INF010201 by sia16

DIL COLLIOI D'AMMLLADORS I ARQUITICTIS TÈCNICS D l BAR Cl LONA

nj-rrrz

(Jeure sostenible als parcs urbans Per Frederic Xjmeno

El Col·legi premia els millors treballs final de carrera

QuadmCanM OfionasdecoiM

'.apabcn.es/informat

Arbres envoltats de llibres: la Biblioteca Nacional de França

Primer euro

Pro9rama

e ud e

P formació en seguretat

En Auto Buigas ofrecemos el Servicio exclusivo y la mas avanzada tecnologia que solo BMW es capaz de dar. Un amplio equipo de profesionales trabajan en nuestra exposición y taiiersiempre a su disposición. Le esperamos en nuestras instalaciones. Auto Buígas, S.L. Buigas, 28 Ronda Gra!. Mitre, 29-35 Tel.: 93 204 55 52 Barcelona

Ctra. Reial, 103 Tel.: 93 473 88 55 Sant Just Desvern

El tema '

PRIMERA QUINZENA FEBRER 3001

MED! AMBIENT

Ciutat sostenible

l'I d'agost del 2000 entrava en vigor l'Ordenança sobre Captació solar tèrmica

posat en marxa té dos objectius: reduir l'emissió de gasos contaminants a l'at-

de l'Ajuntament de Barcelona, que regula la incorporarió de sistemes de cap-

mosfera i l'estalvi d'energia. També defineix d'una manera clara el paper pro-

tadó i utilització d'energia solar activa de baixa temperatura en els edificis i

tagonista que jugaran les administra dons locals en la consecudó d'una socie-

construcdons de la riutat de Barcelona. Aquesta iniciativa munidpal que s'ha

tat més respectuosa amb l'entorn.

• M | othom sap que el consum energètic ^ ^ 1 dels edificis està assolint valors cada vegada més alts, i que als països més desenvolupats s'ha disparat per sobre dels sectors de la indústria i el transport. Avui, les possibilitats d'incorporar les energies renovables amb criteris d'eficiència energètica als edificis són nombroses i a l'abast. La contribució local a l'estalvi energètic, la millora de la qualitat de l'aire que respirem. així com la disponibilitat de zones verdes públiques són tres dels principals indicadors ambientats que cal tenir en compte per aconseguir una sostenibilitat urbana correcta. Així es posava de manifest a la III Conferència europea de ciutats i pobles sostenibles que es va celebrar al febrer del 2000, ara fa un any. a Hannover. La ciutat alemanya va reunir més de 1.500 persones, entre responsables i tècnics municipals, representants d'empreses i membres d'ONG de 60 països. Països d e l M e d i t e r r a n i Un dels aspectes més rellevants de la Conferència de Hannover va ser la gran presència de països del Mediterrani, especialment de l'Estat espanyol (amb una representació majoritàriament catalana) que va ser la mes nombrosa desprès d'Alemanya. En el transcurs de la Conferència es va celebrar la reunió dels alcaldes i alcaldesses, que van debatre el document que recull les propostes de futur de la campanya "Ciutats i pobles europeus sostenibles', campanya que recuS els processos de preparació de tes Agendes 21 Locals. La trobada va ser preskfida, entre

d'altres, per la quarta tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, Imma Mayol, en representació de l'alcalde Joan Clos. La crida de Hannover va ser aprovada per 250 líders municipals de 36 països europeus i regions vanes. Parteix cíe la pau com a requisit bàsic per a la consecució d'una societat sostenible, així com de la necessitat de lluitar contra la pobresa i la marginació social, dins un marc econòmic socialment just i ecològicament eficient. En relació amb la sostenibilitat local, es van fixar criteris a seguir com ara la introducció d'indicadors per al desenvolupament, la conveniència d'eliminar les subvencions al trànsit aeri i d'introduir un impost energètic com a instrument perinternalitzar els costos socials i ambientats de l'ús de l'energia i, al mateix temps, proporcionar incentius a l'ús sostenible de l'energia i l'eficiència energètica, i a la necessitat que la sostenibilitat sigui una condició per a tots els projectes que siguin finançats mitjançant els fons estructurals. La campanya "Ciutats i pobles sostenibles" viurà un rellançament que es desenvoluparà enguany a Barcelona en preparació de la IV Conferència que se celebrarà a Londres l'any 2003 i en la qual les ciutats jugaran definitivament un paper protagonista

Caries tartana A/e: informatiu@apabcn.es

Guariment àt Nadal de la façana principal <fe l'Ajuntament de Barcelona dissenyat alumnes de f Escola Elna

• PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

El tema CIUTAT

SOSTENIBLE

Imma Mayol: "El consumisme no ha de ser l'essència 1 del benestar" Imma Mayol i Beltran, quarta tinenta d alcalde de I Ajuntament de Barcelona, és presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, de l'Institut Municipal de Salut Pública i de Parcs i Jardins. Va néixer a Palma de Mallorca i ja fa més de vint anys que viu a Barcelona. L'any 1992 va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya per IC-Verds, càrrec que va abandonar el 1999 per dedicar-se totalment a la política municipal. Mayol creu que, t-.

cada cop més, les ciutats guanyen protagonisme en la consecució d'una societat sostenible.

E3I

Ordenança solar de Barcelona

passar de les experiències pilot a la nor-

lògica de dir, per exemple, que hem de fer

tadans i ciutadanes de la Barcelona d'avui,

promou l'estalvi energètic i l'ús

malització en aquest camp i que certes

una ciutat respectuosa amb el medi ambient,

tot possibilitant que en el futur les noves

d'energies netes a les noves construc-

maneres de fer passin ja a formar part de

és un primer pas per avançar cap a la soste-

generacions puguin satisfer les seves neces-

la pràctica constructiva habitual.

nibilitat. Les polítiques de cohesió social que,

sitats. 1 això vol dir fer un desenvolupament

de fet, s'estan produint a la ciutat són un

avanç cap a la sostenibilitat. Jo crec que el

ambient; per tant, no depredador de recur-

cions, però Barcelona és una ciutat construïda. En el camp de la rehabilitació, qui* nes mesures es preveuen perquè la des-

"El que sí que és cert és que la zona del 2004, i la modificació

urbanística més

la ciutat

respectuosa

amb el medi

important que hi haurà a Barcelona, la del

camí que ens costa més de recórrer és en tot

sos, energia, aigua, i vol dir lambé qualitat

o que en les intervencions es faci servir

Poblenou, amb Diagonal Mar i la creació del

allò relacionat amb les polítiques econòmi-

ambiental i de l'aire que respirem, que és

materials més respectuosos amb l'en-

22@BCN, adoptaran criteris de construcció,

ques. Aquestes encara segueixen models

bàsic per a la nostra salut i per al nostre

torn?

d'urbanització i de desenvolupament soste-

massa desarrolíistes".

pesa del parc existent no sigui tan elevada

benestar, i vol dir reducció del soroll. I, a més

nibles. Des de l'estalvi energètic fins a la

a més, vol dir que la distribució de la riquesa

noves actuacions i també rehabilitacions inte-

ïnternalització dels residus passant per l'a-

Li llegiré una definició de sostenibilitat i

es faci d'una manera més equitativa. Jo diria

grals; per tant, té en compte el fet que Barce-

posta per una mobilitat sostenible. Per tant,

vostè hem diu el que en pensa: "La ciutat

lona ja està construïda. Tots aquells edificis

la voluntat és que les grans transformacions

sostenible és una ciutat justa on la justí-

que es rehabilitin d'una manera integral han

de la ciutat en els propers anys es facin amb

cia, l'aliment, l'acolliment, l'educació, la

d'aplicar l'Ordenança solar. En segon lloc, hi

aquests criteris i part de la nostra dedicació

salut i l'esperança estan distribuïts equita-

ha un camp en e! qual aquest ajuntament ha

serà a fer que això sigui així. El que hem

tivament i on tothom participa en el

avançat. Des del Patronat Municipal de l'Ha-

preocupa, però, és que això no es faci

govern".

bitatge hem pogut experimentar aspectes de

només des de l'Administració

construcció bioclimàtica. Aquest és un camí

aconseguim la complicitat dels implicats i

que hem de potenciar perquè encara no està

que sigui patrimoni dels aparelladors, dels

prou estès a la ciutat. Tècnicament hi ha mol-

constructors, dels enginyers; és a dir, de tot-

tes coses fetes, però encara hem de veure

hom qui jugui un paper clau en el procés de

com som capaços, políticament, de poten-

la construcció".

"L'Ordenança que vam aprovar preveu

sinó que

ciar que la nova construcció que es faci a la ciutat i també la rehabilitació tinguin característiques bioclimàtiques".

més profund del model econòmic, que el consum i el consumisme no siguin l'essència del benestar."

I tot això es fa des de l'Ajuntament?

"Jo diria que avui, pel que fa a una polí-

"No, però això són paràmetres que

tica social o de respecte al medi ambient, hi

nosaltres hem de contribuir a generar. Quan

anem tendint, però el desenvolupament

nosaltres vam decidir l'aposta del 22@, en

econòmic encara no es fa amb prou criteris

una zona de la ciutat que havia estat tradi-

de justícia i de redistribució de la riquesa, el

cionalment d'activitat productiva, una zona

model d'indústria està massa sustentat en

industrial, vam tenir moltíssimes pressions

l'explotació dels recursos naturals..."

perquè es requalifiqués tot com a zona d'ha-

Quins són els punts clau que hauria d'in-

deix que això no es requalifíca per fer habi-

bitatge. Quan des de l'Ajuntament es deci-

Barcelona avança cap a la sostenibilitat? "Si, tot i que té molt camí per recórrer,

que hi ha d'haver un canvi de plantejament

però Barcelona avança cap a !a sostenibilitat

corporar un model de desenvolupament

tatge sinó que el que fem és mantenir activi-

El president del Patronat Municipal de

i ho demostra el fet que coses que eren

sostenible?

tat productiva, estem definint el model de

l'Habitatge deia no fa gaire, a les pàgines

impensables fa uns anys avui són patrimoni

"Hem de ser capaços de satisfer les

de L'INFORMATIU, que potser ja seria hora de

de la ciutat. No vull ser triomfalista, però la

necessitats de les persones d'avui, dels ciu-

ciutat que volem construir. Estem decidint que l'economia de Barcelona se sustenti

I ciu TAT

El tema

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

SOSTENIBLE

com s'ha sustentat tradicionalment, en una

que fan els ciutadans de Barcelona i quina

cies i menys recursos. En canvi, tenim més

part important d'activitat productiva, intensi-

creuen que ha de ser la ciutat sostenible.''

consciència de la realitat i dels problemes. Hi

va en formació i intensiva en tecnologia, en definitiva, d'activitat productiva. Que la ciutat

ha 3.000 ciutats d'arreu del món que en Es possible aconseguir la implicació dels

aquests moments estan elaborant la seva

no sigui tot comerç, serveis i turisme, que

Agenda 21. Cal dir que Barcelona, a més,

han d'existir, però hi ha d'haver un equilibri. A

"Sóc moderadament optimista, no serà

mí personalment, í ho dic per ser crítica, no

fàcil, però volem implicar-hi Ea ciutat. Volem

aquest mateix any acollirà unes jornades de

tenir l'opinió d'un ampli ventall de gent per

rellançament de la campanya europea de

millor botiga del món". Hem sembla que no

saber el seu punt de vista i explicar què vol

ciutats sostenibles que organitzarà la Comis-

és un eslògan de ciutat sostenible. Evident-

dir sostenibilitat. A nosaltres ens agrada tra-

sió Europea amb la col·laboració de l'Ajunta-

ment que s'han de tenir comerços per satis-

duir-lo per "viure bé sense fer malbé". Per

ment, l'entitat metropolitana de gestió de

fer les necessitats de la nostra vida, però no

tant, farem una tasca d'educació ambiental

residus, i la Diputació de Barcelona".

m'agrada que acabi esdevenint un objectiu,

durant tot aquest any que conclourà amb la

per això m'importa tant el 229, perquè és

tercera fase, que serà concretar tot això en

Habitatge, seguretat, neteja, residus,

una aposta perquè hi hagi vida, treball, que hi

un pla d'acció que volem aprovar al maig del

mobilitat, són aspectes príorítarís per una

hagi riquesa i no només vinculada al

2002. Això és l'Agenda".

ciutat que, a més, cal abordar d'una

prendrà un protagonisme especial, ja que

comerç..."

manera sostenible.., Quin grau d'implicació hi ha hagut fins ara

Com avança el procés de preparació de

per part de fes organitzacions ciutadanes,

l'Agenda 21 de la ciutat?

les empreses privades i les altres adminis-

"La preparació de l'Agenda 21 segueix

tracions?

un procés molt maco. 1 de les coses que

"En el procés d'elaboració de l'Agenda,

s'estan fent és una de les que em sento més

hem trobat molt bona implicació de totes

satisfeta. Estableix quins són els criteris que

aquestes institucions, cosa que ja és més

Barcelona ha de complir els propers 20 anys

difícil quan es paria de la col·laboració insti-

per esdevenir una ciutat sostenible. I això té

tucional en altres àmbits, en la gestió quoti-

dos elements importants: primer, que no es

diana; això és més complicat, però en l'ela-

pot fer sense la complicitat de la gent i,

boració de l'Agenda avui per avui estem tro-

segon, que volem fer una agenda 21 de la

bant una bona col·laboració".

"És tot el que acabes de dir. La ciutat

No m'agrada gaire l'eslògan de "Barcelona és la millor botiga del món". Hem sembla que no és un eslògan de ciutat sostenible.

hem de fer, signifiquin un compromís, una

o de manera absolutament insostenible. La pots fer sense fer recollida selectiva, sense reciclar res, posant-ho tot en una bossa i enviant-ho a incinerar, amb els problemes que això significa, sense qüestionar-te per a res el problema de l'embalatge, i tot i així la ciutat pot estar neta. Pots fer una mobilitat sustentada en el transport públic, amb el viatge a peu o amb bicicleta o pots fer-la sustentada amb el cotxe privat. Tu pots gestionar la ciutat, les mateixes competències,

ciutat, no de l'Ajuntament. Es tracta que aquesta agenda, aquest llistat de coses que

neta es pot aconseguir de manera sostenible

pots fer-ho de manera sostenible o de mane-

Què passa amb la gestió quotidiana? "A vegades costa més posar-se d'acord

del paper de les ciutats en el camí d'un món

ra absolutament insostenible, utilitzant cada cop més combustible..."

part per a l'Administració, però també seria

amb alt/es administracions per tenir incidèn-

sostenible. La Conferència de Río de Janeiro

bo que en el marc de l'Agenda 21, el Col·legi

cia sobre el territori. Hi ha molts temes dels

de l'any 1992 va significar per a la comunitat

d'Aparelladors i Arquitecte Tècnics es plante-

quals paríem nosaltres que ultrapassen el

internacional prendre consciència que s'ha

Un dels indicadors ambientals per a la

gés "què faria jo per contribuir a l'Agenda 21

que és l'àmbit de Barcelona Seria bo tenir

d'anar cap a un model de desenvolupament

qualitat de vida és la disponibilitat d'es-

de la ciutat?" Això ho dic perquè aquest és

una política comuna de residus, i també una

sostenible. I jo penso que d'aleshores ençà

pais naturals. Barcelona hauria de ser més

una mica un estil de fer agendes 21.1 que

concepció similar quan paríem de la cohesió

les ciutats, com a àmbit institucional, són les

verda?

quan s'acabés, la FAVB digués "quina ha

social, i en aquestes coses és més difícil

que més han jugat un paper decisiu per fer

estat la nostra contribució a la sostenibili-

posar-se d'acord".

que es caminés cap aquí. Més que els estats,

anys. Ha passat de tenir 3 o 4 parcs a tenir-

més que les regions, qui més s'hi ha implicat

ne 60. Hem arrencat zona verda de petits

han estat les ciutats."

racons i d'allà on hem pogut. L'objectiu que

tat?", i també les empreses..." Oet 9 al 12 de febrer es va celebrar a HanEn quina fase es troba avui? "En la segona. La primera fase va ser de

ens marquem és que a cinc minuts de cada

nover la III Conferència Europea de Ciutats Sostenibles en la qual vostè va parti-

participació institucional. L'Ajuntament va

cipar. Quines conclusions en va extreure i

crear l'any 98 el Consell Municipal de Medi

quin serà el futur de la campanya?

"Barcelona és morí més verda que fa vint

Segurament que és normal que sigui aixL.

casa hi hagi un espai verd. En alguns casos

"Ho és perquè tenim una gran capacitat

seran petits espais verds, estem en una ciu-

de respondre als problemes concrets, però

tat molt densa, mediterrània, de 100 quilò-

Ambient i Sostenibilitat, integrat per cent per-

"Hannover va significar sobretot una

en canvi tenim menys mitjans que la resta

metres quadrats i no podem pretendre dis-

sones que pertanyen al món de l'empresa, ei

cosa mort concreta, que és el reconeixement

d'administracions. Tenim menys competèn-

posar d'espais immensos, però l'objectiu és

de les organitzacions no governamentals, experts de la universitat i a títol individual, i de les diferents administracions. Aquestes cent persones van constituir 13 grups de treball, des de la biodiversitat, estalvi d'energia i aigua, fins a l'atur o la participació, que van elaborar un primer diagnòstic de la situació i van formular propostes sobre què s'havia de fer. A partir d'aquest primer diagnòstic, entrem en la segona fase, de participació ciutadana que iniciem ara mateix. Hem preparat un informe tècnic sobre la situació, hem fet una enquesta representativa sobre coneixements i valors dels ciutadans de Barcelona en relació al medi ambient, i ens hem dotat d'un mètode de participació i de consulta ciutadana que es posarà en practica durant tot un any. Sabrem així quin és el diagnòstic

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

El tema

h Cl U TAT

SOSTENIBLE

discussions amb els serveis urbanístics. El que passa és que és veritat que cada vegada ens fan més cas, a l'hora d'informar els projectes". Quant al manteniment dels espais verds... "Penso que el manteniment, en general, és bo. Això no vol dir que no hi hagi algun cas que pugui haver-hi problemes, però en genera! és de qualitat i la gent està satisfeta". Segurament que els nens, les persones grans i els gossos siguin els usuaris que més intensament utilitzen els parcs de la ciutat. Oe quina manera es pot facilitar la convivència entre aquestes tres espècies?

el que t'he formulat. Parcs i Jardins ha engegat la campanya "Cent nous espais verds", que es durà a terme dins d'aquest mandat. Es crearan 100 espais verds dels quals 50 seran de nova creació i 50 rehabilitacions

Influeixen els aspectes d'ecologia urbana en el planejament urbanístic? "Jo diria que estem entrant en una fase en què progressivament hi influeixen més, però encara no estan prou centrats". Potser és que als arquitectes no els agraden els arbres... "Parcs i Jardins fa un informe prescriptiu de tots els projectes urbanístics sobre la incorporació del verd i ja et dic que progressivament ens escolten més. Perquè el que no pot ser és que la natura, els arbres, siguin incorporats pels arquitectes com un recurs estètic al final del projecte. Nosaltres reclamem que el disseny urbanístic tingui en compte la incorporació de la natura i del verd en el disseny d'aquests espais. És una lluita constant perquè no ens donin els productes ja acabats on el verd és només ornamental i,

a sobre, que els haguem de mantenir nosaltres. I el verd juga un paper mott important en la ciutat. No és un ornament per fer més bonic un espai, el verd juga un paper en la temperatura, en la qualitat de l'espai i l'aire que respirem i juga un paper de qualitat de vida per als ciutadans i ciutadanes. Ha d'existir en qualitat i en quantitat Un element que fa la ciutat una mica més humana no podem tractar-lo només amb criteris estètics addicionals a un disseny urbanístic". Quina és la relació amb els equips de projectistes? "Ens discutim".

"La convivència de diferents interessos en un parc és el nostre repte més important. Perquè hi hagi espai per a tothom, posem espais per a gossos, per als més petits espais tancats... ja es dissenya pensant en les diferències. I la seva utilització, tot i que a vegades els espais són petits, requereix d'una gran dosi de convivència. És fàcil diferenciar els usos en un parc com el de l'Escorxador, però quan l'espai és mott petit... Per a mi, els parcs són una escola de convivència. És un lloc paradigmàtic de com hem de ser capaços de conviure els diferents interessos respectant-nos i sabent que hi ha prioritats, les criatures i els avis són prioritat, i eis gossos hi són també, però els seus amos han de saber que els parcs no són només per als gossos".

Potser els equips de disseny han de ser més pluridisciplinaris i incorporar altres disciplines com ara els biòlegs.

Una aparelladora i el seu pare enginyer han inventat un aparell molt higiènic perquè els gossos facin les seves necessitats...

"No només cal saber de biologia sinó, per exemple, una cosa tan fonamental com que una plaça amb arbres és menys freda a l'hivern i menys calorosa a l'estiu, A la plaça Universitat hem comprovat la diferència de temperatura, des que van fer-hi aquella reforma en què hi ha menys arbres, i hi fa molta més calor. I amb això. Parcs i Jardins tenim

"Podem fer una neteja cada vegada més sofisticada, però avui hem d'intentar que la gent reculli la caca dels seus gossos. En els mateixos pipicans actuals s'ha de recollir i no es fa! Cada cop més, en els espais grans, procurem fer espais d'esbarjo per ais gossos, però fins i tot en aquests espais els gossos corren pertot arreu menys per allà... I em

molesta molt haver de tancar els llocs de les criatures, però ho fem per seguretat, pels cotxes i perquè no hi entrin els animals". Creu en el futur de les ciutats, vostè? "Si. Les ciutats compactes, les ciutats mediterrànies com les nostres són ciutats més sostenibles, per exemple, que les nordamericanes, perquè hi una concentració de gent i de recursos que fa que es malbaratin menys. Penso que les ciutats són unitats de convivència, on es generen els problemes, però també els embrions de les solucions. Hi crec molt, en la capacitat de les ciutats de trobar solucions als seus propis problemes; per tant, sóc molt poc partidària d'expulsar els problemes de les ciutats cap enfora, ja sigui problemes de residus o de delinqüència o de presons. Les ciutats han de generar mecanismes per respondre als problemes que elíes mateixes generen, i no, expulsar-los."

Carles Cartanà Director de L'INFORMATIU A/e: informatiu@ap3bcn.es

Punts de vista CIUTAT

PRIMERA QUINZENA FEBRER 200

SOSTENIBLE

Lleure sostenible als parcs urbans WwM I febrer de l'any passat va tenir lloc. a ^ ^ 1 Hannover, la Tercera Conferència de Ciutats i Pobles Europeus Sostenibles. No puc estar-me de dir que la meva impressió va ser esperançadora perquè els processos avancen, encara que sigui exasperantment a poc a poc. Respecte a l'aportació catalana, tampoc em puc estar de comentar una doble sensació. Estimulant perquè en el panorama europeu que es va veure a la conferència sembla que podríem situar-nos al capdavant; potser encara som enrere en la solució dels problemes socioambíentais, però, en canvi, no tant en aquest procés d'introducció de polítiques municipals orientades cap a la sostenibílitat, que està encara a les beceroles. Per contra, l'optimisme decau en observar que, tot i l'aclaparadora presència de representants de pobles i ciutats catalanes i d'entitats supramunicipals, encara patim una certa miopia, de tres diòptries. La primera diòptria que hauríem de corregir és la que encara limita ta visió dei fet que les estratègies sostenibilistes hauran de ser un eix central de les polítiques del nou segle i hauran d'anar de la mà de la societat del coneixement, de les noves tecnologies i d'una creixent participació de la societat. La segona diòptria desenfoca les iniciatives locals i mostra una certa desconfiança en les polítiques municipals (per què hi havia tants municipis catalans representats i tan pocs hi van presentar les seves experiències?). I la darrera diòptria la pateixen principalment els nostres polítics, que sembla que encara no estan disposats a impulsar un procés que requereix consens i una estratègia integral. De moment, cadascú va a la seva. Una llàstima, perquè, sense ulleres, potser podríem estar en disposició de ser un motor d'Europa pel que fa a la sostenibilitat. A Hannover es va pariar de les zones verdes urbanes, lògicament. M'agradaria destacar-ne un aspecte que té un alt impacte per avançar cap a models sostenibles i que. moltes vegades, no es té present. S'ha parlat força en molts fòrums, de la importància de les 2ones verdes en relació amb ei manteniment de la biodrversrtat el contacte amb la natura, l'efecte sobre la qualitat de l'aire, el microdima... Però voldria posar de manifest l'aportació dels espais verds de les ciutats a l'impuls de pautes de consum i relació més Les zones verdes ben dissenyades afavoreixen un model de Deure adiu i "desmaterialitzat", promouen la salut, la relació entre les persones i, en definitiva, una pauta d'oci deslligada de l'adquisició de productes. Sense menystenir la funció comercial de la ciutat, estarem d'acord que l'oci respon mol-

esten dissenyant polítiques cap a la sostenibilitat també van per aquí.

