L L E G Í
D ' A P A R E L L A D O R S
I A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D^ B A
R ™ E 1 ^ 1,
CIU
més humana ! debat sobre la intervenció , à'rtíst1ca^T#'espai urbà W
/ / / Ifcf El noticiari L'estat de la construcció sostenible
Tï
El noticiari ITT Joan Carles Batanés guanya el premi Ecoviure
L'entrevista Daniel Roca, president de Prohabitat 2000
Quadern Central: Renovació de la pòlissa de Musaat
IT2
^_
El reportatge Prevenció d'accidents en la construcció
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002 Preu = 2 €
141
228
OLESTAR EN CASO DE INCENDIO
Con las puertas corta fuego de Vicaima, nada va a alterar su descanso. Son puertas de elevados requisitos técnicos y con funciones especificas de resistència al fuego, durante 30 minutos (RF-30) y 60 minutos ( e internacionales, estando disponioies en una arnpiia gama que aa exceienies soluciones decorativas. En Block o en Portaro, (que incluye puerta, cerco y accesorios), son la mejor Opción para garantizar la sfinnrirtad \r PI nnnfnrt pn Ins mpinrpç hntfilp^
vicaima Tel.: 914 480 459
EL Rt
OEPAI
TEMA
;
Human Urban Space El Col·legi organitza una jornada de debat sobre l'art contemporani a l'espai urbà
Q
u.in j,i f.ittcn pocs mesos
owwsalBOMalv·MiagMKttK t u . « CMB. a « a catataoció <T«M
p* UM Oï SAoal • » • antaa r»»,
• • 0 0 • li « • * * de M I atia soc*» Ena p u a de(MM MVSAcia B ptov • j M un * a a « scM aatjo* s«t rat < ftjpa • li com * * *t> «JO. eb nous
B m
» de b jjroada s'taca a a * • ii t u dt Mos. m r i p » fli A axtnmaò es m n * fi Bs cUKttn / fes s n t a » AaòM> dtt tf • * « u » • One
i'n 11» ui tot iwfT U flMOl * « H PlMSAns 9 * OM W tW M * UM» S p n B I H * tnçm *ioii 77 • «Ktn*» t d u n «•«• IB « C*H» D IH» <• 4n»« 1 «ntB•omi • ramMom. li carancM i r«. b u m . mon i n u w n • brte *tv
«T • f>t pOMc. di rAjMann * te< abnn p> AMB» tem», tem tonds EH M H I H B tUMo ocntf (k ifetm us pnposas «r i Ks Ctffcfes « m m o i «saca < tt auUL «n «I mirc dd o» tbpmundi Cmuil Birrakra
* c « i li n o » • rmom K M IntocMri (T·qMriind·s «n« «iv Mimo.« Coms <oi cov UÍ»» i mlyt rogent CKMIMKU « M ouuo w plmmu' l'Mranun «nam • t t i w w « l'Mont irtí. l'obiKU f » quM wnpon « a t v m i pUDfenni d*uv ttrcjrxi iropintncits d'auto, wbtrasns i Mcms d*imi iw món > ileban (lOestiora •stMiqua i tuncKiuh nUcanida «nb l'ad ctmtempor«ni i ti wvi contnbuc^ i U
0*sc4 Hotn, HM)' * <• touMM» • t/f "—i
tonra de Nou Barro. Sama-SM Ger»» i C M * Veu. a més de projectes per al bari de la Mna i pe> a S n a Cokima de Giarcnet La ionarJa finaMari amb la presentaU de l'obra de Rcad Vaxao que a v i a càrrec de Gerad W a i Bem Gall. En ronjanoacii d'aquesta jornada de deoat. la paMipa r«|untamenl d l Bacek> na. la Uruvewtat Polilecnca de Catalun)* 1UPCI. la Unxcraot de Barcelona {UB), el fínjm Unnenal de les Cultures Bacefcna 2004 i d Col les> DAAjuUfclK de Catalun. ya (COAC) L'actnitat compta amb la col üòoraoí de l'A|unlament de OstUWeteh. l'Aiunumenl de Comella de Llobregat i l'empresa IRPEN.«
Linfontatiu PRIMERA AQ QflNZENA fir NOVEMBRE 2003
Intimitats col·lectives t
a sala d'exposicions del Col·legi acollirà, del 26 de novembre
al 31 de desembre, l'exposició de Ricard Vaccaro, Intimitats col·lectives, en la qual es mostrarà per primera vegada el conjunt d'obres escultòriques de Ricard Vaccaro ubicades a Barcelona, Cabrils, Castelldefels, Cornellà de Llobregat i Viladecans. La mostra inclourà, a més, la instal·lació temporal de dues escultures al carrer Bon Pastor de Barcelona i a la cruïlla del carrer Muntaner amb l'avinguda Diagonal. Finalment, i per tal de documentar l'exposició, s'editarà un catàleg que recull l'obra d'aquest artista, nascut a Cornellà de Llobregat. Ricard Vaccaro, com a artista, defensa un aprenentatge vitalista, nodrint la creativitat d'un profund compromís personal i una actitud critica envers esdeveniments i persones que influeixen en la condició humana i les nostres possibilitats de viure en pau i prosperitat. Sovint, a Vaccaro l'inspiren la mateixa ciutat, el contacte directe amb els ciutadans, amb els processos constructius de tota mena i amb les experiències escultòriques, i converteix les seves visions i sensacions urbanes en emoció artística. En la selecció que presenta el Col·legi destaquen les principals qualitats inherents a l'obra d'aquest artista com són la recerca dels materials o el domini de les dimensions, de les obres fetes entre els anys 1990 i 2003, Les escultures de Vaccaro gaudeixen d'una funció dinàmica en l'entorn en què es troben, destacant les característiques arquitectòniques i d'ordenació urbana, convertint en alguns casos els defectes en qualitats. L'exposició mostrarà obres més antigues com ara Geometria d'ombres (l'Hospitalet de Llobregat) o l'Homenatge a Joan Miró (Cornellà de Llobregat), junt a les més recents, Senyera (Castelldefels), Flama (Barcelona) o La porta del temps (World Trade Center de Cornellà). £>
informatiu@apabcn, es
artivitat Exposició Intimitats col·lectives J ) e Vaccaro Inauguració el dimecres 26%e novembre a les 8 de! vespre
Carrer Bon Pastor, 5 • Barcelona Entrada lliure
A dalt, maqueta de l'escultura "Catedral" de Vaccaro. En mig i a baix, "Plec" i "In memoriam", transportades pel mateix autor.
Jornada de debat
preivsiffacus Human Urban Space 27 de novembre de 2003 Sala d'actes del CAATB
Ara que s'acosta la celebració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, és el millor moment per parlar sobre com podem intervenir en l'espai urbà i millorar la convivència humana. Amb aquest objectiu, el CAATB ha organitzat el preivsiffacus, una jornada de debat en què artistes, urbanistes, intel·lectuals i tècnics podran intercanviar experiències i reflexionar sobre la relació entre l'art i l'espai urbà a la ciutat del segle XXI, els nous valors pluridisciplinaris i la flexibilització dels límits professionals. També s'hi tractaran qüestions relatives a la intervenció a l'espai urbà de Barcelona, i s'hi presentarà, entre altres novetats, l'avanç del programa del IV siffacus 2004. Podeu consultar el programa del preivsiKacus a l'agenda d'aquest número de L'Informatiu.
Preu preivsiffacus: 40 euros Preu col·legiats CAATB i COAC, assistents a SIFFACUS anteriors i estudiants: 30 euros Inscripcions fins al 26 de novembre
Informació i inscripcions Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. (+0034) 932 40 20 60 Fax (+0034) 932 40 23 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es
) sssszr COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
£ L
N OT
ICIARI
;NA NOVEMBRE 2003
Dissenyar l'entorn L'espai públic protagonista de la revisió dels premis FAD d'enguany
Escultura de Jorge Oleiza a la platja de Donosti. A baix, presentació de la sessió de debat a càrrec de Marçal Roig, Celestí Ventura i Joan Ardévol
Í T o t acaba lligant, sempre.
els veurà molta gent (hi ha algunes excep-
I I
cions, com ara el tambor viari de la plaça de
En el debat celebrat a! Col·legi el pas-
sat 18 de setembre sobre els premis FAD
les Glòries, on l'error durarà molt menys
d'enguany, hi havia unes estranyes coin-
temps del que es podria suposar i de passa-
cidències entre els treballs presentats, d'au-
da impedirà un segon error, el projecte de
tors dispars i disciplines diferents. Una, la
l'edifici del museu del disseny}.
més comuna de les coincidències, són les
En el cas de Lluís Pau, fa lluita va ser per-
dificultats enormes amb què es troba una
què no es posessin pancartes sobre l'edifici
obra que se surti una mica del normal en el
del Tinell per anunciar la exposició de Gaudí,
seu camí, tant en la proposició com en l'e-
"tapar el patrimoni en nom del patrimoni no
xecució. Tant és així que, Marçal Roig, apa-
pot ser" era el seu argument. La lluita contra
rellador i membre del jurat d'aquest any va
una normativa aborregada i de dubtosa efi-
acabar dient que construir (el que un vol,
ciència, en el cas de la casa de Frediani. Per
s'entén) pot acabar sent un miracle. Un
contra, l'excepció, el reconeixement de la
segon punt en comú fou l'enorme responsa-
col·laboració total de la propietat a la botiga
bilitat que sent, des del mateix moment de
de Pepe Cortés, que es pot considerar situada
l'encàrrec, qui és encarregat de realitzar una
en un lloc "públic" de pas entre un espai exte-
tor, l'excepcional Oteiza, mort poc després
obra en un lloc compromès. Un paratge idíl·lic
rior-interior i un d'interior-exterior.
d'inaugurada l'última l'obra. Treballar conjun-
L'altre fet excepcional d'aquests dos pro-
tament amb l'escultor és molt d'agrair. Ell
jectes és que es van poder triar, conjuntament
transmet tot el que l'escultura vol expressar.
amb l'escultor, les peces d'entre un gran
de la Cerdanya en un cas, el saló del Tinell en un altre, una obra de Puig i Cadafalch soscavada -amb no gaire encert- per Arata Isozaki en el tercer, 0 a l'altra punta de la Concha,
Col·locar una escultura en un espai públic
És "interpretar les intencions d'Oteiza", tal
lloc quan ja estaven construïts els ancoratges.
nombre de possibilitats. El pas és previ a l'e-
Aquests raonaments es defensen amb
com diuen els autors. Normalment, però, els
lecció de l'emplaçament, però amb la idea
més força, aquestes lluites són encara més
arquitectes es fonen en un sol personatge i el
del tipus d'espai on s'havia de posar. A més
acarnissades quan el que s'ha de fer és
tercer factor és el lloc. Però és que en aquests
la tria es va fer sobre petites peces dels anys
però
coi-locar una escultura en un espai públic,
encàrrecs no hi havia el lloc "no teníem solar,
50 d'entre 3 0 i 40 cm d'alçada que després
també dóna forces per lluitar contra tots
on quasi els únics arguments per defensar
0 més aviat aquest anava canviant" diuen
es van ampliarà
requeria. He posat ampliar en cursiva perquè
totalment oposada i emmirallada al Peine del Viento, en ei cas d'una de les escultures. Aquesta
responsabilitat
pesa,
la mida que l'escala urbana
pressions,
les idees són formals i, per tant, absoluta-
ells. Escollir el lloc encertat per una escultu-
interessos contradictoris i negociacions que
ment subjectius. És el cas de les escultures
ra urbana és molt important, per a ells el més
les escultures grans no són una simple repro-
han de suportar el procés i les idees de
de Jorge Oteiza a Sant Sebastià i Bilbao. És
important de l'obra, de les obres, presenta-
ducció de les petites sinó que, a partir d'un
construir, per dos motius que també com-
un cas molt especial, tal com ho reconeixen
des. Una frase d'Oteiza parant-se en una
model a escala 1/1, Oteiza les retxava per adaptar-les a la nova mida perquè "no és ío
aquests processos, opinions,
partien totes les propostes. L'un, perquè
els seus autors. És tant especial que, con-
avinguda, davant d'un l l x on pensaven que
afecta a !a pròpia dignitat professional, i
tradient-se en la definició mateixa, pot ser-
podria anar l'escultura ho diu tot: "Este lugar
mismo mirarlas desde arriba, como estaban
l'altre, -que és la raó de ser d'aquest arti-
vir de model del que s'ha de tenir en comp-
està acabado, vàmonos". I és que molts llocs
pensadas, que mirarlas desde abap, como va
te en situar una escultura al carrer, ja que
no permeten 0 no són adequats per suportar
a ser ahora", deia. L'escala urbana, és un
l'entorn, l'espai públic encara que no sem-
abasta tots els factors que un projecte d'a-
una escultura, poden repel·lir-la, fer que no
altre concepte important, al qual la mida de
pre exterior i, a excepció de l'exposició efí-
questa natura pot incloure.
es vegi 0 simplement confondre-la entre els
l'escultura s'ha d'adaptar.
cle- perquè totes les actuacions afecten
mera, són molt duradores; això vol dir que si
Per començar, com els autors diuen, és
t'equivoques 0 t'equivoquen, els errors es
una obra de tres; ells es refereixen als dos
posaran en evidència durant molt temps i
arquitectes, Bacardit i Ruisànchez i a l'escul-
múltiples objectes que, cada vegada més, anem dipositant a les vies públiques. A Bilbao, van desistir de col·locar l'escultura en un
Finalment, hi ha l'element arquitectònic on l'escultura es recolza. A vegades pot no existir, a vegades prendre més importen-
EL
NOTICIARI
ESPAIS
URBANS
L'informatiu PRIMERA QUíM
Obra finalista de la secció Espais exteriors: Instal·lació d'una escultura de Jorge Oteiza a Danosti (Francesc Bacardit i Manuel Rüisànchez, arquitectes, i Pilar Braceras, aparelladora). Rafael Vargas i Unís Olcir
Instal·lació de l'escultura "Variante ovoide de la desocupacion de la esfera", ü'Oteiza.
eia que la mateixa escultura. En aquest cas,
tuació de Pena Ganchegui a l'altre extrem
els arquitectes volien ser discrets, formal-
de la badia; però també aconsegueix millo-
ment. En la base del Paseo del Volantin,
rar notablement un espai urbà que abans
aquest objectiu està totalment aconseguit.
era un aparcament per cotxes. La possibili-
La intervenció sembla que no hi sigui i, en
tat de deixar-hi l'empremta i de modificar,
canvi, és forta. L'escultura, en principi,
materialment,
anava sobre una obertura de ventilació cir-
arquitectònica d'una intervenció escultòrica
cular, a l'altra banda del passeig. La idea no
i millorar-lo és el darrer concepte que s'ha
l'espai
urbà amb la part
acabava d'agradar, era massa forçada, sem-
de tenir en compte en situar una escultura
blava un chupa-chups. A l'altra banda, la
al carrer. És una possibilitat preciosa, que
vorera i el pont s'entregaven malament,
relaciona la utilitat amb la imatge.
sense continuïtat, topant l'una amb l'altre. "Sí fem un pla que agafi al pla del pont í acabem bé el passeig, resoldrem dos pro' blemes alhora, en crear d'un lloc adequat per a l'escultura". L'encert de l'actuació sembla indiscutible.
En acabar la inauguració, de retorn a casa, l'esposa d'Odon Elorza, l'alcalde de Sant Sebastià, es gira per mirar l'escultura per darrer cop i exclama: "Ahí va!, si a través de la escultura de Oteiza se ve la casa
de los Chillida!". Al final, tot lliga. $
La base del Paseo Nuevo de San Sebastian és més complexa, més retòrica, potser massa influenciada, negativament, per la
Obra finalista de la secció Espais efímers: Exposició Gaudi, ta recerca de la forma.
presència -més mental que física- de l'ac-
(Llufs Pau, dissenyador)
A C'JlNZENA NOVEMBRE 2003
Per una construcció sostenible El Periódico de Catalunya organitza un debat al CAATB [f\
rganitzat per El Periódico
econòmics. La coberta ecològica, per exem-
1 ^ ^
de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors
ple, es fa sense cap mena d'ajut. Si apostem
i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB)
per la sostenibilitat, les administracions s'hi
va acollir, el 14 d'octubre passat, una sessió
han d'abocar perquè la sostenibiliíat trans-
de debat entre col·legis professionals i empre-
cendeix els paràmetres estrictament de mer-
ses entorn de la construcció sostenible. Hi van
cat i afecta la societat en general".
participar Xavier Bardají (CAATB), Xavier Casanovas (CAATB), Francesc
Xavier Casanovas:
Labastida
(Col·legí d'Arquitectes de Catalunya), Antoni
"Acabo de tomar d'una reunió de la
Carrillo (Col·legi d'Enginyers Tècnics Indus-
comissió d'AENOR sobre construcció soste-
Domingo
nible i tothom ha estat d'acord en la comple-
(FECSA-ENDESA), i Marti Valls (I NTEMPER).
xitat i la gravetat del tema a nivell ambiental
trials de Barcelona),
Eduardo
El debat va aconseguir aproximar les expe-
(escalfament del planeta, esgotament dels
riències particulars de cada entitat partici-
recursos
pant, que van coincidir totes en un denomi-
d'ozò...). L'escassa construcció sostenible
nador comú: cal que la construcció sosteni-
que podem localitzar fins i tot entre projectes
ble traspassi el llindar de la teoria i que,
Els components de la taula de debat. D'esquerra a dreta: Eduard Domingo, Antoni Carrillo, Xavier Bardají, Francesc P. Labastida i Martí Valls
duïm a continuació algunes de les parts més interessants d'aquest debat.
Francesc Labastida (COAC): "Sosteníbilitat és un terme molt ampli,
danys
a
la
capa
construïts recentment, fa que els professionals del sector de l'edificació reaccionem, no
perquè això sigui possible, és necessària la implicació de les administracions. Repro-
renovables,
en llocs que no teníem previstos i, contrària-
només des del vessant tècniccconstructiu del
en emissions de C0 2 ; fem tants residus que
ment, el creixement que prevèiem en zones
projecte sinó també per la responsabilitat
necessitem grans abocadors; consumim tanta
industrialitzades ha parat.
especial que tenim en matèria mediambien-
demolidora. La construcció és el segon sector
tal. Per altra banda, respecte a l'energia, hem
energia en els processos, fins i tot en la forma
"Cada vegada es fan més ampliacions de
d'habitar, que la no-sostenibilitat ja no sols és
potència. Són potències relativament baixes
de reduir l'escaía dels grans centres produc-
una qüestió professional sinó també moral.
per una sola família, però que, en conjunt,
tors i fer-ne de més petits, que siguin unitats
però crec que anem avançant en la seva
Estem arribant a ia sostenibilitat des d'un con-
representen un fort impacte en el consum
autònomes capaces d'abastír, sobretot, les
aplicació al conjunt del procés d'edificació.
cepte que està de moda i l'hem de substituir
energètic. Ara es demanen 9-10 Kw per habi-
àrees pròximes. Fent que el transport energè-
Quan surt una ordenança municipal que fa
pel concepte d'urgència, de necessitat".
tatge i ja comencen a demanar-se potències
tic sigui mínim estalviarem en infraestructu-
de 14 Kw. No es tracta de fer grans habitat-
res, evitarem pèrdues...
implementar plaques solars per rendibilitzar l'energia, vol dir que estem ben encaminats
Antoni Carrillo (CETIB):
ges domòtics, que a vegades ef seu confort és
Estem arribant al 1 0 0 % de l'ocupació
en el procés, però no és una garantia plena.
"L'edificació, la construcció, és una acti-
només aparent. L'elevat consum energètic
deí territori, en un entorn totalment cons-
La cultura de la sostenibilitat és ia millor
vitat econòmica que s'ha desplegat també
s'entén com a confort, però no és confort. En
truït. Esgotem l'espai d'una forma gairebé
garantia. Actualment encara definim els
seguint el ritme de la societat industrial que
el veritable confort hi ha d'haver present !a
irreversible amb la construcció d'edificis i
procediments, per exemple, per fer que les
ens ha portat a l'hiperconsum. Ara hem vist
sosteníbilitat. També edificis que abans eren
grans infraestructures. Quan parlem de sos-
runes es puguin reutilitzar en el mateix lloc
que aquest model de desenvolupament esgo-
habitatges ara són oficines o acullen activitats
tenibilitat, hem de pensar sempre en dues
on es produeixen. I el marc legal hauria de
escales: considerar alhora un nivell local i
tarà el sistema, per la qual cosa hem de bus-
més terciàries. Per això darrerament patim
preveure aquest tipus d'aspectes fins al
car nous models que permetin continuar satis-
grans apagades a l'infrasubministramerrt, que
un niveff més global, perquè la sostenibilitat
detall. La sostenibilitat no és un valor afegit,
fent necessitats, sense renunciar al guany, a
poden afectar ciutats senceres.
s'ha d'entendre com l'efecte en un sistema
sinó un valor que ha d'estar inclòs".
fer que l'activitat econòmica sigui rendible,
"Davant això, les companyies hem can-
però que estigui, alhora, exempta d'un impac-
viat les polítiques incentivadores del consum,
Martí Valls (INTEMPER):
te mediambiental negatiu. Un mode! seria
que instaven a posar-ho tot elèctric, per cam-
en el qual tot està ínterreIacionat".
Francesc Labastida:
"Per avançar en sostenibilitat cal donar
sostenible, i estaríem actuant de forma sos-
panyes amb missatges de racionalització on
a entendre als promotors, a les administra-
tenible, per exemple, comparant-ho amb una
diem coses molt bàsiques, on expliquem, per
ara ho hem de fer relacionalment i transver-
cions, que la construcció va canviant també
biga: sí se li aplica una força es doblega, però
exemple, que és més important deshumídifi-
salment. Avui tots hem perdut el concepte
amb l'ajut de la recerca que duu a terme
en deixar d'apltcar-se-li, recupera la seva
car que escalfar, etc."
que no podem gastar i és necessari tornar-lo
cadascuna de les empreses. La construcció
forma. La insostenibilitat es produiria si
sostenible no seria possible sense l'aporta-
aquesta força fos superior a la capacitat de la
ció de l'I+O promogut per les empreses amb
biga per recuperar la seva estructura o si la
l'objectiu de millorar els productes desti-
biga es trenqués..."
nats a la construcció".
a introduir en tot el que fem, sobretot tenint Xavier Casanovas (CAATB): "Amb un edifici pensat amb criteris mediambientals, però amb un usuari que no
en compte e! gran estalvi de recursos que es pot fer si intervenim correctament en els processos d'edificació".
sap utilitzar-lo, no hi guanyarem gaire". Eduardo Domingo {FECSA-ENDESA):
Xavier Bardají (CAATB):
"Fins ara hem treballat verticalment, i
"Cada vegada estem més a prop de la
Xavier Bardají: Martí Valls:
"El 4 0 % de les edificacions de l'Estat
"El Club de Roma va constatar que el
insostenibilitat, aquesta és ía realitat i en
"Hem d'educar el consumidor com a
espanyol generen 1 m 3 per cada m 2 d'edifici.
creixement tenia límits. El creixement il·limi-
tenim evidències. A les empreses, cada vega-
client final, però també fer que les adminis-
I la LJE diu que fins al 2 0 0 6 hauríem de tenir
tat, tal com el coneixem avui, és catastròfic
da ens costa més que un model aplicat a 3-
tracions s'impliquin en un primer nivell. Una
com a objectiu reduir abans que cap altra
per a la societat. No esgotar els recursos que
4 anys vista el puguem dur a terme intacte.
vegada resolt aquest nivell, traslladaria la
cosa els residus petris. Cal disposar d'una
té l'home al seu abast, aquest és l'esperit que
Per exemple, l'actual creixement desorbitat
qüestió al promotor, que és a qui cal incenti-
intervenció de les administracions més preci-
hem de transmetre al sector perquè la
de les urbanitzacions fa que haguem de
var perquè s'arrisqui. I la forma d'íncentivar-
sa, crear marcs que regulin i incentivin l'apli-
incidència que té la construcció en l'entorn és
crear noves infraestructures molt ràpidament
lo és, inicialment, incidir sobre els costos
cació pràctica de la construcció sostenible".
