FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 • 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic. Manresa, Granollers i Terrassa
En un edifici tot és estructura L'aparellador i arquitecte Joan Ovejero, un dels millors especialistes en patologies, diu que les actuacions motivades per biguetes degradades han de tenir en compte tot l'edifici
niment constitueix una tasca fonamental en la construcció i que és un error pensar que una obra o qualsevol dels seus elements es pot aguantar a perpetuïtat. La patologia de les biguetes de ciment aluminós posa en qüestió com es fa el manteniment dels edificis. No existeix una solució única per a aquest problema, afirma Ovejero. Cada cas és diferent i requereix un estudi i una diagnosi específiques. El que cal és estabilitzar l'estructura dels forjats. Tant la substitució de les biguetes com la col·locació de peces similars d'altres materials al seu costat són solucions que presenten problemes i s'han d'aplicar amb molt de compte i en funció del context •
(Pàg.l) El Col·legi posa en funcionament un nou servei d'atenció a l'usuari (Pag. 4) Una bona restauració obliga a reproduir les parts malmeses (Pàg.5)
L'estudi i la diagnosi de la patologia de les biguetes amb ciment aJumioós ha de començar en la zona degradada però s'ha d'anar extenent per l'entorn constructiu fins abastar tota l'estructura de l'immoble. Joan Ovejero, arquitecte i aparellador amb llarga experiència que s'ha especialitzat en patologies de la construcció, ha declarat en una entrevista amb L'INFORMATIU que és molt important tenir clar que qualsevol element està en funció del context. En un edifici, tot és estructura. Els deficients processos de fabricació dels anys 50 i 60, els usos incorrectes í la falta de manteniment posterior són els factors que han tomat dolent un material com el ciment aluminós. Joan Ovejero, que porta actualment la direcció facultativa d'obres de la complexa i costosa reforma del Palau Nacional de Montjuïc, afirma que les biguetes ja sortien de fàbrica amb fissures i que a més entraven en càrrega sense que el ciment s'hagués pres i endurit totalment. No existien els controls de qualitat adequats i aleshores el que realment es feia era baixar els coeficients de seguretat. La gran lliçó de Faluminosi, en opinió d'aquest tècnic, és que el manté-
SUMARI Els estudis d'arquitectura tècnica tindran una duració de tres anys
Ceràmica monumental holandesa, escultura urbana al Col·legi (Pàg. 7) La integració a Europa requerirà voluntat d'adaptació. (Pàgs. 12 i 13)
SECCIONS Agenda/Informació Enquesta Assessoria / Llibres Demandes / Anuncis La Paria Joan Ovejero {Foto: Chopo) (Pàgs. 14 i 15)
Entrevista JOAN OVEJERO
2 3 8 9 10 14-15
Convocatòria d'Assemblea el dia 3 de juny
S'estableix un servei d'atenció tècnica a l'usuari
La Junta de Govern ha convocat Assemblea General Ordinària de col·legiats pel proper dimecres 3 de juny a les 18.30 hores a la Sala d'Actes del Col·legi. La Junta presentarà a l'Assemblea la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi, Finforme dels censors de comptes així com l'informe de gestió corresponent a l'exercici de 1991. La documentació econòmica així com Finforme de gestió es troba a disposició dels col·legiats per a la seva consulta a la Secretaria. •
El Col·legi ha establert un servei d'atenció tècnica destinat al públic en general per informar, orientar i donar suport a l'usuari en relació a les patologies de la construcció, el manteniment i la rehabilitació d'edificis i habitatges. El fort augment de les consultes de persones interessades a rebre orientació i atenció tècnica, ha motivat aquesta iniciativa, que pretén ajudar a resoldre una preocupació i una demanda social que augmenta dia a dia. • (Pàg. 4)
J G
wmmmmMmm SESSIONS "ELS DIJOUS DE 7 A 9 "
Programació prevista per a les darreres sessions tècniques. • Dijous 7 de maig: "Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrigues", a càrrec de Feliu Martín i Vilaseca. • Dijous 14 de maig: "La Llei de l'Habitatge i el llibre de l'edifici", a càrrec de Climent Soler, subdirector general d'Arquitectura i Habitatge. • Dijous 21 de maig: "Els Bancs de Dades i de coneixements aplicats al DAO. El Projecte SUEC", acàrrec de Felip Costa i Cuadrench, adjunt a la direcció R+D de l'ITEC, director del Projecte SITEC. • Dijous 28 de maig: Sessió de vídeos premiats al 2n Certamen de vídeos de restauració i rehabilitació Elies Rogent. • Dijous 4 de juny: "El paviment de terratzo, criteris d'elecció i posada en obra", a càrrec de Sergi Carrascón, d'Anefhop. La primera i les dues darreres sessions tenen caràcter
E
N
D A
INFORMACIÓ
gratuït. Les altres sessions tenen un cost de 1.500 pessetes per a totes aquelles persones que no estiguin inscrites en el curs complet. Horari: 19 a 21 hores. Inscripcions: Servei d'Informacíó. Planta baixa.
Inauguració, dissabte 16 de maig a les 20 hores. Romandrà oberta fins al diumenge 7 de juny. Horari: femers i festius de 19 a 21 hores (dilluns tancat) Delegació d'Osona. Telèfon: 885 26 11.
NOU CICLE DE SESSIONS TÈCNIQUES
BAGES·BERGUEDÀ
Sessió de microinformàtica professional. Xerrada que inicia un nou cicle de sessions tècniques. Tindrà lloc dimarts 19 de maig, a càrrec d'Àngel Gómez, a les 19 hores. Sala d'Actes.Primera planta.
Visita a la fàbrica de ciments "Molins". Sortida, dissabte 16 de maig. Visita gratuïta en autocar, des de Manresa. Informació i inscripcions: Delegació Bages-Berguedà. Telèfon: 872 97 99.
EXPOSICIÓ CERÀMICA HÀBITAT HOLANDA
Exposició que porta per títol "Ceràmica I Hàbitat, Holanda". Inauguració, dimarts 26 de maig a les 19.30 hores. Romandrà oberta fins a! 26 de juny, de dilluns a divendres de 10 a 2,30 í de 5 a 8 h. Planta baixa. DELEGA
CI O\ S
DELEGACIÓ D'OSONA
Instal·lació de Montse Rierola i Jordi Lafon.
VISITA A L'EXPO DE SEVILLA
Màster en direcció d'empreses constructores i immobiliàries 92-93. El termini d'inscripcions finalitzarà el 31 de maig. Es realitzarà del 15 d'octubre de 1992 fins al 24 de juny de 1993, i es desenvoluparà en 8 hores lectives setmanals, (de 18 a 22 hores, dimecres i dijous). El nombre de places és limitat i els aspirants hauran de ser postgraduats. Informació i inscripcions: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, (Abigail o Isabel). Diagonal 649,08028 Barcelona. Telèfon: 401 63 48. CONGRÉS MUNDIAL DE L'EDIFICACIÓ
Viatge a l'Exposició Universal de Sevilla 92. Organitza Barcelona Starting Point, del 12 al 14 de juny. Preu per persona: 52.945,pessetes, (inclou el viatge més l'hotel). Cal confirmar l'assistència abans del 15 de maig. Barcelona Starting Point, Mallorca 327, pral. la. Barcelona Telèfon: 451 43 26.
CONVOCATÒRIA D'ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
DIRECCIÓ D'EMPRESES CONSTRUCTORES
31 de desembre de 1991 i informe dels censors de comptes, realitzat per la comissió econòmica designada La Junta de Govern va pren- visional el següent text: per l'Assemblea General. dre l'acord de convocar As4.-Proposta d'aprovació de semblea General Ordinària Ordre del dia. l'Informe de Gestió que prede col·legiats, segons estableixen els Estatuts del 1.- Lectura i aprovació, si és senta la Junta de Govern coCol.legi. L'Assemblea se procedent, de l'Acta de rresponent a la gestió recelebrarà el proper dime- l'Assemblea General ante- alitzada pel Col.legi durant l'exercici de 1991. cres 3 de juny a les 18.30 rior. 5.-Eleccíó d'entre els assishores en primera convoca- 2.- Informe del President. tòria i en segona convoca- 3.- Proposta d'aprovació de tents a la Assemblea Genetòria el mateix dia a les 19 liquidació del pressupost ral, dels col·legiats que conshores a la Sala d'Actes del d'ingressos i despeses del tituiran la comissió econòCol·legi. Col.legi, corresponent a mica pera l'exercici de 1992. 6.-Precs i preguntes. La Junta de Govern ha l'exercici de 1991, balanç de Els col·legiats podran preaprovat amb caràcter pro- situació comptable tancat al
Cib'92, Congrés Mundial de l'Edificació. Organitza el Consell Nacional de Recerques del Canadà i l'Institut de Recerca de la Construcció. Tindrà lloc a Montreal del 18 al 22 de maig. Informació i inscripcions: Secretariat del Congrés: Cib'92. Conseil National de recherches Canadà. Otawa, Canadà K1AOR6.
sentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al dia 20 de maig. Aquestes propostes hauran de ser comunicades per escrit amb la signatura de deu col·legiats com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si és procedent, les propostes presentades, establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. La documentació econòmica així com l'Informe de Gestió es troba a disposició dels col·legiats per a la seva consulta a Secretaria.
m di Cfm dd CsUttJ
INFORMATIU Fmknc àc BKS i Nofim
MAQl'ETAC
FISCAL
Declaració renda 91 Ha quedat obert pel Ministeri d' Hisenda el període de declaració de rendade I* any 1991, el qual clourà el dia 22 de juny per a les declaracions positives i el 30 de juny per a les negatives. L'Assessoria fiscal atendrà totes les consultes relacionades amb aquesta declaració i orientarà sobre la seva preparació. L'horari d' atenció al col·legiates dimecres i dijous, d,e 10 a 14 hores. (Cal sol·licitar hora prèviament demanantper Fe, a 1' extensió 267). CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
Revisió de preus El Centre de Documentació "Josep Renart", ha posat en marxa un programa informàtic de revisió de preus. A partir dels índex que apareixen publicats al BOE (àmbit estatal) o dels que subministra la Federació d'Entitats de la Construcció (per a la província de Barcelona). L'usuari ha de donar les dates (mes i any) del pressupost i de la revisió, així com el número de fórmula que vol aplicar. EI programa dedueix la K, és a dir, el coeficient de revisió. EI Centre el manté actualitzat, introduint així que es publiquen, els índex de preus corresponents. Consultable per telèfon al Centre de Documentació "Josep Renart", demanant per la "K": de 9 a 14.30 hores i de 17 a 20 hores. (Hores de públic).
