163
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
projecte
horitzó2007
Inspecció d'edificis: Madrid enspassa al davant L'ordenança d'inspecció tècnica d'edificis de l'Ajuntament de Madrid és la proposta més completa arreu de l'Estat
H
uan es parla dinspecció tècnica d'edificis (ITE) generalment s'entén que l'objectiu
principal és la seguretat, es creu que la inspecció s'hauria d'estendre a tot l'edifici, hauria de ser periòdica i caldria que fos obligatòria. Catalunya va ser pionera en la introducció de la cultura del manteniment dels edificis amb propostes innovadores. Avui. no obstant, altres comunitats i municipis de la resta de l'Estat prenen la iniciativa i estudien com plantejar I ITE. Potser la més com-
Per un sector més professional per Joan Santaularia
pleta és l'endegada darrerament per l'Ajuntament de Madnd.
Oriol Bohigas: "L'important és saber com has de servir a la societat"
Quadern central Uei de contractes de les admnistraaons puUques
20
mm Pagines especials Matenalsaiteits
El I I I seminari sobre la LOE analitzarà la relació amb els ajuntaments
CENTENARI CENTENARIO
Si desea recibir mas Nombre Sí, deseo recibir información envíe Dirección D Catalogo gratuito este cupón a S 3 S CE Población D Visita rcpresentante 3 P° Tonas i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com http://www.sas-sa.es
El tema
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000 I
Oriol Bohigas: "El problema no és l'arquitectura, el problema és Catalunya" MwM arrerament es parla de la pèrdua 1 ^ 1 de prestigi de l'arquitectura catalana actual, mentre que es reivindica l'arquitectura dels anys 50 i 70- Com veus I evolució de l'arquitectura catalana des d'aquests episodis dels 50 i 70 fins a l'eclosió dels 80? "Jo crec que Catalunya (é un bon nivell d'arquitectura que es manté al llarg de tot el segle. Hi ha haguí moments brillants, com el del Modernisme, o un altre de curt i poc espectacular, però culturalment significatiu, que és el del racionalisme, amb el GATPAC. Després hi va haver la gran davallada del franquisme, però penso que a partir dels anys 50 es van fer bastants esforços perquè l'arquitectura catalana tornés a entroncar amb l'avantguarda europea dins de les corrents realista i postracionalista, en què es revisa la tradició i el contingut social de la pròpia tradició. Les circumstàncies del país —la falta de revistes, d historiadors i de crítics, i sobretot el desprestigi global que tenia en plena dictadura— van fer que, malgrat el seu nivell, fos moll poc coneguda a l'estranger. "Això va tenir un canvi important a partir dels anys 80. amb l'arribada de la democràcia i amb la política urbanística de Barcelona que més o menys va culminar amb les obres per als Jocs Olímpics. Jo crec que a partir d'aquell moment Barcelona va situar-se
a la geografia de l'arquitectura contemporània. El canvi rotund de la política urbanística va donar oportunitats a una nova generació que és molt valuosa. Malauradament, però. quan parlem d'aquesta generació valuosa, d'aquests bons arquitectes que hi ha a Catalunya i de les coses bones que s'han fet, estem parlant sempre duna minoria. La gran massa d'arquitectes són molt mediocres i la majoria d'edificis que es fan estan molt malament. Aquest és un fet que succeeix a tot Europa. A partir dels anys 50 es perden uns models arquitectònics, es perd el gust per la qualitat cultural i l'arquitectura es converteix en un element purament mercantil i, per tant, com a mer element mercantil no se li exigeix ni cultura, ni estètica, ní qualitats especifiques'. Hi ha diverses generacions d'arquitectes a Catalunya en les quals la teva influència ha estat notable.
Des de la teva pròpia, amb el grup R, fins a les estructurades als anys 60-70 —amb l'Studio PER, o el grup del carrer Camp— o la generació dels 80 que es va anomenar, una mica amb mofa, los làpices de oro" i que tu vas introduir a l'Ajuntament com a revulsiu de tot el funcionaria!. Com veus aquestes dues generacions des de la perspectiva actual? "Una mica tal com les has descrit tu mateix; no tinc gaires coses a afegir-hi. La diferència està en el fet que a la primera generació —Acebillo, TusquetS. ela— són gent que va treballar un temps amb el franquisme i després han estat molt madurs en la democràcia. Els altres han nascut tots, professionalment parlant, en la democràcia. Aquesta és una diferència fonamental; la generació dels 60 arrossega una mica un cert pessimisme sobre les possibilitats constructives i socials de la nova arquitectura,
I SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
-I
El tema
\PASSIÓ
PER
LA
C l UT A T
'
menire que la dels 80 és lògicament més
retats, s'ha fet molta feina, però no s'ha fet
optimista, és geni més jove i més iranqui!1-
cap experimentació sobre les noves neces-
"Els clients privats només volen els ar-
si encarregaves una obra a Gaudí l'obra
titzada respecte a les possibilitats del futur
sitats d'habitatge. No tan sols falta protec-
quitectes bons —els complicats— quan es
pujava el doble, però si l'encarregaves a
a les ciutats. En certa manera potser és
ció en l'habitatge popular sinó que falten
tracta d'una imatge molt representativa, és
Domènec i Muntaner, per exemple, que era
menys crítica amb els problemes de la ciu-
estudis tipològics. Una gran ciutat com
a dir, quan s'ha de fer un edifici per a la IBM,
més realista, era capaç d'inventar unes es-
tat i. per tant, té més capacitat d'intervenir-
Barcelona o la seva àrea metropolitana no
per a la Telefónica, llavors busquen un ar-
tructures noves, era capaç d'estalviar diners
creixerà, de manera destacabíe, en nombre
hi amb una major tranquil·litat projectual."
Ara que la transformació olímpica és ja a una ceria distància queda una altra cara de Barcelona amb aspectes com ara la densitat, la tipologia dels habitatges, els problemes dels barris perifèrics... Tota la discussió tipològica, que afecta el model d'habitatge, a la manera de viure la gent a la ciutat, s'ha tingut poc present, sobretot en comparació amb la gran discussió sobre l'espai públic. Barcelona probablement ha fet intervencions molt interessants a l'espai públic, però jo crec que la discussió de l'habitatge, dit amb més rigor de l'ofici, s'ha quedat una mica enrere.
sembla molt més complex.
part d'aquella solvència professional. Abans
quitecte d'aquests més complicats, perquè
per fer el Palau de la Música, que va costar
d'habitants, el que variarà serà els tipus de
els donarà una imatge que farà més propa-
quatre quartos. Llavors resulta que hi ha
necessitats. Els nous habitatges només po-
ganda. De tota manera, penso que hi ha una
arquitectes que fan grans formes complica-
den tenir tres clients: els joves que es volen
part important de culpa dels arquitectes
des i estranyes —per fer edificis publicita-
emancipar de les seves famílies —a
perquè la professió ha perdut moltes de les
ris, edificis pòster— però hi ha uns altres
Catalunya el 80% de gent d'entre el 18 i els
capacitats productives o executives que
arquitectes, que no haurien de ser medio-
28 anys viuen encara amb els seus pares—, els vells, que necessiten uns habitatges petits i condicionats, i després, el més important de tots els grups, els immigrants. És clar, aqut molta Llei d'estrangeria i molt dir que els acceptem tots i que no som racistes, però perquè aquests immigrants es puguin incorporar a la vida urbana necessiten dues coses a més de feina: casa i escola. I no en tenen cap de les dues, perquè l'escola funciona molt malament amb la segregació dels immigrants, i les cases que hi ha no
"Hi ha molts temes que s'han quedat en-
són per a ells. Jo crec que s'hauria de fer un
rere, no només aquests que dius. Se'n
estudi bastant seriós sobre les noves tipo-
podria fer una llista, però això no és una
logies d'habitatge, només cal agafar l'expe-
critica, perquè crec que les ciutats tenen
riència dels països europeus: l'única mane-
els seus
propis límits culturals i econò-
ra que siguin barats és que siguin petits. És
mics. No es pot passar d'una ciutat mig
clar que no hi hauria d'haver especulació
enrunada com era la ciutat dels anys 60 a
del sòl, que aquest hauria de ser més ba-
una ciutat absolutament corregida. Però si
rat, etc. Però al final un pis de 30 m qua-
hem de fer una llista de coses que s'han
drats costa la meitat que un de 60 m, i aquest
de fer, n'hi ha moltes. Una encara és que
costa la meitat que un de 120 m. De manera que un camí important seria l'estudi d'unes tipologies que no tan sols reduïssin les dimensions de l'habitatge sinó que do-
"Barcelona no creixerà en nombre d'habitants, el que variarà serà el tipus de necessitats"
nessin uns serveis auxiliars globals que permetessin utilitzar amb més eficàcia aquests pocs metres quadrats."
Deies abans que a les generacions del 60 i del 70 el primer client era un client privat, i que després va ser un client públic. Tot i que s'han fet moltes reformes a la perifèria i al
l'Administració actual està en una fase que
centre històric, però tant l'una com l'altre
jo qualificaria de regressiva pel que fa a
estan absolutament a mig fer. Encara hi ha
l'aposta per una arquitectura culta el que
perifèries horribles, deslligades de la vida
resulta més sorprenent és la manca total de
urbana, i encara hi ha centres històrics
suport que troba l'arquitectura de més qua-
que, lot i que han millorat molt, han de fer-
lital per part dels promotors privats...
ho molt més. Encara avui dia viure al centre històric no és una cosa molt positiva,
"Malgrat tots els problemes que planteja tre-
ni molt segura, ni molt alegre. Pe! que fa a
ballar per a l'Administració el que és evident
la perifèria, val a dir que l'anul·lació de la
és que normalment sap escollir millor els
abans tenia. Si fos una persona que hagués
eres sinó que haurien de representar més
Corporació Metropolitana va se un factor
arquitectes. Els promotors privats no tenen
de fer un edifici complex no em refiaria úni-
clarament el valor de l'arquitectura, que re-
molt negatiu. Malgrat que l'Hospitalet o
cap preocupació per l'arquitectura, segura-
cament de l'autoritat de l'arquitecte, perquè
solen problemes. Jo crec que això és una
Santa Coloma de Gramenet han canviat
ment que en primer lloc perquè saben que
ja saps que l'arquitecte vol dir doblar el pres-
molt, les relacions entre aquestes ciutats
aquesta arquitectura no fa vendre més o
supost, canviar d'idea a mig camí, cosa que
ara. En aquells moments es va fer un gran
són encara Insuficients. Falta, per exem-
menys, í segon perquè pensen que un ar-
és molt elogiosa perquè significa una capa-
moviment en el sentit de fer modernitat ab-
ple, una cosa fonamental que és e! metro.
quitecte més inquiet li portarà problemes i
citat per intervenir a l'obra, però quan l'ope-
soluta, però fer-la al servei del que en aquell
Aquests últims anys Madrid ha augmentat
el que vol és un que estigui a les ordres del
ració té envergadura econòmica, evident-
diferència important entre els anys 50 o 60 i
moment es podia fer, és a dir, si no es podia
en més de 80 quilòmetres de metro men-
que construeix. També hi ha una cosa molt
ment que els productors han de confiar en
fer amb formigó armat es feia amb totxo: si
tre que aquí, Barcelona, pràcticament 2ero.
subtil que és que, d'arquitecte, hi ha afició a
els enginyers, els aparelladors, o altres tèc-
els habitatges havien de ser molt econòmics,
"Un altre tema important és aquest que
ser-ne. Tots els constructors voldrien projec-
nics.., Cada vegada més, l'arquitecte és un
doncs s'hi havien de fer".
tu suggeries de l'habitatge. S'han fet habi-
tar. Pensen que fer bona arquitectura és fà-
artista que aclua sobre sistemes productius
tatges, s'han millorat molts habitatges he-
cil, no com fer un pont o un ferrocarril, que
i, amb grans excepcions, s'ha perdut una
Lentrevista a Oriol Bohigas
Aquest és un aspecle que m'interessa molt
H P A S S I Ó
P E R
L A
El tema
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
C I U T A T
B
de comentar. Tinc la impressió que en
ca; la història de l'arquitectura moderna a
anar a Madrid, que ho decidiran d'aquí a
aquests moments hi ha un trencament en-
Holanda està plena de coses d'aquestes i
quatre dies. etc— Catalunya està en una
tre imatge arquitectònica i capacitat tècnica
en un moment determinat l'arquitectura ita-
situació de decaïment com feia molt temps
la xarxa d'autopistes, però també crec que
i que històricament no havia estat així. La
liana dels anys 60 i 70 també".
que no havia tingut. Aquella eufòria que va
hi ha una fal·làcia en aquest camp. perquè
aparèixer al començament de la democrà-
tot i que era indispensable incrementar-ne
me és absolutament coneguda —per molt
Com veus l'atmosfera actual de l'arquitec-
cia s'ha esvaït completament, i s'ha esvaït
els quilometres trobo a faltar una política de
que hi hagi qui es dediqui injustament a cri-
tura catalana, la seva vitalital?
perquè jo crec que tenim una forma de go-
ferrocarrils. Catalunya hauria de ser model
ticar la construcció del modernisme penso
vern; ja no et parlo d'un partit, és igual, tant
en això com ho han estat els holandesos,
que les nostres silicones duraran molt
"El problema no és l'arquitectura, el proble-
ei govern com l'oposició no han fe! els es-
els belgues, els alemanys, o els francesos.
menys que els seus ferros— També la ge-
ma és Catalunya. Catalunya ha perdut pràc-
forços adequats per tirar endavant el país.
El transport interurbà ha de ser fonamen-
neració dels 50 fèieu arquitectura moderna
ticament totes les empreses multinacionals,
Hi ha dos casos que ho fan evident, l'aero-
talment ferroviari i l'urbà s'ha de basar en el
a partir de la totxana i el paleta...
Catalunya està en una balança fiscal molt
port i el TGV, ies dificultats per trobar una
metro. Però la pèssima política de metros
Albert Casanovas
sortida adequada a aquests grans equipa-
que s'ha fet a Barcelona és molt greu. ja
ments és un signe de decadència que no
poden anar fent entrades noves a 8arceiona
s'havia vist mai a Catalunya'.
i autopistes que. sense resoldre el proble-
capacitat d'imaginació tècnica del Modernis-
empitjorat. "Alguns aspectes han millorat, com ara
ma del metro, Barcelona no té remei". Però tanmateix, probablement, tampoc no hi havia hagut cap moment de tant cofois-
Barcelona i territori, com s'integra aquest
me com ara...
conjunt? Quina relació es podria establir...
"Si perquè, com que tots s'han traslladat a treballar a Madrid, est3n encantats. Madrid si que està passant un moment de prepotència. A Madrid s'està fent. només en ei camp dels museus, l'ampliació del Prado. del Reina Sofia, del Thyssen i ei museu de les Colecciones Reales. i aquí no podem acabar el Museu Nacional. I en el camp tecnològic, ja no ho diguem, aquí no es fa pràcticament res".
He ílegit que aquest mes s'ha superat el
"Construíem tenint en compte que l'arquitectura no és solament un art de celebració publicitària sinó un art al servei molt immediat"
màxim històric de construcció que hi va haver els anys setanta. A Holanda també s'ha viscut un enorme creixement en la construcció d'habitatges però, a diferencia d'aqui. el
'Hi ha molta gent que arrossega des de fa
procés s'ha planificat a anys vista, hi ha
anys la idea de la macrocefàlia de
hagut tota una investigació tipològica, un
Catalunya. Jo no hi estic d'acord; però en
sistema nou de concursos, etc. Tinc la im-
qualsevol cas si fos així és impossible de
pressió que tant en el camp del planejament
corregir... Barcelona no és o no hauria de
com en el camp de la tipologia hem tornat a
ser només la capital de Catalunya, sinó
construir uns creixement tremends com als
d'una àrea geogràfica mediterrània molt
anys 70. que han acabat de destruir els en-
important, ja que té una dimensió adequa-
torns de les nostres ciutats i que i no s'ha
da —és més gran que Gènova o Marsella—
aprofitat l'eufòria per a millorar la situació
. Hauria de tenir el port i l'aeroport que cor-
heretada...
respon a una capitalitat del Mediterrani. Per tant, la mancança no és que la ciutat sigui
-Jo crec que s'ha fet tot sense cap pla seri-
molt gran, és que és gran i no té els serveis
ós, ni d'investigació ni de respostes reals,
que calen d'ús col·lectius per a tota l'àrea
que hi ha una manca de visió del progrés
de la qual n'és cap i casal.
econòmic de Catalunya o hi ha una visió però una incapaciiat per resoldre-la".
D'altra banda, jo crec que és molt diffcil canviar aquest model, i per a mi aquest és un dels grans errors del govern de la
negativa. Catalunya compta amb un govern
Si de l'arquitectura ja és difícil parlar-ne, què
Generalitat, que es pensa que el que s'ha
pensant que s'havia de ler a uns preus ade-
de la Generalitat que no té cap interès per
opines de l'urbanisme que s'està fent?
de fer és posar un aeroport a Reus i un
quats, en un període concret, i fent uns pro-
la cultura, però absolutament cap. és a dir.
lectes molt simplifïcats. Es a dir, tenint en
que no fa cap operació de cultura de gran
'Considero que en aquesta primera època
compte que I arquitectura no és només un
envergadura, un govern que no ha sabut
de la democràcia s'ha destruí! molt paisat-
una relativa centralització de serveis és
art de celebració publicitària sinó un art al
acabar
d'Art de
ge de Catalunya, molt. En realitat ha conti-
adequada. El que s'ha de fer és que la ca-
servei molt immediat. Llavors és clar, si això
pacitat de gaudir de Barcelona estigui es-
"Construíem amb el que hi havia al mercat i
el Museu
Nacional
alire a Girona, i amb això resol els problemes. Calalunya té una dimensió en què
Catalunya. Però ei problema és sobretot
nuat una degradació del paisatge de
només ho saben fer els arquitectes medio-
econòmic, és un país que tothom ha marxat
Catalunya i una degradació bastant impor-
tesa a tot Catalunya i això només s'acon-
cres, malament, perquè sembla que ho hau-
a treballar a Madrid —només queda un gran
tant dels suburbis. Potser la perifèria de
segueix amb una gran xarxa telemàtrca i
rien de saber fer els millors arquitectes. Hi
banc. les grans indústries pràcticament han
Barcelona ha millorat, però la perifèria de la
amb una gran xarxa de ferrocarrils".
ha hagut exemples d'arquitectes que han
desaparegut, els audiovisuals no existeixen,
Bisbal, per exemple, és horrible. Totes
treballat amb molta capacitat professional i
l'editorial encara es manté fins que una
aquestes ciutats de segon ordie que man-
I quin creus que podria ser el paper de les
al mateix temps amb molta inventiva artísti-
d'aquestes grans editorials es decideixi a
tenien una certa qualitat urbanística han
altres ciutats de Catalunya?
L'entrevista a O r i o l B o h i g a s
H
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
El tema
què cap escola privada no els vol? Resulta que hi ha una ciasse i una raça per a l'escola privada, i una raça i una situació econòfa als grans equipaments. Crec que està molt mica per a una escola pública. Així resulta bé la descentralització de les universitats, i impossible que algú que tingui quatre quarque això s'ha planteja! bé, però lambè pen"No ho sé. no puc opinar gaire. Jo el que tets vagui a l'escola pública perquè es tropenso és que el problema és la Universitat, ba amb una institució desorganitzada, asoés a dir, el concepte de universitat. Cada cial, això és molt greu. Si tota fos pública, vegada més penso que les coses que no per força tothom passaria pel mateix sistefuncionen no s'han d'arreglar, s'han de su- ma d'igualtat educacional". primir i tornar-ies a començar-les de nou. Per exemple, no sé perquè serveix la Uni- Tornant a la Universitat, si resulta que la universitat Politècnica de Catalunya- Les escoversitat publica és incapaç de generar noles funcionaven millor soles. Per què es ne- ves perspectives, ara per ara, l'única possicessita la concentració de la Universitat? I bilitat de fer alguna cosa de nou són les uniuna altra cosa, al mateix temps hi ha una versitats privades. dispersió del contingut de les facultats en e!s departaments. Una escola d'arquitectu'Segurament, i per tant això vol dir que funra és una cosa que ha de tenir una identitat, ciona malament. I que s'ha de tornar a cofins i tot ideològica i metodològica, i resulta mençar de nou. Jo, el que he proposat, una so que és lògic que el gran Auditori sigui a que d'una banda té l'esforç centralitzador i mica de debò i una mica en broma, és que Barcelona, que la gran biblioteca sigui a centrípet de la Universitat i. d'una altra, la s'haurien de suprimir les universitats, s'hauBarcelona i. si m'apures, que el gran hospi- dispersió que provoquen els departaments, rien de suprimir els departaments i instituir tal estigui a Barcelona. Per dïr-ho amb (ra- cadascun convertit en un petit regne de Tai- escoles autòctones, per exemple, l'Escola fes. Avui una escola d'arquitectura no pot d'Arquitectura del Vallès. l'Escola d'Arquitecses d'aquestes que la gent utilitza, jo crec que la Catalunya-ciutat només es pot fer a decidir quin serà el seu perfil, quin tipus de tura de Girona, l'escola d'aparelladors, i que base de fer que els sistemes de comunica- professional formarà, perquè cada departaaixò fos controlat per un consorci d'univerció siguin fàcils, intensos i freqüents de tal ment decideix el que vol i la Universitat desitats de la Generalitat. Encara que jo premanera que toi es pugui interretacionar. cideix també el que ells volen. Així. i mal que feriria que les universitats o les facultats no em pesi. les escoles privades van pel camí Considero que en comptes de la Catalunyapertanyessin ni a l'Estat ni a les autonomiciutat hi ha la possibilitat de la Catalunya de de triomfar perquè hi ha molta més llibertat es, sinó als ajuntaments que són els únics les ciutats, és a dir, hi ha moltes coses que i capacitat d'instituir uns criteris, la llàstima que fan fes coses ben fetes...". és que sovint són criteris equivocats, però es poden descentralitzar, que les ciutats importants tinguin la seva pròpia estructura almenys són criteris". S'ha parlat molt de la joventut conservadocultural, econòmica, etc. Però hi ha coses ra, però fixa't quines són les generacions que només n'hi pot haver una o dues'. Explica'm això... d'arquitectes emergents i amb quins poders 'No es pot negar la dependència de les al-
tres ciutats respecte de Barcelona pel que
sos, la dificultat de posar-hi ordre... De (et el prestigi internacional que té ara l'escola és, probablement, superior al que tenia quant tu hi eres. Com veus la universitat ara?
