EADMATI
Núm.39 PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 9 3
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
125 PTA
BonPaslor,5 08021
BARCELONA
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99
Fax4
El desacord a la Unió Europea deixa en suspens les garanties de l'edificació La directiva europea sobre garanties, responsabilitats i assegurances, en punt mort El procés d'harmonització europea de les assegurances i garanties al sector de la construcció es troba actualment aturat. Com a conseqüència, la Llei de l'Habitatge catalana no podrà posar-se en funcionament en tot allò que fa referència a les garanties. A nivell estatal, la Llei de l'Edificació també es troba paralitzada davant la posició de les companyies asseguradores, que no veuen possible cobrir les garanties que necessiten els edificis. Aquesta situació esdevé insostenible per als tècnics de la construcció, arquitectes i aparelladorsjaquesón els únics agents del procés constructiu que estan coberts amb una assegurança de responsabilitat civil. Aquest va ser el tema principal de la taula rodona Garanties, responsabilitats i assegurances de la construcció, que va tenir lloc el passat 25 de novembre al Col·legi i en la que, entre d'altres especialistes, va participar Michel Darnet, assessor de la Comissió per a temes relacionals amb la consirucció. • LA PROTECCIÓ AL COMPRADOR D'HABITATGES ESTÀ PENDENT D'UNA LLEI ESTATAL
PÀGINA 3
Darnet analitza la difícil harmonització de les assegurances
El mercat immobiliari espanyol torna a ser atractiu a l'exterior
VENDA PE Pisos
*
• MíoeupAS Michel Darnet, advocat del Tribunal de Toulouse i assessor de la Comissió de les Comunitats Europees per a temes de construcció, ha elaborat un informe sobre les dificultats de l'harmonització de les assegurances de la consirucció. El text de Darnel posa l'accent en les oportunitats reals d'una acció comunitària i sobre els possibles mitjans per arribar-hi més que en ['harmonització pròpiament dita. • PÀGINES13M4
i
|K|=rpp8Hjí|
El Col·legi inaugura l'exposició "Gaudir Gaudi""
1
"Voluntarietat? Sí, però activa", per Magí Miracle
P U B L I C I T A T
POLIGLAS presenta els seus productes al Batimat de París POLIGLAS, empresa líder en aïllament i il·luminació natural, enquadrada dins el Grup Uralita, ha estat, una vegada més, present a la fira Batimat'93 de París. A més a més dels productes tradicionals, la llana de vidre Glasco, les plaques de poliester Glascolux i el poliestiré extrusionat Glascofoam, s'ha incorporat en aquesta ocasió la novetat dels productes de superfície Glascofoam sin piel de estrusión y con superfície acanalada, eíque completa encara més la ja àmplia gamma de productes per a l'aïllament i la il·luminació natural. Cal destacar, d'altra banda, l'èxit obtingut per la nombrosa assistència de visitants i persones interessades en els nostres productes. També cal fer esment de les felicitacions rebudes pel nou canvi d'imatge de tots els nostres catàlegs de productes.
SCALAFLEX
Imatge del stand de POLIGLAS A Paris
LA ESCALA DE CAUCHOADECUADA PARA TODOS LOS TRABAJOSYACCESOS EN PENDIENTE Seguridad y rendimiento SCALAFLEX es un instrumento sumamenle útil y manejable. Puede enrollarse fàcilmente. Puede ser fijada mediante su correspondiente gancho de anclaje. alada o lavada. Gracias a sus escalones antiderrapanies y a su estructura, comparable a la de una autèntica escalera, facilita cualquier desplazamiento de los trabajadores por ella. Por eslar confeccionada en caucho, se ajusta perfectamente a cualquier forma, inclinación y naturaleza de la pendiente, adaplàndose a cualquir cambio de la misma. SCALAFLEX facilita el trabajo, aumentando la seguridad y el rendimiento.
LINTERNA MANOS LIBRES SCS-HT Robusta, segura, simple, confortable INSPECC1ON, con las MANOS LIBRES. «Utilizando SCS-HT- —equipo de iluminación para casco—. (Con baleria recargable SCS-HT3). (Mediante pilas SCS-HT1) • Mas de 5 horas de iluminación. • Alcance superior a 50 m. • Muy ligera.
