INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS •n Paslor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax 414 34 34
Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
La professió analitzarà com afrontar els reptes del futur El Col·legi organitza a la tardor unes jornades de debat prèvies al congrés de Granada El Col·legi prepara, per als mesos d'octubre i novembre, unes jornades professionals, amb el títol Per una edificació de qualitat. Jornades professionals dels aparelladors i arquitectes tècnics, amb l'objectiu d'analitzar diversos aspectes de futur de gran interès per a la professió. Aquestes jornades serviran d'avantsala al congrés estatal que se celebrarà a la ciutat andalusa de Granada durant ei febrer de 1994. Les jornades volen ajudar a la formació d'una presa de posició del col·lectiu davant dels reptes que haurà de superar la professió en un fiitur no gaire llunyà. Per això pretenen comptar amb la màxima participació del col·lectiu. S'hi tractaran sis aspectes bàsics per afrontar els canvis de futur: situació europea, noves alternatives professionals, nova organització professional, la Llei de Col·legis, la Llei de l'Edificació, responsabilitat civil i formació. •
(Pàgina 3)
Laporal'aluminosi irracionalitza el mercat immobiliari La problemàtica del ciment aluminós, populariizada pel seu ampli ressò als mitjans de comunicació, ha creat un ampli enrenou a la societat, que ha arribat a trasbalsar el normal funcionament del mercat immobiliari. Aquest, descarta a priori qualsevol vivenda afectada per aquesta patologia, sense cap procés de diagnosi exhaustiu que reflecteixi l'estat real de l'habitatge. Cal una nova visió que consideri la diagnosi d'edificis com a treball previ a tota avaluació i solució. • (Pàgines 15 i 16)
La irrupció de les noves tecnologies és un dels reptes actuals de la professió (Foto: Arxiu)
SUMARI Els pressupostos visats apunten un canvi 'de tendència positiu (Pàg. 4)
El CIB vol crear una xarxa de centres de documentació (Pàg. 5) Dossier: Reial Decret 72693 de regulació del finançament de la rehabilitació d'edificis (Pàg. 13 i 14)
A
G E N D A
de Plans de seguretat. Control de costos' Organitza l'Assessoria Professional. Data:28desetembreales 19h. Lloc: Sala d'Actes. Places limitades. Cal inscripció. Informació i incripcions: Servei d'Informació.
LECTURA I DIAGNOSI D'HUMITATS
INFORMACIÓ RESTAURACIÓ MONUMENTAL
MÀSTERS I CURSOS DE POSTGRAU 9 3 / 9 4
V I A D'ACCÉS A L'ADMINISTRACIÓ
Curs pràctic d'aprofundiment en diagnosi d'humitats • Organitza el Servei Rehabilitació per a professionals amb experiència sobre humilats. A càrrec de Soledad García de l'Institut Eduardo Torroja, i lppolito Massari, de la Facoltà d'Architettura di Roma. Dates: 28, 29 i 30 d'octubre. Lloc: Sala d'Actes. Matrícula: 35.000 PTA. Inclou documentació i cqffee break. No està prevista la traducció simultània de l'italià. Inscripció abans de I'l d'octubre. Places limitades. Informació i inscripcions: Servei d'informació.
Xerrada 'Via d'accés a l'Administració Pública' Organitza l'Assessoria Professional, a càrrec de Ma. Victòria Díaz. del Centre d'Estudis Adams. Dafa:2l de setembre ales I9h. Lloc: Sala d'Actes. Places limitades. Cal inscripció. Informació i incripcions: Servei d'Informació. DELEGACION
S
CAFÈ TÈCNIC AL VALLÈS ORIENTAL
CONTROL DE QUALITAT, UN CAS PRÀCTIC
Sessions informatives sobre Control de Qualitat Organitza l'Assessoria Professional, a càrrec de Pere Casademont. Dala:l4desetembreales 18h. Lloc: Sala de Conferències. Entrada lliure. Cal inscripció Informació i inscripcions: Servei d'Informació. SEGUIMENT DE PLANS DE SEGURETAT
Xerrada 'El seguiment
INFORMATIU
Cicle de sessions tècniques amb el títol, 'Cafè Tècnic' Programació tardor-hivem: • Octubre: Xerrada sobre additius a càrrec de l'empresa Adicernent. • Novembre: Connexió i serveis públics en general, a càrrec de Telefònica. • Desembre: Xerrada sobre pintures de l'empresa Akzo. • Gener: Connexió i serveis públics en general de Fecsa. Informació: Delegació Vallès Oriental. Tel: 879 01 76.
ATENCIÓ AL PÚBLIC DURANT EL MES D'AGOST
IV Simposi 'Restauració monumental: Restaurar o conservar? Organitza l'Àrea de Cooperació del Servei del Patrimoni arquitectònic local de la Diputació de Barcelona. Dates: de 18a20 de novembre. Informació: Servei del Patrimoni arquitectònic local. Urgell 187. Telèfon: 402 2173. PREMIS BONAPLATA'93
Programació de Màsters i Cursos de Postgrau 93/94 Organitza, Escola Universitària Politècnica de Barcelona. • Màster en patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic • Màster en relacions laborals • Màster en direcció i organització d'empreses (especialitat construcció) Cursos de postgrau inclosos: - Direcció econòmic-financera en la construcció - Valoració de béns i de promocions immobiliàries • Màster en Assegurances Cursos de postgrau inclosos: - Perícia asseguradora - Gerència de riscos - Assegurances de danys i patrimonials - Tecnologia, peritació i reconstrucció d'accidents - Assegurances de persones • Màster en valoració de béns i taxació de danys • Màster en tecnologies per al càlcul; execució i control en l'edificació Cursos de postgrau: - Construcció en l'edificació - Càlcul estructural. Informació: EUPB. Telèfons: 401 6279 i 401 62 81.
Junta de Gov»rn del CoUcgl d'Aparelladors ï AnjuJirctcs Tècnic? dt Barcelona.
Premi Restauració i Premi Nova Realització industrial Organitza l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Data límit de presentació de material: 29 d'octubre. Informació: Associació del Museu de la Ciència. (Maria Canals) Telèfon: 319 23 00. FIRAMACO
El Coilegi mantindrà la seva activitat, encara que de manera restringida durant l'agost a causa de les vacances del personal. !• Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes tol el mes. 2» El Servei d'Informació i Visats, funcionaran durant tot el mes d'agost. 3» La resta de serveis funcionaran de manera restringida a efectes d'informació o de tramitació urgent. 4* El Centre de Documentació lancarà del 2 al 20 d'agost, ambdós inclosos. Del 23 al 31, obrirà els matins de 9 a 14,30 hores. 5» Les Assessories, la botiga de la Cooperativa i la Cafeteria restaran tancades iot el mes. . ._ • Delegació d'Osona, Restarà tancada de! 2 al 30 d'agosL, ambdós inclosos. • Delegació del Bages-Berguedà Tancada del 9 al 30 d'agosL ambdós inclosos. • Delegació del Vallès Oriental, Tancada del 2 ai 30 d'agost, ambdós inclosos.
Fira de materials de construcció Alacant, del 27 al 30 d'octubre. Informació: Diputació d'Alacant. Telèfon: 96/512 13 00. ARQUITECTURA I ACER
Simposi internacional 'Arcliitecture et acier' París del 27 al 29 de setembre. Informació: Cenlre d'Informalions de l'Acier, ruc Monioyer 47, Bnixelles. Telèfon: 32 2/50914 II
DELEGATS: Osona: Bagcs-Bcrgucd,
OHKECCIO I
• Delegació del Vallès Occidental, Tancada del 26 de juliol al 26 d'agosL inclosos.
Recordem que la tramitació del visat es pol realitzar per mitjà del Visat Express. Telèfons: 209 82 99 414 33 11.
p H10·!555.
MAQUETACIÓ; Plana de l'Om.6. 08240 Manresa. SECRETARI: Gaspar Gmt Telèfon (93) 872 97 99 « k i n a / Dettgad6 dd Vallès Orlínlal: JosfpUmhot.25. O$«X>Granoll«v Telèfon (93) 879 0176 Ofidnn / DdfjHdí del Vallès Otridcnlal: SaniFranctíc.lg- 08221 Terrassi Tdifon (93)780 11 10
CONSELL DF, REDACCIÓ: Cailci Caiund
ADMNOTRACIlTl DISTRIBUCIÓ: ! ^ ^ " j ^ , " ^ ^ Montserrat Alemany tal ddsiinloríl no representen nttesiDISSENY GRÀFIC I 1NKOCRAF1A; riomenl l'opúiló dt L'PÍH)IO.UTIU. Estudi H.G.R. IMPRESSIÓ: Buuuigiaf S.A DIPÒSIT LEGAL: ISSN: 1132-2801
L ' I N F O R M A T I U
^9
El Col·legi prepara unes jornades de debat sobre la professió de demà Les sessions coincidiran amb la preparació del congrés estatal de febrer de 1994 El Col·legi prepara la celebració d'unes jornades professionals que tindran lloc els mesos d'octubre i de novembre a Barcelona com a primer pas per a la preparació del congrés estatal. Aquestes jornades volen ajudar a la formació d'una presa de posició del col·lectiu davant els reptes que haurà de superar la professió en un futur no gaire llunyà. La professió d'aparellador i arquitecte tècnic es iroba immensa en un clima general de canvis que demana una resposta clara per tal d'afrontar el futur amb garanties. En el conjunt de països que conformen la CE ha estat obert un debat sobre et futur del seclor i les actuacions que cal prendre per salvar la crisi actual. Al nostre país hauran de canviar substancialment en un futur no gaire llunyà les relacions entre els agents del sector i el paper que aquests juguen en el conjunt del procés, per lal d'aproparse a un mercat cada cop més internacional i competitiu on el temps, el cost í la qualitat esdevenen els tres factors fonamentals de la producció. Les necessitats canviants del sector i les noves tecnologies hauran de trobar un cos professional tècnicament preparat on jugarà un paper fonamental la formació i el reciclatge continuat. A Espanya ens trobem en una situació d'ajornament d'uns canvis legislatius que tindran una gran influència sobre la professió i també sobre el futur del Col·legi, com són la reforma de la Lleide Col·legis Professionals i la redacció de la Llei d'Ordenació de l'Edificació que la convocatòria d'eleccions va deixar en suspens. L'Escola Universitària Politècnica (EUPB), per altra banda, ha iniciat l'elaboració d'un nou pla d'estudis d'Arquitectura Tècnica que permet plantejar la reflexió sobre quines són les necessitats de formació dels arquitectes tècnics avui. El paper que haurà de jugar el Col·legi en interès dels professionals en aquesta nova etapa que s'apropa es, finalment, un darrer tema de reflexió al qual caldrà donar també resposta. Amb el títol Per una edificació de qualitat. Jornades professionals dels aparelladors i arquitectes tècnics, les jornades professionals, que tindran lloc al Col·legi durani els mesos d'octubre i novembre, pretenen comptar amb la màxima participació dels col·legiats. Del debat creat en aquestes jornades en sortiran unes propostes que seran comunicades al congrés de Granada. L'organització de les jornades ha
establert sis aspectes bàsics a tractar que plantegen sis lemes fonamentals per afrontar els canvis del futur. Aquests lemes són els següents: situació europea, noves alternatives professionals, nova organització del professional, la Llei de Col·legis, la Llei de l'Edificació, responsabilitat civil i formació. Paral·lelament a les jornades, es preparen un conjunt d'activitats, d'entre les quals destaca l'anomenat "mes de la informàtica professional" que tindrà lloc el novembre i que inclourà jornades tècniques, exposició de productes i sistemes i demostracions de programes. El programa complet de les jornades es donarà a conèixer el mes de setembre. •
La Vila Olímpica va avaluar la preparació dels professionals (Foto: Chopo)
ANÀLISI CARLES PUIGGRÒS Presiden! del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Les raons d'un congrés El II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Granada neix com a expressió de la debilitat d'una professió espantada davant del futur. Una professió que sembla condemnada a la recerca d'una identitat que se li escapa, esclava d'unes prebendes que, dia a dia, es fan més insostenibles. L'aparellador, ara l'arquitecte tècnic, sembla que es vulguin negar a assumir un paper en el camp de la tècnica i la gestió del procés edificatiu.