"Les escoles privades van pel camí de triomfar perquè hi ha molta més capacitat d'instituir uns criteris, la llàstima és que sovint són equivocats"
Hi ha un altre aspecte que és el tema de la formació. Jo recordo ei paper que vares tenir en ia transformació de l'escola d arquitectura, la complexitat, la barreja d'interes-
estan relacionats... "Es que jo estic en contra de qualsevol ensenyament privat. Com volem que s'integrin, "El problema general és aquesta jerarquitper exemple els magrebins, que van a l'es- zació de la política europea, on tothom és cola pública perquè és la que els toca i per- neoliberal, capitalista salvatge i amb la llei del mercat per damunt de tot. Amb això. no Albert Ca»nov» és pot fer cultura ni resoldre els problemes col·lectius..."
ris: can Cuyàs, a ciutat Meridiana; Diagonal Mar i l'edifici del Patronat Municipal de l'Habitatge al nus de la Trinitat. "Crec que això de Can Cuyàs és una barbaritat absoluta. Jo recordo que en ple franquisme ja es va plantejar, eren uns terrenys d'una societat vinculada a Samaranch. Recordo que la Comissió d'Urbanisme ho va parar i ho recordo molt bé perquè llavors Martorell formava part de la Comissió d'Urbanisme i es va obstinar a parar aquesta operació i la dels turons que hi ha al davant. I a la (i ha passat el que ha passat, ha arribat la democràcia i no ha poguí ni frenar allò que el franquisme ja havia frenat. Aquesta dispersió de nuclis urbans fora de la Irama urbana a mi em sembla un disbarat i, a part de tot. és tan lleig que només això sols ja és una insolència... "Diagonal Mar es podria fer millor, em sembla. Em fa una mica de por que no esdevingui un cert ghetto. Tol i així, des dels primers projectes, hi ha hagut una millora substancial, ja veurem quins graus de privatització tindrà. El que si em sembla un bunyol són les cinc illes d'abans d'arribar a Diagonal Mar. Es va convocar un concurs entre cinc arquitectes i aquests van copiar exactament el que havia proposat l'Ajuntament. Hi havia l'oportunitat de ler una façana de Barcelona amb una mica d'interès. Jo no dic que la Vila Olímpica no tingui elements discutibles, però almenys té l'intent d'explicar el que serà la ciutat. Aquelles cinc illes estan mal concebudes urbanísticament, mal lligades amb la part del darrere, etc. "De l'edifici del nus de la Trinitat, n'he sentit moltes crítiques. Crec que és una intervenció molt bèstia en un lloc on no fa ciutat, enmig d'unes autopistes... Tornem a anar a les "andadas' amb això de dispersar la ciutat...'
Tu sempre has destacat el lligam entre l'arquitecte i la societat. Em fa l'efecte que el recurs a la forma és una manera també de
No s'està retornant a una manera de fer ciutat que ja semblava superada?
no haver de comprometre's amb res. Des del desconstructivisme fins a l'informalisme, com veus aquests moviments?
"No ho sé. tol em sembla bé i tot em sembla malament, de (et. No crec que els problemes s'hagin de dirimir a través de consideracions purament estilístiques, jo crec que amb una arquitectura deconstructivista o amb una arquitectura informalista o amb una
"No és que no hi hagi control; el que passa és que la iniciativa no és pública. Torna a haver-hi un moment en què la iniciativa arrenca dels privats, abans una iniciativa era municipal i anaves a buscar els privats per (er-ho correctament, però ara en aquest moment són els privats els que porten la iniciativa, el cas Barca 2000, el cas de l'Espanyol..." •
arquitectura minimalista es pot donar el servei i la seriositat professional que es reclama. No és tant el problema estilístic com el problema del punt de partida, de què has de servir, a qui has de servir, com has de servir a la societat".
Deixa'm demanar-te tres darrers comenta-
L'entrevista a Oriol Bohigas
Joan Sabaté A/e: informatiu@apabcn.es
Punts de vista
més professional K * f l ense voler entrar en disquisicions, H J f l que entenc que no condueixen a res, sobre si les xifres, o els índex d'incidència, són millors o pitjors que en d'altres anys, vull aprofitar les línies que m'olereix L'INFORMATIU del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona per intentar reflectir la filosofia que des del Gremi de Constructors d'Obres de Catalunya estem duent a terme, en l'àmbit de la prevenció dels accidents. Les línies bàsiques que defineixen el nostre projecte, que arranca des d'abans de la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals, són: o la sensibilització de tots els agents del sector, o la implicació dels empresaris i treballadors executors d'obres. Per aconseguir-ho, comptem amb les eines següents: o col·laboració amb d'altres institucions i
SEGONA QUINZENA D'ABRIL 2000
B
Crec honestament que tots ho hem de fer millor, no es tracta que dins del sector les empreses constructores siguin les culpables dels sinistres que es produeixen. Quan malauradament es produeix un accident, el conjunt dels que participem en el sector ens hi hem de sentir implicats i compartir la part alíquota de culpabililat que ens pertoca, i reflexionar sobre com podem evitar en el futur situacions semblants. En especial: o el projectista, perquè pot ser el disseny del seu projecte qui ha estat el desencadenant inicial del sinistre, o la direcció facultativa, que amb la seva actuació o inacció, no ha sabut o pogut detectar errades en l'execució que podrien haver evitat la lamentable situació de l'accident,
laboració de tots els agents del sector, millorarem la seguretat, les xifres de sinistralítat i índex d'incidència, però cal que cadascun des de la posició aporti tols els recursos intel·lectuals, professionals í econòmics perquè el nostre sector, i les empreses constructores, deixin de ser els "despreocupats" per la vida dels seus professionals. •
o el promotor públic o privat, dotant, mitjançant l'estudi de seguretat, els pressupostos necessaris per dur a terme amb seguretat l'execució de les obres, o el coordinador, fent un seguiment exhaustiu de les mesures de seguretat, adequant també, si escau, la dotació pressupostària a les necessitats reals de seguretat de les obres i exigint al constructor l'adopció real de mesures. o els subcontractistes i industrials, exercint la seva activitat respectant les mesures de seguretat de les obres i reposant els elements col·lectius de protecció quan finalitzin la seva activitat,
Joan San taula ria
0 els treballadors, essent conscients que el que hi ha en risc és la seva pròpia salut 1 actuant amb diligència, fruit d'uns coneixements adquirits amb la formació i l'experiència; i observant, respectant i mantenint les mesures de seguretat persistents o exigint que s'apliquin a l'obra, • l'administració/mútues/serveis de prevenció. Tots estan en crisi quan la sinistralitat del sector no es redueix.
empreses, o formació a empresaris i treballadors, o diàleg i col·laboració amb l'autoritat laboral. És en la vessant de sensibilització de tots els agents del sector, on vull centrar el meu escrit, ja que el col·lectiu d'aparelladors té molt a veure i a dir sobre la seguretat en les obres.
Malauradament, són els professionals que executen les obres, els treballadors d'empreses constructores, qui pateixen accidents i la vinculació immediata és la del constructor, qui finalment apareix davant la societat com el despreocupat obssessionat només per acumular beneficis a costa de la vida dels obrers, etc, i qui pateix les conseqüències en forma de sancions socials i administratives en forma de multes d'imports cada vegada més elevats.
"Tots ho hem de fer millor, no es tracta que dins del sector les empreses constructores siguin les culpables dels sinistres que es produeixen"
No rebutgem cap responsabilitat, i és per això que continuem lluitant per què el sector sigui més professional i hi participin aquelles empreses que puguin acreditar els seus coneixements i experiència, mitjançant la proposta de "Definició i regulació del constructor" que perfila l'article 11.2.b de la LOE i que el Col·legi d'Aparelladors coneix i recolza. Mitjançant aquesta iniciativa, i la col·-
President del Gremi de Constructors d'Obres de Catalunya
L'INFORMATIU.
Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: intormaliu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic: h ttp'J/VAW/.a pabcn.es Consell de redacció: Caries Cartanà, Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Carlanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Díe, Chopo Disseny gràfic: RGR Fotòllts: imprès Autoedició S.L. Impressió: Vrking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2B02 Subscripcions: Elisenda Pucumll Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 8ages-Beígueiíà: Plana de l'Om. 6 03240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pino!. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Mmerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de 8uen Gerent Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'Opinió de L'INFORMATIU
El noticiari
I SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
R E H A B I L I T A C I Ó
I
M A N T E N I M E N T
Inspecció Tècnica d'Edificis Mite o realitat Les d i f e r e n t s i n t e r p r e t a c i o n s de ITTE
tar una línia lògica per introduir la cultura
vi no contemplen la globalitat de l'edifici. I
ens trobem en la proposta més completa
a l'Estat espanyot
del manteniment dins els edificis. Les pri-
és en aquest punt on està bé aturar-nos i
arreu de l'Estat: és una inspecció global de
meres inspeccions d'aluminós, la Llei de
mirar a fora. Altres comunitats autònomes
l'edifici, és obligatòria a partir de l'u de ge-
Segurament, tots estem d'acord en què és
l'Habitatge, el Llibre de l'Edifici, la prova pi-
(Generalitat Valenciana) i altres municipis
ner del 2000 i té una periodicitat de deu anys
l'ITV d'un cotxe. Els seus objectius cerquen
lot de l'anomenada Cèdula de l'Edifici són
(Madrid. Cadis, Sevilla) prenen la iniciativa i
Mite o realitat?
la seguretat durant la conducció, és una ins-
diferents estadis de comprensió del proble-
estudien com plantejar l'ITE. Ben cert que
pecció global tècnica dels punts claus del ve-
ma de conservació del parc immobiliari i de
algunes propostes tindran dificultats d'apli-
hicle, és periòdica, és obligatòria i es con-
propostes innovadores per a resoldre'l.
cació però el problema de conservació del
irola el seu compliment. Quan estem parlant
Malauradament, les iniciatives que final-
parc edificat és prou important per tractar
de l'ITE, generalment, també s'entén que el
ment s'han pres han anat perdent la cohe-
de regular seriosament aquests tipus d'ins-
seu objectiu principal és la seguretat de l'ús
rència dels plantejaments inicials. De la
peccions.
de l'edifici, es considera que la inspecció
Cèdula de l'Edifici es va passar al Progra-
Potser la iniciativa més coneguda és l'ITE
hauria de ser global (estesa a tot l'edifici),
ma de Revisió de l'Estat de Conservació
endegada per l'Ayuntamiento de Madrid que
hauria de ser periòdica amb uns terminis ra-
dels Edificis d'Habitatges que era un dicta-
es basa en la inspecció de la globalitat de
onables i, coneixen! el tarannà del nostre
men global però que fins al moment no és
l'edifici i particularment en la creació d'un
país, caldria que fos obligatòria i objecte d'un
ni periòdic ni obligatori. Per una altra ban-
cens. el que l'ordenança anomena Registro
seguiment o control.
da, diversos municipis han proposat certifi-
informàtico
cats periòdics i obligatoris però que en can-
sujetos a inspecciòn tècnica. En aquest cas,
A Catalunya ja fa uns anys que vam ence-
centralizado
de tos
edificios
•
Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: 5erma@ap3bcn.es
Jesús Fernàndeï Servei Normativa A/e: sit@apabcn.es
Àmbit autonòmic
Obligatorietat de la Inspecció
Voluntària
Otfgatoria
Obligatòria
Ctügatona
OWigaiòria
Obligaiòna
-
5anys
10 anys
10 anys
10 anys
Sanys
SO anys 0 edificis catalogats
15anys
10 anys
15 anys
20 a-iys
Periodicitat de la
Antiguitat •nínlma delsedífic s a Inspeccion at
j
Any 2000 Any 2001 Termini per relitzar la
>100anys
Any 2002
50-100 air/s
Any 2004
-
16-50 anys
Any 2005
-
10-16 anys
Obligatòria
10 anys
20 anys
i
10 anys
OWgatoria
50-100 1040
íOa/iys
Banys lOanys iQanys
E d t a tatakigas
20-100 anys >50airys
Obligatòria
Educa del COTTE hstàcic j^Oanys
>iMa!ys
>1[»anys
Any 2003
•
5O-10O anys
siOOinys
SW) anys
50-1H) anys
20-30 anys
inspecció Any 2006 Tipus d"edificis Àmbit de la
25-50 KT/S I0-Z5an/s
10-50 anys 15-SOflnys
|
Etfostfhabfetges
Tots
Tots
Tots
Tols
Tots
Tots
ToU
Tots
Global
Global
Façana i coberta
Façana í coberta
Façana i coberta
Façana i coberta
Global
Global
Global
Regisire informàtic centralitzat dels edificis subjectes a inspecció tècnica
Regisire informàtic centralitzat üe!s eolfiàs subjectes 3 hspeccíó tècnica
Registre de inspecció tècnica de [edlicaco de la gerència <Turbanisme
Cens referits Testat Establiment d'un cens dels edificis
-
dels paraments exteriors al mimidpi <f Esplugues de Uobregat
(1) Decret 158/1997 Dictamen tècnic
(4) Ordenança sobre conservació i segure-
(6) Ordenança sobre conservació i segure-
(Generalitat de Catalunya)
tat dels elements dels paraments exteriors
tat dels elements dels paraments exteriors
(Ayuntamiento de Càdiz).
(2) Llei reguladora de l'activitat urbanística
dels edificis i construccions. Juny 1999.
dels edificis. Desembre 1998.
(9) Proyecto modificado de la Ordenanza
de la Generalitat Valenciana. Novembre
(Ajuntament d'Esplugues de Llobregat).
(Ajuntament de Premià de Dalt).
sobre inspeccion tècnica de edificaciones. Setembre 1998 (Ayuntamiento de Sevilla).
1994 (Generalitat Valenciana).
(5) Ordenança sobre conservació i segure-
(7) Ordenanza sobre conservación, reha-
(3) Ordenança del usos del paisatge urbà
tat dels elements dels paraments exteriors
bilitación y estado ruinoso de los edificios.
de la ciutat de Barcelona. Març 1999.
dels edificis. Juliol 1999
Gener 1999 (Ayuntamiento de Madrid).
(Ajuntament de Barcelona).
(Ajuntament de Montcada i Reixac).
(8) Ordenanza de conservación y retia-
bilitación del casco antiguo. Febrer 1999.
GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS. La tendència europea Jornades Internacionals, dies 15, 16 i 17 de juny del 2000
Dijous, 15 de juny Matí - El manteniment a Europa Ramon Graus, CAATB - Ouè és mantenir segons les normes? Claudio Molinari, Politecnico de Milano - L'experiència del cosí global a França Michel Jouvent, Association Apogée - Taula rodona: Construir i manteni Modera: Cèsar Díaz. Universitat Politècnica de Catalunya Tarda - Presentació de comunicacions D i v e n d r e s , 16 d e j u n y "Matí - La contractació del manteniment. Noves tendències Manuel Corretger, enginyer consultor en manteniment - L'Observatori del manteniment Michel Jouvent, Association Apogée - Aproximacions a la vida útil dels components de l'edifici Renato lovino, Università di Napoli Federico II - El paper del Facility Management en la gestió d'edificis Alex Pettifer, Sheffield Hallam University - Taula rodona: Inspecció Tècnica d'Edificis Modera: Xavier Casanovas, CAATB Tarda - Presentació de comunicacions - Debat per grups Dissabte, 17 de juny Mati - Aplicacions informàtiques i manteniment Ferran Bermejo, ITEC - Resullals. Enquesta Manteniment 2000 Xavier Casanovas, CAATB - Presentació de les conclusions dei debat per grups - La teoria i la pràctica Óscar Tusquets, arquitecte - Taula rodona: El manteniment del futur Modera: Rafael Bellmunt. ITEC
Les Jornades tenen com a objectiu obrir un debat europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que es porten a terme en els diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis i que s'han consolidat com a bones pràctiques a seguir.
COMUNICACIONS ACCEPTADES A 29 DE MARÇ:
La contribució de la tecnologia sostenible al projecte de rehabilitació M. Isabella Ami ran te - Sergio Rinaldi, Seconda Università degli Studi di Napoli Actuació al llarg de la vida útil d'un edifici Rafael Bellmunt i Ribas, ITEC Presentació de la base de dades, tècnica i econòmica del Manteniment Preventiu Ferran Bermejo i Nualart, ITEC Model per l'estandardització d'un projecte adaptat als contextos canviants Josep Maria Buxó Massaguer, Sumasa La influència dels usuaris en el manteniment dels edificis d'habitatges Enric Casanovas Ripoll, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Actuació del Project Manager d'una promoció immobiliària residencial en l'àmbit del manteniment Santiago Cervelló, Immobiliària Colonial Test Manteniment". La inspecció tècnica i mediambiental d'habitatges Ana Chust Peters, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona El requisit de mantenibiütat en el projecte Patrizia Desiderio, Università degli Studi di Napoli "Federico II"
Manteniment i gestió ambiental d'edificis: estratègies per assumir els reptes i exigències del nou mil·lenni Mauricio Espatiat Canu, IGEMA Ingeniería y gestión integral del ambiente interior. S.L Ledifici sostenible Juan Francisco García Guerrero, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla Fórmula de càlcul del cost del manteniment anual d'un edifici José Luís García Salazar, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Múrcia Incidència de les diferents tipologies constructives en l'estat de conservació de la façana d'un edifici Jesús Herminio Alcaniz, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Múrcia Gestió dels costos de funcionament dels edificis: un model Joan Miró Bedos.Tbk Gestión S.A Descripció del pla d'optimització de! manteniment de ies instal·lacions i elements constructius dels edificis municipals de l'Ajuntament de Barcelona Joan Miró Bedós, Tbk Gestión S.A. Gestió d'edificis orientada a l'usuari Ramon Molist, Consorci de la Zona Franca de Barcelona
Juliàn Pérez Navarro, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Múrcia L'execució del manteniment d'edificis. Les eines pràctiques Albert Plà. Escola Elisava. Centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra Els contractes de manteniment com instrument per millorar la qualitat i els costos dels serveis Albert Pons Pujol, Immobiliària Colonial Actuació del Facility Manager en el procés de reutilització dels actius immobiliaris Antoni Quintana Poblet, Sumasa Importància de! disseny en la mantenibililat d'un edifici César Salvatierra Villada, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla La propietat horitzontal responsable: Gestió i autogestió del manteniment Jordi Sanuy - Josep M ! Oliveras, ADIGSA Durabilitat de fes estructures de formigó armat PedróTejera, Facultad de Arquitectura de La Habana
Desenvolupament de la Campanya de conscienciació de la necessitat delmanteniment dels edificis 3
SEUS DE LES JORNADES:
- Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona • Bon Pastor, 5 08021 Barcelona - Institut Français de Barcelona • Moià, 8 08006 Barcelona PREU DE LA INSCRIPCIÓ:
75.000 PTA (inclou assistència a les Jornades i documentació) • Telèfon inscripcions: 932 40 20 60 / Far 932 40 20 61 SECRETARIA OE LES JORNADES:
Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. • Tel: 932 40 23 66 Fax: 932 40 23 60 • A/e: serma@apabcn.es - Web de les Jornades: www.apabcn.es/mantenim
I SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
•SA
Eixample és més que
•
una zona central de la
•
El noticiari
Elisenda Capera:
ciutat de Barcelona. L'Eixample és el centre de la ciutat, i
"La prioritat és posar al dia els edificis i garantir-ne la seguretat
no solament en el sentit geogràfic, sinó també des del punt de vista de la seva potencialitat econòmica i cultural. És evident que un centre amb un segle de vida en un món canviant ha de plantejar-se quina ha de ser la seva evolució. És per això que l'Ajuntament
Entrevista
de Barcelona va dissenyar el Pla de revitalització de l'Ei-
LLeida, Gremi de Constructors d'Obres de
ProEixample, empresa
Quina és la situació avui del parc immobiliari
representa un 16% de! total del parc del dis-
mixta creada per l'Ajuntament
en els diferents barris que composen l'Eixam-
tricte, han iniciat tràmits a l'Oficina de
Catalunya, Gremi Empresarial d'Ascensors
ple de Barcelona?
Rehabilitació de ProEixample. És a dir, els
de Catalunya, Gremi d'Empreses de Pintu-
propietaris o representants d'aquests edifi-
ra de Barcelona, Banesto, FECSA ENHER
xam ple.
l'any 1996, neix amb L'objectiu de dur a terme la seva implementació. Un dels eixos
TEixample s'estructura en cinc barris: la
cis han endegat, en aquest període, la
I, S.A.. Gas Natural SDG, S.A. i AGBAR, S.A."
Dreta, l'Esquerra, el Fort Pienc. la Sagrada
tramitació d'un o més dels serveis que
priori- taris de
Família ï Sant Antoni. Aquests presenten una
ofereix l'Oficina."
ProEixample és promoure la re-
tipologia edificatòria homogènia i, en tots,
habilitació i difondre La cul-
s'hi troben edificis antics i moderns. Quant
Quina és la tasca que du a terme l'Oficina de
sió de la qualitat de les intervencions en
a la rehabilitació, ei nostre àmbit d'actuació
Rehabilitació de ProEixampte ?
els edificis?
àmbit, assenyalem tres àrees declarades de
d'actuació
tura del manteniment dels edificis. Rehabilitar-Los i mante-
ProEixample fa alguns tipus de supervi-
és tot el districte de l'Eixample. Dins d'aquest l'Oficina de Rehabilitació de ProEixample
"Des de l'Oficina de Rehabilitació de
"rehabilitació preferent' (Sagrada Família,
es va crear l'any 1996 amb el doble objectiu
ProEixample garantim que el procés de re-
de vida. EL futur de l'Eixample
Fort Pienc i Sant Antoni), en funció de la
d'impulsar actuacions de rehabilitació amb
habilitació esdevingui més ràpid i més fàcil
passa per la rehabilitació dels
densitat d'habitatges, de l'antiguitat del parc
qualitat i de facilitar i agilitar la tramitació
per a l'usuari. Pel que fa a aquells que sol·li-
edificis. Amb un sòl que no
d'edificis i de l'edat i el nivell econòmic dels
de tot el procés de rehabilitació. L'Oficina
citen els nostres serveis tècnics, els garan-
ofereix un servei integral que permet al pro-
tim la realització d'intervencions amb crite-
nir-los és invertir en qualitat
permet el creixement, mante-
residents".
pietari, administrador o professional realit-
ris de qualitat i eficàcia, responent a les
Com ha respost la iniciativa privada als ajuts
zar totes les gestions necessàries per re-
necessitats específiques en cada cas.
econòmics per a fa rehabilitació?
habilitar un edifici, alhora que actua com a
"En demanar una llicència d'obres, s'exi-
finestreta única en la tramitació dels ajuts i
geix que hi hagi un tècnic com a responsa-
nir i millorar el parc d'habitatges és l'actuació fonamental per a convertir l'Eixample en un espai atractiu per a
"En els darrers quatre anys, es fa palesa una
subvencions que ofereixen les administra-
tendència creixent de la inversió privada en
cions públiques i dels que es deriven dels
licita una subvenció, es controla en finalit-
rehabilitació a l'Eixample, passant d'un to-
convenis signats entre ProEixample i altres
zar l'obra que el resultat sigui el previst a
en plena efervescència rehabi-
tal de 2.726 milions de pessetes (16,4 mili-
empreses o institucions.
l'inici. Ara bé, no hi ha un control de segui-
Litadora, i l'Eixample n'és una
ons Euros) l'any 1996 a un total de 6.507
'Amb l'objectiu d'incentivar la rehabilita-
milions de pessetes (39,1 milions Euros)
ció, el mes de gener passat, vam renovar
l'any 1999.
viure-hi. La ciutat es troba avui, per diferents motius,
bona mostra. Per tal de conèixer alguns aspectes de les actuacions en rehabilitació dutes a terme per ProEixample,
els convenis de col·laboració amb entitats i
"Amb el Gremi de Constructors d'Obres
"Pel que fa a l'import mitjà invertit en cada
empreses com ara el Col·legi d'Aparelladors
de Catalunya, hem signat un Protocol de
de Barcelona. Col·legi d'Arquitectes, Col·legi
qualitat, on es reflecteixen uns compromi-
tendència creixent en els darrers anys. En
d'Administradors de Finques de Barcelona-
sos per ambdues parts, quant al compliment
aquest sentit, el volum mitjà invertit en cada
Elisenda Capera, arquitecta i
actuació de rehabilitació ha passat de 2,4
directora de l'Àrea de Rehabi-
milions de pessetes (14.484 Euros) l'any
te tècnic i responsable del programa europeu Raphael pel que fa al seguiment i control d'obres.
ment de l'obra, ja que això és responsabilitat del tècnic director.
actuació de rehabilitació, s'ha observat una
L'INFORMATIU ha entrevistat
litació, i Pere Farré, arquitec-
ble de la direcció de l'obra i. quan es sol·-
1996, a 3,7 milions de pessetes (22.502 Euros) l'any 1999. l'any 1999 ha estat un bon any per a la rehabilitació a l'Eixample. La rehabilitació de façanes i balcons continua Ilderant tot el procés. Els dos àmbits d'actuació anteriorment assenyalats -façanes i locals- concentren el 8 1 % de la inversió total en rehabilitació a l'Eixample durant l'any 1999. La rehabilitació de locals té una incidència significativa a l'Eixample, en què l'any 1999 s'ha actuat i s'ha invertit més que l'any anterior. "En el període 1996-1999, el nombre de llicències concedides ha registrat un increment constant. Un total de 1.436 edificis, que
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
H El noticiari \LA
R E H A B I L I T A C I Ó
A
L ' E I X A M P L E
dels terminis de presentació dels pressupos-
característiques dels esgrafiats.
tos, la qualitat d'aquests i la determinació
"En aplicar aquest programa. ProEixample
de quina és la documentació que cal
ofereix uns avantatges que s'afegeixen als
presentar. I les empreses, per la seva ban-
ja existents en malèria de rehabilitació, com
da, garanteixen el compliment correcte de
ara subvenció del Dictamen tècnic de color
l'actuació, l'experiència en rehabilitació i el
i del cost de la prova de neteja i de les pro-
fet de tenir contractada una pòlissa d'asse-
ves de laboratori (petrogràfiques i micros-
gurança. Aquest protocol està previst fer-l'ho
còpiques) abans i desprès de la interven-
extensiu a d'altres col·laboradors amb els
ció, així com assessorament tècnic gratuït.
quals hem signat conveni,"
"És important dir que hi haurà edificis que no es podran acollir als ajuts encara que tin-
Conservar la façana i reconstruir l'edifici es
guin esgrafiats. ja que si aquests han estat
una pràctica que es veu en diverses zones de
pintats o s'ha fet una actuació manipulada
l'Eixam ple. És una forma de no abordar els
és difícil de recuperar-los."
problemes complexos que presenta la rehabilitació d'edificis?
