MARTÍNEZ Ramon M. ESQUERRA ÍOFRA Onofre ESTARELLAS GOMILA Rafael ESTELLES LÓPEZ Pere FABRE SALLENT Ramon FAIREN P1CAS Joaquim FANDOS LACUNAS Alexandre FELIP FERNANDEZ Andrés FERRER RUTLLANT Vicente FERRER SENENT Angd FIGUEIRAS PASTOR Adrian FIGUERA FUNES Ramon FOLCH SOLER Miquel FORCADA MENSA loan FORN DOMÈNECH loan FORNÉ GU1VERNAU Joan FORNER LORCA Joan FREIXAS PASTALLÉ Joan losep FRIGOLA CAPO J.R FUSTER ROSSELLÓ José M a GABASA CABELLO Moisès GALERA PÉREZ Alfred GARCIA AGÜERA Narciso GARCÍA BORJA Anna GARCIA CALDES Josep GARCIA CAMEAN Àngel F. GARCÍA de La INFANTA J, Guillermo CARCALLO VILLARROYA loaquim GASCÓN VILA Enric GIL PALOMAS Felip GIMÉNEZ CAROLA Eduard GIRALT MULET Jesús CODES FAURA Xavier GOICOECHEA CALVET Joan Josep CO1XENS M U S O Z Francisco GÓMEZ AGUILAR Ricard GÓMEZ BARNILS Antonto GÓMEZ CASADO Fdo. Vie. GÓMEZ CONDON Manuel GÓMEZ RÍSQUEZ Manuel COMEZ TRIV1NO Joan CONZALEZ SEGUI Ignasi GRÀCIA BURGUESA Angd Manin GRACIA MÏNDAN Ramon CR/\ELLS C1STER loaquim CRUSTAN PLA ísïdro CUARDIOL·\ MARQUINA laume GUITART ARNAU Pere GUITART PERERA Luis GUTIÉRREZ MESTRE Francisco HERRERA SERRANO Francesc Xavier IRANZO GARCIA Ramon JANí SALAS losí Eladio LAHOZ SOLA Pere LANGA José W* LEÓN PASTOR Santiago LERIA CASASÜS Amonio LINARES GRANJA Elisenda LÓPEZ BALASCH

amb els membres de la comissió de festes formada per Jordi Bravo (Tel- 934 21 70 30), Salvador Navarro (Tel. 937 83 49 49 A/e: s.navarro@apabcnjcmet.es) i Benet Meca (Tel. 934 01 62 90 A/e: beniio.meca@ega2,upc.es). Els companys residents a l'Aragó, Navarra i País Basc poden posar-se en contacte amb Cèsar Rueda (Tel. 978 83 33 45). Aguslí LÓPEZ FREIXANET losc Estanislao LÓPEZ LLAQUET Fèlix LORA CALVO R. LOZANO FDEZ. DE P1NEDO José Luis LUESMA GALINDO Frederic LLACH LLORENS Amadeu LLOPART EGEA Luis MACIÀ MAGRANE Antoni MALARET JULIÀ Rafael MALARET JULIÀ Josep MAQUES VAQUÉ Llorenç MARCÉ IlltfZ lordi MARCH VALLMITJANA Joan MARIANO MORENO Joan H. MARQUÈS SANTAMARÍA Juan M. MARTI GIL Leandrc MARTI VALERO Francisco MARTÍNEZ AZOR Maria Flora MARTÍNEZ LI2AR loan MARTÍNEZ PUIG José MAS FERRER Lluïs MASRAMON R1BE Juan M" MASSÓ CALZADO Mfl Carme MATEU BONASTRA Benet MECA ACOSTA Amador MEDINA MARTÍNEZ Luïs MEJIAS MOLERO Joan MERCADÉ PORTA Joan MIQUEL CASTELLÀ Joaquin MIR SANCHO Joan MIRALLES FONT losé O. MOHR PREGONAS X·icenlc MONTAVA GANDIA AureJio MONTERDE MARTÍNEZ José L MONTILLA RODRÍGUEZ Anioni MONTORO LLASTARRI Manuel MORA TRUJILLO losé Antonio MORALES CARRASCO Joaquin MORAZ TEMPRADO Conrado MO7TO DE TRANCISCO Vicenç MOYA TORREBADELL Salvador NAVARRO CARDONA Anionïo NAVAS NAVAS Bemai NOGUERA MORETA losep NOGUERA TABERNER Fco.Luis NOCUERAS BRUNET Rafael NOGUÉS CODINA Jesús NOV1LLO MACIAS Joan OBR£ FONTOVA José OLIVA PATERNA Rosa Maria OLIVELLA TL1DORAS Antonio OLLÉ DORCA Francesc X. OLLÉ MARTÍ FelkiàORGS CATAIAN Josep ORRIOLS MAS laume ORTIZ MASANA Carles de PABLOS MOMBIELA Agusti PAGEO BALLESTA Domingo A. PAIAC1OS HERNANDO Lluís PALACIOS VILA Josep PALET CASAS Miguel A, PALOMO GUTIÉRREZ Joaquim M. PÀMIES ROVIRA Juan PARRA COLOMER Wsu$ PAIRICIO GÓMEZ Francesc PERA 1L1BANY Carles PER/VLTA CATAIAN

Eusebi PERELLÓ PANADES Joan PÉREZ LÓPEZ Vie. M. PERJa MEDINA Manuel PÉREZ REIG Valentí P1CASÜ FONTANET lose PLA LINARES José t PLA ROS L PLANA

Joan POLO LERROY Jorge PORTOLES CILLBRO Domingo POV1LL CARTOIXA Miquel PUIG COLLADO Josep Manuel PUIG PEZELLA Francisco PUIGGRÒS GUERENDIAIN Pere QUEROL PONS Eduardo RASA VALTUEÜA ïosep Maria REGAS GRAUPERA Joan REGUANT ALEIX Ramon REVENTOS TARRIDA losep REY MEDINA Francesc RIBAS SALA Ramon RIBES TE1RA Francesc RICO COUTRFT Fernando I. RIERA ALONSO Joan RIERA BOHïGAS Josep M. RODES GASPAR Antoni RODRÍGUEZ SANCHEZ Joan ROSAL SACALES JoseM* ROSELLSELVAS Gabriel ROVIRA GANGONELLS Miquel T. RUANO ESPÍ César RUEDA INSA Antonio RUIZ JANÉ loan SABATÉ BOZA Jordi SAFONTROSELL Anioni SAGARRA MAS Anioni M* SAGRISTÀ CANALS Enric SALA ENFEDAQUE Anioni M J SANCHEZ ALBERO Pedró SANCHEZ OLLER Maiilde SANCHO - TELLO VALLS Jaume SANJUST ALVAREZ Lluis SANMARTIN ALCARAZ Heribeno SANS TEIXIDÓ J. SAPERAS Pedró SEGURA SAURA Anuro M. SEGÒVIA RAMl Victòria SENSERR1CH PÉREZ Joan SERRA MALL* Josep SERRADELL ABENOZA Pedró Jorge SERRANO BELLOT Deluina SERRET ANTOLIN Jordi SIMÓN MATABOSCH Josep SOLANS SALA loan SOLDEVILLA CALVO Felip SOLSONA GODIA Ferran SORIANO OSANO Jaume SUBIRACH MINANA José Manuel TAPIA TORRES Jordi TEIXIDÓ MARTÍN Ramon TEIXIDÓ RAMON fosc V.TE1EDO MEDINA Josep TERMES MARTI Alfonso TINDON DE IZU José M J TOB1O CENDON Sofia TORRAS

Manuel TORRES VALLE5PI Pairici TOSQUELLA AMBLAS Ferran TURRO ÏIOMEDES José M 1 VALLS CASTELLS Xavier VARAS PÉREZ Manuel VEGA SERRANO Francisco VERCHER PERAL Francesc VERDAGUJ-R NADAL Àngel Fco. VIE1O LÓPEZ Antoni VIL\ MARTÍNEZ Carles VILA POLLS Joan VILA VICENS Lluís VIL\RCUNTER MUNOZ losep VILES FLOREJACIJS laume VÍNAS OLLÉ Salvador YUSTE BOSCHO Rkardo ZAR/\G0ZA

24 Segona quinzena març 2000

FRCAT OE TREBALL

tècnjc/a

arquitecte/a tècnic/a cap d'obra _

capd'obra

Grup internacional d'especialitats químiques per a la construcció

Grup empresarial

Promotor-ctmstructor d'habitatges

expert en edificació per a formar societat i iniciar empresa contractista.

perfil Convenient experiència. Etíai màxima 30 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Barberà del Vallès. s'ofereix Contracte laboral inicialment per obra. Període de prova d ' l mes. Sou negociable segons la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

per a assessorament tècnic a clïenis de Catalunya i Balears- Formació interna. Formació a especificsdors (arquitectes, enginyers). Visites a obra. Selecció i Introducció de productes. perfil Formació universitària d'arquitecte tècnic. Experiència mínima de 2 anys. Lliure del servei militar. Residència a Barcelona. Disponibilitat immediata. Usuari de PC en entorn Windows. Domini de català. Es valorarà un bon nivell d'anglès. Facilitat de comunicació, s'ofereix Incorporació immediata en empresa líder del sector. Remuneració a convenir. Formació continuada.

Les persones interessades poden trucar al telèfon 934 15 22 99.

