6 minute read
Antoni Capilla / Pàg
El projecte Llacuna va guanyar el premi d’Arquitectura amb un edifici residencial en l’històric barri de Poblenou. Foto: José Hevia
Els premis FAD aposten pels habitatges renovadors
Antoni Capilla: © Fotos: José Hevia, Luís Asín, Gunnar Knechtel i Pep Herrero
El projecte Llacuna conté espais d’una gran qualitat arquitectònica. Foto: José Hevia
Els premis FAD de 2022 han guardonat, en la 64a edició d’aquests reconeguts guardons, l’arquitectura més compromesa amb la sostenibilitat i els reptes globals. Aquest any s’hi van presentar 434 obres, de les quals es van triar 16 projectes finalistes, entre els quals van sorgir els sis premis que es van lliurar el passat 14 de juny al Disseny Hub de Barcelona. El guardó més important, el FAD d’Arquitectura, ha estat per un edifici d’habitatges del Poblenou dissenyat per l’estudi Arquitectura-G. Un guardó que confirma el paper socialment protagonista que els premis donen als habitatges que fan ciutat.
Segons el jurat de l’edició d’enguany, format per Inés Lobo (presidenta), Paloma Cañizares, Josep Puigdomènech, Pep Quilez, Maria Rubert de Ventós i Jorge Vidal (vocals), els premis són “obres que donen resposta a les necessitats actuals i aborden temes contemporanis, sigui a les ciutats o al paisatge”. Obres que busquen aportar “solucions als reptes ambientals i socials mitjançant plantejaments útils i bonics, vinculant els programes a la lògica del lloc, i a través de tècniques coherents, amb l’entorn i les urgències que reclama la situació present”.
El valor de l’habitatge
El projecte ‘Llacuna’, dels arquitectes Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes, Igor Urdampilleta i Albert Guerra (Arquitectura-G), en el qual també van treballar els arquitectes tècnics Josep Malgosa i Xavier Delgado (Malgosa&Delgado), ha estat el guanyador del premi d’aquesta categoria. Els arquitectes van projectar un modern i provocador edifici residencial amb cinc habitatges i dos locals comercials en planta baixa, en l’històric barri de Poblenou, una de les zones amb major transformació urbana de Barcelona. La sinuosa escala de cargol és l’element emblemàtic d’aquest habitatge col·lectiu que resol un singular repte geomètric amb una ubicació en cantonada. Per al jurat, és “una intervenció que completa una illa del Poblenou amb coherència urbana i formal i dibuixa la ciutat de manera senzilla i silenciosa donant resposta a un tema molt important: habitar”.
En la categoria d’interiorisme, el guanyador va ser el projecte El Garaje, amb projecte dels arquitectes Ophélie Herranz Lespagnol i Paul Galindo Pastre (NOMOS), que converteix un antic garatge de Madrid en un complex habitatge familiar concebut com una col·lecció d’estades connectades que, sense passadissos, s’organitzen entorn de dos espais centrals: la cuina i el menjador. El jurat considera que el projecte destaca per “donar una
El projecte guanyador en interiorisme converteix un antic garatge en un habitatge familiar. Foto: Luís Asín
resposta al canvi d’ús des de la qualitat arquitectònica amb un ajustat pressupost, aconseguint un espai de gran qualitat per a aconseguir confort i versatilitat en el conjunt dels espais. No és un garatge loft, és un espai amb un programa complex per a un habitatge familiar”.
Les ciutats d’Oslo i Venècia
El nou Museu Munch i ‘Air/Aira/ Aire’ han estat els guanyadors ex aequo en l’apartat internacional. El nou Museu Munch, obra dels arquitectes Juan Herreros y Jens Richter és una nova estructura, de 57,4 metres d’altura i 13 pisos que acull la col·lecció més gran del món de l’artista Edvard Munch. Situat al costat del passeig marítim d’Oslo, transforma l’horitzó de la ciutat i respon a una concepció holística de l’arquitectura basada en la lleugeresa, la sostenibilitat, la reciclabilitat i el manteniment. D’aquesta obra, el jurat en destaca especialment “la persistència davant tota mena de vicissituds per tirar endavant una obra d’aquesta complexitat a l’estranger, des de la dificultat de la distància física i cultural”.