En el moment de fer una rehabilitació és preceptiva la presentació d'un estudi del color.
"El tipus de rehabilitació a realitzar depèn
Hi ha companys que es queixen que no se'ls
de la situació globa! de l'edifici i del pressu-
permet elaborar aquests estudis i que tots
post i decisió dels propietaris. Des de l'Ofi-
han de passar per un sol lloc (Gabinet del
cina de Rehabilitació sempre recomanen fer
Color). No és possible, en tot cas, preparar i
un dictamen tècnic de l'estat de tot l'edifici.
difondre un model definit d'aquest tipus d'es-
I, en basant-se en aquesta informació, ac-
tudi perquè els tècnics puguin preparar-lo
tuar tí'acord amb els condicionaments de
de manera oberta?
75 anys de l'Hospitalet L'Hospitalet de Llobregat celebra el 75è aniversari de l'obtenció del títol de ciutat que Li va atorgar el rei Alfons XIII
cada cas en particular." "El Pla del Color de la ciutat va ser redactat La Comissió Europea dóna recolzament a la
per l'arquitecte Joan Casadevall, a petició
recuperació dels esgrafiats modernistes de l'Ei-
de l'Ajuntament de Barcelona i amb el pa-
xample, per mitjà del programa Raphael, amb
trocini de Pinturas Procolor. Qualsevol tèc-
et projecte "Manteniment Conservatiu d'Esgra-
nic que conegui el Pla del Color pot fer un
fiats" que lidera i coordina ProEixample. Quin
estudi de color amb fotografies, descripció
I Hospitalet de Llobregat celebrarà amb un seguit d'actes lúdics i festius el
és l'estat actual d'aquest projecte?
dels elements de la façana i explicació del
I 75è aniversari de l'obtenció def títol de ciutat, atorgat l'any 1925 pel rei
tractament a fer en cadascun dels elements,
Alfons XIII. Amb motiu d'aquesta celebració, l'alcalde Celestino Corbacho va oferir
"Es tracta d'un programa pilot (1999-2001)
i donant un color amb un codi de referència
el passat 16 de febrer una recepció a les entitats de la ciutat, al Palauet de Can
que consisteix a aplicar la tècnica de la nete-
de la carta del Pla del Color. L'estudi de co-
ja en sec a la façana principal de 40 edificis
lor determina els colors originals de la faça-
S'ha previst la celebració de diversos actes que s'aniran succeint fins al mes de
de l'Eixample. Aquest programa, innovador i
na de l'edifici. El tècnic pot presentar una
desembre, aniran destinats a tots els sectors de la població i seran organitzats amb
respectuós amb el patrimoni, és pioner en
proposta de colors, sempre que vagi acom-
la col·laboració dels ciutadans, empreses, entitats, associacions i comissions de
l'aplicació de les directrius europees en ma-
panyada de la documentació adequada."
festes. Del programa previst destaca l'exposició 75 anys de ciutat, la inauguració de
tèria de restauració d'edificis residencials i
Buxeres.
la Biblioteca Central Tecla Sala i la celebració d'un concert a càrrec de l'Orquestra
comporta la difusió de noves tècniques de
S'incorporen criteris de protecció del medi
Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'Orfeó Català i solistes, sota la
manteniment i restauració d'esgrafiats.
ambient (energies renovables, materials eco-
direcció de l'hospitalenc Antoni Ros Marbà. El programa inclou també un homenat-
lògics, mim'mització de residus) en els pro-
ge als comerços i les empreses que ja eren a l'Hospitalet l'any 1925, un homenatge
cessos de rehabilitació?
a les persones de 75 anys i un programa pedagògic adreçat a les escoles.
"Conjuntament amb Barcelona, hi participen tres ciutats europees: Brussel·les, Viena i Gènova- També hi ha uns col·-
D'altra banda, les Festes de Primavera, les festes majors dels barris i els premis
laboradors locals que són l'Institut Gaudí de
"Els nostres objectius
són
Ciutat de LHospitalet es faran també ressò de la celebració d'aquest aniversari. El
la Construcció, l'Institut Jaume Almera
incentivar la rehabilitació dels edificis, ga-
75è aniversari de la ciutat té un logotip propi dissenyat pel creatiu Claret Serrahima,
prioritaris
(CSIC), l'empresa MPA (Matèries Primeres
rantir la seva estabilitat i la seguretat de les
president de l'Associació de Directors d'Art i Dissenyadors Gràfics i Premi Nacional
Abrasives), el Gabinet de Color i l'ICUB
façanes, així com adequar les instal·lacions
de Disseny.
(Secció d'Arqueologia/M useu d'Història de
a la normativa vigent.
la Ciutat).
"Ara bé, la protecció del medi ambient ens
"A l'Eixample. hi ha censats uns 400 edi-
preocupa molt especialment. Poc a poc,
ficis amb esgrafiats modernistes. Aquest
anem introduint criteris de protecció del medi
programa, com hem dit, s'aplicarà a 40 fa-
ambient, com ara la substitució de les
çanes. Enguany, tenim tres edificis acabats,
canonades de plom, l'eliminació del PVC.
tres en fase d'obres, tres a punt d'inici
la utilització de materials naturals en els
d'obres i sis pendents de realitzar les pro-
projectes Raphael, etc.'
ves de neteja."
Quins són eís procediments que estudieu?
'Actualment s'estan fent proves de neteja amb diverses tècniques (projecció d'abrasius, projecció d'àrids mtcroesferes, aigua nebulitzada. etc). per analitzar els avantat-
Imma Casado
ges i inconvenients i anar adequant-les a les
A/e: informatiu@apabcn.es
•
I SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari I-
I 12
ESPECIAL SANT JORDI 2000 Quan ja s'apropa el dia de Sant Jordi, L'INFORMATIU dedica unes pàgines a Les novetats editorials en l'àmbit de La construcció i l'arquitectura i també de la cultura en general. Per aquest motiu hem preparat un sondeig entre eLs aparelladors i arquitectes tècnics on es demana què llegeixen habitualment i quins Llibres recomanarien per la diada de Sant Jordi. ALgunes de les respostes s'han rebut per correu electrònic a través deL qüestionari que es va instal·lar a L'INFORMATIU eLectrònic.
0- Nom, cognoms i tipus d'exercici professional. 1. Dins de les teves ocupacions i aficions, tens per costum reservar un temps per a la lectura? 2. Quines són les teves preferències {novel·la, assaig, poesia...)? 3. Tens algun llibre de capçalera? 4. Qué has llegit darrerament o llegeixes actualment? 5. Quins tilois recomanaries als lectors de L'INFORMATIU?
culls d'articles curts com els que ha publicat Adolf Tobena. 3. Agafo un llibret de poesia. M'està bé la d'Albert Roig, Enric Casassas, Miquel Marti i Pol, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marsal, Josep Vicenç Foix, Miguel Hernàndez...
de Nicolàs Maquiavelo. 4. Afirma Pereira, d'Antonio Tabucchi; El meu segle, de Günter Grass: Jo no sóc espanyol. de Víctor Alexandre. 5, Un món nou, de Federico Mayor Zaragoza; 6 milions d'innocents, del Col·lectiu J. 8. Boix.
4. Estic llegint Calaveres atònites, de Jesús Montcada. 5. Aquest que llegeixo. Ara, si no els fa res que no sigui publicat de fa poc, els recomanaria Cami de Sirga, del mateix autor.
0. Joan Bosch i Sampedro. Exercici professional com a liberal, i coordinador de la Confederació Catalana de la Construcció. 1. Dins de les meves ocupacions i aficions, tinc per costum llegir normatives i poemes.
0. Milagros Hierro i Manzaneres. Control d'execució a l'entitat de control Cotca, S A 1. SL 2. La novel·la i la poesia. També d'altres.
0. Ezequiel Bellet García. Exercici lliberal. 1.SÍ. 2. Novela històrica i viatges. 3. Sí, Donde el corazón te lleve, de la Susana Tamaro 4. Darrerament he llegit El ano que viene en Tànger. Ara estic llegint La vuelta al mundo en ochenta mundos.' 5. Cap en particular, crec que cal deixar-se portar, una mica, per la intuïció i la sort.
0. Joaquim Sierra Carbonell. Projectes i direcció d'obres bàsicament industrials de tota mena i edificis d'oficines. Actualment treballo a Enginyeria Torrella, S.A, de Terrassa. 1. Sí, però no gaire. 2. Novel·les, llibres tècnics actuals i antics, revistes informàtiques. 3. En tinc diversos, quasi tots antics, que em relaxen més, entre aquests Arquitectura y construcción, de Domingo Sugrarïes, dels anys 20; Agrímensura y arquitectura legal, de Marcial de la Càmara. de 1863; Manual de Agrímensura, de Josep Ferré. 4. La sonrisa de ta Gioconda, de Lluís Racionero. 5. El que estic llegint.
0. Josep Maria Calafell. Director de l'Àrea d'Exercici Professional del Col·legi. 1. Sí, habitualment, encara que quan llegeixo més llibres és per vacances. 2. M'agraden molts gèneres: novel·la, poesia, assaig, cinema... i, fins i tot, algun llibre d'habilitats directives. Em sedueix especialment el llibre que divulga coneixements científics d'autors com ara Oliver Sacks, Konrad Lorenz, Hubberl Reeves i també re-
3. No. 4. El acoso moral, de Marie France Hirigoyen. 5. Hojas de hierba, de Walt Whitman; Seda, d'Alessandro Baricco; El acoso moral, de Marie France Hirigoyen.
0. Jordi Ueal Giralt. Exercici liberal i professor de l'Escola d'Arquitectura La Salle. 1. Si, encara que menys del que voldria. 2. Novel·la i poesia, poc assaig. 3. Utopia, de Tomàs Moro i El príncep,
0. Joan Ardèvol. Exercici liberal. 1. No. només la premsa diària i, ocasionalment, llegeixo o entrelluco algun llibre o publicació. 2. Els llibres de cuina, les publicacions tècniques i els còmics (Vittorio Giardino, Milo Manarà. Hugo Pratt, Veyron, Enric Sió, Ivà, Jà, Reiser. 3. No. 4. M'ho passo molt bé amb La restauració objectiva, la memòria del SPAL, de l'Antoni Gonzàlez; amb els Quaderns d'Ignacio Paricio; i amb Moby Dick traduïda per Maria Antònia Oliver. 5. Cap. A mi m'agraden els llibres del Carles Reig, del Jesús Moncada, del Joan Perucho, del Gimferrer.
2. Preferentment poemes. 3. Els mots encreuats. 4. Actualment Las luces y las sombras, de Joan Margarit (bilingüe). 5. Tesoros de la poesia en llengua castellana (recull de poemes que als anys 50}, ja que em permet aprofitar els deu minuts abans de dormir.
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari >
C U L T U R A
I
LLIE
13
1!
Su.<inii;i Tunum Donde el conuún w llew ;QIIÉV
SEIIHLEVADO
M
A
9
I •
O M
MMR10 SHKNCKM JOH.NSON. M.D
de Carme Alborch. 5.-La casa de los espiritus, d'Isabel Allende; La salvatge. d'Isabel-Clara Simó: Ets ponts de Madison County. de R. J. Waller; La casa a mida, de Jan Baca.
0. Xavier Oliva i Rodés. Aparellador en exercici lliure. 1. No tinc gaire lemps en aquests moments, però procuro llegir durant les vacances. 2. Novel·la. 3. No. 4. La condició de pare i El gust amarg de la
O.-Jordi Viola i Garriga. Director de la Coo-
cervesa.
perativa Jordi Capell.
5. Jo potser hem compraré aques! que va
1.-Forma pari de les meves ocupacions i
de la transició, d'en J. L. Cebrian.
també de les meves aficions llegir llibres i
L'habilitat del lector I 0 f l onec gent que no llegeix ni la B ^ l programació de la televisió i altres que reben comentaris del tipus "Has de distreure't més, llegeixes massa". Però els televidents es poden avorrir tant com els lectors i també poden confondre's amb aquests. Ara, hi ha una cosa que sí que distingeix el lector: que sap sorttr-se'n més bé que ningú en els qüestionaris com el que
revistes d'índole molt diversa.
hem preparat a L'INFORMATIU, en vista
2.-En general m'agrada lot.
que enguany les parades de Sant Jordi seguiran venent llibres en comptes de vídeos —malgrat que una imatge val més que mil paraules, o justament per això.
3.-Sempre hi tir- set o vuit llibres i revistes. 4.-Quién
se
à
comido
mi
queso:
Minimalismos: Cuademos de un estudianta americano; Sapiens; El màrqueting-, Oriol Bohigas. passió per la ciutat. Lliçons americanes; De tots colors; Planeta humà; Estació de França. 5.-Tots els anteriors, els trobo fantàstics. 0. Bernat Ochoa i Morón. Funcionari'Liberal/Ajuntament de l'Hospitalet. 1. Sí, de forma permanent. 2. Novel·la i d'altres. 3. No necessàriament. 4. El silencio del patinador, de Juan Manuel de Prada. 5. De tots colors, de Fabian Estapé.
0. Xavier Joves i Garcia. Tècnic municipal. 1. Si.
que balancejar pel carrer una bossa de supermercat, a l'interior de la qual hi ha la cinta que s'ha anat a canviar al vídeodub. Llegir és un íet minoritari que té un component íntim absent en altres (els lúdics, però és fàcil confessar les preferències. En canvi, es fa més difícil quedar bé amb un comentari despreocupat sobre la darrera pel·lícula que s'ha anat a veure al cinema: Arma letal dos. "Perquè tota la colla hi anava". Ja.
Si, és més fàcil reconèixer que s'ha llegit Apollinaire, Georges Bataille o Vicent Andrés Estellés que confessar En preguntes com: 'Quin llibre té a la que aquest divendres, en comptes tauleta de nit?', hi ha un assalt a ta d'anar al cinema a veure Arma letal intimitat que arriba a la mala intenció, tres, un s'ha quedat a casa. Per llegir? però els que les contesten se'n sur- No, per connectar-se a la pel·lícula del ten prou bé. L'enquestat pot reconèi- Pius. • xer que s'adorm amb un manual d'arquitectura i construcció a les mans o fent mots encreuats; que prefereix els llibres de cuina a £/ roig i el negre d'Stendhal o, fins i tot. que li va la poesia, i no passa res, perquè juga sobre segur. Sap que portar Donde el corazón te lleve, de la Susana Tamaro, un totxo d'Stephen King o fins i tot un manual sobre patologies de la cons- Jordi Harlet trucció sota el braç és molt més sexi A/e: electrik@redestb.es
2. Llibres d història local.
3. No. 4. Llegendes de Montserrat.
O.-Eva Candela López. Cap del Departament de Llicències d'Obres de l'Ajuntament de Terrassa. 1 .-Sí. en la mesura que es pot. 2.-Novel·la. 4.-E/ pie de Jaipur, de Javier Moro; Solas,
Tots els aparelladors i arquitectes tècnics que ho desitgeu podeu contestar aquesta enquesta després de la diada de Sant Jordi i les vostres recomanacions es publicaran en números posteriors. Si us plau, envieu les respostes per correu paper, fax o bé per correu electrònic a:
L'INFORMATIU c/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64. A/e: informatiu@apabcn.es. Per a qualsevol dubte podeu dirigir-v Elisenda Pucurull. coordinadora de LINFORMATIU. Telèfon directe: 932 40 23 76.
La llibreria de la Cooperativa és a Internet i us convidem a visitar-la a www.arquired.es/eup3linos i a comprar-hi, si us resulta més còmode.
Dins l'ambient de llibres propi dels voltants de Sant Jordi, presentem una selecció de llibres d'arquitectura i construcció, com una mostra dels llibres que, als darrers temps, han passat per les llibreries de la Cooperativa. En el transcurs dels 12 mesos anteriors han estat presents als prestatges prop de 2.000 llibres nous, només de les nostres especialitats.
Del 17 al 29 d'abril descompte especial
als socis
Recomanem el nostre sistema especial de subscripció de revistes. És còmode i avantatjós. Consulteu-nos. Si voleu rebre informació periòdica sobre novetats en les diverses especialitats, feu-nos-ho saber.
Us convidem que ens vingueu a comprar llibres sempre i, especialment, aquest any que el dia de Sant Jordi ens ha quedat col·locat el mateix diumenge de Pasqua. Si compreu llibres entre els dies 17 i 29 d'abril podreu gaudir del descompte especial als socis.
I
I
I
LLIBRES
MANUAL DE DIAGNOSI, PATOLOGIA I INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FUSTA AA.VV.
Aquest manual s'ha fet amb la voluntat de facilitar l'aproximació a un malerial tan noble com és !a fusta i familiaritzar-nos amb les seves possibilitats, per ajudar a establir una metodologia d'anàlisi de les estructures i donar a conèixer les tecnologies de diagnosi i intervenció als professionals. Va ser un dels llibres tècnics més venuts durant l'any 1999. 159 p.: il-; 29x21 cm; rústica 3.526 Ptes. 21.19€
I
Amb la vostra participació i els vostres suggeriments cada dia millorem la qualitat de la nostra llibreria i de tots els nostres serveis.
I
I MANUAL DE DIAGNOSIS YTRATAMIENTO DE MATERIALES PÉTREOS Y CERAMICOS AA.VV. L'objectiu principal d'aquest manual és introduir, a partir d'un text assequible i actualitzat, als estudiants universitaris i als professionals de la construcció (aparelladors, arquitectes i restauradors), al camp de la restauració de materials petris i ceràmics i que sigui un document útil de consulta i orientació. Va ser un dels llibres tècnics més venuts de l'any 1999. 139 p,: il-;29x21 cm; rústica. 3.526 Ptes. 21,19€
MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCIÓN EN ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO AA.W. Es tracta d'un manual de patologia del formigó armat enfocat des de les darreres tendències referides a la durabilitat i expressades per a edificis nous mitjançant la Guia de la Durabilitat del CEB i l'EHE. El manual permet estudiar les causes de les lesions al formigó armat i dóna els criteris per escollir la millor tècnica de reparació. 156p.: M-; 30x21 cm: rústica.
GUIA DE L'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Es tracta d'un recull de recomanacions, de criteris i de característiques de materials emprats en l'edificació per prioritzar, seleccionar opcions i permeire fer edificis funcionals que responguin a les necessitats que motiven llur construcció, però que, a la vegada, al llarg del seu cicle de vida (construcció, funcionament i enderroc), utilitzin de forma eficient els recursos (materials, energia, aigua, etc.} en ells emprats. Número 8 del rànquing dels llibres tècnics més venuts durant l'any 1999. 215 p.: 28x17 cm.; Glossari.
Propera aparició
1.925 Ptes.
TÉCNICAS PARA REVESTIR FACHADAS CÈLIA BARAHONA RODRÍGUEZ 4.808 Ptes. 28,89€ ARQUITECTURA SIN FISURA
LOS FORJADOS DE LOS EDIFICIOS: pasado, presente y futuro FLORENTINO REGALADO TESORO Recull una aproximació històrica dels elements estructurals horitzontals que l'home ha emprat per resoldre les estructures dels seus edificis. Els forjats en el passal, present i futur s'exposen de manera senzilla i gràfica. 77 p.: il-: 28x24 cm; rústica
JOSEP M. ADELL ARGILES
•4.808 Ptes,
28.89€
LA FÀBRICA ARMADA
11,56€
JOSEP M. ADELL ARGILES
6.731 Ptes.
40,45€
3.817 Ptes.
22,94€
EL GROS DE L'OBRA: uns apunts de construcció FRUCTUÓS MANÀ REIXACH Té el propòsit d'exposar de forma no exhaustiva una sèrie de punts d'interès referits a! gros de l'obra. No es tracta d'explicar tol allò que sembla important per construir avui, sinó principalment aquells temes que es consideren més motivadors, amb vista a afavorir el desenvolupament d'una sèrie d'automatismes d'autoformació que han de durar tota la vida. 242 p.: it-; 29x21 cm; rústica
CURSO DE PREVENCION DE RIESGOS LABORALES EN LA CONSTRUCCIÓN JOSÉ AVELINO ESPESO SANTIAGO. LUIS MANUEL PÉREZ SANCHEZ, et al. Aquest llibre dóna a conèixer la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Permet distingir eis drets de les obligacions de tot treballador en l'àmbit de la prevenció i col·laborar amb la formació i coneixement per millorar la seguretat i salut en el lloc de treball. 701 p.: il-; 27x21 cm; rústica
2.596 Ptes.
6.800 Ptes.
15.60€
40,86€
EL MANTENIMENT DELS EDIFICIS: des de l'inici del projecte fins al final de la seva vida útil AA VV. Aquest llibre és resultat del curs de poslgrau sobre el manteniment preventiu dels edificis, que es va dictar en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, organitzat conjuntament per la Fundació Politècnica de Catalunya de la Universitat Politècnica i per l'Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert. 184 p.: N-; 28x21 cm; rústica.