Les persones insteressades poden po-

Les persones interessades poden enviar currículum manuscrit al carrer PJom, 15-17, 08033

sar-se en contacte amb Jaclnto Gómez,

Barcelona.

tel- 937 18 33 34

Ftef. 6744

Ref. 6.747

Ref. 6752

cap d'obra

PETITS ANUNCIS Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura ï d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net Serveis de topografia S'ofereix, realíf acíó d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubícacions. delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, Atia Barcelona Telèfon: 93317 10 36 Fax: 933 17 06 84

Serveis al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: Delineació, escanejat. vectorització i digitalïtzació de plànols, topografia, aixecaments d'estat actual í presentació de projectes (Render i animació). Telèfon: 934 87 00 54

Visualització de projectes Per veure com serà el projecte oferim tot tipus de serveis: plànols de venda.

perspectiva manual, Render, fotomuntatges animació 3D, vídeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54 Venc moto Yamaha XTZ 660 Arquitecte tècnic ven moto YAMAHA XTZ 660 Ténéré amb maïeta GIVL Matrícula B-M5 i 50.000 Km.En molt bon estat. Preu desitjat: 400.000 PTA. Ramon Telèfon: 936 34 12 82 Enginyers de telecomunicacions Es fan projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi ü'Enginyers de Telecomunicacions, Enginyeria Tesis, SL. Gran Via de les Corts Cata!ane$t 1176. Barcelona Telèfons: 932 78 30 11 933 13 63 40 Fax: 932 78 07 65 Delineació en CAD Experts enAutocad. 3DStudio, ArchiCAd, elaborem plantes, seccions, alçats, estructures tridimensionals, perspectives i fotomuntatges a preus econòmics. Telèfon/fax: 932 11 57 27 (Cristian). 932 04 31 09 (Roger) a/e: dÍssenyJntegral@hotmaÍLcom

Delineant S'ofereix tot tipus de delineació de projectes per ordinador (Autocad. v, 14, 3D Studio. VIZ). Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAO. 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Empresa constructora

perfil El lloc de treball requereix més de 5 anys d'experiència en edificació í entre 5 i 10 anys d'experiència en obres. Disponibilitat de jornada continuada. Edat entre 28 i 45 anys. Any de finalitzacióde la carrera entre 1985 i 1995. Comarca de residència: illa de Mallorca. soferix Integració immediata i remuneració negociable. Interessats enviar currículum ï pretensions econòmiques al fax: 913 5 1 08 74

Ref. 6.760

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores, L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de niés de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 1616 39 Fax: 932 37 49 01

Despatx amb molta llum Es ven o es lloga despatx situat a la zona de Lesseps, apte per a arquitectes tècnics o arquitectes. Terra de parquet. Amb molta llum. Sense despeses incials d'instal·lacions. Telèfon: 934 54 12 75

Perspectives i fotomuntatges

Calen veus per a coral

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També oferim serveis de fotomuntatge. vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon: 934 59 46 17

Coral (Vila Olímpica-Poble Nou) necessita ampliar noves veus (homes i dones de qualsevol edat). Si us agrada la música, el cant coral i hiesteu interessats, poseu-vos en contacte amb Lluís Telèfons: 933 18 91 11 i 619 035 892

Delineant I estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix delineant, estudiant d'arquitectura tècnica per treballar a les tardes en despatx. Experiència en 2D. 3D Autocad i 3DStudío. Bon nivell d'informàtica. Héctor Telèfon: 937 97 07 44

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render, Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Secretària amb experiència en despatx d'arquitectura S'ofereix secretària amb 20 anys d'experièncïa (10 anys en despatx d'arquitectura). Català escrit i parlat. Nocions d'anglès. Informàtica a nivell d'usuari. Rosa Mayol Telèfon: 932 18 73 07

Segona quinzena març 2000

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT ESTRUCTURES DE FUSTA EN EDIFICIS EXISTENTS

JORNADES DE REHABILITACIÓ. PARAMENTS EXTERIORS

Curs, dies 27 i 28 d'abril

Neteja de façanes. Dijous, 6 d'abril

Actualment, la intervenció en edificis existents comporta aauar sobre aquesl material quasi desconegut, la fusta, que trobem en bigues de sostre, jàsseres i entavallades, en una bona pan dels edificis per rehabilitar. Per

les seves característiques, aquesl curs està adreçat a tots els professionals (tècnics recent titulats o amb una llarga experiència en obra) que s'estan introduint en d camp de la intervenció en edificis existents.

programa Dijous, 27 d'abril • La fusta estructural • El podriment de la fusta • Els atacs de corcs • Els atacs de lèrmits • Consells per a una bona inspecció

Divendres, 2S d'abril • Dos exemples d'inspecció aprofundida • Fonaments de càlcul • La intervenció d'estrucüires de fusta • Lln exemple de tractament antkilòfags • Lln exemple d'intervenrió estructural

professors

responsable acadèmic

• Carme Bach, de la Unitat de Zoologia de la UAB • losé Antonio Barrientos, de la Unitat de Zoologia de la UAB • ïoni Floriach, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient • Josep Girbal, de la Unitat de Botànica de la UAB • Ramon Graus, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient m Minerva Embuena, del Laboratori de Materials de l'EUPB • loaquín Monión, del Departament de Constmccions Arquitectòniques II de la UPC

Ramon Graus dates: 27 d'abril de 16 a 21 h.f i 2S d'abril, de 9 a 14 h, i de 16 a 21 h. preu matrícula: 33000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA

La creixent importància dels treballs de rehabilitació i manteniment de façanes ha portat una variada oferta de sistemes de neteja dels diferents materials. La jornada mostrarà les diferents tècniques existents i en valorarà la seva idoneïtat per a cada material i sistema constructiu, així com les precaucions a tenir presents en h seva utilització.

programa Teoriaidebai,de9.3Qd 14.00h • Tècniquesi sistemesdeneteja. Caracterització del suport. La neteja: mètodes manuals, amb aigua, mecànics, químics i mètodes basats en augment de temperatura: làser • Reconeixement dels elements de pedra més emprats a les nostres façanes. Mètodes de neteja més idonis, • Reconeixement dels esgrafiats vuitcentistes i modernistes de l'Eixample, Mètodes de neteja més idonis.

• El projecte Raphael, una idea d'abast europeu, • Mètodes de neteja en restauració d'esgrafiais. Casospràctics, de 16.00a 1930 h • Pràctica del tractament de superfícies per projecció d'abrasius. Tipus, característiques i funcionament. Demostració i assaigs de neteja de superfícies.

professors i empreses

Codi: R1131

• Núria García Pascua, Dra. C.C Químiques. • .Antònia Navarro Ezquerra, geòloga, col * laboradora del Laboratori de Materials de la UPC. • Elisenda Capera, arquitecte directora de l'Àrea de Rehabilitació de ProEixample.

• Montserrat Puges. Restauradora. Cap del taller de Restauració del Servei d'Arqueologia. Servei d'Arqueologia Urbana (Museu d'Història de la Ciutat.) Instal • lacions de MPA- Materias Primas Abrasi vas, S.L Polígon Industrial Famades - Cornellà

responsable acadèmic

preu matrícula: 20.000 FTA preu col • legial: 15.000 PTA

MANTENIMENT Ï GESTIÓ D'EDIFICIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA

Jornades, del 15 al 17 de juny

El Col·legi organitza unes Jornades Internacionals sobre Manteniment i Gestió d'Edificis a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de juny del 2000. Les jornades constaran d'unes ponències marc, i debats oberts que comptaran amb la participació dels millors expens

Ana Chust nacionals i internacionals del sector immobiliari, professors d'universitats í responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència. També estaran obertes a aportacions dels participants mitjançant la presentació de comunicacions.

àmbits de treball Projectar i construir per al manteniment. La fase de projecte és crucial per a que el manteniment posterior sigui possible, segur i econòmic Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i mamenibÜitai,

informació Rehabilitació i Medi Ambient Bon Pastor, 5 de Barcelona Telèfon: 932 40 23 66 Fax; 932 40 23 59 A/e: serma@apabcn.es

Mantenir i gestionar els edificis. Al moment de planificar el manteniment cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus d'edifici a mantenir. S'abordaran les metodologies d'inspecció, la contractació de serveis i els programes-

R1116

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

932 40 20 60 932 40 20 61 932 40 23 73

Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, ïa inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web d l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places ambun descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.

26 Segona quinzena març 2000 FDRMACID

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES Sessions tècniques i exposició, del 23 de maig al 6 de juny FORMIGÓ IN SITU. Seminari, del 18 de maig a l·l de juny CONSTRUIR AMB FORMIGÓ.

La construcció experimenta canvis moll importants que incideixen iant en S'aparició de materials i tècniques noves com en la modificació dels processos d'organització i en el control de la seva producció- Aquesta transformació és encara incipient, però tot

fa pensar que s'accelerarà de manera notable i que, propiciarà una diversitat de sistemes i solucions impensables fins ara. Per això, el Col·legi inicia un espai de reflexió i debat entre les empreses fabricants, els distribuïdors de nous productes i els professionals. exposició

Inauguració: dimarts, 23 de maig a les 17.30 h. Oberta, del dimarts 23 de maig al Codi:EiQ51 Dimarts, 23 de maig 16.30 h EI formigó armal coma material de construcció: origen i evolució del primer compòsu a l'edificació 18,00 h Presentació de productes 19,45 h Presentació d'obres id ebat Dïmans, 30 de maig 16.30 h La utilització del formigó com a material d'acabat: el Codi:El061 Dijous, ISdemaíg EI projecte tècnic: prescripció del formigó 1630 h Projectar un formigó vist: consideracions prèvies 17.30 h El disseny constructiu: col·locació d'armadures, encofrats i junts

19,00 h Materials: formigó i acer 20.00 h Additius Dijous,25 de maig L'execució del formigó armat 16.30 h Encofrats.

director del cicle loan Sabaté coordinació Horacio Espeche L'entrada a l'exposició és lliure preu sessions

5.000 PTA preu matrícula seminari 25,000 PTA preu col·legiat seminari

20.000 PTA

PROJECTE TÈCNIC, CONTROL I MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS URBANES. Sessions tècniques, del 20 al 27 de juny,

seminari i exposició, efs dies 22 i 29 de juny Codi: E1021

sessions tècniques

Les jornades Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes, que es presenten dins el cicle «Materials i noves tecnologies», tenen com a obiecüus iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions Codi:E1011

des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema. També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment dates: del 20 al 27 de juny.

dimarts 6 de juny. L'objectiu del seminari, paral·lel lloc: Sala d'exposicions del Col • legi a les sessions tècniques, és establir uns de la planta baixa. criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes. Amb experiències formigó vist 17.45 h Presentació de productes 19.30 h Presentació d'obres i debat director del cicle Joan Sabaté Dimarts, ódejuny 16.30 h Durabilital i control dei coordinació Horacio Espeche formigó armat preu sessions: 5.000 PTA 17,45 h Presentació de productes preu matricula seminari: 25.000 PTA 19.30 h Presentació d'obres i debat preu col·legiat seminari: 20.000 PTA 20.30 h Cloenda

se mi n a rï

d'implaniacíó soterrades, i altres tipus- El caràaer formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes, dates: els dies 22 i 29 de juny.

seminari FÀBRICA DE CERÀMICA LLEUGERA, TERMOARGILA

Condicionaments tècnics 17.30 h Acabats i textures 19.00 h El procés de'execució: comanda, recepció, abocat vibrat i curta 20.00 Separadors i ancoratges Dijous, 1 de juny Control i manteniment 1630 El control dels materials 1730 El control d'execució 19.00 Patologies i mètodes de diagnosi 20.00 Reparacions

Curs a Terrassa, els dies 11 i 18 d'abril La generalització de l'ús del bloc de Termoargila ens fa plantejar si aquestes façanes monofulls són una alternativa a la façana convencional, principalment, quan no podem utilitzaria ventilada. En aquest curs s'estudiaran en profunditat totes les possibilitats que ofereix la Termoarcilla i

s'avaluarà en quines cïreumstandes és adient el seu ús. Es tractaran: les característiques, àmbit d'utilització i limitacions, comportament estructural i higrotèrmic, disseny constructiu, posada en obra, control i normativa, amb exemples i comparació amb països del nostre entorn europeu.

