INFORMATIU
N"7 SEGONA QUINZENA MARÇ 92
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Paslor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
Una mostra recull remeis a l'aluminosi El Col.legi organitza conjuntament amb la Generalitat una exposició sobre solucions de reparació de sostres amb biguetes de formigó. Acceptar el sostre existent, reparar parcialment, reforçar, substituir o, en darrera instància, enderrocar són les possibles actuacions davant una intervenció en un edifici i, també, en el cas dels sostres construïts amb biguetes de formigó. Escollir una solució o una altra depèn de múltiples variables que caldrà conèixer i valorar adequadament en cada cas. El Col.legi, conjuntament amb la direcció general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, ha organitzat l'exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment alumïnós", que tindrà lloc a la sala d'exposicions del Col.legi des del 30 de març fins al 15 de maig. Paral·lelament es realitzaran també unes taules de debat per a examinar els problemes concrets que envolten la posada en pràctica de cada una de les solucions presentades. Amb aquesta iniciativa espretén oferir una visió àmplia del lema, que
La fusta, un material tan apreciat com desconegut (Pàg.3) Els 78 vídeos del segon certamen Elies Rogent es veuran a Rehabitec (Pàg.4)
Deontologia (III) Relacions amb els clients, la societat, les institucions i el Col.legi (Pàg.4) La informació esdevé fonamental per a la qualificació professional (Pàg.5) La intervenció en ets sostres afectats
introdueixi com a elements de reflexió tots els paràmetres que es consideren importants per a fer-se càrrec globalment del problema. Això es complementa amb un ampli ventall de solucions, comercialitzades o no, que plantegen diferenLs filosofies d'intervenció i que en aquests mo-
zara avui, complexa (Foto: Chopo) ments ja s'utilitzen o s'utilitzaran en un futur immediat. L'exposició compta amb la col·laboració del Col.legi d'Arquitectes, l'Institut de Tecnologiade la Construcció (1TEC) i la Universitat Politècnica de Catalunya, m (Pàgs. 4 i 9)
A la recerca d'una resposta tècnica eficaç al problema de l'aluminosi (Pàg.9) El 1991 baixen els habitatges iniciats (Pàg.10)
SECCIONS
M'PoLÍTlc
La fusta és un material tan apreciat com desconegut tot i la seva àmplia utilització al llarg de la història. Les estructures portants de fusta no han tingut en els darrers temps una gran acceptació degut, en bona part, a la seva complexitat i difícil realització tècnica. Darrerament, però, se n'aprecia la seva revalorització. La celebració al Col.legi d'unes jornades tècniques i d'una exposició sobre la fusta han permès aprofundir en el seu coneixement ja sigui en nova construcció com en restauració, n (Pàgs.3i
(Pàg.li4)
El règim fiscal d'estimació directa és més recomanable (Pàg.4)
Mi Sóc
La fusta ofereix òptims resultats si s'utilitza bé
SUMARI Una mostra recull remeis a l'aluminosi
II)
Agenda/ Informació
2
Enquesta
3
Assessoria / Premsa Bústia / Llibres
6
Demandes Anuncis
7 Í 8
Entrevista 11 GUGLIELMO GlORDANO "Lafiista acompaya l'home del bressol al taüt"
A
SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A 9"
Programació prevista per a les properes sessions • Dijous 9 d'abril:"SÍstema informàtic Chova d'ajul a la impermeabilització de cobertes, segons la normativa UNE", a càrrec de Joan Sifrés, arquitecte tècnic d'Asfaltos Chova, S.A. • Dijous 23 d'abril*: "L'Europa dels manuals d'arquitectura del segles XV al XX i la teoria modema de la restauració", a càrrec de Paolo Marconi, arquitecte, professor de la universitat de La Sapienza de Roma. (• Daia pendent de confirmació) La la. sessió és gratuïta. La 2a. té un cost de 1.500 pessetes, per a totes aquelles persones que no estiguin inscrites en el curs complet. Horari: de 19 a 21 hores. Sala d'Actes del Col·legi. Inscripcions:Servei d'Informació. Planta baixa.
G E N D A
i reforç en sostres de biguetes de formigó". • Dimarts 5 de maig: "Sistemes de substitució física i funcional de biguetes o de sostres". Aquests dos darrers debats seran a càrrec d'empreses presents a l'exposició. Tindran lloCa les 19 hores a la sala d'Actes del Col.legi. Informació: ServeisTècnics. Tercera Planta. CERTAMEN DE VÍDEO ELIES ROGENT
/ / Certamen Elies Rogent de vídeos de rehabilitació i restauració. Els muntatges es podran veure a l'estand del Col·legi a la fira Rehabitec-92, del 31 de març al 5 d'abril. Fira de Barcelona. Avinguda Reina Ma. Cristina, s/n. Informació: ServeisTècnics. Tercera planta. SESSIÓ FISCAL
Sessió informativa "Implantació de l'Impost d'Activitats Econòmiques. SOLUCIONS CONTRA Aplicació de la nova normaL'ALUMINOSI tiva fiscal i novetats més significatives per als professio"Solucionsperols sostres amb nals." biguetes de formigó." • Dimarts 31 de març a les 19 El cas del ciment aluminós. hores. m Mostra de les solucions de Sala de Conferències. reparació de les estructures afectades per Valuminosi. Primera planta. Inauguració, dilluns 30 de VISITES CULTURALS març ales 19 hores. Restarà oberta fins al 15 de maig ala • Dijous 7 de maig a les 10 Sala d'Exposicions. hores: Sortida a Premià de Planta baixa. Mar, el Masnou i Mataró per • Sessions de debat i de re- visitar la Casa Domòtica, la flexió sobre les solucions farmàcia-museu dels laboratoris Cusi i les pintures de presentades: • Divendres 3 d'abril: "Solu- Viladomat respectivament. cions per als sostres amb bi- Preu: 2.000 pesstes guetes de formigó (El cas • Dissabte 23 i diumenge 24 del ciment aluminós)". Tin- de maig: Sortida a Montpedrà lloc a les 11 h. de! matí al ller. Trobada al vestíbul del Palau de Congressos de Col.legi a les 8 hores. Montjuïc dins del Saló Re- Preu: 16-OOOpessetes.Inclou àpats i hotel de 4 estrelles. habitec-92. • Dimarts 28 d'abril: "Possi- Informació i inscripcions: Servei d'Informació. bilitats d'aplicació de sistemes de prevenció, reparació Planta baixa.
ÜELEGACION
INFORMACIÓ S
OSONA
Diagnosi, patologies i reparació d'elements de fusta Exposició i jornades tècniques sobre la fusta a Itàlia. Inauguració de l'exposició el dissabte 4 d'abril a les 20 h. a la Sala "Can Puget" de Manlleu. Romandrà oberta fins al diumenge 26 d'abril. Informació: Delegació d'Osona. Telèfon; 885 26 11. BAGES-BERGUEDÀ
Cicle de xerrades tècniques sobre instal·lacions. • Dijous 2 d'abril: "Instal.lacions de gas", a càrrec de Eusebio Huguet, tècnic de Catalana de Gas. Tindran lloc de 19 a 21 h. Informació: Delegació Bages-Berguedà. Telèfon: 872 97 99. VALLÈS ORIENTAL
Xerrada sobre Responsabilitat civil dels tècnics municipals. Anirà a càrrec de M. Pinyol. • Dijous 2 d'abril, a les 18.30 hores. Visita a la fira multisectorial de Perpinyà Sortidael dissabte 11 d'abril a les 8 hores.