ELTEND1DO DE LAS INSTALACIONES JOAN LLUÏS FUMADÓ, IGNACIO PARlCIO Aquest llibre, número 7 de la col·lecció Bisagra. planteja el problema que origina la localització física dels cables, tubs i conductes que connecten els diferents elements que integren els sistemes d'instal·lacions. Els llibres d'aquesta col·lecció han estat en el rànquing de llibres tècnics més venuts durant l'any 1999. 80 p.: il-: 23x23 cm; rústica
1.950 Ptes.
1.827 Ptes.
11,71€
10,98€
CARLOS FERRATER: Obras y proyectos, 1980-1999 introducció de William J. R. Curlis En els darrers anys, Carlos Ferrater ha demostrat ser un dels arquitectes catalans amb més activitat tant a nivell nacional com internacional. El llibre, número 1 de vendes a la llibreria de la Cooperativa l'any 1999. presenta tant obres de petites dimensions (cases particulars) com grans projectes de desenvolupament urbà. Profusament il·lustrat. 227 p.. il-; 29x24 cm; tapa dura 4.038 Ptes. 24,26€
ORIOL BOHIGAS: passió per la ciutat Oriol Bohigas ha estat un dels principals artífexs de la transformació urbana de Barcelona a finals de segle. Aquest catàleg recull la seva trajectòria a través d'una rica documentació gràlica amb diversos textos de personalitats nacionals i internacionals relacionats amb la seva vida i la seva carrera. 159 p.: il-; 29x24 cm; rústica.
INTERIORES MÍNIM AL ISTAS PACO ASENSIO, QUIM ROS ELL Es tracta d'un recull de 26 interiors d'espais minimalistes en els quals podem veure un procés de reducció de l'arquitectura en els seus conceptes bàsics d'espai, llum i forma. 175 p.: tl-; 27x24 cm: rústica.
LOFTS: vivir y trabajar en un loft FRANCISCO ASENSIO CERVER Monogràfic sobre lofts amb fotografies a tot color dels interiors. Mostra 26 exemples de diferents arquitectes de tot el món, entre ells, J. Bach, Cirici & Bassó, I. Rodríguez, A. de Luna, N. Cinamond, P. Cortacans. P. Zazurca, A. Casadesús, per anomenar els més propers, amb obres a Barcelona i a Igualada. Altres, com Sir N. Foster, Lot/Ek, Parsosns + Fernando Pasteleiro, etc... Plànols: plantes i seccions il·lustren el text. 175 p.: ik fot.; 27x24cm;.
4.712 Ptes. 28.31€
4.712 Ptes. 28.31€
NUEVOS ESPACIOS COMERCÍALES
VIVIENDAS ENTRE MEDIANERAS /TOWN HOUSES ARIAN MOSTAEDI, SOLEDAD LORENZO, intr. Es tracta d'un treball monogràfic que analitza, a partir d'exemples recents realitzats per arquitectes de renom internacional com T. Ando, Waro Kíshi o Claus & Kaan, entre d'altres, la dificultat d'integrar a solars particularment estrets i conflictius per la seva disposició i entorn, nous volums d'habitatges amb solucions tècniques i formals exemplars i amb aspectes compositius i constructius molt interessants. 179 p.: il·i 31x25 cm; tapa dura. 5.240 Ptes. 31,49€
3.702 Ptes. 22,24€
Un interessant treball recopilatori dels millors espais comercials realitzats pels grans noms de l'arquitectura i disseny internacional en els darrers anys. 183 p.: il-; 31x25 cm; tapa dura.
5.240 Ptes. 31,49€ PISCINAS Y JARDINES DE ENSUENO FRANCISCO ASENSIO CEHVER El llibre presenta, a través de 400 fotografies a tot color, algunes de les més espectaculars piscines i jardins que formen part de cases unifamiliars situades a la costa mediterrània, el Carib, Austràlia i a ia costa d'Estats Units. 206 p.: il-; 34x26 cm; tapa dura
EDIFICIOS REHABILITADOS CARLES BROTO. ARIAN MOSTAEDI, ED. Restaurar, conservar, reparar, reconstruir i intervenir, són probablement el denominador comú del contingut de les obres d'aquest llibre. Intervencions fetes per J. LLinàs. Miralles/Tagliabue, Krischanitz, Vàzquez Consuegra, Süvestrin, Souto de Mourà & Vieira, Cornu & Crepet i Menghi, entre d'altres, configuren una relació d'ediíicis d'imatge vetusta però renovada alhora. 183 p.: il-; 31x26 cm; tapa dura. 5.240 Ptes. 31,49€
5.289 Ptes. 31,78€ ECODISSENY I ECOPRODUCTES JOAN RIERADEVALL, JOAN VINYETS És una obra que vol respondre a la creixent demanda d'eines pensades per aplicar al disseny de productes sense perdre de vista els condicionaments ambientals que imposa la realitat. Pretén ser un instrument útil per a tots els professionals que intervenen en els processos de creació i desenvolupament. Ofereix els coneixements, les experiències i les informacions pràctiques necessàries per abordar la complexa realitat de pensar i construir productes. 144 p.: il-; 16x24 cm; rústica
CODI D'ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA Aquesta nova publicació sobre el codi d'accessibilitat de Catalunya posa a l'abast dels professionals uns textos que els serveixin de guia i que els facilitin la consulta de les disposicions legals en l'àmbil en el qual han de desenvolupar la seva feina de projecció i de disseny. 173 p.:il-; 30x21 cm; rústica
Propera aparició
2.404 Ptes.
BUILDING A NEW MILLENNIUM / BAUEN IM NEUEN JAHRTAUSEND / CONSTRUIRÉ UN NOUVEAU MILLENAIRE PHILIP JODIDIO Aquesta obra presenta les tendències més actuals de l'arquitectura internacional a través de més de 80 projectes: esglésies, botigues de moda, centres multimèdia. cases experimentals, aeroports, universitats, museus... concebuts per una cinquantena d'arquitectes, entre ells: Norman Foster. Renzo Piano, Richard Meier, Daniel Libeskind. Damien Hírst, Mike Rundell... 553 p.: il-; 25x20 cm; rústica.
LAS LUCES DE LAS OBRAS: arquitecte entre poemas JOAN MARGARIT La ciutat durant tot el segle XX ha marcat tant la poesia com l'arquitectura. Per una part, tota la poesia moderna té un segell marcadament urbà i, per una altra, no es concep l'arquitectura del s.XX sense una visió urbanística. Aquests poemes urbans són una mostra d'aquesta amalgama urbanisticopoètica, o potser, poelicoarquiteclònica? 134 p.; 25x13 cm; rústica
4.803 Ptes.
2.510 Ptes.
28,86€
REVISTES I AV 77
I
14,44€
15.08€
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari CULTURA
16
I
LLIBRES
Llibreries virtuals orna a arribar el dia d'aquell militar cristià martiritzat de qui la llegenda explica que va canviar de manera definitiva la dieta del drac que s'alimentava de bens i donzelles. Enguany, es pot aprofitar per sortir a comprar el llibre a Internet, l'oferta de la qual va més enllà de l'ineludible Amazon (wvAv.amazon.com). La selecció que segueix pretén mostrar a través de pàgines web concretes algunes dels elements comuns en les llibreries virtuals.
sicO Servei • • •
Integral a la Construcció
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en L'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i Lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
JORDI CAPELL La Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, amb una desena de botigues repartides per tot Catalunya, disposa d'una àmplia col·lecció de títols en català, castellà i anglès en l'adreça virtual www.eupalinos.arquired.es. A la web, es pot cercar i comprar més de 7.500 llibres i revistes d'arquitectura, a partir del títol i l'autor, o fer una cerca més guiada, buscant per famílies. De cada llibre, se n'obté l'autor, el títol, l'editorial, l'ISBN, un resum i el preu. Els socis de la Cooperativa tenen un tractament de preferència. En aquesta pàgina també es destaca el Club de segona mà, on es pot comprar i vendre diversos productes d'intormàtica de segona mà, classificats en categories. Cada producte va acompanyat d'una descripció, el preu i un número de telèfon de contacte. BOL
p " Assegurança de responsabilitat civil • Assegurança Tot Risc Construcció ranca d'afermament
...i per sempre més. Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tet. 932 402 372 Fax 932 402 359 Amb la mediació i el suport tècnic de Correduria de Seguros C. Lorente, S.L.
• Assegurança de caurió
mça d'equips i maquinària
ranca d'accidents de convé
• Assegurança decennal de danys a , l'edificació
Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt. de Correus 47 08750 M0UNS DE REI
SICÓ és una maca registrada del Col·legi , i'AíartíbtSors i A/qutectes Tècnics de Barcelona ít de la Ccrreduria de Seguros C. Lwenie S.L
La llibreria virtual Bol (www.bol.com) té personalitzada la seva base de dades en una desena de països. Entre aquests. l'Estat espanyol. En la web. destaca Mi Lisía, on es poden apartar' els llibres que han cridat l'atenció, però que no acabem de decidir-nos a comprar-los. La propera vegada que s'entri a la pàgina, en el cas que aleshores es vulgui comprar algun dels llibres que s'hi van apuntar, només caldrà traspassar-los a la Cesla de la Compra. Quan es tracta de passar per caixa, el servidor té un sistema de pagament per targeta de crèdit segur. Es garanteix confidencialilat. L'enviament per Correus tarda entre cinc i deu dies i costa 345 pessetes mentre que per missatger arriba en un parell de dies i costa 795 pessetes. També es pot pagar a contrareemborsament, però aleshores el pagament s'ha de fer en metàl·lic i hi ha un recàrrec de 295 pessetes sobre l'import total (preu de la comanda més les despeses de l'enviament que, en aquest cas, s'ha de fer a través de servei de missatgeria). La web també té un sistema de seguiment del llibre enviat per missatger i un altre de devolucions. Es pot comprar paper de regal
i demanar una targeta de felicitació gratuïta i que treguin el preu del llibre. LAIE Ara que celebra els vint anys d'existència, la llibreria Laie (www.laie.es) de Barcelona ha ampliat la presència a Internet. Lluís Morral, encarregat de la llibreria, indica que, des que van obrir a començament d'any fins ara i amb anuncis només a les dues seus reals del negoci, han rebut consultes de llocs tan dispars com Brasil, Argentina, Japó, EUA, França o Canàries. També hi ha comandes des de Barcelona, de gent que no té temps per sortir a comprar. El preu de venta al públic és el mateix que a la llibreria real, que enguany celebra el vintè aniversari. No s'aprofita el 5% de descompte que legalment es pot fer a l'Estat. (Amazon pot oferir descomptes més grans, perquè als Estats Units no hi ha una regulació del preu, però aleshores cal comptar amb l'extra del cost de l'enviament). La base de dades de Laie compte amb un fons informatitzat de 150.000 títols en l'àmbit de la literatura i les humanitats, ampliat amb referències alienes. Si el que interessa és mantenir-se informats sobre les matèries de l'elecció, Laie elabora cinc butlletins digitals bibliogràfics (filosofia i història de les religions; història i ciències socials; art i arquitectura: cine, música i teatre: estudis literaris). També ofereix una secció de novetats en la qual es pot accedir als últims títols que ha rebut ia llibreria. ISBN Per últim, a www.diret.com/, a més de seguir l'itinerari de compra, es pot consultar la base de dades de l'Agència espanyola de l'iSBN. La base de dades és d us públic i actualitzada pel Ministeri d'Educació i Cultura d'Espanya. Conté referències a tots els títols editats a l'Estat des de 1972, és a dir, cap a un milió de referències. Des de la web inicial, també es pot consultar l'oferta' d'editors, escriptors i, fins i tot, tallers de literatura. •
Jordi Marlet A/e: etertnk@redestb.es
MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS PRECISA: COORDINADOR/A D'OBRES
•
IMPORTANT ENGINYERIA D'ÀMBIT NACIONAL PRECISA: ARQUITECTE/A TECNIC/A
ARQUITECTE/A TÈCNIC/A PER A LA COORDINACIÓ D'OBRES DE REMODELACIÓ DE
CENTRES PROPIS I EL SEU MANTENIMENT (CASINOS, CENTRES D'OCI I EDIFICIS CORPORATIUS) D'ÀMBIT NACIONAL I INTERNACIONAL.
experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, entre d'akres.
contracte laboral indefinit, sou segons la vàlua del candidat i les responsabilitats que comporten el lloc de treball
cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, el ireball amb autonomia
formarà part d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional
disponibilitat per realitzar viaiges amb freqüència, al territori nacional inicialment
LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA MANUSCRITA, ADJUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA
persona jove, dinàmica i motivada de formar part d'una organització en constant progressió i ampliació de mercat, actualment amb fona expansió internacional
REFERÈNCIA 6 . 7 9 2 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL. C.BON PASTOR, 5. 08021 BARCELONA
SELECCIÓ DE PERSONAL REF.: 6792
enginyeria d'àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid l'empresa es compon principalment de personal amb formació tècnica especialitats en obres d'edificació de grans centres comercials: Decathlon, Akampo, Leroy Merlin...
•
contracte laboral, possibilitats de formació dins d'un equip jove a una amb forta expansió el lloc de treball implica signatura d'obra, l'empresa es farà càrrec de les despeses molt bon clima laboral i ireball en equip sou segons la vàlua del candidat
•
• •
formació bàsica: Arquitectura tècnica experiència mínima d'l any en una enginyeria, per realitzar projectes executius memòries, confecció de pressupostos, direccions d'obres, control de costos, comparatius d'ofertes, coordinació dels industrials, planificació entre d'altres habitual a treballaramb mitjans informàtics: Autocad LT, Word, Excel, Menfis o TCQ2000 coneixements d'anglès
LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ MANUSCRITA, ADJUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 . 7 9 6 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL. C.BON PASTOR, 5.
08021 BARCELONA
SER VET DEMANAT: SELECCIÓ DE PERSONAL REF.: 6796
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARGUITE<~
voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu |uesla sol·licitud de subscripció í trameteu-lo per 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: Hnfonnafiu. Elisenda Pvcvrvtl / Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona IC. Son Pastor, S, 08021 de Barcelona. 5i ui estimeu més us podeu lubscríure per telèfon at 932 402 376.
Quota normal d ' l pagament de 3.000 pessetes l'any. Quoto estudion! sense Targela Accés de 1.500 pessetes l'ony.
Domiciliació banca na Nom i cognoms Núm.enlital
Banc/Caixa Núm.ogènria
D.C
Agencio
Adreço Pobloció
Núm.cte
Unico grupo asegurador.
.
especialista
en el sector de la Construccion
Seguro Decenal de Darïos Mas de 10 anos de Experiència en Espana
Afianzamiento de Cantidades
Todo Riesgo Construccion Tras casi 30 anos de dedicación en exclusiva al sector de la construccion, en ASEFA hemos desarrollado una infraestructura que nos permite ser siempre los primeros en satisfacer las necesidades de nuestros Clientes y Mediadores. Con la entrada en vigor de la nueva Ley de Ordenación de la Edificación, renovamos nuestro compromiso de calidad, innovación y eficàcia que nos ha posicionado como líderes en el Seguro Decenal de Darïos.
\J
Sede Social:
OCIaudio Coello, 73 • 28001 Madrid • 91 781 22 00 Sucursales: • Barcelona 93 265 85 87 •Sevilla 95 442 08 92
• Bilbao 94 470 23 32 • A Coruna 981 16 03 74
ASEFA RUPO 5MABÏP
I www.asefa.com |
Segona quinzena abril 2000 1 9
EM AN DES
25 MercatdeTreball
La LOE i els ajuntaments
26 Formadó/ D iversos
_Tprrpr spminarí sohrp la T.IPI rTorHpnarió de l'edífi raríó
LA L O E I ELS AIUNTAMENTS
Dimecres, 3 de maig De 2/4 de 10 a !es 2 de la tarda Sala d'actes del Col·legi
(telèfon 932 40 20 60) Places limilades
L A L L E I 33/1999, d'ordenació de l'edificació (LOE) entrarà en vigor e! proper 7 de maig. L'INFORMATIU, amb la col·laboració de l'Assessoria Jurídica i Professional del Col·legi, ha seleccionat alguns aspec es de la llei com ara la figura del coordinador de seguretat i el con rol de qualitat que han estat tractats en aquestes pàgines informatives i de debat que es dediquen a aquesta Llei. A continuació ens toca comentar les modificacions de la Llei de contractes de les administracions públiques analitzada a la llum de la LOE, amb un arlicle preparat per Jesús Fernandez, arquitecte tècnic del Servei Normativa del Col·legi; i Amparo Lasa, advocada de la Diputació de Barcelona.
El sistema de contractacions de les administracions públiques serà, a més, un dels temes protagonistes del tercer seminari sobre la LOE que el Col • legi organitza amb l'objectiu de difondre el contingut de la Llei i promoure'n el compliment. Els dos primer es v, n dedicar a la responsabilitat c: vil i al control tècnic, sinistralita eia, respectivament. El terci nari, titulat L·i LOE ielsnjun, es celebrarà el dimecres 3 de maig a la sala d'actes del Col-legi. Va dirigit especialment als serveis tècnics i secretaris dels ajuntaments, ja que abastarà temes tècnics i jurídics, a més de debatre el paper dels ajuntaments com a promotors d'edificis.
33 InformacióTècnica i Comercial
£J\
Acqrccnai A
20
_^~V ^3 ^3 ^_ ^3 «—i i—i r^. i a .
Contractar amb l'administració T,a EL
T.IPI
simplifica pis prorpdimpnts c\e contractació
T E X T base de la
Llei de contrades de les administracions públiques vigent és l'aprovat mitjançant la Llei 13/1995. En aquest text inicial, s'hi havien anat introduint petites modificacions, però ara, amb l'aprovació de la Llei 53/1999, de 29 de desembre (BOE núm. 311, de 29/12/1999), la Llei ha sofert una modificació en profunditat. La nova Llei, que ha entrat en vigor el 30 de març de 2000, introdueix molts aspectes d'interès per als tècnics. A continuació facilitem un resum del contingut d'aquestes novetats. MÉS CANT
ca El
El procediment negociat és aquell mitjançant el qual l'Admi- TORIA I ASSISTÈNCIA nistració contractant adjudica a una empresa o professional un deLa Llei 53/1999 redueix a dos terminat contracte, després d'haver anys el termini màxim de durada sol·licitat un mínim de tres ofer- dels contractes de consultoria i astes, inclosa la de l'adjudicatari. L'òr- sistència (abans era de quatre anys). gan de contractació adjudica el • Aquests contractes poden ser contracte, després d'haver valorat objecte de pròrroga o pròrrogues, els aspectes econòmics i tècnics sense que la durada tota! del conestablerts als plecs de clàusules tracte (contracte inicial més pròradministratives particulars, a una rogues) pugui ser superior a quatre de les empreses o professionals anys. Abans la durada total del conque, prèvia sol·licitud del mateix tracte no podia superar els sis anys. òrgan, haguessin presentat la seva Així mateix, la nova Llei inclou un oferta. Aquest procediment és més nou afegit en el qual s'estableix ràpid que no pas la subhasta o el que no es poden pactar pròrrogues concurs. que, aïlladament o conjuntament, • La Llei 53/1999 estableix que superin el temps fixat per al conper a contractes de consultoria i tracte inicial. assistència tècnica de pressupost inferior a 5.000.000 pies. es pol S U P R E S S I Ó DELS CONTRACutilitzar el procediment negociat, TES DE TREBALLS ESPECÍsense publicitat, sense necessitat de realitzar cap altra justificació (abans aquesta xifra era de 2.000.000 pies.). En el cas de conL:s suprimeixen els contractes tractes d'obres la nova Llei permei de treballs específics i concrets no utilitzar aquest sistema de contrac- habituals, atès que el tipus de tació quan el pressupost és inferi- col·laboració amb professionals or a 10.000.000 (abans aquesta xi- que volia solucionar aquesta mofra era de 5.000.000 pies.) dalitat de contractació pot realit• Això voldrà dir, amb la nova zar-se mitjançant contractes de Llei, que hi hauran moltes més di- consulioria i assistència. reccions d'obra i moltes més obres contractades mitjançant aquest procediment. FICS
I
CONCRETS
Nd
HABl-
Per poder-se dur a terme la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i de l'execució de les obres corresponents, la Llei 13/1995 exigia un únic requisit previ: que l'Administració redactés les bases tècniques de l'obra en qüestió. • La nova Llei remarca que la contractació conjunta només es podrà realitzar en casos excepcionals. A més de les bases tècniques esmentades, la Llei 53/1999 estipula que en aquesta mena de contractació l'Administració haurà de presentar un avantprojecte. El contractista haurà de complir els criteris establerts en aquesi avantprojecte a l'hora de redactar el seu projecte, el qual haurà de ser aprovat per l'òrgan de contractació. Aquest òrgan també haurà de realitzar el tràmit de replanteig del projecte. L'execució de les obres no es podrà iniciar fins que l'òrgan de contractació no hagi aprovat i realitzat el corresponent replanteig. DESAPAREIX
EL
CARÀCTER
CONTRACTUAL
OE
LA
ME-
Amb relació als plànols que ha de portar un projecte s'hi afegeixen els plànols que delimitin
ció de servituds i altres drets reials, sí escau, i els serveis afectats per l'execució de l'obra. • Sobre el contingut del plec de prescripcions tècniques, l'antic redactat de la Llei només especificava "es farà la descripció de les obres i es regularà la seva execució". La nova Llei afegeix "amb expressió de la forma en què aquesta es portarà a terme, de l'amidament de les unitats executades i el control de qualitat i de les obligacions d'ordre tècnic que corresponguin al contractista". En la nova Llei també s'estableix que els efectes dels contractes també es sotmetran als plecs de prescripcions tècniques. • S'hi incorpora un nou apariat amb les referències de tot tipus que serviran per al replanteig de l'obra. • S'hi incorpora l'estudi o estudi bàsic de seguretat, per tal d'adaptar la Llei a l'actual legislació sobre seguretat i salut. REVISIÓ
DE
PREUS
Segons la nova Llei, la revisió de preus no podrà fer-se fins que no hagi passat un any des de l'adjudicació de l'obra {aquest termini abans era de 6 mesos). Així, la nova Llei estableix que "ni el percentatge del 20 per cent ni el primer any d'execució, comptant des de l'adjudicació, poden ser objecte de revisió". NOVA
REGULACIÓ
GARANTIES
DE L E S
PROVISIONALS
Abans era necessari constituir garantia provisional en tots els contractes d'obres i de consulioria i assistència, amb independència de la seva quantia, i sempre i que la contractació s'hagués dut a terme mitjançant procediment obert o restringit, ja que en procediment negociat la seva imposició era facultativa per part de l'òrgan de contractació. La nova Llei només obliga a constituir aquesta garantia en aquells contractes aprovats mitjançant procediment obert o restringit que superin uns determinats imports especificats a la mateixa Llei.