Dimarts, 11 d'abril 17.00 h Caracteríslíquesdeiblocceràmic. Per, [ordi Claret 13,00 h Comportament hígrotèrmic, estanquitat i capïl • laritat El paper del revestitnenL A càrrec de Joan Sabaté 19.3Oh EI disseny constructiu amb bloc de ceràmica lleugera: el projecte tècnic A càrrec de Jordi Claret i Joan Sabaté.

Dimarts, 18 d'abril 17.00 h El bloc de ceràmica lleugera en el projecte d'estructura, murs portants i estructures porticades. A càrrec de David Garcia. 1930 h El control d'obra: normativa i aplicació, plec de condicions i seguiment. A càrrec de Jordi Claret i Joan Sabaté.

responsable acadèmic: Joan Sabaté dates: dics 1 1 i 18 d'abril horari: de 17 a 21 h.

preu matrícula: 15.000 PTA p r e u col·legiat: 10.000 PTA Codi: 2083

Segona quinzena març 2000 FDRMACID

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE

PROMOCIÓ PRIVADA.

Curs a Terrassa, del 6 al 27 de juny

La generalització del sistema de subcontractació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució. El curc analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, etc.

CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ.

Curs, del 8 al 29 de maig

També, les modalitats bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consultor/contractista}. Aquest curs es fa conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i compte amb dos crèdits per al Màster en project manager.

programa • Tipus de contracte Contracte verbal i contracte escriu Segons el tipus de subministrament o serveu Característiques de cada tipus de contracte. Segons el sistema de pagamenL • Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació, • Selecció de contractistes Prequalificació de participants! convo-

responsable acadèmic: Carles Puiggròs professors: Albert Ribera i Jesús Rodríguez, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. d a t e s : del 6 al 27 de juny, dimarts i dijous,

• • • • •

catòria de participació, recepció, valoració i negociació d'ofertes, reajustaments: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació. Relació dient-contractistes. Sistema de reunions, informes, gestió de la informació Variacions durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Resolució de contractes Defectes i acabats

de 18 a 21 h. durada: 21 hores lloc: Delegació del Vallès Occidental. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA Codi;C2013

programa • Proposta de definició de fases ï etapes de totel procés, pel seu posterior anàlisi,

CONTROL DE QUALITAT CONTROL DE QUALITAT.

CursT del 14 al 2 1 de juny

Prepararé! programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquiteaes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i especi-

ficacions dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.

programa dimecres, 14 de juny • \2 legislació dd control de qualitat. • Els agents del control de qualitat. • Materials a controlar mínims. • Programa, registre i certificació.

dilluns, 19 de juny • Resolució d'un exemple: registre de resultats í certificat de compliment. • Els diferents documents a recepcionar. dimecres, 21 de juny m L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.

• Tramitacions.

•

Resolució d'un exemple: programa.

professors: Pere Casademont, Servei Habitatge i Jesús Fernandez, Servei Normativa dates: dies W, 19 i 21 dejuny.de ïSa21h,

Reconèixer i analitzar el conjunt d'informació que es genera en el procés d'edificació pot ser un element clau per plantejar propostes de millora en la metodologia de gestió d'obra. Com més tractem tot el procés d'una manera racional i senzilla, més fàcil serà disposar de la informació oportuna que ens ajudi a aconseguir els objectius fixats. El curs s'ha pensat de manera que, sense

preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA

QIÜ212

perdre la visió general de iot el procés i partint dels diferents treballs que es van elaborant, es pugui proposar una sèrie de mètodes per al tractament global de tota la informació (cost, temps, recursos i presa de decisions). Aquest és un del cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per al màster en projeci manager.

mica. (MIICCC)

• Anàlisi dels principals objectius dècada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen.

-Predimensionat -Comparació-precontractació -Contractació -Execució -Liquidació,

• Descripció dels mitjans usuals utilitzats pel tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, basesde dades, etcètera)

Proposta d'integració d'informació general (informes) -Execució.

• Estudi dels factors: cosl-qualitat-temps/ recursos-informadó, com elements característics que poden integrar el conjunt d'objectius de la gestió dins de tot el procés d'edificació.

Proposta d'integraciódeplanifï cario. -D'estudis previs -De projecte/precontractarió -D'execució -De control d'execució.

Propostad'integraciód'informacióeconò-

• Desenvolupament d'un cas pràctictotal.

professors • Alben Ribera Professor de la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona • Jesús Rodríguez Professor de la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona

dates: del & al 29 de maig horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula: A4M0 VTA preu col·legiat: 37.000 PTA

C1072

28 Segona quinzena març 2000

ACXIVITATS

SEGURETAT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECU-

L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR.

CIÓ D'OBRES- Casos pràctics. Del 3 de maig al 7 de juny

Sessió tècnica, 16 de maig Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/ 1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de segureiaï i sobre quina és la missió del coordinador de segure-

tat, pautes d'actuaria i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites. Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de segureiat oía coordinació en fased'execució.

programa

• Introducció als temes legislatius. Les directives, ia Llei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat sobre seguretat.

L'objecliu d'aquest curs és poder aplicar els coneixemenis que s'han adquirit sobre seguretat i salut laboral en la planificació i realització de les tasques de coordinador de seguretat en obres de diverses tipologies i dimensió. El curs està basat en la coordinació d'obres reals. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que i robem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcomractistes i autònoms, etc

El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics; anàlisi de l'estudi de segureiaï, anàlisi deis plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer e] coordinador En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar aplicaran els mètodes a seguir durant tot el procés. Es recomanable haver assistit al curs de Coor-

dinador de seguretat 3 la constiucàó. Perfil tècnic europeu (136 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents.

• Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. Funcions i responsabilitats del coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar llibres de registres i incidències. El control de l'accés a l'obra. Consells per conduir una reunió de contractistes i autònoms. Consells organi-

professors: Josep M. Calafell Assessoria jurídica i professional del Col·legi i M. Àngel Sanchez, coordinadora de segureiat dia: 16 de maig

izaiius bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció. Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la segureiat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials. L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic. Documentació i continguts de l'estudi bàsic. Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i organítzatives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i protecció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic Desenvolupament d'un cas pràctic

horari: dimarts, de 1630 a 21 hores durada: 4 hores preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA Codi: S102S

programa

• • • • •

Anàlisi estudi i pla de seguretat i salut Metodologia per ala coordinació. Procediments opfratius. Planificació de la coordinació. Realització pràctica de la coordinació: -la contractació amb el promotor -procedimenis administratius -documentació obligatòria

•eines documentals i de procediments interns -planificació de la coordinació -preparació de visites d'inspecció -redacció d'informes de visita -tramitació d'incidències i presa de decisions -investigació d'accidenïs.

responsable acadèmic: Ezequiel Bellet

durada: 24 hores.

dates: del 3 maig al 7 juny horari: dimecres, de 17 a 21 h.

preu matrícula: 50,400 FTA preu col·legiat: 42,000 PTA

HABILITATS DIRECTIVES TÈCNIQUES PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES.

Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten a la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

Del 4 al 1 3 d'abril

Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tols els factors implicats en d problema i escollir alternativa de solució. Amb el curs s'aprèn a desenvolupar el pensament creatiu, i aprendre a prendre decisions.

Codi: S1091

programa • La recerca de solucions: La creativitat. Lògica vers creativitat. Tècniques per a desenvolupar la creativitat. El «bramstorming*

« Procés de solució de problemes Idenrificar aspectes claus. Definir objectius. # Tècniques i eines de solució de problemes. • Presa de decisions.

professora: M. Antònia Carmona, llicenciada en psicologia, Centre d'Estudis ADAMS. dates: dimarts i dijous, del 4 al 13 d'abril horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores

durada: 12 hores preu matrícula: 13.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA

Codi: C1034

Segona quinzena març 2000 I

ACTIVITATS PERICIALS CERTIFICATS D'HABITABIUTAT.

AITPES

INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA

Curs pràctic, dimarts 4 d'abril

Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la socieiai davam un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació, l'objectiu de la qual és aprofundir en la legislació sobre fliabitabíliiai, i facilitar eines i pautes per redactar la certificació.

dia i hora: dimarts, 4 d'abril de IS a 21 h. durada: 3 hores preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat: 4.000 FTA professor: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge del Col·legí. Codi: PI0I7

AUTOCAD • Dimarts i dijous, é 2 de maig al 29 de juny, de 19 a 21.15 h • Dimarts, del 9 de maig al 27 de juny, de 9 a 14 hores. • Divendres de 17 a 21 h, i dissabtes de 9 a 13, del 13 de maig al 17 de juny. durada: 40 hores preu matrícula: 78,000 FTA preu col·legiat: 60.000 PTA

3DSTUD1O • Dimarts i dijous, del 2 de maig a I'l de Curs a Terrassa, del 8 de maig al 12 de juny juny, de 17 a 21 hores. • Dijous, de 1*11 de maig al 29 de juny, de9 El peritatge judicial i forense lé una im- tractament formatiu especial i acurat- Es vol a \A hores, portànria capital en l'esdeveniment d'un pro- donar una visió tècnica i jurídica fent un durada: 40 hores cedimem judicial í, per això, requereix un repàs a casos pràctics reals. preu matrícula: 78,000 FTA preu col·legiat;60.000PTA ESPECIAUTZACIÒ EN INFORME I PERITATGE. CASOS PRÀCTICS

programa Casos pràctics: • servituds de llum i vistes • Lamiigera • Envans pluvials • Vicis en construcció

AUTOCAD [1 NIVELL • Dilluns i dimecres, del 8 al 24 de maig, de 9 a 13 hores.