PREMI EUROPEU DE RECONSTRUCCIÓ
/ / / Premi Europeu de la reconstrucció de la ciutat. La Foundation pour l'Archilecture, (Brussel·les), convoca tres premis de 1.250.000 pessetes cada un, pera intervencions arquitectòniques relacionades amb els temes següents: • Realització d'un espai públic o barri que assumeixi la identitat de la ciutat. • Realització d'un edifici públic que participi en l'embelliment de l'entom. • Una construcció tradicional fonamentada en el concepte de la imitació. Els dossiers, en anglès o francès, hauran d'enviar-se abans del 15 d'abril a: Foundation pour l'Architecture. 55. rue de l'Ermitage. 1050 Bruxelles, Belgique. Els interessats poden obtenir més informació dirigint-se a Borja Carreras, (971/ 368 864), o a Francisco Pol (91/ 319 87 97). DRET DE LA CONSTRUCCIÓ A EUROPA
"Droit de la construction en Europe: contrat et perspectives". Jornades organitzades per la CEIFICI (Centre d'estudis Sopar anual de col·legiats d'informació i de formació • Divendres 24 d'abril a les pels enginyers de la cons21 hores al restaurant "La trucció i de la indústria). Cabanya" de la Garriga. Versaran sobre: Informació i reserva: • Els proveïdors i mercats de Delegació del Vallès Orienla construcció dins del dret tal. Telèfon: 879 01 76 comunitari. • La circulació dels mateVALLÉS OCCIDENTAL rials de construcció als països europeus. Exposició "Aiguaforts des • L'assegurança de la consdel 1952 al 1980" de Pierre trucció a Europa. Soulages. Inauguració, dijous 9 d'abril Tindran lloc del 3 al 4 de juny a Paris. ales l9.30h.Romandrà oberta fins al dijous, 30 d'abril. Informació: Secretaria del CEIFICI, 41 rue de Passy, Informació: Delegació del Vallès Occi- 75016-Paris. dental. Telèfon: 780 11 10. Telèfon: 33 1/40 50 15 36.
INFORMÀTICA
Actualització del programa CTA. El Col.legi disposa del nou programa CTA, que presenta com a principal modificació, entre d'altres, la possibilitat de tancament de l'any. Per poder actualitzar el programa cal dur dos disquets formatejats. Servei d'informació. VACANCES DE SETMANA SANTA
Del 13 al 20 d'abril, les delegacions d'Osona, Bages-Berguedà, Vallès Oriental i Vallès Occidental tancaran les seves oficines amb motiu de les vacances de Setmana Santa. Les oficines del Col.legi a Barcelona restaran obertes al públic durant aquests dies.
Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Ramon Casals i Feliu, col·legiat número 328, esdevinguda el 26 de desembre de 1991, als 78 anys d'edat. Màrius Sanchez i Galofré, col·legiat número 104, esdevinguda 1*11 de febrer, als 83 anys d'edat. Josep Mario Ramírez de Qui ros, col·legiat número 3.518, esdevinguda el 23 de febrer, als 74 anys d "edat. Josep Fíguls í Arderiu, col·legiat número 4.390, esdevinguda el 7 de març, als 36 anys d'edat.
INFORMATIU
S'uiioritn \i rqrolaaàA ikl
La fusta, un material tan apreciat com desconegutIAnyEurapeu Obertura de
de la Seguretat
Nombrosa assistència de professionals de tot l'Estat a les jornades tècniques sobre diagnosi, patologies i reparació d'elements de fusta realitzades pel Col.legi.
Les estructures portants de fusta no tenen una gran acceptació degut, en bona part, a la seva complexitat i difícil realització tècnica. I molt especialment avui, quan s'ha perdut el costum d'utilitzar aquest material en la construcció. Aprofundir en el seu coneixement esdevé ara indispensable per redescobrir la seva vàlua i poder aturar-ne la degradació. Aquestes consideracions es desprenen de la taula rodona celebrada al Col.legi el passat 7 de març, amb la qual es van cloure les jornades tècrü-
una certa confusió general a l'hora de procedir a la seva identificació i denominació. Actualment està en preparació l'Eurocodi número 5, normativa d'àmbit europeu que tractarà de les estructures de fusta si bé ho farà amb caràcter experimental. Segons els responsables de l'organització de les jornades, cal valorar aquestes de forma moll positiva ja que "han ajudat a donar a conèixer millor el material, la fusla utilitzada en elements estructurals, i han permès fer un seguit de reflexions sobre els criteris d'intervenció, uns criteris que segueixen les actuals tendències de la restauració arreu del món, és a dir, considerar les estructures de fusta com Acte de clausura del curs (Foto: Chopo) a part integrant de l'edifici i, com a tal, ques "Diagnosi, patologies i repara- d'un gran valor documental que cal ció d'elements de fusta" organitzades considerar i conservar". amb la col·laboració del Col.legi Un dels principals atractius de les d'Enginyers de la Toscana (Itàlia) i jornades ha estat la presència del proque van comptar amb una nombrosa fessor Gugliemo Giordano, consideassistència de professionals d'arreu rat un dels millors especialistes munde l'Estat. Paral·lelament s'haorganit- dials i fundador del prestigiós Isiituto zat una àmplia exposició sobre el per la Ricerca sui Legno. mateix tema amb la col·laboració del El president del Col.legi, Carles Puigcol.legi italià i de l'Institut Italià de gròs, va assistirà Tacte de clausura del Cultura de Barcelona. curs i va destacar la importància de Al nostre país no existeix encara una mantenir un contacte permanent amb normativa específica per al càlcul de les institucions més destacades en les estructures de fusta, fins i tot hi ha l'àmbitdelaconstruccióaEuropa. •
ENQUESTA
Disposa de prou eines per afrontar /'aluminosi? NAZARI FABREGAT I GINÉ
RAFAEL FERNÀNDEZ PEREA
CoLlrgial nu'm. 4379. Baretlona.
Callrgiat núm. 2.456. Baretlona.
Crec que sí, que actualment puc afrontar els casos que se'm van plantejant. És evident que hem d'ampliar els coneixements i fer que l'intercanvi d'experiències entre professionals funcioni. La gent, els usuaris estan més esverats del que caldria.
Suposo que no disposem de prou eines. Jo, per exemple, no en sé res d'alumino-si i no he tractat mai el lema. Per tractar-ne algun cas,hauria de fer algun curset, reciclar-me. Això no vol dir que d'altres aparelladors que s'hagin documentat i especialitzat no puguin afrontar-ho.
ADOLF OLLÉI NOGUÉS
ROSA REMOLÀ I FERRER
CaUtgL·l niini. 107. Barttloaa.
Col·legial núm. 5J32. Ttrrastü.
Les garanties per a una reparació dependran de quins siguin els clements afectats. Tot i que es podrà allargar la vida de les cascs aluminoses, sempre estaran en condicions precàries. L'usuari creu que cl ciment aluminós es va usar perquè era més barat quan ho va ser perquè era ràpid.
Crec que no. Per afrontar cl tema de l'aluminosi, un s'ha d'especialitzar. L'aluminosi és un problema conegut i que per al professional forma part de les patologies i la reparació. Els interessats han de conèixer Ics solucions presentades per cases comercials.
