INFORMATIU
PEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor,5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollere i Terrassa
La construcció ha abaixat el ritme La situació actual de l'economia Mica que, des d'ara fins a finals de l'any vinent, el sector entrarà clarament en una fase d'estancament, amb tendència a retrocedir. El sector de la construcció va mantenirl'any 1991 un índex decreixement del 4%, mostrant-se encara com un sector dinàmic per sobre del conjunt general de l'economia. Les dades corresponents al primer semestre d'enguany, però, indiquen ja una estabilització en 1' activitat com a resultat del clima de pessimisme i incertesa que envolta l'economia espanyola. L'anàlisi dels contractes visats així com de la demanda mostren una estabilització del treball professional. Es : manté la intervenció en edificació residencial, i baixa en edificació industrial i comercial, mentre que s'incrementen els treballs de rehabilitació. La independència professional augmenta, lademandaés encara suficient per cobrir l'atur si bé es redueixen les expectatives per als qui volen canviar de feina. Quantals assalariats, el contracte eventual continua sent una constant en la professió. •
(Pàgs.8i9)
SUMARI Agenda/Informació
(Pàg.2) L'Arquitectura Tècnica atrau els joves universitaris (Pàg.3) La diagnosi és la fase fonamental de tota intervenció en edificis (Pàg. 4)
Dotze joves aparelladors treballen per recuperar la Mouraría de Lisboa' (Pàg. 5) Premsa (Pàg. 6) Demandes/Anuncis (Pàg. 7)
El sector de la construcció travessa un període d'estancament (Pàgs.8Í9) Entrevista FELIU MARTÍN "Em comunico amb la pedra a irm>és de l'eina" (Pàgs.lOill) Barcelona ha concentrat gran part de l'activitat (Foio: Chopo)
Terrassa obre la mostra de solucions per als sostres
EUA celebra el 125 aniversari de Lloyd Wright
La Delegació del Vallès Occidental acollirà a partir del 24 de setembre i fíns al 24 d'octubre l'exposició sobre solucions per als sostres afectats per l'ús del ciment alumínós. La mostra permetrà apropar als professionals i als ciutadans de la comarca la informació recollida fins ara sobre eïs problemes que es detecten en edificis afectats per aquesta patologia estructural. L'exposició també aplega un seguit de solucions tècniques que diverses cases comercials ja han llançat al mercat. La mostra s'acompanyarà de sessions de debat sobre el tema.»
El 125 aniversari del naixement de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright s'està celebrant als Estats Units amb nombroses manifestacions dedicades ala seva obra i personalitat Lloyd Wright és reconegut com el creador de l'anomenada arquitectura orgànicaihaexercit una gran influència sobre les generacions posteriors d'arquitectes. Una de les seves obres més divulgades és l'anomenada Casa de la Cascada, que representa alhora una concepció ben particular de l'arquitectura i un enginyós desenvolupament de les possibilitats estructurals del formigó armat •
G
INFORMACIÓ
E N D A CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
LLENGUA 1 TERMINOLOGIA A LA CONSTRUCCIÓ
LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA A L'EDAT CONTEMPORÀNIA
Jornada sobre llengua i terminologia a la construcció Organitza la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi, la UPC, l'ITEC, el TERMCAT, i els col.legis d'Arquitectes, d'Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, i Enginyers Tècnics d'Obres Públiques. Tindrà lloc el dijous 8 d'oclubre a la Sala d'Actes del Col·legi. Primera planta. Informació: Montserrat Mateu. Telèfon: 205 37 63
Curs sobre la Construcció a Catalunya a l'Edat Contemporània Organitza l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Tindrà lloc del 28 de setembreal'l d'octubre,de 18a21 h, a l'Associació d'Enginyers Industrials, Via Laietana, 39. Reserva prèvia per telèfon: (Maria Canals) 319 23 00. SEGURETAT I HIGIENE EN LA CONSTRUCCIÓ
FESTES DE LA MERCÈ
Nou horari d'atenció al públic del Centre de Documentació A partir del dimarts 1 de setembre, el Centre de Documentació "Josep Renart", tindrà un nou horari
d'atenció al públic. Els matins restarà obert de 9 a 14. 30 i les tardes de 16 a 19 hores. Centre de Documentació, "Josep Renart". 5a. i 6a. planta.
El Col·legi tancarà el divendres 25 de setembre Les oficines del Col·legi restaran tancades dijous 24 i divendres 25 de setembre amb motiu de les festes de la Mercè.
J O R N A D A SOBRE
Curs de postgrau: Especialitat en Seguretat i Higiene en la construcció Organitza SEOPAN ilaUni"Portraiís" una instaL·lació-acció-computer versitat Politècnica de Madrid, del 9 d'octubre al 26 de painting de Jaume Xifra, a març de 1993. l'espai "Anar i Tornar" Restarà oberta fins al 15 de Classes teòriques de 18 a21 hores, de dilluns a dijous. setembre. Horari: De dilluns a diven- Termini de matriculació: de 1 de setembre a 10 d'octubre. dres, de 9 a 21 hores. Secretaria i informació: Sala d'exposicions. SEOPAN (Manuel Vàzquez) Planta baixa. Serrano 174,28002 Madrid. Telèfon: 91/563 05 04. "PORTRAITS" A L'ANAR I TORNAR
LLENGUA CONSTRUCCIÓ
. DELEGACIÓ D'OSONA
Mostra de joieria de Jordi Sala Del 16 de setembre fins al 18 d'octubre. Horari: Feiners i festius, de 19 a 21 hores. Dilluns tancat durant tot el dia. DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
Exposició "Solucions per als sostres amb biguetes de formigó. El cas del ciment aluminós" Del 24 de setembre, al 24 d'octubre. Horari: Dimarts i dijous de 9 a 13 i de 18 a 21 hores. Dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 21 hores.
INFORMATIU
CONTROL DE REFORÇOS DE FONAMENTS I ESTRUCTURES
Jornades tècniques sobre Diagnòstic i Control de reforços de fonaments i estructures Organitza l'Associació Nacional de Laboratoris Acreditats. Tindrà lloc a Sevilla del 6 al 8 d'octubre. Inscripcions: ANLA.Urquiza, 18, 5è A.Sevilla. SAIE'92
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Col·legi i Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Col-legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports-Caialunya. Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques de Catalunya. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya. Termcat, Centre de Terminologia. Universitat Politècnica de Catalunya.
Generalitat fle Ca tali ?Obres PiiBllqu*
Delegació d'Osona:
DELEGATS:
PbçiMsjw,6. 0S5Q0VÏC
Osona;
Telèfon (93) 88Í 26 II
Bages-Beipicdi; AmoniCausiSoldoila
Oficina / Delegació dd V J D H Oriental:
Informació (93) 205 37 63 (Montserrat Mateu)
amb la col·laboració de:
Saló internacional de la indústria de la construcció Del 21 al 25 d'octubre a Bolònía, Itàlia. Telèfon: (051) 282 111
Onda» / D e l e g u i del Bages-BeiEiiedà: Plana de rOm,6. 08240 Manresa.