Declaració de ruïna Retractes Expedients de domini Interdictes Valoracions d'habitatges

professor: Esteve Aymà, aparellador i expert en peritatge judicial d a t e s : dilluns, del 8 de maig al 12 de juny, de 19 a 21 hores

durada: 24 hores

preu matrícula: 47.000 PTA preu col·legiat:36.000FTA

preu matricula: 25.000 FTA preu col·legiat: 21,000 PTA PI 102

INFORMATIC^APLICADA PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

• dilluns i dimecres, del 3 al 22 de maig, de 19 a 21 hores, • dissabtes, del 20 de maig al 3 de juny, de 9 a 13 hores. • dilluns, del 5 al 26 de juny, de 9 a 13 hores. • dimarts i dijous, del 6 al 13 de juny, de 17 PRESTO

NIVELL:

PRESTO

NIVELL:

durada: 20 hores P""eu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35,000 PTA

CI301

durada: 20 hores preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA

C1305

TCQ 2000: amidaments, pressupostos i certificacions • dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores. durada: 20 hores

17 a 19 hores.

durada: 8 hores preu matrícula: 14,000 FTA preu col • legiat: 10.000 PTA WORD II NIVELL • Dimarts í dijous, del 16 al 25 de maig, de 17 a 19 hores, durada: 8 hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col - legiat: 10.000 FTA INFORMÀTICA BÀSICA • Dimarts i dijous, del 2 de maig al S de juny, de 14.30a 16.30 hores. durada: 24 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col-legiat: 30.000 PTA ACCESS • Dilluns i dimecres, del 3 al 15 de maig, de 1430 a 16.30 hores, durada: 8 hores preu matrícula: 14,000 [TA preu col-legiat: 10.000 PTA POWER POÏNT • Dilluns í dimecres, del 3 al 15 de maig, de 14.30 a 16.30 horesdurada: S hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col • legiat: 10.000 PTA

INICIACIÓÀL'AUTOCAD » Dilluns i dimecres, del 24 de maig al 7 de juny, de 1430 a 16.30 hores. preumauícula: 19.500 FTA preu col·legiat: 15.000 PTA

EXCEL I NIVELL • Dissabtes, del 6 al 13 de maig, de 9 a 13 h. durada: 8 hores preu malrícula:! 4,000FIA preu col legiat: 10.000 PTA

SEMINARI Lft COMPETITIVITAT DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ.

costos i planificació

• dilluns i dimecres, dd 29 de maig al 14 de juny, de 17 a 21 hores. • divendres, del 9 al 30 de juny, de 9 a 14h.

WORDINÍVELL • Dimarts i dijous, del 2 a l'li de maig, de

AUTOCAD 1 NIVELL • Dilluns í dimecres, del 17 de maig al 2S de juny, de 17 a 19 hores. durada: 24 hores preu matrícula: 47.000 PTA preu col·legiat:36.000 PTA

a 21 hores, • dimarts i dijous, del 22 al 29 de juny, de 17 a 21 hores. durada: 12 hores. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA CI401

amidarnents, pressupostos i certificacions

• dilluns i dimecres, del 3 al 17 de maig, de 17 a 2! hores, • dimecres, del 7 al 28 de juny, de 9 a 14 h.

preu matrícula: 46.000 PTA P r e u col·legiat: 35.000 PTA CI302

UN COMPROMÍS PER MILLORAR.

Per debatre sobre la millora de la competitivitat mitjançant projectes pilot i de les millors experiències i innovació, s'ha organitzat un seminari per parlar dels avenços en la reducció de temps i costos dels projectes, l'increment de productivitat, facturació i beneficis de les empreses. organitza Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya Col·legi d'Aparelladois i Arquitectes Tècnics de Barcelona dia: dijous, 6 d'abril hora: 18.30a 20.30 h. lloc: Sala d'actes del Col·legi t e m a : Competitivitat i innovació Obertura del seminari

Seminari, 6 d'abril Rafael Romero, president de la CCOC Conferència de David T Deas: Competitivitat i innovació a la indústria de la construcció • El procés- la contractació, la cadena de submintstre • Lliçons apreses d'altres indústries i països Panel de debal amb: D. Deas, H Romero, X. Bardají i 1. Paricio » La situació de la competitivitat al nostre pais • Aprendre dels altres per millorar • Oportunitats i accions a desenvolupar Conclusions i clausura Xavier Bardají president del Col·legi inscripcions al Servei d'Informació: Preu: 5.000 PTA. Telèfon 932 40 20 60.

Segona quinzena març 2000 1

CONVOCATÒRIA

JORNADES Construeix segur, segur que hi guanyes. 111 Jornades, del 2 a l·ll de maig

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

LA SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ.

Dos anys després de l'entrada en vigor del Reial decret 1627/1997, ens movem dins d'unes xifres d'accidentalitat altes i som lluny d'arribar a un compliment acceptable de les les obligacions en matèria de seguretat per

tots els agents implicats. Conscients que hi ha obres que són l'excepció, des d'aquestes jornades convidem al sector i els seus agents a reflexionar-ho i a encarar el problema amb una actitud responsable.

dia i hora: dimarts, 2 de maig, a les 13 hores. lloc: C.Torres i Bages (obra en construcció). Acte d'inauguració a càrrec de Josep Pujadas,

alcalde de Cranolers i conferència, a càrrec de Mariano Llnzeia, subdirector general de Seguretat del Departament de Treball,

exposició dates ï horari: Del 2 a l'H de maig. Matins, de dilluns a dissabte, de 9.30 a 1330 h. Tar-

des, de dilluns a divendres, de 16 a 2030 h. lloc: GTorres i Bages (obra en construcció).

Jornades dimecres, 3 demaiga les 19 k • Obligacions i responsabilitats dels agents a partir de l'aplicació de la LOE, Assegurances i debat, a càrrec de Joan Cay, gerent del Col·legi d'Aparelladors, Manuel TïzónH gerent de Conedurïa Lorente, Marisa Mas, advocada i Ramon Puig, arquitecte tècnic dijous, 4 de maig, a les 19 h. • La seguretat en el treball Sistemes de seguretat aplicables a l'obra petita i mitjana, a càrrec de Manuel Beselga, de l'Institut

d'Estudis de la Salut i Aíejandro Romero, director tècnic de Mutual Cydops. dimecres, 10 de maig, a les 19 h, t Visita a l'obra en construcció. Cas pràctic. Organització de la seguretat, El cap de seguretat de l'obra. EI coordinador que explica l'organització. dijous, i1 de maig, a les IS h.Acte de cloenda • Experiències europees en coordinació de seguretat. El cas de Francça (obra petita i mitjana). Per Daniel IaninF de CAP Europe

dies i hora: dimecres i dijous, del 3 a l'H de maig, de 19 a 21 hores. lloc: sala d'actes de la delegació del Vallès

Es lliurarà documentació als assistents Inscripcions a la delegació del Vallès Oriental Tel: 933 79 01 76. Places limtades

VIATGES I VISITES VIATGE TÈCNIC A EUSKADL

Del 29 d'abri! a I'l de maig

El Col·legi prepara un viatge a Euskadi per visitar l'antiga indústria i les darreres realitzadons arquitectòniques, com ara el metro de Bilbao, el Museu Guggenheim o la fabrica Ceres, a Bilbao, i també el Kursaal o el Museu Etnogràfic a Donostia. VIATGE A VALÈNCIA.

DIVERSOS

Preu per persona: 43.000 PTA (IVA inJÒS). Places limitades Informació i reserves: Telèfon 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61. A/e: informacio@apabcn.es

Del 26 al 28 maig

La Delegació del Vallès Occidental organïtaa un viatge per visitar La ciutat de les ans i les ciències, a València- de Santiago Calatrava. preu per persona: 40,000 PTA.

Delegació Vallès Occidental, C, Sant Francesc, 18 de Tercassa, Tel: 937 SO 11 10 A/e: caatvocc@apabcn.es

Dijous, 13 d'abril La ]uma de Covem va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col·legials segons estableixen els Estatuts del

Els col·legials poden preseniar proposics perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 31 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit ,imb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. U lunta de Covem incorporarà si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. Vegi's ordre del dia a h pàgina 22.

Col·legi. dia: dijous, 13 d'abril, hora: a Ics 18.30 hores, en primera convocatòria i a les 19 hores, en segona convocatòria. lloc: sala d'aaes del Col·legi.

EXPOSICIONS L'ARQUITECTURA IL·LUMINADA

Del 6 d'abril al 5 de maig

L'exposició forma part del certamen Li Primavera Fotogràfica 2000, i es basa en l'obra fotogràfica de M. Pilar Concellón, Manuel Serra i Fabienne de Vilder, que té, com a fil conductor, l'impacte de la llum en la interpretació personal que han fet d'indrets de la ciutat de Barcelona. inauguració; Dijous, 6 d'abril a les 19.30 h. Oberta fins al 5 de maig, de dilluns a divendres de 930 a 20 h. organitza: Departament de Cultura del Col·legi, Tel: 932 40 20 60.

1999. Exposició a Terrassa, deí 4 d'abrii al 3 1 de maig ASTÚRIES, CONQUES MINERES

Dins del certamen de la Primavera fotogràfrica, la delegació del Vallès Occidental acull l'exposició Asriiries, conques mineres 1999, a càrrec d'Antoni Vila. dates: del -i d'abril al 31 de maig

lloc: Sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Occidental. C. Sant Francesc, IS. Terrassa. Tel: 937 80 11 10. A/e: caatvoccigapabcn.es

1 0 ANIVERSARI DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL

LA SUITE IBÈRIA DE HANS MÒLLER,

Amb motiu del 10è aniversari de la Delegació del Vallès Oriental la delegació acull l'exposició La suite ibèria de Hans Molien dins els actes de celebració. L'exposició consta de 13 gravats i carpetes múltiples (dibuix, collage i gravat) d'aquest autor

fins al 7 d'abril

dates: Es podrà veure fins al 7 d'abril. horari: els matins, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h. Les tardes, els dilluns, de 1S a 20 hores, i de dimarts a dijous, de 17 a 20 h. lloc: Sala d'exposidons de la Delegació del Vallès Oriental. C/Joscp Pinol, S Granollers, Tel: 938 79 01 76. A/e: caatvori ©apabcn.es

2 5 ANIVERSARI DE LA DELEGACIÓ

VISITA AL GRAN TEATRE DEL LICEU.

Dissabte, 8 d'abril

PETIT HOMENATGE A VIGNOLA.

Exposició d'Antonio Bolea,

del 6 d'abril a! 5 de maig La Delegació d'Osona ha previst una visita al Gran Teatre del Liceu, on es podrà veure la sala reconstruïda, les llotges, l'escenari i maquinària escènica, el nou Foyer, i la sala Mestre Cabanes, entre d'altres. La visita la faran |oan Ardévol i Ferran Pelegrina,

membre de !a direcció facultativa i responsa ble del control de qualitat, respectivament. dia i hora: 8 d'abril a les 8.30 hores. trobada: estació d'autobusos de Vic inscripcions: Tel: 338 85 2G 11. Cal facilitar el DNI en fer la inscripció.

Col·lecció de foto muntatges en què es fusionen la fotografia de la univers femení i el dibuix arquitectònic gràcies a l'ajut de les noves tècniques informàtiques, amb suport tradicional, el paper d'aquarel·la.

inauguració: dijous, 6 d'abril a les 1930 hores. Esteu imitats a una copa de cava. lloc: espai d'exposicions de la Cafeteria- Primera planin. oberta: fins al 5 de maig.