A S S E S SO R.I A
Segona quinzena abril 2000
ESPECIAL
• L'impon de la garantia definitiva s'estableix en el 4% i segons la nova Llei s'haurà d'aplicar sobre l'impon d'adjudicació i no sobre el pressupost de la licitació, com es preveia abans.
de l'Estat. • Amb la nova Llei, totes les classificacions tindran una vigència de dos anys, a diferència del que es preveia a la Llei 13/1995, en la qual la vigència podia ser de dos o de quatre anys, segons el cas.
guretat Social que acreditessin estar al corrent de les obligacions amb aquests organismes. • Amb la nova Lleï, en la declaració responsable de no estar inclòs en cap prohibició per a contractar amb l'Administració, que el licitador ha d'adjuntar a la docuCIA DE L'EMPRESA REDUCCIÓ DELS TERMINIS mentació administrativa, el licitaPER LA PRESENTACIÓ dor haurà de fer constar expressaLa Llei 53/1999 estableix que D'OFERTES DELS LICITADDRS ment que es troba al correm de les la capacitat d'obrar d'aquelles emseves obligacions. No obstant això, preses que no estiguin obligades a La Llei 53/1999 ha dut a terme l'Administració requerirà, abans de inscriure els seus acords en el Re- una reducció dels terminis en la l'adjudicació, a aquella empresa o gisire Mercantil s'acreditarà mit- fase de publicació de l'anunci de professional elegit adjudicatari, jançant la presentació d'escriptura licitació, tant en el procediment que lliuri els corresponents certifio documeni de constitució, així obert com en el restringit. cats d'Hisenda i Seguretat Social. com dels estatuts o normes equi• En el procediment obert, valents inscrits, si escau, en regis- l'anunci s'havia de publicar amb I M P O S I C I Ó DE S A N C I O N S D E tre oficial. No obstant, aquesta pre- 26 dies d'antelació a l'últim dia de L ' A D M I N I S T R A C I Ó visió ja figurava al Reial decret 390/ recepció de proposicions, mentre 1996, que desenvolupava ta Llei que amb la nova Llei el termini es L'escala de penalitats econòmi13/1995. redueix a 15 dies, a excepció del ques que podia imposar l'Adminis• Ala Llei 13/95, un dels requi- contracte d'obres en què el termini tració per demora en l'execució del contracte ha estat modificada per sits necessaris per acreditar la sol- segueix seni de 26 dies. vència econòmica i financera de • En el procediment restringit, un criteri uniforme que consisteix l'empresa era la presentació dels l'anunci de la licitació s'havia de en la imposició de sancions diàribalanços d'aquesia. En la nova Llei, realitzar amb 14 dies d'antelació a es en la proporció d'l per cada s'expressa que s'hauran de presen- l'últim dia de recepció de sol·li- 5.000 ptes. del preu del contracte. tar els comptes anuals (memòria, cituds de participació, i el termini • La nova Llei també estableix compte de pèrdues i guanys i ba- per presentar les proposicions era que quan aquestes penalitats arrilanç). de 26 dies des de la data de trame- bin al 5% del preu del contracte, • Així mateix, la Llei 13/1995 sa de la invitació per part de l'Ad- l'Administració podrà optar per reha establert com a criteri per poder ministració. En la nova Llei soldre el contracte o bé imposar : valorar la solvència tècnica o pro- aquests terrr nis es redueixen a 10 noves sancions. A la Llei 13/1995, aquest percentatge era del 20%. fessional de l'empresa el grau d'es- dies i 15 dit.., respectivament. • Així mateix, s'introdueix com tabilitai dels seus treballadors, • D'això es desprèn que els liprevisió que no tenia en compte la citadors tindran menys temps per a novetat que l'incompliment de l'execució parcial del contracte pot Llei 13/1995. a presentar les seves ofertes. motivar la seva resolució. Docu
21
I
en el contracte per pagar els salaris i les quotes socials del personal del contractista i per al pagament de les obligacions amb els subconiractisies i subministradors • La nova Llei introdueix un aspecte no previst anteriorment: dins del termini de dos mesos a comptar des de l'acta de recepció, l'òrgan de contractació haurà d'aprovar la certificació final de les obres executades, que serà abonada a compte de la liquidació del contracte. • La Llei 13/1995 establia que la liquidació i el pagament de la quantitat que restés pendent en els contractes d'obres, es realitzaria en el termini màxim de sis mesos, a comptar des de l'acta de recepció de l'obra. En la nova Llei, s'ha modificat aquest punt, i es determina que la devolució de la garantia, la liquidació del contracte i el pagament que encara estigués pendent es farà un cop redactat l'informe favorable del director facultatiu de l'obra. El director facultatiu de l'obra haurà de lliurar aquest informe dins dels quinze dies anteriors al compliment del termini de garantia.
Aquest article ha estat preparat per Jesús Fernandez, Arquitecte tècnic del Servei Normativa de) Col-legi (sit@apabcn.es) i Amparo Lasa, advocada de la Diputació de Barcelona.
NTACIÓ AON
SERVEIS
La Llei 53/1999 ha recollit la modificació establerta a la Llei 66/ 1997, de 30 de desembre, en la qual es va disposar que no és necessària la classificació en eís contractes de consultoris i assistència.
La nova Llei especifica que cada comunitat autònoma només podrà atorgar classificacions a les empreses domiciliades al seu territori. • Així mateix, la Llei 53/1999 preveu que les classificacions concedides per una determinada comunitat autònoma únicament tindran validesa en l'àmbit estatal i en el de ies altres comunitats autònomes si han estai inscrites en el Registre Oficial d'Empreses Classificades
A la Llei 13/1995 s'havia d'incloure, dins de la documentació administrativa que s'havia d'aportar per poder concórrer a la licitació, els certificats d'Hisenda i Se-
La Llei 53/1999 introdueix la possibilitat que l'Administració, sense perjudici del que s'estableixi a les normes tributàries i de la Seguretat Social, pugui embargar El text complet de la nova Llei els abonaments a compte pactats està disponible a Internet, a la base de dades Construdoc Legislació a l'adreça www.apabcn.es/renart Els professionals interessats trobareu tota la informació disponible sobre la LOE a la pàgina web del Col • legi {ivww.apabcn.es), on podeu consultar el icxt complet de la Llei. Podeu utilitzar aquesta secció de L'Informatiu per adreçar les vostres consultes que seran respostes per l'Assessoria Professional i Jurídica del Col·legi. Us podeu dirigir a la redacció de la revista per correu paper (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona) o per correu electrònic (a/e: infomiaüu@apabcn.es)
SERVEIS
22
TELÈFONS
VISATS I ALTRES
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de març: Ca-1,07. Proper canvi: 15 d'abril
T'ajudem a construir
p l e c ; ' "f " " t
Centre de Documentació Josep Renart
En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte. Disponible a: www.apabcn.es/renart/
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Colleg
Adreça: vv.apabcn.es
SERVEI HABITATGE Telèfon: 934 14 14 13 Fax: 932 40 23 81 A/e: satu@apabcn.es
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. caleu! d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net
Serveis per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. "Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
TELÈFON
Informació general Visats Secretari.! Assessories Professional i lurídic.i
932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56
Perspectives
A/E
Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueiing Servei Habitatge
visats@apabcn.es secretaria@ap.ibcn.es assessorics@apabcn.es serma@apabcn.es 932 40 23 66 932 40 23 58 treball@apabcn.es formació®.ipabcn.es 932 40 23 73 932 40 23 61 rcnart@apabcn.es 932 40 23 80 rcnart@apabcn.es 932 40 23 65 sit@apabcn.es 932 40 23 76 informatiu@apabcn.es 932 40 23 83 comunicacio@apabcn.es 934 14 14 13 s.itu@apabcn.es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
A/E
Premaai Musaat
932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54 932 49 20 57
premaat@apabcn.es musaat@apabcn.es
Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa lordi Capell Cafeteria Comercial DELEGACIONS
TELÈFON
A/E
Osona Bages-Bergucdà Vallès Occidental Vallès Orieni.il Consell de Col·legis
938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48
caatosona@.i paben. es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori ©apabcn.es consell@ap.ibcn.es
Tel: 932 40 23 76
PETITS ANUNCIS
Serveis per al professioi
SERVEIS CENTRALS
Fax: 932 40 23 64
Enginyers de telecomunicacions
lorcntc@cccorredors.com eupalinos@arquired.es comercial@apabcn.es
A/e: informatiu@apabcn.d
realització de projectes: limes d'enllaç cacions. llicències d'activitats d'aparca-
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre 0 color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Es far munes de telecomunicacions per a edi- trials. e t c , projectes d'instal·lacions ficis, visats pel Col·legi d'Enginyers de elèctriques, projectes d'aire condicioTelecomunicacions. nat i calefacció, legalitzacions, permiEnginyeria Tesis. SL. sos d'obres, etc. Gran Via de les Corts Catalanes. 1176. José Manuel Garcia Barcelona Telèfon: 934 27 78 86 Tel.: 932 78 30 11 i 933 13 63 40. Fax: 932 78 07 65 Enginyer tècnic industrial Serveis de topografia
S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel-lacions. informes, i assessoraments. Cosfa Gabinet Topogràfic Perspectives i fotomuntatges Casp. 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fem perspectives en 3D amb el seu Fax: 933 17 06 84 emplaçament real. També oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorreDelineant amb experièi gut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tol Catalunya. Aporta experiència en oficina tècnica, Telèfon: 934 59 46 17 utilitzant Autocad v. 14, dedicada a la
Realitza llicències d'activitats, legalitinstal·lacions tèrmiques, peritacions. projectes, etc. Preus a negociar. Telèfon: 933 58 76 75 (de dilluns a diumenge, d partir de les 16.00 h.) Serveis econòmics de delineació
2D. Projecció de plànols i redacció de permisos d'obra, entre d'altres. Preus econòmics. Telèfon: 934 36 95 29
,23
LA GENT
SERVEI RENDA'99 El Col • legi organitza, com cada any, el Servei Renda'99 de consulloria fiscal, que anirà del 2 de maig al 10 de juny, per donar suport gratuït al col • legiaten el període de declaració de renda. Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives i el 30 de juny pera les que són amb dret a devolució. El servei es presta a hores convingudes, de dilluns a divendres, de 10.30 a 13.30 hores, i també els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 hores, a la tercera planta del Col·legi.
L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscalista f osé Antonio Bernàldez. Pera aquells col • legi ais que desitgin que se'ls faci la declaració de 1999, s'han eslablen els preus següents: • Declaració ordinària: 16.000 PTA • Ordinària conjunta: 20.000 PTA • Patrimoni: 6.000 PTA Per concertar hora prèviament: Assessoria Jurídica i Professional Telèfon: 932 40 20 56
DELEGACIÓ DEL VALLÈS GCCIDENTAL
Kpedició del Bages cap a l'Everest
Tots els col • legiats disposen d'una hora gratuïta per poder fer gestions a la Delegació del Vallès Occidental, en els aparcaments del centre de Terrassa L'arquiiecte tècnic del Bages Es preveu que l'expedició in- següents: Freddi Puig, {el segon per l'esquer- tenti coronar el cim a principis de • Aparcament Plaça Vella (PI. Vella, s/n) • Aparcament PI. del Dr. Roben (PI. del Dr. Robert, s/n) ra) forma pari de l'expedició que maig. internarà pujar la muntanya niés El grup coincidirà en el camí a • Aparcament La Rasa (C.La Rasa, 85) alia del planeta (Everest, 8.848 l'Everest amb una altra expedició • Aparcament Rutlla (C.Rutlla, 7) metres) en les properes setmanes. de Tarragona, una d'andalusa i una • Aparcament Portal Nou (Portal Nou, 19) El passat 20 de març va sortir cap a altra amb l'equip del programa de • Aparcament Passeig (Passeig Comte d'Egara, 1 1) l'Himàlaia el grup format pels televisió Al filo de lo imposible, que • Aparcament Sant Antoni (Sant Antoni, 64) muntanyencs Ton Bahí, lordi Bay- intenta reproduir amb els materi- • Aparcament Portal Park (C.Vinyals, 18) ona, Antoni Llasera, loan Belmon- als i les tècniques d'escalada de • Aparcament Raval de Montserrat (Raval de Montserrat, s/n) te, lordi Camprubí, lordi Bonet, l'època, l'ascens d'Edmund Ma- Delegació del Vallès Occidental. C.Sant Francesc, 18. Terrassa. Telèfon: 937 80 1 1 10. A/e: caatvocc@apabcn.es Pep Aced i Frederic Puig. llory i Eduard Irvine el 192J. MDTS
ENCREUATS
HORITZONTALS: 1. No permet que un corrent elèctric sobrepassi un valor previ. 2.En poques paraules, fang. Espai interioren un pis. 3.Mirades ràpides. Símbol químic de dentifríci. 4.Te'n faré una de pintura i quedarà com nou. Rumia la possibilitatde fer-se un segon bany. 5. Delimita l'Eixample. El fruit del pacaner. 6.Ciub exclusiu per als qui tenen iot. Sota l'aixelladel nadó afortunat.7.Mfticexjugadorde bàsquet blaugrana. L'aparell més íntim i net de la casa. 8. Amb ell et sortiran les línies rectes. Es manté fidel als plànols. 9. El botó de l'àtic. Barres d'acer trempat que rebaixen. 10. S'afegeix al pressupost de l'aparellador. Faig petar la xerrada amb el Senyor. 11. Carrers ombrívols. Cap de setmana.
' 2 3 4
0
5
VERTICALS: 1. Aparell ple de fonts lluminoses. El final de la fusta. 2. Conjunts d'edificis limitats per carrers. Tendir en- _ vers allò que ens satisfà. 3. Un bitllet verd. Elevació del ter- ' reny amb un cim final. La baixa i l'alta, aquí unides. 4.Càrrec del qui presideixoracionsa la mesquita. La de foc ens escal- ° fa amb gust. 5. Al final del xalet. Unitat de so que bé pots escoltar. Dues per setmana. 6. Repari la canonada d'aigua. 9 Capgirat, prefix que val per tres. 7 Col·loquin en un lloc ben segur. Les més mogudes i amb més protagonisme en els 10 escacs. 8. Això mateix, encara que estigui de cap per avalí. Llistons sense emmotllurar. 9. Pilar de reforç que només n pots trobarà casa d'en Rafa. Servitsper sol·lícitsaparelladors. SOLUCIONS
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
sosaiv *B|eb 6 sBiadBi 60 "8 -seureu "1680 L ±J! pepedv 9 V Wl^c] 1 ç f-qA -6!nd \m £ JÜEXJV eill "2 yeJausiunn H :S|K>|JJOA s siGjqjv'llm osay BA| 01 -seuiin IV 6 ?IV KJ3 1 E<J oimçfg 9 euroEj -3 g *ei!p3H ew > d "sapBim E vi&d !n S lopEiiuiq I :S|BIUOZI!JOH
2 2 4 3 3 1
2 2
3 0 1
EXEMPLE
SOLUCIÓ
1 •
1
• 1 0
2 I» ! •
3 •
3 4
•
4
2 •
4 •
0
e
•
•
z
Z •
;• I S •
E
•
•
• •
Tl o
24
.PUNTS DE VISTA
Vocavulgarís de la construcció (I) F"A temps, m'ha preocupat "emprar mots escaients en el vocabulari professional i, en les visites d'obra sobretot, he anat captanl paraules pertanyems a l'argot propi d'un ofici o d'una gent, deformacions de mots, conceptes equivocats, catalanades/casteíiana-
des, entre d'altres. Amb relació als conceptes erronis, en principi em pensava que era propi de persones de pocs esiudis, però amb el temps m'he adonat quefinsi tot entre titulats universiiaris també es donava aquesta circumstància.
En una memòria d'un reconegut gabinet d'arqui te a u r a de Barcelona hi suri diverses vegades la frase "e!s lluernaris que donen llum genital a les aules ...", cosa que corrobora el que ja havia intuït. A continuació faig una llista d'aquesia mena de mots i de molts
A bofeíón. Engaltat. Col·locar una rajola de pla contra un parament. A bona vista. Forma d'arrebossar o enguixar un parament. A l'estesa. Forma de col - lacar les rajoles d'un paviment. A preu fet. A destajo. Forma de pagar segons la producció realitzada. A s<ílf de garça. Forma de col • locar les teules d'una coberta. A truc de maceta. Forma de col·locar les rajoles d'un paviment. Arqueta "sinfónka". Pericó sifònic. Asmari. Vd. gr Armari. Dit així a la zona de Manresa.
Cervell de gat. Nòduls de conEnano. Pilaret. Pilar curt de Bajatite de las agiuts "fluviales". centració calcària a l'interior de fonaments. "Enciamera" Vb. gr. Taulell de Vb. gr, Bajante de las agitas phwiales.llims. Claus en mà. Preu tancat. Fixar cuina. Fogons. Encimera. Baixant de les aigües pluvials. el preu final d'una obra. Espasa. Peça d'acer amb rosca que Baioneta. Reducció de la forma a Codolar, graver, palluc, pinyolenc,travessa els encofrats a dues cares i Ses barres verticals d'un pilar o d'un mur per a encaixar-hi les barres de sorrer. Nivells del terreny on aparei- els subjecta. xen graves i sorres. Cada nom depèn la planta superior." Esquena d'ase. Acabament d'un Baldufa. Dit del camió formigo- del tipus de partícules i de la seva mur o perfil transversal d'un pavimida. meni amb declivi a dues bandes. nera. Coll. Taulons o bigues que sur"Bao". Vb. gr. Vado. Gual. "Barretxa". Vb. gr. Caialanada que ten o volen del pla de façana, geneve de barreja. Mescla de grava o pa- ralment per penjar-hi un pont de bastida. Fang de porc. Monero de barro. lets de riera i sorra granada. Colla. Cuadrüla. Equip de perso- Morter amb tres pans de terra i una Blandón. Fionjall. Zona del terreny saturada d'aigua que no queda nes d'una obra que treballen plega- de calç emprat per fer parets de pedes, en general a preu fet. dra, marges i teulades. compactada. Corbata. Peça metàl·lica que Fava. Cítliche. Crosta. Pinyol de Bidé con chorro "perimetral"'. Vb. uneix les grapes. calç de la ceràmica cuita que, en congr. Bidé con chorro perineal. Bidetaraíg tacte amb l'aigua, salta. Propi de Cuixes d'una escala. Muntants perineal d'escala. Zancas. Dit així a la zona Badalona. de Manlleu. Fetge de gal. Pedra de construcció del Camp de Tarragona. Fetge de vaca. Argila expansiva. Calces. Peça amb derivació, de Dit així al sector del Vallès. baixants. "Diafragma". Vb. gr. Anagrama. Fillol. Peça de derivació d'un Caliquenyo. Peça de fusta o de baixant. rodó d'acer, per separar encofrats o armadures. Carquinyoli. Peça de ceràmica de "Embesüda". Vb. gr. Bastida. 4 x 4 x 29 cm.
Hem assenyalat cursiva negreta les paraules o locucions en castellà, en negreta les catalanes i. a més, entre cometes tant les errònies com les catalanades. ———
Gàbia, laula. Element ferralla! que té aquesta forma, per exemple la dels encepats de pilots o la del gabió. Gabió. Paral • lelepípede format amb filat de galliner i replè de pedra. Garra. Fleix que uneix encofrats a dues cares combinat amb la corbata. Garrotillo. Baga de filferro recuit que es cargoia i uneix dos muntats de fusta per a encofrats. Gra d'arròs. Referent a la granulomeiria dels àrids. Graella. Parrilla. Armadura de barres encreudes. Granota. Rana. "Saltarín". Dit de la piconadora mecànica que fa salts.
Als companys que tingueu interès en el vocabulari de la construcció us recomano: Diccionari de l'art i dels o(icis de la construcció, de Miquel Rjilana. Editorial Moll Diccionari visual de la construcció. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Si coneixeu altres mots i expressions interessants que no he recollit o si no esteu d'acord amb alguna de les definicions, us agrairé que m'ho comuniqueu al correu electrònic. Molles gràcies.
Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@üsing
gp I D F M AISLCLE.S.
,25 MERCAT
DE TRFRA1
Canviar de residència per millorar ACTUALMENT, podríem afirmar que existeix una cer* la immobilitat geogràfica, i que no estem oberts a grans canvis. És cert que estem força acostumats a moure'ns en funció de íes obres, però aquests moviments són sempre per un temps i prou. Quan parlem de mobilitat geogràfica ens referim a canviar, no per sis mesos o un any, sinó a canviar de residència per un temps força més llarg. És en aquests casos quan acabem dient que "no podem deixar-ho tol i marxar". Això és cert, però tenim en compte que vivim en uns temps en què no hi ha fronteres, molls cops deixem perdre oportunitats. Canviar de lloc de residència no sempre implica "deixa-ho iot", també pot significar canviar de forma de vida per millorar. Sl
ETS
DELS
QUE O P I N E N !
"M'agradaria tenir una vida més tranquil·la, lluny de les grans ciulats, i poder gaudir del mar o de la muntanya". Aleshores aquestes són .ilgunes de les característiques ide,ils per optar a u n objectiu com .iquesi, i sovint on treballem i com treballem és un obstacle per aconseguir-ho. Plantejar-se un canvi de treball que impliqui un canvi de residència a un lloc d'aquestes característiques, pot ser una solució.
posa en una empresa gran", és que creus que assolir uns objectius com aquests deu ser difícil, però no és així. Les polítiques de descentralització de les grans empreses sovint permeten trobar condicions com aquestes. Treballar en una delegació d'una empresa gran, ocupant un lloc de responsabilitat i aconseguir treballar en un equip petít on les relacions interpersonals són més fàcils, amb els recursos i el hiow how de l'empresa central, són alguns dels avantatges que ofereix el fet d'estar en una delegació d'empresa d'àmbit territorial gran.
quen professionals de la construcció per eslablir-se a fora i, també moltes empreses que busquen professionals per establir-se en diferents zones geogràfiques. Això és encara més habitual en altres sectors que no són de la construcció i que són més receptius a realitzar un canvi de residència. Tenim el cas dels economistes o els tècnics de telecomunicacions; en canvi, en el nostre sembla que fer un canvi de residència no entra en la nostra promoció professional. Si estàs disposat a realitzar un canvi de residència, caldria que ens ho fessis saber, enviant el teu currículum i una cana explicant les teves Sl ETS DELS QUE OPINEN! preferències geogràfiques, objectius "M'agrada viatjar, conèixer món professionals i el motius pels quals i noves cultures", sàpigues que pots et planteges un canvi. Així, quan disoptar a una feina que s'encamini posem d'ofertes que impliquin cancap a la realització personal i provi de residència t'ho faríem saber. fessional una il·lusió de gairebé totEn aquest mateix número de L'INhom. Treballar a l'estranger per adFORMATIU (pàgina 42) publiquem una quirir noves experiències professiodemanda de selecció de personal per nals, mètodes de treball diferents, anar a Eivissa que estem gestionant que ens poden ajudar a ser uns proen aquests moments, és u n b o n fessionals més competents, pot ser exemple del tipus d'ofertes de treun altre motiu per plantejar-se un ball que ens poden arribar. canvi de residència (temporal o permanent). Múltiples ONG i institucions busquen professionals amb afirmacions com aquestes.
Com veiem, doncs, no sempre cal negar-se en la qüestió de la mobilitat geogràfica, sovint podem tenir MARTA ESTHER MULERD motius per veure un canvi com un Sl ET5 DELS QUE OPINEN! Psicòloga industrial "M'agradaria treballar per una avantatge. Hem pogut apreciar, des Servei Promoció i Mercat de Treball de Promoció i Mercat de Treball, que empresa peüia, però amb l'estabiliTel: 932 40 23 58 tat, solidesa i recursos de què es dis- hi ha ofertes de treball en què cer-
per a la direcció d'obres de locals comerperfll No cal experiència. Domini d'Autocad v. 14 i paquet Office. Edai enire 24 i 30 anys. Nivell mig d'anglès o francès. Convenient carnet de conduir I vehicle propi. Disponibilitat per viatjar per Catalunya I territori nacional. s'ofereix Uoc de treball, Barcelona. Contracte lab. de 6 mesos prorrogable. Jornada of. Sou neg. segons vàlua, incorporació immediata. Poseu-vos en contacte smb M. Luisa Ortega. Tel: 954 47 54 20. Ref. 5.774
Jornada oficial. Contracte laboral per obra. Sou negociable segons vàlua. Incorporació Immediata. Envieu currículum a DEU TÈCNIC, SL. C/Aragó 390, 5è 4a. 08013 Barcelona. Fax 932 32 27 67.
perfil Dedicació exclusiva. Vehicle propi. No cal experiència.