EL
NOTICIARI
CONSTRUCCIÓ
i Martí Valls: "Consciència i voluntat de fer una construcció respectuosa amb el medi ambient"
Eduardo Domingo: "La promoció efectiva de la sostenibilitat és una qüestió en la qual l'Administració juga un paper important. Les tarifes domèstiques estan als mínims, i com que l'energia és barata la gent gasta molt més. El mercat liberalitzat ha fet que haguem apujat la mitjana dels Kw que es contracten. Calen mesures econòmiques per tallar també la dependència energètica, la importació d'energia des de zones massa allunyades respecte a les zones de consum". Antoni Carrillo: "És possible que els polítics promoguin polítiques sostenibles, que aquestes passin pel món professional i finalment arribin també a la societat, i a l'usuari. En aquesta seqüència, els professionals, fent ben feta la bona pràctica, fent ben fet el que durant molts anys ens han ensenyat a fer, ja contribuiríem a fer possible la normalització de la sostenibilitat. En això també hi té molt a veure la reforma de la formació superior perquè els codis de bona pràctica professional no abunden avui, no són gens presents a les escoles universitàries. Cal que les universitats duguin a terme estratègies educadores potents en temes de sostenibilitat. Aleshores les administracions podrien reforçar aquesta cultura mitjançant campanyes".
Xavier Casanovas: "Construcció sostenible és la mediambientalment correcta, econòmicament viable i socialment acceptable"
SOSTENIBLE
Eduardo Domingo: "En el seu moment vam començar a gestionar la demanda energètica fomentant el consum elèctric, Avui totes les companyies elèctriques estem fent campanyes per modular aquesta demanda i ja han sorgit resultats importants com ara l'existència al mercat dels anomenats electrodomèstics eficients. Però ara el que es fa no és gestionar la demanda, sinó que tot sembla anar més aviat per booms de moda. Per exemple, l'energia solar és un tema molt seriós que les administracions i no els usuaris haurien de fer seu". Xavier Casanovas: "A banda de les modes, és cert que les administracions tenen molta capacitat per dur a terme campanyes amb objectius pedagògics. Promoure campanyes des de l'Administració té una sèrie d'efectes sobre el sector i sobre l'usuari. I hi ha moltes coses per exigir".
Francesc Labastida: "Per aconseguir construcció sostenible cal un plantejament global del procés edificatori on estiguin involucrades les administracions, els tècnics, els constructors i els usuaris"
L'Infomutiu PRIMERA
Xavier Casanovas: "No només els habitatges més antics estan buits, també els nous estan buits perquè són productes d'inversió. No es pot renovar totalment el parc d'habitatges cada 30 anys. És insostenible. És l'hora de mantenir i rehabilitar, el que vol dir reciclar i reutilitzar, i això ho hem de fer molt especialAntoni Carrillo: ment en l'àmbit de la construcció. Dema"És una qüestió d'educanem una política que promogui aquestes actuacions. A ia UE, per exemple, en la ció actitudinal, cultural i documentació prèvia que es demana per de responsabilitat social" donar llum verda a la construcció d'un projecte, es formula una pregunta: estàs segur que això que planteges com a projecte és necessari?" 85%. Aquí se'n recicla només el 5% i és que a Holanda, no reciclar, surt més car que reciclar i, per l'altra banda, abocar és encara més car que reciclar".
Xavier Bardají: "Per la gran incidència del sector de la construcció en el mediambient, s'imposen pràctiques en clau sostenible".
Francesc Labastida: "Ara només es valora el cost directe de fabricar un producte nou i no tots els costos indirectes que comporta el fet de no reciclar. Llancem una rajola i no valorem la generació de runa que ocasiona ni tampoc que, per substituir-la, n'haurem de fabricar una altra a partir de nous recursos". Antoni Carrillo: "Tots estem pagant uns quants diners de cost ecològic".
Francesc Labastida: "Sabem que un edifici no és un objecte efímer, sinó que és un bé de llarga vida, un bé durable. Això ens ha fet molt mal, cometem errors perquè creiem que l'edifici és tan sòlid, tan bo, que no el cuidem. L'Ajuntament de Barcelona, per exemple, en la proEduardo Domingo: moció de l'energia solar ha fet una actuació decidida í puntual. Aquest és un camí direc"La responsabilitat des te. Però només comptant amb els camins Xavier Bardají: d'un punt de vista "La promoció de la sostenibilitat a la directes no farem sostenibilitat. Impregnant energètic passa per l'ús construcció no només estimula la demanda de les normatives amb el Codi Tècnic esperem racional de l'energia per productes, sinó que d'aquesta promoció depe- que, si més no entre línies, les exigències de cadascuna de les personen actuacions tan importants i de gran abast compliment orientades a més habitabilitat, com ara el foment o el no-foment de la reha- a més confort, toquin els aspecte de sostenes." bilitació. És clar que el parc d'habitatges exis- nibilitat. No cal que ens diguin el que és tent requereix ser reformat per ser eficient. I, sostenible, només que el que es proposi com a conseqüència d'aquesta política, de porti implícita la sostenibilitat". Martí Valls: seguida veuríem que, promoure la rehabilita"Al nostre país no hi ha selecció de resició, desincentivaria en un tant per cent impor- Xavier Bardají: dus de la construcció. És un panorama força tant l'obra nova que és la gran consumidora de "El Codi Tècnic és la norma per a tots negatiu. A Intemper fem la nostra pròpia recursos i una gran productora de residus". els qui treballem en el sector de la cons- gestió de residus, parteix de la nostra polítitrucció. Exigir que un projecte es faci en un ca d'empresa". context en què la producció de residus sigui Antoni Carrillo: "Els habitatges no usats representen un mínima, durant tot el cicle de vida del pro- Xavier Casanovas: "Està bé conscienciar, però també exigran volum dins el parc d'edificis construïts. ducte i durant tot el procés de construcció, Els nous no són millors i solament per aquest és un requeriment mínim que s'ha de con- gir. Exigir és la manera de conscienciar". <fc fet no haurien de ser més cars. Aquest és el vertir en obligatori". resultat d'una política de desenvolupament econòmic nefasta perquè no és sostenible Xavier Casanovas: "El volum del reciclatge de materials de que els preus de l'habitatge siguin tan elela construcció a Holanda és de l'ordre del vats quan tenim tants edificis buits".
PATRIMONI
A NOVEMBRE 2003
CULTURAL
EL
N O T I C I A R I
S'inaugura un pont trencat El Pont Trencat, torna a unir els municipis de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni f¥~a I L
reconstrucció del Pont
Trencat de Santa Maria de Palautorde-
ra i Sant Celoni [Vallès Oriental) va ser inaugurada el passat 4 d'octubre passat, després de l'ajornament de la inauguració prevista per al dissabte anterior per culpa de la pluja. I va tornar a ploure. Però els actes, que ja s'havien escurçat per causa de previsió, i no pas meteorològica sinó més dels organitzadors, es van fer. A les dotze del migdia hi va haver una breu cercavila amb gegants, que van travessar el pont, que creua el riu Tordera, l'estrena de la sardana Pont Trencat 2000, de Joan Lluís Moraleda, i el Cant de la Senyera. Entremig, un bon xàfec i els parlaments d'Eduard Claver, aparellador i president de l'Associació Pont Romà 2 0 0 0 , que va agrair la col·laboració de tothom; Jaume Grau, alcalde de Santa Maria de Palautordera, que va recordar que amb el nou pont s'havia recuperat també un indret marginal, í Joan Castano, alcalde de Sant Celoni, que va recordar que el projecte va ser polèmic però que era un repte que calia afrontar i que també Gaudí quan començava va ser criticat i escarnit. "El que importa és que s'ha aconseguit la connexió dels dos municipis gràcies a la societat civil", va explicar Castano, que també va recordar allò evident: que si hi ha ponts és perquè hi ha pluja.
Un pont de diàleg
guanya la construcció", va concloure Bus-
El Pont Trencat rep aquest nom perquè
callà, í no va quedar clar si Napoleó també
una meitat va ser destruïda l'any 1 8 1 1 , en
ho havia dit, això, perquè ja era l'hora del
la Guerra del Francès. Com que ningú no
refrigeri. La Cantata del Pont Trencat, de
recordava com era originàriament, quan el
Joan Alfaras i Enric Tarragó, que havien
1 9 9 6 l'Associació Pont Romà 2 0 0 0 se'n va
d'interpretar diverses agrupacions musicals
plantejar la reconstrucció, es va optar per
i artístiques locals, va quedar ajornada per
completar
una altra ocasió. <$
l'altre
meitat
amb
materials
representatius del nostre temps. Per això l'estructura és d'acer corten. El disseny va anar a càrrec de l'enginyer de camins Xavier Font.
Els professionals interessats en ampliar la informació tècnica sobre aquesta obra sin-
Ramon Buscallà, subdirector general de
gular poden consultar el reportatge publicat a
Governació i Relacions Institucionals de la
L'INFORMATIU número 2 2 3 que inclou, a més,
Delegació del Govern de la Generalitat a
una entrevista al company Eduard Claver,
Barcelona, que va ser el darrer de prendre la
president de l'Associació Pont Romà 2 0 0 0 .
paraula en l'acte, va recordar que la pluja -aleshores el xàfec ja havia parat- no havia pogut aigualir el caliu humà que veia davant seu. Buscallà va acabar amb unes paraules de Napoleó, que es veu que va dir que entre l'espasa i l'esperit, sempre guanya l'esperit. "Entre la destrucció i la construcció, sempre
Un veritable edifici sostenible L'arquitecte tècnic Joan Carles Batanés guanya el l r Premi Ecoviure de Construcció Sostenible j equip format per l'arqui-
la pavimentació dels patis exteriors s'ha
tecte Antoni Franch i l'arquitecte tèc-
optat per col·locar, sobre una base de sauló
nic Joan Caries Batanés són els autors de
granulat, peces de goma procedents d'un
l'edifici d e la llar d'infants municipal de
reciclatge amb extrusionat per tal de com-
Sant Fruitós de Bages que ha quedat guan-
pactar el trossejat previ del material.
yador en la primera edició dels Premis Eco-
Com a mesura passiva de protecció solar,
viure de Construcció Sostenible.
uns voladissos generosos a la cara sud per-
El que els ha portat al premi és, en opi-
meten passar la radiació directa a l'hivern i
nió de Joan Carles Batanés, que "per al
l'aturen a l'estiu. En l'execució d'aquesta
Jurat, entre tots els edificis
candidats,
obra, cal destacar la col·locació de 16 col·lec-
aquest ha estat el projecte construït que
tors solars de superfície útil efectiva 2,56 m'
millor i de forma més completa ha aplicat efs
cada un. D'aquesta manera s'obté aigua
criteris de sostenibilitat". En aquesta cons-
calenta sanitària per al consum propi de l'e-
trucció ha estat especialment rellevant la
quipament i, alhora, s'instal-la calefacció per
importància que s'ha donat a la inclusió d'e-
terra radiant mitjançant l'acumulació i circu-
lements d'estalvi d'energia i a la recuperació
lació d'aigua calenta
de materials provinents del reciclatge, "sense
situats dins el morter de la base del paviment.
que això hagi comportat un increment nota-
Per a Batanés "l'arquitecte tècnic té
ble dels costos de construcció i execució". Un altre tret sostenible destacable en í'edificí i que ha motivat aquest reconeixement
l'obligació de fer veure al promotor, al conImatges de l'obra premiada. A baix, detalls amb els autors de l'obra: Joan Carles Batanés
tractista, que col·locar els materials que
(esquerra) i Antoni Franch (dreta).
apareixen al mercat no representa cap risc si els avaluem degudament; li hem de fer
és l'estudi de la seva orientació per aprofitar e! sol a l'hivern i impedir l'assolellada a l'es-
per tubs apropiats
de Sant Fruiï
Oliveres es troben exposats en gran plafons
perdre la por d'aplicar-los. Hem de fer evolucionar la construcció i trencar la inèrcia
tiu. En aquest sentit, en el projecte han estat
Ambdós professionals coincideixen en el
explicatius í molt gràfics al vestíbul d'a-
fonamentals les plaques solars per a la cale-
fet que "aquest edifici no hauria estat possi-
questa edifició municipal. A grans trets, el
que fa que sempre es repeteixin les mateixes solucions constructives"
facció de terra radiant, les plaques de cautxú
ble si no haguéssim comptat amb la voluntat
procés de construcció sostenible ha estat el
reciclat pel terra tou, o el drenatge del pati
política de construir un projecte arquitectònic
que s'exposa a continuació.
amb materials de construcció reciclats. L'ar-
que contingués ja en si mateix uns valors edu-
Primer, un cop realitzats el rebaix del
quitecte Antoni Franch afegeix que "l'obra ha
catius, en aquest cas d'educació ambiental,
terreny natural i la fonamentació de l'edifici,
broses obres realitzades especialment a la
estat projectada i executada seguint criteris,
de tai manera que unes energies fins ara con-
es va fer el replè compost de graves provi-
comarca del Bages, aquest no és no és el
materials i tecnologies que permetessin dur a
siderades alternatives, cada dia fossin menys
terme un veritable edifici sostenible",
nents de matxaca triturada de runes recicla-
Per a Joan Carles Batanés, que com a arquitecte tècnic que ha dut a terme nom-
primer premi que se li atorga. Anteriorment,
alternatives i es veiessin com a més normals".
des. Un cop acabada la coberta plana inver-
el 2 0 0 1 , va guanyar la II Biennal d'Arqui-
L'execució d'aquesta obra és també un
I és que, des del primer moment, "ens va
tida de í'equipament, s'hi va repartir una
tectura de la Catalunya Central amb l'edifi-
clar exemple de col·laboració interprofessio-
semblar que en aquest sentit, era molt positiu
superfície homogènia de grava per a drenat-
ci Centre de Dia, també al municipi de Sant
nal entre l'arquitecte i l'arquitecte tècnic. Per
que els nostres nens i nenes ja de petits, des
ge provinent també d'un procés de reciclat-
Fruitós de E
a Joan Carles Batanés "la bona compenetra-
de l'escola bressol, ja ho percebessin així".
ge similar a l'anterior. Referent a l'acabat dels diferents pavi-
ció en aquest treball conjunt ha comportat
Procés de construcció sostenible
ments, cal destacar la utilització de linò-
Lluïsa Selga
nostres expectatives professionals com a les
Tots els paràmetres utilitzats en la cons-
leum per a l'interior de les aules i també per
expectatives del client promotor, l'Ajuntament
trucció sostenible de l'escola bressol Les
una part important de la zona de serveis. En
Periodista inftxmatiu@apabcn.es
que el resultat fos el màxim adequat tant a les
PUNTS
DE
VI
STA
..JCNA NOVEMBRE 2003
Daniel Roca (Barcelona, 1967) és el pre-
Prohabitat (www.prohabitat2OOO.es) va
sident de la promotora d'habitatges Prohabi-
començar amb dues petites, però comple-
Què és habitatge protegit?
bal de la promoció, les inspeccions de l'Ad-
"Actualment el pla d'habitatge social en
ministració són més estrictes; és un habitat-
tat 2000, societat cooperativa que construirà
xes, promocions de protecció al barri de la
distingeix dos tipus, l'habitatge protegit i
ge amb el mateix control tècnic i de les
els primers habitatges protegits del districte
Barceloneta de Barcelona, on ja s'hi viu. A
l'habitatge protegit en règim especial. El
asseguradores, però que està absolutament
22@ de Barcelona. Roca és algú amb una
banda dels 7 0 pisos que hi aixecarà al 22@
protegit no pot passar dels 90 m* útils, que
supervisat per l'Administració. Quan fas el
visió global del món de la construcció, que a
- 4 6 per als socis cooperatius, de compra, i
és el que s'estableix per densitat i necessitat
projecte, ja l'has de portar a qualificar pro-
més d'arquitecte tècnic és enginyer tècnic
2 4 retornats a canvi del sòl a l'Ajuntament,
com l'estàndard que necessita una família
visionalment, i quan estàs acabant els pisos
d'obres públiques, treballa parcialment com
que els posarà a lloguer-, té en marxa qua-
de quatre membres per viure-hi, i té un preu
tornes a tenir controls exhaustius."
a project manager en una empresa dedicada
tre actuacions més d'habitatge de protecció
per mòdul que no pot superar els 1.362
a construir geriàtrics per a tercers i des de fa
a Barcelona. Des de la seva fundació el
euros a Barcelona. El restringit té un mòdul
ben poc també dóna classe com a professor
1995, Roca s'hi ha dedicat de manera
que avui en dia és pràcticament impossible
del Màster Project Manager en edificació i
altruista i amb la voluntat de demostrar que
de construir a la nostra ciutat. Tot i que sigui
unes qualitats justes, però dignes. Aconse-
urbanisme que imparteix el nostre col·legi.
les cooperatives poden construir tan bé com
construït per cooperatives sense ànim de
guim un bon preu estandarditzant les quali-
És algú que aprofita cada segon.
un promotor privat.
Té interès arquitectònic? "Els nostres pisos de protecció tenen
lucre, hauríem de repercutir en un valor nul
tats. Disposem d'una memòria que entre-
el sòl i les taxes municipals, i molt possible-
guem als tècnics perquè no puguin fer-hi gai-
ment encara tindríem problemes per arribar
res variacions, ja que cal acotar molt bé els
al preu final. El mòdul és a 9 8 2 euros, preu
preus. No hi posem grans floritures ni mot-
que inclou absolutament totes les despeses,
llures al sostre, els paviments són de gres de
també les burocràtiques."
primera qualitat - s i ens ho podem permetre, gres porcellànic-, la majoria dels envans
El projecte guanyador dels primers habitatges protegits del 229 de Barcelona i els dos finalistes han estat exposats a la seu del Col·legi a Barcelona durant el mes d'octubre, í poden ser consultats a la seu de Prohabitat 2000, a la plaça Gearge Orwell de Barcelona.
L'habitatge protegit té la mateixa qualitat
interiors els acostumem a fer de pladur, que
que el de renda lliure?
és un sistema molt consolidat. Estem obli-
"La mateixa. Les qualitats d'acabats
gats per normativa a posar antena parabòli-
són diferents però, des del punt de vista glo-
ca, plaques solars i recollida pneumàtica, els
• • "Els nostres pisos de protecció tenen unes qualitats justes, però dignes. Aconseguim un bon preu estandarditzant les qualitats. Disposem d'una memòria que entreguem als tècnics perquè no puguin fer-hi gaires variacions, ja que cal acotar molt bé els preus."
L'Informatiu PRIMEFíA
• • "Quan a l'hora de lliurar les claus de l'habitatge preguntes [al propietari] què canviaria, quasi tothom coincideix i et diu que canviaria el terra, que has de comprar en una sola partida per economia d'escala, i l'has escollit pensant que agradarà a tothom."
ascensors són de primera qualitat, les zones comunitàries procurem fer-fes el més nobles que ens permet el pressupost. També ens plantegem la preinstal·lacció de l'aire condicionat, perquè si algú en vol i pot pagar-s'ho se'l pugui instal·lar pel seu compte."
S'hi guanya diners? "Els promotors privats es troben que cal arriscar massa diners per obtenir un marge petit. Una altra cosa és que no se n'hagi fet prou a Barcelona, però això és una qüestió de voluntat política: no hi havia sòl disponible i com que l'economia nacional ja anava prou bé no calia que l'Administració la incentivés posant-la a l'abast dels promotors sòl per a pisos protegits."
Per què dedica el seu temps lliure a l'habiEn quin marc legat es mouen?
tatge social?
"L'habitatge protegit té un marc especí-
"Per aprendre molt com a professional i
fic, el Pla de l'Habitatge 2002-2007, per a
perquè em produeix una gran satisfacció
Catalunya. En l'àmbit nacional, el Ministeri
lliurar les claus i pensar que gràcies a la
d'Obres Públiques el posa a l'abast de les
nostra tasca hi ha una família més que pot
comunitats autònomes i cadascuna el desen
gaudir d'un habitatge digne al millor preu
volupa a la seva conveniència."
possible. Dins de l'amplitud que té la nostra professió, la promoció immobiliària és una
Què aporta l'arquitecte tècnic a l'habitatge
part de la qual gaudeixo, on puc aportar
social?
alguna cosa. Com a promotor, t'has d'espa-
"A Prohabitat jo no actuo com a arqui
vilar i buscar idees noves í arriscades, per-
tecte tècnic, però bàsicament els arquitectes
què tens uns recursos limitats i, com que no
tècnics podem aportar sobretot una bona
tens un capital constant al darrere, així que
gestió i un bon saber fer. Es tracta que
tens l'oportunitat de desenvolupar un sòl cal
durant el projecte executiu s'aconsegueixi
que n'activis ràpidament els mecanismes,
que els elements dissenyats en el projecte
és un repte constant".
bàsic siguin el més econòmics possibles, en igualtat de prestacions i seguretat. Cal enten-
Què s'ha de fer per ser soci de Prohabitat?
dre el que tens entre mans, ser moít cons-
"Cal aportar una quota de preinscrip-
cient de l'objectiu econòmic. Lluís Caballé,
ció, 30 euros anuals, per rebre informació
que és l'arquitecte tècnic que treballa per
cialment per exemple es preveu posar la tela
ció espacial. Coordinar i dur a la pràctica tot
de les promocions que fem. Si, en el
nosaltres, explica que dóna moltes voltes a
asfàltica de les cobertes amb doble capa
això és un repte que els arquitectes tècnics
moment de fer els preparatius d'una pro-
les partides d'obra, per trobar solucions sim-
cavalcada en contrasentit; fet implica gran
haurem de portar endavant. Quan a l'hora de
moció, al soci preinscrit no l'interessa acce-
ples, econòmiques i fiables amb igualtat de
quantitat de material i mà d'obra, i per això
lliurar les claus de l'habitatge preguntes [al
dir a l'habitatge que la cooperativa li ofe-
garanties que les solucions tradicionals.
sovint ell sol substituir aquesta solució per
propietari] què canviaria, quasi tothom coin-
reix, mantindrà el seu número d'ordre per a
També audita a fons el projecte per no deixar
la col·locació d'una única tela polimèrica de
cideix i et diu que canviaria el terra, que has
promocions posteriors. Si exerceix el dret
racons i evitar que apareguin partides no pre-
millor qualitat. Així obté un estalvi econòmic
de comprar en una sola partida per econo-
d'escollir habitatge, passarà a ser soci de la
vistes, canvis o preus contradictoris.
que acumularem a posteriori. Cal viure a
mia d'escala, i l'has escollit pensant que
Cooperativa i pagarà la quota social, que
"Durant la fase d'execució, cal simplifi-
fons el que passa a la obra."
car cadascuna de les solucions constructi-
agradarà a tothom. Doncs, per què no bus-
són 90 euros a fons perdut i, depenent de
quem [3 forma d'oferir al soci quatre siste-
l'habitatge ai que s'opti, les quantitats que
ves en totes les partides, de manera que
Quin és el futur de l'habitatge social al nos-
mes de terra que es col·loquin de manera
estableixi el pla de pagaments. Actualment
reverteixin en facilitat de fabricació i execu-
tre país?
similar i amb un format similar?"
tenim uns 2.000 socis preinscrits a Barce-
ció.
D'aquesta
manera podrem estalviar
"El futur passa pel que comentàvem de
diners que posteriorment podrem utilitzar
millorar esforços i materials, en igualtat de
lona, amb un perfil que va des de gent a Quines accions són complementàries de
punt d'emancipar-se fins a famílies consoli-
l'habitatge social?
dades i també gent gran. Per poder optar a
per exemple en col·locar mobles de cuina
prestacions. També per adaptar més els
alts i baixos. Segons el mateix Caballé, ini-
habitatges a la gent, escoltar el que volen o
"El Pla de l'Habitatge estableix que no
un pis de protecció oficial, la unitat familiar
necessiten, en flexíbilitzar més les distribu-
obligatòriament els habitatges, per acollir-se
ha de guanyar menys de 5,5 vegades del
cions interiors, que és un dels reptes perso-
a un tipus de protecció, han de ser nous. I cal
salari mitjà interprofessional."
nals que tinc. Que en igualtat de preu l'u-
potenciar l'habitatge de iloguer per equilibrar
suari pugui escollir el tipus de rajola, les ins-
el nostre parc immobiliari, fet que des de la
tal·lacions que vol, el programa i la distribu-
cooperativa estem estudiant com fer-ho."