cació. I això passa necessàriament per assumir la realitat en què es mou diàriament el professional, en ser més receptius a les necessitats que planteja, en aconseguir ser el vehicle de la seva renovació, en promoure la competència, la professionalitat i la qualitat, en convertir unes estructures obsoletes en veritables entitats de serveis, guiades més per la voluntarietat que per la col.legiació obligatòria i, sobretot, en desenvolupar una projecció social com La nostra professió és en un moment a expressió de la capacitat d'una'profescrític. Tol indica que el marc legal patirà sió que creu en el seu paper a la socielaL El segon problema radica en què els canvis que afectaran l'exercici professional i també l'estructura corporativa professionals no creuen en el seu futur. El nostre discurs segueix condicionat Existeixen dos greus problemes: els aparelladors creuen poc en les institu- per la figura de l'arquitecte, ja que no cions que els representen i tampoc sembla que estiguem disposats a trencar el cordó umbilical que ens uneix i creuen en el seu propi futur. que ens manté presos en l'ambigüitat i En primer lloc, les mateixes estructuen un sentiment d'inferioritat Però nores corporatives, els col·legis, eslan allusaltres, tenim identitat i personalitat nyats dels professionals. El col·lectiu pròpies. Som professionals de l'edificaper una banda i les institucions per ció, experts en lecnologia, amb una l'altra, funcionen en móns propis, amb formació específica i la nostra carrera dinàmiques pròpies, sense connexions universitària és la més qualificada en mútues. Els col·legis haurien de donar aquesi camp; combinem la funció geun gir de 180° pera restablir la comuni-
neralisla amb les especialitats. La nostra heterogeneïtat és precisament la nostra riquesa. Podem veure el futur amb optimisme. Però, per això, cal estar disposat a una renovació profunda. El nostre futur no pol construir-se a l'empar d'una altra professió i seguint el seu camí. Les nostres armes són d'altres. El nostre món ha de reflectir-se en pàgines diferents, diferents a les dels arquitectes. La nosira posició ha de ser més àgil, més oberta, més funcional. Ens hem de convèncer i hem de convèncer que la cosa nefasta per a la societat i el sector és la pervivència d'un model corporativista. Però per a tenir pes social cal ferse escoltar en allò referent als problemes que afecten la societat: segureuit, rehabilitació, manteniment, qualitat, costos, tecnologia... I aquests camps, que són els nostres camps propis, reals, hem de guanyar-los per a la l'opinió pública. Granada podria ser una oportunitat històrica per a un canvi de direcció. Però, compte; el plantejament inicial del congrés pateix dels defectes que ja s'han enumerat i als quals cal afegir el fel de mirar excessivament cap enrera, buscant-hi un pum de referència del passat La referència correcta, no ho oblidem, està davant de nosaltres. Potser encara hi som a lemps. •
H
L
'
I
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Els pressupostos visats apunten un canvi de tendència positiu El primer semestre de 1993 evidencia un increment en l'edificació residencial i comercial L'any 1992 va ser negatiu pel sector de la construcció. EI primer semestre de 1993, malgrat que no es pugui parlar de recuperació, marca un canvi de tendència que podria manifestar-se positivament durant la segona meitat de l'any. El volum de pressupostos visats ha crescut un 2,3% respecte al mateix període de l'any anterior. Això permet creure que la crisi del sector ha tocat fons i que s'inicia ja una recuperació. Els pressupostos d'habitatges han tingut un creixement del 8,3% respecte al primer semestre de 1992. La distribució dels pressupostos visats entre els diferents tipus d'edificis mostra aquest creixement i un augment de quatre punts pel que fa als edificis comercials, símptoma positiu respecte a l'evolució de l'economia Els honoraris han experimental en termes absoluts una petita reducció del 2%. Si tenim en compte, però, la depreciació de la pesseta i el fet que a partir del juliol de 1992 es va produir una actualització del mòdul per al càlcul dels pressupostos i honoraris equivalent a un 7% d'increment, la reducció real es situa més enllà dels 10 punts. Pel que fa a la distribució dels honoraris en tipus de treball o d'intervenció, destaca el creixement de l'edificació residencial (tres punts). En canvi, la rehabilitació baixa tres punts, els mateixos que l'edificació industrial, que continua essent la gran perjudicada. D'altra banda, continua una lenta. però progressiva, configuració d'un espai plenament autònom en el con-
SOBRE EL TOTA1
junt del treball de l'arquitecte tècnic. En aquest semestre s'ha mantingut una distribució similar al primer semestre de l'any anterior, és a dir, que un 20% dels honoraris visats correspon a treballs en els quals l'arquitecte tècnic actua com a tècnic únic.
Estabilització de l'atur
T'Sem 1"Sem. 92 93
TIPUS D'EDIFICI Habitatges
69
71
Industrials
8
6
Comercials
11
15
Equipaments
12
8
100
100
TOTAL
145.300 142.000 —
'
•= 1 . , S.m. •>
far Sam. 03
••
OIS 6%
El servei de Promoció i Mercat de Treball ha detectat en aquest primer semestre una reactivació moderada de la contractació. El nombre de demandes que han arribat al Servei hu experimentat un increment del 22%. Aquest augment s'ha evidenciat principalment durant maig i juny. També s'ha delectat una estabilització en la tendència fins ara creixent de les inscripcions de col·legiats en atur que ha passat de ser d'un 2.4% del col·lectiu (gener 93), a un 3% a finals de juny. Aquesta variació representa 0,6 punts, mentre que en el segon semestre del 92 va créixer 1,75 punts. En definitiva, es pol dir que la demanda encara no és suficient per a
4%
\
TIPUS DE TREBALLS 1-S.m. 58%
9% 15% _
_
'
Ed.ri«cl6n».tl.n<:l a l
53
55
Edilicnelo no resldonclal
16
12
9
Rolormos
13
18
15
3
4
4
g
7
8
6
4
6
Obras menors Estudis do seguretat • (versoa
cobrir l'oferta, si bé les previsions tendeixen a estabilitzar-se. Pel que fa al perfil del col·legiat en atur, de les dades dels inscrits en el servei de recerca de treball es desprèn que gairebé un 56% tenen menys de 35 anys i tan sols el 9.6% són majors de 50
58
anys. L'atur més important es troba entre les promocions joves (18% de les promocions 92 i 93) i un 10% dels menors de 30 anys. El segment on és menys present l'atur és entre els 40 i 50 anys (1,8%), que corresponen a les promocions dels anys 70. •
El CIB vol crear una xarxa •^ de centres de documentació El Centre Josep Renart acollirà la propera reunió de la comissió W57 La reunió anual de la Comissió W57Informació i Documentació del Consell Internacional de l'Edificació (CIB), de la qual és membre des de fa tres anys el Centre de Documentació Josep Renart, va finalitzar a Budapest el passat 10 dejuny amb l'objectiu de tots els participants de crear una xarxa europea de centres de documentació que permeti oferir serveis a escala europea davant la creixent demanda d'aquests serveis com a millor mètode per estar al dia í millorar la competitivitat de professionals i empreses. Altres temes tractals a la reunió van ser la creació de nous centres a l'Europa de l'Est o la privatització dels ja existents i diverses propostes per garantir la qualitat dels serveis de documentació. La propera reunió de la Comissió W57-Informació i Documentació del CIB se celebrarà a Barcelona el proper mes de maig, organitzada pel Cenlre de Documentació Josep RenarL •
Un moment dt
\nió de la Comissió W57 a Budapest (Folo: Ramon Puig)
Homologat el primer aparellador provinent de la CE EI primer professional europeu homologat a Espanya com a arquitecte tècnic ja és aquí. Es tracta del britànic Charles Patrick Dineen. nascut el 1957, llicenciat per la Universitat Politècnica de Southbank com a Chartered Builder, professió semblant a la d'aparellador a casa nostra, encara que un xic més especialitzat pel que fa a la gestió i management. Charles Patrick Dineen viu actualment a Àlaba, on s'ha homologat per a exercir com a arquitecte tècnic. Aquest és el primer cas que es produeix a Espanya des de l'entrada en vigor de la directiva europea que fa referència a la nostra professió. Dineen va sol·licitar l'homologació al MOPT. Aquest va demanar un informe al Consejo General de la Arquitectura Tècnica, que va ser positiu i en el qual no es va creure convenient realitzar cap tipus de prova d'aptitud per a concedir l'homologació. Actualment, dos arquitectes tècnics espanyols han iniciat els tràmits per a ser homologats professionalment a d'altres països comunitaris. •
