INF050301 by sia16

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

B ARCELONA

El tema

3a5

model de ciutat de

Per un

Qualitat •• L’alcalde de Sant Cugat del Vallès explica les claus de la qualitat de vida d’aquesta ciutat en el cinquè Dinars Construcció

L luís Recoder, alcalde de Sant

Cugat del Vallès va ser el ponent del cinquè Dinars Construcció. Recoder va parlar de Sant Cugat: el nostre model de ciutat, el passat 23 de febrer, en un acte que va tenir lloc a l’Hotel Hilton de Barcelona, amb el suport de Gaesco, Lafarge Texsa Morteros,

Select, Panasonic i, per primera vegada, el diari El País, com a mitjà de comunicació col·laborador. Per solucionar el problema de l’habitatge, Recoder va explicar que el 2010 es preveu que el 7% dels habitants de Sant Cugat visquin en un pis de protecció oficial. En la seva exposició no va quedar clar, però,

El noticiari CAATB

Una ciutat dins el Born

si aquest percentatge és suficient per a una ciutat d’aquestes característiques. L’alcalde va deixar clar que Sant Cugat presenta un índex de població molt jove, amb un 15% dels habitants que no arriba als 10 anys, i que és la ciutat més jove de tot l’Estat. Es tracta d’un model de ciutat que

comporta més qualitat de vida, però l’alcalde va reconèixer que també comporta greus problemes. Un d’aquests, els costos: el manteniment i el condicionament d’una ciutat costa diners. L’alcalde va ser clar i directe. Per a un ajuntament és tan important fer un equipament com poder-lo mantenir. c

Punts de vista

“A Lleida no teníem cap carrera universitària del món de la construcció”

••

El CAATB organitza una visita a les restes arqueològiques del Born i al barri de la Ribera

El noticiari Barcelona regula les mesures antiincendis dels edificis alts

El reportatge Nova casa consistorial a Santa Perpètua de Mogoda

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, opina que realment és viable i fins i tot oportuna la implantació de l’Escola d’Arquitectura Tècnica a Lleida, sobretot per la importància i el pes de la construcció a aquestes comarques, on en els últims anys el percentatge de població activa que treballa en el sector de la construcció és del 14%, i supera en dos punts la mitjana catalana. A Lleida el primer sector ja és la construcció, per davant dels sectors agroalimentari i industrial, i no tenim cap carrera universitària del món de la construcció. Per això, Muñoz creu que és tan important que hi hagi aquesta escola. c

•• Quadern Central: Assemblea General de Col·legiats i250 portada.indd 1

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005 Preu = 2 €

CHOPO

A ndreu Muñoz, president del

250 8/3/05 12:50:19

i250 portada.indd 2

8/3/05 12:50:22

EL TEMA EL TEMA

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

DINARS CONSTRUCCIÓ

Una ciutat amb ànima de poble L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, va exposar el model d’aquesta ciutat en el cinquè Dinars Construcció

S ant Cugat del Vallès és una

ciutat amb ànima de poble, segons Lluís Recoder, alcalde d’aquesta ciutat vallesana, que va ser el ponent del cinquè Dinars Construcció. Recoder va exposar la ponència Sant Cugat: el nostre model de ciutat, el passat 23 de febrer, en un acte que va tenir lloc a l’Hotel Hilton de Barcelona, amb el suport de Gaesco, Lafarge Texsa

Morteros, Select, Panasonic i, per primera vegada, el diari El País, com a mitjà de comunicació col·laborador. La presència de Recoder acostava als professionals del procés constructiu el paper dels ajuntaments, quan se’ls entén

••

com a catalitzadors i transformadors de la voluntat en serveis per als usuaris. Però, “tampoc tots els ajuntaments”. Amb aquesta expressió, Recoder volia indicar -i també ho va expressar així- que Sant Cugat és el paradigma de ciutat residencial. És una

“Sant Cugat és la ciutat amb més metres de zona verda per habitant de l’entorn de Barcelona”

nova forma d’entendre la qualitat de vida des del punt de vista de l’habitatge. Una ciutat extensa, amb més de la meitat del seu territori a la serra de Collserola. Tal com va voler recordar el seu alcalde, és la ciutat amb més metres de zona verda per habitant de l’entorn de Barcelona, i encara en tindrà més, perquè s’hi està creant un parc públic urbà de prop de vint hectàrees. c CHOPO

Diferents moments del cin què Dinars Construcció, que va tractar sobre el mo del de ciutat de Sant Cug at.

i250 el tema.indd 3

8/3/05 12:49:00

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

DINARS CONSTRUCCIÓ

EL TEMA

La ciutat amb més qualitat L’alcalde de Sant Cugat del Vallès veu difícil estendre el seu model de ciutat a la resta del territori

vingut una ciutat dormitori (sense serveis) a prop de Barcelona, però no ho és. Ni tampoc no ho serà, segons va afirmar el seu alcalde, Lluís Recoder. Alhora, podria no oferir la possibilitat de treballar-hi. Però actualment té tanta gent que en marxa cada matí per anar a la feina com gent que hi va a treballar. També és una ciutat universitària, amb una escola d’arquitectura i una facultat d’ESADE, que properament s’hi instal·larà. I està considerada, entre les ciutats de més de 50.000 habitants, com la que té més qualitat de vida. També és –després de Barcelona– la que té el preu del metre quadrat més alt de Catalunya. Per solucionar el problema de l’habitatge, Recoder va explicar que el 2010 es preveu que el 7% dels habitants de Sant Cugat visquin en un pis de protecció oficial. En la seva exposició no va quedar clar, però, si aquest percentatge és suficient per a una ciutat d’aquestes característiques. L’alcalde va deixar clar que Sant Cugat presenta un índex de població molt jove, amb un 15% dels habitants que no arriba als 10 anys, i que és la ciutat més jove de tot l’Estat. Recoder va deixar anar algunes dades estadístiques. Per exemple, que la seva ciutat també té un 36% de la població amb una titulació mitjana o superior. També va indicar que veu el Pla general metropolità més com una agressió que com un aliat. Per què? Doncs perquè aquest pla feia una previsió per a Sant Cugat d’uns 200.000 habitants i més habitatges dels que creu convenients per al model de ciutat que defensa, un model que s’acosta més a la ciutat difusa que a la ciutat compacta, encara que aquest concepte ja no estigui de moda. Per això, ell i el seu equip de govern treballen per desprogramar sòl urbanitzable a través de modificacions parcials. I ja s’està acabant d’executar els darrers plans. Els costos d’aquest model Recoder va indicar que Sant Cugat té una part de ciutat difusa històrica molt antiga, i barris al seu voltant com Valldoreix,

••

CHOPO

ant Cugat podria haver esde-

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès, va ser el ponent del cinquè Dinars Construcció.

••

“El model de ciutat de Recoder comporta més qualitat de vida, però va reconèixer que també més costos.”

La Floresta i Mirasol, que originàriament eren barris de segones residències, a més d’altres de més recents. Tot té els seus avantatges i inconvenients. El model de ciutat de Recoder comporta més qualitat de vida, però l’alcalde va reconèixer que també comporta greus problemes. Un d’aquests, els costos: el manteniment i el condicionament d’una ciutat costa diners. Com va explicar Recoder, el cost per habitant que suposa la il·luminació d’un carrer on hi ha blocs de pisos no és el mateix que el d’un carrer on hi ha torretes. Això vol dir, entre altres coses, que si la gent vol viure en una ciutat difusa, en un futur haurà de pagar una mica més. Un altre problema greu que tenen és

“La ciutat ha creat habitatge públic a tots els barris; fins i tot als millors. I en faran més, però tenen el problema del manteniment del patrimoni.”

i250 el tema.indd 4

el de l’habitatge, amb el qual tenen una qüestió de mancança: el mercat vol comprar pisos a Sant Cugat i en pugen els preus. “Hi ha una pressió real per anar a viure a Sant Cugat perquè s’hi viu bé. Tot això provoca una mancança”, va indicar Recoder, que va explicar que la societat municipal Promusa ha fet habitatge social i té previst que abans d’acabar aquest mandat hi hagi 1.928 habitatges públics nous més. Hi viurà el 7% de la població de Sant Cugat. La ciutat ha creat habitatge públic a tots els barris; fins i tot als millors. I en faran més, però tenen el problema del manteniment del patrimoni. A més, alguns d’aquests habitatges són per a joves (que ja fa anys que viuen a Sant Cugat; no que hi acaben d’arribar). Són habitatges de lloguer per a un temps limitat, i d’aquí a cinc anys n’hauran de marxar. Recoder ja preveu manifestacions i espera que l’Ajuntament tingui el valor de fer-los marxar.

L’alcalde va ser clar i directe. Per a un ajuntament és tan important fer un equipament com poder-lo mantenir. Sí al Quart Cinturó i altres comunicacions Les quatre idees del model de ciutat de Recoder són: que tingui una planificació urbanística i de creixement molt equilibrada, que creï noves centralitats i millori els barris desfavorits, i que econòmicament i mediambientalment també estigui equilibrada. Això, enmig d’un Vallès que no para de créixer i al costat d’unes vies nacionals per on cada vegada passa més trànsit. En aquest moment Recorder va entrar a parlar de les comunicacions territorials, i va indicar que creia imprescindible el Quart Cinturó, que estava convençut que s’acabaria fent i “l’únic problema és que es farà tard”. Recoder també va reclamar l’entrada en funcionament de la línia de Renfe Papiol - Martorell –l’única de Catalunya que no és radial–, una línia de tren que descongestionaria les comunicacions entre el Vallès i el Baix Llobregat sense passar per

8/3/05 12:49:02

EL TEMA

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

DINARS CONSTRUCCIÓ

CHOPO

L’alcalde conversa amb el president del Col·legi, Xavier Bardají i Rosa Remolà, delegada del Vallès Occidental.

••

“L’alcalde veu el Pla general metropolità més com una agressió que com un aliat.”

Barcelona. Recoder va recordar que Catalunya ja no té un model de comunicacions radial i fan falta més línies de tren que no neixin i morin a Barcelona. També va indicar que fan falta els túnels que travessin Collserola i va apostar per una estació del tren d’alta velocitat al Vallès, sense necessitat de crear dues estacions a Barcelona, a Sants i a la Sagrera. Va reclamar a Barcelona un gest d’“amabilitat”, en aquest sentit, i va afirmar que si Barcelona vol liderar el projecte de Catalunya ha de ser agraïda amb les ciutats de l’entorn. En el torn de preguntes, va indicar que la Generalitat els ha promès un hospital lleuger (que no contempla les estades durant la nit), per completar l’oferta hospitalària actual, que es recolza en l’Hospital General de Catalunya, privat però concertat, i els CAP. Respecte al paper de la ciutat en el nou ordenament territorial de Catalunya, va indicar que no li semblava malament formar part d’una nova comarca constituïda per una mancomunitat de municipis on Sant Cugat tindria un paper força important. També va explicar que la immigració que arriba a Sant Cugat és de dos tipus: un 5% és comunitària però destaquen diversos milers de llatinoamericans. Per a uns i altres creu que no hi ha d’haver una política d’habitatge especial, ja que els models que ha vist a Europa en aquest sentit no han obtingut els resultats esperats. Al final, però, quedava la pregunta clau: El model de Sant Cugat es pot generalitzar? Ell mateix va respondre la pregunta en veu alta i va reconèixer que a l’Àrea Metropolitana seria un problema: no es podria fer encabir tantes persones en un model com el que

i250 el tema.indd 5

defensa Sant Cugat. La història d’aquesta ciutat és la d’un poble amb àrees de segona residència, que han passat a primera residència. La gent que hi viu demana els servies propis de quan es viu en un lloc habitualment. Recoder veu, doncs, difícil estendre aquest model a la resta de territori. c

Amb Celestí Corbacho, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de l’Hospitalet de Llobregat En aquesta cinquena trobadadinar amb professionals del sector de la construcció es parlarà de la nova ordenació territorial. Dia i hora: 10 de maig, de 13.30 a 16 hores Lloc: Hotel Hilton (Diagonal, 589-591 de Barcelona) Patrocinen: GAESCO LAFARGE SELECT PANASONIC

Informació: Telèfon: 93 393 37 37 Informacio@apabcn.es

8/3/05 12:49:06

NOTICIARI 6

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

Els instruments per a un habitatge assequible, al proper Matins Construcció Els canvis en la normativa d’urbanisme afecten els planejaments municipals

L a nova Llei d’urbanisme,

el Decret de rehabilitació i el Projecte de llei d’habitatge de la Generalitat configuren un nou marc normatiu i legal que ha de facilitar una nova política de construcció i accés a l’habitatge. Aquests nous instruments urbanístics i de política d’habitatge necessiten l’actuació concertada de les administracions autonòmica i municipal, així com la implicació dels operadors immobiliaris i del sòl. En aquesta edició de Matins Construcció es procurarà analitzar i contrastar, de manera pràctica, els nous instruments legislatius, de foment i d’ajuts des del punt de vista de l’Administració i dels diferents operadors públics i privats. Es tracta d’identificar-ne els punts forts i els punts febles, per poder actuar de manera adequada per aconseguir l’objectiu d’aquestes noves polítiques: fer que l’habitatge sigui assequible. Tècnics i empreses del sector de la construcció; arquitectes, enginyers i urbanistes que es dediquen a la planificació

N OT I C I A R I C A AT B

Els instruments per a un habitatge assequible Ricard Fernández, secretari d’Habitatge de la Generalitat, parlarà de Els instruments disponibles per a la política d’habitatge: els decrets i el Projecte de llei de l’habitatge. Al debat i taula rodona hi participaran: Joan Llort, director general d’Urbanisme de CHOPO la Generalitat Carles Pareja, advocat i professor titular de Dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Enric Reyna, president de l’APCE Salvador Illa, alcalde de la Roca del Vallès i president de la Comissió d’Habitatge de la Federació de Municipis de Catalunya Ricard Fernández, secretari d’Habitatge de la Generalitat Dia i lloc: 17 de març de 2005, de 9.00 a 13.30 h a la Sala d’actes del CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona Patrocinen: ESPAIS TECHNAL WEBER

Col·laboren: EL PERIÓDICO

Les jornades Matins Construcció són gratuïtes. El nombre d’assistents és limitat; per això, cal inscripció prèvia.

Informació i inscripcions: territorial, i promotors immobiliaris del sector públic i privat, tenen una cita el proper 17 de març al proper Matins Construcció.

També, tècnics i membres de l’Administració local i autonòmica que han de vetllar pel compliment de les lleis. c

Punt d’Informació Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 933 93 37 37 • Fax 932 40 20 61 www.apabcn.es/matins

Al servei de l’edificació El Col·legi tindrà més presència a Construmat El Col·legi incrementarà de manera notable la seva presència a Construmat amb un estand ubicat a la zona exterior, on es mostraran les darreres novetats adreçades al professional, al sector i també al ciutadà. També ocuparà un espai, com cada any, a la zona institucional del Palau de Congressos i, a més, participarà en la zona dedicada a la construcció sostenible de Montjuïc 2 (a l’Hospitalet). L’estand del CAATB exposarà la riquesa i diversitat de la professió que representa i tots aquells perfils professionals de la construcció que avui ocupen els aparelladors i arquitectes tècnics, sobre la base del Model de competències del procés constructiu, desenvolupat pel CAATB. Es mostrarà, també, el valor del visat com a garantia de qualitat i professionalitat, així com la seva tramitació electrònica. Els

i250 el noticari.indd 6

professionals trobaran a l’Àrea d’Assistència totes les novetats informàtiques, amb nous programes i eines de suport a l’exercici professional. Igualment la formació de postgraus i màsters i els nous cursos de posada al dia, la Consultoria de Recursos Humans i la Borsa de Treball del CAATB tindran una presència destacada a l’estand. Un altre apartat mostrarà el CAATB com a punt de trobada del sector. S’hi anunciaran les activitats pensades per a la relació i el diàleg entre els professionals i les empreses del procés de l’edificació, com ara Matins i Dinars Construcció. La primera edició dels Premis Catalunya Construcció també tindrà un espai destacat, amb una selecció de les candidatures presentades l’any passat. La Nit de la Construcció en serà protagonista. Així mateix, estarà a disposició dels

col·legiats el web del CAATB i l’Agenda de la Construcció Sostenible, un espai virtual per a la preservació del medi ambient. L’apartat d’Afiliació i Màrqueting serà molt atractiu. A més de la nova Guia de serveis 2005, els col·legiats trobaran una línia de productes de marxandatge d’utilitat professional pensats per difondre la marca CAATB.

Espai de relació La realitat territorial del CAATB es farà present amb el valor de les delegacions, que acosten el Col·legi a tots els col·legiats. L’organització de la professió a Catalunya també tindrà cabuda a l’estand, amb una selecció de productes i serveis de la resta de col·legis d’aparelladors catalans.

A més de mostrar l’actualitat professional i col·legial, l’estand del Col·legi es convertirà enguany en un veritable espai per a les relacions professionals. Amb aquest objectiu s’habilitarà un espai per a la trobada, que disposarà de sala de reunions, aula de presentacions i cafeteria. Aquest espai ocuparà una planta altell i estarà reservat als col·legiats. A més d’adreçar-se als professionals del sector, el Col·legi també ho farà a l’opinió pública; per això es preveu la creació d’un estudi de ràdio que oferirà el punt de vista dels aparelladors i arquitectes tècnics sobre els temes que interessen els ciutadans. c

8/3/05 12:43:37

E L N OT I C I A R I C A AT B

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

REHABIMED

La publicació del segon butlletí de RehabiMed coincideix amb la presentació del seu web E l segon butlletí trimestral

de RehabiMed es complementa des d’aquest mes de febrer amb la pàgina web del projecte, que es pot consultar a l’adreça digital www.rehabimed.net. El web dóna a conèixer RehabiMed –i això inclou l’actualitat i la informació que aquest projecte va generant–, i ofereix també aquella altra informació que té a veure amb la rehabilitació de l’arquitectura tradicional de la conca del Mediterrani. Alhora, serveix com a eina de comunicació i treball entre els membres de RehabiMed, que és un projecte de recuperació de l’arquitectura tradicional del Mediterrani que lidera el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Està finançat per la Unió Europea i hi participen la majoria de països mediterranis. El butlletí, del qual ha sortit el segon número, dóna a conèixer en portada la feina del NOUH, un organisme públic que controla les operacions de millora de les ciutats egípcies. També explica que la regió de la Campania d’Itàlia té una nova normativa que contempla la protecció de la seva arquitectura rural, i sintetitza els punts clau de la rehabilitació de Kalopanagiotis, un poble xipriota que vol recuperar el seu caràcter original per tornar a ser atractiu als ulls dels turistes.

Memòria col·lectiva L’entrevista d’aquest número del butlletí es fa a Brigitte Colin, responsable del programa Ciutats i Arquitectura de la UNESCO, que creu que la reutilització del patrimoni arquitectònic urbà contribueix a la transmissió de la memòria col·lectiva de la ciutat. En la secció “Reflexions” es comenten diverses cartes internacionals que plantegen criteris d’intervenció en el patrimoni, i la secció “Testimoni gràfic” reprodueix un dibuix d’un palau del segle XIV a Damieta (Egipte), que té un nivell de precisió en els detalls gairebé fotogràfic. El butlletí també avança el programa del simposi regional de RehabiMed Rehabilitar l’Arquitectura Tradicional Mediterrània, que tindrà lloc del 22 al 24 de setembre a Marsella (França), i on participaran experts de 15 països del Mediterrani. A més, explica que les tres xarxes d’experts de RehabiMed estan treballant a ple rendiment en els seus respectius àmbits d’investigació. Se’n pot sol·licitar un exemplar imprès a l’adreça de correu electrònic Rehabimed@apabcn.es o al telèfon 93 240 23 60. També es pot descarregar en format pdf des del web de RehabiMed. c

www.rehabimed.net

BOLETÍN TRIMESTRAL DEL

PROYECTO PARA PROMOVER

El NOUH mejora el paisaje urbano en Egipto

LA REHABILITACIÓN DE LA

ARQUITECTURA TRADICIONAL

MEDITERRÁNEA

Kalopanagiotis inicia un proyecto para su revitalización

2 FEBRERO 2005

turístico muy importante entre 1930 y 1950, gracias a sus fuentes sulfurosas, que lo convirtieron en el balnea rio de Chipre. Pero la situación política inestable de los años 60 y 70 propiciaron la emigración de sus habitantes a las ciudades, y tuvieron consec uencias muy negativas para el turismo.

Egipto ha decidido mejora r el paisaje urbano de sus ciudades y para ello ha creado la National Organization for Urban Harmo ny (NOUH), que depende del Ministerio de Cultura. Este organismo contro la el impac to visual y coordi na las operaciones de mejora de los barrios; especialmente, las del patrimonio urbano y arquitectónico. Creado el pasado verano, ya se pueden empezar a ver los resultados de su trabajo en proyectos como la revalorización de la orilla occidental del río Nilo en Luxor, la rehabilitación del barrio que rodea el Un fotomontaje muestra el antiguo aeropuerto de Imbab barrio antiguo de Kalopana a o el acondiciogiotis una vez ejecutado el proyecto de rehabilita ción. namiento del itinerario turístic o entre el Nilo y el templo de Edfou. El pueblo chipriota de Kalopa El NOUH es un organismo nagiotis, situado en presidido por el el macizo montañoso de Troodo doctor Samir Gharib que s, quiere recuperar está ubicado en un su carácter original y su atracti edificio histórico de la Ciutad vo turístico con un ela del Cairo (un proyec to de rehabilitación de su patrim edificio construido por Saladin onio de en el año 1176). arquitectura tradicional y su Está forma do por divers paisaje. El proyecto se Se ha reservado un millón os centro s de de euros de los fondos regionale iniciará en el primer semest s para la mejora de los pueblos de la información y documentaci Campania re de este 2005 para ón, de planificación finalizar en 2008, con de proyectos urbanos, de una inversión de dos preservación de los El proyecto de ley “Normas millones de euros, financ edificios de valor, de contro para la salvaguarda y iados por la Unión l del entorno urbano, y revalorización de la arquite Europea, el Estado chipriota de conservación de los espaci ctura rural tradicional” y el Ayuntamiento de os natura les y de contempla la protección de Kalopanagiotis. El responsable los jardin es con un interé la arquitectura rural del proyecto es el s histórico. edifica da distrito entre los de siglos Nicosia Los técnicos del NOUH intenta XIII y XIX en el territorio , que ya lo ha presentado a los n en todos los de la Campania (Italia). habitantes de Kalopanagiot proyectos en los que particip Esta normativa de la is, entre los que ha an respetar el entorno Giunta Regionale della Campa tenido muy buena acogida. urbano y el ambiente de nia sigue la línea de los sitios, además de lo que estable Los esfuerzos del proyec cen tanto la Convención Europe preservar las características to se concentrarán a del únicas de los edificios Paisaje, de 20 de octubre especialmente en el casco antigu antiguos. Trabajan para mejora de 2000, como la ley o de la población, r el espacio urbano nacional de 2003 “Disposizioni donde diversos arquite en las ciudades en estrecha per la tutela e la ctos privados están colaboración con otras valorizzazione dell'architett redactando proyectos de instituciones del Estado egipcio ura rurale”. intervención sobre la . La nueva normativa regula base de un diagnóstico escrup la tutela y la oloso y al soporte revalorización de los asenta fotográfico del estado origina mientos agrícolas y l de los edificios y edificios rurales históricos. construcciones en los que Establece un censo del se pretende intervenir. patrimonio rural, sus tipolog Las labores fundamentales ías, las intervenciones previstas se centran en que deben realizarse y los la recuperación de fachadas, incentivos para llevarlas pavimentos, tejados y cabo. También ofrece ayudas fuentes públicas, y serán objeto regionales para de supervisión por realiza r obras de rehabilitación, parte del Departamento de mantenimiento, Antigüedades. La red consolidación y restauración eléctrica será enterrada; los , además de la muros de hormigón, adaptación funcional de revestidos de piedra, y los espacios y de las una casa histórica, instalaciones. Así mismo rehabilitada para convertirla , establece que el en un centro cultural. propietario no puede ni Además, diversos sender modificar el edificio ni os conducirán a los destinarlo a otro uso sin la monumentos de los alreded autorización regional; ores del pueblo. además, deberá permitir Actualmente viven unas el acceso público a su 300 personas en El NOUH ha promovido la mejora del paisaje urbano propiedad al menos un día Kalopanagiotis, que había en uno de los canales del Nilo en Luxor. al mes. Las subvenllegado a tener hasta ciones que establece cubren 1.500 en los años 70. El pueblo hasta el 45 % del fue un complejo coste de las intervenciones.

La Campania protege su arquitectura rural

Este programa esta financiado por la Unión Europea

Las opiniones expresadas en esta publicación no represent an necesariamente las opiniones de la Comisión Europea

Proyecto coordinado por: Col·legi d’Aparelladors i Arquitec tes Tècnics de Barcelona

El Periódico organitza una taula rodona sobre construcció sostenible a Catalunya Construeix El Periódico va reunir, el mes de febrer passat en el COAC, en un nou debat sobre la necessitat d’aconseguir que l’edificació sigui sostenible, a cinc experts que es van mostrar convençuts de la necessitat d’impulsar la sostenibilitat. En la taula rodona hi van participar Toni Floriach, arquitecte tècnic i assessor del CAATB, Enric Aulí, assessor de Construmat per a construcció sostenible, Daniel Calatayud, representant de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat, del COAC; Eduardo Domingo, responsable de Nova Construcció Catalunya, d’Endesa i Josep Selga, membre del comitè organitzador de Ciutat Verda. Tot i que hi va haver coincidència general que la sostenibilitat afecta l’edificació tant des del punt de vista mediambiental com de l’econòmic i social el primer tema que es va abordar va ser el de l’excessiu consum d’energia. L’estalvi d’energia competeix tant les empreses constructores i la indústria auxiliar com la societat en general. En molts casos, la construcció ha implicat, i continua implicant, una degradació i destrucció del sòl com a conseqüència d’un urbanisme mal resolt. A ciutats com Barcelona

i250 el noticari.indd 7

s’ha registrat en els últims anys un fenomen de saturació del territori i, al mateix temps, la sortida de moltes famílies cap a altres àrees de la conurbació metropolitana, alhora que arribaven nous habitants procedents de la immigració. Aquesta situació es tradueix finalment en un efecte contrari al que persegueix la sostenibilitat, ja que com més lluny està l’habitatge, més gran és el consum d’energia. Un dels possibles avenços se centraria en la conscienciació dels implicats en la construcció. En aquest sentit, els participants en la taula rodona van apuntar dos fets que confirmarien aquesta tendència. El primer és la recent constitució de l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat, que reuneix uns 160 tècnics amb perfils professionals diferents però coincidents en la necessitat d’avançar en tots aquells elements que contribueixen a la sostenibilitat, tant pel que fa a la investigació com a l’exigència d’aplicar aquelles tecnologies, mètodes i materials que contribueixen a aconseguir una construcció molt més sostenible. El segon element positiu és la força que està adquirint la sostenibilitat en certàmens com Construmat, una de les fires de la construcció més importants d’Europa.