Formació a càrrec de l'empresa. Ingressos de 3.5 a 4.500.000 de PTA
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Eulàlia, Tel. 934 87 8 1 6 4 .
coordinador/a d'obres
Promotora immobiliària a Barceloní
per a la coordinació d'obres, estudis de seguretat i salut, controls de qualitat, etc. perfil Convenient entre 2 i 3 anys d'experiència. Edat entre 25 i 30 anys. Idioma català nivell C. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments a la comarca de la Cerdanya, s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou 33.500.000.- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden contactar amb Mariluz. Tel: 9 3 2 1 5 76 2 1 Ref. 6.794
Empresa de taxacions Immobiliàries
Estudi d'arqultectur
per a confecció de projectes i direccions d'obra. perfil Entre 1 i 2 anys d'experiència en progra mes de dibuix I pressupostos (CADITCQ) I en obra (edificació). Edat màxima 35 anys. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat de viatjar esporàdicament per Catalunya, s'ofereix
Empresa de valoracloi Immobiliària
arquitectes tècnics/ques
tècnic/a de projectes i obres
Constructora de Sevilla
arquitectes tècnics/ques
per a taxacions hipotecàries a la província de Barcelona. imprescindible • experiència en el sector • correu electrònic • càmara digital • vehicle propi
s'ofereix Amplies possibilitats. Relació liberal. Incorporació immediata. Les persones interessades poden enviBr currículum I fotogr. Ma. Rosa Sugrarïes per a/e: barcelona6ge3valt.es, per fax: 934 30 0 Telèfon: 933 22 40 64.
26
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT ESTRUCTURES DE FUSTA EN EDIFICIS EXISTENTS
JORNADES DE REHABILITACIÓ.PARAMENTS EXTERIORS
Curs, dies 27 í 2 8 d'abril
De l'encàrrec a la fmalització de l'obra Dijous, 4 de maig
Actualment, la intervenció en edificis existents comporta haver d'actuar sobre aquest material quasi desconegui, !a fusta, que trobem en bigues de sostre, jàsseres i encavallades, en una bona part dels edificis per rehabilitar. Durant els darrers anys, des del nostre Servei hem anat fem alguns cursos especialitzats per cobrir aquesta mancança d'experiència. Ara hem preparat un curs breu, que amb poques hores aporti els coneixements ele-
mentals que permetran als tècnics encarar-se a una intervenció sobre estructures de fusta, a partir de l'anàlisi i la valoració de les patologies més habituals (atac de xilòfats, podriment, esberlaments, etc) i de la proposta de les solucions més adients. Aquesi curs està adreçat a tots els professionals (tècnics recent titulats o amb una llarga experiència en obra) que s'estan introduint en el camp de la intervenció en edificis exisients.
programa • Dijous, 21 d'abril
• DIJOUS, 28 d'abril
16.00 h La fusta estructural - La crugia - Les encavallades • L'entramat 17.30 h Els podriments de la fiista - Fongs CTomògens - Fongs de podriment IS. 15 h Els atacs de corcs - Anòbids - Líctids - Cerambícids 19.00 h Els atacs de tèrmits
9.00 h Inspeccions a la recerca de tèrmiis 11.00 h Inspecció aprofundida al Castell de Cubelles 12.00 h Fonaments de càlcul (I) - Eurocodi 5 - Classe resistent 16.00 h Fonaments de càlcul (II) - Bigues i jàsseres - Encavallades - Exemples
- Una organització social en castes
- Espècies exteses al nostre país - Creixement i multiplicació dels nius 20.00 h Consells per a una bona inspecció - Eines de suport a la diagnosi - Fases de la inspecció
17.30 h La intervenció d'estructures de fusta - Els tractaments químics antixilòfags - Reparació, reforç, substitució - Sobre l'efectivitat d'alguns reforços 19.00 h Intervencions estructurals a diferents edificis - El castell de Cubelles - Altres intervencions 20.00 h Exemple d'un tractament antixilòfagper injecció 20.30 h Exemple d'un tractament antixilòfag
responsable a c a d è m i c Ramon Craus
dates: 27 d'abril, de 16 a 21 h, i 28 d'abril, de 9 a 14 h. i de 16 a 21 h. preu matricula: 33.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA
programa • L'Ordenança sobre pararrlents exteriorsdels edificis de l'Ajuntament de Barcelona. Ajuts, subvencions i incompatibilitats professionals. • El Certificat de façanes. La inspecció. La redacció del document. Comunien de deficiències. Honoraris, tramitació i visat. • Rehabilitar una façana. Projecte tècnic L'encàrrec. Documentació i projecte tècnic. Control dequalitat. Estudi desegureiat. Assumeix de bastida. Informe cromàtic. Honoraris, tramitacióivisat.
ponents • PereCasademont i Cali. Servei Habitatgedel Col·legi. • Mònica Clemente Gabriel. Advocada. Assessoria Jurídica i Professional del Col • legi. • lordi Marrot Ticó. Equip d'inspecció del Col·legi • RobertPinolTruco.Arquitectetècnic • EquiptèaiicLaboratorideMaterialsderEUPB
professors • Carme Bach, de la Unitat de Zoologia de la UAB • José Antonio Barrientos, de la Unitat de Zoologia de la UAB • Toni Floriach, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient • losep Girbal, de la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Des del tipus d'encàrrec, passant per la primera visita, el redactat del projecte, l'assumeix de la bastida, l'estudi de seguretat, els ajuts i subvencions vigents, les responsabilitats, com afrontar els vicis ocults, ... fins a l'acabament de l'obra, la jornada ens mostrarà tota aquella normativa i el marc legal i de gestió que ens afecta particularment.
• Ramon Graus, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient • Minerva Embuena, del Laboratori de Materials de l'EUPB • loaquin Montón • Víctor i David Rubio d'IBERTRAC • Ramon Mestre de REHAB1LFT
i Responsabilitats i recomanacions legals. Els informes, l'iissumm* i la rehabilitació de façanes. i Servei i estudi d'identificació de materials de façana. SIM Façanes. Extracció de mostres. Analítica de les mostres aportades. Estudi de materials petris. • Rehabilitar una façana. L'obra. Ofenesd'empresesconstructores. Contractes i responsabilitats. L'obra i el control. Viris ocults. Elfinald'obra. Manual d'ús i manteniment.
responsable acadèmic Ana Chust dia i hora: dijous, 4 de maig, matí de 9.30 a 14.00 h.iiarda de 16.00a 19.30h.
preu matrícula 20.000 PTA
preu col·legiat 15.000 PTA
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es delegació Vallès Occidental
937 80 l i 10
Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, I com a màxim, ta inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algú. nes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.
Codi:R1117
.ADIIVL
Segona quinzens abril 2000
FDRMAC1Ó
I
27
ALTRES
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ. FORMIGÓ IN SITU. Sessions
PROJECTE TÈCNIC, CONTROL I MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS
tècniques i exposició, del 2 3 de maig al 6 de juny Seminari, del 18 de maig a I ' l de juny
URBANES. Sessions tècniques, seminari i exposició, del 2 0 al 29 de juny
La construcció experimenta canvis moll de manera notable i que, propiciarà una diimportants que incideixen tant en l'aparició versitat de sistemes i solucions impensables de materials i tècniques noves com en la fins ara. modificació dels processos d'organització i Per això, el Col·legi inicia un espai de en el control de la seva producció. reflexió i debai enlre les empreses fabricants, Aquesta transformació és encara els distribuïdors de nous productes i els incipient, però tol fa pensar que s'accelerarà professionals.
exposició Inauguració: dimarts, 23 de maiga les 17.30
C o d i : E1011
lloc: Sala d'e-xposicions del Col·legi de la L'objectiu del seminari, paral·lel a les planta baixa. sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que Codi: E1051 ^ _ _ _ s e s s i o n s t è c n i q u e s permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei Dimarts, 23 de mdig situat en àrees urbanes. 16.30 h El formigó armat com a material 17.45 h Presentació de productes de construcció: origen i evolució 19.30 h Presentació d'obres i debai del primer compòsit a l'edificació director del cicle 1S.0O h Presentació de productes
Dimans, 6 de juny
19.45 h Presentació d'obres id ebai
16.30 h Durabilital i control del formig armat
Dimarts, 30 de maig
17.45 h Presentació de productes 19.30 h Presentació d'obres i debat 20.30 h Cloenda
El projecte lècnic prescripció del formigó 16.30 h Projectar un formigó vist: 17.30 h
consideracions prèvies El disseny constructiu: col·locació
Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus. EI caràcterformatiui pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestructures urbanes. d a t e s : els dies 22 i 29 de juny.
loan Sabaté coordinació Horacio Espeche preu s e s s i o n s : 5.000 PTA preu seminari: 30.000 PTA
seminari
CotlL_E10fil Dijous, IS de niíiig
seminari
CodL_Eifl21 de juny.
hores. Oberta, del dimarts 23 de maig al dimarts 6
16.30 h La utilització del formigó com a material d'acabat: el formigó visi
sessjo_ns_l#_çnjques
Les jornades Projecte tècnic, control i diferents pums de vista a l'hora d'abordar el manteniment de les insta}-iacions urbanes, que problema. es presenten dins e! cicle «Materials i noves També s'hi estudiarà la manera d'ordenar tecnologies», tenen com a objectius iniciar la implantació i la coordinació dels diferents el debat sobre el paper que han de tenir les serveis, i el seu manteniment. xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels dates: del 20 al 27 de juny.
Condicionaments tècnics 17.30 h Acabats i textures 19.00 h El procés de'execució: comanda, recepció, abocat vibrat i cuna
CONTROL DE QUALITAT
20.00 h Separadors i ancoratges
d'armadures, encofrats i junts 19.00 h Materials: formigó i acer
Dijous, 1 de juny
20.00 h Additius
Control i manteniment
Dijous, 25 de maig
L'execució del formigó armat 16.30 h Encofrats.
director del cicle: Joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche I entrada a l'exposició és lliure
16.30 17.30 19.00 20.00
El control dels materials El control d'execució Patologies i mètodes de diagnosi Reparacions
preu s e s s i o n s : 5.000 PTA preu matrícula seminari: 25.000 PTA preu col·legiat seminari: 20.000 PTA
CONTROL DE QUALITAT. Curs, del 1 4 al 2 1 de juny
Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resuliais i especi-
ficacions dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.
programa dimccTUi, J-J de juny • La legislació del control de qualitat. • Els agents del control de qualitat. • Materials a controlar minims. • Programa, registre i certificació.
dilluns, 19 de juny • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment. • Els diferents documents a recepcionar. dimecres, 21 de juny • L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.
• Tramitacions. • Resolució d'un exemple; programa.
professors: Pere Casademont, Servei Ha- preu matrícula: 1S.0OO PTA preu col·legiat: 12.000 PTA bitatge i lesiis Femandez, Servei Normativa d a t e s : dies 1-1, 19 i 21 de juny, de 18a21h.
_Q10212
ACTIVITATS
28 «i,
FnPMAClÓ
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE
CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA
PROMOCIÓ PRIVADA. Curs a Terrassa, del 6 al 27 de juny
INFORMACIÓ. Curs. del 8 al 29 de maig
La generalització dei sistema de subcontraaació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contraaació de l'execució. El curs analitza els criteris d'elecció del sislema de contraaació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, etc
També, les modalitats bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consultor/contraaisia). Aquest curs es fa conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i complí amb dos crèdits per al Màster en projeci manager.
programa • Tipus de conlracie Contracte verbal i contracte escrii. Segons el tipus de subministrament o servei. Característiques de cada tipus de contracte. Segons el sistema de pagament. • Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació. • Selecció de contractistes Prequalificació de participants, convo-
•
professors: Albert Ribera i Jesús Rodríguez, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.
durada: 21 hores lloc: Delegació del Vallés Occidental, preu matrícula: 44.000 PTA
dates: del G al 27 de juny, dimarts ï dijous, de 18 a 21 h.
• • •
catòria de participació, recepció, valoració i negociació d'ofertes, reajustaments: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació. Relació client-conlractistes. Sisiema de reunions, informes, gestió de la informació Variacions durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Resolució de contractes
• Defectes i acabals
preu col·legiat: 37.000 PTA
Reconèixer i analitzar el conjunt d'informació que es genera en el procés d'edificació pol ser un element clau per plantejar propostes de millora en la metodologia de gestió d'obra. Com més tractem tot et procés d'una manera racional i senzilla, més fàcil serà disposar de la informació oportuna que ens ajudi a aconseguir els objectius fixais. El curs s'ha pensat de manera que, sense
perdre la visió general de tot el procés i partint dels diferents treballs que es van elaborant, es pugui proposarunasèriede mètodes perahractament global de tota la informació (cost, temps, recursos i presa de decisions). Aquest és un del cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per al màster en project manager.
programa • Proposta de definició de fases i etapes de tol d procés, pel seu posterior anàlisi. • Anàlisi dels principals objectius de cada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen. • Descripció dels mitjans usuals utilitzats pel tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, bases de dades, etcètera)
• Proposta d'integració d'informació general (informes) -Execució.
932 40 20 60 932 40 20 61 932 40 23 73
• Estudi dels factors: cost-qualitat-iemps/ rtcursos-informació, com elements característics que poden integrar e! conjunt d'objectius de la gestió dins de tot el procés d'edificació.
• Proposta d'integració de planificació. -D'estudis previs -De projeae/precontractació -D'execució -De control d'execució.
937 8 0 1 1 1 0
» Proposiad'integraciód'informacióeconò-
• Desenvolupament d'un cas pràctic total.
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es delegació Vallès Occidental
mica.(MIICCC) -Predimensionat -Comparació-precontractació -Contraaació -Execució -Liquidació.
Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la
inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web
a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat
del 20%.
professors • Albert Ribera Professor de la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona • lesús Rodríguez Professor de la Escola Politècnica Superior deia Universitat de Girona
dates: del 8 al 29 de maig horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA
ACTIVITATS
,29 FORMACID
SEGURETAT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECU-
L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR.
CIÓ D'OBRES. Casos pràctics. Del 3 de maig al 7 de juny
Sessió tècnica, 16 de maig Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/ 1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és Í3 missió del coordinador de segure-
tat,paulcsd'actuació,iconsellspràcticssobrela seva feina en fase d'execució d'obres petites. Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals noméscaH'estudibàsicdesegureiaiolacoordinacióenfasedexecució.
programa • Introducció als temes legislatius. Les directives, la Llei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la segureiat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat sobre seguretat
L'objectiu d'aquest curs és poder aplicar els coneixements que s'han adquirit sobre seguretat i salut laboral en la planificació í realització de les tasques de coordinador de segureiat en obres de diverses tipologies i dimensió.
El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador
El curs està basat en la coordinació d'obres reals. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc.
En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar aplicaran els mètodes a seguir durant tol el procés.
programa • Anàlisi estudi i pla de seguretat i salut. • Metodologia per a la coordinació. • Procediments operatius. • Planificació de la coordinació. • Realització pràctica de la coordinació: -la contractació amb el promotor -procediments administratius -documentació obligatòria
responsable acadèmic: Ezequiel Bellet professors •
Ezequiel [iellei, arquitecte tècnic i coordinador de segureiat.
• M. Àngels Sanchez, arquitecta tècnica i
dates Del 3 maig al 7 juny
horari nitnccres.de 17 a 21 h. durada: 24 hores. preu matrícula: 50.400 PTA preu col·legiat: 42.000 PTA
• Guia pràctica del coordinador deseguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. Funcions i responsabilitats del coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar llibres de registres i incidències. El control de i'accés a l'obra. Consells per conduir una reunió de contractistes i autònoms. Consells organi-
izatius bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció. Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials. » L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic. Documentació i continguts de l'estudi bàsic. Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i organitzalives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i protecció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic. Desenvolupament d'un cas pràctic
És recomanable haver assistit al curs de Coor-
dinador de seguretat u la construcció. Perfil tècnic
professors: Josep M. Calafell, Assessoria juríeuropeu (136 hores), o bé tenir coneixements dica i professional del Col • legi i M Àngel Saní/o experiència equivalents. cbez,coordinadordeseguretat dia: 16 de maig
-eines documentals i de procediments interns -planificació de ia coordinació -preparació de visites d'inspecció -redacció d'informes de visita -tramitació d'incidències i presa de decisions -investigació d'accidents.
coordinadora de seguretíi • Isabel Conzàíez de la Rubia, arquitecla tècnica i coordinadora de seguretat. • Mònica Pasqual, arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat.
horari: dimarts, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA Codi: S1028
ACTIVITATS PERICIALS ESPECIALITZACIÓ EN INFORME I PERITATGE. CASOS PRÀCTICS
Curs a Terrassa, del 8 de maig al 12 de juny El peritatge judicial i forense té una im-
traaameniformatiuespecialiacurai.Esvoldo-
portànria capital en l'esdeveniment d'un pro-
nar una visió tècnica i jurídica fent un repàs a
cediment judicial i, per això, requereix un
casos pràctics reals.
programa Casos pràctics: • Servituds de llum i vistes • La mitgera • Envans pluvials • Vicis en construcció
• • • • •
Declaració de ruïna Retractes Expedients de domini Interdictes Valoracions d'habitatges
professor
Hoc de realització: Delegació Vallès Occi-
Esteve Aymà, aparellador i expert en peritatge
dental preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 21.000PTA
judicial
dates dilluns, del S de maig al 12 de juny, de 19a 21 hores
AnriviïATa
30
INFORMÀTICA BÀSICA
INFORMÀTICA APLICADA I
jj__kr.i
PLANIRCACIÓ I CONTROL DE PROJECTES A M B MlCROSOFT PROJECT
• dilluns i dimecres, de! 3 al 22 de maig, de 19 a 21 hores.
,i 21 hores. • dimarts i dijous, del 22 al 29 de juny, de
• dissabies, del 20 de maig al 3 de juny, de 9 a 33 hores. • dilluns, del 5 al 26 de juny, de 9 a 13 hores. • dimarts i dijous, del 6 al 13 de juny, de 17
17 a 21 hores. durada: 12 hores. preu matrícula: 25.000 FIA preu col·legiat: 20.000 ITA Codi: CI401
:
PRESTO I NIVELL: amidaments, pressupostos í certificacions
• dilluns i dimecres, del 3 al 17 de maig, de 17 a 21 hores. • dimecres, del 7 al 28 de junv, de 9 a 1-1 h.
:
durada: 20 hores preu matricula: 46.000 ITA preu col·legiat: 35.000 PTA
PRESTO II NIVELL: costos i planificació
• dilluns i dimecres, del 29 de maig al 14 de juny, de 17 a 21 hores. • divendres, del 9 al 30 de juny, de 9 a 14 h.
FI-IKMACIÓ
durada: 20 hores preu matrícula: 46.000 ITA preu col·legiat: 35.000 PTA
INICIACIÓ A L'AUTOGVD • Dilluns i dimecres, del 24 de maig al 7 de juny, de H.30 a 16.30 hores.
durada: 24 hores preu mam'cula: 47.000 PTA preu col·legial: 36.000 PTA
Codi: CI2I0 • Dimans i dijous, de 17 a 19 li, del 6 al 20 AUTOCAD II NIVELL de juny. Durada: 10 hores • Dilluns i dimecres, del 8 al 24 de maig, de preu matricula: 19.500 PTA 9 a 13 hores. preu col·legiat: 15.000 PTA Codi: CI501 durada: 24 hores AUTOCAD preu matrícula: 47.000 PTA • Dimans, del 9 de maig al 27 de juny, de 9 preu col·legiat: 36.000 PTA a 14 hores. Codi: CI211 • Divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes de 9 a 3DSTUDIO 13, del 13 de maig al 17 de juny. • Dimans i dijous, del 2 de maig a I'l de durada: 40 hores juny, de 17 a 21 hores. preu matricula: 78.000 PTA • Dijous, de l'H de maig al 29 de juny, de 9 preu col·legial: 60.000 PTA a 14 hores. Codi C1209 durada: 40 hores AUTOCAD 1 NIVELL preu matrícula: 7S.0OO PTA • Dilluns i dimecres, del 17 de mai; ;al 2S preu col·legial: 60.000 PTA de junv, de 17 a 19 hores. Codi:CI213
INFORMÀTICA GRÀFICA INFORMÀTICA BÀSICA • Dimans i dijous, del 2 de maig al S de juny,
:
TCQ 2000: amidaments, pressupostos i certificacions
• dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores. durada: 20 hores
preu matrícula: 46.000 ITA preu col·legiat: 35.000 PIA Codi: CI302
CÀLCUL D'ESTRUCTURES AMB PROGRAMA WIN EVA, VERSIÓ 3
Terrassa, del 3 1 de maig a! 14 de juny professor: RamonSasire, professor de la LIPC
preu col·legiat: 10.000 PTA
d a t e s : 31 de maig, 7 i 14 de juny
inclou el programa informàtic
horari:dimecres,de 16a21 hores durada: 9 hores preu matricula: 12.500 PTA _______^_________
Placeslimitades. Lesdassess'impartiranal'aula d'informàtica de la Delegació del Vallès Ocddental.Tel: 937 801110 ___ Codir C13061
t Dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h, del 13 al 15 de juny. t Divendres 2G de maig, de 9 a 13 h. durada: 4 hores preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legial: 5.000 PTA Codi: C1204 Codi:CI203 ACCESS WORD 1 NIVELL • Dilluns i dimecres, del 3 al 15 de maig., de • Dimans i dijous, del 2 a l'H de maig, de 14.30 a 16.30 hores. 17 a 19 hores. durada: S hores • Dissabies, de 9 a 13 h, del 10 al 17 de juny preu matrícula: 14.000 PTA durada: 8 hores preu col·legial: 10.000 PTA preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legial: 10.000 PTA de 14.30 a 16.30 hores. durada: 24 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legial: 30.000 PTA
EXCEL I NIVELL • Dissabies, del 6 al 13 de maig. de 9 a 13 h. WORD II NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, de! 24 de • Dimans i dijous, del 16 al 25 de maig, de maig al 5 de juny. 17 a 19 hores, durada: 8 hores • Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del preu matrícula: 14.000 PTA 14 al 26 de juny. preu col·legiat: 10.000 PTA durada: 8 hores Codi: CI20S preu matrícula: 14,000 PTA ORGANITZACIÓ DEL DISC preu col • legiat: 10.000 PTA • divendres, 2 de juny, de 9 a 13 h. Codi:CI202 • Dimans i dijous, de 14.30 a 16.30 h, del EXCEL II NIVELL 20 al 22 de juny. • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 7 al • Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 27 al 29 26 de juny. de juny. durada: 10 hores durada: 4 hores preu matricula: 17.500 PTA preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legiat: 12.500 PTA preu col·legial: 5.000 PTA Codi: C1215 Codi: CI212 INTERNET POWER POINT • Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del • Dilluns i dimecres, del 3 al 15 de maig, de 17 al 22 de maig, de 9 a 13 h. 14.30 a 16.30 hores. • Dilluns i dimecres, de 16 a IS h.del 22 al durada: 8 hores 24 de maig. preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legial: 10.000 PTA • Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 30 de Codi: CI207 maig a I'l de juny.
_"^l—• 1 1 \f
1 1 A\ 1 ~ I ©
r, IVFBqn[!