•ti realitzar el dijous, 12 de març. al Servei d'Informació del Col·legi, a Barcelona. Eh professionals es van elegir aleatòriament
El primer de març va començar oficialment l'Any Europeu per la Seguretat, la Higiene i la Salut al lloc de treball. La prevenció dels accidents de treball i de les malalties professionals és una de les poques polítiques socials comunitàries que compten amb la unanimitat dels països membres segons s'indica al "Bulletin Europeen du Moniteur". L'objectiu de la iniciativa és el de reduir els 4,5 milions d'accidents laborals que cada any produeixen 8.000 morts als països de la Comunitat. El Consell de Ministresd' Assumptes Socials de la Comunitat Europea ha fet una crida a la participació en les activitats que s'organitzaran al llarg d'aquest any en el conjunt dels dotze països. •
Els préstecs per a vivenda es fixen al 12,25% El tipus d'interès efectiu dels préstecs per a finançament d'actuacions protegibles en vivenda i sòl han estat fixats pel Consell de Ministres en el 12,25% anual. L'objecte dels préstecs és garantir el finançament per a la realització de les actuacions protegibles en matèria de vivenda i sòl previstos en el Reial Decret aprovat el desembre sobre el Pla de Vivenda 1992-1995. •
Comença la tercera edició de la fira Rehabitec Entre els dies 31 de març i 5 d'abril tindrà lloc a la Fira de Mostres de Barcelona la tercera edició del Saló de la Rehabilitació, Equipament i Manteniment. Enguany, a la fira hi haurà sis-cents expositors representatius de! subsector. El Col.legi participa a la fira amb un stand dedicat al II Certamen de Vídeo Elies Rogent. L'aportació del Col.legi es completa amb l'organització, conjuntament amb la direcció general d'Arquitectura i Habitatge, de la taula de debat "Solucions per als sostres amb biguctes de formigó. El cas del ciment aluminós". La sessió tindrà lloc el proper 3 d'abril al Palau de Congressos de Montjuïc. •
i*s touiesrodo.es Els 78 vídeos del segon sobre els problemes certamen Elies Rogent dei ciment aiuminós e s veuran a ReKabitec (Ve de la pàg. I) La mostra "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó" que es presenta al Col·legi a partir del 30 de març es complementa amb un cicle de taules rodones que tractaran el lema del ciment aiuminós des de diversos punts de vista. És previst que ofereixi una visió àmplia de la problemàtica, introduint, com a elements de reflexió, tots els paràmetres importants per a fer-se càrrec globalment del problema. La primera sessió tindrà lloc el 3 d'abril en el marc de Rehabitec i reunirà diversos tècnics. HÍ participaran Fructuós Manà, Joan Ovejero, Rafael Bellmunt, Xavier Casanovas, Joan Camps i Xavier Pons. El president del Col.legi d'Arquitectes, Francesc Labastida, actuarà de moderador. Les altres sessions es celebraran els dies 28 d'abril i 5 de maig a la sala d'actes del Col.legi i consistiran en la presentació per part de les empreses presents a l'exposició de les diferents solucions que hi aporten. L'objectiu, tant de l'exposició com dels debats, és permetre als tècnics i professionals la posada en comú dels seus coneixements entom a les possibles solucions per als sostres amb biguetes de formigó i, especialment, en el cas que ens afecta més avui: la utilització del ciment aiuminós. •
En aquest tercer i últim article de la sèrie sobre deontologia professional s'analitzen les relacions dels aparelladors amb els clients, la societat, les institucions públiques i amb el propi Col.legi. La relació amb el client, en especial quan es produeix esporàdicament, requereix donar una bona informació inicial sobre les condicions generals del tracte i, de forma molt particular, de la liquidació d'honoraris. Tampoc s'han d'oblidar qüestions que semblen tècniques però podrien motivar suspicàcies: comprovació, de l'existència de la llicència d'obres, manera en què s'acorda una efectiva comunicació de l'inici dels treballs i com es preveu fer les visites, principalment les conjuntes amb client o promotor. Un bon ajut al client és informar de les condicions econòmiques de la contractació, de les obligacions del constructor i de ladocumentacióque aquest ha d'aportar en el control de recepció de materials.El propietari had'assumir també la contractació del laboratori
Él règim fiscal d'estimació directa és més recomanable
El 31 de març s'acaba el termini per acollir-se al mètode d'estimació directa en la imputació de rendiments dels professionals que no han tingut a l'exercici anterior ingressos bruts superiors a cinc milions i no tenen personal assalariat. Per acoliir-s'hi, cal renunciar expressament al règim d'estimació objectiva per coeficients amb el nou model 036. Els pagaments fraccionats a compte de l'IRPF prenen com a referència el rendiment net del 90, és a dir, que es pren com a referència una situació econòmica passada i no lade l'exercici a compte del qual es realitzen els pagaments. Els assessors fiscals del Col.legi, Filmació d'un dels vídeos participants (Foto: Tiberi) després de consultar les autoritats fiscals a Catalunya, consideren que el El TI Certamen de Vídeo Elies Rogent ració, intervencions en centres his- reglament és legítim; que es tracta de de Rehabilitació i Restauració mos- tòrics i espais urbans, materials i tèc- pagaments a compte d'una liquidació trarà les 78 produccions que partici- niques tradicionals, història de sense establir una obligació impositipen a l'edició d'enguany, que se ce- l'arquitectura, teoria de la restauració va nova; que en casos greus de dilebrarà del 30 de març al 4 d'abril en i sistemes tècniques i productes apli- ferències entre pagaments a compte i liquidació final es podrien prendre el marc del Saló Rehabitec de la Fira cables a la rehabilitació. de Barcelona. Pel que fa a la procedència dels accions d'impugnació per part de l'interessat. Cal advertir que es sanCom a complement de l'exhibició vídeos que hi participen, a banda dels dels vídeos guardonats i dels partici- 29 que provenen de diferents punts de ciona l'incompliment d'aquesta oblipants-el repartiment de premis es farà Catalunya i de l'Estat espanyol, Itàlia gació formal. el pròxim dia 3 d'abril-, el Col.legi és el país que més participants té amb El Col.legi gestiona juntament amb publica un catàleg que recull tots els 26 produccions. La resta de produc- el Consell General una petició a treballs videogràfics seleccionats clas- cions provenen d'Alemanya, Àustria, l'Administració per reduir el tipus del sificats en les categories següents: in- Bulgària, Cuba, Eslovènia, França, 6% o que aquest es computi solament tervencions de rehabitació i restau- Mèxic, Portugal i Estats Units. • sobre els rendiments de l'any. •
Deontologia (III)
Relacions amb els clients, la societat, les institucions i el Col·legi JOSEP M. LLESUY Vocal de la Junta de Govern
d'assaig, i la documentació per aconseguirl'altaderimpost de béns immobles i la cèdula d'habitabilitat. El cas més conflictiu quant a incompatibilitats és treballar com a constructor o tenir-ne dependència i ser, a la vegada, director de les obres. Les relacions dels professionals amb el conjunt de la societat han de respondre a l'interès públic. Els problemes apareixeran si l'obra té defectes que poden perjudicar, a més del propietari, a la resta de veïns. L'aparellador respectarà la seguretat i higiene de
l'edifici per evitar perills als vianants i facilitarà a contractistes i industrials les indicacions perquè la direcció de l'execució material s'ajusti al projecte. També haurà de vigilar que el constructor no posi en perill la vida dels obrers i vetllarà per la qualitat de la construcció en benefici de l'usuari. Pel que fa a les relacions amb les institucions públiques, principalment els ajuntaments.o es procurarà que la direcció de l'obra s'adeqüi a les condicions de la llicència concedida. L'aparellador haurà de complir la
normativa urbanística i respectar les incompatibilitats, en especial, quan es dóna la doble condició de professional liberal i funcionari. Amb la Generalitat, la relació s'articula sobre el certificat de control de qualitat i en aportar els documents que, al respecte, obliga la normativa. En darrer terme hi ha les relacions aparelladors-Col.legi, el qual té dues línies bàsiques d'actuació: La protecció dels seus membres i la representació i defensa dels interessos professionals, tot això dins d'un marc en què l'interès general de la professió i del col·lectiu ha d'estar per sobre dels interessos particulars. D'aquí se'n deriven les obligacions del col·legiat amb el Col.legi que, en definitiva, no són més que les normes que el propi col·lectiu estableix com a normes de conducta per a una millor actuació professional i projecció social. En definitiva, la deontologia solament té per objectiu definir allò tan simple que en diem professional itat, és a dir, la qualitat professional. •
Exposició de Pierre Soulages a la sala de Terrassa
Un conjunt de serveis d'informació automàtica
L'artista francès Pierre Soulages presenta a partir del pròxim dia 9 d'abril i fins al dia 30 un recull de ta seva producció d'aiguaforts a la sala d'exposicions de la delegació del Vallès Occidental. Pierre Soulages ha realitzat la seva obra principalment en pintura i gravat,encaraque també ha fet ceràmica, i ha treballat en vidre i en teixits. Considerat una de les figures eminents del corrent anomenat de l'abstracció lírica, Soulages ha rebut diversos premis com a pintor. Els anys 50, Soulages va començar a treballar la tècnica del gravat. La col·lecció que presenta ara Soulages consisteix en unes obres que l'artista va realitzar entre els anys 1952 i 1980. n
El Centre de Documentació Josep Renart ofereix un conjunt de serveis d'informació automàtica intel·ligent al servei de tota persona que hi estigui interessada i, per això, compta amb les tècniques informàtiques més avançades per al tractament del material documental. El Centre està organitzat en quatre seccions: monografies de ciència i tècnica de la construcció; monografies d'arquitectura, urbanisme i matèries generals; dret, normativa i disposicions aplicades a la construcció i, per últim, publicacions periòdiques. El Centre disposa també de bases de dades externes amb CDROM sobre normativa i referències bibliogràfiques de construcció. Dins l'apartat de legislació i normativa, es poden consultar les bases de dades ALCALÀ i RIVOLI. La primera inclou les referències de les disposicions legislatives sobre edificació a Catalunya i a l'Estat espanyol. La segona inclou les referències dels productes amb segells i marques dequalítat, autoritzacions d'ús. Document d'Idoneïtat Tècnicai també els laboratoris acreditats o homologats. Les consultes es poden adreçar al Centre personalment, per telèfon o per correu. El Centre dedica una atenció molt especial al conreu de les publicacions periòdiques. Així, rep totes les publicacions espanyoles i les més importants d'arreu del món sobre construcció i les publicacions més interessants sobre arquitectura.