Per la seva banda, ‘Air/Aira/Aire’, el pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2021, dissenyat per l’arquitecta Olga Subirós, proposava una experiència immersiva de gran format que acostava els visitants a tres aspectes de la contaminació de l’aire: la seva materialitat, la seva aparent invisibilitat i el seu impacte en les nostres ciutats. En aquest sentit, el jurat ha volgut posar en relleu “l’esperit crític del pavelló amb les condicions ambientals del present, una contribució necessària en un entorn de reflexió, més enllà de la funció de celebració de l’arquitectura”.
El pavelló català de Venècia del 2021 acostava els visitants a tres aspectes de la contaminació de l’aire: la seva materialitat, l’aparent invisibilitat i l’impacte en les nostres ciutats
Plaça del Carme d’Olot
Dos projectes amb vocació urbana que, segons el jurat, creen teixit i transformen l’espai públic de la ciutat i representen dues formes diferents de crear espais participatius, s’han imposat ex aequo en aquesta categoria. D’una banda, el projecte de reforma i reactivació de la plaça del Carme d’Olot (‘Bon dia, Carme!’) dels arquitectes d’Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau (unparelld’arquitectes), ha aconseguit reactivar aquest espai intervenint en unes plantes baixes que corrien el risc d’acabar abandonades. D’altra banda, el projecte de la Biblioteca i Arxiu del municipi de Grândola (Portugal), de Pedro Matos Gameiro i Pedro Domingos
El pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia del 2021. Foto: Gunnar Knechtel
El muntatge de l’exposició Agrilogística es va endur el guardó a la millor intervenció efímera. Foto: Pep Herrero
El projecte Agrilogística destaca per “la subtilesa d’una instal·lació que contraposa l’estructura de la Capella amb un gest lleuger i crea un espai dins de l’altre”
destaca per la manera com es barreja un edifici dotacional amb l’espai públic.
Intervencions efímeres,
pensament i crítica
El projecte guanyador en la categoria d’intervencions efímeres és Agrilogística, el muntatge de l’exposició homònima de l’artista Gerard Ortín a La Capella (Hospital, 56. Barcelona), obra dels arquitectes Miquel Mariné i Pol Esteve (GOIG). L’obra destaca per, segons paraules del jurat, la “subtilesa d’una installació que contraposa l’estructura de la Capella amb un gest lleuger i crea un espai dins de l’altre, transformant el lloc per generar la intervenció. L’experiència immersiva d’aquesta intervenció és la força que relaciona la instal·lació i la comunió entre espai i l’obra exposada”.
Finalment, en la categoria de Pensament i Crítica, dues obres de l’editorial Caniche han compartit ex aequo. D’una banda, ‘El Escorial: imperio y estómago’, de David Bestúe, una obra sobre la història de la construcció del palau de l’El Escorial que, segons el jurat, “reuneix valors literaris i plàstics, en diàleg i sintonia” i destaca per “la precisió de les dades que recull i selecciona sobre el seu procés d’elevació i les fases d’oblit, degradació i restauració, que es van alternar al llarg dels anys i els segles”. D’altra banda, ‘Capital de provincia’, de Carlos Romero, un assaig sobre la ciutat de Càceres, exemple, segons el jurat, “d’una mena de ciutats de grandària mitjana, tal vegada oblidades o, almenys, marginals per a bona part de la memòria pública”.
Premis FAD de l’Opinió 2022
Durant l’acte celebrat al Disseny Hub, també es van atorgar els Premis FAD de l’Opinió, escollits pels finalistes del Premi FAD d’Arquitectura i el FAD d’Interiorisme i els socis d’Arquinfad, l’entitat organitzadora dels guardons. Aquest 2022, els guanyadors han estat el projecte de vuit habitatges de protecció pública de lloguer a Palma (Arquitectura), la rehabilitació del Paço dos Conde de Ourém, a Portugal (Interiorisme), el projecte ¡Bon Día, Carme! (Ciutat i Paisatge), Agrilogística (Intervencions Efímeres), i el projecte de l’Escola de Secundària CEM Kamanar del Senegal (Internacional).
L’autor: Antoni Capilla és periodista, coordinador de publicacions i continguts digitals
