INF080501

Page 1

L’informatiu Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Maig 2008

Preu: 2 €

302

Dissetena edició de Matins Construcció

Dret a l’habitatge

El tema: La Llei del dret a l'habitatge que va entrar en vigor el 9 d'abril afecta aspectes molt lligats a l'exercici professional dels arquitectes tècnics. P. 4 ■■

El Noticiari

■■

P. 8

L'Assemblea de col·legiats aprova els comptes i la gestió de l'any 2007 El Reportatge

■■

P. 49

Bloc de formigó Split

i302 portada.indd 1

22/4/08 10:16:24


i302 portada.indd 2

22/4/08 10:16:31


Tema La Llei del dret a l’habitatge a Matins Construcció. P.4

5

T .

A la portada 3 Foto: © Toni Gironès

Noticiari Assemblea general de col·legiats. P.8

SUMARI ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

El Tema El Noticiari El Sector Entrevista Assessoria Gabinet tècnic Formació Reportatge Innovació Espai Empresa Metròpolis

4 8 16 26 28 34 44 49 54 56 76

Patrocinadors preferents del CAATB:

HABITATGES A BADALONA. Els habitatges a partir d'una preexistència industrial de Badalona de Toni Gironès, arquitecte, i Àngel Gil, arquitecte tècnic, van ser finalistes en els Premis Catalunya Construcció 2007 en la categoria d'Innovació en la construcció. 7

Sector Robert Brufau a Dinars Construcció.

S R ! -

P.16

Reportatge Bloc de formigó split. P.49

Assessoria Nova normativa col·legial de societats professionals. P. 28

5

VISATS Coeficient d’actualització d’honoraris a 13 de març Ca = 1,402 Propera actualització a 15 de maig Mòdul bàsic aplicable a partir de l’1 de març de 2008: 445 €/m2

Ca

VISATS · Telèfon: 93 240 23 70 visats@apabcn.cat

Crèdits:

Metròpolis Àmsterdam. P. 78

L’Informatiu 302. Telèfon directe: 93 240 23 76. Fax: 93 393 37 60. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.cat http://www.apabcn.cat. Consell editorial: Josep Maria Calafell, Marc Planas, Sensi Gálvez, Eva París, Marisa Mas, Teresa Pallàs i Carles Cartañá. Director: Carles Cartañá. Coordinadora: Elisenda Pucurull. Caps de secció: Guillem Plans (Noticiari CAATB), Jordi Marlet (Noticiari Sector), Lluïsa Selga (Professionals) i Josep Olivé (Anàlisi d’Obra). Revisió lingüística: Marta Marcer. Fotografia: Javier García Die (Chopo). Disseny gràfic: geuve. Disseny original: Cases & Associats. Impressió: Ingoprint. Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802. Subscripcions: Sílvia Grande. Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez. Telèfon: 93 240 20 57. comercial@apabcn.cat Edita: © Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 20 60. Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6. 08240 Manresa. Telèfon: 93 872 97 99. Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic. Telèfon: 93 885 26 11. Vallès Occidental: C/Colom, 114. 08222 Terrassa. Telèfon: 93 780 11 10. Vallès Oriental: Josep Piñol, 8. 08400 Granollers. Telèfon: 93 879 01 76. JUNTA DE GOVERN: Presidenta: Rosa Remolà. Vicepresident: Celestí Ventura. Secretari: Raimon Salvat. Comptadora: Carolina Cuevas. Tresorera: Maria Àngels Sánchez. VOCALS TERRITORIALS: Bages-Berguedà: Joan Carles Batanés. Maresme: Toni Floriach. Osona: Santi Garolera. Vallès Occidental: Jaume Casas. Vallès Oriental: Esteve Aymà. DIRECTOR GENERAL: Joan Ignasi Soldevilla Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu. S’autoritza la reproducció de la informació publicada sempre que se citi la font. El paper utilitzat a L’Informatiu ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certificat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

i302 sumari.indd 4

22/4/08 10:13:45


4c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

El Tema:

T

Llei del dret a l’habitatge

MATINS CONSTRUCCIÓ VA TENIR LLOC A LA SALA d'actes DE L’IDEC DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Entra en vigor la Llei del dret a l’habitatge Matins Construcció va tractar el 10 d’abril la nova normativa autonòmica que ha de solucionar la preocupació social per l’habitatge ■■■ La nova Llei del dret a l’habitatge, que pretén donar resposta a la preocupació social respecte a l’habitatge, té una gran incidència en el sector de la construcció. Per aquesta raó, l’edició del 10 d’abril de Matins Construcció va tractar sobre la normativa autonòmica que acabava d’entrar en vigor. La jornada, organitzada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), va tenir com a ponent Carme Trilla, secretària d’Habitatge de la Generalitat, que va presentar la Llei. En la taula rodona i el debat posterior, van tractar aspectes específics de la Llei, Esteve Aymà, arquitecte tècnic i llicenciat en Dret, membre de la Junta de Govern del CAATB; Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge; Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE), i Joan López Masoliver,

i302 el tema.indd 4

Instrument i compromís

advocat col·laborador del CAATB i de MUSAAT. Marisa Mas, directora de l’Assessoria Jurídica del CAATB, va moderar el debat.

Fil conductor

Ernest Oliveras, president del Consell de Col·legis d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, va destacar a Matins Construcció que els fruits de la Llei del dret a l’habitatge no es veuran d’immediat i va demanar complicitats per tirar la Llei endavant, que està segur de trobar. “El Pacte nacional per a l’habitatge és una prova que el sector hi està interessat”, va dir. Per la seva banda, Trilla va precisar que la clau no és a la Llei sinó al Pacte nacional per a l’habitatge. ”La Llei és un instrument; el compromís és al Pacte”, va afirmar. I va assegurar que “aquest any es veuran resultats tangibles” de la Llei. ■ ■■■

Maria Rosa Remolà, presidenta del CAATB, en inaugurar la jornada de Matins Construcció va destacar que la nova llei, que deroga la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l’habitatge, afecta els aparelladors perquè defineix la qualitat de l’habitatge, regula el llibre de l’edifici, defineix la cèdula d’habitabilitat, regula la inspecció tècnica de l’habitatge, etcètera. El fil conductor, com va explicar Carme Trilla, és el seu títol: el dret a l’habitatge, que és a la Constitució i l’Estatut però no és directament exigible, com pugui serho el dret a l’ensenyament o a tenir un llit en un hospital públic. En els seus diversos títols, planteja, doncs, com tenir més habitatge assequible.

22/4/08 10:17:23


c5 el tema Llei del dret a l’habitatge

L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Relacionar l'urbanisme i l’ús social de l’habitatge ■■■ Esteve Aymà, membre de la Junta

LA SECRETÀRIA D’HABITATGE DE LA GENERALITAT, CARME TRILLA, VA PRESENTAR ELS ASPECTES GENERALS DE LA LLEI DEL DRET A L’HABITATGE

La Llei introdueix el principi que en el sòl urbà consolidat també hi ha d’haver habitatge protegit, va explicar la secretària d’Habitatge, i el Pla territorial sectorial haurà de dir en quines zones de sòl construït se situa l’habitatge protegit. En aquesta línia, planteja que els municipis puguin declarar àrees de tempteig i retracte. El principi de solidaritat urbana de la Llei va en el mateix sentit. I és que a Catalunya, d’un total de 2.800.000 habitatges, només uns 9.000 són públics, com va recordar Trilla. ”No es vol anar a fer grans parcs públics de lloguer com a Europa, però sí es vol anar cap a un coixí d’habitatge protegit”, va explicar. Ara, tots els municipis de més de 5.000 habitants hauran de tenir el 15% del seu parc d’habitatge destinat a habitatge social. La Llei també protegeix el consumidor, en donar una acreditació pública als diferents operadors del sector de la construcció. “L’Administració és garant dels serveis prestats”, va explicar Trilla. Tot i que amb matisos: per al constructor, s’ha optat per un registre voluntari; per als agents immobiliaris, el registre és obligatori. En habitatge protegit, posa en rang la mediació entre el propietari i el llogater, i els ajuts al pagament del lloguer, que ja es fan. Alhora, la Llei no descarta un ajut al pagament de les hipoteques. “Per sobre de tot, que la gent no perdi l’habitatge”, va afirmar Trilla.

Com és l’habitatge Trilla també va explicar que la Llei tracta com és l’habitatge d’avui, en parlar de l’accessibilitat, les garanties, la qualitat, amb decrets com el de condicions d’habitabilitat que en aquest moment està en informació pública. Així, aquesta llei introdueix que no es pot transmetre cap habitatge sense cèdula d’habitabilitat. També determina com combatre tres situacions problemàtiques: la sobreocupació, l’infrahabitatge i l’habitatge desocupat, amb relació a les quals Trilla va precisar: “Hem de ser molt prudents amb el decret”. L’infrahabitatge està molt relacionat amb la rehabilitació, en la qual la Llei també avança. ■

i302 el tema.indd 5

M. Rosa Remolà, presidenta del CAATB, va inaugurar el Matins Construcció sobre la Llei del dret a l’habitatge

del Govern del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), va exposar a Matins Construcció la ponència sobre el Títol II de la Llei del dret a l’habitatge: “La planificació territorial i la programació en matèria d’habitatge”. Aymà ja havia explicat de manera extensa aquest i altres apartats de la Llei l’11 de març, en una jornada tècnica organitzada a la Delegació del Vallès Oriental del CAATB, a Granollers. Tant a Granollers com a Barcelona, Aymà va explicar que la Llei pretén crear un parc assequible d’habitatge social per a rendes baixes i mitjanes, i tramitar la segregació social, i per això interrelaciona les normes urbanístiques amb els habitatges i el seu ús social. Si els ens locals no compleixen el que han de fer, l’Administració de la Generalitat pot subrogar-los les competències. Aymà va explicar que aquesta també és molt important per als tècnics -entre els quals especialment els tècnics municipals- als quals interessen professionalment prop de la meitat dels seus 136 articles.

Tres instruments

ESTEVE AYMÀ, membre de la Junta

NÚRIA PEDRALS, DIRECTORA GENERAL DE

de Govern i DIRECTOR ACADÈMIC DEL

QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ

POSTGRAU D’URBANISME DEL CAATB

DE L’HABITATGE

ENRIC REYNA, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ

JOAN LÓPEZ MASOLIVER, ADVOCAT

DE PROMOTORS I CONSTRUCTORS

COL·LABORADOR DEL CAATB I DE MUSAAT

La Llei té tres instruments en la planificació territorial i la programació en matèria d’habitatge, va explicar Aymà: el Pla territorial sectorial de l’habitatge, els programes supralocals específics d’habitatge i els plans locals d’habitatge. El primer ha de quantificar el sòl residencial de nous planejaments i, per això, ha de calcular el sòl urbanitzable disponible, fer un registre de persones necessitades d’habitatge i en quines condicions, detectar els habitatges desocupats i els infrahabitatges, etcètera. Dels programes supralocals específics d’habitatge, Aymà va destacar que plantegen un problema de competències amb la Llei d’urbanisme. Respecte dels plans locals de l’habitatge, va explicar que han de relacionar el padró amb l’habitatge i els ingressos de les famílies, entre d’altres factors, amb l’objectiu de poder determinar quina part de la població pot anar a habitatge lliure, quina a lloguer i quina en queda exclosa. ■

D’EDIFICIS

22/4/08 10:17:29


6c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

el tema Llei del dret a l’habitatge

Una llei que ho aborda tot La Llei del dret a l’habitatge afecta aspectes essencialment lligats a l’exercici professional dels arquitectes tècnics Carme Trilla, en explicar el contingut general de la Llei del dret a l’habitatge a Matins Construcció, va afirmar que la Llei “no ha estat una llei fàcil; ho ha volgut abordar tot pel que fa a l’habitatge”. En la taula rodona posterior a la intervenció de la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Núria Pedrals, Enric Reyna i Joan López Masoliver van donar, respectivament, la visió tècnica del sector i jurídica de la nova llei, que afecta aspectes essencialment lligats a l’exercici professional dels arquitectes tècnics, com són la qualitat, la conservació i rehabilitació del parc d’habitatges. Esteve Aymà els va complementar, amb la visió administrativa i urbanística de la Llei [vegeu peça pàgina anterior]

■■■

Llibre de l’edifici Núria Pedrals, directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, va exposar el Títol III de la Llei, sobre la qualitat del parc immobiliari d’habitatges, que tracta les característiques i prestacions que l’habitatge ha de tenir per complir la seva funció social, adaptable a cada moment, que tracta entre d’altres, el llibre de l’edifici, la cèdula d’habitabilitat i la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges. Sobre el llibre de l’edifici, Pedrals va explicar que la nova llei ha potenciat el que hi ha actualment. Com a novetat, la Llei aporta que el llibre s’haurà de lliurar al registrador de la propietat i serà obligatori anar-hi incorporant les obres, millores, etcètera que es facin en l’edifici. La Llei també ha mantingut el concepte de cèdula d’habitabilitat, com va explicar Pedrals. Pel que fa a la inspecció tècnica dels edificis, la directora general va explicar que, dels 2.800.000 habitatges que hi ha actualment a Catalunya, 1,8 milions són anteriors als anys 80. Per tant, no es pot establir una inspecció tècnica en funció de l’antiguitat, perquè la mesura no seria operativa. Així, que els ajuntament hauran d’establir les prioritats. Els ajuntaments també són els que coneixen millor la rehabilitació i la utilització anòmala dels habitatges

i302 el tema.indd 6

D'esquerra a dreta, Joan López Masoliver, Enric Reyna, Núria Pedrals, Esteve Aymà i Marisa Mas

i, semblantment, també hauran de prendre la iniciativa. “Catalunya és molt variada i les solucions també ho han de ser”, va afirmar Pedrals.

Paper dels promotors Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE), en tractar el Títol IV de la Llei del dret a l’habitatge, sobre la funció dels promotors d’habitatges, va defensar el col·lectiu que representa, que va definir com a creador de solucions per a l’habitatge, dinamitzador econòmic i desenvolupador del territori. El promotor és un professional que detecta possibilitats d’inversió, les planifica i les acaba comercialitzant, segons Reyna. Però, al costat, té una normativa cada vegada més

exigent, fet que el president de l’APCE va lamentar. I per il·lustrar-ho, va recordar que, en dos anys, han aparegut unes 22 lleis o decrets estatals, 12 decrets o normes autonòmiques i 4 de municipals que afecten el promotor. ”Les empreses són incapaces de digerir tota aquesta normativa”, va afirmar Reyna, i va seguir: “A casa meva [la seva empresa] per primera vegada en la nostra història hi ha més gent administrativa que tècnics”. El president de l’APCE va acabar defensant que les lleis són necessàries, tot i que va concloure: “Però també és necessari realisme”.

Règim sancionador A continuació de la intervenció del president de l’APCE, l’advocat col· laborador del CAATB i de MUSAAT

Implicació dels

col·legis professionals ■■■ El CAATB ha participat des del principi en la comissió de treball per redactar el Decret d’habitabilitat de la Llei del dret a l’habitatge, com va recordar Núria Pedrals a Matins Construcció. La Llei també regula la creació d’un Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge, on Pedrals espera que estiguin representats els col·legis professionals i les associacions implicades.

La directora general de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge també va recordar que la nova llei contempla que els visats serveixin per garantir un nivell de qualitat i habitabilitat, i va fer referència al del Col·legi d’Arquitectes, el primer òrgan controlador dels projectes, tot i que no es descarta la implicació d’altres col·legis professionals. ■

Joan López Masoliver va explicar que cal un règim sancionador però aquest ha de ser just, i això no depèn de la nova llei sinó de la seva aplicació. Masoliver, que va exposar les novetats respecte al règim sancionador de la Llei del dret a l’habitatge (Títol VI de la Llei), va explicar que aquesta té una notable ampliació de les conductes sancionables, que classifica en lleus, greus i molt greus. Entre les conductes molt greus, la Llei considera conductes com vulnerar les normes d’habitabilitat de la Generalitat o la normativa tècnica d’obligat compliment. Entre les conductes greus, no fer el lliurament del llibre de l’edifici i, entre les lleus, no formalitzar de forma correcta i completa el llibre citat. López Masoliver també va explicar que la nova llei regula de manera més sistemàtica i detallada les mesures a aplicar que la llei que substitueix. Així, entre les mesures de reconducció, contempla l’exigència d’obres al promotor. En la legislació anterior, la reconducció implicava més agents, fet que a la pràctica l’anul·lava. Per a l’advocat, que la Llei tendeixi a individualitzar les responsabilitats, és una bona mesura, tot i que creu que s’ha perdut l’oportunitat d’establir mecanismes per determinar les responsabilitats. Matins Construcció va ser patrocinat per Espais, Qualiberica i Technal, i va tenir la col·laboració dels patrocinadors preferents del CAATB, Texsa i Weber. ■

22/4/08 10:17:30


210x297monitor_promotors 28/8/07 14:34 P�gina 1

i302 el tema.indd 7

22/4/08 10:17:30


8c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

n

Noticiari CAATB:

ASSEMBLEA GENERAL

L’Assemblea General aprova els comptes i la gestió de l’any 2007 L’any 2007 va estar marcat per una intensa activitat col·legial i la previsió d’un canvi de cicle en l’economia i l’activitat del sector

D’esquerra a dreta, l’Assemblea va ser presidida per Raimon Salvat (secretari), Rosa Remolà (presidenta), Carolina Cuevas (comptadora) i Celestí Ventura (vicepresident)

“El 2007 ha estat un any de gran activitat per als aparelladors i arquitectes tècnics, en què no obstant això, s’han confirmat les previsions que anunciaven una desacceleració en el desenvolupament econòmic i en el ritme d’inversions en el sector, sobretot pel que fa a l’edificació residencial. Al llarg de l’any es van iniciar a les comarques de Barcelona 44.290 nous habitatges, el 33,2% menys que l’any anterior, unes xifres d’activitat que se situen en els nivells del 2003. “Afortunadament, la Junta de Govern ja va tenir prou en compte aquesta previsió d’alentiment quan va preparar els pressupostos per al 2007, la qual cosa va obligar a planificar un exercici de contenció de la despesa i de rigor en el control pressupostari. Amb vista als anys

■■■

i302 noticiari_CAATB.indd 8

que vénen, caldrà mantenir aquesta prudència, ser encara més rigorosos i estar ben atents a veure com evoluciona l’entorn econòmic en què ens movem i de quina manera podem adaptar-nos-hi com a professió i com a Col·legi.” La presidenta del Col·legi, Maria Rosa Remolà, iniciava així la presentació de l’informe de gestió corresponent a l’activitat realitzada pel CAATB al llarg del 2007 en l’Assemblea General Ordinària de Col·legiats i Col·legiades del passat 11 de març i en la qual la Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l’informe de gestió que resumeix l’activitat duta a terme l’any passat. La conjuntura econòmica que viu el sector amb l’evolució de la construcció residencial a Catalunya i al con-

junt de l’Estat espanyol, l’evolució dels habitatges visats pel CAATB i l’activitat prevista per als propers anys, així com la previsió d’inversió en construcció al nostre país, van ser els primers temes tractats en l’informe de la presidenta. Maria Rosa Remolà va exposar a l’Assemblea els trets fonamentals de la política col·legial que ha marcat l’activitat de l’any 2007 i va donar també una visió detallada de l’acció que impulsa la Junta de Govern que presideix.

Canals de comunicació del CAATB En primer lloc, es va referir als canals de comunicació del CAATB i a la seva millora, amb la creació d’un nou butlletí electrònic de notícies que tindrà

periodicitat setmanal, junt amb L’Informatiu, que passa a ser mensual i farà un èmfasi especial en els continguts d’interès professional i tecnològic. La posada en marxa d’una sala de premsa a Internet i la proposta de continuïtat de l’emblemàtica revista CAU completen el programa d’acció en aquest àmbit. Quant al suport informàtic als col·legiats, la presidenta es va referir al nou web, que tot just s’acaba de posar en marxa i que es potenciarà com a veritable plataforma de gestió col·legial. En aquest capítol destaca la instal·lació d’àrea Wi-Fi a totes les seus del CAATB, així com la prestació del nou servei de microinformàtica. Quant als projectes de futur, la presidenta va anunciar la posada en marxa d’un nou carnet col·legial amb

22/4/08 10:18:59


c9

signatura digital i l’externalització de servidors, que permetrà atorgar un correu electrònic .cat a tots els col·legiats.

En relació amb la formació, la presidenta va destacar la posada en marxa del campus virtual al web del CAATB, amb nombrosos avantatges per als alumnes, i va anunciar propers acords amb la universitat, que permetin acreditar la formació del CAATB per a la futura titulació europea. Va assegurar que continuarà la gratuïtat de la formació bàsica relacionada amb la nova normativa d’alt interès professional, així com la programació de cursos de màster i postgraus per als diferents perfils professionals.

Serveis col·legials Rosa Remolà va dedicar un important capítol a les iniciatives relacionades amb l’assistència i serveis als col·legiats, algunes de les quals són ja una realitat, com ara la borsa de treball en línia o la xarxa d’oficines comarcals amb la nova delegació del Maresme o el punt d’atenció de Berga. I altres que ja es preparen, com el visat web, les propostes de millora per a les assegurances, les millores en l’atenció al col·legiat o la guia del visat amb el consens dels col-

i302 noticiari_CAATB.indd 9

DiNaRS aSSEmBLEa coNStRucciÓ gENERaL

maig 2008

Un any per la seguretat

Campus virtual i formació

El programa d’acció relacionat amb el Codi tècnic de l’edificació (CTE) va ser també un dels temes destacats en l’informe de la presidenta, un programa que abasta els camps de la formació, les accions conjuntes amb la resta d’entitats del sector i l’Administració, i la preparació de la nova metodologia de control de qualitat segons el CTE, que ben aviat estarà disponible al web. També va anunciar noves iniciatives en l’Àrea Tècnica dins dels apartats de rehabilitació, medi ambient i sostenibilitat, noves tecnologies i seguretat. En aquest darrer apartat destaquen els treballs de la Mesa de Seguretat Laboral, en què el CAATB té una intervenció destacada, la celebració del Primer Col·loqui Europeu de Coordinació de Seguretat, o la preparació de la Guia de la coordinació de seguretat juntament amb la resta de col·legis catalans.

L’informaTiU DEL CaaTB

legi. Ha estat un any d’eleccions, que han conformat una nova Junta de Govern i un nou programa d’acció col·legial, que s’anirà complimentant al llarg dels propers anys. Com a trets destacats del 2007, Salvat va destacar la potenciació de les relacions institucionals i també entre els aparelladors catalans, com ho il·lustra molt bé la participació conjunta a Construmat.

acords de l’assemblea

“La previsió d’alentiment va obligar a planificar un exercici de contenció de la despesa i de rigor en el control pressupostari”

Codi tècnic de l’edificació

noTiCiari CaaTB

■■■ Els acords adoptats per l’assemblea General ordinària de Col-

legiats que va tenir lloc l’11 de març de 2008 van ser els següents: aprovar l’informe presentat per la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2007. L’acord es va prendre amb una abstenció. ■ aprovar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2007, el balanç de situació comptable tancat el 31 de desembre de 2007 i l’informe de la Comissió Econòmica designada per l’assemblea General. L’acord es va prendre per majoria amb un vot en contra i quatre abstencions. ■ Elegir els col·legiats Cèsar Giménez, Victòria Piera, oriol Escolà, minerva Embuena, alfons ollé i Joaquim Paretas que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2008, regulada en l’article 52 dels Estatuts col·legials. ■ S’acorda designar els col·legiats Josep m. Pedra, César Giménez i Jordi Bravo com a interventors per a l’aprovació de l’acta de l’assemblea General de Col·legiats de l’11 de març de 2008, de conformitat amb allò previst en l’article 36 dels Estatuts collegials. ■ ■

Els professionals interessats trobaran l’acta de l’assemblea General ordinària de Col·legiats, així com el contingut complet de la memòria corresponent a l’activitat del 2007 a www.apabcn.cat.

legis catalans i d’arreu de l’Estat. Finalment i pel que fa als actes i activitats, la presidenta va destacar, entre d’altres aspectes, la convocatòria dels Premis Catalunya Construcció, que enguany arriba a la cinquena edició, i la continuació del cicle de col·loquis Dinars Construcció i de les sessions d’informació i debat Matins Construcció. Com a novetats, entre d’altres, va anunciar la celebració dels 40 anys de democràcia al Collegi i la preparació d’una nova línia d’acció del CAATB en el camp de la

rehabilitació, que culminarà amb la celebració d’un col·loqui internacional.

L’informe de gestió En l’Assemblea es va presentar l’informe de gestió que resumeix l’activitat desenvolupada pel Col·legi al llarg de l’any 2007. Aquesta explicació va anar a càrrec de Raimon Salvat. El secretari de la Junta de Govern va destacar un any 2007 en què s’han produït canvis importants en l’entorn professional i també en el Col-

D’entre les accions més destacades, el secretari va esmentar la campanya “2007: un any per la seguretat”, que va acollir, entre d’altres, les Jornades Jurídiques sobre Responsabilitat Civil i Penal i el Col·loqui Europeu sobre Coordinació de Seguretat i Salut en la Construcció. L’acció del Col·legi davant l’aplicació del CTE ha estat un altre dels temes destacats, així com la cloenda del projecte internacional Rehabimed, que tancava tres anys de treballs per definir i posar en pràctica una metodologia d’acció per a la rehabilitació de l’arquitectura mediterrània. Raimon Salvat va resseguir la tasca feta des de cadascuna de les àrees del CAATB: Afiliació i Atenció al Col·legiat, Suport a l’Estudiant, Assistència Professional, Assessoria Jurídica i Tècnica, Formació, Borsa de Treball, Comunicació i Relacions Externes, Cultura, Àrea Virtual i Web, i va finalitzar amb la intensa tasca desenvolupada des de les delegacions del Col·legi.

Aprovació dels comptes A continuació es va presentar la liquidació dels comptes col·legials de l’any passat, que va anar a càrrec de Carolina Cuevas. La comptadora del Col·legi va exposar les línies principals pel que fa a l’evolució de les dades d’explotació respecte al pressupost en el tancament de l’exercici 2007. Es van presentar els informes d’auditoria, així com de la Comissió Econòmica designada per l’Assemblea General. També es van presentar els comptes d’explotació de les societats del CAATB: Gescol Serveis i Tecnologies i Aparelladors Serveis Empresarials. La liquidació dels comptes, així com la memòria d’activitats del 2007 van ser aprovats per l’Assemblea. L’elecció dels membres de la Comissió Econòmica per a l’exercici 2008 i dels interventors per a l’aprovació de l’acta de l’Assemblea van ser els següents punts abordats. L’Assemblea va finalitzar amb un torn obert de paraules, en què hi va haver intervencions de diversos companys relacionades amb diferents aspectes de l’exercici professional i l’activitat del CAATB. ■

22/4/08 10:19:02


10 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI NOTICIARI CAATB CAATB premis

maig 2008

DINARS catalunya CONSTRUCCIÓ construcció

68 candidatures es presenten als Premis Catalunya Construcció Els guanyadors es donaran a conèixer el proper 3 de juliol a La Nit de la Construcció ■ ■ ■ Un total de 68 candidatures s’han presentat a l’edició d’enguany dels Premis Catalunya Construcció, els guardons que atorga anualment el CAATB per fer un reconeixement públic de les principals funcions professionals relacionades amb l’execució de les obres. Aquests guardons volen ser un reconeixement a les persones que, individualment o en equip, han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat en la construcció d’edificis. En els seus cinc anys d’història, aquests guardons s’han convertit ja en una referència per als professionals i les empreses del sector amb gairebé 400 obres presentades al llarg de les diferents edicions.

Més candidatures en innovació La categoria que ha tingut més èxit enguany és la dedicada a la Innovació en el Procés Constructiu, que ha rebut un total de 34 candidatures, seguida de la de Direcció d’Execució d’obra, on s’han presentat 31 professionals o equips de professionals. És interessant ressaltar que en aquesta edició s’ha trencat la tendència de les darreres convocatòries, segons la qual la categoria que rebia més candidatures havia estat sempre la de Direcció d’Execució. En darrer lloc, hi trobem la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut, en què s’han presentat tres equips professionals. Les obres de referència presentades responen a gran varietat de tipus de construcció, tant d’obra pública com privada. Així s’han presentat tant obres de nova construcció com rehabilitacions d’edificis d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars, naus industrials, aparcaments, hospitals, edificis singulars, escoles, hotels i biblioteques. Per ubicació, es tracta d’obres realitzades a tot Catalunya, amb un fort predomini de la zona de l’àmbit metropolità de Barcelona, i també fora de les terres catalanes.

i302 noticiari_CAATB.indd 10

Després que la Secretaria Tècnica dels Premis comprovi que totes les candidatures compleixin els requisits necessaris, començarà la tasca del jurat, que primer escollirà les candidatures seleccionades; després, les finalistes, i finalment, les guanyadores. A més, no cal oblidar que el jurat es reserva un premi especial a

la Trajectòria Professional, amb què es vol reconèixer la tasca continuada d’una persona per la seva contribució al procés constructiu i a la professió.

La Nit de la Construcció El nom de les persones o els equips de professionals que s’emportaran el premi de l’edició d’enguany

La composició del jurat

nnn El jurat dels Premis d’enguany està format pels arquitectes tècnics

Xavier Humet i Maria Roger; l’arquitecta tècnica i coordinadora de seguretat i salut Maria Àngels Sànchez; els arquitectes Joan Pascual i Josep Lluís Moreno-Navarro, i l’enginyer de camins Marc Arqué. Rosa Remolà, presidenta del CAATB, actua també com a presidenta del jurat. n

d’aquests guardons es donaran a conèixer el proper 3 de juliol en el marc de La Nit de la Construcció, la gran trobada festiva dels aparelladors i arquitectes tècnics i de tot el sector de la construcció. Enguany, La Nit tindrà lloc a la sala annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona i, tot i que encara s’està treballant per perfilar bona part de l’estructura, ja s’han fet públics alguns dels detalls. És el cas del pòster de La Nit, que es pot veure reproduït en aquest número de L’Informatiu. Enguany la imatge gràfica ha anat a càrrec del dissenyador gràfic i il·lustrador Peret (Pere Torrent), conegut per haver treballat com a il· lustrador en moltes revistes i diaris els darrers 30 anys i pel disseny dels cartells del Festival Grec a mitjans de la dècada dels 80. A més, també ha col·laborat en el disseny de marques com Mito, Zas o Desigual. El pòster es presenta com un homenatge al poeta Joan Brossa i al dissenyador Pla Narbona, autors del Poema visual per a una façana que engalana el CAATB, ja que Peret havia estat alumne del darrer. La imatge gràfica juga amb la màgia de la lluna i el llagost. ■

22/4/08 10:19:09


c 11 noTiCiari CaaTB

L’informaTiU DEL CaaTB

activitatS DiNaRS DivERSoS coNStRucciÓ D’oci

maig 2008

Sessió de presentació El CAATB i les obres per als nous col·legiats del Metro de Sabadell

El CAATB va organitzar el passat 26 de març una sessió per a nous col·legiats, en què es van explicar, entre d’altres temes, quins són els serveis que ofereix el CAATB, així com tot allò que cal saber per a l’inici de l’activitat professional. Una quinzena de joves van assistir en aquesta sessió per informar-se de tots els serveis que poden trobar al seu abast al Col·legi. Des de les pàgines de L’Informatiu, els volem donar a tots i totes la

■■■

benvinguda al Col·legi. El CAATB realitza periòdicament aquestes sessions de presentació i benvinguda per tal d’explicar tot el que els aparelladors i arquitectes tècnics poden trobar al Col·legi. La propera d’aquestes sessions es realitzarà el 28 de maig. Les persones interessades a assistir-hi poden trucar al telèfon 93 240 20 60, o bé informar-se presencialment o a través de www. apabcn.cat. ■

col·legiacions

aLtES coL·LEgiaLS DEL 15 DE maRÇ a 15 D’aBRiL

nom

Col·legiat/ada

Laura pastor costa

12.179

yolanda garcia garcia

12.180

annabel martín arce

12.181

magdalena alvarado Santoro

12.182

Jessica pacual puebla

12.183

David moldón garrido

12.184

Juan Ramon portillo parejo

12.185

ana Belén marzal martínez

12.186

carmen Ferreiro Loperena

12.187

Javier Hermida Rodríguez

12.188

albert valdivia Esteban

12.189

patricia Lladó Dueñas

12.190

ignasi grau aparicio

12.191

Jordi mas López

12.192

Flavio andres triviño paredes

12.193

miquel muñoz pons

12.194

isabel vicens Lalauze

12.195

maite marsal i Llacuna

12.196

marta miquel pujantell

12.197

Jessica torrente López

12.198

Joan ignasi gil Ferret

12.199

isabel Lozano ortiz

12.200

mercè anton alvarez

12.201

i302 noticiari_CAATB.indd 11

■ ■ ■ El CAATB, a través de la Delegació del Vallès Occidental, forma part de la Comissió de Seguiment de les obres del Metro del Vallès, un òrgan en què participen tant l’Administració com entitats i institucions de la comarca per vetllar pel bon funcionament i l’execució de les obres, que han de permetre perllongar el recorregut dels Ferrocarrils de la Generalitat i de la RENFE al seu pas per Sabadell. L’acte de constitució d’aquesta Comissió va tenir lloc el passat 26 de març i hi va participar el delegat territorial Jaume Casas en representació del CAATB.

necrològiques

Ens dol comunicar als nostres col·legiats la defunció dels nos· tres companys:

Objectius Aquesta comissió actuarà durant tot el temps que durin els treballs per tal d’assegurar que es compleixin el calendari establert, les mesures de seguretat, la neteja, la salubritat de la zona, així com l’impacte sobre la mobilitat dels veïns, vehicles i persones. A banda del CAATB, també estan representats en aquesta comissió l’Ajuntament de Sabadell i la Generalitat de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes, la Federació de Comerciants de Sabadell, la Federació d’Associacions de Veïns, la Cambra de Comerç i el Collegi d’Enginyers. ■

Pàrquing per als col·legiats a Barcelona

Carmen de la Calzada i Álvarez, col·legiada 2474, esdevingu· da el 17 de març de 2008, a l’edat de 63 anys. Joan Pérez i Bosch, col·legiat 5666, esdevinguda el 27 de març de 2008, a l’edat de 53 anys.

Hemeroteca on line de L’informatiu www.apabcn.cat/informatiu

El CAATB ofereix a tots els seus col·legiats un nou servei d’aparcament a Barcelona. A banda del Pàrquing David, els professionals també poden utilitzar les instal·lacions del Pàrquing Abart (Travessera de Gràcia, 53-65), que ofereix un emplaçament ampli i modern, i on es pot gaudir d’aparcament gratuït durant una hora pel fet de ser col·legiats i collegiades del CAATB. Més informació: Tel. 93 240 20 60 o a www.apabcn.cat ■

■■■

22/4/08 10:19:13


12 c L’informaTIU DEL CAATB

NOTICIARI CAATB

maig 2008

DINARS DIVERSOS CONSTRUCCIÓ

Mor Carmen de la Calzada L’arquitecta tècnica, interiorista i artista plàstica va morir el passat 17 de març ■■■ Carmen de la Calzada (Barcelona, 1944 - 2008), arquitecta tècnica, interiorista i artista plàstica va morir el passat 17 de març després d’una llarga malaltia. L’artista havia mantingut una relació continuada amb el CAATB des de les eleccions que van fer possible la primera junta democràtica de la institució, al final dels anys seixanta, i darrerament des que va guanyar, el 1999, el concurs d’idees pluridisciplinari per a la zona de vianants del carrer Bon Pastor de Barcelona.