ALBERT CASANOVAS

El debat es va acabar amb la constatació que el concepte de sostenibilitat encara no ha estat incorporat al sentit comú, que continua sent un problema d’indubtable transcendència i que la seva solució implica una concepció global del tema davant els remeis parcials. c

8/3/05 12:43:43

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

C U LT U R A

N OT I C I A R I C A AT B

Tradició hermètica: símbol, ritus i mite Barcelona Hermètica, el 16 de febrer passat va tenir lloc la primera conferència del cicle que s’ha programat sobre la tradició hermètica i la seva relació amb la ciutat de Barcelona. Més de 120 persones van omplir la sala d’actes per escoltar la primera ponència, que va anar a càrrec del professor del Centre d’Estudis de Simbologia i col·laborador de la revista Símbolos, Fernando Trejos. En la conferència es va parlar dels déus i homes associats a Hermes en les diferents tradicions, dels seus orígens egipcis, grecs (Orfeu, Pitàgores i Plató) i romans, i la seva consolidació a l’Alexandria dels segles I i Vè dC. Trejos va tractar també sobre l’hermetisme en l’Edat Mitja, el Renaixament i els temps moderns. Finalment es va completar la conferència amb una al·lusió al llenguatge simbòlic (símbols, ritus i mitologia), les

ALBERT CASANOVAS

arts i les ciències hermètiques, com són les arts lliberals, l’alquímia, la nombrologia, la càbala i el tarot.

Cicle de conferències Dins del mateix cicle de conferències, Josep M. Gràcia, professor de Simbologia va oferir al Col·legi, el 23 de febrer passat, una conferència sobre la fundació hermètica de Barcelona. Va parlar de la importància de la mitologia per completar l’explicació que ens donen les dades conegudes de la història més remota, els llibres i materials sobre les arrels culturals d’una ciutat. Finalment, el cicle es va completar amb la conferència La influència d’Hermes a Barcelona i el Mediterrani, que va donar Francisco Ariza, també professor de simbologia i autor de diversos llibres, el 2 de març. En aquesta sessió es va posar especial èmfasi en la influència que les

idees hermètiques han tingut en la història d’Occident, el centre neuràlgic del qual ha estat el Mediterrani. Concretament, va parlar d’Egipte, Grècia i Roma, i dels atributs

simbòlics d’Hermes que trobem en diferents llocs de la ciutat de Barcelona, acompanyat moltes vegades de la deesa Fortuna. c

GUILLEM PLANS

ins dels actes de l’exposició

Diversos col·lectius visiten l’exposició Barcelona Hermètica Barcelona Hermètica ha despertat l’interès de diversos

i250 el noticari.indd 8

L’Associació Aula d’Extensió Universitària “Endavant Sant Martí” visita l’exposició Barcelona Hermètica. GUILLEM PLANS

col·lectius que s’han apropat a la seu de Col·legi per veure aquesta exposició que mostra la presència d’Hermes a l’arquitectura de la ciutat. Com a exemple d’aquestes visites, el passat 18 de febrer un grup d’11 persones de l’Associació Aula d’Extensió Universitària Endavant Sant Martí, van venir al CAATB per tal de veure l’exposició i conèixer els símbols hermètics que es poden veure a la ciutat. Aquesta visita s’emmarca dins dels actes previstos per l’associació per aprofundir en la simbologia i els orígens de Barcelona. També cal destacar la visita que van fer una desena d’alumnes de l’IES Cristòfol Ferré de Premià de Mar. Aquest estudiants, tots ells alumnes d’un cicle formatiu de grau superior de Projectes de Construcció, van visitar l’exposició per conèixer els edificis de Barcelona on podem trobar restes de simbologia hermètica. Els van acompanyar Maria Domènech, professora del Centre, i Mireia Valls, del Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona. Altres escoles que han fet visites en aquesta exposició son IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat i l’Escola Pia de Balmes, les dues escoles amb estudiants d’assignatures de mitologia i cultura clàssica. L’exposició Barcelona Hermètica s’ha pogut veure a la seu del Col·legi des del passat 3 de febrer fins al 10 de març. Es tracta d’un recull de fotografies de gran format que mostren la presència del Déu grec Hermes en l’arquitectura de la ciutat. L’exposició, organitzada pel CAATB i el Centre d’Estudis de Simbologia de Barcelona, pretén mostrar la interrelació entre aquesta deïtat i l’arquiectura barcelonina de la segona meitat del segle XIX. La mostra fotogràfica ha anat acompanyada de tres conferències sobre Hermes i la seva simbologia, la inauguració d’un rellotge de llums dedicat a aquest Déu al carrer Rocafort de Barcelona, i l’edició d’un llibre que recull les imatges de l’exposició. c

L’IES Cristòfol Ferrè de Premià de Mar va realitzar una visita guiada a la Barcelona Hermética del CAATB.

8/3/05 12:43:51

N OT I C I A R I C A AT B

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

C U LT U R A

Una ciutat dins d’un edifici El CAATB organitza per al 9 d’abril una visita a les restes arqueològiques del Born i al barri de la Ribera de Barcelona ALBERT CASANOVAS

Un recorregut ple de punts d’interès Aquesta ruta pretén, d’una banda,

GUILLEM PLANS

mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de principis del segle XVIII i, de l’altra, explicar quin va ser l’impacte de la construcció de la Ciutadella a la zona i, per extensió, en el conjunt de la ciutat. El recorregut que es farà el dissabte 9 d’abril, tindrà una durada de 3 hores i es podrà fer amb un màxim de 25 persones.

U n edifici d’un enorme valor

arquitectònic protegeix les restes arqueològiques de l’Edat Moderna més importants en una ciutat europea. Es tracta de l’antic mercat del Born a Barcelona, projectat per Josep Fontserè i Josep M. Cornet, el 1871, un espai singular en el qual es constata el canvi constant que caracteritza les ciutats i que esdevé un al·licient idoni per al coneixement de la història de Barcelona. Amb aquest objectiu el Col·legi organitza, dins el seu programa cultural 2005, un cicle de visites que s’inicien amb un itinerari pel Born i el barri de la Ribera. Aquesta primera sortida tindrà lloc el dissabte 9 d’abril. La zona del barri medieval i modern de la Ribera on s’han fet les darreres troballes ha descobert un espai que permet veure el creixement i el desenvolupament de la ciutat, des de la vila nova medieval, fins a l’inici de la il·lustració.

L’edifici del Born i les seves troballes El Born és un edifici extraordinari, un dels millors exponents de l’arquitectura industrial de Barcelona del segle XIX, que protegeix el conjunt arqueològic excavat de la Barcelona medieval i moderna. És un espai excepcional on s’afegeix la informació exhaustiva de la microhistòria: els carrers, les cases, les famílies, les ocupacions professionals i la seva transformació urbana. Es tracta del jaciment arqueològic de l’Edat Moderna més extens (8.000 m2) i

i250 el noticari.indd 9

més ben conservat d’Europa. La visita que s’hi podrà fer amb el CAATB explicarà el contingut històric: l’excavació, els esdeveniments històrics i la vida del barri; els treballs actuals de restauració de les restes i de l’edifici del mercat; i el futur Centre Cultura del Born que inclou e projecte museogràfic de la Barcelona medieval i moderna.

Una mica d’història El Mercat del Born, construït entre els anys 1874 i 1876 en els antics terrenys de la Ciutadella, va ser projectat per Josep Fontserè, i Josep Cornet en va redissenyar l’estructura. Va funcionar fins al 1920 com a mercat de barri. Des d’aleshores i fins al 1971 es va convertir en mercat central de fruita i verdura de Barcelona, fins a la inauguració de Mercabarna. L’edifici va ser restaurat entre el 1977 i 1979, amb el criteri general de restituir-lo al seu estat original tant pel que fa a la seva imatge com a les solucions constructives i materials. Les excavacions arqueològiques d’entre el 2001 i el 2002 van permetre descobrir restes de la ciutat medieval i moderna urbanitzada entre els segles XIV i XVIII en un bon estat de conservació. Al Born hi trobem una part considerable de les restes de la Ribera de Barcelona a l’època medieval, en un estat de conservació excel·lent. Per això, s’ha decidit traslladar l’edifici de la Biblioteca provincial de Barcelona que hi havia de ser instal·lada, a un altre espai del barri i museïtzar les restes del Born. c

1. La plaça de l’Àngel o del Blat, primer punt d’expansió fora de les muralles romanes, va esdevenir, durant la baixa edat mitjana, un dels centres vitals del sector comercial de la ciutat, on es venia el blat que arribava per terra. 2. El carrer de l’Argenteria, abans anomenat del Mar, unia la plaça del Blat a la zona del port i era l’artèria més representativa de l’àrea comercial, amb parcel·les estretes, cases altes i preuades i una alta concentració d’argenters. 3. L’església de Santa Maria del Mar, construïda en el curt termini de cinquanta-quatre anys, entre 1329 i 1383, era un símbol aglutinador del sector actiu de la ciutat, on pesava de forma decisiva l’activitat comercial i portuària. 4. El carrer dels Canvis, que acabava davant la llotja dels mercaders, formava part del nucli més important de l’àrea comercial, i allí es concentraven les botigues de draps més sobresortints i alguns dels mercaders més destacats. 5. Entre el carrer de Bonaire i l’arbreda de la façana marítima, hi havia les illes de cases de la Ribera, formades pels habitatges modestos on vivia la gent vinculada al mar: pescadors, mariners, barquers, calafats, mestres d’aixa... 6. La plaça del Born era l’espai públic més important del centre actiu i, alhora, una mena de plaça major de Barcelona, on podien conviure el mercat diari, les fires anuals del vidre i de la cera, les justes nobiliàries o els actes de fe. 7. La casa del Gremi dels Paraires, anomenada Casa del Pont d’en Campderà o del Judici, era un dels punts essencials del sector preindustrial, l’espai on els draps

rebien el vistiplau de qualitat o eren condemnats a ser cremats públicament. 8. En el tram del rec Comtal situat per sobre dels molins de la Blanqueria, abans anomenats de la Mar, s’hi situaven els tintorers, mentre que, més avall, l’aigua de la sèquia l’aprofitaven els blanquers, els corders de viola i els carnissers. 9. Les excavacions del Born permeten, d’una banda, entendre millor com era el sector actiu de la ciutat, representat aquí per fragments de les àrees comercial, preindustrial i marinera, i de l’altra, apreciar els efectes de la construcció de la Ciutadella. 10. A la zona de llevant del mercat del Born, la urbanització propera al passeig de Picasso i al parc de la Ciutadella ocupa l’espai on quedaven situats els diversos barris que es van enderrocar per construirhi la fortalesa i formar-hi l’esplanada. 11. Una bona part de les cases de la plaça del Born, la urbanització propera al passeig de Picasso i al parc de la Ciutadella ocupa l’espai on quedaven situats els diversos barris que es van enderrocar per construirhi la fortalesa i formar-hi l’esplanada. 12. El carrer del Rec es va formar poc després de les demolicions per fer la Ciutadella, mentre que molt més tard (1797-1802) es van construir, en terrenys de l’esplanada, el passeig de Sant Joan i, sobre el Rec, una línia de cases. 13. Les demolicions decidides pels enginyers militars de Felip V van respectar finalment l’església de Santa Maria del Mar; al costat, el Fossar de les Moreres, cementiri dels defensors. Inscripcions al Punt d’informació i a les delegacions Tel.: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

8/3/05 12:43:57

ASSISTÈNCIA 10

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

ASSESSORIA FISCAL

ASSISTÈNCIA

Nou any... i noves mesures fiscals En aquest 2005 hi ha algunes novetats pel que fa a temes fiscals i laborals que cal tenir en compte i fer-ne esment

L’ interès legal dels diners,

per exemple, serà del 4% i l’interès de demora ha passat a ser del 5%. Així mateix, en matèria de tributs locals, s’han actualitzat els valors cadastrals dels béns immobles en un 2%. Pel que fa a l’IRPF, una de les noves mesures adoptades ha estat la deflactació de les tarifes en un 2% per corregir l’efecte d’inflació. Tenint en compte aquesta modificació, les bases imposables per al 2005 queden de la manera que es mostre en les dues taules. En relació amb la promoció de les pimes, s’han incorporat novetats importants. Una és l’increment del límit de llibertat d’amortització amb creació de treball, de 90.000 a 120.000 euros. L’altra és l’acceleració del procés d’amortització dels actius nous –encara que no hi hagi creació de treball–, que eleva el coeficient multiplicador de l’1,5 al 2%. La tercera novetat és l’increment del límit de la xifra de negocis –de sis a vuit milions– per poder acollir-se al tipus reduït del 30% de l’impost de societats (IS). D’altra banda, pel que fa a la cotització dels treballadors autònoms, a partir del mes de gener la base màxima de cotització és de 2.813,40 euros mensuals i la mínima de 770,40. Els treballadors autònoms de menys de 50 anys han d’escollir la seva base de cotització entre la mínima i màxima fixades. Els que tinguin 50 anys d’edat o més la seva base de cotització ha d’estar compresa entre 781,90 i 1.465,60 euros mensuals. No obstant això, els que anteriorment hagin cotitzat cinc anys o més poden mantenir la base de l’any 2004 amb l’increment percentual de les bases mínima i màxima. Finalment, cal destacar que els menors de 30 anys i les dones a partir de 45 anys poden escollir la seva quantia entre els 584,10 i els 2.813,40 euros al mes. A més, amb relació als punts importants aprovats pel Parlament de Catalunya cal fer un esment especial dels nous fets imposables referents als registres de fundacions i associacions i altres serveis que ofereix el Departament de Justícia amb relació a

TIPUS PER A LA BASE LIQUIDABLE GENERAL Base liquidable (fins a euros)

Quota íntegra (euros)

Resta base liquidable (fins a euros)

Tipus aplicable (percentatge)

4.080

9,06

4.080

369,65

9.996

15,84

14.076

1.953,02

12.240

18,68

26.316

4.239,45

19.584

24,71

45.900

9.078,66

Més de 19.584

29,16

TIPUS PER A L’ESCALA AUTONÒMICA Base liquidable (fins a euros)

Quota íntegra (euros)

Resta base liquidable (fins a euros)

Tipus aplicable (percentatge)

4.080

5,94

4.080

242,35

9.996

8,16

14.076

1.058,02

12.240

9,32

26.316

2.198,79

19.584

12,29

45.900

4.605,66

Més de 19.584

15,84

col·legis professionals, acadèmies i mediació familiar. Així, per exemple, s’estableixen les noves taxes pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, que queden de la manera següent: Quotes de les fundacions Inscripció de fundacions: Modificació dels Estatuts: Modificació del Patronat:

50 € 20 € 20 €

Quotes de les associacions i federacions Inscripció d’associacions o federacions: 30 € Modificació dels Estatuts: 15 € Modificació de la Junta Directiva: 10 € Pel que fa als tributs cedits en l’àmbit de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentals, la nova Llei fiscal exonera de l’obligació de presentar l’autoliquidació en dos casos: en la transmissió de ciclomotors, i en la transmissió de motocicletes i turismes d’una antiguitat mínima de deu anys, a excepció dels que hagin estat qualificats d’històrics o els que tinguin un valor igual o superior a 40.000 euros. Així mateix, es modifica el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost esmentat, que passa a ser d’un mes des de la data de l’acte o del contracte gravat. El canvi té certa importància, ja que cal recordar que fins ara el termini era de 30 dies i, per tant, els diumenges i festius es consideraven inhàbils a l’efecte del càlcul de la data límit. Pel que fa a l’impost de successions i donacions també es modifica el termini de presentació per als casos de transmissió lucrativa inter vivos (donacions), que es fixa, igualment, en un mes, i es manté el termini de sis mesos per a les transmissions mortis causa. Aquestes són algunes de las novetats fiscals i laborals que s’aplicaran en aquest nou exercici. Conèixer-les pot fer estalviar uns quants euros. Val la pena, no? c www.bernaldezabogados.com

Es pot visitar la nova pàgina d’Assessories a www.apabcn.es

i250 el noticari.indd 10

8/3/05 12:44:00

AFILIACIÓ AFILIACIÓ

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA FEBRER 2005

S E R V E I S D E L C A AT B

Tots els serveis del CAATB al vostre abast D es d’aquest mes de març, teniu a la vostra disposició una nova eina que us servirà per conèixer millor tot el que us pot oferir el Col·legi: la Guia de serveis del CAATB, on hi trobareu explicats tots i cada un dels serveis que podeu trobar al Col·legi.

A partir d’un índex exhaustiu, en aquesta Guia es repassen els serveis que s’ofereixen al Col·legi, des de l’assistència tècnica fins a la Consultoria de recursos humans, passant per visats, formació, la Biblioteca i Centre de documentació i les activitats socials i cultu-

Visats

el seu horari, telèfon i tota la informació de contacte. Totes les persones interessades, podeu aconseguir aquesta Guia de forma gratuïta demanant-la al Punt d’Informació o bé a les Delegacions del Col·legi. c

Assegurances professionals

Assessorament professional

El servei d’assegurances informa i assessora sobre la pòlissa més adequada a les necessitats professionals. ■ Responsabilitat civil professional: MUSAAT i altres ■ Previsió social: PREMAAT ■ Altres tipus de pòlisses professionals

Servei d’assessorament integral, especialitzat en el sector, per donar resposta a les consultes professionals de tipus tècnic, jurídic i laboral. ■ Assessorament tècnic ■ Assessorament jurídic i legal

Centre de documentació

Divulgació de productes

El CAATB edita publicacions tècniques i professionals útils per a l’exercici de la professió. ■ Documents a l’abast ■ Manuals de Diagnosi ■ Programari tècnic

Al servei del professional del procés constructiu, l’estudiant d’arquitectura tècnica, empreses i professionals del sector. ■ Consulta i préstec ■ Construdoc ■ Bases de dades de medi ambient ■ Plecinstant ■ Biblioteca digital

El CAATB posa a disposició de tots els professionals, diversos canals per fer-los arribar les darreres novetats, materials o solucions constructives de les empreses del sector. ■ Espai empresa ■ Casellers de catàlegs ■ Casellers virtuals

Formació

Borsa de treball

El CAATB ofereix un programa global de formació per a cada any acadèmic que inclou un conjunt de cursos i activitats ■ Màsters i postgraus ■ Formació oberta ■ Formació a la mida de les empreses

Facilitem l’accés al món laboral als col·legiats i possibilitem millores en la seva trajectòria professional. ■ Assessorament carrera professional ■ Difusió d’ofertes de treball ■ Borsa de Treball en línia ■ Tècniques de cerca de feina ■ Borsa de Professional

Consultoria de recursos humans

La Consultoria de RRHH del CAATB és la primera especialitzada en el procés constructiu; dirigida a les empreses i per facilitar les eines necessàries per a la gestió del capital humà. ■ Selecció de personal ■ Selecció de currículums ■ Avaluació de personal

Activitats professionals i sectorials

Comunicació

El web del CAATB

A través de diversos mitjans el CAATB informa de les seves accions, serveis, projectes i novetats. ■ L’INFORMATIU ■ Flaix CAATB ■ Canal Construir ■ Gabinet de Premsa

Per mitjà de www.apabcn.es els professionals poden accedir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment a tota la informació professional i col·legial actualitzada i els serveis del CAATB.

Activitats culturals i participatives

Servei d’atenció del Col·legi

A més d’activitats professionals i tècniques, el CAATB ofereix un programa d’acció cultural amb exposicions, conferències i visites guiades. També organitza activitats participatives i socials amb la voluntat de fomenta la relació.

És el servei on es tramita l’alta al Col·legi, i el servei destinat a encaminar i potenciar el futur professional dels estudiants i col·legiats.

El Visat certifica la professionalitat del tècnic en l’exercici de les seves responsabilitats. ■ Gestió del visat i assessorament ■ Mantenim actualitzada la informació referent als treballs ■ Visat en línia ■ Certificat d’habitatge usat

Publicacions tècniques

El CAATB organitza activitats de caràcter professional d’àmbit sectorial per promoure l’intercanvi, idees i experiències entre els professionals del sector. ■ Matins Construcció ■ Dinars Construcció ■ Premis Catalunya Construcció

Avantatges El CAATB estableix acords amb altres empreses per aconseguir un tracte preferent i descomptes per a totes els col·legiats, tant en l’àmbit professional com en el personal.

i250 el noticari.indd 11

rals que s’organitzen al CAATB. Aquesta Guia de serveis s’ha editat amb la voluntat de facilitar-vos tota la informació que necessiteu sobre els serveis que s’ofereixen al Col·legi. En cada apartat, hi trobareu una explicació del servei així com

8/3/05 12:44:22

FORMACIÓ 12

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

O F E R TA F O R M AT I VA D E L C A AT B

FORMACIÓ

Nova edició del curs sobre bastides i escales E l Departament de Formació

del CAATB va dur a terme des del 17 de febrer i fins al 3 de març el curs Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004, amb l’objectiu de formar els tècnics en aquest nou marc legal. Aquest Reial decret, que modifica, entre altres, l’anterior RD 1215/1997 sobre la utilització d’equips de treball, regula l’ús dels equips de treball i materials per als treballs temporals en alçada. L’èxit d’aquest curs –gairebé 50 tècnics s’hi van inscriure– ha motivat la realització d’una segona edició per al proper mes de juny. Eduardo Sánchez, tècnic superior en prevenció de riscos laborals i coordinador tècnic de l’Àrea d’Obres de PCRL- Prevenció Catalana de Riscos Laborals, empresa que s’ha especialitzat en el control de seguretat a l’obra, és un dels professors d’aquest curs.

Quin és l’objectiu d’aquest curs? Amb aquest curs es vol donar a conèixer a tots els aparelladors i arquitectes tècnics -i en especial als que treballen en direcció d’execució de l’obra, coordinació de seguretat i salut, o que desenvolupen funcions de cap d’obra, la nova normativa sobre bastides, escales i treballs verticals. Aquest nou Reial decret estableix, entre altres aspectes, unes determinades exigències per al càlcul de resistència i estabilitat de les bastides, el pla dels treballs de muntatge, la utilització i desmuntatge, i la direcció d’aquests treballs, així com per a les inspeccions posteriors. Igualment estableix que els tècnics que es responsabilitzen d’aquestes noves exigències per compte de les empreses constructores o instal·ladores de bastides han de tenir una formació universitària adequada. Es tracta d’un curs molt complet, en què s’aprendrà com s’ha de muntar una bastida, quina documentació es requereix i també es podrà determinar si una bastida és adequada o no. És un curs únic en l’àmbit de Barcelona i potser també en l’àmbit estatal.

Quins són els canvis principals d’aquest Reial decret? Pel que fa a les bastides, hi ha tres canvis importants. El primer fa referència a la necessitat de calcular la resistència i l’estabilitat de la bastida quan aquesta no es munta segons una configuració tipus generalment reconeguda, sense que s’aclareixi com s’identifiquen aquestes configuracions.

i250 el noticari.indd 12

Una cinquantena d’alumnes van assistir a la primera edició del curs de bastides i escales.

En segon lloc, el Reial decret estableix l’obligatorietat d’elaborar un pla de muntatge, utilització i desmuntatge de les bastides quan aquestes tinguin més de sis metres d’alçada o la llum dels pòrtics sigui superior a vuit metres. Aquests documents, que haurà de facilitar l’empresa constructora quan munti bastides pròpies o l’empresa instal·ladora de bastides quan sigui el cas, els han d’elaborar tècnics amb una formació universitària adequada, tot i que no especifica quina en concret. En aquest aspecte no hi ha dubtes, tant pel contingut de la seva formació com per les atribucions legals que té, que l’arquitectura tècnica és una de les formacions adequades. És convenient destacar que el pla de muntatge, ús i desmuntatge s’haurà de fer mentre no apareguin bastides amb marcatge CE en el mercat. I com a tercer punt s’estableix que les bastides només podran muntar-se, modificar-se o desmuntar-se sota la direcció d’una persona amb formació universitària que hagi fet un curs sobre com s’ha de fer el pla de muntatge i desmuntatge, que l’habiliti per a aquesta funció. Aquestes persones també hauran d’inspeccionar les bastides abans de la seva posada en servei, posteriorment de manera periòdica i després de qualsevol modificació o altres circumstàncies que hagin pogut modificar la seva resistència i estabilitat.

Quina és la responsabilitat dels diferents agents del procés constructiu i dels aparelladors en concret?

Amb aquest nou marc legal, les responsabilitats que es deriven per als coordinadors de seguretat i salut i per a les direccions d’obra i d’execució de l’obra són limitades. Hauran d’exigir a les empreses que hagin de muntar una bastida els documents corresponents signats per una persona responsable d’acord amb el que diu aquest Reial decret, així com la designació de la persona responsable de la direcció del muntatge, la modificació i el desmuntatge i de les inspeccions esmentades, però ells no són els responsables de fer-ho. Finalment cal assenyalar que el mateix Reial decret estableix que l’Institut de Seguretat i Higiene en el Treball modificarà la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los equipos de trabajo, modificació que encara no s’ha fet. Les modificacions en aquesta Guía técnica hauran d’ajudar a aclarir el contingut i abast d’aquesta nova disposició legislativa.

Quina és la metodologia d’aquest curs? El curs té una durada de nou hores, repartides en tres sessions. En la primera es fa una interpretació del marc legal a partir d’una lectura de la legislació i s’extreuen els punts més importants. La segona sessió es dedica a determinar com s’ha de muntar una bastida i quines característiques pròpies han de tenir els documents que es necessiten. L’última sessió està pensada per veure un pla de muntatge i el càlcul de resistència. c

Eduardo Sánchez, tècnic en prevenció de riscos laborals.