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
^9
Els estudis d'arquitectura tècnica tindran una duració de tres anys La possibilitat que es produeixi en el futur una degradació del nivell i les condicions acadèmiques de les escoles universitàries preocupa als centres educatius i a la professió. El Ple del Consell d'Universitats, presidit pel ministre d'Educació, Javier Solana, va aprovar el passat 6 d'abril a Ciutat de Mallorca les directrius bàsiques de 19 titulacions universitàries, entre les quals es troba l'Arquitectura Tècnica. També es va presentar una proposta per canviar la Llei de Reforma Universitària pel que fa a l'accès al professorat i a les categories docents, fet que ha despertat reticències en les escoles tècniques universitàries i en la professió ja que es considera que la reforma pot significar una futura degradació dels centres universitaris. Les directrius aprovades per al pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica estableixen una troncali tat de 135crèdïts. Cada universitat haurà d'establir la càrrega leciiva entre un mínim de 180 i un màxim de 280 crèdits. Edificació, Organització d'Obres, Materials de Construcció, Estructures i Instal·lacions esdevenen les matèries amb un major nombre de crèdits troncals. Cal destacar la presència de Projectes o Seguretat í Prevenció també com a matèries bàsiques. Pel que fa a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, es preveuen tres grans àrees d'especialització en Execució d'Obres, Gestió i Economia, i Projectes. Segons el director de l'Escola, Francisco Javier Llovera, la carrera, oferirà una major flexibilitat per als estudiants, que podran seguir el seu propi itinerari acadèmic, aspecte que el sistema de crèdits afavoreix. Finsitot,hihaun 10% dels crèdits que
ENQUESTA
•
l'alumne podrà escollir entre les asignatures de qualsevol titulació universitària. Això, afirma Llovera, obligarà a una major coordinació entre les escoles per tal de presentar una oferta que s'adeqüi a les possibilitats horàries dels alumnes. Igualment, caldrà unificarels criteris entre les mateixes escoles d'Arquitectura Tècnica de l'Estat. El 6 d'abril el ministeri d'Educació va presentar també al ple del Consell d'Universitats un document sobre actualització de la Llei de Reforma Universitària. Segons aquesta proposta, es modificaria la composició de les comissions que jutgen els concursos d'accés als cossos de professors universitaris. Les modificacions introduïdes en aquest document preveuen la creació de noves categories docents i la modificació d'altres ja existents com és el cas de la rebaixa en l'exigència de titulació del professorat de les escoles universitàries.
^
"
^
"
™
La carrera oferirà una major flexibilitat per als estudiants (Foto: Chopo) Així, apareix la creació de la figura del catedràtic i el titular de diplomatura. Per aquesta decisió es suprimirien de forma generalitzada la llicenciatura i el doctorat com a requisits necessaris per ser professor de les escoles universitàries. Aquest canvi és paradoxal, ja que s'exigeix la llicenciatura per donar clases de Batxillerat i FP, però no per les diplomatures. El fet ha estat qualificat de "preocupant" pels directors de les escoles universitàries degut a que aquesta rebaixa en la qualificació del cos docent
~
—
—
'
"incapacitaria les escoles per a la investigació universitària la qual cosa podria donar lloc, en el futur, a la separació d'aquestes de la pròpia universitat". Un aftre aspecte a considerar és l'aparició de la diplomatura d'Arquitectura. "Caladvertir",afirma Llovera, "que aquests professionals podrien optar a diverses places dintre de determinats cossos generals de 1' Administració, si bé, mai no podrien accedir a les places destinades als arquitectes tècnics". •
Recursos contra el pagament
L'estructura del sector garanteix el reciclatge professional? fraccionat d1 IRPF PERE JOVE I ALBERT
ALFONSO RODRÍGUEZ ROMAN
El Consell General de 1' Arquitectura Tècnica a través de la Unión ProfesNo sé fins a quin pum fan falta més cursos Fa 16 anys que sóc aparellador i estic tan sional, associació que reuneix a la dereciclatge.Per a mi, el més important posat a la feina que no tinc temps per majoria de professions, ha procedit a és que un aparellador tingui experiència reciclar-me. Em trobo una mica desfasat. interposar, juntament amb altres d'obra. Si, a més, pot cursar un màster i Hi ha vegades, com és ara en "Els dijous col·lectius, diversos recursos legals algun altre curs, millor. A Europa, les de 7 a 9", que podria assistir-hi però no ho contra 1* article 61 del Reglament de professions equivalents a la nostra es faig perquè les convocatòries m'arriben l'IRPF. basen en el treball a l'obra. amb retard a casa. Aquest determina l'import dels pagaments fraccionats en funció dels BERTA DE RODA I CUSCÓ CARLES MARTÍNEZ GARCÍA rendiments nets obtinguts en el penúlCoLItginia núm. 6J37. Barctlono. CoLltginl núm. 2£32. Esplugues de UobrtgaL tim any anterior al dels pagaments. En acabar la carrera faria falta algun tipus Crec que sí que hi hauria d'haver més L'article genera problemes a tots els de curset d'informació general. En els cursets de reciclatge. Són molt necessaris professionals, però mol t especialment cursets per a professionals, la principal tot just acabada la carrera, perquè és quan als professionals de i' arquitectura, dificultat és que els horaris d'aquests són a un aparellador més falta li fa l'expe- donat que els rendiments de V any força incompatibles amb els de la feina. riència d'altres professionals. El control 1992 són, en general, sensiblement Jo demanaria algun curs sobre ordenande qualitat i la seguretat i higiene, per inferiors als de 1' any 1990. ces i qüestions administratives. exemple, a l'Escola s'aborden poc. El Consell General confia que els recursos siguin resolts favorablement. • ralitzar el dimans, 28 d'abrií. Servei d'Informació del ColJegi. a Barcelona. Els professionals es van elegir aleatòriai CoUtgiatnúm.4.6SI.VUaiiardt
Mar.
EI CoI.Iegi posa en funcionament un servei d'atenció tècnica a l'usuari, per orientar i informar sobre problemes tècnics relacionats amb l'edifici i l'habitatge. Tradicionalment, quan l'usuari ha tingut problemes i no ha sabut on s'havia d'adreçar, haacudit al Col·legi per demanar assistència. Generalment se'lposaen contacte amb un col·legiat, el qual li resol el problema. L'any passat van ser ateses 1.731 peticions diverses d'intervenció professional, les quals van ser distribuïdes entre els companys que formen part del Grup d'Atenció a l'Usuari, que gestiona el Servei de Promoció i Mercat de Treball. Darrerament, però, el nombre d'usuaris que han acudit al CoI.Iegi per obtenir orientació o informació sobre determinats problemes del seu habitatge ha augmentat considerablement a causa de les patologies relacionades amb el ciment aluminós. En els primers onze mesos, l'any 1991, es van atendre 1.210 consultes, personals o telefòniques, d'usuaris interessats a rebre orientació i atenció tècnica. Aquest any, només en el primer trimestre, ja s'han atès 654 consultes. Aquestes xifres mostren la valoració que l'usuari fa de la professió i de
El Col·legi posa en funcionament un nou servei d'atenció a l'usuari • La consulta tècnica gratuïta, als locals del CoI.Iegi i a les seves Delegacions. • Laconsultadomiciliària. Unprofessional es desplaça al domicili de la persona interessada i, mitjançant una inspecció ocular, li dóna una opinió sobre el que caldria fer. • La detecció de ciment aluminós a les estructures i la pre- diagnosi sobre l'estat estructural de l'edifici. • La designació de tècnics especialistes per elaborar un informe sobre l'estat de l'edifici i fer una valoració del cost de la reparació. • La possibilitat de ser atès per qualsevol intervenció per un professional col·legiat, en menys de 24 hores. El Col·legi ofereix un suport tècnic al ciutadà (Foto: Chopo) Aquesta iniciativa pretén ajudar a resoldre una preocupació per l'estat de cidit d'establir un únic servei d'atenció l'habitatge, que es va generalitzant tècnica a l'usuari, organitzat de ma- cada vegada més, i atendre una denera que pugui respondre a aquesta manda social, alhora que permet aprodemanda creixent. par més la figura de l'arquitecte tècEl servei es presta a partir de cinc nic, de l'aparellador, a l'usuari i fer-la vies d'atenció: més assequible a nivell popular. &
l'arrelament social que aquesta ha assolit. També constaten les mancances existents, principalment de l'Administració, per canalitzar aquesta l'inquietud de l'usuari. Per aquest motiu el Col·legi ha de-
LA SOLUCIÓ INFORMÀTICA ALSTEUS PROBLEMES DE CÀLCUL PER L'ARQUITECTURA
Amidaments, pressupostos, 4 certificacions i plecs de condicions Càlcul espacial d'edificis de formigó < Càlcul d'estructures metàl·liques
SOLICITEU INFORMACIÓ I DEMOSTRACIONS
Programa d'instal.lacions d'urbanizadons Fonaments i sostres < lurs de contenció ma de disseny i càlcul en planta de sostres unidireccionals
DELEGACIÓ A CATALUNYA
• •CYPE
Bernabé U Farré
de sostres reticulars Fàcil funcionament i formació <
INGENIEROS
AVDA. EUSEBIO SEMPERE S 03003 AUCAMTE TELS. (96) 52240 88 - 522 48 53 ÏAX (96) 512 49 50
Proframa de disseny en planta
particularitzada Tel. (93) 456 73 45 Fax(93)347 47 10
Premi Rehabitec a una casa reformada del carrer Pàdua
Una bona restauració obliga a reproduir les parts malmeses
L'habitatge ubicat al número 75 del carrer Pàdua de Barcelona va ser designat com a millor obra de rehabilitació dins el palmarès dels Premis Rehabitec-92. La rehabilitació guardonada és obra de l'equip que formen els arquitectes Lluís Alonso i Sergi Balaguer, l'aparellador Xavier de Vera. el dissenyadorEstebanGasullailaconstructora Diobsa de Sabadell. El premi al millor procés constructiu o producte industrial per a rehabilitació el va obtemir Anclaje Cometec VS de Cometec SA. Lluís Permanyer va ser guardonat amb la millor tasca continuada de periodisme pels seus articles "Barcelona sempre", publicats a La Vanguardia. •