Segona quinzena març 2000

BUTI [

índex d'anunciants de L'INFORMATIU * ™ número 161 SEGONA quinzena MARÇ 2000

Prestatgeria COMERCIAL: MARÇ 2000

Ets leaors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunia. Només cal marcaren la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU

Empresa o producte SOFT HERMS WERMASI SICÓ

Ref. 2 7 10 11

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ CINESTOSA VEDISA CLAR REHABILITACIÓ RYCMAR URCOTEX VERTIWORK TÒTEM

TRAC VERTICAL CASADEVALL ESTUCS MPM SENETON BARN1CES CENTRAL PÈNDOL SAS PREFABR1CADOS URCOTEX REHABILIT

FTA

El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de març:

35 37B 37A 38A 38B 38C 38D 39A 39B 42 A 42B 43 45 46 47 contra

Pèndol

Rycmar

Àsfakex Constnicción

Gamesystem

Ibermapci

Repsoi Butano

Composan Consirucción

Fepesa

Mecanismos y anclajes

Alkor Draka Ibérica

Panasonic Sales Spain

Sistemes de Reforç Actiu

Traael Ibérica

Weber Brouün Cemarksa

Consorcio Termoardlla

Termigo

Kaizen Consultores

Eco Esleba

Trac Vertical

Conslruccïones Desmontables

Texsa morteros

Wermasï

Grabacid

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

NFORMATIU

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-maií: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I » ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents: om i cognoms Empresa Adreça Població

CP:

Telèfon

Fax:

PUBLICITAT L'INIORMATUJ NÜM. 161/ SUPLGMKNI

NÚM.

E-mail

161

r 2 19 36 46

3 20 37A 47

4 5 22 21 37B 38A portada

6 7 24 23 38B 38C contra

8 25 38D

9 26 39A

10 27 39B

11 28 39C

12 29 40

13 30 41

14 31 42A

15 32 42B

16 33 43

17 34 44

18 35 45

Un cop emplenada la butlleta, envícu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

G UI

32 Segona quinzena març 2000 <£<

MPRESES P I I R L I C I TAT

ESTRUCTURES

Alsina

PellaJres, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

FRAPONT CONSTRUCCIONES EN MADERA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ÉNCOFRAOOS J. ALSINA, S A Pol. lixJ. Pla d'en Con, Camí de Fonï Freüa s/n 08110 Montcada y Reotac TeL (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

FUSTERIA D'OBRA. MQBIUARII EQUIPAMENT

ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES

g TaL:9327* 1455'• Fai 933*5750?

PAV1HDUS,S.A. PAVIMENTS OE FORMIGÓ TRACTATS AUTQAHIVELLAOCRS L MORTERS DE RESINES TERFUT70SCONTÍNUOS PlapTeluan, 11er. I 1 06010 Barcelona Tíl. 2G5 09 39 F a r 2&5 22 76

ELECTRICITAT

AÏLLANTS ALUMINOSI

R E T E C j CATAUNA.S.A. RFTFf ^ I -—

Morters sense retracció Rehabilitació

O . Sanianiicr, 42-IS Na ve. 39 TcL: 93 278 26 Só * Fax. 93 27S 27 ] I GSO:0 Barceloní

EXTENC BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Muntaner, 472 08006 BARCELONA TeL414 00 16 Fat 202 31 12

REHABILITACIÓ

AA a roca • 1 > I» I

d* *f NOï f/a

733 0Í 25

ki/ JBÜ 12

Q Filtració Q Condensació • Corcs

FAÇANES

CONSTRUCCIÓ - REHÀBILnACIO 1

Q Opïl·lariac

• Termites 1II1 1, 1 l·ll I|M| :i l

Cü *

HUMITATS

FUSTA

MLIJIJ

5O0-O0O m' de malla*

REHABILIIS.L.

SENETON

Avgda. de la Gnnvia, 179 Tel. (93) 261 63 00 / Ruc (93) 261 63 20 00908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

51 mon MATER1AI EL£CTR>CO

ILUMINACION

DipuToción, 390-392 • Telefono 93 344 03 0 0 " Fax 93 344 06 0 7 - 0 8 0 1 3 Barcelona

SERVEIS

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

• Neccja QResuuranò pedra Q Evitar coloms

\ CEINCO, S.L.U.

ESTRUCTURES OAtiranac: murs i voltes. ÜRestauració formigó.

H'l Sf.LM ID*L\ I 1»» > i i M l í f l L

^ \

Tel-: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 ^ Cajrclera N-ll hOn. 600 Nau 6 _ 06760 PALLEJÀ (Barcelona)

c/Padilla, 240 • Tel. {93j 456 14 53 Fax {931436 72 85 • 08QÏ3 Barcelona

PAVIMENTS OERAS REFORMAS IMPERMEAB1LIZACIONES ALUMINOSlS REFUERZOS ESTRUCTURALES

>4LKORPMN sT-ttes de PVC-P para la ímparmeabílización

qERCASA»

- -

IS)

^ - ^

MANSO, 11 5° A • Tel. (93) d2ó PB 98 (3 lïncos) Fa* 193) -123 9à 13 • 0B015 Barcelona

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

TeL: 93 848 40 00 - hUpr/Avww. al kor.es

S.L

FERROS re; ^3 SQQ 48 -LI Fax93 69047 25

RYCMAR FACHADAS - REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

A^oa. 4 C6B1 UJLVS

TeL: 93 796 41 22

POL I \ D . FONT DELRAmi M, DL RAN 1 REIMLS. 2S ÜSJDÜ GRANOLLERS TEL (93l S61 67 31) KAX. S49 2h %

astradur

SPEED BUILDING, S.L

El sistema de renovació de soscres de Reforç Actiu, s.I.

_ EXTRAFORT

D 735 31 07

i Control deQuulitüt

Tècnica 'd (üt tipus

d'ubres

Tel .: 937 31 54 46 d. Àries, 51f, Naa P PoL Ind, Can P a r e l l ^ H$VJ Terrassa

LABORATORI DE CONTROL

Aplicació fàcil ràpida i econòmica Maaima resistència mecànica i química Antipols ImpeCTieabilitzats Hlgienrcs Decoratius

astra-Ouímica, si.

TECINCO

AOfiEDÍTAT EN FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS

93.58B- 73.76

ESTUDIS GEOTÈCN1CS ESTUDIS DE PATOLOGIA

08191 -RUBÍ BARCELONA

ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

C astra *

Recobriments per a sòls industrials Magalhàes. 15, bajos - 08004 BARCELONA TeL 93 441 10 44-Fax 93 441 53 20 E-mail: HYCMAR@teleline.es

—,

Patent alemanya

Fem el t e r r a b o segons DEN ISO 9 0 0 2 • # • • • •

Laboratori d'Assaigs I CoruroJ ú B Qualitat

AsAistència

CONSTRUCCTONES

L· V

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FURMIGO IASFAU.TERRF.S DE RESINES \ PINTURES-ESPECIALS

Reparació fàcil de forats i esquerdes Av. Sant Jutià, 206, nau 7. PoL induslriai Congost 0&400 Granollers TtH:93&4g5700/93&49 54 75 Fax: 93 849 54 16

GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HlDROGEOLOGIA, MEDt AMBIENT Bcrçnguer IV, 9. TeL I Fax (977) 792783 - 43850 CAMBRILS r-tï[or de Sima, 2. F3 3* Te! i Fax (909) 33-1 312-03017 BARCELONA

FUSTERIA [ | ALUCOBOND

DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio espana, 4.0. polïgono industrial el pla fiem de con pahlssa 24 a 08750 molins de rel, es pa ha

I + 93 660 27 25 f • 93 630 07 43 olusurssc^

ESTUDI S.L.

Germans Taulers ifustes de totes les espècies per a la*Üecoració, Interiorisme i fusteria Ctrar Torre Romeu, s/n • 08202 SABADELL •tel. 93 748 48 38 -lax 93 726 07 61

ARQUITECTURA I TOPOGRAFIA SOLUCIONES INTEGRALES OE PAVIMENTACIÓN • PavimenTos mdustrtaleï Ce • PavimenTos decoratives * Re--iïaiiniienïoa y morteros aa Can Mauchs. ns 5 - 08291 RIPOLLET TEL y FAX. 93 580 00 7S

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'oò/a, replantejaments, parcel·laaonz iAs-Built Bolmea 4ÓO-J62 enlt 1° • 0S022 Borcelona Tel.. 93 211 30 46 - Ffn:93 J1S57 76 estudi aM@cooc.nel

* APAHELU TOPOCWFICS

P3 Torras y Bages. 106 £-08030 BARCELONA Telefono; 93 345 S& 50 Fax: 93 3^6 17 13 E Mai I: sas6sas-sa.com www,sas-sa.es

S ^ BF & ^ ^

• ACCESSORIS

Al·liDADORS ELECTRONICS

Balmes. & - 0S007 BARCELONA TeL 93302 20 4S-Rix:9330ï 57 89

El reportatge R E H A BJ L I T A C I Ó

•

Chopo

Les ciutats compactes, com ho és sens dubte Barcelona, concentren en un territori limitat les múltiples ofertes de la vida urbana: residència, oci, comerç, producció. Tenen sobre les ciutats extenses l'avantatge d'una major riquesa d'intercanvi, d'una complexitat superior i la coexistència d'usos i ofertes que els aporten una major vitalitat. En contraposició, presenten una densitat superior - a vegades excessiva- i han de funcionar amb un cert equilibri intern entre les diferents activitats que comparteixen l'espai. Però el principal problema de les ciutats compactes, i Barcelona ho sap prou bé, és la falta de sòl: si bé la ciutat es pot plantejar alguna operació urbanística a gran escala en la seva perifèria, és obvi que les zones centrals estan ja ocupades amb una urbanització consolidada que no permet masses alegries. Per tant, quan es tracta dels districtes centrals, l'única opció consisteix en créixer cap endins, perquè d'alguna manera les ciutats creixen sempre. 1 créixer cap a dins no significa construir més sinó reconstruir. És a dir, refer i rehabilitar."