Trajectòria professional Arquitecta tècnica de professió, la trajectòria vital i professional de la Calzada l’havien portat pels camins de la rehabilitació, l’interiorisme

i l’art. Va ser una artista que no va renunciar a incorporar a la creació plàstica conceptual la seva experiència en el camp de l’arquitectura tècnica. Va començar la seva trajectòria artística l’any 1976 presentant a Orihuela (Alacant) un “Homenatge a Miguel Hernández”. Paral·lelament, el pes de la seva professionalitat en el camp de l’arquitectura tècnica també es deixava sentir: el 1979 iniciava la rehabilitació de la planta principal de la Casa Thomas, un edifici de Domènech i Muntaner ubicat al carrer Mallorca de Barcelona i catalogat Patrimoni Històric i Artístic. Després va intervenir en la restauració del primer pis del Gran Teatre del Liceu i va començar una trajectòria

lana de Radio i Televisió, la Casa Sert, Germaine de Capucini, Cache Cache, Barcelonina de vins així com en nombroses masies catalanes, especialment a l’Empordà.

La col·laboració amb el CAATB

que la va impulsar a treballar en la rehabilitació d’espais i disseny d’interiors d’establiments comercials, habitatges i edificis singulars: les instal·lacions de la Corporació Cata-

Al llarg dels anys, Carmen de la Calzada va mantenir una intensa relació amb el CAATB, que la va portar a col· laborar en la realització de diverses instal·lacions i exposicions. A banda de l’Escultura de llum del carrer Bon Pastor, de la Calzada també va idear la instal·lació Interior – Exterior, que es va poder veure a la sala d’exposicions del CAATB l’any 1993. Va ser comissària l’any 1999 de l’exposició “Dis-seny” de la Primavera del Disseny del CAATB. ■

HEMPEL, SOLUCIONES E IDEAS PARA LA ARQUITECTURA

Porque estamos orientados a proyectos, planificando y anticipando las soluciones técnicas de pintado más adecuadas a sus necesidades. Con la máxima calidad, eficacia y garantía. Con el mejor asesoramiento profesional. Proyectos ejecutados: Torre Agbar. Barcelona • Torre de Telecomunicaciones Calatrava. Barcelona • Torre Foster. Barcelona • Parking Diagonal Mar. Barcelona • Cubos de la Memoria. Asturias • Edificio Levitt. Madrid • Auditorio de Tenerife. Canarias • Ciudad de la Justicia. Valencia • Fundació Miró. Barcelona • Hotel Sheraton. Bilbao • Bodegas Buil & Giné. Tarragona • Café Versalles. Barcelona • Universidad de Castilla - La Mancha. Toledo…y muchos más.

PINTURAS HEMPEL, S.A.U. Ctra. de Sentmenat, 108 • 08213 Polinyà (Barcelona) • Tel. 937 130 000 • Fax 937 130 368 • general@es.hempel.com • www.hempel.es

i302 noticiari_CAATB.indd 12

22/4/08 10:19:14


c 13

Vic torna a gaudir amb els maquinistes de l’obra ■■■ La ciutat de Vic va tornar a contemplar l’habilitat dels maquinistes de l’obra en la ja tradicional activitat que organitza la Delegació d’Osona dins dels actes del Mercat del Ram. Enguany, la Delegació va organitzar el 1r Concurs de Màquines Giratòries, on els operaris van haver de superar proves d’habilitat i precisió molt espectaculars per demostrar la seva destresa en la utilització de les màquines. Una vintena de maquinistes van prendre part en el concurs, repartits en dues categories de màquines de gran i petit format.

Proves d’habilitat En el concurs, a través de diferents proves es valorava la perícia i la rapidesa dels operaris. Així, van haver de superar proves amb les màquines com punxar olives, penjar fuets, collir monedes, apilar caixes de llumins o tallar patates. El guanyador en la categoria de màquines de gran format va ser Toni Gàmez, d’Excavacions Carrreras, mentre que Jordi Tuneu, d’Excavacions Tuneu, es va emportar el primer premi en la categoria de màquines de petit format. ■

www.apabcn.cat

NOTICIARI CAATB

L’informaTIU DEL CAATB

activitats DINARS CONSTRUCCIÓ CULTURALS

maig 2008

activitats

CULTURA I DIVERSOS

El jardí de Vulcano

■■■ El CAATB acull, del 15 de maig al 18 de juliol, l’exposició “Mitologia i ciutat. El jardí de Vulcano”, una instal· lació a sis mans que pretén provocar en l’espectador una reflexió sobre la preservació del medi ambient. La mostra, comissariada per Cris· tina Pallès, conté obres d’aquesta artista i de Carla Leonellli, i textos de Juan Carlos del Callejo. La foto va sortir girada per error en el darrer Informatiu. ■

La Barcelona Bohemia. Ruta per bars i tavernes modernistes

■ ■ ■ El CAATB ha organitzat, per al proper 7 de juny, un itinerari per alguns dels bars i tavernes moder· nistes de Barcelona per conèixer les històries que s’hi van viure al tombant del segle XX. Es parlarà dels artistes que s’hi aplegaven per compartir inquietuds i creativitat, i dels burgesos que buscaven emocions fortes lluny dels seus palauets. A més, també es podrà fer una copa en algun dels llocs més emblemàtics de la zona. La visita, que té un cost de 12 € per persona, és exclusiva per a col·legiats i acom· panyants. Més informació i inscripci· ons al 93 240 20 60. ■

Color Habana, a l’Espai d’Art

Fins al 17 de juny es pot veure a l’Espai d’Art de la primera planta del CAATB l’exposició Color Habana. La mostra recull la visió que té d’aquesta ciutat l’artista cubà Maikel Menéndez. ■ ■■■

i302 noticiari_CAATB.indd 13

22/4/08 10:19:20


14 c L’informaTiU DEL CaaTB

noTiCiari CaaTB

maig 2008

activitatS DiNaRS coNStRucciÓ DEL caatB

Jordi Hereu, proper convidat a Dinars Construcció L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, serà el protagonista de la propera edició de Dinars Construcció, el punt de trobada dels professionals del procés constructiu. Els assistents podran dinar plegats i després escoltar la ponència de l’alcalde de Barcelona. Hereu pronunciarà la ponència “Una nova etapa en la transformació de Barcelona”. L’activitat tindrà lloc el proper 20 de maig al restaurant La Font del Lleó (doctor Fleming, 10 · Barcelona).

■■■

Trajectòria Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 1965) és l’alcalde de Barcelona des del setembre de 2006, quan va prendre el relleu a Joan Clos.

activitats DEL coL·LEgi

maTinS ConSTrUCCiÓ

CTE. Balanç d’implantació CTE matins construcció és l’espai de trobada, intercanvi d’experiències i de debat entre els agents del sector de l’edificació que organitza el caatB. En aquest cas es farà balanç de la implantació del codi tècnic de l’edificació. Dia: Dimecres 4 de juny Ubicació: auDitoRi aXa (antic auditori Winterthur).av. Diagonal, 547. L’illa Diagonal de Barcelona Horari: de 9.00 a 13.30 h informaCiÓ: www.apabcn.cat

La niT DE La ConSTrUCCiÓ

La nit de la Construcció La Nit de la construcció, la gran trobada fes· tiva dels aparelladors i arquitectes tècnics i de tot el sector de la construcció, tindrà lloc el proper 3 de juliol, a la sala Barcelona 92 del palau Sant Jordi de Barcelona. informaCiÓ: telèfon: 93 240 20 60. www. apabcn.cat

i302 noticiari_CAATB.indd 14

Tot i la seva joventut, l’alcalde acumula una llarga experiència en el sector privat i, sobretot, en el públic, ja que ha exercit diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona els últims deu anys. Abans de començar la trajectòria al consistori barceloní, la seva activitat professional va estar relacionada amb diverses empreses del port de Barcelona. L’any 1999 va començar la seva carrera política en ser elegit regidor del districte de Les Corts. Des de llavors, ha tingut diversos càrrecs polítics a l’Ajuntament: president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, portaveu del govern municipal, regidor ponent de Mobilitat, i regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat i

EXPoSiCionS

El jardí de Vulcano El caatB acull l’exposició “mitologia i ciutat. El jardí de vulcano”, una instal·lació a sis mans que pretén provocar en l’espectador una refle· xió sobre la preservació del medi ambient. La mostra, comissariada per cristina pallès, conté obres d’aquesta artista i de carla Leonellli, i tex· tos de Juan carlos del callejo. Dates: fins al 18 de juliol Lloc: Sala d’exposicions del caatB, planta baixa c. Bon pastor, 5 de Barcelona. informaCiÓ: cultura@apabcn.cat

Color Habana, a l’Espai d’art Fins al 17 de juny es pot veure a l’Espai d’art de la primera planta del caatB l’exposició color Habana. La mostra recull la visió que té d’aques· ta ciutat l’artista cubà maikel menéndez. informaCiÓ: cultura@apabcn.cat

ViSiTES CULTUraLS

La Barcelona Bohemia. ruta per bars i tavernes modernistes El caatB ha organitzat, per al proper 7 de juny, un itinerari per alguns dels bars i tavernes modernistes de Barcelona per conèixer les històries que s’hi van viure al tombant del segle XX. Es parlarà dels artistes que s’hi aplegaven per compartir inquietuds i creativitat, i dels bur· gesos que buscaven emocions fortes lluny dels seus palauets. a més, també es podrà fer una copa en algun dels llocs més emblemàtics de la zona. La visita, que té un cost de 12 € per persona, és exclusiva per a col·legiats i acom· panyants. més informació i inscripcions al 93 240 20 60.

Cooperació. Les inscripcions per a aquesta activitat, que té un cost de 30 €, es poden fer per telèfon al 93 240 20 60 o bé des de www.apabcn.cat/dinars abans del 15 de maig. Aquesta edició de Dinars Construcció té el suport de les empreses Applus, Gupo Select, Sahter i Teyco, així com de Texsa i Weber Cemarksa com a patrocinadors preferents del CAATB. ■

www.apabcn.cat

ConVoCaTÒriES

assemblea General Extraordinària de col·legiats i col·legiades La Llei autonòmica 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i de col·legis professionals, vigent des del 9 de setembre de 2006, estableix que els col·legis professionals de catalunya han d’adaptar els seus Estatuts a aquesta llei, en el termini màxim de 2 anys des de la seva entrada en vigor. per aquest motiu, la Junta de govern del caatB va prendre l’acord de convocar assem· blea general Extraordinària de col·legiats i col· legiades per a l’aprovació, si escau, de la modi· ficació dels Estatuts del col·legi, d’acord amb allò establert en la normativa legal i col·legial vigent. Dia: dimarts 10 de juny de 2008 Hora: a les 18.30 hores, en primera convoca· tòria, i a les 19 hores, en segona convocatòria Lloc: sala d’actes del caatB (Bon pastor, 5. Barcelona) orDrE DEL Dia

1. proposta d’aprovació de la modificació dels Estatuts del caatB 2. torn obert de paraules amb 2 setmanes d’antelació a la data previs· ta per a la celebració de l’assemblea general Extraordinària, els col·legiats tindran a la seva disposició en el web del col·legi la proposta de modificació dels Estatuts, que se sotmetrà a decisió de l’assemblea.

assemblea territorial de mutualistes de PrEmaaT La Demarcació territorial de Barcelona de pREmaat convoca l’assemblea territorial de mutualistes Data: 12 de juny de 2008 Hora: a les 18:30 hores en primera convoca· tòria i a les 19 hores en segona convocatòria Lloc: sala d’actes del caatB Els mutualistes rebran properament la cor· repsonent convocatòria amb l’ordre del dia de la reunió

Hemeroteca on line de L’informatiu L’Informatiu és la publicació de periodicitat quinzenal que recull els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat/ informatiu

22/4/08 10:19:26


i302 noticiari_CAATB.indd 15

22/4/08 10:19:29


16 c

El Sector:

s

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

maig 2008

construmat’07

DINARS CONSTRUCCIÓ

La relació de l’estructura amb l’arquitectura El consultor d’estructures Robert Brufau va explicar en la 19a edició de Dinars Construcció la implicació de l’estructura en l’arquitectura

ROBERT BRUFAU VA RECORDAR A DINARS CONSTRUCCIÓ QUE UNA QUARTA PART DEL COST DE L’EDIFICI CORRESPON A L’ESTRUCTURA ■■■ Robert Brufau, doctor arquitecte i consultor d’estructures, va exposar l’1 d’abril, en la 19a edició de Dinars Construcció la ponència La implicació de l’estructura en l’arquitectura, en la que va parlar de la figura del consultor d’estructures, de la relació que estableixen els professionals que les calculen amb els arquitectes i de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), de la qual és actualment vicepresident. La cita, organitzada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), es va celebrar al restaurant La Font del Lleó. Brufau va començar explicant que la figura del consultor d’estructures és excepcional a l’Estat, respecte d’altres països europeus. Fora de l’Estat, els projectistes d’estructures

i302 noticiari_SECTOR.indd 16

tenen normes, honoraris i responsabilitats, mentre que aquí, fins a la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), el projectista d’estructures no era responsable de res. El consultor d’estructures va reivindicar aquesta nominació, en

contra de la de calculista. En aquest sentit, va explicar que els consultors d’estructures han de ser dissenyadors, i han de participar en el projecte des de l’estructura. “No ens pot arribar un projecte amb una estructura mal posada perquè li calculem”, va

Equips pluridisciplinaris ■■■ Robert Brufau va explicar a Dinars Construcció que, en el sector de l’arquitectura, es va cap als grans equips pluridisciplinaris. I el consultor d’estructures en forma part. Però no solament des de l’estudi, sinó també a l’obra. “Els experts en estructures reclamem estar presents a l’obra”

va afirmar. “La persona que ha imaginat l’estructura, hi ha de ser present, quan s’executi”, va seguir. D’aquesta manera, va explicar que s’aconsegueix, entre altres coses, disminuir el risc i la mala construcció, “que val una fortuna”. ■

afirmar, i que per això lluita l’ACE, que defensa els legítims interessos dels professionals associats davant de l’Administració, davant del sector de la construcció i davant de la societat. L’Associació també vetlla perquè l’ús de la lliure competència s’exerceixi a partir d’uns mínims de qualitat i de rigor que honorin i prestigiïn en tot moment la professió. Sobre el càlcul d’estructures, Brufau va explicar que aquest es fa cada vegada més complex. “El disseny estructural ha evolucionat moltíssim”, va afirmar. Per això, cal que els calculistes s’especialitzin. “Els metges ja fa més d’un segle que ho van endevinar”, va seguir. Per a ell, és millor ser bo en alguna cosa que “normalet” en tot. “Estic molt content de la meva feina. Crec que he

22/4/08 13:07:51


c 17 notícies del sector

L’informaTIU DEL CAATB

construmat’07 DINARS CONSTRUCCIÓ

maig 2008

Consultors d’estructures: inventar una professió

La 19a edició de Dinars Construcció es va celebrar al Restaurant la Font del Lleó, amb una participació de prop de 200 persones

projectat més que molts arquitectes, des de la meva especialització”, va afirmar. En aquest sentit, creu que les escoles universitàries haurien de fomentar l’especialització.

Alguns dels projectes de Brufau i Associats

Estructures i arquitectura Brufau també creu que cal millorar la relació de l’estructura amb l’arquitectura a l’Estat, i arribar al nivell de ciutats com Londres. “A Londres, hi ha una convivència perfecta entre arquitectura i enginyeria”, va explicar. I tot seguit va fer referència a les diferents relacions entre estructura i arquitectura, que ve a ser el mateix que dir entre consultors d’estructures i arquitectes. Va començar explicant que “hi ha estructures que són l’arquitectura”, i el cas més evident és la Torre Eiffel, una plataforma plantada enmig de París per demostrar què es pot fer amb acer. Però també ho seria l’M de Mc Donald’s. També hi ha, segons Brufau, els arquitectes “que defineixen l’arquitectura a partir de l’estructura”, com seria el cas de Calatrava. Després vindria una arquitectura caracteritzada per l’estructura, “que li dóna caràcter”. És el cas de Gaudí. Segons Brufau, també hi ha els arquitectes que porten els plànols al consultor d’estructures i li demanen que li calculi l‘estructura. Finalment, hi ha “gent que sap projectar estructures netes”, cosa que ell admira molt. Li agraden les estructures que passen desapercebudes. “Saber neutralitzar l’estructura no és gens fàcil”, va afirmar. Aquesta edició de Dinars Construcció va ser patrocinada per Applus Grupo Select, Sather Construccions i Teyco, i també va comptar amb la col·laboració dels patrocinadors preferents del CAATB, Texsa i Weber. La propera edició de Dinars construcció, que està prevista per al 20 de maig, tindrà com a convidat l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. ■

i302 noticiari_SECTOR.indd 17

■■■ Robert Brufau va explicar en la 19 edició de Dinars Construcció els diferents tipus de relació entre l’arquitectura i l’estructura. Sobre un d’ells, va mostrar-se especialment disconforme: l’estructura amagada en l’arquitectura. A Brufau, això no li sembla bé. “Pilars dins els armaris”, va dir, per explicar de què parlava. Qui fa aquest tipus d’estructures, és per a Brufau “un simple calculista”, justament allò que vol deixar enrere l’Associació de Consultors d’Estrucutures (ACE), de la qual n’és vicepresident i abans president, i que va cofundar. L’ACE (ww.consultorsestructures.org/) –Brufau va explicar-ho- ha creat una professió que fins fa una trentena d’anys no existia. “La figura del constructor d’estructures ens l’hem inventat nosaltres”, va afirmar. I va explicar que fins aleshores hi havia calculistes d’estructures, però no hi havia gent que integrés l’estructura i l’arquitectura.

Participació Brufau va explicar que l’ACE acull els professionals de la consulta, el disseny, el càlcul i la direcció d’obres d’estructura, ja siguin de formigó armat, d’acer, de fusta o de fàbrica en general. Com a organització professional, agrupa tot tipus d’empreses legalment constituïdes, societats anònimes, limitades, civils professionals, etcètera, així com també aquelles persones que exerceixen la professió com a professionals liberals. Brufau va explicar que l’ACE, ja des de la seva fundació, ha fomentat i ha procurat la participació i afiliació de tot el conjunt dels professionals que es dediquen a les estructures amb independència de la seva formació acadèmica. “Ens va unir que tots fem el mateix”, va explicar. Així es nodreix, indistintament, d’arquitectes tècnics, d’arquitectes, d’enginyers de camins, d’enginyers industrials, d’enginyers de monts i d’enginyers tècnics. Entre els seus socis, promou l’intercanvi d’experiències, així com la participació, per tal de capitalitzar el seu bagatge i promoure’l en el sector. ■

LA CONSULTORIA DE ROBERT BRUFAU I ASSOCIATS HA INTERVINGUT EN LA CONSTRUCCIÓ

www.apabcn.cat

DE MÉS DE 4.000 EDIFICIS

22/4/08 13:07:54


18 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

maig 2008

construmat’07 breus

Els constructors volen un Augmenta la licitació registre d’empreses segures d’obra pública

■■■ El Gremi de Constructors d’Obres

de Barcelona i Comarques i la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya volen impulsar la creació d’un registre on figurin les empreses de construcció que compleixen les normes de seguretat i riscos labo-

i302 noticiari_SECTOR.indd 18

rals. Segons el president del Gremi, Néstor Turró, la implantació d’un registre d’empreses de construcció segures servirà perquè les empreses que treballen bé tinguin una carta de garantia que acrediti que compleixen les normes de seguretat. ■

■■■ Segons la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, en els dos primers mesos de 2008 la licitació d’obra pública a Catalunya ha estat de 1.401 milions d’euros (M€), el que representa un increment, en termes nominals, del 22’3%. La Generalitat, amb 594’2 M€, experimenta

el major increment, un 50’7%. L’Administració Central va licitar obres aquests dos mesos per un import de 498’3 M€, el que representa un increment del 20%. Finalment, les corporacions locals van licitar 308’5 M€ el que implica una disminució del -8’2%. ■

22/4/08 13:07:59


r a r p m o c r e P r o l l i m l e e un cotx t a i g e l · l o c r és se

COLECTIVOS

· Descomptes exclusius en la compra del teu vehicle nou, km 0 i ocasió de totes les marques. · Finançament personalitzat amb un tipus d’interès preferent del 6,65% TIN. · Regal d’un cap de setmana per a 2 persones en un exclusiu hotel rural. · I sempre amb la Garantia de Canvi de QUADIS: Si no quedes satisfet amb el teu vehicle, te’l canviem abans de 30 dies i 1.000 km. · A més gaudeix d’un descompte del 15% en lloguer de vehicles. Si estàs pensant en comprar un cotxe, el millor es pertànyer al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, la teva millor opció és Quadis Colectivos. AUDI A3 2.0 TDI AMBITION 3P 140CV* Preu Quadis Colectivos: 23.750€ Quota: 220€/mes. Entrada: 5.000€ SEMINOU. 14.000 km. Abril 2007

SSANGYONG KYRON 270 XDI LIMITED AUTO 5P 165CV* Preu Quadis Colectivos: 32.900€ Quota: 292€/mes. Entrada: 8.000€ SEMINOU. 1.000 km. Desembre 2007

FIAT LINEA 1.3 MULTIJET EMOTION 4P 90CV* Preu Quadis Colectivos: 14.850€ Quota: 151€/mes. Entrada: 2.000€ km 0 Febrer 2008

VOLKSWAGEN POLO EDITION 1.4 80CV 3P** Preu Quadis Colectivos: 11.550€ Quota: 112€/mes. Entrada: 2.000€ SEMINOU. Setembre 2007

* Amb pintura metal·litzada i canvi de nom inclòs. 120 quotes, TIN 6,65%. Imatges orientatives. ** Amb paquet Clim&Sound, pintura metal·litzada i canvi de nom inclòs. 120 quotes, TIN 6,65%. Imatges orientatives.

Només trucant al 902 42 42 41 o enviant sol·licituts a colectivos@quadis.es

COLECTIVOS QUADIS. EL MÉS GRAN DISTRIBUÏDOR DE VEHICLES D’ESPANYA.

i302 noticiari_SECTOR.indd 19

22/4/08 13:08:00


20 c l’informatiU del caatB

notícies del sector

maig 2008

rEHaBiLitaciÓ construmat’07 i Patrimoni

Arquitectura tradicional trobada de professors d’arquitectura tècnica* de les universitats italianes Xavier casanovas informatiu@apabcn.cat El passat 14 de març, la Facultat d’Enginyeria de la Universitat italiana de l’Aquila va organitzar un homenatge al recentment traspassat professor Luigi Zordan, com a reconeixement al seu compromís en la recerca universitària en el camp de la rehabilitació. La personalitat de Luigi Zordan va congregar més de 200 alumnes de l’Aquila i a uns 50 professors d’Arquitectura Tècnica* de diverses universitats italianes. En el marc incomparable del campus de l’Aquila, situat al cim d’una muntanya propera a la ciutat i tot envoltat de muntanyes nevades, i després de la presentació dels presidents de la regió d’Abruzzo i de la província de l’Aquila, i de l’Alcalde, els més destacats professors universitaris italians en el camp de la rehabilitació van fer una presentació de les importants tasques de recerca recents i en curs, en les quals el professor Zordan va participar de forma activa, així com de la intensa labor didàctica universitària. Una bona part de la jornada es va dedicar a la presentació dels resul-

■■■

un momEnt DE L’animaDa tauLa roDona DE PrEsEntaciÓ DELs DiFErEnts trEBaLLs QuE FormEn Part DE La rEcErca “arcHittEtura Di BasE”

tats d’un gran projecte de recerca dut a terme durant els darrers quatre anys entre les universitats de Bari, Bolonya, Cagliari, Ferrara, l’Aquila i Palerm i es va presentar la publicació resultant: Architettura di Base. La recerca ha estat adreçada a l’estudi de l’arquitectura tradicional de les diferents àrees geogràfiques i

PLanta gEnEraL i sEcciÓ LongituDinaL DEL nucLi DE castELLo Di sErraVaLLE

i302 noticiari_SECTOR.indd 20

ofereix com a resultat un vast coneixement d’aquest patrimoni a través de les diferents formes tipològiques i constructives de l’arquitectura rural i dels centres històrics d’una bona part del territori italià. L’anàlisi d’aquesta informació inicial, ha permès establir criteris i procediments ajustats als diferents contexts i arti-

culats de forma que siguin útils per a la seva aplicació en els projectes de rehabilitació d’aquest patrimoni. Els documents resultants mostren diverses opcions tecnològiques i prestacionals que es relacionen amb la diversitat tipològica de l’arquitectura tradicional i amb les característiques pròpies conseqüència de la

FitXa D’aiXEcamEnt i anàLisi DELs sistEmEs constructius DE sicíLia

22/4/08 13:08:03


c 21 notícies del sector

l’informatiU del caatB

construmat’07 rEHaBiLitaciÓ i Patrimoni

maig 2008

seva evolució, modificació o transformació.

Manuali de recupero

maPa DE LEsions D’un EDiFici DE PaLErm

La qualitat dels resultats es fa palesa en la publicació comentada en què es recull una petita mostra de les tasques desenvolupades. Resulta impressionant el rigor amb què s’ha fet la presa de dades documentant, amb aixecaments gràfics de gran qualitat i detall, un bon nombre d’edificis significatius de cada indret, i recollint tant els aspectes tipològics com els sistemes constructius més significatius per al coneixement i divulgació entre els professionals que han de treballar en la seva rehabilitació. En aquest sentit es tracta d’una pràctica molt estesa a Itàlia com són els Manuali de recupero o guies detallades per al coneixement dels sistemes constructius que trobem en els edificis a rehabilitar. Poc, molt poc, s’ha fet fins ara a l’Estat espanyol en aquest sentit i segurament la collaboració amb universitats italianes anirà despertant la inquietud tant dels professors universitaris com de les administracions per posar-nos al dia en una tasca tan necessària i útil per poder assolir unes bones rehabilitacions. Des de l’escala urbana, amb les seves característiques originàries i la seva evolució, fins al detall del material més elemental com poden ser un maó o una tova, tot té el seu lloc en aquesta recerca enciclopèdica sobre l’arquitectura tradicional. En un pas més enllà també resulten sorprenents els estudis de les diferents tipologies pel que fa a la seva adaptabilitat als nous usos i exigències actuals, o les propostes de solucions tècniques davant dels problemes de sisme o de degradació dels diferents sistemes constructius dels edificis. El director de RehabiMed i professor de l’Escola de l’Edificació de Barcelona (UPC), Xavier Casanovas va ser convidat a la jornada, tant per la seva relació amb les tasques de recerca que es duen a terme en algunes universitats italianes, com per presentar els treballs desenvolupats pel projecte RehabiMed en l’àmbit de la rehabilitació de l’arquitectura tradicional mediterrània. ■ * Arquitectura tècnica és una àrea de coneixement present a les carreres d’arquitectura i d’enginyeria civil o d’edificació italianes en què es treballen els temes de tècniques de construcció, patologia, rehabilitació i altres aspectes tècnics de l’arquitectura.

www.rehabimed.net aiXEcamEnt i EstuDi DEL coLor D’un DELs carrErs PrinciPaLs DE mòDEna

i302 noticiari_SECTOR.indd 21

22/4/08 13:08:06


22 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

maig 2008

ARQUITECTURA construmat’07 I DISSENY

■ ■ ■ Francisco Juan Barba Corsini (Tarragona, 1916; Barcelona 2008), considerat un dels arquitectes que més ha influït l’evolució de l’arquitectura residencial catalana des de la segona meitat del segle XX, va morir el 9 de març, després d’una llarga malaltia. Barba Corsini era integrant d’una generació d’arquitectes que va superar els estrictes postulats de l’arquitectura neoclàssica posterior a la guerra, i, seguint les tendències europees més innovadores, va introduir nous plantejaments en la seva arquitectura, especialment en l’habitatge col·lectiu. La seva arquitectura es va interessar per les solucions constructives a favor d’una major modernitat i benestar de l’habitatge, amb solucions a les plantes baixes, baranes de terrasses i balcons, l’ús de determinats materials com els maons o l’aplicació del color. D’entre les seves obres més cone-

i302 noticiari_SECTOR.indd 22

Foto: Jordi Pareto

Mor l’arquitecte Barba Corsini gudes destaquen edificacions residencials, apartaments i habitatges unifamiliars, especialment a Barcelona, com ara l’edifici d’habitatges del carrer Tavern (1952-1954), l’edifici d’apartaments del carrer Muntaner (1957-1958), els cèlebres apartaments, avui ja desapareguts, a les Golfes de La Pedrera (1953-1955), l’edifici d’habitatges al carrer Balmes (1955), l’edifici d’habitatges al carrer Escoles Pies (1960-01), l’edifici Mitre del mateix carrer (1960), el conjunt d’apartaments de Binibeca, aquest darrer a Menorca (1966), o la reforma de l’edifici de La Equitativa a Barcelona (1951-1956), entre d’altres. Paral· lelament a la seva arquitectura, va destacar pel seu disseny de peces de mobiliari per a la Casa Milà, com ara la cadira o el banc Pedrera. n Cadaqués. Mobiliari per a la Pedrera. Edifici Mitre a Barcelona.

22/4/08 13:08:10


215x297 Corporativo_faxada.ai 3/4/08 16:57:24

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

i302 noticiari_SECTOR.indd 23

22/4/08 13:08:15


24 c L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

maig 2008

construmat’07 DIVERSOS I AGENDA

El pare de l’Agenda 21 concep la Terra com un sistema urbà ■■■ L’estratega urbà i pare de l’Agen-

de la qual va ser el primer secretari general entre els anys 1990 i 2000, i té una vasta experiència en la qüestió climàtica en l’àmbit local. L’expert, que ha triat Barcelona com una de les ciutats de referència per al seu proper llibre: Benvinguts a la revolució urbana, va ser presentat per la cinquena tinenta d’alcalde i presidenta de l’Agència d’Energia de Barcelona, Imma Mayol. n

da 21, Jeb Brugmann, va oferir la conferència Ciutats i canvi climàtic: Benvinguts a la revolució urbana, que va tenir lloc el 2 d’abril al Pati Manning de Barcelona, en el marc de Repensar l’Energia, que organitza l’Agència d’Energia de Barcelona. Brugmann va exposar la necessitat de concebre el sistema climàtic de la Terra com un sistema urbà, i va argumentar que, per restablir el balanç de carboni, és necessari redissenyar els sistemes de gestió de la mobilitat urbana, l’energia, els aliments i els recursos, a més de la manera com interaccionen aquests sistemes de ciutat a ciutat i arreu del món. Jeb Brugmann és expert en ciutats i desenvolupament sostenible i un dels iniciadors del moviment mundial de l’Agenda 21 Local. Va fundar la xarxa de ciutats ICLEI – Governs Locals per la sostenibilitat,

activitats DEL SECTOR

fires i congressos

Ecobuilding a Saragossa Del 24 al 26 de setembre tindrà lloc Ecobuilding, la Fira i Conferència Internacional d’Arquitectura Bioclimàtica, Construcció Sostenible i Eficiència Energètica a l’Edificació. Data: Del 24 al 26 de setembre de 2008. Lloc: Pavelló 1 de la Fira de Saragossa. Informació: www.feriazaragoza.es INTRODUCCIÓ

les candidatures finalistes, les oma acreditatiu.

mis Accés als tres millors projecn:

0 euros. euros. euros.

n por majoria de vots i podran pel jurat. La decisió del jurat Fundació Salas, en funció projectes presentats i un cop del jurat, podrà determinar la o atorgar premis ex-aequo.

es farà públic en el transcurs à lloc el 2 de desembre de Dia Internacional de la DiscaONCE de Barcelona (Gran Via es, 400).

ts seran difosos pels diferents a Fundació Salas.

ses aquesta convocatòria implica lena i total acceptació de les

La Fundació Salas convoca la quarta edició dels Premis Accés per a reconèixer aquells projectes d’investigació i aplicació de solucions d’accessibilitat en l’àmbit de l’habitatge, ja sigui mitjançant solucions d’arquitectura, d’enginyeria, de disseny industrial, d’ergonomia, de tecnologia, etc., que afavoreixin les condicions d’autonomia i vida independent de les persones amb discapacitat aportant-los una millor qualitat de vida.

Energia eficient i sostenible

Entre el 24 i el 26 de setembre, la Fira de Saragossa acollirà l a Fira Internacional de l’Energia Eficient i Sostenible. Aquest acte S’enténen quecentre hi ha discapacitat quan per el resultat es converteix d’interès a prode la relació entre una persona amb unes fessionalsdeterminades i empreses que treballen característiques físiques, per a la psicològiques i/o mentals, condicions de de sosteniblitat i l’eficiència enles els camps l’entorn en el qual aquesta es mou i l’actitud l’energia, l’edificació i lapersona gestiól’afronta, de residus. amb la qual aquesta limita el normal d’algunes activitats Data: Deldesenvolupament 24 al 26 de setembre. de la seva vida quotidiana. Lloc: Fira de Saragossa. Des d’aquest marc, aquests premis han de Informació : www.feriazaragoza.es pressuposar afavorir les condicions d’autonomia, privacitat, sociabilitat i oci de les persones discapacitades a través d’habitatges accessibles i flexibles on es conjugui d’una forma coherent el disseny per a tots i el disseny personalitzat. Alhora, els projectes que es presentin hauran de considerar les diferents modalitats d’unitats de convivència que coexisteixen a l’actualitat. Els premis van dirigits a totes les persones físiques o jurídiques que hagin fet o tinguin en curs un projecte de millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

i302 noticiari_SECTOR.indd 24

www.apabcn.cat

Materials per a instal·lacions Del 14 al 17 de maig tindrà lloc InstalMat, el Saló Integral de Materials per a Instal·lacions. Aquest saló reunirà tots els sectors: electricitat, aigua, climatització, gas, energies renovables i telecomunicacions. Data: Del 14 al 17 de maig de 2008. Lloc: Recinte Gran Via, Fira de Barcelona. Informació: www.instalmat.es

Seguretat contra incendis Tecnifuego-Aespi organitza el congrés internacional de seguretat contra incendis SCI2009. El programa reunirà els darrers avenços tecnològics de protecció activa i passiva, a més del temes d’actualitat: legislació, normativa, medi ambient, etc. El comitè científic seleccionarà les ponències de les diferents àrees de la protecció contra incendis que informin de les novetats. Dates: del 10 al 12 de juny de 2009 Informació: Tecnifuego-Aespi. Telèfons: 91 436 14 19/696 12 68 92 gabinete.prensa@tecnifuego-aespi.org www.tecnifuego-aespi.org

EXPOSICIONS

Habitatge i espais La sala d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull, del 8 de maig al 28 de juny, l’exposició Cuinar, menjar, viure, centrada en les diverses tipologies d’habitatges i la relació entre els diferents espais que en formen part, especialment entre menjador, cuina i safareig.