"Em produeix una gran satisfacció lliurar les claus i pensar que gràcies a la nostra tasca hi ha una família més que pot gaudir d'un habitatge digne al millor preu possible"
^
ANY
•JA NOVEMBRE 2003
GAUDÍ
PUNTS
DE
VISTA
Tot és possible a Granada [ p I transcurs del temps, les
com a mecenes, dipositada en el seu arqui-
Id
circumstàncies o fets totalment aïllats,
tecte Gaudi. La parella Güell i Gaudí van tren-
però tots amb un punt en comú, Barcelona i
car i superar tot el previst i imprevist, com són
Gaudi, m'han motivat a escriure aquesta
les crítiques, ordenances, etc.
petita història amb dues finalitats: per un
A més, cal no oblidar-se de reconèixer i
costat, espero que esdevingui si més no
agrair a l'Administració i funcionaris de l'è-
curiosa per als lectors joves, i per un altre,
poca la tolerància que van tenir amb els pro-
que indueixi a la meditació i enyorança per
jectes presentats per Gaudí, amb els seus
als de la meva generació, que hem vist irri-
excessos i llibertats, els quals, segurament,
tats i indignats, desaparèixer tants edificis
van saber reconèixer l'obra excepcional del
de la nostra Granada.
geni, que no podia ajustar-se a les exigències de la normativa.
Amb motiu d'una recent visita a Granada del meu gran amic català i company de
Finalment, perquè hagi estat possible
carrera d'aparelladors, Francesc Sabaté, em
documentar amb fotografies aquesta curiosa
va regalar el llibre El Gaudi de Barcelona,
anècdota, ha estat també
d'Ediciones Polígrafa SA, de Lluis Perman-
casualitat, ja que, comentant-ho dies enrere
yer i Melba Levick. I mentre m'escrivia la
amb un altre bon amic, José Luis López
necessària
la
seva amable i cordial dedicatòria, comen-
Jiménez, em va dir que de la seva època
cem a parlar del modernisme català, de
d'estudiant d'Arquitectura tenia fotos de la
Gaudi i la seva obra; jo vaig començar a
casa atribuïda a Gaudí, avui desapareguda.
explicar-li que a Granada, hi havia hagut una
Ell me les ha facilitat. Amb aquesta petita
casa situada en el carrer Gran Capità, per
història anecdòtica vull, des de Granada en
desgràcia avui derruída, el projecte de la
primer lloc, i a títol personal i també com a
qual es comentava que havia estat redactat
president de l'Associació Provincial de Cons-
per Gaudí. Personalment la recordava força bé, ja que durant sis anys, dia a dia, va ser el meu lloc de pas per anar des del Triunfo
tructors i Promotors de Granada, des d'aquesVists general de l'edifici atribuït de Gaudí al carrer Gran Capitan de Granada, ja desaparegut. A Baix, detalls de la façana.
fins al col·legi dels Maristes. Recordava especialment un rètol col·locat en la façana de l'edifici que deia D'aquesta façana no n'és responsable l'actual propietari. Li vaig explicar al meu amic això del famós rètol, però per a mi que això del famós rètol li sonava una mica a exageracions d'un amic
la ciutat", on es posa de manifest que Gaudí va
fullejar les meravelloses fotografies del llibre i
ser, com quasi tots els
a llegir per sobre peus de fotos, títols, i alguns
genis, un incomprès per
paràgrafs. I, de sobte, va saltar la sorpresa. Al
gran part de la gent de
modernista de Granada posés tan expressiu rètol: 'd'aquesta façana no n'és responsable l'actual propietari'". Al matí següent, amb el llibre a la mà, vaig anar a l'hotel a recollir-los per seguir la nostra visita a Granada i, en mostrar-los el meu descobriment, ells també van restar ben sorpresos, i es repetien la famosa dita de "tot és possible a Granada". Vam passar una bona estona llegint i comentant el contingut d'aquesta primera
tectes més grans de tota la història de l'arquitectura. 1 abans d'acabar, vull expressar el meu
la promrció número 3 4 de l'Escola Tècnica part del llibre "L'home i
quan vaig arribar a casa vaig començar a
cut revelador que el propietari d'una casa
la meva més profunda admiració per la seva reconeguda universalitat com un dels arqui-
millor record per a tots els meus companys de
de deixar-los a ell i la seva dona a l'hotel,
final de la pàgina 10 es podia llegir: "se m'a-
tecte català Antoni Gaudí i Comet, en el 150 aniversari del seu naixement, manifestant així
• • Valle-lnclàn, en una de les seves novel·les deia que el Palau Güell era "funerari, bàrbar i català". Rusinol va dir que els únics animals domèstics aptes per a la Pedrera eren les serps.
andalús. Aquella mateixa nit, després de sopar i
tes pàgines retre homenatge al genial arqui-
!)DEtSTATAniAïl:\K 1 H RELPON$ABLt EJL_ 1 ACTUAL PRüWlïAWO
1910, passejant pel pas-
d'Aparelladors de Barcelona, en el nostre 40è
seig de Gràcia, en desco-
aniversari de l'acabament de la carrera el
brir la Pedrera, va excla-
1 9 6 2 , encapçalada per la primera dona apa-
mar "això és massa!". Va
relladora titulada a l'Escola de Barcelona,
tornar de seguida a Paris
Carme Rivas, seguida dels meus entranyables
i, en arribar-hi, va fer una
i íntims Francesc Sabaté i Saumell, Antoni
la seva època, i entre
conferència de premsa, i
Casas i Soldevila i molts més. &
aquesta, grans intel·lec-
sense dissimular el seu
tuals,
com
és
Juan
enfuriment pel que havia
Ramon Jiménez que va dir que la Barcelona
vist a Barcelona va dir: "horrible, aixequen
Aquest article ha estat anteriorment
modernista "semblava el malson d'un arqui-
cases per a dinosaures i dracs!".
a la revista Volúmenes núm. 5 de l'Associa-
tecte català"; Valle-lnclàn, en una de les
El costat positiu i que va fer possible
seves novel·les deia que el Palau Güell era
l'obra de Gaudí, va ser el bon to d'aquella
"funerari, bàrbar i català". Rusinol va dir
època, en què els burgesos catalans exhi-
que els únics animals domèstics aptes per a
bien la seva posició social gràcies a la cons-
la Pedrera eren les serps. I és ben coneguda
trucció d'un gran edifici a i'Eixample de
l'anècdota del primer ministre francès Cle-
Barcelona, També va ser possible per la lli-
menceau qui en una visita a Barcelona el
bertat í la confiança providencial de Güell,
ció Provincial d'Edificis
de Constructors
de Granada
iano Lujàn Rodríguez
i
pubicat
Promotors
L'Informatiu PRIMERA Ç
Sistema ACA2 US VOLDRIA, EN PRIMER LLOC, agrair la difusió que heu fet del sistema ACA2, i en segon lloc felicitar-vos per la redacció de l'article aparegut a L'INFORMATIU
(primera quinzena d'octubre). Desde el Pla de medi ambient de la UPC, sempre hem confiat en el compromís ambiental del CAATB. Per a nosaltres, gent jove, que estiguem recolzats per professionals com vosaltres, ena ajuda a continuar endavant. ® Àlex Díaz Arquitecte tècnic Responsable d'edificació sostenible de la UPC. Director de projectes de DF-Studio
Felicitats!
"Es busquen arquitectes tècnics"
llocs de treball dins la nostra professió de capacitat tant per als homes com per a les M'HA SEMBLAT MOLT CORRECTE L'AR- dones, i així consta en molts d'aquests, on ticle referent al fet que els arquitectes tècnics la dona a la feina és encara més recta i tenen actualment una gran demanda al mer- rigorosa que l'home, i el més important és cat, però el que no s'hi esmenta és que la pro- que el resultat és idèntic ï de la mateixa fessió encara té un caire masclista. Personalqualitat, o encara millor. ment, en el pas d'uns quants anys, he hagut Ja sé que és molt difícil d'accedir a un de patir aquesta discriminació. He aconseguit dels llocs importants de les empreses sent arribar a un lloc de una dona. Recotreball amb e! triple nec que en la d'esforç que un home societat d'avui hi i amb un sou sempre ha molts impediinferior (potser perments i un d'aquè sempre tenia quests és el tenir poca experiència? dret a poder ser Quina casualitat). mares. Tot això fa Encara avui puc consque dins d'aquest tatar aquesta discrimón no ens tinminació. No fa ni guin en consideraquatre dies que vaig ció com caldria. anar a una entrevista Moltes vegade treball. El client ~—~*~ des quan veig això demanava específicament una noia, perquè li havien comentat que la hi podien pagar menys. Efectivament, la diferència de sou era d'entre 400 a 500 € mensuals menys respecte al que havia ofert anteriorment a un altre company. El resultat d'aquest l l x de treball s'ha resolt amb la contractació d'una noia estrangera, per un sou encara més baix del que se m'havia ofert (malauradament algunes dones no saben estar al seu lioc í ni tan sols aconseguir sobretot que se les respecti). No sóc feminista, però crec que hi ha
em pregunto; per què jo com a dona he de cobrar menys que un home per fer la mateixa feina, dedicant-hi el mateix temps o més que els homes? Per què cada dia hem de demostrar que tenim capacitat per fer aquesta feina? Jo crec que tots tenim dret a treballar, i a treballar bé. Deixem-nos de discriminacions i de sexes, que som al segle XXI! <©
L'iNFORhunu 228 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informabu@apabcn.es http:/Avww.a pabcn.es/intof matiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Uuïsa Selga i Carles Cariafià Director: Carles Cariaria Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet. Antoni Capilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Gabríeia Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull
Raquel Femàndez Arquitecta tècnica
Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64
HE REBUT L'INFORMATIU 225. A MÉS
£-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legí d'Aparelladors I
de l'article de Jordi Marlet, en el que he estat encantat de col·laborar m'ha agradat especialment la publicació del reportatge sobre l'estació de Lovaina. Vull felicitar a
Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 6 1 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99
tots els que feu posible L'INFORMATIU per la
magnífica tasca que esteu fent per a la nostra professió i per a la cultura. <$
Osona: PI. Major, 6.08500 Vic
Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 16 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10
Ramon Domènech
Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají
Arquitecte tècnic
Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Pena Vocals: Celestí Ventura
-..;.
i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany
^arquitectes tècnics parlen de
Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Hemolà Vallès Oriental: Esteve Aima Director general: Sergi Pons Els aiteris exposats en els articles signats són ò'exclusiva responsabilitat dels autors i no rep<esenten necessàriament
& m t .J: 4 jo •%
/—
r
r
.
l'opinió de L'Informatiu
Cantem per lapau 17 de desembre de 2003, a 2/4 de 9 del vespre Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona Coral Cantiga • Grup de Teatre de Roses • Ensemble Instrumental XXI L'entrada és gratuïta. Reserves a partir del 17 de novembre al Punt d'Informació del CAATB, telèfon 932 40 20 60 o informacio@apabcn.es, i a totes les delegacions.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Per estar al dia en el procés constructiu
10
OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE 2 0 0 3
Informa-te'n a: Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 formacio0apabcn.es www.apabcn.es
Rehabilitació i manteniment d'edificis Medi ambient i construcció sostenible Seguretat i salut en les obres Control i solucions de qualitat Planificació i organització Economia de la construcció Gestió del despatx professional Legislació i normativa de la construcció Projectes tècnics Interiorisme Informàtica i TIC aplicades al sector
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Informàtica i TIC aplicades al sector PRESTO I: amidaments, pressupostos i certificacions T30128 [Barcelona) Dates: de l'i al 17 de desembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 h Preu curs: 276.50 € Preu col·legiats |-15%): 235,0a €
Lobjectiu del curs és adquirir els coneixements necessaris per utilitzar el programa Presto per a l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres apticacions del programa, com són la planificació, la comparació d'ofertes i el control de despeses de l'obra. Igualment aprendran com passar informació i fitxers a d'altres programes informàtics.
Planificació i control de projectes amb Microsoft Project Utilitzar el programa Microsoft Project i rendibilítzar les seves aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió det temps i dels recursos són els objectius principals d'aquest curs. També es pretén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa, relacionats amb la planificació: el treball amb calendaris, l'ús del camí crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.
T40142 (Barcelona) Dates: del 2 al 18 de desembre de 2003 Horari! dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada:12 h Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%): 128.01 €
Medi ambient i construcció sostenible
Economia de la construcció
L'amiant en els edificis: riscos i solucions M103O1 IBarcelonal Data: 1 de desembre de 2003 Horari: dilluns, de 16-30 a 21 h Durada: 4 h Preu curs: 57.65 € Preu col·legiats (-15%): 49,00 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.
La presència de materials que contenen amiant és força freqüent en els edificis del nostre país i comporta uns riscos importants per a la salut de les persones. L'objectiu d'aquesta sessió és conèixer els materials que en contenen i saber què cal fer davant aquest problema.
B
Videoconferència a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic.
Control econòmic de l'obra G4O2O1 [Barcelona] Dates: 12,13 i 19 de desembre de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21.00 h, i dissabte, de 9.30 a 14 h Durada:12 h Preu curs: 173,00 € Preu col·legiats (-15%]: 147,05 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.
L'objectiu d'aquest curs és que el professional adquireixi una visió global de toia la informació econòmica que es genera durant el procés d'edificació. El curs se centrarà en l'establiment d'una metodologia que permeti al professional conèixer i analitzar les variables necessàries per assumir el control econòmic de l'obra. Aquest curs va dirigit especialment a professionals que treballin per a empreses promotores i constructores.
Els preus no inclouen el 16 % d'IVA COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
de L·JnforjrmtJij
PÀGINES
D'ASSESSORIA.
>O RMA CI
Renovació de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil [ ï ~ j exercici de ta professió d'a-
Aquestes obres han d'haver estat prèviament
convé mantenir la pòlissa actual, poden diri-
I L
visades o declarades en el Col·legi.
gir-se personalment a les oficines del Col·legi
parellador i arquitecte tècnic fa avui
^TS
I
SERVEIS
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 d'octubre Ca = 1,209 Propera actualització: 15 de novembre Mòdul actual: 303,50 €
L'Area de Serveis del Col·legi ha fet arri-
a Barcelona o a les delegacions o bé trucar al
Mòdul bàsic de referència
una assegurança que garanteixi la responsa-
bar durant el mes de novembre a tots els
telèfon 9 3 2 4 0 23 68 (Fax 9 3 2 40 23 57).
bilitat civil en què es pot incórrer per l'actua-
col·legiats mutualistes l'avís per iniciar el
En el full adjunt que ha enviat el Col·legi cons-
per al 2003: 310 € / m 2
ció professional, malgrat que la normativa le-
procés de renovació de les pòlisses de res-
ten les dades actuals del mutualista i es po-
gal no ho exigeixi, atès que, si no es disposa
ponsabilitat civil subscrites amb la Musaat.
den afegir les modificacions oportunes. Si no
d'una pòlissa d'assegurança, el professional
Aquesta manté les mateixes condicions que
es rep cap notificació personalment o per fax
haurà de afrontar la seva responsabilitat de
la pòlissa del 2 0 0 3 . Si es vol fer canvis com
abans del 15 de desembre, s'entendrà que es
manera personal, amb el seu propi patrimoni.
ara modificar la cobertura, la domiciliació
vol seguir amb la mateixa cobertura. <$
Avui, l'assegurança de Musaat garanteix
bancària o el pagador de la prima fixa, hi ha
absolutament imprescindible tenir subscrita
la responsabilitat civil que pugui ser-li exigida
temps fins al 15 de desembre.
més informació: Àrea de Serveis del CAATB
a l'arquitecte tècnic, de forma extrajudicial o
Els professionals que tinguin dubtes so-
judicial, derivada de les intervencions profes-
bre la cobertura que ha han d'escollir, si tenen
Telèfon: 9 3 2 4 0 2 3 57
sionals assumides i
drets a bonificació el proper any o bé si els
Assessories@apabcn.es
Data d'aplicació: a partir d e l ' l de març de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es
COOPERACIÓ central PRIMERA QUINZENA NOViMBRE 2003
Col·legis solidaris Els col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya destinen algun tipus o altre d'ajuda a la cooperació f j p Is cinc col·legis d'aparellaI E L dors i arquitectes tècnics de Catalunya fan cooperació de manera diversa. De les activitats del nostre Col·legi, ja n'hem anat parlant. Pel que fa als altres quatre, els que estan vinculats a fundacions destinades a la cooperació en l'àmbit de la construcció són el de Lleida i el de Tarragona, tot i que a Girona i a les Terres de l'Ebre també destinen ajudes a projectes humanitaris. El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida dóna suport a la Fundació Lleida Solidària, creada fa sis anys, a la qual destina el 0,7 del seu pressupost anual. La Fundació es basa en el voluntariat i té en l'actualitat 500 socis, uns 250 dels quals són aparelladors i arquitectes tècnics, pràcticament tots els col·legiats de Lleida, que hi aporten 10 euros l'any. També hi participen arquitectes, enginyers i delineants, a més de la societat civil. Els projectes de Lleida Solidària se centren en l'àmbit de la construcció i es desenvolupen tant en l'àmbit internacional com en l'entorn més proper, on aquesta fundació ajuda diverses en-
Construcció d'una escola a Bolívia.
titats socials. També s'organitzen i es participa en campanyes de sensibilització sobre
quiübrar les desigualtats socials que es pro-
de Comarruga. També elaborant una
l'ajut humanitari. En aquests moments, s'ha
amb una aportació de 12 euros a l'any. Pel
dueixen en l'actual marc d'economia de mer-
monografia de tecnologia constructiva d'e-
que fa al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
acabat un projecte a Argèlia i és a punt de
cat com a producte del model de globalítza-
mergència, que hauria de servir de manual
Tècnics de Girona, aquest destina una parti-
començar-ne un altre de construcció d'habi-
ció que s'està imposant. La Fundació, ac-
per a qualsevol que necessiti en un cas ex-
da anual dels pressupostos col·legials de sis
tatges i una vaqueria pensat per al retorn de
tualment busca el finançament per construir
trem fer una edificació senzilla, d'una plan-
mil euros a ajudes humanitàries. El Col·legi
persones desplaçades i refugiades a la co-
un hospital per a Medícus Mundi a la ciutat
ta baixa i un pis.
de les Terres de l'Ebre hi destina el 0,7 % del
munitat de Gora, a Bòsnia-Herzegovina, on
de Riberalta, en plena selva amazònica boli-
La Fundació Tarragona Unida es finança
ja s'ha col·laborat en anteriors ocasions.
viana, on ja va participar en la fase de pro-
bàsicament amb el 0,7 % del pressupost
jecte. En un àmbit més proper, la Fundació
col·legial í compta amb la participació de
treballa en el projecte de supressió de barre-
tots els col·legiats a Tarragona, uns 4 0 0 , que
A Tarragona, el Col·legi d'Aparelladors i
res arquitectòniques en els comerços del
s'estudia que col·laborin
Arquitectes Tècnics va crear el desembre del
Vendrell -preveu tirar endavant projecte si-
2 0 0 2 l'organització no governamental Fun-
milars en altres municipis de Tarragona- i fa
dació Tarragona Unida, que té l'objectiu d'e-
l'estudi de l'adaptació per als minusvàlids de
També a casa nostra
seu pressupost anual. ®
econòmicament
AMICS DEL NEPAL (www.amtcsnepal.org): ONG que contribueix al desenvolupament de la societat nepalesa mit- '
IDEES. Revista de temes contemporanis Centre d'Estudis de Temes Contemporanis*.^ Trimestral. Preu: 6 €
jançant programes de cooperació amb entitats d'aquest país asiàtic. Un dels programes més notables que realitza és el d'apadrinament de nens i nenes acollits en els diversos centres amb els quals col·labora.
N ^ ^
Revista de pensament, en català, que s'adreça a un
MOVIMENT DELS SENSE TERRA (www.mstbrazil.org):
públic que vol aprofundir en els debats intel·lectuals d'a-
L'MST brasiler és un del grups socials més forts de Llatinoamèrica. Agrupa milers d'a-
vui.
Els seus articles contribueixen a construir un espai
gricultors sense terra que volen una reforma de la llei, per redistribuir la propietat de la
per al debat i la reflexió des de la pluralitat i amb la men-
terra brasilera, on menys del 3 % de la població posseeix les tres quartes parts del sòl
talitat oberta a noves aportacions. Això vol dir que s'hi pot
cultivable del país.
trobar idees contraposades, com per exemple en el debat sobre la globalitzacíó del número 17, entre Bernard Cassen, president d'ATTAC França i director de Le Monde Diplomatique, i Xavier Sala i Martín, catedràtic d'Economia a Colúmbia i col·laborador de l'FMI. ®
AGÈNCIA ESPANYOLA DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL (www.aeci.es): Ajudes i subvencions de l'AECI a les ONG í altres entitats, legislació, acords, programes de cooperació, beques, publicacions.
Quadern central PRJMERA QUINZEI
MIREIA TAIXÉ
"Quan viatjo sempre evito comparar" Conèixer l'altra cara de la moneda fa valorar més la nostra professió Mireia Taixé (Igualada, 1973) és una arquitecte tècnica que sempre ha estat interessada en el món del voluntariat. Va participar a Tinerhir (el Marroc) en el projecte de conservació del patrimoni arquitectònic de la humanitat per la UNESCO de la Vall del Todgha, impulsat pel CERKAS marroquí, el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i la UPC. Des de la delegació de l'ONG SED, a Igualada, en l'allotjament d'una dotzena dels africans que s'havien refugiat a la plaça de Catalunya de Barcelona el 2 0 0 1 . Els van acollir en un poble al costat d'Igualada, on alguns han trobat feina, tot i que encara estan tramitant els papers. L'any passat va cooperar en la construcció de dos mòduls d'una escola a Bolívia. Arquitecta tècnica liberal, Taixé creu que si et pots dedicar a construir habitatges per les persones del primer món, també val fa pena conèixer l'altra cara de la moneda, veure com viuen al tercer món "on és molt més important tenir una aixeta d'on surti aigua a prop de casa que no pas el seu dis-
Mireia Taixè amb uns nens de la ciutat de Potosí, l'agost del 20Q2
seny, que és potser el que més ens importa aquí". Conèixer de prop aquestes contradiccions li fa valorar més la professió.
Què en va aprendre, de l'experiència amb els
• • "...la immigració és molt complicada i el Govern ho està fent molt malament, perquè passa la responsabilitat a la societat civil."
immigrants de Barcelona? "Que la qüestió de la immigració és molt
ai màxim, però ells desconfiaven molt de no-
complicada í que el Govern ho està fent molt
saltres i no acabaven de dir la veritat sobre
na millor climatològicament que les cons-
malament, perquè passa la responsabilitat a
la seva nacionalitat, per por de ser expul-
truccions que hi fan ara, la conservaran."
la societat civil, i també les dificultats que
sats. No obstant, després de mig any van
hi ha per entendre't amb una persona que és
sincerar-se i ara són amics nostres."
Per què no saben apreciar aquests avantatges?
d'Àfrica que ha vingut aquí per guanyar-se la vida perquè li han venut aquesta idea. Al-
ble perquè els materials són d'allà i funcio-
• • "Quan vaig anar a Tinerhir treballava en una empresa constructora on hi havia marroquins. En tornar, tenia una visió dels marroquins totalment diferent."
"Per la influència tan gran de la televisió, Els habitatges tradicionals construïts amb tara
de la immigració, de la gent que toma al Ma-
jo intento entendre una mica com viuen i
guns d'aquests nois potser han tardat cinc
de Tinerhir, que vosaltres vèieu com a qualitat de
rroc per passar-hi les vacances des de França,
sempre evito comparar i sobretot
anys per arribar fins aquí. I un cop aquí co-
vida, alguns dels que hi viuen els perceben com
l'Estat espanyol o Catalunya. La gent hi torna
Quan vaig anar a Tinerhir treballava en una
mença la lluita pels papers, per una feina,
a un desprestigi. Quina seria l'actitud correcta?
i els demana: què feu vivint en cases de
empresa constructora on hi havia marro-
fang?, i els explica sobretot les coses bones
quins. En tornar, tenia una visió dels marro-
d'aquí. Ara tenen models per imitar."
quins totalment diferent. Aleshores entens
per un habitatge digne... Una altra cosa que
"És difícil de dir. En algunes de les cinc
vaig veure és que els immigrants africans te-
cases que vam visitar, hi havia gent que en-
nen un instint de supervivència molt desen-
tenia que el seu habitatge era un patrimoni
volupat. Des de SED els vam intentar ajudar
que calia conservar, Crec que cadascú ha de
Com pot escapar el cooperant de l'actitud pa-
viure on vol i no es pot canviar la seva men-
temalista?