"Barcelona 1979-2004, Del desenvolupament a la ciutat de qualitat. Fragment de «Rehabilitació a l'Eixample», d'Elisenda Capera, directora rÀrea a Rehabilitació de ProEixample. A. Casanovas

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

Chopo

La rehabilitació de l'Eixample

a rehabilitació és essencial a l'Eixample de Barcelona. I ho és per diferents motius- Per la manca de sòl disponible; perquè contribueix a preservar una identitat arquitectònica que dóna cohesió al conjunï encara que no es tracti dedificis de qualitat notable; perquè la rehabilitació aporta més qualitat de vídaP ja que afegeix elements moderns -com ara l'ascensor o la calefacció- a edificis que tenen valors indubtables d'espais, alçades de sostres^ etc, i finalment, perquè la rehabilitació aporta estabilitat i seguretat a uns edificis que, en general tenen una mitjana d'edat d'entre 70 i 100 anys. Uenvelliment estructural de l'Eixample no és en absolut excessiu -es troba per sota de la mitjana global de Barcelona, malgrat que aquesta dada no sigui del tot rellevant-, però cal valorar-la en el context d'una, fins ara, deficient cultura del manteniment. Fins fa poc, a Barcelona no es parlava (fora dels àmbits especialitzats) de la necessitat d'abordar un manteniment continuat dels edificis, la qual cosa significava preveure una petita inversió continuada de la finca. Aquest tipus de manteniment només s'ha portat a terme excepcionalment. Els estudis han demostrat que els edificis de l'Eixample són, en general, sòlids, tot i les transformacions a què han estat sotmesos; malgrat que en alguns casos presenten elements ornamentals més dèbils* En tot cas, aquest és un problema que tia d'abordar la ciutat en el seu conjunt, a través de la col·laboració i responsabilitat compartida entre propietaris i Administració. El tema de la rehabilitació a l'Eixample va més enllà, perquè significa recuperar el nivell de qualitat que va tenir en el moment de la seva construcció, quan es va consagrar com a paradigma de la ciutat moderna. I en aquest sentit, la rehabilitació assegura al mateix temps ia conservació i l'ús correcte del patrimoni i la consolidació de la vocació residencial i central de TEixample. Per altra banda, i no és banal, la rehabilitació s'emmarca en un model de creixement sostenible, perquè no consumeix sòl -un bé escàs- i perquè sol produir una rebaixa en la despesa energètica de [habitatge, en millorar les condicions d'aïllament, tèrmiques, etc. Quan parlem de rehabilitar volem dir, doncs, dotar els edificis dTun grau de comoditat modern -si és necessari amb tota l'aportació de noves tecnologies- i no només restaurar Testat original.

Un districte especialment actiu En el cas de TEixample. que és un districte particularment actiu pel que fa a la rehabilitació, es necessita una intervenció decidida de l'Administració a fi d'assegurar que els beneficis d'aquesta actuació arriben a aquelles zones en què els operadors privats tendeixen a abstenir-se a l'hora d'intervenir Tres zones han estat declarades Àrees d'Actuació Priorítària, que implica un conjunt de facilitats i d'estímuls per tal que els promotors hi actuïn. Són les que corresponen als voltants del Mercat de Sant Antoni, la Sagrada Família í el barri de Fort Pienc, és a dir, les zones que tenen els edificis més antics - i al mateix temps menys qualitat d'edificació- i on s'aprecia un índex menor de manteniment. Els edificis corresponen a una tipologia històrica popular, que s'ha mantingut al llarg dels anys. Els resultats d'aquesta operació es podran valorar a mig termini, però són previsiblement positius. La situació en la zona central és molt diferent, ja que la iniciativa privada s'hi ha mostrat més activa i també gràcies a l'estímul de campanyes municipals —que incorporaven ajuts i bonificacions—, com ara la de «Barcelona posa't guapa». Però cal reconèixer que la rehabilitació del districte, fins avui, ha actuat més en les façanes que en el conjunt de l'edificL En l'actualitat, ProEixample, que és l'empresa mixta creada per l'Ajuntament per impulsar la rehabilitació integral del districte, intenta globalitzar la rehabilitació a tots els elements de l'edifici a través de la seva Oficina de Rehabilitació i presta a propietaris, promotors i comunitats, un servei complet: els facilita, economitza i fa més ràpida la rehabilitació. I sobretot intenta promoure una nova cultura del manteniment i de la rehabilitació que asseguren qualitat de vida, seguretat, conservació i reaprofitament dels edificis. Atracció com a zona residencial de qualitat El 1995, la inversió privada en rehabilitació a l'Eixample va ser de quasi 2.000 milions de pessetes; el 1996 es va incrementar un 39%, amb 2.700 milions, f el 1997 la xifra va

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

• ChopD

arribar als 3.800 milions, un 40% més que l'any anterior i quasi e! doble que el 1995, quan de fet es tendeix normalment a l'estabilitat un cop passat el primer impuls. Això confirma el poder d'atracció de l'Eíxample com a zona residencial de qualitat, i alhora, la major consciència dels propietaris per un tema tan fonamental. No obstant, deixa també patent l'operativitat de les polítiques d'informació i ajuts específics introduïts per l'Ajuntament, Durant 1998, el volum d'inversió privada en rehabilitació a l'Eixample va arribar a la xifra de 5.544 milions de pessetes. Finalment, durant el 1999, els ajuts a la reforma d'edificis van generar una inversió de 6,500 milions de pessetes. El futur de l'Eixample, doncs, passa per la rehabilitació, la restauració i l'adaptació de les estructures antigues a les necessitats de la vida moderna. D'aquesta manera s'assegura la continuïtat de la seva vida residencial, comercial, professional cultural; és a dir. tot el que -sumat a Texpansiva indústria de l'oci- converteix TEixample en el cor de la ciutat moderna i metropolitana, de la Barcelona del segle XXI. •

Elisenda Capera Directora de l'Àrea de Rehabilitació de ProEixample Rehabilitació a l'Eíxample. Barcelona 1979-2004. Del desenvolupament a la ciutat de qualitat. Edita l'Ajuntament de Barcelona, Any 1999. L'Oficina de Rehabilitació de Pro Eixamplí

GINESTOSA S.L

FEM OBRES

«3

O CL

Empresa col·laboradora del programa Raphael

E u ta

Telèfon: 932 26 30 99

•n

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

Manteniment conservatiu cTesgrafiats

PojecteRaphael a Comissió Europea ha donat el seu suport a la recuperació cTesgrafiats modernistes de l'Eixample, per mitjà del programa Raphael, amb l'aprovació del projecte Manteniment conservatiu d'esgrafiats que des de !a ciutat de Barcelona coordina ProEíxampIe. Per la presentació d'aquest projecte s'ha creat una xarxa de ciutats formada per Barcelona, Brussel·les [Service des Monuments et des sites du Miníslère de la Régton de Bruxeiles Capitaíe-CNN), Viena [Silicate Chemistry and Archaeometry) i Gènova (Università degli sludi di Gènova). El projecte permet: La investigació de tècniques de restauració de façanes amb esgrafiats (tècniques de neteja en sec o absorbents que permetin la conservació dels materials i els colors originals, sense que sigui necessari recórrer a la superposició de productes filmògens). »L'aplicació d'aquestes tècniques (a un total de 45 façanes: 40 a Barcelona. 4 a Brussel·les i 1 a Viena). . L'intercanvi d'informació. . La difusió, com a resultat de les investigacions, de mètodes de neteja i manteniment de façanes amb esgrafiats que no impliquin la superposició de pintures, a través de la publicació d'un manual fet per la Università degli síudi di Gènova. Cal destacar, com a innovació, la millora i professionalització de la intervenció en la recuperació de façanes, ja que s'han previst una sèrie de passos previs a l'obra (investigació històrica i documental del conjunt de l'edificació i de l'ornamentació esgrafïada, carac- nia, i crearà llocs de treball vinculats a la rehabilitació del patrimoni arquitectònic de la ciutat. terització dels materials utilitzats en els esgrafïats i informes tècnics específics dels proProEixample ofereix als edificis amb esgrafiats que participen en aquest projecte de cessos de neteja) i, durant el desenvolupament de I obra, el seu seguiment. L'aportació de manteniment i recuperació, assessorament, seguiment tècnic i ajuts especials, que s'afela Comissió Europea al projecte és de 25.000 euros? i la seva durada serà de tres anys. geixen als que l'Oficina de Rehabilitació posa a l'abast dels ciutadans que volen rehabilitar el seu edifici a l'Eixample. La restauració dels esgrafiats es fa amb les tècniques estudia400 edificis amb esgrafials modernistes des, i és per això que en les 40 façanes que participen en el projecte es realitzen proves de A l'Erxample de Barcelona hi ha censats 400 edificis amb esgrafiats modernistes. La res- neteja i assaigs de laboratori de manera gratuïta per al ciutadà. tauració de les 40 façanes suposa la millora i revalorització del patrimoni històric de l'EixamProEixample ha iniciat una campanya d'informació específica als propietaris dels 400 ple i de la ciutat que té en aquests esgrafiats un dels tresors arquitectònics més amagats. edificis amb esgrafiats censats a TEixample, posant a la seva disposició la informació neD'altra banda, aquestes actuacions incrementen el valor patrimonial dels immobles que par- cessària perquè coneguin aquest projecte encaminat a tornar a donar esplendor als treticiparan en el projecte. sors que amaguen les façanes de les seves cases. Des de l'Oficina de Rehabilitació de A més de les actuacions concretes en aquestes 40 façanes de ['Eixample, el projecte ProEixample es fan tots els tràmits necessaris per formar pari d'aquest programa. El proRaphael ajudarà a consolidar, a Barcelona, una mà d'obra especialitzada en aquesta artesà- jecte es va iniciar al gener del 1999 i té una durada de tres anys, I

Una tècnica d'ornamentació ja utilitzada pels romans Chopo

esgrafiat és una modalitat específica de la tècnica d1estucar que s'utilitzava com a ornament de façanes. Per tal de realitzar un esgrafiat, primer és necessari revestir la façana amb diverses capes de morier. calç aèríar sorra i pigments naturals. A continuació es fa saltar la capa superior d'aquest revestiment tot seguint un dibuix prèviament marcat. Aleshores s'obté el motiu ornamental. Aquesta tècnica ja havia estat utilitzada pels romans, i té entre les seves peces més representatives les façanes de l'època barroca (especialment al centre d'Europa), amb escenes figuratives í al·legòriques i de l'època modernista (molt especialment a Barcelona i a Viena), amb els seus arabescs i motius florals característics, A Barcelona, la tècnica de Tesgrafiat també va tenir un bon moment durant el Noucentisme, als anys 10, amb temes d'üncert classicisme mediterrani, i també n'hi ha bones mostres molt més recents, de poc abans de la guerra. En el districte de Ciutat Vella s'ha dut a terme ja un projecte de recuperació dhesgrafiats barrocs, recolzat també pel programa Raphae! de la Comissió Europea. 1

> -VA ' .

Rehabilitació d'edificis Restauració de façanes I Rehabilitació integral Reforços de sostres Des de 1980 m K in

o CL

YEDISA BARCELONA, S. A.

E ÍJ

Premi a la restauració de façanes BARCELONA POSA'T GUAPA 1999

CL Lluis Companys, 2

c / d&

/fiJ f///p/neSf

0 g 0 2 /

BARCELONA

Tel.: 93 349 26 41 • Fax: 93 408 37 81

E ca Q_

La restauración de edificios y mónumentos es la mejor inversión en Patrimonio Inmobiliario.

Clar Madrid

REHABILITACION

Clar Galícia C/Galeras# 13 - 3 * - Ofici 15705 S. de Compostela (LaCoruna) Telf-981575259

Fax. 981575 699

Somos especiaïistas en restauración • Sistemas de limpieza en húmedo y en seco. • Revocos a la cal y pinturas especiales. • Tratamientos de la piedra: - Consolidación y anclaje. - Restauración y reproducción. - Hidrofugación.