Data: Del 8 de maig al 28 de juny Lloc: Sala d’exposicions del COAC Informació: www.coac.net

PREMIS

obres arquitectòniques realitzades amb aquest material. Data límit de presentació de la documentació: Fins al 30 de juny de 2008. Informació: www.normabloc.org

Premis Accés Habitatge 08 Biennal d’arquitectura La Fundació Salas convoca la quarta edició de les comarques dels Premis Accés Habitatge, oberta a aque- de l’Anoia, Bages, lles persones físiques o jurídiques que hagin fet o tinguin en curs un projecte sobre solu- Berguedà i Osona cions d’accessibilitat en habitatges d’obra nova o de rehabilitació. Data límit de presentació de propostes: 10 de setembre de 2008. Informació: www.fundaciosalas.org

4ª EDICIÓ PREMIS ACCÉS HABITATGE 2008 a les millors solucions d’accessibilitat en l’àmbit de l’habitatge

BASES DE PARTICIPACIÓ

Premi d’Arquitectura amb blocs de formigó Normabloc, l’Associació de Fabricants de Blocs i Maçoneria de formigó, convoca el “Primer Premi d’Arquitectura amb Blocs de Formigó 2008”, dirigit a recollir les millors

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza la 5a Biennal d’Arquitectura de les comarques de l’Anoia, Bages, Berguedà i Osona. Poden optar als premis les obres finalitzades en tre l’1 de gener de 2006 i el 31 de desembre de 2007 en l’àmbit territorial de la convocatòria. Més informació a: www.arquitectesbagesbergueda.com

jornades

Energies renovables El Col·legi d’Enginyers Industrials de Girona i Enginyers sense Fronteres organitzen les I Jornades d’Energies Renovables. Les jornades fomentaran el coneixement i la difusió de les energies renovables i les seves aplicacions tant en el camp tecnològic com en el de la tecnologia aplicada a la cooperació. Dates de les jornades i l’exposició: 5 al 16 de maig Informació: girona@esf-cat.org

Per a més informació

22/4/08 13:08:20


coronament de piscina

fàcil col·locació

acabats perfectes

gran resistència

qualitat i elegància

SAS posa a la seva disposició una extensa gamma d’elements decoratius - de gran resistència i fàcils de col·locar - pels seus murs i tanques de jardí, piscines, jardineres, balustrades …

COMPROMÍS DE QUALITAT Si desitja rebre un catàleg gratuït enviï aquest cupó a :

i302 noticiari_SECTOR.indd 25

Nom Adreça C.P.

Població

ica08-pis

Prefabricats de Formigó, SA Pg. Torras i Bages 106 - 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

22/4/08 13:08:22


26 c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

notícies del sector

construmat’07 entrevista

ENTREVISTA

Francisco Javier Llovera

Director de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB)

“Bolonya és un canvi dràstic per a professors i per a alumnes” LA REFORMA DE BOLONYA

“El Govern volia escometre la reforma de Bolonya i va començar per dalt. Però el més raonable hagués estat començar amb els graus i després amb els màsters”

■■

ENGINYER D’EDIFICACIÓ

“La nova denominació d’enginyer d’edificació aportarà la correspondència amb la resta de països europeus, entre d’altres coses”

■■

Jordi Marlet informatiu@apabcn.cat

(màster) que s’imparteix d’acord amb els criteris que marca Bolonya.

Francisco Javier Llovera, aparellador, sociòleg i doctor en Dret, catedràtic d’universitat d’Organització d’empreses, ha seguit de molt a prop la reforma de Bolonya dels estudis universitaris: és director de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 2002 i és vicepresident de la Conferència de Directors de Centres Universitaris d’Espanya que imparteixen Arquitectura Tècnica. La seva escola començarà a impartir els estudis de grau d’enginyer d’edificació el curs acadèmic 2009-2010. De totes maneres, la reforma ja s’hi ha començat a aplicar aquest any, amb un postgrau

Les universitats, des del 29 de desembre del 2007, ja poden desenvolupar les titulacions que habilitin per a l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic. Com està el pla d’estudis de l’ETSEB?

■■■

i302 noticiari_SECTOR.indd 26

“El contingut del nostre pla d’estudis és el que recull el BOE del 29 de desembre de 2007. Hi ha 180 crèdits troncals i s’han de complementar amb 60 crèdits més, articulats per cada universitat, en funció de les prioritats de cadascuna. L’objectiu dels crèdits comuns és facilitar la mobilitat dels estudiants. Paral·lelament, a la universitat escollirem matèries, reforçant-ne algunes que no són en la troncalitat de tot l’Estat i que entenem que han d’aparèixer.

ARQUITECTE TÈCNIC

“L’exercici professional acreditat de l’arquitecte tècnic serà considerat als efectes de reconeixement de la titulació d’enginyer d’edificació”

■■

Això ara està en fase d’elaboració per part de la Comissió de Pla d’Estudis de l’Escola. Previsiblement, [la proposta de crèdits] s’aprovarà aviat, amb l’objectiu que la ratifiqui la Junta de l’Escola, després el Consell de Govern de la Universitat, i finalment la Generalitat”.

Quan començaran a impartir la nova titulació d’enginyer d’edificació? El màxim que marca la reforma de Bolonya és el curs 2010-2011. “Començarem el curs 2009-2010. Això és ferm. Abans que les enginyeries, que segueixen igual.”

Què caracteritzarà el Pla d’estudis d’enginyer d’edificació de l’EPSEB? “Es reforçaran els àmbits de direcció d’obra, de gestió, d’interiorisme

i de coordinació de seguretat. Volem potenciar-los donant un diploma paral·lel que digui que s’han especialitzat en interiorisme, en seguretat, en gestió, etcètera, juntament amb el títol d’enginyer d’edificació.”

Hi va haver coincidències amb les altres escoles universitàries sobre la denominació del futur arquitecte tècnic, enginyer d’edificació? “Hi havia punts de vista enfrontats. Vam arribar a un acord, amb un consens entre escoles i el Consejo [General de la Arquitectura Técnica de España] i els col·legis professionals. I després, entre arquitectura i arquitectura tècnica, per estar tots tranquils.”

Vostè ha estat partidari de l’enginyeria? “Sí, des del principi.”

Què creu que aportarà la nova denominació? “La correspondència amb la resta de països europeus, entre d’altres coses. Ara, existeix l’enginyer d’edificació o en construcció francès, italià, etcètera. Aquí, amb l’arquitecte tècnic, no hi havia la correspondència que hi haurà ara.”

Les atribucions dels nous professionals seran les mateixes que les

22/4/08 13:08:23


c 27 notícies del sector

construmat’07 entrevista

d’edificació? “Sí, la tenim acordada amb la Comissió ‘ad hoc’ de la Conferència de Directors de Centres Universitaris d’Espanya que imparteixen la titulació oficial d’Arquitectura Tècnica, del passat 18 de febrer. La Conferència de Directors va nomenar una comissió, que jo presideixo, formada pel director [de l’Escola d’Arquitectura Tècnica] de Sevilla, el de Granada, el de Saragossa, i el de l’Escola privada de la Universitat Europea de Madrid, i dos membres del Consejo General [de la Arquitectura Técnica de España]. Aquesta comissió vam arribar a uns acords que sotmetrem a la Conferència de Directors. Però, havent-hi un consens de totes les escoles, no crec que hi hagi cap problema. Les cinc escoles vam ser designades per fer l’estudi per les trenta i escaig que som a Espanya.”

Quines són les conclusions de l’estudi sobre la passarel·la?

dels arquitectes tècnics? “En aquest moment, les mateixes. Però el Govern ha anunciat una llei d’atribucions general, per a totes les professions, en la qual s’hauran de recollir els coneixements adquirits [de l’enginyer d’edificació], que evidentment, jo crec que són més que els que s’atorguen a les atribucions actuals [de l’arquitecte tècnic]. Tot i que no crec que puguin redefinir les atribucions amb facilitat, així en genèric, perquè és molt complicat. Quan es faci, es veurà que l’arquitecte tècnic té més competències que atribucions i, consegüentment, la situació de l‘enginyer s’eleva.”

cursos en aquest sentit i els professors s’hi han anat incorporant, i jo crec que ja estan en condicions. És un canvi dràstic per a professors i per a alumnes. L’alumne avui no està acostumat a tenir més coneixements dels que se li imparteixen a classe. Amb el nou sistema, ell haurà de treballar.”

S’ha pensat ja la passarel·la entre arquitectura tècnica i enginyer

“Primer, que l’exercici professional acreditat de l’arquitecte tècnic serà considerat als efectes de reconeixement de la titulació d’enginyer. És a dir, a qui ha estat exercint d’aparellador o arquitecte tècnic, se li reconeixerà aquesta fase en la formació en què podria tenir carències. “Les vies ja específiques de reconeixement seran haver cursat un màster oficial i haver cursat un segon cicle universitari. A qui n’hagi cursat algun dels dos, se li reconeixerà automàticament el títol d’enginyer d’edificació. Altres vies de reconeixement són la formació adquirida en el primer i segon cicle universitari i la formació de postgrau sota tutela universitària. En aquest darrer cas, s’hauran de cursar 30 crèdits ECTS [crèdits de Bolonya] en els àmbits de Gestió

Màsters “tradicionals”. Formació amb èxit

Bolonya significa classes més actives. El professorat de l’EPSEB està preparat? “Sí. Tenim un bon professorat, a l’Escola. Hem fet cursos exposant el que representen els canvis. L’ICE (Institut de Ciències de l’Educació) de la Universitat [UPC] ha vingut a impartir

i302 noticiari_SECTOR.indd 27

maig 2008

econòmica, Ampliació d’estructures i geotècnia, Gestió integrada de la qualitat, Seguretat i medi ambient, Sostenibilitat i eficàcia energètica, i Peritatges i taxacions, cadascuna amb sis crèdits. Es poden convalidar alguns crèdits amb l’experiència.”

Quan es podrà començar el tràmit de sol·licitar el reconeixement de formació per aconseguir el nou títol? “Quan tinguem aprovat el Pla d’estudis, el 2009.”

Vostè, que és aparellador però no arquitecte tècnic [riu], aconsellaria als arquitectes tècnics que convalidin el seu títol? “Sí. El títol comporta un canvi en el grau professional. Et poden contractar com a arquitecte tècnic, que és el nivell de diplomat, o et poden contractar com a enginyer superior. I en l’Administració pública, l’enginyer d’edificació s’incorpora al grup A de la funció pública, el nivell superior.”

L’EPSEB ja imparteix el primer màster de Bolonya, aquest curs 2007-2008, de dos anys acadèmics: el Màster en Tècniques d’Execució i Control en Edificació. A qui va dirigit? “Hi ha de tot. Hi ha bastants arquitectes tècnics, òbviament. Ho van demanar 80 persones i n’hi ha 25 d’inscrites, els que ens permeten.”

Bolonya ordena l’ensenyament superior en títols de grau i de postgrau, que són els màsters i el doctorat. S’ha començat primer amb els màsters. “Sí. El normal és començar per sota i seguir per dalt, però ja es veu que els graus són tan complicats que encara som on som, amb les enginyeries. El Govern tenia ganes d’escometre la reforma de Bolonya i van començar per dalt. Però el raonable hagués estat començat amb els graus i després els màsters.”

Creu que hi haurà més mobilitat que actualment, en els estudis d’Enginyeria d’Edificació que fins ara?

Veig que és partidari d’adequar les atribucions a la realitat. “Al que hi ha al carrer, a l’obra, a l’empresa. Però pots guanyar alguna cosa i pots perdre’n alguna altra. La qualitat, la prevenció, el medi ambient, etcètera, està a les mans de tots i de ningú. I en això, els més forts són els que més es responsabilitzen”.

L’informaTIU DEL CAATB

Les universitats poden, amb la reforma de Bolonya, impartir altres ensenyaments diferents del grau, el màster i el doctorat, amb reconeixement de la universitat. L’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB) ha impartit fins ara màsters propis i continuarà fent-ho. Francisco Javier Llovera, director de l’Escola, explica: “Són els màsters tradicionals, els màsters de la Fundació Politècnica de Catalunya. Aquesta formació és la que està donada ■■■

a tenir èxit, és la que fa el Col·legi [d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona].” Segons Llovera, si algú vol ser un especialista en aire condicionat, per exemple, farà un màster al Col· legi de 200 o 300 hores de classe, “que serà suficient”. Ell mateix explica que: “El màster de Bolonya és molt més ampli, dóna lloc a una entrada en el món de la investigació. El raonable és que la tesina de final de postgrau sigui ja la teva tesi del doctorat.” ■

“Crec que sí. Tenim convenis amb universitats d’Itàlia, Alemanya, Anglaterra, d’on vénen alumnes, però l’assemblatge amb l’arquitecte tècnic no és fàcil. Amb l’enginyer d’edificació, tindrà totes les benediccions.”

I la mobilitat entre professionals anirà a més? “El futur enginyer podrà moure’s millor. Però les multinacionals ara ja agafen un professional d’aquí i un d’allà. I l’idioma és un altre problema.” ■

22/4/08 13:08:25


28 c

Assessoria:

a

L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA

maig 2008

LEGISLACIÓ

SOCIETATS PROFESSIONALS

Publicació de la nova normativa sobre societats professionals del CAATB La normativa col·legial s’adapta a la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals Assessoria Jurídica assessoriajuridica@apabcn.cat ■■■

ANTECEDENTS

Per acord de la Junta de Govern del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), de 2 de novembre de 1993, es va crear el Registre de Societats Professionals del CAATB, així com la normativa col·legial sobre societats professionals, que s’ha mantingut vigent fins a aquest moment. En l’actualitat, cal adaptar aquest Registre Col·legial de Societats Professionals, ja constituït, a la Llei estatal 2/2007, de 15 de març, de societats professionals, on es regula legalment l’exercici professional associat. En aquest sentit, i en compliment d’allò prescrit en l’article 8 i en la disposició transitòria segona de la Llei esmentada, la Junta de Govern del CAATB, en sessió de 10 de març de 2008, ha aprovat la normativa col·legial sobre societats professionals següent:

Article 1. OBJECTE Aquesta normativa té per objecte adaptar l’actual Registre de Societats Professionals del CAATB a la Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals.

Article 2. ÀMBIT D’APLICACIÓ Aquesta normativa s’aplica a les societats professionals que tenen per objecte l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic / aparellador, amb caràcter exclusiu o conjuntament amb d’altres activitats professionals -sempre que no siguin legalment o reglamentàriament incompatibles-, i tenen fixat el seu domicili social a la demarcació territorial del CAATB.

Article 3. MARC NORMATIU APLICABLE A LES SOCIETATS PROFESSIONALS Les societats professionals d’arquitectes tècnics s’han de regir per la normativa legal i col·legial sobre societats professionals, per la normativa mercantil aplicable a la forma societària adoptada i per la normativa reguladora de l’exercici de la professió.

Article 4. CARACTERÍSTIQUES DE LES SOCIETATS PROFESSIONALS

i302 noticiari_SECTOR.indd 28

Forma jurídica Les societats professionals poden adoptar qualsevol de les formes societàries previstes legalment (SA, SL, SCP, entre d’altres). ■ Denominació social En la denominació de la societat ha de figurar, juntament amb la indicació de la forma social de què es tracti, l’expressió “professional”, de forma completa o abreujada (SAP, SLP, SCPP...). ■ Objecte social Les societats professionals d’arquitectes

tècnics han de tenir per objecte l’exercici de la professió, amb caràcter exclusiu o conjuntament amb l’exercici d’altres activitats professionals que no siguin incompatibles legalment o reglamentàriament. En cap cas es poden incloure en l’objecte social activitats no professionals com, per exemple, les activitats empresarials de promoció, construcció, venda o arrendament de béns immobles. ■ Composició de la societat professional El 75% del capital i dels drets de vot de les Continua a la pàgina 30

!

Les societats professionals, d’acord amb la

Llei, han de complir els requisits següents:

22/4/08 13:08:26


i302 noticiari_SECTOR.indd 29

22/4/08 13:08:26


30 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

maig 2008

PROFESSIONALS LEGISLACIÓ

Ve de la pàgina 28

i302 noticiari_SECTOR.indd 30

Article 5. Procediment d’inscripció Al Registre Col·legial La societat professional o els socis arquitectes tècnics estan obligats a sol·licitar la inscripció de la societat al Registre col·legial, amb independència de les comunicacions que, d’ofici, efectuï el registrador mercantil. Per sol·licitar la inscripció d’una societat professional que tingui per objecte l’exercici de la professió d’arquitecte tècnic al Registre del CAATB, s’ha de presentar la documentació següent: a) Imprès de sol·licitud d’inscripció, signat pels socis arquitectes tècnics i, si escau, pel representant legal de la societat. b) Còpia de l’escriptura de constitució i nomenament dels càrrecs de govern i administració. En el cas que hi hagi modificacions o adaptacions posteriors, còpia de les escriptures corresponents. c) Document acreditatiu del NIF de la societat. d) Acreditació de la inscripció de la societat al Registre Mercantil. La inscripció de la societat s’acorda o, en el seu cas, es denega per resolució col·legial en el termini màxim d’un mes des de la data de presentació de tota la documentació requerida. En el cas que es denegui la inscripció al Registre col·legial, i amb independència dels recursos que es puguin interposar, es pot tornar a formular la sol·licitud d’inscripció una vegada cessin les causes que van motivar la denegació. El CAATB pot establir drets d’inscripció i de manteniment del Registre de Societats Professionals. Aquests drets no tenen, en cap cas, la consideració de quotes de col·legiació a càrrec de les societats.

Article 6. Modificacions del contracte i de les dades de la societat professional Qualsevol modificació del contingut del contracte social ha de formalitzar-se en escriptura pública i inscriure’s al Registre Mercantil, així

com al Registre col·legial. Els socis arquitectes tècnics estan obligats a comunicar al CAATB qualsevol canvi i mantenir en tot moment actualitzades les dades de la societat professional.

Article 7. Incompliment SOBREVINGUT deLS Requisits de la societat professional Els requisits legals exigits a les societats professionals han de complir-se al llarg de tota la vida de la societat professional. De conformitat amb la Llei, l’incompliment sobrevingut dels requisits legals exigits constitueix causa de dissolució obligatòria de la societat professional si no es regularitza la situació en el termini màxim de tres mesos, comptats des del moment en què es produeix l’incompliment. La societat professional i els socis arquitectes tècnics estan obligats a notificar de forma immediata al CAATB els incompliments sobrevinguts d’aquests requisits. Els efectes de la inscripció al Registre col·legial quedaran en suspens des del moment de l’incompliment i fins que es regularitzi la situació.

Article 8. Baixa de la societat Al registre col·legial Les societats professionals han de sol·licitar la baixa al Registre col·legial quan cessin en l’activitat professional o quan deixin de complir els requisits exigits legalment i col·legialment per a la inscripció. En el cas que la societat incompleixi algun dels requisits exigits, transcorreguts tres mesos sense que es regularitzi la situació, el CAATB pot donar-la de baixa d’ofici amb caràcter definitiu.

Article 9. Efectes de lA inscripció AL REGISTRE COL·LEGIAL La inscripció de les societats al Registre col·legial corresponent al seu domicili social, les habilita Continua a la pàgina 32

!

societats capitalistes, o del patrimoni social i del nombre de socis de les no capitalistes, han de pertànyer a arquitectes tècnics o, en el cas de societats pluridisciplinàries, a arquitectes tècnics i altres socis professionals. Els socis no professionals poden tenir com a màxim una participació del 25%. També tenen la consideració de socis professionals altres societats professionals constituïdes d’acord amb la Llei i inscrites degudament als respectius col·legis professionals. Els socis arquitectes tècnics han de trobarse en ple exercici dels seus drets col·legials i professionals. No poden ser socis professionals ni les persones que es trobin en situació d’inhabilitació professional per una resolució judicial o col·legial, ni aquells que tinguin alguna incompatibilitat legal amb l’activitat objecte de la societat. La incompatibilitat o inhabilitació per a l’exercici de la professió que afecti qualsevol dels socis s’estendrà a la societat i a la resta de socis professionals, tret que s’exclogui el soci afectat de la seva condició. ■ Règim de govern i administració de la soci· etat professional Almenys el 75% dels membres de l’òrgan d’administració de la societat professional han de ser socis professionals. Si l’òrgan d’administració és unipersonal o si existeixen consellers delegats, les funcions esmentades han de ser exercides necessàriament per un soci professional. Els socis professionals únicament poden atorgar la seva representació a altres socis professionals per actuar en el si dels òrgans socials. ■ Formalització del contracte social en escriptura pública Les societats professionals, fins i tot les societats civils particulars, s’han de constituir en escriptura pública. En l’escriptura de constitució, a més dels requisits propis de cada tipus de societat, cal fer constar expressament: a) La identitat dels atorgants i la seva condició de socis professionals o no. b) El col·legi professional al qual pertanyen els socis professionals, així com el seu número de col·legiats i la seva habilitació vigent per exercir la professió (aquests requisits s’han d’acreditar mitjançant un certificat col·legial). c) L’activitat o activitats professionals que constitueixen l’objecte social. d) La identificació dels administradors. ■ Inscripció obligatòria al Registre Mercantil Les societats professionals, fins i tot les societats civils particulars, s’han d’inscriure al Registre Mercantil i, amb aquesta inscripció, adquiriran la seva personalitat jurídica. ■ Inscripció obligatòria al Registre col· legial Les societats professionals estan obligades a inscriure’s al Registre del col·legi professional que correspongui al seu domicili social. En el cas de les societats pluridisciplinars, aquesta inscripció s’ha de fer al Registre col·legial corresponent a cadascuna de les professions que integrin l’objecte social.

22/4/08 13:08:46


����������������� �������������������������� ������������������������ �������������� ���������������� ��������������� ����������������������� �����������������

i302 noticiari_SECTOR.indd 31

22/4/08 13:08:48


i: Àrea d’Assessories del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

32 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA SOCIETATS

maig 2008

PROFESSIONALS LEGISLACIÓ

cursos

Telèfon: 93 240 20 60 · www.apabcn.cat formació, posada aladia Per qualsevol consulta o aclariment podeu adreçar-vos a l’Assessoria Jurídica/Assessoria Tècnica del CAATB

Ve de la pàgina 30

per exercir la seva activitat en el tot el territori nacional. A aquests efectes, el CAATB, a petició de la societat i/o dels seus socis arquitectes tècnics, emetrà certificats on constin la inscripció i les dades col·legials de la societat perquè aquesta pugui ser reconeguda a la resta de col·legis d’aparelladors i arquitectes tècnics de l’Estat i davant d’altres administracions públiques i entitats. La inscripció de la societat professional al Registre col·legial no implica en cap cas l’adquisició del dret de vot ni cap dels drets polítics a favor de la societat, reconeguts exclusivament a favor dels arquitectes tècnics col·legiats.

Article 10. Exercici de la professió per part de la societat Les societats professionals únicament poden exercir l’activitat d’arquitecte tècnic a través d’un col·legiat exercent o acreditat al CAATB, qui signarà i assumirà materialment el treball professional, i a favor del qual s’atorgarà exclusivament el visat col·legial. No obstant això, la documentació en què es materialitzin els treballs professionals encarregats a la societat pot portar el logotip i/o la identificació d’aquesta. Les causes d’incompatibilitat o d’inhabilitació per a l’exercici professional que afectin qualsevol dels socis es faran extensives a la societat i a la resta de socis professionals.

Article 11. Responsabilitat disciplinària de la societat professional La societat professional i els socis arquitectes tècnics queden sotmesos al règim deontològic i disciplinari col·legial, i poden ser sancionats pel CAATB, sense perjudici del règim disciplinari que es pugui aplicar als col·legiats o acreditats no socis que hagin actuat per compte de la societat.

Article 12. Règim de responsabilitats de la Societat i obligació d’assegurança professional La societat respon dels deutes socials amb tot el seu patrimoni. La responsabilitat dels socis per aquest concepte es determina pel règim que correspon al tipus social adoptat. La responsabilitat civil dels professionals que desenvolupen un determinat treball professional continua sent individual i personal. Malgrat això, la Llei estableix que la societat i els professionals que hagin actuat, siguin socis o no, respondran solidàriament dels deutes derivats de l’activitat professional. D’acord amb la Llei, la societat professional ha de contractar i mantenir una assegurança que cobreixi la responsabilitat en què pugui incórrer en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen la seva finalitat social. L’obligació d’assegurament de la societat és independent de la l’obligació d’assegurança individual que tenen els arquitectes tècnics.

Article 13. RÈgim de seguretat social dels socis professionals

i302 noticiari_SECTOR.indd 32

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. TERMINIS D’ADAPTACIÓ DE LES SOCIETATS PROFESSIONALS CONSTITUÏDES ABANS DE L’ENTRADA EN VIGOR DE LA LLEI Les societats professionals constituïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2007 (16 de juny de 2007) han d’adaptar-se a les previsions d’aquesta i sol·licitar la inscripció de l’adaptació al Registre Mercantil com a màxim el dia 16 de juny de 2008. Durant aquest període, els actes i documents necessaris per dur a terme l’adaptació estan exempts de l’impost sobre transmissions patrimonials (operacions societàries i actes jurídics documentats) i gaudeixen d’una reducció en els drets que percep el notari i el Registre Mercantil. Transcorregut el termini de divuit mesos des de l’entrada en vigor de la Llei esmentada

(16 de desembre de 2008), sense que s’hagi efectuat l’adaptació i la seva presentació al Registre Mercantil, la societat quedarà dissolta de ple dret i el registrador mercantil cancel·larà d’ofici els assentaments corresponents a la societat dissolta. A partir del 16 de desembre de 2008, el CAATB suspendrà els efectes de la inscripció al Registre col·legial de totes les societats inscrites que no constin com a adaptades a la Llei. Les societats que tenen per objecte l’exercici de l’arquitectura tècnica, constituïdes abans del 16 de juny de 2007 i que tenen el seu domicili social a Barcelona, han de sol·licitar la seva inscripció o inscriure la seva adaptació al Registre de Societats Professionals del CAATB abans del termini d’un any des de l’adaptació del Registre col·legial a la Llei (10 de març de 2009). A partir del 10 de març de 2009, el CAATB, d’ofici, donarà de baixa al Registre col·legial les societats inscrites que no constin com a adaptades a la Llei. ■

Campanya d’adaptació de les societats professionals a la llei El proper 16 de juny de 2008 finalitza el termini perquè totes les societats professionals constituïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei (16 de juny de 2007) s’adaptin a aquesta i sol·licitin la inscripció de l’adaptació en el Registre Mercantil. Per a qualsevol dubte sobre aquesta matèria, podeu consultar el resum sobre el contingut de la Llei de societats professionals en el web del CAATB i teniu a la vostra disposició el servei d’Assessoria Jurídica (Telèfon: 93 240 20 56 / assessoriajuridica@apabcn.cat

!

Els socis professionals arquitectes tècnics, d’acord amb la disposició addicional 15a de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, de supervisió i ordenació de les assegurances privades i la disposició addicional 5a de la Llei 2/2007, han d’estar donats d’alta en el Règim Especial de Treballa-

dors Autònoms de la Seguretat Social (RETA), o poden optar per incorporar-se a la mutualitat de previsió social alternativa (PREMAAT).

22/4/08 13:08:49


i302 noticiari_SECTOR.indd 33

22/4/08 13:08:53


34 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA JURÍDICA

maig 2008

LEGISLACIÓ

Gabinet tècnic:

FONAMENTS I CODI TÈCNIC

Fonaments L’actual normativa que regula els fonaments: EHE I DB SE-C Gabinet Tècnic assessories@apabcn.cat Un dels processos constructius que es tracten inevitablement en totes les obres de nova construcció són els fonaments. Els fonaments són l’element constructiu que transmet les càrregues procedents de l’estructura al terreny. És un procés molt important a l’obra, ja que estan en contacte directe amb un element desconegut i poc constant com és el sòl. Actualment l’elecció d’aquest element depèn de dues normatives de compliment obligat. El marc normatiu que regula els fonaments depèn de la Instrucció EHE (fins ara l’única) i el Document bàsic DB SE-C. En aquest article s’intentaran detallar i explicar les exigències d’aquestes dues grans normatives: l’EHE i el DB SE-C, per tal de poder saber, de forma més senzilla, on cal adreçar-se per al disseny i la construcció dels fonaments.

■■■

Document DB SE-C L’àmbit d’aplicació d’aquest document és el de la seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i, si escau, de contenció de tot tipus d’edificis, en relació amb el terreny, independentment d’allò que afecta l’element pròpiament dit, que es regula en la Instrucció EHE. Aquest document tracta exactament: 1. La relació dels fonaments amb el terreny. Engloba temes com l’estudi geotècnic; problemes amb el terreny; condicionament, millora o reforç del terreny, i ancoratges amb el terreny. 2. El càlcul de la geometria dels diferents elements, com fonaments directes, fonaments profunds i elements de contenció. 3. El control de qualitat en l’execució i l’obra acabada. Tot i així, engloba també temes relacionats amb la construcció, que es detallaran més endavant.

EHE

i302 noticiari_SECTOR.indd 34

diferències d’aquestes dues normatives. En el quadre següent es detallen els apartats principals d’ambdues normatives.

Conclusions En aquest quadre s’ha volgut explicar com es compon cada normativa, per tal de facilitar-ne l’ús. A la vegada, s’ha pogut veure un resum de les principals característiques de cada normativa. Es pot observar que la Instrucció EHE determina essencialment les característiques dels materials i el disseny dels fonaments. Res-

salta, sobretot, l’apartat de l’armat. En el camp d’execució, detalla l’apartat referent al control de recepció. En canvi, el Document bàsic DB SE-C explica, sobretot, el disseny general dels fonaments per al càlcul exacte dels estats límit. Realitza una explicació detallada del terreny, que s’orienta des de la definició de l’estudi geotècnic fins als problemes amb l’aigua; condicionament, millora o reforç del terreny, i ancoratges en el terreny. En el capítol de control de qualitat, s’indica el control d’execució i el d’obra acabada que s’ha de fer per als diferents elements. ■

!

L’àmbit d’aplicació d’aquesta instrucció és el referent als fonaments en el tema de projecte, construcció i control de qualitat d’aquests. Per tant, la informació que es pot obtenir d’aquesta instrucció és: 1. Explicació detallada dels documents i característiques, que s’ha de detallar en el projecte arquitectònic. 2. Detalls constructius dels fonaments, referents a recobriments, materials i execució. 3. Control de qualitat dels fonaments en la recepció de materials. En aquest article es farà èmfasi en les grans

22/4/08 13:08:59


i: Àrea d’assessoria/gabinet tècnic demana més informació

c 35

cUrsos

telèfon: 93 240 20 60 assessories@apabcn.cat · www.apabcn.cat

FormaciÓ, PosaDa aL Dia

Documents del projecte arquitectònic

l’informatiU del caatB

FonamEnts LEgisLaciÓ i coDi tÈcnic

maig 2008

dB se-c

eHe

El document de Fonaments no especifica cap document de projecte, ja que aquesta informació es detalla en la Part I del CTE.

S’hi indica explícitament quins documents haurà d’aportar el projecte arquitectònic.

El DB SE-C indica l’obligació de la realització d’un estudi geotècnic, sempre que hi hagi contacte amb el terreny. Estudi geotècnic

gaBinet assessoria tÈcnic jUrídica

En aquest document s’obtenen les característiques que ha d’aportar aquest estudi, els tipus d’assaigs a realitzar i la seva quantitat. L’estudi geotècnic és un recull d’informació quantificada relativa a les característiques del terreny en relació amb el tipus d’edifici previst i l’entorn on s’ubica, que és necessari per analitzar i dimensionar els fonaments d’aquesta obra o d’altres. (segons l’apartat 3 dB se-C)

En l’EHE s’obté la informació que comprendrà un projecte. Un dels punts que es detalla és l’estudi geotècnic dels terrenys sobre els quals s’executarà l’obra; s’indica que a vegades no és compatible realitzar-lo. És en aquest punt on hi ha una petita divergència entre el CTE i aquesta instrucció, ja que el CTE obliga a realitzar-lo. No indica cap paràmetre més ni detalla com serà aquest estudi. (Vegeu l’article 4t)

S’obté un quadre que detalla tots els possibles coeficients de seguretat per a totes les situacions. Depenent del tipus, s’escolliran els diferents valors de la taula: taula 2.1. dB se-C

En general no es defineixen, llevat del cas dels coeficients de la capacitat portant referents a materials. Aquests coeficients s’han d’extreure de la Instrucció EHE o dels documents bàsics específics de cada material.

Projecte

Coeficients de seguretat

Materials

No es defineixen.

Es detallen tots els tipus de materials que s’utilitzen en els fonaments: quins tipus es poden usar, com, i quin és el seu subministrament. (Vegeu el capítol Vi)

Durabilitat

No es defineix.

Es detalla la durabilitat de les armadures. (inclòs en el capítol Vii)

Classificació de fonaments

Realitza un breu resum de la classificació realitzada per la Instrucció EHE. (Vegeu l’article 4.1.1)

Disseny de fonaments

Defineix la classificació de fonaments, atesos el seu disseny i transmissió de càrregues. Per tant, classifica els encepats i sabates de fonaments en rígids i flexibles. Detalla quin disseny s’ha d’escollir i com es calcula. (Vegeu l’article 59.2) En cada apartat, depenent del tipus de fonaments que s’obtinguin: sabates directes, profundes o murs, el document bàsic detalla les característiques generals del seu disseny. Exemples que es poden trobar en aquests apartats: • Tipologies de sabates, • Tipologies de pilotatge, • Tipologies de murs Per al dimensionament dels fonaments es distingirà entre: (segons l’article 2.2)

Càlcul dels fonaments

a) Estats límit últims: a. Pèrdua de la capacitat portant del terreny per recolzament dels fonaments per enfonsament, lliscament o bolcada: CTE DB SE-C o EHE. b. Pèrdua de l’estabilitat global del terreny en l’entorn pròxim als fonaments: CTE DB SE-C. c. Pèrdua de la capacitat resistent dels fonaments per falla estructural: CTE DB SE-C. d. Errors originats per efectes que depenen del temps. b) Estats límit de servei: associats amb determinats requisits imposats a les deformacions del terreny per raons estètiques i de servei.

Càlcul d’enfonsament dels fonaments

Detalla com realitzar el càlcul d’assentaments possibles en el camp dels fonaments. (Vegeu l’article 4.3)

Capacitat resistent de bieles, tirants i nusos

No es defineix.

Per al dimensionament dels fonaments es distingirà entre: (segons l’article 8.1) a) Estats límit últims: a. Pèrdua de la capacitat portant del terreny per recolzament dels fonaments per enfonsament, lliscament o bolcada: CTE DB SE-C o EHE. b. Falla per acumulació de deformacions o fissuracions progressiva sota càrregues repetides. b) Estats límit de servei: associats amb determinats requisits imposats a les deformacions del terreny per raons estètiques i de servei.

Explica el model de bieles i tirants, per tal d’explicar el comportament dels elements de formigó estructural. (Vegeu l’article 40) Detalla en aquest apartat les fórmules exactes per al càlcul de l’armat dels fonaments de tot tipus elements: fonaments directes, profunds i murs. (Vegeu l’article 59.4)

Armat de fonaments

!

eXecUció

Condicions constructives

i302 noticiari_SECTOR.indd 35

No es defineix.