I Tenemos mas d e ^ 150 soluciones (Folo: Chopo)
El Regne Unit crea un sistema de puntuació ecològica per les oficines Un nou model està donant als urba- promocionar el parc d'oficines. Els nistes britànics l'ocasió d'assenyalar i crèdits verds del BRE, posats en marxa prestigiar la seva obra amb una pun- el 1990, ja han atret l'interès del 25% tuació, establerta pel Building Re- dels projectes de nous espais d'oficisearch Establishment (BRE). segons nes. Els edificis poden optar fins a un el seu respecte al progrés medïam- total de 43 crèdits, depenent dels bicntal. Tot i que els ideals sobre el jardins, els aparcaments per a biciclemedi ambient són considerats com tes, harmonia amb l'entom... El prouna bona tasca, no són fàcilment jecte aspira a conèixer l'impacte de reconcïliables, però, amb la dura rea- les edificacions, estimulant el mercat litat econòmica i social, especial- amb edificis ambientals, reduint l'ús ment en una recessió com l'actual. de recursos escassos i millorant la La qualitat mediambiental és una qualitat dels edificis, i, a partir d'aquí, eina valorable de marketing per a la salut dels seus ocupants. •
susgttrabajos en altura^
R
Servicio información al cliente:
Tel. 900 - 200 600
Í-/1
Informàtica gràfica d a l t ElCoWegiamplia nivell en una aula renovada elseuservei d'Assegurances
El curs és adreçat a professionals interessats en dibuix i decoració Dibuix, perspectives, colors, textures, reflexos i materials de construcció s'inclouen ja en nous programes d'informàtica gràfica que interessen molt especialment a aquells professionals que es dediquen aJ dibuix tècnic i a la decoració d'interiors. Aquesta serà una de les novetats del nou programa de formació continuada del Col·legi que s'iniciarà el proper mes de setembre. L'Aula d'Informàtica ha renovat el seu equipament per tal de poder oferir cursos d'alt nivell d'Autocad. La renovació de l'acord del Col.legi amb l'empresa Anaya Multimedia permei comptar amb el recolzament de l'equip docent i tècnic de l'empresa per a la preparació dels cursos. El programa de formació, que s'iniciarà a la tardor, inclourà diverses matèries i nivells i s'impartirà periòdicament a causa de la gran acceptació que va tenir l'edició anterior. L'Aula d'Informàtica ha estat equipada amb sis equips complets prepa-
Vida i accidents, despeses mèdiques, assistència sanitària, incapacitat temporal, automòbils, habitatge. Elcol.legiat disposaja d'un Servei d'Assegurances amb un ampli ventall de productes que, amb la gestió de la Correduria d'Assegurances Lorente, permet que cada professional organitzi el sistema d'assegurances i previsió que consideri més adient. •
Nova instrucció del formigó pretesat El Boletín Oficial del Estado (BOE) número 152 de 26 de juny acaba de publicar la nova instrucció per al projecte i l'execució d'obres de forL'Aula d'Informàtica torna ei setembre amb més mitjans (Foto: Cliopo) migó pretesat EP-93, aprovada pel Reial Decret 805/1993, del proppasrais per realitzar treballs de tracta- de vídeo de 32 Bits. L'Aula és a la 3" sat dia 28 de maig. La nova instrucció ment d'imatge d'all nivell (CAD, planta del Col.legi i permei desenvo- suposa la publicació d'un text refós auloedició, cartografia) que disposen lupar una tasca quali ficada en el camp modificat que substitueix i deroga de plaques 486 amb Bus local i placa de la informàtica gràfica. • l'antiga instrucció EP-80. •
Fort augment de les taxacions immobiliàries
La CE estudiarà les normatives de l'edificació
El nombre de taxacions d'habitatges ha augmentat en els darrers mesos d'una manera important a causa, en bona part, de l'animació del mercat de l'habilalge com a resultat dels últims descensos experimentats en el preu dels crèdits hipotecaris. Els aparelladors o arquitectes tècnics són competents per a signar els informes de taxació quan es tracta de finques urbanes, solars i immobles edificats amb destinació residencial, si bé, per accedir al mercat de les valoracions hipotecàries, necessiten la intervenció d'una entitat de taxacions.
Un organisme britànic, l'Institut de Control de l'Edificació, prepara un estudi comparatiu sobre les normes tècniques de l'edificació en vigor a Europa. Aquest estudi és fruit de la cooperació internacional entre entitats que s'agrupen entorn del Consorci Europeu de Control de l'Edificació, entitat que s'acreditarà per tal de rebre finançament de la CE. •
En aquests moments, el Col.legi ha signat un conveni de col·laboració amb la societat Tecnitasa i ha posat en marxa, al mateix temps, el Servei de Taxacions i Valoracions que permet, amb un tràmit senzill, que el treball realitzat per l'aparellador o l'arquitecte tècnic tingui la validació necessària sense necessitat d'haver de constituir una societat de taxacions, la qual cosa representa un estalvi important pel que respecta a tramitacions i despeses. •
Els companys homenatjats, a la Sala d'Actes del Col·legi (Foto: Chopo)
Homenatge als companys amb 50 anys d'exercici professional El 30 de juny es va celebrar un acte d'homenatge als companys amb 50 anys d'exercici professional, celebració ja tradicional. Els homenatjats d'enguany pertanyen a les promocions que van finalitzar els seus estudis el 1942 i 1943. El president del Col.legi, Carles Puiggròs, acompanyat de la Junta de Govem, va lliurar una placa commemorativa a cada un dels professionals que van assistir a la celebració. Els companys homenatjats van sen Ramon Autonell, Albert Mas, Manuel Segret, Salvador Grané, Emili Tor, Agustí Gómez, Josep Coll, Joan Payola, Jordi Cantó, Jaume Vivó, Andrés Nogueras, Enric Sarró, Joan-Josep Forès, Joan Llitjós, Jordi Galí i Lluís Preckler. •
Directiva contra les malalties dels edificis nous La CE ha iniciat la redacció d'una directiva que obligarà els països comunitaris a dictar normatives per lluitar contra la ''síndrome de l'edifici malalt". Un grup d'experts visitarà oficines de nou països per descobrir les causes de la contaminació ambiental de les oficines que produeix malalties als ocupants en un 20% dels edificis d'Europa Occidental. •
N
f
O
R
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessadesa oferírels seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBLICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES £ 1
PREFABRICATS P I Soluciones prúeticas y d e c o r a l i ï a s
en m ad era f biazo
( l l É T f j í ) CATAUNA, S.A.
HUMICONTROL S/L
INDUBRUCB 1 Zona IDEL CBA Kngf A ï d i . RagulE. t / n - nav. 19
^ 1 M^ 0 ^ T ^ ~
Cl Padilla, 240 Tel. (93) 455 61 91 Fax (93) « 6 72 85 08013 Baicelona
08190 SAHT CUGAT VALLÉS I t l : 589 00 23 Tel ï662a3B-F» 307 9305
sas
|^EDINGAPSs.i,
NETEJA. PROTECCIÓ. CONSOLIDACIÓ 1 RESTAURACIÓ DE PEDRA I 0 E T 0 T T I P U S DE MATERIAL TRACTAMENT AHUPINTADES PERMANENT, TRACTAMENT 1 ELIMINACIÓ 0'HUMITATS. AILLAMENT [ANTICDNDENSACIO.
Prefabricados de Hormigón,SA.
P." Toms j B J J O , 106 03)30 BARCELONA
Industrial Química Parrot^^.
H5 S8 5U F u : |93) 346 !7 13
BQÍÏÍS, 338 (cüiloíada Puio«rúà|. 03019 BARCELONA
Tel. (93)
Tango/04 Computing Group
G
Edlficadoncs r Ingcnlcria AJ".S. S.L,
S·FT
Plaza MosínClopís-21 IM'-08030-Borcelona Tel.{93)2740176 Fax: (93) 345 13 29
FUSTERIA | j FUSTERIA D'ALTA QUALITAT
CONSTRUCTA
LÍQUIDS INGNIF'UGANTS PER A TÈXTILS.
4£RMSsa
raoaRAMAS INFORHATICOS P A M a PRESUPUESTO.
(HOMOLOGATS PES A LABORATOHI OFICIAL)
r
CONTROL ï SEGUIHDIHTO OE COSTES EN LA CONSTRUCCION
G
-A-° A»E»U. FUSTERIA D'ALUMINI 1 P.V.C.
ARMADURES PREFABRICADES PER A LA CONSTRUCCIÓ
V
Industrial Química Parrot^.a. Bslivta, 338 (caMonada P U I Ï M I Í S I . 03019 BARCELONA
AÏLLANTS B
E C T 0 B •3 Cí rcfça. 303 OflOM BARCaOHA
Ttí.[93)!ie3a(B/4151!B5
Fat(33|2l?6S3?
REVESTIMENTS Q PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS CONTINUS SANITARIS
•>-íB
Navès Industrials Forjados • Cerramíenlos Chalets - Pàrkings Centras comerç I ales
HORMIPRESA <"««*•»"• "'•
1 P1HTUHES D'ACABAT PER A SÒLS
ADICEMENTv.^.
o
Adheslvos, adillvoa, trapermeabllliticlún Productoa eipcclates
Industrial Química Parrot^.a. Ttl: (93) 307
16 00
Fac (93| 307 42
28
IEl_l93|W662i; Fsi (N)NS74 3S
ESTUOIDElíSUECcSSITATS
NOVATI
m HRLITfl
INFORMÀTIQUES
V L'ADQUISICIÓ
ARIDOS LIGEHOS. S.A.
REHABIUT.S.A. C/ Padilla, 240 06013 Baitelona Tel. 45614 53
INFORMÀTICA
SERVEIS BATLIE t
mn/CBREno/
TODAS LAS SOLUCIONES EN AISLAMIENTO
CYPE
CÏPE CATAlUHYft
INGENIEROS
T t L (93)448 15 8 3 -
ARÍSTIDES MAILLOL. 5
IS BARCELONA
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis apücals a la construcció
ESTRUCTURES Elements pera estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres. PREFABRICATS Pref abricació i construcció industrialitzada.