L'ITEC posa en marxa el Registre de Materials L"Instïtut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ha posat en marxa el Registre ITEC de Materials, un Fitxer informatitzat que recull les dades d'identificacióipropietats tècniques dels materials de construcció. Anton Maria Checa, director de riTEC, va manifestar que, amb la inclusió al Registre.els fabricants "certifiquen públicament la qualitat dels materials que ofereixen i ajuden els projectistes a decidir-se per un material determinat". •
Paolo Marconi (Foto: Chopo) L'autèntica restauració d'una obra ha de consistir en una intervenció que transmeti a la posteritat el seu veritable contingut arquitectònic. Per això cal adquirir prèviament un coneixement aprofundit i exhaustiu de l'objecte i de la seva història. Paolo Marconi, arquitecte i professor de Restauració Arquitectònica a la Universitat de Roma va fer aquestes consideracions el passat 22 d'abril en et decurs de la conferència "L'Europa dels manuals d'arquitectura dels segles XV al XX i la teoria moderna de la restauració" inclosa en les sessions tècniques Els dijous de 7 a 9, que organitza el Col·legi. Per a Marconi, una veritable restauració obliga a reproduir les parts mal-
meses de l'objecte utilitzant el material i, fins i tot, les tècniques que es van fer servir en la seva construcció. Aquesta filosofia difereix de la que afirma que els monuments s'han de conservar per a la posteritat sense cap modificació per tal de conservar la pròpia matèria que els composa. "Nosaltres", diu Marconi, "diferim d'aquestes idees materialistes i pensem que a l'arquitectura allò veritablement important és la forma, men-
L·
tre que les pedres en síja no parlen sinó que pertanyen a la natura. Estem assistint actualment a una època molt interessant de crisi en què es comença a perfilar una nova filosofia de la restauració arquitectònica". El professor italià va posar com a exemple d'aquestes idees la restauració que es portaa terme de lacatedral gòtica de Nòtre Dame de París. En aquest cas existeix un programa decennal de restauració que permet un manteniment continuat de l'obra abase de substituir les peces deteriorades per tal de "refer" constantment ei monument. La utilització d'alguns materials i tècniques modernes en els processos de restauració que perjudiquen la pròpia durabilitat de l'edifici van ser també qüestionats per Marconi. En aquest sentit va esmentar el cas italià, on els darrers anys han aparegut manuals per a la consolidació de monuments que formen la base d'estudi a les escoles de restauració i que presenten solucions constructives d'unaefectï vi tat mésque dubtosa, en bona part a causa de la utilització de materials de curta durada que s'incorporen al edifici. Marconi opinaquelamanca d'estudis sistemàtics del patrimoni monumental és molt preocupant. "Estem vivint una època de gran responsabilitat en què la degradació del patrimoni arquitectònic es produeix a gran velocitat" va dir. I tot seguit va advertir que"ara és el moment de recollir informació exhaustiva sobre els nostres monuments, la qual serà imprescindible per als restauradors del futur". •
SOLUCIONS CONCRETES PER A PROBLEMES ESPECÍFICS HUMITATS DE CAPILLARITAT Tècnica TRABER d'electro-òsmosis-fòresis per l'assecament total de murs i parets. • L'electro-òsmosis inverteix el sentit ascendent de l'aigua. • Els productes de fòresis taponan definitivament els porus i capil·lars.• Elimina la humitat de soca-rel, no la ventila ni l'amaga. - • Garantia per 10 anys per Companyia d'assegurances.
XARXA OE CONCESSIONARIS i APLICADORS A TOTA ESPANYA
HUMITATS DE CONDENSACIÓ I PENETRACIÓ DRAINING arrebossat de drenatge i anticondensacíó • Assecat per difusió i permeabilitat no per contenció ni impermeabilització. • Aplicable en soterranis, parets de poca gruixària o mal aïllades. • Asseca el mur lenta i ininterrompudament. • Expedit en sacs de 25 kg a punt per a la seva aplicació, i en bosses de concentrat de 225 gr.
Fabricat i distribuTl per
HUMICONTROL! Fa»(93)235 72 85-08013 Barcelona
i Ompli i envií el cupó | _ TRABER | Z DRAINING | NOM iAOREÇA • POBLACIÓ PROFESSIÓ TELÈFON
I_ Desitjo més informació | H Dictamen i pressupost |
**' ui
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
P u b l i c i t a t
La solució per a les juntes de dilatació en estructures de formigó armat Un nou sistema soluciona de fornia àgil i econòmica el problema de la duplicitat d'elements constructius en la resolució de juntes de dilatació en estructures de formigó armat. La solució constructiva a base de "Goujon CRET" es basa en la gran resistència de les peces "Goujon"davant latransmissió de càrregues transversals a nivell de les juntes de dilatació d'una construcció de formigó armat. Les diverses aplicacions del sistemainclouen enllaços entre forjats, lloses i murs, lloses i pilars, i lloses verticals de murs de contenció, entre d'altres. Així mateix, el sistema permet el treball en diverses fases deixant les peces que composen el sistema en situació "d'espera" per a resoldre futures ampliacions estructurals. El sistema presenta grans avantatges de tipus constructiu i també econòmic. Fonamentalment, el sistema elimina les solucions constructives tradicionals basades en la duplicitat d'estructura com ara el doble pilar o doble mur. Una altra solució constructiva tradicional que el sistema "Goujon CRET" elimina és la resolució de juntes de dilatació en estructures de formigó armat consistents en una ménsula i material de recolzament lliscant.
1. "Goujon" 2. Secció destinada al repartiment de càrregues. 3. Plaques destinades al repartiment de càrregues. 4. Beina de lliscameni. 5. Placa destinada a lafixacióde la beina a l'encofrai. La beina de lliscament i el "Goujon" són d'acer
o o o
Les peces que composen el sistema "Goujon CRET", fonamentalment la beina de Hiscament i el "goujon", són d'acer inoxidable i formen un aliatge de crom-níquel-molibdè (CrNiMo) d'una qualitat especial conformada en fred amb molt alta resistència mecànica i resistència a la corrosió. Segons la càrrega soUicitada i el tipus de junta que cal realitzar, existeix un ventali de tipus de "Goujon CRET per tal que el tècnic pugui satisfer qualsevol necessitat.
DEPARTAMENT TÈCNIC Edificaciones e Ingeniería AJ'.S. SX cl Dr. Vicente Pallarès, 46-1.46021 València Telèfon 362 01 891362 62 25. Fax. 393 46 24 Delegacions a Madrid, Barcelona, Vitòria, Valladolid, La Corunya, Santander, Sevilla í Saragossa.
inoxidable i resistent a la corrosió. La secció destinada al repartiment de les càrregues s'executa amb morter de ciment amb una resistència molt elevada i sense clorurs; les plaques destinades al repartiment de càrregues són d'acer inoxidable i resistent a la corrosió.
o o
o
(!) Els recolzaments en canteli del forjat amb mètisula i material de recolzament lliscant es suprimeixen utiiit' zanl els "goujons" CRET.
(2) Junta de dilatació en un forjat. La mènsula amb recolzament lliscant es suprimeix per la col·locació de "goujons" CRET.
(3) Trobada forjat/pilar o biga/pilar. L'execució d'una mènsula es suprimeix col·locant "goujons" CRET.
~~1 (4) Trobada entre dos murs \ de contenció. L'estabilitat lateral està assegurada pels "goujons" CRET.
Nou cicle de xerrades tècniques al maig i juny
Osona acull la mostra de còmics "Primavera"
El dimarts 19 de maig comença un nou cicle de xerrades de caire tècnic dedicat a aspectes diversos relacionats amb l'exercici professional. Les session tindran Uoc al Col.Iegi els dimarts dels mesos de maig i juny i seran d'entrada lliure. Microinformàtica, instal·lacions en edificis intel·ligents, qualitat i control dels materials de construcció i confecció de pressupostos per ordinador seran alguns dels temes previstos. El 19 de maig tindrà lloc la primera sessió dedicada a la microinformàtica professional i anirà a càrrec d'Angel Gómez. •
"Primavera" és el nom de l'exposició que des del 30 d'abril i fins al 10 de maig ha presentat el col·lectiu d'artistes "Co, Co, Còmic" i que s'ha pogut veure a la sala d'exposicions de la Delegació d'Osona. La mostra forma part d'un projecte editorial d'una sèrie de quatre carpetes serigrafíades de les quals ara es presenta la segona que du el títol de "Primavera". "Co, Co, Còmic", col·lectiu que in tegren més de 25 dibuixants, guionistes i il·lustradors, va néixer el 1989 i des d'aleshores ha dut a terme diverses activitats relacionades amb la il·lustració gràfica i el còmic. •
La Delegació del Vallès Oriental a la Fira de l'Ascensió La Delegació del Vallès Oriental participarà activament i per tercera vegada consecutiva en la Fira de l'Ascensió de Granollers amb el muntatge d'un estand. La novena Fíra tindrà lloc a la capital vallesana del 29 al 31 de maig i està considerada com una de les manisfestacions públiques de caràcter multisectorial de més ressò de la comarca. La presència institucional dels arquitectes tècnics en el certamen permetrà difondre entre els ciutadans el paper del professional i el que ofereix la pròpia institució col·legial. •
Una de tes peces exposades (Foto: Peer van de Kruis)
Ceràmica monumental holandesa, escultura urbana al Col.Iegi A partir del dia 26 de maig i fins el 26 de juny la Sala d'Exposicions del Col·legi acollirà una part del conjunt de la mostra "Ceràmica / Hàbitat. Holanda" procedent del taller Struktuur 68 de La Haia. L'exposició és el resultat de la proposta que l'esmentat taller va fer a un seguit d'artistes procedents tant del món de la ceràmica com de la pintura i l'escultura. Per tal de dissenyar peces que havien d'anaraparcs i centres públics d'Holanda. Mostrar a Barcelona aquest exemple d'integració de la ceràmica en el paisatge urbà permet recordar que a la nostra ciutat la ceràmica ha estat un element utilitzat profusament.