CURS

Bastides i escales segons el nou RD 2177/2004. Segona edició Dates: del 6 al 20 de juny de 2005 Horari: de 19 a 22 h Durada: 9 h Informació i inscripcions: Departament de Formació del CAATB Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es/formacio

8/3/05 12:44:28

FORMACIÓ

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

O F E R TA F O R M AT I VA D E L C A AT B

Comença la segona edició del Màster a Lleida

CURSOS

ESTUDI GEOTÈCNIC. CAS PRÀCTIC

l passat 28 de gener va

començar a Lleida la segona edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme que organitza el CAATB amb la col·laboració del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida i l’Institut Tecnològic d’aquesta mateixa ciutat (ITL). A la sessió inaugural d’aquest curs, que finalitzarà l’abril del 2006, hi van participar Andreu Muñoz, president de l’ITL i del Collegi de Lleida; Teresa Pallàs, directora de Formació del CAATB; Àlvaro Cecilia, coordinador d’aquest curs, i Carles Puiggrós, director acadèmic del Màster. L’edició d’enguany d’aquest Màster presenta com a principal novetat la possibilitat de cursar-lo a través de dues modalitats. El programa del Màster inclou tres postgraus

FISCALITAT IMMOBILIÀRIA diferents. El primer està centrat en la promoció i gestió del sòl; el segon, en l’anàlisi estratègica i la viabilitat d’operacions immobiliàries, i el tercer està dirigit a la gestió de

l’execució de l’obra. Els professionals interessats poden cursar tot el Màster sencer, però també s’obre la possibilitat de seguir cada un dels postgraus independentment. c

CURS

Postgrau de Direcció i Execució d’Obres. 2a edició Dates: del 8 d’abril al 23 de julioL Horari: divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h Durada: 120 h Informació i inscripcions: Departament de Formació del CAATB Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es/formacio

L’alumnat de la primera edició del Postgrau de DEO, en una foto de grup l’últim dia de classe.

finalitzar la primera edició del Postgrau de Direcció d’Execució d’Obres que organitza el Departament de Formació del CAATB. Un total de 50 alumnes han seguit aquest curs pensat específicament per a tècnics que s’inicien en aquesta tasca professional i que volen adquirir una visió

global a través de l’experiència d’altres professionals. La bona acollida i l’interès que ha despertat aquest postgrau han motivat la realització d’una segona edició, que començarà el proper 8 d’abril en horari de divendres tarda i dissabte matí. La principal novetat de la segona edició d’aquest postgrau serà la introducció d’un cas eix,

que servirà per posar en pràctica tots els elements apresos. c

Inauguració del Postgrau de Viabilitat

L a sala d’actes del Col·legi va acollir el passat

18 de febrer l’acte d’inauguració de la sisena edició del Postgrau d’Anàlisi de Viabilitat i Determinació d’Objectius d’Operacions Immobiliàries. Aquest curs, dirigit específicament a aquells professionals que volen aprofundir en qüestions relacionades amb la viabilitat de les operacions immobiliàries, es va programar per darrera vegada l’any passat. L’èxit de participació i la bona acollida que va tenir la cinquena edició han motivat aquesta sisena edició, que seguiran una quarantena de professionals. Aquest postgrau combina l’adquisició de coneixements teòrics amb l’aplicació d’aquests en diversos casos pràctics, fet que permet tenir una visió àmplia de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari. c

i250 el noticari.indd 13

DESTACATS DEL MES D’ABRIL

Amb aquest curs es vol pal·liar el gran desconeixement que els professionals del procés constructiu tenen sobre geotècnia i es volen donar solucions pràctiques a l’hora d’encarregar un estudi geotècnic. Dates: del 4 a l’11 d’abril de 2005 Horari: dilluns, de 18 a 21.30 h Durada: 10 h Professorat: Juan Manuel Muñoz. Enginyer industrial i director tècnic de Losan

Finalitza la primera edició del Postgrau de DEO

E l passat 11 de febrer va

Els alumnes adquiriran els coneixements sobre els tributs que afecten les operacions immobiliàries. A través d’un cas pràctic, es veurà la casuística de la tributació de la compravenda de finques urbanes, així com el funcionament dels diversos impostos i del sistema fiscal. Dates: del 5 al 14 d’abril de 2005 Horari: dimecres i dijous, de 14 a 21 h Durada: 12 h Professorat: Manel Vilaplana. Assessor fiscal i soci director de Mavica Assessors SLU

NOUS MATERIALS I NOUS INTERIORS Descobrir els nous materials per fer un interiorisme que respongui a l’expressió del nostre temps. Dates: del 6 d’abril al 4 de maig Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 h Professorat: Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l’Escola Elisava

ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL En aquest curs es proporcionaran les eines necessàries per dissenyar estudis d’impacte ambiental i es desenvoluparan habilitats i actituds que permetin als participants avaluar i donar seguiment als estudis d’impacte ambiental. Dates: del 12 al 19 d’abril de 2005 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21.30 h Durada: 10 h Professorat: Marta Rodríguez-Berbel, enginyera tècnica de mines. Responsable del Departament de Medi Ambient d’Ibercal.

LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT EN FASE DE PROJECTE S’aprendran les situacions de risc que es poden detectar durant el desenvolupament del projecte, i les solucions constructives i organitzatives que es poden aplicar per eliminar o disminuir aquests riscos en la fase d’execució. Dates: de l’11 al 20 d’abril de 2005 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 12 h Director acadèmic: Josep Maria Calafell. Membre del Gabinet Tècnic del CAATB

8/3/05 12:44:36

M E R C AT D E T R E B A L L 14

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

DONES I PROFESSIÓ

M E R C AT D E T R E B A L L

Arquitectura tècnica en femení E l món canvia. Res no és

estàtic sinó que més aviat es tendeix a canviar. Allò que fa uns anys era totalment impensable, ara és ben normal. En el món laboral, la presència de la dona cada vegada és més important. En aquest sentit, hi ha qui diu que el segle XXI és el segle de les dones. La construcció i l’edificació en general, i l’arquitectura tècnica en concret –abans un terreny exclusivament masculí– no estan excloses d’aquesta situació. Un petit repàs a les estadístiques i a les hemeroteques permeten extreure quatre dades interessants. La primera dona collegiada a tot el país va ser Elvira de Azúa, que va fer-ho l’any 1945, precisament al CAATB. Va estar 11 anys sola, sent l’única dona col·legiada a tot l’Estat espanyol. A partir d’aquí, el degoteig va ser constant. Fins que en l’actualitat dels més de 7.000 col·legiats que té el CAATB, el 20% són dones. Pel que fa a les noves promocions, un estudi de la UPC del curs 2003-2004, xifra en el 41% el percentatge de dones que segueixen els estudis a la EUPB. Per parlar sobre la situació de la dona en l’arquitectura tècnica, reunim Rosa Viñolas (Barcelona, 1943), Maria Àngels Sánchez (Barcelona, 1964) i Carolina Cuevas (Barcelona, 1973), tres arquitectes tècniques que representen perfils professionals i generacions diferents.

Les dones en el sector de la construcció Carolina Cuevas. A l’obra nosaltres hem de demostrar molt més la nostra vàlua que no pas un home. I això és una qüestió de progressió que et va donant l’experiència. Quan comences ets una principiant, i a més a més, ets una dona. Has de fer-te valer professionalment i també com a dona. Quan creixes professionalment la cosa canvia. Ja vas més segura, no tens tants problemes, i això fa que no notis tant les diferències de gènere. Després, no sé el que diran a les meves esquenes... Maria Àngels Sánchez. És un tema eminentment social però nosaltres mateixes també ens en fem un problema. Dubtes com dubtaria qualsevol, però com que tenim aquesta mena de pes social a sobre ens sembla que encara ho hem de fer pitjor. Quan tens un cert recorregut dins de l’obra i un cert reconeixement, no notes aquesta diferència. C.C. Quan més segura vas a l’obra, més t’imposes i més fas valer la teva opinió. Pots estar molt bé amb els treballadors, però també has de donar ordres i marcar

i250 el noticari.indd 14

criteris. A mesura que vas prenent decisions et van coneixent. En aquest sentit, quan et veuen segura i capaç, et respecten. M.A.S. Sí, però a tu et coneix el teu entorn immediat, els tècnics amb qui treballes habitualment. Però en la nostra professió canvies d’obra constantment, i moltes vegades el treballador no et coneix. La setmana passada vaig anar a una obra i l’encarregat em va dir señorita. Encara ara tenim hem d’aguantar situacions d’aquestes. C.C. I moltes vegades no t’ho diuen a la cara, però ho saps, ho veus. A la que em giri em diran de tot menys guapa, penses. M.A.S. Els comentaris d’aquest tipus poden ser de moltes maneres, a nivell físic, a nivell intel·lectual... I amb un home segur que això no passa. Com a molt, l’insulten i s’ha acabat. En canvi, jo tinc companys homes que em diuen que té punts a favor el fet de ser dona. Moltes vegades quan hem de discutir coses, no tant d’aspectes tècnics sinó temes de costos i de procediments, em diuen que ho faci jo, perquè em respec-

taran més. Pensen que sent jo una dona tindré més camí i em respectaran més. És una qüestió de psicologia d’ells.

Dificultats a l’hora d’exercir la professió Rosa Viñolas. Les primeres vegades que anava a les obres, em xiulaven. I després quan entrava, desapareixien. S’ha d’entendre que dins de la mentalitat masclista, veure dones a les obres és molt fort. He tingut diverses experiències dolentes. Una vegada vaig anar a una constructora que buscaven arquitectes tècnics. Quan vaig arribar tot eren nois i em van donar un paper per omplir. Quan ho estava fent, em van dir que no els interessava, que jo no podia anar a l’obra. Em van discriminar pel fet de ser dona. En una altra empresa tenia més problemes amb els companys aparelladors que a la mateixa obra. Recordo que els va costar molt acceptar-me, sobretot vaig tenir problemes amb els gats vells dels encarregats. Llavors havia de jugar amb mà esquerra,

escoltant la seva opinió i respectant-la. Et veuen com una dona, però a la vegada veuen que ets superior amb ells jeràrquicament, per ells és un aprenentatge. M.A.S Aquesta és una de les coses que

Maria Àngels Sánchez

•• “Jo he tingut tres fills

i he continuat creixent professionalment. No és just que per aconseguir una cosa n’hagis de renunciar a una altra.”

8/3/05 12:44:41

M E R C AT D E T R E B A L L

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

DONES I PROFESSIÓ

CHOPO

a actuar d’aquesta manera. El que no vol dir que nosaltres haguem de ser com ells. El gran error de moltes dones joves que acaben la carrera és pensar que t’has de posar al seu nivell. Hem de ser nosaltres mateixes, actuar tal com som. C.C. Jo crec que és un tema de caràcters i va molt en funció de personalitats. Conec dones que pel seu caràcter i la forma de ser ja veus que els costarà molt fer-se valer a l’obra. És una qüestió d’actituds.

La vida familiar i la vida laboral

més diferencia la professió amb d’altres. Jeràrquicament estem per sobre. Això els obliga a respectar el que dius. Tu perceps el que pensen, però no t’ho poden dir, i els altres tècnics que estan a la mateixa alçada sí que poden. Jo he tingut les dues parts: relació amb tècnics molt masclistes, i amb d’altres que no saben dir un no a una dona, que també n’hi ha. C.C. Jo crec que és un tema de psicologia. En general, les dones tenim un sentit més sensible per fer i dir les coses. El tracte amb la gent és diferent, més familiar. Però a l’hora de la veritat, quan s’ha de fer la feina, s’ha de fer. I si cal fem un crit. Això de forma general. R.V. Nosaltres som dones i tenim la particularitat que estem en un lloc de treball com aquest. Som més pràctiques. Com solucionar un problema, com volem aconseguir un objectiu, com hem de tractar l’encarregat per tal que faci allò que volem.... Aquest és el nostre perfil, potser per l’educació i la cultura de no enfrontament que hem rebut. Som més constants i

i250 el noticari.indd 15

rigoroses, és una forma d’autoafirmació. M.A.S. El fet de ser dona no crec que m’hagi condicionat en el meu treball. Sí que m’he trobat, em trobo i encara em trobaré, situacions puntuals. No sóc conscient que per ser dona hagi hagut d’actuar de forma diferent. Potser és que ja estem habituades

Carolina Cuevas

•• “A l’obra nosaltres hem de demostrar molt més la nostra vàlua que no pas un home.”

M.A.S. Tinc tres fills. Vaig fer un Màster aquí al CAATB i vaig conèixer un tècnic que em va dir que era impossible tenir tres fills en aquesta professió. Jo ho he fet. M’ha costat molt esforç i diners. Aquesta és una de les queixes de la meva professió. Quan era més jove ho amagava i anys més tard m’he estirat els cabells. Quan algú em truca a les vuit del vespre sóc a casa amb els meus fills i ho puc dir tranquil·lament. Però per arribar fins aquí he passat per tot un procés i ho he passat molt malament. És molt dur, i serà molt dur per totes les noies que són a l’obra en aquests moments i em pregunten com ho he fet. C.C. A la meva edat, la gent comença a tenir fills. Jo ho veig molt lluny. Tenir jo un fill ara? I si no pogués tenir-ne cura? Una de dues, o deixo la meva carrera professional o continuo creixent. Però no puc ser dona, tenir els meus fills i continuar la meva professió. Veus que són dos camins diferents! Amigues meves que tenen fills es troben que això és un tap per la seva carrera professional. M.A.S. Jo he tingut tres fills i he continuat creixent. No és just que per aconseguir una cosa n’hagis de renunciar a una altra. S’han de poder compaginar les dues coses. I si cal, a partir d’una determinada hora, no es convoca cap reunió. Has de poder donar de sopar als teus fills. R.V. Jo he tingut dos fills i era un doble esforç. I m’ho he hagut de muntar. Tot a base de força de voluntat, però és un desgast energètic immens. I a sobre tens complex de mala mare. Sort que la meva filla em diu que mai m’ha trobat a faltar. M.A.S. Es nota moltes vegades qui té al cap les coses de la família: on han d’anar avui els nens, què és el que s’ha de comprar avui, si s’ha d’anar al metge... Estàs treballant, però al mateix temps hi ha una part de tu que inconscientment està pensant en la família. No em vaig plantejar el fet de ser mare perquè sinó mai és el moment . Però em sap greu quan veig moltes noies amb

Rosa Viñolas

•• “Som més pràctiques.

Aquest és el nostre perfil, potser per l’educació i la cultura de no enfrontament que hem tingut.”

ganes de tenir fills i que veuen que, si ho fan, se’ls tancaran les portes. R.V. I llavors se’n van a funcionariat que és on hi ha moltes dones tècniques ja que pots plegar abans. Cada vegada hi ha més dones tècniques funcionàries ja que així poden desenvolupar-se dins de la seva família. M.A.S. L’home i la dona han d’assumir responsabilitats en paral·lel. Són un pare i una mare. Sembla mentida que en aquestes alçades encara estiguem parlant d’aquests temes. Confio que les properes generacions solucionin aquest tema.

El futur M.A.S. Sóc optimista. Lluitarem i arribarem lluny. En relativament pocs anys les coses han canviat molt i hem millorat. M’agradaria que hi hagués més dones collegiades perquè això voldria dir que cada vegada hi ha més dones que s’atreveixen a exercir de forma liberal. R.V. Com que la societat canvia les noves generacions tenen una altra mentalitat. És molt més fàcil que la dona tingui menys complexes que fins ara. C.C. Pel que fa a perfils professionals elevats, tipus director general o d’altres amb gran responsabilitat, crec que encara costarà. A nivell més tècnic, com per exemple coordinadors de seguretat, cada vegada hi ha més dones. R.V. El futur serà de tots. Per tenir una societat millor hem d’estar al 50%. Si un dels dos està malament no hi ha una societat millor. c

8/3/05 12:44:48

EL NOTICIARI 16

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

E N D E R R O C C O N T R O L AT

Voladura ecològica Enderroquen amb una voladura controlada l’edifici Fluvià Nàutic, de Sant Pere Pescador matí, es va efectuar la voladura de les vuit plantes de l’edifici abandonat Fluvià Nàutic de Sant Pere Pescador, a l’Alt Empordà. L’edifici estava rodejat dels aiguamolls de l’Empordà i per això es va escollir la voladura: si s’hagués tirat a terra amb boles, martells i elements similars, tots els animals de la zona se n’haguessin ressentit massa. Aquests aspectes mediambientals s’han tingut tant en compte que es van cobrir amb geotèxtil les plantes a explotar, per prevenir l’emissió de metralla cap a l’entorn aquàtic, i dins l’equip que va fer la voladura hi havia un biòleg del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Al capdavant de l’equip hi havia l’arquitecte tècnic Francesc Xavier Vilaró.

Fitxa Nom de l’obra: demolició de l’estructura Fluvià Nàutic Ubicació: Sant Pere Pescador (Alt Empordà) Promotor de la demolició: Generalitat de Catalunya - Departament de Política Territorial i Obres Públiques - Institut Català del Sòl Empresa contractista: Pasquina, SA Director del projecte d’execució general de demolició i seguretat: Francesc Xavier Vilaró, arquitecte tècnic Tècnic coordinador de l’Incasol: Eva Miralles, arquitecta tècnica Projecte d’autorització d’ús d’explosiu per a la voladura especial de l’enderroc: David Gaspar, enginyer tècnic de mines Artiller: Francisco Doncel Col·laboradors: CEBTP Demolitions; Sergio Romero de Tejada, biòleg del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Inici: febrer de 2005 Final: març de 2005 Superfície total enderrocada: 11.046 m2 Pressupost total de la demolició: 251.052 euros

i250 el noticari.indd 16

FOTOS: ALBERT CASANOVAS 1

500 càrregues de goma 2 ECO L’edifici feia 25 metres d’alçada i va baixar en menys de tres segons. Se’l va fer caure de manera controlada cap a l’únic costat possible, perquè en els altres tres hi havia aigua dels canals, on no podia anar a parar ni un fragment de runa. Va ser una demolició complexa perquè, a més, l’edifici tenia tres cossos. Va caldre repartir pels seus punts estratègics 500 càrregues de goma 2 ECO, 500 ml de cordó detonant i 500 detonadors elèctrics, que es van fer explotar en un interval de 750 mil·lisegons. Com que l’estructura estava molt deteriorada, s’hi van col·locar uns 15 tensors per portar-la cap al costat en què havia de caure, tot amb unes mesures de seguretat extremes. L’estructura ara es portarà a reciclar i es farà servir per fer subbases. Era una estructura que sempre ha estat oberta, durant uns trenta anys. Vilaró explica que ja hi ha un projecte de l’edifici presentat el 1976, tot i que aleshores es preveia que tindria 12 plantes. Però les coses no van anar bé, l’edifici es va fer amb menys plantes i va començar a canviar de propietaris, entre els quals hi va haver Rumasa, però mai no s’hi va arribar a viure. El mes de desembre passat va ser comprat per la Generalitat de Catalunya, a través de l’INCASOL, per 20.000 euros.

L’edifici estava situat en un territori de 1.375 metres quadrats, en el que havia de ser un complex nàutic. De fet, s’han conservat encara que no s’utilitzin, dics i esculleres. Era un edifici d’habitatges de luxe on al final els hostes han estat una extensa colònia de ratapinyades. Entre aquestes, algunes d’una espècie de la qual hi ha pocs exemplars. Ara que l’edifici és a terra, es procurarà que tinguin un altre lloc en condicions per viure, però no aquí, on no es preveu aixecar-hi res més. c ALBERT CASANOVAS

E l passat 23 de febrer, al

NOTICIARI SECTOR

A l’esquerra, Francesc Xavier Vilaró, arquitecte tècnic responsable de la voladura i a al seu costat David Gaspar, enginyer tècnic de mines)

8/3/05 12:45:02

NOTICIARI SECTOR

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

E N D E R R O C C O N T R O L AT

i250 el noticari.indd 17

8/3/05 12:45:31

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

N O R M AT I VA C O N T R A I N C E N D I S

NOTICIARI SECTOR

Fum en els edificis d’alçada Barcelona complementa la normativa contra incendis amb l’aplicació d’un annex sobre edificis d’alçada superior a 50 metres

ncendis tan greus com el del

Windsor fan que cadascú es miri els propis edificis d’alçada amb cara de dubte. Són segurs? I qui ho regula i garanteix? S’ha tractat el tema amb tres arquitectes tècnics que treballen a Bombers de Barcelona: Manuel Carracedo, cap de guàrdia; Jordi Secall, cap de la Unitat de Règim Interior, i Ramon Soler, tècnic del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. La seva ciutat té més de tres-cents edificis que superen les deu plantes, i sembla engrescada a tenir cada vegada més gratacels. Els tres tècnics comencen per explicar que actualment a Barcelona s’hi aplica l’Ordenança municipal de condicions de protecció contra incendis OM-CPI/96, vigent des del 30 de juliol de 1997, que és complementària de la norma bàsica NBE-CPI/96, d’obligat compliment arreu. Bombers de Barcelona complementa alguns aspectes de la normativa barcelonina amb l’aplicació d’un annex sobre edificis d’alçada superior a 50 metres que regula l’accessibilitat a bombers, l’evacuació, la sectorització i estructura de l’edifici, els materials, les instal·lacions, les restriccions a l’ocupació i un pla d’autoprotecció. Aquest annex s’ha aplicat en edificis com la Torre Agbar o l’Hotel Princess, que el passat mes de març va inaugurar les seves 23 plantes davant el mar amb un sistema que ha de permetre

JORDI MARLET

mantenir el subministrament elèctric i les comunicacions en cas de foc. “La seguretat avança amb el pas dels anys. Això és com els cotxes: un cotxe avui dia té molt més seguretat que un cotxe de fa vint anys”, indica Secall. Ara bé, com el seu company Ramon Soler explica, també succeeix que “la no-retroactivitat de les normatives és un dret constitucional”. Legalment no es pot obligar que l’edifici s’adapti a la normativa vigent. En l’ordenança hi ha una Disposició transitoria que obliga a adoptar mesures correctores als edificis que ja tenen una llicència anterior. Però només quant a instal·lacions de protecció contra incendis (detecció automàtica, extintors manuals, boques d’incendi equipades, enllumenat d’emergència, etc.). I Bombers no té tampoc un requeriment legal de fer inspeccions periòdiques dels edificis en alçada. Aleshores, el moment per obligar a adaptar l’edifici d’alçada a la normativa actual contra incendis és quan s’hi fa una reforma o intervenció. Cruelment, el que es feia al Windsor.

Codi Tècnic de l’Edificació

D’esquerra a dreta, Jordi Secall, cap de la Unitat de Règim Interior; Ramon Soler, tècnic del Servei de Prevenció, i Manuel Carracedo, cap de guàrdia.

La norma bàsica, l’NBE-CPI/96, serà substituïda pel nou Codi Tècnic de l’Edificació, que recollirà tota la documentació que ara hi ha dispersa. Així ho recorda Soler, que continua explicant que el nou codi tècnic contempla els eurocodis, la normativa que fa

Diversos moments de l’incendi que l’edifici Windsor de Madrid va patir el mes de febrer.

i250 el noticari.indd 18

8/3/05 12:45:35

NOTICIARI SECTOR

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

N O R M AT I VA C O N T R A I N C E N D I S

focus de foc: el principal, a les plantes superiors, i un de segon de més petit, unes quantes plantes més avall. Un fet que, reproduït en l’edifici Windsor, ha donat lloc a les especulacions. En el cas de l’edifici d’ACESA, Secall explica que el foc inferior va ser provocat per alguna cosa en flames que va caure de dalt i va entrar per alguna obertura de la façana. c

referència a la protecció de les estructures; eurocodis d’estructura metàl·lica, estructura de fusta i estructura mixta. A Barcelona, on Bombers controla molt la protecció de les estructures, ja es tenen en compte. Barcelona sempre ha volgut anar al davant en el tema de la protecció contra els incendis. Carracedo recorda que el 1964 ja hi havia a la ciutat una normativa municipal per a edificis en alçada. I el 1974 en va aparèixer una altra. Aleshores ja hi havia a Barcelona uns 200

i250 el noticari.indd 19

edificis de prou alçada com perquè no s’hi pogués accedir amb una escala dels bombers. I és en aquests anys quan van començar a aparèixer gratacels com l’edifici del Banco Atlántico, aixecat el 1967, amb 23 plantes, que el seu nou propietari, Banc Sabadell, està actualment adaptant a les ordenances municipals en matèria antiincendis. Un altre dels edificis molt alts aixecats en aquells seixanta és el que havia estat seu central d’Autopistas Concesionaria Españo-

la, SA (ACESA), a la plaça Gal·la Placídia. Va ser construït entre 1963 i 1967 i va patir un incendi el 1993, que Jordi Secall recorda prou bé, perquè aquell dia estava de guàrdia. Secall explica que és l’incendi en alçada més important que han tingut a Barcelona, juntament amb el que uns anys després va patir la torre de la banda de muntanya de la plaça Urquinaona. En observar una fotografia de l’incendi de l’edifici d’ACESA, es veu que hi ha dos

L’informe dels tècnics de control de l’edificació de l’Ajuntament de Madrid declara l’edifici Windsor “ruïna imminent”, ateses la gravetat i l’extensió dels danys que ha registrat arran de l’incendi del mes passat. La regidora d’Urbanisme, Pilar Martínez, indica que l’estat de l’edifici és alarmant, tot i que precisa que el nucli central de l’estructura manté certa rigidesa, ja que ha resultat menys afectat que les façanes. Pel que fa a la manera com es durà a terme la demolició, les tasques començaran amb la neteja de la runa. El “desmuntatge” de l’edifici, es farà peça per peça, des de l’exterior i amb l’ajuda de grans grues.

8/3/05 12:45:38

LA GENT 20

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

LA GENT

JOSEP MARIA BADOSA I XÈNIA ÀLVAREZ - DIRECCIÓ INTEGRADA DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

Els àrbitres de la Ciutat de la Justícia E

Maria Badosa (Barcelona, 1963) i Xènia Àlvarez (Barcelona, 1975) representen la propietat, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Hi fan de project managers des d’una UTE formada per dues enginyeries que tenen en aquests moments cinc persones a l’obra. El primer col·labora com a lliberal amb SCEPS (Sant Cugat Enginyeria Projectes i Serveis) i Àlvarez treballa a GPO. L’UTE va guanyar el concurs convocat per GISA per portar la direcció integrada -o project management- de la Ciutat de la Justícia, al qual es van presentar 17 empreses. Van arribar a l’obra el 3 de gener d’enguany, quan ja hi havia el moviment de terres i un tram de pantalles fet, i tenen encara uns 40 mesos de feina. Badosa arriba a la Ciutat de la Justícia després de ser el director d’execució de l’Edifici Fòrum, haver treballat de cap d’obra a l’Escola de Policia de Mollet del Vallès, fer de cap de producció al centre comercial La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, i haver participat en la reforma i ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Àlvarez està a punt de començar el Postgrau Construction Manager que organitza el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, perquè creu que no té sentit fer el project sense el construction. És

i250 el noticari.indd 20

CHOPO

ls arquitectes tècnics Josep

L’equip de la propietat: en primer pla Alba Jiménez, administrativa i Rafael Nogués, arquitecte. En segon pla i d’esquerra a dreta, Ramón Mayoral Torras, enginyer; Josep M. Badosa, arquitecte tècnic i Xènia Alvarez, arquitecta tècnica.

ella qui explica que el primer repte ha estat entendre el funcionament de tot plegat: la logística pura i dura, els múltiples agents que hi intervenen, la seva funció.