Entra en servei el laboratori d'assaigs d'Osona El laboratori tècnic d'assaigs Lostec (Laboratori Osona Tècnic), que va crear la delegació d'Osona, ha començat a funcionar. £1 laboratori, que estava pendent de tenir l'acreditació com a laboratori d'anàlisi de formigó fresc que atorga la direcció general d'Arquitectura í Habitatge, ja ha començat a realitzar els primers treballs. Lostec-Control de Qualitat Laboratori d "Assaigs és al carrer de Sau, s/n del Polígon Industrial de Vic. D
Jaume Rosell i Ana Chust (Foto: Chopo)
La informació esdevé fonamental per a la qualificació professional La informació esdevé, cada vegada més, una eina de treball fonamental per al professional. Dins un sector en evolució permanent com és el de la construcció resulta imprescindible conèixer les darreres novetats sobre l'evolució de la tècnica, els nous mètodes de treball, la legislació i la normativa vigent. Per això necessita de sistemes úiilsqueli facilitin l'accés ràpid i directe a aquesta informació utilitzant els vehicles de comunicació d'avuí. Aquestes consideracions es desprenen de la sessió "Informació i documentació en la construcció" celebrada el passat 12 de març que va anar a càrrec de Jaume Rosell i Ana Chust, director i subdirectora, respectivament, del Centre de Documentació Josep Renart, del Col.legi.
El professional d'avui, immergit en una societat de canvis permanents on la obsolescència dels coneixements és molt ràpida, ha de mantenir i augmentar dia a dia la seva qualificació professional. Per això ha de disposar de mitjans que li facilitin l'accés immediat a la informació. El Centre de Documentació Josep Renart pretén atendre les exigències de tols els professionals que intervenen en la construcció, i donar resposta a les necessitats més actuals d'informació en el camp de la construcció i l'arquitectura. EI Centre recull la informació, la selecciona, ordena i classifica i l'ofereix al professional. Aquest hi pot accedir, sense necessitat de desplaçarse, per mitjà dels mètodes més moderns de comunicació. •
T E S T ALUMINÓS Un servei de suport al professional i també al ciutadà
é ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
ASSESSORIA
PREMSA
Vestudi i el pla de seguretat en el treball
Un terç de les queixes dels consumidors fan referència a la vivenda
B
R
E
S
—És correcte adoptar l'estudi com a pla de seguretat? — L'estüdi de seguretat és, per definició, un complement del projecie d'execució que ha de realitzar un arquitecte tècnic. Hi ha un contingut mínim de l'estudi on no hi pot fallar cap previsió en matèria de seguretat. El pla, en canvi, ha d'adaptar tot el que disposa l'estudi a la tecnologia pròpia del contractista perquè es pugui aplicar a l'hora de realitzar l'obra. Si la funció és, doncs, una diferència important, no ho és, en canvi, l'índex del seu contingut, dels documents que els formen. El pla ha de restar a l'obra per poderne comprovar en lot moment l'aplicació. No és correcte adoptar l'estudi com a pla de seguretat. El contractista està obligat a elaborar el pla tot aplicant l'estudi, pla que haurà d'aprovar un arquitecte tècnic.
Un 30% de les queixes presentades pels consumidors el 199! a l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) feia referència a problemes relacionats amb l'habitatge. Aquests és el cas de 751 reclamacions de les 2.429 rebudes. La degradació dels habitatges per manca de manteniment, la mala administració i les irregularitats en el coMesures de seguretat (Foto: Chopo) brament de lloguers han estat els principals problemes denunciats. Una porNo hi ha cap excepció quan hi ha taveu de l'OCUC va assenyalar que la contractista. No existeix, per tant, cap majoria d'aquestes queixes fan redocument que pugui substituir el pla. ferència a vivendes antigues que es Sense l'aportació del contractista no regeixen pei "decret Boyer" sobre llohi podria haver l'adaptació del pla al guers del 1983. La solució al probleseu propi sistema d'execucióde l'obra, ma és difícil perquè en la majoria dels cosa que faria més difícil aconseguir casosels propietaris no tenen recursos els objectius proposats de seguretat en per fer les reparacions o bé els su rt més a compte pagar les sancions. el treball. Per arnés informació cal adreçar-se a l'Assessoria Professional.
La Vanguardia 15 març 1992
sona que estudia una carrera universitària determinada i es titula, hauria d'exercir la seva professió, en un pla de plena igualtat. Com se sap, els estudis universitaris s'estructuren en tres cicles. Lasuperació del primer dóna dret a l'obtenció del títol de diplomat, arquitecte tècnic 0 enginyer tècnic; la del segon, a la del títol dellicenciat,arquitecteoenginyer, 1 la del tercer, a la del títol de doctor. Tots tres són títols universitaris. La direcció general d'Ensenyament del Ministeri d'Educació ja va advertir en el seu moment de l'error de la utilització incorrecta de la denominació "titulació de grau mig" per als títols universitaris de primer cicle. Els estudis d'arquitecte tècnic es realitzen en les escoles universitàries d'arquitectura lècnica i la superació d'aquests dóna lloc a l'obtenció del títol d'arquitecte tècnic. No és correcte considerar els arquitectes tècnics com a titulats d'escoles tècniques de grau mig, ja que aquesta denominació no existeix legalment i correspon a la regulació de les escoles tècniques que va ser derogada per la Llei General d'Educació de 1970. Tot i així, s'observa que per part de diferents organismes públics es continua denominant incorrectament els estudis que s'imparteixen en les esco-
les universitàries i els títols corresponents. És el cas de l'administració pública quan es convoquen proves de selecció, o les ofertes públiques d'ocupació que continuen nomenant "titulats de grau mitjà" als titulats universitaris de primer cicle, això és, als diplomats, enginyers i arquitectes tècnics.