BonPaslor.í OStCl-Baicelotu Telefoo{93) 209 S299 414 35 11 Telefi* (9ÏJ 414 3134
Barcelona, 8 d'octubre 1992 Sala d'Actes del Col·legi d'AparvIladots i Arquitectes Tècnics de Barcelona
PRESIDENT: CaiiHPnigpísiLIuílki SECRETARI: Gaspu Garcb i Buyini TRESORERA: Pilar FLnuricb i Aiastpii
PUBLICITAT; Bir-Pubücidad-SJ Josep TarradrT&s. 153. GSO29
COORDINACIÓ:
Pere Pou i Vtftis
Cules Canand
BaiKloru. Telèfon (93) 410 « Í 5 .
SECRETARL\. CORRECCIÓ
'aliesOtitntaL· FrtAric de Butn i Noguera Vallès Ocdíenul·SaKídí·i
.\n£cls B^IL·ira
Elisutdü PUCUIQI^
AD%nMSTRACTÓ 1 DISTRIBUCIÓ: GERENT;
Joia Giy i D&i
COMPTADOR:BcnwiOd™iMíi>&i
DISSEVY GRÀFIC IINFOCRARA:
Tc1cfon(93)K79017ó
VOCALS:
L·liidiR.GJL
Oflrinaí D t t e g u t t del Vallej Ocddenlah
SanFnncwclS. 0832!Temma. Telèfon (93) 7801110
EI
*
t r à t i p í r a l s en ek inicies signo represenlen, oerewàriament,
Jffitp UmbeH-25. 0&400GtanüUas-.
J-Ma. Uesuy Panimond
lctí
MAQL'ÉTACIÓ:
IMPRESSIÓ: RoaiargraíSJi.
deL·LVFORMATIU.
L'Arquitectura Tècnica LEjXample atrau els joves universitaris Els estudis d'aparellador ocupen el lloc 14 de preferència en una oferta de 171 carreresAlguns col·legiats s'han trobat darrerament amb dificultats en les oficines universitàries. El Consell de Ministres aprova un projecte de llei que modifica la LRU. La carrera d'Arquitectura Tècnica ha estat enguany una de les més sol·licitades dins el conjunt d'estudis que s'imparteixen a la Universitat. És la tercera carrera de cicle curt més sol·licitada pels joves catalans en la seva primera opció d'accés a les universitats públiques de Catalunya després de Ciències Empresarials i Graduat Social, i es troba davant de carreres de cicle llarg com ara Medicina. Igual com la majoria de les carreres més sol·licitades, Arquitectura Tècnica presenta un desfasament entre la demanda i el nombre de places existents: 712 peticions per 545 places, amb una nota de tall de 5,72. Pel que fa a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) el 1991 tenia un total de 2.005 alumnes repartits en tres cursos: 988 a primer, 605 a segon i 412 a tercer. És, per tant, el centre més gran dels que imparteixen estudis de cicle curt a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica que s'impartirà a l'EUPB no variarà substancialment de l'actual amb l'aprovació recent de les noves directrius bàsiques dels títols universitaris. Els estudis tindran una durada de tres anys i es 'preveuen tres grans àrees d'especialització en Execució d'Obres, Gestió i Economia, i Projectes.
"Portraits" o el protagonisme de l'espectador L'espai Anar i Tomar acull des del 20 de juliol i fins al 15 de setembre una instal·lació del català Jaume Xifra. "Portraits" es basa en la pintura realitzada per ordinador on l'espectador pot intervenir-hi i realitzar la seva pròpia creació. La instal·lació de l'Anar i Tomar, consisteix en la presentació d'un llenguatge visual que es va construint a partir de combinacions entre famílies de signes que fan referència a l'home, la natura i la indústria. • (Foto: Chopo)
municipals del districte del'Eixample, a Barcelona, a l'hora de demanar la llicència d'obres de reformes i intervencions parcials en edificis. Les dificultats es basen en el fet que els projectes són redactats per arquitecte tècnic, per laqual cosa es negala seva admissió per a tramitar la sol·licitud de llicència perquè les actuacions excedeixen de les seves competències. Als serveis tècnics de l'oficina de l'Eixample, fins i tot, s'ha arribat a donar el cas de demanar projecte d'arquitecte per la reforma interior d'un habitatge consistent en el canvi de disposició dels envans. Els companys afectats van fer arribar al Col·legi la seva queixa, per la qual cosa aquest es va adreçar al districte per solucionar aquesta situació, tan aïllada com injustificada. Després de l'entrevista mantingudaambel seu coordinador, s'han donat unes insLa carrera d'aparellador'mola" els joves estudiants (Foto: Chopo) truccions concretes pertaldenoposar El Consell de Ministres va aprovar proposat pel centre, i quatre membres obstacles a l'exercici normal de la el passat 31 de juliol el projecte de llei escollits per sorteig. professió. d'actualització de la Llei de Reforma Apareixen les noves figures de Malgrat això, els serveis tècnics del Universitària (LRU). professor contractat ajudant i codistricte encara han informat, en alLes variacions fonamentals són el l·laborador. El primer desenvoluparà gun cas aïllat, que no es pot demanar canvi de la jubilació obligatòria del la seva etapa de formació a la univerllicència d'obres per a projectes professorat universitari dels 65 als 70 sitat. El col·laborador haurà de tenir d'arquitecte tècnic quan aquelles afecanys, la modificació per a l'accés a la dos anys d'experiència com a ajudant tin envans. docència i les noves figures de profes- i prestarà els seus serveis en funció de SÍ algun col·legiates troba en aquesles necessitats dels centres. sors.Toteslesmodificacionsd'aquest ta situació, cal que ho comuniqui També varia la figura del professor projecte de llei es refereixen a l'article immediatament a l'Assessoria Proassociat que, sempre segons el projeccinquè de la LRU. fessional del Col·legi. • El projecte inclou el canvi dels tribu- te, tindrà una dedicació parcial i desnals de selecció del professorat, que envoluparà l'activitat fora de la estarien formats per un president, universitat. •
Els eventuals pateixen la meitat dels accidents
Els treballadors amb contracte lemporal han patit el 50.5% dels accidents de treball amb baixa, produïtsal 1991 i durant el primer semestre d'enguany segons un informe elaborat perla Unió General de Treballadors (UGT). Els assalariats ambcontracte temporal representen, en canvi, el 33% del total, la qual cosa mostraria, segons UGT, com la precarietat laboral incrementa la sinisiralitatiels riscos dels treballadors. Segons l'estudi, els accidents es concentren en les empreses més petites. En el conjunt de l'Estat, la construcció ocupa el tercer lloc pel que fa a la sínisiralitat laboral amb un 21,1% dels accidents amb baixa, després de la indústria i els serveis. •
La diagnosi és la fase principal Un nou centre formació per de tota intervenció en edificis de a la construcció Cinc-cents assistents al primer Congrés Internacional de Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic i Edificació que ha tingut lloc enguany a Tenerife