Projecte definitiu Aquest 30 de març una altra UTE, la formada per David Chipperfield Architects i b720 Arquitectos, hauria de lliurar el projecte definitiu de la Ciutat de la Justícia, que ha anat patint modificacions, entre altres raons per qüestions polítiques. En les noves propostes per al projecte executiu es veu que hi ha un edifici menys que en el projecte inicial i dos edificis s’han ajuntat fins deixar en nou

el total de blocs, que en general han reduït el seu nombre de plantes. També s’ha donat més força a l’atri, que distribueix la gent i connecta els quatre edificis principals de jutjats. Però Badosa recorda que als project managers en aquests moments aquests canvis no els afecten, perquè encara falta com a mínim un any perquè comencin a treballar per sobre rasant. Ara mateix es treballa només sota rasant, on la superfície edificable no ha variat: hi haurà 47.986 m2 quadrats d’aparcament públic, repartits en tres plantes. D’ús judicial, hi haurà 37.156 m2 més, en dues plantes, que inclouen un petit auditori. Aquests dos espais estan separats amb un mur de formigó de 30 cm de gruix, per seguretat. Aquí no hi ha hagut canvis

significatius, tot i que Badosa explica que l’estació de metro que es farà en una banda de la Ciutat de la Justícia ha obligat a modificar el càlcul de l’estructura d’aquesta, perquè sigui independent del metro, que té un pou d’uns 12 metres de diàmetre i arriba a 50 metres de fondària. Es preveu utilitzar en la zona afectada pel metro unes bigues pont i lloses amb més llum de la normal. De moment, a la Ciutat Judicial s’ha fet el setanta per cent de les pantalles i s’està començant a fer el pilotatge d’algun dels edificis. I per això cal bombar el nivell freàtic, del qual Badosa explica una curiositat. Resulta que quan es va fer IKEA de l’Hospitalet de Llobregat, que no està gaire lluny, es va haver de bombar molta aigua del subsòl, i ara el nivell freàtic d’aquesta zona fa corba, a l’espera de recuperar –cosa que es produeix lentament– les cotes inicials. Per això a la banda dels jutjats de l’Hospitalet (l’Avinguda del Carrilet) el nivell freàtic pot estar dos o tres metres més amunt que a la banda dels jutjats que donen a la Gran Via de Barcelona. c

8/3/05 12:45:49

LA GENT

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

ELS NOSTRES PROFESSIONALS

ENRIC PEÑA - DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

Els protocols de comunicació E

CHOIPO

nric Peña (Barcelona, 1964)

està al capdavant del despatx AT-3 juntament amb el també arquitecte tècnic Josep Maria Oller. El seu despatx s’encarrega de la direcció d’execució de la Ciutat Judicial de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat per encàrrec de la concessionària de les obres, l’empresa privada URBICSA. A la Ciutat de la Justícia ara hi ha cinc membres d’AT-3 (també Joan Carles Soler, Carles López i Xavier Cots, tots ells arquitectes tècnics). Formen part d’un equip amb tants actors que el despatx es veu obligat a establir uns protocols de comunicació molt més estrictes del que seria normal. Peña explica que intentar coordinar al màxim tots aquests grups tècnics és un repte. Només l’organització de la documentació de l’obra ja comporta uns quadres complexos pel que fa a suports informàtics. “Com guardes el plànol original? Com deses la modificació que s’ha fet d’aquell plànol? Si aquell plànol queda anul·lat, si simplement està corregit, com arxives i ordenes les instruccions al contractista, com regules les peticions de informació?”. Però alhora dóna una certa tranquil·litat saber que treballen amb equips potents, que van amb vista a tirar endavant l’obra i a dur-la a terme correctament. Peña explica que en la seva metodologia de treball a la Ciutat de la Justícia, AT-3 utilitza protocols com un dietari o fulls d’autorització de formigonat per una unitat d’obra, on anota l’evolució i la problemàtica que hagi pogut sortir en cada element executat. Ara estan preparant un gran protocol de control de qualitat amb què es pretén que cadascun dels materials que entra a l’obra tingui una fitxa amb les característiques, els resultats dels seus assaigs, una fotografia d’identificació i la ubicació final concreta. Tota aquesta informació queda reflectida amb informes mensuals que URBICSA, com a propietat, comunica a l’Administració a través de l’Àrea Col·laborativa. El despatx té a la Ciutat de la Justícia més reptes, és clar. Ara que les obres són sota rasant, a banda del repte

D’esquerra a dreta, Xavier Cots, Joan Carles Soler, Enric Peña, Josep Maria Oller i Carles López, arquitectes tècnics d’AT-3, amb Enric Peña i Josep M. Oller al capdavant.

del nivell freàtic oscil·lant hi ha el problema de la interferència amb la línia 9 del metro. Les obres de la nova estació d’aquesta línia afecten especialment els fonaments d’un dels edificis -l’edifici F- de la Ciutat de la Justícia, i Peña explica que s’està acabant d’estudiar la seva execució, perquè no signifiqui cap aturada en el procés.

Medi ambient AT-3 va aparèixer el 1996 i en aquest temps ha dut a terme la direcció d’execució de desenes d’obres, entre les quals la Facultat de Ciències Jurídiques de Girona, l’Hospital Comarcal La Selva de Blanes, i el Conservatori de Música, Escola de Dansa i Auditori de Palma de Mallorca. Aquest febrer està previst que acabi la direcció d’execució de l’Hotel Hilton de Diagonal Mar, a Barcelona. A la Ciutat de la Justícia, el despatx també porta el control de qualitat i de medi ambient de l’obra, en col·laboració amb l’UTE constructora: FCC, Ferrovial, OHL, ENTE i COMAPA. Hi farà el tractament i control

de tots els residus de l’obra, on actualment s’està utilitzant una varietat molt reduïda de materials: bàsicament petris, acers i fustes. També vigilarà les condicions de treball que es produeixen dins l’obra: els abocaments de formigó i olis, i també els sorolls i la sortida de vehicles motoritzats a la via pública. Peña explica que a l’àrea ja hi ha hagut una petita

fase d’enderroc, on es van separar cadascun dels materials i es van portar als abocadors oportuns, però el formigó es va reciclar per poder fer subbases de treball. La mateixa empresa que feia l’enderroc se l’emportava i en tornava una part en condicions per fer la subbase, que facilita la circulació de la maquinària pesada de l’obra. c

En la secció La gent de L’Informatiu 249, Manuel Carracedo apareix, en la foto amb Francesc Pla i Núria Bayó, arquitectes, en comptes de Paulino Vicente i Rosa Domingo. La secció ‘La gent’ de L’INFORMATIU vol presentar-vos les darreres experiències dels nostres companys i companyes. Si teniu entre mans alguna feina que creieu que pot ser d’interès per a la resta del col·lectiu, no dubteu a avisar-nos a: informatiu@apabcn.es o al telèfon: 93 240 23 76.

i250 el noticari.indd 21

8/3/05 12:45:55

EU NN TR AI S T A P TE S VDI S E TV 22

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

ANDREU MUÑOZ

CHOPO

ANDREU MUÑOZ, PRESIDENT DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS

E N T R E V I S TA

LLEIDA

“A Lleida sempre s’ha tingut esperit empresarial”

Andreu Muñoz assegura amb la seva presidència la Unitat de Direcció Estratègica del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, de l’Institut Tecnològic de Lleida i del Consorci Lleidatà de Control. El Consorci és un laboratori de control de qualitat de la construcció, on treballen gairebé una quarantena de persones, que va néixer fa 18 anys d’un acord entre l’Ajuntament i la Diputació de Lleida, i el Col·legi d’Aparelladors de Lleida, que en porta la direcció executiva. L’Institut imparteix formació, té una àrea de qualitat des d’on dissenya programes com el CDEO -amb la col·laboració del CAATB-, i ofereix suport al tècnic, mai al client final. Des de la seva posició, Muñoz (Barcelona, 1951) té una visió privilegiada de la construcció a les terres de Ponent, on el sector té un gran pes en l’economia però no hi havia una escola d’arquitectura tècnica. Ara això s’ha acabat.

un estudi sobre la viabilitat d’implantar l’Escola d’Arquitectura Tècnica a Lleida. S’havia posat damunt la taula una altra vegada el tema de la possibilitat de l’escola a Lleida i des de la Junta del Col·legi no sabíem si eren idees viables. Així, abans que el Col·legi hagués de prendre posició en un sentit o altre, vam encarregar un estudi al Departament de Geografia de la Universitat de Lleida. El vam tenir abans de l’estiu del 2004.”

De l’Escola d’Arquitectura Tècnica, n’hem anat parlant a L’INFORMATIU. Pot fer-ne vostè el resum? “En l’assemblea del 2003, des del Col·legi de Lleida vam decidir encarregar

••

i250 el noticari.indd 22

Quina és la conclusió de l’estudi? “Diu que realment és viable i fins i tot oportuna la implantació de l’Escola [d’Arquitectura Tècnica] a Lleida, sobretot per la importància i el pes de la construcció a Lleida, on en els últims anys el percentatge de població activa que treballa en el sector de la construcció és del 14%, i supera en dos punts la mitjana catalana.”

Com han respost els col·legiats a la possibilitat que hi hagi més tècnics? “Hi havia un sector que no ho tenia del tot clar. Per això vam fer una jornada de reflexió abans de l’estiu i després de l’estiu vam fer una assemblea extraordinària, on vam plantejar el resultat de l’estudi i vam fer una votació. Va ser l’assemblea on ha vingut més gent, un centenar de persones, que és una tercera part del Col·legi. Tothom es va poder expressar tant a favor com en contra i després un vuitanta per cert de la gent es va mostrar a favor que el Col·legi prengués posició a favor de l’escola d’arquitectura tècnica i donés tot el suport a la universitat. Jo aleshores vaig tenir el suport per anar a la universitat i dirlos: ‘Senyors, ara demanin el que calgui’.” Quan es comença? “S’ha de començar ara, el setembre d’aquest 2005. I aquest és un altre tema,

“És oportú implantar l’Escola d’Arquitectura Tècnica a Lleida per la importància i el pes que hi té la construcció: el percentatge de població activa en el sector és del 14%.”

perquè s’ha de començar com a arquitectura tècnica, quan la nostra idea era oferir els estudis de la nova titulació, d’enginyers en edificació. Però no hi ha cap altra sortida, perquè oficialment [la nova titulació] encara no existeix. Tot i que el Procés de Bolonya està molt avançat, hem de començar per força amb arquitectura tècnica.” La nova enginyeria són quatre anys. Alguna cosa canviarà. “Sí, però per als que estiguin estudiant aquest pas serà automàtic. Començaran com a arquitectes i acabaran com a enginyers de l’edificació. Tothom que comença [arquitectura tècnica] ha de tenir assegurat que pot acabar. Però se’ls anirà dient que en el moment en què s’implanti l’enginyeria en edificació el correcte és passar-hi. Potser hi ha algú que vol ser l’últim arquitecte tècnic però no té gaire sentit quan tens la perspectiva de la nova titulació.” La Universitat ja ha trobat tots els professors? “Aquest no serà tant el problema de primer com de segon i dels cursos posteriors. S’ha d’assegurar la presència dels catedràtics i

8/3/05 12:46:01

E N T R E V I S TA

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

ANDREU MUÑOZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

B ARCELONA

El tema

3a5

��

� ��

��

El noticiari CAATB

��

Punts de vista

��

El noticiari ��

41 El reportatge ��

� ��

��

La construcció a Lleida ja ha passat per davant dels sectors agroalimentari i industrial.

••

dels doctors que es facin càrrec de cada assignatura. És aquest el problema, perquè encara no hi ha doctors en enginyeries de l’edificació. Depenem molt de doctors arquitectes, enginyers o altres professionals que vulguin venir a fer aquesta funció a l’Escola. Potser haurem de fer una crida en l’àmbit estatal.” Cada escola d’arquitectura tècnica té la seva personalitat. Quina tindrà la de Lleida? “Es faran quatre especialitats. Una és domòtica; l’altra, arquitectura bioclimàtica; l’altra, rehabilitació i manteniment, i l’altra és immobilitat. El pla d’estudis ja s’està fent enfocant-lo cap a enginyeria de l’edificació. Llavors es preveu que aquestes quatre especialitzacions seran els màsters d’enginyeria de l’edificació.” Hi havia estudis universitaris del món de la construcció a Lleida? “Del món de la construcció no hi havia res. I això que a Lleida el sector de la construcció ja ha passat per davant del sector agroalimentari i de l’industrial. És a dir, a Lleida el primer sector ja és la construcció i no teníem cap carrera universitària del món de la construcció. Per això era tan important que hi hagués aquesta escola.” A Lleida de què treballen els arquitectes tècnics?

i250 el noticari.indd 23

“A Lleida el primer sector ja és la construcció i no teníem cap carrera universitària del món de la construcció. Per això era tan important que hi hagués aquesta escola.”

“Encara hi ha un nucli important que treballa de lliberal o semilliberal. Després hi ha qui treballa en empreses constructores, en empreses industrials, que demanen cada vegada més aparelladors, i també hi ha un sector important d’empresaris. La ràtio de companys que són promotors o constructors a Lleida és bastant superior a altres demarcacions, i els va prou bé. Avui en dia podem dir que els promotors i constructors més importants de Lleida són aparelladors i arquitectes tècnics, i això vol dir alguna cosa: que a Lleida sempre s’ha tingut esperit empresarial.” Hi ha atur entre els aparelladors de Lleida? “Fa anys que no tenim atur i que totes les demandes d’aparelladors que tenim [al Col·legi de Lleida], que són quatre o cinc mensuals, no es cobreixen. Se’n cobreix alguna, però com un cas excepcional. Llavors què passa? Doncs que hi ha altres col·lectius que es van incorporant a llocs que podien semblar molt reservats als aparelladors o arquitectes tècnics.” Com per exemple? “Per exemple tot el camp de la inspecció tècnica, de les OCT. Quan va sortir arran de la LOE, tothom pensava que era molt propi dels arquitectes tècnics i a Lleida en aquest moment en un 80% la cobreixen altres professionals.

“Totes les operadores que han anat aterrant a Lleida han de buscar enginyers agrícoles o químics, per exemple, per cobrir llocs que serien per a arquitectes tècnics. Estem parlant dels tres o quatre últims anys.” Quina novetat hi ha al Consorci Lleidatà de Control? “Ara som en una fase en què serem el segon o tercer laboratori a Catalunya que pugui fer totes les homologacions. Llavors podrem fer tots els assaigs de materials a tot Catalunya i a la resta de l’Estat.” I a l’Institut Tecnològic de Lleida? “L’Institut, que va ser creat amb capital 100% del Col·legi, com a societat limitada, ara ha fet la conversió a fundació i som en el procés d’incorporar els nous patrons -entre els quals hi haurà empreses-. Però potser el tema que és més destacable és la certificació de qualitat dels col·legiats, dels aparelladors. A títol individual o a títol de despatx professional hi ha alguns companys que ja tenen l’IS0 9000, i això s’està fent des de l’Institut Tecnològic, sense deixar de banda les empreses: empreses de ceràmiques, empreses d’àrids, etcètera.” Per què l’Institut i el Consorci són projectes externs del Col·legi? “Enteníem que aquesta era una manera de pensar en el futur. Cada vegada ens hauríem d’anar assimilant més a la Unió Europea. Llavors, si en un moment deixa d’haver-hi col·legiació obligatòria, cal que el Col·legi no depengui tant del visat com d’aquests serveis que ja estan oferint entitats vinculades al Col·legi però amb una personalitat pròpia en el mercat. Però del que es tracta és d’establir una relació molt propera de tots plegats. Es tracta de crear un nucli de serveis tecnològics important.” c

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005 Preu = 2 �

��

� ��

�

250

L’INFORMATIU 250 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Lluïsa Selga, Montse Romero i Carles Cartañá Director: Carles Cartañá Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Guillem Plans Anàlisi d’obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schön, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olivés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Die (Chopo) Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piñol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Peña Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aimà Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu El paper utilitzat en L’INFORMATIU ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certifcat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

8/3/05 12:46:06

i250 el noticari.indd 24

8/3/05 12:46:09

Quadern central L’Informatiu

Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

P À G I N E S D ’ A S S E S S O R I A , F O R M AC I Ó , AC T I V I TAT S I S E RV E I S

DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

B ARCELONA

ALBERT CASANOVAS

S U M A R I FORMACIÓ 26 Màsters i Postgraus MERCAT DE TREBALL 31 Demandes SERVEIS 35 Petits anuncis ACTIVITATS 38 Agenda d’activitats

www.apabcn.es/ informatiu

VISATS

Nou cicle de visites culturals E l Col·legi organitza, dins el

seu programa cultural 2005, un cicle de visites que s’inicien amb un itinerari pel Born i el barri de la Ribera. Aquesta primera sortida tindrà lloc el 9 d’abril i es farà per una ruta que pretén, d’una banda, mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de principis del segle XVIII i, de l’altra, explicar quin va ser l’impacte de

i250 quadern central.indd 25

la construcció de la Ciutadella a la zona, i per extensió, en el conjunt de la ciutat. El recorregut tindrà una durada de 3 hores i es podrà fer amb un màxim de 25 persones L’itinerari passarà per la plaça de l’Àngel o del Blat, el carrer de l’Argenteria, l’església de Santa Maria del Mar, el carrer dels Canvis, les illes de cases d’antics pescadors, entre el carrer de Bonaire i l’arbreda

de la façana marítima, la plaça del Born, la casa dels gremis dels paraires, anomenada Casa del Pont d’en Campderà o del Judici, i les excavacions del Born, entre d’altres. c

Inscripcions al Punt d’Informació Telèfon: 93 240 20 60 informació@apabcn.es

Coeficient d’actualització d’honoraris a 14 de febrer Ca = 1,256 Propera actualització: 15 de març Mòdul bàsic de referència per al 2005: 335 € / m2 Data d’aplicació: a partir de l’1 de març. Fins a l’1 de març s’aplicarà el mòdul per al 2004: 317 € / m2

Més informació: Departament de Visats Telèfon 93 240 23 70 visats@apabcn.es

8/3/05 12:27:15

FORMACIÓ 26

Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

POSTGRAUS

FORMACIÓ

Postgraus al CAATB Postgrau de Gestió de l’Obra. Construction Management La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. A través d’aquest postgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost fet. El professional capacitat per realitzar les funcions de Construction Management, com a responsable de

la producció de l’obra, haurà d’organitzar l'obra partint d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu fet. Les seves funcions són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l’obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Dates: de l’1 d’abril al 4 de juny de 2005. Horari: divendres de 16.30 a 21 h. i dissabtes matí. de 9.30 a 14 h. Durada: 120 hores. Preu curs: 1.485,60 € (+16% IVA) Preu col·legiat/ada: 1.262,72 € (+16% IVA) Informació: telèfon 932 40 23 73 • www.apabcn.es

Postgrau de Direcció i d’Execució i Control d’Obres. 1a edició Per primera vegada, el CAATB programa un postgrau dirigit específicament a aquells professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d’execució d’obres, l’únic a Catalunya d’aquestes característiques. Els directors d’execució, per la tasca que desenvolupen, són un dels elements clau per a la bona marxa de les obres. En ser la seva missió la de garantir una bona interpretació dels projectes, dirigir l’execució i posada en obra de les diferents partides dels pressupostos, portar el control econòmic d’aquests i el control de

i250 quadern central.indd 26

qualitat corresponent, fa que hagin de tenir molts coneixements i competències, que només una dilatada experiència permet obtenir. Per això, des del Departament de Formació s’ha programat aquest curs amb l’objectiu d’impartir aquests coneixements i aptituds de la mà de professionals amb una àmplia trajectòria professional en aquest camp. Aquest curs està especialment dissenyat per a recent titulats o professionals de fins a tres anys d’experiència que vulguin aprofundir en els àmbits en què el director d’execució és responsable en el procés constructiu.

Dates: del 8 d’abril al 23 de juliol. Horari: divendres tarda i dissabtes matí. Durada: 120 hores. Informació: telèfon 932 40 23 73 www.apabcn.es

8/3/05 12:27:21

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

POSADA AL DIA

FORMACIÓ OBERTA 2005 ÀREES

PREU COL. -20%

DATES

HORARI

E30408 ESTUDI GEOTÈCNIC. CAS PRÀCTIC

4, 11 i 18 d’abril

dl, de 18-21.30 (18-21)

168,50 € 134,80 €

E31501 L’AÏLLAMENT ACÚSTIC

del 31 de maig al 14 de juny

dm de 16.30 a 21 h

202,20 € 161,76 €

E31502 L’AÏLLAMENT ACÚSTIC. SESSIONS TÈCNIQUES

del 2 al 16 de juny

dj, de 16.30 a 21 h

E31701 CRITERIS DE POSADA EN OBRA D’INSTAL·LACIONS

1, 8 i 15 de juny

dc, de 17 a 21 h

202,20 € 161,76 €

R12701 HUMITATS A LA CONSTRUCCIÓ

del 26 d’abril a 12 de maig

dm i dj, de 18 a 21 h

303,30 € 242,64 €

R12303 INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES FORMIGÓ

9, 11 i 18 de maig

dl i dc, de 18 a 21,30 h

168,50 € 134,80 €

G11102 CONTROL ECONÒMIC DE L’OBRA

del 25 d’abril al 4 de maig

dl i dc, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

G11601 ANÀLISI DEL PROJECTE

7, 9 i 14 de juny

G11701 METODOLOGIA PER AL CAP D’OBRA

del 3 al 17 maig

dm, de 16.30 a 21 h

202,20 € 161,76 €

G11017 FULL DE CÀLCUL PER A L’ESTUDI DE VIABILITAT

del 9 al 30 de maig

dl i dc, de 19 a 21 h

271,88 € 217,50 €

G11501 PLANIFICACIÓ A L’OBRA

del 6 al 27 de juny

dl, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

del 7 al 16 de juny

dl i dc, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

C10402 DIRECCIÓ D’EQUIPS DE TREBALL

del 17 al 26 de maig

dm i dj, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

C11601 GESTIÓ DE PROJECTES

del 20 al 27 de juny

dl i dc, de 18 a 21.30 h

168,50 € 134,80 €

C10111 GESTIÓ DE TEMPS

del 4 a l’11 de juliol

dl i dc, de 18 a 21,30 h

168,50 € 134,80 €

C11701 PRESENTACIONS EN PÚBLIC

5 i 12 de juliol

dm, de 16 a 20 h

134,80 € 107,84 €

L11504 ANGLÈS APLICAT AL PROCÉS CONSTRUCTIU II

del 4 de maig al 15 de juny

dc, de 18 a 21 h

337,00 € 269,60 €

L11505 ANGLÈS APLICAT AL PROCÉS CONSTRUCTIU III

del 4 al 8 de juliol

de dl a dv, de 10 a 14 h

337,00 € 269,60 €

V51003 MÀRQUETING IMMOBILIARI

del 3 al 31 de maig

dm, de 18.30 a 21.30 h

252,75 € 202,20 €

V10001 TÈCNIQUES DE VENDA

del 23 de maig al 13 de juny

dl, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

FISCALITAT I FINANCES

F10001 FISCALITAT IMMOBILIARIA

del 5 al 14 d’abril

dm i dj, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

INTERIORISME

I10304 NOUS MATERIALS I NOUS INTERIORS

del 6 d’abril al 4 de maig

dc, de 16.30 a 21 h

337,00 € 269,60 €

REHABILITACIÓ

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EN LA CONSTRUCCIÓ

G11206 HABILITATS DIRECTIVES

IDIOMES

MARQUETING I VENDES

i250 quadern central.indd 27

CURSOS

PREU CURS

DURADA

OBRA NOVA

CODI

TERCER TRIMESTRE

CRITERIS D’AMIDAMENTS: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES

72,00 €

57,60 €

dm i dj, de 16.30 a 21 h 202,20 € 161,76 €

8/3/05 12:27:22

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

ÀREES

PREU COL. -20%

del 12 al 19 d’abril

30 de maig

dl, de 16.30 a 21 h

S12701 LA SEGURETAT EN FASE DE PROJECTE

de l’11 al 20 d’abril

dl i dc, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

S12501 SEGURETAT BÀSICA A LES OBRES

del 9 al 25 de maig

dl i dc, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

S12602 BASTIDES I ESCALES, SEGONS EL NOU RD 2177/2004

del 6 al 20 de juny

dl, de 19 a 22 h

151,65 € 121,32 €

S12801 MESURES DE SEGURETAT A LES GRUES

del 8 al 22 de juny

dc, de 19 a 22 h

151,65 € 121,32 €

N11505 CANVI D’ÚS

20 d’abril

dc, de 16.30 a 20.30 h

67,40 €

53,92 €

P10119 CERTIFICATS D’HABITABILITAT

7 de juliol

dj, de 18 a 21 h

50,55 €

40,44 €

U10501 VALORACIONS URBANÍSTIQUES

del 19 al 31 de maig

dm i dj, de 18 a 21 h

U10602 URBANISME. CASOS PRÀCTICS.

del 7 al 14 de juny

U10402 DECLARACIÓ DE LA RUÏNA. CAS PRÀCTIC

21 de juny

dm, 16.30 a 20.30 h

67,40 €

53,92 €

U10801 PROJECTES DE REPARCELACIONS

del 22 al 29 de juny

dc, de 18 a 21 h

101,10 €

80,88 €

INFORMÀTICA I PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESUPOSTOS I LES TIC APLICADES T30139 CERTIFICACIONS AL SECTOR

del 4 al 18 d’abril

dl i dc, de 17 a 21 h

337,00 € 269,60 €

T30140

PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESUPOSTOS I CERTIFICACIONS

del 6 al 20 de juny

dl i dc, de 17 a 21 h

337,00 € 269,60 €

T30141

PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESUPOSTOS I CERTIFICACIONS

del 4 al 18 de juliol

dl i dc, de 17 a 21 h

337,00 € 269,60 €

del 20 d’abril al 4 de maig

dl i dc, de 17 a 21 h

337,00 € 269,60 €

M12901 ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL

M11009

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

URBANISME

LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC

T30510 PRESTO II. CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ

i250 quadern central.indd 28

HORARI

PREU CURS

DATES

SEGURETAT I SALUT EN LES OBRES

CURSOS

FORMACIÓ

DURADA

MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

CODI

POSADA AL DIA

dm i dj, de 18 a 21.30 h 168,50 € 134,80 € (18-21) 67,40 €

53,92 €

202,20 € 161,76 €

dm i dj, de 18 a 21.30 h 168,50 € 134,80 € (18-21)

T30217

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D’OBRES AMB TCQ 2000

del 3 al 17de juny

dv de 17 a 21, dss de 9.30 a 13.30

337,00 € 269,60 €

T31353

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT.

del 21 d’abril al 10 de maig

dm i dj, de 19 a 21 h

202,20 € 161,76 €

T31354

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

del 9 al 21 de juny

dm i dj, de 18 a 21 h

202,20 € 161,76 €

T31355

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

del 20 al 27 de juliol

dc i dl, de 17 a 21 h

202,20 €

161,7 €6

469,88 €

375,90 €

del 12 de maig al 7 de dm i dj, de 17 a 21.15 h juny

T21033 Autocad I nivell 2D

T21034 Autocad I nivell 2D

del 5 al 28 de juliol

dm i dj, de 17 a 21.15 h

469,88 €

375,90 €

T21715 Autocad per a no-dibuixants

del 5 al 19 d’abril

dm i dj, de 19 a 21 h

138,20 €

110,56 €

8/3/05 12:27:23

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

POSADA AL DIA

FORMACIÓ OBERTA 2005 DELEGACIÓ

GRANOLLERS

CODI

TERRASSA

TERCER TRIMESTRE PREU CURS

PREU COL·LEGIATS

dm, de 18 a 21.30 h (18-21)

168,50 €

134,80 €

9 i 14 de juny

dj i dm, de 16.00 a 21 h

138,20 €

110,56 €

del 5 al 21 d’abril

dm i dj, de 18 a 21 h

337,00 €

269,60

maig

dm i dj, de 18 a 21 h

168,50 €

134,80 €

DATES

HORARI

U10603 URBANISME. CASOS PRÀCTICS

del 3 al 17 de maig

T21716 AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

I10305 VIC

A LES DELEGACIONS

DURADA

NOM CURS

NOUS MATERIALS I NOUS INTERIORS

M12902 ESTUDIS D’IMPACTE AMBIENTAL

M11010

LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC

9 de juny

dj de 17 a 21 h

67,40 €

53,92 €

S12603

BASTIDES I ESCALES, SEGONS EL NOU RD 2177/2004

19, 26 maig, 2 juny

dj, de 19 a 22

151,65 €

121,32 €

M11011

LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC

16 de juny

dj, de 16.30 a 21 h

67,40 €

53,92 €

Condicions i facilitats de pagament Els pagaments es poden fer en efectiu o amb taló, targeta Visa o càrrec en un compte. Podeu consultar les fonts de finançament que el CAATB ha preparat per als seus estudiants.