JORNADES INTERNACIONALS LA SEGURETAT EN U CONSTRUCCIÓ. Construeix segur, segur
MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIFICIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA
que hi guanyes. III Jornades, del 2 a l ' l i de maig
Jornades internacionals, del 15 al 17 de juny Les lomades tenen com a objectiu obrir un debat europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que ais diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es porten a terme i que s'han consolidat com a bones pràctiques a seguir. programa •
Dijous, 15 de juny, al matí
• El manteniment a Europa, acàrrecde Ramon Graus, arquitecte lècniccïcl Servei Rehabilitació - Què és mantenir segons les normes? a càrrec deClaudioMolinari,Po!iiecnicodeMilano - L'experiència del cost global a França, a càrrec deMichellouvent,AssociatÍonApogée Taula rodona - Construir i mantenir Modera Cèsar Díaz, Universitat Politècnica deCatalunya Ala tarda - Presentació de comunicacions
Dos anys després de l'entrada en vigor del Reial decret 1627/1997, ens movem dins d'unes xifres d'accidentalitat altes i som lluny d'arribar a un compliment acceptable de les
tots els agents implicats. Conscients que hi ha obres que són l'excepció, des d'aquestes jornades convidem al sector i els seus agents a reflexionar-ho i a encarar el problema amb
les obligacions en matèria de seguretat per
una actitud responsable.
dia i hora: dimarts, 2 de maig, a les 19 hores,
alcalde de Granolers i conferència, a càrrec
lloc: C.Torres i Bages (obra en construcció),
de Mariano Unzeta, subdirecior general de
Acte d'inauguració a càrrec de Josep Pujadas,
Seguretat del Departament de Treball.
d a t e s i horari: Del 2 a l'li de maig. Matins, de dilluns a dissabte, de 9.30 a 13.30 h. Tar-
des, de dilluns a divendres, de 16 a 20.30 h.
-
inauguració
exposició
dimecres, 3 de maig a les 19 h. • Obligacions i responsabilitats dels agents a partir de l'aplicació de la LOE. Assegurances i debat, a càrrec de |oan Gay, gerent del Col·legi d'Aparelladors, Manuel Tizón, gerent de Correduria Lorente, Marisa Mas, advocada i Ramon Puig, arquitecte tècnic. dijous. 4 de maig, a les 10 h. • La seguretat en el treball. Sistemes de seguretat aplicables a l'obra petita i mitjana, a càrrec de Manuel Baselga, de l'Institut dies i hora: dimecres i dijous, del 3 a 1*11 de maig, de 19 a 21 hores. lloc: sala d'actes de la delegació del Vallès
lloc: C.Torres i Bages (obra en construcció).
• Divendres, 16 de juny, al matí - La conlractadó del manteniment. Noves tendències, acàrrec deManuelCorretger, enginyer consultoren manteniment - L'observatori del manteniment, a càrrec de Michel louvent, Association Apogée - Aproximacions a la vida útil dels components de l'edifici, a càrrec de Renato lovino, Universitàdi N'apoli Federico II - El paper del Facility Management en la
direcció de les jornades Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació seus de les jornades -Col-legid'Aparelladors i Arquitectes Tècnicsde Barcelona. C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona - Institut Françaisde Barcelona. C Moià, 8 08006 Barcelona
. jornades preu de la inscripció d'Estudis de la Salut i Alejandro Romero, di- 75.000 PTA (inclou l'assistènciaa les jornades i la documentació) rector tècnic de Mutual Cydops. inscripcions dimecres, 10 de maig, <i les J9 h. Tel. 93240 20 60 • Visita a l'obra en construcció. Cas pràctic Fax: 932 40 20 61 Organització de la seguretat. El cap de secretaria de les jornades seguretat de l'obra. El coordinador que exServei Rehabilitació i Medi Ambient. plica l'organització. Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de dijous, U tle indis, a les 18 h. Acte de cloenda Barcelona. • Experiències europees en coordinació de C. Bon Pastor, 5, Barcelona seguretat. El cas de Francca (obra petita i Tel: 932 40 23 66 mitjana). Per Daniel larrin, de CAP Europe Fax: 932 40 23 60 A/e: serma@apabcn.es Inscripcions a la delegació del Vallès Orien- Web de les jornades: ww.apabcn.es/mantenim tal. Tel: 938 79 01 76. Places limitades Codi:R1151 — Codi: A0061
gestió d'edificis, a càrrec d'Alex Pettifer, de Sheffield Hallam Universiiy Taula rodona - Inspecció Tècnica d'Edificis Modera Xavier Casanovas, cap dei Servei Rehabilitació Ala tarda - Presentació de comunicacions - Debat per grups • Dissabte, í 7 de juny, al mati - Aplicacions informàtiques i manteniment, acàrrec de Ferran Bermejo, ITEC - Resultats. Enquesta Manteniment 2000, a càrrec de Xavier Casanovas. - Presentació de les conclusions del debat per grups - La teoria i la pràctica, a càrrec d'Òscar Tusquets, arquitecte Taula rodona - El manteniment del futur Modera: Rafael Bellmunt, ITEC
ACTIVITATS
32
SEMINARIS SOBRE LA LOE I Seminari sobre la LOE
LA L O E I ELS AJUNTAMENTS.
Dimecres, 3 de maig
Del 3 d'abril al 31 de maig es celebrarà a 34 poblacions de Catalunya, Li Primin'íni Fotogràfica 2000 , certamen internacional que se celebra cada dos anys i que enguany arriba a la seva desena edició. La Primavera aplegarà 172 exposicions amb una participació de 400 fotògrafs.
PROGRAMES INFORMÀTICS NOU PROGRAMA INFORMÀTIC DE CONTROL DE QUALITAT DE MATERIdemostració
El control de qualitat ha esdevingut en la última dècada una de les tasques més habituals en la direcció d'obra. Per simplificar] milloraria qualitat dels Programes de Control dequalitatel Col • legi conjuntament amb el COAC ha desenvolupat una eina de suport informàtic per a facilitar aquesia tasca. Recenunem s'ha preparat la 3a versiódel Control WIN, adequada a la nova instiucció del formigó EHE. Per millorar-ne el seu ússiiaprevisila realització dediversessessionsdemostrativesdelruncionamentdel programa.
Aniran a càrrec de Pere Casademont, arquitecte tècnic, cap del Servei Habitatge • Osona: dimecres, 26d'abril A0074 • Bages-Berguedà: dijous,27 d'abril — A0072 • Barcelona: dimarts, 2 de maig _ _ _ _ A0073 • Vallès Oriental: dimarts, 23 demaig_A0075 horari: de 19a21 hores La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia. Servei d'Informació. Tel: 9324020 60 Delegació d'Osona:Tel.938S526 11 Delegació Bages-Berguedà: 93 872 9799 Delegació Vallès Orienta): 9387901 76
FISCAL RENDA
L'ARQUITECTURA IL·LUMINADA
Fins al 5 de maig
El seminari va dirigit especialment als serveis tècnics i secretaris dels ajuntaments, ja que abastarà lemes tècnics i jurídics, a més de debatre ei paper de l'ajuntament com a promotor d'edificis. dia i hora: dimecres, 3 de maig, de 930 a 14h. lloc: sala d'actes del Col·legi Inscripcions: Sessió gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia al Servei d'Informació. Tel: 932 40 20 60 Codi: A0025
ALS. S e s s i o n s d e
EXPOSICIONS
El Col • legi hi participa amb una exposició que forma pari del certamen, i es basa en l'obra fotogràfica de M. Pilar Concellón, Manuel Serra i Fabienne de Vilder, que té, com a fil conductor, l'impaae de la llum en la interpretació personal que han fet d'indrets de la ciutat de Baicelona. Oberta fins al 5 de maig, de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h. organitza Departament de Cultura del Col·legi. Tel: 932 40 20 60.
ASTÚRIES, CONQUES MINERES
Dins del certamen de la Primavera lloc: Sala d'exposicions de la Delegació fotogràfrica, la delegació del Vallès Occidendel Vallès Occidental. ial acull l'exposició Ailiíriís, conques mineres 1999, a càrrec d'Antoni Vila. d a t e s : fins al 31 de maig
FUTBOL
1999
TORNEIG INTERCOMARCAL
Sessió informativa, j dijous, 1 1 de maig
DE FUTBOL
Dissabte, 13 de maig
El Servei de consultoriafiscalorganitza una sessió informaüv asobre la Renda 1999, acàrrecde loséAntonio Bemàldez, advocat i fiscalista. dial hora: dijous, 11 de maig, de 19 a 21 h. lloc: salad'aaes del Col·legi. L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia.
La Delegació del Bages-Berguedà organitza enguany el torneig intercomarcal defutbol.
Telèfon: 932 40 20 60.
Tel. 938 7297 99.
Codi: A0034
Es jugarà al camp d'esports del Congost a Manresa, el dissabte 13 de maig. Més informació:
VIATGES VIATGE A VALÈNCIA. Del 26 al 28 La Delegació del Vallès Occidental organitza un viatge per visilar La ciutat de les ans i les ciències, a València, de Santiago Calatrava. preu aprox. per persona: 40.000 PTA. Inscripcions a la Delegació.
maig
o r g a n i t z a : Delegació Vallès Occidental. C. Sant Francesc, 18 de Terrassa. Tel: 937 80 11 10 Esc 937 33 06 51 A/e: caatvocc@apabcn.es
1999
Exposició a Terrassa, fins al 3 1 de maig
PETIT HOMENATGE A VIGNOLA
Exposició d'Antonio Bolea, fins al 5 de maig L'arquitecte tècnic Antonio Bolea presenta fins al 5 de maig a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col • legi un conjunt de fotomuntatges i dibuixos que duen per títol Petit homenatge a Vigno/ii.A través d'aquestes composicions, Bolea aplica una correspondència entre les proporcions del cos de la dona i els components arquitectònics. lloc: espai d'exposicions de la Cafeteria. Primera planta. oberta: fins al 5 de maig.
* C. ~ cSant Francesc, IS. Terrassa. Tel: 937 80 11 10. A/e: caatvocc@apabcn.es
E&E1S.
Segona quinzena abril 2000 3 3
m i T I I FXA
Index d anunciants de L'INFORMATIU número 1 6 3 SEGONA quinzena ABRIL 2000
Prestatgeria COMERCIAL: ABRIL 2000
ElslcaorsdeL'lMo^uTiupodendemanarmésinformadósobredsproduaesanundals mitjançanl]abudlela-resposlaques'adjunla.Noméscalmarcaren]abutllelaelnúmf3ode referènriadesitjaufer-laarribaraL'IsTOUMAm Empresa o producte
Ret
SAS
2
SICÓ
16
SELECCIÓ DE PERSONAL
17
ASEFA
18
HERMS
36
LORDA Y ROIG
37
DOW CHEMICAL
38
HEWLETT PACKAÍÍD
39
CUIA DE L'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE
El Col - legi posa a disposició de les empreses un estand per presenlar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'abril:
40
SELECCIÓ DE PERSONAL
BESPnSTA
Pèndol
Fepesa
Asfattex Construcción
Alkor Draka Ibérica
Ibermapei
Sistemes de Reforç Actiu
Mecanismos y anclajes
Weber Broutin Cemarksa
Panasonic Sales Spain
Termigo
Tractel Ibérica
Eco Esteba
C o n s o r d o Termoarcilla
Consirucciones Desmonlables
Kaïzen Consultores
Wermasi
Trac Vertical
Calvache
42
PLASFI
43
DANOSA
45
Texsa moneros
Intemper
SENOR
46
Gamesysiem
Edicions Construc
KNAUF
47
Repsol Bulano
Industrias Químicas Lowenbeig
ISOVER
contra p o r l a d a
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
Fax: 932 4 0 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS
C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informadó sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecciona-
DE BARCELONA
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
des i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
N o m i cognoms Empresa Adreça CP.
Població Fax:
Telèfon
PUBLICITAT LlNt 2
3
4
)RMATIU
5
*)UM. 1 63
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
I7A
25
26
27
28
29
30
31
32
42
43
44
45
46
47
portada
18
19
20
21
22
23
24
34 35 cont ra
36
37
38
39
40
41
17C
17B 33
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.
3 4
Segona quinzena abri! 2000
1»
J3JJ±A_J3LZJE^dJeRES E S PIIRI
I CITAT
ESTRUCTURES
Alsina
I Pellaíres, 28 519 BARCELONA s. 93 307 29 33 < 93 307 26 92
SOLUCIONS EN ENCOFHATS - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
ENCOFRAOOS J. ALSINA, S A. Pol. Ind. Pla d'en Con. Camí de Font Fn 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93| 564 70 59
pr -*H
FRAPONT
CONSTRUCCIONES EN MADERA P f c ]
PAVINDUS. S . f i .
FUSTERIA D'OBRA.
PAVIMENTS DE FORMIGÓ
&%*!mic±
MOB/tMR/l EQUIPAMENT
TERRATZOS
Tal « 2 7 í C
CONTÍNUOS
Plaça T s l u a n . 1 1er. V 08010 Tel
AÏLLANTS
TRACTATS
AUTO ANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES Barcelona
3E5D3 39 F s i . Z6S22 76
ELECTRICITAT
ALUMINOSI
I CATAUNA,S.A. BFTEC S L prA' '
Morters sense retracció. Rehabilitació
REHABILIISI.
C? Ct. Santander. 42-48 Nave. 39 j £ > Tel.: 93 27S 26 86 • Fax. 93 278 27 11 f-™gj 08020 Barcelona
REHABILITACIÓ
REHABILITACIÓ i
simon MATERIA1 EUÉCTRICO
Diputadón. 390-392 • Telefono 93 34J 08 0 0 ' Fox 93 3 " 08 07 • 08013 Borcelona
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
Daroca FAÇANES
QRestauració pedra Q Evitar coloms
i
\ CEINCO, S.L.U.
CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ 5 0 0 . 0 0 0 m-de maDas 1-3jïSSrtS ~
Avgda. de b Granvfa. 179 Tel. (93) 261 63 00 / Fa*: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Uobregai (Barcelona)
1
CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5° A • Tel. (93) il2o 98 98 (3 ííneas} Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona
AKORPMN Làmiíias Flexibles de PVC-P
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 c/ Padilla, 240 • Tel. (93} 456 14 53 Fax 193) 426 72 85 • 08013 Barcelona
AiSLAMIEKTOS PaoTtccióN CONTRAJNCENDH PUÍRTAS ftcúsnc Y RF
1
CALIGA
Acúsncos
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
10 PALLEJÀ (Barcelona)
Labora
ori ú'Assa os | Control de Qualitat
Assistència Tècnica
4il*·«f:V1l| Tel. 9 3 4 9 0 5 0 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 491 OS 15 C/.Alcolca, BS (08014 Barcelona}
iConli
o!de Qualitat a tot tipus d'obres
Tel : 937 31 54 46 c'. Àries. 57
SauP Pol. Ind. Can Parellada
0S2!S Terrasia
PAVIMENTS : PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT.TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
FERROS
LABORATORI DE CONTROL
FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS
TECINCO
_EXTRAFORT_
93.58B.78.76 CA ITALiïWtSyi, IS
CERÀMICS, SOLS 1 VIALS
ESTUDIS GEOTÈCN1CS ESTUDIS DE PATOLOGIA
SPEED BUILOING, S i . ASSAIG SÒNIC DE PILOTS FACHADAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU El sistema de renovació de sostres Sisiemes de Reforç Actiu, s.1.
Tel.: 93 796 41 22
RESTAURAC1ÓN - REFORMAS REFÜERZOS ESTRUCTURALES Fem el terra bo segons DIN ISO 90O2 Magalhàes, 15, bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44-Fax 93 441 53 20 E-mail: RYCMAH@teleline.es
pollgono in riera de can pahissa 24 a 0875O molins da rei, espa
Tel. i Fj« (977| 792783 - 43850 CAMBRILS Ma|or de Sarria, ï, E° 3' Tel. 1 Fax (909) 33-1 332 - 0B0I7 BARCELONA
astra-Qufrnica,sL
ALUCOBONJD
DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
Recobriments per a sòls industrials Tànger, 26 - 00018 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T, 9772518B0
Heparaoò fàcil de (orals i esquem Av.Sant Julià. 206, nau 7.Pol.indi 08400 GranoOers Td:93 649 5700/93 84954 75 Fan: 93849 5416
Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, rep/ante/amenís, parcel-lacions i As-Built • 0B022 Barcelona
FUSTERIA Q
Germans
• MAPES TOPOSBAFICS • CASTOGRAFLA •AnlOADOU
OFICIAL
ELECTUONICS
Especial
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
35
T
Aïllament tèrmic i acústic per a una construcció sostenible
ots coneixem l'impacte que la construcció d'un edifici té sobre el medi ambient. Aquest impacte es pot analitzar des de diversos punts de vista com ara la implantació de la construcció en un solar determinat i la seva integració en l'entorn; el comportament de l'edifici al llarg de la seva vida útil; el consum energètic; o les característiques dels materials utilitzats, per l'impacte que poden produir sobre el medi ambient durant el procés de fabricació, durant la vida útil i durant la fase de reciclatge o eliminació. Aquests punts de vista plantegen i afecten temes diferenls, encara que tols convergeixen en la definició d'un projecte de construcció. Abans de construir en un solar s'han de conèixer les característiques ambientals de l'entom natural: topografia, vegetació, clima (vents, precipitacions, temperatures, radiació solar, humitat relativa). Així, s'intenta que aquests paràmetres es tinguin en compte en la definició arquitectònica i constructiva de l'edificació, perquè aquesta pugui aprofitar al màxim les condicions naturals que comportin un millor comportament energètic i mediambiental. i es relacioni al màxim amb el seu entorn pròxim, entorn natural o entom urbà. També s'han de conèixer els paràmetres acústics, és a dir. la zona de sensibilitat acústica en la qual es troba el solar, per saber els nivells màxims acceptats a l'interior de l'habitatge. Concretament a Catalunya, la regulació dels sorolls és una competència municipal i. per tant. ens trobem amb moltes ordenances municipals que la tenen en compte. Per tal d'homogeneïtzar les diverses normatives existents, la Generalitat de Catalunya va publicar l'any 1995 una ordenança tipus reguladora del soroll i les vibracions amb la finalitat de donar suport tècnic als municipis que encara no hagcssin aprovat cap regulació o als que volguessin millorar la seva ordenança.
a
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
COBERTES Aïllament de cobertes Les necessitats d'aïllament tèrmic mínimes exigides per la normativa es poden millorar, de manera senzilla, a partir de solucions com ara augmentar el gruix o la densiiai de l'aïllament. Els avantatges que s'obtenen a canvi en termes de confort interior són importants, amb el valor addicional de reduir les emissions de CO,o d'evitar la reducció de la capa d'ozó en baixar Ics necessitats d'aportació addicional per climatitzar l'ambient interior. Cal considerar les exigències de la "Normativa d'aïllament tèrmic d'edificis NRE-AT/87". que proposa per a zones temperades l'aïllament de la coberta menor o igual a 0.46 W/m- -C i coberta ventilada. La coberta: punt cútic
AISLE CON 6 cm. DE ©ROSOR AISLAMIENTO ACÚSTICO: 6 cm. grueso = 4B Dba AISLAMIENTO RADIOLOGICO: Substituyeal plomo
La coberta de l'habitatge és un dels punls crítics per on es produeix més guany de calor durant els mesos d'estiu. L'elevada posició del sol al cel comporta que la radiació incideixi perpendicularment durant un llarg període de temps en les cobertes planes o poc inclinades, que són la majoria. En aquestes condicions es pot produir un important escalfament d'aquesta superfície, que incrementa e! flux de calor a l'interior. Solucions de cobertes ventilades, o parcialment ventilades, són molt adequades per esmorteir els guanys tèrmics produïts pel sobreescalfament de la coberta a l'estiu. No són solucions gaire cares i amb la seva incorporació s'obtenen millores en el confort interior. Cal considerar els consums
elevats d'aigua per a ies cobertes enjardinades. A la coberta d'edificis situats en un emplaçament urbà. però sobretot en habitatges aïllats d'urbanitzacions o zones rurals, es pot tenir en compte disposar d'una tipologia de coberta que no només cobreixi les funcions de tancament sinó que pugui aportar alaun sistema addicional de control ambiental, com els casos de les cobertes verdes, que ajuden a compensar el sobreescalfament en l'època d'estiu: cobertes integrades amb algun element de captació d'energia solar, per a aplicacions tèrmiques o fotovoltaiques: cobertes amb aigua per compensar també els canvis tèrmics en èpoques de calor. etc. Quant als acabats de coberta, existeixen diverses solucions segons el tipus de coberta, plana o inclinada, transitable o no transitable. En funció de tol això són preferibles solucions de paviments flotants que creen una cambra d'aire ventilada en la qual queden esmorteïts els guanys solars, i amb peces fàcilment substituïbles. Per a solucions habituals s'ha d'eviïar col·locar els materials d'acabat directament sobre la membrana impermeable perquè qualsevol defecte o problema en el paviment pot afectar la impermeabilització de la coberta.
Millorar l'aïllament exigit per la normativa i procurar obtenir valors de prop de 0,4 W/m2 °C.
LH
LORDA Y ROIG, S.A. Binéfar, 17 - 08020 Barcelona T( 933130800 Fax 933131986 e-maii: tvrsa<&!ordayroiQ com
ÀRIDO BARÍTICO PARA HORMIGONES PESADOS
En zones on el sobreescalfament de la coberta a l'estiu sigui molt important, considerar la utilització de cobertes amb cambra d'aire ventilada o cobertes enjardinades. Estudiar les possibilitats d'utilitzar un sistema de coberta multifuncional.
-\ M A T E R I A L S
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
A Ï L L A N T S
37
FAÇANES Aïllament de façanes La quanlital de calor que es necessita per mantenir una temperatura confortable en un habitatge depèn del seu nivell d'aïllament tèrmic. Un habitatge mal aïllat necessita més energia per man(enir-se càlid: al mateix temps, es refreda més ràpidament quan s'atura la calefacció. Un aïllament i ventilació insuficients poden propiciar l'aparició de condensacions a l'interior de l'habitatge. També és important que, si es dissenya un tancament amb cambra ventilada, que la cambra estigui realment ventilada. L'aïllament tèrmic mínim a Catalunya és limitat per la normativa de compliment obligatori i en vigor a la zona on es construeix l'edifici, la Normativa d'aïllament tèrmic d'edificis NRE-AT/87. Aquest nivell pot ser fàcilment millorat, i el petit increment de cost que pugui representar quedarà compensat per un sistema de calefacció de menors dimensions i un estalvi de la factura energètica. Cal considerar la possibilitat d'adoptar criteris de millora per obtenir valors inferiors a 0,6 W/nr °C (5 cm de llana de vidre) a les zones 1. 2 i 3, i pròxims a 0.3 W/m2 BC (10 cm de llana de vidre) a la zona 4 del mapa climàtic. Els avantatges que s'obtenen en termes de confort interior són importants, amb el valor afegit d'una important reducció d'emissions de CO, en disminuir el consum energètic. Perquè sigui efectiu, s'ha de procurar repartir, de manera homogènia i contínua, l'aïllament tèrmic de totes les façanes, incloent-hi les mitgeres (més en orientacions nord i oest). D'aquesta manera s'eviten els ponts tèrmics. També és important aïllar per sota els sostres exteriors que defineixen, a la part superior, un espai interior d'habitatge.