El poble d'Aramunt Vell, al Pallars Jussà acull, a partir d'un estudi coordinat pel Servei Rehabilitació del Col·legi, una escola permanent de tècLa diagnosi és la fase fonamental de niques i oficis tradicionals de la constotaintervencióenedifícísexistents, trucció, en la línia de centres de on són decididament imprescindiformació existents a d'altres països bles els equips pluridísciplinaris de europeus. professionals. Amb l'assistència de cinc-cents professionals! la presenLa iniciativa es va posar en marxa tació de cent-seixanta ponències va definitivament l'any 1990després dels celebrar-se entre els dies 12 i 19 de acords presos per la Conselleria de juliol a Tenerife el I Congrés InterTreballdelaGeneralitat, l'Ajuntament nacional de Rehabilitació del Patride Pallars Jussà-El Pont de Claverol, moni Arquitectònic i Edificació. el Consell Comarcal de! Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i els Col·legis d'Aparelladors de Barcelona i Lleida. El Congrés va ser organitzat pet Govern autonòmic de Canarias, el CabilEl Servei Rehabilitació del Col.legí, do Insular de Tenerife, el Cabildo de conjuntamentambel Col·legi de LleiGranCanariaieisajuntamentsdeSan da van preparar l'estudi per analitzar Cristóbal de la Laguna i Las Palmas. les possibilitats de rehabilitacióirevilalització del nucli d'Aramunt Vell Els objectius del Congrés que se que va ser progressivament abandocelebrava per primera vegada eren el foment de la investigació i anàlisi de La rehabilitació exigeix un coneixement previ de l'edifici (Foto: Chopo) nat entre els anys 1945 i 1960 com a resultat de la decadència general de les tècniques i mecanismes per contribuir a la prevenció del deteriorament les ponències "El Test Habitatge com que la diagnosi constitueix la fase les zones de muntanya. del patrimoni arquitectònic. A partir a metodologiade diagnosi aplicada" i fonamental de tota in tervenció.onsón L'estudi va incloure diversos d'aquesta premissa, al Congrés es "Estudi per a la rehabilitació i revita- imprescindibles els equips pluridisci- treballs d'investigació urbanística i fixava l'establiment d'unes pautes lització del poble d'Aramunt Vell". plinarís de professionals. arquitectònica. Aquest treball ha generals per tal de posar en marxa les La celebració del Congrés ha permès D'aitra banda, la necessitat d'anar servit de base per a la creació de accions necessàries en matèria de constatar l'existència de molts estu- cap a tècniques tradicionals d'in- l'anomenat Centre Aramunt. rehabilitació, manteniment i conser- diosos a les universitats que investi- tervenció sempre que sigui possible, L'esmentat Centre, que ha estat vació. guen temes científics de restauració va ser una altra constatació desta- inaugurat recentment per la Generalitat, està dedicat ara a la formació de Com a complement a la vessant tèc- en formigó, pedra, revestiments, hu- cable. nica, el Congrés insistia en els estudis mitats, metalls, entre d'altres mateA més de la precaució que cal tenir joves professionals especialitzats en i anàlisis previs a tota intervenció des rials i elements de construcció. al'horad'emprar tècniques, sistemes rehabilitació i restauració d'edificis, i del punt de vista històric, ambiental, En segon lloc i en la línia de i materials massa sofisticats de re- facilita el coneixement tant dels sistefísic i químic, arqueològic i socio- l'establiment dels processos que han paració i tractament, una vegada es té mes constructius tradicionals com de econòmic. Xavier Casanovas, en re- de complir-se en els treballs de restau- constància d'experiències desafor- les tecnologies capdavanteres del sector. • presentació del Col·legi, va presentar ració i rehabilitació, es va destacar tunades. •
Noves solucions amb armadures electrosoldades que eliminen el problema del seu muntatge i augmenten la velocitat
Consulteu a la nostra oficina tècnica que atendrà específicament cada cas.
43135 00
ARMADURES PREFABRICADES ren A LA CONSTRUCCIÓ Sírts, 307-309 - 06028 Bacetana - Tel 43135 00 - Fax. 332 34 86
Dotze joves aparelladors treballen per recuperar la Mouraria de Lisboa EI coneixement i la investigació sobre les característiques del pla de restauració i rehabilitació de l'antic barri àrab de Lisboa, la Mouraria, va centrar les tasques del grup de 12 joves aparelladors que van participar en el primer intercanvi internacional en què ha pres part aquest any el Servei de Rehabilitació del Col.legi. L'activitat es va desenvolupar entre els dies 21 de juny i 18 de juliol, dins d'una iniciativa que compta amb la col·laboració del l'Institut Espanyol d'Emigració i la direcció general d'Ocupació del departament de Treball de la Generalitat. El grup provinent de Catalunya va treballar-hi durant tres setmanes integrat en una oficina de l'Ajuntament de Lisboa col·laborant amb el Gabinet Municipal de la Mouraria. Aquest gabinet va ser constituït a la capital portuguesa amb í'objectiu d'elaborar un pla d'actuació per activar la repoblació del barri. La Mouraria, un barri vell i força degradat, té problemes greus de mar-
Edifici en mal estat a la capital pon, ginació i de degradació dels edificis, que han anat quedant abandonats. Recuperarel barri per part del consistori, s'ha convertit en un objectiu tant de
ei Rehabilitació)
tipus urbanístic i de recuperació del patrimoni arquitectònic com social. Així, tot i que el treball de l'equip de l'intercanvi es va centrar en aspectes
de rehabilitació i restauració d'edificis, elsparticipants van ser introduïts també en la història i els components sociològics del barri de la Mouraria per un equip municipal format per historiadors, sociòlegs i arquitectes. Concretament, la tasca del grup va consistir tant en l'estudi dels sistemes constructius utilitzats en la creació del barrí -entre els quals destaquen els sistemes anti-moviments sísmics- com de les solucions actuals que han estat establertes per tal de convertir els vells edificis novament en habitables. Finalitzada la tasca sobre el terreny, els participants en l'intercanvi de Lisboa continuen aquest mes de setembre l'estudi sobre el barri de la Mouraria. Ramon Graus, arquitecte tècnic i coordinador d'aquest intercanvi, va valorar molt positivament el treball fet fins ara, un treball que "amb el complement de l'estudi teòric que s'està fentaraaBarcelonarepresentarà per als joves aparelladors un bon inici en una possible especialització professional en rehabilitació". Entre els dies 6 de setembre i 4 d'octubre, un altre grup de treball realitzarà una estada a la ciutat italiana de Bari, on es portarà a terme el segon intercanvi internacional d'enguany. •
.. POUGLAS. AÏLLAMENTSAMB QUALITAT CERTIFICADA. POLIGLAS, primer fabricant del món de les línies d'aïllament més emprades a la construcció, ofereix els seus productes GLASCO, TECHOPAN i POLIFOAM amb la garantia de les marques de qualitat INCE i AENOR. Això vol dir que utilitzant els productes de POLIGLAS, s'acompleix automàticament l'Ordre del Departament de Polftlca Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de 16 d'Abril de 1992, publicada en el D.O.G. el 22.06.92.