La mostra que es podrà veure al Col.Iegi es complementa amb les col·leccions d'ornamentació i rajoleriaque s'exposen al Museu de la Ceràmica de Barcelona des d'aquest mes i fins el setembre. Pel que fa a les peces de gran format, s'exhibeixen als jardins del Palau Reial de Pedralbes. A partirdeljuliol,lespecesexposadesal Col·legi es podran veure també a la Delegació d'Osona. La presència d'aquestes diverses mostres de ceràmica holandesa a Catalunyaha estat gestionada pel Museu de Ceràmica i el Col·legi, comptant també amb la col·laboració de l'Institut de Promoció de Ceràmica CSIC de la Diputació de Castelló. •
Els Jocs i l'Expo, temes d'una exposició a l'Escola Les principals obres arquitectòniques realitzades darrerament a Barcelona í Sevilla i les fotografies seleccionades del concurs Jocs-92 Expo convocat per l'Escola d'Aparelladors són els principals elements que s'han exposat del 28 d'abril al 10 de maig a la sala d'exposicions de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. La mostra, que ha organitzat l'Escola, es fa amb motiu de la coincidènciadels esdeveniments d'enguany: els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Exposició Universal de Sevilla. •
Visita ala Vall d'Hebron Una visita ales noves instal·lacions de la Vall d'Hebron a Barcelona i una sortida a Premià de Mar. al Maresme, per tal de conèixer la Casa Domòtica de Hidroelèctrica de Catalunya han estat els punts de trobada inclosos en el cicle de visites culturals del primer trimestre de l'any. Organitzat per Lluís Maria Pascual, el cicle conclourà els dies 23 i 24 de maig amb una excursió a Monrpeller, a la Provença. pervisitardiverses actuacions urbanístiques recents així com el centre històric de la ciutat.
(Foto: Chopo)
ASSESSORIA Control de qualitat del formigó i EH-91 -En quins projectes és daplicació la nova instrucció del formigó EH-91? -La nova instrucció del formigó EH-91 és d'aplicació obligada en tots aquells projectes que van ser visats amb posterioritat al 3 de setembre del 1991. També ho és en aquells projectes que. tot i haver estal visats amb anterioritat a aquella data, no s'han iniciat les obres abans del dia 3 de juliol del 1992. En aquests darrers casos
caldrà adequar el projecle corresponent a la nova instrucció.
-Espot aplicar un control reduït enformigons de 175 Kplcml?
-Quantes provetes caldrà assajar segons la instrucció EH-91?
-La nova instrucció permet aplicar un control estadístic reduït pera tols aquells elements estructurals calculats amb una resistència característica de 175 Kp/cm2, sempre i quan es compleixin les condicions següents:
L·
1.
I
B
R
E
S
1 G
-El nombre de provetes que cal realitzar per al control de cada pastada es definirà enelprojected'execució. En el seu defecte, seran establertes pel tècnic que prepara el programa de control de qualitat, en funció dels assaigs d'informació que es prevegui realitzar ja sigui a 7. a 60 o a 90 dies. La quantitat mínima de provetes a assajar serà de 3 per cada pastada i totes seran trencades a 28 dies.
-el coeficient de minoració o seguretat del formigó haurà de tenir el valor de 1,7 -el control s'haurà d'aplicar en edificis d'habitatges d'una o dues plantes, o fins a quatre plantes, quan el formigó es destini solament a elements que treballin a flexió i amb llums moderades.
ÜCfflVISsa
ARMADURES PREFAfirtCADES PER A LA CONSTRUCOO S m , 307-309 - 0802B Bscskra - ToL «31 35 00 - Fa* 33S 34 86
ARMADURES PRISMÀTIQUES ELECTROSOLDADES
è
RECOMENDACIONES Recomendaciones para la ejecución deforjados iinidireccïonales.—Madrid : Asociación Nacional de Fabricantes con Sello CIETAN, 1991. Publicació de caràcter pràctic, de la Comissió del Segell CIETAN (de conformitat de biguetes de formigó armat i pretesades), amb solucions constructives i recomanacions pera l'execució d'enllaços de biguetes amb parets d'obra i jàsseres, d'acord amb la normativa vigent.
PILOTS ARMADURES STANDARD {CPI NTE 1.977)
ARMADURES ESPECIALS
Llargada: 6 m. Estreps: 0 6/20 PllOt FOITTt.
©J>«
©JT
Armacura
Kg /m. L
5 012
5.33
6012
6-56
7012
7.78
Armadures prismàtiques.
Estr. 0 6 - 8 / 2 0 cm.
Armadures alindriques.
Estr. 0 8-10/20 cm.
,., AAAA/\,fl.AAAAA/
=
4 V V V V V W·V·^' V V U V V 8 0 12
9.04
Llarg. màx. = 12 -
RIOSTRES - ENCEPATS - PILARS - JASSERES
^20380^
4
ISalOO
\
Armadura longitudinal: 0 10 a 25 Estreps: 0 6 - 0 8 - 0 10. (sep. 15 / 20 / 30 cm.)
POSSIBILITAT DE COMBINAR MALLES DOBLEGADES 1 ARMADURES PER A LA FORMACIÓ DE QUALSEVOL PEÇA ARMADA PECES DE GRAN VOLUM
PER A QUALSEVOL ESTUDI CONSULTEU A LA NOSTRA OFICINA TÈCNICA _ ACER AEH 500 S O SOLDADURA D'ACORD AMB EH-88 (Alt 71.5)
GIORDANO, Guglielmo Tecnologia del legno / Gugíielmo Giordano — 2a. ed. riveduta, aggiomata e notevolmente accresciul a . — Torino : UTET, cop. 19811988 - 5v. Col·lecció de 5 volums, obsequi del Coltegio degli Ingegnerí delia Toscana arrel de la seva col·laboració en el curs "Diagnosi, Patologies i Reparació d'Elements de Fusta", que es va celebrar al Col·legi el passai mes de març i en el que hi va intervenir l'autor de l'obra. És aquesta una publicació completa que abasta tot el referent a la fusta, des de la seva transformació i la seva vida, fins al seu deteriorament, que ha esdevingut a Itàlia una eina fonamental tant en construcció com en rehabilitació. Secció a càrrec del Centre de Documentació Josep Renart, on es poden consultar aquestes monografies. (Informació elaborada per Marta Truyol).
DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
DtMAMDIS MIBUDIS tHTWM H TO IKL26 D'AÍMlt
Ajuntament de Torrelles
Constructora d'edificació
* *
de Llobregat
i decoració de Gavà
APARELLADOR
CAP D'OBRA
Constructora d'edificació CAP D'OBRA
Vegfs rlsignificatde Uúmbologü indicada al coiuu dd número de referència. Informació: Tercera planta del Col.legi. De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 hores
PlantillaiofertapdbUcad'ocupació.Una vacant d'aparellador en lecim laboral amb dedicació de 13 hores/setmana.
Demandes amb selecció de cu> rriculums. Per entrar al procés de selecció, cal estar Inscrit a Recerca Activa de Treball o •nvlar currículum al Serva 1, tot indicant la referència de l'anuncl 1 el número de col·legiat.
Publicai al BOP núm. 69 de dala 20.3.92
*
per a seguiment d'obres de construcció i decoració a Barcelona província i resta Catalunya. Ei valorarà experiènciad'l a 3 anys (no imprescindible). Jornada oficial o intensiva. Relació liberal.
per a seguiment d obres a Barcelona província, es valorarà experiència mínimad'l any coma cap d'obra. Jornada oficial Contracte laboral temporal renovable. SOK3.000:000-1.000.000 bruts/any, negociable
Sou a convenir
Anuncis oberts a l i col·legiats que n'oítiguln Interessats.
Rtf.: 4389" Rtf.: 4387" Rtf.: 4386'
Important Empresa
Comercial de Prefabricats
Sucursal a Espanya de
Important Constructora
Empresa de serveis
d'Arquitectura
de Formigó a Sant Cugat
multinacional japonesa de
internacional
d'abastament d'aigua
de Barcelona
construcció d'edificis TÈCNIC D'ESTUDIS
ARQUITECTE TÈCNIC per a aju: 3 projecies d'execució i control d'obra. No cal experiència (es valorarà d'un ados anys en estudi d'arquitectura). Convenient coneixements d'andès i/o francès. Edat fins 30 anys. Jornada oficial. Sou seeons aptituts. Re/.: 4398*
per a càlcul, dimensionat i execució de pLanolsd estructura ïtoijais. Programació de fabricació i suport tècnic a comercials. No cal experiència. Possibilitats de promorióengiupd'enipresad'àmliii internacional. Idioma català. Vehicle propi. Edal màxima 26 anys. Jornada oficial. Contracte Laboral temporal renovable a indefinit. Sou a convenir. Rtf.: 5.000*
CAP D'OBRA amb experiència de 3 a 5 anys en construcció industrial per coordinació d'obra a Vacarisses. Idioma anglès (nivell conversa). Jornada oficial. Contracte d'obra (fins a febrer 1993) amb possibilitats de continuïtat.
TÈCNIC D'ESTUDIS
SUPERVISOR D'OBRES
per a confecció de pressupostos i estudi d'ofertes. No cal experiència. Edat 2330 anys. Jornada oficial. Contracte laboral d'un any renovable.
de construcció de la xarxa d'abastament d ' a i ^ i e l seu manteniment. Es-valorarà experiència d 1 a2anyscomacapd obra. Jornada oficiaL Contracte indefinit
Sou Z7O0.OOO-3JOO.0OO bruts/any
Sou: 3.000.000 bruis/any, negociable
Sou a convenir s/experiència i aptituds. Ref.:4393" Re/.;
Agroman Empresa Constructora TÈCNIC D'ESTUDIS pera estudi d'ofertes d'edificació i confecció de pressupostos. No cal expe^ riència (es valorarà). Edal 23-30 anys. Jornada oficial. Connactc labora! d'un any renovable.
Ajuntament d e Gironella
Constructora d'obres de
Constructora d'obra de
reforma i manteniment
reforma i manteniment
APARELLADOR Plantilla de personal de L'Ajuntament. Una vacant d'Aparellador. Publicat al DOGC núm 1574 de dala 27J.92
Sou s/experiència 2.700.000-3.500,000 bruts/any onenlaïiu.