„ *

Frederic Ximeno Biòleg, planificador ambiental Aquest article de Frederic Ximeno es puhfca amb la col·laboració de Barcelona Venia, revista que edita Parcs i Jardins de Barcelona Institut Municipal.

tes vegades a un model hiperconsumista, on el principal al·licient, i sovint l'únic, és la compra. 0 paradigma d'aquest model són els grans complexos comercials, que incorporen activitats complementàries, sempre al voltant de la compra, com a eix central de l'activitat de lleure. A més, aquest model incorpora també elements d'iniquitat, perquè, tot i que siguin populars, el lleure està vinculat a la solvència econòmica. En canvi, l'oci a les zones verdes urbanes és universal, plural i divers, basat en la cultura (passeig, música, teatre...) i l'esport, és intergeneracional i "desmaterialitzat". Per anar a gaudir de la natura, a xerrar amb els amics, a córrer amb patins o a jugar a pilota no és condició sine qua non adquirir un producte. Perquè no s'enfadin ets comerciants, és evident que els parcs actius també generen atractivitat i revaloritzen els espais urbans i comerciais dels voltants, per allò que és interessant preservar i promoure la polifuncionahtat de Ea ciutat En definitiva, el quid de la qüestió és que es deslliga l'oci del consum. Això és interessant per a tothom, excepte,

potser, per als grans centres comercials, als quals sí que interessa aquesta associació. A Barcelona el Parc de la Ciutadella o els parcs del litoral en són exemples, i també, amb les seves especrficítats, Collserola. Potser caldrien més activitats culturals i lúdiques estables en la línia que promou la campanya Els parcs són vius! A part dels parcs de megalòpolis com Londres o Nova York, aquesta modalitat es dóna en ciutats de la mida de Barcelona i més petites. M'agradaria destacar el Vbkienpark d'Amsterdam, on la diversitat d'usos, la barreja social i intercufturaf i les activitats lúdiques i culturals són mort interessants. En definitiva, la promoció dels parcs dissenyats i pensats per donar cabuda a diversos usos socials, lúdics i culturals és una ferma aposta cap a la sostenibilitat i una unia d'acció prioritària En l'Agenda 21 de Castelldefels i en la de Pamplona, casos que conec de prop, aquesta és una clara estratègia que plantegen, amb fórmules diverses, efe Plans d'Acció Locals. Pel que vam sentir a Hannover, les ciutats i els pobles europeus que

Telèfon directe 932 40 23 re Fax. 932 40 23 64 Adreça electrònica: inlofmatíu@apatoi.e$ Lïwowwiiu electrònic: httpy/wwwapabcn es/informatiu ConMll de redacció: Carles Caitaíla. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alterca Direcció: Carles Cartafla Coordinació: Elisenda PucurutJ. Olga Capaifós Col·laboradors redacció: Jordi Marlet. Lluïsa Seloa. Tomàs Merino Anàlisi d'obr»: Joan Sabalé. Xavier Aumsfes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabríela Senan, Vicenç Font. Imma Villacorta i Jordi Olives Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dlbulnnts: Sílvia Alerta. Toní Batllorí. Joma Fotografia: Javiei García Om, Ctepo Albert Casanovas Disseny «rifle: g e u v e Fotòlits: Imprès AutoedicióSL Impressió: Viking Dipòsit tenal: B-42389-199I I5SN: 1132-2302 Subscripcions: Elisenda Pucuiull Teíèfon. 932 40 23 76 Publicitat BlTMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tetèton: 932 40 20 57, Fax. 532 40 23 64 E-mail: comercíaKSapabcn es EDITA: COMBOI d'AparelUdori I Arqiitecles Tècnics de Barctloai Bon Pastat. 5 08021 Bafcefcna Tel 932 402060 Fax 932402061 l'O

n 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 O s o u : PI Major. 6.06500 Vic Tel. 938 85 2611 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Teirassa Tel. 937 801110 Vallès Oriental: Josep WW. 8 (B400GranoÍler5.Td. 938 7901 7S JUNTA DE G0VERH President Xavw Bardají Vleepresldent --i--•>•-.'< Secretària" .: : Comptador : Tresorer : '.' ••• , Vocals: UiLjg'o; r. i - u Jaan Guiu i flamon Salvat Bages Berguedà: Jajme Jtonoia Osona: Bernal Noguera Valies Occidental: Sa rador Havana Vallèi Oriental: F;et)erK:de Buen Gerent Joan Gay Eb crierts aposats en eb aüctes sgrott son todum lapcmabiWat deb auWs í no ref»eser*n necesiàramert ropnódetlwcMHiu

El noticiari

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

CIUTAT

SOSTENIBLE

Arbres voltats de llibres: el jardí de la Biblioteca Nacional de França El 1995, quatre llibre gegantins de vidre emergien a prop del riu Sena. Era la nova

sitat. L'espai que delimiten s'ha convertit en un fragment de bosc ple d'harmonia, a

que contenen milions de llibres, són una barreja de sobrietat racionalista i majestuo-

omínique Perrault ho va veure clar des del principi: aquest fragment de bosc seria visible des de totes les sales de lectura i simbolitzaria el silenci i la longevitat d'una biblioteca. La idea tenia bellesa abans de tenir forma, però, era viable dur-la a terme? A principis del 1991 hi havia seriosos dubtes. Es volien arbres amb una certa maduresa -al voltant d'uns 50 anys- per fer la impressió de bosc consolidat. Però en cap dels vivers consultats no hi havia exemplars tan vells. A més. malgrat que a priori no hi ha límit d'edat per al trasplantament, aquesta possibilitat despertava un cert recel. Finalment, es va assumir el risc i es va establir un pla de treball rigorós. Es va proposar la recerca d'una vintena d'exemplars de pi roig (Pinus sylveltris) de més de 20 metres. Aquests exemplars serien dipositats en uns contenidors en les millors condicions.

Els treballs preparatoris abans de La plantació per aconseguir un bon drenatge van ser minuciosos. EL fons de tot de l'excavació es va cobrir amb un llit de drenatge de grava i un geotèxtil anticontaminant. Per sobre, s'hi van posar dos metres de terra sorrenca filtrant i aproximadament un metre de terra enriquida amb humus per reconstruir fins un cert punt un hàbitat semblant al dels grans pins trasplarttats. A tot això, cal afegir-hi una xarxa de reg just sota ta superfície. D'aquesta manera, el drenatge i et reg permeten controlar l'airejament i la humitat del sòl segons les necessitats dels arbres. A causa de la Limitació d'espai, es va haver d'idear un transportador amb cinta per anar aportant progressivament els 40.000 m' de material per al sòl, així com una grua mòbil, amb un rail situat al fons de l'excavació, per moure alguns arbres veritablement grans, que arriben a pesar unes 12 tones.

LLEGENDA

us. in. m. 12). 13Q \u m. [jo u2

E Sedoftt ISefuU nauccu) <Ms

Pins foulib fli 19 i 21 m numtftu ZS.3l.SS.fi7 Gí IQ.H.lí.lt n i\ 86 % 99. 101. 10J 109. 119. 128 129. I2S 132. 147. 136. 152 Pins (weitih « 21 a 23 m numerats. 6í1ll32326!7»3fïS3i39«

Pins («estils M 23 j 29 m numails 1.5.117,18.20.21 2Z2f29.30.3:.36.37 50 S2.H.SS.K.60.6l.n.8O.8UI2 .11411 ifciS íthtstml tn suQslitucn de imom 15 U lutlíUI 140 U s m m CuW Boxne ( « w i l i tn Ona i* mt* c*ü 1M m

H El noticiari CIUTAT

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

SOSTENIBLE

9 I

Si, sis mesos després, ta taxa de mortalitat era baixa, se n'anirien a buscar unes quantes desenes més. Trenta mesos després, a la tardor del 1994, es traslladarien a l'esplanada de la Biblioteca els exemplars que haguessin sobreviscut i que mostressin una vitalitat normal. Allà viurien, juntament amb altres arbres més petits. Dit i fet. A Normandia, a prop de l'autopista A-13, es localitza un bosc que sembla fet a mida per a la idea de Perrault, ja que és ple de pins rojos madurs i esvelts, amb un fullatge sempre viu. És el bosc de Bord.

falgueres, jacints, geranis, bruc i altres plantes. Els vells exemplars de pi roig són col·locats delicadament amb grues i acaben compartint l'espai amb arbres de viver triats d'un en un per l'arquitecte Perrault roures, bedolls i pins de diferents alçades. Totes aquestes espècies tenen una esperança de vida de més de cent anys. Pel que fa als arbres del bosc normand, viuran encara cinquanta anys més sota les mirades de lectors que busquen un instant de repòs. Tenint en compte que a Normandia estaven condemnats per l'explotació d'una pedrera, aquest ha estat per a ells un destí de luxe.

Viuen Així, segons el pla establert, es trasplanten 25 pins rojos a la tardor del 1991 i només en mor un, al març del 1992, trencat pel vent. La hipòtesi que l'edat de l'exemplar no és un factor crític per a la seva supervivència es confirma. El pla segueix endavant i, tal com estava previst, 120 exemplars esperen el moment en què l'esplanada de la Biblioteca estarà lliure d'excavadores i grues per viatjar a París, a finals del 1994. En aquests dos anys, els arbres donen mostres de gran vitalitat i arriben a créixer encara més que els dels boscos veïns a causa, lògicament, d'un tracte molt favorable a base d'adob, reg i vigilància frtosanJtàría. Són exemplars d'entre 20 i 22 metres, amb un pes de 12 tones i una escorça ocre-rogenca. El terreny es prepara per rebre els pins i l'esplanada de la biblioteca s'excava a una profunditat de 2 i fins a 3 metres per posar-hi terra llauradissa, tova i permeable, i crear, en definitiva, un substrat favorable al trasplantament dels arbres. Hi na un reg automàtic i s'hi afegeix també un llit de grava de 30 cm, sistemes de drenatge per a tes aigües i, en superfície, un capa vegetal de sotabosc amb

Espai de jardí: 12.000 m1 Espai planta: 10.600 nf Concepció: Dominique PerrauH i Gaèlle Lauriot-Prévost. Botànica i paisatge: Erík Jakobsen. Direcció: Guy Momsseau.

Aquest artèfe d'Abat Punsob es pubSca amb la coHat»radó de B&ctíona Verda, misla que edita Parcs i Jaidfís de Bafceiooa Jnstííirf M

Algunes adreces d'interès:

Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona wwwjKn.es/catala/barcelona/ctviiR.htm Fòrum Cnnc Barcelona Sostenible www.glotjaMrome.orçíFCBSçJitjn Programa de Outaís Sostenibles (SCP} www.nlhabrtstorç/scp/iiKjeiritrnl Parcs i Jardins de Barcelona wwwJraies/parcsijardms/ Agenda de la Construcció Sostenible wwwjpabcrLes/sostenUe

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

El noticiari \3 U R E T A T

S A L U T

Primer programa europeu de formació en seguretat EL Col·legi acull el seminari final del projecte Focus • ü j u r o p a disposarà d'un programa ^ ^ 1 comú de formació en seguretat a la construcció. Aquest és l'objectiu aconseguit un cop clausurat el seminari final del projecte Focus (Formació i Acreditactó Europea en Seguretat en la Construcció), cetebrat els dies 15 i 16 de desembre a la seu del Col·legi (en la foto). Aquest projecte estableix, a més, un sistema per a l'acreditació d'aquesta formació i del reconeixement a nivell europeu de les capacitats professionals dels coordinadors. El desenvolupament dels resultats del projecte Focus es basa en el funcionament d'una xarxa europea formada per universitats i altres organismes de formació, organitzacions empresarials i professionals del sector. Actualment, als països de la Unió Europea, hi ha una infinitat de possibilitats d'adquirir una formació específica en seguretat. tal com ha evidenciat el projecte Focus. Així mateix, disposa d'una gran quantitat de material didàctic de tota mena: publicacions, vídeos, CD-Rom, etc, d'una gran heterogeneïtat que es dirigeix a un públic molt ampli que abasta diferents col·lectius, amb l'objec-

CtXlEGI APMFUADOtS I AÍQUITECTES TÈCNICS

tiu genèric de millorar la seguretat en la construcció. A més de la fragmentació formativa, el projecte Focus ha posat en evidència la manca de formació en general en matèria de

seguretat en la construcció. Segons els resultats d'una enquesta d'àmbil europeu feta a treballadors i professionals, empreses i administracions, més de la meitat del sector de la construcció a tot Europa considera

que no hi ha preparació suficient per assumir les responsabilitats en seguretat i salut que preveu la legislació vigent. L'enquesta també va destacar la importància del coordinador de seguretat a l'obra, una recent figura amb un paper precisament de coordinar els diversos participants en el procés constructiu pel que fa a la seguretat d'una obra des de la fase de projecte fins a la fmalització dels treballs. El projecte Focus, que ha impulsat i dirigit el nostre Col·legi, s'emmarca dins del programa europeu Leonardo'97 sobre formació, i pretén impulsar la formació en seguretat i salut a la construcció, aixi com facilitar el desenvolupament de la recent funció de coordinador de seguretat en tots els països de la Unió. Compta amb el suport d'institucions pertanyents a Espanya. Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Portugal. Per al nostre pais, hi participen, a més del Col·legi d'Aparelladors, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya i el Departament d'Organitzacions d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. •

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

H El noticiari

Campanya del Gremi de Constructors per la seguretat • H I Gremi de Constructors d'Obres de ^ ^ 1 Catalunya ha iniciat, entre les empreses agremiades, una campanya d'informació sobre les obligacions existents en matèria de seguretat i salut. Per això ha editat, en col·laboració amb el Departament de Treball de la Generalitat, 5.000 fulletons informatius en què s'enumeren (es disposicions mínimes de seguretat per les obres de construcció, l'àmbit d'aplicació, els objectius i les actuacions que s'han de dur a terme en la fase de projecte, abans de l'inici de les obres i durant la seva execució. B fulletó explica les principals obligacions dels contractistes, subcontractistes i professionals autònoms, els drets dels treballadors, les característiques del llibre d'incidències i els casos en què una obra es pot paralitzar. Aquesta iniciativa ha tingut una bona acollida per part de les empreses i ja es prepara una segona edició. Aquesta campanya s'afegeix a l'activitat de formació que fa el Gremi en matèria de prevenció de riscos. Entre els cursos finançats per la Fundació Laboral de la Construcció, els de la Generalitat i els organitzats a petició de les empreses, l'any 2000 va fer 201 cursos, en els quals van

participar 4.546 alumnes més de 2.100 empreses.

Servei Integral a la Construcció

Manual de seguretat i salut amb cas pràctic & V n nou llibre dedicat a la seguretat i ^ ^ 1 salut que serveix com a eina útil de treball i consulta per als professionals de la construcció que fan tasques relacionades amb la prevenció d'accidents. L'autor és Josep Hemàndez Paterna, enginyer tècnic de mines i expert en prevenció de riscos laborals. Professor, inspector i assessor de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, en l'actualitat és coordinador de l'Àrea de promoció de la prevenció del Departament de Treball de la Generalitat. B Manual de seguridady salud en Ja construcdón tracta totes les operacions i activitats que es requereixen en l'execució d'obres d'edificació, serveis, obra crvfl i naus industrials. També inclou un cas pràctic d'un estudi/pla de seguretat i salut en una obra d'edificació. La primera part es dedica als conceptes generals de seguretat, higiene, medecina i ergonomia, mentre que en la segona es contemplen les mesures preventives que han d'adoptar-se en l'execució de les activitats, així com les prescripcions tècniques i preventives que han d'adoptar-se en la manipulació de màquines. B Manual es ven a un preu de

5.000 pessetes i es pot demanar a IFTEM Almacemàtica. Telèfon 932 65 67 79. A/e: rftem@iftem.com.

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances p e r a l sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col • laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i Lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

-\ EI noticiari CULTURA

A la recerca del primer Coderch Una publicació del COAC repassa els primers 25 anys de feina de l'arquitecte

l ^ f l

Is gairebé 25 anys que van dels habi-

tatges protegits d'Olot a la casa pai-

ral d'Espolla

projectats

per

nova seu de la Casa Sindical a Madrid, del 1949, en la qual van posar molt d'interès i que

l'arquitecte

no en van rebre ni un accèssit. (Més enda-

Coderch i l'aparellador Jesús Sanz, una etapa

vant, i entre d'altres, arribaria la desil·lusió de

que fins ara no era prou coneguda, van cen-

la no-urbanització de Torre Valentina, a la

trar aquest octubre i novembre passats l'ex-

Costa Brava, i la dimissió obligada com a

posició Coderch 1940-1964. A la recerca de

arquilecte municipal de Sitges). Però aquest

la llar, organitzada pel Col·legi d'Arquitectes

1949 també és el moment en què Gio Ponti,

de Catalunya (COAC). L'exposició va ompli' ia

l'obra del qual havia estat una referència

planta baixa del COAC amb 60 plafons c..r.

constant per a Coderch, es va interessar per

contenien més de 300 imatges de les ob-e;

una casa que l'arquitecte català havia aixecat

projectes. El conjunt, que recollia material me

uns anys abans a Sitges: la casa Garriga

dit i també altre de publicat, estava orders:

Nogués. L'arquitecte italià seria a partir d'a-

cronològicament, per facilitar l'explicació d:- s

leshores el seu millor valedor a Europa.

diferents canvis de la trajectòria de la primera

Al començament dels anys 50, Coderch

part de la seva vida professional. Tot aquest

aconsegueix

el comissaria!

del

Pavelló

treball ha estat recollit en un llibre-catàleg edi-

Espanyol a la IX Triennal de Milà. La construc-

tat pel COAC que du el mateix títol que l'ex-

ció del pavelló li mereixerà la medalla d'Or i li

posició.

obrirà les portes dels contactes internacio-

Els comissaris de l'exposició van ser els

nals. Aquest reconeixement és veurà assegu-

professors d'Hislòria de l'Arquitectura Anlo-

rat per les seves col·laboracions a publica-

nio Pizza i Josep Maria Rovira. La seva feina

cions com L'Architecture d'Aujourd'hui

es va complementar amb una mostra a la sala

Domus. Aquest darrera, a més, publica la

Picasso del COAC de gairebé una quarantena

citada casa Garriga Nogués. Com escriu

de fotografies realitzades pel mateix Coderch,

Paolo Sustersic, Coderch "s'havia convertit

seleccionades per Carles Fochs. En aquesta segona sala, hi havia les particulars visions de

en el representant principal d'aquesta 'arquiGio Ponti i José Antonio Coderch.

tectura espanyola ressorgida' dintre i fora del

l'arquitecte de paisatges, objectes, arquitec-

país". Es consolidava la interpretació de la

tes, artistes, familiars o amics, així com repro-

pel seu valedor Pedra Muguruza, cap de la

menava 'El Cortijo', i el de Sitges 'El Rancho

duccions del llibre sobre el toreig que l'arqui-

Dirección General de Arquitectura, tot i que

Grande'.

tecte va fer conjuntament amb José Berga-

no se sap exactament en què. Durant els

L'exposició que recull el catàleg mostra

Ugalde de Caldes d'Estrac. Segons Antonio

min. El llibre Coderch fotògraf, editat per la

estudis, interromputs per la guerra civii, i que

molts dels rebuigs que va patir Coderch. Així

Pizza, la casa és la primera arquitectura de

Fundación Caja de Arquitectos, amplia la

li van aprovar junts els dos darrers cursos per

per exemple, succeeix amb la proposta feta

Coderch i Valls "en què s'eleva a la màxima

mirada fotogràfica de Coderch fins a 90 foto-

una qüestió política, no va definir ni un sol

conjuntament amb Valls pel concurs de la

originalitat el sincretisme desitjat entre les tra-

grafies i inclou textos del citat Fochs, Elvira

projecte. Així que l'exposició del COAC s'ini-

Coderch, Daniel Giratt-Miracle i Helio Pinón.

cia amb els encàrrecs que Coderch va rebre

Pel que fa al recorregut per la planta

de l'Obra Sindica) del Hogar (OSH) a Olot. Es

baixa del COAC, malgrat que ja ha acabat la

tracta d'un avantprojecte de 20 habitatges

possibilitat de fer-lo, es pot intuir en la part

protegits, que l'arquitecte va resoldre en dis-

final del complet catàleg editat per Actar. El lli-

posar 10 unitats petites amb dos habitatges

bre conté els estudis fonamentals dels dos

cadascuna, amb poques variacions en el con-

comissaris de l'exposició i de Paolo Sustersic

junt. Crea "petites unitats habitacionals iden-

i Carles Fochs. així com abundant material

tificables", que podria dir Antonio Pizza, que li

fotogràfic i reproduccions d'esbossos i plà-

n'observa aquesta tendència.

nols complementaris de l'exposició amb la qual comparteix títol.

seva obra en clau mediterrània. Entre 1951 i 1955. Coderch aixeca la casa

En aquesta primera època, Coderch, que va muntar estudi amb el company d'aula Manel Valls, també va construir algunes

Habitatges protegits

residències a Sitges, on va aconseguir el

José Antonio Coderch de Sentmenat

càrrec d'arquitecte municipal. És el cas de la

(Barcelona. 1913-1984} va iniciar la carrera

casa i granja per al fabricant de teixits de

professional a Madrid, convidat a treballar-hi

seda Manuel Fàbregas, que el propietari ano-

Santos Torroella i Coderch en el pavelló espanyol de la IX Triennal de Milà.

H El noticiari h

CULTUR

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

Habitatges ISM. U Barcelorteta, 1951. context internacional". Però acabarà per apartar-se'n, com també tindrà una presència problemàtica, més endavant, en el Team X. L'estudiós Paolo Sustersic es pregunta si Coderch u no va saber o no va voler aprofitar aquestes ocasions excepcionals, no només per a sí mateix, sinó també per a la creació d'un terreny efectiu de debat col·lectiu al país".

Casa pairal d'Espolla, 1964. dicíons mediterrànies i la cultura d'avantguarda. Una construcció en què els murs es dïnamitzen, es flextonen, es corben per mantenir unit l'acoblament de cada unitat emergent del terreny i, al mateix temps, per encadenar la En aquells inicis dels cinquanta, l'arquitecte també participa en la fundació del Grup R, la tasca principal del quaJ va ser, segons Pizza, "oferir ocasions concretes en què l'existència d'una 'organització' eficient pogués garantir la posada en pràctica de les noves idees que s'entreveien de fornia gradual en el

U u UgaUe. Caldes d'Estrath, 1951-1955.