Q Calidad, 70 PoLlndLosOlivos 28906 Getafe (Madrid) Telf.916654750* Fax. 916 652 023 J

Empresa con clasificaciòn K-7E

Clar Catalunya

Servicios de valor anadido •

•

^n-^^^^^^M

• Empleo de primeras marcas específicas para cada aplicación. • Mano de obra pròpia y especializada en los distintos oficiós. • Certificació de calidad ISO 9002. ; • Elaboración de planes de segurídad por obra. • Màxima clasificaciòn empresarial. • Equipo técnico multidisciplinar. • Departamento de asístencia tècnica a proyectos. • Seguros: responsabilidad civil, colectivo de accidentes y todo riesgo construción.

03010 Barcelona Telf.933425748 Fax. 934 124937

ClarLevante 46004 Valencià Telf. 963 535 274 Fax. 963 943 774

ui QJ

Clar Castilla y León C/Montero Ca1vo,7bis-r 47001 Valladolid Telf. 983 217 562 Fax. 983 217 563

rs •o u ca

E "3

Ff D'ERRADES m ANUNCI URCOTEXI. S.A. Publicat a L'Informatiu ng 159

TÒTEM COMSTRUCTO, S.fl V • • ,

Restauración de fachadas Rehabilitación Todo tipo de trabajos de albanilería

Ui O CL.

,<r *-/

ÍTS

Coso Torres Amat (Sallent) Arquitecte Coberta: Alfred Pastor Arquitectes Biblioteca: Enric Batlle -Joan Roig

n rd

Ctra. de la Vila, 20 • 08840 VILADECANS (Barcelona) Tel.: 93 637 05 52 • Fax: 93 637 45 00 ÜJ

VERT

FACHADAS

treballs verticals i en alçada

REHABILITACION RETAURACION

Façanes, Patis de Llums,

REFUERZOS ESTRUCTURALES

Baixants, Pintura, Aigua,

• PROYECTOS PERMISOS Y AYUDAS

Gas, Neteixes,

PERSONAL PROPIO

Muntatge d'estructures. • CERTinCADO DE GARANTIA

Encoratges, Sanejaments,

UI O

m +

93441 1044

RYCMAR

Magalhàes, 15 bajos

SPEED BUILDING, S. L

E-maíl: RYCMAR@teleline.es

ffi

Proteccions, VÀS

Dispositiu Anticoloms...

08004 BARCELONA

C3-

Fax: 93 441 53 20 ei

E rs ai

C/ Riera d'Escuder, 30 • 08028 Barcelona - TeL 93 339 07 40 • Fax 93 330 3G 84

C. CASADEVALL

ledificació^sostemlJl

II ESTUCS (famu, DES DE 1.881

Uto * Í M inpftttlwfiÉile per ois proíusiowís que volen edificar amb trïferh df sostertiBïlitaí

TRACTAMENTS QUE REALITZEM RESTAURACIÓ DE FAÇANES / ESGRAFIATS PLANXATS ALFOC REFER BALCONADES / TRACTAMENT DE EDIFICIS CATALOGATS CU

o CL

Reedició

De venda & la Cooperativa Jordi Capell Telèfon 934 146 355

TREBALLS PREMIATS fg

FWEMISCDEBARCELONA:

PREMI REHABITEC: PRBUFAD INTERIORISME: C7

Editat per. Generalitat de Catalunya, Diputació d9 Barcelona, Col·legi ^Aparelladors de Barcelona i in$ti1ut Cerdà,

MONESTIR DF.PEDRALBES CASA DELS SEDES CASA AMATLLER CASA PADUA JOIERIA J.BERAU

TEL/FAX: 93358.11.99-MOVEL: 619.769.695. OCORCEGA, 481 - 08025 BARCELONA.

e·maíl:ESTUCS·CASADEVAU.@teleline.es www.lasguias.com/estucs-casadevall www.paglnas-amarillas.es/on/line/casadevall

i/Í

Rehabiiitación y mantenimiento de fachadas / Reparación de patios interiores / Restauración de patrimomo histórico Impermeabilizaciones / Instalación de dispositívos antipalomas Oficinas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona: Sant Miquel, 14, 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

Chopo A

Sepúlveda, 185

immoble que vam visitar es troba ubicat, al carrer Sepúlveda 185, de Barcelona. L'eslat general de la façana no és molt dolent, ja que no està gaire bruta, tret d'algunes petites clapes que estan bufades, presenta bona adherència. Però la propietària de la finca ja feia temps que rumiava la possibilitat de restaurar la façana iP arran d'algunes informacions aparegudes a la premsa, va donar instruccions a l'empresa que li feia les operacions de manteniment perquè obtingués informació sobre el programa "Raphaef promogut amb fons de la Unió Europea. Una de les condicions que s'exigeixen a les façanes per acollir-se a aquest programa de subvencions, es que facin servir tècniques que evitin la destrucció dels estucats o bé Temmascarament darrera una capa de pintura. Per tant, abans d'iniciar la reparació, cal establir el procediment més adequat i, amb aquesta intenció, l'empresa pública ProEixample organitza unes visites on es fan mostres de neteja i, eventualment, s'extreuen testimonis per analitzar al laboratori- Nosaltres vam assistir en qualitat d'observadors a la visita inicial, juntament amb Elisenda Capera i Pere Farré, responsables tècnics de ProEixample; Montserrat Pugés, restauradora i cap del Taller de Restauració del Servei d'Arqueologia Urbana, i Albert López lborraH responsable de l'empresa constructora. També hi participa Joan Casadevall (Gabinete del Color), Segons les explicacions ens van donar, per establir la millor tècnica de neteja es van fent successives proves, que comencen per l'emmarcat d'una porció de l'esgrafiat, dividint-lo en 4 o 5 parts, per aplicar en cadascuna una tècnica diferent i aixi poder comparar-ne els resultats. Després, s'apliquen els diferents productes de neteja a la façana. Com que s'han d'evitar tot el possible les actuacions agressives, el producte no

El reportatge REHABI

LITACIO

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

Chopo

s'aplica directament sinó en forma de mascareta. Aquesta mascareta està composta de dos productes: el líquid netejador i el vehicle que pot ser pasta de paper o sepiolita. La sepiolita és una mena dargila blanca i inert que es pot comprar amb diferents tipus de granulometria i que surt relativament barata. Aquesta pols mesclada amb el producte de neteja produeix una pasta iixotròpica, que s'aplica sobre l'estucat amb un gruix de 4-5 mm i, un cop eixuta, es pot eliminar amb un raspall. Si el producte ha funcionat, la brutícia superficial haurà quedat impregnada a la pasta i. per tant, s'eliminarà amb el raspallat. És possible que s'hagí de fer més d'una aplicació i també que s'hagin de combinar diferents procediments de neteja. Es tracta de fugir del mètodes de neteja d'aigua d'alta pressió, raig de sorra d'alta pressió o decapat amb agents químics que puguin malmetre la integritat de l'esgrafiat. També s'han d'evitar les solucions que, tot i respectant la forma i el disseny de Tesgrafiat, es limiten a cobrir-los amb una capa de pintura, que aparentment els deixen com nous, però que fa que hagin de tenir un manteniment posterior. Perquè ens adonem de la cura que es requereix en les reparacions, direm que per refer un zona bufada, segons el criteri dels tècnics amb qui vam parlar, s'hauria de procedir a fer injeccions de productes adhesius. Però si l'estucat estigués després, la reparació seria moit més complexa, ja que caldria revestir-lo primer amb unes malles adherides amb resines de tipus reversible, tallar l'estucat a peces, desmuntar-lo, sanejar la superfície de base i posteriorment enganxar els trossos d'esgrafiat amb adhesius i, finalment, caldria eliminar la malla adherida i procedir a la reconstrucció dels junts de tall entre peces.

Com veieu dons. es tracta d' aplicar tècniques de restauració a les façanes, de forma similar a la que es faria amb un quadre o un fresc. Per tant, en tots aquests procediments, caldria afegir: la recopilació d'informació de projecte, la confecció d" un plànol de façana amb detall d'escala 1:1 per poder reproduir si cal una zona o un dibuix malmès i, a més, l'elaboració d'unreportatge fotogràfic detallat per intentar descobrir en cas de necessitat la forma o el color d'un determinat element. Cal incidir en el fet que aquests procediments necessiten de la col·laboració i i'interès tant de les empreses constructores com dels propietaris, sense el quals aquestes noves tècniques de recuperació de façanes no serien possibles. Per úlïim, nVagradaria afegir que, davant del limitat nombre de subvencions que és de només 40 façanes per a tot Barcelona, caldria escollir-les molt bé per tal d'evitar que les ajudes es perdin en edificis de baix interès arquitectònic, només perquè les seus propietaris han estat mes ràpids en demanar la subvenció. Crec que les ajudes haurien de ser per als edificis amb més interès artístic, ja que aquestes tècniques de reparació aporten un valor afegit a l'edificació i, per tantT al patrimoni de la ciutat. •

Xavier Oliva Arquitecte tècnic A/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

Albert Casanovas

El Col·legi participa en la rehabilitació del districte Renovació del conveni de col·laboració amb ProEixample Xavier Casas, president del consell d'administració de ProEixample, í Xavier Bardají, president del Col·legi, van renovar el passat 26 de gener ei conveni de col·laboració existent entre les dues entitats per tal d'impulsar de manera conjunta la regeneració i la rehabilitació de TEixample. Segons aquest conveni, el Col·legi facilitarà assessorament als tècnics en matèria de rehabilitació i manteniment í un suport a les comunitals de propietaris de PEixample mitjançant la realització gratuïta del test Casa en Forma. La formació permanent dels tècnics i ia divulgació social de la pràctica deí manteniment són altres aspectes que recull la signatura del conveni. La situació dïnadequacró d'una part del parc d'habitatges de l'EixampIe de Barcelona ha fet necessari arbitrar una sèrie de mesures, per tal d'aconseguir-ne la rehabilitació

i, en especial, de les finques situades a les zones declarades com a àrees de rehabilitació. Per tal d'endegar el procés de revitalitzacio es va constituir l'empresa ProEixample, amb la doble finalitat decoordinar les actuacions públiques i fomentar la rehabilitació privada. Un dels pasos per aconseguir aquest segon objectiu va ser la creació de l'Àrea de Rehabilitació de ProEixample. El Col·legi ha estat una de les entitats que fian donat suport a aquesta iniciativa implicant-se en la revitalització de l'EixampIe, aportant un increment de la qualitat de vida en base a la millora de la construcció i, per tant, la millora del medi ambient. •

BIGA EXTENSIBLE PER REHABILITACIÓ

EXT SISTEMA PATENTAT

AISLAMIENTO TERMICO DOCUMENT D'IDONEÏTAT TÈCNICA N° 270

EXTEND és l'únic sistema de biga telescòpica que permet una ràpida i sencilla colocació de vigues en llocs de difícil accés, sense soldadures ni cargols.

ni LO

o CL in oi

fü

És especialment ütiTpel reforçament de vigues afectades per aluminosï o altres causes. La biga EXTEND consta de dos o tres peces tubulars d'alumini que s'engalzen en obra fàcilment introduint unes peces dins de les altres de manera que el conjunt forma una biga de gran rigidesa. La característica de l'extensibilitat permet que s'ajusti exactament a la longitud desitjada sense prendre prèviament mides exactes en obra.