Façanes ventilades Els climes càlids i amb orientacions on el sobreescalfament de les façanes a l'estiu sigui importuni, s'ha de considerar l'opció de disposar d'alguna solució constructiva que permeli crear una cambra d'aire ventilada entre el material exterior d'acabai. que rep la càrrega solar tèrmica, i el parament de tancament entre interior i exterior Amb això. es pot esmorteir considerablement la influència d'aquesta càrrega tèrmica al seu pas cap a l'interior de l'habitatge. S'han de tenir en compte els condicionants constructius que implica una solució d'aquest tipus, com són els tipus d'aïllament i el lipus de material d'acabat de façanes. Parament de façanes
Al mercat hi ha diverses varietats de blocs o peces per a la formació de parets de tancament de façanes que tenen millors característiques tèrmiques i fins i tot acústiques que els materials tradicionals (ceràmics, formigó, formigó cel·lular, fusta-ciment, elc). En algunes zones climàtiques, a causa del seu bon aïllament lèrmic o acústic, i si es col·loca el gruix adequat, es pol fins i 101 eliminar la necessitat d'aïllaments addicionals. Per aquests casos, cal tenir en compte la col·locació específica feta per personal especialitzat i les consideracions necessàries per al bon funcionament del material.
tiERMSs* SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA
Fusteria exterior: guanys solars Les finestres tenen un paper important en cl funcionament tèrmic de l'habitatge. A més dels criteris estètics com ara la visió de l'exterior, permetre el pas de la llum natural o permetre els guanys solars que col·laboren en l'escalfament de l'habitatge, tenen una característica important, que és el
En zones o en orientacions de façanes on el sobreescalfament a l'estiu sigui molt important, considerar la utilització de solucions de tancament amb cambra d'aire ventilada o de recobriment d'acabat exterior formant cambra d'aire ventilada amb la paret de suport.
• PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA • OPCIÓ DE BIGUES DESMUNTABLES • REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CÀRREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIÓ
5
|
D_aleí
Beaberfen
Arsicht
SI
ú j
Zuück
*
••='.'Í2-'-
Abbtechen Ak
Bl
2
«ie
Suchen
]A4e**e|Ç] htip;/Awiw.Siyrolo j l i * J «JKwJenbteHodMi
Favcrien ._..
><* VerlHi
E •MiJ
Diucken
._
i
^
NOVEDAD
Las Soluciones ROOFMATE* LG para cubierta plana invertida se "instalan" en la red
www.styrofoameurope.com EL CAMINO MAS RAPIDO HACIA LA INFORMACION Con su pàgina web, www.styrofoameurope.com, Dow no solo pone a disposicíón de los profesionales de la construcción la informacion mas completa sobre sus planchas aislantes azules de poliestireno extruido Rooftnate LG, sinó la forma mas ràpida de acceder a ella. Así se puede conseguir un ahorro sustancial en el tiempo de realización del proyecto, al dïsponer de ínmediato el arquitecto y el constructor de toda la informacion necesarta; desde el diseno, incluyendo detalles CAD, calculo y certificación, hasta instrucciones para la instalación y obras de referència. Al fin y al cabo, ahorrar es algo asociado desde siempre a las planchas Roofmate LG en dos aspectos clave:
-Para el usuario: ahorro en costes de calefacción y climatización. -Para el constructor: ahorro en tiempos de colocación, gracias a un producto de calidad. En definitiva, con nuestra pàgina web podrà conseguir, ràpidamente y sin cargo alguno, la informacion necesaria para que no le quepa la menor duda El "dic" de la cuestión està e n : www.styrofoameurope.com.
Tel: 900 3 14 15 9 Fax: 900 15 18 64
Styrofoam
del plotter 430 Al! Ya no h excusa H e w l e t t - P a c k a r d baja el
elGr
p r e c i o de su DesignJet 430 m o d e l o A l . Con un precio como éste es d i f í c i l negarse a u t i l i z a r el gran f o r m a t o . Antes 250.000 ptas, ahora 179.900 p t a s * . Realmente, ya no hay excusa.
AHORA
179.900
ptas
ANTES 250.000 ptas
Precio recomendado de venta sin IVA
Solicíte información al 3 0 2 1 5 7
182
o electrónicamente en W W W . h p . e s / g r a n f O H T i a t O
•
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
IM A T E R I A L S
40
A Ï L L A N T S
Considerar en la construcció tradicional d'obra la utilització de peces o blocs amb propietats tèrmiques aïllants i de baix coeficient de conductivitat tèrmica. Utilitzar preferentment fusteria exterior de fusta resistent o tractada, ja que té menys conductivitat tèrmica. Utilitzar vidres dobles amb cambra d'aire. Aïllar acústicament els tancaments de façana segons les necessitats específiques, i millorar quan es pugui el que exigeix la normativa.
Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i instituí Cardà.
Reedició De venda a ía Cooperativa Jordi Capell. Telèfon 934 146 355
i ve de la piipna 39) coeficient global de transmissió de la calor. Les finestres permeten el pas de el calor de manera molt niés fàcil que les parets. Per aquest motiu, encara que la superfície de finestres sigui molt inferior a la de parets, han de considerar-se amb molta cura. En el coeficient de transmissió de calor de la finestra influeixen principalment dos paràmetres: el tipus de vidre (simple, doble) i el tipus de finestra (fusta, plàstic, metall, doble finestra). En els casos que es desitgi reduir els guanys solars mitjançant les finestres, cal considerar: -Utilitzar vidres de baixa emissivitat o làmines solars per al control de pèrdues i guanys tèrmics Í/o lumínics. Aquestes solucions no són generals per a tots els casos sinó que sempre s'han de tenir en compte les condicions climàtiques particulars de la zona d'actuació. Són solucions que poden millorar el comportament dels tancaments vidrats de les façanes si s'utilitzen de manera adequada. Per això. és important conèixer les característiques tècniques dels productes disponibles (comportament a l'estiu i a l'hivern, disminució d'intensitat lluminosa interior, etc) i escollir la solució més idònia per a cada cas concret. -Utilitzar persianes o porticons per al control lumínic solar, són millors les solucions col·locades a l'exterior. De manera addicional aquests elements donen protecció a la fusteria exterior. Estan qui tul a l'aire L'estanquilat de l'habitatge a infiltracions d'aire és una norma bàsica per evitar les pèrdues d'energia durant l'hivern, jaqué l'aire que surt de l'habitatge s'emporta una quantitat de calor que es perd i que ha de ser aportada novament pels sistemes de calefacció de l'edifici. Per valorar la importància de les pèrdues per renovació d'aire, es calcula que en un habitatge
ben aïllat, entre un 30 ck i un 40 % de les pèrdues de calefacció són degudes a la ventilació (voluntària o involuntària). És adequat fer una ventilació controlada dels habitatges. S'ha de tenir en compte lambé que les característiques dels tancaments, com són finestres i portes, componen una renovació natural d'aire no menyspreable, que s'acostuma a estimar en funció de la qualitat dels tancaments. Es pot considerar també la possibilitat de collocar sistemes de ventilació incorporats a la fusteria exterior. Procurar utilitzar fusteries d'elevada estanquitat a l'aire (classe A-2, A-3) si l'edificació ha de situar-se en zones climàtiques de temperatures extremes.
Aïllament acústic Cal considerar de manera orientativa els següents valors d'aïllament acústic per a fusteria exterior dels tipus A2 i A3; les finestres amb vidre simple aïllen entre 25 i 30 dB (A), per vidre de 6 mm de gruix, i amb vidre doble aïllen entre 29 i 34 dB (A), per vidre 6+6 mm de gruix. Els factors de superfície vidrada respecte a la part massissa de les façanes, estanquitat de la fusteria de les obertures, massa de les parts opaques del tancament i distància a la font d'emissió de soroll, són paràmetres i condicionanls que cal tenir en compte amb vista a oferir un adequat aïllament acústic. Cal considerar les indicacions de la norma NBE-CA-88 per millorar els nivells d'aïllament obligatoris si es desitja reduir més la transmissió de soroll.
-I M A T E R I A L S
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
A Ï L L A N T S
I
TANCAMENTS EXTERIORS Aïllament de parets exteriors. La preferència ambiental complementa els criteris tècnics i específics de l'obra. Solucions possibles: Suro Cel·lulosa Llanes minerals Vidre cel·lular Poliestirè expandit (EPS) Poliestirè extrudit (XPS) sense HCFC Poliestirè exlrudit (XPS) Poliurecà (PUR)
Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil... què pots fer?
\fí i
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible.
Es consideren millors solucions, per al medi ambient, el suro i la cel·lulosa. ' Els aïllaments tèrmics de materials naturals, com ara el suro, la cel·lulosa, les llanes minerals o el vidre cel·lular. són preferibles als materials sintètics, és a dir. als plàstics. D'entre els plàslics. en aquests moments, se'n poden diferenciar tres tipus, segons l'agent inflani que utilitzen per aconseguir les propielals aïllants: els que utilitzen aire. com el poliesíïrè expandit (EPS), els que utilitzen CO- com algun tipus de poliestirè exlrudit (XPS) i els que utilitzen HCFC, com la majoria de poliestirens extrudits (XPS) i el poliuretà (PUR). En aquesl sentit, s'ha de tenir en compte que els HCFC són gasos que causen un perjudici sobre el medi ambient ja que destrueixen la capa d'ozó. En relació amb la seva manipulació i el seu comportament, en els materials naturals fets a partir de fibres minerals conglomerades amb resines (llanes de roca, fibres de vidre, etc) s'ha de prendre precaucions durant la fase de manipulació, ja que algunes d'aquesies fibres poden desprendre's a l'aire i produir molèsties durant aquests treballs. També s'ha de tenir present el factor de risc d'humitat o d'entrada d'aigua, ja que representa un problema de degradació per a aïllaments com ara algunes fibres minerals o la cel·lulosa. Alguns dels materials
plàstics ofereixen el mateix nivell d'aïllament amb menor gruix, d'aquí la seva gran utilització, sobretot del poliesürè expandit (EPS). Finalment, quant al comportament com a residu, cal remarcar la importància del sistema de fixació dels materials aïllants, per a la seva valorització posterior. Serà preferible l'ús de materials rígids amb sistemes d'unió per encaix de les peces o fixacions mecàniques als que utilitzen substàncies adhesives o els que són projectats. D'aquests últims, són preferibles els que no queden adherits a la superfície que s"ha d'aïllar, com ara la cel·lulosa.
www.apabcn.es/sostenible
Utilitza el seu Directori per trobar els materials més adients per al teu edifici. Participa activament en el seu Club i aporta informació per tal d'enriquir-la.
15111251
•III2IH2 I2III2IH
mà
ESCOIA TtCNKA SJPEBK... ITAflQUnKnjttfl DELWUfS UMNERSMT m U T K M C A DE CATALUNYA
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
h
42
INSTAL·LACIONS D'AIGUA Aïllament de canonades L'aïllament de les canonades és una qüestió molt important, sobretot en instal·lacions col-leclives i quan les instal·lacions passen per espais venlilais o descoberts. j;i que s'eviten moltes pèrdues de calor a les canonades d'aigua calenta. Pel que fa a les canonades d'aigua freda, s'eviten els problemes i molèsties que produeix l'aigua de condensació.
Aïllar tèrmicament les canonades d'aigua freda i calenta per evitar la condensació als tubs d'aigua freda i pèrdues de calor als tubs d'aigua calenta.
CALEFACCIÓ I CLIMATITZACIÓ Aïllament de la PROMOTORA CONSTRUCTORA DE CORNELLÀ PRECISA: ARQUITECTE TÈCNIC / APARELLADOR per a la seva delegació d'EIVISSA
• empresa constructora-promotora d'habilatges • seu central a Cornellà de Llobregat i amb delegació a Eivissa • l'empresa es composa principalment, de persones joves de formació tècnica
comparatius d'ofertes i negociarà les contractacions • dirigirà equips del personal d'obra i instal - lacions • planificarà les obres i coordinarà treballadors i industrials • seguiment i control de costos
•
CONTRACTE LABORAL INDEFINIT,
POSSIBILITATS DE PROMOCIÓ PROFESSI
ONAL DINS D'UN EQUIP IOVE EN UNA
• formació bàsica: Arquitectura Tècnica • experiència mínima de 5 anys a peu d'obra • edal entre 30 i 45 anys • disponibilitat per a realitzar un canvi de residència a Eivissa • habituat a treballar amb mitjans informàtics I persona jove, dinàmica, amb decisió i autonomia
Cal aïllar tèrmicament les canonades d'aigua freda i calenta al seu pas per espais exteriors o no calefactals per evitar condensació als tubs d'aigua freda i pèrdues de calor als tubs d'aigua calenta. Aquest criteri és molt important en instal·lacions col·lectives, ja que hi ha recorreguts més llargs i pas per espais ventilats o no calefactals per on pol haver-hi moltes pèrdues de calor. S'han d'aïllar convenientment els lancs d'aisua calenta, calde-
res, vàlvules i altres equips en aquelles zones on no es necessiti una aportació de calor.
Aïllar tèrmicament de manera adequada els elements de la instal·lació per evitar pèrdues de calor.
EMPRESA AMB FORTA EXPANSIÓ •
SOU EN FUNCIÓ DE LA VÀLUA DEI.
CANDIDAT
•
FACILITATS PER AL CANVI DE
RESIDÈNCIA (lIABn-ATCE, VIATGES) INTERESSATS ENVIAR CARTA MANUSCRJTA, ADJUNTANT CURRÍCULUM VTTAE I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 7 2 1 AL SERVEI DE P R O M O C I Ó I MERCAT DE TREBALL. B O N PASTOR, 5 .
0 8 0 2 1 BARCELONA
I serà el cap d'obra de varies construccions • demanarà pressupostos, farà
instal·lació
SF.RVF.I DF.MANAT:
SELECCIÓ DE PERSONAL R/N: 6721 de data 16.02.00
Els textos que conformen aquest reportatge especial dedical als materials aïllants pertanyen a la Guia de l'edificació sostenible, redactada per Josep Lluís Rovira i Imma Casado, de l'Institut Ildefons Cerdà. Els professionals de la construcció que volen reduir l'impacte ambiental dels edificis trobaran les tècniques i els materials més apropiats en aquesta guia, que ha estat reeditada recentment atenent la seva gran demanda. La preparació de la guia va ser impulsada pel Col·legi d'Aparelladors, la Gene-
ralital de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i redactada per l'Institut Cerdà. Els tècnics trobaran els criteris mediambíenials que cal tenir en compte en les fases de projecte, execució, ús i enderroc d'un edifici. També inclou una sèrie de fitxes d'elements constructius amb materials de construcció ordenats segons el seu respecte al medi ambient. Es troba a la venda a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del Col·legi).
Aislar los edifidos con POLIURETANO: LA CONSIGNA PARA AHORRAR A raíz de la crisis energètica del petróLeo en los anos 70, el aislamiento dejó de ser considerado un extra deseable y pasóa servaloradocomo un elemento impresdndible para redudr los consumos energéticos en losedifidos, prindpalmente los que generaban la utilizadón de los sistemas de calefacdón durante elinvierno. La consigna era aislar, para conservar el calor en los edifidos. Y dos normas se encargaron de convertir esa necesidad en una realidad: la NRE-CT-79 para todo el estado espanol, y la NRE-AT-87 para Catalunya, y que es de aplicadón exclusiva de viviendas. "Estàs dos normas regulan las condiciones que han de reunir los edifidos, en cuestión de materiales, formas y disenos, para asumir una reduca'ón del gasto energético o, dkho de otra manera, para alcanzar unos estàndares de aislamiento obligatorio".
I Por qué se aísla? Mayoritariamente, para ahorrar energia. Però también para mejorar la sensadón de confort de las viviendas y, cada vez mas, para frenar La contaminadón del planeta. El ahorro es, sin duda, el aspecto mas evidente. Un asilamiento defidente representa hasta un 40 o el 50% de las calorías de una casa, lo que hace necesario mas cantidad de calor para alcanzar los niveles de confort deseados (entre los 18 y los 20°C en invierno). ;EL resultado? La calefacdón tiene que fundonar durante mas tiempo, y el consumo de energia se incrementa siempre. En cambio, si el edifirio dispone de un correrto aislamiento existe una barrera que dificulta elflujo de calor o frescor hada el exterior. En consecuenda, se reducen las fugas térmicas a la mitad y, por tanto, se puede disminuir la potenria de calefacdón o del sistema de aire acondidonado entre un 50 y un 70% para conseguir la misma temperatura. Algunas veces, incluso, un buen aislamiento podria eliminar la necesidad de instalar un sistema de calefacdón o de refrigeradón. PROYECCIÓN DE POUURETANO.
En contra de lo que se cree siempre podemos aislar una vivienda construïda inddiendo en sus puntos criticos.
Plasfi® s.a. Ctra. Montblanc, s/n • 43420 STA. COLOMA DE QUERALT (Tarragona) Tel: +34 977 88 10 11 • Fax: +34 977 88 15 30 • e-mail: plasfi@plasfi.com
AENOR
Empresa Registrada
5
SEGONA QUINZENA ABRIL 2000
I
Especial
IM A T E R I A L S
A Ï L L A N T S
Aïllament de punts singulars en cambres de bany i cuines als materials d'obra. Aquest combinat en què les freqüències que produeix són radiades més fàcilment i que se senten amb major presència, remarca l'enorme importància de ciudar l'aïllament d'aquests elements. Desolidarltzar els balxants i instal·laci ons dels materials d'obra
Els sorolls de cuines i cambres de bany comporten sorolls causats pels electrodomèstics i per les conduccions d'aigua.
Cada dia s*usen més els terres flotants per aïllar els sorolls d'impacte. Els sorolls dels electrodomèstics, siluats sobre d'aquest tipus de sòl, estan absolutament minimitzats. En canvi, ens detindrem en les installacions d'aigua i de xemeneies de ventilació que travessen o comparteixen àrees de distints usuaris dels edificis. El soroll de canonades es produeix a causa d'un flux turbulent degut a les velocitats en el sistema de canonades domèstiques, que en la pràctica són prou altes per a poder produir turbulències. Aquest soroll s'ampliarà en altres de la instal·lació, com ara vàlvules esfèriques parcialment obertes. Quan les vàlvules estan parcialment tancades poden produir l'efec-
te de cavitació. La cavitació succeeix a velocitats de flux crítiques i molt difícils de predir, ja que depèn de la temperatura, pressió i configuració geomètrica del sistema. En síntesi, la cavitació pot produir increments de me's de 20 dB en algunes freqüències. Un altre efecte és el cop d'ariet que es produeix en el tancament ràpid d'una vàlvula el resultat del qual es tradueix en un augment sobtat de la pressió que fa entrar en vibració iot el sistema. Els sorolls mecànics en les canonades es produeix per fregadís de l'aigua en el cas dels baixants o per ressonàncies mecàniques com les que es produeixen en l'assentament de les vàlvules o de les seves tiges, que originen un soroll permanent d"un to gairebé pur. En general, aquests sorolls tenen poc contingut energètic a baixes freqüències i la transmissió es deu al fonamentalment al fet que les instal·lacions estan solidàriament unides
La solució consistirà a desolidaritzarelsbaixants i instal·lacions amb un material bicapa compost de teixit geotèxlil i membrana elastòmera d'alta densitat, amb això aconseguirem evitar la radiació de soroll als distints paraments i amortir les vibracions del sistema. S'hauran d'emprar maniguets de cautxú en les connexions als distints elements de sanejament o als radiadors. Aquests elements, pel fet que van per sobre del terra o per sobre de la paret flotant, asseguren la total desolidarització de la instal·lació. Per últim, cal indicar que és habitua! que el baixant o et tub sifònic travessi el sostre de la cambra de bany inferior, quedant tapat per una escaiola que, a més, sols substituir l'arrebossai del sostre i aconsegueix, a la pràctica, una ampliació dels sorolls procedents del recinte superior. En aquest cas, indiquem que a més d'anar folrat el baixant i el (ub sifònic amb el material acústic
M·ILWAUKIÏILUÍII
bicapa, sempre s'haurà d'arrebossar els sostres i introduir-hi llanes minerals com a absorbents. L'aïllament del material aïllant, segons l'LGAI 9S.012.32L..54.5 dB (A). Un altre problema totalment diferenl que tenen aquests recintes, el constitueixen les xemeneies de ventilació que comuniquen directament, i fins i tot amplificant per reverberació, el soroll dels recintes que hi estan connectats. La solució consistirà en adaptar un silenciador en forma de colze a la reixeta de sortida o entrada d'aire. També s'ha de tenir cura de l'aïllament dels fancoil que solen col·locar-se al sostre de les cambres de bany. En haver-hi un sostre flotant al pis superior i els envans al damunt, podem indicar que l'aïllament al soroll aeri és suficient, ja que aquestes màquines solen donar nivells de soroll d'entre 45 i 60 dB (A), però sí que cal controlar-ne les vibracions mitjançant l'ús d'amonidors.
José Àngel Gamallo IT Telecomunicació Departament Acústica de DANQSA
MEMBRANA ACÚSTICA DANOSA (M.A.D.) Làm'mas de alta densidad de aislamiento acústica.
SONODAN PLUS
ACUSTIDAN
DANOFON
Panel multicapa para aislamiento a bajas frecuencias.
Paneí bicapa para aislamiento en trasdosados.
Panel multicapa para aislamiento en medianerías.
Soluciones de Impermeabilización y Aislamiento
>danosa* REGISTRADA ISO 9002
Consulte con nuestro Departamento Técnico liamando oi telefono 900 21 10 81 E-mail: info@dano$a.com • Pàgina web: www.danosa.com
SENOR
SUSPENSIONES ELASTICAS DEL NORTE, S I .
Innovadores Sistemas de Aislamiento Acustico para falsos techos y techos registrables Modelo SE-4360
NOVEDAD MUNDIAL EN EXCLUSIVA El único aislador acustico adaptado a todas las perfilerias existentes en el mercado con SISTEMA DE SEGURIDAD (protegido con patente pròpia).
APLICACIONES Sistema de SUSPENSION ELÀSTICA para falsos techos en todo tipo de instalariones comerciales e industriales. ESPECIALMENTE DISENADO PARA EL CONTROL DE LA TRANSMISIÓN SONORA POR VÍA SOLIDA • Menos Piezas • Menos Mano de Obra • Menos Costo
Fijarión ta cos para soporte de variíla rascada m-6
It
Anclaje aislador SE-4360 con cazoleta
Colocarión del aislador con cazoleta niveladora
Inserrión del aislador SE-4360 al perfil
Nivelarión deltecho
Dispositivo de segtmdad
SOLIOTE INFORMAQÓN TÈCNICA • OFERTAS ESPECIALES PARA SUMINISTROS Y POR CANTIDADES Polígono Industrial Las Quemadas, P-87 N-ll • 14014 CÓRDOBA • Telefono 957 32 51 06 • Fax 957 32 51 08 web:www.senorsl.com / e-maü: senor@senorsl.com
complejo comoui construcción, algo me flexibilidad siempre es una buena solución. Materiales, costes, acabados, pagos, estructuras, beneficiós. Para lograr el equilibrio hay quien piensa que lo mas sencillo es resolverlo conto siempre. Renunciando a soluciones imaginativas. A nuevas posibilidades. Como las que ofrecen los Sistemas Knauf. Paredes, techos y suelos que permiten formas de construcción mas libres. Mas creativos. Mas pràcticos. Y, ademàs, mas rentables. Con menos gastos y menos obra. No piense nunca mas que rentabilidad y calidad estan enfrentadas. Estan del mismo lado. Del suyo. Mas Información onole: R187 Tarjela lecior
dCalmiega, 79. ISOÍJ Madrid. Fj.v: <)i 766
LI OFERIM
SOLUCIONS PER AL SEU CONFORT, SEGURETAT I ESTALVI
J SAINT-GOBAjN ISOVER ESPANA CRISTALERIA ESPANOLA e-mail: isover@saínt-gobain.es http://www.isover.net
isover Us Soluciones de Aislamiento