B 1956 Coderch comença a construir la casa Catasús a Sitges, que té una versió muntanyenca en la casa Ballvé de Camprodon, que faria l'any següent.

Primer habitatge urbà Els primers habitatges en un ambient urbà de Coderch i Sanz es confirmen el 1958, amb el bloc de pisos del carrer Compositor Bach de Barcelona. 8 1961, en un moment en què l'activitat professional llangueix, Coderch escriu el seu text No son genios lo que necesitamos a/rora, on deixa clara la seva voluntat de situar l'arquitectura més enllà del temps, i d'evitar les modes i el culte a l'actualitat salvadora. S1962 es un any que destaca en la cronologia de l'arquitecte barceloní perquè aixe-

Habitatges ISM. La Barteloneta. Aquarel·la de 1952.

ca l'Hotel de Mar de Mallorca, i també la casa Uriach de l'Ametlla de Mar i la Casa Rozès de Roses, Aquestes dues darreres construccions tenen uns passadissos entremaliats que són unes de les claus de Coderch, que ho reconeix ell mateix en escriure: "A mi sempre m'ha agradat fer passadissos perquè aquest sistema de no fer-los, a base que tothom embruti, orini i es banyi en la mateixa habitació no m'agrada. 0 que no hi hagi passadissos, però que tot siguin sales i més sales que es comuniquen... Els passadissos poden ser molt divertits1'.

Casa rozès. Roses, gener de 1962.

L'exposició del COAC s'acabava l'any 1964 quan Coderch es refugia en l'habilitació de la casa pairal d'Espolla venuda per un avantpassat i que va comprar així que va poder. Coderch toma aleshores a la llar i, sempre al costat de Jesús Sanz, es prepara per a d'altres aventures: els habitatges de les Cotxeres de Sarrià, els edificis Trade o l'edifici Girasol de Madrid.

Jordi Hartít A/e: electrik@redestb.es

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

El noticiari h ACTE

ACADÈMIC

Final de carrera El Col·legi premia els millors projectes final de carrera W**%

120 de desembre passat es va cele-

^ ^ H

orar a Barcelona Tacte de lliurament

de diplomes i premis que organitza cada any l'Escola Universitària Politècnica (EUPB) amb la participació dels estudiants que hi cursen o han cursat els estudis d'Arquitectura Tècnica i Enginyeria Tècnica en Topografia. Per raons d'espai, l'acte no es va celebrar a la mateixa escola, sinó a la sala d'actes de l'Escola d'Enginyers Industrials (ETSEIB) que, tot i les seves grans dimensions, es va omplir de gom a gom, per la presència tant d'homenatjats com dels seus amics i familiars. La taula d'autoritats va ser presidida per Joaquim Olivé, vicerector de Coordinació d'Estudis de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPQ, i comptava també amb la presència de Francesc de Paula Jordana, director de l'EUPB; del president del Col·legi

ïent de diplomes i premis es va celebrar a la sala d'actes de l'Escola d'Enginyers Industrials (ETSEIB).

d'Aparelladors, Xavier Bardají; de Francesc Pros, president del Col·legi d'Enginyers Tècnics en Topografia; i de Joaquín Osorio, direc-

A continuació es van entregar els premis

tor regional de Dragados Obras y Proyectos.

als millors projectes de fi de carrera d'Arqui-

gic de l'edifici, fins al disseny gràfic i ei detall

tot el procés d'una obra "assenyalant la ido-

constructiu".

neïtat o no en cada cas de les operacions

L'acte es va iniciar, després d'un breu

tectura Tècnica del curs 99/00 promoguts pel

2n premi, dotat amb 150.000 pessetes,

parlament de Francesc Jordana, amb el lliura-

Col·legi. El Jurat, format per Frederic de Buen,

al treball "Estucs i esgrafiats", de Pere Ferrer,

El President de! Col·legi, Xavier Bardají,

ment dels Premis Dragados de maquetes,

Xavier Cots i Alejandro Falcones, va atorgar

tutelat per la professora Susana Pavón, "un

amb un clar criteri didàctic".

va cloure aquesta part amb un breu parla-

que celebren ta seva desena edició. Aquests

els premis següents:

treball d'investigació referit a un dels oficis

ment, en què va demandar als nous titulats

premis s'atorguen als treballs més destacats

1r premi, dotat amb 250.000 pessetes, al

més tradicionals en la construcció, amb una

"professionalitat i sana competència"1 en l'e-

dels que es realitzen dins de l'assignatura de

treball "Projecte de rehabilitació i reforma de

presentació molt didàctica de les tècniques

xercici de les seves tasques futures. Els pre-

Construcció I dels estudis d'Arquitectura Tèc-

Centre Cívic i Restaurant, i proposta de nous

aplicades".

nica, i consta de 7 tercers premis amb una

equipaments socials", fet per Emesto Gómez

3r premi, dotat amb 100.000 pessetes, al

dotació de 35.000 pessetes, 5 segons de

í Daniel Zamora, sota la tutela del professor

treball "Pràctica d'obra d'un edifici plurifami-

45.000, i 2 primers amb una dotació de

Santiago Canosa. Es tracta, segons el Jurat,

liar a Sant Joan Despí", de José Moreno, sota

70.000 pessetes, que van recaure en els estu-

d'"un treball molt complet en tots els aspec-

la tutela dels professors Domingo Rodriguez i

X Promoció d'Arquitectura Tècnica, Pla

diants Alexia Piris i Bernat Mateos.

tes, des de la importància de l'estudi patolò-

Manuel Borbón. En aquest treball s'analitza

d'estudis 89

mis especials als millors expedients de promoció del curs 98/99, van recaure sobre els güents:

Número 1 de la promoció: Sandokàn Lorente Número 2: Adoración Canal Número 3: David Puig

VIII Promoció d'Enginyeria Tècnica en Topografia, Pla d'estudis 88 Número 1: Fidel Bonet Número 2: Marta Dalmases Número 3: Óscar Zàrate

L'última part de l'acte va consistir en l'entrega de diplomes als titulats de l'Escola del curs 98/99, tant d'Arquitectura Tècnica com d'Enginyeria Tècnica en Topografia, fins a un total de 148 nous titulats. Joaquim Olivé, vicerector de Coordinació d'Estudis de la UPC, va cloure l'acte amb un breu parlament.

Xavier Bandajï lliura el primer premi de treballs fina de carrera a Emesto Gómez i Daniel Zamora {foto gran); Pere Ferrer va recollir el segon premi de mans de Francesc Jordana (superior dreta); José Moreno va guanyar el tercer premi de projectes final de carrera.

Tomàs Merino A/e: informatiu@apabcn.es

CJUADERN CENTPAL PÀGINE5 D'ASSESSORIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

fohicr ;tX)l 1 5

ASSESSORIA

16 Professional El paper de les oficines de control

HORES

EXTRES

20 L'intermedi@ri B2C, B2B, P2P i 'na fent

GENT

22 Mor l'aparellador i constructor Antoni Ferrer SERVEIS

24 Especialistes en valoracions immobiliàries DEMANDES

Mercat de treball

ACTIVITATS

28 Formació i diversos

EMPRESES

Oficines de Control Tècnic I la seva relació amb la direcció d'execució d'obra L'DFICINA d gurança decennal de danys. Aquesta organisme de control tècnic (OCT) duu aparellada la necessitat d'una és un nou agent del procés cons- informació del risc que es fa des tructiu, imposat per la companyia d'un organisme extern. Actualment, asseguradora i contractat pel pro- i quan ja han passat els primers motor, que intervé en la valoració mesos de rodatge, han començat a del risc d'una obra. Aquesta figura aparèixer problemes. Solucionar-los ha estat impulsada a partir de la és el primer pas. A continuació i de posta en marxa de la Llei de l'edifi- cara al futur, serà necessari assolir cadó (LOE) i l'obligació de l'asse- un clima de confiança i bona comu-

nicació entre OCT i direcció de l'execució de l'obra i que s'ha de basar en el coneixement i en el compliment de les tasques pròpies de cadascú. Sens dubte, el que convé és aprofitar, per part de tots els agents, la possibilitat d'assolir un nivell més alt de qualitat en benefici dels usuaris.

37 Informació tècnica i comercial

{

ra quinzena ftfarcr 2001

ASSESSORIA i

ÜACTUACÍD DE les oficines de control tècnic en el procés d'edificació han centrat bona part de les consultes que ha arribat al Col·legi en els darrers sis mesos coincidint amb l'entrada en vigor de la Llei d'ordenació de l'edificació. Aquestes consultes incorporen sovint "queixes" referents a la capacitació tècnica d'aquestes oficines i a la seva actuació. Per tal de conèixer quin és el paper d'una oficina de control, quin és el seu cost i quina relació ha de tenir amb la direcció facultativa, l'Assessoria Jurídica i Professional del Col·legi va organitzar una sessió tècnica dedicada a les oficines de

control que es va celebrar al Col·legi el passat 12 de desembre. Hi van participar representants del món de l'assegurança, de la direcció de l'execució de l'obra i de tes oficines de control. A continuació us oferim alguns punts que creiem que ens poden ajudar a conèixer més bé la funció de cadascun d'aquests agents i algunes recomanacions perquè que la relació entre ells sigui més fluida i més útil. L'OFICINA

D DRGANISME

DE CONTROL TÈCNIC (GCT)

ÉS UN NOU

AGENT DEU SECTOR, IMPOSAT PER

Tatila rodona sobre les OCI' moderada pf r Salvador Navarro.

L'ASSEGU-

.11 imninA

RAODRA I CONTRACTAT

ELS

PEL PRDMDTOR, QUE

DIRECCIÓ PODEN DONAR

TÈCNICS DE LA

INTERVÉ EN LA VALORA-

SUPORT AL PROMDTOR

CIÓ

A L'HORA

DEL RISC

UNA

Amb la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE), l'obligació de l'assegurança decennal de danys comporta, per voluntat de les asseguradores, disposar d'una informació del risc que s'obté amb la participació d'un organisme extern contractat pel promotor: l'anomenada "oficina de control tècnic". Quan comença una obra d'habitatges, el promotor, l'arquitecte tècnic, l'arquitecte o el constructor, ha de comptar que un altre professional d'una oficina de control tècnic intervindrà fent unes comprovacions prèviament determinades. Això suposa, a la pràctica, una nova intervenció en el procés de construcció al nostre país, ja que no era corrent analitzar la construcció en funció del risc i atenir-se a les conseqüències que això comporti. Abans, ^s'analitzava habitualment el risc derivat de les solucions i materials no tradicionals, l'existència de l'estudi o informe geotècnic, aplicació de normativa no obligatòria, i es feien totes aquelles comprovacions pròpies de l'estructura? Aquesta és ara la missió de l'oficina de control tècnic la qual, òbviament, haurà d'assumir les responsabilitats que se'n derivin.

D'ESCOLLIR

OFICINA DE CON-

TROL TÈCNIC

L'OCT ha de ser contractada pel promotor abans de l'iníci d'execució de les obres, en la fase de projecte, i convé consultar-ho amb el projectista i el director d'execució d'obra per comprovar que tingui el nivell tècnic que cal. Les garanties de t'assegurança decennal de danys, per la banda del sector assegurador, estan subordinades al control tècnic del projecte, de l'execució o posada en obra dels materials i dels assaigs per un laboratori acreditat, tot això partint d'uns informes fets per una OCT. El control tècnic s'ha de fer des de l'inici dels treballs i fins al moment d'entrada en vigor de cada una de las cobertures. Ha de comprendre, com a mínim, l'examen del projecte, les modificacions i d'altres documents que permetin apreciar els riscos a suportar abans i durant els treballs de construcció. També ha de comprendre el control, des de l'inici, de l'execució dels treballs objecte de la garantia, i dels assaigs de materials realitzats per un laboratori acreditat, d'acord amb les disposicions legals vigents en cada moment, reglaments, prescripcions

« 17

Primera quinzena febrer 2001

administratives i normes tècniques en vigor, a més de l'examen específic de l'adequació dels fonaments en relació amb els paràmetres del sòl derivats de l'estudi geotècnic o, si escau, els reconeixements complementaris o proves no realitzades. L'OCT no ha de redactar el projecte ni part del projecte, ni participar en la direcció i execució dels treballs, i tampoc no ha d'intervenir en cap altra activitat pròpia del procés constructiu. El promotor ha d'exigir contractualment a l'OCT el compliment, entre altres, d'aquestes condicions: • Actuar amb el nivell de control requerit per l'obra (A, B o C). • Emetre, per a l'assegurador, l'informe tècnic de definició de risc Sessió tècnica dedicada a les oficines de control tècnic fent declaració expressa de l'eAquest va ser un debat interessant La direcció de l'execució de l'oxistència de materials o tècniques innovadores, i els informes com- bra farà que l'OCT pugui tenir accés sobre una qüestió que preocupa. La a tots els resultats obtinguts pels resposta es va formular argumentant plementaris necessaris. laboratoris de materials i a la docu- que cal distingir la innovació verita• Aportar qualsevol altra informa- mentació i la informació tècnica suc- ble de l'experimentació amb un cost ció o part de l'expedient que li cessiva elaborada en funció del a càrrec de l'usuari mateix i encara cal distingir-la més d'allò que anodemani directament l'assegurador decurs dels treballs de construcció. Cal facilitar l'accés a l'obra, o a menem chapuza o solució maldestre i una còpia del contracte amb el qualsevol altre lloc de prefabricació, el resultat de la qual coneixem bé tots promotor. als representants de l'OCT i avisar perquè provoca un àmbit de sinistres. Innovar vol dir tenir garanties, • Comunicar immediatament al del començament de l'obra, d'aturapromotor i a l'assegurador qualse- des superiors a un mes i de la data de disposar de solucions del fabricant recepció, ja que una condició que per als diferents casos en què s'utivol situació que pugui fer més greu el risc en relació amb les pre- imposa l'assegurador és la presència litza aquell producte. Si no hi ha visions inicials, informant-ne prè- de l'OCT en l'acta de recepció. Si hi garanties ni solucions ni experiència viament la direcció de l'obra i la ha hagut sinistres, cal facilitar a d'ús sabem prou bé què pot passar. direcció de l'execució de l'obra i'OCT la informació que pugui El control del risc farà que el mercat rebutgi les falses innovacions fins per buscar una solució a la situa- demanar. ció detectada. L'OCT ha d'estar en comunicació que no es pugui aportar la garantia molt especialment amb la direcció de suficient que un material o una • Redactar l'informe final dels tre- l'execució de l'obra i també amb la determinada solució constructiva balls corresponents a cada garan- direcció de l'obra per alenar sobre són aplicables. aquells problemes que poden sorgir i als quals convé que els tècnics de l'obra donin solució. A !a direcció de l'obra, li corresT R E S NIVELLS D'ACTUApon traslladar al projecte aquells CIÓ EN LES OFICINES canvis decidits durant l'obra. DE CONTROL TÈCNIC En cas d'utilitzar materials o tècEncara que aquest és un tema niques innovadores quan es consobjecte de discussió, hi ha una classi- trueixi (sembla que no hi ha uns crificació de les OCT en distints nivells, teris idèntics i compartits per totes les segons l'àmbit d'actuació, cataloga- OCT sobre com determinar-los), cal ció feta per les asseguradores. L'asse- disposar dels justificants de qualitat guradora, segons la complexitat o el o realitzar les proves prèvies, si valor econòmic de les obres, demana l'OCT ho demana, amb la finalitat de plantejar l'acceptació del risc a un nivell determinat: A, B o C. l'assegurador. tia indicant las reserves tècniques realitzades, si escau.

CAL UNA COMUNICACIÓ FLUIDA ENTRE LA DIRECCIÓ DE L'EXECUCIÓ DE L'OBRA I L'OFICINA DE CONTROL TÈCNIC

INTERVENCIÓ DE

L'DCT

DIFICULTARÀ LA

INNOVACIÓ EN EL SEC-

TOR?

La resposta pot ser aquesta pregunta: si el control ha estat sempre un aliat de la innovació responsable a la indústria, per què no hauria de ser-ho a la construcció? C O N V É FACILITAR A Q U E S TA PRIMERA ETAPA D'IMPLANTACIÓ DE LES DCT

En els primers mesos d'implantació de les OCT ja han sorgit els primers "problemes": alguns laboratoris s'han queixat que una OCT ha volgut imposar un determinat laboratori; experts en estructures demanen que el control sigui exacte i que no s'acceptin canvis no justificats encara que siguin en "excés"; s'han superposat ordres o indicacions contradictòries, en altres casos-.

El fet que moltes OCT provenen d'empreses de control de qualitat ha condicionat de vegades el seu paper a l'obra per la tendència a actuar més en aquell sentit que en el d'assumir el d'informació delrisc,que és el que tenen assignat. Aquestes mateixes empreses denuncien l'aparició en el sector d'entitats sense experiència, aprofitant un mercat de OCT en creixement... Els arquitectes tècnics volem que s'assoleixi un clima de confiança i bona comunicació entre l'OCT i la direcció d'execució de l'obra, que s'ha de basar en el coneixement i compliment de les tasques pròpies de cadascú. A partir d'aquí, els altres agents que treballin per a la qualitat han de tenir sempre el nostre suport més decidit. Sens dubte, allò que convé és que tots els agents aprofitin la possibilitat d'aconseguir ara un nivell més alt de qualitat en el sector en benefici dels usuaris i, en conseqüència i a més llarg termini, un descens de la sinistralitat i de les reclamacions en fase de responsabilitat decennal.

JOSEP MARIA CALAFELL Arquitecte tècnic Àrea d'Exercici Professional del Col·legi A/e: assessories@apabcn.ea _ _ ^ ^

ASSESSORIA.

1 8 Primci i quinzena febrer 2001

El visat del segle XXI (II) El y\SK\avançat El Col·legi ha canviat el sistema de visat amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits i reduir el seu cost. A més, el nou sistema facilitarà el tràmit del visat en els altres col·legis de Catalunya i en el Col·legi de Madrid des del Col·legi de Barcelona. Apareix l'anomenat VlSKTavançat i es redueix la quota complementària de Musaat (vegi's L'INFORMATIU anterior). CONSULTES MÉS FREQÜENTS SDBRE LES RECENTS MESURES PER FACILITAR E L VISAT C A L LA N O T A D'ENCÀRREC-PRESSUP O S T (NEP) PER AL

TRÀMIT DEL. VI SATAVANÇAT? Per al VISATai/íinçar i pels encàÉs un sistema que consisteix en obtenir per avançat un conjunt d'eti- rrecs fins a un pressupost de 25 quetes per visar els treballs professio- milions de pessetes, no cal aportar nals des del despatx o el lloc de tre- la Nota d'Encàrrec-Pressupost. Això, per a alguns col·legiats que la utilitball i en el moment que calgui. zen habitualment no ha de suposar cap canvi per què la poden seguir PER QUINS TREBALLS fent, encara que no caldrà presenES POT UTILITZAR EL tar-la pel visat. Es continua utilitVI SATAVANÇAT? Es pot utilitzar per a informes i zant la NEP en el visat quan el prescertificats així com direccions d'obra supost és de 25 milions de pessetes (amb documentació o sense) i estu- 0 superior. dis bàsics i coordinacions de seguretat i salut, en obres fins a 3,5 milions PODEM FER UN de pessetes de pressupost. VI SATAVANÇAT EN UN ENCÀRREC EN COM ES TRAMITA EL QUE COL·LABOREM EL VISATAVANÇAT? DOS ARQUITECTES Les etiquetes es poden retirar de TÈCNICS? les oficines de visats en qualsevol Sí, tan sols cal indicar-ho quan es moment per utilitzar-les quan calgui. demani. Les despeses de visat s'abonen al moment de retirar-les. Un cop efec- C O M P U C ESTAR tuat el visat, cal retornar-ne una SEGUR Q U E H A còpia per fax o correu al Col·legi. ARRIBAT E L S O B R E Aleshores el Col·legi factura la quota DE RETORN complementària de MUSAAT, la qual D E L V I S A T A V A N Ç A T ha de ser abonada per tal de tenir la A L C O L · L E G I cobertura sobre responsabilitat civil 1 J A H E LIQUIDAT necessària. LA QUOTA Q U E

VISATAVANÇAT?

EL TRÀMIT DEL VISATAVANÇAT ES POT FER EN UNA DE LES DELEGACIONS DEL COL·LEGI?

E L VISAT ÉS MÉS FÀCIL

ARA? És més fàcil perquè en bona pan dels treballs que es presenten a visat estalviarà desplaçaments al Col·legi i Com tots els tràmits de visat, es el procés s'ha fet encara més senzill i pot fer a totes les delegacions del així ho reconeixen tots els col·legiats que han utilitzat el VISATawniÇíïf. Hi Col·legi. ha un altre factor important pel col·legiat: el cost total del visat és ara PUC PRESENTAR UN més baix, també. PROJECTE D'ENDERROC EN EL TRÀMIT DE VISATAVANÇAT?

El visat d'un projecte d'enderroc o de la direcció no entra dins dels casos en els que pot fer-se aquest tràmit, per això no es troba en la llista de codis de tipus d'obra. Cal fer el visat pel tràmit normal.

Més informació: Departament de Visats. Telèfon 932 40 23 70 A/e: visats@apabcn.es

Sessions informatives als nous coE-legiats 2001

EL CDL·LEGI organitza sessions informatives als nous col·legiats que es fan un cop al mes. En aquestes sessions es fa una presentació general i dels serveis del Col·legi (la institució, el seu funcionament, les delegacions, les tramitacions, etc}. A més, a partir d'aquesi any, les sessions comptaran amb la col·laboració de l'advocat José Antonio Bemaldez, per tal d'aprofundir més en l'explicació de diferents aspectes de l'inici de l'activitat professional, tant si és de lipus lliberal com assalariada. També compten amb la col·laboració del COMPLEMENTÀRIA DE Departament de Visats per explicar QUIN COST TÉ L'ASSEGURANÇA? les tramitacions administratives que EL VISATAVANÇAT? Rebrà la nota de càrrec del banc comporta l'exercici professional. Les El preu és únic: 2.000 PTA (12 €) o caixa indicant l'import carregat. sessions es fan els dimarts a les 6 IVA inclòs Podrà consultar-ho en la web del del vespre. El calendari de sessions Aquest preu inclou també el visat Col·legi en pocs mesos, però fins per a l'any 2001 és el següent: de l'estudi bàsic de seguretat i salut i aleshores rebrà mensualment un 20 de febrer la coordinació, si escauen. extracte d'aquestes operacions. En 20 de març En cas de renúncia, no hi ha qualsevol cas, pot fer sempre aques24 d'abril devolució dels drets de visat. ta confirmació per telèfon.

22 de maig 12 de juny 17 de juliol 18 de setembre 23 d'octubre 20 de novembre 18 de desembre A més de les sessions, lli ha un servei d'atenció al col·legiat per tots aquells professionals que inicien l'exercici professional, que reingressen en el Col·legi o bé que desitgen rebre informació general del Col·legi. Les persones interessades poden dirigir-se a: Atenció al col·legiat Dimarts i dijous de 16.00 a 19.00 h Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5. Tercera planta Lali Legido Telèfon 932 40 23 73 Fax 932 40 23 59 A/e: acces@apabcn.es

RFNTRF

Documents a l'abast

1.1 4. 8.2 9. 10.2 12.1 13. 14.

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat Norma sismoresistenl Control de qualitat de poliuretans El Llibre de l'edifici Bastides Control de qualitat (Document adaptat a la EHE)

680 PTA 1.160 ITA 660 PTA 375 PTA 905 PTA 1.160 PTA 1.100 PTA

Enderrocs Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA 17.2 Certificats d'habitabilitat 440 PTA 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA 22.6 Llistat de normativa de compliment obligat per a

L'INFORM@TIU on line wvsrw.apabcn.es/informatiu

RFNAPT

Documents a l'abast

23.1 24. 25. 26. 27. 28.