Sistemas y Componentes de Seguridad SA Avgda. Paral·lel, 21, 1.°, 2." 08004 BARCELONA Telefax: (93) 329 15 23 - Tel.: (93) 329 77 01
P
O
R
T
A
D
A
Els edificis no disposaran de garantia per als compradors en un futur immediat La directiva europea sobre garanties, responsabilitats i assegurances està en un punt mort ^ _ _ _
CHQPO
CARLES CARTANA
vint condemnats pel sol motiu de ser els únics agents de la construcció que estaven coberts per una assegurança de responsabilitat civil, mentre que promotors i constructors eren fàcilment declarats insolvents.
La construcció d'edificis no aconsegueix caminar cap a la qualitat. Els treballs per a l'establiment d'una directiva europea que definís les garanties, responsabilitats i assegurances en l'edificació a favor de l'usuari han arribat a un punt mort. Així ho va assenyalar MichelDarnet. advocat del Tribunal de Toulouse. durant la taula rodona Garanties, responsabilitats í assegurances en la construcció, que va tenir lloc al Col·legi el passat 25 de novembre. moderada per Montserrat Pinyol, i en la qual també van participar Manuel Martí, gerent de l'Asociación Nacional de Promotores Constructores de Edificios, Santiago SanchezPradell, director a Catalunya de Alexander & Alexander, i Enrique Jiménez de Sandoval, assessor del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos. Michel Darnel va afirmar que el cost dels defectes de construcció observats per la CE va ascendir el 1990 a 54.000 milions d'ecus, és a dir, el 12% del volum de negocisdel sector. L'envergadura d'aquesta xifra posa en evidència la gravetat del problema. Tot i així, trobar una fórmula harmonitzadoraque estableixi l'abast i els terminis de responsabilitats i faciliti la implantació d'una garantia financera que asseguri la indemnització ràpida dels danys, presenta greus dificultats atesos els diferents posicionaments dels països, com ara França i Alemanya.
Llei de l'Habitatge A Catalunya, l'aturada d'aquesta iniciativa europea significarà que la Llei de i' Habitatge, recentment aprovada pel Parlament de Catalunya. seguirà sense posar-sc en marxa en tot allò que fa referència a les garanties dels compradors i usuaris d'habitatges, D'altra banda, el projecte de llei d'ordenació de l'edificació que prepara el govern espanyol també es troba, de moment, paralitzat. Ei sector de les assegurances no està disposat a assumir el cost de les garanties demanades. Els edificis no disposaran, doncs. ni ara ni en un futur proper, ni a Catalunya ni a l'Estat espanyol, de cap garantiaen benefici del compra-
Autoassegurança
LA MANCA D'ACOBD EUROPEU POSA ENTREBANCS A LA GARANTIA DELS EDIFICIS
dor. Els usuaris es troben que no existeix un sistema àgil i ràpid de reclamació i de reparació dels defectesconstructius,cosaqueobliga ainterposarprocedimentsjudicials, llargs i costosos. Aquesta situació
és insostenible per als tècnics de la construcció, que han de respondre tol sols de tot allò que està malament mitjançant la seva responsabilitat civil. Es donava la circumstància que els tècnics facultatius eren so-
Davant el rebuig de les companyies asseguradores, que es neguen a cobrirTassegurança dels professionals de la construcció, els tècnics han hagut d'autoassegurar-se tot creant mutualitats professionals amb l'objectiu de poder disposar d'una assegurança. Tot i això, el cost de les primes és moll elevat i alguns professionals no podran afrontar-lo. Els assistents a la taula rodona Garanties, responsabilitats i assegurances en la construcció van manifestar també el seu pessimisme davant una situació que només es pot abordar amb realisme i la implicació de tots els interessats, inclosos els usuaris. Els assistents a la taula rodona van reclamar, per exemple, una major racionalització de la responsabilitats dels professionals, tot establint una segmentació de l'obra i uns terminis adequats a cadascuna d'aquestes categories. •
MICHEL DARNET bp«Mbta MI ént fe \m c«utr*«lé
SANTIAGO SANCHEZ PRADELL Dliwct·r fe AUxnfer « Aluaafer
Es necessari definir per a cada país unes regles del joc per a tots els professionals que treballen alaconstrucció i molt especialment pe! que fa a les petites i mitjanes empreses. L'existència d'una legislació clara és indispensable pera! sector.