• • "Crec que cadascú ha de viure on vol i no es pot canviar la seva mentalitat. Ells reben influències i canvis i s'hi adapten de la millor manera que saben."
talitat. Ells reben influències i canvis i s'hi
perquè volen venir, millorar." &
"Suposo que és molt difícil. Quan viat-
adapten de la millor manera que saben. Si veuen que adaptar-se significa fer una construcció amb blocs de formigó, grans finestres i una pati molt gran, doncs ja els està bé, encara que a l'estiu hagin de dormir al terrat, per la temperatura tan elevada que hi ha a l'interior de l'habitatge. Però si veuen que poden arribar a treure un profit de l'arquitectura tradicional, que és més sosteni-
Participa! iniciativa de la ional és i st apartat de coopera1CÍÓ il Comissió 07 del Col·legi, que us convida a fer-li arribar les vostres idees i els vostres suggeriments a través del correu elctrònic:
comissio07@apabcn.es
jutjar.
HORES
EXTRES
QUINZENA NOVEMBRE 2003
Un futur que fa riure fi
a narració que dóna títol a
fins i tot quan no els veu ningú. Treballen en
Senda Viva, on hi ha cinc àrees temàtiques
! I — aquest recull de relats explica la histò-
les Atraccions Remotes del parc, on també
-l'estació de trens, el vell poble, la fira de
minari on es teatral i tza les dificultats: actors
ria d'una parella (professional, no sentimen-
hi ha altres llocs atractius pels visitants com
bestiar, la granja i el bosc- que reprodueixen
que interpreten a Ploraner, a Capficat, a Cul-
tal) que viu en una cova d'un parc temàtic,
L'Ermita de la Muntanya del Savi o el Cam-
el medi natural navarrès. Sol Melià ha refor-
pa els Altres dels seus Quilos. A El final de
on es comuniquen de manera prehistòrica,
pament dels Pioners. Al protagonista í la se-
mat dos dels seus hotels, el Sol Melià Pin-
FIRPO en el mundo el protagonista és un
GEORGE SAUNDERS
Pastoralí
gúinos de Menorca i el Sol Mírlos Tordos de
parc els llença cada dia una
Mallorca per ambientar-los amb els motius i
nista serveix taules en un centre comercial
cabra morta; mentre ell la
personatges de la sèrie de dibuixos animats
on els cambrers van sense camisa i segons si
prepara, ella fa foc. Després
Els Picapedra. S'hi pot menjar filet de bron-
resulten més o menys atractius a les dones
ell es dedica a pintar un mu-
cosaurio (un succedani, esclar), les habita-
-segons el negoci faci més o menys caíxa-
ral de caça. De vegades no
cions estan decorades segons les últimes
segueixen treballant o són despatxats. La in-
els llencen la cabra i alesho-
tendències de l'edat de pedra i les piscines
felicidad del peluquero ens explica la histò-
res han de refiar-se dels Crac-
i els jardins són com els de Pedra i Vilma,
ria d'un perruquer que s'enamora d'una noia i després descobreix que està massa grassa.
kers de reserva, que són com
Pablo i Betty. El visitant pot llogar un tron-
succedanis de les baies i els
comòvil. Vol més exemples? El nou ocea-
La seva mare no aprova la relació però ella no
cucs, que no han de menjar
nogràfic de València,
aprova a la seva mare, A La cascada seguim
però sí fer veure que mengen,
Aventura, Terra Mítica...
sitant observant-los. Qui els té controlats constantment és la direcció de l'empresa, que és implacable: cada dia han d'omplir un Imprès d'Avaluació Diària del Rendiment de la Parella i els cobra per recollir-los la merda. Això sf, els aconsella que mengin menys per reduir la seva Bossa de Residus Humans.
Disneylandia,
Port
En les altres cinc històries d'aquest recull de narracions, Saunders torna a retratar amb sarcasme aquest món absurd que ens sembla irreal però del que ja en tenim exemples. Retrata un model de vida infantilitzat,
La narració, molt diverti-
un món com el que descriu podria arribar a ser veritat. Ja
per un adjectiu en comptes de per un nom propi; només se m'acut com a similar el cas d'Emirats Àrabs-, del que ara no en faré una
pessimista. I Saunders, amb el seu sarcas-
sap fer parlar, actuar i pensar els seus per-
centment
per una empresa informàtica. Però encara té
D ' A R T
Ricard Vaccaro: escultura urbana cíó del dibuix i de les línies escultòriques, materialitzades en maquetes i escultures de dife-
posicions del Col·legi, coincidint amb la jorna-
rents formats. Per primera vegada, s'exposa el
da PrelV Siffacus 2003, analitza el procés de
conjunt d'obres ubicades a Barcelona, Cabrils,
creació, realització i producció de les obres de
Castelldefels, Cornellà i Viladecans. En totes
Ricard Vaccaro plasmades en diverses dimen-
aquestes escultures hi destaquen
sions i concebudes per a espais urbanístics i
de materials i el seu domini a l'hora d'apiicar-
la recerca
arquitectònics. De les obres s'ensenyen els es-
los a obres de grans dimensions, realitzades
bossos i pintures prèvies, com també l'evolu-
entre els anys 1990 i 2003.
Ex posició INTIMITATS COL·LECTIVES
Dates: del 27 de novembre al 3 1 de desembre Inauguració: 2 6 de novembre, a les 2 0 h. Oberta a tothom Horari: de 8.30 a 19 hores Uoc: Sala d'exposicions del CAATB. Bon Pastor, 5 (Barcelona) Punt d'Informació: Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0 • cultura@apabcn.es
®
un nen; ell, que no sap nedar. ®
Narracions PASTOMUA
George Saunders. , Literatura Mondadori ' 1 6 8 pàgines. Barcelona. 2 0 0 1
A Winky, Neil Yaniky és un paio de tren-
va feina de soldador de peces a tant la peça
I L
trat. Acaba llençant-se a l'aigua per socórrer
mirades critiques positives.
ta anys que vol alguna cosa millor que la se-
T T exposició, Intimitats col-lec-
nens, Si els somriu, pensaran que és un pervertit; si no els somriu, que és un vell frus-
sonatges, és un exemple de que hi pot haver
ho és? Llegeixo que a les Bàr-
temàtic
travessar uns jardins perquè està ple de
crítica fàcil, més que res perquè no cal ser
denas Reals han obert reel parc
el passeig d'algú a qui li incomoda haver de
el d'Estats Units -per cert, un país definit
me que no embafa, amb la frescor amb què
da, fa que un es pregunti si
tives, que es podrà veure a la sala d'ex-
nen inadaptat i A Robles de Mar el protago-
va parella l'administració del
encara que no hi hagi cap vi-
E S P A I
un problema més gran, í per això va a un se-
Periodista jmariet@msn.ct
HORES
JO
EXTRES
CULTU RA 1 OCI
T ' H O
Quadern central PRIMERA QUINZE
P E R D I S
Les beceroles de la fotografia
E
l Museu Frederic Mares pre-
placa de vidre era el suport de l'ambrotip,
senta una selecció del seu fons fo-
mentre que el ferrotip usava una placa de
togràfic amb l'exposició Retrat del passat,
ferro pintada de negre i era el més popular
que es pot veure fins al febrer de l'any v i -
entre la població. El paper a l'albúmina,
nent. La mostra fa, a través de les més de
amb què s'obtenia una definició molt més
4 . 5 0 0 peces relacionades amb l'univers de
gran, va acabar substituint les altres tècni-
la fotografia que Frederic Mares va arreple-
ques fotogràfiques.
gar al llarg de la seva vida, un recorregut per
Com ja s'ha pogut comprovar en aques-
diverses tècniques fotogràfiques aparegudes
ta ressenya, el lloable de l'exposició és do-
entre el 1 8 3 8 i el primer quart del segle XX,
ble, ja que, des del punt de vista acadèmic •
de manera que es poden veure des d'alguns
es mostren algunes peces originals que per-
precedents de la fotografia actual, com ara
tanyen a la col·lecció del Museu, mentre
els anomenats daguerreotips, realitzats amb
que des del punt de vista lúdic es proposa al
plaques de coure argentat, fins a imatges es-
públic visitant un divulgatiu viatge per la
tereoscòpiques fetes a principis del segle
història de la fotografia, des de les tècniques
passat.
emprades fins als estris utilitzats en diverses èpoques.
El plat fort de la mostra és el daguerre-
®
otíp, l'invent revolucionari en el tractament de la imatge - a partir del suport d'una placa de coure platejat- que Daguerre va presentar
Exposició
a París l'any 1 8 3 9 . Pocs mesos després, Ra-
RETRAT DEL PASSAT
mon Alabem, un gravador barceloní, va ser l'encarregat de portar la primera camera i n -
Museu Mares (PI. Sant In, 5-6. Barcelona)
ventada pel mateix Daguerre - u n a altra de
Fins al 2 9 de febrer de 2 0 0 4 - - .
les peces exposades a la mostra-, que suposaria el primer daguerreotip a tot l'Estat espanyol. La difusió i l'acceptació del daguerreotip a Barcelona va ser tan ràpida que els
Grup de nens. Albúmina. Àlbum MFM S-6305
fotògrafs s'esbatussaven per aconseguir els pisos alts de la capital catalana a la recerca
convenient que necessitava un temps d'ex-
daguerreotip, l'equivalent a 10 dies de sou
de Is llum natural, tan necessària per als posició massa llarg -uns 2 0 minuts als ini-
d'un treballador. Juntament amb el dague-
seus estudis de fotografia.
c i s - i el que en resultava era una peça úni-
rreotip, van coexistir els ambrotips i ferro-
ca. La mostra recorda també l'alt cost del
tips, "els germans pobres del primer". La
No obstant, el daguerreotip tenia l ' i n -
T R E N C A ' T
L A
Antoni
Capiila
Periodista intormdtiu@spabcn.
C L O S C A Cal trobar els 8 punts clau amagats
HORITZONTALS: 1.És fonamental distribuir-los sobre el terreny abans de construir. 2. Forat o obertura d'un conducte. Indici d'incendi. 3. La punta del regle. Tal i com arribà al món.
a la graella inferior. Cada número '
indica el nombre de punts clau que
Com un ou. 4. Amb el valor més gran possible. Mític exjugador de bàsquet blaugrana. 5. Llacuna ribagorçana formada per
hi estan en contacte (en vertical, 2
erosió glacial. Munió de persones o ramats. 6. Despertador rural. Si te'l criden val més que t'aturis. 7. Acaba amb l'alcohol.
3
Organització mundial saludable. Albis, vitro o extremis. 8. Líquid incolor utilitzat com a dissolvent en pintures. A mig
4
camí d'Itàlia. 9. La primera pecadora. Els esquimals no saben ben bé què és. 10. Devota de la congregació. 11. Resina
5
fòssil per a objectes ornamentals. Setí tallat arran.
VERTICALS: 1. Màquina de pastar, però no fang sinó morter. 2. El més negre es porta a refinar. Responíem del crèdit bancari. 3. Construcció individual, però no en vertical sinó en
_ '
horitzontal. Entre roig i groc, com el pèl del lleó. 4. Inciti el toro a envestir. Present nadalenc empresarial. En el punt de
•= • I
horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
0 1
> •L
5
0 2 3
mira. 5. La punta del mirall. La d'obra és potser la més treballadora. Vora d'un desnivell de terreny. 6. Viu en els pisos
4 4 1
2
" 9
encara per moblar. Gestió 0 diligència per fer un espai de vianants o zebra. Vocals doloroses. 7. Ens demostra que el 1 0 1 •
pla no és horitzontal del tot. Humor serós que flueix del licor. •
8. Doble escaire. Molt gustosa, tota ella. 9. Material molt eficaç 1 1 : per segellar. Carta amb fama de tramposa.
1'
2
3 •
4V
• -SOLUCIi IONS
v t · "<l|Ed Ï O X U ]N E UJ3AÇIBAV "JO Z B "UI SHO "10 'Z OllV ïieQ '9 '39|dV "9
d v -j. -9 -Jtt)| USAIN L IV 'sed "<»3 :s|B0|M3A 'sey a i q w v u 'BSO!6üau 01 'ooey 'BA3 6 "et| f IEAQ " N U t ï 'PWO Z "Siueuieuod' i :s|eiuoz}Mi>H
0
•
42
3
4 *
•
•
•
t> •
•
• s • 0'
e
P
•
z
• Z•
1
0 1
SERVEIS Quadern eentraï PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003
Petits anuncis
Serveis al professional • Aixecament d'estat actual " Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net
Informació tel.: 932 40 23 76 Perspectives
Delineació de plànols
Professionals de 3D dedicats exclusivament 3: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - foto muntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17
S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Perspectives professionals en 3 D
Professionais amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta Serveis per a taxadors -disseny de tanques publicitàries amb la Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la de- vostra perspectiva. lineació dels seus croquis en menys de Ens desplacem per tot Catalunya. 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens Complim amb la data d'entrega adaptem al seu estil. Experiència de més SCRIPTIVA • 934 59 46 17 de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. scríptiva@scríptiva. com Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 www.scriptiva.com Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Teh 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Telèfon: 937 50 93 71 Mòvil: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45* Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAO 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions. TRESDCAD • Telèfon-. 938 79 65 61
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63
S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a direcció d'obres i col·laboracions en oficina tècnica, amidaments i pressupostos (Presto), seguretat, etc. Dedicació a temps parcial o free-lance. Tel. 639 700 540
Aixecaments plani mètrics i topogràfics de solars i terrenys. SANDGELS, SL Tel/fax 934 263 591 sandgels@yahoo.es
Serveis tècnics de topografia Enginyeria especialitzada en topografia s'ofereix per fer aixecaments topogràfics, replanteig, control i cubicació d'obra, actualització As-Built, aixecaments d'interiors d'edificis, fotogrametria arquitectònica, SIG, peritatges judicials. Pregunti'ns, tenim SOLUCIONS. ENGINYERIA MIRALLES i GONZALEZ Sant Cugat del Vallès Tel.: 936 7514 02 info@enginyeriamg.com Estudi d'arquitectura Estudi jove d'arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d'experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s'ofereix per: - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos • Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d'habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - etc. Complim amb les dates d'entrega Estudí_arquitectura@terra. com Judit 696 46 55 37 Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04
Es comparteix despatx Es comparteix despatx amb arquitecte tècnic, de 50 m*. c.Llançà. M. Beltran
Telèfon: 639 757590 Lloguer de despatx Es lloga despatx al C/Alcalde de Móstoles, 29 (al costat del metro PI. Alfons X). Telèfon: 608 93 84 70 Es ven àtic S'ofereix àtic en venda, amb una superfície de: 102 m* + 44 m ! de terrasses, i àtic de 85 m2 + 37 m* de terrasses. Plantes diàfanes. Situació: Consell de Cent, cantonada Pg. de Sant Joan. Telèfon: 699 05 97 66 Solar en venda Solar en el centre de Ripoll amb dues façanes. 615 m ! edificables + 80 m2 de jardí. Preu: 130.000 € Telèfon: 699 05 97 66
S'ofereix arquitecte Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d'estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions. Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com Serveis al professional
Estudis de seguretat
Topografia S'ofereix arquitecte tècnic
Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega. 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva. com
- director comercial o cap de vendes - formació xarxes comercials - control d'obres (tècníc-econòmic) Dedicació completa Tel. 680 97 11 12 e-mail: angelsagrera@terra.es
Empresa de gestió d'obra realitza amidaments i pressupostos d'habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti'ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 Mòbil: 679 06 55 61
Arquitecte jove s'ofereix com a delineant d'autocad, utilització de paquet office 2000, maqueteria, etc. Responsable i capaç per afrontar noves metes i feines. Habilitat manual i intel·lectual, amb desitjós de superació. Gustavo • Telèfon: 659 17 42 83 S'ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s'ofereix per a treballs varis: estudis, estudis bàsics, plans í coordinacions de seguretat i salut; projectes i direccions d'obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdul·les; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040 S'ofereix director comercial Amb àmplia experiència al sector industrial de l'àmbit de la construcció, s'ofereix per:
S'ofereix estudiant Estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica, pendent del PFC, s'ofereix per treballar. Telèfon 637-00 30 00
S'ofereix estudiant Estudiant d'arquitectura tècnica amb 3r curs finalitzat i pendent del projecte fi de carrera, s'ofereix per a treballar en contracte de pràctiques universitat-empresa. Gemma * Telèfon: 933 02 29 28
entral PRIMERA QUINZENA NOVGMI
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Teifiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informà-
tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats po-
sica que poden obtenir tant el col·legiades com les societats professionals.
tic (impressores, escànners) de qualitat,
Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Vi-
den gaudir d'uns descomptes excepcionals
Informació: Departament CECOTOIL. Telè-
ofereix als arquitectes tècnics preus molt
ladamat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10
que s'aplicaran sobre el preu final que marqui
fon 937 36 60 00. www.cecotec.es/ceco-
avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-
82 80. informatica@carrier.net. www.ca-
el sortidor de les estacions de servei de la xar-
toil. Contractacions al Servei d'Informació
presa. L'oferta es fa durant un temps limi-
me.net/I-informatiu.
xa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El
del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. infor-
pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-
macio@apabcn.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de
Lampo
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu
Muntaner, 479-483, 5-4
d'oferir als col·legiats un descompte d'un
Telèfon: 932 11 03 00
Els col·legiats poden gaudir de tarifes
10% en l'obtenció de certificats mèdics. L'acord permet els descomptes fins al 31
Didac
de desembre de 2003. Per beneficiar-se
Tenor Massiní, 1-3,1
del descompte cal identificar-se com a
Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65
col·legiat en sol·licitar el servei.
imail.es
Serveis d'ortodòncia més barats
cietats professionals i les empreses.
especials en telefonia mòbil Movistar a par-
Informació: Departament CECOTEL. Telè-
tir de l'acord de col·laboració signat el fe-
fon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.
brer passat entre el CAATB i la patronal CE-
www.cecotel.com. Contractacions al Servei
COT. Poden gaudir d'aquests avantatges els
d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40
col·legiats i col·legiades amb IAE, les so-
20 60. informacio@apabcn.es
Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels
Descomptes d'entre un 10% i un 2 0 %
miliars directes dels col·legiats. Per a més
Diversos tipus de descomptes sobre la
en e!s serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.
informació, telèfon: 932 0 1 61 62 (Barce-
tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central
Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són
lona) i 938 70 7 6 73 (Granollers).
de Reserves d'Style, tel. 902 44 44 70.
Informació: www.hotusahotels.com. Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es
de franc. Aquest acord també inclou els fa-
Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s'identifiquin
lona i Nacional de Catalunya els dissabtes
amb el carnet del CAATB a les taquilles de
a la tarda, es farà un descompte d'un 25%
l'Auditori obtindran un descompte d'un
sí es fan grups de més de 25 persones. Và-
10% en la compra d'entrades. A més, en
lid fins al 3 1 de desembre.
els concerts que faci l'Orquestra de Barce-
Informació al telèfon: 932 47 93 00
Còpies de plànols a bon preu
Un equip de professionals Dirigits a infants, adults i gent gran • INFERMERES
• FISIOTERAPEUTES
• AUXILIARS D'INFERMERIA
•LOGOPEDES
• AUXILIARS DE GERIATRÍA
•PODÒLOGS
- CUIDADORS
• PSICÒLEGS...
El Col- legi h ptecal identificar-
ol-laboi•aciò j quet ilS COl
se com a col·legiat en sol·licitar el servei.
dedesc:ompt
Bramona. Telèfon: 934 39 65 61 • Fax: 933 22 16 23
Turisme rural Descompte d'un 10% per a les esta-
cap de setmana a la muntanya.
des a la masia de turisme rural Ei Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,
Telèfon: 609 613 430.
d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un
www.elripolEes.com/elmuig
Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes
Cal presentar el carnet del CAATB a
tècnics col·legiats condicions econòmi-
qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.
ques avantatjoses i serveis especials en la
Podeu consultar les condicions de paga-
contractació de vacances:
ment a 3 mesos sense interessos, amb la
•
Un descompte del 5%, en paquets tu-
targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure do-
rístics, tant d'ofertes com de catàlegs.
miciliació bancària.
•
Un descompte del 3% en els catàlegs "Vacaciones Barceló", a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l ' l i %}.
Informació: dzcatalunya@barcetoviajes web www.barceloviaje5.com
Atención Sanitària Domiciliaria
QUINZENA NOVEMBRE 2003
Material informàtic d'interes professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a
als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de i'empresa. L'oferta es
la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo
fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:
Ordinador de sobretaula
Ordinador de sobretaula
Portàtil
Carrie A P I
Carrie AP2
FUJITSU
PENTIUM 4 . 2,53 GHz
Pentium* 4 2,53 GHz
Característiques:
Característiques:
PENTIUM 4 . 2,4 GHz Característiques: •
256 MB RAM DDR 333
•
DISCO DURO 80 GB
DISCO DURO 40 GB
DISCO DURO 120 GB
PANTALLA TFT 15"
T.GRAFICA GFORCE 4MX 440
VGA 32 MBTV-OUT AGP
128MBDDRTV-OUT
•
LECTOR CDX52
DVD 16X48 LG
•
T.S0NIDOAC97
•
MONITOR 17-CRTGNR
•
TECLADO W-2000
•
256 MB RAM
512 MB RAM DDR 333
COMBO ( DVD+REGRABAOORA) T.GRAFICA ATI MOSIUTY RADEON 9000 6 4 MB DDR SALIDA TV PUERTOS FIREWARE + 2 X USB 2.0
REGRA8AD0RA 52X24X52 LG
T.REO 10/100
T.S0N1D0 AC 97
•
MOUSEPS/2
Preu especial col·legiats: 495,00 euros
MODEM 56 KS
MONITOR TFT 15" LG MULTIMEDIA
WINDOWS XP HOME EDITION
TECLADO + RATON iNALAMBRICO
WORKS SUITE 2002+ANT!VIRUS NORMAN 5.1+ NERO 5 CD MAKER+
LOGITECH DESKTOP DE LUXE OPTICAL
WIN DVD 4.01+ ADOBE PHOTOSHOP ELEMENTS+ACROBAT READER.
Preu especial col·legiats: 995,00 euros
Preu especial col·legiats: 1.440,00 euros
J
•nu.n.'EMí.MC Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del profes-
de l'empresa Carrie (www.carrie.net/l-inrormatiu) les característiques actualitzades cada set-
sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els
mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,
preus poden patir variacions {habitualment a la baixa}. Per això es recomana als interessats
els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legials que
comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web
vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.
Ofertes i descomptes Especial! pera col·legiats Preguntar
IEM noMtr&M aftíi u*m sroLlegímts
n-
semanalm
| nww.carrie.net/l-informatiu IVA No Inclòs
I
Tableto gràfica amb monitor Incorpora S12 nivells de sensibilitat de pressió A Sèrie o USB COMPATIBLE AMB Windows 98/2000/NT Macintosh Silicon Graphics
Tel: 93 41O 82 8O Fax: 93 41O 91 58
Quadern central PRIMERA QUINZEryA fíOVEftíaE 2003 í£
Subscripció a L'Informatiu pei^no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori , de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, em pleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteula per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76
Subscripció a L'Informatlà Dades personals
Adreça
_
Pob1acirj_
Quotes
/'
D
quota normal à'l pagament de 25 €
D
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 €
Forma de pagament D
domiciliació bancària
banc/caixa múm de compte (s'han d'en
M I M M M I LU M M M M M adreça
_
població _
APACAR
nformació i assessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • •
•
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de teasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l'assegurança.