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacioníi Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^ _ EL Centre Respon <S**

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS Centre de Documentació TEL. 932 40 23 61 • A/e: renart@apabcn.es

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST.

INTERNET

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Selecciona Cap d'obra Empresa familiar amb més de 50 anys en el sector, especialitzada en habitatges i naus industrials per tota Catalunya. Pertany a un important grup ubicat a Montcada i Reixac

Es requereix -

Preus (16% IVA inclòs)

persona jove, amb u d'obra

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar elefjScuments a l'abast des de la seva web.

TI d'experiència de 2 anys treballant a peu

Funcions - amidaments, pressupostos, comparatius d'ofertes, control de costos, seguiment d'industrials a peu d'obra i mantenir el tracte directe amb els clients - el Hoc de treball implica signatura de la direcció d'execució d'obra

S'ofereix - contracte laboral indefinit, sou entre 4,5 i 5,5 MPTA brut/anual, negociables • formació a càrrec de l'empresa, amb possibilitats de promoció interna Busquem un/a professional jove, dinàmkJa i flexible, persona responsable i amb iniciativa. que li agradi viure l'obra i gaudeixi el dia a dia i del procés constructiu Selecció de personal. Referència: 7233 Interessats enviar una carta de presentació manuscrits, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referèn| eia 7233 a: j CAATB. Servei de Promooó i Mercat de Treball. | Bon Pastor, 5 3a planta 1021 Barcelona ? trebaIIOapabcn.es

••»

permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També dSffoseu <te resums dets-tómMgHM de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a:

Mtpy/www.apabcn.·s/tecnic·/renarVdocu·ba.Irtm

MDRES_EXTRE S

Primera quinzena febre 2001

INTFHNFT

B2C, B2B, P2P i nà fent EL

FUTUR

CO-

guir-ho tot gratuït, a Internet. Així que el problema de la seva viabilitat jurídica acabarà per ser poca cosa, respecte de la viabilitat econòmica.

mercial del P2P o Pcer to Peer, que es podria traduir per d'usuari a usuari, no és gens dar. L'acrònim fa referència al fet de compartir a través d'Intcmet el contingut de l'ordinador, sense la intervenció d'un control central o cap mena de mitjancer La idea sembla atractiva. Però, com saben prou bé els propietaris do Napster, que és el programa P2P més conegut, ser el més popular no vol dir ser el que més diners fa. Napster és un programa graiuïi que permet trobar a Iniemet, i baixar-se a l'ordinador, arxius d'àudio en format MP3 també gratuïts. La seva oferta millora les prestacions del convencional FTP, en assegurar que l'arxiu musical acabarà per arribar a qui el demana, encara que se li talli la connexió a Intemet deu vendes. Però la dau del programa no està en les seves virtuts tècniques sinó en el fet que posa en contacte tota una comunitat virtual de fans de la música. Cada usuari del programa comparteix directament la seva col·lecció d'arxius MP3 amb qualsevol altre intemauta que lambé el tingui instal·lat. Enfront del tradicional concepte de la Internet centralitzada, amb ordinadors servidors que distribueixen la informació, tant amb Napster com amb els altres programes P2P, s'adopta un model que fa que cada ordinador connectat a Internet funcioni a la vegada com a client i com a servidor. Un ja es pot imaginar que, amb Napster, els drets d'autor queden

En el més ideal dels casos. Napster podria fer diners exhibint la publicitat d'altres negocis en el centre de reunió que és la seva web (www.napster.com). Sembla que té enregistrats uns 38 milions d'usuaris, el que vindria a significar una cinquena part de la població d'Internet. Però aquesta seria una situació de privilegi, que no pot substituir la necessitat de tenir un veritable model d'ingressos. Només que a Internet hi ha tan poques empreses que tinguin un model d'ingressos, és a dir, futur. Vaig llegir sobre una universitat nord-americana que investiga la manera de compartir l'ordinador personal -no el seu contingut- quan no es fa servir. AJires propostes per rendibilitzar el P2P són programes per facilitar la coordinació de magatzems entre empreses distints, la gestió dels clients i l'automatització de les vendes. Però es fa difícil oblidar que el P2P és la darrera anella d'un rang iniciat amb els acrònims B2C, B2B, B2E o B2G. El B2C vol dir Business to Consumer, és a dir, l'empresa fa negocis 'a costa' del consumidor personal. En el B2B o Business to Business es tracta que dues empreses facin negocis entre si. Ni aquests dos ni la tocats. Sobretot, el programa perjuI no és l'únic programa P2P que es resta de models de negocis a Internet estan aguantant les expectatives dica la indústria discogràfica, que veu amb problemes jurídics seriol'ha emmerdat en una batalla legal. sos: Scour.net, que augmenta les amb què se'ls va voler carregar. Això possibilitats de Napster en permetre anima... a seguir inventant acrònims. compartir qualsevol tipus d'arxiu, està empaitat tant per ta Motion Picture Association of America com per la Recording Industry Association of America. També hi ha els casos similars de Cnutella o FileNavigator.

(wenln hlilorïbjdmmloading andlniUlUno mmuntUac News Fla$h!

=S=

GENERACIÓ

NAPSTER

lils propietaris de Napster podrien acceptar un pacte amb la indústria discogràfica i mirar que els usuaris del programa paguin alguna cosa cada vegada que intercanvien música del planter d'alguna discogràfica. Però la idea sembla que té un futur poc clar. I es que el problema més gran d'aquestes empreses JORDI MARLE P2P deriva del fet que la generació Periodista Napster està habituada a aconse- A/e: electrik@redestb.es

EXTRES I Des de la finestra

I Gairebé 10 anys

Ciment i vaques boges

La cosa no anava bé

ELS

DARRERS

ciment amb cendres de farines càrmesos del Mil·lenni han estat prò- niques. digs en notícies sobre el tema de les Finalment, recomanaria als "vaques boges", de com afrontar el laboratoris i experts del ram de la problema, com salvar el que es construcció que s'espavilin i iniciïn pugui del mercat, de com desfer-se l'adaptació adient per al control de de les farines càmiques i les restes ciments i poder detectar si són porde les vaques sacrificades perquè tadors de la síndrome d'encefalopapuguin tenir la malaltia anomenada tia espongiforme "cementina" i serencefahpatia espongifonne bovina. En hi a temps per no tenir problemes fi, un bon sidral al qual, ves per on, amb "biguetes boges". també s'hi apunta el món de la construcció! Per les notícies dels diaris ens assabentem que les cimenteres s'ofereixen al govern de l'Estat per fer servir com a combustible 400.000 tones de farines càmiques que s'han de destruir. Demanen 6.000 milions de pessetes per adaptar els seus forns al nou combustible i, a més, també podrien reciclar les cendres per incorporar-les al ciment en forma de compost de calci, fòsfor, clor i hidrogen.

JORDI LLEAL

Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@tising.es

M'imagino que es faran estudis seriosos i en profunditat per part d'experts i laboratoris especialitzats, per donar garanties que els ciments són correctes i no es produiran efectes col·laterals i perversos en els elements fabricats amb formigó de

SECTDR

la construcció es trobava a principis del 1993 en una situació d'estancament. Les dades de l'exercici de 1992 feien palesa la continuació d'un procés de recessió de l'activitat com a resultat del clima de pessimisme i incertesa que envoltava l'economia espanyola. La portada de

identifiquen l'obra amb el seu manual d'ús i manteniment.

1INFORMATIU La construcció baixa un 19%

L'INFORMATIU de febrer del 1993 es

contagiava d'aquell pessimisme i oferia una anàlisi completa de les dades estadístiques de visat i també de la demanda, que mostrava un retrocés del treball professional i un increment significatiu de l'atur en el sector. En el conjunt d'Europa la situació no era tampoc gaire falaguera, amb una taxa del creixement econòmic general que no passava d'un escàs 1%. La portada de L'INFORMATIU recollia també l'entrada en vigor a Catalunya del Llibre de l'Edifici, un conjunt de documents que

L'iNFORMAnu núm. 23 Primera quinzena de febrer de 1993

Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMAHU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a la redacció per correu (Bon Pastor, 5. 08021) Barcelona, per fax: 932 40 23 64 o-bé per correu electrònic informatiu@apabcn.es -^ \

ITrenca't la closca Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen l'antic nom d'un país on es troben les runes de la ciutat de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom amb què és coneguda aquesta ciutat.

E MÀ

FOR

LÀ

PÈR

CÒ

VALS

PAS

TES

NÈR

SOR

TES

MÀ

NES

i i

3 4

7 8

9 10

I —

__!_ __ - r -

DEFINICIONS: 1. Operaris de la construcció, ànima de les obres. 2. Alçada fins a l'àtic amb el muntacarregues. 3. Motius ornamentals que imiten les roses. 4. Regula el trànsit de camions amb un trio de colors. 5. Residu sobrant a la superficie d'una soldadura elèctrica. 6. S'hi passa la mà per agafar-s'hi en pujar una escala. 7. Estils arquitectònics gòtics dels quals en destaquen les ogives. 6. Elements de construcció, molt plans i molt prims. 9, La resistència física que oposa un cos a canviar de nivell energètic. 10. La de vehicles necessita un gual.

Què es aquest espai sobre la finestra? BUB!(O) :e(8)»d V :(0)iepe 'XI ™

SOLUCIONS: npqjos 01 nun* 6 CWMin 9 Sf

i çunssed g Bue>S3 s *W*»S V -Mtacoy t

Bustsjed ei sp CXJEO e i

GENT.

Mor l'arquitecte tècnic i empresari Antoni Ferrer EL CONSTRUCTOR vigatà Amoni Ferrer i Codinachs va morir el passat 17 de desembre a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, a causa de les lesions que es va produir en un accident de trànsit a Malla (Osona). Ferrer, de 43 anys, va ser enterrat el 18 de desembre a l'església parroquial de Tona. Aquest arquitecte tècnic havia estat tota la seva vida vinculat a la construcció. Principal responsable de l'empresa Construccions Ferrer, S.A, de Vic, que havia fundat el seu pare, també estava vinculat a d'altres organismes com ara el Gremi de Constructors de ta comarca, entitat que Ferrer havia presidit. També ocupava

càrrecs de direcció a Inversions Vic, Promocions Osona i Patrimonis de Vic. A través de Construccions Ferrer, en els últims anys havia treballat en molles obres. A la capital, Vic, havia intervingut en la rehabilitació d'ediíícis del nucli antic, com ara la Casa Clariana, al carrer de les Dues Soles, on l'empresa té actualment la seva seu. Casat amb Lurdes Baulenas, tenia dos fills: Laura i Miquel. La imatge que acompanya aquestes línies correspon a moments molt alegres que va viure l'Antoni Ferrer (al centre) junt amb els seus companys la nit de la celebració, al Temple Romà, dels 25 anys de la nostra Delegació d'Osona.

Everest 2000 Exhibició de I'audiovisual de l'expedició Everest 2000-Caixa de Manresa.

1991-2000: Gairebé 10 anys

Digues la teva!

Fretli Puix Amb la participació dels membres de l'expedició: Ton Bahí, cap de l'expedició; Fredi Puig, membre de l'expedició i arquitecte tècnic

Sala d'actes del Col·legi Bon Pastor, 5. Barcelona Dimecres, 2 8 de febrer de 2 0 0 1 , a les 7 del vespre

L'entrada és lliure per a tothom. Per l'aforament limitat, cal inscripció prèvia. Servei d'Informació. Telèfon 932 4 0 2 0 60. A/e:

informació@apabcn.es

L'INFORMATIU complirà al desembre 10 anys com a periòdic d ' i n formació professional i col·legial dels arquitectes tècnics. Per aquest motiu, ha preparat una enquesta on els seus lectors puguin valorar-ne els continguts i proposar noves idees i suggeriments que voldrien que es reflectissin a les seves pàgines. Només cal omplir el qüestionari que s'ha fet arribar a tots els lectors i fer-lo arribar a la redacció pel mitjà que us sigui més còmode. També el trobareu a la pàgina vveb del Col·legi (Htlp://w\ vw.apabcn.es/informatiu).

Primera quinzena fèbrcr 2001

i,23

P u m

BMW 320d: Elegante, Refinado, Deportivo. La innovación científica de la sèrie 3 de BMW supone, no solo un avance, sinó el comienzo de una nueva era. Buena prueba de ello la constituye el BMW 320d; un berlina con motor diesel que establece nuevos niveles tecnológicos. Este modelo de la firma alemana desprende clase en todos sus movimientos: en la forma de desarrollar su potencia, en su confortable interior y en su perfecta acabado. El nuevo motor diesel de 4 cilindros proporciona un rendimiento perfecta que optimiza el consumo y disminuye la emisión.EI BMW 320d crea un nuevo concepto:la deportividad diesel. Es un vehículo concebido desde un planteamiento eminentemente dinàmico que integra una nueva dimensión en sistemas de seguridad y que garantiza, en todo momento, una protección total.

320d

CilJVàlv. 4/4

Cilindrada 1951 cm3

Motor Potencia màxima 136 CV

Par màx./rég.

280Nm/1.750rpm

Prestaciones Velocid. Méx 207 Km/h

Consumo Promedio prom.l/100 Km 5,7 l/100km

El cotxe al millor preu i amb la millor opcio fiscal •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració oríentativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

•

Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).

INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: comercial@apabcn.es

Precio Recomendado* Ptas. Euros 4.675.000 28.097.32

SERVEIS

Especialistes en valoracions immobiliàries per al Registre Mercantil EL REGISTRE • Eslar donat alta a la PREMAAT o Mercantil de Barcelona ens ha al REIA (seguretat social en règim sol·licitat una relació actualitzada d'auiònoms) d'arquitectes tècnics que estiguin • Tenir l'especialitat en valoracions interessats a fer valoracions immobiimmobiliàries, obtinguda per curliàries per les aportacions no dineràsos de formació o per experiència ries establena en la Llei de societats professional. Caldrà justificar-la. anònimes. Tols aquells companys que estiPer poder-s'hi inscriure cal, entre guin interessats a inscriure-s'hi i reud'altres, els requisits següents: neixin els requisits demanats pel • Estar donat d'alta de l'Impost Registre, cal que omplin la butlleta d'Activitats Empresarials. adjunta i la lliurin al Servei Habitatge. • Estar col·legiat amb un antiguitat Els col·legials que ja estan inscrits en la llista del Registre Mercantil, mínima de 2 anys. • Tenir una cobertura de Responsa- quedaran aulomàücament incorpobilitat Civil almenys de 5.000.000 rats a la nova llista. Si algú vol que el donem de baixa, cal que ens ho PTA.

comuniqui al Servei Habitatge. • La sol·licitud d'inscripció s'ha d'entregar abans del 28 de febrer de 2001. La relació de col·legiats actualment inscrits en la llista del Registre Mercantil la podeu consultar en la pàgina

Web del Col·legi www.apabcn.es Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el Servei Habitatge (Montserrat Roger), telèfon: 93 414 14 13 (de 9 a 14 h), o bé amb el Servei d'Informació, telèfon: 93 240 20 60.

GRUP D'EXPERTS EN VALORACIONS IMMOBILIÀRIES PEL REGISTRE MERCANTIL DE BARCELONA FULL D'INSCRIPCIÓ Estic interessat en inscriure'm al GRUP D'EXPERTS EN VALORACIONS IMMOBILIÀRIES PEL REGISTRE MERCANTIL DE BARCELONA, i per això, DECLARO: 1. Reunir tots els requisits exigits pel Registre Mercantil de Barcelona. 2. Tenir coneixement de! reglament i mecànica de funcionament que regirà aquest Grup, i estar disposat a complir les seves normes. 3. Estar donat d'alta a PREMAT o al RETA {seguretat social en règim d'auiònoms)

Assessorament financer/fiscal

4. Adjuntar llistat de feines i/o cursos realitzats a fi de justificar la meva especialització en valoracions immobiliàries. 3arcelona, a

. de 20__.. Signat:

Decidir-se per un producte financer qualsevol comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant. A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESCO, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscalitat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursar-vos les decisions. L'horari és 10 a 14 hores, de dilluns a divendres. També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h. TELÈFON D'INFORMACIÓ 9 3 2 4 Q 2 D G D • EXT. 3 1 S

GAESCO

DADES PEL REGISTRE MERCANTIL DE BARCELONA Núm. Col·legiat Cognoms i Nom Adreça __ __ Població __ Telèfons de contacte _ Any d'alta d'IAE Coneixements teòrics .. Coneixements pràctics Anys d'experiència professional en valoracions _ Empresa asseguradora de Responsabilitat Civil _ Import de la cobertura Codi Postal

Justifico els coneixements teòrics i pràctics en valoracions

niVFPsns

TELÈFONS SERVEIS Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambieni Borsa de Treball formació Centre de Documentació Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueiing Servei Habitatge

TELÈFON 932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 60 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

DELEGACIONS Osona

TELÈFON 93S 85 26 11

Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis

937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatvoc@apabcn.es caarvori@apabai.es consell@apabcn.es

PETITS ANUNCIS

A/E informatioÇapabcn. es mats&apabcn.es secrelariagapabcn.es assessories@apabcn.es senna^apabc n.es treball@apabcn.es formatio^apaboi. es renait9apabcn.es

tnfontiatiu@aDabcn.es comun ícacio^a pabcn.es satu@apabcn.es

Coeficient d'actualització d'honoraris a 12 de gener

Proper canvi: 15 de febrer Mòdul: 44.500 PTA. ^ ^ ^ ^

caatoso n a@apabcn.es

Perspectives I fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotcmuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon: 934 59 46 17

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 - Fax: 933 17 06 84

Ens dol comunicar a tots els

L'INFORM@TIU on line

Antoni Remolina Massaguer esdevinguda el 24 de desembre de 2000, a 57 anys loan Vico i Siles esdevinguda 1' i l de gener de 2001, a 57 anys

www.apabcn.es/ informatiu

A«

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. AfílNSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

NECROLÒGIQUES

Ca = 1,107

Serveis per al professional

Serveis per a taxadors

VISATS

Venda de pis Desenvolupament i delineació complerts de projectes bàsics i executius. Ajuda integral al projecte. Telèfons: 933 50 09 37 • 616 48 56 08

Es ven pis Gran Via/Bruc de 160 m2 . Última planta amb ascensor, 5 dormitoris, sala d'estar, menjador, cuina i banys per rehabilitar. Preu: 60 MPTA Telèfon: 629 36 01 32

Servei de documents Col·laboració professional Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalitzacíó de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54

Es fan estudis i plans de seguretat aixf com els tràmits relacionats amb l'autoritat laboral (avís previ, comunicació d'obertura de centre de treball). Es preparen llibres de l'edifici i manuals d'ús i manteniment. Telèfon: 666 43 50 41

Sóc arquitecte tècnic de recent titulació. He fet un màster en rehabilitació del patrimoni. Busco treballar preferiblement en el camp de la rehabilitació -restauració d'edificis, gestió patrimonial, bioconstrucció, etc. Telèfon: 649 67 95 13

Venda de torre Delineació de plànols Serveis tècnics arquitectura I topografia

Es ven torre a StJust Desvern c/Balmes. 47. Terreny: 397,58 m1: edificat: 186,21m:. Dues plantes. Garatge amb 3 places de cotxe, vistes extraordinàries. Preu: 85 MPTA Telèfon: 933 71 60 53

Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis. replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80. local. 3 St. Feliu Despatx per compartir de Guíxols. Busquem professionals per compartir Tel. i fax: 972 32 32 82 despatx a ciutat Vella. Recent reformat. A/e: oficinajmgomez@ctv.es 18.000 PTA/mes, despeses incloses. Miquel, telf. 934 15 53 09

S'ofereix estudi de delineació -CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 934161639* Fax: 932 37 49 01

Estudiant d'interiorisme Estudiant d'interiorisme amb títol FP III Delineació i gran domini d'Autocad v l 4 i 2000 s'ofereix per a treballar en despatx d'arquitectura o interiorisme. Tel.: 687 7138 88' A/e: orioti&eleline

Delineació de projectes Col·laboració professional

Estudiant d'arquitectura

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció. Telèfons 934 06 96 95 • 630 26 19 73

Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte busca feina en la comarca d'Osona o Bages. Disponibilitat tot el dia i experiència a obra i despatx. Coneixements de Presto i Autocad. Esther. telf.: 630 68 26 07

Serveis tècnics d'arquitectura

Uoguer de casa unlfamlllar

Perspectives

Estudiant s'ofereix per a treballar en desServeis tècnics d'arquitectura, edició de patxos com a auxiliar de delineació Autocad 2000: 2D-3D i/o fer treballs a casa documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D, pers- (plànols-dibuixant). Clàudia pectives, renders. aixecament d'estat Telèfons: 932 13 21 82 actual d'edificis, i presentacions. 636 41 77 86. TRESDCAD. Telèfon: 938 79 65 61

Casa unifamilíar amb garatge en lloguer, per a ús com a vivenda o despatx professional, situada a Barcelona, carrer Manacor. 26. casa 7. davant el Parc del Putxet. Renda 130.000 PTA/mes. Telèfon 93? 09 29 55

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges. animació 3D, vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965

Auxiliar delineació

DEMAND ES

2 G Prima» quimtnafrbtw2001

MFRRAT

DF T B F R t l

ARQUITECTE

APARELLADOR

TÈCNIC

ADMINISTRACIÓ PÚBUCA

SERVEI DE PROMOCIÓ I

per a treballs relatius al planejament, redacció de projectes urbans i delineació.

MERCAT DE

Perfil Es valorarà coneixements d'Autocad, Excel i programes d'amidaments i pressupostos. Interès per la feina a desenvolupar. Nivell C de català. Lloc de treball Argentona.

TREBALL

Fax: 932 40 23 59

S'ofereix Jornada de matins (37.5 hores setmanals). Contracte d'interinatge. Sou 249.368'- PTA brut/mensual.

A/e: treballtapabcn.es

Interessats adreceu el vostre currículum

Tel.: 932 40 23 58

al fax: 937 56 1 1 52

necessita per a la si ;u central en Barcelona Perfil Formació tècnica. Minim 1 any d'experiència en obra. Domini d'tnternet i usuari del paquet Office. Es valorarà el domin i de l'anglès. Edat entre 24 1 35 anys. Caràcter extravertit i facilitat de paraula.