Descomptes especials Els col·legiats del CAATB i estudiants amb TargetAccés tenen un descompte d’un 20% sobre el preu de cada curs. Els preus són sense IVA.

Informació i inscripcions: Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

i250 quadern central.indd 29

8/3/05 12:27:25

DEMANDES Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

i250 quadern central.indd 30

selecciona TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius quant a terminis, costos i qualitat.

Requisits:

- Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte/a amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa. - Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project. - Vehicle propi.

S’ofereix -

Contracte laboral o relació lliberal. Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Jornada completa. Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8828 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa de serveis tècnics d’enginyeria i arquitectura en fase d’expansió i amb seu a Sabadell

selecciona

PROJECT MANAGER En dependència del coordinador tècnic de la Divisió de Construcció es responsabilitzarà de planificar, coordinar i controlar l’operació immobiliària des de la concepció del projecte constructiu fins a la finalització de l’obra, sent l’interlocutor directe amb el promotor. També es responsabilitzarà de l’acompliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat.

Requisits - Experiència professional entre 1 i 3 anys com a Project Manager. - Coneixements informàtics a nivell d’usuari d’Autocad, MS-Office (Word i Excel), Presto i MS-Project. - Cotxe propi. - Molt valorable el coneixement d’anglès a nivell mig-alt o alt.

S’ofereix - Contracte laboral. - Jornada completa. - Remuneració entre 27.000 € i 36.000 €, negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. - Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8927 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IMPORTANT PROMOTORA-CONSTRUCTORA

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb un àmbit d’actuació a Catalunya, Espanya i Portugal

PROCESSOS DE SELECCIÓ

GRUP D’EMPRESES ESPECIALITZADES EN LA INVESTIGACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT

EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS D’ENGINYERIA

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

M E R C AT D E T R E B A L L

Important promotora - constructora que forma part d’un grup d’empreses en creixement i amb més de 30 anys en el sector

selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup, es responsabilitzaran de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’una obra d’entre 3 MM€ i 3’6 MM€. Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l’obra, coordinar els industrials, realitzar la gestió econòmica i el tancament de l’obra.

Requisits

- Experiència professional mínima de dos anys com a cap d’obra - Informàtica a nivell d’usuari de MS-Office i MS-Project i nivell bàsic d’Autocad - Carnet de conduir

S’ofereix -

Contracte laboral i jornada completa Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa. Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8902 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Grup d’empreses especialitzades en la investigació i el desenvolupament d’un pannell de tancament lleuger

selecciona CAP D’OBRA

Realitzarà l’estudi de viabilitat tècnica per a la col·locació dels pannells i donar solucions constructives. Elaborarà el plàning d’obra i es responsabilitzarà del control i seguiment durant l’execució i col·locació dels pannells.

Requisits

- Arquitecte/a tècnic/a. - Experiència professional mínima d’un any a peu d’obra. - Coneixements a nivell usuari de MS-Office (Word i Excel), Autocad i Cypecad. - Cotxe propi.

S’ofereix -

Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats de creixement i projecció professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8951 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

8/3/05 12:27:26

M E R C AT D E T R E B A L L

PROCESSOS DE SELECCIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

Tota la informació al teu abast a www.apabcn.es

i250 quadern central.indd 31

8/3/05 12:27:27

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

IMPORTANT I SÒLIDA EMPRESA PROMOTORA SITUADA A BARCELONA

Arquitecte tècnic/a - enginyer/a tècnic/a per urbanitzacions Dependrà de la gerència i les seves funcions seran el seguiment de l’execució dels treballs d’urbanització de les obres en marxa (amidaments, control de costos i terminis, coordinació amb constructors, urbanitzadors i tècnics, seguiment d’expedients i tràmits administratius, etc.). perfil Edat entre 30 i 40 anys amb experiència mínima de 4 anys en urbanització. Interessant oportunitat per al candidat adequat. s’ofereix La retribució econòmica es fixarà depenent de l’experiència i vàlua del candidat, aproximadament entre 45000 i 50000’- euros brut/anual. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: mbove@bovemontero. com o al num. de fax: 93 237 59 25 a l’atenció de Maria Teresa Bove.

DEMANDES

EMPRESA DE PREFABRICATS DE FORMIGÓ PER EDIFICIS INDUSTRIALS I RESIDENCIALS

Arquitecte/a tècnic/a per utilitzar programes de càlcul per dimensionar forjats i murs de contenció, obtenció d’amidaments per elaborar pressupostos i visites d’obra i mantenir relacions amb oficines d’arquitectura. perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad i Office. Imprescindible carnet de conduir. s’ofereix Àrea de treball Tàrrega/Cervera (es requereix que la residència habitual del candidat sigui propera al lloc de treball). Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 18.268’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 973533416 o per a/e: marimon@systempref.com Ref: 8968

Ref: 8967

DESPATX D’ARQUITECTURA TÈCNICA

Arquitecte/a tècnic/a per a reforç en direcció d’obres i de redacció de documentació tècnica per als projectes (estudis de seguretat i salut, estats d’amidaments, plans de control, pressupostos, etc.). perfil Experiència entre 2 i 3 anys preferiblement en empreses constructores, en tasques de gestió i producció a peu d’obra. Coneixements informàtics de TCQ, Presto, Excel, Word Cad, Ms Project, etc. Valorable bons coneixements d’anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

M E R C AT D E T R E B A L L

CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ PÚBLICA

Tècnic/a de prevenció de riscos laborals per responsabilitzar-se del departament amb seguiment dels plans de seguretat a les obres i implantació dels sistemes de prevenció de riscos laborals a l’empresa. perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima d’1 any en coneixements del sector de la construcció i experiència en coordinacions de seguretat i salut. Coneixements informàtics de Word, Excel i Acces. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

s’ofereix Àrea de treball Barcelona i rodalies. Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades.

s’ofereix Àrea de treball Barcelona i província. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 33.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 372 36 55 o per a/e: fernando@benedicto.info

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 451 71 99 o per a/e: cpvsa@cpvsa.com

Ref: 8969

Ref: 8970

Tota la informació a www.apabcn.es

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D’ÀMBIT NACIONAL

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Tècnic/a d’obres per a la delegació de Catalunya

Arquitecte/a tècnic/a

pel seguiment i control de les obres. perfil Convenient experiència mínima d’1any, no imprescindible. Edat fins a 26 anys. Coneixements informàtics a nivell usuari d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

per al seguiment de les obres, realització d’amidaments, pressupostos i factures. perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad i Office i valorable de Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

s’ofereix Lloc de treball Barcelona i província. Relació liberal. Sou a partir de 25000’euros més despeses col·legials i de desplaçaments. Incorporació immediata.

s’ofereix Àrea de treball Catalunya i esporàdicament altres comunitats autònomes. Jornada completa. Contracte laboral en pràctiques. Sou aproximat 13.884’- euros brut/anual més dietes, quilometratges i incentius. Incorporació immediata.

Interessats adreceu el currículum al núm. de fax: 93 494 91 40. Departament Tècnic. A l’atenció de Pilar Gràcia.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 425 14 88 o per a/e: penyamateos@penyamateos.com

Ref: 8971

Ref: 8973

i250 quadern central.indd 32

8/3/05 12:27:27

M E R C AT D E T R E B A L L

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

DEMANDES

CONSTRUCTORA D’EDIFICACIÓ

Tècnic/a d’obres per a tasques d’oficina i obra: amidaments, visites d’obra, control d’execució de les obres, etc. perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Es valorarà experiència. Coneixements informàtics de Cad i Excel. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Tota la informació a www.apabcn.es

s’ofereix Àrea de treball Barcelona. Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 22.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: emili.campmany@utejusticia.com Ref: 8972

SOCIETAT DE TAXACIÓ

GABINET D’ARQUITECTURA

Supervisor/a

Arquitecte/a tècnic/a recent titulat/da

Treballarà al departament tècnic de l’empresa en tasques de supervisió de taxacions i d’assessorament i coordinació de taxadors. perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Experiència professional com a taxador. Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat. Interessats envieu urgentment el vostre currículum al núm. de fax: 93 201 66 05 o per a/e: jduatis@bcn.ibertasa.com

per a tasques de recolzament al coordinador d’obres. perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d’Autocad i Microsoft Office. Idioma català i nivell mig d’anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s’ofereix Àrea de treball Barcelona. Relació liberal. Retribució en funció de la vàlua aportada, més incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 415 28 24 a l’atenció d’Esther Carazo o per a/e: trasat@trasat.com

Ref: 8974

Ref: 8975

PROMOTORA CONSTRUCTORA INTERNACIONAL

Coordinador/a d’obres per a la gestió i coordinació d’obres: anàlisi de projectes, planificació d’obres, contractació i coordinació d’industrials, gestió postvenda, etc. perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Imprescindible experiència mínima de 3 anys en coordinació d’obres. Imprescindible carnet de conduir. s’ofereix Àrea de treball Barcelona província, Maresme i el Vallès. Jornada completa. Sou aproximat 36.000’- euros brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: xhernandez@montaner.com

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

8962 Ref: 8976

i250 quadern central.indd 33

8/3/05 12:27:29

i250 quadern central.indd 34

8/3/05 12:27:31

SERVEIS SERVEIS

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

PETITS ANUNCIS

Petits anuncis

Informació telèfon: 932 40 23 76

Serveis al professional

Perspectives professionals en 3 D

• Aixecament d’estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d’estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d’activitat i legalitzacions • Plans d’emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d’obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Tel.: 934 52 07 89 • arinsa@coac.net

Professionals amb 6 anys d’experiència, dedicats exclusivament a: perspectives amb el màxim de realisme, fotomuntatges, vídeos interactius/Animacions, plantes de venda, books de venta, disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Serveis per a taxadors

Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d’entrega. 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84

Especialistes en grans promocions

Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi • Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 • Mòvil: 686 261 930

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol • Telèfon: 639 89 10 63

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 Mòbil : 679 06 55 61

Delineació de plànols S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Perspectives

Estudi d’arquitectura tècnica

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17

Equip format per arquitectes tècnics s’ofereix per: Direccions d’obres, Programes de control de qualitat, Projectes de reforma, Projectes d’enderroc, Aixecament d’estats actuals, Legalitzacions, Amidaments i pressupostos, Estudis, plans i coordinació de seguretat, Llibres de l’edifici i Manuals d’ús i manteniment, Dictàmens, certificats i informes, Cèdules d’habitabilitat, etc. Marcel: 669 924 962 marcelesteve@hotmail.com

i250 quadern central.indd 35

Cristina: 676 513 751 cristinalliuro@hotmail.com c.Major, 458 2n 1a, 08759 Vallirana Telf./Fax: 93 683 58 20

Tel. 935381473 Dao_estudi@menta.net

Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: Perspectivas fotorealístiques, Animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, Fotos/ videomuntatges, Decoració d’interiors i estands, Estudi de textures i llums, Plantes de venda, Books de venda, Disseny, creació i entrega de logotips i promocions d’empresa díptics, tríptics, banners..) amb número il·limitat de còpies, Disseny i maquetació de pàgines web, Disseny de tanques publicitàries amb perspectives. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design • Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: - Redacció de projectes bàsics i d’execució: obra nova, rehabilitació, reforma, enderroc… - Aixecaments de plànols - Estudis, Plans i Coordinació de Seguretat - Control de qualitat - Direcció d’obres - Amidaments i pressupostos - Varis: llicències, permisos, cèdules, informes, dictàmens… Equip constructor s’ofereix per ajudarte a la construcció de les obres de: rehabilitació de façanes, cuines, banys, col·locació parquet… Raquel Telèfon/Fax 93 539 45 16 Telèfons: 635 491 339 / 659 48 47 63 www.ragado.com

Despatx arquitectura

Estudi d’arquitectura

AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos…som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 www.aedesarquitectura.com

Estudi d’arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per : - Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització) - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions - Estudis de color - Estudis de Seguretat i Salut - Projectes d’enderroc - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Disseny d’espais i mobles - Perspectives, fotomuntatges - Aixecament de plànols - Etc. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 Núria 678 982 808 Telèfon: 93 325 66 04

Es ven local Es ven local al carrer de la Rosa, 3 (cantonda c. Carabassa). Planta baixa de 225 m2 (alçària 2,10m a 4,35m) amb altell de 130 m2 (alçària 2,25m). A reformar. Fàcilment divisible. Finca de 1.858 sobre fonaments medievals. Possible accés directe a plaça pública. 720.000 €. Mercedes (només matins) Telèfon: 93 252 06 00

Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Telèfons: 655 922 515 93 337 67 67

Serveis al professional CAD-SIG a Granollers ofereix: - Escàner de plànols (1,27cm x rotlle) - Digitalització de plànols - Delineació en general - Aixecaments estats actuals o revisions en sectors de la construcció, topografia - urbanisme - Plànols preparats per incloure en sistemes SIG del propi client Dao Estudi C.de la Princesa, 50 2n 1a 08400 Granollers

Serveis al professional

S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos : estudis, estudis bàsic, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040

Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.) Víctor Telèfons: 637 200 931 677 538 021

8/3/05 12:27:32

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

PROFESSIONALS I DIVERSOS

Avantatges per als col·legiats Material informàtic a bon preu El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l’empresa informàtica Pista Cero S.L per tal que els col·legiats i els seus familiars puguin aconseguir material informàtic a bon preu. L’acord facilitarà descomptes d’entre un 3 i un 10% en ca-

blejats, ordinadors, i consumibles. A més, els col·legiats podran obtenir en qualsevol de les botigues d’aquesta marca un tracte preferent en l’assessorament i venda de material informàtic. Més informació a www.pistacero.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics . L’acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els

familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Descomptes en les entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barce-

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00

Oferta exclusiva del Futbol Club Barcelona El Barça obsequia els col·legiats que se’n facin socis abans del 17 de desembre, amb un regal únic: la col·lecció de litografies del FC Barcelona, amb una sèrie d’obres úniques que han marcat la història

del club, entre les quals hi trobem obres de Dalí, Tàpies, Sagrelles, Vidal i Giménez. Aprofitant aquesta oportunitat rebreu també un lot de benvinguda. Tel.: 902 1899 00 • FCBarcelona.com

Oferta especial de programes d’Autodesk Autodesk i distribuïdors autoritzats garanteixen fins al 31 de desembre les ofertes per als seus programes, segons l’acord de col·laboració del CAATB i Autodesk. Els col·legiats podran beneficiar-se

dels preus preferencials i adquirir els seus programes a través de la xarxa oficial de distribuïdors autoritzats d’Autodesk. Autodesk Telèfon: 93 480 33 80

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %).

Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d’aquest grup hoteler. Central de Reserves d’Style, tel. 902 44 44 70.

i250 quadern central.indd 36

Informació: www.hotusahotels.com. Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

SERVEIS

Informació telèfon: 932 40 20 60

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred

Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les

societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ Atenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com ■

Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix un 25% de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant La Celestina de Fernando Rojas, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca

Sánchez, Oriol Macià, Marga Julià i María Jesús Pereiro com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Telèfon de taquilla: 934 51 34 62 www.guaschteatre.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. - consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ - intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull - operació de cataractes: 1.104€/ull - 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

8/3/05 12:27:33

A C T I V I TAT S A C T I V I TAT S

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

DINARS CONSTRUCCIÓ

L’espai de diàleg per al futur del nostre sector

Els instruments per a un habitatge assequible En aquesta edició de Matins Construcció es procurarà analitzar i contrastar, tant des de l’Administració com dels diferents operadors públics i privats, els nous instruments legislatius, de foment i d’ajuts a l’habitatge des d’una perspectiva pràctica. Ricard Fernández, secretari d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya parlarà dels instruments per a la política de l’habitatge. A la taula rodona hi participaran, Joan Llort, director general d’Urbanisme de la Generalitat; Carles Pareja, advocat i professor de l’UPF; Enric Reyna, president de l’APCE i Salvador Illa, alcalde de la Roca del Vallès. Dia, hora i lloc: 17 de març de 9.00 a 14.00 h Sala d’actes del CAATB. Bon pastor, 5. Barcelona Patrocinen: ESPAIS TECHNAL WEBER CEMARKSA

Amb Celestí Corbacho, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de l’Hospitalet de Llobregat

El futur de les diputacions en la nova divisió territorial de Catalunya Dia i hora: 10 de maig, de 13.30 a 16 hores Preu: 30,00 € • Preu col·legiat/da: 25,50 € Col·labora: EL PAÍS

Col·labora: EL PERIÓDICO

Les jornades Matins Construcció són gratuïtes Inscripcions: Punt d’Informació del CAATB Telèfon 933 93 37 37 • www.apabcn.es/matins

Informació i inscripcions El nombre d’assistents és limitat; per aixó, cal inscripció prèvia. Telèfon: 93 393 37 37 • informacio@apabcn.es • www.apabcn.es/dinars

E S PA I E M P R E S A

L’acústica en els projectes

Fustes coníferes en fusteria exterior

TEXSA organitza un sessió tècnica sobre L’acústica en els projectes que anirà a càrrec d’Higini Arau, doctor en físiques; director d’Arau acústica; responsable dels projectes acústics de l’Scala de Milà, el Gran Teatre del Liceu i l’auditori Kursaal de San Sebastián, entre d’altres. També intervindrà Lluís Rigau, product manager d’aïllament acústic de Texsa. PROGRAMA: ■ Generalitats sobre l’acústica ■ Exposició dels projectes: Gran Teatre de l’Òpera de Milà i el palau de congresos i auditori Baluarte de Navarra ■ Requeriments, solucions i problemàtiques a resoldre

American Softwoods organitza una sessió a Espai Empresa sobre les Fustes coníferes en fusteria exterior, les seves propietats, patologies i normativa. Anirà a càrrec d’Ignacio Martínez Elcoro, delegat d’America Sogtwoods per al Mediterrani. Enginyer forestal, especialista en tecnología de la fusta. També, a càrrec de Juan Ignacio Fernández Golfín, director del Laboratori d’Estructres de Fusta de l’INIA-MEC, doctor enginyer forestal.

dia: 5 d’abril hora: a les 19 hores lloc: Sala d’actes del Col·legi, Bon Pastor, 5 de Barcelona Assistència gratuïta, places limitades. Lliurament de documentació als assistents.

dia: 6 d’abril hora: a les 19 hores lloc: Sala d’actes del Col·legi, Bon Pastor, 5 de Barcelona Assistència gratuïta, places limitades. Lliurament de documentació als assistents.

Informació i inscripcions: Punt d’Informació • Telèfon: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

i250 quadern central.indd 37

8/3/05 12:27:37

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

A C T I V I TAT S

CONVOCATÒRIA

Assemblea General de Col·legiats

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7%

La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L’Assemblea tindrà lloc: dia: hora:

dijous 31 de març a les 18.30 hores, en primer convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria

lloc: sala d’actes del Col·legi Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent ordre del dia: ordre: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea general anterior. 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2004, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2004 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l’Assemblea general. 4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2004. 5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2005. 6. Torn obert de paraules El president informació Secretaria del Col·legi • Bon Pastor, 5 •08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 • secretaria@apabcn.es

La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2005. Es poden presentar tots/es els/les professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament adreçat a col·lectius desfavorits, tant del nord com del sud. La contrapart ha de ser una ONG, associació, o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. El termini màxim de presentació es tancarà el 29 d’abril del 2005 Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció (equipaments comunitaris, habitatges, infrastructures) o bé vinculats amb la formació en matèria de construcció. Es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament pluriannual. El Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu (manteniment o recuperació de tècniques tradicionals, ús de materials ecològics, energies netes…). I per l’altra, que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament. Finalment, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Demaneu el formulari per a presentació de projectes al 93 393 37 10 o a comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per internet a l’adreça www.apabcn.es/convocatoria2005 i baixar-vos els formularis.

EXPOSICIONS EXPOSICIÓ COL·LECTIVA D’APARELLADORS

LA COBERTA PLANA, UN PASSEIG PER LA SEVA HISTÒRIA

La tercera edició de l’Exposició Col·lectiva d’Aparelladors organitzada per la delegació del Vallès Occidental que es va poder veure durant el mes de desembre a Terrassa, es pot visitar a la delegació d’Osona, fins a l’11 de març i a la seu de Barcelona, a partir del 17 de març.

TEXSA, amb la col·laboració de la UPC, organitza una exposició sobre impermeabilització de la coberta plana, amb motiu del 50è aniversari de TEXSA (1954-2004). Investigació, guió i textos: Ramon Graus, professor del departament de Composició Arquitectònica de la UPC

dates: del 17 de març al 5 d’abril lloc: sala d’exposicions del CAATB horari: de 8.30 a 20 hores A la Delegació d’Osona es podrà veure fins a l’11 de març.

dates: del 13 al 27 d’abril lloc: sala d’exposicions del CAATB

informació: cultura@apabcn.es

informació cultura@apabcn.es

SABATES DE VIRGINIA DEL ARCO A L’ESPAI D’ART Virginia del Arco exposa una sèrie de dibuixos sobre les Sabates, en què vol expressar la personalitat que té la sabata. Cada sabata representa a una personalitat. Veient les sabates d’una persona podem descobrir la personalitat de l’individu que les porta. En els quadres, tot i que no veiem el propietari de les sabates, la posició, el context i l’aspecte de les sabates expressen la personalitat de la persona que les porta encara que no hi sigui físicament en el quadre.