Informació
Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
T
G U I A
I VA
B u s q u e s u n a empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
f • ESTRUCTURES
ALUMINOSI
1 ï."™™»
Alsina
tel +34 972 843 467 Garantia total en pavimento de modero ,l)J.Ll S3
SOLUCIONS EH ENCOFflATS
PLANAS
ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en Cot Camí de Foni Freda E/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
ffC0INTEC5
d e f i n t u
ESTRUCTURÜ/COnOU/JI. FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FOHMIGÓ
Tel.93.308.83.85 ™»intecs.o
vw.codepgq.coni
into@codepQn}.corn
Aplicació (àdl, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica i química Antipds Impermeabintzals Higiènics Reparació fàcil de forats I esquerdes Fem el terra bo fc£ï1 segons UNE EN ISO 9001 1 — 1
>u a roca®
*
Recobriments per a sòls industrials
REHABILIT
• HUMITATS
^Capil.larilat r: Condensació
• FUSTA
•FAÇANES
-• Neleja -Evitar cgloms -. Ptatccc ú Antlgmffiti
Av. Sant Julià, 206, nau 7. Pol. Industrial Congost • ESTRUCTURE 300.000 m' de I M H O I e-mall: astra-quim icaOaatradur.com
S3 FM.9Ï43STÏÍS s-mllh nhatjlDtgra
PRfFBBRIGlTS
mMHk
ReVIAL
QERCflS/V CONSTRUCC1ONES
Tratamiento para la aluminosis
fMNSO, 11 5" A • Tel. [93| 426 98 98 (3 líno fox|93|423 94 13 • 08015 Barcelona
Refuerzo de vigas de madera htlp J/www.pavImenlBIuropaik. cu
C/Goya, 41 bapa • 08204 SsbattíHl (Sol)
&MAPEI AOHESJVOS • S H 1 A D 0 M S • PROOUCTOS OUtMICOS PARAIACOKSTRUCCIÓN
IBERMAPEI, S A Pi. Cotduna, 20 - 5" Planta 0B002 BARCELONA Tol.: 93 343 50 50 - Fax: 93 302 42 29 E-mail: ibormopeieibermapoi.ci
AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
[.:,:,1.,1111 PAÏ1NDUS, S . A . PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
A í n O A H I U a U D O H S I MORTERS DE RESIHE
yiLKORPWN
TERRATZOS CONTÍHUOS
PUtaTttuan. 1 1er.
LSminas Re«ib!es de PVC-P para la Impermeabïïización P5 Torras y Bages, 106 E-O803O BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fa»: 93 34617 13 E- Mail: sas@sas-sa.corr
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 B48 40 00 - http://www.alkor.es
FAÇANES CONSTRUCCIONES EN MADERA ALUCOBOND FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQUIPAMENT
DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio Alcun Aluminio Esparia, s-aPoligono InduMtiBl El Pla Rio™ de Can P s h l » , 24A lal. 93 6ao 27 25 0B7SO Molins de Roi lax 93 660 07 43
HORMIGON BARCELONA - Polígono Industrial Ponl Reixat, San Just Desvern • Tel. 93 37116 98
Slstemas de reparación estructural de forjados I Sustituclón funcional de viguetas Pol. Ind. El Camí Ral, pasea Fenocarril, n°383 C.P.: oasso GAVÀ (Baicelona) I.: (+34) 93.633.36.50 /Fax: (t34) 93.633.4037 intBfnot wffl. i r Mx^iooviçja.cofn E-mail: nMcanovlga®tamansaeom
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
HilPERGO Pergo Iberia. Av. 5omosierra, 2 2 i a j o dcho. Poligono Indusrrld Sur 28700 Son Sebostión de los Reyes. Madrid Telefono: 91 577 79 96 Fax: 91 577 78 21 www.pergo.com
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU El sistema de renovació de sostres
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57
la
teva
solució
professional CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABIES
Tinger, 26 - 08016 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St. Miquel, 14 • 43004 Tarragona - T. 977251880
Diputación, 390392 • Telefono 93 344 08 00* Fox93 3 ^ 0 8 0 7 * 0 8 0 1 3 Barcelono
V RESTAURAOÓH DE: PÉTBEOÏ t CEftAMICO*
AGUA - GAS - ELECTRICIDAO
S
93 441
33 30
;
QI««»I.1»2I,I^OI-080)4BABCEL0NA
Fn:93«133M-www.lilhc»™.™
INSTALADOR Al/TORIZADO
nSLeynaers
M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL
' ALUMINIUM Medas. 1 - P. I. Suroesla 08192 Sani Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 vww.aljmlriisvalles.com info@aluminisvalles.com
PRESUPUESTOS SIN COUPROMISO
ÜÜREPAIR CARE •Os v S T E r\/i s
ESTUDIÓS GEOTECMCOS
CENTRO INTERNACIONAL DE REPARACIÓ N RESTAURACrdN CON NUEVA TECNOLOGIA r. MtJI limolo, i
• AWUIÍUS TWOCRÀFIC5 •Acceswws
• NlVELL-LÀSER
SISTEMASTÉCNICOSDElLUMINACIÓNSjt.
Treinto anos aportando soluciones, con Garanlios y Seguridad: Vsnlanos, Puertas, Facnodos, Borandillos, Verandas, Mallorquinas... TECHNAL tíene la sohdón para Usted, y si no, h inventarcmoi. 93 573 77 77
u OFICIAL
• AKIMDOK fxíamihics
Lo Red Aluminíer Technal son proFesio-
construcciones
profesíonalidad en coda reolizacíón.
BETLINSKI S / L
902 902643
• Reparacions Estructurals. • Manteniments Industrials.
Camino Fleal de Caldas. 34 0B184 PALAU DE PLEGAMANS (Barcotona)
• Rehabilitació I Interiorisme.
Tol. 93 864 35 53 • Fiu 83 864 35 « - www.Wansofj
MEMMÍ
• Personal i Tècnic propis.
25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Pompeu Fabra. 7-g.locai 2> 0B024 I Tel 93 213 76 46 - 93 213 54 04 - Fax 93 210 0201 e-mail: belflnsMOalrtelnet
INTERIORISME
Sistemas de carpinteria de aluminio Peiülería para:
Cabarrd Germans
Prawpuestoa ún compronJu 384 bajca Barc Ce E-mní aLmí
Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini
COALSA
Clra. Torre Romeu, s/n* 08202 Sabadell tel. 93 748 48 3B fax 93 726 07 61 www.gabarro.com
M I T J A N S AUXILIARS I
BGH. GEO-INGENIERIA
Tel 937207900 Fax 937II9628
H c l
Fareil Germans Ebenistes des de i 960
Estudiós Gcológicos Estudiós Geotécnicos Estudiós Gcofísicos Auscultación de Cimentacloncs
SISTEMAS DE DIC
P H I L I PS Cdraagi, 1B9
• E l
incaima
INFORMÀTICA
Tel.
09038 BARCELONA
31 430 S2 93
FAX 93 322 33
17
e-rra.il gBperSmx2.redoslt.es
ROBOT MILLENNIUM, ANSYS+CIvilFEM
VICAIMA - PUERTAS Y DERIVADOS, S.L Edificlo Cotomina Calle S. BemanJo 97/99, 2° C1 28015 Madrid - Eapafia Tel. 914 480 526 • Fax 914 480 459 vicai mapuertas6vlcaima.com www.vicalma.com
CONSULTORIA Y OISTRIBUCION DE SOFTWARE PARA C A L C U L O DE ESTRUCTURAS DE
EDIFICACION E INGENIERIA C M L
HGESQNDS.A, ESTUDIS OEOTÈCN1CS
clsterrca 189 - 28OJ5 MADttO fet 91.386.23.22 fix <J1.3Bi.45.S0 E-m* Mo@rgact»(com wH.ttjectxnca
TANCAMENTS PRACTICABLES
SANITARIS
BASTIDES I I I I
Servi Mútua GUILLERMO
Pellaires, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS V.A.HJ.Bjrtriom
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES
93 7314166 sa (Barratona)
Q U È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. AILUMENIS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7 . REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 1 4 . INFORMÀTICA • 1 5 . SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES
DEMANDES [; Quadern central PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003
'£•
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
ENGINYERIA DE BARCELONA
Empresa Promotora Constructora d'habitatges de nova planta amb més de 2 0 anys en el sector
Selecciona CAP D'OBRA En dependència del director tècnic del Departament de Construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el pro| cés d'execució d'una o dos obres simultàniament. Signarà com a direcció facultativa.
cte/a tècr Per a direccions d'obra i Project Management. Mínim de 5 anys d'experiència en direccions d'obra, gestió de la construcció, control de temps i de costos||
Perfil
»
Coneixements informàtics de Cad, Office, Project i TCQ. Imprescindible car-*' net de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i resta de Catalunya. S'ofereix
Requisits: - Arquitecte/a técnic/a • Experiència professional demostrable de 4 anys, en empresa promotora o constructora Persona jove d'entre 28 i 35 anys Informàtica a nivell d'usuari: MS-Ofíïce (Word, Excel) i valorable Mentis I - Cotxe propi
Jornada completa. Contracte laboral d ' l any prorrogable. Sou negociable e funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació immedia Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 62 A 9 1 o per a/e: eguerrero@ibering.com
S'ofereix -
Relació lliberal amb exclusivitat Remuneració competitiva a nivell de mercat, formada per un (ix i una part variable en funció dels objectius establerts - Jornada completa - Possibilitats de creixement i projecció professional Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 2 7 3: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultora de Recursos Humans, | Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona 2-. treball@apabcn.es
OFICINA DE CONTROL TÈCNIC
Tècnic/a de projectes i obres Pel control de projectes i execució de les'oDresfflocàl experiència.
Perfil Es valorarà coneixements en estructures. Capacitat de treball en equip. Edat entre 20 i 28 anys. Coneixements informàtics d'Office. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barce- = lona i província.
< oc
e u
®
S'ofereix
Empresa Promotora Constructora d'edificació d'habitatges i hotels d'una cadena hotelera, amb més de 40 anys en ei sector i d'àmbit d'actuació principalment Catalunya,
I
Selecciona CAP D'OBRA
8 < OC
En dependència del director tècnic, es responsabilitzarà de la ptanïficació, organització, coordinació i control del procés d'execució d'un hotel singular de 5 estrelles i els centres annexes d'una important cadena hotelera. Tindrà al seu cànrec l'equip tècnic de producció d'obra. Es re[adonarà amb la direcció facultativa i la direcció tècnica de hotelera.
o o oc Q.
j<
Jornada completa. Contracte
laboral. Sou aproximat
12 55 a l'atenció de Rogelio Fernandez
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D'EDIFICACIÓ D'HABITATGES
Arquitecte/a tècnic/a biara com a responsable de la propietat e i la gestkl ínteffi\ dels projectes assignats.
Psffl Imprescindible etperiència mínima de 2 anys. Edat enire
25 i 28 anys. Coneòanaits informàtics d'Autocad. proga-
oc 0. LU
Jornada completa. Contracte lateral rafefM després de pEffode de prova. Sou içnramat 40.0001- euros brut/anual n*b desplaçaments i incentius. Incorporació el mes de no-
ÍU el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8669 a
Les pssones i n t e n s u f e a t a a i el curiculum al núm.
* to 934 67 39 01 o p a afc M 5 t t a ï r w i Í 3 4 5 . a m
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA ; Consuttoria de Recursos Humans, : Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona j a/e: treball@apabcn.es
Per a obres a Barcelona i rodalies. Reformes i treballs per a l'Administració. Perfil Ca! carnet de conduir (vehicle a càrrec de l'empresa) i coneixements d'informàfica (Excel, TCQ, Autocad). Dedicació completa.
mes tfanidaments, Presto, ete. Vakrabte coneiaments S'ohrcii
- Contracte laboral. - Sou negociable en I
CONSTRUCTORA
Arquitecte/a tècnic/a
trol del procés d'aecució de dwrees obres i projecte, fc-
d'anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
S'ofereix
UI
••:'-
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 63
Pe responsabilitzar-se de la planificació, coordinació i con-
Req quisits: A Arquitecte/a tècnic/a Experiència professional d ostrable en construcció d'hotels i/o edific d'alçada. Edat orientativa: 35 - 50 Informàtica a nivell d'usua i: MS-Office (Excel, Word> Incorporació immediata.
15.626'- euros
brut/anual. Incorporació immediata.
S'ofereix Condicions a convenir segons vàlua. Incorporacíó immediata. \ji
i Les persones interessades podeu demà-S nar informació al telèfon 934 60 75 ï o l (Jaume Graelis) o podeu adreçar el c u r i c u - 1 lum per a/e: construccionsOoic-penta.es '!
DEMANDES
MERCAT
DE
TREBALL
Quadern central PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE
DESPATX DE PROJECT & CONSTRUCTION MANAGEMENT |
Project manager Per responsabilitzar-se de la coordinació i optimització del projecte i execució de la gestió administrativa i control de l'obra, planificació, compliment dels objectius pressupostaris, certificacions, etc. així com direcció tècnica d'obres, confecció de pressupostos, etc. Perfil Convenient experiència mínima de 5 anys. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Gest, Cad). Imprescindible carnet de conduir. Lloc de treball a Barcelona amb disponibilitat per viatjar. S'ofereix Jornada completa. Relació laboral o liberal segons convingui. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 0 1 11 54 o per a/e: x.vila@vila-sabarich.com
GABINET TÈCNIC
Tècnic/a d'obres
DESPATX D'ARQUITECTURA TÈCNICA
EMPRESA D'ENVANS I FALSOS SOSTRES
Arquitecte/a tècnic/a
Tècnic/a d'obres
Per a col·laboracions diverses a despatx i obra, en relació a treballs de direcció d'execució, control de qualitat, amrdaments i pressupostos, planificació, etc. Perfil Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Experiència entre 3 i 5 anys. Coneixements Word, Excel, TCQ. Àrea de treball Barcelona. S'ofereix Jornada completa. Incorporació immediata. Relació liberal. Interessats telefonar al 934 33 46 52 per concertar una entrevista.
EMPRESA ESPECIALITZADA EN LA REHABILITACIÓ D'EDIFICIS I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI HISTÒRIC
Pel seguiment i control general de les obres. Perfil Entre 2 i 5 anys d'experiència. Coneixements informàtics d'Excel i Word. Edat entre 25 i 45 anys. Convenient carnet de conduir. Àrea de treball Barcelona pro-
S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 09 07 99.
EMPRESA DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
Per a la direcció d'obres de rehabilitació i execució de projectes. Perfil Experiència mínima de 3 anys. Coneixements informàtics d'Office, Autocad i programes d'amidaments. Convenient amb carnet de conduir i vehicle propi (moto). Àrea de treball Barcelonès i Baix Llobregat.
S'ofereix Jornada completa o rnatins (a convenir). Contracte laboral o relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 10 2 1 45 o per oferta@menta.net
Es responsabilitzarà de la coordinació de diverses obres de rehabilitació: subcontractació, confecció del plàning, gestió de recursos interns/externs, visites d'obra. Desenvoluparà el pressupost, participarà en l'elaboració del projecte, planificarà i executarà les obres que tingui assignades. Perfil Arquitecte tècnic entre 25 i 35 anys amb 2-3 anys d'experiència en obra, valorant positivament l'experiència en rehabilitació d'edificis. Coneixements informàtics a nivell d'usuari. S'ofereix Contracte laboral. Incorporació immediata. Retribució competitiva en el mercat. Interessats enviar currículum amb fotografia a: TRAC. c/Tanger, 26. 08018 Barcelona, tanger@tracnet.com
SOCIETAT IMMOBILIÀRIA DE CONEGUT GRUP EMPRESARIAL
Es farà càrrec d'un equip humà de 20 persones (àrees tècnica, econòmica i comercial). Centrarà la seva feina en tasques de gestió del sòl, anàlisi de viabilitat de promocions, definició de projectes, contractació i seguiment de les obres, etc. Perfil Experiència mínima de 4 anys com Gerent d'una Immobiliària o com Director de Producció/Obres o Director de Projectes en una Immobiliària. Edat entre 30 i 40 anys. Lloc de treball: cinturó de Barcelona. S'ofereix Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Les persones interessades poden adreçar currículum a l'adreça electrònica: alicia@status.es indicant com a referència: Gerent Immobiliària.
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
Es requereix titulació d'Arquitectura tècnica. L'Àrea de treball és a tot Catalunya. Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fax: 933 23 37 13.
AC T I VITATS 11 Quadern central PPJMÉRA QUINZENA NOVEMBRE 2003
Postgrau de Director d'Execució i Control d'obra 12 de març al 29 de maig de 2004 Objectius Aquest curs es basa en la transmissió de coneixements des de l'experiència de l'exercici de la professió, amb l'objectiu de: - Assegurar el coneixement del procés constructiu, els documents i els agents que hi intervenen, així com de les seves funcions i responsabilitats. - Dominar la planificació i l'economia de l'obra. - Analitzar les parís integrants del projecte i interpretar el disseny arquitectònic. - Aplicar el marc jurídic i les condicions generals a la contractació d'obres i d'industrials. - Conèixer les tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius), el control de qualitat dels materials i sistemes constructius, i les tècniques específiques de prevenció, seguretat i salut laboral en la construcció. - Saber negociar i resoldre conflictes. - Utilitzar les principals eines informàtiques i l'organització del professional. - Aplicar els coneixements adquirits en les pràctiques del curs. Programa • Mòdul 1. El procés constructiu i la seva documentació • Mòdul 2. L'economia en l'execució de l'obra • Mòdul 3. Tècniques i metodologia de control del projecte • Mòdul 4. Contractació i marc jurídic • Mòdul 5. Tècniques de construcció i control d'execució • Mòdul 6. Seguretat • Mòdul 7. Negociació i resolució de conflictes • Mòdul 8. Eines informàtiques i organització • Mòdul 9. Cas pràctic A qui s'adreça Als professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d'execució d'obres del grup a). Requisits Hauran d'acreditar formació d'arquitecte tècnic i: - experiència d ' l a 2 anys en la direcció d'execució i control d'obra o, en condicions semblants, en obres de gran rehabilitació o en l'Administració, amb un PEM>3M - experiència de més de 2 anys si no han treballat en direcció d'execució i control d'obra. Direcció acadèmica Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del
FORMACIÓ
POSTGRAU
I MÀSTER
ACTIVITATS
Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic Europeu Del 20 de febrer al 18 de juny de 2004 Objectius El postgrau formar coordinadors de seguretat i salut en la construcció capaços de: - Vetllar pel compliment de les normes de seguretat a les obres. - Avaluar riscos de l'obra i proposar solucions alternatives. - Motivar els actors del procés constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució. - Fer accions de sensibilització i informació de riscos als treballadors a l'obra. Programa Mòdu! 1. Seguretat i salut en la construcció. Legislació, funcions i responsabilitats. • Mòduí 2. La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97. • Mòdul 3. Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals. • Mòdul 4. L'actuació professional del coordinador. • Mòdul 5. Formació en tècniques de seguretat. • Mòdul 6. Treball final. A qui s'adreça El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres, Requisits Formació com a arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic. Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final. Direcció acadèmica Francisco Javier Llovera. Doctoren dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Consell acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions. Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic. Tècnic de prevenció del Grup OHL. Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor en seguretat. Horari Divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 h. Algunes sessions es duran a terme fora d'aquest horari.
Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14h. Durada
Durada 150 hores lectíves + 50 hores de treball de curs.
Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 €
Preu postgrau: 2.254,00 € Preu col·legiats/ades: 1.915,90 € Organitzat conjuntament amb:
Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es
ACTIVITATS
FORMACIÓ OBERTA
Quadern central PRIMERA
r 0 r m 9 C I Ò U b S r t 3 . Per estar al dia en el procés constructiu |:»J=^:«.»..w. I
M A N T E N I M E N T
R10101 (Barcelona)
D ' E D I F I C I S
PATOLOGIA, DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS
Dates: del 25 de novembre al 4 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 16 a 21 h Durada: 20 hores
L'objectiu del curs és que els tècnics assistents aprenguin a solucionar la problemàtica que presenten alguns edificis com a conseqüència de les humitats de capil-laritat i de condensació. El curs mostrarà la patologia, la metodologia i els instruments de diagnosi, així com els diferents sistemes d'intervenció.
Preu curs: 288,25 €
Preu col·legials (-15%): 245,016 Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Responsable de l'Area de Construcció i Tecnologia del CAATB.
M E D I
A M B I E N T
I
C O N S T R U C C I Ó
L'AMIANT EN ELS EDIFICIS: RISCOS I SOLUCIONS
M10301 (Barcelona) Data: 1 <Je desembre de 2003 Horari: dilluns, de 16.30 a 2 1 h Durada: 4 hores
La presència de materials que contenen amiant en els edificis és força freqüent en el nostre pals i comporta uns riscos importants per a !a salut de les persones. L'objectiu d'aquesta sessió és conèixer els materials que en contenen i saber què cal fer davant aquest problema.
Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats í-15%): 49,00 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic
I N F O R M À T I C A
T30128 (Barcelona) Dates: de I'l al 17 de desembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,50 €
I T I C A P L I C A D E S
A L
S E C T O R
PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS L'objectiu del curs és adquirir els coneixements necessaris per utilitzar el programa Presto per a l'execució d'amidaments, pressupostos í certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, la comparació d'ofertes i el control de despeses de l'obra. Igualment aprendran com passar informació i fitxers a d'altres programes informàtics.
Preu col·legiats (-15%): 235,00 €
T40142 (Barcelona) Dates; del 2 ai 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 12 hores Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%): 128,01 €
PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT Utilitzar el programa Microsoft Project i rendibilitzar les seves aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i dels recursos són els objectius principals d'aquest curs. També es pretén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa, relacionats amb la planificació: el treball amb calendaris, l'ús del camí crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.
CONDICIONS D'INSCRIPCIÓ certificat d'assistència a ;istit al 80% de les ^ sindiqui, que també
DESCOMPTES ESPECIALS Els col·legiats del CAATB i els estudiants amb 1 getAccés tenen un descompte d'un 15% sobre preu de cada curs.
lagin superat les prc e d'ínsis ^ ^ H ^ c o . u ^vdirtent. !uan no quedin places d'inscripció en un curs, s'obrirà r cobrir possibles anul·lacions.
CONDICIONS I FACILITATS DE PAGAMENT Els pagaments es poden fer en efectiu o amb taló, targeta Visa o càrrec en el compte. Per als cursos de postgrau hi ha la possibilitat de demanar préstecs postgrau concertats amb la Caixa d'Enginyers. Els preus dels cursos no inclouen el 16% d'IVA
INFORMACIÓ Telèfon: 932 40 23 73 fax, al 932 40 23 59 formacío@apabcn.es web www.apabcn.es.
PROFESSIONALS ! CULTURALS
t NOVEMBRE 2003
\
JORNADA
ACTIVITATS
D E D EBAT
L'HABITAGE A BARCELONA Patronat Municipal d'Habitatge
La jornada L'habitatge a Barcelona es planteja com una trobada per a la reflexió i l'inter-
Modera: Francesc Costa, Cambra de la Pro-
canvi d'opinions de diferents actors i experts.
pietat
^^HT^lF
!
Una trobada q j e pretén integrar aquesta di-
BLgj^(1|iijüjy J
mensió polièdrica: econòmica, social i política, i identificar vies que permetin que l'ha-
>
bttatge pugui deixar de ser un problema per esdevenir el que ha de ser, una llar. organitza: Consell Econòmic i S x i a l (CESB)
i •" j
^ ^;
&• n
\m
1
lloc: sala d'actes del CAATB
•
PROGRAMA: 9 h: Benvinguda
IS i
•
• Àmbits
9.15 a 11 h: ponències marc
competencials,
rrent, advocada OCUC Enric
Lambies,
del CESB
11.30 a 12.45 h. L'habitatge de lloguer
Situació de l'habitatge a Barcelona, Car-
•
L'assetjament
immobiliari,
delegat d'Entorn Modera: Josep M. Vendrell, Col·legi d'Administradors de Finques.
Gabinet tècnic del CAATB
Mesures fiscals per incentivar el mercat de lloguer, Ramon Puig, CAATB
•
Montse To-
L'habitatge
dotacional
i els projectes a
Barcelona, Ricard Fernàndez, gerent del
A C T I V I T A T S
D'ART
Entrada lliure però cal confirmació prèvia. Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0
SOCIALS
CANTEM PER LA PAU. CONCERT DE NADAL 2004
PffEIV SIFFACUS 2004: HUMAN URBAN SPACE El Col·legi prepara la quarta edició del
•
professor de màster a la UPF i la UB
Maravillas Rojo, presidenta
SIMPOSI
• Agents socials, Pedró Parra, Conseller dele-
Comissió Executiva del CESB
me Trilla, economista
Xavier Bardají, President del CAATB
i
El sector públic, Ferran Juliàn, Conseller delegat de Regesa.
14.15 h Conclusions i cloenda
Promoció d'habitatges a Barcelona
Joan Clos, Alcalde de Barcelona
Presentada
El sector privat, Celestí Ventura, Director general de Metro 3
•
gat de Qualitat; Jordi Llorens, Conseller
data; 4 de desembre
•
12.45 a 14.15 h. Paper dels promotors. •
15.30 h. El Catàleg de l'art públic. A càrrec de
El Col·legi d'Aparelladors prepara aquest
trumental XXI.