La llei espanyola ha de definir allò que és assegurable i durant quin període de temps. Una assegurança per danys a l'edificació no pot cobrir qualsevol tipus de reclamació que es produeixi durant 10 anys. No hi ha prou diners per fer-ho.
MANUEL MARTÍ O·r·iil fe l'ANNE
ENRIQUE JIMÉNEZ SANDOVAL r fel CMM|O fe Arq·lt·ct··
L'assegurança no pot ser la seguretat social de la construcció. Cal assegurar allò veritablement important amb un sistema àgil i ràpid de reparació de danys i que. a posteriori, l'asseguradora repercuteixi el cost sobreels veritables responsables.
Els tècnics de la construcció són en l'actualitat el veritable parallamps final de la responsabilitat efectiva. Això es deu, en bona part, a la manca de solvència habitual de la resta dels agents del sector, ja que ningú els obliga a estar assegurats.
r
o R
A
T
El mercat torna a ser atractiu L'INFORMATIU
El mercat immobiliari espanyol és dins un procés evolutiu que pot finalitzar amb unarevalorització d'àmbit europeu, segons publica el Bulletin Europeen du Moniteur en la seva darrera edició. La rebaixa dels tipus d'interès bancari, la fulura llei sobre els arrendaments urbans (LAU), la reforma del mercat secundari de les
hipoteques i la creació de fons d'inversió immobiliària que volen facilitar el finançament i el manteniment dels edificis són algunes de les causes que propiciarien aquesta recuperació de l'atractiu del mercat immobiliari espanyol. D'altra banda, segons un estudi realizat per la consultoria Aguirre Newman, especialitzada en temes urba-
La construcció francesa viu el seu pitjor any des de 1945 La degradació progressiva dels indicadors econòmics i socials de la construcció a França durant 1993 pot fer d'aquest any el pitjor any que hi ha hagut després de la fi de la 11 Guerra Mundial, amb una pèrdua de més de 55.000 llocs de treball, segons ha declarat el president de la patronal francesa FNB, Jean Domange. Tot i això, la FNB es mostra moderadament optimista per al proper any, atès que espera que es produeixi una clar alentiment de la caiguda de l'activitat. •
nístics i immobiliaris, l'excés d'oferta d'oficines que existeix a les ciutats de Madrid i Barcelona continuarà fins a finals de l'any 1995. A la ciutat de Madrid, per exemple, el parc d'edificis d'oficines modernes és de 5.9 milions de m-, dels quals prop de mig milió són desocupats en l'actualitat. La taxa de desocupació d'oficines de l'estat espanyol és. segons l'estudi fet per la consultoria Aguirre Newman, gairebé del 9% del total del parc. •
• II-IIMSS3
IURAS PREFABRICADAS PARA LA CONSTRUCCION
VIGUETA EXTENSIBLE TUBULAR DE ACERO PARA REPARACION Y REFUERZO DE FORJADOS SISTEMA PATENTADO
CINTA ADHERENTE
™ TUBO INTERIOR
Les empreses catalanes busquen locals més grans El motiu principal argumentat per les empreses i institucions catalanes per canviar la ubicació de les seves oficines és augmentar la superfície dels seus locals. Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn d'un estudi elaborat per Jones Lang Wootlon per a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. •
Els arquitectes rebutgen el nou pla d'estudis del MEC El Consejo Superior de Colegios de Arquitectos rebutga el pla del Ministeri d'Educació i Ciència d'escurçar la carrera, segons es desprèn d'un estudi tramès al ministeri. Segons Jaime Duro, president del Consejo, "el nou pla és inadmissible. EI Govern ha de garantir que la formació dels arquitectes sigui la més adequada al perfil de professional que s'exigeix a Europa" •