S'ofereix Jornada laboral completa. Contracte laboral amb període de prova. Incorporació a multinacional dinàmica i en constant creixement. Remuneració competitiva dins el sector Les seves funcions, emmarcades dintre del departament de màrqueling consistiran (després d'un període de formació) en assessorar tant a clients com a l'equip comercial sobre les característiques tècniques i d'aplicabilitat de la cartera de productes. Gestionarà també la Web de l'empresa (relacions amb clients. ínternautes, elc.) tnteressats/des enviar currículum vltae a l'atenció del Sr. Alberto Arqued. c/ Casp 17, 6è. 08010 Barcelona, telèfon 933 44 11 43

http://www.apabcn.es

[•* T A X A D O R S

jjj

RECENT

EN ARQUITECTURA

TITULATS

AJUDANT/A

DE CAP D'DBRA

4 CAPS

D'OBRA

TÈCNICA CONSTRUCTORA PROMOTORA

SOCIETAT DE TAXACIÓ

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ

DE SOLSONA

AMB IMPLANTACIÓ NACIONAL

Perfil

SELECCIONA PER A BARCELONA

No cal experiència. Coneixements informàtics d'Excel i Cad-14. Convenient Idioma català. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà e! vehicle). Àrees de treball La Selva. Maresme, Vallès i Barcelonès.

tracte laboral. Interessats envieu el vostre c.v. al nfjm ro de fax: 902 10 35 16 e-mall: seleccion@apdo.com indicant la referència TCB

imprescindible experiènc

ma de 3 anys en obres d'edificació d'habitatges i edificis d'o-

Perfil Edat entre 35 i 40 anys. Coneixements informàtics a nivell d'usuari. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Barcelona. Es valorarà coneixements de francès. S'ofereix

S'ofereix

Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. SOL

Jornada oficial. Contracte laboral Inicialment d ' l any. Sou aproximat 3.000.000'PTA brut/anual negociable. Incorporació Immediata.

negociable. Incorporació immediata.

lat 6-7.000.000'- PTA brut/anu;

Els interessat/des poseu-vos en contacte i/o adreceu currículum a Sra. Piedad Callejo, telèfon 913 79 67 00 fax 913 79 67 02

Els interessats/des adreceu el vostre currículum al fax: 973 48 22 66

ARQUITECTE

TÈCNIC

ENGINYERIA LÍDER EN EL SECTOR OCI, necessita

TÈCNIC DE PREVENCIÓ (ESPECIALITAT CONSTRUCCIÓ) SÒUDA EMPRESA. LÍDER EN EL SECTOR DE SERVEIS ORIENTATS A EMPRESES, AMB PRESÈNCIA EN TOT EL TERRITORI NACIONAL I ACTUALMENT EN FASE D'EXPANSIÓ,

desitja ampliar la seva estruct Direcció de projectes a nivell 0'OFICINA TÈCNICA: responsable d'un equip de tècnics i delineants. OBRA: supervisió a nivell de direcció facultativa i coordinació entre equips d'obra i oficina tècnica. RELACIONS EXTERIORS: client. Project Manager, Quantíty Surveyor, elc.

Experiència en obres de més de 10.000 m . Domini d'idioma anglès. Edat entre 30 i 40 anys. Disponibilitat per viatjar. Es valorarà experiència en Project Management. S'ofereix Retribució a convenir en funció de l'experiènci. Interessats adreceu currículum vltae al fax: 932 04 07 50 a la Ref. II. ft-mall: laubertdcasulaasoclados.com

a la central ubicada a Barcelona incorporant

Perfil Desenvoluparà les funcions pròpies del lloc. proporcionant el servei a les empreses del seclor de la construcció, principalment. La zona d'actuació serà Barcelona. Titulació d'Arquitectura Tècnica. Experiència mínima d ' l any en l'àrea de Prevenció de Riscos Laborals, desenvolupada en una mútua o en l'empresa industrial. S'ofereix Incorporació immediata en una sòlida empresa, que compta amb una facturació superior als 70.000 m. pta. Possibilitat de promoció, atractiva remuneració I altres beneficis socials. Interessats enviar historial professional urgentment, indicant la referència 4000 a: MC AS0C1AD0S. C / Muntaner, 479 àtic 4 ' . 08022 Barcelona, lax: 932 12 27 2 2 , emall :mcasoc@mcasoclados.com.

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es

DEMANDES TPFHfll

TÈCNIC/A D E CONTROL DE QUALITAT CONSULTORIA DE BARCELONA

per encarregar-se del control tècnic i inspecció d'edificació (revisió del projecte, control executiu i redacció d'informes de control tècnic).

Experiència mínima d ' l any. Coneixements informàtics de Word, Excel i PowerPoint. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir. S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral inicialment de 6 mesos amb possibilitats de ser indefinit. Sou aproximat 3.5-5.000.000'- PTA brut/anual en funció de l'experiència i la vàlua del candidat. Incorporació immediata. Els interessats/des poseu-vos en contacte i/o adreceu el vostre currículum vrtae a: Sra. Mercè Metor. telèfon 932 95 75 30, fax: 932 95 75 25

GESTIÓ DE L'OBRA Construction Management El contractor manager com a responsable de la producció de l'obra

ARQUITECTE TÈCNIC/A

•

ARQUITECTE/A

TECNIC/A

GABINETE DE PERITATGES DE BARCELONA

ESTUDI D'JWQUrrECTURA DE SANT CUGAT M L VM1ÈS ESPECIALITZADA EN PROJECTES DE RESTAURACIÓ I

HBUBUTACtó DEL MTRMOM CUIUUL recent titulat o pendent del trebaO final de « r e r a . Per a

per a realitzar valoracions de danys per a companyies d'assegurances.

elaboració tfamidaments i pressupostos per a efires tà

Perfil Es valorarà experiència en obres i títol de perit taxador. Coneixements informàtics a nivell de Word Perfect I Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona.

dals, col·laboració en ets projectes i en les d n c t i o r s (To-

No cal oseriència, pert es vdoraàfasa 2 * Ï S . Edat

l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressu-

lics tfAutorad, Wxd i Presto. Corwnienl carnet de condut i vehide propi. Uoc de trebatr SM Cugat del v * è s . DisporAflitat per viatjar per Catalunya. Relació I t e a l . S'ofcnk Periode de pma d ' l mes. Sou aproónat 2-200.000'- PTA

S'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable entre 3,6 i 6,0 MPTA brut/anual. Incorporació immediata.

post objectiu amb les qualitats previstes.

brut/anual negociar*, hcwpnadó Immefeü Els interessats adreceu el vostie iwih·.JMii per t u i l

Els interessats posei*vos en contacte amb el Sr. Mestres, telèfon 932 00 35 94

El curs està estructurat com a itine-

i M M n , 936 T4 00 M •

rari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències,

Re* 7266

necessàries per a assolir la funció,

TÈCNIC CONTRATAS Y 0BRAS.E.C.S.A.

d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.

COmRATASYOBRAS

Durada: 80 hores per desenvolupar tasques al Departament Immobiliari responsabilrizam-se de la gestió de la promoció i de la supervisió I control del procés constructu: definició de les partides d'obra segons les qualitats preestablertes, revisió de pressupostos, tramitació de llicencies, d'escomeses, de cèdules d'habrtali tat. elaboració de dosswrs de vendes I de les cartelleres de publicitat, aixi com atenció als clients durant les promocions i en el servei post-venoa una vegada acabades.

Preu matricula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA

Pwffi Es valorarà formació complementària afí aixi com experiència en el sector de la promoció immobiliana. capacitat de gestió, negociació i organització. Necessari coneixement d'oTmatica. S'ohntx Sou negociable segons experiència i vàlua personal. Incorporació immediata en empresa consolKjada del sector de la promoció immobiliària i de la construcció. Dependència directa del cap del Departament Immobiliari. Les persones interessades poden enwar currículum vitae a l'atenció de Marta vera: n' de (ax 934 14 06 96 o be vefMitffcmitraUlvobnM.com

SERVEI DE PROMOCIÓ I Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@>apabcn.es

ACTIVITATS

ra quituau febrer 2001

Selecciona Cap d'obra

INFDRMACID

INSCRIPCIONS

Empresa familiar amb més de 50 anys en el sector, especialitzada en habitatges i naus industrials per tota Catalunya. Pertany a un important grup ubicat a Montcada i Reixac

Telèfon d'Inscripcions

Es requereix

932 40 20 60

Funcions

Telèfon d'Informació 932 40 23 73

amidaments, pressupostos, comparatius d'ofertes, control de costos, seguiment d'mdustrials a peu d'obra i manienir el tracte direde amb els

el lloc de treball implica signatura de la direcció d'execució d'obra

S'ofereix •

Fax

contracte laboral indefinit, sou entfe 4,5 i 5.5 MPTA brut/anual, negociables formació a càrrec de l'empresa, amb possibilitats de promoció interna

Busquem un/a professions! jove. dinàmic/a i flexible, persona responsable i amb iniciativa, que li agradi viure l'obra i gaudeixi el dia a dia del procés constructiu

932 40 20 61

Selecció de personal. Referència: 7233 •nviar una carta de presentació manuscrita, adiuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referèna 7233 a: j CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball. >n Pastor. 5 3a planta Ï021 Barcelona )all@a pabcn.es

h t t p : / / w w w . a p a b c n . e s a / e :

a de 2 anys treballant a peu

- persona jove. amb un mínim d'i d'obra

f o r m a c i o @ a p a b c n . e s

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS: DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS 1 5 de febrer a Barcelona

LA IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS L ESTUDI GEOTÈCNIC Del 20 al 2 9 de març a Barcelona

• 1 d em a r ç a Terrassa El reconeixement dels terrenys, on ubicar una

•

L'impacte de les tecnologies de la informació,

Programa

obra, és un dels moments considerats, cada

la consciència

per la defensa del medi

•

Estudi i reconeixement del projecte.

cop més, imponants abans de l'inici d'un pro-

ambient i l'evolució de la tecnologia estan

•

Planificació global i particular.

jecte i de l'execució d'una obra.

influint en la configuració i la complexitat de

•

les instal·lacions

en els edificis.

A les

instal·lacions convencionals (aigua, gas, elec-

•

Localització de interferències,

punts

Les sessions es completaran amb: Itinerari geolècnic per les rodalies de Barcelona

•

Visila a un laboratori

Saber identificar els sòls in silu i obtenir valors

comuns i ajudes.

a l'obra mitjançant comprovacions senzilles,

dalcs: del 20 al 29 de marc. més una visiïa

Informe periòdic al coordinador i revi-

encarregar un esiudi geolècnic i saber interpre-

al laboratori i u n itinerari geolècnic a con-

sió del pla de treball.

tar-lo, són tasques que els professionals que

cretar

afegint d'altres tipus per diversos motius. Per

•

Criteris de registrabilitat.

projecten i dirigeixen obres han de fer

horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores

exemple, per l'aparició de noves normatives,

•

Accessibilitat de les instal·lacions.

les xarxes de comunicació; per motius de

•

Accessoris i clements de fixació per ins-

Programa

tal·lacions.

•

tricitat, sanejament, calefacció-) se n'hi van

confon, cada cop més l'aire condicionat; per estalvi energètic, els pannells solars. És evi-

•

Fjiemple pràctic

dent, doncs, que la complexitat és creixent en el camp de les instal·lacions i que, per tant, també hi hagi una major complexilai pel que fa a la relació amb els altres subsistemes constructius, fins a arribar-los a condicionar de fornia imponani.

professor Manuel López Segòvia. Arquitecte horari: de 17 a 21 hores.

conèixer els aspectes més imponants a tenir

preu col·legiat: 7.000 PTA

compte

en la coordinació

les

procés constructiu, en la gestió i en la planificació del projecte i de les obres.

Preu col·legiat: 30.000 PTA Responsable acadèmic i professor losep

Com encarregar i donar dades a l'em-

Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte. Profes-

presa que fa l'estudi geolècnic

sor de construcció de la ÜPC

•

Saber interpretar resultats.

CODI: E3042

tècnic

Aquesta sessió tècnica pretén, doncs, donar a

instal·lacions i les seves repercussions en el

Preu matricula: 36.000 PTA

ficar un terreny •

responsable acadèmic Arcadi de ftobes

durada: 4 hores preu matrícula: 8.500 PTA

Durada: 12 hores Coneixements mínims per poder identi-

dates a Barcelona: dijous, 15 de febrer

CODI: E3072 dates a Terrassa: dijous, 1 de marc

CODI: E3073

CONSTRUCCIÓ

I NOVES

TECNOLOGIES

LA CONSTRUCCIÓ METÀL·LICA I. ESTRUCTURES. Seminari I sessions tècniques. Del 2 0 de febrer al 8 de març. Barcelona

La construcció metàl·lica neix amb la revolució

Terradas 'donde hay hieno, yerro hay*. La corro-

18.00 h Presenüdó de productes

industrial. Amb el desenvolupament de la

sió de l'acer ha estat, sens dubte, la principal font

19.30 h

foneria i l'aparició de les grans siderúrgies, l'a-

de patologies, i per tant de limitació en la dura-

15.45 h Presentació d'obres i debat

cer, que havia estat present a la construcció de

bilitai de la construcció del segle XX.

Aplicació de tècniques de posttesat en

manera immemorial, adquireix unes dimen-

Lleugeresa, simplicitat, possibilitat de reddatge,

estructures metàl·liques. L'ampliació del

SEMINAM

sions i unes característiques que fan que sigui

claredat i versatilitat són algunes de les caracterís-

recinte feria) a Can Pedrosa. L'Hospita-

Dijous 22 de febrer

vist com un nou material capaç de permetre

tiques de la construcció amb acer. Com controlar

let d d Llobregat Robert Brufau i Niubó

16.30 h Condidonants arquitectònics de

superar iotes les fites conegudes. Els enginyers

la seva durabilitat i, sobretot com superar les

Dimarts 27 de febrer

les constniedons metàl·liques

seran els primers a aprofitar-se de les seves

dures condicions que la normativa de protecció

16.30 h L'acer com a material de construcció

(estructures porticades, malles planes

extraordinàries capacitats mecàniques, però el

d'incendis del nostre país li imposa són els reptes

Unió i simbiosi amb altres materials.

seu ús s'estendrà ràpidament a l'edificació. En

que intentarem superar.

del Port de Yoko Hama

Pausa

Alejandro Zahera-Polo 20.30 h Cloenda

Lluís Moya 18.15 h

ment d'una arquitectura adovellada, concebu-

responsables acadèmics:

m a t estirat, perfilat en fred, diferents

18.45 h Càlcul - tipologia d'elements -

da com un mecanno estructural que permetrà

Joan Sabaté i Horado Espeche. Arquitectes

perfils

resoldre amb facilitat l'estructura però que, per la dificultat de construir superfícies més complexes i continues, deixarà els tancaments relegats a altres materials. Les malles espacials canviaran aquesta òptica, trencant la distinció entre paret i coberta i

sessions tècniques dates: dimarts, 20,27 de febrer i 6 de març horari: de 16 a 20 hores

Càlcul del procés de construcció.

17.45 h

Presentació de productes

Agustí Obiol

19.15 h

Dijous 1 de març

Pausa

16.30 h Articuladons. La resoludó

seminari dates: dijous, 22 de febrer i 1 i 8 de març

construcció en la segona meitat d'aquest

horari: de 16 a 20 hores

Dimars 6 de març

(Unions soldades, cargolades, cargols d'alta resistència, moddats)

norma europea de protecció al foc,

18.15 h

l'eurocodi corresponent, comparatiu

16.45 h La proteedó de i'acer davant el

amb la normativa espanyola

durada: 12 hores

preu matrícula; 30.000 PIA

bilitat de formes properes a la tecnologia

discontinuïtat

16.30 h Reflexions al voltant de la futura

recuperant la col·laboració entre tancament i

tipologies estructurals que contenen la possi-

bigues albeolades i altres.

Pausa-cafè

Agustí Obiol

preu matrícula: 5.000 PIA

Pausa - c a f è

17.30 h

19.30 h Presentació d'obres i debat

durada: 12 hores

estructura. El gran desenvolupament de la segle ha cristal·litzat en un conjunt de noves

Pausa-cafè foc i la corrosió

Durada d'incendi / sectoritzaàó / trans-

Dijous 8 de març

missió de calor

16.30 h Posada en obra. Control, m u n tatge, reconstmedó, reddatge

aeronàutica.

SESSIONS TÈCNIQUES

17.30h

Pausa-cafè

Però com passa sovint les grans virtuts ama-

Dimarts 20 de febrer

17.45 h

Presentació de productes

18.15h

guen els grans problemes. I si parlem d'hacer,

16J0 h Història i futur de la construcció en

19.15 h

Pausa

18.45 h Patologies i mètodes de diagnosi

potser massa contundentment

l'enginyer

REHABILITACIÓ

17.30 h

Pausa-cafè

Terminal internacional de passatgers

I MANTENIMENT

, ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS.

28 i 29 de març a Barcelona 12:00 h Avaluadó estructural

A mesura que la construcció d'obra nova s'ha

DIMECRES, 28 D E MARÇ

allunyat de la construcció amb parets mestres,

16:00 h Les parets dels nostres e d i f i d s

també els tècnics ens hem allunyat de la seva

Ramon Graus, arquitecte i arquitecte

comprensió. Així, a les obres de rehabilitadó,

tècnic Servei Rehabilitadó i Medi

on quasi sempre el sistema estructural és de

Ambient del CAATB.

parets, no acostumem a aplicar-hi una meto-

17:00 h D i s f u n r i o n s

estructurals

Josep Maria Genescà, arquitecte tècnic Professor dept Construccions arquitectòniques II de la UPC 13:00 h Un exemple d'aplicadó de la meto-

d e les

dologia de diagnosi

dologia racional d'aproximadó a les seves pro-

parets de càrrega. Simptomatologia

loan

blemàtiques.

Cèsar Diaz, Dr. Arquitecte. Professor

Genescà

dept Constniedons arquitectòniques I

L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic

delaUPC

aquells arguments i aquells coneixements que li permetin reforçat apuntalar i redissenyar les

19:00 h Possibles disfundons estructurals.

parets de càrrega de la construcció del nostre

El cas de l'Eixample de Barcelona

país (tàpia, paredat, fàbrica de maó). Durant el

Antoni Parido, Dr. arquitecte i arquitec-

curs es donaran les pautes d'inspecció d'edifi-

te tècnic Professor depL Constniedons

cis, s'explicarà la simptomatologia més habi-

Arquitectòniques II de la UPC

tual es farà una aproximació al seu càlcul i es

20:00 h La problemàtica de les coiUtruc-

presentaran les solucions mes adients per a

rions de tàpia

cada cas.

Albert Cuchí, Dr. Arquitecte Professor depL Construccions arquitectòniques I de la UPC

responsable acadèmic Ramon Graus horari: dia 28 de març de 16 a 21 h i dia 29

DIIOUS, 29 DE MARÇ

de març, de 9 a 14 i de 16a 21 h.

9:00 h

p m i matrícula: 33.000 PTA (198,33 €) preu c o H e g i a t / d i 27.000 PIA (162J7 €)

Metodologia de diagnosi loan Ramon Rosdl, enginyer en Orga-

Ramon

Rosell. losep

Maria

16:00 h Tècniques d'intervendó en sistemes estructurals de parets de càrrega Xavier Casanovas, arquitecte tècnic. Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient d d CAATB. 18:00 h La Casa de los Botines a León. Diagnosi i intervendó. losep Lluís Gonzàlez Moreno-Navano, Dr. arquitecte. Prof. dept Construcdons arquitectòniques I UPC 19:00 h I n t e r v e n d o n s

sobre

pareu d e

tàpies. Manuel Salicrú, apareUador. 20:00 h Esn'ntolament d'una paret i Carles Oliver, aparellador

nització d'Empreses i arquitecte tècnic Cap Laboratori de Materials de l'EU l'B.

S'ha previst la concessió de beques a estudiants, p d 50% de l'import de la matricula.

10JO h Campanyes d'assaigs Joan Ramon Rosdl

CODI:

Pausa-cafè Reparacions

19.30 h Presentació d'obres i debat

ferro. Jesús Jiménez Canas

la corrosió és el més important. Com afirmava

i espacials, dosques, sistemes tesats)

Procediments de fabricació: Modelat/ fundidó/ laminació en calent. Confor-

aquest camp, l'acer permetrà el desenvolupa-

R1201

CODI: E1091

E11O1

3 QujfizdLi febrer 2001

REHABILITACID I MANTENIMENT INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS 1 3 , 1 5 de març 1 5 d'abril a Manresa

La multiplicitat d'inspeccions d'edificis existenis, bé per un problema de despreniments en façanes, bé per l'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament, ha augmentat ei nombre de les nostres intervencions professionals en aquests edificis. La regulació del Dictamen per la Generalitat de Catalunya i la publicació de l'Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona, fan necessària una reflexió sobre el treball que realitzem i l'establiment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc edificat. El Llibre de l'edifici existent i la figura del tècnic de capçalera, hi han de jugar un paper moll destacat.

18:00 18:30

El programa se revisió d'habitatges i el dictamen tècnic. CTR L'estat dels edificis segons els dictàmens i certificats.

obres a fer derivades de la inspec- Els alumnes del curs rebran els programes ció. Pere Casademont Servei Habitatge informàtics Diciec i Clau 2000 (que té un P.V.P del CAATB de 25.000 PTA).

Xavier Casanovas

19:00

La normativa de les inspeccions tècniques. Jesús Femàndez, Servei Normativa del CAATB

DIJOUS 15 DE MARÇ 16:00 La realització dels dictàmens i els certificats de seguretat de façanes. Pere Casademont, Servei Habitatge del CAATB S'ha previst la concessió de beques per aquells estudiants que ho sol·licitin, per un import de 17:00 Cas pràctic de visita d'inspecció per 30.000 pia. la realització de dictàments i certificats de seguretat de façanes. Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi Dates: 13,15 de març i 5 d'abril del 2001, de Ambient del CAATB. 16 a 20 h (més un dia de pràctiques a convenir) Uoc Seu de Delegació de Manresa (C/ Plana 18:00 Pràctica amb aplicacions informàtide l'Om, 6} ques, El Dictec, Clau 2000. Ana Chust Informació: Servei Formació, 3 5 planta. Tel: 932 40 23 73 • a/e formarió@apabcn.es WEB http:\\www.apabcn.es DIA 1 HORA A CONVENIR ENTRE ELS Inscripcions: Servei Informació: 932 40 20 60 ALUMNES 1 ELS TUTORS Preu matricula: 50.000 PTA / 300.5 € Visita d'inspecció en equips de dos, amb el tutor, Preu col·legiat/da: 40.000 PTA / 240.4 € per realitzar un dictamen o un certificat de seguResponsable acadèmic Xavier Casanovas retat de façanes. DIMARTS 13 DE MARÇ 16:00 Estratègies per mantenir els edifids. DIJOUS 5 D'ABRIL Xavier Casanovas, Servei Rehabilita- 16:00 Presentació de documents i debat ció i Medi Ambient del CAATB sobre les inspeccions realitzades. Com organitzar una visita d'insPere Casademont, Servei Habitatge del pecció? CAATB Xavier Casanovas 18:20 Responsabilitats, requeriments i

MEDI

CODI:

R1124

AMBIENT

LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ Cas pràctic

Presentació L'aplicació del Decret 201/94 ha estat variable segons la zona geogràfica i les voluntats i possibilitats municipals, però cada dia el seu compliment és més generalitzat. El curs es proposa aclarir com cal fer la gestió dels residus que produïm i quina és la documentació que acreditarà aquesta gestió.