BLANCO, G. Pavimenti e rivestimenti lapidei / Giorgio Blanco. — la. ed. — Roma: La Nuova Itàlia Scientifica, 1991. La utilització de la pedra natural, i del marbre en particular, en paviments i revestiments, ja sigui per obra nova o restauració, a través de la descripció de les propietats tècniques, la durabilitat, la posadaen obra i les noves tecnologies d'extracció o elaboració, d'aquest material empraten construcció.
BÚSTIA La denominació de tècnic de grau mig Estic una mica sorprès després d'haver llegit a L'INFORMATIU número 3 un article sobre les competències professionals en el qual s'anomena l'arquitecte tècnic com a "tècnic de grau mitjà". Penso que, si bé en l'ús corrent el llenguatge no s'utilitza correctament, des del Col·legi caldria ser més estricte i emprar la denominació correcta i, més encara, quan, segons el tipus d'exercici professional, la cosa ja té una certa importància. Josóc funcionari i aquests lemes ens preocupen de forma especial. Termes com ara "titulat mig", "tècnic mitjà d'arquitectura" o "tècnic mig universitari" haurien de desaparèixer del nostre llenguatge ja que no tenen actualment cap validesa legal. Encara més, penso que el Col·legi hauria de fer les gestions oportunes perquè els ajuntaments i les administracions públiques en general empressin les denominacions correctes en les seves convocatòries i concursos d'oposicions així com en el moment de redactar les disposicions legals. Actualment ja no hi ha títols "superiors" "mitjos" o "inferiors". Unaper-
Joaquim Vilargunter Col·legiat núm.4588
LA SEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT SÍ vostè vol fer pública la seva opinió o aportar alguna dada d'interès general sobre qualsevol aspecte relacionat amb la professió, amb el sector o amb el propi Col·legi, pot adreçarse a la redacció de L'INFORMATIU i expressar-la lliurement. El contacte pot efectuar-se personalment, mitjançant una telefonada o bé amb una carta breu que li serà publicada segons l'espai disponible. La seva opinió és important.
MAJO, N., [et al.] Recomanacions per a la teràpia de sostres unidireccionals de biguetes autoportants de formigó / redactors: Narcís Majó i Clavell, [et al.]. — Barcelona : Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC, 1991. Publicació que complementa l'apareguda amb el títol "Recomanacions per al reconeixement sistemàtic i diagnosi ràpida de sostres construïts amb ciment aluminós", plantejant, un cop obtinguts els resultats del reconeixement de les biguetes, i avaluats els defectes dels sostres, una metodologia d'actuació per fer les reparacions necessàries. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart, on es poden consultar aquestes monografies. (Informació elaborada per Marta Truyol).
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL 0MUNDIS MttUDtS fNT*I U
3« OI FIBJU* Ai IO DC M M f
Fabricant de ciment al
•Els col·legiats que els interessi poden demanar al Servei I n dades per poder COntactar amb l'empresa. ••Demandes amb pre-selccció. Per entrar en c l procés de pre-seleccití, cal estar inscrit al Servei de Recerca Activa de Treball. In forma vi ó: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores
plaques acríliques TÈCNIC COMERCIAL
per tractar amb constructors, arquitectes j distribuïdors amb coneixements per assessorar sobre els materials. Es valorarà experiència de dos a Ires anys en el sectorde la construcció. Cal vehicle propi per desplaçaments a Ics comarques de Barcelona. Jornada oficial. Coniracte laboral. Sou a convenir.
com a ajudani d'enginyer industrial en confecció de projectes i seguiment d'obres. Possibilitats de promoció a empresa en creixement Català i castellà. Jornada oficial. Contracte laboral indefinil.
Ref: 4.951 •
Ref: 4.952 *•
Empresa familiar
Important empresa de
Castellterçol
dedicada a interiorisme i
tancaments metàl·lics
ARQUITECTE TÈCNIC
decoració
industrials
amb dedicació parcial de tres matins a la sctmana(un haurade serdissablc). Contracte d'arrendament de serveis per un any prorrogable.
COORDINADOR D'OBRES
CAP D'OBRA
com tasca primordial. Treball en equip que permet la participació en el projecte i l'obra des de l'inici al final. Es valorarà experiència d' un any. J ornada ofi eia 1 amb flexibilitat d'horari.
COORDINADOR D'OBRA al Prat de Llobregat. Es valorarà experiència d'un a tres anys. Català correcte. Cal carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Coniracte laboral per obra. Sou a convenir.
Ref: 4.954 ••
Ref: 4.956 • •
Ref: 4355 •
Constructora
Ajuntament de Sant Fost
Ajuntament de
de Campsentelles
Sant Cugat del Vallès
de la Garriga
ARQUITECTE TÈCNIC/ APARELLADOR
APARELLADOR
APARELLADOR
Aprovació de l'oferta pública d'ocupació per a 1992. Una plaça d'aparellador de l'escala d'administració especial. Publicat al BOP núm. 48 de data 25.2.92.
Aprovacióderofertapúblicad'ocupaciú pera 1992. Una plaça d'aparellador amb dedicació del 50%. Publicat al DOGC núm. 1561 de 26.2.92 i al BOP núm. 50 de data 27.2.92.
impermeabilitzacions
pe r a cont rol d' obres d' í mpc rmcabi! i tzaciú sota nivells frealics, patologies (Catalunya-Balears). Experiència d'l a 3 anys (no imprescindible). Disponibilitat pcraviaijar.Anglès-frances(no imprescindible). 25 a37 anys. Dedicació exclusiva. Contracte laboral indefinit. Promoció a curt termini. Sou: 3.5-4.000.000 brui/any negociable, més incentius.
Concurs lliure per proveir una plaça d'arquitecte tècnic o aparellador. Publicat al DOGCnúm. 1559dedaia 21.2.92. El termini de presentació de sol·licituds serà d'un mes a parlir de l'endemà de l'última publicació al DOCC. BOP o BOE.
Ref: 4.959 "
Ajuntament
Ref: 4.961 •
Ref: 4.960 •
PETITS
dependrà del director comercia] i es responsabilitzarà de l'arca de constmecíó. Experiència en muntaiges i estructures. ConcUcmen ts d 'angl ès i alemany. Cal camet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat per viatjar pertot Espanya. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 4.000.000 brut/any negociable. Ref: 4.953 •
Estudi d'arquitectura a Sant Cugat del Vallès TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES per col·laboració en tot úpus de Irebalis que desenvolupi l'equipde la cooperativa. Experiència en despatx d'arquitectura (noés imprescindible). Catalil icaste111 Jornada oficial. Possibilitats de promoció en cquipjove de professionals en expansió. Honoraris per direcció d'obres. Ref: 4.958 • *
Ref: 4.957 •
especialitzada en
CAP D'OBRA
Important fabricant de
de formigó RECENT T I T U L A T
Ajuntament de
Constructora a Barcelona
per control i planificació d'obres i personal, amidaments i pressupostos per obres a les comarques <lc Barcelona. Experiència d'l a 3 anys (no imprescindible). Cal català parlat i escrit i vehicle propi. Edat de 22 a 35 anys. Jornada oficial amb flexibilitat d'horari. Contracte laboral de sis mesosrenovablea indefinit. Sou: 4.000,000 brut/any negociable més incentius i despeses.
Empresa de prefabricats
Vallès Oriental TÈCNIC COMERCIAL
Vegi's el significat de la simbologia indicada al costat del número de referència.