Simposi Internacional Futur i Funció de
Antoni Remesar - Carme Grandas - Ig-
any una vetllada musica! per la pau. El
L'entrada és gratuïta i es poden fer reserves
l'Art Contemporani a l'Espai Urbà, impul-
nasi De Lecea
Concert se celebrarà, com cada any, a la
al Punt d'Informació, a partir del 17 de novembre, i a totes les delegacions.
sat pel repte d'aconseguir per a les nostres
17.30 h. Presentació de les propostes per a
Basílica de Santa Maria del Mar de Barce-
ciutats un espai urbà transitable I sosteni-
les cèl·lules d'intervenció artística a la
lona, i és obert per a aparelladors i arqui-
ble. Es presenta amb el lema Human Spa-
ciutat, en el marc del projecte
tectes tècnics, amics, companys i fami-
Telèfon: 932 4 0 20 6 0
ce, com una plataforma d'intercanvi d'ex-
Mapamundi cultural Barcelona
Üars.
tnforrnacio@apa ben .es
periències entre artistes, urbanistes i tèc-
Àlex Díaz, Esther Gallardo i Jordi Ale-
dia i hora: dimecres 17 de desembre, a les
nics d'arreu del món per debatre els as-
many (Districte de Nou Barris) - Oriol
20,30 hores
pectes estètics i funcionals de l'art con-
Rius, Xavier Nieto i Antoni Poch (Barri
lloc: Basílica de Santa Maria del Mar
de la Mina) - Dalmau Górriz i Mercè
En el programa hi constarà una part de
temporani en l'espai urbà. Al novembre
urbà 2004.
d'aquest any es faran unes jornades pre-
Martínez (Santa Coloma de Gramenet)
música popular catalana a capella, i una
paratòries i de debat obertes a tots els pro-
- Carlos Colomo (Districte Sarrià-Sant
segona part amb cançons tradicionals de
fessionals. El SIFFACUS estarà centrat en
Gervasí)
la necessitat d'un urbanisme més humà i
19.30 h. Presentació de l'obra de Ricard
sostenible i s'emmarcarà dins dels actes
Vaccaro, a càrrec de Gerard Vilar i Beth
del Fòrum de les Cultures.
Gall.
* exsa
Nadal, interpretades per la Coral Cantiga, el grup de Teatre de Roses i Ensemble Ins-
VISITA A LES OBRES DEL FÒRUM
data: 27 de novembre
Destinataris:
La Delegació del Vallès Occidental ha orga-
lloc: Sala d'actes del CAATB
Professionals de l'art, de l'arquitectura i de
nitzat una visita guiada per veure les obres
plaçament, ia visita i el dinar
la construcció, i del disseny; estudiants de
del Fòrum de les Cultures a Barcelona,
Atès que el nombre de places és limitat,
Belles Arts, Arquitectura, Arquitectura Tèc-
dia; dissabte, 29 de novembre
cal que confirmeu la vostra assistència el
9.00 h. Lliurament de documentació.
nica, Enginyeria i Història de l'Art; llicen-
hora: 12 hores
més aviat possible a la delegació del Vallès
9.30 h. Benvinguda i presentació de la jor-
ciats i postgraduats universitaris; i en gene-
hora de sortida: sortida en autocar a les 1 1
Occidental.
nada. Avanç del programa IV SIFFA-
ral, tothom que tingui un interès en la in-
hores
CUS 2004.
vestigació i la millora de la qualitat de l'en-
lloc de trobada: porta principal de l'Hotel
Telèfon: 937 8 0 11 1 0 .
torn urbà.
Don Càndido (Terrassa)
caatvocc@apabcn.es
PROGRAMA
10.00 h. Viure, sentir i projectar la ciutat
preu: 3 6 € per persona que inclou el des-
Quines intervencions es poden pensar per ala ciutat en funció de la interac-
Inscripció fins al 2 6 de novembre
ció territorí-art i baukunst-a/ï/i//fecfüra? A càrrec de Neil Gillespie 12.00 h. Els ciutadans i les escultures urbanes: el manteniment, la durabilitat
Com cada any, la Delegació del Vallès
Preu col·legiats CAATB i COAC, assistents a
Oriental celebra el seu tradicional sopar
SIFFACUS anteriors i estudiants: 3 0 euros
per a aparelladors i acompanyants.
Delegació del Vallès Oriental
dia: divendres 2 8 de novembre
Josep Pino), 8
dels materials, l'acceptació o el rebuig. A càrrec de Maria Lluïsa Aguado - Jordi Ardèvol - Margarida Andreu
SOPAR D'APARELLADORS DEL VALLÈS ORIENTAL
Preu IV SIFFACUS: 4 0 euras
Punt d'Informació. Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0 .
informació:
[Joc: Can Traver de Bigues i Riells
0 8 4 0 0 Granollers
dia i hora: 2 8 de novembre, a les 21.00h
Tel. 9 3 8 7 9 0 1 7 6
preu per persona: 3 0 €
caatvori@apabcn.es
ACTIVITATS
PROFESSIONALS
I
CULTURALS
Quadern central PRIMERA QUINZENA
E X P O S I C I O N S
CONVOCATÒRIA
VACCARO: INTIMITATS COL·LECTIVES La mostra, coincidint amb les jornades preparatòries del IV simposi Siffacus 2004, analitza el procés de creació, realització i producció de les obres de Ricard Vaccaro plasmades en diverses dimensions i concebudes per a espais urbanístics i arquitectònics. De les obres s'ensenyen els esbossos i pintures prèvies, com també l'evolució del dibuix i de les línies escultòriques, materialitzades en maquetes i escultures de diferents formats. Dates: del 26 de novembre al 31 de desembre Horari: de 8.30 a 19 hores Lloc: Sala d'exposicions del CAATB Punt d'Informació: Telèfon: 932 40 20 60 cultura@apabcn.es
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia:
dimarts 16 de desembre
hora: a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria lloc: sala d'actes del Col·legi
AQUAREL·LA A L'ESPAI D'ART DEL CAATB L'Espai d'art de la primera planta del Col·legi a Barcelona, exposa una mostra de l'obra pictòrica de Maria José Asensi, titulada Atalania, en aquarel·les i tècnica mixta.
Assemblea General de Col·legiats
vemissatge: dimecres, 26 de novembre, a les 19.30 hores dates: del 26 de novembre al 7 de gener lloc: cafeteria, a la primera planta del Col·legi horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 19.30 hores informació: Maria José Asensi Telèfon: 652 92 52 32 mjasensi@hotmail.com
Morío de Brasil. Tècnica mixta
Ordre del dia provisional: 1 . Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2004 4. Torn obert de paraules informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta Telèfon: 932 40 20 55
EXPOSICIÓ DE JAN DINARES AL VALLÈS OCCIDENTAL Jan Dinares, arquitecte tècnic, exposa a la delegació del Vallès Occidental una mostra de la seva obra pictòrica. La mostra es podrà veure fins al 28 de novembre a Terrassa
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Extraordinària de PREMAAT La Junta de Govern convoca Assemblea Territorial preparatòria de l'Assemblea general extraordinària de Pre-
Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 937 80 11 10 caatvocc@apabcn.es
maat, que tindrà lloc a Madrid el 28 de novembre, en la qual es proposa una modificació dels Estatuts per a la seva adequació a la nova legislació sobre mutualitats de
ELSA PONS EXPOSA A TERRASSA Elsa Pons exposa a la delegació del Vallès Occidental una mostra de la seva obra pictòrica. inauguració: 11 de desembre, a les 20 hores.
dates: de I'l 1 de desembre al 9 de gener de 2004 Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 937 80 11 10 caatvocc@apabcn.es
previsió social, i una ampliació de la representació del vot delegat. L'Assemblea territorial preparatòria tindrà lloc el dijous 20 de novembre, a les 19 hores, a la sala d'actes del Col·legi a Barcelona. És important la teva assistència. informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta Telèfon: 932 40 20 55
NOVEMBRE 2003
H JORNADES TÈCNIQUES
Recuperació de l'edifici Clar Rehabilitació organitza una jornada tècnica que tindrà lloc al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona sobre tècniques de Recuperació de l'edifici. El programa conté el temari següent: 1. Estudi històric i arquitectònic 2. Estat de conservació de l'edifici. Estructures i elements 3. Estudi cromàtic 4. Anàlisi de material 5. Proves d'intervenció i tractaments 6. Instal·lacions generals
Data: 18 de novembre Durada: 2 hores Horari: de 19 a 21 h Lloc: sala d'actes del CAATB
Pavimentació Composan organitza una jornada tècnica sobre paviments en col·laboració amb el CAATB. Anirà a càrrec de Santiago Otero, membre del Comitè Tècnic de Normalització d'AENOR CTN41, "paviments esportius", i Ramon Mallofré, country manager de Perstorp Construction Chemicals.
L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia
CLAR Punt d'informació del CAATB • Telèfon: 932 40 20 60
Rehabilitació d'estructures de formigó. Solucions d'ancoratge Milti organitza una sessió tècnica sobre les solucions d'ancoratge i rehabilitació d'estructures de formigó. Anirà a càrrec de Josep M. Genescà, arquitecte tècnic, consultor d'estructures; Antoni Griera, arquitecte i professor de la UPC; Albert Marull, arquitecte tècnic, de l'Oficina tècnica de Hílti.
Paviments continus industrials i esportius: • propietats tècniques, biomecàniques i esportives dels paviments • paviments urbans • paviments industrials • paviments decoratius • paviments antiestàtícs • paviments esportius de resines sintètiques • paviments esportius de gespa sintètica data: 25 de novembre hora: 18.30 a 20.30 h lloc: sala d'acies del CAATB S'entregarà documentació a tots els assistents. L'assistència és gratuïta, però les places són limitades. Es recomana inscripció prèvia. Punt d'informació del CAATB • Telèfon: 932 40 20 60
temari: • rehabilitació estructural • connexions amb ancoratges químics • "Profis" Càlcul d'ancoratges per ordinador
data: 26 de novembre hora: 18.30 hores lloc: sala d'actes del CAATB durada: 2 hores
S'entregarà documentació a tots els assistents: la versió completa del nou programa "Profis" de Hilti, i el manual d'ancoratges Hilti 2003. L'assistència és gratuïta, però les places són limitades. m*^————^^^— Es recomana inscripció prèvia. ^^i^«^^UiU Punt d'informació del CAATB • Telèfon: 932 40 20 60
^Impermeabilitació aïllament acústic Composan organitza una jornada tècnica sobre impermeabilització i aïllament en què es parlarà del nou marc normatiu: el codi tècnic de l'edificació. Anirà a càrrec de Santiago Otero, membre del grup de treball GT-HH 1 del Comitè per al desenvolupament del Codi Tècnic de l'Edificació i José Antonio López, membre de la Junta
Manteniment d'edificis SIKA, SA organitza una jornada sobre tractament i reparació de danys als edificis, en col·laboració amb el CAATB. Anirà a càrrec de Javier Díez Güemes, responsable de formació externa i màrqueting tècnic. El temari inclourà els temes següents: • tractament de soterranis • tractament de façanes • tractament de cobertes • reparació, reforç i protecció del formigó
data: 10 de desembre hora: 17 hores lloc: sala d'actes del CAATB durada: 4 hores
directiva d'AECOR, Associació espanyola contra el soroll. El programa és el següent: • normativa d'impermeabilització: CTE versus NBE-QB-90 • impermeabilització: productes i sistemes • resolució de cobertes i obra sota rasant • normativa d'aïllament acústic: CTE versus NBE-CA-88 • amídaments acústics "in situ" i legislació • resolucions pràctiques: sistemes data: 24 de novembre hora: 18.30 a 20.30 h lloc: sala d'actes del CAATB
S'entregarà documentació a tots els assistents i certificat d'assistència. L'assistència és gratuïta, però les places són limitades. Es recomana inscripció prèvia.
S'entregarà documentació a tots els assistents. L'assistència és gratuïta, però les places són limitades. Es recomana inscripció prèvia.
Punt d'informació del CAATB • Telèfon: 932 40 20 60
Punt d'informació del CAATB • Telèfon: 932 40 20 60
Quadern central PRIMERA
ATS
DE
DISSENY I GESTIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS INTEL·LIGENTS L'objectiu del curs és l'estudi de l'aplicació de les noves tecnologies de gestió tant en edificis públics com a privats. Adreçat a arquitectes tècnics, arquitectes, interioristes i professionals del sector interessats. Temari: - Automatismes i domòtica. - Solucions de control domòtic per a la llar. - Gestió, estalvi energètic i domòtica en el sector residencial. - El sistema EIB estàndard europeu per a la gestió dels edificis d'ús públic. - Gestió d'edificis intel·ligents mitjançant Instabús EIB. - L'edifici intel·ligent aplicat a la música, imatge i so. - Grans sistemes domòtics aplicats a la segu-
FORA nals. Al llarg del cura s'analitzaran diferents àmbits en els quals els paràmetres de confort tinguin característiques específiques en funció dels usos de l'espai (domèstic, de treball, comercial, de lleure,...) i es plantejarà el desenvolupament de projectes concrets encaminats a resoldre les fonts d'incomoditat material en aquests àmbits. coordinador: Pere Armadàs crèdits: 18 crèdits (180 hores) calendari del curs: del 20 de novembre de 2003 al 4 de maig de 2004 horari: dimarts i dijous de 16:00 a 20:30 hores nombre de places: 25. idioma: castellà [foc: Eina, Escola de Disseny i Art Passeig de Santa Eulàlia, 25 informació:
vanç any
2 0 0 4
Anifer, l'Associació nacional d'industrials de ferralla, convoca el premi José Calavera dotat amb 12.000 €, per a la aportació més important sobre el desenvolupament de la tecnologia de les armadures de formigó. El treball pot fer referència a qualsevol aspecte de formigó estructural, com poden ser el disseny d'estructures, estudi de materials, aspectes pràctics d'execució, etc. Hi poden participar estudiants, enginyers o arquitectes tècnics o d'altres professionals, termini d'entrega: 30 de desembre dotació única: 12.000 € informació: /'
telèfon: 932 03 09 23 fax: 932 80 05 54 postgraus@eina.edu www.eina.edu/
Telèfon. 915 54 79 28 www.anifer.es
5 6 È EUROCONSTRUCT
CREUATS
Euroconstruct és un grup europeu d'estudi i recerca per a l'anàlisi i previsió en el sector de la construcció. L'edició d'hivern de la conferència Euroconstruct, es presenta amb el lema: El mercat europeu de la construcció, previsions 2004-2006.
Les arts aplicades, el disseny i l'arquitectura ja no són compartiments estancs. Un exemple: els telèfons mòbils deixen de ser només peces de disseny industrial per aspirar avui a ser joies del nou mil·leni. "Creuats" vol ser un mapa útil per localitzar els nous terrenys de la creativitat que molts aventurers han explorat en els últims temps. data: fins al 14 de desembre lloc: CCCB (Montalegre, 5 Barcelona) organitza: Any del Disseny 2003 / FAD Informació: 932 07 53 69
ANIFER
,./
retat dels edificis terciaris. per la domòtica en el s. XXI 5 de febrer de 2004
progra
Dalí
JOSÉ CALAVERA 2 0 0 3
- Necessitats de la societat i solucions aportades data d'inici: dijous
de
PREMI INTERNACIONAL
Dalí a l'Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos Selecció d'aparicions púbiques i de !a vida privada de l'artista. mesos gener-febrer: al Museu de l'Empordà a Figueres mes de març: al Palau Robert de Barcelona
horari: de 19.30 a 2 1 h. Informació i inscripció: Bellarty. c/Balmes,177,5, 2 Tel.: 932 17 98 74 • amigsal@eic.ictnet.es
PROGRAMA DE POSTGRAU DE REALITAT VIRTUAL La Fundació Politècnica de Catalunya i el Centre de Realitat Virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya iniciaran el Programa de postgrau de realitat virtual. L'objectiu és capacitar els participants per:
dates: del 27 al 29 de novembre lloc: Madeira, Portugal inscripcions: IT1C: Instítuto Tecnico para la Indústria da Construçao Telèfon: 351 21 351 58 81 www.euroconstruct.org
- Dissenyar, modelar i construir models virtuals.
L A CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ
- Identificar i analitzar l'ús i les aplicacions de
Arquitectures fantàstiques e n l'art occidental
la Realitat Virtual. - Utilitzar els elements tecnològics més avançats de visualització de la informació gràfica. Realització d'un projecte tutoritzat que pot ser un projecte real en fginaiitzar el curs. nivell d'admissió: Titulació universitària mitja superior dates: del 25 de novembre al 6 de juny de 2004 durada: 170 hores lloc: Centre de Realitat Virtual, Edifici U, UPC - C/ Llorenç Artigues 4-6 (Facultat de Matemàtiques UPC) preu: 3.000 € informació: Fundació Politècnica de Catalunya Àngels Tejada • Telèfon: 934 01 25 29 angels.tejada@fpc.upc.es wwví.fpc.upc.es/upc/fpcAvebfrx:.n5f/VCID/CAT303074
D l P L O M A T U R A DE P O S T G R A U Disseny d'interiors i confort ambiental L'objectiu d'aquesta diplomatura és l'estudi de les característiques tècniques i de les estratègies de projecció d'aquells components que proveeixen de benestar als usuaris d'espais habitables. L'ús de materials, tècniques constructives i instal·lacions adequades permet elevar els graus de confort tèrmic, acústic i lumtnic, i enriquir la concepció del disseny d'interiors més enllà del treball de les formes i les solucions convencio-
CONGRÉS ANUAL SOBRE CERÀMICA La Sociedad Espanola de Ceràmica y Vidrio organitza el seu congrés, amb l'objectiu de destacar els elements ceràmics en el patrimoni cultural, recuperar i definir el futur dels nuclis històrics ceràmics i aprofundir en aspectes tècnics i de conservació. dates: del 19 al 22 de novembre lloc: Manises informació: Secretaria del Comitè cientlfico Camino de Valdelatas. s/n • 28049 Madrid Telèfon: 917 35 58 60 • Fax: 917 35 58 43 secv®icv.csic.es
El CCCB tanca el cicle d'exposicions al voltant de l'imaginari arquitectònic dirigit per Pedró Azara amb LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ. Arquitectures fantàstiques en l'art occidental. Aquesta exposició presenta una selecció d'arquitectures imaginàries d'autors de totes les èpoques, des de l'antiga Roma fins als nostres dies. Reuneix unes 80 obres d'art en diferents suports, que inclouen frescos, pintura, dibuix, fotografia o instal·lacions. El nucli central de la mostra gira al voltant del gènere del capritx arquitectònic, entre els segles xvi i xviii, amb una representació dels millora pintors de les principals escoles europees: Monsu Desiderio, Vredeman de Vries, Van Deien, Codazzi, Francisco Gutiérrez, Marieschi, Bellotto, Hubert Robert. organitzen: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu de Bellas Artés de Bilbao dates: fins a I'l de febrer de 2004 horari: dimarts, dijous i divendres: d ' l 1 a 14 h i de 16 a 20 h. Dimecres i dissabtes: d ' l i a 20 h. Diumenges i festius: d ' l i a 19 h tancat dilluns no festius lloc: CCCB, Montalegre, 5 informació: telèfon: 933 06 4 1 0 0 / 23 fax: 933 06 41 01 www.cccb.org
Dalí. Afinitats electives Anàlisi de les influències literàries i estètiques de l'artista dates: del 15 de febrer al 18 d'abri! lloc: Palau Moja de Barcelona El Quixot segons Dalí Dibuixos i aquarel·les que va utilitzar el pintor per il·lustrar l'obra de Cervantes. dates: del 15 de març a I'l de novembre lloc: Casa-Museu Castell Gala Dalí a Púbol
Records íntims. Infància i joventut de Salvador Dalí Fotografies, joguines, expedients acadèmics, obres de joventut i catàlegs de les primeres exposicions. dates: de l·l d'abril al 30 de setembre lloc: Museu del joguet de Catalunya, a Figueres
El país de Dalí Relació de l'artista amb el paisatge empordanès. mesos maig-agost: al Museu de l'Empordà a Figueres mes de setembre: Museu d'Història de Catalunya a Barcelona
Dalí i Lorca Testimoni de la relació artística i d'amistat entre el pintor i el poeta. dates: maig-juliol lloc: itinerant
Salvador Dalí. Dibuixos Dibuixos i il·lustracions. dates: del 29 de maig a I'l de novembre lloc: Palau Moja a Barcelona
Dalí i les il·lusions òptiques Procediments científics i instruments utilitzats per l'artista per crear il·lusions òptiques dares: del 14d e juny al 12 de setembre lloc: Museu del Cinema de Girona
Al CAATB tu hi tens molt a dir. Utilitza la bústia de suggeriments
Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible. Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.
Partlcipar-hl és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi. 2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es
Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta. Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.
II Per estar al dia en el procés constructiu
# 1 8 15 22 29
3 4 5 6 9 10 11 12 13 14 16 17 18 19 20 21 23 24 25 26 27 28 30^1 2
El Col legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, te ofrece el seguro de subsidio diarío de una companía líder en el sector de subsidio: La Previsión Mallorquina de Segures, S A.
El Objetivo del Col legi, es ofrecerte un segura que cubra tus necesidades en caso de enfermedad o accidente, y que ademàs se adapte a las peculiaridades de nuestro sector profesional.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
CORREDORIA LORENTE"»
INFORMACIÓN: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor.5 - 08021 Barcelona - SICO. Servei Integral a la Construcció T.93 240 23 72 Fax 93 240 23 60 e-mail slco@corredorialorente.es
EL EGURETAT
RE P O RTATG E ! PREVENCIÓ
L'Informatiu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003 {
De la sinistralitat
a la seguretat,
el llarg camí
de la prevenció
MERA QUiNZENA NOVEMBRE 2003
Seguretat i salut en la construcció í ï J estiu de l'any passat, un
els accidents greus, un 0 7 % en concret.