H
CONGRÉS'94
ASSESSORIA
SERVEIS
Segon Congrés d'aparelladors i arquitectes tècnics
El Llibre de l'Edifici: preparació i tramitació
Nou Servei de taxacions i valoracions
El II Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics tindrà lioc al Palau de Congressos de Granada del 22 al 25 de febrer del 1994. Àrees temàtiques: La Comissió Congreso-94 ha establert, per a racionalitzar la participació oberta del col·lectiu, les següents àrees temàliques: Àrea 1.- Organització professional. Àrea 2.- Exercici de la professió. Àrea 3.- Formació acadèmica. Àrea 4.- Professió i societat. Àrea 5.- Situació internacional. Àrea 6.- Professió i tecnologia. Per a la preparació de les ponències es dotarà els col·legis amb una relació documental: a) resum bibliogràfic de publicacions i treballs consultables, i b) informes bàsics, articles que aporten una visió global de la professió. Secretaria Tècnica: Centro Lexington. Orense, 85. 28020 Madrid. Tel: (91) 571 78 60. Fax (91) 571 28 42. Delegat del Congrés del Col·legi de Barcelona: Francesc Xavier Bardají. Vocal de la Junta de Govern.
• Què es el Llibre de l'Edifici?
El Col·legi ha establert un conveni amb Tecnitasa per a disposar d'un servei que permeti validar les intervencions dels col·legiats i accedir al mercat de valoracions hipotecàries. El nou servei valida i revisa l'informe de l'arquitecte tècnic o bé el realitza en la seva totalitat. Aquesl es lliura al sol·licitant en un màxim de 48 h. Facilita també, els impresos i un manual per ala realització d'informes. El servei es tramita aia planta baixa.
Tota la informació sobre la celebració del Congrés-94 és disponible per als col·legiats a la Secretaria del Col.legi. Montse Loncan. 4a. planto.
manca de control contrasta amb l'exigència administrativa que es dóna en d'altres tramitacions, cal pensar que es tracta, sobretot, de posaren mans de l'usuari un instrument que li aporti un millor coneixement d'allò que adquireix, una utilització òptima i una major duració. Aquest fet, que és habitual en l'adquisició d'altres béns materials, hauria d'estendre's també al camp de l'habítatge. D'aquesta manera serà el propi usuari qui exigirà el Llibre del seu edifici. Sobretot si li és útil.
El Llibre de l'Edifici és un conjunt de documenls relacionats amb la construcció i la vida d'un edifici, que a Catalunya està regulat per un reglament. El Llibre inclou un apartat anomenat Document d'Especificacions Tècniques (DET) que ha d'anar signat per un tècnic competent. • Qui són els tècnics competents que han de preparar el DET? Els tècnics competents més idonis per a redactar el DET són aquells que prèviament han dirigit l'obra. El DET pot ser redactat també per un tècnic que no esdevé vinculat a la direcció de l'obra.
• On espot adquirir un exemplar del Llibre de l'Edifici? L'aparellador que hagi de preparar el Document d'Especificacions Tècniques pot disposar d'un model imprès del Llibre de l'Edifici que s'adquireix al preu de 1.748 PTA + IVA a la Cooperativa Jordi Capell de la tercera planta. També existeix una versió informàtica posada apunt per l'ITEC que estarà disponible aviat a la Cooperativa.
• Davant de quin organisme cal presentar el Llibre de l'Edifici? No està prevista la presentació del Llibre de l'Edifici en cap organisme, és adir, que no s'ha de presentar enlloc. Això significa també que no hi ha un control exhaustiu per part de l'Administració de la preparació del Llibre de l'Edifici. Si bé aquesta
Assessoria Professional
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar atots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Daniel Ferran i Forns, col·legiat número 77, esdevinguda el 21 d'abril als 86 anys. Manuel Borbon Mariné, col·legiat número 101, esdevinguda el 26 de juny als 79 anys. Manuel Gimeno Bartolomé, col·legiat número 2.372. esdevinguda el 26 de juny als 45 anys. Pere Grau i Sauro, col·legiat número 4.454, esdevinguda el 27 de juny als 50 anys.
PETITS ANUNCIS Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva,
és que encara na ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis
TRUQUI'NS ARA 1 ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
S'ofereix
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
ESTUDI PROFESSIONAL PER A COMPARTIR matiizat d'arquitecte/aparellador
S'ofereix estudiam pendent de projecte, com a ajudant tècnic d'obra o en despatx.
per a compartir. Inclou:
• Aporta cursos d'AutoCAD. • Disponible iot el dia. • Àrea de Barcelona i comarca del
9 Pax fotocopiadora i copiadora de plànols. • Situació: Gran Via Carles 111 Diagonal
Àngels Miret Telèfon: S96 08 03
Srla. Sílvia Telèfon: 330 71 52
S'ofereix
TOPÒGRAF Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD:
209 82 99 Fax: 414 34 34. Horari: de 12 a 20 b Hisenda Pucimül
• • • •
Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i de imitacions Control i treball d'obres
Joan Costa - C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
APARTAMENT EN VENDA Venc apartament situat a Vilassar de Mar. Disposa ile: • Rebedor • Mcnjador-cuina • Dormitori i bany • Terrassa, zona ajardinada i esportiva amb dues piscines • Piaça d'aparcament. Contacte Telèfon: 43631 59.de 16a IShoras
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofereix estudiam d'arqui lectura tècnica, pendent de projecte. • Aporta curs d'Autocad • Coneixements de Word Pcrfeci versió 5.1 • Carnet de conduir Sussunna López Martí Telèfon: 894 24 38
DEMANDES
DE TREBALL
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Constructora d'edificació a Badalona
s El Currículum: La clau per a obtenir E una entrevista de treball
quisits. Lògicament, cal ap] car els mateixos criteris per a la carta de presentació, pero si bé un currículum ha de servir per donar al seleccionador uns coneixements generals del de L'INFORMATIU, la premsa diària, taulers d'anunci, et- perfil del candidat, en una carcètera, es troben davant un ta de presentació s'hi ha de gran nombre de currículums puntualitzar aspectes mollcona partir dels quals faran una crets. pre-selecció. Les pautes que cal seguir en En aquest primer procés redactar-los són, gairebé sems'estableixen uns criteris que pre, les mateixes, la qual cosa permeten no descartar, en permet de tenir un currículum principi, cap candidat. i una carta estàndards que serAquests criteris s'han de ba- veixin de model a l'hora de sar, lògicament, en l'única sol·licitar un lloc de treball. informació de què disposen: Tan sols caldrà adaptar-los esla carta de presentació i el tratègicament a cada anunci currículum personal. Per de la millor manera possible aquest motiu el currículum per tal de poder aconseguir esdevé una eina clau per acon- l'objectiu primer q u e é s seguir una entrevista de tre- l'entrevista personal. ball. El Servei Promoció i Mercat Es, doncs, fonamental re- de Treball orienta en els asdactar-lo amb molta cura, te- pectes generals de la preparanint en compte no solament ció dels currículums als el contingut sinó també la col·legiats que s'inscriuen al forma, l'estructura, l'ordre i servei de recerca activa de trela claredat. Un bon candidat ball. podria ser descanal pel fel d'haver enviat un currículum Sen'ei de Promoció mancat d'algun d'aquesls rei Mercat de Treball El departament de personal o l'empresa de selecció quan inicia un procés de selecció dels candidals a un lloc de treball que han oFen per mitjà
Constructora especialitzada en obra civil CAP D'OBRA CIVIL
AJUDANT DE CAP D'OBRES per pressupostos, control econòmic i direcció d'obres de rehabilitació i nora planta a Badalona i rodalies. Informad'amidaments, full de càlcul ï iractameni de textos. Català parlat i escriL Vehicle propi. 21-30 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou: 2.53.000.000 brut/any.
amb una experiència mínima de 4 a 6 anys en aquest tipus d'obra. Es demana una edat entre 30 i 40 anys. L'idioma que es requereix és el català. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Jornada oficial. Sou: 4,5-5.500.000 brut/any (negociable segons experiència en obra civil).
Re/.: Si U
Constructora d'edificació per l'Administració Pública
Re/.: 5113 Grup immobiliari de Barcelona
CAP D'OBRA
COORDINADOR D'OBRES
per gestió direcció" lècnica i propietat, organització i control d'equips humans, control tècnico-ecorjòmk, contractació i coordinació d'industrials. Obra a Tarragona eventualment, i a Barcelona en general. Exp:l~2 anys de cap d'obra en constructora. Edat màx. 35 anys. Contracte d'obra. Possibilitats de continuïtat. Sou: 3-4.500.OO0brut/any ncg.
per seguiment i direcció facultativa d'obra d'habitatges a Cornellà, amb la supervisió de l'arquitecte director i proiriotor. Exp: 1-2 anys en lloc similar. Edat max. 30 anys. Jornada oficial. Relació liberal amb retribució segons honoraris de direcció d'obres. Durada:lany. Possibilitats de continuïtat Sou aprox: 200.000ptes/mes.lncorponu:ió: 1 -10-93
Ref: 5115
Ref.: 5116
Laboratori d'assaigs a Barcelona
Ajuntament de Llinars del Vallès
RECENT TITULAT
ARQUITECTE TÈCNIC
(promoció 1993) per a tasques de laboratori i treballs a peu d'obra. No cal experiència. Es valorarà bon expedient acadèmic, especialment en estructures, i bon nivell d'anglès. Dedicació: mitja jomada.
Oferta pública d'ocupació per a l'any 1993. Una vacant d'Arquitecte Tècnic. Publicat al BOE núm. 147 de data 21.6.93.
Ref: 5114
Ref: 93014
Empresa de control de qualitat al Vallès Occidental RESPONSABLE DE CONTROL DE QUALITAT per seguimeni d'assaigs de control de qualitat de formigons, terrenys i asfalts. Es valorarà experiència de 2 a 5 anys dirigint un laboratori. Es valoraran idiomes. Edat: 25-35 anys. Jornada oficial. Contracte lab. de 6 mesos prorrogable. Sou: 3.500.000 brut/any.
Ref.: 5117
*=*
OBERTES
Rosa Ensenyat Tercera planta Horari: De dilluns a divendres, de 9 a 14,30 h. Dimarts i dijous també a les tardes de 16 a 19 h. Telèfons: 414 33 11 209 82 99 414 34 34
PETITS ANUNCIS S'ofereix
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA tècnica, pendent de projecte, per a trcballarcom a ajudant tècnic d'obra
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA S'ofcretx estudiant d arquitectura tècnica, per a treballar preferent • Aporta 2 anys d'expeneneja com a ajudant d'obra.