CAP D'OBRA
AJUDANT DE CAP D'OBRA
amb experiència de 5 a 10 anys en seguiment d'obres, pressupostos i costos. Edat 30-40 anys. Jornada oficia] Contracte laboral de 6 mesos renovable.
per a amidamenis i pressupostos i seguiment d'obres com a ajudant. Es valoraran concixemenisd'informàiicaanivcll d'usuari. Edal màxima 30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Sou a convenir
4.985"
Constructora d'edificis industrials amb estuctures i tancaments metàl·lics
Sou a convenir (fix •*• honoraris)
RESPONSABLE D'OBRA per a coordinació i contractació d'industrials i tracte amb propietat i direcció tècnica. No cal experiència. Idioma català. Edal 20-30 anys. Contracte laboral de 3 mesos renovable fins a indefinit. Sou a convenir Rtf.:
Rtf.: 4391**
Rtf. 439S*
Re/.: 4388*
Rtf:
4396"
Rtf:
4392"
4390"
Ajuntament de Castellar
Entitat Metropolitana del
Empresa d'Instat.lacions
Estudi d'Arquitectura de
Empresa de Serveis
del Vallès
Transport
elèctriques per alta tensió
Barcelona
Immobiliaris
TÈCNIC MIG /
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC
TÈCNIC DE PROJECTES I
Plantilla orgànica per a 1' exercici de 1992, una vacant d'aroujLecte tècnic.
amb experiència de 5 a 10 anys en seguiment i contractació d'obres p a parc d'alta tensió a Sant Fost de Campsentelles. Dedicació 3 dieVsc&nana durant 6 mesos.
APARELLADOR Aprovació de la PIanriila Orgànica de l'Ajmameni. Una vacant de Tècnic Mig-Aparellador. Publicai al BOP núm. 73 de data 25.3.92
Publicat al DOGC núm. 1580 de dala 8.4.92
Sou a convenir s/experiència Rtf.: 4394*
CAP D'OBRA
OBRES per a integrar-se en important equip de professionals de l'arquitectura. Es valorarà experiència d'l a 2 anys en estudi d'arquitectura. Jornada oficial. Rehctó liberal.
a cap d obres a euiprcsa constructora mi tjanaopetita. Zona de treball Barcelona província, fonamentalment àrea del Valies. Jornada oficial
Sou segons aptituts.
Sou a convenir (aprox.7.000.000 bruts)
Rtf.: 4397* Rtf.: 4399" Rtf.: 4384**
PETITS
Rtf.:5001"
ANUNCIS
(Passa ala pàgina 8
IL·LUSTRACIÓ
ESTUDIANT DE
TREBALLS DE
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS
ARQUITECTÒNICA
DELINEANT PER A
TOPOGRAFIA
Compra, venda o lloguer de material, immobles i despatxos, ofertes de treball: la secció Petits Anuncis li permet arribar puntualment i amb tota comoditat als sis mil leciors de L'INFORMATIU mitjançant una senzilla trucada telefònica i a un cosí mínim.
CONSTRUCCIÓ Perspectives còniques, axonomeió i il·lustració de plantes i Tècniques d'aq la, aerògraf. roluladore i llàpissos olor.
S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionals amb la rtó.a realitzar tam des del
Marcial Telèfon: 308 88 36
S'ofereix la realització de tot tipus de treballs de topografia tam de camp com de gabinet. Cal contactar amb els telèfons següents per a més informació:
Telèfon: 231 91 57 Manolo Telèfon: 697 15 99
Preu: COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ESTUDIANTS ALTRES: ALTRES:
1.000 1.000 3.000 5.000
PESSETES PESSETES PESSETES PESSETES
la formació i inscripció: Elisenda Pucurull. lelèfon: 209.8199, de dilluns a divendres, de 12 a 20 h.
LA PARLA
per Joma
TALLER TOPOGRÀFIC creix per a serveis de lopografia informatitzada! sistemes de CAD, iés. realitza treballs de replanteigs, anivellacions, cubicacíons, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfïc-2 Joan Costa Carrer Bailèn. 95 is: 457 05 46 - 457 31 48 BARCELONA
DESPATX A TOSSA DE MAR (Gironès) OPORTUNITAT Local de 60 m2 en venda. Es tracia d'una planta baixa equipada actualment per a despatx, amb mobiliari complet, aire condicionat, telèfon, aigua i llum. Pot convertir-se fàcilmeni en local comercial. tenda, magatzem o donar-li akres usos. Està molt ben comunicaL S'ofereixen facilitats. Dirccie del propietari. Guillermina Aragonès Telèfon: 93/284 7805
Llinda VOCABULARI A E S n v i Cl SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Col·legials i Estudiants Altres
Fimbrar Finestró Frontissa
1.000 pessetes 5.000 pessetes
Cimbrear Postigo Bisagra
Garbell „ Guarnir.. Jàssera...
Criba .. Adornar .... Jàcena
Lamel·la Llamborda Llinda
Idefon: 209 82 99. de dilluns a divendres de 12 a 20 h.
GOUJON • CRET :ión ei estructurí s de hormigon ar ado UUUJUN N U M LA IKANMIU91UN W
CARGAS TRANSVERSALS ELEVADAS
ï fw}o<WpHar o vigo/picr, Lo ejnixion de ho luprimido [etocando "Goujcnj" CRET.
L·i ulrwturas duplicada!, »ks ÍVK pónicu ÒMti, nwroi doblti, iupinúioi mednniïkiuliriiacnndelai 'G«u|ons' CUT
DELEGACIONES IN TOPA ESRANA
LamalDeíga Adoquin Dintel
J_
P u b l i c i t a t
Un programa adaptable a qualsevol esquema de treball Entre els programes per confeccionar medicions i pressupostos, ARQ s'està consolidant com una de les opcions preferides per als professionals. El seu sistema de gestió, totalment jeràrquic, el permet d'adaptar-se perfectament a qualsevol esquema de treball, des dels pressupostos més simples als més elaborats, des de les bases de dades, així com per la seva revisió i modificació. Els capítols, partides d'obra o components s'insereixen directament en el lloc desitjat, els canvis són possibles en qualsevol moment, sense complicacions. El programa garanteix la coherència total i les actualitzacions són rapidissimes, quasi sempre instantànies. L'organització de les dades en pantalla és clara i complerta. Una estudiada combinació de colors (en els monitors que ho permeten) facilita la identificació de les unitats d'informació. La utilització de ratolí (recomenat encara que no imprescindible), dóna una gran facilitat d'utilització. El sistema jeràrquic és el marc únic per a totes les opcions d'edició i consulta. Per mitjà de l'estructura d'arbre del seu pressupost o base de dades, s'arriba selectivament a totes les unitats, fins i tot als elements paramètrics si els té. Amb molts programes antics per poder usar una base de dades en un pressupost, era imprescindible de disposar de la seva edició impressa; el sistema jeràrquic global de ARQ permet una consulta més àgil per mitjà de l'ordinador; encara que l'usuari desconegui la codificació o d'altres característi-
ques internes de la base en qüestió. El tractament d'elements paramètrics és la novetat que presenta ARQ a partir de la seva versió 3.0. Una família paramètrica representa un conjunt d'elements de característiques similars. Escollint uns valors determinats pels seus paràmetres es determina un element concret derivat d'aquesta família, amb la mateixa informació que qualsevol altra partida en la base de dades. Això és possible per mitjà de la definició paramètrica de la família, que és un text precís, escrit segons unes regles similars a un llenguatge de programació. El programa ho interpreta per generar els derivats que en cada moment li solicitin. La parametrització permet utilitzar de forma condensada molta més informació; amb ella les bases de dades de preus passaran
amb facilitat la barrera dels 100.000 elements. D'altres peculiaritats d'interès del ARQ són: • les facilitats per la utilització de blocs ja siguin de text o de línies de medició. • la possibilitat d'edició del Plec de Condicions jeràrquic. • l'ajustament automàtic selectiu d'un pressupost a quantitats predeterminades. També té un mòdul molt complet per elaborar certificacions. Hi ha diversos sistemes d'introducció de dades de manera parcial o acumulada; a més la medició de projecte de qualsevol partida d'obra queda fàcilment accessible i pot traslladar-se completa o per blocs, sobre les certificacions. Els llistats de certificació comprenen, a més de medicions i valoracions, comparatius d'interès per avaluar la marxa de les obres. L'empresa AM2, creadora de ARQ, ha estat seleccionada per la Direcció Genera! d'Arquitectura de la Comunitat de Madrid per desenvolupar els programes estandars per la seva base de dades. Fruitd'aquest projecte és el programa CAM, que es comercialitza des de l'any passat, i que juntament amb ARQ presenta les perspectives més ambicioses de desenvolument per aquest tipus d'aplicacions.
AM2 Àusias March, 30,3a. p. 08010 Barcelona Telèfon: 265 82 82 Fax:265 7840
Adoptado por la Dirección General de Arquitectura de la Comunidad de Madrid como Programa Soporte de su Base de Datos de la Construcción (CAM)
Programa informàtïco Presupuestos Certificaciones
Flexible:
Manejable:
Eficiente:
Realiza desde el presupuesto mas sencillo al mas complejo.
Se recorre y selecciona con el ratón. Todos los datos en pantalla.
El mas ràpido. Totales, general y de nivel, inmediatos. Su sistema de ficheros ocupa menos espacio en disco.
Sencíllo:
Potente;
Un único ambiente para manejar toda la información. Todas las funciones a mano mediante un reducido juego de instrucciones.
Estructura jeràrquica libre. Interprete "on line" de elemenfos parametrizados. Acceso completo a las mayores bases de datos: CAM, IVE, ITEC, ANDALUCÍA, EME DOS,... Permite crear Bases de Datos particulares, a medida del usuario.
Información y venta:
AM2, S.A. de Serveis Informàtics C/ Aussias March. 39, 3°. 08006 Ba/cetona. Tel. (93) 265 82 82. fax (93) 255 78 40.