Les seves ventatges son: • Poc pes. • Fàcïltransport i maneig. • Ajustament exacte a la longitud necessària. • Varies seccions de perfils per a diferents càrregues i longituds. • Sense soldadures ni cargols. • Solidesa i fïabilitat. • Sense manteniment. • Més econòmica.

N u e s t r o s i s t e m a es el resultado de una exhaustiva investigación y del asesoramiento de técnicos y e n t i d a d e s de r e c o n o c i d o prestigio internacional de modo que r e c o g e l o s requerímientos de aïslamiento que patrocina la mayoría de los gobïernos europeos como parte de sus campanas de ahorro energético, tanto en nueva construcción como en rehabilitación.

SOCIETAT ANÒNIMA

Muntaner, 472 • 08006 BARCELONA Tel.: 93 414 00 16 • Fax: 93 202 31 12 to

IMPORTADOR EXCLUSIU DE LA BIGA EXTEND

ca CJ

Documento de idoneídad tècnica Aislite* 296 de fecha 6 de marzo 1996 y AtsJite-P 314 de fecha 14 de mayo de 1997 del Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento de Madrid, Miembro de la U.EJLT.C. (Union Européenne pour l'Agrément Technique dans Ja Construction).

SENETON ®

Soporte de fadhllo Poliestireno expandido Cement-Foam Aislite Malla anüafcalina Revestim ien ío de d ca bado

m pm

monocopo/ polimcrico/ malbert /.o Oficina y fàbrica: Avda, Alicante, 1 46460 Sïlla (Valencià) SPAIN

Tel. 96 120 05 05 * Fax 96 120 05 05 http: www.ctv.es/USERS/mpm • E-mail: mpm@ctv.es

•o

t/v

E ra

Revestimiento microporoso. Con resinas Plíolíte®. Impermeable y aucolimpiable Línea Profesional Fachadas.

Valentine www,valentine.es

SEGONA QUINZENA MARÇ 2000

El reportatge REHABILITACIÓ

Jornades de rehabilitació sobre paraments exteriors B

a intervenció en façanes continua sent, en els darrers temps, una tasca fonamental per al nostre parc edificat. I no parlem sols de rehabilitar façanes, sinó dels diferents graus d'intervenció en aquestes, sovint anomenades, pell de l'edifici, una pell que ens mostra la seva salut. Hi ha una gran diversitat en el lipus d'intervenció que es du a terme en una façana: emergències per evitar accidents, neteja o reparació dhelements constructius, adequació a les exigències de confort d'avui, la rehabilitació integral de façanes i, fins i tot, parlem de façanisme, com la intervenció que consisteix a enderrocar l'edifici conservant tan sols la seva pell exterior. Ana Chust

Cal actuar en les façanes de la nostra ciutat, i valorar cada moment històric, arquitectònic i urbanístic, i cal fer-ho amb una visió actual. La construcció d edificis d'habitatges entre mitgeres és història, però la seva intervenció, adequació i millora és una realitat. Aquesta realitat i l'interès expressat pel nostre col·lectiu professional, van fer oportú organitzar el programa de jornades de rehabilitació sobre paraments exteriors que es du a terme al Col-legi des del novembre de l'any passat. Les jornades són una trobada mensual, el primer dijous de cada mes, on experts i professionals del sector presenten les seves experiències i s'estableix un debat teòric i pràctic sobre les alternatives per afrontar els diferents temes. Cada jornada es centra en un tema específic i es debat en un fòrum pluridisciplinari. Els temes tractats fins arahan estat: humitats en façanes, façanes mitgeres, (açanisme. pedra artificial i revestiments tradicionals de calç. En conjunt, les jornades volen donar un bagatge de coneixements directament aplicables en les nostres intervencions,que en temes de façanes són quasi úniques i irrepetibles, perla seva gran diversitat. •

EU revestiments uadidonaU de calç. Visita a Cales de Pachs, SA.

Jornada dedicada a la pedra artïficïaL Visita at taller Pere Fusté

Els revestiments tradicionals de calç. Visita al taller "Estucs Oriol Garcia'

I -

ACIO

PROBERES JORNADES: 6 d'abril

Neteja de façanes t històric, \ d'edificis millora és fer oportú irs que es ia trobada presenten aíives per lisciplinari, açanisme; )len donar ;ions, que ilat. •

Pachs, SA.

La creixent importància dels treballs de rehabilitació i manteniment de façanes ha portat una variada oferia de sistemes de neteja dels diferents materials. La jornada mostrarà les diferents tècniques existents i en valorarà la seva idoneïtat per a cada material i sistema constructiu, aixi com les precaucions a ïenir presents en la seva utilització. Programa: • Tècniques i sistemes cíe neteja, • Els elements de pedra més emprats a les nostres façanes. Mètodes de neteja més idonis. • Els esgrafiats vuitcentistes i modernistes de l'Eixample. Ei projecte Rapahel, una idea d'abast europeu. • Mètodes de neteja en restauració d'esgrafiaïs. • Tractament de superfícies per projecció d'abrasius.

-A

4 de maig

De l'encàrrec a l'acabament de l'obra

Rehabilitació integra! Bailén, 179-181 Barcelona

Oes del tipus d'encàrrec, passant per la primera visita, ei redactat del projecte, l'assumeix de la bastida, l'estudi de seguretat, els ajuts i subvencions vigents, les responsabilitats, com cal afrontar els vicis ocults, etc. fins a Tacabament de l'obra, la jornada ens mostrarà tota aquella normativa i el marc legal i de gestió que ens afecta particularment.

temps actualst la nostra empresa xi consonància arr plia gama de serveis dins del ram ha sabut combinar urí. de la construcció. L DE FAÇANES REHABILITACIÓ INTB ida i d'espereologia, combinades Utilitzant tècniques d'es< s i ponts volants, depenent dels amb les tradicionals, ba; treballs a realitzar

1 de juny

- RECONSTRUCCIÓ DE

Obra feta. Intervencions concretes

-TREBALLS DE SOLDADUS -I ALTRES TREBALLS ESPÍ

IUS ESCULTÒRICS.

ICS

L'aproximació pràctica als problemes que plantegen les obres de rehabilitació l'aconseguim a través de l'experiència professional i de l'intercanvi d'aquesta. La jornada es centrarà en mostrar intervencions fetes en façanes de diferents tipologies ï períodes, les quals ens donaran una visió actual i viva del sector. Aqueste^omades compten amb la col·laboració de l·lnstiíuto de la Construcción Eduardo Torroja. Preu matrícula: 20.000 PTA Preu col·legiat: 15.000 PTA es

Informació: Servei de Formació (Tel. 932 *0 23 73). A/e: formació@apabcn,es Inscripcions: Servei d'Informació (Tel. 932 40 20 60) Places limitades

)riol Garcia'

O CL

m ro

;-£(

ï>4 ' . V

Treballs d'extracció d'un micropílot al col·lector de l'edifici docent en construcció. H. Sant Joan de Deu Barcelona

vt.

0/10^0,140-142,10.1 ass^Ha 08016 Barcelona Tel. i Fax 93 408 57 01 Mòbil 639 70 85 62

CENTENARI

1900-2000 CENTHNARIO

PREFABRICADOS DE HORMIGOM

Si desea recibir mas Nombre Sí» deseo recibir información envíe Direccïón Cacàlogo gratuito ^ este cupón a 5 3 S CP. Pobíación represeruame — P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com hutp://www,sas-sa,es

•V

i w-

L·l

Restauració Cobertes Basílica de Montserrat Arquitecte: Arcadi Plà

i Construïm

•?*•:

•-

*•'.

URCOTEX és una empresa de caràcter familiar que inicia les seves activitats en el sector de la construcció a la dècada dels anys 20 i contínua la seva tasca en v»»

l'actualitat, abarcant diversos àmbits de la construcció j específicament, ja des dels seus inicis, introduïda en

..r*

el camp de la restauració t intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i el seu entorn.

n URCOTEX ha intervingut en més d'un centenar d'obres, des d'esglésies, monestirs, palaus, edificis públics {biblioteques, centres de documentació, eïc.), fins a places, edificis de vivendes, naus industrials i Casa Torres Amat (Sallent) Arquitectes: Enric Batlle -Joan Roig

entorns paisatgístics. Algunes d'aquestes obres han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, Patrimoni Monumental o Municipal. •SSl

URCOTEX ha realitzat obres guardonades amb els

fen* \

següents Premis: • "Restauració Escola de Pintura Mural, Sant •Í-.

Sadurní d'Anoio". Premi FAD Arquitectura 1987 '

"Restauració cobertes Basílica de Montserrat",

Premi REHABITEC 1996

"Instal·lació Biblioteca Popular Sant Antoni M 9 Claret. Sallent". Premi BONAPLATA Restauració del Patrimoni Industrial 1998. Premi I 5 BIENAL ARQUITECTURA Comarques Centrals 1999, otor-

gat pel COAC. Escola de Pintura Mural (Sant Sadurní d'Anoia) Arquitectes: Jordi Garcés - Enríc Soria

URCOTEX és membre actiu de I' Associació Europea de les Empreses de Restauració del Patrimoni -v

Arquitectònic.

URCOTEX I. S.A. EMPRESA CONSTRUCTORA

Tres Torres, 42 • 08017 Barcelona Tel.: 93 201 07 15 • Fax.: 93 200 89 84 e-mail: urcotex@coac.es • -r.

Restauració Palau Güell (Barcelona) Arquitectes: Antoni Gonzàlez - Pau Carbó

Técnicas de

BEHABIUIS.L.

^ESTAURACIÓN Y ^ONSTRUCCIÓN

desde 1898

Capilarídad HUMICOMTROL

HUMEDADES

Filtración DRAINING

Condensación VENTILAIRSEC

MADERA TRATAMIENTO

LIGNUM

RESTAURO SEC^T

HEUISTOnE ALA-STOP

fci ÍH1 !> I

ESTRUCTURAS CENENTIM

C/ Padilla,240 08013 Barcelona

Carcoma Termita

Limpieza Restauración piedra Evitar palomas

Atirantado interno Hormigón, Carbonatación, Salinización, Aluminosis

(93)456 14 53 Fax (93)436 72 85 e-mail: rehabilit@rehabilit.es