Ajuntament de Gavà ARQUITECTE TÈCNIC Resum de la plantilla. Una vacant d'arquitecie tècnic. Publicat al BOPnúm. 48 de data 25.2.92
Ref: 4.962 *
Ref: 4.963*
ANUNCIS
ARQUITECTE TÈCNIC S'ofereix arquitecte tècnic expert cti estais d'amidamcnLs i pressupostos assistiu per ordinador pera realitzar tot tipus de treball. Entrega puntual dels treballs acabats.
TALLER TOPOGRÀFIC S'ofereix per a serveis de topografia informatitzada i sistemes de CAD. A més, realitza Irebalis de replanteigs, anivellacions, cubicacions, i delimitacions, nixí com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfic-2 Joan Costa Carrer Bailèn. 95
Joan Lafuente Telèfon: 333 76 76 (tot cl dia)
TORRE SENYORIAL OPORTUNITAT Es ven torre senyorial de 73Om2 a la Cerdanya francesa. Construcció de pedra i pissarra, amb 1.900 m2 de jardí. Interiors de parquet i escala de mclis.Tambíambescaladcsen·ei.TÍ7habÍtacions-domiiioriigolfesainb mansardes, a més a més del soterrani. Està condicionada amb calefacció.
DESPATX EN VENDA O DE LLOGUER
Telèfons: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
DESPATX A TOSSA DE MAR (Girona) OPORTUNITAT
Despatx disponible per a venda o lloguer amb una extensió" de 200 m2. Es troba situat a l'avinguda de Pau Casals de Barcelona, en plena /.ona comercia] i centre de negocis.
Local de 60 m2 en venda. Es tracta d'una planta baixa equipada actualment per a despatx, amb mobiliari complet, aire condicional, telèfon, aigua i llum. Pot convertir-se fàcilment en local comercial. tenda, magatzem o donar-li altres usos. Està molt ben comunicat.
Contacte: Telèfons: 200 82 75 - 439 39 34
Guillcrmina Aragonès: Telèfon: 93/ 284 78 05
S'ofereixcn facilitats. Directe del propietari. Isabel Tuset. Telèfon: 93/ 200 06 02 {qualsevol hora del dia>
(Ve de la pàg.7 Petits Anuncis)
LA PARLA
perJorna
PERSPECTIVES D'INTERIORS 1 FAÇANES
ARQUITECTE TÈCNIC S "ofereix pera la realització de treballs en cl seu propi despatx. Esla especialitza! en amidaments i pressupostos, amb unn aportació de més dic quinze anys d'cxperïúncia.
S'ofereix la realització de perspectives d'interiors i façanos orientades a la construcció t decoració, a preus molt econòmics, (des de 2.000 pes-
Pedró
Gcmma Nicolau
i
ESfUDI DE DELINEACIÓ
ARQUITECTE TÈCNIC reix peït control d'execució, con-
• arqui lectura • enginyeria • estructures
trol de qualitat, econòmic i de seguretat i higiene. Amb suport informàtic per amida menis, pressupostos i CAD. Disponibilitat de mitja jornada, ois matins. Contracte d'arrendament de serveis.
Estudi de reformes d'interiors: • medicions • pressupost Toni
Lluïs Corral Telèfon: 384 32 32
Estintolar
VOCABULARI BESEKVI ÍL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Albelló Aparedar Bastida
1.000 pessetes 5.000 pessetes telèfon: 209 82 99, De dilluns
Albanal Tabicar Andamio
Bigam Viguería Cadenat Caiulado Desembussar... Desalascar
Empofrar Tahique Apear
cendres de 12u20h.
O F E R T E S
L L E N Ç A D E S
OFERTA PAPEL VEGETAL OFERTA VEGETAL DIAMANT. Extraordinària oferta de papel vegetal 1 Comprant 1 rottlle: de qualsevol mida i gramatge hi ha 25% de descompte sobre P.V.P. ' Comprant 2 rotlles: de la mateixa mida i gramatge hi ha 30% de descompte sobre P.V.P. • Comprant 3 rotlles: de la mateixa mida i gramaíge hi ha 35% de descompte sobre P.V.P. ROTLLES DE VEGETAL 90/95 grs. Mides P.V.P. P.oferta ) rotllo 2 rotlles 110x20 3.764 2.823 5.270 75x20 2.566 1.925 3.592 37x20 1.280 960 1.792
Encastar Envà Estintolar
3 rotlles 7.340 5.004 2.496
DIN A1 (59,4 x 84,1 ) Full P.V.P. 86 paquet (250 fulls) P.V.P. 21.500 DIN A2 (42x59,4) Full P.V.P. 43 Paquet (250 fulls) P.V.P 10.750
l vA
P.oferta 59 P.oferta 14.203
PAPER VEGETAL DIN A1 Full P.V.P. 90 Paquet (250 fulls) P.V.P. 22.500
P.oferta 69 P.oferta 16.250
P.oferta 30 P.oferta 7.100
PAPER OPAC DIN A0 BRUT (88X123) Full P.v.p. 118 P.oferta 90 Paquet (125 fulls) P.v.p. 14.750 P.oferta 10.500
DIN A3 (29,7x42 ) Full P.V.P. 22 Paquet (250 fulls) P.V.P. 5.500
P.oferta P.oferta
15 3.600
PAPER VEGETAL DIN A0 BRUT Full P.V.P. 194 P.oferta 149 Paquet (125 fulls) P.V.P. 24.250 P.oferta 17.435
DIN A 4 ( 21x29,7) Full P.V.P. 11 Paquet (250 fulls) P.V.P. 2.750
P.oferta 8 P.oferta 1.850
PAPER OPAC DIN AO (84,1X118,9) Full P.V.P. 109 P.oferta 83 Paquet (125 fulls) P.V.P. 13.625 P.oferta 10.375
OFERTA PROMOCIÓ PAPER PER PLOTTER
ROTLLES DE VEGETAL 110/115 grs. Mides P.V.P. P.oferta 1 rotllo 2 rotlles 3 rotlles 110x20 4.706 3.529 6.588 9.177 75x20 3.206 2.404 4.488 6.252 37x20 1.583 1.187 2.216 3.087
Nova marca de paper de plorter que durant març i abril es pot adquirir a preus de promoció. Gramatge 90/95 grs Paper vegetali opac. Presentació: paquets de 250 fulls protegits amb marc de fusta.
OFERTA FORMATS VEGETAL
PAPER OPAC DIN A1 BRUT (61,5 X 88 ) Full P.V.P. 59 P.oferta 48 Paquet (250 fulls) P.V.P. 14.750 P.oferta 11.000
DINA0( 8 4 , 1 X 1 1 8 , 9 ) Full P.V.P. 181 Paquet (125 fulls) P.V.P. 22.625
P.oferta 117 P.oferta 14.202
PAPER VEGETAL DIN A1 BRUT Full P.V.P. 97 P.oferta 70 Paquet (250 fulls) P.V.P. 24.250 P.oferta 16.000
DIN A0 BRUT ( 8 8 x 1 2 3 ) Full P.V.P. 205 Paquet (125 fulls) P.VJ>. 25.625
P.oferta 134 P.oferta 16.055
PAPER OPAC DIN Al (59,4 X 84,1 ) Full P.V.P. 55 P.oferta Paquet (250 fulls) P.V.P. 13.750 P.oferta
42 9.750
PAPER VEGETAL DIN A0 Full P.V.P. 178 Paquet (125 fulls) P.V.P. 22.250
P.oferta 136 P.oferta 15.935
OFERTA NOVES PUNTERES PLOTTER Nova gama de punteres de plorter DIA NIELSEN. Fabricant alemany.Les més ràpides del mercat, no s'assequen, consumeixen la tinta fins que s'acaba. Per tot tipus de paper. Punteres d'acer i tungstèn per tinta. Retoladoramb punta de fibraide bola. Diversitat de colors. CONSULTEU PREUS!!!