_ _ Informat 9 2
Barcelona 11 aM6deMayo PaJarion.°12 Nivel n.° i . Stand n.° 60
La plena integració a Europa requerirà voluntat d'adaptació Anàlisi de la formació i lesfuncions de l'aparellador en comparació amb els seus homòlegs comunitaris. La recerca de similituds i equivalències a la professió d'arquitecte tècnic al nostre país en relació amb cada un dels països de la CE és un treball prou delicat i complex. Dins la diversitat de la Comunitat Europea, s'evidencien les respostes diferents que cada país ha anat donant a l'evolució del sector de la construcció, respostes que s'han traslladat a la configuració de la pròpia dinàmica del mercat de treball. La varietat de les respostes dificulta trobar una correspondència estricta entre les funcions que exerceix l'aparellador o arquitecte tècnic i les de la resta de professionals comunitaris.
Titulació i col·legiació A diferència d'alguns estats europeus, on el títol té més un valor de mercat que no d'habilitació per exercir la professió, a Espanyael fet determinant, normativament, és la titulació acadèmica. Tenir el títol és necessari per treballar igual com ho és pertànyer a un organisme professional. No obstant, a la realitat no són els títols ni les atribucions legals el que caracteritza i defineix de manera concreta i real els professionals, sinó el procés productiu i les funcions realitzades, és a dir, l'existència d'una resposta tècnica solvent a una demanda social determinada. Una de les més clares expressions d'aquesta situació és lapermanent discussió sobre la modificació dels plans d'estudi dels arquitectes tècnics, per un costat i, per l'altre, la "competència" amb d'altres professionals per la superposició de funcions i la delimitació de camps específics d' acció. EI fenomen que més ressalta en la situació professional dels arquitectes tècnics és la heterogeneïtat d'ocupacions. Aquesta diferència té relació amb els canvis que es produeixen en el sector de la construcció i en la societat en el seu conjunt. La gamma d'ocupacions va unida a una situació d'ocupació múltiple que es dóna en la majoria dels casos. A continuació exposem una síntesi de consideracions sobre les professions més pròximes a l'arquitectura tècnica en alguns països de la CE.
trol de tot tipus d'edificis. En el cas dels enginyers especialitzats en empresa constructiva la similitud respecte als arquitectes tècnics és una mica superior, degut a la menor importància del disseny i a la major orientació cap a l'execució de l'obra.
Bèlgica L'equiparació per accedir a les professions de la construcció aBèlgica no planteja dificultats especials des d'un punt de vista legal, ja que només la professió d'arquitecte rep una protecció oficial. Es troba, per tant, fora de l'abast dels arquitectes tècnics espanyols que poden, en canvi, complir sense problemes legals altres funcions dintre de la construcció. No obstant, convé assenyalar que les funcions desenvolupades per l'arquitecte tècnic a Espanya, i en particular la direcció d'obres, a Bèlgica estan cobertes moltes vegades per professionals d'un nivell acadèmic superior, comaraarquitecte o enginyer industrial en construcció.
Dinamarca La professió i el diploma que millor es correspon a Dinamarca amb la d'arquitecte tècnic és el títol de constructor (Bygningskonstructor) d'una duració de tres anys i mig. Així mateix, ha de considerar-se el títol d'enginyer de construccions d'una duració de tres a cinc anys. De tota manera, en tots dos casos, els títols van acompanyats d'una experiència i d'una formació bàsica en alguns oficis de la construcció que, a Espanya, l'arquitecte tècnic no posseeix.
França
La duració dels estudis superiors a França no es correspon a la d'Espanya, excepte en el cas de la llicenciatura. Només són equivalents els estudis universitaris anomenats de Nivell II. No obstant, aquests estudis tenen una orientació més generalista i teòrica que els d'Arquitectura Tècnica, ja que estan concebuts com etapes per accedir a nivells superiors i no com una preparació per a llocs específics de treball. Alemanya Pel que fa als enginyers, la formació que reben durant les classes preparatòries els situen en un El major grau de proximitat entre els arquitectes . nivell de coneixements científics de base més tècnics i els professionals del sector a Alemanya elevat que el dels arquitectes tècnics. es dóna amb els enginyers de la construcció de les especialitats enginyeria constructiva i empresa Grècia constructiva, si bé la primera d'aquestes especialitats resulta més orientada cap al disseny. Les A Grècia, si bé la utilització professional de certs funcions d'aquests professionals són diferents de títols acadèmics està regulada per la llei, en canvi les dels arquitectes tècnics. Els enginyers de la no existeixen pràcticament disposicions legals construcció poden dissenyar i dirigir amb plena que els fixin atribucions exclusives en el procés responsabilitat edificacions industrials i- d'edificació. d'infrastructura. D'altra banda, aquests no tenen Per tant, la correspondència entre la funció l'atribució oficial dels professionals espanyols ocupada i el títol acadèmic no està definida molt d'estar implicats en la funció de peritatge i con- estrictament i, en la pràctica, una mateixa funció
pot ser desenvolupada per professionals de distint nivell, segons el seu grau d'experiència. Itàlia Entre els diferents professionals que actuen en l'activitat de l'edificació, els que exerceixen funcions equivalents a l'arquitecte tècnic són el geòmetra i el perit industrial de la construcció. La major penetració dels enginyers i els arquitectes en les funcions que desenvolupen aquells professionals introdueix una certa similitud en determinades funcions amb l'arquitecte tècnic.
Portugal L'especialització en el sector de la construcció de Portugal és encara menor que en el cas espanyol. Les funcions de l'arquitecte tècnic corresponen, en part, tant a l'enginyer tècnic, com a Venginyer civil o a \'arquitecte. Les tres professions, i fins la de constructor civil (formació professional), tenen competències sota determinades condicions, en tots els aspectes del procés de construcció, des del disseny del projecte fins al control d'execució. Grans obres d'arquitectura i d'enginyeria han estat projectades per enginyers tècnics.
Països Baixos La professió que exerceixen els enginyers tècnics d'arquitectura té una gran similitud amb la pràctica professional dels arquitectes tècnics, encara que aquells tinguin un grau menor d'especialítzació coincidint amb les principals funcions dels arquitecte tècnics. Els enginyers civils tenen una formació similar, però s'ocupen d'altres tipus de construccions. La formació i la pràctica professional d'arquitectes i enginyers civils s'assemblen a les corresponents professions espanyoles, si bé la formació en els Països Baixos sembla que té un element tècnic més accentuat i fa servir altres mètodes d'ensenyament.
Regne Unit Les professions del sector de la construcció al Regne Unit estan molt més delimitades que no pas a Espanya i les funcions de cada un dels agents que intervenen en l'acte de construir es presenten més especialitzades. Les empreses del sector dediquen una gran atenció als aspectes de gestió de les obres i control de costos, de manera que hi ha professionals dedicats especialment a cada un d'aquests aspectes, mentre que a Espanya un mateix professional pot desenvolupar els treballs. Al Regne Unit, els diplomes universitaris no signifiquen un requisit previ per al'exercici de la professió. Des d'aquesta perspectiva, podria considerar-se que la durada diferent dels estudis no
1representa un obstacle per als arquitectes tècnics amb experiència professional.
s'ha produït encara l'allargament de professions com a Itàlia, a d'altres s'han anat creant titulacions intermèdies o de cicles curts com a França o bé s'ha produït un augment dels estudis a través de pràctiques en empreses, com al Regne Unit o Una professió de professions Dinamarca i, en menor mesura, a França. La recerca de professions que, dintre de la DiDe la mateixa manera sorgeixen diferències rectiva 48/89, poguessin tenir similituds amb les quan s'analitzen els programes d'estudi. Mentre dels arquitectes tècnics resulta dificultosa al no que a Espanya no s'ha produït encara una imexistir una correspondència estricta entre les fun- portant especialització de funcions, a d'altres cions d'actuació de l'arquitecte tècnic a Espanya països comunitaris, l'especialització és una realii les d'altres professions europees, a fes quals tat consolidada. hauríem de considerar similars. Mentre al nostre país les activilats de l'arquitecte tècnic tenen un marcat caràcter generalista, són àmplies i varia- Un mercat competitiu des, en d' altres estats comunitaris la seva orientació és més concreta, per la qual cosa la professió La situació de l'arquitecte tècnic dins del panoespanyola inclou diverses professions d'altres rama exposat no és negativa. L'arquitecte tècnic països comunitaris al mateix temps. disposa d'un nivell acadèmic que el situa per Igual passa quan es vol comparar el nivell sobre de la majoria de les professions europees d'estudis. Mentre que en determinats països no que treballen les tècniques de l'edificació. Si bé
es constata aquesta tendència a l'especialització, cal tenir en compte que alguns països pateixen una manca de quadres amb una formació més polivalent. En el futur, la professió haurà d'evolucionar juntament amb el propi desenvolupament del sector, que apunta cap a la industrialització progressiva dels processos de producció i a la competència entre les grans empreses. La transformació del sector a Europa marcarà la tendència i la definició del model professional a seguir. Un model que caldrà seguir tant pel que fa a la formació dels nous professionals com al reciclatge dels que estan en actiu. L'arquitecte tècnic pot veure el futur amb optimisme però també li caldrà amb una gran dosi de voluntat per adaptar-se a un mercat de treball cada vegada més competitiu, i haurà d'acceptar el repte de la lliure competència i la capacitació professional. •
QUADRE RESUM DE LES PROFESSIONS QUE DESENVOLUPEN EN LA CEE LES PRINCIPALS FASES DEL PROCÉS EDIFICATORI
/. PROJECTE PROJECTE ABOunECTOBC
PROJECTE TÈCMC (ESTRIKTUHESI INSTAL·LACIONS)
BÈLGICA
GRÈCIA
ARQUITECTE Aqufc&oerapijE!
ARQUITECTE ArotèffiO efffijH
JK3NYERCMLDELES CONSTRUCCIONS
s^Spetef^i^nísití
ENGKYEB C M . (KOwam) ÍJGMYER UcCANKELHRONIC (isaUaàre) o ENGWYER TÈCNIC
AROUl·lECTE
ESTUIACIÓ DE COSTOS
ARQUITECTE
PORTUGAL
ITAUA
REGNE UNIT
Açedssesètao mas. ARQUITECTE
ENGWYER CIVLO ARQUITECTE
ARQUITECTE Cersr.