Javier Jauregui Pallarès Telèfon; 337 77 38
ES VEN CARAVANA •ROLLER' DE LUXE Es ven caravana marca ROLLER de luxe. model ROMA 445 DD, equipada amb: • 2 salons, cuina, nevera i lavabo • Calefacció • Vidres dobles amb mosquitera • Roda de recanvi • Tcndals d'estiu • Preu: 600.000 pessetes Josefina Alvare: Telèfon: 211 47 49
Roger López-Buxader Telèfon: 204 34 34
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA Soferei^e tudiant d'últim curs d'arquitcctura tècnica, per a treballar com a ajudant tècnic d'obra o en de palx • \porla experiència a peu d'obra, en seguiment d obres petites. Antonio Martos Riera Telèfons: 442 12 03 i 684 00 71
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS Compra, venda o Üoguer de material, immobles í despatxos. La secció Pelils Anuncis li permet arribar puntualment í amb toia comodiiai als 6.000 lectors de Vlnforviaiiu per mitjà d'una trucada telefònica i a cost mínim.
Preu per anunci • • • •
COL·LEGIATS: ESTUDIANTS: ALTRES ESTUDIANTS: NO COL·LEGIATS:
Informació: Eüsenda Pucurull. Telèfons: 209 82 99 í 414 33 l i
ENGINYER TÈCNIC PENDENT DE PROJECTE
S'ofereix ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
• Aporta coneixements de CAD. • Carnet A 2 Í B 1 . • Disponible tot cl dia.
S'ofereix enginyer lècnic pendent de projecte. Aporta: • Curs de robòtica i neumàtica • Coneixements de CAD i anglès. • Experiència a través de diverses
S'ofereix estudiant del darrer curs d'arquitectura lècnica; • Apona curs d'AutoCAD de 200h. • Curs d'AES de 850 hores * Disponible tot cl dia.
David Telèfon: 232 98 81
lldtfonso Luque Telèfon: 372 16 72
Joún 7Mpata Telèfon: 658 97 88
S'ofcre].\ estudiant d'arquitectura
S'ofereix
1.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA 5.000 PTA
S'ofereix
ESTUDIANT DE 2on CURS AMB EXPERIÈNCIA S'ofereix estudiant de 2on.cursd'arquiteclura tècnica amb experiència en delineació, (elaboració de plànols), controls de qualitat i assaigs.
Telèfons: 284 33 34 i 420 35 28
D O C U M E N T A C I Ó
PUBUCACIONS PERIÒDIQUES
Cendra de canya de sucre i el seu ús en formigons
Rigidesa i perfileria metàl·lica El anàlisis estructural semi-rígido: defínición, campo y tnodo de aplicación Jaspan. J.P, Marquoi, R. Consirucciones Meiílicas y Calderería núm 28, IT/1993 p.5-16
Pozzolanic behaviour of bagasse ash Mehroia. S.O. Masood, I Building Research and Information vol 20, núm. 5. Setembre-octubre 1992 p. 299-304
Disponible al Centre de Documentació
Disponible al Centre de Documentació
El concepte desenvolupat en l'article és el de nus d'unió semirígid i parcialment resistent, el qual trobem en estructures a base de perfileria metàl.lica. La desmitificació del concepte semirígid, la consideració de les característiques reals de resistència i de deformació dels nusos, que comportarà la disminució substancial del cost global de les estructures metàl·liques i alhora implicarà el desenvolupament de mètodes d'anàlisi i de comprovació, i l'estudi del concepte en el seu àmbit global, són els punts que es plantegen, amb la finalitat d'entendre i de considerar aquest concepte com quelcom habitual en el món estructural. Per analitzar el tema es compta amb el suport de grups específics de treball a nivell europeu i de les dades de tasques conjuntes, per exemple entre la Universitat de Lieja i el CRIF (Centro de investigaciones científicas y técnicas de la indústria de los fabricados metalicos). S'exposen en concret els criteris que segueix per
CENTRE
Estructura a base de perfileria metàl·lica (Foto: Chopo)
estudiar les estructures planes d'edi- al dimensionament d'estructures i la ficis amb nusos semirígids. Les dife- verificació dels estats límits. El trerents etapes en les quals es divideix el ball forma part del projecte d'estendre seu treball van de l'estudi del com- el concepte semirígid a d'altres mateportament dels nusos a l'anàlisi es- rials diferents, com ara les estructures tructural dels pòrtics i, en darrer lloc, mixtes, d'acer i de formigó. •
DE D O C U M E N T A C I Ó
JOSEP
A l'índia les indústries sucreres utilitzen la canya de sucre amb una doble finalitat: la de matèria primera, per extreure el suc que s'empra posteriorment en l'elaboració del sucre, i la de font calorífica per al mateix procés constructiu, gràcies a l'aprofitament del bagàs, el residu de l'extracció. En un principi les cendres s'utilitzaven només per a nivellar terrenys. Com que la quantitat d'aquest tipus de cendres era cada vegada més gran. es va intentar trobar una sortida per aquest romanent. De les primeres observacions s'obtingué que els seus components principals eren els mateixos dels materials putzolànics. L'estudi va concloure amb la fabricació de formigó amb morters de calç modificats amb cendres de bagàs, que s'assajaren als 28 dies segons les normes índies i donaren resultats favorables. A partir d'aquest moment s'accepta la seva utilització en el món de la construcció. •
RENART
UN CENTRE ESPECIAUTZAT EN IEGI51ACIÓ, NORMATIVA I TÈCNICA DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA FONS BIBLIOGRÀFIC AUTOMATITZAT FONS DE NORMES DE CONSTRUCCIÓ FONS DE PUBUCACIONS PERIÒDIQUES BASES DE DADES PRÒPIES
PRODUCTES I SERVEIS
ALCALÀ
BtT-BtT PUBLICACIÓ BIMESTRAL
NORMATIVA I LEGISLACIÓ RIVOLi SEGELLS, MARQUES I HOMOLOGACIONS
CONSTRUDOC UNIA DE PRODUCTES INFORMÀTICS
CONNEXIÓ AMB BASES DE DADES EXTERNES ICONDA, IBERCIC, PERJNORM, HABITAT, ETC BONPASTOR.5. TELÈFONS: 2 0 9 8 2 9 9 / i U 3 3
Josep Renart DE CONSTRUCCIÓ I ARQUITECTURA
I I / FAX:
1MSI16
ID O C U M E N T A C I Ó PUBUCACIONS PERIÒDIQUES MONOGRAFIES
Sinistralitat laboral i construcció Segurídad en la construcción Informes de la Construcción núm. 423, enero-febrero 1993 vol. 44, p. 4-72
El Legado oculto de Vitruvio. Saber constructívo y teoria arquitectònica J. L. Gonzdlez Moreno Navarro. Alianza Forma. Madrid, 1993.
Disponible al Centre de Documentació
L'elaboració del monogràfic de !a revista Informes de la Construcción, dedicat al tema de la seguretat en la construcció, després d'haver deixat enrera l'Any Europeu de la Seguretat, la Higiene i la Salut en el lloc de Treball, pretén plantejar una visió global del problema, clarificar quina és la situació actual de la qüestió a Espanya í contribuir a la presa de consciència de la sinistralitat que existeix en el treball i que cal eradicar o, si més no, reduir al màxim. Amb aquesta finalitat, es presenta un recull de ponències dels diversos sectors implicats en aquest món. Totes elles contribueixen en aquesta tasca i estan enfocades des de punts de vista diferents, però sempre interrelacionats: les responsabilitats, el marc normatiu i legal, els riscos i les seves causes, la planificació de la prevenció, l'execució de la planificació, etc. Els articles són els següents: Introducció a la prevenció en la seguretat. La nova directiva europea sobre seguretat i salut a les obres i el model espanyol, L'enginyer i la seguretat: la seguretat integrada, La prevenció
la seva història, per mitjà de l'anàlisi d'aspectes inèdits dels tractats i documents escrits. Segons l'autor, una de les causes del conflicte històric entre l'arquitectura com a concepte i 1* arquitectura construïda és el tractat de Vïtruvi, d'una gran influència en els tractats i en l'arquitectura posteriors, des de l'inicial rivalitat paritària amb d'altres teòrics de l'arquitectura, com ara Alberü o Scamozzi, fins al predomini absolut que, a partir del segle XVIII, genera i consolida una desinlegradora estructura tripartida. Completa bibliografia. Les obres han de reunir unes condicions de seguretat determinades (Foto: Chopo)
contra el foc en la construcció. Aspectes psicosocials, econòmics i culturals que expliquen el fred interès amb què els professionals acullen la prevenció dels riscos professionals, Directives europees sobre seguretat en la construcció, Organització de la
LEGISLACIÓ
Recepció de ciments Reial Decret 823/1993, de 28 de maig, pel qual s'aprova la "Instrucció per a la recepció de ciments (RC-93)", que substitueix el fins ara vigent "Plec de prescripcions tècniques generals per a la recepció de ciments (RC88)" Publicada al Boletín Oficial del Estado número- 148, de 22 de juny de 1993. L'àmbitd'aplicacióde l'antic plec era el de la recepció de ciments en totes les obres, incloent-hi també
(Foto: Chopo)
seguretat en el procés constructiu. Figures participatives dels treballadors en la prevenció dels riscos de les obres, Control i seguiment del pla de seguretat i higiene en l'edificació, i Seguretat i higiene en la construcció: l'inici de la fi d'una indignitat. •
el cas de ciments elaborat per a productes prefabricats. En la nova Instrucció tot just promulgada l'àmbit d'aplicació s'amplia a les centrals de fabricació de formigó preparat í a la fabricació de productes de construcció que incloguin el ciment en la seva composició. En la RC-93 s'estableix que els ciments legalment comercialitzats en altres estats membres de la Comunitat Europea seran objecte de recepció sense cap impediment, sempre que es compleixin les exigències essencials de seguretat fixades amb anterioritat en el Reial Decret 1630-1992, pel qual es trasposa a l'Estat espanyol la directiva 89/106/CEE sobre lliure circulació de productes de construcció. •
A guide to practica! scaffolding. The construction and use of bàsic access scaffolds. CITB, 1991.
s'han de tenir en el muntatge i desmuntatge, amb referències als temes de seguretat. Aquesta guia s'ha fet partint d'un punt de vista pràctic, i conté dibuixos i esquemes que la fan fàcilment comprensible. Inclou recomanacions i consells pràctics i un glossari en anglès dels termes més correntment emprats. Secció elaborada pel Centre de Documentació Josep Renorton es pot consultar una àmplia selecció d'articles, monografies i novetats legislatives sobre construcció. Coordinació: Ramon Puig. Publicacions Periòdiques: Sandra Riu i Marta Truyol. Monografies: Salvador Gili. Legislació: Jesús Fernàndez.