En l’apartat de construcció, el Document bàsic fa una descripció general dels paràmetres a tenir en compte en el procés constructiu. (Vegeu l’article 4.5) Entre aquests paràmetres el DB SE-C detalla: • Les precaucions a tenir en compte amb el terreny, • La col·locació d’una capa de neteja en tots els fonaments, • La forma de realitzar les excavacions, • Etc. Igual que en la resta documents bàsics, és necessari el compliment de la Part I del CTE, on s’indica l’obligatorietat del control de recepció, execució i obra acabada, amb la realització del seguiment de control.

Control de qualitat

El DB SE-C defineix com realitzar el control d’execució a l’obra. Entre els paràmetres que cal tenir en compte hi ha: • Precaucions per presència d’aigua, • Assentaments o moviments del terreny, • Excavacions, • Comprovació de càrregues, • Confirmació de l’estudi geotècnic, • Comprovacions a l’obra generals En el control d’obra acabada s’expliquen i numeren els assajos a realitzar a l’acabament de l’obra. Un exemple poden ser les proves de càrregues.

Aquest apartat de l’EHE descriu com realitzar: • L’encofrat, • La col·locació i execució de l’armat, • La col·locació del formigó (tots aquests paràmetres estan definits en el capítol 13) En aquesta instrucció s’estableix el control de recepció de la qualitat del formigó i dels seus components; de l’acer, tant de les armadures actives com de les passives; dels ancoratges, beines, equips i altres accessoris característics de la tècnica del pretesat, i de la injecció. Tal com enumera el control de recepció, també especifica per tant els assajos a realitzar en aquest control de recepció. (Vegeu el capítol 16)

22/4/08 13:09:02


36 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA GABINET TÈCNIC JURÍDICA

maig 2008

MEDI LEGISLACIÓ AMBIENT

El morrut de les palmeres Catalunya està afectada per una plaga molt perillosa que afecta les palmeres, causada per un insecte, el Rynchophorus ferrugineus Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ■ ■ ■ Actualment hi ha a Catalunya una plaga molt perillosa que afecta les palmeres i que és causada per un insecte, el Rynchophorus ferrugineus, conegut amb el nom de morrut de les palmeres. Aquest insecte es va detectar per primera vegada a Catalunya al final del 2005, però ha produït atacs importants a la comarca del Maresme i altres comarques del litoral, on ha trobat un hàbitat propici gràcies al clima suau i a la important urbanització del litoral. Les palmeres atacades es localitzen bàsicament en zones urbanes, vies públiques, jardins privats i cases particulars; actualment el nombre d’afectades és de 1.689, localitzades en 53 municipis del litoral català. A les zones mediterrànies, aquest insecte té una especial atracció per les palmeres del gènere Phoenix, principalment la palmera de Canàries (Phoenix canariensis) i la de dàtils (Phoenix dactylifera). En l’àmbit de l’Estat espanyol també s’ha trobat afectada alguna palmera Wasingtonia (Washingtonia filifera), però de moment a Catalunya no hi ha hagut cap cas d’aquesta espècie. És molt difícil detectar la presència de la plaga dins les palmeres. Els símp-

Distribució a Espanya de la plaga

Distribució a Espanya de la plaga

3.26 8.34

2.07 1.03

6.52

15.25 3.17

Catalunya 10.64

Illes Canaries

9.00

3.83

2.18

Illes Balears Valencia

2.55 14.93

Murcia Andalucia tomes externs es manifesten per un assecament de les fulles centrals de la corona. Quan l’atac avança, les fulles centrals s’engrogueixen i es marceixen, de manera que en poques setmanes, la pràctica totalitat de la corona es

veu afectada i la palmera mor.

Recomanacions Tenint en compte que la font principal d’introducció d’aquesta plaga és el moviment de palmeres, es reco-

mana que es tingui en compte el següent: ■ En el cas de dissenyar un espai públic amb palmeres, cal prioritzar les espècies menys susceptibles.

Palmera wasingtonia Palmera de Canàries (Phoenix canariensis)

i302 noticiari_SECTOR.indd 36

Palmera de dàtils (Phoenix dactylifera)

(Washingtonia filifera)

22/4/08 13:09:05


c 37

Municipis afectats. Palmeres afectades pel morrut a Catalunya

GABINET ASSESSORIA TÈCNIC JURÍDICA

L’informaTIU DEL CAATB

MEDI LEGISLACIÓ AMBIENT

maig 2008

Evolució del morrut Palmeres afectades pel morrut a Catalunya Evolució desde la detecció el desembre de 2005

Comarques i municipis de Catalunya on s’han detectat palmeres afectades per Rhynchophorus ferrugineus. Febrer de 2008

1800

2008

1600

2007

1400

Vallès Oriental 1m 1p Maresme 24m 1.139p Barcelonès 2m 15p Baix Llobregat 5m 15p Baix Camp Tarragonès Baix Penedès 1m 12p 5m 41p 7m 333p

S’ha de tenir en compte que solament es poden comprar palmeres procedents de vivers autoritzats, i que aquestes palmeres han de venir acompanyades de l’etiqueta o l’albarà del passaport fitosanitari CE, ja que aquest requisit garanteix que ha estat produïda per un

Núm. palmeres

La Selva 5m 24p

1200 1000 800 600

2006

400 200

2005 0

br m se de

e

r r ne bre ge fe

ç ar m

ril ab

g ai m

ju

ny

ju

l lio

r t e re re re er br os ne br m ctub emb emb ag ge fe te v s o se no de

ril ab

g ai m

ju

ny

ju

l lio

r t e e e e br os ne br br br m m tu ag tem ge oc ove es e se n d

Data

Garraf 3m 35p

viver autoritzat i que compleix els requisits fitosanitaris establerts. Pel fet que els tractaments insecticides són poc eficaços, per aconseguir un control eficaç, és bàsica la ràpida detecció dels focus per tal d’arrencar i destruir les palmeres afectades i evi-

ç ar m

tar la dispersió de la plaga. Tot i que el Servei de Sanitat Vegetal ha col·locat trampes per detectar la possible presència d’aquest insecte a Catalunya, és molt important la col·laboració dels professionals del sector, que han de comunicar al Servei Vegetal qualsevol sospita de palmeres afectades.

Es pot trobar més informació sobre el morrut de les palmeres a la pàgina d’Internet del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR, en l’apartat de Sanitat Vegetal. n

Emociones de metal. Escuchar por primera vez los latidos de su corazón. Sentir como palpita la vida en su interior. El metal puede llevarte al universo de las emociones. Descubre Bjc Mega, la nueva serie de pequeño material eléctrico de BJC con marco de zamak. Siente la exclusividad y elegancia del mejor metal en una caricia. Bjc Mega. Emociones de metal.

www.bjc.es

i302 noticiari_SECTOR.indd 37

22/4/08 13:09:08


38 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA GABINET TÈCNIC JURÍDICA

maig 2008

LEGISLACIÓ centre de documentació

centre de documentació

A la Biblioteca hi trobareu els millors recursos i fonts d’informació relacionats amb el procés constructiu (edificació, planificació i gestió, seguretat, sostenibilitat, etc.)

Per a aquest número de L’Informatiu, el Centre de Documentació ha preparat una selecció de les darreres monografies que poden interesar el profesional.

novetats

La arquitectura como técnica Ramón Araujo Armero Madrid: ATC Ediciones, 2007 3 vol.: il. col.; 25 cm. - (Tectònica) Vol. 1: Superfícies. 265 p. ISBN 978-84-920517-0-0 (oc) 978-84-920517-1-7 (v.1)

Càlcul per a l’arquitectura Claudi Alsina Català [et al.]

Introducción a las estructuras de edificación Adolfo Alonso Durá [et al.]

Barcelona: Edicions UPC, 2008 296 p.: il.; 26 cm. -- (“Temes Clau” 06) ISBN 978-84-8301-945-0

Uns bons fonaments són la base per assolir els coneixements necessaris per a ser un bon professional. La col·lecció “Temes Clau” hi vol contribuir oferint uns materials de conceptes bàsics de les matèries inicials d’enginyeria i d’arquitectura de la UPC. D’una manera dinàmica i entenedora, pretén fer progressar l’estudiant pas a pas en els coneixements bàsics de la matèria que s’imparteix al primer curs, amb un sistema progressiu de teoria, problemes i exercicis proposats. També vol ser un instrument valuós per a tots aquells alumnes que hagin oblidat o que no hagin assolit, per raó del camí curricular que han escollit, els coneixements conceptuals bàsics per comprendre i seguir el curs que inicien. ■

■■■

La arquitectura com a tècnica es planteja com una trilogia que proclama la necessitat que els professionals de l’arquitectura disposin d’una forta base tècnica. Aquest primer volum analitza els processos i les solucions constructives aplicables a l’envoltant de l’espai, considerat com a tancament i estructura. ■ ■■■

R29251 - 03.00.00 Ara

Podeu consultar tots els llibres i recursos disponibles al catàleg de la Biblioteca, fer-nos arribar consultes, suggeriments, dubtes, etc. al web: www.apabcn.cat dins l’apartat del Centre de Documentació, i a l’adreça electrònica: biblioteca@ apabcn.cat.

València: Editorial de la UPV, DL 2007 2 v.: il.; 24 cm. Vol. 1: EjerciciosISBN 978-84-8363-207-9 - R29308 - 05.00.05 Int Vol. 2: Prontuario - ISBN 978-84-8363-188-1 - R29307 - 05.06.04 Int

Tectónica: monografías de arquitectura, tecnología y construcción. N.º 25: Hormigón (III) 2007 - 124 p. - ISSN 1136-0062 - R29297 - 08.06.00 Tec

R29314 - 05.00.05 Cal

Chimeneas a gas Heat & Glo, el calor del hogar El sistema de ventilación directa (estanco), extrae del exterior el 100% del aire de combustión y expulsa de nuevo todos los gases de escape al exterior, sin afectar a la calidad del aire del interior. No son necesarias las chimeneas convencionales, lo cual facilita su instalación en cualquier habitación de la casa. Permite la ventilación superior o trasera, lo que proporciona una flexibilidad aun mayor para colocar la chimenea.

Chimenea de gas

de ventilación directa

Fireside home & comfort

www.fireside.es

i302 noticiari_SECTOR.indd 38

C.C. La Alzambra 29660 Nueva Andalucia Marbella Telefono: 951 27 91 90 Jefe de Ventas : Carlos Herrera Movil: 678716713 Mail: carlos@fireside.es

22/4/08 13:09:13


c 39 GABINET ASSESSORIA TÈCNIC JURÍDICA

L’informaTIU DEL CAATB

centre de LEGISLACIÓ documentació

maig 2008

recursos web novetats

CTE DB SU - Seguridad de Utilización. SU8 : Protección contra el rayo. Programa de cálculo València: Aplicaciones Tecnológicas, SA [consultat el gener de 2008]. http://www.at3w.com/asp/pagina.asp?pagId=241 Bloques AutoCAD de arquitectura, ingeniería, construcción y decoración [Madrid]: Portalbloques.com [consultat el gener de 2008]. http://www.portalbloques.com/vista_coleccion.html Guía técnica para la prevención y control de la legionelosis en instalaciones / Ministerio de Sanidad y Consumo [Madrid: el Ministerio, darrera visita el març de 2008]. http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/guia.htm Recomendaciones para la prevención y control de la legionelosis / Ministerio de Sanidad y Consumo [Madrid: el Ministerio, darrera visita el març de 2008]. http://www.msc.es/ciudadanos/saludAmbLaboral/agenBiologicos/home.htm Productos de construcción (Directiva 89/106/CEE): Marcado CE ¿Cómo se comprueba?

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Dirección General de Desarrollo Industrial. Subdirección General de Calidad y Seguridad Industrial. Madrid: el Ministerio, 2007. http://www.apabcn.cat/nweb2/documentacio/centre_doc/Comprobacion_marcado_CE_Productos_ Construccion_May07.pdf Guia general de bones pràctiques ambientals per al cap d’obra ITeC. Barcelona: ITeC, [consultat el febrer de 2008]. http://www.itec.cat/nouPDF.c/pdfs/Guia_general_cap_obra%20ITeC.pdf Formació i sensibilització mediambiental dels treballadors de les PIME del sector de la construcció que habitualment actuen com a subcontractats ITeC. Barcelona: ITeC, [consultat el febrer de 2008]. http://www.itec.es/NouArxiup.c/detall. aspx?detall=181 Guía sobre eficiencia energética en comunidades de propietarios Madrid: Dirección General de Industria, Energía y Minas, 2006. http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urlda ta&blobheader=application%2Fpdf&blobheaderna me1=Content-Disposition&blobheadervalue1=file

name%3DGuia+sobre+Eficiencia+Energetica+en+ Comunidades+de+Propietarios+%28reducida%29. pdf&blobkey=id&blobta Guide de la géothermie et de l’aérothermie: “la géothermie chez moi” Vilart Bonnot, França: France Géothermie [consultat el febrer de 2008]. 02.08.01 Gui http://www.guide-geothermie.org/Guide_geothermie-et-aerothermie.pdf Manual per al disseny de vies ciclistes de Catalunya [Direcció tècnica: Antoni Bedoya; equip de redacció: Lara Medina i Sara Hernández]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques [consultat el març de 2008]. http://www10.gencat.net/ptop/binaris/manualCiclistes_tcm32-40721.pdf Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016: 8 d’octubre de 2007 Generalitat de Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, DL 2007. 220 p.: il.; 30 cm. http://www10.gencat.net/ptop/binaris/manualCiclistes_tcm32-40721.pdf

REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ DE FAÇANES I REHABILITACIÓ D’ESPAIS COMUNITARIS I TRACTAMENTS DE COBERTES I MITGERES I RESTAURACIÓ DE PATRIMONI HISTÒRIC I REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES I INSTAL·LACIONS COMUNITÀRIES

3A · DISSENY GRÀFIC

Tànger 26 · 08018 Barcelona · Telèfon: 934864300 · Fax: 934864301 · tanger@tracnet.com

www.tracnet.com TRAC. Col·legi Aparelladors. 215x150mm

i302 noticiari_SECTOR.indd 39

22/4/08 13:09:13


40 c L’informaTIU DEL CAATB

ASSESSORIA GABINET TÈCNIC JURÍDICA

maig 2008

LEGISLACIÓ centre de documentació

articles novetats

AYMÀ PEDROLA, Esteve. “La Ley del Suelo 8/2007”. Jácena (novembre de 2007), núm. 59, p. 32-47. HENRICH CARDONA, Joaquín. “Reflexiones sobre la Llei del dret a l’habitatge”. APCE Habitatge (febrer de 2008), núm. 72, p. 14-16. SERRA MARÍA-TOMÉ, Javier, i VEGA CATALÁN, Luis. “DB-HR: la protección frente al ruido”. Cercha (febrer de 2008), núm. 93, p. 65-68. “El Marcado CE de ventanas ya llega” Boletín de Información Técnica: AITIM (gener -febrer de 2008), núm. 251, p. 30-32. LUZÓN CÁNOVAS, J. Mª, i SÁNCHEZ ARROYO, Jesús. “Patología de los pavimentos cerámicos”. Cuadernos INTEMAC (2n trimestre de 2007), núm. 66, p. 1-29. Proyecto1 20/12/07 11:43

i302 noticiari_SECTOR.indd 40

legislació novetats

Es convoquen les subvencions corresponents a l’any 2008 per ajudar a pagar el lloguer a arrendataris amb risc d’exclusió social per motius residencials, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 04/08). Resolució MAH/883/2008, de 25 de març. Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 5100, de 31 de març de 2008). Es convoquen subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges per a l’any 2008, i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 01/08). Resolució MAH/884/2008, de 25 de març. Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 5100, de 31 de març de 2008). Es convoquen subvencions per a propietaris d’habitatges desocupats que els posin a lloguer corresponents a l’any 2008 i se n’aproven les bases reguladores (codi HA 02/08). Resolució MAH/868/2008, de 18 de març. Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC núm. 5100, de 31 de març de 2008). Producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. Reial decret 105/2008, d’1 de febrer de 2008. Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 38, de 13 de febrer de 2008). Més informació Página 1

Se modifica el Real Decreto 312/2005, de 18 de marzo, por el que se aprueba la clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego. Reial decret 110/2008, de 2 de gener de 2008. Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 37, de 12 de febrer de 2008). Més informació S’aprova la Llei del dret a l’habitatge. Llei 18/2007, de 28 de desembre de 2007. Departament de la Presidència (DOGC núm. 5044, 09/01/2008). La Llei aprovada al Parlament reconeix l’assetjament immobiliari, la subocupació i la sobreocupació dels habitatges. Estableix directrius generals per tal de garantir a Catalunya el compliment del dret constitucional a l’habitatge. La Llei regula i fomenta les condicions de dignitat i habitabilitat dels habitatges, les mesures de protecció per als seus adquirents o usuaris, les mesures de foment públic i el règim disciplinari. Es crea la figura del llibre de l’edifici. CORRECCIÓN de errores y erratas del Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación (BOE núm. 22, 25/01/2008).

22/4/08 13:09:14


i302 noticiari_SECTOR.indd 41

22/4/08 13:09:27


42 c

Formació:

F

L’informaTIU DEL CAATB

notícies del sector

maig 2008

construmat’07

CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

Façanes i cobertes segons el CTE DB HS1 Un curs per aprendre a aplicar el document bàsic de protecció davant la humitat Francisco Ruiz Arquitecte tècnic. Professor del CAATB i del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC. Director tècnic de GQS. ■■■ El Codi tècnic de l’edificació ha esdevingut la normativa tècnica de compliment obligat per a les obres d’edificació. La diferència d’aquesta envers les normatives que s’havien de complir fins aleshores és que el Codi tècnic estableix les prestacions mínimes que han de complir els edificis en lloc de determinar-ne l‘execució. Per al compliment d’aquestes prestacions, el Codi mateix dóna dues possibilitats: ■ Adoptar solucions tècniques basades en els documents bàsics, l’aplicació de les quals en el projecte, l’execució de l’obra o el manteniment i conservació de l’edifici són suficients per acreditar el compliment de les exigències bàsiques relacionades amb els documents bàsics. ■ Adoptar solucions alternatives, enteses com aquelles que s’apartin totalment o parcialment dels documents bàsics. El projectista o el director d’obra poden, sota la seva responsabilitat i amb la prèvia conformitat del promotor, adoptar solucions alternatives,

Per saber-ne més Cas pràctic de façanes i cobertes segons el CTE DB HS1 Dates: del 21 de maig al 4 de juny Horari: dimecres, de 16 a 20 h Durada: 12 h Preu curs: 224,86 € Preu col·legiats/ades: 112,43 €

sempre que justifiquin documentalment que l’edifici projectat compleix les exigències bàsiques del CTE perquè les seves prestacions són, almenys, equivalents a les que s’obtindrien per l’aplicació dels documents bàsics. Encara que s’opti per la possibilitat de les solucions alternatives, és important entendre l‘objectiu de cadascuna de les solucions que prescriuen els diferents documents bàsics per poder establir el mateix criteri davant el ventall de solucions constructives. El requeriment de l’exigència bàsica HS 1 és la protecció davant la humitat. Exigeix que es limiti el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat a l’interior dels edificis i en els seus tancaments com

a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorriments, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que n’impedeixin la penetració o, si escau, en permetin l’evacuació sense danys. Les humitats són unes lesions comunes i són la causa d’una quantitat nombrosa de reclamacions. Atesa la claredat de l’exigència bàsica, qualsevol tipus d’humitat a l’edifici implica un incompliment del CTE. El curs Cas pràctic de façanes i cobertes segons el CTE DB HS1 té com a objectiu analitzar cadascun dels requeriments de disseny, execució i control per fer-ne una aplicació en un edifici d’habitatges i realitzar els detalls constructius de murs, pantalles, lloses, façanes i cobertes amb diferents materials. ■

Professorat: Francisco Ruiz. Arquitecte tècnic. Professor del CAATB i del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC. Director tècnic de GQS.

Programa del curs Programa del curs Anàlisi de materials. Anàlisi i determinació de la posada en obra i els controls que cal realitzar. Determinació del control d’obra acabada, en els elements següents: ■ Murs flexoresistents i murs pantalla ■ Soleres, lloses i forjats sanitaris ■ Façanes i mitgeres descobertes ■ Cobertes

Més informació a www.apabcn.cat/formacio

www.apabcn.es

Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme Inscripcions obertes ■■■ El curs està centrat en la figura del project manager, un perfil professional de forta implantació en molts països i que a poc a poc es va estenent dins del sector. El project manager és el professional que impulsa i dirigeix un projecte immobiliari des d’una perspectiva global, i s’ocupa de la seva planificació, coordinació i seguiment, des de la concepció del projecte fins al lliurament de claus. El Màster s’adreça a aquells professionals que volen iniciar-se en l’àmbit del management o que volen desenvolupar les seves habilitats en la gestió integral de projectes. ■

Dirigit a: està especialment dissenyat per a arquitectes tècnics, empresaris, directius i professionals de l’edificació. Dates: octubre de 2008 - octubre de 2009 Horari: divendres a la tarda i dissabtes al matí Durada: 500 h (350 h presencials i 150 h de projecte)

i302 noticiari_SECTOR.indd 42

22/4/08 13:09:30


i: Àrea de Formació del CAATB DEMANA MÉS INFORMACIÓ

c 43

cursos

Telèfon: 93 240 20 60 formacio@apabcn.cat · www.apabcn.cat

formació, posada al dia

formació notícies delFormació sector

L’informaTIU DEL CAATB

oberta construmat’07

maig 2008

La normativa contra incendis en els edificis multiplanta d’habitatges Santiago Rovira Vallhonesta Enginyer industrial Cap de Guàrdia de Bombers de Barcelona Professor del CAATB ■■■

Un projecte freqüent

Una tipologia freqüent de projectes d’arquitectura són els de construcció o bé de rehabilitació d’edificis multiplanta d’ús principal residencial habitatge, amb habitatges a les plantes de pis, locals comercials a la planta baixa i aparcaments a les plantes de soterrani. Aquest últim (l’ús d’aparcament) es pot considerar habitualment com a subsidiari dels dos anteriors.

Una realitat que convida a la reflexió Considerant només l’ús principal (habitatge), és a dir, sense entrar en l’aparcament ni els baixos comercials i prenent com a referència la ciutat de Barcelona, l’any 2006 els bombers van intervenir en 1.020 incendis en habitatges i el 2007, en 1.142. Entre aquests incendis, destaquen, per la seva gravetat, el que es va registrar a l’habitatge 5è 1a del carrer Tamarit, 79, ocorregut el 3-08-2007, en què van morir tres veïns del 7è 1a; també, el que va tenir lloc a l’entresol 3a del carrer Tarragona, 129, el 28-12-2007, amb un dels estadants mort; igualment el d’aquest 2008 al carrer Entença, 96, en què una persona va resultar morta en l’incendi del pis 6è 1a. Pel que fa a la resta de Catalunya, els bombers de la Generalitat, l’any

2006 van intervenir en un total de 2.817 incendis en habitatges i l’any 2007, en 3.134 dins del mateix àmbit. Aquestes dades recorden que en tot edifici, i particularment en els edificis d’habitatges, l’incendi ha de ser tractat com una acció d’ocurrència possible i probable, i que incideix directament sobre l’edifici i les persones usuàries o ocupants. Precisament pensant en les persones, cal parar atenció en el fet que, excepte en edificis d’alçada d’evacuació superior als 28 metres, l’edifici d’habitatges només disposa d’una escala, i que fins a 14 m d’alçada d’evacuació, pot ser oberta a planta. En aquests casos, la invasió pels fums i, fins i tot, per les flames, inutilitzen l’única via d’evacuació de l’edifici, i obliga a un confinament forçat que mai és fàcil de gestionar per part dels equips d’emergència. Aquest fet s’ha constatat recentment en l’incendi d’un local destinat a impremta als baixos d’un edifici de 7 plantes, amb un total de 26 habitatges, al carrer Enamorats, 5, el 29-02-2008, i en l’explosió seguida d’incendi del 17-03-2008, al carrer Andrade cantonada amb Rambla Prim, en un edifici de planta baixa, entresol i 7 plantes de pis, amb 4 habitatges per planta. Tot plegat comporta que en els projectes de construcció o de rehabilitació, s’hagi de preveure la incorporació de les salvaguardes tecnològiques i mesures de protecció adequades i suficients, sobre la base de l’aplicació de l’articulat corresponent, dins del marc reglamentari contra incendis.

Per saber-ne més Aplicació pràctica de la normativa contra incendis en projectes d’edificis d’habitatges amb aparcament Data: 6 de juny Horari: divendres, de 9.30 a 13.30 h Durada: 4 h Preu curs: 80 € Preu col·legiats/ades: 64 €

Això exigeix, als tècnics d’arquitectura i d’enginyeria, un coneixement mínim d’aquesta normativa tant a nivell teòric com d’aplicació pràctica.

Metodologia A partir del marc reglamentari d’aplicació en edificis amb aquests usos, basat en el Codi tècnic de l’edificació, en concret, en el document bàsic DB SI, l’Ordenança municipal de Barcelona (OMCPI-2007), el Decret 241/1994, el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-1993) i alguns documents elaborats per la Taula d’Interpretació de la Normativa d’Incendis (TINSCI), fitxes tècniques de l’Ajuntament de Barcelona (bombers) i les fitxes d’aplicació del CTE DB-SI de la Generalitat (bombers), es planteja una acció formativa estructurada a partir de l’estudi d’un cas, desenvolupant l’aplicació pràctica de la normativa contra incendis en un projecte concret d’edifici multiplanta amb aquests usos. ■

Professorat: Santiago Rovira Vallhonesta. Enginyer industrial. Cap de Guàrdia de Bombers de Barcelona i professor del CAATB.

Programa del curs Programa del curs Marc reglamentari actual: CTE DB-SI, Ordenança municipal de Barcelona (OMCPI-2007), Decret 241, el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI-1993), etc. ■ Documents tècnics de suport: Taula d’Interpretació de la Normativa d’Incendis (TINSCI), fitxes tècniques de l’Ajuntament de Barcelona (bombers), fitxes d’aplicació del CTE de la Generalitat (bombers), etc. ■ Metodologia d’aplicació de la normativa contra incendis al projecte. L’informe diagnòstic. ■ Aplicació pràctica en un projecte d’un edifici. ■

Més informació a www.apabcn.cat/formacio

Postgrau de Coordinadors de Seguretat Inscripcions obertes Aquest postgrau vol proporcionar els coneixements, la metodologia i les eines necessàries per dur a terme amb eficiència la tasca de coordinador de seguretat seguint els requeriments europeus. El curs dóna una resposta a les tasques i obligacions dels coordinadors, i a les exigències actuals del mercat. Amb el pas dels anys, aquest curs s’ha convertit en una referència per als professionals, les empreses i els organismes públics de tot l’Estat espanyol. Cal remarcar que el postgrau compleix els requeriments del sistema europeu de formació en seguretat i salut FOCUS i els especificats per la Guia tècnica per a

■■■

i302 noticiari_SECTOR.indd 43

l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a les obres de construcció del Ministeri de Treball. ■ Dirigit a: tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i execució d’obres, així com estudiants o recent titulats. Dates: d’octubre de 2008 a febrer de 2009 Durada: 200 h (150 hores presencials i 50 hores de projecte) Horari: divendres a la tarda i dissabtes al matí

22/4/08 13:09:33


44 c L’informaTIU DEL CAATB

formació notícies del sector postgraus

maig 2008

iconstrumat’07 Formació oberta

cursos de postgrau 2008 Programa Superior Perfil Professional Cap d’Obra

■ ■ ■ dirigit a: professionals

que hagin de valorar aspectes tècnics i econòmics d’una promoció immobiliària, indepen-

dentment de la seva formació (no titulats i titulats de carreres tècniques i altres com empresarials, econòmiques, ADE, dret...)

Programa Superior Perfil Professional DEO

■■■ dirigit a: arquitectes tècnics i altres professionals que treballin en promotores, promotores constructores o empreses de

project management que vulguin adquirir una visió i metodologia per controlar la gestió de l’obra.

Dates: octubre 2008 Horari: divendres, de 16.30 h a 20.30 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h

Dates: octubre 2008 Horari: divendres, de 16 a 20.30 h, i dissabtes, de 9.30 h a 14 h

formació oberta segon TRIMESTRE

2008 REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D’EDIFICIS

Estintolaments II. Casos pràctics (Granollers)

i302 noticiari_SECTOR.indd 44

analitzar, mitjançant casos reals, els criteris per efectuar estintolaments en edificis existents.

■ ■ ■ Objectius:

Dates: del 28 de maig a l’11 de juny

Preu curs: 157,87 €

Horari: dimecres, de 17.30 a 20.30 h

Preu col·legiats/ades: 126,29 €

Durada: 9 h

Codi: R13502

22/4/08 13:09:33


c 45 formació notícies del sector postgraus

L’informaTIU DEL CAATB

i Formació construmat’07 oberta

maig 2008

OBRA NOVA

Aplicació pràctica de la normativa contra incendis en projectes d’edificis d’habitatges amb aparcament

■ ■ ■ Objectius:

conèixer la normativa que regula la seguretat contra incendis en una tipologia freqüent d’edifici, com és el residencial habitatge amb locals comercials a la planta baixa i aparcament a les

plantes del soterrani. Practicar la seva aplicació en un projecte d’edificis multiplanta amb aquests usos. Dates: 6 de juny Horari: divendres, de 9.30 a 13.30 h

Resistència, estabilitat i aptitud al servei. Accions en l’edificació (BD SE)

■■■ Objectius: aplicar els requisits i les exigències DB SE del CTE.

Dates: de l’11 al 25 de juny

Preu curs: 224,86 €

Horari: dimecres, de 16 a 20 h

Preu col·legiats/ades: 112,43 €

Durada: 12 h

Codi: E34104

Durada: 9 h Preu curs: 80 € Preu col·legiats/ades: 64 € Codi: E36601

legislació i normativa

RD 314/2006: Codi tècnic de l’edificació: aspectes principals i documents bàsics

■ ■ ■ Objectius: conèixer

les novetats, els requisits i les exigències del CTE, i analitzar avantatges dels codis basats en prestacions.

Barcelona

Preu curs: 224,86 €

Dates: del 2 al 9 de juny

Preu col·legiats/ades: gratuït

Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20 h

Codi: N11624

Servituds i relacions de veïnatge

■ ■ ■ Objectius: adquirir coneixements sobre la nova normativa del llibre V del Codi civil de Catalunya en matèria de servituds.