(j
TUBO EXTERIOR
FORMACION DE VIGAS CONTINUAS Y VOLADIZOS
SUIECION DE tA VIGA MEDIANTE TORNILLOS ESPECIAtES
T0HN1LL0 DE POSTENSION
TOBNILLO DE FUACION
FORMACION DE VIGAS MIXTAS
ACERO HORMIGON ACERO MADERA VIGA DE MADERA
VIGA DE HORMIGON
PASTA DE UNION
MORTERO DE UNIOI CINTA ADHERENTE
PERFIL DE ACERO —-
N
F
O
R
M
A
——
T
I
U
PERFIL DE ACERO
El Col·legi recorda Gaudí
participació del mateix Luis Gueilburt i dels arquitectes Joan Bassegoda i Nonell, José Antonio Marla i del banc del Parc Güell de Bar- tínez Lapena, Josep Emili Hernancelona, una de les seves obres mes- dez Cross; Antoni Gonzàlez Moretres. L'exposició romandrà oberta no-Navarro, cap dels servei de Pafins al dia 14 de gener. Paral·lela- trimoni Arquitectònic de la Diputament a la mostra, ei dia 16 de desem- ció de Barcelona, que van parlar bre es va fer una taula rodona sobre sobre els diferents criteris artístics la restauració de les obres de Gaudí. emprats en la restauració de les obres La taula rodona, que va ser modera- de Gaudí a la ciutat de Barcelona, da pel periodista i crític d'art Josep com ara la Casa Batlío. la Pedrera o Maria Cadena, va comptar amb la el Parc Güell. •
ANNEMIEKE VAN DE PAS
El Col·legi d'Aparelladors va inaugurar, el passat dia 9 de desembre, l'exposició Gaudir Gaudí, de Luis Gueilburt. La mostra, que es basa en fragments decoratius característics de l'obra de Gaudí, vol ser un homenatge al treball fet pei l'arquitecte i el seu equip en la realització del revestiment mural de la sala hipòsti-
ESQUEMA DE MONTAJE DE REPARACION
L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) va celebrar el 24 de novembre l'acte commemoratiu del seu 15è aniversari, en el qual es va presentar un opuscle d'agraïment a les persones i entitats que hi ban col·laborat durant aquests anys. El president de l'ITEC, Albert Serratosa, i el seu director, Anton M. Checa, van recordarel paper que la reflexió i la recerca representen per al desenvolupament del país, tasca en la qual l'ITEC intenta aportar eficàcia i realisme. •
PIEZAS STANDARD «0
CON PERNOS
Tubo interior TIM
90x90x4
Tubo exterior TEM
44
100»100x4
&
|
|
èi
L
500
900
1-100
2300
L 1400
1800
2300
Material galvanizado en caliente con espesor de 80 a 110 mícras ACCESORIOS SOPORTE PASANTE
SOPORTES
£3 W
TORHILLO HJACION
AP0VAD0 PARED
YTUERCA
1 f
LJ
SP
TF
Tralamiento anticorrosivo y autoblocanle
TORMLLO POSTENSION
•''• i
La Delegació del Vallès Occidental va celebrar ei passat dia 17 de desembre el seu segon aniversari amb una festa sopar que es va celebrar a Matadepera. La importància econòmica de la zona va motivar la creació d'aquesta delegació per acostar la professió als ciutadans mitjançant la prestació de serveis d'assessorament sobre la construcció. •
TP
tH
CALCULO CARACTERISTICAS DEL TUBO DE ACERO Y LUCES QUE RESISTE CAB CA TOTAL
CA FIGA TOTAL
"KXT3°ML
Ko"n'
Xgím'400
500
Kij/m'600
(MTtRF.IFS
INTEREJES
Z32
Vigueia aooyJM
~—
lletra mioma
*••-
1
306
La Delegació del Vallès Oriental compleix tres anys
acsio 16O0 tg/cm'
ENSAYOS EFECTUADOS TUBDDE100x100x4: j Peso m/lineal 11.73 j
Segon aniversari de la Delegació del Vallès Occidental
CIMTA ADHERENTE
YTUERCA
Una vez determinada la sección resistente de hormigón o madera existentes y su resistència se procede, al calculo como viga mixta.