Informació: Servei de Formació, 3 5 planta Tel. 932 40 23 73 • a/e: formacio@apabcn.es web hitp://www.apabcn.es Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi. Tel.: 93 240 20 60 Fax: 93 240 20 61 Preu matricula: 6.000 PTA/36,06 € Preu col·legiat/da: 5.000 PTA/ 30,05 €

16:40 h Avaluació dels residus Ramon Graus 17:00 h |2a fase cas pràctic] Toni Floriach 17:20 h Possibles escenaris de gestió Ramon Graus 17:40 h |3a fase a s pràctic) Toni Floriach

Programa

18:00 h Pausa 18:20 h Criteris municipals d'aplicació del Decret 201/94 18:50 h (4a fase cas pràctic] Toni Floriach 19:10 h Criteris de recepció dels abocadors 19:40 h [conclusions cas pràctic) Toni Floriach

El curs s'estructura en diverses ponències que faciliten els coneixements i el materials necessa- 16:00 h ris per a gestionar els residus, i en unes intervencions paral·leles on es van desenvolupant les diferents fases del cas pràctic. 16:20h Dates: Dijous, 8 de març de 2001, de 16 a 20 h Lloc Aula nova exterior, CAAT de Barcelona. Bon Pastor, 5 . 08021 Barcelona

Caracterització dels residus Ramon Craus, arquitecte i arquitecte tècnic. Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAiATB | l a fasecas pràctic| Toni Floriach, arquitecte tècnic. Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAiATB

™ ^ T f

\ ^ L 1

X \

\ J\ /A ^ A\ Ir CODI:

/ M11O1

ACTIVITATS

DRGANITZACID

,,31

Primera qirimcafcbwr2001

I GESTIG

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI Cicle de sessions

CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA I N F O R M A C I Ó . B a r c e l o n a , d e l 7 a l 2 8 d e m a r ç

tn aquest cicle es mostrari a través d'unes DATES A V I C xerrades i taules de debat, com el project 20 de marc: management i la gestió en constiucdó es • La figura del Project Manager.Funcions i planteja, cada cop més, com una sortida properfil professional fessional amb perspectives de futur. Professio- DATES A GRANOLLERS nals d'aquest àmbit donaran a conèixer les 15 de març: (uncions de gestió, diversos models d'organit- • La figura del Project Manager. Funcions i zació de la gestió i la situació del mercat. perfil professional DATES A BARCELONA responsable acadèmic Carles Puiggròs 23 febrer, 23 de març i 27 d'abril: horari: de 19 a 21 hores. • Una nova llei del sòl per a Catalunya durada: 2 hores cadascuna. • Millorar la competitivitat del sector de la construcció L'entrada és lliure però cal reservar plaça. • El mercat immobiliari : la transformació del Poble Nou. La zona 22@ CODI: G7001

Els professionals, per poder complir amb els objectius fixats de cost, temps i qualitat de l'obra, han de tenir una visió global de la informació que es genera durant tot el procés d'edificació. L'objectiu del curs és posar a l'abast de l'assistent una proposta de metodologia que l'ajudi a disposar de les variables de control per al comandament de l'operació. A patúr de la informació que es genera durant el procés de direcció i gestió d'una obra i utilitzant les eines d'informàtiques de Microsoft més habituals ( Word, Excel i Microsoft Project), es proposa un mètode general per al tractament global de la informació: cost temps, recursos i presa de decisions. Cal doncs, per realitzar aquest curs tenir uns

mínims coneixements d'aquests programes informàtics com a usuari. Aquest és un dels cursos que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) responsable acadèmic Carles puiggròs dates: del 7 al 28 de març horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat 37.000 PIA

CODI: G1074

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT.

Cura de Postgrau. Barcelona, del 20 d'abril al 30 de juny

Els models de gestió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la gestió del procés de construir és la dau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previst. El gestor de l'obra o contractor manager esdevé una funció professional clau en l'organigrama del procés immobiliari. Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat 0 promotora (de vegades anomenat coordinador d'obres) i, també amb característiques molt similars, en la constructora fent la tradicional funció de cap d'obra. El conlractor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes. El curs està estructurat com a itinerari formatiu i lé com a objectiu adquirir aquestes competències, necessàries per a assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.

Programa • INTRODUCCIÓ El sector. Models de gestió del procés. Models de gestió de l'obra. El CM i el Cap d'obra. •

INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS

•

PLANTEIAMENT DE L'OPERACIÓ. OBJECTIUS Objectius del Client/Promotor. Anàlisi dd projecte. Auditoria oaema i auditoria pròpia. Revisió d'amidamenis. Adequació al sistema de contractació.

I PLANTEJAMENT DE L'OPERACIO. ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ. Contractació global. Divisió en lots.

ció dels comr,'. Reunions. Actes, iiuumi». I TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ

I PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ Planificació general. Planning d'execució. Bases per la coordinació. Seguiment del planning. Accions correctores.

I SEGURETAT I SALUT A PEU D'OBRA

SERVEI DEL CONTRACTOR MANAutfí Característiques dd servei. Organització del servei. Oferta de serveis. Contractació.

I DESENVOLUPAMENT D'UN CAS

I ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives.

I IMPLANTACIÓ D'OBRA I ORGANITZACIÓ LOGÍSTICA

I DIRECCIÓ DE REUNIONS

I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Contractor Manager. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions corredores. Informes

I QUALTIÀT Objectius. Pla de control. Control de recepció. Control d'execució. Seguiment del pla. Accions correctores.

I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La penpecúVa del Cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes.

I RECEPCIÓ I LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.

I CONTRACTAaÓ Ekments bàsics dd contracte. Tipologia de contrades. Gestió de contractació. Coordina-

I TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLJCTES Resolució de casos i simulació de conflictes

responsable acadèmic Caries Puiggròs dates: det 20 d'abril al 30 de juny horari divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h durada: 80 hores preu matrícula: 200.000 PTA preu col·legiat 160.000 PTA Organitzat conjuntament amb

I LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA

CODI: G 5 0 7 1

Primm quinzena febre 3001

ACTIVITATS,

QUALITAT CONTROL DE QUALITAT. C A S PRÀCTIC 13, 20 I 27 de març a Granollers responsable acadèmic l'ere Casademont

durada: 9 hores

professors: Pere Casademont. Arquitecte tèc-

preu matrícula: 18.000 PTA

nic. Servei Habitatge del CAATB. Jesús Fernàn-

preu col·legiat 12.000 PTA

•

dez. Arquitecte tècnic Servei Normativa del CAATB

•

Programa

•

mahons, ferro per armats, sostres, acer per

•

armar).

•

Programa, registre i certificació.

Els documents d'idoneïtat tècnica, segells i

Tramitacions. Resolució d'un exemple: registre de resultats i

•

Legislació del control de qualitat.

certificat de compliment, els diferents docu-

dates: 13, 20 i 27 de març

•

Els agents del control de qualitat

ments a recepcionar.

horari: dimarts, de 18 a 21 hores

•

Materials a controlar mínims, (formigó,

•

La certificació. marques de qualitat la visió europea.

L'homologació.

CODI: Q10215

SEGURETAT

LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions

SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT DURANT LES OBRES Dales: Dimarts, 20 de febrer a Vic Dimecres, 3 maig a Granollers Les instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats. Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús. Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric Tècnic superior en prevenció de riscos laborals SEGURETAT EN ELS ENDERROCS Dates: Dimarts, 6 de febrer a Terrassa Dilluns, 11 de juny a Barcelona Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència ha demostrat que són efectives i d'aplicació real. Professor Joaquim Sànchez. Arquitecte tècnic Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benjumea

SEGURETAT EN EL MUNTATGE D'ESTRUCTURES I ELEMENTS PREFABRICATS DE FORMIGÓ Dates: Dilluns, 5 de març a Barcelona Cada cop més s'utilitzen estructures i elements XARXES I BARANES DE SEGURETAT A prefabricats de formigó. Les mesures de prevenLES OBRES ció dels riscos han d'estar adaptades a les pròpies Dates: Dimarts, 6 de marc. a Terrassa característiques dels elements utilitzats, per això, Dimecres, 30 de maig a Granollers es farà una exposició dels mètodes de treball i de La sessió vol donar una visió real del que cal les mesures de seguretat utilitzades a obres de fer en la utilització i la instal·lació d'aquestes diferents tipus. proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús Professor Hormipresa correcte. Es divideix en dues parts, a la primera hi haurà l'exposició de la normativa SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSvigent, les formes de col·locació, ancoratge i TRUCCIÓ EN PRESÈNCIA D'AMIANT I manteniment de les xarxes i baranes. La segoPLOM na pan anirà a càrrec d'una empresa especiaDates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona litzada en la col·locació d'elements de protecEncara queden força construccions amb presènció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a cia de l'amiant i el plom, que avui són materials les obres, i ens presentarà diversos casos i d'ús prohibit en la construcció. Aquests materials solucions. representen un alt risc per a la salut de les persoProfessor Francisco Mayoral. Ingea nes, tant per als treballadors en la fase d'execució

com p a .ils usujris de l'edifici. En aquesta sessió es mostrarà com assegurar la seguretat en el procés de desconstrucció i en el tractament dels residus subsegüents. Professor Ana Emilia Escudero i Alfons Güell. LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA Dales: Dilluns, 7 de maig a Barcelona Aquesta mena de treball i les tècniques que s'utilitzen tenen una especiftcitat molt gran, on la seguretat es troba totalment integrada en la forma de treballar. Per tal de conèixer les dificultats habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es presentaran casos reals en què intervindran els tècnics de diverses empreses especialitzades.

dels riscos que comporten diversos processos de treball i han d'esiar formats per treballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà tom utilitzar cl mètodes pedagògics i com desenvolupar habilitats per a la comunicació, facilitant eines útils per als professionals no habituals a fer de professors o comunicadors. Professor Jaume Llacuna. Doctor en Filosofia i Lletres, expert en formació i comunicació Responsable acadèmic Ezequiel Bellet Dates: fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores Durada: -1 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legiat: 5.000 PTA per sessió

LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES OBRES Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona Els treballadors de les obres han d'estar informats CODI: S 7 O 1 1

ACTIVITATS

l -.f _ f

rnnMtnin

ACTIVITATS

PERICIALS

APROXIMACIÓ A LA DIAGNOSI DE DANYS PER VICIS OCULTS Del 7 de març al 2 5 d'abril a Barcelona

Els arquitectes tècnics i altres professionals de formació tècnica són requerits pels usuaris d'edificis, procuradors i advocats, companyies asseguradores i, sovint també, pels jutges per diagnosticar danys per vicis ocults als edificis. Aquests professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un diagnòstic a tram d'un informe tècnic L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Els objectius d'aquest curs són aproximar aquests professionals a la diagnosi i la detecdó de lesions en cada unitat d'obra, de la mà d'uns experts en cada àmbit. Es tractarà, doncs, la detecció i la interpretació de lesions a l'estructura i els seus subsistemes; les lesions a l'envoltant de l'edifici en els casos de patologies per humitats, anomalies que afecten al confort tèrmic i acústic; les lesions a les instal·lacions, i als acabats. I, finalment, l'anàlisi i

detecció de riscos en l'ús dels edificis i la introducció als mètodes preventius. Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundadó Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia asseguradora. Compta amb 3 crèdits per al màsler en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC

acústic Detecdó i interpretació de les humitats. Anàlisi de l'eslanquitat Anàlisi del confort tèrmic Detecdó d'anomalies que afecten el confort acústic Introducdó als sistemes d'intervendo racionals.

• -

• La seguretat en l'ús dels edificis I Les instal·lacions de l'edifici - Anàlisi i detecdó deriscosen l'ús dels ediDetecdó i interpretació de lesions en xarxes ficis d'habitatges. d'aigua. - Introducdó als mètodes preventius i correctius de la seguretat Detecdó i intrepreiadó de lesions en sistemes de calefacdó. Detecdó i intrepretadó de lesions en sistemes responsable acadèmic Enric Casanovas de terra radiant. dates: Del 7 de març al 25 d'abril del 2001 Detecció i interpretadó de lesions en horari: de 16.30 a 21 h (dimecres) instaHadons elèctriques. durada: 32 hores Detecdó i interpretadó de lesions en sistemes preu matricula: 64.000 PIA de dimatitzadó. Preu col·legiat 56.000 PTA Introducdó als sistemes d'intervendo radonals.

Programa • -

•

L'estructura i subsistemes Detecdó i interpretació de lesions originades en l'estructura i el terreny: Lesions en sistemes de fonamentadó. Lesions en murs de contenció. Lesions en estructures de formigó armat. Lesions en estructures metàl·liques. Lesions en sostres introducció als sistemes d'intervenció racionals L'envoltant de l'edifici, confort tèrmic i

CODI: P i l l i

CURS DE POSTGRAU EN PERÍCIA ASSEGURADORA

EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ

Barcelona, març - d'abril

•

Del 5 al 26 de febrer, a Granollers

Dins de V 'àmbit professional, les persones que dominen els fonaments tècnics d'una professió i que en coneixen les implicadons jurídiques s'anomenen petits, la formadó pericial és cada vegada més necessària en les reladons econòmiques, jurídiques i tècniques, en una sodetat que demana criteris en l'aplicació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten valoradó econòmica. El perit assegurador cal que tingui, a més d'una expertesa tècnica, uns coneixements bàsics de tipus jurídic i del món assegurador, saber interpretar pòlisses, valorar i diagnosticar riscos, informar i taxar danys, entre d'altres. En aquest curs de postgrau es pretén donar els coneixements teòrics i pràctics sufidents per a l'exerdd professional d'aquesta espedalitat Aquest curs està organitzat a la Fundadó Politècnica de Catalunya en conveni amb el nostre Col·legi a efectes de l'habilitadó professional corresponent, i és un dels postgraus dins del màster en valoradó de béns i taxadó de danys que organitza la FPC i que compta amb vuit crèdits per al màster.

• • • • • • •

Introducdó al dret i a la fundo peridal asseguradora (10 h) Normativa tècnica i dret d'assegurances (8h) Comunicació oral i escrita (10 h) Introducció a la perícia asseguradora (4 h) Elsriscsen constiucdó (8 h) Perída asseguradora en danys per vicis ocults (10 h) Seminaris de casos (12 h)

I Els acabats Detecdó i intrepreiadó de lesions en els acabats. Introducció als sistemes d'intervenció radonals.

j L'objectiu és donar una visió molt pràctica de l'elaboradó del projecte d'urbanitzadó, de les normatives d'aplicadó i de la seva tramitadó, tot reladonant-io amb els expedients de contribudons espedals i de les quotes urbanístiques. El curs va dirigit, fonamentalment, als Aparelladors i Arquitectes Tècnics amb fundons de tècnics munidpals, com també a tots els que vulguin tenir o ampliar coneixements sobre

aquesta matèria.

responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i Advocat, dates: Del 5 al 26 de febrer (Granollers) horari: Dilluns, de 19 a 21 h durada: 6 hores preu matrícula: 12.600 PIA preu coHegiat/da: 10.500 PTA CODI: P 1 1 5 1

responsable acadèmic Frandsco lavier Üovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Otganitzadó d'Empreses de la UPC dites: del marc a l'abril del 2001 (aula FPC edifici L'Illa Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 h i dissabtes de i al4h durada: 82 hores preu matricula: 110.000 FIA preu coHegial/da: 110.000 PK Organitzat conjuntament amb

CODI: P 1 1 3 1

f INSCRIPCIONS

Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61

INFDRMACID

m h tt

/ w w w . a p a b c n . ^ e s

a / e :

f o r m a c i o @ a p a b c n . e s

Primera quinzena febrer 2001

CURSOS

D'INFORMÀTICA

AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA

DATIS

HORARI

DURADA

PREU MATRÍCULA

PREU COL·LECTAT

CI209

AutoCAD

del 9.03.01 al 7.04.01

dv. de 17 a 21 / dss. de 9 a 13h

60.000

AuloCAD. 1 nivell

del 27.02.01 al 5.04.01

del9a21h(dmidi)

47.000

36.000

CI2I1

A u l o ü D mentis

del 9.03.01 al 30.03.01

divendres de 1 8 a 2 l h

1S.0OO

23.500

CI209

3D sludio max

del 6.03.01 al 5.04.01

de 17 a 21 h (dm i di)

40 24 12 40

7S.000

CI210

7S.00O

60.000

CODI

INFORMATIU BÀSICA

DATES

HORARI

DURADA

PREU MATRÍCULA

PREU COL·LEGIAT

dissabtes de 9 a 13 h

14.000

10.000

CODI

INFORMÀTICA GRÀFIGi

CI2O3

Imemct

CI203

Inteme!

dia 4.04.01

divendres de 17 a 21 h

C1212

OrRanilzació del disc

dia 14.03.01

de 17 a 21h (de)

S 4 4 4

CI215

del 31.03.01 al 7.04.01

Fjcel 1 nivell

dia

24.03.01

dissabtes de 9 a 13 h

CODI

INFORMATIU APLICADA

DATES

HORARI

DURADA

C1401

Planificació i control de proieaes amb Microsoft PROIECT 98

del 3.03.01 al 17.03.01

dissable de 0 a B h

CU01

Planificació i connol de proieaes amb Microsoft PROIECT 98

del 19.03.01 al 4.04.01

de 17 a 19h [dll i de)

CI305

PRESTO II nivell: Cosios i planificació

del 26.02.01 al 12.03.01

de 17 a 21 h (dll i de)

CI302

Pressuposlos i control econòmic d'obres amb TCO 2000.

del

de 17 a 21 h (dll i de)

12 12 20 20

DATES

HORARI

JURADA

del 26.02.01 al 4.04.01

de 19 a 21 h (dll i de)

19.03.01 al 2.04.01

11.000

8.000

11.000

S.000

7.000

5.000

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 25.000

20.000

25.000

20.000

46.000

35.000

46.000

35.000

Una persona per oràinaàor.

AULA D'INFORMÀTICA DE GRANOLLERS

CODI C1210

INFORMÀTICA GRÀFICA AutoG\D. 1 nivell

HORARI

DURADA

CI202

Excd 1 nivell

del 15 al 27 de febrer 2001

de 19 a21 h (dm i di)

CI215

Eicel II nivell

del 1 al 15 de marc 2001

de 19 a 21 h (dm i di)

S 10

DATES

HORARI

DURADA

del 20.03.01 al 3.04.01

de 17 a 21 h (dm i di)

CODI

CODI CI301

DATES

INFORMATIU BÀSICA

INFORMÀTICA APLICADA PRESTO 1 nivell: Amidaments, pressupostos i certificacions

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 47.000

36.000

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 14.000

10.000

17.500

12.500

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 46.000

35.000

Everest 2000 Exhibició de l'audiovisual de l'expedició Everest 2000-Caixa de Manresa. Amb la participació dels membres de l'expedició:

Ton Bahí, cap de l'expedició; Fredi Puig, membre de l'expedició i arquitecte tècnic

Sala d'actes del Col·legi Bon Pastor, 5. Barcelona - Dimecres, 28 de febrer de 2 0 0 1 , a les 7 del vespre L'entrada és lliure per a tothom. Per l'aforament limitat, cal inscripció prèvia. Servei d'Informació. Telèfon 932 4 0 2 0 60. A / e : informacio@apabcn.es

ACTIVITATS

Primera quinzena febrer 2O01 -

DELEGACIÓ ACTIVITATS A LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001:

ACTES LÚDICS • Viatge a València. • Esponsoritzatió d'una obra de teatre. • Esponsorítzatíó d'un concert a la lazz Cava de Terrassa.

I Dia 20 de febrer Seguretat a les insfaHadm d'electricitat durant les obres. De 16 a 20.30 hores, a càrrec d'Ezequiel Bellet

• Soparà'LaMola', • Concert a les esglésies de Sant Pere, i visita guiada. ACTES ESPORTIUS • Partit de futbol al camp del Terrassa. • Sortida en 4x4. • Sortida en bicicleta. ALTRES • Conferència sobre la LOE. • Cursos de qualitat docent relacionats amb una exposició.

EVEREST 2000 Dimecres, 28 de febrer

informació: Delegadó del Vallès Occidental. Telèfon: 937 SO 11 10

INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES.

DE LA CIÈNCIA

NECESSrrATS-SOLUClONS-DISSENY

Fins el 1 6 de febrer

Del 2 7 de març al 2 7 d'abril

Una exposició de Josep Capdevila.

Organitza el Departament de Cultura del Col·legi

Dins de les activitats programades a la Primavera del Disseny 2001, aquesta exposició analitza el pas del temps en l'ús i la funcionalitat dels materials i elements dissenyats en tres àmbits de la construcció: la cuina, el bany i les instal·lacions d'aigua, de gas i electricitat L'ex posició destacarà l'aportació de les noves tecnologies. Està prevista la organització d'un cicle de conferències durant els dies de l'exposició.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.

GRATIS: DUES DÈCADES

Comissari: Josep Carganté, arquitecte tècnic

del 10 de maig al 1 de Juny Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores. Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

Sala d'actes del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona. A les 7 h del vespre. L'entrada és gratuïta. Per l'aforament limitat, cal inscripció prèvia.

Presentació de l'audiovisual EVEREST 2000Caixa Manresa amb la participació dels membres de l'expedició que va assolir l'any passat el Més informació:. cim de la muntanya més alia del món. Hi assistiran: Toni Bahi (cap d'expedició), i l'arquitecte Telèfon: 932 40 20 60 A/e: infonnado@apabcn.es tècnic Fredi Puig

LA PINTURA AL SERVEI

Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 X 8 m d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi. La seva forma i contungut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules 'gratis* que han arribat impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.

A càrrec de Carles Puiggròs

SESSIÓ AUDIDVISUA

.XPD5ICIO

L'espectador trobarà obres relacionades amb quasi totes les àrees del coneixement: aeronàutica i navegació, enginyeria, esports (tenis parabòlic i sicosomàtic), biologíak, toros, política i sociologia, antropologia, economia i dret ètica, migracions, aniopologies, filosofia, genètica, història, mitologia, civilitzacions, medi ambient i especialment arquitectura i urbanisme. Sala d'exposidons de la primera planta. Bon Pastor, 5. Barcelona

I D\i 20 fc març la fipiradeipTojea manager. Funcions i perfil professional. De 19 a 21 hores.

I Del 23 de març al 16 d'abril: exposició Delegació d'Osona sobre pintura religiosa (tipus retaule) de PI, Major, 6. Vic l'artista Rovira Bassas. Tel: 938 85 26 11

ACTES CENTTTÍALS • Inauguradó de l'aniversari a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb una conferència sobre La qualitat de vida. • Exposidó sobre Control ífeifua/ilfli• Sopar dels 10 anys. ACTES CULTURALS • Exposició gràfica dels 10 anys, sobre els canvis que ha experimentat la imatge gràfica de ia delegació. • Exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics sobre diferents disciplines artístiques. • Acte popular amb obsequi a la ciutat de Terrassa que es farà coincidir amb la Festa Major de la ciutat.

D'QSGNA

Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

ACTIVITATS

Prinxrj quinaau ttbm 2001

CEVIS A M A '

2001

BAUMA

2001

FIRA INTERNACIONAL DE LA 19è saló internacional de ceràmica, recobrimenls

II BIENNAL DEL PAISATGE

per a la construcció, sanejament i aixetes. L'objectiu de la II Biennal és continuar el debat sobre projectes i recerques recents més significa-

organitza: Fira de València

tius, a nivell europeu, sobre temes de paisaigc.

dates: febrer 2001

Aquesta es desenvoluparà mitjançant diverses

l l o c València

exposicions, conferències, presentacions i taules rodones que es concentraran en tres dics al vol-

informació:

tant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà

Avda.de las Ferias, s/n de València

un Catàleg dels projedes exposats, que servirà

Tel. 963 86 11 00

de base per l'elecció del II Premi Europeu de

Fax: 963 63 61 11

Paisatge 'Rosa Barba*.

A/e: feriavalencia@feriavalencia.com

organitza: COAC. DUOT, UPC, tTSAB i FJSAV

h l l p : wwiv.feriavalenda.com

MAQUINARIA PER LA CONSTRUCCIÓ

II CONGRÉS NACIONAL D'ARQUITECTURA INTERIOR

organitza: Viatges Vinper Tour dates: del 2 al 8 d'abril

Amb la col·laboració de Cidemco, el Consell dels

l l o c recinte firal de Münich

Col·legis d'Arquiteaes d'Espanya, el Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i la

informació:

revista Fspacios Interiores es celebrarà aquesl

Vinper c/Castillejos, 250

congrés dedicat a l'arquitectura interior.