POUGLAS, S A
DELEGACIÓ DE BARCELONA Tanger. 75 - Tel. 309 87 12 - 485 24 77 Fax 300 53 60 - 08018 Barcelona FABRICA I SERVEI D'INFORMACIÓ TÈCNICA Cria, de Barcelona 66 Tel. 729 1818-729 06 43 Fan 718 48 14-729 06 43
08210 Barberà del Vallés (Barcdona)
PREMSA un pressupost aproximat de 7.900 milions de pessetes està pendent de l'aprovació del nou Pla d'Infrastructures del MOPT.
Barcelona prepara la ciutat de l'any 2000
Altres projectes importants són: Els Jocs Olímpics han passat per Barcelona com un somni fugaç i refulgent. De sobte, l'anhelat objectiu dels darrers 10 anys ha desaparegut i si el somni desapareix, desapareix també l'estímul que ha permès impulsar una de les majors transformacions urbanes que la cimal recorda. Caure en una certa depressió seria fàcil ara. Però maJgrat tot, Barcelona continua viva, més viva que mai, i a l'horitzó s'hi dibuixen nous reptes i projectes. L'etapa que ara s'inicia serà, evidentment, molt diferent a la pre-olímpica: les arques públiques s'han exhaurit i per tant, el protagonisme passarà a mans de la iniciativa privada. La ciutat sencera s'haurà d'acostumar a un ritme més pausat. El nou horitzó de Poblenou La simple comparació de dues magnituds és suficient per demostrar fins a quin punt Barcelona no solament no està mancada de projectes, sinó que aquests superen fins i tot als promo-
-1
Infrastructures culturals (Teatre Nacional, Auditori de Música, Casa de la Caritat, ampliació del Liceu, Palau de l'Agricultura), Hotels, Transportí Línia 2 del metro, Pla Intermodal, tramvia a Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Cornellà), Aparcaments, Port Vell (World Trade Center, Moll d'Espanya, oficines del Magatzem General de Dipòsit), carrer Tarragona (eix de negocis amb quatre torres Barcelona ha impulsat una de les majors transformacions urbanes (Foto: Chopo) d'oifícines), l'Illa Diagonal, Renfeguts amb motiu dels Jocs Olímpics. Barcelona, formada per la Ronda de Meridiana (complex comercial, oficiEls plans de transformació urbanísti- Dalt i la Ronda del Litoral, és incom- nes i hotel), Glòries (Complex a ca de la façana litoral del Poblenou i la pleta: fallen per construir les dues l'antiga Hispano Olivetti), Plaça Cerprolongació de la Diagonal suposarà últimes fases de les anomenades pota dà (edificis d'oficines), Sant Andreuedificar 1,4 milions de metres qua- sud (aeroport del Prat) i pota nord Sagrera (futura terminal de l'AVE), drats, una dimensió cinc vegades més (Badalona-Montgat) de la Ronda de Ciutat Vella (rehabilitació, renovació gran que la de la Vila Olímpica. A Dalt, a més d'altres obres d'in- urbanística) Fira (ampliació al polídiferència d'aquesta última operació, frastructura viària de dimensió metro- gon Pedrosa), Palau de Congressos, però, la iniciativa serà ara del capital politana. El Final dels Jocs Olímpics Port Comercial, Tren d'Alta Veloprivat i es mantindrà durant 10 anys. no suposarà un fre sinó que serà un citat. canvi de ritme obligat per ía retallada de la despesa pública. La construcció de la pota sud, amb
De les rondes al túnel d'Horta La nova anella de circumvalació de
••m
M m3
Lluís Una El País 18-8-92
T5T
Lasduciói para lajur ta de dilata :iónenestr JCt uras de Hormi: ónar nado GOUJ
p
VERSAUSEUVADAS
•
1T1MN
r
••
tPC í> sa I.L ja
L_r ;
4 /i
f
[
4°<vi< |
'
B j \
> i= _| 11 J . Lai Krrvrturai dvpTKaoei,toiescom oankndableLmurasaU L»,«c. pueden « i suprimides medíantt la uhTnadóndeloi'Gau^i' (RET.
>ELEC ACIC NES NTOI A FSI ANA
NG Aï Ss. K * EDI Bl%^B Edificació ' W
•"
Encvenrro f^Hodo/pÜar o vigo/püor. La e ^ u t Í M <3e una míníulo M ha tvprímido colocando -Gouíoni" CEfl.
nes e In ;eniería
\.P.S. sL
nte Palla ÉS, 46-1.»
• Tels. (
)6)3620 89-362 62-25
•
;
ax (96)
934624
• 46021
ÍALENC 1A
1DEMANDES
DE
TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
•*
DOMANDBS MEBUDtS ENTRE f i
*
17DEJUUOLI*! 35 D'AGOST
ANUNCIS OBERTS ALS COL·LEGIATS QUE HI ESTIGUIN INTERESSATS
Informació: Rosa Ensenyat. Tercera planta del Col·legi. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 1430 hores.
Vegi's el significat de la simbologia indicada al costal del número de
Institut Català de la Salut
Fabricant de caravanes i "mobil-homes"
DEMANDES AMB SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS
Per entrar al procés de telecció, cal estar inserit a Recerca Activa de Treball o enviar el currículum al Servei, tot Indicant la referència de l'anunci t el número de col·legiat corresponent.
Constructora d'edificació amb seu a Premià
TÈCNIC DE PROJECTES
TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES
Pera nous productes, pera seguiment, supervisió i coordinació dels projectes en marxa. No cal experiència. Imprescindible residència als voltants de la fabrica (Hostalrích). Es val orarà francès i anglès. Esporàdicament pot comportar viatges a l'estranger (dos o tres dies). Edat 22-35 anys. Jornada oficial. Contracte laboral renovable a indefinit.
per a dibuix, pressupost i amidament per ofdinadori direcció facultativa d'obres de reforma. Ei valorarà experiència en dibuix, amidaments i pressupostos. An • glès bàsic. Cal carnet de conduir. Jornada oficial (37,5 hores/setmana). Contracte laboral de3 anys.
amb experiència mínima de5 anys pera se£uuii£jit d o u a d ampliació de biblioteca a la Universitat Autònoma. Dedicacióparcial amb flexibUiïaid horari (152fl hores/setmana).