3JGWYERCIVI BCWYER TÉCMC ARQUITECTE
a tires d ï È r è s l ^ í >
ENGWYER CIVIl ENGNYER TÈCNIC ARQUITECTE CONSTRíKTORCIVÏ. (pairtreifrrçortàríB) ENGWYER EIECTRQN1C0 MEtíJC
ESTRUCTUfES: ENGWYER aaOESTTUCTURAL
ENGWEER Rebre? BUIDHGSURVEYOR
ALEMANYA ARQUITECTEOEN. GWYERDELA CONSTHUCOO
FRANÇA
DINAMARCA
ARQUITECTE (.ITtirfhijÉíia
ARQUiïECTEO CONSTRUCTOfl
ENGWYER
ENGWYER
5eçiEtÇLS*cais-
COSTRUCCIONSU3DESTES(ftsa2piSH). SEOUETRAO PERIT INDUSTRIAL DE LA CONSTRUCCIÓ
ENGWYER CIVL«STAUA- BU1LDHGSERV1CES ENQWEER * . ) &GKÍBÍ. GECUETRA PJ. CONSTRUCCIÓ, CONSTRUCOONSUODESTES: GEÓMETRAO PERIT WD. CONSTRUCCIÓ ARQUITECTE OENGWVEH QUANnTYSURVEYOR
ENGWYER 0 ARQUITECTE
PAÏSOS BAIXOS ARQUITECTE 0 ENGWYER a v i segons ifts
rENGWYERCTVl
EHGWVtHCML ENGNYERS ESPECIALITZATS
ENGHIERDEU CONSTRUCCIÓ (eç.rç.aiaudva) ENGINYERS ESPECIALITZATS (efcofefct
ARQUnECTE, ENGWYER CIVLOENGNYER LTABOiTECTUBAlKl)
ARQU1TECTEO ENGWYER AROUfTECTEiyo OELACONSTRUCCIÚ UETREUR {xgxs ^ i s (fe txrsïuaó)
ARQUiïffiTEOENGINyEfl D E U CONSTRUCCIÓ l/OTECUCDEU CONSTRUCCIÓ
ARQUITECTE, ENGINYES
AROUITECTE 0 ENGWYEH ARQUITECTE DE LA CONSTRUCCIÓ
ARQUITECTE i CONSTRUCTOR
ENGWYER D E U
CONDUCTORO ENGIK1BI
CONSTRUCCIONS UODESTES:GEÒUETRAOPEHIT KD. CONSTRUCCIÓ II. SUPERVISIÓ DEU SOBRES DIRECCIÓ O'OBRES (CON- ARQUITECTE CrOPERACIÓ ARQUTTECTEO ENGWYER Pratesmaltepcrafe&l TROL OE L'EXECUCIÓ prapca CIV0.O EMPRESARI DE OEL PROJECTE SEGOHS anjjïae) CONSTRUCCIÓ ELS PLÀNOLS) CONTROL DE OUAUTAT AROUITECTE
EMPRESARI DE CONSTRUCCIÓ
ARQUITECTE 0 ENGWYER AROUITECTE. CNÍ STHUCIVL(D|RETTOREDEI CTURALENQWEERO LAVORI) EUtDHGSURVEYOR
FraíenïMnt GEÒUETRA. ARQUITECTE BULDHGSURVEYORO ENGWYER 0 ARQUITECTE TÉOOC ARQUITECTE HOREDa LAVORI) arirsoipeldai
ErAROUITECTURA ENGWYER D-ARQUITECTUflAO LTBEWYEaiAOVL
Cfeí
ARQUITECTEO ENGWYER ARQUirECTEO ENGWYER GEÒUETRA. ARQUITECTE ARQUITECTE, OVL DE LA CONSTRUCCIÓ 5TRUCTUAALENGKEERO CIVL segcre tps de consrucçb EUUWGSURVEYOR fAútnréaaaéPCiàal segons t(us de a n s u a ò
ENGINYER KDUSTR1AL EN ENGWYERCIYLO CONSTRUCCIÓ 0 GRADUAT ENGINYER TÈCNIC EN CONSTRUCCIÓ
CONSTRUCTOR CIVIL
GEÒUETRA O P I DE LA CONSTRUCCIÓ
CKARTEREDEUILDSta BUtDWGSURVEYOR
ENGINYER ffARQUnECTURAO DENGWYER1ACIVL
ÜRECOÓOE L'EXECUCIÓ ENGWYER INDUSTRIAL EN ENGWYER TÈCMC (VIGLAHCLA D'OBRA] CONSTRICCIÓ 0 GRADUAT
CONSTRUCTOR C M
GEÓUETRA0P1DELA CCNSTRUCCIÚ
awTTEREOBUUERO EÜLONGSURVEYOfl
ENGWYER ffARGUnECTURflENGWYER DE LA OLTENGMYERIACIVLo
RECEPCIÓ
W. EXECUCIÓ OfiGAWTZAOÓDE l'OBRA
CwrraJari
Cfea
CONDUCTEUHDES TRAVAUX
cvEtucíva) en R B W (rts/3 ARQUITECTES, també TECMCSCONSTRUC.
ENGUTERDELA ENGWYER/CONDUCTEUR £NG«YER OCONSTRUCTOR CONSTRUCCIÓ («fi. DESTRAVAUX errp.eorsffietrraltai6é TEC NCS OE LA CONSTRUCCIÓ ENGWYER fCOMJUCTEUR DES TRAVAUX
XWSTRUCTORO TÈCMC K U CONSTRUCCIÓ
acerà
La informació exposada és un extracte de l'estudi "Les professions del seaor de la indústria de la construcció a Europa" elaborat pel Centre de Documentació Josep Renart, per encàrrec del Consell de l'Arquitectura Tècnica.
ENTREVISTA
JoanOvejero Morilla
n
'L'aluminosi qüestiona com mantenim els edificis' Especialista en estructures, construcció i prefabricats, Joan Ovejero Morilla, arquitecte des del 1956 i també aparellador des de fa sis anys, s'ha dedicat en els darrers temps a treballar en tot tipus de patologies. Nascut a Mataró el 1928, Ovejero té com a professional liberal un currículum impressionant amb intervencions en multitud d'edificis destacats i 15 anys de docència a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Darrerament, ha treballat en les obres de la Expo-92 de Sevilla i a Barcelona ho fa ara, entre d'altres projectes de menys magnitud, en la gran reforma del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu d'Art de Catalunya, obra emblemàtica per a la ciutat, d'enorme complexitat tècnica i de pressupost elevat. També ha creat diverses empreses de prefabricats i intervé com a peritjudicial en molts sinistres que arriben als jutjats. Com especialista en patologies és un gran coneixedor dels problemes dels sostres amb biguetes de ciment aluminós. Fotos: Chopo —La degradació de les biguetes de ciment aluminós en edificis construïts en els anys 50 i 60 s'ha convertit en un important problema social i econòmic. Com és possible que s'hagi arribat a la situació actual? —L'origen del problema està en la falta total de preparació tècnica existent en el sector de la construcció durant aquells anys en els que, a més, es van fer a un ritme molt ràpid desenes de milers d'habitatges. L'absència de controls de qualitat afectava des dels acers i el ciment fins a la preparació dels materials i al procés d'enduriment. No existia una normativa que demanés una capacitat tècnica als fabricants de materials de construcció ni tampoc que els exigís responsabilitats. Quan aquesta normativa va entrar en vigor es requeria la presència de "tècnics de grau mig" a les empreses. Així es donava el cas que un perit agrícola podia dirigir la fabricació de biguetes. Als anys 50, només una o dues empreses es pot considerar avui que tenien una capacitat tècnica adequada. Les necessitats del mercat marcaven profundament les característiques d'aquests fabricants de materials, pobres tècnicament. Al voltant d'un 90% disposaven de personal no suficientment qualificat i per això als seus muntatges els hi faltava qualitat. —Es coneixien aleshores en el sector les condicions sota les quals s'havia d'utilitzar el ciment aluminós? — Quan jo estudiava ja sabia que el ciment aluminós té unes característiques determinades. Quan l'usava també ho sabia i quan donava classes a l'escola així ho explicava. Aquest material en si mateix no és dolent. Són els processos de fabricació i els usos incorrectes els que el tornen, en tot cas, dolent. Les patologies que tant ens preocupen ara existirien igualment si el material mal fabricat o mal emprat fos el formigó armat. Errors d'ús durant el procés de presa i
d'enduriment o agressions com la humitat, afecten també el formigó de pòrtland, que pateix igualment de fissuració. —Es pot dir que moltes patologies es deuen, doncs, al mateix procés de fabricació? Com es construïen les biguetes? —Construir correctament prefabricats amb la tècnica del pretensat suposa garantir que la tensió de l'armadura ha de duraren el temps, que s'ha de mantenir una vegada el material està treballant com a part d'una estructura. La tècnica del pretensat es va començar a aplicar utilitzant el ciment pòrtland en la fabricació de biguetes, però el
IV o existeix una solució global, cada cas és diferent"
temps d'enduriment que exigeix aquest material no el feia rendible. Aleshores es va introduir comercialment el ciment aluminós. Els fabricants i els tècnics sabien el que era, existien fulletons amb consells d'utilització. Però la posada en pràctica de moltes de les indicacions era inviable perquè s'ignoraven en aquell temps. En el procés de fabricació s'utilitzaven consistències molt fluïdes, no es feia un bon curat del formigó i la degradació apareixia. Quan a la fàbrica es tallaven els acers fixats en ancoratges metàl·lics als extrems de la peça es produïa una forta estrebada i, immediatament, un procés de Iliscament de l'armadura dins del formigó amb una pèrdua de l'adherència necessària entre aquest i l'acer. La biga es curava i apareixia un estat de fissuració. En 24 hores ja podia anar a l'obra però el procés de cristal·lització de la presa de la massa de formigó necessita més temps.