Tel: 932 650 656

organitza: Asemasie

Fax: 932 650 744

dates: 24-25 de maig de 2001

A/e: vinpcr@juniper. es

l l o c Palau Miramar de San Sebastià

h l l p : mw.viajesferias.com Informació:

dates: del 19 al 21 d'abril

Fax: 943 81 0471

informació:

ARTEXPO

COAC Plaça Nova, 5

Tel. 933 06 78 06 Fax 934 12 67 95 A/e: biennal@coac.net

Artexpo està organitzat per Fira de Barcelona en Catalunya.

http: www.coacnet/landscape

2001

VII CONGRÉS M U N D I A L DE LA

dates: del 14 al IS de juny del 2001

QUALITAT DE LA RAJOLA I DEL

informació: Fira de Barcelona

El saló de l'ensenyament té com a objectiu oferit a l'estudiant l'oportunitat de conèixer l'oferta

Av.Reina M.Cristina, s/n Tel.932 33 21 65

educativa actual. Una de les noveiats que es pre-

Fax 932 33 21 77

sentarà és la incorporació de la Formació contí-

A/e: (ïra@ firabcn.es

nua al sector de Posigraus com també estarà

htlp: www.firabcn.es

oben a la presència de les Noves Tecnologies de

PAVIMENT CERÀMIC

És un congrés biennal d'interès comú per a investigadors, fabricants de rajoles, maquinària, esmalts, colors, adhesius, proveïdors de matèries primeres, distribuïdors, arquitectes, aparelladors, dissenyadors, etc, que està organitzat conjuntament per la Cambra Oficial de Comerç, Indúsma i Navegació i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Castelló.

la Informació i de la Comunicació.

Queda oben el lermini per a la presentació de

organitza: Fira de Barcelona dates: 22-25 de març 2001

QUALICER 2 0 0 2 :

organitza: Fira d'Ari de Barcelona l l o c Palau num.2 del recinte firal de Montjuïc-1

SALÓ DE L'ENSENYAMENT

TOT ÉS QUÍMICA

col·laboració amb el Cremi de Galeries d'Art de

CONSTRUMAT'2001

Comunicacions.

L'exposició dóna a conèixer la contribució positiva de la química a la qualitat de vida d'avui, amb la voluntat de destacar que la nostra vida quotidiana depèn en gran part de la química. organitza: el Museu de la Ciència í de la Tècnica de Catalunya i Societat Catalana de Química dates: fins el 8 de juliol de 2001 horari: de dímans a divendres de 10 a 19 hores, dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 hores, dilluns, tancat. informació: Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya c/ Rambla d'Ègara, 270 de Terrassa Tel. 937 36 89 66 • Fax: 937 89 22 44 A/c: museu. Mnactec@logkconirol.es http: www.museu.mNACTEC.com

lloc: palaus 6 í 7 de la fira de Barcelona Construmat Barcelona es la gran fira internacioinformació: Fira de Barcelona

i Navegació i el Col·legi Oficial d'Enginyers

EULÀLIA VALLDOSERA:

fessionals del món de la construcció.

Industrials

OBRA 1 9 9 0 - 2 0 0 0

dates: 30 de juny de 2001 (resum de la comuni-

Avda.Reina Maria Cristina, s/n Telèfon: 932 33 23 24/ 932 33 20 00

Telefax: 932 33 26 48 A/e: ensenyameni@firabcn.es

organitza: Cambra Oficial de Comerç, Indústria

nal que cada dos anys aplega a Barcelona els pro-

organitza: Fira de Barcelona

cació, amb una extensió aprox. de 500 paraules).

dates: del 23 al 28 d'abril

31 d'octubre de 2001 (presentació de treballs

l l o c recintes firals Montjuïc-1 i Monijuïc- 2

complerts)

Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona

l l o c Castelló

Exposició d'Eulàlia Valldosera Cuilera, artista visual, dins el cicle Aíiirírialí/r<i£ife;fiunj. organitza: COAC de Girona dales: fins el 24 de febrer l l o c COAC de Girona

Informació;

Fira de Barcelona

Avda.Hermanos Bou, 79

Telèfon: 932 33 20 00

Tel. 964 35 65 00

Plaça de la Catedral, 8 de Girona

Tel. 972 41 27 27 • Fax 972 21 41 51

informació:

Fax: 932 33 22 87

Fax 964 35 65 10

A/e: construmat@firabcn.es

A/e: qualicer@camaracs.es

h l l p : www.construmal.com

http: www.qualicer.org

CANALETTO: UNA VENÈCIA IMAGINÀRIA

URBANICIATIVA FIRA DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ, SEGURETAT I MEDI AMBIENT.

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE CERÀMICA I VIDRE A L'ÍNDIA Exposició

internacional

Conferència de

maquinària, equip, aplicacions i productes per a dates: març del 2001

la indústria de la ceràmica i vidre

l l o c La Rural, Buenos Aires (Argentina)

dales: del 15 de febrer al 18 de febrer l l o c Bombay(índta)

informació: luncal 4431- C1425 BAA Buenos Aires

informació:

{Argentina)

Tel. 00-91-226002096/97

Tel. 00-54-4777-5572/79/80

Fax 00-91-226002098

Fax 00-54-305-529-9217

A/e: info@gandeindia.com

urbaniciaiiva@ogden-mral.com.ar

hitp: www.gandeindia.com

La mostra compia amb una selecció d'obres originals d'aquest pintor, procedents de diversos museus i col·leccions particulars de diferents països del món (Espanya, França, liàlia, Mònaco, Suïssa i el Regne Unit). organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dates: del 2] de febrer al 13 de maig lloc: sala 3 del CCCB informació: Mònica Munoz, Senti de Premsa CCCB Tel. 933 06 41 00 • Fax 933 06 41 01 A/e: mmunoz@cccb.org http: w w . c c c b . o r g

E M PSESES

x>,37

Rl ITI I PTA

INDEX

D'ANUNCIANTS

L'INFORMATIU

N°

PRESTATGERIA CDMERCIAL:

1 VS

FEBRER

PRIMERA QUINZENA FEBRER ZO Els lectors de l'Informatiu poden demanar més informació sobre els productes anundants mitjançant

la butlleta-resposta que s'adjunta.

Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la

2DD1

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presenls durant el mes de febrer

arribar a l'Informatiu. Empresa o producte

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN CONSORC1O TERMOARCILLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, SA FEPESA, S.A

Ref.

AUTO BU1GAS, S.L

ORMETAL, S.L

1NDUSTR1AS QU1MICAS LOWENBERG, S.L 1NTEMPER ESPANOLA, SA PÈNDOL S.L SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBA, S.A CONST. DESMUNTABLES TUBULARES, S.A WERMAS1, S.L TRAC VERTICAL, S.L TEXSA MORTEROS, S.A ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA CALVACHE Y CASUT, S.L (CAL1CA) F 1BERMAPE1, S.A POL1CLAS, S j \ RADIODETECnON

ASSEGURANCES LORENTE

PREFABRICADOS PUIOL, S.A

TRUMES, S.L

HERMS

PRETERSA PRENAVTSA

ATEFOR, S.L

SUBEROLITA, SA

SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON, SA

VALENCIANA DE CEMENTOS PÒRTLAND, S.A

Contraportada

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 932 4 0 2 0 5 7 .

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 932 4 0 23 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anundais. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms

ep-

Població

Fax:..

Telèfon:

••• • •• «________—1

19 20

36 37

Portada

E mail:..

•Mlm IUI| Mg|

DB•B

H|HB

EU• • i •1• M

H M

|H|

5 22

6 23

317 4

18 35

•

Contraportada

cop emplenat la la xiillcla, cu vi eu-ij per (ax o per correu, o por I'l ifor 21 lïar • Hort Pastor. 5 • 080

in al Servei 40 '

•1 •mim—i

.38 PI IRI

IRITAT

ESTRUCTURES

Alsina

I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA s. 93 307 29 33 t 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRAT5 BJCOFRADOS J. ALS1TIA, S A PrX knd. Ba d'an Col. Ca/ni de Font Freda s,\ 08110 M v w w i a y Re TaL (93) 5 7 5 X 0 0 F « (93) 564 70 58

PAVINOUS. S A .

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

Tànger, 26 • 080IB Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 - OaO37 Barcelona - T. 932080166 SL Miquel, 14 - 43004 Tanagora - T. 9772S188O

AUTOANIVELLAOORS I MORTERS DE RESINES TERRAT7.0S CONTÍNUOS P l i c i T c t u s n . 1 U r . V 08010 Barcelona Tel. 2DS 0939

CATAIANA,S.A. BFTEC Ç I B

Morters sense retracció. Rehabilitació

SSa CJ. SanlandcT. J2-ÍB Nave, 39 P M 9 Tel.: <)ï 378 26 R6 • Fax. 93 278 27 11 *£nf 08020 Barcelona

Cabarrò Germans BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Tai. Ï 6 S Z Ï 7 6

ELECTRICITAT { 3

FUSTERIA Q

simon MAUSIAl EIECIBCO

ILUMINACION

Cira. Torre Romeu, s'n- 08202 Sabadell www.gabarro.com

REHABILITACIÓ

AA a roca®

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

, MOBIUARII EQUIPAMENT

5OO.OOO » •

Tel.: 93 663 O2 11 Fax: 93 663 01 31 ^ Carretera N-ll Km. 600 Nau 6 . ' 0878O PALLEJÀ (Sa/colona)

HL·&msiss··Fuai

«'fi jïe'í'í íírïSíS Ü+™'tvi

C K I N C O , S.L.LJ.

D'OBRA.

AÏLLANTS ! | • OBRAS I REFORMAS _ IMPERMEABIUZACIONES " " MINQSIS 'S ESTRUCTURALES

QERCASA, CONSTRUCCIONES MANSO. I I 5* A • Tel. (93) 426 98 98 (3 lineas) Fat (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

/1LKORPMN

SUMINISTROS E INSTALACIONES

laminas Fleíibles de PVC-P para la impeimeabilnación

Acúsncos

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

AlSUUMENTOS

li,

CALICA

Laboratori d'Ai» gx è CanlfDl d D Qualllal

Tel. 93 490 50 66/78 Fax: 93 491 08 15

Assistència Tècnica i Control de Quaülül a l o t lipus d'obres

Tel.: 937 31 54 46

PUÍBTAS ACÚSTICAS

(08014 Bortolooo)

Tel.: 93 848 40 00 - hltp://www.alkor.es

rJ.AriB,57,N«PPaLlmJ-Ci oPirtUidi-OS 2STcmsi

PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIAL IÏF. FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DF. RF^INF^ I PINTURES ESPF.C1A1-S

\MAPEI

L-5 TECINCO

IBERWAFtl, S A • a toiow. 189201, Novè S 08918 BADA1ONA (Bartdona) H . : 93 397 32 11 • Fait 93 397 97 92 E-inoS: è f t

— EXTRAFORT SPEED BUILDING, S.L

93.SS8.78.76 UHIUMKXiKM

LABORATORI OE CONTROL

FORMIGÓ ARMAT. MATEflLALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

BARCELONA

FACHADAS - REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN • REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

El sistema de renovació de sostres L j

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, bajos - 08004 BARCELONA

Sistemes úo Roforç Actiu. iJL

Tel. 93 441 10 44-Fax 93 441 5320

Tel.: 93 796 41 22

E-mail: RYCMAR@leleline.es

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio polioonol .. Han de can p»hisso 2* a 08750 mollna da rel, «tpjfta

Aplicació fàal. ràpda i econòmica Màxima resistència m Anlipols

G E O T È C N I A . MICROPILOTS, A N C O R A T G E S ,

HlDROGEOLOGIA, MEDI AMBIEMT. Rjmon Bercnjuer IV. 9. tancoi Td. i Fax (977) 792783 - 43BS0 CAMBRILS Mjpr de Sami. 1 V 31 TèLIFix{909) 134 331 - 03017 BARCELONA

astra-CH—™c«,sJ.

REHABILIIS.L. HUMjWS

gJ2«

Rec obri ments pera sòls Industrials Reparació laQl del rals í esquerdes AvSanlJulia.206. lau 7. Pol. industrial Congost 064CO Granollers Tel: 93 849 5700/9. B4954 75 Fax: 93 849 54 16

Oficina tècnica amò experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·laaons iAs-BuilL Bolmoi 4&O-4A2 enlL 1° • 05022 Bareettna Tel.: 93 211 JO « - Fam 93 418 57 76 e-moi. eituíí.arj@cooc-ne1

D Conderaaòú ü Twrrúln • ArUULU TOPOGKÀnCI

ÜNMtji

•Acouons •Nrmi-Uío • MwtiTofoauncs

P° Torras y Bages, 106 E-OB030 BARCELONA Tetelooo: 93 345 88 50 Fax:

O PratKüò Antigriffíti

• CAXTOCKAFU ORCWL

93 346 17 13

•AMUMDOUI

E. Maii: sas@s3s-sa.com

OPidittí. 240 • Trt 93 456 14 H • Fix: 93 436 72 SS t-mail: KhabilitQrehabïtitei • 08013 Barceloní wwwjehibíliLts

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

CJ Can Maucta. n- 5 - 08391 RIPOLLET

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

I El reportatge

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

ELS MATERIALS I LES NOVES TECNOLOGIES

PACADAB PRAINSA PREFABRICATS PUJOL SUBEROLHAS.A

THUMESS.L'

Dins el cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi va organitzar del 14 al 30 de novembre unes sessions tècniques i un seminari dedicats ala construcció amb formigó prefabricat El projecte, el formigó prefabricat com a tancament, aïllament tèrmic i acústic, estanquitat, juntes i connexions, la modulació, toleràncies i durabilitat, el disseny constructiu i el control de qualitat van ser alguns dels temes tractats. Es van presentar experiències com ara un conjunt resijjenciafa Araba, la coneguda Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarial de Reus (en la foto), edificis.d'habitatges al carrer Bac de Roda de Barcelona i a Sabadell o el Teatre Nacional de Catalunya. Es van analitzar els avantatges i també les limitacions d'una opció. c o * P tructiva avui en plena expansió no tan sols el l'àmbit de l'edificadó industrial sinó també en la resta de tifljlígie&edificatòries. "flTcSntínuació n'oferim un breu resum. El cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció continua amb una nova dta que tindrà lloc del 20 de febrer al 8 de març amb unes sessions dedicades a les estructures metàl·liques.

•

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

H El reportatge h

Construir amb formigó prefabricat

is dies 14,21 i 28 de novembre van tenir lloc al Col·legi les sessions monogràfiques

ticats

dedicades al formigó prefabricat. Aquestes sessions, com ja és habitual, es dividei-

•

Rapidesa de muntatge a l'obra.

xen en quatre parts: conferència, presentació de productes, presentació d'obres i

•

Muntatge sense interrupció, independentment del clima.

debat. En totes les intervencions, tant pel que fa als conferenciants com a les empreses que

•

Formes; possibilitat de realitzar formes més complexes amb motlles de taller.

mostraven els seus productes, hi hagué acord en molts aspectes. Així que, tot i la varietat d'in-

•

Protecció més senzilla, en muntar panells o elements en sec.

tervencions, es poden extreure una sèrie de conclusions que passem a exposar a continuació. En primer H M , va quedar clar que la col·laboració entre el projectista i l'empresa productora dels prefabricats ha d'existir des de l'inici del projecte, hi ha d'haver un diàleg que avui dia rarament es produeix i que s'ha de potenciar. Un cop el projecte bàsic està definit, i es mostra

I, encara que referi al cas particular de panells de façana, l'extrapolació dels quals en altres elements prefabricats és raonable. Ara bé, a pesar de tots aquests avantatges, els prefabricats no estan lliures d'alguns incon-

com a viable la utilització de peces prefabricades de formigó armat, és necessari establir una

venients, que no van ser amagats pels ponents i van ser eludits amb sospitosa convicció per

estreta relació amb l'industrial, ja que d'aquesta manera es podran definir millor ets productes

alguns industrials. Aquests problemes sorgeixen sobretot quan s'utilitzen com a element estruc-

específics que s'ajustaran al projecte. Sobretot es tracta d'evitar que les idees originals del pro-

tural, ja que per realitzar nusos hiperestàtics s'ha de recórrer a elements de lligam de notable

jecte quedin desvirtuades a l'hora d'escollir els elements que l'hauran de configurar. La meto-

complicació. És clar que aquests elements tenen un disseny correcte sobre paper, però la seva

dologia seria la següent: partint de la tipologia constructiva escollida i de l'entorn de l'obra, s'ha

posada en obra ha de ser vigilada molt de prop, o bé es corre el perill d'executar una estructu-

de veure la capacitat de l'industrial, aconseguint en origen una visió de conjunt de tots els ele-

ra que no respondrà a les sol·licitacions de càlcul. Manel Femàndez, professor d'estructures

ments que intervindran en el projecte. Ara bé, la necessitat d'individualitzar el projecte arqui-

arquitectòniques a l'Escola d'Arquitectura La Salle, a més. va manifestar que, al seu parer, el

teclónic només es pot acomplir si es disposa d'una gran varietat d'elements prefabricats, o bé

càlcul dels prefabricats havia de ser controlat pel que fa a les càrregues de sol·licitació. ja que

mitjançant la versatilitat d'aquests elements.

es podria detectar l'absència de sobrecàrregues necessàries per al càlcul (entenem que es refe-

Quins són els avantatges de l'ús d'aquests prefabricats? Primerament es busca un estalvi

ria a alguna experiència pròpia). Una aitra qüestió que s'ha de tenir molt en compte és que les

econòmic indirecte, no a través del cost del material, ja que amb l'obra finalitzada els preus per

modificacions de projecte a peu d'obra són molt difícils i costoses, i això inclou les

metre són equiparables a l'obra convencional, sinó gràcies a l'estalvi de temps que s'aconse-

instal·lacions, que hauran d'estar definides al detall per deixar els passos necessaris en les

gueix amb la ràpida posada en obra. Alguns ponents van facilitar dades dels seus projectes i

peces.

van xifrar aquest estalvi en una entrega d'obra un 2 0 % de temps abans que amb construcció

Pel que fa a la implantació d'aquesta tecnologia, es troba en una evident fase d'expansió.

convencional. També és destacable ei control de producte obtingut gràcies al procés industrial,

L'ús de panells de formigó prefabricat en façanes ha deixat de ser un fet extraordinari, però l'e-

tant pel coneixement perfecte d'allò que s'està fabricant com pels controls exhaustius que es

lecció del prefabricat com a element estructural tota! (no només en lloses de forjats) ha de recó-

realitzen en fàbrica. I per últim, un avantatge difícilment mesurable, que és el fet de realitzar una

rrer encara un llarg camí. Sempre, com es pot suposar, parlant de la seva implantació en el

"obra seca" quan el prefabricat no és només de façana sinó també estructural, ja que desapa-

camp dels edificis d'habitatges i serveis, ja que, com sabem, el seu ús en edificis industrials és

reixen la confecció i l'abocament del formigó, els encofrats i els amuntegaments de barres, amb

quasi hegemònic. Aquesta situació respon, aparentment, a un desig dels fabricants d'obrir-se

la netedat i ordre que això comporta; aquest factor va ser valorat molt positivament per tots els

cap a aquest nou mercat, i d'aquí que molts utilitzin la denominació -formigó arquitectònic",

ponents, alguns dels quals també van manifestar la tranquil·litat que els produïa no haver de

amb una intenció conscient d'evitar la designació de prefabricat, que té una connotació nega-

menester els serveis d'artesans alguna vegada de dubtosa professionalitat. L'arquitecte Ramon

tiva pel gros de la població, que l'associa a construccions efímeres i de baixa qualitat. Aquest

Collado va resumir aquests avantatges de la manera següent:

desig expansionista topa amb un escull difícil de superar, que és el desconeixement que té l'u-

•

suari d'aquesta tecnologia, fet que el porta a demanar un aspecte extern equivalent al de la

Qualitat dels panells, en ser realitzats a taller per personal especialitzat i mitjans més sofis-

Chopo

Els ponents de les sessions van exposar ets avantatges de construir amb formigó prefabricat. I no van amagar els seus inconvenients.

Cm. de Miralcamp, Km I 25230 MoIItrussa (Utida) 1.973/ 601 100 Far 973/603 366

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El reportatge h

Exposició de productes de fe

construcció convencional: això fa que es tendeixi a dissimular l'element prefabricat, per raons

tint d'elements estandarditzats, es podien aconseguir aspectes orgànics i, fins i tot, recuperar

estrictament comercials. És en aquest punt que vam detectar una certa divisió d'opinió, entre

el sentit artístic de les façanes gràcies a la construcció industrialitzada. I això no pas en habi-

els que accepten aquesta situació i els que opten per implantar el prefabricat "a cara desco-

tatges cars, sinó fins i tot aplicat a habitatges de protecció oficial (fent malabars amb l'Admi-

berta", amb la convicció que es tracta d'una tecnologia amb prou entitat que el gran públic anirà acceptant progressivament. Pel que ía a l'aplicació concreta dels prefabricats, les presentacions d'obres van permetre conèixer de primera mà una sèrie d'experiències reeixides, que convé comentar ni que sigui de

Tomàs Merino

forma resumida. L'arquitecte tècnic i arquitecte Joan Nogué va presentar el projecte de la

Arquitecte tècnic

residència de les germanes mercedàries a Eguino, Àlaba, realitzat amb el seu equip d'associats

A/e: informatiu@apabcn.es

Nogué-Onzain-Roig. Amb un període d'execució de l'abril de 1995 a juny de 1996, situava en un medi rural un edifici multifunciona), ja que estava destinat a un alberg per a 64 joves alum-

Hi van participar com a ponents de les sessions tècniques i del seminari: Ramon Collado, Joan

nes, les instal·lacions per a la docència ecològica i cultural, la residència de 28 religioses itine-

Nogué, Manel Femandez, Pau Pérez, Uuis Alonso, Alejandro Suarez, Felip Pich-Aguilera, David

rants més 8 de permanents, i encara una casa d'oració. L'elecció d'un sistema de parets por-

Garcia, Uuis Moya, Jaume Avellaneda, Fructuós Portabella, Eusebi Solà i Carles Oliver.

tants prefabricades i forjats a base de prelloses de formigó la va motivar el fet de constatar la dificultat de resoldre determinats punts de l'edifici amb una construcció més convencional. L'e-

Obres presentades:

xistència d'una planta de prefabricats a 2 quilòmetres de la població, que feia econòmicament

Conjunt residencial per a les Germanes Mercedàries (Araba) Edifici d'oficines a la ZAL del Port de Barcelona Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus Habitatges al carrer Bac de Roda (Barcelona] Habitatges a Can Basiana (Sabadell)

viable el sistema, i la facilitat amb què se solucionaven els punts crítics del projecte, van fer decidir els projectistes per aquesta opció. Per evitar una aparença massa industrialitzada, es va íer un tancament de façana amb paret d'obra de fàbrica ceràmica de 12 centímetres. Pau Pérez i Antoni M. Pàmies van presentar el projecte de la Facultat d'Econòmiques i Empresarials de Reus, prou conegut. En el torn de debat, hi va participar també, interpel·lada pels assistents, l'empresa Hormipresa, responsable dels elements prefabricats. D'aquesta intervenció vam deduir que aquest era, precisament, un projecte per anar introduint i popularitzant el prefabricat fora de l'àmbit de les naus industrials, ja que ets representants d'Hormipresa van manifestar que no en van obtenir un rendiment econòmic, i que hi van participar més aviat pel repte i la il·lusió de fer una cosa diferent. La participació de Uuís Alonso i Alejandro Suarez va consistir en la presentació d'un projecte d'habitatges al carrer Bac de Roda, a Barcelona, on es van utilitzar panells de formigó com a element de façana. Aquests panells, de considerables dimensions, assolien un pes de 6 a 8 tones per unitat. Això va fer que en la seva posada en obra s'empressin grues mòbils, alli-

La construcció metàl·lica I. Estructures Seminari, sessions tècniques i exposició Del 20 de febrer al 8 de març

• Història i futur de la construcció en ferro • L'acer com a material de construcció • La futura norma europea de protecció al foc

berant així les grues de l'obra i agilitant el ritme d'execució, atesa la independència de funcionament. Es van utilitzar 21 tipus diferents de peces, fins a un total de 650. També es van realitzar 288 trams d'escales prefabricades fetes a obra, és a dir, executant les lloses i graons a

Preu matrícula: 5.000 PTA (sessions tècniques) 30.000 PTA (seminari)

obra, però a peu pla utilitzant motlles mòbils, per després situar l'escala completa en la seva disposició final. La conclusió de Uuis Alonso va ser que aquest sistema constructiu no representa un sobrecost ni un estalvi, però assegura la data de lliurament. Per últim, l'arquitecte Felip Pich-Aguilera va presentar una sèrie de projectes, alguns finalitzats i altres en fase d'execució, on s'han utilitzat tota mena d'elements prefabricats, tant estructurals com de façana. Aquesta va ser una conferència molt engrescadora en què, a més de comentar els aspectes purament tècnics, va exposar la seva visió optimista cap aquests elements, pels quals feia una clara aposta de futur. Va demostrar amb el seu treball que, par-

Inscripcions:

Telèfon 932 40 20 60 Places limitades

'AfiTRUMES PREFABRICATS DE FORMIGÓ Ctra. Exterior, s/n - 43420 SANTA COLOMA DE QUERALT Tel: 977-880378 • Fax: 977-881036 • E-maih otecnica@trumes.es

Fabriquem tota mena d'instal·lacions amb la millor qualitat i preu. • Naus Industrials • Magatzems • Pavellons esportius • Oficines • Naus avícoles i ramaderes • Tallers industrials • Etc... Una amplia varietat de projectes executats i a ple rendiment avalen la trajectòria de TRUMES, aportant solucions a mida. Disposem d'un extens catàleg que inclou una amplia varietat d'elements estructurals, cobertes, tancaments, forjats... que ens permeten afrontar amb èxit qualsevol programa, especialment en el sector de les naus industrials, comercials, de serveis i en instal·lacions avícoles i ramaderes. Programes que TRUMES projecta i executa amb la màxima economia de costos. Amb elements que destaquen per la seva alta resistència al foc, a més de garantir un elevat nivell d'aillament tèrmic. Projectats amb una clara visió de futur. Tenint en compte sempre quelcom tant important per al client com la seguretat de la seva inversió, garantint la màxima facilitat i economia a l'hora de modernitzar o ampliar la nau Programes i productes flexibles adaptables a qualsevol requeriment. Perquè TRUMES pot aportar la resposta a qualsevol de les seves necessitats...