OFERTA MOBLE AUXILIAR COSMOS TABURETS. Durant els mesos de març i abril oferta del moble auxiliar d'oficina "cosmos", 3 safates, 4 rodes, plàstic, colors blanc i negre. Molt pràctic. p.v.p. 26.000 P.oferta 16.380
A la recerca d'una resposta tècnica eficaç al problema de l'aluminosi L'acció del Col·legi s'ha cenfrat en la detecció del ciment, el coneixement dels materials, V anàlisi i el recàlcul de les estructures i la creació dels sistemes de control i intervenció. L'aluminosi ha esdevingut un problema d'ampli abast social des que el novembre del 1990 es van produir elsprimerssinistres amb víctimeshumanes relacionats amb el ma) comportament d'un sostre de formigó construït amb ciment aluminós. La demanda social als col·lectius tècnics i la seva pròpia voluntat de resposta s'enfronten amb una realitat patent: les dificultats de poder donar una resposta segura, vàlida i efectiva a cada situació concreta, atès que ens trobem davant d'un material utilitzat durant uns anys en la construcció, de forma legítima, i en el qual es va detectar experimentalment els darrers temps una pèrdua de les seves característiques, el que comporta a mig termini greus problemes estructurals. Les accions que el Col·legi ha emprès per tal d'abordar el problema s'han central en els aspectes lècnics relacionals amb el comportament dels elements constructius amb contingut de cimeni aluminós. Això és, la detecció d'aquest tipus de cimenten els edificis; l'estat i comportament de les estructures afectades; el coneixement aprofundit dels materials; el recàlcul de les estructures i la seva durabilitat i, finalment, els sistemes de control í Intervenció en un sostre afectat (Folo: Chopo) d'intervenció. Pel que fa al primer punt, la detecció, es disposa ja d'un mètode suficientment fiable i experimentat. Es ment, un treball d'estudi que permeti, mitjançant va posar a punt el Test Aluminós que permet la proves reals, conèixer en profunditat el compordetecció ràpida així com d'altres sistemes que per- tament mecànic del material existent i la seva dumeten un coneixement més aprofundit de les carac- rabilitat. terístiques del formigó. També s'ha establert una Les proves poden realitzar-se en laboratori o in estructura de servei col·legial a l'abast de professio- situ. La quantitat de ciment en el formigó, la seva nals i de particulars que funciona, avui, amb total relació aigua-ciment, el grau de transformació inagilitat. terna que ha sofert el material, la porositat, la El segon punt, l'estat i el comportament de les capil.laritai, la possible carbonatació o alacs quíestructures com a conjunt, és un factor fonamental mics, la qualilat dels granulats, són paràmetresque, en el procés de determinació de l'estat de conserva- juntament amb proves mecàniques de ruptura, serció i de la possible vida útil d'un edifici. Aquí cal viran per estimar la resistència del formigó i de les plantejar una línia de treball que permeti establir armadures. diagnosis aprofundides dels edificis afectats en el Com a proves in situ cal esmentar els ultrasons, seu conjunt. I'escleròmetre, les provetes testimoni, les proves La resistència de les biguetes i la dels sostres, la de càrrega i de corrosió de les armadures, així com determinació del pes propi i de les sobrecàrregues la determinació de la humitat. Totes aquestes dades són les que posteriorment, donaran la informació necessària per procedir a un recàlcul de les estructures i valorar les expectatives de durabilitat, així com els sistemes d'intervenció "L'estat i el comportament més adequats a cada cas ja sigui per a reparar o per substituir els elements afectats. de les estructures és un Per la gravetat del problema, ja fa un temps que es factor fonamental" treballa en l'estudi i anàlisi de possibles sistemes de reparació d'elements estructurals per tal de posar a disposició del professional un ampli ventall de reals, el control d'esquerdes i fissures, el grau mètodes d'actuació. Acceptar el sostre existent, reparar puntualment d'adherència de les armadures, són una sèrie de paràmeiresquc cal obtenir i que permetran conèixer els elements malmesos, reforçar el sostre, substicxperimentalmeni el comportament de les estructu- tuir-lo físicament o funcionalment i enderrocar res davant les sol.licitacions a què poden estar l'edifici són cinc possibilitats d'actuació que es plantegen en el cas dels sostres construïts amb sotmeses. El coneixement dels materials requereix, igual- biguetes de formigó.
Una llei hauria de regular les actuacions dels tècnics La intervenció del tècnic en tasques de reparació o de reforma d'obra antiga comporta sempre unes dificultats superiors a l'actuació en l'obra nova. En el cas de l'aluminosi s'hi afegeixen un seguit de problemes que són conseqüència de no disposar d'informació fiable sobre l'evolució de la patologia, el recàlcul i la durabilitat dels materials afectats. Tot això fa que el tècnic reaccioni amb una certa reticència a actuar, pre ocupat per la res ponsabilitat que li pot sobrevenir. No n'hi ha prou amb que el professional disposi d'una assegurança que el cobreixi parcialment. El més correcte seria publicar una llei que oferís cobertura al conjunt d'actuacions a realitzar, de manera que els tècnics puguin col·laborar activament a resoldre el problema amb el menor cost econòmic i social, però assumint les responsabilitats amb les limitacions que el tema imposa.
Adoptar una solució o una alira dependrà del resultat d'una diagnosi acurada, d'un bon coneixement de l'edifici, de les seves característiques constructives i dels components estructurals, de l'alçada lliure interna així com d'altres paràmetres que incidiran en la presa de decisions i que sovint poden introduir factors aliens a l'estricte plantejament tècnic de la intervenció.
"Cinc possibilitats d'actuació per elegir després de fer una diagnosi acurada" L'aparició d'una "fórmula màgica" per a la reparació de les estructures afectades per l'aluminosi és certament improbable. És corrent de trobaren els casos en què es presenten patologies causades per l'ús del cimeni aluminós allres aspectes complementaris que agreugen el problema de degradació de l'estructura i que cal tractar sempre com un conjunt. Tipologies edificalòries diferents, qualitat global de la construcció, l'ús a què està destinada, limitacions econòmiques... cal tenir en compte que la casuística que es presenta en els edificis abasta moltes variables que caldrà resoldre adoptant la solució més idònia en cada cas. Cal valorar molt positivament l'esforç esmerçat per molls tècnics que han aconseguit trobar sistemes que ben segur ajudaran a facilitar i optimitzar les intervencions. •
El 1991 baixen els habitatges iniciats El 1987es va iniciar,en laconstrucciód'habitatges, la superació de la crisi dels 80. Això va succeir després de l'expansió inicial de la segona residència, principalment a les comarques de Tarragona i Girona. En realitat l'esclat constructiu es va produir a Barcelona i comarques el 1988 amb un nombre d'habitatges iniciats superior en un 38% a l'any anterior. L'increment va afectar significativament a totes les comarques, però va durar poc. El 1990 es va produir ja una baixada en el nombre d'habitatges iniciats del 35% respecte a l'any anterior. L'any 1991 la situació manté la tendència a la baixa encara que de manera moderada (4,5% respecte el 1990). A les diferents comarques barcelonines, la situació, malgrat existir una certa linialitat, adopta matisos moll diferents. Tres comarques: Barcelonès, Maresme i Bages, es troben en una davallada important, tant pel que fa a habitatges iniciats com acabats. La ciutat de Barcelona ha començat un 21% menys d'habitatges que el 1990, confirmant la crisi, principalment de sòl edificable, que pateix. Tenen, en canvi, increments molt significatius el Berguedà (+34%), el Vallès Oriental (+20%), el Baix Llobregat (+13%) i l'All Penedès (+10%). La resta de comarques es mantenen en nivells similars als de 1990.