INNA FERNÁNDEZ PRESENTA ESSÈNCIES DE MAR A GRANOLLERS Inna Fernàndez presenta una mostra de ceràmica titulada Essències de març dates: fins a l’1 d’abril horari: Matins, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h. Tardes, de dilluns a dijous, de 18 a 20 h lloc: Delegació del Vallès Oriental informació Tel. 93 879 01 76 www.apabcn.es

dates: fina al 8 d’abril horari: de 8.30 a 19 hores informació cultura@apabcn.es Telèfon: 93 337 37 10.

www.apabcn.es/ informatiu

i250 quadern central.indd 38

8/3/05 12:27:40

A C T I V I TAT S

Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2005

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

V I S I T E S C U LT U R A LS

EN DIRECTE

RUTA PEL BORN I EL BARRI DE LA RIBERA El Col·legi organitza, dins el seu programa cultural 2005, un cicle de visites que s’inicien amb un itinerari pel Born i el barri de la Ribera. Aquesta primera sortida pretén, d’una banda, mostrar com era el sector dens i actiu de la Barcelona de principis del segle XVIII i, de l’altra, explicar quin va ser l’impacte de la construcció de la Ciutadella a la zona, i per extensió, en el conjunt de la ciutat. El recorregut tindrà una durada de 3 hores i es podrà fer amb un màxim de 25 persones. L’itinerari passarà per la plaça de l’Àngel o del Blat, el carrer de l’Argenteria, l’església de Santa Maria del Mar, el carrer dels Canvis, les illes de cases d’antics pescadors, entre el carrer de Bonaire i l’arbreda de la

façana marítima, la plaça del Born, la casa dels gremis dels paraires, anomenada Casa del Pont d’en Campderà o del Judici, i les excavacions del Born, entre d’altres. dia: 9 d’abril durada: 3 hores inscripcions: Punt d’Informació: 93 240 20 60 informacio@apabcn.es

VIATGE A LA CIUTAT DE MADRID

CATALUNYA RÀDIO EN DIRECTE DES DEL CAATB

La Delegació del Vallès Oriental organitza un viatge a Madrid per visitar la ciutat i els seus principals atractius com són, el Museo del Prado, el Palacio Real, el Museo del Traje, i el Escorial. Dates: de l’22 al 24 d’abril Sortida des de Granollers en autocar: 22 d’abril. Tornada des de Madrid en autocar: 24 d’abril, a la tarda Allotjament: hotel NH Balboa *** en règim de mitja pensió. Preu per persona: 193€ (inclou: allotjament, visites, autocar, trasllats, i entrades als museus). informació i inscripcions: Delegació del Vallès Oriental Tel.: 93 879 01 76 • caatvori@apabcn.es

Catalunya Ràdio emetrà en directe des del Col·legi el programa El Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Basses, des de la sala d’actes. dia: 8 d’abril lloc: sala d’actes del CAATB informació: comunicacio@apabcn.es

A C T I V I TAT S D E F O R A fires i congressos

CONSTRUMAT La pròxima edició del saló es prepara amb grans perspectives d’èxit per convertir Barcelona i Construmat en la gran cita mundial del sector: la Setmana Internacional de la Construcció. Construmat compta amb una forta representació de l’oferta i la demanda global. Cada edició acull arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers, constructors, promotors, decoradors i interioristes, magatzemistes i instal·ladors provinents de la Unió Europea, Centre i SudAmèrica, Països de l’Est, Nord d’Àfrica i Pròxim Orient. El CAATB comptarà amb diversos espais de referència en aquesta edició, entre els quals hi ha un gran estand ubicat a l’exterior on mostrarà les darreres novetats adreçades al professional, al sector i també al ciutadà. També serà present, com cada any, a la zona institucional del Palau de Congressos, a més de participar a la zona dedicada a la construcció sostenible de Montjuïc 2 (L’Hospitalet). organitza: Fira Barcelona dates: de l’11 al 16 d’abril de 2005 lloc: Montjuïc i Gran Via M2 informació: Construmat • www.construmat.com

ticipar-hi. Qualicer 2006 tindrà lloc a Castelló, del 12 al 15 de febrer de 2006. Les ponències presentades seran seleccionades pel comitè tècnic Qualicer i seran exposats pels autors durant el congrés i entregats als assistents. data límit de presentació de comunicacions: 31 de maig de 2005 informació: QUALICER • www.qualicer.org

cursos i jornades

I JORNADES D’INVESTIGACIÓ EN CONSTRUCCIÓ L’Associació de membres de l’Institut Eduardo Torroja organitza unes primeres jornades d’investigació en construcció en què podran participar representants del sector de la construcció amb interès per la I+D. Les jornades s’organitzen en 5 grans temes: obra pública, edificació, materials, medi ambient, i patrimoni construït. dates: del 2 al 4 de juny de 2005 lloc: Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja informació: AMIET• vazorin@ietcc.csic.es

ACER

GALVANITZAT

L’Asociació Tècnica Espanyola de Galvanització (ATEG) organitza una jornada tècnica sobre L’acer galvanitzat a la construcció, que tindrà lloc dins la fira Construmat, per aprofundir en les característiques tècniques d’aquest material. dia i hora: 13 de abril, de 16 a 19 hores lloc: Sala 3, Palau de Congresos, palau, núm. 5 de Construmat informació i inscripcions: Secretaria d’ATEG Telèfon: 91 571 47 65 • galvanizacion@ ateg.es

QUALICER 2006 Obert el termini de presentació de comunicacions per a Qualicer 2006, la IX edició de la fira per a la qualitat de la rajola i el paviment ceràmic, que convida a col·lectius com ara els tècnics, investigadors, interioristes i constructors a par-

i250 quadern central.indd 39

URBANISME

I GÈNERE

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, el COAC i l’ETSAB organitza les jornades internacionals: Urbanisme i gènere, una visió necessària per a tothom. La

intenció és crear un espai de diàleg i exposició de teories tenint en compte les qüestions de gènere, planificació urbana i ciutat. La conferència girarà sobre dos eixos principals: planificació urbana, des del punt de vista de les infraestructures de serveis, espais públics, transport, equipament i habitatge; i planificació urbana, des del punt de vista dels ciutadans, la identitat i la memòria. Les jornades estan dirigides a càrrecs polítics i tècnics en l’àmbit de l’Administració pública, professionals de la gestió en àrees territorials locals, associacions de professionals i de ciutadans, professionals i estudiants. dies: del 27 al 29 d’abril informació: Dominique Tomasov Blinder Comité organizador Telèfon: 93 306 78 20 www.urbanismeigenere.net

exposicions

JOSEP LLUÍS SERT, A LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ La Fundació Joan Miró acull la mostra Sert arquitecte 1928-1979, en què es repassa la trajectòria de Josep Lluís Sert, un dels arquitectes barcelonins més internacionals. Sert va ser considerat l’aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica. La mostra destaca les múltiples facetes de Sert, com a arquitecte, urbanista i professor i la seva forta vinculació al món de les arts plàstiques. En aquest sentit, es mostren treballs de Sert en edificis d’habitatges individuals, edificis d’equipaments i blocs d’habitatges fins a arribar als espais d’art, com ara l’estudi de Joan Miró i la mateixa Fundació. dates: fins al 12 de juny lloc: Fundació Joan Miró Museu Fundació Joan Miró Av Miramar, 1 de Barcelona Informació: 93 443 94 70

RELACIÓ ENTRE TURNER I LA CIUTAT DE VENÈCIA, A CAIXAFORUM CaixaForum acull l’exposició Turner i Venècia, que explora per primera vegada la relació entre l’artista britànic i la ciutat italiana. Organitzada per la Fundació “la Caixa” i la Tate Britain, la mostra reconstrueix la trajectòria de Turner per Venècia. En total, s’exposen més d’un centenar de pintures a l’oli, aquarel·les, gravats, quaderns de viatge i un mapa que permeten contemplar els paisatges i edificis singulars de la ciutat de la llacuna. Paral·lelament, s’hi exposen obres de pintors com ara William Marlow i Richard Parker Bonington, que també van viatjar a Itàlia al principi del segle XIX, i de Canaletto, gran predecessor dels artistes que es van sentir captivats per Venècia. dates: fins al 5 de juny lloc: CaixaFòrum - Fundació La Caixa Av Marquès de Comillas, 6 de Barcelona informació: Telèfon: 93 476 86 00 www.fundacio.lacaixa.es

altres

III CAMPIONAT D’ESPANYA DE GOLF D‘ARQUITECTURA TÈCNICA Durant els pròxims dies 29 i 30 d’abril es disputarà la tercera edició del Campionat d’Espanya de Golf d’Arquitectura Tècnica, organitzat pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant. 1er dia i lloc: 29 d’abril, camp de golf “Alacant Golf”, d’Alacant. 2n dia i lloc: 30 d’abril, camp de golf “El Plantío”, d’Alacant. informació: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant • Telèfon: 96 592 48 40

www.apabcn.es/ informatiu

8/3/05 12:27:43

i250 quadern central.indd 40

8/3/05 12:27:46

E L R E P O RTATG E A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

Sostenibilitat, economia i arquitectura i250 el reportatge.indd 41

CHOPO

E L R E P O RTATG E

8/3/05 12:15:53

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

Fitxa tècnica Nom de l’obra Casa consistorial de Sta. Perpètua de Mogoda Projecte Localització: Sta. Perpètua de Mogoda Promotor: OTC - Diputació de Barcelona Constructor: Cots i Claret Arquitectes: Esteve Aymerich, Ton Salvadó, Josep M. Rieradevall i Inés de Rivera Col·laboradors: Gerard Puig, Gemma Vidal, Roberto Villamayor i Angelika Rutzmoser Estructura: Àngel Obiol Instal·lacions: Manel Comas i Javier Mateos Aparelladors: Toni Güell i i Avelino Alcocer Superfície construïda: 3.629 m2 Pressupost (PEM): 352.238.316 PTA Pressupost (PEC): 486.229.771 PTA

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

E L R E P O RTATG E

Nova Casa Consistorial de Santa Perpètua de Mogoda Un edifici racional amb criteris constructius clars i una aplicació de materials sostenibilista CHOPO

Data projecte concurs: novembre 98 bàsic: març 1999 executiu: juliol 2000 Data construcció: setembre 2001 - maig 2003

L’ antic Ajuntament de Santa

Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) estava situat en una plaça configurada, en un dels seus costats, pel final d’una illa d’edificació. La nova Casa Consistorial del poble, ubicada en el solar que quedava entre l’antic ajuntament i la mitgera final de l’illa d’edificació, és fruit del projecte que va guanyar el concurs restringit que va promoure la Diputació amb les premisses habituals d’emplaçament i programa, i l’addicional d’utilització de criteris de sostenibilitat. A partir d’aquestes tres premisses, s’entén el plantejament inicial del projecte. Primer, l’emplaçament, que plantejava el repte de conjugar l’aprofitament de l’orientació sud amb el fet que aquesta façana es corresponia amb la mitgera, i quedava així infrautilitzada. D’altra banda, el programa: la casa consistorial i el departament de policia; es va concloure que la Sala de Juntes de govern era l’espai sobre el qual havia de

i250 el reportatge.indd 42

girar la vida de l’Ajuntament. Finalment, la sostenibilitat: per aquest motiu es van proposar una relació de materials reciclables, que s’utilitzarien segons les necessitats ambientals d’ús. Els tres condicionaments de partida es van entrellaçar per aconseguir un disseny correcte i una utilització racional.

Orientació i arquitectura Formalment l’estudi de la volumetria desitjada va ser el punt de partida: un nucli central més alt, que acull en la planta baixa la sala de plens, amb possibilitat que hi toqui el sol; per aquest motiu s’endarrereix la seva situació en la planta respecte a la mitgera i als volums laterals, que mantenen les altures de l’edificació veïna. Aquest plantejament de volums ortogonals lliga amb l’opció del tipus d’estructura de l’edifici que escullen. En el soterrani hi ha murs i pilars de formigó i en les altres plantes, bigues UAP i pilars HEB nuats mitjançant

cargols que suporten corretges UAP com a suport del forjat col·laborant, és a dir, un entramat que queda vist de bigues i pilars que conformen els volums. És un plaer poder veure l’estructura, que s’ha pintat amb una pintura ignífuga suficient (EF-60), que respecta l’aspecte original del ferro i és alhora coherent amb el plantejament de sostenibilitat –quant a la possibilitat hipotètica de desmuntatge de les bigues i una nova utilització. L’edifici disposa de tres façanes principals. Dues d’aquestes donen als carrers laterals, orientació est i oest, i la tercera, a la futura plaça de l’ajuntament, avui en obres, d’orientació nord. D’aquestes tres façanes, les que donen als carrers estan tractades com un element de continuïtat amb els habitatges adjacents, amb l’altura que ordena el carrer, és a dir, planta baixa més dues plantes. El material utilitzat a l’exterior és maó massís vist 29 x 14 x 4 cm, amb junta vertical contínua. Interior-

8/3/05 12:16:02

E L R E P O RTATG E

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

CHOPO

una pèrdua de calor significativa a l’hivern. Aquest problema l’han esquivat col·locant, en la part superior i inferior de les finestres, vidres que per la seva composició són capaços d’aïllar tèrmicament tant com una paret de 15 cm amb cambra i envà interior, i que ocupen els dos terços de l’obertura comentada. A la façana hi donen els despatxos més amplis; en el cas del primer pis, dóna accés al balcó de l’ajuntament, que és la coberta del porxo d’accés en planta baixa. Es troba a faltar la representativitat que s’associa al balcó de l’ajuntament, que queda una mica diluïda, ja que des de l’exterior no s’identifica amb la imatge que tenim del balcó de la casa consistorial. La quarta façana, que podria haver-se entès com una mitgera sense més, és la més solellada; per aquest motiu van decidir retardar-la i crear un pati, de manera que augmentava la superfície en què hi tocava el sol. És en aquest parament on s’han situat els panells de cèdules fotovoltaiques, d’una banda, i els diferents sistemes de lames horitzontals, al sud, i verticals, a l’est i oest. Donen a aquest pati la sala de plens, a la planta baixa, i sales de treball diàfanes en la resta de plantes. ment té un revestiment, que queda ocult, de llana de roca per a una EF-60 i l’acabat interior s’ha fet, segons les estances amb bloc de formigó, també amb junta vertical contínua o tauler contraxapat de bedoll amb

i250 el reportatge.indd 43

cues fenòliques de 12 mm de gruix subjectes a omegues verticals d’acer galvanitzat de 40 x 40 mm. A la planta baixa no hi ha obertures a l’exterior i són panys de paret de maó vist continus. No obstant això, en les

plantes primera i segona, si hi ha finestres, estan tractades com buits verticals protegits del sol rasant mitjançant uns paraments perpendiculars al plànol de façana que, en estar acabats amb el mateix material que la façana (maó massís vist 29 x 14 x 4 cm col·locat de cantell i subjectes mitjançant uns marcs en T), sembla que siguin la paret mateixa que s’obre a voluntat deixant forats perquè hi entri la llum. Aquestes finestres corresponen interiorment a despatxos i el parament cec de la planta baixa és l’arxiu de la biblioteca i les dependències policials. La façana de la plaça té un tractament totalment diferent. S’ha pretès absorbir al màxim la llum uniforme del nord. Tots els espais compresos entre bigues i pilars estructurals s’han tractat com a zones envidrades. Les finestres de cristall transparent tenen una dimensió horitzontal i ocupen en la majoria de les obertures un terç de l’espai total i es tanquen en els altres dos terços mitjançant vidre translúcid. L’inconvenient que presenta una façana tan vidrada al nord és que podria haver estat un parament amb

Programa i arquitectura De la sala de plens cal ressaltar que disposa del lògic accés proper a l’entrada de l’edifici destinat al públic que pot assistir als plens, i d’una altra escala, des de la planta primera, que és l’accés directe des dels despatxos destinats als grups polítics. Aquesta distinció queda ressaltada per la seva posició predominant, ja que es recolza en la vidriera que dóna al pati. D’altra banda, la possibilitat de poder treure el cap des del pis superior, com en un amfiteatre d’una sala d’espectacles, s’ha malmès una mica en no poder-se observar tota la sala des d’aquesta posició. Això no pot ser degut al fet que la zona on se situen els edils queda en part oculta, en tenir el sostre mes baix. Inicialment no era així, però la necessitat de més espai per a oficines va fer que s’ocupés la part superior de mitja sala. La circulació principal de l’edifici crida l’atenció. Consisteix en una escala central que recorre l’edifici des del soterrani a la tercera planta, però no amb un nucli d’escala sinó amb diferents desenvolu-

8/3/05 12:16:13

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

E L R E P O RTATG E

CHOPO

RESUM Capítols

Cost m2

68.457,46

2,16%

18,86

Fonaments

129.362,53

4,08%

35,65

Estructura formigó

180.478,57

5,69%

49,73

Estructura metàl·lica

304.239,09

9,58%

83,84

Cobertes

43.127,04

1,36%

11,88

Sanejament

10.924,65

0,34%

3,01 36,82

133.616,42

4,21%

Tancaments ceràmics

32.139,99

1,01%

8,86

Tancaments lleugers

513.803,18

16,19%

141,58

Paviments

132.954,46

4,19%

36,64

Cel ras

41.128,66

1,30%

11,33

Manyeria

88.482,20

2,79%

24,38

Fusteria

65.714,83

2,07%

18,11

Vidrieria

43.664,01

1,38%

12,03

44.558,93

1,40%

12,2

124.291,99

3,92%

34,25

1.107.728,86

4,90%

305,24

Monitorització

24.974,73

0,79%

6,88

Estació transformadora

33.347,76

1,05%

9,19

Seguretat i salut

51.199,57

1,61%

14,11

3.174.194,93

100,00%

874,67

Ascensors Pintura i retolació Instal·lacions

PEM Despeses generals (13%)

412.645,34

Benefici ind. (6%)

190.451,70

TOTAL IVA (16%) TOTAL PEC

dintre i retrocedint sobre els passos fets, el personal de l’ajuntament ha afegit una nova taula d’informació on sembla que es troben més còmodes. Tot aquest conjunt queda una mica desfigurat quant a la seva utilització.

Sostenibilitat, economia i arquitectura S’han utilitzat estructura metàl·lica, alumini, aplacats de zinc, lames de zinc, linòleum, manyeria, fusteria, cristalleria, falsos sostres, envans pluvials, instal·lacions, panells fotovoltaics... Tant conceptualment com intrínsecament s’ha volgut tenir en compte l’ús de materials que no impliquin la degradació del lloc d’on provenen, s’ha plantejat la possibilitat de reutilització dels elements estructurals, i s’ha dissenyat pensant no solament en energies combustibles fòssils sinó també en no produir residus. Això pot suposar un sobrecost sobre els pressupostos que se solen manejar. El pressupost (PEM) d’aquesta obra ascendeix a 3.174.194,93 € per a una superfície construïda de 3.629 m2, el que dóna un preu per m2 de 874,67 € . És interessant observar com els capítols d’estructura

i250 el reportatge.indd 44

Euros

Excavacions

Treballs de paleta

paments segons la planta: en el soterrani és de dos trams (anada i tornada), que es converteix a la planta baixa en escala de dos trams però en un sol sentit. Continua a la resta de plantes fins a la tercera altra vegada amb escales de dos trams (anada i tornada) però desplaçades de la vertical, de forma que s’ajusta l’ocupació en la planta a l’espai que li queda segons els passadissos que calen per accedir a les diferents sales. Convé reconèixer l’habilitat per resoldre estructuralment aquests desfasaments en el disseny de diferents trams, encara que despista una mica el fet que sigui un nucli però que verticalment no se superposi completament. Succeeix una mica el mateix amb l’accés; s’accedeix des del porxo lateralment i es troba traspassant les primeres portes un mostrador destinat a informació. Els usuaris de l’edifici no li han donat l’ús previst, potser per la sensació d’estar situat en un reixat vestíbul massa a l’exterior, ja que per accedir a l’edifici s’ha de traspassar una segona porta. Una vegada

ECONÒMIC

3.777.291,97 604.366,71 4.381.658,68

metàl·lica, tancaments lleugers, cristalleria i instal·lacions són els que prenen més pes en percentatge respecte a la resta si ho comparem amb un tipus de construcció que no tingui en compte els paràmetres de sostenibilitat, principalment el capítol d’instal·lacions i tancaments lleugers que comprenen els sistemes energètics utilitzats, la incidència del plaques solars i el tipus de vidre aïllant. Caldrà comprovar al llarg de la vida de l’edifici si la inversió inicial major es rendibilitza en un futur en gaudir d’un millor aprofitament energètic. El resultat obtingut és la conseqüència dels paràmetres inicials, un edifici racional amb un criteri constructiu clar i una lògica aplicació dels materials emprats en els acabats. Sembla una mica simple però, com tots sabem, aconseguir que uns objectius ben definits no es distorsionin en el procés de projecte i obra és molt difícil i en aquest cas, exceptuant en alguns elements, pràcticament s’ha aconseguit. c

Imma Villacorta informatiu@apabcn.es

8/3/05 12:16:23

E L R E P O RTATG E

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

De l’encaix urbà a l’encaix climàtic U

CHOPO

n dels eixos fonamentals

del projecte per a la nova Casa Consistorial de Sta. Perpètua de Mogoda neix de buscar la millor relació possible amb el lloc i generar un bon acoblament entre el nou ajuntament i el seu emplaçament. El solar ocupa un final d’illa i s’orienta en la part nord cap a la remodelada plaça de la Vila –ampliada a resultes de l’enderroc de l’antic ajuntament, però pendent d’execució–; està situat entre el carrer Pompeu Fabra i el carrer Pau Claris, l’espina dorsal que uneix tots els nuclis del municipi. El resultat d’aquest encaix urbà és l’ordenació volumètrica de l’edifici, conseqüència d’extrusionar la previsió del planejament vigent a les ales laterals, amb planta baixa i dues plantes, i deixar que l’edifici creixi en altura a la part central, al nord-est, per criteris d’exposició al sol i com a resposta a l’edificació de més envergadura de l’entorn. L’edifici se secciona en la façana principal, la nord, primer mirant d’alliberar la màxima superfície cap a la plaça de la Vila –que s’ha previst com una catifa que porta cap a l’Ajuntament-, i després per buscar una bona relació amb la plaça Nova a través del carrer Frederic Soler. Pel pati interior, l’extrusió del que preveu el planejament a l’interior d’illa provoca un seguit de patis

i cobertes, per aconseguir una molt bona il·luminació i l’aprofitament energètic des del sud. Les façanes són respostes, gairebé com una rosa dels vents, a cadascuna de les orientacions. La façana principal del nord és una façana molt vidrada, per tal d’aprofitar l’homogeneïtat de la llum per als espais de treball. Les façanes est i oest es protegeixen

amb lames verticals, per evitar l’enlluernament del sol baix de llevant i de ponent. Al sud, o bé s’està protegit amb lames horitzontals per al sol de migdia, o bé es tenen elements energètics d’aprofitament solar, que com les cèl·lules fotovoltaiques, també filtren la llum solar. Sempre es busca el màxim confort d’usuaris, treballadors i ciutadans.

Els arquitectes Ton Salvadó, Inés de Rivera, Esteve Aymerich i Josep Maria Rieradevall.

De la construcció des de l’assemblatge a l’aprofitament Com a resposta als criteris de sensibilitat vers el medi ambient, es planteja un altre dels eixos fonamentals del projecte: les solucions constructives, estructurals i climàtiques que porten cap a una construcció lleugera, que permet una arquitectura desmuntable i, per tant, reciclable. Els materials –regenerables, autòctons, naturals, durables, energèticament bons, reciclats i reciclables– són l’expressió directa dels seus acabats i els sistemes constructius, el resultat del seu assemblatge. Sobre un soterrani de murs i sostres de formigó, es disposa l’estructura principal d’acer, gairebé sempre vista, tenint en compte que l’acer és el material amb el cicle reciclat-reciclable més optimitzat. Per tant, és una estructura lleugera amb perfils metàl·lics d’acer galvanitzats de manteniment mínim –revestit només quan la protecció al foc ho exigeix– amb pilars i doble embigat amb unions cargolades reversibles, que suporten una llosa de formigó sobre una xapa col·laborant.

i250 el reportatge.indd 45

8/3/05 12:16:33

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

E L R E P O RTATG E

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

Emplaçament

Façana nord 0

P.10 P.11

P.6

P.12

E.4

P.9

P.10 P.11

P.12

E.4

P.6

E.5 RE.1

E.6 RE.1

E.1 RE.1 E.2 P.10 P.11 P.6 RE.2

E.1 RE.1

P.12

E.4

P.9

RS.1 P.10 P.11

E.4

P.6

P.12

+13,95

D.3

E.3 RE.3

F1.4

E.1 RE.1

F1.7

F1.7 F1.6 F1.8

E.2 RE.3

AL.P

RS.1

E.2 RE.2

F1.9

7,5

AL.F

E.6 RE.1

7,5

F1.2

F1.3

E.3 RE.2

E.5 RE.1

F1.1

ALÇAT NORD A PLAÇA ESCALA 1/200

F1.4

E.2 RE.3

F1.7 P.9

E.6 RE.1

E.3 RE.3

F1.4

7,5

E.3 RE.2

+17,15

AL.F

F1.1 F1.2

Planta primera

AL.F

+10,60

E.4

AL.P

F1.5

S.3

E.1 RE.1

F1.7

E.2 RE.3

7,5

F1.9

E.3 RE.3

S.3

PORTES I FINESTRES PAVIMENTS COBERTES M.M porta practicable de marcI ACABAT metàl.lic DE i fulla metàl.lica P.3 paviment interior de linoleum sobre de una"bardeaux" base de morter de 7 cm de gruix M.B porta practicable de marc metàl.lic i fulla amb peces AL.P AL.P fusteria d'alumini P.6 practicable grava de còdols de riu rentada P.9 fixa formigó cel.lular amb 1,5% de pendent AL.F fusteria d'alumini P.10 cel.lules tela impermeabilitzant AL.CF fusteria d'alumini fotovoltaiques polimèrica amb reforç de polietilè P.11 aillament tèrmic de poliestiré extruït de 5 cm de gruix P.12 remat de planxa d'acer galvanitzat de 1,2 mm FAÇANA PANELL DE ZINC

P.3

D.3

F1.5

+13,80

7,5

F1.3

F3.12

ESTRUCTURA E.1 pilar HEB-200 E.2 biga principal UAP-300 E.3 corretges UAP-300 E.4 forjat resistent de 13 cm a base d'una planxa grecada autoportant de 1mm de gruix formigó H-250 Kg/cm2 E.5 HEA-200 remat forjat coberta E.6 remat forjat amb L d'acer galvanitzat 2 mm de gruix E.7 biga composta per UAP-200 superior i inferior soldades a ales IPN-550 E.8 forjat amb llosa formigó de 30 cm de cantell, sup.:#20X20Ø8, inf.:#20X20Ø12 E.9 forjat de 30 cm de cantell format per prellosa formigó 6 cm de gruix, amb alleugeridors de poliestirè expandit i capa compressió 5 cm formigó H-250 Kg/cm2 i #30X15Ø6 E.10 mur de formigó H-250 kg/cm2 de 35 cm de gruix ESTRUCTURA E.11 pilar de formigó H-250 kg/cm2 a cara vista de 50x25 cm E.1 pilar E.12 platina d'ancoratge de HEB-200 400x400x25 mm, embeguda E.2H-250 biga principal E.13 mur de formigó kg/cm2 UAP-300 de 30 cm de gruix E.5 corretges UAP-300 E.14 doble platina E.3 25mm+25mm de 200x200 mm de base RE.1 E.4 forjat resistent de 13 cm a base d'una planxa grecada autoportant E.15 UAP-200 formació escala de 1mm de gruix formigó H-250 Kg/cm2 E.6 E.5 HEA-200 remat forjat coberta REVESTIMENT ESTRUCTURA RE.1 RE.1 galvanitzat enE.6 calent remat forjat amb L d'acer galvanitzat 2 mm de gruix F1.4 RE.2 pintura intumescent percomposta una EF-60per i acabat vist amb pintura inhifuga E.7 biga UAP-200 superior i inferior soldades a ales IPN-550 RE.3 revestit ocult E.8 amb forjat llana de roca performigó una EF-60 amb llosa de 30 cm de cantell, sup.:#20X20Ø8, E.1 inf.:#20X20Ø12 RE.1 PAVIMENTS I ACABAT COBERTES E.9 DE forjat de 30 cm de cantell format per prellosa formigó 6 cm de gruix, amb P.3 paviment interior de linoleum sobre una base de morteri de 7 cm de gruix 5 cm formigó alleugeridors de poliestirè expandit capa compressió P.6 grava de còdols deH-250 riu rentada Kg/cm2 i #30X15Ø6 P.9 formigó cel.lular amb 1,5% de pendent E.10 mur de formigó H-250 kg/cm2 de 35 cm de gruix P.10 tela impermeabilitzant amb reforç de polietilè E.11 pilarpolimèrica de formigó H-250 kg/cm2 a cara vista de 50x25 cm P.11 aillament tèrmic de platina poliestiré extruït de de 5 cm de gruix E.12 d'ancoratge 400x400x25 mm, embeguda P.12 remat de planxa d'acer 1,2 mm E.13 mur galvanitzat de formigóde H-250 kg/cm2 de 30 cm de gruix E.14 doble platina 25mm+25mm de 200x200 mm de base REVESTIMENT SOSTRES E.15 UAP-200 formació escala F1.7 tipus "HERAKLIT" guia omega vista RS.1 sostre REVESTIMENT ESTRUCTURA RS.2 sostre tipus "HERAKLIT" guia omega oculta F1.6 nervada RE.1 galvanitzat en calent RS.3 planxa galvanitzada RE.2 de pintura intumescent per una EF-60 i acabat vist amb pintura inhifuga RS.4 cel-ras de plaques fibro-silicats RF-120 RE.3 revestit ocult amb llana de roca per una EF-60 F1.8