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

H El reportatge h FORMIGÓ

PREFABRICAT

Ja es pot fer alguna cosa (A propòsit de les sessions tècniques Construir amb formigó prefabricat)

es estructures prefabricades de formigó armat s'han consolidat en la construcció de naus industrials i superfícies comercials i han penetrat en altres sectors de l'edificació com són les oficines, els aparcaments, l'ensenyament, ta sanitat i fins i tot l'habitatge. Ho han afavorit les circumstàncies que compliquen progressivament la construcció tradicional, les característiques actuals de la mà d'obra, la subcontractadó en cadena a la baixa inclosa la col·locació i els terminis disponibles. També hi influeixen l'increment progressiu de les llums i la necessitat de simplificar i accelerar el procés constructiu optimitzant, reduint o eliminant alguns materials ï procediments. És el cas de l'encofrat en obra, l'aigua, les pastes, els morters, enguixats, regates, runa, residus i. en l'àmbit de l'organització, els ajuts i totes les interferències entre oficis, rams i industrials. Els avantatges de les solucions industrialitzades, semielaborades o prefabricades no es limiten a les qüestions de termini í organització perquè també repercuteixen en l'economia, sempre que es consideri de manera global. La placa alveolar, per exemple, és més cara que les biguetes i cassetons que cobreixen la mateixa superfície. Però, si es valora ei conjunt de tot el forjat i les repercussions en l'execució de l'obra d'ambdues solucions, el balanç afavoreix la placa perquè es col·loca més de pressa, no necessita tanta mà d'obra, estalvia puntals i encofrats, i facilita l'execució.

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

PILARS AMB PLATINES SOLDADES

PLAQUES D'ANCORATGE

BIGUES AMB ANGULARS

BIGUES MIXTES

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA

FORMIGÓ PREFABRICAT

-\ El reportatge h

B mateix resultat s'obtindria comparant l'envà de maó, que necessita regates, enguixat i neteja, amb el de cartró-guix, més car d'entrada, però més barat en total perquè inclou la col·locació, no s'hi fan regates, no produeix residus, incorpora l'enguixat, i perquè donarà més facilitats a l'usuari que el vulgui suprimir o modificar. Una altra circumstància favorable és l'actitud de l'Administració. L'MMA de Madrid va iniciar als anys 90 la construcció d'habitatges de lloguer amb estructura de panells. A Catalunya, per fi, també s'han iniciat promocions similars, superant (esperem) el període en què "amb diners públics no es podien pagar experiments". Caldria també reconsiderar algunes normes i procediments establerts per a la construcció tradicional. És el cas, entre d'altres, dels forjats monolítics de l'EF 96, que no preveu l'estructura atirantada o autoportant, o del procediment d'adjudicació dels projectes que facilita la reconversió de les solucions industrialitzades a tradicionals. Això no obstant, les dificultats de la industrialització de l'habitatge són evidents. El rebuig de l'usuari, la inèrcia del sector i l'escassedat de documentació contrastada per avalar les solucions noves i diferents frenen moltes iniciatives que optarien per aquest camí. S'hi ha d'afegir també l'actitud d'algunes organitzacions i tècnics de control, que opten per la reserva tècnica parapetats darrere de la manca de normativa, sense considerar raonadament altres alternatives o possibilitats. Caldria que utilitzessin el control del projecte com una eina per millorar-lo, enlloc de frenar les innovacions. El rebuig de l'usuari també limita mottes possibilitats. Els resultats negatius dels anys 60, !a provisionalitat associada als "barracots" prefabricats i la cultura de la casa per sempre que es pugui vendre si convé, no facilita els canvis, que s'han d'introduir lentament, avalats per l'acceptació de personatges populars i importants. Cal recordar també els paranys de la prefabricació mal entesa, que en la postguerra europea va ser la malaltia infantil de la industrialització. Els sistemes tancats i les solucions repetitives configuraren el conjunt d'habitatges que van desprestigiar-la S'hi ha d'afegir també el pes propi, les dimensions dels elements, les dificultats de transport, la manipulació i la compatibilitat amb altres elements. Per això convindria que la prefabricació renunciés al catàleg únic i exclusiu, que els elements fossin adaptables i es completessin amb la possibilitat d'industrialitzar el projecte, si aquest ha tingut en compte la lògica industrial i ha encertat les dimensions, el compromís amb altres parts completades en obra, suprimint les interferències i coordinant els elements comuns. Més que de projectar amb prefabricats, es tractaria d'industrialitzar el projecte, per tal de facilitar la introducció progressiva de matares en el sistema constructiu.

Josep I. de Llorens Duran Or. Arçuitecte CTSAB/UPC-2001

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

45 !

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

-| El reportatge h

P R E F A B R I C A T

Les fitxes ACO Productes Polímeros

EscofeM886

Eurocont

Pol. Ind. Puígtió. Apartat de correus núm. 84

Ronda Universitat, 20. E

Pintor Ribalta, 9-11. Baixos

17412 Maçanet de la Selva

08007 Barcelona.

08028 Barcelona

T 972 85 93 00 • F 972 85 94 36 • Httpi/Avww.aco.es

T 93318 50 50

T 934 39 68 00 • F 934 30 48 05

Producte: PERFILS D'ANCORATGE I SISTEMES DE SUBJECCIÓ Producte: VORADA DRENANT EN FORMIGÓ POLÍMER

Producte: PANNELLS DE FORMIGÓ ARQUITECTÒNIC

(ACO Kerbdrain)

Element que compteu les funcions de qualsevol voracia, essent buit en el seu interior. Soluciona el drenatge en laterals de calçades, urbanes i interurbanes, rotondes, zones d'aparcament de tota mena. parades de bus, etc. Dismroeix el gruix de ta lamina d'aigua sobre la superfície i prevé rscas com ïaqusptafning. Círxtenstiques del prodiKte&merisicm 480 «500x1^ Color gns (estàndard); blanc, neçe (sota demanda). Classe de càrrega D400 (ON 1958-EN124). Característiques tècniques: Tipus de material Formigó Poimer Ascó Syntokt P. Densitat 2300-2400 !g'm3. Resistència a ta compressió >10OMpa Resistència a la ftewó >21 Mpa. Resistència a la tracco >l5Mpa. tósoroo d'aigua <0,5% en pes. Coeftóenl de Mamng 0.010 (canal interior).

Les façanes en pannells de formigó arquitectònic d'Escolel és una proposta amb graus de llibertat projectual, generadora de sistema constructiu I d'ndustnalitzacü. Alternativa a l'obra tradoonal, noves possitótats i oferta d'elecció, diferents tipus d'acabat i colors. Capacitat plàstica per reproduir formes diverses, mitjançant ets motflos corresponents. Fabricaoo ndustríEützada • repetitiva, eTEminace de factor "in síu*. Major control óe quaïtat, a nivell de resistència, curat i estètic. PossUtal de combreno amb altres sistemes de revestiment. CompatbStat amb la resta d'elements d'una laçana. ConstAJcao industrialitzada, obra seca, neta i sense runa. Disminuei» el nombre d'operans. increment del rendiment, rüsminució de despeses de seguretat i salut Rapidesa de resposta. Economia de flux A la foto. edifci d'habitatges a Terrassa.

Eufocont. S.L presenta una gamma completa de psría d aicoratgss i sSemes de sub|£ccó de peces prefabricades ta sigui p a a edrfcaaó o per a naus tndustnals. Es tracta de perfils i accessoris per a rancoratge i subjecciórfetemenlsprefabricats de lomugo basats en integrar, en el seu grun. unes guies obertes rfacer. disposades -prèvament a) (ormigorut- en els ertrerre superior i inferior de la cara interna i en posioó vertical i horitzontal. Aquestes gues serveixen per introduir el cap, especialment conformat a la midi de la guia, d'uns butons que es connecten roscats a un altre perfi d1acer, instal·lat paral·lelament a la vora deb sostreso bigues perimetrate de l'estructura. També s'ofereà el sistema de recotzament MT, per a la instal·lació de c a r n * prefabricats de forrogó, basat en una placa filegrada en els elements estructurals, a la que posteriorment se í cargola una mèrv suta amb una pietra de neoprè en la part superar on recolzen els pannells als que durant la fabricació seTs ha datat el foral corresponent per a ta mensula.

Guijarro Hermanos

Hormipresa

Prefabricats Juliàn Arumí

T916870022

Av. De Xile, 42 baixos

A/e: info@guijafTO-hnos.es

08028 Barcelona

Ctra. Sant Hipòlit, s/n. Apariat de correus. 132 08500 Vic T 938 86 16 55 • F 938 89 12 48

m m• • m m

T 933 34 62 50 • F 933 33 98 01 • www.hofmipresa.com

Producte: IBT SISTEMA D'INSTAL·LACIONS EMPOTRADES EN FORMIGÓ DE SPELSBERG_

Sstema per empotrar instal IcOons elècinques en formigó, molt experimentat arreu del món. VàW per a encofrats pref abhcats. en obra i tipus túnel. Sstema vàWper a us únc o grans sènes, amb encolrats de fusta, plàstic i metal Hedut nombre ifaccessorà que permet el muntatge raptí. 0 sistema de varetes proporciona gran estaWrtal duran! rabocai del lormjgú. Longitud * les varetes ample mur -1 cm. B producte queda perfectament acabat, sense terròs a la vista, sense trasmissió de sord d'una banda a faltre del mur. i segons els dferents estàndards. Característiques tècniques: Tpus de malerah potpropl-lè (caoes te regstre i de mecareme). polipropílé no rflamable (accessoris gns dar), poSesDroí no rrflarnabte i resistent als cops (armaris i tapes de regstre). Temperatura arrtoert admissWe. desde -40°C rns 120X. segons els materials. Comportament al toc 65ffC o 950=C segons maleriab. Sense halògens (en algunes peces, només el contngui en maten* resistents al 'oc 6%) Ressíerce a bona part d'agents qunKS.

Producte: ELEMENTS PREFABRICATS DE FORMIGÓ INDUSTRIAIITZABLES

Producte: ESTRUCTURES PER EDIFICACIÓ EN GENERAL

Hormipresa. amb quasi 30 anys (fexpenènoa en el món de redficaào, reattza qualsevol üpus d'edifici uiitrant element de lomiigò prEfabncaL Disposa (fur departament tècne capaç d'estudiar qualse-tí prejecte.

mi S Lés na empresa ínrj fcmgo armat t o pretesa! emmoBats, fabricats, d s a n p t s i d t f n b d e m a r e r a que els sistemes de trebal, rnariputació. foacns, rratjars d'execució i * muntatge siguin coneguts i contrastats i que «fe elements comptem b f r a W prevista Bprodudere^lafasetfestLJAteoïsserç.fcotf catió de la producdó. producció industrial, acabats, magatzem i muntatge I entrega al l o c Tenim productes més estardardtzats on radapQdó al dent és ràpida (graderies, dpòsits, murs, rmxots, naus ndusiTials, galenes i dtrcs) i u abcs com ara elements singulars, façanes, o de dsseny d'un producte més laboriós-

OJECTEM I ONSTRUIM AM FABRICATS I OTES LES

ALTERNATIVES

I H/CNIQUES DELS

r O JvjATS

upressio d'encofrats ompleix R.F. eguretat de treball art inferior llisa i fina s pinta directament sense nguixar olt ràpit de col·locar

atefor Alternatívas Técnicas de los Forjados, S.L. C/ Indústria, 9-11 Polígono Ind. Conde de Sert 08755 CASTELLBISBAL (Barcelona) Tel. 93 772 07 28 - Fax 93 772 72 81 E-mail: atefor@abast.es

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El reportatge \F O R M I G Ó

I 48

P R E F A B R I C A T

Les fitxes Pacadar

Prainsa

Prefabricats Pujol

Travessera de Gràcia, 98 bis 08012 Barcelona T 932 17 48 51 «F 932 18 03 39

Madrazo, 86, entresol 08021 Barcelona T 932 40 22 63 «F 932 40 22 63

Ctra. De Miralcamp, Km. 1 25230 Mollerussa T 973 60 11 00 < F 973 60 33 66

Producte: ELEMENTS ESTRUCTURALS DE FORMIGÓ^

Producte: ^BRICACjÓj^MUMTATGE D'ELEMENTS PREFABRICATS Pacadar, SA fabrica i munta elements prefabricats per a centres comercials, hipermercats, poíesportius. naus industrials i magatzems, equipaments urbans, edificis docents, ponts isostàtics o hiperestàtics amb canteu constant o variable, n u s de contenció, pantalles antsorofl, dipòsits, passos sota terraplè.

Sistema modular de formigó prefabricat concebut per a edificis industrials, centres comercials, instal·lacions esportives, etc. La formació de la coberta ha estat estudiada per conjugar ta màxima capacitat de desguàs amb et mínim cartell estructural possible. Consisteix en uns elements principals da gran llum (Ondales) amb secció transversa! en forma de V oberta, amb braços pendent del 50% sobre els quals descansen uns elements da tancament en fama corba o tipus dent de serra. Aquest conjunt combina pendents de! 50% junt amb la creació de canals de desguàs cada 5 metres, la qual cosa facilita la perfecta evacuació

Suberolita

Trumes

Joaquim Molins, 5 08028 Barcelona T 934 90 33 77 »F 934 90 47 43

Ctra. Exterior, s/n. 43420 Santa Coloma de Queralt T 977 88 03 78 • F 977 88 10 36

Producte: PLACA ALVEOLADA

J>roducte: EDIFICIS INDUSTRIALS PREFABRICATS

Pannell de formigó preiesat. amb camell constant i ateugerit mitjançant alvèols longitudinals, La seva utilització en ia formació ds sostres, cobriments i tancaments, presenta grans avantatges respecte dels sistemes tipològics clàssics, des del punt de vista econòmic, de quaStai í de seguretat. Es fabriquen en canteüs de 15 cm a SO cm i s'arrea a Bums de 18 m (segons les condicions de carrega i suport). Suberoírta disposa d'un departament tècnic de plaques, especialitza! en aquest tipus de producte, a fi de resoldre qualsevol problema de cfimensionament i posada en obra.

S'han presentat tres tipologies de coberta industrial amb la pretensió de donar a conèixer les possibilitats que ofereix el prefabricat d'aquesta empresa, per solucionar diferents necessitats i situacions que es presenten en el disseny i la concepció dels edïfiCB hdustrials. Les cobertes que s'han desenvolupat suposen una mfflora de l'oferta en tots els sentits: proposant diferents alternatives més adequades per a cada us en particular; seguretat estètica; productes tècnicament més evolucionats quant a tècniques de fabricació I construcció: que proporcionen una major quatta! a les construccions, en els aspectes de durabitat. reducció de manteniment, millora de l'a/flament tèrmic, resistència al foc, etc Os tipus de coberta presentat són: doble pendent, coberta plana amb placa TT i elements Shed i coberta Albatros.

Prefabricats Pujol, amb un gran desenvolupament d'elements estructurals de formigó prefabricat, posa a disposició de! mercat solucions de orefabricaaó estructural d'edificació partint de suports, plaques alveolars, semiDoses, jasseres prefabricades- Tots aquests elements, perfectament intercomectats, aconsegueixen bloquejar les agressions externes com poden ser elfoc.la carbonatac», Toxidaoó (atesa la capacitat de precompressió) i <fets diferents elements prefabricats) apartant les millors respostes des de! punt de vista de l'estaMüat i la durabitat de l'estructura, ja que el formigó es tractat en funció de l'ambient en et qus es vena exposaL H dimensionat dels plànols de muntatge, aní com les instruccions de la reaRzaoó de Cobra dels elements prefabricats seran duts a temé per un equip de tècnics de l'empresa, sempre amb perfecta coordinació amb el íacuflaïu i prescrïptor del projecte.

Auuyi Joaquim Molins, 5 - 08028 BARCELONA TBI. 93 505 36 29 - Fax 93 505 36 22

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2001

-\ # Empreses DIVERSOS

INTEMAC i CYPE Ingenieros en el Congrés Internacional sobre edificis de gran alçària Durant els dies 7 al 10 de novembre va tenir lloc al Palau Municipal de Congressos i Exposicions de Madrid el IV Congrés Internacional IFHS de grans gratacels, al qual van assistir 250 professionals i estudiants. El Congrés de la International Federation of High-Rise Structures (IFHS) s'ha celebrat aquest any per primer cop a Madrid. Les ponències presentades van tractar aspectes tecnològics, l'impacte mediambiental, els dissenys i altres aspectes relacionats amb els edificis de gran alçària. S'hi va presentar la ponència "Hormigón dealtas prestaciones. La experiència espafiola", per Jaime Fernàndez Gómez i Germàn Gonzalez Isabel (INTEMAC), i Florentino Regalado Tesoro (CYPE Ingenieros. Estudiós y Proyectos). ^ ^ J Is edificis que tenen més de quinze I ^ f l plantes adquireixen la categoria de ^ • H gratacels. Els més alts del món d'avui són la Torres Petronas de Kuala Lumpur (452 metres), les del World Trade Center de Nova York (417 metres) i l'Empire State, també a Nova York, (381 metres). A l'Estaí espanyol també hi ha nombrosos edificis que tenen la categoria de gratacels. Alguns figuren entre els més alts del món, encara que sense assolir els nivells dels grans gegants. Dominant el Mediterrani es troba el Bali lli, que amb els seus 186 metres d'alçària i 52

sostres s'ha convertit en l'edifici més alt del país, superant la Torre Picasso de Madrid, i l'hotel més alt d'Europa. Juntament amb aquest, l'edifici Negurigane (destacat per la seva gran esveltesa, amb una planta tipus de 350 m} í una alçària de 46 sostres), la torre Uevant i l'edifici Costa Blanca, tots a Benidorm (Alacant), dels més alts de l'Estat espanyol. I tenen alguna cosa més en comú, tots han estat calculats per CYPE Ingenieros. Estudiós y Proyectos, actualment una de les empreses espanyoles amb més experiència en estructures d'aquest tipus.

CYPE Ingenieros, un equip de professionals que demostra amb els seus triomfs que es troba a l'avantguarda tecnològica del sector de l'arquitectura, l'enginyeria i la construcció. Més informació: CYPE Ingenieros, S A Av. Eusebio Sempere, 5 03003 Alacant Tel. 965 92 25 50 • Fax 965 12 49 50 http: www.cype.com

Placa Francesc Macià en el centenari de SAS

•

empresa SAS Prefabricados de Hormigón ha estat guardonada amb la placa Francesc Macià que atorga la Generalitat de Catalunya. El lliurament del guardó el va fer el president Jordi Pujol, el dimarts 12 de desembre en un acte celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Va rebre la placa Joan Sas Contijoch, president del Consell d'administració de SAS. La placa Francesc Macià es constitueix com un premi a les entitats i empreses que s'han distingit per les millores i les iniciatives de progrés en l'àmbit laboral, cosa que, en el cas de SAS, no hauria estat possible sense la col·laboració dels seus clients. Un guardó com aquest representa una cloenda d'or a l'any de! Centenari de SAS. Més informació: SAS Tel. 933 45 88 50 Fax 933 46 17 13 A/e: sas@sas-sa.com http: www.sas-sa.es

Noves aixetes Ectos de GROHE: art en la cambra de bany GROHE presenta Ectos, la nova línia d'aixetes de la col·lecció GROHEART, que ens ofereix la combinació perfecta del disseny avantguardista amb la més avançada tecnologia. Un plaer per als sentits.

ctos permet escollir entre la seva varietat de monocomandaments i termóstats amb un

procés únic de combinació de metalls nobles matisats que creen textures d'una extraordinària sensibilitat. El seu disseny ondulat, els fascinants tons de color i l'a-

gradable tacte de les seves palanques de vidre (da Vinci blau o da Vinci satinat) converteixen Ectos en una de les línies més sofisticades de GROHE.

A Ectos es combinen de forma ideal

Per a GROHE, la forma i l a funció

la més avançada tecnologia i el més

estan estretament relacionades i això

exquisit disseny partint de la filosofia de la

també es reflecteix en els accessoris que

col·lecció GROHEART, la raó de ser de la

estan perfectament conjuntats amb les

quaí és l'expressió de cada personalitat a

aixetes. S'ha pensat en el més mínim

través del disseny més creatiu. GROHE fa

detall, des dels materials als tons de color,

de la originalitat, una vegada més, la seva

amb l'única intenció de convertir (a seva

font d'inspiració.

cambra de bany en un espai elegant. Una

Més informació:

composició, per gaudir-ne tota la vida grà-

Grohe Espana, SA

cies a la nova tecnologia Residur que

Botànica, 78-88. Polígon Pedrosa

assegura que Ectos mantingui la seva

08908 L'Hospitalet de Llobregat

bellesa de forma perdurable amb un

Telèfon 933 36 88 50

mínim d'atencions.

Fax 933 36 88 51

ASPIRADOR ESTÀTIC C O P A PERSIANA PILAR LLAVORAT PILAR CLÀSSIC BALUSTRE GÀRGOLA PASSAMÀ BOLA COBREPILAR JARDINERA CORONAMENT DE PISCINA LLOSA CENTENARI PLAQUETA COLUMNA I PEDESTAL

Si desitja rebre més Nom Sí. desitjo rebre ç informació envii Adreça • Catàleg gratuït ^ aquest cupó a EHS C.P. Població D Visita representant 2 Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

'AWHORMICEMEX Grupo Valenciana de Cementos

902 433 533