LA PIRÀMIDE
Per resoldre aquesta piràmide cal esbrinar el valor de la suma de les lletres de la paraula LLAGOSTA, tenint en compte que a cada lletra li correspon sempre el mateix valor numèric entre el 0 i el 9. La resta de sumes i els valors de les lletres V=5, 0=8 us serviran d'ajut.
V
PARET DE MAONS
Per Olissip
I
A
Per fer aquesta paret de maons cal que aneu omplint els maons amb les paraules suggerides per Ics definicions i hi descobriu una obra i la seva ubicació. A banda, el nom de l'obra i l'indrel sol·licitats estan separats per una alegre dansa menorquina que es balla al maó 25. Així doncs, començant per aquest maó i amb les lletres dels maons 2, 10, 17, 48,44, 27,8,45 i 56, en aquesi ordre, podreu llegir el nom i cognom del seu amor.
20 2
1
I
L
L
A
21
11
13
12
P
L
A
F
Ó
20 L
L
I
S
T
S
F
A
L
T
S
D DDDDD D L
L
A
G
O
S
T
A
DDDDEDDD 1=6 'O=8 '1=1 'V=9 'A
Horari de sol·licitud del servei: de 8 a 14 hores Telefoni al Col·legi (209 82 99) Visat-Express funciona de les 8 a les 21 hores, de dilluns a divendres
26
25
8 14
24
7 15
23
27
6 16
22 30
21 '1 1
4
5
17
18 20
32
19 33
41
Ó
30 A
9
10
r
55
5<1
53
52
51
50"
49
23 9~
Definicions: 1-2: Riu iialià que espanta. 3-4-S-17-18: Brolla. 6-7-16: Espavilat. 8-15-2324-14-13: Guariré. 12-11-10-9: Fa goig. 19-20-33-34: La goja dels contes. 21-22: Ací. 2527-26: El de l'oca lépou. 30-29-28: El tercer en discòrdia. 35-32-31-3&46-52-45: Tacades graciosament a la cara. 41-40-39-38-37: Ven cabeces. 42-43-55-56: Ofereix d'una manera femenina. 44-54-53: Tripulació. 51-47-48-49-50: El camp dels ploraners.
VSSOVS NYOÍ *? 9SSf-8-pp'8t^Ll-0I-Z-ÇZ çprtjsu uijpjajsuoSasJlSiJilodsaznhppDDiqnoiiDjqo.-i^NOVVi ip ja\o.\ /J siund ££ nums V1SODV77 o}nojod irj ^
f 'd=Z 'J=l 'S=0 ••*? "- /i apoD
DOSSIER
Reial Decret 726/93 de regulació del finançament de la rehabilitació d'edificis EI passat 11 de juny, va sortir publicat al BOE el RD 726/93 per a regular el finançament d'actuacions prolegibles en matèria de rehabilitació d'edificis. La lectura d'aquest nou decret resulta interessant i esperançadora, des del punl de vista de la rehabilitació dels edificis existents. En la declaració d'intencions, s'hi pot observar la voluntat de donar una nova orientació en la solució al greu problema de l'habitatge, més pròxima a la política duta a terme els darrers anys en bona part dels països europeus, donant el protagonisme que es mereix al parc construït, tant en la seva millora com en el fet d'incendvar la utilització dels més de dos milions d'habitatges avui desocupats a tot l'Estat. En el decret també es reconeix la poca eficàcia d'altres anteriors, i s'hi comenta que una de cada tres soí.licituds d'ajut no han estat aprovades i que, de les aprovades, tan sols la meitat arriben a obtenir els ajuts estatals establerts. Quant a les actuacions protegibles, es manté una línia semblant als darrers decrets, des de la intervenció en edificis complets o habitatges individuals, fins a la compra per rehabilitar o l'adequació d'equipaments comunitaris primaris. Ajuts directes i globals El que sí que és nou i resulta interessant, és la nova figura d'Àrea de rehabilitació o zones que disposin d'un programa de rehabilitació acordal entre l'Ajuntament i la Comunitat Autònoma, per les quals hi ha un ajut econòmic directe i global del 30% d.el cost total de les actuacions i que segurament permetrà als municipis promoure actuacions importants d'una forma més àgil que la dels actuals ARIs que, de tota manera, també queden inclosos en aquest nou concepte. On també s'observa una variació significativa és en la quantia de les subvencions que es situen entre un 20 i un 30% del pressupost protegible en lot tipus d'actuació. SÍ analitzem la possible incidència del Decret en l'àmbit territorial català, constatem que, basant-nos en els tres decrets vigents (D 150/88; D 185/92; RD 726/93) i en funció dels paràmetres variables (nivell d'ingressos, tipus d'obra, localització geogràfica i altres), no hi ha una tendència clara, si bé en general sembla que el Decret 185/92 de patologies estructurals és el que manté els millors ajuts i el 150/88 només resulta interessant en casos particulars. En conclusió, sembla que la política d'habitatge d'àmbit estatal ha acceptat el repte de la rehabilitació del parc construït. Aquest fet dóna noves possibilitats a la Generalitat de Catalunya, que fins ara destinava uns fons importants a cobrir molls d'aquests incentius i que tindrà ocasió d'ampliar-Ios en zones especialment necessitades í de fer així més efectiva la recuperació del nostre patrimoni edificat.
Actuacions protegibles en matèria de rehabilitació
I. La rehabilitació d'edificis a) La remodelació d'un edifici —modificar la superfície útil destinada a habitatges -—modificar el nombre d'habitatges b) L'adequació estructural d'un edifici —obres que proporcionin a l'edifici la suficient seguretat constructiva c) L'adequació funcional d'un edifici —accessos —estanqueïtat enfront de la pluja i la humitat -—•aïllament tèrmic —-xarxes generals d'aigua, gas, electricitat, telèfons, sanejament i serveis generals i seguretat d) L'adquisició d'un edifici per a la seva immediata rehabilitació
—superfície útil —distribució —instal·lacions d'aigua, electricitat, gas i ventilació —iüuminació natural i airejament —aïllament tèrmic i acústic —serveis higiènics i cuines b) Obres d'adequació que permetin: —l'estalvi de consum energètic —l'adaptació a la normativa vigent (aigua, gas, electricitat, protecció contra incendis o sanejament) —la supressió de barreres arquitectòniques c) Ampliació de l'espai habitable, sempre que la superfície útil sigui inferior a 120 m2 II. La rehabilitació integral d'edificis d'un sol habitatge a) Pot incloure obres que s'acullin als dos anteriors apartats
e) Obres complementàries IV. La rehabilitació de l'equipament —-Adequació de patís comunitaris comunitari primari —Actuacions requerides pels valors arquitectònics, històrics i ambientals de l'edifici —Locals de negoci, sempre que s'arribi a un a) Espais lliures 70% de superfície útil d'habitatge —Tallers d'artesans i annexos b) Vials II. La rehabilitació de l'habitatge en matèria d'habitabilitat a) Obres que proporcionin condicions mínimes de:
c) Infrastructures
•electricitat •clavegueram
QUADRE 1
Nota: En aquest dossier s'adjunta una relació d'actuacions de rehabilitació d'edificis prolegibles basada en el Reial Decret 726/93 ( vegi's Quadre 1) i un resum del contingut del mateix decret, incloent-hi qui s'hi pot acollir, quins ajust són disponibles, quines condicions són necessàries per accedir-hi i quina documentació és necessària per demanar els ajuts ( vegi's Quadre 2). Per complementar aquesta informació vegi's el suplement de L'INFORMATIU núm.I7 d'octubre de 1992, sobre noves disposicions legals sobre rehabilitació í conservació d'edificis d'habitatges.
_L Qui s'hi pot acollir —AjuntamenLs —Persones físiques -Propietaris -Usuaris -Comunilal de propietaris —Persones jurídiques
Condicions
Ajuts
Documentació
Subvencions • Àrees de rehabilitació —30% pressupost programa (només ajuntaments) • Ingressos < 3,5 SMI (!) —20% pressupost protegible (2) en actuacions I. II i ITT —30% pressupost protegible, amb contractes de lloguer a pròrroga forçosa, en actuacions I, 11 i III. —-3% pressupost protegible a afegir als dos casos anteriors. Si T'ediGci >30 anys, sols en actuacions I. —25% pressupost protegibte, sols en actuacions IV (no es té en compte els ingressos).
—Edificis d'habitatge residència habitual i permanent.
—Instància de sol·licitud.
—Edificis d'habitatges >10 anys (4).
—Fotocòpia escriptura o contracte de lloguer.
—Superfície mínima destinada a habitatge, el 70% de la de l'edifici/
—Original i fotocòpia declaració de renda.
—Els beneficiaris que no siguin propietaris de cap habitatge HPO.
—Certificat dels acords entre propietari-] logater o comunitat de propietaris.
Préstecs (3) • Ingressos < 5,5 SMI —100% pressupost protegible Tipus d'interès: — 5 % per edificis amb contractes de lloguer a pròrroga forçosa, sols en actuacions I. —11,75% persona jurídica i habitatges per vendre en actuacions I, i actuacions H i IH. —7,5% la resta de casos en act I.
—L'actuació ha de garantir la coherència tècnica i constructiva.
—Les actuacions han d'excloure l'enderroc de façanes i el buidat total.
(1) El salari mínim interprofessional (SMI) de l'any 1992 és de 787.920 pessetes (RD 3/92) i el de l'any 1993 es de 819.420 pessetes (RD 44/93). (2) Pressupost protegible: preu [otal del coniracie d'execució d'obres, els honoraris dels facultatius i el pagament de tributs per raó de les actuacions de rehabilitació. La superfície màxima comptable ós de 120 m2 per habitatge (amb independència que sigui superior). Existeix un preu màxim per m2 sergons el mòdul ponderat d'HPO. (3) Els préstecs per a actuacions I, són incompatibles amb les subvencions a fons perdut. (4) Excepte per adaptacions d'habitatges per a ús de persones amb minusvaliçs. o quan les obres siguin necessàries per adaptar-se a la normativa tècnica aplicable, o quan l'edifici estigui díns d'una Àrea de Rehabilitació.
—Fotocòpia DNI i NIF.
—Justificant de residència habitual.
—Memòria descriptiva i croquis acotat de l'estat actual i final (o projecte, si cal). —Pressupost desglossat per partides, amb estat d'amidaments i preus unitaris. -—Superfície úlil del/s habitatge/s. —Fotografies estat actual. —Llicència d'obres o justificant d'haver-la sol·licitada.