+13,95

E.5 RE.1

7,5

P.9

AL.F

F1.1 safata de zinc de 0,8 mm de gruix col.locada horizontalment amb intereixREVESTIMENT de 300 mm SOSTRES sostre de tipus guia omega vista F1.2 perfil omega RS.1 100 suport les"HERAKLIT" safates de zinc F1.3 aillamemt deRS.2 llana sostre de rocatipus de 5"HERAKLIT" cm de gruixguia omega oculta RS.3 planxa F1.4 safata de zinc de 0,8 mmnervada de gruixgalvanitzada col.locada horizontalment cel-ras amb intereixRS.4 de 250 mmde plaques de fibro-silicats RF-120 F1.5 escupidor de zinc F1.6 marc continuPORTES realitzatI FINESTRES amb tub 50x140x2 mm a taller i muntat a l'obra M.M porta practicable de marc metàl.lic i fulla metàl.lica F1.7 aillament de M.B llana deporta roca practicable 10 mm de gruix, trencament de marc metàl.lic ide fulla amb peces de "bardeaux" pont tèrmic AL.P fusteria d'alumini practicable F1.8 protecció i acabat tub d'acer amb planxa AL.F fusteria d'alumini fixa d'alumini de 1,2 mm de gruix AL.CF fusteria d'alumini cel.lules fotovoltaiques F1.9 muntant de 50x50x2 mm F1.10 reforç amb tauler d'abet de 22 de gruix FAÇANA PANELL DEmm ZINC F1.11 T-70 soldada F1.1 safata de zinc de 0,8 mm de gruix col.locada horizontalment F1.12 marc continuo realitzat amb platina 100x10 amb intereix de 300 mm en els laterals i travesser superior F1.2 perfil omega 100 suport de les safates de zinc F1.13 platina 70x10 en elaillamemt travesserdeinferior delroca marc F1.3 llana de deanterior 5 cm de gruix F1.14 canal de recollida de les aigües del balcó F1.4 safata de zinc de 0,8 mm de gruix col.locada horizontalment F1.15 Tub 70x150 amb intereix de 250 mm F1.16 planxa d'acer doblegada soldada a taller, galvanitzada i F1.5 escupidor de zinc collada a l'obra F1.6 marc continu realitzat amb tub 50x140x2 mm a taller i muntat F1.17 platina 400x400x15 mm de repartiment del primer a l'obra tram d'escala F1.7 aillament de llana de roca 10 mm de gruix, trencament de

ALÇAT NORD A PLAÇA ESCALA 1/200

+17,15

F1.5

+13,80

+10,60

F1.1

7,5

RS.1 E.4 P.3

F3.12

F1.2 AL.P

F1.3

S.3

S.3 S.3

F1.5 E.1 RE.1

F1.7

E.3 RE.3 E.2 RE.3

RS.1 E.15

P.1

F1.1

pont tèrmic F1.8 protecció i acabat tub d'acer amb planxa d'alumini de 1,2 mm de gruix de platina 40x8 mm i barrots S.3 Barana amb marc perimetral F1.9 soldada muntant de 50x50x2 mm a l'obra amb ø 12 mm calibrats, a taller i cargolada F1.10 de reforç amb tauler de 22 mm de gruix elements metàl.lics transició. Acabatd'abet passamà amb quadrat F1.11 T-70 soldada de fusta oregon secció 40x40 mm collat per sota F1.12 marc continuo realitzat amb platina 100x10 en els laterals i travesser superior F1.13 platina 70x10 en el travesser inferior del marc anterior F1.14 canal de recollida de les aigües del balcó F1.15 Tub 70x150 F1.16 planxa d'acer doblegada soldada a taller, galvanitzada i collada a l'obra F1.17 platina 400x400x15 mm de repartiment del primer tram d'escala

F1.2

F1.3

D.3

E.15

F1.16

F1.5

+7,40

+10,60

E.4 P.3

S.3

F1.1

AL.P

F1.2

F1.5

P.1

S.3

E.15

F1.3

E.3 RE.3

E.15

F3.12

E.2 RE.3

RS.1

D.3

F1.16

F1.5

+10,60

+7,40

F1.1

S.3 Barana amb marc perimetral de platina 40x8 mm i barrots ø 12 mm calibrats, soldada a taller i cargolada a l'obra amb elements metàl.lics de transició. Acabat passamà amb quadrat de fusta oregon secció 40x40 mm collat per sota

E.4 P.3

F1.1

F1.2 AL.P

F1.2

F1.3

F3.12

F1.5

S.3

F1.3

E.3 RE.3

AL.P

E.2 RE.3

RS.1 F1.12

E.15

F1.1

F1.2

F1.3

E.15

F1.17

+1,00

PLANTA SEMISOTERRANI ESCALA 1/200

F1.11

+4,20

P.1

F1.14

E.4

F1.15

AL.P

F1.13

P.3

F3.12

F1.12

E.3 RE.3

E.15

F1.1

E.2 RE.3

F1.11

RS.1

E.15

+1,00

F1.17

+4,20

P.1

F1.14

E.4

F1.15

F1.13

P.3

F3.12

SL E.3 RE.3 E.2 RE.3

RS.1

DETALLS FAÇANA NORD ESCALA 1/50

Detalls façana nord PLANTA SEMISOTERRANI ESCALA 1/200 ST

0,2

0,4

0,6

0,8

4m ST

ST DETALLS FAÇANA NORD ESCALA 1/50

0,2

0,4

0,6

0,8

Secció transversal

Secció longitudinal PLANTA SEMISOTERRANI ESCALA 1/200

PLANTA SEMISOTERRANI ESCALA 1/200

SECCIÓ LONGITUDINAL 0 ESCALA 1/200

SECCIÓ TRANSVERSAL 0 ESCALA 1/200

i250 el reportatge.indd 46

8/3/05 12:16:48

E L R E P O RTATG E

A J U N TA M E N T D E S A N TA P E R P È T U A D E M O G O D A

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

CHOPO

La pell del cos central principal és de ceràmica lleugera ventilada i la dels cossos laterals i les seves lames fixes, de totxo massís, sempre resultat de la cocció de l’argila. Els tancaments interiors dels espais estan fets amb vidre o panells de tauler de bedoll procedent de boscos amb garantia d’explotació regenerable o amb pedra de St. Vicenç a tall de disc als espais més públics. Els paviments són de linòleum o de pedra de St. Vicenç apomaçada. La façana nord, en tots els seus plans, està feta amb perfil d’alumini anoditzat amb trencament de pont tèrmic i amb vidre transparent de baixa emissivitat o translúcid amb aïllants tèrmics transparents i criptó; en els plans opacs hi ha safates de zinc. A les façanes est i oest de l’interior del pati, sobre els plans vidrats, es disposen lames verticals de zinc; a la sud hi ha lames horitzontals també de zinc o la gran doble pell vidrada amb les cèl·lules fotovoltaiques. S’ha procurat regular els condicionants climàtics naturals a través de la pell de l’edifici, el seu aïllament i les seves orientacions. En millorar les condicions tèrmiques interiors es minimitzen els sistemes mecànics de control ambiental (aire condicionat). Així, l’aire

de ventilació preescalfat a l’hivern prové de la doble pell de vidre de la façana sud, on hi ha les plaques fotovoltaiques i, en canvi, a l’estiu procedeix de la façana nord. Des del punt de vista energètic, a més de l’aprofitament directe a través de la producció d’energia elèctrica amb les cèl·lules fotovoltaiques, també es produeix aigua calenta sanitària amb absorbidors solars. Gràcies a la xarxa separativa, l’aigua de pluja s’emmagatzema en una cisterna. Per tal de minimitzar el consum elèctric de l’enllumenat artificial, s’aprofiten totes les formes de llum natural: a la façana nord, la llum difosa amb el vidre amb aïllants tèrmics transparents, que tenen un molt bon comportament tèrmic; la llum filtrada de la façana sud per les cèl·lules fotovoltaiques, o la controlada de les façanes est i oest, als carrers o al pati.

De l’organització d’usos a l’organització de l’arquitectura Tot i que el programa té alguns nivells de flexibilitat, hi ha alguns aspectes invariables que fixen punts molt precisos de l’organització arquitectònica. El projecte s’ordena al voltant de la sala de plens, que pot servir per a exposicions i altres actes. Està situada

al cor de l’edifici, en contacte amb el pati posterior i amb accés directe des del carrer, per la planta baixa, molt a prop de l’entrada principal. Té una disposició d’espai de doble altura, que vincula la planta primera, la més política, amb l’alcaldia i els grups polítics, amb la peça principal de l’edifici. Dos accessos verticals, amb escala i ascensor irriguen tot l’edifici de dalt a baix amb petits decalatges de plantes, que garanteixen l’absoluta accessibilitat i mobilitat per tot l’edifici. Hi ha un accés vertical més públic, que dóna directament al vestíbul. L’altre, més privat i d’ús intern, està aïllat de les circulacions principals, i evidencia d’alguna manera que l’edifici es va tornant més privat en altura. Hi ha dues entrades a l’edifici, la principal, que a través del vestíbul i zona de control condueix gairebé directament a la sala de plens, i la secundària, que porta directament a l’ala de la policia local. Al voltant de la sala de plens, l’ala de ponent conté en planta baixa l’arxiu biblioteca i el servei d’atenció al ciutadà. A les dues plantes superiors hi ha una bateria de despatxos cap al carrer i una sala de treball col·lectiu, que dóna a la façana principal i

també al pati d’illa. El cos central, que perd secció en altura, des la façana nord fins al pati, al sud, té sobre el vestíbul quatre plantes més de despatxos, amb l’àrea d’alcaldia i el seu corresponent balcó, amb el buit de la sala de plens a la primera planta. A l’ala est, a la planta baixa, hi ha la policia local, amb un braç que s’allarga respecte al cos principal. A la planta primera hi ha la zona dels grups polítics i a la planta segona, despatxos i sales de treball col·lectiu. Sota la planta baixa, en semisoterrani es troba una extensió de la policia, a l’est; arxius i sales de personal, a l’oest, i un aparcament en dos nivells. Aquest projecte és resultat d’un procés o mètode en què s’ha intentat que l’acumulació ordenada i l’organització de tots els ímputs –lloc i clima, materials i sistemes constructius, usos i programa...– determinin aquesta arquitectura que voldríem sempre, sense forma prèvia. c

Equip Esteve Aymerich Arquitectes

i250 el reportatge.indd 47

8/3/05 12:17:20

E S PA I E M P R E S A 48

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

C O N F O R T A M B I E N TA L

E S PA I E M P R E S A

Tecnologies per al confort El confort ambiental és un concepte que se sosté en la domòtica, la climatització, la il·luminació i l’acústica

E n la construcció de nous

habitatges té cada vegada més pes la incorporació d’automatismes, especialment d’aquells per al funcionament d’elements i instal·lacions que s’incorporen per obtenir un major confort ambiental. El confort ambiental és un concepte que se suporta bàsicament en quatre pilars fonamentals: les tecnologies domòtiques, els nous sistemes de climatització i d’il·luminació i el control de la qualitat acústica.

Un pas previ en el camí cap a la llar digital La implementació de sistemes domòtics, sistemes de gestió tècnica i intel·ligent aplicats als edificis, creix a mesura que ho fan les exigències del promotor, de l’usuari de l’habitatge o de l’espai de treball pel que fa a aspectes relatius a la comoditat, la seguretat i el confort, i per tant a una nova qualitat de vida. En aquest sentit, l’avanç de la domòtica, per exemple, s’ha d’entendre també com la resposta dels fabricants de material elèctric, i del sector de l’electrònica, les telecomunicacions i la informàtica a una demanda que ja no només es localitza en les promocions d’alt nivell. La tendència és que les solucions tecnològiques aplicades a l’habitatge deixin de considerar-se solucions complicades, que no ofereixen seguretat de manteniment a mitjà i llarg termini, i orientades només a un públic sofisticat i minoritari. La tendència és que siguin exigides per un públic cada vegada més ampli i amb la mateixa naturalitat amb què s’exigeix el coixí de seguretat a l’automòbil. Concretament en el cas de la domòtica, som

davant una solució molt valorada en edificis hospitalaris o especialitzats en determinats segments socials, com ara les residències de gent gran o els centres per a persones amb discapacitat. La incorporació tecnològica, en definitiva, hauria de fer més fàcil l’ús i el control integral de l’edifici, de la casa. Però aquesta és encara una revolució pendent: la tecnologia al servei de les persones.

Una mica més enllà de les tecnologies de consum Després de la gran arrencada tecnològica experimentada en l’àmbit laboral, ens

trobem ara immersos en una fase de gran acceptació de l’entrada de les tecnologies en l’àmbit privat (creix el nombre d’ordinadors per habitant...) i en el de les comunicacions interpersonals. Seguint aquesta mateixa regla, l’actual revolució tecnològica, en la seva aplicació a l’habitatge, aniria una mica més enllà de les tecnologies de consum, que no haurien de trigar a implementar-se totalment en l’àmbit domèstic. Actualment les aplicacions intel·ligents que més es demanen són les relatives a la seguretat (sistemes d’alarma, televigilància...) i altres més simples, com ara el control de la il·luminació

i la climatització. Un quart aspecte del confort ambiental és l’aïllament acústic. Actualment es treballa en un seguit de materials que reaccionen en funció dels decibels que arriben a un determinat espai. Quins són els factors que alenteixen la implantació d’aquests sistemes? La reticència de promotors i usuaris és potser la principal barrera davant la por que la incorporació de la tecnologia incrementi el preu de l’habitatge. Però el cert és que, cada vegada més, les tecnologies van indiscutiblement associades a la qualitat de l’habitatge –només una bona construcció pot preveure i integrar tecnologies–, i a la sostenibilitat –contribueixen, entre altres aspectes, a una regulació adequada del clima interior de l’habitatge i eviten la infrautilització o l’ús excessiu de l’energia–. De forma creixent es detecta que els usuaris comencen a demanar també unes tipologies d’habitatge que incloguin noves tecnologies. Consideren que els sistemes constructius estan suficientment madurs i preparats per a la incorporació d’aquestes tecnologies en un procés guiat, consensuat entre professionals del procés constructiu i professionals de l’electrònica i les comunicacions. Les noves edificacions, d’altra banda, han de tenir en compte cada vegada més les propostes de proveïdors de nous productes i serveis per tal que estiguin ben integrats a l’edifici i perquè en seran ells, també, els responsables del manteniment, una de les més fortes barreres a la incorporació de les tecnologies a la llar. c

M. Lluïsa Selga El control de la llar a través del telèfon amb aplicacions SimonVOX.

informatiu@apabcn.es

El confort ambiental té molts aspectes per estudiar GUILLEM PLANS

El CAATB va organitzar un cicle de sessions tècniques i exposició del 22 de novembre al 13 de desembre, dedicades al Confort ambiental amb a participació de les empreses SIMON; LAMP; COMPOSAN i MULTIBETON. En les sessions es va parlar de confort ambiental en el disseny interior i la domòtica; confort tèrmic integrat en el disseny interior; confort ambiental en el disseny interior i la acústica; i confort visual en el disseny interior i la il·luminació. Va significar un espai d’anàlisi on els professionals van poder conèixer com l’ús de materials, tècniques constructives

i250 el reportatge.indd 48

i instal·lacions adequades fa possible elevar el grau de comoditat d’un espai. En conclusió, el verdader disseny és el que no solament es preocupa de la forma sinó també de la funcionalitat, de l’atenció a l’ús que se n’ha de fer dels espais, del que s’anomena, confort ambiental. A les tres àrees bàsiques de llum, sòl i temperatura s’hi afegeix la domòtica, entesa com a eina que permet gestionar amb eficiència tots els paràmetres, incorporant-ne d’altres com són la seguretat davant les possibles agressions exteriors. c

8/3/05 12:17:30

E S PA I E M P R E S A

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

C O N F O R T A M B I E N TA L

EMPRESES PARTICIPANTS EN L’EXPOSICIÓ SOBRE CONFORT AMBIENTAL

Sistemes domòtics SIMON

SIMON ÉS EL FABRICANT CAPDAvanter en el mercat espanyol de petit material elèctric. El seu catàleg de productes inclou més de 4.000 referències que abasten des de les sèries d’encastar i de superfície a elements de protecció, preses industrials i domòtica. La seva aposta és el disseny i la innovació. I una inversió constant per a assolir els més alts nivells de qualitat i competitivitat. L’avanç continu en l’àrea d’I+D, garanteix les millors solucions

CHOPO

MULTIBETON

CHOPO

domòtiques, factor clau en la competitivitat futura del nostre mercat. Simon inverteix en convertir les més innovadores tecnologies en confort i seguretat per a la llar, negoci o espais publics. c

SIMON Diputació, 390-392 08013 Barcelona Telèfon: 93 344 08 00 www.simon.es

MULTIBETON VA INVENTAR EL 1961 la calefacció per sòl amb tub sintètic. Produït en fàbrica a raó de 13.000.000 mil per any, destinat a més d’un 50% per a l’exportació, el tub sintètic representa el cor del sistema MULTIBETON®. La seva matèria constructiva,

les condicions de la seva fabricació i els controls qualitatius el fan un tub de fiabilitat excepcional. c MULTIBETON Telf: 93 833 41 10 www.multibeton.es

��

i250 el reportatge.indd 49

��

8/3/05 12:17:38

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

C O N F O R T A M B I E N TA L

E S PA I E M P R E S A

EMPRESES PARTICIPANTS EN L’EXPOSICIÓ SOBRE CONFORT AMBIENTAL

LAMP

LAMP DISSENYA I PRODUEIX LLUminàries innovadores, estètiques i funcionals que responen a la necessitat de gaudir de la llum. Cada projecte és un repte en què el seu principal objectiu és aportar una solució tècnica que respecti el sentit funcional, estètic i econòmic. Lamp estarà present a la fira CONSTRUMAT, que tindrà lloc de l’11 al 16 de abril. Como en cada edició, LAMP

i250 el reportatge.indd 50

CHOPO

presentarà les seves últimes novetats de producte. Estaran situats a l’estand número 328, en el Palau P1 del recinte firal Gran Via. c LAMP C. Còrdoba, 16 08226 Terrassa Telèfon : 902 20 40 10 www.lamp.es

Sistemes acústics COMPOSAN

COMPOSAN, VA NÉIXER FA MÉS de 40 anys per fabricar i desenvolupar productes per als diversos sectors de la construcció, entre els quals hi ha també la divisió acústica. El seu principal objectiu ha estat sempre la fabricació de productes de gran qualitat i donar solució a problemes singulars d’especial responsabilitat. Amb la finalitat d’obtenir productes i serveis amb el màxim nivell, han implantat un sistema de

CHOPO

qualitat conforme a la norma UNE-ENISO 9001:2000. La idoneïtat d’aquest sistema de qualitat resta subjecte a les inspeccions de seguiment realitzades per part d’AENOR, Bureau Veritas, auditories i laboratoris acreditats. c

COMPOSAN Telèfon: 902 430 431 www.composan.com

8/3/05 12:17:49

i250 el reportatge.indd 51

8/3/05 12:17:57

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S

E S PA I E M P R E S A

El perquè de les rajoles ceràmiques La utilització de la rajola com a element constructiu es generalitza a tot el món

A vui dia la rajola ceràmica

no solament s’usa en països on per raons històriques s’aplica de forma generalitzada, sinó que també en altres cultures comencen a descobrir els seus avantatges. Aquests en són alguns: Producte natural Els paviments i revestiments ceràmics són peces impermeables constituïdes per un suport de naturalesa argilenca, amb o sense un recobriment essencialment vitri: l’esmalt ceràmic. Les primeres matèries que el formen provenen de la terra que, al costat de l’aigua i el foc de cocció, confegeixen un producte natural i d’alta qualitat. Gràcies a la utilització d’aquests materials i l’alt desenvolupament tecnològic, avui dia hi ha una àmplia oferta de productes ceràmics que ofereixen molts avantatges. I tot això, només amb la utilització de tres elements bàsics del medi ambient: la terra o l’argila, l’aigua i el foc. Fàcil de netejar La ceràmica es caracteritza per la facilitat de neteja, i la capacitat de preservació de la brutícia i qualsevol tipus de contaminació. La neteja es realitza simplement amb un drap humit i, si la superfície presenta brutícia o grassa, es poden afegir detergents o lleixius. La naturalesa de la superfície ceràmica evita qualsevol fenomen d’adherència, i els greixos es poden eliminar amb gran facilitat. Gràcies a això, avui en dia se n’ha generalitzat l’ús en banys, cuines, hospitals, laboratoris, piscines, instal·lacions industrials... D’altra banda, els recobriments ceràmics eviten la captació de la pols ambiental elèctricament activa, la qual cosa contribueix al benestar. Higiènic i antial·lèrgic La capacitat del recobriment ceràmic de prevenir la humitat, evita el desenvolupament de colònies de gèrmens i fongs, que es generen amb facilitat en construccions on la impermeabilització és deficient. L’acció d’aquests organismes sobre alguns recobriments no ceràmics és progressiva i pot ocasionar taques en la superfície i la deterioració de l’interior. D’altra banda, per raons higièniques, sempre cal evitar que aquests agents prosperin. Per això també s’ha estès la utilització d’aquest producte en llocs on l’ús de l’aigua és continuat: banys, cuines, instal·lacions industrials, laboratoris, piscines, façanes...

i250 el reportatge.indd 52

Museu de la Rajola Manolo Safont a València

Instal·lació definitiva Els recobriments ceràmics no necessiten cap manteniment després de la seva posada en obra, excepte la neteja. La seva resistència als canvis bruscos de temperatura i als agents químics i biològics, així com la duresa, la resistència al fregament…, els fan molt duradors. Per això ha proliferat la seva utilització en tots els llocs, entre els quals destaquen: façanes, espais públics, centres comercials, passeigs i avingudes… A més, la seva incombustibilitat evita la propagació d’incendis. Inert El seu caràcter inert, és a dir, el fet que repel·leixi qualsevol possibilitat de vida biològica, evita la degradació del medi ambient, ja que el fang o l’argila, una vegada han passat la fase de cocció adquireixen la mateixa propietat que la pedra o altres elements de la naturalesa similars.

Oferta de dissenys Actualment hi ha infinitat de rajoles ceràmiques per crear ambients i tendències diferents, des de les més minimalistes (amb tocs metal·litzats) fins a les més tradicionals, i des de les fetes a mà fins a les molt industrialitzades.

Definició i tipologia de les rajoles ceràmiques Les rajoles ceràmiques són plaques de poc espessor, generalment utilitzades per al revestiment de sòls i parets. Es fabriquen a partir de composicions d’argiles i altres primeres matèries inorgàniques, que se sotmeten a mòlta i/o pastat, es modelen i seguidament s’assequen i es couen a temperatura suficient perquè adquireixin amb caràcter estable les propietats requerides.

Universitat catòlica de València San Vicente Mártir

Les rajoles ceràmiques poden ser no esmaltades (UGL) o esmaltades (GL). Les rajoles no esmaltades se sotmeten a una cocció única; les rajoles esmaltades reben una coberta vitrificable entre una primera i una segona cocció (bicocció) o abans de l’única cocció (monococció). A Espanya, els tipus més freqüents de rajoles ceràmiques reben les denominacions següents: Rajola de València. Rajoles ceràmiques amb absorció d’aigua alta, premsades en sec i esmaltades. Són freqüents en el revestiment de parets interiors (espais residencials i públics). El cos o suport és homogeni. Les superfícies i arestes són regulars i ben acabades. La cara vista, coberta amb esmalt vitrificat, admet tot tipus de dissenys i textures d’acabat. Les peces complementàries més usuals són tires, motllures i sanefes. Paviment de gres. Rajoles ceràmiques amb absorció d’aigua baixa, premsades en sec, esmaltades i, generalment, monocuites. Són adequades per a sòls interiors en locals residencials o comercials. En funció de la seva resistència a la gelada i a l’abrasió, poden aplicar-se en façanes i sòls exteriors. L’esmalt de la cara vista pot ser de mat a molt brillant, i pot presentar molts colors i estils. Les peces complementàries més usuals són: tacs, llistells, entornpeus, esglaons, etc. Gres de porcellana. Rajoles ceràmiques amb absorció d’aigua molt baixa, habitualment premsades en sec, no esmaltades i, consegüentment, cuites una sola vegada. Solen usar-se en paviments interiors o exteriors, revestiments interiors i exteriors, i façanes. El color del cos resulta de l’addició de colorants a la massa. La cara vista pot presentar-se mat, com queda després de la cocció, o bé polida, la qual cosa li confereix lluentor i llisor. La cara vista es pot adornar

amb relleus d’aspecte de pedra natural o es pot decorar en forma de puntes de diamant, estries i angles, amb finalitat estètica i antilliscant. Rajola catalana. Rajoles ceràmiques amb absorció d’aigua molt alta, extrudides, generalment no esmaltades i fabricades en monococció. S’utilitzen per a terrasses, balconades i porxos. El cos és de color vermell o marró vermellós, propi de l’argila cuita, i textura poc homogènia. La cara vista de la rajola no esmaltada és llisa i del color natural del cos. És convenient l’aplicació d’algun tractament superficial impermeabilitzant que augmenti la resistència a les taques i als productes de neteja. Gres rústic. Rajoles ceràmiques extrudides i amb absorció d’aigua baixa. Generalment són sense esmalt. Les seves característiques particulars les fan especialment adequades per revestir façanes, i enrajolar exteriors i sòls industrials. Les irregularitats en el color, la superfície i les arestes permeten variades possibilitats decoratives. El color del cos va de l’ocre al marró molt fosc i la textura és heterogènia. Les irregularitats són, amb freqüència, intencionades, per accentuar-ne l’aspecte rústic. Fang cuit. Denominació comuna donada a una gran varietat rajoles d’aparença rústica i alta absorció d’aigua. La seva producció és artesanal. El producte presenta la textura i el color terri de l’argila base. Es recomana preveure l’aplicació d’algun tractament superficial de la cara vista, amb ceres o productes ad hoc per raons d’aspecte (lluentor) o funcionals (rebuig de taques, resistència a productes de neteja, impermeabilitat...). c

http://www.spaintiles.info/esp/index.asp

8/3/05 12:18:05

i250 el reportatge.indd 53

8/3/05 12:18:08

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S

E S PA I E M P R E S A

L’ús de la ceràmica en l’arquitectura La coberta del Mercat de Santa Caterina rep el premi Azulejo de España de Arquitectura e Interiorismo

E l Jurat dels III Premios Azu-

lejo de Espanya de Arquitectura e Interiorismo, presidit per l’arquitecte Patxi Mangado, va decidir concedir el premi en l’apartat d’Arquitectura, a Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (EMBT Arquitectes) pel seu projecte del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, i a Ángela García Paredes i Ignacio García Pedrosa, pel seu projecte del Palau de Congressos de Peníscola. El Jurat, format pels arquitectes Patxi Mangado i Ignacio Vicens; Carlos Quintáns, director de la revista Tectónica; Carmen Llopis, directora de la revista On Disseny i SIDI; Ignasi Bonjoch, interiorista; la directora de Casa Decor, Frances Aldrich de Llopis, i Ramón Monfort, delegat de Cultura del Col·legi d’Arquitectes de Castelló, va haver d’escollir entre un total de 50 treballs presentats. En aquesta tercera edició es van poder presentar arquitectes, interioristes, arquitectes tècnics, paisatgistes o decoradors de qualsevol nacionalitat. El Jurat va destacar la important evolució que estaven tenint aquests premis per l’alta qualitat dels projectes presentats i per l’important prestigi i professionalitat dels candidats. En el cas del projecte del Palau de Congressos de Peníscola, va valorar “l’esforç per assolir una significació arquitectònica a partir de la investigació i manipulació d’unes peces ceràmiques d’alt valor artesanal, i que permeten construir un atractiu accés per a un edifici de grans valors espacials i formals.”En el cas del Mercat de Santa Caterina, va destacar “la imaginativa utilització de peces diverses per resoldre les complexes geometries de la coberta, que assoleix una expressivitat formal i cromàtica d’indubtable valor”. D’altra banda, en l’apartat d’Interiorisme els premis van recaure en els arquitectes Manuel Balio i Rosa Rull (ADD + Arquitectura) pel projecte de l’Hotel Ciutat d’Igualada. Es va destacar “l’imaginatiu ús de peces ceràmiques enfilades amb altres materials”.