Dates: del 4 al 18 de juny

Preu curs: 157,87 €

Horari: dimecres, de 16.30 a 19.30 h

Preu col·legiats/ades: 126,29 €

Durada: 9 h

Codi: N10810

i302 noticiari_SECTOR.indd 45

Durada: 12 h

22/4/08 13:09:36


$OCUMENT

6)3!4

6)3!43

6)3!43 $OCUMENTS 'UIA ", $Ê Ê " ", $Ê Ê " -1 / -1 / Ãà ÃÌm V >Ê*À viÃà > Ê`i Ê / ÊqÊ Ài>Ê`iÊ6 Ã>Ìà Ãà ÃÌm V >Ê*À viÃà > Ê`i Ê / ÊqÊ Ài>Ê`iÊ6 Ã>Ìà Ê*>ÃÌ À]ÊxʱÊänäÓ£Ê >ÀVi > Ê*>ÃÌ À]ÊxʱÊänäÓ£Ê >ÀVi > /i °Ê ÎÊÓ{äÊÓäÊÈäʱÊÛ Ã>ÌÃJ>«>LV °V>Ì /i °Ê ÎÊÓ{äÊÓäÊÈäʱÊÛ Ã>ÌÃJ>«>LV °V>Ì ÜÜÜ°>«>LV °V>Ì ÜÜÜ°>«>LV °V>Ì

#OM SABER SI A LgOBRA LgAFECTA EL #4%

#OM SABER

#OM AFECTA EL #4% AL 6)3!4 SI A LgOBRA LgAFECTA EL #4% LÊ >Ê ÀiVi ÌÊ i ÌÀ>`>Ê i Ê vÕ V > i ÌÊ `i Ê ` Ê ÌmV VÊ `iÊ ½i` v V>V Ê ­ / ®Ê Ã Ê ` ÛiÀà ÃÊ i ÃÊ `ÕLÌiÃÊ µÕiÊiÃÊ« `i Ê« > Ìi >ÀÊ>Ê ½ À>Ê`iÊÛ Ã>ÀÊÕ >Ê LÀ>°Ê*iÀÊ ` >ÀÊ Àië ÃÌ>Ê >Ê >µÕiÃÌiÃÊ ViÀÌiÃiÃÊ Ê viÀ ÀÊ ÃÕ« ÀÌÊ V ÃÌ> ÌÊ >Ê >Ê Ì>ÃV>Ê «À viÃà > Ê `i ÃÊ ÃÌÀiÃÊ V ± i} >ÌÃ]Ê`iÃÊ`i Ê / Ê > Vi Êi Ê«À iÀÊ Ö iÀ Ê `i ÃÊ º VÕ i ÌÃÊ Õ >Ê Õ >»Ê`i Ê DEL 6 Ã>Ì»]Ê 6ISAT]Ê Ã Ì>Ê i Ê Ì Ì Ê

Ê>viVÌ>Êi Ê / Ê> ÊÛ Ã>̶

ÊÃ>LiÀÊÃ Ê>Ê ¿ LÀ>Ê ¿>viVÌ>Êi Ê / °

Ê "-/, Ê" , Ê -Ê Ê-Ê "-/, Ê" , Ê -Ê ½ /Ê ½ * $Ê Ê Ê " ¶ -Ê ½ /Ê ½ * $Ê Ê Ê " ¶ "

"

-

"

" 1 /

/> Ê V Ê iëiV v V>Ê i Ê / Ê /> Ê V Ê >Ê >ÊiëiV v V>Ê «>ÀÌÊ Ê ­V>« Ì Ê i Ê / Ê £]Ê >ÀÌ°Ê >Ê >ÊÓ®]Ê «>ÀÌÊ >µÕiÃÌÊ Ê ­V>« Ì Ê ÃiÀDÊ £]Ê `½>« V>V Ê >ÀÌ°Ê Ó®]Ê >µÕiÃÌÊ i Ê i ÃÊÃiÀDÊ ÌiÀ iÃÊ `½>« V>V Ê i Ê i ÃÊ ÌiÀ iÃÊ iÃÌ>L iÀÌÃÊi Ê >Ê i Ê`½ À`i >V Ê`iÊ ½i` v V>V Ê­ " ®° iÃÌ>L iÀÌÃÊi Ê >Ê i Ê`½ À`i >V Ê`iÊ ½i` v V>V Ê­ " ®°

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`

-

­i ʵÕiÊ«iÀÌ µÕ

iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î

LÀiÊ`½ À`ÀiÃÊ

VÕ i Ì>V Ê`

+Õ >ÊjÃÊ >Ê`>Ì>Ê`iÊÃ ± V ÌÕ`Ê`iÊ Vm V >¶ +Õ >ÊjÃÊ >Ê`>Ì>Ê`iÊÃ ± V ÌÕ`Ê`iÊ Vm V >¶

!NTERIOR AL .O S APLICA EL #4%

3 APLICA EL #4%

" 1 /

! PARTIR DEL

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`

iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v 3 APLICA EL #4% ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î

"

.O S APLICA EL #4%

!NTERIOR AL ! PARTIR DEL

LÀiÊ`½ LÀ>Ê`½

VÕ i Ì>V #OM SÏ SI UNA OBRA ÏS DINS L ÌMBIT D APLICACIØ DE LA ,/% #OM SÏ SI UNA OBRA ÏS DINS L ÌMBIT D APLICACIØ DE LA ,/% `iÊÃi}Õ i ÌÊ`

­£®Ê >Ê`iÊÃiÀÊ À }

ÀÕ«Ê Ê Ê ÀµÕ ÌiVÌÕÀ>

,ià `i V >

UÊ >L Ì>Ì}iÃÊÕ v> >ÀÃÊi ÌÀiÊ Ì}iÀiÃ] UÊ >L Ì>Ì}iÃÊÕ v> >ÀÃÊi ÌÀiÊ Ì}iÀiÃ] /BRA NOVA /BRA NOVA ­Ó®Ê jÃÊiÃÊ«Àià ÊÊÊi Êv iÀ>Ê Ê>«>Ài >Ìð ÊÊÊi Êv iÀ>Ê Ê>«>Ài >Ìð -½ > Ê`iÊ` >ÀÊi ÃÊ{ÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊÃi}Øi ÌÃ\ -½ > Ê`iÊ` >ÀÊi ÃÊ{ÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊÃi}Øi ÌÃ\ ­Î®Ê* ÌÊÃiÀÊv Ì V¢ UÊ >L Ì>Ì}iÃÊÕ v> >ÀÃÊ> >Ìð UÊ >L Ì>Ì}iÃÊÕ v> >ÀÃÊ> >Ìð `>«Ì>V UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½iÃV>ÃÃ>Êi Ì Ì>ÌÊV ÃÌÀÕVÌ Û>Ê Ê UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½iÃV>ÃÃ>Êi Ì Ì>ÌÊV ÃÌÀÕVÌ Û>Ê Ê UÊ >L Ì>Ì}iÃÊ« ÕÀ v> >ÀðUÊ >L Ì>Ì}iÃÊ« ÕÀ v> >Àð Ãi â iÃ>ÊÌmV V>° Ãi â iÃ>ÊÌmV V>° UÊ ` v V ÃÊ Ìi iÀð UÊ ` v V ÃÊ Ìi iÀð UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½Õ >Êà >Ê« > Ì>° UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½Õ >Êà >Ê« > Ì>° UÊ ÌÀiÃÊi` v V ÃÊÀià `i V > ÃÊ­> LiÀ}Ã]Ê UÊ ÌÀiÃÊi` v V ÃÊÀià `i V > ÃÊ­> LiÀ}Ã]Ê UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊÀià `i V > ° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊÀià `i V > ° ÊÊÊ >ÀÃÊ`½>Û Ã]ÊiÌV°®° ÊÊÊ >ÀÃÊ`½>Û Ã]ÊiÌV°®° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊ«ÖL V° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊ«ÖL V°

1UIN ÏS

"

iv V Ê

/ «ÕÃÊ`½ LÀ>

ÀÕ«ÃÊ ]Ê Ê Ê

$

ÀÕ«ÃÊ ]Ê Ê Ê

ÀÕ«Ê Ê Ê } ÞiÀ >

$

UÊ Vi Ì° / ÌiÃÊ iÃÊ LÀiÃÊ %DIFICI EXISTENT %DIFICI EXISTENT ­}ÀÕ«ÃÊ ]Ê Ê Ê ® UÊ Õ ÌÕÀ> ° -½ > Ê`iÊ` >ÀÊi ÃÊÈÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊÃi}Øi ÌÃ\ -½ > Ê`iÊ` >ÀÊi ÃÊÈÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊÃi}Øi ÌÃ\ UÊ-> Ì>À ° UÊ+ÕiÊ Êà }Õ ÊÕ >Ê ÌiÀÛi V ÊÌ Ì> Ê`iÊ UÊ ` ÃÌÀ>Ì ÕÊ­ v V iî° UÊ+ÕiÊ Êà }Õ ÊÕ >Ê ÌiÀÛi V ÊÌ Ì> Ê`iÊ ½i` v V ° ½i` v V ° UÊ,i } ð UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ Êi` v V Ê«À Ìi} Ì]Ê Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ Êi` v V Ê«À Ìi} Ì]Ê Ê L ÃÊV à `iÀ>ÊÊÊÊÊ µÕiÊ iÃÊ LÀiÃÊ Ê ½>viVÌ ÊÕ >Ê«>ÀÌÊ«À Ìi µÕiÊ iÃÊ LÀiÃÊ Ê ½>viVÌ ÊÕ >Ê«>ÀÌÊ«À Ìi µÕiÊ « V>ÊVÀi } `>° } `>° ÌiÀÀi ÞÊ Ê Ê UÊ ` v V ÃÊ Ê >ÕÃÊ `ÕÃÌÀ > ð UÊ ` v V ÃÊ Ê >ÕÃÊ `ÕÃÌÀ > ð UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >Ê «ÀiiÝ ÃÌi ÌÃÊ ]Ê UÊ ÌÀiÃÊi` v V ÃÊ`½i } ÞiÀ >° UÊ ÌÀiÃÊi` v V ÃÊ`½i } ÞiÀ >° V « à V Ê}i iÀ> ÊiÝÌiÀ ÀÊ`iÊ ½i` v V ° V « à V Ê}i iÀ> ÊiÝÌiÀ ÀÊ`iÊ ½i` v V ° i `iÀÀ V>ÌÊ«ÀmÛ UÊ iÀ DÕÌ V]Ê>}À «iVÕ>À ]Êi iÀ} >]Ê UÊ iÀ DÕÌ V]Ê>}À «iVÕ>À ]Êi iÀ} >]Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >Ê `ÀDÕ V>]Ê iÀ]ÊÌi iV Õ V>V ÃÆÊ `ÀDÕ V>]Ê iÀ]ÊÌi iV Õ V>V ÃÆÊ Û Õ iÌÀ >Ê`iÊ ½i` v V ° Û Õ iÌÀ >Ê`iÊ ½i` v V ° ÌÀ> ë ÀÌÊÌiÀÀiÃÌÀi]Ê >À Ì ]Êv ÕÛ > Ê Ê ÌÀ> ë ÀÌÊÌiÀÀiÃÌÀi]Ê >À Ì ]Êv ÕÛ > Ê Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊi ÊV Õ ÌÊ`i Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊi ÊV Õ ÌÊ`i Ê >iÀ ÆÊv ÀiÃÌ> ]Ê `ÕÃÌÀ > ]Ê >Û> ]Êi } Þi >iÀ ÆÊv ÀiÃÌ> ]Ê `ÕÃÌÀ > ]Ê >Û> ]Êi } Þi à ÃÌi >ÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê`iÊ ½i` v V ° à ÃÌi >ÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê`iÊ ½i` v V ° À >Ê`iÊÃ> i > i ÌÊ Ê`½ } i i]Ê Ê>VVià À >Ê`iÊÃ> i > i ÌÊ Ê`½ } i i]Ê Ê>VVià UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊ ` v µÕ Êi ÃÊÕà ÃÊV>À>VÌi UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊ ` v µÕ Êi ÃÊÕà ÃÊV>À>VÌi à À Ê>Ê iÃÊ LÀiÃÊ`½i } ÞiÀ >Ê Ê>Ê >ÊÃiÛ>Ê Ã À Ê>Ê iÃÊ LÀiÃÊ`½i } ÞiÀ >Ê Ê>Ê >ÊÃiÛ>Ê À ÃÌ VÃÊ`iÊ ½i` v V ° À ÃÌ VÃÊ`iÊ ½i` v V ° iÝ« Ì>V ° iÝ« Ì>V ° ÊÀià `i V >

UÊ Vi Ì° UÊ Õ ÌÕÀ> ° UÊ-> Ì>À ° UÊ ` ÃÌÀ>Ì ÕÊ­ v V iî° UÊ,i } ð

$

ÝVi«V Ã

ÌÀiÃÊ LÀiÃÊ`iÊV ÃÌÀÕVV

ÊÊ " $

ÌÀiÃÊ LÀiÃÊ`iÊV ÃÌÀÕVV

ÊÊ " $

UÊ1ÀL> Ìâ>V ð UÊ1ÀL> Ìâ>V ð UÊ iÀV > ð UÊ iÀV > ð UÊ >À` iÀ >° UÊ >À` iÀ >° UÊ >}>Ìâi Ã]Ê >ÕÃÊ`iÊ >}>Ìâi ÃÊ Ê >ÕÃÊ UÊ >}>Ìâi Ã]Ê >ÕÃÊ`iÊ >}>Ìâi ÃÊ Ê >ÕÃÊ UÊ «>ÀV> i ÌÃÊi ÊÃÕ«iÀv V i° UÊ «>ÀV> i ÌÃÊi ÊÃÕ«iÀv V i° Ãi ÃiÊÖÃÊ«Ài`iÌiÀ >Ì° Ãi ÃiÊÖÃÊ«Ài`iÌiÀ >Ì° UÊ- Ì}iÃ]Ê` «¢Ã ÌÃ]ÊL>ÃÃiÃ]ÊiÌV° UÊ- Ì}iÃ]Ê` «¢Ã ÌÃ]ÊL>ÃÃiÃ]ÊiÌV° ÌiÀÛi V ÃÊ i UÊ ÌÀiÃÊÕà ÃÊÌiÀV >À ÃÊ­v ÀiÃ]ÊV }ÀiÃà Ã]ÊiÌV°®° UÊ ÌÀiÃÊÕà ÃÊÌiÀV >À ÃÊ­v ÀiÃ]ÊV }ÀiÃà Ã]ÊiÌV°®° UÊ*mÀ} iÃ]ÊÌi `> Ã]ÊiÌV° UÊ*mÀ} iÃ]ÊÌi `> Ã]ÊiÌV° µÕiÊiÃÌ }Õ Êv UÊ ÃÌ> iÀ >Ê ÊiÃL>À Ê­L>ÀÃ]ÊÀiÃÌ>ÕÀ> ÌÃ]ÊiÌV°®° UÊ ÃÌ> iÀ >Ê ÊiÃL>À Ê­L>ÀÃ]ÊÀiÃÌ>ÕÀ> ÌÃ]ÊiÌV°®° UÊ VÌ Û Ì>ÌÃÊÀiVÀi>Ì ÛiÃ]ÊVD « }Ã]ÊiÌV° UÊ VÌ Û Ì>ÌÃÊÀiVÀi>Ì ÛiÃ]ÊVD « }Ã]ÊiÌV° >Ê " Ê ÊµÕiÊV UÊ ` v V ÃÊ`½>«>ÀV> i ÌÃÊ­Ã ÌiÀÀ>ÌÃÊ É Êi Ê UÊ ` v V ÃÊ`½>«>ÀV> i ÌÃÊ­Ã ÌiÀÀ>ÌÃÊ É Êi Ê UÊ ÃÌ> ± >V ÃÊië ÀÌ ÛiÃÊ­Ãi ÃiÊi` v V ®° UÊ ÃÌ> ± >V ÃÊië ÀÌ ÛiÃÊ­Ãi ÃiÊi` v V ®° Ãi}Øi ÌÃ\ > X>`>®° > X>`>®° UÊ ÃÌ> ± >V ÃÊ«À Û Ã > ÃÊ­L>ÃÌ `iÃ]Ê}ÀÕiÃÊ UÊ ÃÌ> ± >V ÃÊ«À Û Ã > ÃÊ­L>ÃÌ `iÃ]Ê}ÀÕiÃÊ UÊ +ÕiÊ Ã }Õ Ê UÊ ` v V ÃÊ«iÀÊ>ÊÖÃÊië ÀÌ ÕÊ Ê`iÊ iÕÀi° UÊ ` v V ÃÊ«iÀÊ>ÊÖÃÊië ÀÌ ÕÊ Ê`iÊ iÕÀi° Ê Õ Ì>VDÀÀi}ÕiÃ]ÊV>ÀÌi ÃÊ«ÕL V Ì>À Ã]Ê Ê Õ Ì>VDÀÀi}ÕiÃ]ÊV>ÀÌi ÃÊ«ÕL V Ì>À Ã]Ê Ì Û>Ê ÊÃi â ià UÊ Õ iÀ>À Ê­Vi i Ì À Ã]ÊÌ> >Ì À î° UÊ Õ iÀ>À Ê­Vi i Ì À Ã]ÊÌ> >Ì À î° iÃÌ> `ÃÊ ÊV ÃÌÀÕVV ÃÊiv iÀiî° iÃÌ> `ÃÊ ÊV ÃÌÀÕVV ÃÊiv iÀiî°UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½ UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ UÊ ÌÀiÃÊÕà ÃÊ`½i` v V>V Ê­« ÀÝ Ã]ÊÌÀ>ÃÌiÀÃ]Ê UÊ ÌÀiÃÊÕà ÃÊ`½i` v V>V Ê­« ÀÝ Ã]ÊÌÀ>ÃÌiÀÃ]Ê UÊ ÕÀÃÊ`iÊV Ìi V ]ÊÌ> ÕÃà Ã]ÊÌ> µÕiÃ]ÊiÌV° UÊ ÕÀÃÊ`iÊV Ìi V ]ÊÌ> ÕÃà Ã]ÊÌ> µÕiÃ]ÊiÌV° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ Ã> >ÊV> `iÀiÃ]ÊiÌV°®° Ã> >ÊV> `iÀiÃ]ÊiÌV°®° UÊ"LÀiÃÊ`½i `iÀÀ VÊ É Ê`iÃV ÃÌÀÕVV ° UÊ"LÀiÃÊ`½i `iÀÀ VÊ É Ê`iÃV ÃÌÀÕVV ° ÀÕ«Ê Ê Ê ÌÀiÃÊÕà Ã

ÀÕ«Ê Ê Ê ÀµÕ ÌiVÌÕÀ> ÀÕ«Ê Ê Ê } ÞiÀ > ÀÕ«Ê Ê Ê ÌÀiÃÊÕà Ã

ÊÀià `i V >

,ià `i V >

/"2%3 &/2! $% ,@°-")4 $ !0,)#!#)¼ $% ,! ,/% /"2%3 &/2! $% ,@°-")4 $ !0,)#!#)¼ $% ,! ,/% /"2%3 $).3 ,@°-")4 $ !0,)#!#)¼ $% ,! ,/% /"2%3 $).3 ,@°-")4 $ !0,)#!#)¼ $% ,! ,/%

$

#OM SABER SI A LgOBRA LgAFECTA EL #4%

#OM PUC SABER SI EN UNA OBRA LI ÏS D APLICACIØ EL #4% #OM PUC SABER SI EN UNA OBRA LI ÏS D APLICACIØ EL #4% #OM ES V

NÞM

#OM SABER

#OM AFECTA EL #4% AL 6)3!4 SI A LgOBRA LgAFECTA EL #4%

LÊ >Ê ÀiVi ÌÊ i ÌÀ>`>Ê i Ê vÕ V > i ÌÊ `i Ê ` Ê ÌmV VÊ `iÊ ½i` v V>V Ê ­ / ®Ê Ã Ê ` ÛiÀà ÃÊ i ÃÊ `ÕLÌiÃÊ µÕiÊiÃÊ« `i Ê« > Ìi >ÀÊ>Ê ½ À>Ê`iÊÛ Ã>ÀÊÕ >Ê LÀ>°Ê*iÀÊ ` >ÀÊ Àië ÃÌ>Ê >Ê >µÕiÃÌiÃÊ ViÀÌiÃiÃÊ Ê viÀ ÀÊ ÃÕ« ÀÌÊ NÞM V ÃÌ> ÌÊ >Ê >Ê Ì>ÃV>Ê «À viÃà > Ê `i ÃÊ ÃÌÀiÃÊ V ± i} >ÌÃ]Ê`iÃÊ`i Ê / Ê > Vi Êi Ê«À iÀÊ Ö iÀ Ê

$OCUMENTS 'UIA

NÞM

­«ÖL V>ÊV V

ÌÀ LÕV ÃÊ«À viÃà > ÃÊ`iÊ ½>«>Ài >` ÀÊ É Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV V\ ÌÀ LÕV ÃÊ«À viÃà > ÃÊ`iÊ ½>«>Ài >` ÀÊ É Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV V\ >Ê` ÀiVV Ê`½iÝiVÕV Ê`½ LÀ>Ê­ "® >Ê` ÀiVV Ê`½iÝiVÕV Ê`½ LÀ>Ê­ "® Ê«À iVÌi]Ê >Ê` ÀiVV Ê`½ LÀ>Ê­ "®Ê Ê >Ê` ÀiVV Ê`½iÝiVÕV Ê`½ LÀ>Ê­ "® Ê«À iVÌi]Ê >Ê` ÀiVV Ê`½ LÀ>Ê­ "®Ê Ê >Ê` ÀiVV Ê`½iÝiVÕV Ê`½ LÀ>Ê­ "®

i302 noticiari_SECTOR.indd 46

22/4/08 13:09:37


Amb la recent entrada en funcionament del Codi tècnic de l’edificació (CTE) són diversos els dubtes que es poden plantejar a l’hora de visar una obra. Per donar resposta a aquestes incerteses i oferir suport constant a la tasca professional dels nostres col· legiats, des del CAATB llancem el primer número dels “Documents Guia” del Visat, sota el títol Com afecta el CTE al VISAT?

#4% #OM ES VEU AFECTAT PEL #4% EL CERTIFICAT FINAL D OBRA #&/ #OM ES VEU AFECTAT PEL #4% EL CERTIFICAT FINAL D OBRA #&/

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê­£® ­i ʵÕiÊ«iÀÌ µÕ ®

*, -

-Ê* ,

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê­£® *iÀÊ>Ê >L Ì>Ì}ià *iÀÊ>Ê >L Ì>Ì}iÃ

£ äÇ "É " ­i ʵÕiÊ«iÀÌ µÕ ® *iÀÊ>Ê`½> ÌÀiÃÊ LÀiÃÊ *iÀÊ>Ê`½> ÌÀiÃÊ LÀiÃÊ

"Ó äÇ "É "

" iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ> iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ> 8Ê \ÊÀi >V Ê`iÊ ` v V>V ÃÊ`i Ê«À iVÌiÊÀi`>VÌ>ÌÊ Êà } >ÌÊ«i Ê " 8Ê \ÊÀi >V Ê`iÊ ` v V>V ÃÊ`i Ê«À iVÌiÊÀi`>VÌ>ÌÊ Êà } >ÌÊ«i Ê " ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î 8Ê \ÊViÀÌ v V>ÌÊ`iÊV « i ÌÊ`i Ê«À }À> >Ê`iÊV ÌÀ Ê`iʵÕ> Ì>Ì]Ê ÊÀi >V Ê`iÊV ÌÀ ÃÊ ÊÀiÃÕ Ì>Ìà 8Ê \ÊViÀÌ v V>ÌÊ`iÊV « i ÌÊ`i Ê«À }À> >Ê`iÊV ÌÀ Ê`iʵÕ> Ì>Ì]Ê ÊÀi >V Ê`iÊV ÌÀ ÃÊ ÊÀiÃÕ Ì>ÌÃ

+£ äÇ

"

"

"

" 1 / $Ê+1 Ê Ê "Ê Ê Ê*, -

" 1 / $Ê+1 Ê Ê "Ê Ê Ê*, - / ,Ê Ê ½ ", Ê Ê/, / ,Ê Ê "Ê / ,Ê Ê ½ ", Ê Ê/, / ,Ê Ê "Ê i Ê i ÃÊ ÌiÀ iÃÊ

LÀiÊ`½ À`ÀiÃÊ Ê>Ãà ÃÌm V iÃÊ­Ó®Ê LÀiÊ`½ À`ÀiÃÊ Ê>Ãà ÃÌm V iÃÊ­Ó®Ê

VÕ i Ì>V Ê`iÊÃi}Õ i ÌÊ`i ÊV ÌÀ Ê`iÊ ½ LÀ>Ê­£®Ê

VÕ i Ì>V Ê`iÊÃi}Õ i ÌÊ`i ÊV ÌÀ Ê`iÊ ½ LÀ>Ê­£®Ê

iÊ Vm V >¶

" 1 / $Ê+1 Ê Ê "Ê Ê Ê*, -

" 1 / $Ê+1 Ê Ê "Ê Ê Ê*, - / ,Ê Ê ½ ", Ê Ê/, / ,Ê Ê " / ,Ê Ê ½ ", Ê Ê/, / ,Ê Ê "

DEL

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê`½>«>Ài >` ÀÊ É Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV VÊ­£®Ê

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê`½>«>Ài >` ÀÊ É Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV VÊ­£®Ê

*, -

-Ê* ,

£ äÇ

"Ó äÇ

"É "

"É "

"

+£ äÇ ,

+Ó äÇ

"

"

"

,

+Ó äÇ

"

"

*, -

-Ê* ,

*, -

-Ê* ,

"£ äÇ

"É "

"£ äÇ

"É "

"

"

iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ> iÝ ÃÊ> ÊViÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ> 8Ê \ÊÀi >V Ê`iÊ ` v V>V ÃÊ`i Ê«À iVÌiÊ 8Ê \ÊÀi >V Ê`iÊ ` v V>V ÃÊ`i Ê«À iVÌiÊ *£ äÇ

" *£ äÇ ICA EL #4% ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î ­£®Ê­Ì ÌÃÊ` î

" 8Ê \ÊViÀÌ v V>ÌÊ`iÊV « i ÌÊ`i Ê«À }À> >Ê`iÊV ÌÀ Ê`iʵÕ> Ì>Ì]Ê ÊÀi >V Ê`iÊV ÌÀ ÃÊ ÊÀiÃÕ Ì>ÌÃÊ 8Ê \ÊViÀÌ v V>ÌÊ`iÊV « i ÌÊ`i Ê«À }À> >Ê`iÊV ÌÀ Ê`iʵÕ> Ì>Ì]Ê ÊÀi >V Ê`iÊV ÌÀ ÃÊ ÊÀiÃÕ Ì>ÌÃÊ

+£ äÇ

+£ äÇ LÀiÊ`½ LÀ>Ê`½>«>Ài >` ÀÊ Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV VʭӮʭÀiV > >Ì®Ê LÀiÊ`½ LÀ>Ê`½>«>Ài >` ÀÊ Ê>ÀµÕ ÌiVÌiÊÌmV VʭӮʭÀiV > >Ì®Ê ,

" ,

VÕ i Ì>V LA ,/% `iÊÃi}Õ i ÌÊ`iÊ ½ LÀ>

#)¼ $% ,! ,/%

LÀiÊ`½ V `m V iÃÊ­£® LÀiÊ`½ V `m V iÃÊ­£® *À iVÌiÊ> LÊi ÃÊÃiÕÃÊ> iÝ ÃÊ Ê ` v V>V ÃÊ­£® *À iVÌiÊ> LÊi ÃÊÃiÕÃÊ> iÝ ÃÊ Ê ` v V>V ÃÊ­£®

VÕ i Ì>V Vm V >Ê`½ LÀiÃʭή Vm V >Ê`½ LÀiÃʭή `iÊÃi}Õ i ÌÊ`iÊ ½ LÀ> "LiÀÌÕÀ>Ê`i ÊVi ÌÀiÊ`iÊÌÀiL> ʭή "LiÀÌÕÀ>Ê`i ÊVi ÌÀiÊ`iÊÌÀiL> ʭή

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê> LÊi ÃÊ` ÃÊ> iÝ ÃÊ­£®

iÀÌ v V>ÌÊv > Ê`½ LÀ>Ê> LÊi ÃÊ` ÃÊ> iÝ ÃÊ­£®

"

"

"

"

"

/Ê ½ * $ Ê 8 -/ /

/ "

/Ê ½ * $

­£®Ê >Ê`iÊÃiÀÊ À } > Ê­ ÊÛ> Êv Ì V¢« >®Ê ÊiÃʵÕi`>ÀDÊV Ê>Ê` «¢Ã ÌÊ> Ê ± i} ° ­£®Ê >Ê`iÊÃiÀÊ À } > Ê­ ÊÛ> Êv Ì V¢« >®Ê ÊiÃʵÕi`>ÀDÊV Ê>Ê` «¢Ã ÌÊ> Ê ± i} ° ­Ó®Ê jÃÊiÃÊ«ÀiÃi Ì>Ê> Ê ± i} Ê«iÀÊ>Ê iÃÊV «À Û>V ÃÊ « ÀÌÕ iÃ]Ê Ê`iëÀjÃÊiÃÊÀiÌ À >Ê> ÊV ± i} >Ì° ­Ó®Ê jÃÊiÃÊ«ÀiÃi Ì>Ê> Ê ± i} Ê«iÀÊ>Ê iÃÊV «À Û>V ÃÊ « ÀÌÕ iÃ]Ê Ê`iëÀjÃÊiÃÊÀiÌ À >Ê> ÊV ± i} >Ì° ÊÃi}Øi ÌÃ\ ­Î®Ê* ÌÊÃiÀÊv Ì V¢« >Ê ÊiÃʵÕi`>ÀDÊV Ê>Ê` «¢Ã ÌÊ> Ê ± i} ° ­Î®Ê* ÌÊÃiÀÊv Ì V¢« >Ê ÊiÃʵÕi`>ÀDÊV Ê>Ê` «¢Ã ÌÊ> Ê ± i} °

`>«Ì>V ÃÊ> Ê / V ÃÌÀÕVÌ Û>Ê Ê

`>«Ì>V ÃÊ> Ê /

1UIN ÏS L ÌMBIT D APLICACIØ DEL #4% 1UIN ÏS L ÌMBIT D APLICACIØ DEL #4%

i V > ° V°

" , Ê "6 Ê

" , Ê "6 Ê

Ê 8 -/ /

/ «ÕÃÊ`½ LÀ>

/ «ÕÃÊ`½ LÀ>

« >V ° / ÌiÃÊ iÃÊ LÀiÃÊV Ìi « >`iÃÊ` ÃÊ >Ê " Ê / ÌiÃÊ iÃÊ LÀiÃÊV Ìi « >`iÃÊ` ÃÊ >Ê " Ê ­}ÀÕ«ÃÊ ]Ê Ê Ê ®° ­}ÀÕ«ÃÊ ]Ê Ê Ê ®° ` v V>V ° ÊÃi}Øi ÌÃ\ ,iv À >° ,i >L Ì>V ° ÊÌ Ì> Ê`iÊ ,i >L Ì>V Ê Ìi}À> °

> Û Ê`½ÖÃÊV>À>VÌiÀ ÃÌ V°

"

/

-

-

« >V ° ` v V>V ° ,iv À >° ,i >L Ì>V ° ,i >L Ì>V Ê Ìi}À> °

> Û Ê`½ÖÃÊV>À>VÌiÀ ÃÌ V°

Ê«À Ìi} Ì]Ê Ê 3 ENTÏN PER AMPLIACIØ MODIFICACIØ REFORMA I O REHABILITACIØ\ 3 ENTÏN PER AMPLIACIØ MODIFICACIØ REFORMA I O REHABILITACIØ\ LÀ>Ê`iÊ Û>Êi` v V>V LÀ>Ê`iÊ Û>Êi` v V>V ÃÊV Ã `iÀ>ÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊ]Ê >Ê ÃÊV Ã `iÀ>ÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊÊ]Ê >Ê >Ê«>ÀÌÊ«À Ìi

-i «ÀiʵÕiÊà }Õ ÊV «>Ì L iÊ> LÊ >Ê >ÌÕÀ> iÃ>Ê`iÊ >Ê ÌiÀÛi V ]Ê Ê -i «ÀiʵÕiÊà }Õ ÊV «>Ì L iÊ> LÊ >Ê >ÌÕÀ> iÃ>Ê`iÊ >Ê ÌiÀÛi V ]Ê Ê µÕiÊ « V>ÊVÀi>ÀÊÕ Êi` v V Êà LÀiÊÕ Ê µÕiÊ « V>ÊVÀi>ÀÊÕ Êi` v V Êà LÀiÊÕ Ê i Êi ÊV>ÃʵÕiÊà }Õ ÊÕ Êi` v V Ê«À Ìi} Ì]Ê> LÊi Ê}À>ÕÊ`iÊ«À ÌiVV Ê`½>µÕiÃÌ° i Êi ÊV>ÃʵÕiÊà }Õ ÊÕ Êi` v V Ê«À Ìi} Ì]Ê> LÊi Ê}À>ÕÊ`iÊ«À ÌiVV Ê`½>µÕiÃÌ° ÌiÀÀi ÞÊ Ê Ê Ê >ÊV ÃÌÀÕVV ÃÊ ÌiÀÀi ÞÊ Ê Ê Ê >ÊV ÃÌÀÕVV ÃÊ

Õ ÌÊ`i Ê V ° ÃÊV>À>VÌi

iv V Ê

iv V Ê

> i ÌÊ >Ê Êi ÊV>ÃʵÕiÊiÃÊV à `iÀ ʵÕiÊ ÊiÃÊ« ÌÊ>« V>ÀÊi Ê / ]Êý >ÕÀDÊ`iÊ Êi ÊV>ÃʵÕiÊiÃÊV à `iÀ ʵÕiÊ ÊiÃÊ« ÌÊ>« V>ÀÊi Ê / ]Êý >ÕÀDÊ`iÊ «ÀiiÝ ÃÌi ÌÃÊ ]Êi ÊV>ÃÊ`½ >ÛiÀ ½ ]Êý > Ê «ÀiiÝ ÃÌi ÌÃÊ ]Êi ÊV>ÃÊ`½ >ÛiÀ ½ ]Êý > Ê ÀÊ`iÊ ½i` v V ° ÕÃÌ v V>ÀÊi Êi Ê«À iVÌiÊ ]Êà ÊiÃV>Õ]ÊV «i Ã>À ÃiÊ> LÊ iÃÕÀiÃÊ ÕÃÌ v V>ÀÊi Êi Ê«À iVÌiÊ ]Êà ÊiÃV>Õ]ÊV «i Ã>À ÃiÊ> LÊ iÃÕÀiÃÊ i `iÀÀ V>ÌÊ«ÀmÛ > i ÌÊ ÊÃ Õ ÌD > i Ì° i `iÀÀ V>ÌÊ«ÀmÛ > i ÌÊ ÊÃ Õ ÌD > i Ì° > ÌiÀ >Ì ÛiÃʵÕiÊà }Õ ÊÌmV V> i ÌÊ ÊiV ¢ V> i ÌÊÛ >L ið > ÌiÀ >Ì ÛiÃʵÕiÊà }Õ ÊÌmV V> i ÌÊ ÊiV ¢ V> i ÌÊÛ >L ið > i ÌÊ >Ê - - REHABILITACIØ REHABILITACIØ 3 ENTÏN PER 3 ENTÏN PER UÊ `iµÕ>V Ê ÊÀiv ÀXÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê­}>À> Ì ÀÊiÃÌ>L Ì>ÌÊ ÊÀià ÃÌm V >Ê>Ê ½i` v V ®° UÊ `iµÕ>V Ê ÊÀiv ÀXÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê­}>À> Ì ÀÊiÃÌ>L Ì>ÌÊ ÊÀià ÃÌm V >Ê>Ê ½i` v V ®° UÊ `iµÕ>V ÊvÕ V > Ê­ÃÕ«ÀiÃà Ê`iÊL>ÀÀiÀiÃÊ>ÀµÕ ÌiVÌ¢ µÕiÃÊ Ê UÊ `iµÕ>V ÊvÕ V > Ê­ÃÕ«ÀiÃà Ê`iÊL>ÀÀiÀiÃÊ>ÀµÕ ÌiVÌ¢ µÕiÃÊ Ê v>V Ì>ÌÊ`½>VViÃà L Ì>Ì®° v>V Ì>ÌÊ`½>VViÃà L Ì>Ì®° UÊ ` v V Ê`½ >L Ì>Ì}iÃ\Ê ` v V>V Ê`iÊ >ÊÃÕ«iÀv V iÊ É Ê ` v V>V Ê UÊ ` v V Ê`½ >L Ì>Ì}iÃ\Ê ` v V>V Ê`iÊ >ÊÃÕ«iÀv V iÊ É Ê ` v V>V Ê `i Ê LÀiÊ`½ >L Ì>Ì}ið `i Ê LÀiÊ`½ >L Ì>Ì}ið UÊ ` v V ÊÃi ÃiÊ >L Ì>Ì}iÃ\ÊVÀi>V Ê`½ >L Ì>Ì}iÃÊ­V> Û Ê`½Öî° UÊ ` v V ÊÃi ÃiÊ >L Ì>Ì}iÃ\ÊVÀi>V Ê`½ >L Ì>Ì}iÃÊ­V> Û Ê`½Öî° 3 ENTÏN PER 3 ENTÏN PER REHABILITACIØ INTEGRAL REHABILITACIØ INTEGRAL >Ê V À« À>V Ê`iÊÌ ÌiÃÊ iÃÊ>VÌÕ>V ÃÊ`iÊ ½>«>ÀÌ>ÌÊ`iÊÀi >L Ì>V ° >Ê V À« À>V Ê`iÊÌ ÌiÃÊ iÃÊ>VÌÕ>V ÃÊ`iÊ ½>«>ÀÌ>ÌÊ`iÊÀi >L Ì>V ° 3 ENTÏN PER 3 ENTÏN PER CANVI D ÞS CARACTERÓSTIC CANVI D ÞS CARACTERÓSTIC ÊV> Û Ê`¿ÖÃÊi Êi` v V ÃÊiÝ ÃÌi ÌÃÊ ÊiÃÌ>L i ÌÃ]Êi V>À>ʵÕiÊ Ê ÊV> Û Ê`¿ÖÃÊi Êi` v V ÃÊiÝ ÃÌi ÌÃÊ ÊiÃÌ>L i ÌÃ]Êi V>À>ʵÕiÊ Ê « µÕ Ê iViÃÃDÀ > i ÌÊ >ÊÀi> Ìâ>V Ê`½ LÀið « µÕ Ê iViÃÃDÀ > i ÌÊ >ÊÀi> Ìâ>V Ê`½ LÀið

ÝVi«V Ã

ÝVi«V Ã

ÌiÀÛi V ÃÊ i Ê i` v V>V ÃÊ `½ LÀ>Ê ÌiÀÛi V ÃÊ Û>]Ê i Ê i` v V>V ÃÊ `½ LÀ>Ê Û>]Ê ÌiÀÛi V ÃÊi Êi` v V>V ÃÊiÝ ÃÌi ÌÃ]ʵÕiÊiÃÌ }Õ Êv À>Ê`iÊ ÌiÀÛi V ÃÊi Êi` v V>V ÃÊiÝ ÃÌi ÌÃ]ʵÕiÊiÃÌ }Õ Êv À>Ê`iÊ µÕiÊiÃÌ }Õ Êv À>Ê`iÊ ½D L ÌÊ`½>« V>V Ê`iÊ µÕiÊiÃÌ }Õ Êv À>Ê`iÊ ½D L ÌÊ`½>« V>V Ê`iÊ ½D L ÌÊ`½>« V>V Ê`iÊ >Ê " Ê ÊµÕiÊV « i Ý ÊÌ ÌÃÊi ÃÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊ ½D L ÌÊ`½>« V>V Ê`iÊ >Ê " Ê ÊµÕiÊV « i Ý ÊÌ ÌÃÊi ÃÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊ }Ã]ÊiÌV° >Ê " Ê ÊµÕiÊV « i Ý ÊÌ ÌÃÊi ÃÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊ >Ê " Ê ÊµÕiÊV « i Ý ÊÌ ÌÃÊi ÃÊÃÕ«¢Ã ÌÃÊ Ãi}Øi ÌÃ\ Ãi}Øi ÌÃ\ - Ê­i Ê ÃiÊi` v V ®° Ãi}Øi ÌÃ\ Ãi}Øi ÌÃ\ UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ >Ê ÌiÀÛi V ÊÌ Ì> Ê`iÊ ½i` v V ° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ >Ê ÌiÀÛi V ÊÌ Ì> Ê`iÊ ½i` v V ° V « i ÌÊ UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ Êi` v V Ê«À Ìi} ÌÊ Ê iÃÊ LÀiÃÊ Ê ½>viVÌ Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊÌÀ>VÌ Ê`½Õ Êi` v V Ê«À Ìi} ÌÊ Ê iÃÊ LÀiÃÊ Ê ½>viVÌ Ê >ÃÌ `iÃ]Ê}ÀÕiÃÊ `iÊ iÃÊ UÊ +ÕiÊ Ã }Õ Ê `½iÃV>ÃÃ>Ê i Ì Ì>ÌÊ UÊ V ÃÌÀÕV +ÕiÊ Ã }Õ Ê `½iÃV>ÃÃ>Ê i Ì Ì>ÌÊ V ÃÌÀÕV Õ >Ê«>ÀÌÊ«À Ìi} `>° Õ >Ê«>ÀÌÊ«À Ìi} `>° iÝ }m V iÃÊ ÕL V Ì>À Ã]Ê Ì Û>Ê ÊÃi â iÃ>ÊÌmV V>° Ì Û>Ê ÊÃi â iÃ>ÊÌmV V>° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >ÊV « à V Ê}i iÀ> Ê UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >ÊV « à V Ê}i iÀ> Ê LDà µÕià iÀiî°UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½Õ >Êà >Ê« > Ì>° UÊ+ÕiÊà }Õ Ê`½Õ >Êà >Ê« > Ì>° iÝÌiÀ ÀÊ`iÊ ½i` v V ° iÝÌiÀ ÀÊ`iÊ ½i` v V ° `i Ê / ® UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊÀià `i V > ° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊÀià `i V > ° ]ÊÌ> µÕiÃ]ÊiÌV° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >ÊÛ Õ iÌÀ >Ê`iÊ ½i` v V ° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊiÃÃi V > i ÌÊ >ÊÛ Õ iÌÀ >Ê`iÊ ½i` v V ° UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊ«ÖL VÊ UÊ+ÕiÊ ÊÌ }Õ ÊV>ÀDVÌiÀÊ«ÖL VÊ UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊi ÊV Õ ÌÊ`i Êà ÃÌi >ÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê`iÊ ½i` v V ° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊv>V ÊÛ>À >ÀÊi ÊV Õ ÌÊ`i Êà ÃÌi >ÊiÃÌÀÕVÌÕÀ> Ê`iÊ ½i` v V ° ÃÌÀÕVV ° ­«ÖL V>ÊV VÕÀÀm V >®° ­«ÖL V>ÊV VÕÀÀm V >®° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊ ` v µÕ Êi ÃÊÕà ÃÊV>À>VÌiÀ ÃÌ VÃÊ`iÊ ½i` v V ° UÊ+ÕiÊ ÊiÃÊ ` v µÕ Êi ÃÊÕà ÃÊV>À>VÌiÀ ÃÌ VÃÊ`iÊ ½i` v V °

- Ê­i Ê V « i ÌÊ `iÊ iÃÊ iÝ }m V iÃÊ LDà µÕià `i Ê / ®

Es pot descarregar a www.apabcn.cat/visats

>Ê­ "®

i302 noticiari_SECTOR.indd 47

22/4/08 13:09:37


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Haz tu proyecto “on-line” en www.texsa.com Memoria descriptiva del sistema

Sin necesidad de registrarte Acceso instantáneo a la solución

Precios descompuestos de la solución

Toda la documentación abierta y en formato editable En concordancia con el nuevo Código Técnico de la Edificación (CTE) y el marcado CE

Detalles (archivos Autocad)

Precios descompuestos de la solución en formato Excel

Fichas de los productos

Planos de CAD, compatibles con AutoCad y Catia Fichas técnicas de los productos en formato Word.