Sou:2J00.000brut/any.
Sou a convenir.
Sou aproximat: 2.500.000 brut /any Ref: 5.036»
Ajuntament de Cornellà ARQUITECTETÈCNIC
CAP D'OBRA
Contracte d 3 rrrryrflmrnT nr ^r^^i^
Rtf.:
Rtf.: 5.034»
Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Constructora d'edificació de Sant Andreu de la Barca
Ajuntament de Molins de Rei
CAP D'OBRA per a control d'obra: personal, ootramdes de material, plànols, replantei g, certificacions i pressuposo*. No cal experiència (es valorarà). Cal carnet de conduiri vemckpropi. Edat: 25-40 anys.Joraada oficial. Contracte laboral. Sou: IS3.000X100 brut/any negociable.
5.037"
Rtf.: 5438**
Consell Comarcal d'Anoia
Ajuntament de Premià de Dalt
ARQUITECTETÈCNIC
ARQUITECTETÈCNIC
ConvocaiònaibascspcrUpuvistód-inia pbçad'arquileaeiecnicBtrav&decoaan>opoúd6.PDb(katalBOPnúiiLlS7 de dau 1.7.92
ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTETÈCNIC
Oferta púbika d'ocupació pa l'any 1992. UMvacamd'arquitecteiicnic. Publicat al BOEnúm. 169 de data 15.7.92.
Convocatòria i bases per a la provisió1 d'una plaça d'arquilecte tècnic mitjançant concurs-oposició. Publicat al BOPnúm. 151 de data 24.6.92 i BOE núra. 177 de data 24.7.92.
Convocatòria i bases per a la provisió d'una plaça d'arquitecte tècnic en legün funcionaria] mitjançant concurs-oposirió lliure. Publicat al BOP núm. 176 de data 23.7.92.
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1992. Una vacant d'arquitecte tècnic. Publicat al DOGC núm. 1626 de dau 31.7.92.
Rtf.: 92.025 •
Rtf.: 92.029 •
Rtf.:
PETITS
92.030*
R&:
92M31*
Rtf.: 92.032 •
ANUNCIS
OFERTA DE PLOTTERSI ACCESSORIS RO1ANDS
ESTUDIANT AMR CURS DE CAD
S'ofereixen Plotters i accessoris "Roland". Material procedent de demostracions en fires. Unitats limitades. Preus competitius. També tenim servei de Plolters Din-A-4, i Din-A-0.
S'ofereix estudiant d'últim curs d'arquitectura tècnica amb curs de CAD-V11, (aporta certificat corresponent), pera estudi d'arquitectura. Mitja jornada.
TALLERTOPOGRÀFK S'ofereix per a serveis de topografia ínfonnatítzada i sistemes de CAD. Es realitzen també, treballs de replanteigs, aniveUacions, cubicacions, i delimitacions, així com control i treballs d'obres.
Taller Topogràfic-2 Jesús Juvera Telèfon: 325 70 83 BARCELONA
ESTUDIANT DE DELINEANT PER A CONSTRUCCIÓ S'ofereix estudiant de delineació per a treballs relacionats amb la eonsmicrio.a realitzar tant des del domicili propi, com des de l'empresa. Aporta la realització de cursos de CAD. Marcial Telèfon: 308 88 36
DESPATX EN VENDA O DE LLOGUER Venda o lloguer de despatx de 160 m2. situat al passeig de Sant Joan. cantonada Parc Claret entre els edifíciï Mutualitat
Coraacte Telèfon: 219 21 95
Rosa Rtales Telèfon: 209 83 54
LOCAL DE LLOGUER S ofereix espai cèntric i ben coroumcal (Zona Hospital Clínic,), a preus molt econòmic». Es tracta d'un local per a lloguer, de 60 m2, ideal per a ^cnnii darquitecte, aparellador o cu~ ginyer. Existeix la possibilitat dequè sigui compartida. Interessats, cal trucar ala nit Telèfon: 21147 49
Joan Costa Carrer Bailcn, 95 Telèfons: 457 05 46 - 457 3148 BARCELONA
MSERVI H SXV BSPMIA PETITS ANUNCIS Compra, venda o noguer de material, immoble* í despMiot, oToies de treball; ta Kccid Petits Axtnài li permet orin* pocasata»! i amb Ma comoditat ab m mil lecttn de L'INPORM \TIU per miifà duna lenzül* Irucxh Kkfònica i i m cost mmim. Preu: COL·LEGIATS: ESTUDIANTS : ESTUDIANTS ALTRES : ALTRES :
1.000 1.000 3.000 5.000
PESSETES PESSETES PESSETES PESSETES
Informació J l i n c r v c t t : : Elisenda Pucurail. Telèfon: 209.82.99, de dülum i divendres, de 12 a 20 boiw.
El sector de la construcció travessa un període d'estancament La intervenció en edificació residencial es manté a Catalunya, mentre baixa deforma important l'edificació industrial i comercial. Els treballs de rehabilitació, en canvi, prenen un increment considerable El sector de la construcció va mantenir l'any 1991 un índex de creixement superior al conjunt general de l'economia espanyola, si bé totes les dades indiquen que, enguany, ha entrat en una fase clara d'estancament a causa det descens de l'activitat i de les retallades pressupostàries en inversions. L'anàlisi dels contractes visats i del volum de demandes de professionals indiquen que el treball liberal es manté, alhora que hi ha un cert refredament en la demanda d'empresa.
sector. La intervenció en edificació residencial es manté i fins i iot millora respecte al mateix període de l'any anterior, però l'edificació industrial i comercial té un retrocés important. En canvi, els treballs de rehabilitació en sentit ampli prenen un increment considerable {quadre 1).