I L B seguit d'accidents mortals a la cons-
La millora de les condicions de segure-
trucció catalana va encendre les alarmes
tat de les obres és, sens dubte, un dels prin-
sobre el problema de la seguretat a les
cipals cavalls de batalla de la construcció, el
obres. Al llarg de l'any, i segons dades del
sector econòmic
Departament d'Indústria, Treball i Turisme
espanyol en els rànquings d'accidentalitat.
de la Generalitat, 5 0 treballadors van morir
És un problema de solució complexa ateses
que encapçala
l'Estat
les peculiaritats d'una activitat molt frag-
mentre treballaven, enfront dels 39 que van perdre la vida l'any anterior. Globalment, és
mentada i dispersa, on la majoria d'empre-
a dir, sumant els accidents mortals, greus i
ses són peíites o microempreses, on la sub-
lleus, l'any 2002 es va tancar amb 37.775
contractació és habitual, l'intrusisme una
accidents amb baixa, una xifra lleugera-
xacra i amb unes taxes molt elevades de tre-
ment inferior als 38.447 accidents de l'e-
balladors immigrants, amb els consegüents
xercici anterior. La situació ha seguit millo-
problemes de comunicació. Per a Josep
rant aquest any, ja que entre gener i agost
Maria Calafell, arquitecte tècnic expert en
es van computar 23.775 accidents amb
seguretat del CAATB, una de les claus de vol-
baixa. En el mateix període de l'any passat
ta del problema es troba en la formació dels
la xifra era de 25.487 accidents.
treballadors, formació que en molts casos ha de passar per superar la barrera de la comu-
Si en analitzar l'accidentalitat es té en
nicació. Una altra de les mesures més efica-
compte la població ocupada, les dades tam-
ces seria incentivar el compliment de la
bé reflecteixen aquesta lleu tendència a !a
legislació, de manera positiva, premiant, per
baixa: l'any passat es van registrar 17.238
exemple, aquelles empreses que implantin
accidents per cada 100.000 treballadors,
sistemes de gestió de la prevenció a la seva
un 5'5% menys que el 2 0 0 1 , segons càl-
organització.
culs de la Cambra de Contractistes d'Obres
d'accidents respecte de l'any anterior. Ara
balladors, l'any passat es va produir un
de Catalunya (CCOC). Així, durant tres anys
bé, en el cas dels accidents mortals, amb un
increment del 2 3 ' 3 % , després de quatre
consecutius s'ha aconseguit reduir el total
taxa de 23 sinistres per cada 100.000 tre-
anys seguits a la baixa. També van créixer
Millores
en
les subcontractades són actuacions
Accidents laborals amb baixa en la construcció a Catalunya (1996-2002) nombre d'accidents per cada 100.000 treballadors en alta en ei Règim General de la Seguretat Social; Index base octu bre 1996 = 100 (dades acumulades anualment al mes d'octubre)
/ ' " • •
-
'
'
115
105
N
85
75 desembre 1996
1997
- - Lleus
desembre
desembre
desembre
1998
1999
2000
—
Greus
l'organització
empresarial i un major seguiment i control de
desembre 2001
Mortals
2002
que
L'Informatiu PRIMERA QUINZENA N
poden incidir en un increment de la segure-
responsabilitat. El trasllat de responsabilitat
tat. £1 que és clar és "que solucions d'avui
fins al coordinador afectarà els col·lectius
per demà no existeixen" assenyala Calafell, i
que realitzen tasques de coordinadors de
insisteix que "és des del món empresarial des
seguretat i sense experiència en aquest
d'on es pot fer més".
tipus de reclamacions, com ara arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers
Responsabilitats del coordinador En contrast amb l'aposta de Calafell per
tècnics. La nova normativa, que podria quedar definitivament aprovada abans que aca-
una promoció positiva de la seguretat, la
bi l'any, és més exigent que la que hi ha en
legislació sobre prevenció de riscos dóna
vigor i endureix et règim sancionador.
una especial importància a l'exigència de
Josep Maria Calafell opina que, l'actual
responsabilitats a les parts implicades. Un
Llei de prevenció de riscos laborals, de
exemple n'és la reforma de la Llei de pre-
1995,
venció1 de riscos laborals, actualment en trà-
ficacions, el que cal és que s'apliqui. Cala-
mit ai Senat. A banda de fer un èmfasi espe-
fell creu que, en general, els responsables
cial a la planificació de la prevenció i la seva
d'abordar el problema de la sinistralitat,
integració en els processos
productius,
"és correcta" i no necessitava modi-
lluny d'analitzar i treballar en la prevenció,
introdueix canvis en la Llei sobre infraccions
"han escollit l'actitud de la garrotada", és a
i sancions en l'ordre social, una novetat que
dir, de la inspecció i la sanció o la via judi-
pot tenir una evident repercussió sobre la
cial.
professió. "Es tracta de la possibilitat que els coordinadors de seguretat siguin objecte
Iniciatives diverses amb
de sancions administratives des de la Ins-
un objectiu comú
pecció de Treball", apunta Calafell. Inicial-
Tot i que el resultat de les mesures que
ment les sancions es limitaven als construc-
es prenen contra la sinistralitat és poc reei-
tors. Posteriorment es van ampliar fins als
xida, el cert és que es fan molts esforços,
promotors perquè es va entendre que en
tant des dels sindicats com des de la Patro-
contractar una empresa i acceptar la seva
nal i algunes administracions. A més d'ini-
estructura i organització assumeixen una
ciatives tradicionals com és ara campanyes
Autovia de Logrorio, km 11,4 E-50180 Utebo Zaragoza, Spain
BARCELONA:
Tel.: +34.936.625.050
LLEIDA:
Tel.: O4.973.280.310
TARRAGONA:
Tel.: +34.977.328.346
ALBACETE:
Tel.:+34.976.521.061
CIUDAD REAL
Tel.: +34.926.217.323
HUESCA:
Tel.: +34.974.226.912
LOGRONO:
Tel.: +34.941.248.490
MADRID:
Tel.: +34.915.102.557
PALMA:
Tel.: +34.971.679.299
PAMPLONA:
Tel.: +34.948.302.460
A SANTANDER:
Tel.: +34.942.354.197
, TERUEL
Tel.: +34.978.834.052
i
TOLEDO:
Tel.: +34.925.280.982
1
VALENCIÀ:
Tel.: +34.963.487.261
Tel.: +34.976.787.000 Fax: +34.976.787.200 info@proyex.es
SEGURETAT
4 4 'L'Informatiu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003
I PREVENCIÓ
EL
REPORTATGE
de sensibilització als mitjans de comunica-
pecció laboral i posar en marxa accions pre-
ció i de cursos de formació, n'hi ha d'altres
ventives concretes, passant per la promoció
amb objectis i mesures molt més concretes.
d'una major coordinació entre l'Administració i ei Ministeri F i x a l , a més de la creació
Canvis en el tractament judicial dels accidents.
d'un registre públic de seguretat i salut on constin les empreses que de manera reitera-
Una circular de la Fiscalia de maig de
da incompleixen la normativa sobre segure-
2 0 0 1 donava instruccions per actuar amb
tat i salut laboral, registre on constarien
major contundència davant els accidents de
també els delegats de prevenció i els
treball i perquè es remetessin als jutjats
comitès de seguretat i salut.
d'instrucció tots aquells accidents que fossin de certa rellevància (i sempre que es pro-
Alsina
Més recentment, el 3 1 de juliol, la Mesa
mateixa manera han d'arribar a la Fiscalia
de la Seguretat i Salut Laboral, integrada per
totes les actes de la Inspecció de Treball per-
representants del Departament de Treball, de
què les examini i decideixi iniciar, si escau,
la Patronal i dels sindicats, van acordar un
un procediment judicial. Aquesta duresa
seguit de mesures per afavorir la prevenció
judicial queda també reflectida en una juris-
de riscos a les obres. Entre les mesures apro-
prudència on comencen a sovintejar con-
vades hi havia la creació d'una nova figura,
demnes de presó per a empresaris i tècnics,
la dels delegats territorials, que podrien defi-
i indemnitzacions milionàries per a les vícti-
nir-se com a "representants sindicals amb
mes i les seves famílies. Un exemple de com
funcions de prevenció de riscos laborals" i
actua l'autoritat judicial: una sentència de
que tenen la missió, juntament amb un
juny de 2 0 0 2 del Tribunal Superior de Justí-
representant empresarial, de vetllar pe! com-
cia de Catalunya deia que "el deure de pro-
pliment de la normativa de seguretat. De
tecció de l'empresari és incondicional i pràc-
moment es constitueixen com a experiència
ticament il·limitat". Amb el mateix objectiu de
pilot. Es preveu que n'hi hagi una dotzena
tenir un major coneixement sobre els acci-
pertot Catalunya, dels quals es destinaran
dents, aquest any s'ha instaurat un nou model
tres a Barcelona ciutat, uns altres tres a les
de comunicat d'accident de trebali, molt
comarques barcelonines, tres més a Tarrago-
més detallat en la informació que sol·licita,
na, dos a Girona i dos més a Lleida. El seu
tant ia relativa al treballador accidentat i a
treball estarà finançat pel Departament de
fes circumstàncies del sinistre com la que es
Treball.
refereix a l'activitat preventiva desenvolupada per l'empresa.
SOLUCIONES EN ENCOHUDOS
Sistema de forjados Alumecano - Puntal Alisan reforzado - Trípode Alisan para e! arran que - Superfícies encofrantes màs estables - Basculanle con m ad era para clavar - Baranda Mecano de seguridad - Ensamblaje de compon en tes seguro
Sistemas de pilares Alispilar - Gancho grua para transporte - Tomapuntas o aplomador - Ensamblaje y reducción Incorporados
Nomenament de delegats territorials
dueixin morts o lesions molt greus). De la
Exigència del Document de Qualificació Empresarial (DQE)
Resolució sobre sinistralitat Una altra iniciativa, en aquest cas del
Aquesta és una altra mesura concreta adoptada a la reunió de la Mesa de la Segu-
Parlament català, va ser l'aprovació, l'octu-
retat. De fet, el DQE és un dxument que
bre de l'any passat, d'una resolució sobre
obligatòriament han de tenir les empreses i
sinistralitat en què s'instava al Govern de la
que l'han lliurar ais promotors d'obres, ja
Generalitat a actuar en diferents àmbits,
siguin públics o privats, que els el demanin.
que anaven des de fer una anàlisi rigorosa
Hi consta tota la informació sobre la consti-
de la situació de la prevenció de riscos a
tució de la companyia, condicions tècniques
Catalunya a demanar al Govern central e!
i compliment d'obligacions en matèria labo-
traspàs de competències en matèria d'ins-
ral i fiscal. Aquest document, gestionat per
S e g o n s J o s e p M a r i a C a l a f e l l , arquitecte tècnic i expert en seguretat Sistema de muros Allsply • Gancho gaia para transporte - Union de paneles con grapa manu • Consola de trabajo - Consola Irepanle - Asa de seguridad - Tomapuntas o aplomador • Rlgidizador para gran des superfíci
del CAATB, la millora de la seguretat a les obres passa per atendre els punts que s'exposen a continuació:
1.
Insistir en la importància que els projectistes tinguin presents les obligacions en matèria de prevenció en la fase de projecte.
2.
Recomanar la implicació del promotor en la prevenció, que ha donat í dóna bons resultats tangibles en diferents models com ara les obres del Fòrum 2004, les
El d/sono de los slstemaa y su colocaclón slgulendo las Inatrucclones de montaje, bacen que nuestros esfeil Ontre lOS mas setiuros del mereado
08110 Montcada i Reixac (Barcelona)
TeI 935753
-
°°° -Fax935647059
E-mail: info@alsina.es
promocions de GISA o les obres fetes per als Jocs Olímpics Barcelona 92. 3.
Atendre els problemes específics derivats de la presència de molts treballadors immigrants.
4.
Generalitzar la implantació a les empreses constructores de sistemes de gestió de la prevenció, com s'ha fet en ['àmbit de la gestió de la qualitat.
5.
Seleccionar les empreses subcontractades valorant la seva organització de la prevenció i els resultats obtinguts.
L'Informatiu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003
Accidents latwrals en la construcció a Catalunya Nombre d'accidents laborals amb baixa, acumulats en any mòbil
liff pla corporatiu de salut ocular per a col·legiats i familiars directes del Col legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
iota i experiència del líder europeu en cirurgia làser, al servei del seus ulls. Preu general
™.
Storr
Consultes
72 €
Corre ció per la ser*
975 € 1.050 € / u l l
Preu Col. Aparelladors | S - ^ B ^ ^ M i B H 30 €
^
^
^
^
^
ndisp >nsa ble la identificació arr b el carn ?t de coi lec iat o Llibre de Família, ,i es tracte d'un familiar directe.
^7
A Clínic a Ba vie a l e m desenvo up t t un pla especific amb a finalitat de milloraMa SÍ Un pla que ote re x millors condic miques en e al seu abas t i a c nica europea !id rencion s per làser. C/ G
,
ii
anduxer, 71. Tel 93 3 624 990 08017 Barcelona • C / Prat de la Riva, 53-55. Tel. 9 3 / 4bU Ü52. üfclüUb baDaaeil r astellvell. 12-1 4 T el 977 328 060. 3201 Reus • C / Pere Martell. 4 1 . Tel 977 251 932. 43005 Tarragona
Per a més informació, o per a demanar hora, truqui al 9 0 2 1 3 0 1 0 0 vmw.clinicabaviera.com
^
^
^
SEGURETAT
JiNZENA NOVEMBRE 2003
I PREVENCIÓ
EL
REPORTATGE
les comunitats autònomes i que cal renovar
fi d'adequar les quotes empresarials a la
venció laboral; Segurlabor, sobre asseguran-
l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Indus-
cada dos anys, és en la pràctica molt poc
sinistralitat de l'empresa i del sector.
ces, i Seguretec, enfocat a la tecnologia de
trial de Barcelona (ETSE1B) i està dirigida per
la seguretat) i es va completar amb diversos
Pedra R. Mondelo.
conegut i escassament sol·licitat. Amb la seva exigència es pretén lluitar contra l'in-
Formació a les escoles
tallers. D'aquests, el de construcció, amb
Formació del CAATB
trusisme i les empreses no professionals i
Tots sabem que l'aprenentatge d'hàbits
demostracions pràctiques sobre les mesures
afavorir la feina d'aquelles que treballen
en les persones és molt més eficaç si aquests
de seguretat que cal adoptar en diferents
El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
legalment. En la mateixa reunió de la Mesa
es comencen a inculcar en la infantesa. El
tipus de bastides, va tenir un gran èxií.
Tècnics de Barcelona (CAATB) desenvolupa
es va aprovar la creació d'un fons de garan-
camp de la prevenció de riscos no n'és
Aquest saló és una prova del gran creixe-
una àmplia tasca formativa en el camp de la
tia de préstecs per ajudar a les pimes i
exempt. Per aquest motiu, el Departament de
ment que experimenten avui totes les activi-
seguretat i salut, destinada a titulats univer-
microempreses del ram a obtenir crèdits per
Treball va impulsar a principis d'any, amb l'a-
tats relacionades amb la prevenció de riscos
sitaris del sector de la construcció, com ara
implantar mesures de prevenció a les seves
jut de la Fundació Prevent, la campanya per
i del !larg camí que queda encara per fer.
arquitectes tècnics, arquitectes i enginyers.
empreses, l'obertura d'un registre de forma-
a escolars "No badis". La campanya consta
ció que reculli el tipus de formació que han
de material didàctic específic per a les dife-
Premis
destaca el Postgrau de Coordinador de Segu-
rebut els treballadors en l'àmbit de la pre-
rents edats, pòsters, jocs, un llibre i un vídeo
En el programa de formació 2 0 0 3 - 2 0 0 4 hi
Amb l'objectiu de sensibilitzar el sector
retat i Salut en la Construcció. Perfil Tècnic
venció i un codi de bones pràctiques a les
protagonitzats per les populars tres bessones,
envers la importància de la prevenció s'han
Europeu, organitzat conjuntament amb la
obres, que ha de permetre incrementar la
que han d'afrontar els riscos de la llar, del
creat diferents guardons, com són els pre-
Fundació Politècnica de Catalunya. També,
seguretat a l'inici de l'obra i preveure l'e-
carrer i de l'escola: caigudes, ús d'instru-
mis Caupoiicàn, Premios Europeos de Segu-
els cursos de posada al dia Seguretat en tre-
ventual succés d'un accident greu o de risc
ments punxeguts o tallants, males postures...
ridad en la Construcción, que
convoca
balls de manteniment d'edificis i Guia pràc-
greu, a més de millorar la cooperació dels
Amb tot aquest material es vol fer entendre al
anualment el Consell General de l'Arquitec-
tica del coordinador de seguretat en la fase
treballadors i l'acció preventiva de l'Admi-
nen, amb l'ajut del professor, que sense una
tura Tècnica d'Espanya
d'execució d'obres (www.apabcn.es). .
nistració en el sector.
veritable cultura preventiva difícilment podrà
miilora de les condicions de seguretat i salut
Penalització a les empreses amb més accidents L'acord sobre sinistralitat assolit a finals
arrelar en el món laboral i que els riscos es
per impulsar la
laboral en el sector, o els Premis a la Segu-
Existeixen els recursos i les eines per
poden evitar perfectament amb uns senzills
retat en la Construcció concedits per primer
afrontar a la sinistralitat. Hi ha també un marc
costums que, un cop adquirits, es practiquen
cop l'any passat per la Cambra de Contrac-
legislatiu, un règim sancionador i un munt d'i-
tota la vida.
tistes d'Obres de Catalunya.
niciatives per ajudar empreses i treballadors a
Fira especialitzada
Càtedra Cyclops-UPC de riscos laborals
d'accidentalitat són elevats per la qual cosa
de l'any passat entre el Govern espanyol, sindicats i patronal, preveu l'establiment, al llarg d'enguany, d'un sistema
millorar la seguretat. Malgrat tot, els índexs
bonus-malus
El recinte fira! de MontjuTc-2, a l'Hospi-
que reduirà les cotitzacions de les empreses
talet, va acollir el mes de maig passat la Fira
La Universitat Politècnica de Catalunya
amb un menor índex de sinistralitat. En can-
de la Seguretat i la Prevenció, Preventia,
(UPC) i l'empresa Mutual Cyclops van endegar
vi, aquelles amb una taxa de sinistralitat
amb més de 10.000 metres quadrats dedi-
a finals d'abril una càtedra-empresa sobre pre-
més elevada patiran un increment de les
cats a exposar productes i tècniques relacio-
venció de riscos laborals amb la finalitat d'e-
cotitzacions. L'acord preveu també la fixació
nats amb la seguretat laboral i la prevenció
laborar i promoure projectes que desenvolupin
d'una nova tarifa de cotització per accidents
de riscos. El Saló es dividia en tres espais
millores que contribueixin a frenar l'alt índex
de treball que s'aplicarà de forma gradual a
diferenciats (Segurance, dedicat a la pre-
de sinistralitat. La càtedra té ia seva seu a
caldria esbrinar què falla en aquest engranatge i perquè costa tant que la cultura de la prevenció arribi a arrelar a les obres. <5j)
periodista infofTnatiu@3pabcn.es
ASSEGURAR TOT EL PROCÉS CONSTRUCTIU ÉS LA MILLOR INVERSIÓ DE FUTUR
El CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar
ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ ASSEGURANCES D'AFERMAMENT
a tots els qui intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.
ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS PER A OBRES FINALITZADES ASSEGURANCES DE CAUCIÓ ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA
^ ^ V
COL·LEGI D'APARELLADORS
ff^J
1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
T
SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ
4 B J
ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI DELEGACIONS
Bon Pastor, 5
ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA
08021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59
Bages-Bergueda Plana de l'Om, 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major, 6 - 08500 Vic
ASSEGURANÇA DECENNAL DE DANYS A L'EDIFICACIÚ
Tel. 938 85 2 6 1 1 Vallès Occidental Sant Francesc. 18 - 08221 Terrassa
LTEU ALTRES MODALITATS
^*«B
Corredufla do Segura C. Lorente; S.L.
^
Rafael Casanova. 73. lr 3a - Apt. de Correus 47
^
™*>°'
08750 Molins de fei • B r a u » Tel 936 66 26 4 1 ' - Fai 336 68 62 07 stcoSi'conedarla lorcntccs
Tel. 937 80 11 10 Valies Oriental Josep Piriol. 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76
Nütn. Registre DGS: J-197 Concertada Assegurança de Responsabilitat Civi segons Art. 15 Uei 9/1992 * 30 d'abril
, Í (.Informatiu PBJMERA ~ JSNZENA NOVEMBRE 2003
Nova eina per a l'avaluació de seguretat en les obres de construcció: ESOC v.1.0 [ Ï S e s de l'aparició del Reial
del contractista, del promotor o de la judi-
xecució. Aquesta figura correspon a un
moment de l'aprovació del pla de seguretat i
1 1 ^ decret 1627/97, que regula l'actua-
catura.
tècnic competent nomenat pel promotor i
salut. Passem a continuació a la fase d'exe-
amb unes obligacions descrites a l'article
cució de la planificació (reunions, actes, visi-
9 del mencionat RD 1 6 2 7 / 9 7 .
tes d'obra programades, comunicació, arxiu
Respecte a la seguretat en l'obra, almenys
ció dels diversos actors del procés constructiu en relació amb la seguretat a l'obra, s'ha
queden clares tres coses:
discutit molt sobre les funcions dels coordi-
• Tot projecte arquitectònic haurà d'incloure
nadors en la fase de projecte i la fase d'e-
un estudi de seguretat i salut amb un
xecució d'obra. L'esmentat reglament aclareix tes funcions, obligacions i responsabili-
de les actuacions, e t c ) . Finalment, ens
Justificació del projecte realitzat
pressupost independent al de construcció. • Aquest estudi es transformarà en pla de
Si considerem la coordinació com una activitat, reconeixerem que per dur-la a ter-
caldrà la fase de control per tancar el cicle de l'activitat i comprovar el grau de compliment del pla de seguretat.
tats dels coordinadors però, en no haver-hi
seguretat í salut elaborat pel contractista
me s'han de complir tres fases fonamentals:
un procediment de treball escrit, les inter-
principal o contractistes que intervindran
•
Planificació
geix la idea de facilitar, d'alguna manera, la
en el procés d'execució de l'obra.
•
Execució
tasca del coordinador en la realització d'a-
El pia serà verificat i aprovat pel coordi-
• Control i adopció de mesures correctores
pretacions són distintes, sí en parlem des del punt de vista del tècnic que assumeix la coordinació, des de la Inspecció de Treball,
•
nador de seguretat i salut en la fase d'e-
Per iniciar un treball amb ESOC és necessari escollir el Que volem fer: crear una obra nova, escollir una existent Si escollim crear una obra nova, el programa ens demana al crear una litxa d'una obra nova les dades del Pla de seguretat i salut de la mateixa.
Superem la fase de planificació des del
I precisament és d'aquest punt d'on sor-
quest control amb les condicions degudes i que a més quedi constància de la seva actua-
Si ja tenim la fitxa de l'obra creada podem realitzar una nova visita o comprobar alguna anteriorment A l'iniciar una nova visita, ESOC recupera les dades de l'última que es va fer, amb el que es facilita l'avaluació dels conceptes ja avaluats. Només es modifiquen els conceptes que es tornen a avaluar, a més dels nous.
.<• i _a i BTADODeUVTSTT»
CGMVCeAO0rC5 PARA a COCBT0
Les primeres comprobacions corresponen a la revisió de la Documentació general que ha d'existir de l'obra. Una vegada comprobada l'existència d'aquesta documentació, s'inicia el procés d'avaluació dels dilerents conceptes.
Segueixen els paràmetres d'avaluació amb tes instal·lacions provisionals, mitjans auxiliars, maquinaria (des de cada una de les pantalles és possible enllaçar amb la normativa de referència).
L'Informidu PRIMERA QUINZENA
ció. Mentre que per a la redacció d'estudis i
1 . Que sigui fàcil de manejar.
plans de seguretat i salut existeixen diverses
2. Que permeti avaluar el grau de qualitat
aplicacions informàtiques que faciliten el treball del tècnic, no es així per a la delicada fase d'execució d'obra, que és on, malauradament, es produeixen els accidents.
ment un informe de la nostra actuació.
de l'execució. 3. Que generi un informe de
l'actuació
desenvolupada.
El mes de maig de 2003 s'edita per fi
demo des del web: www.coaatja.com/descaresoc.asp. ®
compleix
les
característiques
següents:
4 . Que permeti incloure nous conceptes i
Naixement de l'aplicació
• Classificació de les obres en 5 conceptes
• un
Però encara faltava algun petit detall:
check lïst exhaustiu i genèric que contin-
com podríem realitzar a peu d'obra tota
•
gués les principals fases d'obra, amb una
aquesta sèrie de comprovacions i avalua-
•
sèrie de conceptes comuns a comprovar i
cions sense necessitat de portar tot un gruix
unes comprovacions mínimes a realitzar per
de papers a les mans?; com podríem traslla-
a cada concepte. El resultat va ser un check
dar les dades d'una manera ràpida a un PC
list amb més de 8 0 0 comprovacions agru-
i que automàticament ens generés l'informe
pades en 9 0 conceptes que corresponien a
preceptiu?
bàsics a avaluar i 7 fases d'obra.
Lluís Macià i Magrana
Divisió d'aquests conceptes en un total
Arquitecte tècnic i Tècnic en prevenció de riscos laborals
de 9 0 subconceptes. Més de 8 0 0 comprovacions a avaluar. Possibilitat de personalització de subconceptes i comprovacions. • Generació automàtica d'informes (exhaustius i resumits}. • Compatible amb Windows Pocket PC per treballar amb PDA.
diferents fases d'obra, S'hi van incloure, a
I això va ser el gran repte i la gran nove-
més a més, aspectes relacionats amb la
tat que va suposar la combinació d'un pro-
L'ajuda aportada pel Col·legi d'Aparella-
documentació general que hi ha d'haver en
grama per a PC amb un programa per a Poc-
dors i Arquitectes Tècnics de Jaén va ser
una
obra,
accessos,
entorn
general,
Barcelona. Mentre, podem descarregar una
síntesi,
noves comprovacions de seguretat.
Vam pensar, per tant, d'elaborar
drem l'oportunitat de presentar-lo al CAATB de
l'aplicació denominada ESOC 1.0 que, en
ket PC, és a dir, el trasllat de la informació a
fonamental per editar la primera versió del
instal·lacions al servei dels treballadors, mit-
un ordinador de butxaca des del qual pogués-
programa. Així com el treball i dedicació de
jans auxiliars i maquinària d'obra. I vam
sim de manera fàcil prendre dades a peu d'o-
Maria Aguilar (enginyera informàtica de la
establir una sèrie de condicions comple-
bra i que, una vegada processades i reins-
politècnica de Girona). Ara mateix som a la
mentàries:
tal-lades al nostre PC, generes automàtica-
fase de consolidació del programa i aviat tin-
Presentació del programa informàtic al CAATB Dia: 11 de desembre Hora: 7 de la tarda Lloc: Sala d'actes del CAATB L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia. Telèfon 932 40 20 60
Renovació de la pòlissa de la MUSAAT : .. • -:-.-.-. •
<-«.