Premi d’Arquitectura a Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (EMBT Arquitectes) pel seu projecte del Mercat de Santa Caterina.

També, en l’interiorista Francesc Rifé pel seu projecte de la botiga Disint Studio Cuina, a Barcelona, de què el Jurat va destacar “l’ús en els panys de paret verticals de gres collocat en tota la seva superfície, que fa brillar el que allí s’exposa i aconsegueix una posada en escena d’expressió singular.” Aquests premis, promoguts per ASCER, l’Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics, tenen com a objectiu difondre el coneixement i l’ús de la rajola ceràmica espanyola en el camp de l’arquitectura i l’interiorisme. Inclouen també un premi per a Projectes de Fi de Carrera dirigit a joves arquitectes. En aquesta ocasió, el Jurat ha decidit concedir-lo ex aequo a Carlos Ríos Sánchez, pel seu projecte del rectorat per a la Universitat Politècnica de Cartagena, i a M. José Muñoz Fernández, pel seu projecte de Fundació Prada d’Investigació i Desenvolupament de les Arts de Berlín. També va concedir accèssits als projectes fi de carrera de Laura Lizondo Sevilla (habitatges tutelats a València) i Marcos Sánchez Gutiérrez (escola de dansa a Madrid).

Mercat de Santa Caterina El projecte de rehabilitació del Mercat Municipal de Santa Caterina, que data del 1848, vol aprofitar la complexitat de l’entorn per generar un projecte on l’ús comercial es vegi completat pel residencial i per espais públics que entrellacin totes les activitats del barri. Des del principi es va rebutjar la possibilitat de demolir el conjunt existent. Es pretenia que la nova imatge seguís formant part de la història del lloc. D’aquesta manera, les noves edificacions se sobreposen a les existents, es barregen, es confonen i finalment s’erigeixen com un conglomerat, un híbrid útil i contemporani que permet percebre la trajectòria de l’edifici. En aquest procés, la nova coberta amb les seves formes i els seus colors juga un paper d’importància fonamental. Està revestida amb peces de gres esmaltat i bullit a alta temperatura. Les peces són d’una pasta de gres de color blanc que permet treballar amb esmalts brillants transparents. Aquesta característica és important per obtenir colors molt nets, com s’ha definit en el projecte. c

Les característiques tècniques de Santa Caterina: Nom del fabricant: Ceràmica Cumella Tipus de material: gres blanc Procediment de fabricació: extrudit, encunyat i esmaltat Temperatura de cocció: 1.250 ºC Atmosfera de cocció: oxidant Absorció d’aigua: <1% (UNEIX 67099) Resistència a la flexió: superior a 20N/mm2 (UNEIX 67101) Resistència a l’abrasió: superior a l’exigida (UNEIX 67100) Coeficient de dilatació tèrmica des de temperatura ambient a 100 ºC: entre 4x10-6 i 8x10-6 (UNEIX 67103) Resistència al xoc: resisteix la prova (BSI 1281) Resistència al xoc tèrmic: exigida (UNEIX 67104) Resistència a les gelades: sense alteració (UNEIX 67202) Resistència als productes de neteja excepte que continguin àcid fluorhídric: sense alteració (UNEIX 67106) Resistència als àcids i álcalis: sense alteració (UNEIX 67106) S’han definit tres tipus de peces segons la situació de la coberta on s’apliquen Hexagona. És la peça que predomina i que defineix la imatge de fruites i verdures que té la coberta del mercat de Santa Caterina. Els hexàgons són de 14,5 cm entre costats paral·lels i mitjançant una malla de fibra de vidre i un adhesiu vinílic formen mòduls de 37 elements. Cada mòdul té un sol color. Plaquet. Peça plana de 10 x 30 cm que serveix de revestiment de les parts fondes de recollida d’aigua de la coberta. Trencadís. Peces planes trencades que serveixen d’unió entre els finals dels mòduls hexagonals i les plaquetes. També es podran utilitzar en les coincidències dels mòduls amb els lluernaris.

S’obre la nova convocatòria dels IV Premios Azulejo de España ASCER organitza per quart any consecutiu, els Premios Azulejo de Espanya de Arquitectura e Interiorismo, amb la finalitat de difondre el coneixement i l’ús de les rajoles ceràmiques espanyoles en el camp de l’arquitectura i la decoració en l’àmbit nacional i internacional. Als premis s’hi poden presentar arquitectes, interioristes, arquitectes tècnics, paisatgistes i decoradors

i250 el reportatge.indd 54

de qualsevol nacionalitat. És requisit imprescindible que les obres, construïdes dintre i fora del territori nacional, hagin utilitzat rajoles ceràmiques de fabricació espanyola.

Categoria Projecte Fi de Carrera ASCER també convoca la categoria de Projectes Fi de Carrera, amb el propòsit de difondre el coneixement i l’ús de les rajoles

ceràmiques espanyoles entre els joves arquitectes de l’àmbit nacional. Poden presentar-se tots els projectes fi de carrera de qualsevol escola tècnica superior d’arquitectura d’Espanya realitzats durant els cursos acadèmics 2004 i 2005. Hauran d’utilitzar com a material important els paviments i/o revestiments ceràmics en la part formal de l’edifici. Per acceptar les candidatures, no és imprescindi-

ble que el projecte estigui aprovat. L’enviament de propostes es podrà fer fins al 3 de novembre de 2005 a ASCER (Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics), telèfon: 96 472 72 00. c www.spaintiles.info/premis www.ascer.es global@ascer.es

8/3/05 12:18:39

i250 el reportatge.indd 55

8/3/05 12:18:53

Estany

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

pavimentación. Una misma pieza colocada de distinta manera provoca efectos visuales diferentes. Aumentando o reduciendo el espacio para plantar césped entre las piezas conseguimos un pavimento con más o menos verde. Con una misma pieza podemos combinar un pavimento de adoquines con una junta de 3 mm. para zonas de tráfico con un pavimento de junta verde para áreas peatonales.

L’oferta actual de llambordes i lloses permet escollir entre una àmplia gamma de solucions Patrón a junta seguida ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Estany

mb la seva línia de pavi-

Patrón sin junta verde El adoquín Estany haxdiseñado ESTANY 28 xse14 8 cm con la idea de crear

con una única pieza múltiples opciones de pavimentación. Una misma pieza colocada de distinta manera provoca efectos visuales diferentes. Aumentando o reduciendo el espacio para plantar césped entre las piezas conseguimos un pavimento con más o menos verde. Con una misma pieza podemos combinar un pavimento Patrón con junta verde para de adoquines con una junta de 3 mm. para zonas de tráfico con uncon pavimento de junta verde para áreas combinar el anterior peatonales. ESTANY 28 x 14 x 8 cm

tació. Una mateixa peça col·locada de diferents maneres provoca efectes visuals diferents. Augmentant o disminuint l’espai per plantar gespa entre les peces s’aconsegueix un paviment amb més o menys verd. En una mateixa peça es pot combinar un paviment d’empedrat amb una junta de 3 mm per a zones de trànsit amb un paviment de junta verd per a àrees de vianants.

E S PA I E M P R E S A

Patrón sin junta verde ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón a rompejuntas ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Paviments d’avui en dia ments, BREINCO vol sobrepassar les necessitats clàssiques en la decoració d’espais urbans. L’arquitectura és el reflex dels nostres temps: formes modernes, materials innovadors, idees futuristes. S’exigeixen conceptes globals. Tot i que cada sistema de llambordes i lloses ha nascut per complir una tasca específica: des de les línies suaus i introvertides a les línies amb un aspecte ferm i definit, el disseny de l’espai sempre queda obert a les exigències del projectista. Tota llamborda i llosa és adaptable a l’entorn arquitectònic. La integració a l’entorn decoratiu és un argument important que demana una major exigència en els espais vitals vius. L’empedrat Estany de BREINCO s’ha dissenyat amb la idea de crear una única peça amb múltiples opcions de pavimen-

Patrón a junta seguida ESTANY 28 x 14 x 8 cm

PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S

El adoquín Estany se ha diseñado con la idea de crear con una única pieza múltiples opciones de pavimentación. Una misma pieza colocada de distinta manera provoca efectos visuales diferentes. Aumentando o reduciendo el espacio para plantar césped entre las piezas conseguimos un pavimento con más o menos verde. Con una misma pieza podemos combinar un pavimento de adoquines con una junta de 3 mm. para zonas de tráfico con un pavimento de junta verde para áreas peatonales.

ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón con junta verde para combinar con el anterior ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Combinación decorativa en diagonal con y sin verde ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón a rompejuntas ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón a junta seguida ESTANYCombinación 28 x 14 x 8 cm decorativa

ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón sin junta verde ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Combinación decorativa en diagonal con y sin verde ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Patrón con junta verde para combinar con el anterior ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Combinación decorativa ESTANY 28 x 14 x 8 cm

www.breinco.com

Combinación decorativa en diagonal con y sin verde ESTANY 28 x 14 x 8 cm

Consells per a la col·locació de l’empedrat

Creació del llit d’assentament. En el substrat de terra natural prèviament compactat s’han de col·locar les capes necessàries, base i subbase (depenent de la quantitat de trànsit i del tipus d’esplanada existent) de material granular. Una vegada compactades en1 el 90-95% Proctor, es col·loca el llit del seient de sorra o graveta, preferiblement una barreja de sorra i graveta amb una granulometria de 0/5mm (mesura màxima 7 mm).

Combinación decorativa ESTANY 28 x 14 x 8 cm

El gruix del llit d’assentament ha de ser, una vegada piconat, d’1/3 a la meitat del gruix de la llamborda. La col·locació de l’empedrat s’ha de fer de darrere cap endavant, és a dir, des de la superfície ja col·locada, de forma que no es trepitgi el llit d’assentament. L’alineat correcte de les files de llamborda s’ha de verificar i corregir regularment amb una corda o jaló. Cal col·locar les llambordes sempre de forma barrejada amb tres paletes diferents. D’aquesta manera, s’eviten diferències apreciables a gran escala en el color de la superfície. c

BREINCO participarà com a expositor i per cinquena vegada consecutiva en la propera edició de Construmat, que tindrà lloc de l’11 al 16 d’abril. El seu estand C41 es troba ubicat al recinte firal de Montjuïc 1, al pavelló 7, nivell 0. Es poden demanar invitacions per visitar la fira a breinco@breinco.com

i250 el reportatge.indd 56

8/3/05 12:19:04

E S PA I E M P R E S A

PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

Roca Cerámica ha presentat les últimes novetats a Cevisama 05 R oca Cerámica és una de

les companyies líders en el món en ceràmica pel que fa al volum de producció, els avenços tecnològics, el disseny i la qualitat de les seves peces. És el major grup ceràmic espanyol i es troba entre els quatre més grans del món. Roca Cerámica pertany a Roca Corporación, empresa multinacional fundada el 1917 i que actualment té una xarxa comercial estesa a més de 80 països. En la darrera 23a edició de la fira Cevisama, que va tenir lloc a la ciutat de València del 8 al 12 de febrer, Roca Cerámica va presentar les seves novetats: Mosaicos, Rock & Rock, Skygres, Ávila, Monocolores, Rectificados i Área Técnica. L’actual gamma de mosaics s’amplia amb nous formats i colors. S’incorporen nous multitons i llistells sobre bases de formats 31 x 45 amb tecnologia de mosaic. De la col·lecció Rock & Rock destaquen els grans formats, destinats tant a aplicacions d’interior com d’exterior i façanes ventilades. Per al nou format 120 x 60 cm, que actualment és el més gran de la col·lecció, es talla la peça abans que entri al forn; així s’aconsegueix un acabat perfecte. D’altra banda i gràcies a aquest procés de tall en cru exclusiu de Roca, s’obtenen moltes modulacions del format anterior, amb una cocció simultània, i s’aconsegueixen productes perfectes i naturals. S’afegeixen a aquests formats les noves malles amb format sense fi i 30 x 60. Skygres és una línia de ceràmica per a aplicacions residencials i domèstiques. És ideal per la seva resistència i facilitat de neteja, i té una estètica molt actual. A la col·lecció se sumen noves sèries de marbres

escalons i acabats especials. Per finalitzar, cal fer esment de dues aplicacions dedicades a paviments: una amb Paviments Antilliscants Supergrip, que aconsegueixen reduir els accidents per relliscades en superfícies exposades a humitats i amb trànsit elevat. Una segona amb Paviments Sobreelevats, mitjançant els quals es poden compensar els desnivells del sol cru instal·lat sota les instal·lacions de la planta; permeten una gran flexibilitat en la configuració d’oficines i bancs, per exemple. c www.rocatlle.com

travertins i cottos. Entre les novetats de la sèrie Ávila es troben una nova amalgama de peces especials, que acaben de completar una sèrie molt desenvolupada i consolidada. Les fustes ceràmiques són la nova solució Roca Cerámica per portar a terme aquesta estètica cap a zones humides i de molt trànsit, on tècnicament la fusta natural no pot arribar. El dinamisme de les peces i la varietat de textures, tons i decorats propicia una combinació amb materials (com el metà i la pedra, entre altres) que no era possible fins ara. Es pot utilitzar tant per a paviments com per a revestiments; es podran observar des de fustes envellides a fustes exòtiques, que permeten ambients d’un caire modern, rústic o clàssic. A la fira es van presentar, també, a la zona tècnica de l’estand, diferents solucions o aplicacions especials de la ceràmica. En primer lloc, una representació de la gamma Roca de porcellana aplicada a diferents sistemes de façana ventilada. Entre els arguments ressalten l’eficiència energètica, facilitat de manteniment, singularitat estètica i durabilitat. En aquest context cal ressaltar la façana ventilada que cobria exteriorment l’estand, que s’havia fet amb Rock & Rock 120 x 30 i sistema sobreposat. Es van presentar, així mateix, els nous encadellats de Rock & Rock, amb diferents possibilitats d’aplicació en corbes i cantonades convexes i còncaves; modulant el material d’una forma natural es poden fer Pietra Serena 120x60 cm.

i250 el reportatge.indd 57

8/3/05 12:19:10

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S

E S PA I E M P R E S A

Venatto presenta la seva nova sèrie Nero Antracita

Venatto, la prestigiosa marca

de ceràmica tecnològica, amplia la seva extensa gamma de colors i textures amb el llançament de la nova sèrie NERO ANTRACITA, un producte únic que aporta la bellesa de la pedra natural en un clàssic color negre. La col·lecció VENATTO Polit proporciona solucions elegants per a qualsevol projecte constructiu. És una col·lecció que destaca pel seu acurat disseny i acabat perfecte, que per la seva duresa resisteix el pas del temps. Amb aquest llançament, VENATTO demostra el seu compromís amb la innovació i el desenvolupament de nous productes ceràmics de màxima qualitat fabricats per extrusió amb les més sofisticades tècniques aplicades actualment en la

indústria ceràmica. Es tracta d’un producte ceràmic tecnològic extrusionat per a paviments i revestiments d’alta qualitat. Està indicat per a zones on siguin necessàries rigoroses especificacions tècniques de duresa, alta

resistència, baixa porositat i mínima absorció d’aigua. Aquest producte a més ofereix bones mesures i planimetria per aconseguir un acabat estètic. Com la resta dels productes VENATTO, la nova sèrie NERO ANTRACITA és un pro-

ducte natural, fabricat en massa per ser polit i rectificat. S’aconsegueixen peces úniques i originals que constitueixen un fidel reflex de la pedra negra natural. L’acabat polit és una bona elecció en oficines, comerços, restaurants, hotels i, en general, en aquells projectes on es requereixi un paviment natural de màxima qualitat i de neteja fàcil, que no exigeix manteniment. Està especialment indicat en la llar per a cambres de bany, cuines, salons, passadissos i rebedors. Aquestes superfícies romandran impecables amb el pas dels anys.. c

VENATTO www.grecogres.net

Nou morter de xarxa tridimensional de Texsa Morters

espectacular presentació a la qual van assistir els industrials i professionals més importants del sector d’àmbit nacional i més de 150 aplicadores. L’esdeveniment va servir, també, per presentar la nova identitat gràfica de la companyia i el nou líder mundial en morters, Parex Group: una unió empresarial, present en els cinc continents, formada per 11 grans marques, entre les quals Texsa Morters, procedents del grup Lafarge. c

l mes de desembre passat

es va presentar a Sitges la solució definitiva en revestiments continus per a decoració de façanes: el nou Morter de Xarxa Tridimensional 3D Cotegran, de Texsa Morters. Es tracta d’un producte revolucionari, fruit d’anys d’investigació del departament d’I+D+i de Texsa Morters, que obre una nova era en la construcció en aconseguir sobre les façanes el mateix efecte que un paraigua sobre les persones: impedir que l’aigua de pluja traspassi, mulli i embruti la superfície que es protegeix. És un pas endavant que va aixecar gran expectació i que es va donar a conèixer a través d’una

TEXSA www.texsamorteros.es

Les prestacions dels sistemes Pladur disponibles en CD

Pladur disposa de la documentació tècnica

sobre plaques de guix més àmplia del mercat ibèric. Desenvolupada íntegrament a Espanya i per a aquest mercat, inclou manuals i catàlegs idonis per als diferents col·lectius interessats en els seus sistemes, siguin professionals o no. El Manual de l’usuari es va escriure per als usuaris d’un nou habitatge Pladur, interessats a conèixer com són els sistemes que té a casa, quins són els avantatges, la forma de penjar normalment quadres, làmpades etc. El Manual d’idees recull un gran nombre de possibilitats d’utilitzar Pladur tant en envans i sostres com en decoració. També es pot col·locar en el traster i en el garatge, així com en oficines, locals comercials i tot tipus d’edificis no residencials. La resta de la documentació té un contingut més tècnic. El Manual bàsic és una primera aproximació als

i250 el reportatge.indd 58

elements que formen el sistema i la forma d’instal·lar-los correctament. A partir d’aquí, hi ha documents dedicats al rendiment de materials, envans Pladur, metalls, el sostre Pladur FON, fitxes tècniques de productes molt específics, etc., orientats tant a facilitar el disseny dels arquitectes com a resoldre els dubtes dels instal·ladors professionals. Ara Pladur ha recopilat tota la seva documentació en un sol CD, per facilitar l’enviament, l’emmagatzematge i la consulta de tota la documentació. Dins el disc, tots els documents estan en format PDF i s’hi accedeix des d’una senzilla pantalla d’opcions. Aquesta és una iniciativa de Pladur perquè tots els interessats puguin conèixer de primera mà els avantatges i les prestacions dels seus sistemes. c PLADUR - YESOS IBÉRICOS Telèfon: 91 594 90 00 www.construnario.es

8/3/05 12:19:15

i250 el reportatge.indd 59

8/3/05 12:19:32

G U I A 60

A C T I V A

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

P U B L I C I TAT

Busques una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors, consulta la Guia Activa de l’Informatiu, que és la teva. La teva guia d’empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

ESTRUCTURES

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

COBERTES

AÏLLAMENTS

I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES

TANCAMENTS I DIVISIONS

REHABILITACIÓ

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57 i250 el reportatge.indd 60

8/3/05 12:19:43

la teva solució professional P U B L I C I TAT

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2005

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

TANCAMENTS PRACTICABLES

SERVEIS PROFESSIONALS

INTERIORISME

14 INFORMÀTICA

INSTAL·LACIONS

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

15 SANITARIS

20 BASTIDES

QUÈ

CERQUEU: 1. ESTRUCTURES •-2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES •-5. TANCAMENTS I DIVISIONS •-6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS •-7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS •-9. INTERIORISME •-10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ •-11. TANCAMENTS PRACTICABLES •-12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA •-15. SANITARIS •-16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES i250 el reportatge.indd 61

8/3/05 12:19:55

L’Informatiu PRIMERA SEGONA QUINZENA QUINZENA MARÇ GENER2005 2005

S E G U R E T A T I P R E V E N C I Ó AD I LV ' EORBS ROAS

Nou paviment laminat de Terhürne

T erhürne presenta Karisma

Protect, un terra laminat antiestàtic certificat per l’IHD. El setembre de 2004, la marca alemanya va introduir la seva nova gamma, que inclou aquesta innovació que ha obtingut la certificació de l’organisme independent més prestigiós d’Alemanya. Un dels grans inconvenients que poden tenir alguns tipus de terres és el seu comportament davant l’electricitat estàtica: alguns paviments laminats poden provocar petites descàrregues elèctriques, depenent de la zona d’Espanya on estiguin instal·lats. Terhürne ha superat aquesta limitació fabri-

cant un terra de la màxima qualitat (un laminat amb tipus d’ús AC5, ideal per a espais comercials, com ara hotels i oficines) amb un tractament que el fa aïllant davant l’electricitat estàtica. L’institut IHD de Dresden, un institut homologat i especialitzat en certificació de normativa Europea de terres de fusta, ha certificat aquest millor comportament dels terres laminats TERHÜRNE.

Karisma Protect (AC5) Aquesta és la nova col·lecció d’HPL (laminat d’alta pressió) per a ús comercial intens, ideal per a espais de molt trànsit (restaurants, comerços, bars i hotels). Aquesta gamma presenta dos tipus d’acabat de superfície. D’una banda, hi ha una nova superfície porosa de molta lluentor; de l’altra, un acabat que imita perfectament un terra de fusta mat. Karisma Protect es presenta en quinze reproduccions de fusta diferents. c

EELS PRAEIP E OM RT PA RT EG SA E

Nous sistemes per al control de la il·luminació natural

L a il·luminació és un dels

aspectes que més tenen en compte els interioristes a l’hora de decorar un espai. Una correcta distribució dels punts de llum i de la seva intensitat és bàsica per atorgar calidesa i confort a qualsevol ambient. A partir d’aquí, entra en joc el control d’il·luminació. Regular la intensitat dels llums a voluntat i programar diferents ambients en funció de les necessitats del moment ofereix enormes possibilitats als interioristes. Si a més, el control d’aquests sistemes s’integra amb la resta de sistemes electrònics d’una llar

(àudio, vídeo, motors de persianes...), el resultat final és espectacular. Lutron Electronics, líder mundial en sistemes i controls d’il·luminació, va tornar a Casa Decor, on va presentar les seves propostes més innovadores. Per primera vegada, Lutron va mostrar un sistema per al control de la llum natural, el Sivoia QEDTM. Amb aquesta nova línia de productes, els sistemes Lutron controlen ja tota la il·luminació ambiental. c LUTRON www.lutron.com/europe

TERHÜRNE www.terhuerne.de Telèfon: 93 508 65 80

Technal soluciona la façana d’un tanatori a Fuencarral

L’incendi en l’edifici Windsor: “es podia haver evitat”

L’ arquitecte Juan de Ávalos

E l Fòrum Europeu de Rui-

ha projectat un edifici format per dos volums molt sòlids corresponents a la sala multiconfessional i al bloc d’oficines i cafeteria, interromputs per un cos central transparent que allotja les sales de vetlla. Aquí es trenca amb els espais i materials foscos –factor comú en molts dels tanatoris recorreguts durant la fase de documentaciógràcies a un ambient obert al cel, al sol i a les estrelles. Des de les sales de vetlla cap a la sortida, s’ha creat una successió d’espais amb llum progressiva, finalment magnificats per una gran façana envidrada que obre l’edifici a l’exterior. La solució de Technal

utilitzada és el sistema Mecano en la seva aplicació VEE (vidre exterior encolat), la trama de muntants i travessers del qual determina la seva composició formal. El protagonisme de la llum a l’interior continua mitjançant dos lluernaris installats sobre el vestíbul i l’escala principal i sobre la capella, resolts amb la mateixa aplicació. L’accés per als vianants pel carrer Valdegobia es fa en diferents nivells mitjançant portes PG que arriben als 3 metres d’altura. Els buits de les façanes opaques es tanquen amb finestres de fulla oculta de la sèrie Epure. c TECHNAL www.technal.es

El mur cortina Mecano permet una gran il·luminació a l’interior de l’edifici.

i250 el reportatge.indd 62

xadors Automàtics, del qual forma part l’Associació Espanyola de Societats de Protecció contra Incendis, TECNIFUEGOAESPI, a través dels comitès sectorials de sistemes fixos i d’instal·lació i manteniment d’equips i sistemes, ha fet pública una carta en què declara: “L’incendi de l’edifici Windsor ha provocat seriosos perjudicis econòmics a la ciutat de Madrid. Això es podia haver evitat. Els sistemes de ruixadors automàtics detecten els incendis quan encara són molt petits i descarreguen aigua per evitar que s’estenguin. Quan arriben els bombers poden entrar a l’edifici sense córrer cap perill i acabar d’apagar l’incendi.

Per això en molts països és obligatori instal·lar ruixadors en edificis de gran altura perquè una tragèdia com la de Madrid no pugui produirse. És el cas dels districtes de negocis de Frankfurt, Londres, Nova York i Tòquio. L’historial dels ruixadors és excel·lent. Els incendis se suprimeixen amb molt poca aigua i els ruixadors no s’activen per casualitat. L’incendi de l’edifici Windsor demostra que també Madrid requereix la instal·lació de ruixadors en edificis comercials de gran alçada”. c European Fire Sprinkler Network info@eurosprinkler/.org www.tecnifuego-aespi.org info@tecnifuego/-aespi.org

FITXA TÈCNICA Obra: Remedios Tanatori Nor Arquitecte: Juan de Ávalos Carballo Arquitectes tècnics: Pablo Núñez i Jesús Escartí Promotor: Funeraria Nuestra Señora de los Remedio Fusteria d’alumini: Technal Industrials: Ferrygas i Metàl·liques Cruz (Xarxa Aluminier Technal) Solucions utilitzades: Mecano VEE amb finestres italianes, lluernari Mecano, finestres Epure i portes PG

8/3/05 12:20:07

i250 el reportatge.indd 63

8/3/05 12:20:17

i250 el reportatge.indd 64

8/3/05 12:20:26