El marc general de l'economia
A curt termini s'espera que es produeixi un estancament del sector a causa del descens de L'economia espanyola es troba en acabarel primer l'activitat i els retalls pressupostaris en inversemestre d'enguany dins un clima de pessimisme i sions. El 1993 podria millorar amb el desenvoluincertesa. pament del Pla d'Habitatges 1992-1995, però la La recuperació econòmica es veu difícil mal- situació actual de l'economia fa pensar que, des grat els ajustaments, que han posat l'accent en la d'ara fins a final de l'any vinent, el sector entrarà política monetària per tal de contenir la inflació, en una fase clara d'estancament, amb tendència a reduir el dèficit públic i frenar el desequilibri retrocedir. exterior. Al marge de la reducció de la licitació oficial i Les darreres mesures del Govem poden, fins i de la continuació de la tasca negativa en la initot, accentuar una contracció general de la de- ciació i construcció d'habitatges, el més signifimanda i representar un fre a l'activitat en general. catiu ha estat la caiguda de l'edificació no-residencial, principalment locals comercials. La reEl sector de ta construcció habilitació, tant com a conseqüència de la seva progressiva introducció, com per la situació deriEl sector de la construcció va mantenir l'any vada del parc construït al voltant dels anys 60. 1991 un índex de creixement del 4%, un punt i manté un petit creixement, que pot incrementarmig per sobre del creixement general de se en els propers mesos. l'economia, mostrant-se encara com un sector dinàmic. Aquesta taxa de creixement encara era El treball professional conseqüència de l'empenta generada pel sector públic i privat a partir del 1986. L'anàüsi dels contractes visats ens permet corroA la caiguda de la demanda privada d'habitatges borar la situació d'estancament. En termes absoha seguit el de la licitació oficial. El cicle expan- luts s'ha produït un creixement del 5% d'honoraris siu que ha travessat la construcció en els darrers visats respecte al mateix període de l'any anteanys sembla que ha arribat a la seva fi. rior, creixement que, a pessetes constants, representa un decreixement, ja que és inferior a El sector a Catalunya l'increment de l'IPC i que, si tenim en compte l'actualització del mòdul a partir de juliol del Catalunya ha aconseguit mantenir-se en uns ni- 1991, ens situa en més d'un 5% per sota de l'any vells acceptables d'activitat, però en la seva major anterior. part aquesta s'ha concentrat a Barcelona i la seva El tipus d'activitat també ha tingut una variació àrea metropolitana. interessant com a resultat de la situació en el
OISTRIBUCIÓ PEfl TREBALLS _1?I_a«n. 1892
4% 4%
Augmenta la independència professional Un altre aspecte aconsiderarés que es va produint lentament la configuració d'un espai propi en el treball professional de l'arquitecte tècnic. En efecte, un 20% dels honoraris visats corresponen a treballs en els quals el col·legiat actua sol (quadre 2). % HONORARIS VISATS
Projecte i direcció
2
5
6
Projecte
2
9
8
Direcció única
3
5
6
Direcció compartida
93
81
80
El servei de Promoció i Mercat de Treball ha detectat en aquest primer semestre de 1992 un canvi negatiu en la contractació. Durant l'any 1991 s'havia anat produint un refredament en la demanda d'aparelladors i arquitectes tècnics, principalment per part de les empreses promotores. El primer semestre de 1992 ha registrat una baixa total de demandes del 35% respecte al mateix període de l'any anterior. El nombre de col·legiats inscrits al Servei ha crescut en aquests sis mesos un 29%. Els aturats totals han passat de 20 col·legiats el 31 de desem-
% HONORARIS VISATS DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS
1"Sem. 1990
T'Sem. 1991
T'Sem. 1992
Edificació residencial
58
53
55
Edificació industrial
15
16
12
Reformes
12
13
18
Obres menors
3
3
4
Estudis de seguretat
6
9
7
6
6
4
Varis
Quadrel
bre de 1991, a41 el 30 de juny d'enguany. Les expectatives per als qui volen canviar de feina s'han reduït de manera que les dues terceres parts en aquesta situació han preferit continuar en el seu lloc de treball. Podríem dir que la demanda teòrica és encara suficient per cobrir l'atur, però com passa en molts altres àmbits es produeix una inadequació entre demanda i oferta. Les característiques dels professionals en atur no es corresponen amb les necessitats actuals de tes empreses. Els professionals en atur són preferentment col.iegiats de recent titulació, sense cap experiència i col·legiats amb edat superior als 45 anys. En canvi, el professional més demanat per les empreses actualment és el tècnic d'obra amb una experiència d'l a 3 anys a peu d'obra. Només en el 17% de les demandes es sol·lícita l'aparellador com a director facultatiu d'obres, i és a través dels estudis d'arquitectura i d'immobiliàries. La demanda rebuda en el servei de Promoció i Mercat de Treball que ofereix contracte laboral, representa el 84,4% del total i correspon a les constructores í enginyeries fonamentalment, mentre que l'estudi d'arquitectura ofereix rarament el contracte laboral (quadre 3). El contracte eventual és una constant en la professió Les empreses esgoten els tres anys de renovacions abans d'oferirun contracte indefinit. Aquesta ha estat una constant només alterada algunes vegades aquests darrers anys de "vaques grasses". L'empresa, per tal d'evitar que la competència li prengués els millors professionals, preferia oferir el contracte indefinit durant el primer o segon any (quadre 4). del 1/1/90 al 30/6/92
% DEMANDES TIPUS DE CONTRACTE
<6 mesos 12 mesos >12 mesos
41,7%
21,3%
4,6%
obra
3,4%
indefinit
29,0%
Ara, alguns dels aparelladors que van començar Catalunya ha aconseguit mantenir-se en uns nivells acceptables d'activitat (Foto: Chopo) en l'empresa fa dos o tres anys, es troben que no sel's renova el contracte perquè l'empresa no els vol fer fixos a la plantilla. Les empreses de materials de construcció i les TIPUS DE DEMANDA 1 CONTRACTE del 1/1/1990 al 30/6/1992 especialitzades ofereixen sovint el contracte inTipus rfe contracte definit d'entrada. Això és degut a l'esforç de formació que l'empresa ha de fer amb aquests Uberal Laboral Uberal Laboral Q. Dem. % Tipus empresa Firma Firma No firma nous empleats. Els estudis d'arquitectura també No firma prefereixen oferir una continuïtat indefinida, però Constructora 480 42,1 52,2 (69,4) 1,5 (19,2) 0,5 (16/4) 2£ (27,2) generalment no està recolzada per un contracte laboral. Les condicions salarials no són transpaPromotora 30 2,6 2,7 (3,6) 0,5 (5,4) 0<* (5,1) 0,1 (12) rents, principalment quant al salari. Al marge d'un sou fix s'estableixen altres complements Immobiliària 84 7,4 ï» (30) 0,4 (5,1) 6,0 (8,0) 1,0 (118) com ara incentius, honoraris, comissions, entre Estudi arq. 143 12,6 1,1 (12) 4,4 (56,4) 4,2 (5,6) 6.7 (853) d'altres, que es redueixen en el moment que disminueix la feina. Enginyeria 115 10,1 10,1 (13,4) 0,5 (6,4) 2 2 (25) 0,1 (12) Com a conclusions podem dir que, sense haver 287 25,2 Altres entrat en un període clarament recessiu, ens trobem en uns moments d'estancament, amb una 1139 100,0 9,2 (100) 7» (100) 152 (100) 7,8 (100) TOTAL contracció negativa de les condicions laborals i amb un manteniment del treball liberal que troba Quadrei una certa sortida en el camp de la rehabilitació. •