(T3
•«•..> «y™
f~3 p~3
T«·*h»*n'· w» <™.
[o~3 |T73 fT3
a.
|F3
•
, . • • • . ,
J j j
d d d d d • - -
•
d d
Tens fins al 15 de desembre per fer-hi modificacions Aviat rebràs la carta de la renovació anual de la pòlissa de responsabilitat civil de la MUSAAT que, en principi, manté les mateixes condicions que la del 2003. Ara bé, si vols fer-
Pantalla de comprobacio del concepte Fase d'Obra en la que un cop finalitzada l'avaluació de la fase d'obra corresponent, desem la visita i de forma inmediata es pot generar un informe amb les comprobacions efectuades.
hi algun canvi, com modificar-ne la cobertura, la domiciliació bancària o el pagador de la prima fixa, tens temps de ferho fins al 15 de desembre.
Estem a la teva disposició per facilitar-te les gestions Si encara no tens clar quina cobertura vols escollir, si tens dret a bonificació el proper any o si tens qualsevol dubte, pots adreçar-te a les oficines del Col·legi (Bon Pastor, 5, 2a planta, Barcelona) i/o a les delegacions, o trucar-nos al
telèfon 932 40 23 57 COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Pantalla especial per la transferència
de dades entre el PDA i el PC
SEGURETAT
PRIMERA 0 J r-JZENA NOVEMBRE 2003
TCQ 2000 Mòdul per a l'elaboració dels Estudis de Seguretat i Salut d'un projecte constructiu Aquesta aplicació informàtica permet generar:
I PREVENCIÓ
EL
REPORTATGE
Tercera edició de la guia de legislació de seguretat [i
a prevenció d'accidents és
control més habituals a peu d'obra.
I ^ w avui en dia una de les assignatures
La Guia selecciona la normativa tècnica
pendents del món laboral i, molt especial-
de seguretat i salut en construcció existent
ment, de la construcció. Conèixer quina és
fins a la seva data d'edició, la qual inclou les
la normativa vigent en matèria de seguretat
darreres disposicions: RD 374/01 Protección
i salut és fonamental, ara com ara, per a tots
• La memòria de l'Estudi • El plec de condicions de l'Estudi • El llistat d'Activitats de l'obra • Les fitxes d'Activitats, que, per ajudar el tècnic en l'execució de l'estudi, estan elaborades a partir d'esquemes "tipus" i de bases de referència que contenen el llistat dels possibles riscos; cada risc porta associats els següents conceptes:
els agents del procés constructiu. Entre
contra los riesgos relacionados con los agen-
altres iniciatives que ha dut a terme el
tes químicos durante el trabajo-, RD 379/01
Col·legi en aquest camp (cursos de forma-
Reglamento de almacenamiento de produc-
ció, jornades de debat, investigació, art, cul-
tos químicos y sus instruccíones técnicas
tura de la seguretat...), destaca la publicació
complementarias; RD 614/01 Dispositiones
de la Guia de legislació de seguretat i salut
mínimas para la protección de la salud y
en la construcció (Documents a l'Abast
seguridad de los trabajadores frente al riesgo
número 32). L'autor és Jordi Toyos, arquitecte tècnic i tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Es tracta d'una eina pràctica que permet al professional moure's amb més facilitat per ta complexa xarxa legislativa relacionada amb la seguretat laboral. El document d'estructura per grups temàtics (normativa sobre bastides, grues, amiant,
• Avaluació del risc
etc) que faciliten la recerca amb una classi-
• Equips de Protecció Individual (EPI)
que fan referència específica als aspectes de
ficació molt pràctica que recull els articles
• Equips de Protecció Col·lectiva (SPC) • Mesures Auxiliars d'Actuació Preventiva (MAUPS) • Mesures Preventives (MP) L'avaluació econòmica de l'estudi i el plec de condicions tècniques associat es pot generat a partir del mòdul de pressupostos del TCQ, o a partir de qualsevol pressupost en format FIEBDC-3.
Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya Welüngton 19 E-0S018 Barcelona tel. 933 09 34 04 fax 933 00 48 52 e-mall comorcial@i1ec.eii http://www.itec.es
^ W
eléctrico. Aquesta Guia va ser editada pel CAATB a l'abril i actualment ja porta fetes tres reimpressions per tal d'atendre la demanda que ha tingut entre els col·legiats. Els professionals interessats encara poden adquirir la Guia de legislació de seguretat i salut en la consfmcc/ó al Punt d'Informació del Col·legi i també a les delegacions. El preu col·legiat és de 15 euros. Punt d'Informació telèfon 932 40 20 60. ®
L'InformiiJu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003 i,$
Manuals de Diagnosi Ramon Graus; Amb la col·laboració de: Jaume Abat, Assumpta Calleja, Asunción Freixa, i altres
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1998. 67 pàgines. Idioma: català Resulta una guia pràctica adreçada als professionals del món de la construcció per treballar correctament en presència d'amiant. Posant de manifest la incidència no despreciable de què l'amiant s'ha emprat durant anys en la construcció dels edificis, s'aprofundeix en les diferents formes, materials i solucions constructives. Té vocació preventiva i voluntat d'anticipar-se al problema de l'amiant amb serietat i rigor, PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 1 6 . 2 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 1 8 . 0 0 €
Rafael Bellmunt, Manuel Femàndez Cànovas, César Díaz, Paulo Helene, i altres. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2000. 156 pàgines. Idioma-, castellà Es tracta d'un manual de patologia del formigó armat enfocat des de les darreres tendències referides a la durabilitat i expressades per a edificis nous mitjançant la Guia de la Durabilitat del CEB i l'EHE. El manual permet estudiar les causes de les lesions al formigó armat í dóna els criteris per escollir la millor tècnica de reparació. PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0 €
Lara Trujillo Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2002. 132 pàgines. Idioma: castellà És una guia pràctica per a la inspecció de cobertes planes, amb uns criteris bàsics per a la intervenció de manteniment, i una recopilació de fitxes de diferents solucions per a la reimpermeabilítzació. Aquesta primera part es completa amb un anàlisi de l'evolució dels terrats i un coneixement dels diferents materials impermeables i aïllants que existeixen al mercat. PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0
€
PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0
€
ELS PREUS TENEN L'IVA INCLÒS Els Manuals de diagnosi es poden adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del CAATB. Telèfon 934 14 63 55.
un llibre per preveure Ja teniu a la vostra disposició l'edició limitada del llibre DANGER. Una interessant recopilació de cartells històrics sobre la prevenció d'accidents laborals de l'Arxiu Nacional de Catalunya, creats arreu del món entre els anys 1925 i 1937.
Preu: 5 0 € Preu especial col·legiats: 45 € A la venda al Punt d'Informació del CAATB (Bon Pastor, 5. O8O21 Barcelona). I també a les delegacions. COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
EMPRESES DIVERSOS
iu PRIMERA O'JIMZENA NOVEMBRE 2003
EMPRESES
ASEFA incrementa el seu benefici L'entitat asseguradora està especialitzada en el sector de la construcció i y T SEFA, entitat assegurado-
que en caució s'ha registrat un increment
en aquesta
I/A
del 59,7%.
esforços per oferir la màxima qualitat del
Públics), que posseeix el 5 9 , 9 6 % de la
servei per a la satisfacció dels seus clients i
societat, i Scor Reassurance, S.A., amb un
mediadors.
39,97%. Actualment, l'asseguradora compta
ra especialitzada exclusivament en
assegurances per al sector de la construc-
Ei benefici d'impostos a 3 0 de juny de
ció, ha obtingut durant el primer semestre
2003 va escendir a 2.413.394 euros enfront
de 2003 un volum de primes de 51,1
dels 746.298 euros a la mateixa data de
milions d'euros, enfront dels 30,1 milions
2 0 0 2 . Això suposa un increment
assolits durant el mateix període de 2 0 0 2 .
223,4%.
d'un
Això representa un increment d'un 69,8%.
Quant a la sinistralitat sobre primes
línia, concentrant
els seus
ASEFA, S.A. Seguros y Reaseguros és una empresa creada el 1972. Amb un capi-
lle d'Assurance du Bàtiment et des Travaux
amb disset oficines pròpies que cobreixen tot el territori nacional, í í )
tal social de 10 milions d'euros, subscrit i completament desemborsat, segueix sent
Per sectors, en construcció (assegu-
adquirides durant el període assenyalat, ha
l'única entitat asseguradora especialitzada
ASEFA, S.A. Seguros y Reaseguros
rança decennal de danys, assegurança de
estat d'un 3 8 , 1 % davant el 4 8 , 2 % registrat
en exclusiva en el sector espanyol de la
Telèfon: 917 8 8 62 82
construcció
en el primer semestre de 2 0 0 2 .
construcció. Els seus accionistes són les
Fax 917 8 1 22 3 3
entitats franceses: SMA8TP (Société Mutue-
carmen.ramiro@asefa.es
i responsabilitat
civil)
s'ha
registrat un increment d'un 70,4%, mentre
L'entitat destaca que seguirà treballant
Mur cortina de Technal a la Ciutat de la Justícia de Valencià íï~ï edifici és obra de l'arquiI ^ H tecte Alfredo Batuecas Torrego, guan-
FtTXA TÈCNICA
yador del concurs internacional d'idees conObra: Ciutat de la Justícia de València
vocat per la Generalitat Valenciana.
Promotor: Conselleria de Justícia i Administra-
L'objectiu va ser crear un únic conteni-
cions Públiques de la Generalitat Valenciana.
dor arquitectònic de 65.000 m 2 de superfí-
Constructora: UTE entre FCC, ACS, Edifesa
cie, que acollís tots els serveis judicials de
Fusteria d'alumini: Technal
ia ciutat.
Instal·ladors: Ruypa (Xarxa Aluminíer Technal), Aiuníon Espaha, Cerrajería Masia del Juez, Cerratur. Solucions utilitzades: Sèrie MC amb graella tradicional i trama vertical.
Vista general de la Ciutat de la Justícia. Lluerna realitzat amb la sèrie MC de trama vertical.
Detall de la sèrie MC
El projecte va haver de respondre a un
preveia 14.000 m ; de mur cortina i lluerna
homologats. L'empresa d'enginyeria de con-
complex programa de necessitats: solemni-
a realitzar en 6 mesos: l'execució va ser
trol Euroconsult, contractada expressament
tat de la institució, facilitat de circulació en
adjudicada valorant tant les característiques
per Technal, va certificar davant el construc-
els espais reservats a l'atenció al ciutadà,
tècniques del producte com la capacitat per
tor la qualitat de la fusteria d'alumini. ©
seguretat dels blocs amb accés restringit i
respectar el termini de lliurament. Es van
màxima flexibilitat funcional. L'edifici es
crear 10 noves referències de la sèrie MC
compon de dos cossos dividits per un espai
per complir amb els requisis de l'estudi d'ar-
central envaït per la llum que penetra a tra-
quitectura. Per a la posada en obra, Technal
vés d'un gran lluerna. Aquest gran vestíbul,
va proposar un equip format per 4 tallers de
0 8 1 5 0 Parets del Vallès
amb la seva multiplicitat i diversitat d'esca-
la seva plataforma de clients, garantint la
Telèfon: 9 3 5 73 77 77
les i dimensions, es converteix en l'element
seva capacitat per instal·lar el producte
www.technal.es
més representatiu del complex. El projecte
segons paràmetres qualitatius constants i
technal@technal.es
TECHNAL carrer Diesel, 1
GROHE ens fascina amb la seva campanya de TV | ^ ROHE continua fascinant a
comença lo modern... on acaba lo clàssic?,
pre el seu disseny més innovador i creí
i v 3 l tots amb la seva actual campanya de
que defineix a la perfecció l'estil minimalista
tiu. www.grohe.es ®
televisió, centrada en el nou model Atrio,
d'ATRIO.
moderna reinterpretació d'un clàssic en aixe-
D'aquesta manera GROHE ha demos-
tes. Amb un exitós spot ha aconseguit arribar
trat, una vegada més, ser una marca pione-
de forma notòria a ía llar dels telespectadors,
ra al realitzar una important campanya de
Polígon Pedrosa
GROHE ha ideat la frase de campanya On
publicitat a nivell nacional, destacant sem-
0 8 9 0 8 L'Hospitalet de Llobregat
GROHE ESPANA, SA Botànica 7 8
L'Infonradu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2003
La divisió de climatització de Panasonic premia el millor projecte d'EADA í p nric Vilamitjana, director I L·m de la Divisió de Climatització de Panasonic Espafia, va lliurar recentment el Premi Panasonic al millor Projecte MBA de l'Escola de Negocis EADA. Es tracta d'un estudi dut a terme per cinc estudiants del Executive MBA per demostrar la viabilitat tècnica i econòmica d'un projecte industrial que inclou tot el procés de fabricació del ciment, la importació i l'emmagatzematge del clínquer, la transformació i l'obtenció del producte final.
Diferents moments de í'acte úe lliurament del Premi Panasonic al millor Projecte MBA dlADA
El projecte, realitzat pels estudiants Dolors Sanabre, Guillermo
Baruh, Juan
Ignacio Navarro, César Valero i Gwen Motter, i dirigit pel professor Kurt Querbach de
zar els costos de l'utilització del port, grues,
important i pràcticament monopolista. Per
l'Escola de Negocis EADA, ha demostrat ia
neteja, circulació, embarcament, etc. Així
establir la inversió inicial van analitzar els
Directof de la Divisió de Climatització de
rendibilitat que pot aportar dur a terme
com el volum a emmagatzemar per donar
costos (directes i indirectes) i els volums de
Panasonic Espafia.
aquest procés, per a la qual cosa es van
continuïtat a la cadena de producció i super-
producció necessaris, etc.
analitzar les següents variables: proveïdors,
fície necessària.
emmagatzematge, màrqueting, procés, tecnologia i recursos humans. Quant als proveïdors de matèria prime-
Finalment, quant als recursos humans
Pel que fa a l'estratègia de màrqueting,
de l'empresa, van establir l'organigrama ade-
empresarial", afirma Enrique Vilamitjana,
Els cinc estudiants premiats van rebre, durant Tacte de lliurament del premi, celebrat a finals del passat curs escolar, un val
van identificar els possibles nínxols de mer-
quat, la plantilla necessària i la política retri-
de Panasonic per valor d'un equip de clima-
cat per introduir el producte, els canals de
butiva, de formació i de subcontractacíó.
tització domèstic i del servei complet d'ins-
ra, van establir quins països podrien submi-
distribució, els preus de venda i l'anàlisi
"Des de Panasonic hem apostat per
nistrar-la, el preu, el transport, el volum de
DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i
recolzar aquest tipus d'estudis, per contri-
mercaderies i la situació política a Europa.
Debilitats}, tenint en compte el mercat en
buir a la investigació i al desenvolupament
Respecte a l'emmagatzematge, van analit-
qüestió, en el qual la competència és molt
de nous projectes acadèmics de gran valor
tal·lació de l'equip. ®
www.panasonic.es
Soft i Nemetschek intercanvien programes r p * es del mes d'octubre, Pres|L^to
CAD, el programa per realitzar
Soft informació corporativa Soft va iniciar la seva activitat l'any
medicions automàtiques a partir de dibuixos
1 9 8 0 desenvolupant diversos
y projectes digitals, inclou una llicència del
informàtics per a la construcció.
programa ALLPLAN 100, sistema complet de dibuix professional, desenvolupat per Nemetschek.
productes
Soft desenvolupa el programa Presto, l'estàndard
de medicions,
pressupostos,
temps i control de costos per a la construc-
Per en Miguel Villamor, de Nemets-
ció, amb 3 2 . 0 0 0 llicències instal·lades en
chek, "la facilitat de recuperar la medició
13.500 clients, entre els quals hi ha estudis
dels plànols realitzats amb ALLPLAN 100 a
de projectes, consultories y empreses cons-
través del format DWG és un gran avantatge
tructores de totes les mides.
de Presto, el programa estàndard en els estudis d'arquitectura espanyols". "La
llicència d'aquest
programa de
Nemetschek informació corporativa Nemetschek Espafia, que pertany al
dibuix inclosa al Presto CAD és un pas més
Grup alemany Nemetschek, està present en
de la política d'integració que desenvolupen
el nostre país des del 1995. El seu principal
des de fa temps a Soft", manifesta Gonzalo
programa és Allplan, un sistema de CAD
García. "Aquesta política ens ha permès de
específic per a arquitectura i enginyeria
crear una gran col·lecció de sistemes d'aju-
civil, que cobreix totes les necessitats de
da per als estudis d'arquitectura, relacio-
disseny, documentació gràfica i presentació
nats amb els costos dels projectes, recol-
de projectes dels professionals i empreses
Salmes, 186, 2n 1
zant-nos en els millors programes comple-
del sector de la construcció. Compta amb
0 8 0 0 6 Barcelona
barcelona@nemetschek.es
mentaris".
més de 3.000 clients a Espanya. ®
Tel. : 9 3 2 3 8 7 177
www.nemetschek.es
NEMETSCHEK ESPANA, S A
Fax 9 3 2 1 8 3 6 7 6
sferrater@nemetschek.es
• IZENA NOVEMBRE 2003
Inconvenients dels sistemes de reapuntalament comptes de als 3 dies. Per poder recuperar als 3 dies s'ha de col·locar el doble de puntals o bé prendre precaucions molt especials de descindriat. Aquest ha de ser planificat i supervisat per personal tècnic competent. Veure condicions establertes a l'informe tècnic.
Descintrat parcial als 6 DIES en comptes de als 3 DIES.
El desencofrat de la planta s'ha de realitzar 6 dies després de formigonar, en lloc dels 3 dies que permet el sistema recuperable de descindriat parcial. Aquesta és una de les conclusions, a 2. Incorrecta transmissió de càrregues: La disposició en sentit transversal dels nivell tècnic, de l'estudi comparatiu dels puntals en els suports de les plantes sistemes d'encolrat recuperable respecte APUNTALADES suporten la càrrega en els sistemes de reapuntalament que han sentit contrari (longitudinal) dels puntals realitzat conjuntament Encofrados Alsina i a la planta que s'està formigonant, la la Universitat Politècnica de València (*). qual cosa reforça les recomanacions L'esmentat estudi conclou que : reflectides en el punt anterior. 1. En els sistemes de REAPUNTALAMENT, en general la recuperació és als 6 dies en [.'operativa de muntatge dels sisteSISTEMA AMB SUPORTS Augment del nombre de puntals
puntalament-metàl-lic-vinclen de manera mes de reapuntalament presenta els diferent, deixant marques més grans en el següents inconvenients que s'han de formigó. <® tenir en compte: 1. Requereix més mà d'obra atès que obliga a recol-locar els puntals dues vegades (*) Segons Informe tècnic de Juan José 2. Sistema que utilitza més referències, Moragues -Catedràtic d'Edificació i Pre{sopanda extrema, sopanda intermitja, fabricació- i Pedró Calderón -Professor suport i portasopanda) en comptes de 3 titular d'Edificació i Prefabricscíó- de ia referències (sopanda, basculant i portasoUniversitat Politècnica de València. panda). 3. Seguretat: més risc en tenir menys suport del tauler a l'ala de les sopandes i encara menys amb les ales brutes de formigó. 4. Acabats: el tauler no queda sempre a (a mateixa altura a causa de l'acumulació de formigó a l'ala; el tauler -de fusta- i l'a-
SISTEMA RECUPERABLE Optimització del nombre de puntals
ENCOFRADOS J. ALSINA, S.A. Alsitec Camí de Font Freda, 1 Polígon industrial Pla d'en Coll 08110 Montcada i Reixac Telèfon: 935 75 30 00
SISTEMA AMB SUPORTS Falta de continuïtat vertical en els puntals
Reynaers Aluminium Espaha renova la certificació ISO amb els requisits de l'edició del 2000 f p ï s dies 24 i 25 d'abril es va l ^ v dur a terme a l'empresa espanyola Reynaers Aluminium, líder europeu en disseny i comercialització de sistemes d'alumini d'afta qualitat per a la construcció i l'arquitectura, l'auditoria externa de seguiment de la certificació ISO 9002. L'empresa posseeix la certificació 1SO9OO2:94 des de l'any 1999, però en aquesta ocasió l'auditoria es va realitzar amb eís nous requisits de l'edició de la norma de l'any 2000. Els resultats de l'auditoria han estat altament satisfactoris, la qual cosa s'ha traduït en la renovació i l'adequació del certificat, de conformitat amb la ISO 9001:2000. Això significa que el Sistema de Gestió de la Qualitat de l'empresa compleix els nous requisits exigits: orientació al client, enfo-
cament a la medició i millora permanent, gestió per processos, inclosos els relacionats amb els recursos humans i les infrastructures. D'aquesta manera, Reynaers Aluminium fa un pas més en la imatge de qualitat que ofereixen tots els nostres serveis als nostres clientes, cada cop més exigents. Els auditors del Centre de Certificació LGAI han assenyalat en l'informe final els alts nivells de qualitat y els diferents punts forts de l'empresa. Cal destacar-ne: • L'alt grau d'implicació, participació y col·laboració de tot el personal relacionat amb els processos de l'empresa. • La creació de l'Equip de Millora, que sens dubte potenciarà i garantirà noves fites i nivells de millora en totes les àrees i en la gestió dels resultats empresarials.
• Els sistemes informàtics i de gestió. • Les auditories internes i l'avaluació continua dels proveïdors. • L'ordre, la identificació i la traçabílitat de les àrees destinades a l'emmagatzemat. • La revisió del sistema y l'anàlisi de les dades.
m
?
CERTIFICADO
REYNAERS.ALUMINIOS DEL VALLÉS, SA.
L'abast de la certificació contempla el procés de comercialització de sistemes de fusteria d'alumini per a la arquitectura. ®
REYNAERS Medas, 1 Polígon industrial sudoest 08192 Sant Quirze del Vallès Telèfon: 937 21 1 1 2 0
Afianzamiento de Cantidades Anticipadas
La contratación del Segura Decenal de Danos establece una estrecha relación entre el cliente y la companía de seguros, en la que los aspectos tecnicos tienen especial relevancia, por lo tanto, es importante que tenga siempre en cuenta que la Aseguradora que elija tenga una sòlida estructura financiera, una implantación adecuada en Espana, una dilatada experiència y la mejor capacidad tècnica para suscribir correctamente los riesgos. Fieles a estos principios, y para garantizar la calidad de nuestro Servicio, en ASEFA, hemos apostado por la especialización en el sector de la construcción, razón que nos permite ofrecerle los seguros mas completos que cubren las necesidades mas exigentes. Si busca un Servicio personalizado y la oferta mas completa, cuente con el equipo humano y técnico del
(D 4-
(ü
w líder del Seguro ^ Decenal de Danos £ ASEFA 902181202
932 658 587
servei de prevenció gaudí construcció
SEGURETAT I SALUT A LA CONSTRUCCIÓ UN SERVEI EN BENEFICI DE L'EMPRESA SERVEI DE PREVENCIÓ ALIÈ ACREDITAT PER ATOT EL TERRITORI DE L'ESTAT COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT REDACCIÓ D'ESTUDIS I PLANS DE SEGURETAT I SALUT SERVEI DE PREVENCIÓ PER UNIONS TEMPORAL D'EMPRESES (UTES) SERVEIS ESPECIALS D'ASSISTÈNCIA TÈCNICA IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS PLANS DE TREBALLS AMB L'AMIANT PLANS D'EMERGÈNCIA HOMOLOGACIÓ DE SOTS-CONTRACTISTES Barcelona:
Tarragona:
c/ComteSalva«eíra,5,entlo3' 08006 Barcelona Tel.: 93 238 7310 Far 93 2371019
cJEstanislau Figueres, 17, baixos* 43002 Tarragona Tel.: 977 211608 Fax: 977 24 31 88
Lleida:
Complex de la Caparrella s/n 25191 LJeida Tel.: 973 27 21 25 Fax: 973 26 00 21
www.spgaudi.com
Girona:
c j Onyar, 17004 Girona Tel.: 972 2217 41 Fax: 972 22 86 33