Plan Mantenimiento

ASENSIO COMUNICACIÓ VISUAL

Integra sistemas de impermeabilización, aislamiento térmico y acústico

Pliego de condiciones técnicas

La forma más rápida y sencilla de realizar la memoria constructiva de la cubierta * Para más información, soluciones especiales o solicitud de muestras contacte con el Departamento Técnico: Tel. 901 11 66 12

TEXSA, S.A. BARCELONA C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal Tel. (+34) 93 635 14 00 - Fax (+34) 93 635 14 80

i302 noticiari_SECTOR.indd 48

www.texsa.com MADRID Polígono Llanos de Jerez, 1 - 28820 Coslada Tel. (+34) 91 669 38 70 - Fax (+34) 91 669 52 13

22/4/08 13:09:38


reportatge:

r

reportatge

BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

a fons Bloc de formigó Split

c 49 L’informatiU DeL CaatB MaIG 2008

el material Taula de característiques

La producció Exemple de posada en obra

i302 el reportatge.indd 49

22/4/08 10:49:25


50 c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

reportatge BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

Bloc de formigó Split El bloc anomenat Split és el que té la cara d’acabat vist amb una textura esqueixada Adormiment

Josep Olivé informatiu@apabcn.cat ■■■ El bloc de formigó (o de morter, segons algunes opinions) és un material de construcció prou conegut, però no ho és tant el seu sistema de fabricació. Per tal que ens expliquin com es fabrica, ens hem desplaçat a una de les fàbriques capdavanteres de Catalunya en la fabricació de blocs: Calibloc. Tot i que el procés general de fabricació és comú a tots els blocs, ens centrarem en el bloc anomenat Split, que és el que té la cara d’acabat vist amb una textura esqueixada, semblant a la pedra picada, per una interessant particularitat en la seva

To split en anglès significa, aproximadament, “separar amb ruptura” fabricació. Split no és un nom de fantasia, en honor a la bonica ciutat de Croàcia, sinó que prové de l’anglès; en aquest idioma, to split significa, aproximadament, “separar amb ruptura”. Això dóna la pista de com es fabrica.

Procés de fabricació Per començar es fa l’aplec de material. Els àrids es descarreguen directament del camió, a peu pla, en unes sitges subterrànies. Les sitges

ja incorporen els sensors de pesar per fer la dosificació exacta de cada producte. Mitjançat l’ordinador de maniobra de tot el tren, s’obre les comportes i, amb cintes contínues, es porten els àrids a la planta baixa, on s’afegeix material de reciclatge de sobres de fabricació. D’allí va a la pastera, on es barrejarà amb el ciment i l’aigua procedents d’altres dipòsits i sitges. Aquí també s’hi afegeixen

Bloc Split Relació de fabricants CALIBLOC C/La Garrotxa Polígon Industrial Pla de la Bruguera 08211 Castellar de Vallès

Telèfon 93 715 83 66 Fax 937 14 30 97 www.calibloc.com calibloc@calibloc.com

BREINCO carretera Cardedeu-Dosrius Km 6,500 08450 llinars del Vallès

Telèfon 93 846 09 51 www.breinco.com

Torho Sant Vicens, 1 Tordera

Telèfon 93 764 04 00 info@torho.com www.torho.com

Prefabricats Lleida Ctra Tremp, 22 25730 Artesa de Segre (LLEIDA)

Telèfons: 973 40 02 14 973 40 01 79 973 40 20 92 Fax 973 40 01 23

i302 el reportatge.indd 50

els additius necessaris: plastificants -per facilitar el desemmotllament-, colorants -òxids de ferro-, i impermeabilitzants (per als que han d’anar sense revestiment, com és el cas que ens ocupa). Tots aquests components es barregen a la pastera fins obtenir la massa amb la proporció desitjada i la més alta homogeneïtzació possible dels components. D’aquí ja surten preparats per abocar-se a la màquina de fabricació, que consis-

Cada bloc és únic, ja que es parteix de forma diferent teix en uns encofrats amb el negatiu de la forma del bloc a fabricar, i una premsa amb la forma extrudida del bloc, en aquest cas, la forma unitària de diversos blocs. La pasta s’aboca a l’encofrat. Es vibra, primer, i es premsa tot seguit per, finalment, treure el motlle per la part de dalt. El sistema d’emplenar i desemmotllar per cares oposades impedeix fer peces amb tapa -per a coronaments de mur, per exemple- però no blocs completament massissos.

Un cop surt de la premsa la peça ja està feta i es retira sobre una plataforma metàl·lica cap a les cambres de curació per accelerar-ne l’adormiment (fraguado). Com que el formigó és molt sec, la peça ja té una consistència considerable en sortir de la màquina i la manipulació totalment automatitzada en minimitza els riscos de trencament. Les peces s’apilen en diferents nivells d’un transelevador automatitzat, que les porta directament a les cambres de curació, on s’estan 24 hores. Les peces especials, però, es fabriquen en una màquina més petita, menys ràpida i potent, però més precisa, que permet fer formes més complicades o delicades. Un cop surten de les cambres de curació, els blocs del tipus Split van a la cisalla, on acabaran el seu procés de formació. El premsat d’aquest tipus de bloc es fa de dos en dos, solidaris per una cara. Cada un està remarcat per una ranura lateral, que permetrà a la cisalla precisar el tall i aconseguir un acabat millor de les arestes verticals. Un cop els dos blocs “siamesos” estan col·locats a la cisalla, aquesta els talla per tot el seu perímetre amb un trencament irregular. Cada bloc és únic, ja que es parteix de forma diferent. El resultat és una superfície amb arestes, el que fa que tinguin aquest aspecte aspre i rústic tan característic dels blocs Split. A partir d’aquest punt, el bloc torna a ajuntar-se en la línia de producció amb els altres tipus, per anar a la màquina de paletitzar i, posteriorment, a la d’embalar, ja que els blocs per anar vistos amb relleu o superfície aspra, si no s’embalen, acumulen pols durant l’estocatge i transport. Es realitza un autocontrol de qualitat segons el marcatge CE i la marca de producte A+ (organisme de control Applus+). Un cop embalats i amb el previ etiquetatge amb totes les seves característiques, passen al pati d’estocatge. Aquí hi seran el temps necessari per acabar d’assolir la resistència característica del bloc. A continuació ja es poden portar a l’obra per col·locar-se. ■

22/4/08 10:49:26


c 51 reportatge BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Procés de fabricació

Els àrids pujen a fabricació. A dalt, a l’esquerra, la Els arids es descarreguen a nivell de carrer a les sitges-dosificadores subterranees

sitja amb le qual s’afegeix el material reciclat

Blocs sortint de la cambra de Premsa on es fabriquen els blocs

Blocs a la cambra de curat

curat

Blocs “siamesos” abans de ser separat. Observar

Màquina cisalla en proces de manteni-

les marques per on es cisallaran els blocs

ment i ajustament de les ganivetes

Màquina de desapilat i de control de forma

Estocatge dels palets a l’espera de Blocs ja separats

l’enduriment definitiu del morter

Seqüència d’embalat d’un palet de blocs

i302 el reportatge.indd 51

22/4/08 10:49:40


52 c L’informatiU DeL CaatB MaIG 2008

reportatge BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

Exemple de posada en obra

aclariment ■■ arliblock es el Grup de fabricants a nivell de tot l’estat que fabrica peces amb arlita (segons normatives vigents i amb característiques de qualitat establertes per el Grup) i dedica els seus esforços conjunts a recerca, desenvolupament i innovació de productes d’acord amb les exigències del mercat i en aquest cas avançant-se a l’aprovació

del CTE. amb relació a la publicació de la relació de fabricants del número 299 de L’Informatiu sobre Bloc de formigó acústic Calibloc, com a empresa del Grup i responsable del accés a la informació de l’article, ens ha sol·licitat que publiquem la relació completa dels fabricants del grup arliblock, la qual cosa fem a continuació. ■

relació de fabricants arLiBLoCK

COMPLEx hOSPITaLaRI DE EL FERROL (GaLÍCIa)

taula de característiques de la sèrie Split de Calibloc

i302 el reportatge.indd 52

CaLiBLoC C/La Garrotxa Polígon Industrial Pla de la Bruguera 08211 CaSTELLaR DE VaLLÈS

Telèfon 93 715 83 66 Fax 937 14 30 97 www.calibloc.com calibloc@calibloc.com

BeLLiDo paSCUaL hermanoS Polígono la Paz, Calle B. Parcela 27 44195 TERuEL

Telèfon 978 60 19 39 Fax 978 60 11 47 www.bellido.net - julio@bellido.net

DeriVaDoS DeL Cemento CoVeLo Ctra. Orense-Vigo Km. 614,3 36860 POnTEaREaS-Pontevedra

Telèfon 986 64 40 36 Fax 986 64 47 64 www.covelo.cc derivados@covelo.cc

forJaDoS BernaBÉ C/Sierra de Peñarubia, 13 6 D 30009 MuRCIa

Telèfon 968 85 01 73 Fax 968 85 01 73 forbesa@infonegocio.com

JoSe m. gaLLiZo Ctra de Gallur-Sanguesa Km 3 77 700 50600 EjEa DE LOS CaBaLLEROS- Zaragoza

Telèfon 976 67 70 55 Fax 976 67 70 58 comercial@gallizo.infonegocio.com

JUan roCeS La revuelta del Coche, s-n 33188 SIERO-POLa DE SIERO-asturias

Telèfon 985 74 08 57 Fax 985 74 08 93 www.juanrocessa.com/ info@juanrocessa.com

paLerm Ctra. Porreres a Campos Km.1,4 07260 PORRERES - Mallorca

Telèfon 971 64 73 64 – 971 64 77 13 www.palerm.com palerm@palerm.com

prefaBriCaDoS etXeBerria Barrio Plaza, s-n 20850 MEnDaRO - Guipúzcoa

www.etxebelez.com etxebelez@etxebelez.com Telèfon 943 75 50 12 – 943 75 50 42

preaLpa autovia a44 salida 144 18640 PaDuL Granada

TEL. 958 79 07 27 – 95 879 06 81 www.argosdc.com argos@perezlazaro.com

pregeSa C/ Estepa, s/n 14500 – PuEnTE GEnIL - Córdoba

Tels. 957 60 46 54 – 95 957 60 90 83 www.pregesa.com tecnica@pregesa.com

prefaBriCaDoS ViLLaLBa Polígon Industrial C/Escofina, núm. 1 28400 COLLaDO VILLaLBa-Madrid

Telèfon 918 50 06 73 – 918 51 17 39 www.previsa.es previsa@previsa.es

pref.Y CanteraS Zaera San julián de la Vega 27600 SaRRIa – Lugo

Telèfon 982 53 50 33 – 982 53 13 66 zaera@hlaestrella.es

tUBoS De La manCha Ctra. Madrid-alicante Km. 99 45880 CORRaL aLMaGuER-Toledo

Telèfon 925 19 09 25 – 925 19 08 83 www.prefabricados-calderon.es/ comercial@prefabricados-calderon.es

ViBraDoS La eStreLLa Ctra. De Badajoz 162 06230 LOS SanTOS MaIMOna-Badajoz

Telèfon 924 54 41 96 – 924 57 19 92 www.vibradoslaestrella.com vibradoslaestrella@wanadoo.es

ViBrotenSaDoS miQUeL Ctra. De Binaced Km.1 22400 MOnZOn - huesca

Telèfon 974 40 15 50 – 974 40 30 31 miquel@public.ibercaja.es

VigUetaS naVarraS Pol.Ind.areta-huarte C/altxutxate,13 31620 PaMPLOna - navarra

Telèfon 948 33 11 11 – 948 33 14 19 www.viguetasnavarras.com vna@navarra.net

Vipren Rincones Del Molino, s-n 11130 ChICLana FROnTERa - Cadiz

Telèfon 956 40 22 70 – 956 40 02 08 www.vipren.com vipren@ctv.es

22/4/08 10:49:46


i302 el reportatge.indd 53

22/4/08 10:50:16


54 c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Innovació:

I

reportatge BLOC DE FORMIGÓ SPLIT

NOUS MATERIALS I NOVES TÈCNIQUES

Jean Prouvé, massa innovador per al seu temps? Enginyer autodidacta, arquitecte sense títol, parteix de l’experimentació com a valor més important de la construcció Salvador Gili Arquitecte tècnic Gestor de la Informació sgili@apabcn.com ■ ■ ■ Des dels anys trenta, fascinat pel procés de producció industrial de l’automòbil, l’aeronàutica o el ferrocarril i la seva capacitat de renovació i de producció seriada, Prouvé (1901-1981) proposa racionalitzar la concepció dels seus edificis, tot somniant una indústria de l’habitatge que construiria cases amb la mateixa precisió amb què es construïen cotxes o avions d’aleshores. Els seus treballs són aplicacions dels nous materials i noves tècniques, recerques sobre prefabricació lleugera en acer i alumini de la indústria, en un intent d’aplicar la producció industrial i en sèrie a la construcció. Dissenyava edificis com a mecanismes per a habitar. Perseguia constantment l’ideal de la renovació dels procediments i de les tècniques de construcció.

“L’evolució només pot resultar de l’experiència pràctica” Jean Prouvé Neix professionalment a l’escola de Nancy d’arts i oficis, de la qual el seu pare fou fundador. Inicialment es forma com a artesà en les arts del ferro i de la forja, però aviat, a partir de l’experiència i del treball manual, comença a analitzar tots els elements que componen l’edifici, en sentit crític i innovador. Prouvé repensa en profunditat els elements constructius i els dissenya per acomplir una funció específica. En uns moments en què ningú no posa en dubte la construcció en formigó a França, Prouvé proposa la construcció en acer per a la producció d’habitatges en sèrie. Enginyer autodidacta, arquitecte sense títol, parteix de l’experimentació que, per a ell, és el valor més important de la construcció i que sovint no es té en compte. Opinava

i302 el reportatge.indd 54

Casa del Poble a a Clichy, de Jean Prouve. Arquitectes: Eugène Beaudouin i Marcel Lods

que “l’evolució només pot resultar de l’experiència pràctica”. Basa les seves recerques sobretot en dos camps, l’estructura i el tancament, en una relació estreta entre elements que forma una idea constructiva unitària. No nega el valor del projecte, però ressalta el valor de l’element que “funciona”, és a dir, que acompleix la seva funció i respecta harmònicament la funció de la resta d’elements de l’edifici.

Estructura, com més senzilla millor Prouvé crea estructures modulars metàl·liques, molt lleugeres i fàcilment adaptables a una gran diversitat de necessitats i programes. Fàcilment transportables i ràpidament muntables (sovint per una sola persona) i en un temps rècord. Sempre

Casa tipus Meaudon, 1949

Diverses tipologies de plafons segons els requeriments

construïbles en sec, a base d’unions acoblades, cargols i passadors. Tot això és possible perquè la posada en obra està pensada fins al darrer detall, sempre en base a optimitzar les possibilitats del material, l’economia de mitjans i la simplicitat. A partir d’aquests principis, Prouvé crea un alfabet de les estructures molt innovador, basat en programes tipus (habitatge, construcció escolar, oficines, indústria, etc.), però que a la vegada, permet adaptar-se a les necessitats de forma no repetitiva. En Prouvé, resulta sorprenent comprovar com l’estandardització no necessàriament ha de significar uniformització, repetició retòrica.

Tancaments eficaços Prouvé dissenya, amb el mateix enginy que per a les estructures, una

gran diversitat de tancaments per a l’espai habitat, prefabricats en el taller i per a ser muntat en sec: murs, portes, finestres, brise-soleils, etc., la major part metàl·lics, que responen a les necessitats bioclimàtiques dels llocs on s’ha de construir, a l’orientació, als requeriments d’il·luminació i/o ventilació i tant d’interiors com d’exteriors. Tots ells estudiats fins al més mínim detall, amb els sistemes d’estanquitat, de finestres de guillotina, de persiana, d’aïllament tèrmic i acústic integrats al mateix plafó, preveient les dilatacions i contraccions i els moviments propis de l’estructura. Per a les portes i les finestres, Prouvé no dubtarà, a vegades, en inspirar-se en les que la indústria ja havia creat per als avions o vaixells, en ser tecnologia d’eficàcia provada.

Prouvé crea estructures modulars metàl·liques, molt lleugeres i fàcilment adaptables. Estructura i tancaments són parts d’una mateixa idea constructiva indestriable i coherent, que ell anomena industrialització tancada, en el sentit que dissenyar plafons prefabricats per a una estructura feta in situ, amb una modulació d’elements només creada per a una obra concreta, no es pot considerar pròpiament com a industrialització. El 1931, Prouvé funda la socie-

22/4/08 10:50:18


c 55 reportatge INNOVACIÓ NOUS MATERIALS BLOC DE FORMIGÓ I NOVES TÈCNIQUES SPLIT

tat anònima Ateliers Jean Prouvé a Nancy, que crea un seguit de prototipus d’habitatges individuals i col·lectius i de baix cost, molts d’ells autoconstruïbles i preparats per a la fabricació en sèrie: la casa per a caps de setmana i per a les vacances BLPS (1935), transportable i muntable ràpidament només encaixant els components per part de personal no especialitzat; la casa de 3 x 3 metres per a l’exèrcit (1939), muntable per tres homes amb components que pot transportar un sol home i de la qual es van produir vuit-centes unitats fins a la Guerra Mundial, i d’altres models més grans, però amb els mateixos principis. En col·laboració amb el personal del seu taller i altres col·laboradors, Prouvé busca sempre la simplificació de la posada en obra dels components prefabricats al taller i muntats en sec. Per a ell “cada element ha d’estar connectat de forma conseqüent amb el precedent i el següent. De la connexió de tots els elements se’n deriva la rigidesa del conjunt”. En totes les seves recerques en la construcció, no perd mai de vista la reversibilitat del procediment constructiu, que permet muntar i des-

i302 el reportatge.indd 55

Jean Prouvé a casa seva. Nancy, 1953-1954

Panels de façana per a escoles, 1962

muntar fàcilment les edificacions i modificar-les en funció dels canvis de necessitats, sense demolir-les. Però cap d’aquestes cases no passen de ser prototips. La França de la pedra i el formigó de la postguerra troba massa modernes i massa simples el què alguns contemporanis seus anomenen despectivament “màquines per a habitar”. En una França on el formigó i el “pavillon” és rei, Prouvé és l’home del metall, de la xapa doblegada i, més tard, de

l’alumini. Així doncs, durant la reconstrucció de la postguerra a França, es van aprofitar molt poc les recerques que Prouvé havia fet els anys precedents amb components metàl·lics o mixtos. Els polítics de l’època van preferir la prefabricació pesant a base de formigó armat, menys innovadora i més cara. La majoria de les seves innovacions es van quedar en prototips. A més, Prouvé també va col·laborar i formar equip amb alguns arquitectes

L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

i enginyers com ara Mallet-Stevens, Marcel Lods, Tony Garnier, Le Corbusier, Pierre Jeanneret, Eugène Beaudouin, i més tard amb Oscar Niemeyer amb alguns dels quals havia fundat el 1930 l’UAM (Union des Artistes Modernes). Tots ells van apreciar les seves aportacions en el camp estructural i del tancament, en la simplificació dels procés constructiu i, sobretot, la capacitat que tenia de treballar i experimentar en comú no només amb arquitectes i enginyers, sinó també amb fusters, ferrers, mecànics i artesans del seu taller. Jean Prouvé és un bell exemple d’un tècnic innovador, sorgit de l’experimentació i el coneixement profund dels materials, que va saber proposar una forma coherent i senzilla de produir edificis tot aplicant els mateixos criteris d’industrialització que s’apliquen a la indústria de l’automòbil o l’aviació i que el mercat de la construcció, encara avui dia, no ha sabut aprofitar. Per a tots aquells que vulguin conèixer les seves propostes i realitzacions, els proposem de consultar les publicacions sobre Jean Prouvé de què disposa el Centre de Documentació del Col·legi. ■

22/4/08 10:50:21


56 c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Tecnologia:

T

restauració del patrimoni

Formigó armat per restaurar Valoració de l’ús i els efectes del formigó armat com a tècnica de restauració en edificis històrics a l’Europa del segle XX Mariana Esponda Cascajares Doctora arquitecta Col·laboradora i consellera de TRAC ■■■ El formigó armat es va convertir

en el material més emprat en la restauració d’edificis històrics a l’Europa del segle XX. Els seus principals usos en aquest àmbit van sorgir a França i Itàlia, al principi de segle. A partir dels anys cinquanta es va generalitzar aquesta tècnica de restauració a la resta d’Europa i després dels anys setanta, a Amèrica i Àsia. La confiança excessiva en el formigó, l’absència d’una teoria específica sobre el seu ús, i la manca d’estudi previ van provocar uns efectes negatius sobre els edificis en què es va actuar. A continuació s’analitzen les raons de com i per què el formigó armat esdevé tan important en la restauració patrimonial en aquest període, així com els seus efectes negatius sobre els edificis i el seu estat actual1.

Al principi del segle XX es va començar la pràctica generalitzada de substitució dels materials tradicionals per un nou material: el formigó armat. L’interès d’aquesta investigació va sorgir d’observar la irrupció que durant el segle XX varen tenir els nous materials en la restauració. Al principi del segle es varen començar a produir grans canvis en la concepció estructural dels edificis històrics, en part com a conseqüència de la forma en què es varen intervenir. Es va començar la pràctica generalitzada de substituir els materials tradicionals per un nou material: el formigó armat. A aquest material se li atribuïen unes característiques 1 Esponda Cascajares, Mariana. 2004. Evolución de los criterios de intervención con hormigón armado en la restauración de edificios históricos en España, Méjico e Italia. Director: Doctor José Luis González Moreno-Navarro. Universitat Politècnica de Catalunya.

i302 espai empresa.indd 56

CATEDRAL DE REIMS. França (1945), HENRI DENEUX. Per reparar els danys de la Segona Guerra Mundial es CATEDRAL DE REIMS. França (1906), PAUL GOUT. A la

va fer servir el formigó armat en diverses zones. En la

primera fase d’actuació van introduir bigues de formigó

coberta aquest material va servir per “simular elements

armat al coronament de la façana principal per unir les

prefabricats”. A més, els pilars de la nau van ser reforçats

dues torres i disminuir les tensions del rosetó

amb injeccions de formigó.

especialment favorables: resistència, durabilitat, plasticitat, versatilitat, actualitat expressiva, major rapidesa de fabricació, control del material i disminució dels costos. Així, els motius de la seva difusió varen ser molt diversos: factors socials i històrics però, principalment, econòmics i tècnics. La confiança cega per una tècnica moderna va suposar transformacions com l’abandonament dels materials tradicionals, amb la consegüent pèrdua de mà d’obra qualificada, que va causar l’oblit de com construir i restaurar edificis de fàbrica amb els materials d’origen (pedra, maó, fusta i morters de calç). Ignacio Garate estableix que “des del principi del segle XX es varen considerar obsolets l’ús de materials tradicionals com els morters de calç, el que en va provocar l’extinció de la

mestria artesanal, agreujant encara més el problema”2. Per tant –poc a poc– els coneixements sobre la tècnica constructiva antiga es varen anar perdent i, com diu Luigi Sorrentino, “la gran difusió d’aquests nous materials va provocar l’abandonament de la pràctica de restaurar edificis de maçoneria amb maçoneria”3. Un altre factor que va influir perquè s’introduïssin els reforços de formigó va ser la poca resistència que es reconeixia a les estructures tradicionals. Es desconfiava de la seva estabi2 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal. Ministerio de Cultura. Instituto Español de Arquitectura. 2a edició, pàg. 298. 3 Sorrentino, Luigi. 1999. Comportamento sismico delle costruzioni murarie storiche. Cap. 4. L’opera di Antonio Giuffre: riflessioni sul restuaro strutturale nel novecento. Tesi di laurea. Universita La Sapienza, Roma.

litat4: “Es pressuposa que les fissures i esquerdes en els edificis històrics indiquen un perill imminent per a la seva estabilitat, però això no és necessàriament així” 5. En moltes ocasions, les esquerdes i les fissures són una de les formes que té l’obra de fàbrica per “defensar-se”, fent articulacions que li permeten moure’s 4 Sobre l’arribada dels nous materials D´Agostino diu: “El formigó armat i l’acer, el desenvolupament de la teoria de l‘elasticitat i la idea del ‘marc rígid’ dels edificis moderns varen suposar que les construccions antigues perdessin el sentit d’unitat”. D´AGOSTINO, Salvatore. 1994. The use of brickwork in the conservation and restoration of archaeological monuments. Proceedings of International Symposium. Ed. P. Vicenzini. Itàlia. p. 255. 5 Huerta, Santiago. 1995. Teoría, historia y restauración de estructuras de fábricas. Heyman Jacques. Espanya.

22/4/08 12:55:58


c 57

sense col·lapsar-se. La Carta d’Atenes de 1931 és el primer document internacional per a la protecció dels monuments. Per primera vegada es varen plantejar qüestions clarament tecnològiques a favor de l’ús del formigó armat. Específicament a l’article V s’esmenta: “Els experts aproven la utilització prudent de tots els recursos de la tècnica moderna per a la conservació dels edificis antics, i més especialment el formigó armat”

Les esquerdes i les fissures són una de les formes que té l’obra de fàbrica per “defensar-se”, fent articulacions que li permeten moure’s sense col·lapsar-se.

TECNOLOGIA espai empresa RESTAURACIÓ

L’informaTIU DEL CAATB

DEL PATRIMONI construir amb formigó

maig 2008

CATEDRAL DE TUI, PONTEVEDRA, 1965-72. Pons Sorolla. Consolidació de Imatge del llibre Ruinas en Construcciones

les voltes del claustre. Introducció de cèrcol en els murs de la nau

Antiguas. Detall del reforç en voltes amb

central, en el creuer i absis. Seguint els criteris d’intervenció dels

llosa de formigó armat.

anys setanta del llibre Ruinas en Construcciones Antiguas.

CATEDRAL DE TUI, 1965. Vista del formigó en

armat en voltes del transepto, combori, capelles i naus del creuer. per

les voltes del claustre.

damunt com acabat final amb teula àrab.

Primeres intervencions amb formigó armat Durant la primera meitat del segle XX, el formigó armat té una doble funció. En primer lloc, conservar zones arqueològiques del mediterrani i, en segon lloc, actuar de recurs suprem per reconstruir edificis històrics durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. A França, i després a Itàlia, es troben les primeres intervencions amb formigó armat, al començament de segle. A França, el precursor en va ser Anatole de Baudot, deixeble de Viollet-le-Duc. Baudot va establir que: “No s’havia de témer les noves tècniques, ja que aquestes es basen en un millor sistema constructiu”6. El 1907, estava totalment a favor de les restauracions amb formigó, i afirmava: “Fins a aquests últims anys els treballs de restauració han consistit en millores parcials, sense que les modificacions reals s’hagin realitzat. Tanmateix, avui, gràcies al formigó armat, és possible emprar un remei absolutament eficaç. Aquesta admirable tècnica contribuirà a la conservació dels nostres edificis de l’Edat Mitjana sense canviar el seu esperit…”7. Els primers exemples d’usos del formigó armat a França varen ser: Paul Gout (1880) va reparar uns forjats amb formigó armat al Mont Saint Michel. Emile Brunet (1897) va col·locar una closca de formigó armat per sobre de les voltes i va reforçar el pòrtic nord de la catedral de Chartres. Anatole Baudot (1899) 6 Mouton, Benjamin. 1997. Reinforced concrete in reinforcement structures. Monumenta, França, pàg. 56. 7 Pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la restauration des monuments historiques. pàg. 50.

i302 espai empresa.indd 57

CATEDRAL DE TUI, reposició d’una nova cobertaamb cèrcol i formigó

va consolidar els fonaments de l’església de Sant Nicolas de Blois. Emile Brunet (1905) va col·locar al creuer un forjat de formigó armat a la catedral de Laon. Paul Gout (1906) va reforçar amb bigues de formigó armat les dues torres de la catedral de Reims i a la catedral de Beauvais (1906 – 1910) va substituir la coberta original per un forjat de formigó armat. En el cas d’Itàlia, l’ús del formigó armat es va centrar a solucionar problemes sísmics. La catedral de Messina, a Sicília, es va malmetre fortament pel terratrèmol del 28 de desembre de 1908. Francesco Valentí va realitzar el projecte de restauració estructural i la solució es va basar en “reconstruir integralment l’obra, amb la prèvia demolició de tots els murs perimetrals que havien suportat el sisme”, però amb la singularitat que la nova estructura portant fos realitzada amb formigó armat per satisfer la norma sísmica de 1909.

Les primeres restauracions amb formigó armat es realitzen a cegues i coincideixen amb l’èxit de la construcció moderna. És important tenir present que els primers edificis històrics restaurats amb formigó armat “es realitzen a cegues i coincideixen amb l’èxit de la

construcció moderna; aquesta confiança per la nova tecnologia influeix en el fet que es traspassin alguns conceptes estructurals a la restauració” 8. Després de la Segona Guerra Mundial, la immensa destrucció provocada “va generar que l’ús del formigó armat tingués un auge molt important per a la reconstrucció del patrimoni”9. Entre les raons principals varen destacar: els factors econòmics i la urgència amb què s’havia d’intervenir en els monuments. Les estructures de formigó armat estaven considerades materials de baix cost, rapidesa de fabricació i reforç excel·lent. A més, proporcionaven “l’avantatge de múltiples actuacions com: fusteries originals que estaven deslligades dels murs de maçoneria; reforç als elements estructurals, com arcs, voltes, cúpules i torres molt fetes malbé per les bombes; tensors dintre del mur per lligar-los; injeccions de ciment per fer més rígids els paraments, i elements decoratius deteriorats”10. En aquesta època la versatilitat que va oferir el recurs del formigó armat va afavorir les múltiples reconstruccions estructurals malmeses. Entre els principals exemples a Itàlia per a les reparacions de la guerra 8 Pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la restauration des monuments historiques. 9 Pierra Sette, María. 2001. Il Restauro in Architettura Quadro storico. UTET Librería. Torino. 1a edició. 10 Pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la restauration des monuments historiques.

destaquen: l’església de San Lorenzo Fuori le Mura, a Roma, i l’església de San Francesco, a Viterbo, on es va emprar un enginyós sistema d’elements horitzontals i verticals, per tesar i col·locar a plom les parets. Un altre exemple va ser el pont de Verona, reconstruït segons la seva forma original; a l’interior tenia estructures de formigó armat i per l’exterior estava folrat amb maó. L’església de Santa Chiara, a Nàpols, va quedar molt malmesa; per això es va decidir buidar les pilastres per privar-les de la seva funció estàtica i reforçar-les a l’interior amb peces ocultes de formigó armat. A més, es va reconstruir la coberta amb un forjat de formigó armat. A França, l’edifici més representatiu per a les actuacions de després de la guerra en què es va aplicar el formigó armat va ser la catedral de Reims. Henri Deneux va emprar el formigó per “simular elements prefabricats de la coberta; aquest nou material permetia fer un muntatge fàcil, mantenir l’aspecte original i baixar els costos per la dificultat d’aconseguir fusta”11. Es van substituir unes 1.200 bigues de fusta per bigues prefabricades de formigó i es varen reforçar els pilars mitjançant injeccions de ciment líquid. En el cas d’Espanya, un dels tècnics pioners en introduir el formigó armat en les intervencions d’edificis histò11 Pallot, Enric. 1997. L´utilisation du béton dans la restauration des monuments historiques, pàg. 51.