-1 ENTREVISTA
Feliu Martín
ÍÍ
Em comunico amb la pedra a través de I eina" A Feliu Martín el podeu trobar qualsevol dia al seu taller de picapedrer a la Floresta, unpoblet de la comarca lleidatana de les Garrigues. Com si el temps no hagués passat, Feliu Martín continua fent d'artesà de la pedra a les acaballes del segle XX. És clar que el seu treball diari no s'assembla al dels picapedrers del segle passat que encara treballaven a les pedreres. Ara, Feliu Martín es dedica a treballar per encàrrecs concrets i també per organismes públics fent restauració. A banda del seu treball diari, aquest picapedrer es dedica a /' estudi i la investigació del món que envolta el seu ofici. El passat mes de juny va ser present al Col.legi en una conferència del cicle Els Dijous de 7 a 9, juntament amb Ramon Serra. Presentaven el seu darrer estudi sobre les construccions de pedra seca a les Garrigues Foto: Pere Grimau Feliu Martín va començar a treballar la pedra als 14 anys com a ajudant del seu pare. De l'aprenentatge d'aquells anys recorda que poc a poc, l'ofici de picapedrer el va anar fascinant. A la pedrera de la Floresta, el seu poble, va començar fent-hi d'aiguader, duent aigua als homes que treballaven sota el sol. Després, seguint l'escalafó de les ocupacions dins l'ofici, Feliu Martín va passarà ser peó i per tant, a ocupar-se que la pedrera estigués neta de les pedres de refús. Poc a poc, el van deixarcomençar a ser trencador: "allò era un repte pera mi; el moment de trencar era
"T L^'artesà picapedrer s'estima l'ofici i el preocupa sobretot la qualitat " d'un suspens enorme, no podies saber si te'n sortiries o si la pedra es trencaria malament". Quan va anar coneixent alguns dels secrets de la pedra, va començar a fer de picador, és a dir, a desbastar i donar a les peces les dimensions i la forma que havien de tenir. Aconseguit el grau de picador, l'ofici que es pot aprendre a partir d'aquest pum ve de la pràctica, dels anys i dels centenars de pedres tallades. "Al cap del temps, coneixes tan bé el material que treballes que t'adones que la pedra té qualitats com les persones: n'hi ha que són nobles, d'altres són traïdores, punyeteres. Amb la pedra s'hi ha de parlar. Jo m'hi comunico a través de l'eina i ella em diu quin tracte vol. Jo ho he d'interpretar. Si l'espífio, no puc dir que ha estat per sorpresa, ella, la pedra, ja m'ha donat a entendre com l'havia de tractar o sigui que sóc jo que ho he fet malament". Aquest plantejament, el del'artesàconeixedordel
material que treballa és un dels que més reivindica Feliu Martín. "Actualment, la pedra la tallen amb màquina i, per tant, no veuen com és realment, fan tot de trossos uniformes sense tenir en compte que cada peça tindrà alguna part dolenta. Però aquestes coses funcionen per arguments de tipus econòmic. Per a un artesà, els termes de rendible o no rendible no tenen el mateix sentit, un artesà s'estima l'ofici i el preocupa sobretot la qualitat, fer el treball ben fet. Jo no puc servir un encàrrec si el treball que presento no està bé. No em jugo el meu prestigi. L'obra ben feta és l'únic que justifica de continuar treballant". Però tal com el mateix Feliu Martín sap, la figura de l'artesà és una figura una mica anacrònica en el temps actual. SÍ ell continua essent-ho és perquè, a banda d'estimar-se l'ofici, en treu algun benefici. "Cada dia em guanyo una estella del meu taüt i visc com entenc que he de viure". Pel que fa a la relació amb d'altres picapedrers, Martín manifesta: "tinc bones relacions amb tots els de l'ofici però no estem agrupats en cap gremi ni coses per l'estil. Actualment, l'ofici ha derivat cap a unes altres activitats, la gent s'ha anat especialitzant. A més, l'artesà és molt individualista i, per tant, realitza la feina bàsicament sol". Feliu Martín actualment, doncs, treballafoorça sol. Finsi tot ell mateix ésqui s'encarrega de confeccionar-se les eines que utilitza per treballar. "Abans hi havia un ferrer al poble i els picapedrers de la Floresta li donaven força feina. Però un cop el ferrer va plegar i les pedreres van tancar-se, havia d'anar a encarregareines a un ferrer que treballa a un poble de la vora. Vaig decidir que em faria jo les eines perquè encarregant-les a fer perdia moltes hores de feina al taller". Comapïcapedrerhaconegutl'èpocade les pedreres a la Floresta, i també ha conegut la primera època de les restauracions de monuments, els anys 60, l'època en què més coneguts van fer-se els picapedrers gallecs. "Els anys 60, quan el ministeri
d'Informació i Turisme de Fraga va posar en marxa un pla per a la restauració de momtmcntos nacionales, aquí érem l'anomenada quarta zona i es van organitzar diferents equips que van anar a treballar a Vallbona de les Monges, Poblet, Santes Creus, Tarragona, Sant Pere de Roda, Taüll. Els caps de tots aquests equips eren uns picapedrers de Galícia, tots ells germans. Els picapedrers gallecs eren molt poc conflictius i molt bons mestres. En tots aquells treballs de restauració, però, hi havia quelcom del funcionament que no era molt clar, ja que aquests picapedrers gallecs actuaven com una lògia masò-
"De pedres, n'hi ha de nobles, d'altres són traïdores, com les persones"
nica, amb una organització i que era un misteri, que no vam esbrinar mai. Ells eren un món a banda. Quan tol aquest invent de la restauració de monumentos nacionales es va acabar, vam perdre'ls de vísta. El meu pare i jo no dèiem res a ningú. Treballàvem i prou. La restauració continua essent una bona sortida per a les feines de picapedrer". Actualment, Feliu Martín treballa sobretoten restauracions per encàrrecs de particulars, encara que ha treballat també en restauracions com la del cimbori del monestir de Poblet els anys 80-82. i a Tortosa i Tarragona. "Aquests treballs, però, no consta enlloc que els vam fer nosaltres perquè treballàvem per mitjà d'un intermediari". Tot i això, Feliu Martín reconeix que treballaren restauracions de monuments li va servir per aprendre i estimar una nova faceta de la feina amb la pedra, "vaig estar restaurant també el claustre romànic de Santes Creus i recordo que ser allí treballant.
JLes eines Feliu Martín diuqueleseines de totsels picapedrers són més o menys les mateixes perquè les funcions -desbastar, trencar, picar- són iguals a tot arreu. Cada zona, però, ha donat lloc a unes eines amb característiques diferents i adaptades al tipus de pedra de què es tracti. Aquestes són algunes de les eines que s'utilitzen a la Floresta: Barrina: Eina que s'utilitza per fer forats a la pedra. Acostuma a ser d'acer i el seu extrem inferior té un acabament preparat per fer el foral que calgui en cada cas. Buixarda: Eina de picar que té forma de maça amb pues al capdamunt.