D'aquesta manera la bigueta entrava en càrrega sense que el ciment s'hagués pres i endurit totalment. La capacitat de resistència de la peça ja estava disminuïda i existia una porositat, fet que creava una primera possibilitat d'oxidació de les armadures. Tot plegat feia que allò que es fabricava en principi com una biga pretensada es convertís, en una biga armada. Però com a tal tenia unes longituds excessives perquè amb la tècnica del pretensat aquestes s'apuraven més. —I tot això ho sabien els fabricants? —N'estaven al corrent, però no existien els controls de qualitat adequats. Aleshores el que realment es feia era baixar el coeficient de seguretat. En bona mesura aquest fet s'acceptava perquè el ciment aluminós era un material nou aquí i no es tenia cap experiència del que podia passar dintre de cinc o deu anys. Era un sistema de producció que es corresponia amb les circumstàncies de l'època i amb l'aïllament internacional d'Espanya, quant a normatives. —Quina és la principal lliçó que se'n treu de les patologies que ha provocat la utilització no adequada i massiva del ciment aluminós? —Que el manteniment és una tasca fonamental en la construcció i que és un error pensar que una obra, o qualsevol dels seus elements, es pot aguantar a perpetuïtat. L'aluminosi posa en qüestió com mantenim els edificis i ens ensenya a no ser tan optimistes i pensar que una obra pot durar 80 anys sense revisions ni reparacions periòdiques, ni sense fer-ne un bon ús. Però vull afegir que no considero l'aluminosi una patologia més greu que d'altres, malgrat que en l'actual estat d'opinió pugui resultar sorprenent. Al cap i a la fi, la degradació del ciment aluminós s'atura després d'uns anys i és manté estable, i si l'estructura està en bon estat, l'immoble en el seu conjunt pot seguir treballant correctament. Aquest no és el cas, en canvi, de la
La reconstrucció d'un edifici emblemàtic La reforma que ara mateix s'està fent a tot drap al Palau Nacional de Montjuïc és de les que impressionen. Especialment, els treballs en la Gran Sala Oval, les cúpules i el subsòl. Joan Ovejero és el responsable de la direcció facultativa de les obres d'aquest edifici emblemàtic del 1929 que acollirà el Museu Nacional d'Art de Catalunya i la Biblioteca dels Museus d'Art. A peu d'obra i amb el casc posat ho explica així. —Estarà acabada la reforma pels Jocs? —EI 30 de juny acabarem la primera fase. La Gran Sala Oval es podrà usar per actes solemnes; una de les sales subterrànies s'habilitarà per a una exposició temporal d'art; la façana estarà enllestida i també el gran 'pòdium' que ha substituït part de les escales exteriors principals i que conté sota la cota zero la complexa maquinària que un museu modern necessita per a les instal·lacions d'electricitat, aire condicionat, etc. 400 homes treballen ara aquí nit ï dia. —En quin estat va trobar el Palau Nacional? —Tenia lesions tan greus que impedien mantenir el seu ús públic. Presentava importants patologies, moltes d'elles ocultes, a les parets, forjats i voltes per l'oscil·lació dels pous de fonamentació (no estaven travats i es movien, a més a més d'existir una falla tectònica que travessa el subsòl degradació de les pintes, la piritosi, veritable pot ser de materials diversos. Però en aquest cas del Palau) i també per les fortes humitats de les càncer que ocasiona un procés destructiu impara- hem de tenir molt en compte l'increment total de cobertes i les canalitzacions, les quals passaven ble i irreversible. càrrega que suposarà per al forjat i, molt especial- sorprenentment per l'interior de les parets. No —Com cal intervenir en un edifici afectat? ment, que per diferència d'inèrcies i mòduls elàs- s'hi feia ni el manteniment mínim. Tan sols el Quina és la millor solució als problemes caus- tics la peça nova no actuarà fins que es deformi 1987 s'havia rehabilitat la coberta del Gran Saló. l'original. Convé tenir present que en determinats ats per la degradació del ciment alumínós? —Per què es va optar per una reforma cara —-No existeix una solució única. Cada cas de casos, malgrat haver-hi realment una degradació, i complexa? No valia més fer l'edifici nou? reparació d'un forjat és diferent i requereix un és el conjunt estructural que formen tots els ele- -—El caràcter emblemàtic del Palau per a Barceestudi i una diagnosi específiques. Quasi mai la ments constructius, des dels més acostats a la lona va pesar més que qualsevol altra raó. Aquí es patologia s'ha d'estudiar només en labigueta. La zona afectada per la patologia fins als més allun- gasta molt: la primera fase costarà 7.500 milions, investigació ha de començar aquí però s'ha d'anar yats, el que dóna la resistència i estabilitat neces- i la segona una xifra similar. En total, 15.000 extenent fins abastar tota l'estructura de sàries per aguantar i no fallar. Sempre que s'intervé milions. Però quan es coneguin els resultats es l'immoble. Es molt important tenir clar que qual- en un edifici, els elements de l'estructura s'han valorarà l'esforç. El cost per metre quadrat és sevol element constructiu està en funció del coninferior al d'obres similars fetes a França i Itàlia. text estructural en el que està situat i en el que —En què es gasten tants milions? compleix la seva funció. En un edifici tot és —En dues coses essencials í simultànies: repaL·JÜ intervenció s'ha de fer estructura. Per això, abans d'empreudre una reparar a fons, i refer en molts casos, un edifici ració és necessari conèixer la forma de treballar pensant en tota l'estructura" greument deteriorat, que és patrimoni de la ciutat, de la bigueta, el seu entorn. Pot passar que la i crear un centre museístic comparable als millors patologia la produeixi un ús inadequat de la peça. d'Europa, segons el projecte dels arquitectes Gae Segons quina sigui la patologia pot ser pitjor Aulenti, en la direcció artística, i Enric Steegsubstituir unes bígueies que no pas deixar-les i d'analitzar atenent la forma com treballen en el mannijomaleix en la direcció facultativa d'obres. actuar sobre el conjunt de l'estructura. moment de la reparació i no pas com van ser Els treballs són difícils perquè fem, al mateix temps, la diagnosi d'unes patologies greus, la —Quines són, doncs, les alternatives calculats originalment quan es van construir. d'actuació? —Considera que avui els tècnics poden re- remodelació d'un immoble de grans dimensions que es va alçar amb presses i poca qualitat, i la —El que cal és estabilitzar l'estructura dels soldre correctament aquesta patologia? forjats. Reparar-la segons les necessitats de cada —Els lècnics estan condicionats per la construcció d'un museu d'alt nivell. cas. Però s'ha de fer amb molt de comple per responsabilitat que es deriva de qualsevol actua—Quines són les característiques sobresorevitar les reaccions en cadena, perquè com ja he ció que emprenguin. Les possibles conseqüèn- tints de la reforma? dit. tots els elements constructius estan interrela- cies fins i tot penals del seu treball determinen la —El reforç per dintre, i es diu molt aviat, de tota cionats. La substitució de les biguetes és la solu- forma d'intervenció. Si toquen alguna cosa, au- l'estructura, incloses les cúpules, la creació de ció més difícil d'aplicar ja que incideix en el tomàticament es converteixen en responsables juntes de dilatació perevi tar futures patologies, el conjunt de l'estructura. Si canviem les peces fem del que pugui succeir. Aleshores és quan, per travat dels fonaments, l'excavació de centenars que es modifiquin també tots els paràmetres que garantir plenament l'actuació, els tècnics opten de metres de galeries de serveis, l'obertura de fins aquell moment han donat estabilitat a per col·locar un altre element que sigui el més patis al voltant de la Gran Cúpula, la construcció l'estructura i aleshores es pot passar d'una degra- segur possible. Al marge d'aquesi fet. penso que de dos auditoris i cafeteria dintre del saló i dació estancada a una degradació en cadena molt en general als professionals els hi falten coneixe- l'adequació general a la normativa actual, radimés difícil de controlar. ments tècnics per actuar en el camp de les patolo- calment diferent a la dels anys 20. Tot això Una altra possibilital avui en ús és col·locar al gies. No hi ha la formació adequada ni tampoc un exigeix treballar amb molt més rigor. • costat de la biga malmesa una peça similar que reciclatge permanent per estar al dia. R.C.B.
Tingueu sempre controlat el cost de les vostres obres, CONSTRUCTA
^
Programes informàtics per al pressupost, control i seguiment de costos en la construcció.
Amb el programa informàtic "CONSTRUCTA", podreu saber en tot moment les despeses efectuades i controlar integralment les obres, per complexes o senzilles que siguin.
m MÀXIMA FACILITAT OPERATIVA El programa CONSTRUCTA, per les seves característiques, permet un ràpid aprenentatge des del primer dia. Funciona amb ordinadors compatibles amb IBM ( MS-DOS ) També en sistemes multi-pantalla NOVELL i XENDÍ/UNK, per tal de que pugueu triar el hardware lliurement.
M SAPIGUEU EL QUE GASTEU CONSTRUCTA us informarà de la quantitat de materials consumits, el cost de la mà d'obra, les certificacioi d'industrials, les despeses generals, e t c M ANEU SOBRE SEGUR Sapigueu sempre el que heu gastat, i compareu-ho amb els vostres pressupostos. Compareu la quantitat gastada amb la que hauríeu hagut de gastar en proporció a allò que heu construït Elaboreu les vostres certificacions al dia i sense esforç. m TINGUEU PREVISTOS TOTS ELS COSTOS CONSTRUCTA us permet fer un planning d'obra i portar un perfecte control per centres de cost en obra. Amb CONSTRUCTA podreu confeccionar pressupostos sense que us calgui conèixer el codi de partida, perquè l'índex del programa CONSTRUCTA us ofereix fàcil accés a través de la descripció.
MODELS A LA VOSTRA MIDA CONSTRUCTA s'ofereix en 5 models, segons la necessitat de prestació í especialitat del usuari: •OFICINA TÈCNICA •DEPARTAMENT DE PROJECTE I OBRA •CONSTRUCTOR •INSTAL·LADOR o •PROMOTOR. Posem al vostre servei la nostra gran experiència en el sector de la construcció, oferint-vos una gamma de programes que s"adaptaran a les vostres necessitats. El programa CONSTRUCTA us permet adaptar els vostres llistats als vostres impresos amb total facilitat
U SERVEI PERMANENT AL USUARI El nostre departament de servei permanent a clients, disposa de Unia Holline a la vostra disposició. Durant els 2 primers mesos, aquest servei serà renovable de franc A partir de l'any següent una mòdica quota anyal us permetrà seguir fruint de Iots els nostres serveis d'assessoria, informació i actualització de futures versions. Demaneu m é s informació a:
V ECI DR 3
Córcega, 302 08008 Barcelona Teli.: (93) 218 39 0 6 / 4 1 5 12 85 Fax.: (93) 217 68 32
\