HABITATGES COMARCA
INICIATS
ACABATS
1991
1988
1989
1990
1991
5.530
3.150
3.558
2.705
3.827
3.520
3.227
4.569
2.569
1.784
3.243
3.721
3.311
2.521
2.229
3.027
1.969
2.362
1.689
2.317
1.921
1.986
1.930
L.458
1.115
1.047
i.202
1.500
1.409
859
OSONA
996
1.076
6K2
728
184
663
691
795
ANOIA
655
743
695
710
421
585
605
564
1.045
1.280
957
639
580
728
874
680
274
367
158
212
172
263
183
153
BAIX
LLOBREGAT
4.904
MARESME VALLÈS
OCCIDENTAL
VALLÈS
ORIENTAL
ALT
PENEDÈS
431
GARRAF
BAGES BERGUEDÀ
TOTAL FONT; Visats d'obra residencial i certificats final d'obra del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Les comarques que rodegen el Barcelonès són mica general poden afavorir, seguramenl a partir de la especialment dinàmiques, excepte el Maresme, i segona meitat d'aquest any, un increment moderat en s'estan produint increments interessants molt a la construcció d'habitatges. prop de les grans xarxes viàries. En la informació apareguda a la pàgina 11 de En general, se segueix la tendència de concentració urbana, principalment a les capitals o en L INFORMATIU número 6 apareixen algunes dades incorrectes, principalment pel que fa al nombre d'altres ciutats importants. d'habitatges inicials durant el 198S. Les xifres reals El nou pla de l'habitatge iniciat pel Govem de són les que figuren en el quadre adjunt. l'Estai i un moviment d'una certa expansió econò-
LA SOLUCIÓ INFORMÀTICA ALSTEUS PROBLEMES DE CÀLCUL PER L'ARQUITECTURA I i t u INFORMÀUu I utnus 11
ó
DELEGACIÓ A CATALUNYA
CYPE INGENIEROS AVDA. EUSEB1O SEMPERE 5 03003 AUCANTE TELS. (96) 522 -10 BB • 522 -18 53 FAX (96) 512 49 50
HABITATGES
1990
1989
Bernabé Farré
Software Cartagena. 269 2on 3a 08025 Barcelona Tel. (93) 456 73 45 Fax (93) 347 47 10
JENTREVISTA
Guglielmo Giordano
"La fusta acompanya l'home del bressol al taüt Guglielmo Giordano té 88 anys i, entre altres ocupacions professionals, és el creador de l'Istituto per la Ricerca sui Legno i professor a la Universitat de Florència. Per la seva experiència està considerat el degà en la investigació i restauració d'elements de fusta a tot el món. Ha participat en molts congressos internacionals i seminaris. Durant 30 anys ha recorregut nombrosos països i té contades professionals als cinc continents. És el responsable d'haver creat el que espot anomenar com a "escola Giordano" a Florència, ja que els especialistes en fusta que actualment estan al voltant de l'Institut i del Col.legi d'Enginyers de la Toscana han estat alumnes seus.Del 4 al 7 de març, el Col.legi va comptar amb la seva presència en les jornades sobre diagnosi, patologies i reparació d'elements de fusta. Foto: Chopo -Per què ha estat tan apreciada la fusta en cultures diferents? -Repeteixo la meva introducció en l'obertura de les Jornades: la fusia acompanya l'home del bressol al taüt. La tenim present sempre. Però malgrat això, la fusta ha estat considerada com un material de segona categoria, per sota del formigó, l'acer, el ferro. Sempre s'ha cregut que era un material del qual arquitectes i enginyers no se'n podien ocupar perquè no era noble. Però d'un temps cap aquí, s'ha vist que, efectivament, la fusta té encara la seva posició, sobretot des de la introducció de les noves tècniques de les estructures laminars amb les quals es poden cobrir grans llums. -Ara, l'ús de la fusta ha esdevingut més aviat decoratiu. El problema és de preu o de material?
ttj
L·ÍÜ fusta ha estat considerat un material de segona categoria" -No hi estic d'acord. Penso que la part decorativa és molt important però al menys a l'Europa central i als Estats Units i alCanadà, l'ús de la fusta és d'enorme importància en la construcció d'habitatges. A Itàlia això no és possible perquè els boscos no donen per satisfer les necessitats que comportaria usar la fusta en la construcció. En segon lloc, la tradició grega i romana està basada sobre la pedra i el maó i aquest és el motiu fonamental perquè no s'hagin estès les construccions en fusta. A França i Alemanya, on hi ha força reserves forestals, la major part de les construccions es feien en fusta. -Què opina de l'ús de la fusta en la construc-
ció després de veure que el ciment i el ferro eren materials que, en molts casos, tenien problemes de durabilitat? -No vull fer cap afirmació absoluta. Cada material pot donar òptims resultats si està ben utilitzat. Ara no podem dir: abandonem tots els materials i posem-nos a construir només en fusta! La clau de tot això, en els països de l'àrea mediterrània, rau en el desequilibri existent entre la disponibilitat de fusta d'un país i el consum real que se'n fa. A Itàlia, es produeixen 5,5 milions de metres cúbics i se'n consumeixen 30 milions a l'any. A l'Estat espanyol les xifres són similars. -És correcte el tractament que es dóna actualment a la fusta present en el patrimoni arquitectònic? -Convé conservar el màxim possible del que es té i penso que a l'Estat espanyol hi ha moltes possibilitats de fer-ho. Crec que no s'haurien de perdre peces com els terres de fusta de l'Escorial. Caldria intervenir també a centenars d'esglésies, catedrals i cases privades. Per altra banda, és molt important sensibilitzar l'opinió pública i fer veure a la gent que és important conservar les obres d'art que tenim i no substituir-les per altres materials. -La restauració d'estructures de fusta, a banda de fer-se com a recuperació de patrimoni, es fa també per a recuperar vivendes... -A Itàlia hi ha en aquesis moments una activíssima campanya per a la conservació de totes les velles estructures. Per altra banda, en un curs que vaig fer a Perugia, vaig poder veure que hi assistien 60 persones, una xifra prou important. Aquí, a les vostres jornades, hem tingut una assistència de 80 tècnics. Tenim en marxa un altre curs que es faria a Florència i un altre més el maig a Torí. El fet que es vagin realitzant cursos i s'omplin d'assistents demostra que, efectivament, el problema es considera important. A més, tota la gent que ve a aquests cursos pensa en restauració de
vivendes, no en restauració de catedrals... -Vostè és un entès en les tècniques de restauració i reparació. Tenint en compte el que s'ha dit a les jornades, què en pensa dels sistemes de diagnosi existents? -Per a mi, la detecció de patologies en estructures de fusta és més clara mitjançant l'observació directa d'un tècnic que sap el què busca. Això és més important que qualsevol nou sistema d'ultrasons.
ÍVo s'haurien de perdre peces d'art com els terres de fusta de l'Escorial" -Què en pensa de tots els productes que ara s'utilitzen per a restaurar elements de fusta? -En plantejar-se una restauració un es proposa que sigui a un termini el més llarg possible. Però no crec en la substitució de fusta per resines sintètiques a l'hora de restaurar. La fusta és un material orgànic que sent les variacions de la humitat, mentre que les resines sintèliques no, són un material inert. Per altra banda, quan en una restauració es barregen fusta i resines sintèliques, en intervenir-hi la humitat, és molt fàcil que hi hagi fractures. Ho he comprovat a l'Institut. Les resines sintètiques són moll útils, en canvi, per a la fabricació d'estructures laminars i per a substituir les parts d'una biga vella que s'han fet malbé.
X.C.B./X.B.P.
Edifici propietat del Col·legi destinat a lloguer d'oficines
situat al número 71 del carrer París de Barcelona
Pera més info