Escoda:
Foto: Pere Crimau escoltant el soroll de l'aigua d'un sortidor i els ocells als arbres em va fer pensarque si existia el cel no podia ser massa diferent a tot allò". També en les restauracions, l'essencial peraFeliu Martín és la qualitat i el treball ben fet, cosa que també inclou la qualitat dels materials. 'Tot el que és pedra artificial ho trobo aberrant. És el monument a l'aparença, al mínim esforç. Es com una enganyifa- I si he de parlar d'exemples concrets esmentaré el de la Sagrada Família de Barcelona, que estan restaurant amb pedra artificial i, per tant, barrejant pedra autèntica amb pedra de mentida. M'esgarrifo de pensar-ho. I això ho penso al marge del fet que no puc concebre que es vulgui acabar una obra que Gaudí va deixar a mitges. Deu ser que a Barcelona hi ha molles sagrades famílies... ". A banda de les restauracions, el treball quotidià de Feliu Martín es concentra en encàrrecs de particulars que li demanen des d'una llar de foc Fins a un monòl it per a una foont, una làpida per a una tomba, etc. I també treballa per a escultors. La vessant artística, moltes vegades indestriable del treball del picapedrer, té una traducció concreta en el cas de Feliu Martín, que a estones mortes es dedica a fer escultures o peces per a ell mateix. "Aquestes peces no les veu mai ningú. Són unes
escultures que jo faig per a mi mateix perquè les faig com jo vull. Són una manera d'expressar la llibertat". Al marge d'aquesta activitat artística lligada al món de la pedra, encara roba estones al temps i es dedica a fer estudis sobre el món de la pedra i els picapedrers. Fins ara ha publicat dos llibres: Els picapedrers i la indústria de la pedra a la Floresta (1981) i, juntament amb Ramon Serra, Les construccions de pedra seca a la comarca de les Garrig«es(1991),abandad'unparelld'articles editats en un catàleg del Col·legi amb el nom de Pedra a la Floresta (160). La darrera idea que barrina al cap de Feliu Martín és la creació d'una escola de picapedrers, que ell veuria viable econòmicament si l'administració s'hi engresqués: "amb tot el que queda perrestaurar i reconstruir al país es necessiten molts picapedrers. Si la mateixa Administració creés una escola per formar-los perquè treballessin per recuperar el patrimoni li sortiria molt a compte". A la vegada, i Feliu Martín també ho sap, si l'escola de picapedrers s'acabés creant, l'ofici es podria conservar i fins i tot desenvolupar. De moment, l'únic que està creant escola és ell mateix, ja que el seu propi fill ha decidit ser picapedrer. •
Eina de dos caps punxeguts amb un mànec. N'hi ha de diferents tipus segons siguin per fer tasconeres (canal que es fa a la pedra per trencar-la) a la pedra, per desbastar-la, etc. Maceta: Eina usada per picar sobre les escarpes, punxons, etc. Ratllador: Eina d'acer prima amb puntes als extrems que serveix per fer línies amb precisió.
Tascó: Eina d'acer o de ferro amb els costats acabats en forma de V que s'usen per tallar pedres. Unglet: Escarpa prima i estreta que s'usa per a feines delicades com poden ser els ornaments.
Topo: Eina d'acer d'uns 20 centímetres que serveix per tallar la pedra per les línies senyalades. Tallant: Eina semblant a una destral però amb doble fil.
Escarpa: Eina de tall que es fa servir per picar al fi. N'hi ha de moltes mides i usos específics. Mall: Eina que té un cap quadrat, el "tos", i un cap prim, la "pena". Es fa servir per picar.
Rasclet: Eina d'acer amb els extrems en forma d'angles que serveix per rascar i afinar la pedra. Martell: Eina de dos caps, aplanats als extrems, que serveix pertreurelapedraquesobraquans'estàdesbastant X.BJ>.
Fotos :Chopo
Tingueu sempre controlat el cost - "es vostres obres CONSTRUCTA
^
Programes informàtics per al pressupost, control i seguiment de costos en la construcció.
Amb el programa informàtic "CONSTRUCTA", podreu saber en tot moment tes despeses efectuades i controlar integralment les obres, per complexes o senzilles que siguin. 3 SAPIGUEU EL QUE GASTEU CONSTRUCTA us informarà de la quantitat de materials consumits, el cost de la mà d'obra, les certificacions d'industrials, les despeses generals, etc.
W, MÀXIMA FACILITAT OPERATIVA El programa CONSTRUCTA, per les seves característiques. permet un ràpid aprenentatge des del primer dia. Funciona amb ordinadors compatibles amb IBM I MS-DOS ) També en sistemes multi-pantalla NOVELL i XENIX/UNIX, per tal de que pugueu triar el hardware lliurement. VI MODELS A LA VOSTRA MIDA CONSTRUCTA s'ofereix en 5 models, segons la necessitat de prestació i especialitat del usuari:
í ANEU SOBRE SEGUR Sapigueu sempre el que heu gastat, i compareu-ho amb els vostres pressupostos. Compareu la quantitat gastada amb la que hauríeu hagut de gastar en proporció a allò que heu construït. Elaboreu les vostres certificacions al dia i sense esforç. TINGUEU PREVISTOS TOTS ELS COSTOS CONSTRUCTA us permet fer un planning d'obra i portar un perfecte control per centres de cost en obra. Amb CONSTRUCTA podreu confeccionar pressupostos sense que us calgui conèixer el codi de partida, perquè l'índex del programa CONSTRUCTA us ofereix fàcil accés a través de la descripció.
-OFICINA TÈCNICA •DEPARTAMENT DE PROJECTE I OBRA •CONSTRUCTOR "INSTAL·LADOR o 'PROMOTOR. Posem al vostre servei la nostra gran experiència en el sector de la construcció, oferint-vos una gamma de programes que s'adaptaran a les vostres necessitats. El programa CONSTRUCTA us permet adaptar els vostres llistats als vostres impresos amb total facilital
J SERVEI PERMANENT AL USUARI El nostre departament de servei permanent a clients, disposa de línia Hotline a la vostra disposició. Durant els 2 primers mesos, aquest servei serà renovable de franc. A partir de l'any següent una mòdica quota anyal us permetrà seguir fruint de tots els nostres serveis d'assessoria, informació i actualització de futures versions. Demaneu més informació a:
V E C T O R S
C ó r c g , 302 08008 Barcelona Telí.: (931 218 39 0 6 / 4 1 5 12 85 Fax.: (93) 217 68 32