22/4/08 12:55:59


58 c L’informaTIU DEL CAATB

TECNOLOGIA espai empresa RESTAURACIÓ

maig 2008

DEL PATRIMONI construir amb formigó

varen ser: micropilotatges en fonaments 16, reforços en contraforts, injeccions armades i resines epoxi en els murs17 i voltes, cèrcols als murs, malles armades a l’entredós i a l’extradós de voltes18 i cúpules, reforços en arcs19 i columnes, i reconstrucció de cobertes amb forjats de formigó armat. Les raons que varen dur a l’èxit i provocaren una generalització d’aquesta tècnica de restauració, a partir dels anys cinquanta, a Europa, i després dels anys setanta, a Amèrica i Àsia, varen ser les següents: confiança excessiva en el formigó, absència d’una teoria específica20 sobre el seu ús, influència dels mètodes de càlcul i fort avanç de la tecnologia com a signe d’actualitat.

SANTA MARIA COSMEDIN, ROMA. 1958. Els murs, les voltes i el campanar van ser intervinguts amb el sistema de cosits armats.

rics va ser l’arquitecte tècnic López Collado12. El criteri a seguir era: “En l’actualitat, disposem de materials moderns que poden millorar la duració del monument i allargar-li la vida; per això a les zones ocultes empraren aquests materials”13. López Collado va escriure el llibre Ruinas en construcciones antiguas (1974). Aquest document es va convertir en el manual de restauració, a partir dels anys setanta i encara fins als noranta, per a la majoria d’universitaris i arquitectes interessats en la conservació del patrimoni espanyol. Era dels pocs materials que existia a l’època que proporcionava pautes a seguir en les actuacions dels edificis de fàbrica. Per tant, aquest llibre va tenir una gran difusió i influència en el sector de la restauració. Algunes de les solucions que proposa són: les voltes i els arcs “es podran reforçar emprant el formigó armat a zones no vistes; també, s’optarà per construir cèrcols i tirants, armar pilars de pedra, forjar cobertes i pisos, i reforçar interiorment murs 12 Gabriel López Collado va ser l’arquitecte tècnic per excel·lència. Va treballar en el Servicio de Regiones Devastadas del 1939 al 1957. Després va ser una peça clau en el Servicio de Monumentos de Arquitectura. En acabar la guerra civil existien problemes tècnics i econòmics per resoldre les intervencions urgents. A Espanya es va produir el fenomen de múltiples reconstruccions “més d’estil i de forma”, basades a comprendre les qüestions constructives i les condicions d’estabilitat dels edificis històrics. Això va coincidir amb la resta d’Europa a la postguerra. 13 López Collado, Gabriel. 1984. Restauración de monumentos I. Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla.

i302 espai empresa.indd 58

amb aquest material”. En el cas de les cobertes de fusta, estableix que “no hem de repetir la coberta per una altra de fusta, amb vida limitada i risc d’incendis; la substituirem per una amb elements i procediments actuals, com el formigó armat o metàl·lic, segons els casos i mitjans econòmics. Aquesta solució sí serà eficaç i duradora”14. Estableix que es justifica la introducció del formigó perquè “millora i assegura la permanència dels elements i l’edifici accepta aquests materials per a la seva consolidació”. Afegeix que malgrat que no siguin indispensables per a l’edifici “sempre s’han d’utilitzar reforços de formigó, encara que de moment no els considerem necessaris, ja que d’aquesta manera evitarem moviments que escurcin l’estabilitat en un futur pròxim a l’edifici”15.

Després de la Segona Guerra Mundial, la immensa destrucció provocada “va generar que l’ús del formigó armat tingués un auge molt important per a la reconstrucció del patrimoni”. Els usos més emprats Els criteris d’intervenció més emprats 14 López Collado, Gabriel. 1976. Ruinas en construcciones antiguas: causas, consolidaciones y traslados, pàg. 49. 15 López Collado, Gabriel. 1976. Pàg. 269

L’escenari propici per a l’expansió: una confiança excessiva en el material, l’absència d’una teoria específica de l’ús, la influència dels mètodes de càlcul i el fort avanç de la tecnologia. Valoració de l’estat actual Desafortunadament, la durabilitat d’aquestes intervencions no va ser l’esperada, ja que a partir de la dècada dels vuitanta es va iniciar un ràpid procés de deteriorament en aquelles obres intervingudes amb formigó armat. Durant aquesta dècada, a la restauració varen començar a concórrer posicions contradictòries sobre la forma d’intervenir el patrimoni històric, el que va produir diverses alternatives sobre un mateix problema. D’una banda, va sorgir la tendència a recuperar les tècniques tradicionals i interpretar el comportament estructural dels edificis històrics. Un dels principals científics que tenia la intenció de recuperar les tècniques tradicionals que estaven ja oblidades i treballar amb materials tradicionals, evitant utilitzar mitjans invasius o materials inapropiats com el formigó o el ferro, va ser l’enginyer d’Italià Antonino Giuffrè. En la mateixa línia de rescatar les tècniques tradicionals 16 Palau San Carlos en Trujillo, Cáceres i església de la Concepción, Tenerife (1970). 17 Església de Santa Clara, Huelva (1973) i monestir Monfero, La Coruna (1971). 18 Colegiata de Toro, Zamora (1973) i Catedral de Tui (1969). 19 Catedral de Santiago Compostel·la (1970) i església de Santiago Jerez de Frontera, Cadis (1962). 20 Referint-se a la carència de principis teòrics, intervencions de forma empírica i aplicació de receptes.

es varen enfocar dos congressos, el de l’ICCROM a Roma (1981), on per primera vegada apareixen documents especialitzats que fan referència als problemes del ciment pòrtland a la restauració, i el de Salamanca (1984), on es van estudiar els problemes de l’alteració de la pedra i dels utilitzats, establint que: “Els morters de ciment pòrtland són incompatibles amb els morters de calç”.21 D’altra banda, i oposant-se al respecte de la tradicionalitat, es va continuar amb la pràctica generalitzada de l’ús del formigó sense reflexionar sobre la seva idoneïtat sinó més com una recepta apresa i amb una alta confiança per la seva tecnologia. Aldo Aonzo considerava aquest material “com l’instrument i la tècnica determinant a la restauració, com el mitjà constructiu modern, científicament controlable i necessari per a la conservació”.22 Sobre una de les tècniques més utilitzades, l’engrapament en murs i voltes, el 1988, l’arquitecte italià Paolo Marconi va dir: “Té una durabilitat dubtosa per possibles efectes més perjudicials que beneficiosos, ja que les oxidacions i disgregacions de l’armadura poden agredir l’estabilitat del mur que es volia reparar”23. Un altre problema que es va comprovar sobre aquest tipus d’intervencions, no sols a Espanya sinó a la majoria de països24, és que en gairebé totes el material va ser aplicat de forma excessiva, més com una moda que com una necessitat. Així ho expressa Javier Rivera sobre la intervenció de Luis Cervera Vela a la catedral de Valladolid, el 1974, on es “varen substituir amb formigó armat parts que no es trobaven excessivament malament, ja que era la moda a totes les catedrals”.25 Al final del segle XX es va comen21 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal. 22 Aonzo, Aldo. Era el president de l’Associació Italiana Tècnica del Ciment quan va escriure el pròleg del llibre Restauro e cemento in architettura. CARBONARA, 1985. Itàlia. AITEC. 23 Garate Rojas, Ignacio. 1994. Artes de la cal, pàg. 282. 24 Aquesta forma d’intervenir amb formigó armat no sols es va generalitzar a Espanya, sinó en molts països, i el seu punt àlgid va ser del 1960 fins al 1990. Per això vaig realitzar una anàlisi exhaustiva dins la tesi als arxius de l’ICCROM, on es va constatar que a gairebé tots els països d’Europa, a la majoria d’Amèrica i en alguns d’Àsia es varen registrar majoritàriament restauracions a través d’aquesta tècnica. En aquestes actuacions es destaca la gran influència del formigó, aplicat com una simple recepta de restauració, sense conèixer a fons el seu comportament, ni els possibles efectes, creient que era la millor solució per a tots els casos. 25 Rivera, Javier. 1997. Patrimonio, restauración y nuevas tecnologías. Universitat de Valladolid. pàg. 153.

22/4/08 12:55:59


c 59

çar a observar, en major grau, que les restauracions amb formigó armat, que es pensaven com a molt eficaces, no estaven superant la “prova del temps”26. Es manifestaven incompatibilitats amb els elements, tant per les característiques internes dels materials com pels errors d’execució de l’obra, atesos els problemes de la tècnica d’execució, la qualitat o la quantitat de material. És a dir, aquest període de prova ha servit com el millor instrument de mesura per conèixer i valorar l’efectivitat d’aquestes intervencions.

Oposant-se al respecte de la tradicionalitat, es va continuar la pràctica generalitzada de l’ús del formigó sense reflexionar sobre la seva idoneïtat i aplicant-lo de forma excessiva. Efectes negatius En les primeres restauracions realitzades amb formigó armat, durant els anys trenta i quaranta, a les zones arqueològiques del mediterrani, com el Partenó d’Atenes, i al patrimoni històric reconstruït després de la postguerra, a França i Itàlia, a partir dels anys vuitanta es varen començar a presentar múltiples patologies. En la majoria dels casos es va poder comprovar que existien fortes degradacions, despreniments entre els materials originals i el formigó, corrosió dels elements metàl·lics, i constant presència de sals, esquerdes i fissures. Una de les raons per les quals es varen produir aquests danys va ser l’oxidació del ferro i la carbonatació del formigó. Un altre factor que es va comprovar va ser que després de cinquanta anys d’aquestes actuacions, sí que es podia corroborar el comportament real de les restauracions: com s’havia comportat l’estructura antiga amb els nous reforços, l’envelliment de les pròtesis i la interacció d’ambdós materials dintre del context. En la dècada dels noranta va augmentar el nombre d’especialistes que desaconsellaven l’ús del formigó armat pels constants problemes que

26 El factor temps ha estat l’element primordial per valorar els efectes del formigó armat en la restauració, comprovant-ne l’eficiència i utilitat. Un dels principals inconvenients és que aquest material experimenta amb el temps un deteriorament molt més accentuat amb els agents externs que els materials tradicionals ben executats. De fet, la calç té una considerable millora amb el pas del temps.

i302 espai empresa.indd 59

TECNOLOGIA espai empresa RESTAURACIÓ

L’informaTIU DEL CAATB

DEL PATRIMONI construir amb formigó

maig 2008

TEMPLO DE LA COMPAÑÍA, PUEBLA, MEXICO. Danys després del sisme de 1999. La nau central va presentar esquerdes de fins A 6cm. Aquesta església, als anys cinquanta, va ser intervinguda amb formigó (reconstrucció UXMAL, Cuadrángulo de las Monjas. Méxi-

de cúpula i voltes). En aquest exemple es va comprovar que: “la resposta

co. (2005). Danys a la majoria de les llindes

sísmica dels edificis històrics És significativament diferent dels edifi-

reforçades amb formigó armat. Presència

cis modernes; això es deu a lEs diferents formes i sistemes estructu-

d’oxidacions, sals i carbonatació del formigó.

rals, així com a lEs diverses propietats dels materials.” (Meli, R.2001.)

estava generant i que consideraven que aquesta tècnica no era tan durable, ni compatible, ni reversible ni autèntica com s’esperava amb les construccions antigues. L’arquitecte Antón Capitel, fent referència a l’aplicació de les tècniques de restauració diu: “No és suficient trobar una tècnica eficaç i impedir la ruïna d’un monument. També és necessari que aquesta tècnica no es produeixi en contra de la naturalesa dels valors tècnics d’aquest”. En podrien ser exemple els reforços estructurals amb formigó armat –un cèrcol– per a una fàbrica antiga del gòtic –la solució tècnica pot ser eficaç però ‘trairia’ el sentit estructural original, ja que en el gòtic la forma resolia per si sola el comportament mecànic i la seva voluntat d’expressió”27.

“No és suficient trobar una tècnica eficaç i impedir la ruïna d’un monument; també és necessari que aquesta tècnica no es produeixi en contra de la naturalesa dels valors tècnics d’aquest”. Sobre la durabilitat del formigó28 varen destacar tres tipus de patologies: la incompatibilitat fisicoquímica i 27 González Capitel, Antón. 1996. “Ciencia y técnica especializada en la restauración de monumentos: problemas conceptuales y otros problemas”, en Ingeniería Civil. 28 Sepulcre, Alberto. 1997“Durant dècades va existir una indiferència cap al coneixement dels materials i tècniques constructives històriques, possiblement, perquè es pensava que la resistència i la durabilitat del formigó armat podia reemplaçar eficaçment els materials tradicionals, o simplement per desídia davant del predomini d’aquests nous materials”, en Consideraciones sobre los morteros para la consolidación de fábricas de edificios históricos, pàg. 85.

CA MICHELE DELLE COLONNE, VENECIA. Al 1960 es va reforçar amb forjats de formigó armat. AL 1995 per les nombroses esquerdes es va iniciar una recerca de l’estat de l’estructura. Es va verificar que la intervenció amb formigó armat:

LA ALHAMBRA. Granada (2002).

“va produir incompatibilitats amb

Danys causats pels arrebossats exe-

l’elasticitat que era necessari garan-

cutats amb ciment pòrtland als anys

tir per absorbir eventuals assenta-

setanta , i la seva incompatibilitat amb

ments; es va poder concloure que

els morters de calç originals

l’estructura va ser alterada de manera irreversible”. (Lionello, 2000)

la mecànica. Els danys fisicoquímics varen estar representats per: porositat, erosió entre materials pel geldesgel, condensació a causa de la barrera de vapor que el formigó va causar, oxidació del ferro, carbonatació del formigó, sals solubles pel ciment pòrtland, atac dels materials tradicionals per la presència de sulfats i silicats, i reacció àrid-àlcalis. Les incompatibilitats mecàniques varen ser: fissures, esquerdes i retraccions per la diferència de rigidesa. Es va comprovar a la mostra representativa que la introducció d’aquests reforços va modificar substancialment el comportament estructural original ja que presenten formes de treballar diferents; en rigiditzar-les, aquestes estructures de fàbrica es tornen més vulnerables perquè són capaces d’absorbir els moviments, especialment els sísmics. Bàsicament, s’haurien de buscar altres alternatives i no aplicar-les com a receptes sinó com a solucions per a cada cas, desmitificant els materials moderns, modificant la visió a curt termini de les actuaci-

ons i els hàbits dels responsables del patrimoni, introduint una metodologia sobre l’anàlisi dels danys “on es trobin la ciència, la història i l’arquitectura per avaluar el significat i les conseqüències de cada una de les alteracions i modificacions de la concepció original”29. Per això s’hauran de recuperar i assimilar les condicions sobre les tècniques tradicionals i entendre més el comportament estructural de la construcció històrica. Actualment, després de valorar la situació actual del formigó hem de limitar-lo, ja que una correcta elecció dels materials i la seva aplicació idònia evitarà majors alteracions del nostre patrimoni. ■ 29 Croci, Gorgio. 1994. “Per una metodologia d’anàlisi estructural” en Curs de diagnosi, patologia i intervencions en sistemes estructurals de parets de carrega. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

TRAC

www.tracnet.com

22/4/08 12:56:00


60 c L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Espai Empresa:

ARQUITECTURA I COLOR

La coloració dels materials de construcció

Europigments presenta la coloració de formigons arquitectònics, estructurals i de les obres de pavimentació

■ ■ ■ Tradicionalment, alguns dels materials de construcció que per la seva aplicació o destinació final ho requerien, han estat acolorits amb pigments en les seves diverses tonalitats i intensitats. Durant més de 50 anys, aquesta pràctica ha estat molt limitada, en general, a materials prefabricats: blocs, terratzos, rajoles, teules i llambordes de formigó i altres articles complementaris que els fabricants han posat en els seus catàlegs de producció i a la disposició del mercat. L’oferta i les possibilitats quedaven, per tant, restringides a la producció estandarditzada d’aquests materials. Les noves tendències de construcció, l’execució de la qual està basada en formigons estructurals i arquitectònics, han obert un ventall de possibilitats, tant en formes i volums, com en possibilitats de coloració fins al moment desconegudes i difícilment realitzables amb els mitjans convencionals.

Gamma de colors Europigments, empresa del grup Lanxess, líder en el mercat mundial en la producció d’òxids de ferro des de l’any 1926, ha llançat al mercat la seva nova paleta Formirapid. Aquesta consisteix en una gamma de colors de base inorgànica, totalment estables a la intempèrie i a les radiacions UV, i estan especialment indicats per a la coloració de formigons i morters fins i tot a peu d’obra, sense necessitat de pesar “in situ”, pastats previs, ni requeriments especials constructius.

Formirapid és una gamma de colors especialment indicada per a la coloració de formigons i morters fins i tot a peu d’obra. Els pigments Formirapid vénen preparats de tal forma, que permeten la seva incorporació directa als camions cisterna i, en poc temps de barrejat dintre del propi tambor, es dispersen completament. No modifiquen en absolut les característiques del material, no incideixen en les resistències finals ni en els temps d’enduriment, i són compatibles amb tots els additius que actualment

i302 espai empresa.indd 60

s’empren en els formigons d’última generació. S’ha posat la coloració de formigons arquitectònics, estructurals i de les obres de pavimentació a l’abast de totes les necessitats del sector, evitant que l’aplicador o el constructor

tinguin la necessitat de disposar de maquinària específica de pesar o dosificar, i sense altres enutjosos condicionaments addicionals.

Subministrament i versatilitat El Formirapid se subministra en

bosses de paper que es dissolen en el propi formigó amb un pes de 10 Kg. per unitat, la qual cosa, addicionat a un m3, i depenent de la dosi de ciment especificada en cada cas, representa, aproximadament, una addició de color del 4% pel que fa al ciment. Per

22/4/08 12:56:04


c 61

regla general, aquestes concentracions de color són les adequades per proporcionar una intensitat cromàtica suficient, que anomenem: percentatge òptim d’addició. La versatilitat del Formirapid, permet efectuar barreges i combinacions de colors entre la pròpia paleta. Amb això, vam aconseguir moltes tonalitats, augmentant o disminuint el nombre de sacs a incorporar a la cisterna de formigó, o barrejant diversos colors en la mateixa. L’exactitud de contingut de pigment en cada bossa permet repetir quantes vegades sigui necessari el mateix procés amb idèntic resultat, sense la necessitat de disposar d’utensilis de pesar, i sense els requeriments que exigeix una planta de producció de prefabricats. Són diversos els arquitectes que han realitzat obres singulars en color utilitzant Formirapid, amb resultats altament satisfactoris. Les obres fetes amb formigons estructurals mitjançant abocament directe del formigó acolorit als encofrats representen un estalvi considerable, si es té en compte que la superfície externa vista que resulta després de l’aixecament dels encofrats no requereix posteriors tractaments d’arrebossats ni de pintures, ni tampoc, al llarg de la vida de

i302 espai empresa.indd 61

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

ARQUITECTURA construir amb I COLOR formigó

maig 2008

l’edifici, calen cures o tractaments especials. El color roman mentre es mantingui el ciment. Tenim exemples d’obres de gran envergadura, amb volums de formigó acolorit amb Formirapid superiors als cent mil m3, que avalen el nostre procediment. Tots els pigments de la gamma Formirapid compleixen amb la normativa CEE per a la seva ocupació en formigó armat estructural. Posem a la disposició dels interessats en aquest procediment, el nostre departament Tècnic i de Màrqueting, juntament amb el suport de l’àmplia xarxa de distribució que tenim a tota Espanya. ■

europigments

www.europigments.es

Europigments és una empresa del Grupo Lanxess Tota la informació a

www.apabcn.cat

Europigments representa a la Península Ibérica, els pigments inorgànics Bayferrox®, Oxined®, Purofer® i d’altres productes afins. Disposen de producció pròpia amb capacitat d’adaptació ■■■

a les especificacions dels clients. Es duen exhaustius controls de qualitat en laboratori, així com aplicacions tècniques i desenvolupaments personalitzats. ■

22/4/08 12:56:10


62 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

maig 2008

construir amb formigó

Mòduls prefabricats ■■■ Hydrodiseño és l’empresa espan-

yola líder en la producció i distribució de mòduls prefabricats en formigó, preparats industrialment i amb dimensions, dotacions i perfeccionaments rigorosament definits segons el projecte que demana el client, interpretant un concepte modern d’indústria al servei de la construcció i dotat d’un saber-fer extremament fiable i flexible a través de sistemes de producció patentats. La finalització de cada un dels mòduls es realitza amb tots els seus components (tècnics i decoratius), quedant preparat per a la seva col· locació sobre el forjat, i la seva posterior connexió directa a les corresponents baixants i instal·lacions elèctriques i de ventilació. Tot això permet aconseguir una qualitat del producte absolutament impecable i una durabilitat en el temps notablement superior respec-

i302 espai empresa.indd 62

Característiques tècniques Formigó armat: Pot ser de tipus tradicional, amb una densitat específica de 2.500 kg/m3. Alleugerit, amb una densitat de 1.600 kg/ m3 i superalleugerit, la densitat del qual arriba als 1.300 kg/m3. Les parets i sostre es realitzen amb una espessor estàndard de 50mm mentre que el terra oscil·la entre un mínim de 55mm i un màxim de 120mm, en cas d’aplicació de sifó encastat (tipologia per a discapacitats físiques o quan s’instal·la una dutxa d’obra). L’interior del mòdul de formigó és armat amb una xarxa electrosoldada per a reforçar l’estructura, on són encastats canonades i cables elèctrics, aconseguint un nivell de protecció excepcional. ■ Resistència al foc i aïllament acústic: Amb l’espessor estàndard de 50mm, Hydrodiseño garanteix en les seves parets una resistència al foc de 30 minuts (F30 REI) i un aïllament acústic de 32 decibels (certificat TMV). De la mateixa manera s’aconsegueix arribar a una resistència al foc de 60 minuts (F60 REI) i un aïllament acústic de 55 decibels amb una espessor a la paret de 80 mm. ■ Ganxos d’aixecament: Hydrodiseño subministra cada bany ■■■

te a un bany executat tradicionalment, dintre dels més variats sectors d’activitat (hotels, hospitals, centres geriàtrics, habitatges per a estudiants, grans residències privades,

amb 4 ganxos d’aixecament inserits al formigó del sostre. D’aquesta manera es necessiten únicament unes cadenes de 5-6 metres de longitud per a la grua, amb la finalitat de treure els mòduls del camió i col·locar-los còmodament sobre el forjat de destí. ■ Porta: Hydrodiseño lliura cada mòdul amb una porta metàl· lica que pot ser, cargolada directament sobre la carcassa o fixada sobre un xassís tancat provisional. No obstant això, si el client així ho sol·licita, Hydrodiseño permet el lliurament del mòdul amb porta definitiva, oportunament protegida amb una cobertura de fusta. ■ Embalatge: Al final de la seva fabricació cada mòdul és recobert amb un plàstic molt resistent, per a aïllament de possibles inclemències meteorològiques. ■ Lliurament: Hydrodiseño lliura cada comanda per camió, directament en l’obra. A més, en el primer lliurament un dels nostres tècnics especialitzats es desplaçarà fins a l’obra per a la supervisió de les operacions de col·locació. ■

edificis comercials) i amb un absolut respecte de la normativa del mercat de referència, també i sobretot pel que fa a les tipologies per a discapacitats físiques. ■

HYDRODISEÑO

Telèfon: 950 06 92 41 comercial@hydrodiseno.es

22/4/08 12:56:11


c 63

Triturats naturals de marbre per a decoració

espai empresa

L’informaTIU DEL CAATB

construir DIVERSOS amb formigó

maig 2008

Seguro..

■■■ Són els petits detalls els que mar-

quen la gran diferència en el jardí. Escollir entre l’extensa gamma de triturats de marbre i còdols de Sasstone donarà el toc final al seu projecte. Hi encaixen en tots tipus d’ambients i jardins: marcant camins, per a jardins japonesos, patis, camins d’entrada transitables, al voltant d’àrees pavimentades i fins i tot entre les lloses d’un paviment, per a jardineres, etc. Tant els triturats de marbre com els còdols es presenten en diversos colors i granulometries, emmagatzemats en còmodes i manejables sacs de 25 kg. També es comercialitzen en Bigbags de 1.200 kg, per a grans extensions. La pedra volcànica es presenta en sacs de 15 kg i en Bigbags de 800 kg. ■

El perfil original Schlüter®-SCHIENE les ofrece más: Solo este perfil cuenta con un separador que garantiza una junta homogénea entre el perfil y la baldosa. Además, el cabezal reforzado, la inclinación de 87o y la escocia interior ofrecen mayor protección para cualquier tipo de recubrimiento cerámico.

SAS

www.sas-sa.es

Nou sistema de barrera tallafoc de Rockwool Rockwool ha desenvolupat les Barreres Tallafocs Kit Conlit, un nou sistema de protecció contra el foc per a naus industrials, que consisteix en dues noves solucions modulars que permeten garantir una resistència al foc per a mitgeres, en una franja d’1 m, que requereixen fins a un RF 240.

■■■

Avantatges del sistema Conlit Gràcies a la seva concepció modular, les dues innovadores solucions contra incendis de Rockwool aporten, davant d’altres solucions constructives basades en plaques i projectats, senzillesa en la instal·lació. Així mateix, els assajos de comportament al foc realitzats a APPLUS, han servit per determinar la resistència al foc

de les Barreres Tallafoc Kit Conlit CF. Segons els resultats, el Sistema CONLIT 180 CF resisteix durant 90 minuts l’acció del foc i el Sistema CONLIT 240 CF ho fa durant 120 minuts l’acció del foc. ■

Schlüter ®- SCHIENE El original

De latón, aluminio, acero inoxidable Separador de juntas patentado Lado de remate de 87o Escocia interior

ROCKWOOL

www.rockwool.es

Cabezal reforzado El original solo con trapecios

Forjats sanitaris ■■■ La peça Mòdul és una peça modu-

lar amb una àmplia gamma d’alçades realitzades amb plàstic de polipropilè reciclat, que ofereix la possibilitat d’obtenir un espai airejat d’una manera fàcil, immediata i econòmica. La resistència i facilitat de col·locació el converteixen en una solució econòmica i ideal per a tot tipus d’obres. ■ DALIFORMA

www.daliforma.com

i302 espai empresa.indd 63

P E R F I L E S

C O N

I N N O V A C I O N E S

Schlüter-Systems KG · Schmölestrasse 7 · D-58640 Iserlohn · Tel. 00 49/ 2371/ 971-261 Fax 00 49/ 2371/ 971-112 · E-mail: info@schlueter.de · Internet: www.schlueter-systems.com Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda · Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

22/4/08 12:56:14


64 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

maig 2008

construir amb ENERGIA formigó SOLAR

Instal·lació de plaques fotovoltaiques Dues empreses punteres en cadascun dels seus àmbits, Planas Prefabricats (prefabricats de formigó per a espais industrials) i Energia’s 21 (projectes d’energia solar fotovoltaica) s’uneixen en un nou projecte empresarial, Planas 21, especialista en serveis integrals d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica en naus industrials i edificacions ja existents o d’obra nova. La proposta, ofereix la possibilitat d’incorporar en la fase de disseny de façanes i cobertes d’obra nova, la instal·lació de plaques fotovoltaiques, optimitzant així els costos d’edificació, tot evitant les despeses de la seva instal·lació posterior. També ofereix però, la seva adaptació en edificacions ja existents. L’empresa garanteix un servei integral d’alta rendibilitat tant des del punt de vista de la instal·lació com dels seus beneficis posteriors.

■■■

i302 espai empresa.indd 64

L’àmbit geogràfic de Planas 21 és Catalunya o el sud de França.

Anàlisi de viabilitat tècnica Planas 21 executa productes globals, oferint-los claus en mà. Per això, cada projecte inclou anàlisi de viabilitat tècnica, econòmica i financera; gestió de permisos i llicències; enginyeria, assessorament i desenvolupament; solucions financeres

mitjançant acords amb entitats o grups d’inversos; assegurances de construcció i d’operació de planta; instal·lació, manteniment i anàlisi d’oportunitats futures; i també servei postvenda garantit. Les instal·lacions es realitzen amb productes de màxima qualitat, amb els darrers avenços tecnològics i amb la garantia de les certificacions més exigents. Planas 21 ofereix solu-

cions a les indústries, inversors i institucions públiques amb voluntat de compromís ecològic, que cerquen una alternativa real a les formes convencionals d’energia, i alhora una inversió rendible i totalment garantida. Indústries i empreses poden generar nous ingressos utilitzant cobertes i façanes de diferents tipologies d’edificis: centres comercials, naus industrials o complexos hotelers i escolars). Simultàniament poden desenvolupar el seu projecte econòmic amb criteris mediambientals oferint una imatge d’empresa compromesa ecològicament. També les institucions públiques, poden esdevenir exemple de sostenibilitat mitjançant els seus edificis i equipaments, reduint els costos de l’energia que consumeixen. ■ PLANAS 21

www.planas21.com

22/4/08 12:56:14


COAAT BARCEL 215x297.fh11 22/4/08 11:35 P�gina 1

Repsol Gas. La energía que trabaja para ti.

REPSOL GAS, LA SOLUCIÓN ENERGÉTICA QUE SE ADAPTA A LAS NECESIDADES DEL HOGAR Y DE LA INDUSTRIA Con el gas propano de Repsol Gas revalorizará al máximo sus proyectos de construcción: • Por facilidad: con el nuevo Reglamento Técnico ya no hace falta proyecto en la mayoría de las instalaciones de gas con depósito fijo y además nos encargamos de la realización y ejecución de la instalación. • Por comodidad: gestionamos y supervisamos el proyecto, montaje y legalización. Tiene la garantía de contar con nuestra estrecha colaboración en el desarrollo de todo el proyecto. • Por ser el mejor apoyo de la Energía Solar: el gas propano se erige como el sistema de energía convencional que mejor se adapta a los requisitos del nuevo Código Técnico de Edificación. • Por versatilidad: con un solo combustible podrá cubrir todas las necesidades energéticas de calefacción, cocina y agua caliente en el sector doméstico y de generación de vapor, cocción, secado, agua caliente, calefacción, climatización y cocinas en el sector industrial.

repsolgas.es

i302 espai empresa.indd 65

22/4/08 12:56:14


66 c L’informaTIU DEL CAATB

espai empresa

maig 2008

construir amb ENERGIA formigó SOLAR

Integració arquitectònica d’elements fotovoltaics

Elements constructius per a una arquitectura solar innovadora

■■■ Tant a la façana com a la coberta,

l’embolcall d’un edifici ha de complir avui en dia diverses funcions importants. A més de la protecció contra la pluja i el sol, i la protecció visual i acústica, en els edificis moderns adquireixen cada dia més importància l’aïllament tèrmic durant l’hivern i la creació d’ombra quan la insolació és forta. Els elements fotovoltaics integrats arquitectònicament són capaços d’assumir totes aquestes funcions i servir, a més, com a central elèctrica solar.

El Parlament de Galícia: un exemple brillant Un interessant exemple d’integració arquitectònica el constitueix la nova instal·lació d’energia solar fotovoltaica connectada a la xarxa, de 3 kWp,

i302 espai empresa.indd 66

Dades del projecte. Parlament de Galícia Promotor: Parlament de Galícia, Santiago de Compostel·la Plafons fotovoltaics: Schott Solar, Putzbrunn Distribuïdor: Teula Sistemas, Santiago de Compostel·la Enginyeria i instal·lació fotovoltaica: ININSA, La Corunya

situada a l’edifici Pazo do Hórreo del Parlament de Galícia. Consisteix en una estructura metàl·lica que suporta una superfície envidrada utilitzada per a la protecció de la pluja dels usuaris i visitants del Parlament de Galícia, que hi accedeixen per l’entrada lateral sud.

Aquesta instal·lació forma part del Pla d’eficiència energètica que està portant a terme el Parlament de Galícia. La seva finalitat és, segons va indicar la seva presidenta, Dolores Villarino, convertir l’edifici parlamentari en “una construcció sostenible”, mitjançant aquesta i d’altres accions, com

l’estalvi energètic en la il·luminació del Pazo do Hórreo a través de la instal· lació de detectors de presència o la col· locació de plafons solars tèrmics per atendre part de la demanda d’ACS. ■ SCHOTT

www.schott.es

22/4/08 12:56:16


i302 espai empresa.indd 67

22/4/08 12:56:19


68 c L’informaTIU DEL CAATB

espai espai empresa empresa MATERIALS

maig 2008

amb Iconstruir NOVES formigó TECNOLOGIES

Entrevista

Eugenio Manzanares Responsable del Departament d’Especificació Tècnica de BASF

“El CTE ens ajuda a defensar els nostres materials molt millor” Formació

Aplicació

“Organitzem seminaris en col·legis professionals o per compte propi; enguany, molts sobre el Codi tècnic de l’edificació”

“Els nostres productes nn “A nosaltres sempre no poden estar en se’ns ha cridat quan mans de qualsevol existia un problema, i operari, perquè això també en obra nova” se’ns pot tornar en contra, fins i tot”

Jordi Marlet informatiu@apabcn.cat

nostres clients. Quan es va iniciar l’activitat del Departament, vam haver de contactar amb ells, però ja hem arribat a un punt en què ens requereixen l’ajuda en el procés de la creació del projecte. Del departament, destacaria la feina que fem amb l’Administració, que posem en contacte amb l’enginyeria. Per exemple, si tenim productes de reparació d’alt valor afegit per a una obra civil, ajuntem l’Administració amb una enginyeria i els fem la demostració del material i, posteriorment, som al seu costat durant la redacció del projecte.”

nn

Eugenio Manzanares (Madrid, 1972), llicenciat en Administració d’Empreses i en Gestión comercial i Màrqueting (ESIC), va començar en el món de les especificacions tècniques a Bettor, que va ser adquirida per BASF el 2006. Aleshores, la multinacional va decidir apostar per ell i donar entitat pròpia al Departament d’Especificacions, que va potenciar tant pel que fa a persones com quant a mitjans. El Departament està compost actualment per nou professionals distribuïts per tot l’Estat espanyol amb la missió d’ajudar tècnicament enginyeries, estudis d’arquitectura i l’Administració en l’elaboració del seus projectes o en el desenvolupament dels plecs de condicions. BASF i el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona tenen firmat un conveni de col·laboració centrat en la difusió, la formació i l’assessorament tècnic.

■■■

Quin és l’objectiu del Departament d’Especificacions de BASF? “L’objectiu principal és l’especificació de materials d’alt valor afegit per a estudis d’arquitectura, enginyeries i l’Administració. Aquests són els

i302 espai empresa.indd 68

Obra nova i reparació

nn

Quines eines tenen per donar suport tècnic? “Bàsicament, un catàleg d’especificacions, un banc de preus, un plec de condicions, els detalls constructius i els informes d’especificació per a cada projecte. Alhora, com que sempre estem preocupats per donar un servei de gran qualitat, el Departament també organitza seminaris en col·legis professionals o per compte propi, aquest any molt centrats en el Codi tècnic de l’edificació.”

Com identifiquen els productes a promocionar? “Són els productes que BASF consi-

dera estratègics i són d’alt valor afegit. Per exemple, la gamma de morters de reparació Nanocrete, com a element diferenciador. A partir d’aquest material, sorgeixen en cascada altres materials de gran valor afegit.”