QUADRE 2
Renovació d'ajuts per a la
Curs pràctic d'aprofundiment en
diagnosi d'humitats Organitzat pel Servei Rehabilitació del Col·legi
Curs adreçat a professionals amb experiència acadèmica o pràctica en problemes d'humitats
Professors: Soledad García, investigadora del Inslituto Eduardo Torroja Ippolito Massari, professor de la Facoltà d'Architettura di Roma
Dates: 28,29 i 30 d'octubre Lloc: A la Sala d'Actes del Col·legi
Matrícula: 35.000 pessetes Inscripcions: Fins al 30 de setembre
Informació i inscripcions: Servei d'informació
limitades
gent gran per rehabilitació d'edificis amb patologies EI passat 2 de juliol, va sortir publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) YOrdre d'U de juny de 1993, relativa als ajuts personalitzats a la gent gran per cobrir part de les despeses derivades de les patologies estructurals dels seus habitatges. Aquesta Ordre, promoguda pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya manté els mateixos ajuls l'Ordre de 14de febrer de 1992 (ja sense vigència), i renova els terminis per poder-s'hi acollir. Aquesta ordre s'incloïa en la Pla d'Actuació Social, aprovat pel Govem de la Generalitat a principis de 1992, i elPla integral de la Gent Gran, que incloïen dins els programes de vellesa tot un seguit d'actuacions i ' mesures de promoció i foment per a la millora de la qualitat de vida d'aquest col·lectiu, especialment dels més mancats de recursos econòmics, mitjançant ajuts específics destinats a l'habitatge. Com a mesura complementària d'ambdós plans, tant la vella ordre com la nova, estableixen uns ajuts adreçats a afrontar la despesa que comporta la rehabilitació de l'habitatge afectat per les patologies esmentades. Solament varia alguns coeficients de ponderació segons el nombre de membres per unitat familiar i regula la possibilitat de concedir beslrestes dels ajuts. Aquests ajuts són compatibles amb els concedits pel decret 185/92, i poden oscil·lar entre el 25 i el 50% del pressuposi total de les obres. • SERVEIS TÈCNICS
N
F
O
R
M
A
T
I
U
Del ciment aluminós i d'altres La popularització de la problemàtica del ciment aluminós, desvetllada a partir del col·lapse d'uns sostres al Turó de la Peira, ha creat un fort enrenou en el món de la construcció i una gran inquietud als usuaris. Aquest fet permet, però, fer unes lectures positives importants. Per una banda, sembla que està arrelant la idea de la caducitat de Ics construccions. Els edificis ja no es consideren com quelcom "etern", al contrari, es comença a entendre que són uns béns que cal mantenir i controlar periòdicament. Per altra banda, la diagnosi, amb els mitjans i les tècniques adients, s'imposa com a necessitat ineludible per al coneixement dels edificis i com a fase prèvia a tota intervenció. Malgrat que el cimenl aluminós ha estat el detonant a nivell popular, entre els tècnics és prou conegut el fet que els problemes en construccions existents s'estenen a molls altres materials i elements constructius. Amb motiu de la inquietud creada pel ciment aluminós, s'ha inspeccionat un gran nombre d'edificis i s'han pogut constatar les dificultats que tenen molts materials i components per donar una resposta correcta a les creixents sol. licitacions dels usuaris en unes condicions precàries d'ús i manteniment i s'ha comprovat també que són molts els factors que influeixen en l'estat actual, des de la qualitat en el moment de la construcció fins a les tasques de conservació realitzades. Tot i que continuem considerant cert que el fet d'emprar cimenl aluminós en la fabricació de biguetes comporta un factor de risc major en relació amb el ciment pòrtland i exigeix una producció més acurada, també podem afirmar que avui hi ha molts sostres construïts amb biguetes de ciment aluminós, que presenten millors condicions de funcionalitat que altres fets amb biguetes de ciment pòrtland i que molts dels primers, poden continuar en servei amb total seguretat i alguns dels segons, resulten perillosos i no ofereixen garanties suficients de solidesa a l'edifici.
Ei parc d'habitatges es troba en bona part degradat (Foto: Chiipo)
Aprofundir en les inspeccions També s'ha fet evident que la inspecció d'un edifici amb vista a la seva seguretat estructural, no es por limitar a l'estudi dels sostres de formigó, ceràmics, de fusta o metàl·lics i s'ha d'estendre, en diferents graus d'aprofundiment, a la resta de l'estructura com ara jàsseres, pilars i parets i a les instal·lacions. Així. avui ja no podem parlar de l'aluminosi com a problema únic o fonamental dels nostres edificis. sinó que hem de parlar de patologies esintciurals tal com va fer la Generalitat de Catalunya, amb molt bon criteri, en el Decret 185/92. La carbonatació del formigó, la corrosió de les armadures, els clorurs, el dimensionat, la capacitat mecànica dels materials i molts d'altres són factors a considerar en parlar dels problemes dels edificis. Des d'una perspectiva tècnica no podem dictaminar l'estat d'un edifici i proposar la seva reparació o reforç, basant-nos en especulacions, patologies de moda o en l'extrapolació maxímalísta de pro-
Anàlisis de mostres de formigó realitzades als laboratoris de la UPC (Foto: Chopo)
blemes puntuals. Cal realitzar els treballs de diagnosi necessaris per lal d'establir amb seguretat els problemes, la seva magnitud i la incidència que poden tenirenlasolidesaifuncionamentde l'edifici. Aquesl fet resulta especialment important en el moment actual en què, els propietaris i usuaris tenen una por irracional a l'aluminós. Algunes entitats financeres donen un valor hipotecari zero als edificis amb ciment aluminós i ais jutjats hi ha un bon nombre de demandes relacionades amb la venda d'immobles en considerar-les com a estafa o venda fraudulenta, amb l'argument que la presència de ciment aluminós en els elements contructius de l'habitatge els fa inadequats per al seu ús o d'un valor molt inferior al pagat. A la vista d'aquesta àmplia problemàtica econòmica i social, que es recolza en l'hipotètic estat dels edificis í que es troba tant allunyada de la realitat objectiva, (que mai no havia interessat de considerar en les taxacions i valoracions immobiliàries) com es el bon coneixement de l'estat dels edificis, hem de procurar d'anar introduint a la caòtica situació actual, tant del mercat immobiliari com de les inquietuds socials, una nova visió que es recolzi en la racionalitat dels processos de coneixement que consideren la diagnosi com a treball previ a tota avaluació i solució.
Ir. OBJECTIU: Com estan actualment els sostres? Dades que cal conèixer 1. CARACTERÍSTIQUES DELS SOSTRES Llum Iniercix Tipus de solució del sostre Tipus de recolzament Pes propi Sobrecàrregues 2. RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ DEL FORMIGÓ 3. LÍMIT ELÀSTIC DE L'ACER Diagrama tensió deformació 4. GEOMETRIA I ARMAT DE LA BIGUETA 5. RUPTURA DE LA BIGUETA Flexió Tallant 6. PROVES DE CÀRREGA
Metodologia de diagnosi És amb aquest objectiu, que des dels Serveis Tècnics del Col·legi, es treballa en la preparació d'una metodologia de diagnosi que permeti plantejar-se el procés a seguir i els paràmetres a determinar en l'estudi dels sostres unidireccionals de formigó i ceràmics. Això permet donar resposta a les freqüents consultes professionals que en aquest sentit es plantegen i tenint en tot moment presents els criteris i les idees que van sorgint en aquesl àmbit, en les diferents comissions tècniques que el Centre Tècnic de Rehabilitació ha creat amb aquesl objectiu. Està previst que el proper mes de setembre surti publicada la metodologia comentada com a Manual de diagnosi de sostres de formigó i ceràmics, document en què es presentaran els darrers criteris tècnics i coneixements sobre els sostres de ciment aluminós, conjuntament amb la problemàtica comuna detectada en altres tipus de sostres. En aquest manual també es posa de manifest les importants mancances i limitacions que tenim al moment d'obtenir la informació que considerem imprescindible i que sovint ens obliga a fer proves destructives per manca de Habilitat i contrast de les no destructives, fet que dificulta i encareix el procés. El Manual de diagnosi de sostres de formigó i ceràmics afronta la diagnosi dels sostres perseguint dos objectius fonamentals: -Com estan els sostres avui? (en termes de seguretat). -Què pol passar en un futur? (en termes de durabilitat). La resposta a aquestes preguntes s'estructura sobre l'esquema de treball que mostren els gràfics, en què es recull el plantejament filosòfic del tema. SERVEIS TÈCNICS
Nota: Els Serveis Tècnics del Col·legi estan a la disposició de lots els col·legiats per tal d'aiendre les consultes i ajudar a resoldre els dubtes que se'ls plantegin en l'àmbit de la diagnosi i molt especialment en els problemes de tipus estructural que s'han comentat en aquest article. Les visites han de ser concertades.
RECALCUL ESTRUCTURAL DETERMINACIÓ DEL COEFICIENT DE SEGURETAT GLOBAL ACTUAL 2n. OBJECTIU: Què pol passar en un futur? Dades que cal conèixer I. RESPECTE A LA CORROSIÓ Ambient Fi ssuració Fondària de carbonatació" Grau de corrosió aparent Porositat del formigó Marge de seguretat per a la corrosió Mesura d'inlensilai de corrosió Contingut de clorurs 2. RESPECTE A LA DESAGREGACIÓ DEL FORMIGÓ Porositat Aluminats i carboaluminats Contingut R20
Tipus d'àrids Ambient
INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS HIPÒTESI DE DURABILITAT CONCLUSIÓ Segons els resultats anteriors es prendran les decisions: REPARACIÓ TOTAL REPARACIÓ PARCIAL PROGRAMA DE MANTENIMENT INSPECCIONS PERIÒDIQUES (alta o baixa intensitat) PETITES REPARACIONS PUNTUALS PROGRAMES DE MANTENIMENT INSPECCIONS PERIÒDIQUES (alta o baixa intensitat)
PAYMA, S.A. CONTROL DE CALIDAD
C/ Cenlral Nau 4 Pol. Industrial Vilaseca 43480 VILASECA (Tarragona) Tel.: 977/39 32 19/30 34 Fax: 977/39 32 62
Passeig Castell i Mar s/n (junto escuelas) 17853 CASTELL D'ARO (Girona) Tel.: 972/82 51 02
C/ Poblet 5B-66 08110 STA. MARIA MOIÍTCADA
(Barcelona) Tel.: 93/575 28 34 Fax: 93/564 89 00
LABORATORIO ACREDITADO EN LAS AREAS «HA», «HF», - A S - , - A P - , «SE», - 5 T » .