Quin és el seu producte estrella? “Ara mateix, el Nanocrete esmentat, que són tres morters de reparació, dos d’estructurals i un de no estructural. El més important és que estan fets sota la norma UNE EN 1504, que començarà a ser de compliment obligat durant diferents etapes d’aquest 2008 i farà que tots els fabricants hagin de produir sota uns estàndards. Som la primera empresa que tenim morters de reparació que compleixen aquesta norma.”

Què ha significat per al seu departament l’aplicació del Codi tècnic de l’edificació? “Ens va molt bé, perquè ens ajuda a defensar els nostres materials molt millor. Anem a una enginyeria i li expliquem que especifiquem una estructura soterrada per a tals materials perquè hi ha un codi tècnic que ho diu. Però tots els materials que tenim ja complien abans unes exigències i requisits conformes a un codi tècnic, si hagués existit.”

Quina relació tenen amb els centres tecnològics de la construcció? “Tant amb l’ITeC com amb l’Eduardo Torroja, realitzem els assaigs i tenim els certificats. També amb Applus: l’any passat ens van demanar un assaig dinàmic de 2 milions de cicles per a una càrrega determinada de suports POT (Pot Bearing), suports de gran moviment per a obres d’alta velocitat. Els vam realitzar a les instal·lacions d’Applus de Bellaterra, que era l’únic lloc d’Europa on podíem fer-ho.”

Com veu els certificats? “Crec que són molt diferenciadors a l’hora d’especificar projectes i cada vegada s’exigeixen més. Per exemple, una corporació hidrogràfica ja està exigint el DAU de l’ITeC per als morters d’impermeabilització. Són una bona garantia per a qualsevol Administració.”

Qui pot aplicar els seus productes? “BASF té el Club DIR, format per 36 aplicadors homologats a tot l’Estat, als quals es dóna durant tot l’any una formació sobre determinats materials. Entre els 36, hi ha professionals especialitzats en estructures, altres, en paviments i així. D’aquesta manera, volem aconseguir donar la garan-

22/4/08 12:56:19


c 69

espai empresa espai MATERIALS empresa

L’informaTIU DEL CAATB

I NOVES construir amb TECNOLOGIES formigó

maig 2008

Conveni de col·laboració entre el CAATB i BASF Construction Systems

D’esquerra a dreta, Ignasi Soldevilla, director general del CAATB, i Juan Carlos Cerrato, director de BASF CS, en el moment de signar el conveni

El passat 26 de març va tenir lloc a la seu del CAATB la signatura del conveni de col·laboració entre BASF CS i el CAATB. El conveni recull diferents aspectes de la relació que mantenen BASF i el CAATB quant a les àrees tècniques, de formació i de comunicació, així com el suport de BASF en aquelles accions i actes que desenvolupa i realitza el Col·legi orientats a fomentar, divulgar, desenvolupar i promoure la relació entre professionals, empreses i institucions relacionades amb el sector de la construcció. BASF col·laborarà en actes com La Nit de la Construcció, els Premis Catalunya Construcció, la Inauguració de l’Any Acadèmic i

■■■

tia del material a la propietat de l’obra, sempre que aquell sigui aplicat per un professional homologat per nosaltres. Els membres del Club DIR reben formació i, actualment, fins i tot estan passant exàmens fets pel director tècnic de BASF. Els nostres productes no poden estar en mans de qualsevol operari, perquè això se’ns pot tornar en contra, fins i tot.”

Deuen tenir més volum de negoci

en reparació? “A nosaltres sempre se’ns ha cridat quan existia un problema, i també en obra nova. Us quedaríeu parats de la quantitat d’obra nova que cal reparar, tant amb fibra de carboni com amb morters de reparació, amb geotèxtils, etcètera. Una mala vibració del formigó, per exemple, caldrà reforçar-la. Sí que és cert que, tal com s’està posant el mercat, tornem a anar cap a la banda de la reparació. Així, en la

l’entrega de diplomes als alumnes del curs 2007-2008. En la línia de donar coneixement i estar en contacte amb els tècnics del sector en el desenvolupament de la seva activitat professional, BASF organitzarà un Espai Empresa en el qual abordarà el tema d’Impermeabilització de cobertes amb sistemes líquids, el proper 3 de novembre a la seu del CAATB. Paral·lelament, BASF també col·laborarà en la comunicació i divulgació dels seus materials i solucions constructives i la seva correcta aplicació en el marc del CTE, mitjançant la publicació d’articles tècnics i insercions publicitàries a L’Informatiu. ■

part de rehabilitació, fa dos anys vam treure una gamma de morters tècnics de calç, que vam donar a conèixer a RehabiMed.”

Quines obres destacaria, entre aquelles en què han intervingut? “La Fundació Miró de Barcelona, la vam reparar sencera. L’inhibidor de correcció el vam aplicar allà, i l’assaig de l’ITeC de l’inhibidor de correcció també es fa fer allà. En obra

BASF. Química en la construcció BASF (www.basf-cc.es) és una de les empresa químiques més importants del món, amb plantes de producció a 38 països i clients en més de 170, que actualment subministra els seus prop de 8.000 productes a un gran nombre de sectors diferents arreu del món, entre els quals el de la construcció. La multinacional va ser fundada el 1865 a la ciutat alemanya de Ludwigshafen. Ja el 1911, després d’uns primers contactes comercials al final del segle XIX, BASF va donar a conèixer la seva activitat a l’Estat espanyol, amb colorants i productes químics auxiliars. Des del 1996, en constituirse BASF Española, la presència de la multinacional a l’Estat té una identitat pròpia. ■■■

Seu de BASF a Palau de Plegamans

i302 espai empresa.indd 69

Dins de les empreses que BASF té a Espanya, hi ha BASF Construction Chemicals España, SA, que està dividida en dues línies de negoci: Admixtures Systems, centrada en els additius per a formigó i morter, i les obres subterrànies, i Construction Systems, centrada en els sistemes per a la reparació cosmètica i estructural del formigó, la protecció d’estructures, la restauració d’edificis, la impermeabilització i estanquitat, entre d’altres activitats, dins la qual hi ha el Departament d’Especificacions. El 2007 Constructions Systems va tenir una facturació de 62 milions d’euros. Per a BASF Española, SL, representa el 2% del negoci. ■

civil, obres de suport per a ADIF. En reforç de l’estructura amb fibra de carboni, la basílica de Sant Pau de Sevilla. També hem intervingut en la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostel·la.”

Quins són els plans de futur del seu departament? “L’any passat va ser el de consolidació del departament. Se’l va dotar d’una sèrie d’eines que no tenia abans, com el banc de preus. Durant aquest any sortirà un catàleg d’especificacions, que contindrà sobretot documentació tècnica, com: plec de condicions, fitxa tècnica de materials, maneig, consum, ús. Serà complementat en la seva part final, amb el banc de preus de Presto, amb les partides desglossades, i serà tant en format paper com digital. També continuem arribant al sector a través dels seminaris. En el futur volem millorar el que hem realitzat i seguir creixent com a departament. Per exemple, l’any passat vam participar en 45 seminaris; aquest ja en tenim tancats uns 80. L’any passat teníem uns 300 informes d’especificacions d’enginyeries; en aquest les previsions són que arribarem al miler. Però també gairebé hem doblat el personal del departament.” ■

22/4/08 12:56:23


guia activa

70 c L’informaTIU DEL CAATB

guia activa

maig 2008

solucions professionals

1

La seva solució professional. Busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la Guia Activa de l’Informatiu. La seva guia d’empreses i professions especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

estructures

2

4

façanes

5

Tancaments i divisions

6

revestiments i paviments

7

rehabilitació

COBERTES

%L LLUERNARI TUBULAR D ALT RENDIMENT "%.15). 3, #TRA D /LESA 4ERRASSA 4EL





Cubiertas: Teja,Chapa y Fibrocemento Fachadas Ventiladas: Fibrocemento Tel. 93 666 72 59 - Fax. 93 666 38 57 cubiertaslrv@yahoo.es

Soluciones para la colocación de pavimentos y revestimentos cerámicos. Schlüter-Systems S. L. · Apartado 44 · 12549 Betxi (Castellón) Oficinas y Almacén: Ctra. Onda – Villarreal, Km. 5 · 12200-Onda Tel. 964 - 24 11 44 · Fax 964 - 24 14 92 E-Mail info@schluter.es · Internet www.schluter.es

i302 espai empresa.indd 70

22/4/08 12:56:25


c 71

8

insTaL·LaCions

14 9

GUia aCTiVa

L’informaTiU DEL CaaTB

sOLUCiOns PROfessiOnaLs

maig 2008

17

maQUinÀria

19

CLimaTiTZaCió

20

BasTiDEs

22

apUnTaLamEnTs

23

ConsTrUCTorEs

informÀTiCa

inTEriorismE

�������������������������������������� ��������������������������

10

11

������������ UrBanismE i moBiLiari UrB
15

TanCamEnTs praCTiCaBLEs

16

i302 espai empresa.indd 71

saniTaris

sErVEis profEssionaLs

22/4/08 12:56:29


72 c L’informaTiU DEL CaaTB

GUia aCTiVa

maig 2008

sOLUCiOns PROfessiOnaLs

24

DEmoLiCions

25

26

proTECCió pErimETraL

Hemeroteca on line de L’informatiu

soLUCions aCÚsTiQUEs

GUia aCTiVa La seva solució professional.

L’Informatiu és la publicació periòdica que dóna a conèixer els serveis que ofereix el Col·legi, informa de l’actualitat professional i mostra les novetats en les tècniques de construcció i arquitectura. Podeu: - Consultar el darrer Informatiu - Consultar l'hemeroteca visualment - Fer recerca amb paraules clau

www.apabcn.cat /informatiu

busca una empresa? si vol ampliar la seva cartera de proveïdors consulti la guia activa de l’informatiu.

i302 espai empresa.indd 72

22/4/08 12:56:34


Demandes: SOCIETAT MUNICIPAL DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

processos de selecció DEL CAATB

c 73 L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

PIVSAM, Societat Municipal de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, pel seu departament tècnic,

Selecciona DIRECTOR/A D’OBRA En dependència de la direcció tècnica, serà responsable de dirigir els projectes que se li assignin. Es responsabilitzarà del desenvolupament de l’obra ens els aspectes tècnics i urbanístics, de conformitat amb el projecte que la defineix i controlarà que es compleixin els objectius en quan a costos i terminis. Firmarà com a director d’obra.

Requisits:

- Arquitecte tècnic. - Experiència mínima de 2 anys com director d’obra o director d’execució d’obres. - Valorable experiència en edificació i obra civil i haver treballat amb l’administració. - Coneixements a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel), Autocad i TCQ2000. - Incorporació immediata. - Carnet de conduir. - Nivell C de català.

S’ofereix:

- Contracte laboral indefinit. - Horari: de mitjans de setembre fins a finals de juny hi ha flexibilitat horària (l’horari de referència és de 9h a 14h i de 15:30h a 18:30h) i de finals de juny a mitjans de setembre i tots els divendres de l’any de 9h a 15h. - Remuneració 33.000 € bruts/anual + variable, negociables en funció de la vàlua i experiència del candidat. - L’empresa es farà càrrec de les despeses de visat i MUSAAT. - Possibilitats reals de creixement professional com a Project Manager

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9368 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.cat

PROMOTORA MUNICIPAL

Promotora Municipal amb procés de creixement, per l’Àrea Tècnica,

Selecciona TÈCNIC/A DE L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE En dependència de la direcció tècnica, es responsabilitzarà d’assessorar, gestionar i tramitar els ajuts a la rehabilitació i al lloguer, els Tedi’s i els Informes Interns d’Idoneïtat i les cèdules d’habitabilitat. També s’encarregarà de inspeccionar i valorar habitatges de la borsa de mediació i fer inspeccions d’obra i comprovar els nivells mínims d’habitabilitat. Requisits:

- Arquitecte tècnic. - Recent titulat, no és necessària experiència. - Coneixements a nivell d’usuari de MS-Office (Word i Excel). - Incorporació immediata. - Carnet de conduir. - Nivell C de català.

S’ofereix:

- Contracte laboral. - Jornada de 37,5 hores. - Remuneració 21.000 €. - Possibilitats reals de creixement professional.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 9362 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.cat

i302 cursos i serveis.indd 73

22/4/08 10:09:38


74 c L’informaTiU DEL CaaTB mAig 2008

DEmanDES mercAT de TreBAll

Joan ViLa PonT

GrUGESa

Tècnic/a de projectes i obres

Direcció facultativa / direcció d’execució de l’obra

es busca un arquitecte/a tècnic/a per a despatx d’arquitectura de granollers. les seves funcions seran les de realitzar projectes, càlculs estructurals i direcció d’obres. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. No és necessària experiència professional. coneixement d’Autocad, cypecad, excel, Word…carnet de conduir i vehicle propi, amb domicili proper al lloc de treball. S’OFEREIX

Jornada completa. contracte laboral. sou a convenir en funció de la vàlua i experiència aportades. s’ofereix feina estable amb possibilitat d’indefinit. es requereix persona amb interès i capacitat organitzativa. de dilluns a divendres matins de 09:00 a 14:00 i tardes de 16:00 a 19:00. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu currículum per a/e: jvilap@coac.net l’atenció de Sandra Compte

ref.: 1852

Borsa de Treball en línia www.apabcn.es/borsa

i302 cursos i serveis.indd 74

per realitzar i signar direccions facultatives d’obres d’edificació industrial. coordinacions de seguretat i salut. També s’encarregarà de les tasques d’oficina tècnica de les seves obres. relacions amb els diferents organismes i administracions. PERFIL

Titulació d’Arquitectura Tècnica. entre 8 i 10 anys d’experiència professional. coneixement de Word, excel, Autocad, presto, project, Tricalc i altres. S’OFEREIX

Jornada completa. contracte laboral. sou aproximat entre 51.000’- i 54.000’euros brut/anual. incorporació immediata. Les persones interessades adreceu currículum per a/e: dmiret@grugesa.com

ref.: 1857

Tota la informació al teu abast a

www.apabcn.es

22/4/08 10:09:41


Petits anuncis: Serveis professionals i formació anuncia’t Tel: 932 40 23 76 ARINSA. Serveis al professional Aixecaments topogràfics i d’estat actual, projectes d’enderroc, càlcul d’estructures i instal·lacions, mesuraments i pressupostos, estudis de seguretat, projectes bàsics executius expedients d’activitat i legalitzacions, plans d’emergència, dictàmens, informes, peritatges, cèdules d’habitabilitat. ARINSA Tel. 93 323 87 61 n 629 379 289 Diputació 193 5è n 08011 Barcelona www.arinsa.com n arinsa@coac.net ARINSA Busquem col·laboradors per al desenvolupament de projectes, estats de mesuraments i pressupostos, projectes d’enderroc, direccions d’execució, plans de seguretat i tota classe de tasques pròpies de l’arquitecte tècnic. ARINSA Tel. 93 323 87 61 n 629 379 289 Diputació 193 5è n 08011 Barcelona www.arinsa.com n arinsa@coac.net Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació - Serveis de delineació per arquitectes, aparelladors i promotors. - Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. - Aixecament d’estat actual. - Visualització de projectes en 3D.Textures i acabats foto-realistes. - Retoc digital i fotomuntatges. - Integració en lloc d’emplaçament. Fotografia. Tel.: 937 50 93 71 n M.: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 n Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63

i302 cursos i serveis.indd 75

SCRIPTIVA: Perspectives i plantes de venta comercials per ajudar a promotors en la venta Professionals del 3D dedicats exclusivament a: perspectives realistes, fotomuntatges, vídeos interiors i exteriors, maquetes amb els materials reals d’obra, recorreguts virtuals i plantes de venda. Ens desplacem a l’estudi del client. Complim amb la data d’entrega. Recursos suficients pe poder realitzar un servei complert, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA scriptiva@scriptiva.com n www.scriptiva.com Mònica n Telèfon: 93 459 46 17 SCRIPTIVA: especialistes en perspectives i vídeos 3D Empresa especialista en fer perspectives i animacions de grans promocions, concursos, animacions virtuals, fotomuntatges, interiors i exteriors, plantes de venda etc. Tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupostos sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega. SCRIPTIVA n Telèfon: 93 459 46 17 www.scriptiva.com n scriptiva@scriptiva.com Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD n Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tel.:696 39 29 25 n 649 46 12 16 jventura@apabcn.com n egabas@apabcn.com Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom n C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 n M.: 679 06 55 61

Equip tècnic Equip tècnic amb àmplia experiència en execució d’obres i prevenció de riscos format per arquitecte tècnic i tècnics superiors de prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis i estudis bàsics de seguretat i salut per obres d’edificació, plans de seguretat i salut i plans d’emergència i autoprotecció. Àrea de treball Catalunya. Gregorio Tel.: 653 792 435 n 93 337 67 67 Estudi d’arquitectura Estudi d’arquitectura format per arquitectes tècnics i tècnics superiors, i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: Realització de projectes bàsic i d’execució (unifamiliars, habitatges, urbanització). Col· laboracions externes amb despatxos. Amidaments i pressupostos. Rehabilitació de façanes, reformes, legalitzacions. Estudis de color. Estudis de seguretat i salut. Projectes d’enderroc. Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat. Disseny d’espais i mobles. Perspectives, fotomuntatges. Aixecament de plànols. estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 465 537 n Núria 678 982 808 Telèfon.: 93 368 47 83 Sant Agustí, 3-5 1rD n 08012 Barcelona estudi_arquitectura@terra.com Especialistes en prevenció S’ofereixen especialistes en prevenció de riscos laborals a la construcció. Proporcionem recolzament als coordinadors de seguretat i salut, amb seguiment de l’obra, control de les empreses i/o subcontractistes, i assessorament continu (també als caps d’obra). Formació en prevenció per als treballadors de l’obra de manera immediata i ràpida, en les nostres instal·lacions o a l’obra. Auditories a empreses contractistes. Tel.: 647 62 67 11 info@fhprevencion.com www.fhprevencion.com Pressupostos, prevenció i altres serveis Professionals amb experiència, s’ofereixen per realitzar amidaments, pressupostos i control de costos en qualsevol format. Podem realitzar estudis i plans de seguretat, cèdules d’habitabilitat, legalitzacions, informes i projectes bàsics. CP consultors de construcció Telèfon: 654 34 40 57 93 284 59 05 n benete@wanadoo.es

Perspectives professionals Som un grup de professionals amb més de 10 anys d’experiència dedicats a: perspectives fotorealístiques, animacions i vídeos interactius amb recorreguts virtuals, fotos/videomuntatges, decoració, etc. Utilitzem les últimes tecnologies i els sistemes més avançats sense que això encareixi els costos. Ens desplacem per tota Catalunya i complim amb les dates d’entrega. Render & Design n Tel.: 679 490 231 estudio@renderanddesign.com www.renderanddesign.com

Despatx d’arquitectes tècnics CASOBI, equip d’arquitectes tècnics i arquitectes col·laboradors, amb àmplia experiència en edificació industrial i residencial, s’ofereix per a assessoria immobiliària, estudis de viabilitat, informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat, gestió integral de l’obra (project manager), direcció d’obra, estudis i plans de seguretat i salut, coordinacions (perfil tècnic europeu), programes de qualitat. Telèfon: 93 372 04 94 n 678 77 32 62 tecnic@casobi.cat

Despatx arquitectura AEDES, arquitectes i constructors. Ens oferim per fer tot tipus de projectes executius, obra nova o rehabilitació. Direcció d’obra i certificats, peritacions, taxacions, cèdules d’habitabilitat, amidaments i pressupostos... som un equip d’aparelladors i arquitectes col·laboradors. Àlvaro 93 215 46 59 consulting@aedesarquitectura.com www.aedesarquitectura.com

Arquitecta tècnica Arquitecta tècnica lliberal, en col·laboració amb d’altres professionals, s’ofereix per a la realització de: Projectes bàsics i executius (edificació, rehabilitació i urbanització), Projectes d’enderroc, Projectes de rehabilitació de façanes, Estudis i Plans de seguretat i salut, Estat d’amidaments i pressupostos, Direccions d’obra, Programes de control de qualitat,

P

DEMANDES

MERCAT DE TREBALL

c 75 L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

Col·laboracions externes amb despatxos, Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i certificats, Cèdules d’habitabilitat Pressupostos sense compromís. Tel/fax: 93 192 18 37 Mòbil: 638 71 95 23 n arkbcn@gmail.com Lloguer plaça d’aparcament i despatx Es lloga plaça d’aparcament al centre de Terrassa i nou despatx de 50 m2 a Cornellà (davant del Cililab). Ben comunicat, ideal per a oficina tècnica. n M. Angeles n 609 325 146 Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA A Zeiss amb Psion per fer restitucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad. Telèfons: 607 314 373 n 93 218 33 43 Fax: 93 218 33 43 n jbarjau@ya.com SCRIPTIVA, perspectives i plantes de venda Perspectives reals integrades en el seu entorn. Plantes de venda comercials per ajudar a la venta. Fotomnuntatges i canvis de color en façana. Ens desplacem a l’estudi del client. Pressupostos sense compromís. scriptiva@scriptiva.com / www.scriptiva.com Mayte 93 459 46 17 Granollers Topografia Aixecaments topogràfics i planimètrics. GPS - UTM. Projectes de segregació i desllindament. Edificació i replanteig d’obra civil. Anivellament de precisió. Control de moviment i deformacions. Modelització 3D, seccions i cubicació de terres. Plànols d’edificis i alçats de façanes. Línies elèctriques i estudis d’inundabilitat. Informes, dictàmens i peritacions – Visat. www.granollerstopografia.com info@granollerstopografia.com Tel.: 653257063 n Fax: 938705167 Arquitecta tècnica lliberal Arquitecta tècnica lliberal s’ofereix per a la realització de: - Projectes de reforma i rehabilitació. - Projectes de rehabilitacions de façanes. - Tedis. - Projectes d’enderroc. - Estudis i Plans de seguretat i salut. - Redacció d’informes, dictàmens i certificats. - Taxacions. - Cèdules d’habitabilitat. - Llibres de l’edifici. - Legalitzacions. - Perspectives. - Aixecament de plànols. T/F: 93 437 86 97 n M: 696 89 65 74 arctecnic@gmail.com Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la rehabilitació de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.) Víctor Tels. 637 200 931 n 677 538 021

22/4/08 10:09:41


76 c L’informaTIU DEL CAATB

petits DEMANDES anuncis MERCAT DE

maig 2008

TREBALL serveis professionals

anuncia’t Tel: 932 40 23 76 S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs diversos: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat, projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reformes i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040. Lloguer de pis Pis de lloguer situat al carrer Enric Granados de Barcelona núm. 30, 4rt pis, amb ascensor, portera, 75 m2, 2 sales grans i arxiu petit, i bany. Molt lluminós. Preu: 1.000 € al mes + IVA. Telèfon: 93 424 39 00. Es comparteix estudi-àtic Es comparteix estudi-àtic de 60 m2 amb arquitecte. Disposa de sala de reunions, espai comú de treball, terrassa de 30 m2 i molta llum natural. Situat al carrer Numància de Barcelona en edifici d’oficines. Preu: 450 € + despeses. Contactar amb Xavier al te. 609 985 649. Es lloga pis per despatx Es lloga pis per a despatx professional. 70 m2, Plaça del Centre – Metro Línia 3 –. Cablejat d’informàtica a totes les habitacions. Ramon n Telèfon: 659 686 639 Estudi d’arquitectura S’ofereix espai, per a arquitecte tècnic o arquitecte, dintre d’estudi d’arquitectura compartit. Possibilitat de zona per un tècnic o tècnic més ajudant. Inclou zona de taula, arxiu, sala reunions, telèfon i ADSL de 24h., impressores, fax, material, neteja i assegurança. Preu tot inclòs: 175 €/mes. eSetr3s Telèfons: 932 386 123 / 607 882 100 Martínez de la Rosa 59 n 08012 Barcelona fbonete@esetres.net Despatx a compartir Arquitecte compartiria despatx de 65 m2 totalment moblat i equipat. Edifici molt cèntric amb servei de consergeria de 6.00 a 22 hores. Disseny molt còmode. Preu: 450 € + despeses a compartir. Carrer Balmes 195, 5è 7a Barcelona. Interessats preguntar per Santi Manen n Telèfon: 630 254 669 Estudi d’Arquitectura Tècnica S’ofereix per a realitzar: Coordinacions de Seguretat i Salut. n Estudis i Plans de Seguretat i Salut per a contractistes. n Projectes de rehabilitació de façanes, reformes interiors, cobertes, reforços n Direccions d’obra. Josep: 609 34 24 77 n 93 845 50 70 n

Despatxos en lloguer a Barcelona Despatxos en lloguer a la Rambla Catalunya. Triï el despatx que millor s’adapti a les seves necessitats professionals. Totalment equipats i moblats, diferents mides i amb total

i302 cursos i serveis.indd 76

flexibilitat de contractació: per hores, dies, mesos o anualment. També li oferim la oportunitat de tenir una Oficina Virtual on domiciliar el seu negoci. Atendrem les seves trucades, gestió de correu, fax, missatgeria, etc. i tindrà a l’abast els més moderns equipaments: sala per reunions, projector, ordinadors, impressora color, fax, Internet d’alta velocitat i moltíssims serveis més. Truqui’ns i li informarem sense compromís: CACPlus Rbla. Catalunya, 38, 8a planta 08007 Barcelona Tel. 902906408 n 665941491 www.cacplus.cominfo@cacplus.com

Despatx nou de 50 m² útils en edifici de 3 anys d’antiguitat. Ideal despatx-habitatge: disposa de totes les instal·lacions per poder-hi viure. Totalment equipat com a despatx; es ven amb mobiliari. Situat al carrer Sugranyes, Sans. Preu: 200.000 €. Interessats preguntar per Juan Carlos. Telèfon: 619 279750. Es lloga local a Sarrià

Despatx per a compartir a Poblenou Despatx d’arquitectes al carrer Pujades lloga espai de treball amb tots els serveis: taula de treball individual, sala de reunions, office, aire condicionat calor-fred, plotter, impressora, fax, connexió en xarxa ADSL, alarma, assegurança de contingut, llum, aigua i servei de neteja. Despatx de 50 m2 amb molta llum natural i ben comunicat. C. Pujades 74-80 3r 7B 08005 Barcelona (davant del metro de Bogatell) Telèfons: 93 309 20 14 / 666 436 762 cinta.masdeu@coac.net Delineant ofereix servei Delineant experimentada en la col·laboració amb arquitectes, arquitectes tècnics i enginyers. Autocad i Archicad. Servei de delineació de plànols. Aixecament d’estat actual. Preguntar per: Marta Costa. Telèfon: 629327295. Lloguer de despatx Es lloga despatx situat a Sarrià: superfície de 50 m2 per compartir. Telèfon: 630 929 800 Es lloga espai de treball en estudi a Gràcia Despatx molt ben situat (Metro, Bicing, Carsharing i parking), al costat de Plaça del Sol. Completament equipat i amb tots els serveis, per 175€/mes. Telèfon: 93 238 71 41. Es lloga espai en despatx d’aparelladors Es lloga lloc de treball en despatx d’aparelladors i arquitectes. Independent, amb serveis bàsics i ADSL. C/Casanova – Av. de Roma. Telèfon: 93 451 75 31 info@gest66.com Despatx en venda

BOARQ: Serveis tècnics i arquitectònics Professionals amb gran experiència, s’ofereixen per realitzar projectes bàsics i executius (edificació, rehabilitació i urbanització), projectes d’enderroc, direccions d’obra i d’execució d’obra, redacció de memòries, amidaments, pressuposts, control de costos, planificacions d’obra, estudis i plans de seguretat, coordinacions de seguretat, programes de control de qualitat, dictàmens, informes i cèdules d’habitabilitat. Tel: 935.406.212 / Fax: 935.406.260 / Mòbil: 653.832.787 Mail: boa4@coac.net S’ofereix espai a despatx d’arquitectura

Local a Sarrià a peu de carrer (C/Trinquet 8-10) ubicat al costat de farmàcia i agència de tràmit visats: 130 m². distribució de disseny, calefacció, aire condicionat, lavabo, terra parquet, façana de 12 m. Actualment despatx d´arquitectura tècnica (Taxacions immobiliàries...) que es trasllada a Castelldefels. Mensualitat: 2.150 €/mes. (negociables). Visita’l. Telèfons:699 932 479 o 93 280 27 69 (ext.19) ESTUDIBASIC, estudi d’arquitectura + multimèdia Estudibasic és un espai de treball on fusionem una àmplia experiència en el món de l’arquitectura i el disseny multimèdia, donant suport a d’altres professionals en la presentació dels seus projectes, produint imatges 3D d’alt nivell realista mitjançant tecnologies d’avantguarda. Trobareu una mostra de les nostres feines al web www.estudibasic.es contacte: Marta Gordillo, arquitecta. tel. 93 317 37 89 - 636 75 73 70 c. Aribau 12, 5è 2a, Barcelona estudi@estudibasic.es www.estudibasic.es DEMOTEK. Demolició tècnica Serveis de demolició tècnica per obres d’edificació i obra civil: - Robots de demolició. - Fresats. - Demolicions amb poc espai i en llocs tancats. - Aixecar paviments. - Demolició amb cisalla. - Hidrodemolició i neteja de pantalles. - Tall amb disc i fil de diamant. - Perforacions a rotopercusió i amb corona de diamant. DEMOTEK Telèfon: 937 070 248 671 637 146 ignacio@demotek.es www.demotek.es

S’ofereix espai dintre d’un despatx d’arquitectura a Sant Cugat del Vallès de 175 m². Totalment equipat i molt ben situat, preferiblement: Arquitecte Tècnic/a – Enginyer/a/ interiorista/a. Preu 400 €/mes, despeses generals a part. Es necessita cobrir una plaça d’arquitecte tècnic/a per direccions d’obra, realització de bàsics i executius, etc… Email: aip@aiparquitectes.com, jfpr@coac. net, www.aiparquitectes.com Telèfon: 935900093, 620959761. Lloguer de lloc de treball Es lloga lloc de treball a Barcelona, a prop del metro Urgell. Amb telèfon, fax, internet, ploter, neteja, aire condicionat i ordinador (opcional). Preu 275€/mes. Interessats

trucar a Quim (655 623 067) o Waldo (655 623 068).

Es ven pis a Terrassa (Zona Olímpica) Preciós pis totalment reformat i llest per ocupar, - Molt ben comunicat amb RENFE i amb la nova Estació de FFGG. - PIS MOLT LLUMINÓS de 96 m2 amb 4 dormitoris (2 dobles), saló-menjador, bany amb armari encastat i bany. - Cuina office de disseny, mobles de primera qualitat i safareig independent amb armaris encastats. - Rebedor amb armari encastat i ampli passadís. - Terra de parquet de roure massís encolat, acabat de polir i envernissar. - Portes interiors de roure massís impecable i fusteria exterior d’alumini tipus climalit. - Calefacció individual de gas natural, porta d’entrada blindada i amb pany de seguretat. - Amb possibilitat de deixar moblat. - Finca de comunitat reduïda amb ascensor. - Façanes exteriors de l’edifici reformades. Preu: 320.000 € negociables

Delineant busca feina en despatx d’oficina tècnica Persona delineant busca feina per treballar en despatx d’oficina tècnica per a la realització de diferents plànols. Projectes bàsics, executius, etc. Joaquín Morilla. Telèfon: 695 06 88 66 93 420 40 18

anuncia’t Tel: 932 40 23 76

22/4/08 10:09:42


Avantatges:

MERCAT DE TREBALL

per als col·legiats serveis Tel: 932 40 20 60 Descomptes especials per a certificats mèdics Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol· licitar el servei. Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es Atenció Sanitària Domiciliària C./ Muntaner,217 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col· legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral

i302 cursos i serveis.indd 77

de la visió. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. Més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 www.clinicabaviera.com

Estades amb descomptes al Baix Penedès El Pla d’Excel·lència Turística i el Patronat de Turisme del Vendrell han establert un acord de col·laboració amb el CAATB, a través el qual donant el número de col·legiat podeu gaudir d’importants descomptes en les vostres escapades a la capital del Baix Penedès, el Vendrell. Més informació: www.elvendrellturistic.com gemmasalvado@vendrellturistic.com Telèfon: 977 68 47 70

a

DEMANDES

20% de descompte en la resta de tractaments odontològics. A més, disposem de finançament sense interessos fins a 12 mesos i no tanquem per vacances. Informació: InstitutsOdontològics, Tel: 902 119 321

Descomptes en vols turístics Infinit Air ha signat un acord amb el CAATB per tal que els col·legiats puguin beneficiar-se de condicions especials i descomptes del 5% en vols turístics i panoràmics. Els vols tenen una durada d’1 hora en avions bimotors amb capacitat per a 5 persones. Es poden planificar vols per Barcelona, la Costa Brava, Montserrat o els Pirineus.

Instituts Odontològics

Informació: Infinit Air, SL Aeroport de Sabadell Ctra de Bellaterra s/n Autopista C-58 Sabadell Sud Telèfon: 93 712 17 91 info@infinitair.com www.infinitair.com

Avantatges per a col·legiats i familiars.

Assessorament informàtic

c 77 L’informaTIU DEL CAATB maig 2008

amb Infassi

Amb Infassi el col·legiat podrà beneficiar-se de: ■ Condicions preferents respecte al

mercat en adquisició de material i serveis informàtics. ■ Atenció professional personalitzada en

qualsevol gestió que realitzi. Més informació: http://apabcn.infassionline.com/wac/ Tel.: 93 418 78 88

Descomptes en entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Més informació: telèfon 932 47 93 00

22/4/08 10:09:51


i302 metròpolis.indd 78

-

■ ■ ■ Àmsterdam és una ciutat-maqueta immaculada. Els edificis, que segueixen el curs d’un autèntic laberint d’aigua entre carrers minuciosament empedrats, cap no té un acabament semblant: formes esgraonades, acampanades, en forma de coll, de barret, d’escala i tota mena de colors. Cap façana no és igual. Sembla ben bé una maqueta a mida real. Alguns li diuen la Venècia del nord (tot i que, per a d’altres, és Sant Petersburg), però els seus canals malgrat el color no fan cap mena d’olor. Àmsterdam és aigua, però també arquitectura. Berlage va dissenyar l’any 1903 De Beurs (La Borsa) més coneguda com Beurs van Berlage. Amb sòbries façanes de maó, modesta decoració i sostre de ferro, De Beurs marca el començament de l’arquitectura moderna a Holanda. I és clar, no podem deixar passar les zones renovades de la ciutat, on s’han projectat edificis innovadors com el Centre d’Arquitectura d’Àmsterdam, Arcam, el nou edifici instal·lat al moll Oosterdok. L’edifici és del 2003 i va ser ideat per l’arquitecte holandès René van Zuuk. Àmsterdam és aigua, però també és Rembrandt, Van Gogh, Vermeer... també és llum, color, el color vermell, les bicicletes, i és clar, el major parc floral del món. ■

MAIG 2008

Entre canals

L’INFORMATIU DEL CAATB

TEXT: ELISENDA PUCURULL

FOTO: SÍLVIA GRANDE

Àmsterdam 78 c

Metròpolis: LA FOTO

22/4/08 10:14:50


i302 metròpolis.indd 79

22/4/08 10:14:52


i302 metròpolis.indd 80

22/4/08 10:14:54


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.