I
P
N
u
F
b
l
O
R
M
i
c
i
t
a
t
El control dels materials aïllants L'Ordre de 16 d'abril de 1992, amplia la llista de materials que obligatòriament cal controlar a efectes de la concessió de cèdula d'habitabilitat. Caldrà, doncs, documentar el control dels materials establerts per l'Ordre de 13de setembre de 1989 (formigó i components, acer estructural, maons resistents, sostres unidireccionals i aïllaments tèrmics amb fibra de vidre), i els materials utilitzats per a aïllaments tèrmics, acústics o al foc. Per als "nous materials" (aïllaments tèrmics, acústics i al foc), el control queda molt supeditat al que s'especifiqui en el mateix pla de control del projecte, atès que en la major part no hi ha normativa específica d'homologació ni plecs de recepció. Aïllament tèrmic La norma d'obligat compliment que regula els materials i l'execució de l'aïllament tèrmic en un edifici a Catalunya és la NRE-AT-87. Com a aïllants tèrmics, són dos els materials que tenen l'obligació de estar homologats i en possessió de laCertificació de Conformitat: les fibres de vidre i el poliestirè expandit. De fet, la quasi totalitat de fabricants de tot l'Estat d'aquests productes estan en possessió del segell de qualitat Aenor i, per tant, a criteri de la direcció facultativa es pot deixar de fer assaigs, limitant el control a la constatació de la possessió i vigència del segell de qualitat í a l'apreciació de característiques aparents. Per als altres materials com és ara el poliestirè exírusionat, poliuretà projectat, etcètera, no hi ha normativa d'obligat compliment. Per tant, els valors de referència que han de complir i els controls que s'han de fer estaran especificats en el pla de control del projecte.
•
•
•
•
•
•
•
•
#
El control dels aïllants queda molt supeditat al que s'especifiqui
»
en cl projecte (Foio: Cliopo)
^Forjados Reticulares en AutoCAD?
Aïllament acústic L'acondicionament acústic d'un edifici està regulat per la norma estatal NBE-CA-88. En referir-nos al control de la qualitat en la recepció de materials d'aïllament acústic, tan sols ens referim a aquells materials emprats específicament per a aquesta funció. Així, els materials amb capacitat aïllant però que no és aquesta la seva funció específica no és necessari incorporar-los al programa de control per a aquesta funció. Quan utilitzem materials específics com a aïllants o condicionadors acústics, cal comptar amb què no hi ha cap norma d'homologació. Per tant, com amb els aïllants tèrmics, serà el projecte el que assenyali els valors mínims de compliment i el tipus de control que cal realitzar. La NBE-CA-88 estableix que per garantir les característiques del producte el fabricant dugui a terme els assaigs que n'assegurin la qualitat. La norma assenyala les característiques que el fabricant ha de definir del producte (densitat aparent i absorció acústica) i també altres propietats d'interès, la garantia de les quals han de constar en l'etiquetat. Per als materials destinats a aïllament acústic no hi ha establert cap segell de qualitat. •
' Víslà 3D:'una estructura sencilla
Armadur
ünuevo CASA/FR 3.0!! El mejor programa de forjados Reticulares del mercado espanol! Los pianos son completos: armaduras de nerviós, zunchos, capiteles, pilares, etc. Todo sin salir de AutoCAD! La entrada de datos se hace dibujando la estructurà en AutoCAD: forjados, pilares, huecos, cargas,etc, son entrados fàcilmente. Toda la potencia de AutoCAD esta 3 su disposición!
•El CASA/FR calcula los Esfoerzos y Armaduras de todo el Edifïcio en su Conjunto, utilizando métodos matriciales de gran exactitud y velocidad, puaiendo resolver edificïos de grandes dimensiones. •Resuelve edificios de múltiples plantas sin saíir de AutoCAD! •La versión 3.0 de CASA/FR tiene un precío excepcional: llamenos hoy mismo para informarse de la oferta especial de lanzamientoü
Tango/04 Computíng Group • (93) 345 13 29 • BARCELONA-
ENTREVISTA
Carles Bima, Maurici Díaz i Ana Moreno, aparelladors
"El FAD no ha premiat el disseny pel disseny" Un grup d'habitatges de la Vila Olímpica del Poble Nou va obtenir el Gran Premi FAD d'Arquitectura, en batre altres obres favorites com ara la Torre Collserola de Nonnan Foster i la remodelació de l'aeroport de
v
Barcelona, obra del taller de Ricard Bofill. L'obra guardonada, projectada pels arquitectes José Aní orno Martínez Lapena i Elies Torres, és un dels edificis més emblemàtics del nou barri nascut a primera línia de mar.
Carles Bima, Maurici Díaz i Ana Moreno són els aparelladors que van traslladar el projecte arquitectònic inicial a l'edifici que presideix la nova plaça de Tirant lo Blanc, en l'extrem oriental de la Vila Olímpica.
Per tercer any consecutiu, el màxim guardó de l'àmbit d'arquitectura dels premis FAD va ser atorgat a una obra relacionada amb els Jocs Olímpics, com ja va passar el 1991 amb el Palau Sant Jordi i amb el Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron l'any passat. Els mateixos Martínez Lapefia i Torres repeteixen com a guanyadors del FAD, ja que aquest mateix bloc d'habitatges ha estat guardonat també com a millor obra en l'apartat d'arquitectura de nova planta. L'estudi d'arquitectura de Lapena i Torres, per al qual treballen els aparelladors entrevistats, va rebre el guardó en el Parc Güell, tot just acabat de rehabilitar per Ana Moreno. Maurici Díaz. per la seva banda, treballa actualment eBTampliació i reforma de El Corle Inglés a la plaça CatalunyaTfnenire que Carles Bima va ser uns dels professionals que va fer el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra. —Què va veure el jurat dels premis FAD en l'edifici que vostès van construir per concedir-li el màxim guardó d'arquitectura? -—Suposo que la seva principal aposta, la geometria. Sense cap mena de dubtes és l'edifici geomèlricament més desenvolupat i, conseqüentment, de realització i construcció més complexa. Aquesta edificació és com un incunable, una obra gairebé manuscrita en què van vessar molts esforços diversos professionals de diferents sectors atesa la seva complexitat. —La complexitat en la construcció és fruit d'un projecte arquitectònic poc elaborat?
"T
i seva aposta es la geo-
metria; geomètricament és l'edifici més desenvolupat"
-Tot el contrari. Nosaltres ens vam limitar a aplicar un projecte molt ben definit, en el qual es preveien solucions a molls dels problemes amb què ens vam trobar i, quan no era així, nosaltres ho transmetien! als arquitectes per a trobar-les. Un projecte en què els principals reptes eren la definició de la plaça obena, a la qual s'obre el bloc
Maurici Díaz, Carles Bima i Ana Moreno al davant de t'obra guardonada (Foto: Chopo)
d'habitatges, i la tria del revestiment més idoni per donar-li la seva configuració definitiva. El resultat creiem que és prou satisfactori: unes vivendes de qualitat, totes exteriors, concebudes al voltant d'una zona de serveis sobre la que s'articulen les habitacions. —Vint-i-un mesos d'obres separen l'inici de les obres de la seva finalització... —Van ser molts mesos de treball difícil. Primer per arribar a estimar, i estendre aquesta estimació a la resta de personal, tècnics i operaris, les peculiaritats d'un edifici de distribució i, conseqüentment, construcció atípica. Una construcció que ens va obligar a tenir un topògraf a l'obra durant els 21 mesos que va durar, fent medicíons d'envans, estructures, cobertes, pilars... Al final vam aconseguir que, com marcava el projecte, no hi haguessin dues parets iguals en tot l'edifici. Són vivendes personalitzades, diferents a la resta que es pot trobar al mercat immobiliari. No és disseny per disseny, és un esforç d'aprofitament de l'espai al màxim. —L'avantguardisme en concepció contrasta, però, amb el sistema tradicional de cons-
trucció que es va emprar en la seva realització... -La tendència actual és apostar per la innovació del sector. Tot i això, nosaltres ens havíem d'ajustar a uns pressupostos molt definits i a un projecte molt concret. No hi havia temps per experimentar gaire. Vam fer ús de les millors màquines i tècniques que teníem a l'abast. A més a més de les
trrp J-JI principal repte era la definició de la plaça oberta, a la qual s'obre l'immoble" limitacions pròpies de l'obra, en teníem d'altres inherents al conjunt de la Vila Olímpica com els envans prefabricats i els terminis de fínalització de les obres. Precisament en aquest punt vam ser dels que més retard vam arribar a tenir, però finalment vam ser els primers d'acabar-les. • A.C.
TRES MITJANS PERA UN MATEIX FI POLIGLAS ÉS L'ÚNICA EMPRESA QUE LI OFEREIX TOTES LES SOLUCIONS EN
AÏLLAMENT PER A LA CONSTRUCCIÓ. LA NOSTRA PRÒPIA INVESTIGACIÓ I EL
NOSTRE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC, JUNT AMB EL CONEIXEMENT DE
LES NECESSITATS DEL MERCAT, ENS HAN DUT A CREAR I DESENVOLUPAR LA
GAMMA M É S C O M P L E T A EN A Ï L L A M E N T : G L A S C O , LLANA DE VIDRE;
GLASCOPOR, POLIESTIRÈ EXPANDIT I GLASCOFOAM, POLIESTIRÈ EXTRUSIONAT.
NOMÉS POLIGLAS POSA A LES SEVES MANS LA MILLOR SOLUCIÓ PER A CADA
PROBLEMA D'AÏLLAMENT EN LA CONSTRUCCIÓ 0 LA INDÚSTRIA. CONFIÏ EN LES
SOLUCIONS D'UN LÍDER ABSOLUT QUE NOMÉS PENSA A SERVIR-LO MILLOR.
LL·Ut.L·L·ÍL·L·
T>f>T .T R f r r T p -fe
EXPANECTT
TOTES LES SOLUCIONS EN AÏLLAMENT.
L·L·UL·L·L·ÍL·L·L· Tanr-T-g)-"!' iirft
EXTRUSIONAT
POLIGLAS
L) I
i I**H
PRODUCTES AMB QUALITAT GARANTITZADA