0
L'ITEC commemora el 15è aniversari de la seva fundació
| Sección cm' Ï 4 T ]
P = 1250 kgs Viga de hormigón pretensado colocada al revés Tubodeacero 0 1 0 0 x 1 0 0 x 4 Flecha 11 m/m equivalenle a 1/500 de luz
EN LA APLICACION DE ESTÀS VIGUETAS ES IMPRESCINDIBLE EL PROYECTO DE REPARACION HECHO POR UN FACULTATIVO RESPONSABLE DEL MISMO
N
F O R
A
T
La delegació del Vallès Oriental va organitzar, el passat dia 10 de desembre, un Sopar sorpresa en commemoració de la inauguració de la delegació el 1990. Aquesta s'ha consolidat com a un element aglutinador dels professionals de la comarca, participant molt activament en el debat social del seu àmbit territorial mitjançant una marcada presència institucional. •
LA C A S A
EN
FORMA
La manca de manteniment provoca el 20% dels sinistres Les humitats són la principal degradació L'INFORMATIU
Un estudi dut a terme pel Col·legi sobre edificis de menys de 10 anys d'antiguitat permet conèixer els tipus de danys més freqüents, causats pel mal ús i per la manca de manteniment. L'estudi fa palès que la incidència de la manca de manteniment creix a mesura que passa el temps des que es va finalitzar l'edifici. Aquest aspecte resulta especialment significatiu atès que amb 10 anys un edifici és pràcticament nou í, en canvi, un 20% dels seus sinistres ja es poden atribuir a la manca de manleniment. Els informes de Bombers de Barcelona afirmen que aquesta va ser la causa d'un 77% de la sinistralitat total produïda el 1992.
Humitats, principal patologia L'informe elaborat pel Servei Rehabilitació del Col·legi indica, d'altra banda, que la patologia principal causada en els edificis per la manca d'un manteniment adequat són les humitats (36,6%). ja sigui com a efecte primari o com aefecte secundari produït per l'aparició d'esquerdes en diferents parts de l'edifici. Les humitats, majoritàriament produïdes per filtracions, es manifesten
principalment a la coberta i a l'estructura de l'immoble, i tenen com a via de penetració la mateixa coberta i els tancaments de l'edifici. El segon desperfecte en importància produït perla manca de manteniment, la degradació dels elements constructius, és una conseqüència directa de l'anterior. Aquesta patologia es manifesta principalment a la coberta i als acabats de l'edifici, amb una major presència a les zones humides de l'habitatge, com ara les cuines, els safareigs i els banys. La pèrdua d'adherència representa una tercera part de les degradacions; d'altres són el trencament de peces i la corrosió de peces metàl·liques. Les esquerdes constitueixen un tercer dany significatiu provocat a l'immoble per la manca de manteniment i pel mal ús de l'edifici. Les esquerdes estructurals són les que tenen una major incidència. Responen normalment a actuacions en diferents parts de l'edifici com són ies obres il·legals, que modifiquen el funcionament i estat de càrregues previstes per a l'estructura de l'immoble. En aquest sentit, les obres il·legals d'ampliació generen esquerdes de gran importància a causa d'actuacions indiscriminades i sobrecàrregues en l'estructura. •
LA PATOLOGIA MES ESTESA SON LES HUMITATS
Diari de Terrassa Barcelona promou explica la campanya la rehabilitació de amb un reportatge pisos a Ciutat Vella Diari de Terrasa ha publicat recentment un ampli reportatge sobre la campanya, que inclou una entrevista amb Salvador Navarro, delegat al Vallès Occidental. Segons Navarro, "la campanya LA CASA EN FORMA és una iniciativa que calia empendre. Es tracta de mentalitzar a tots els agents implicats, especialment els usuaris, sobre la importància de tenir-ne cura dels habitatges". •
L'Ajuntament de Barcelona pro- , mourà la rehabilitació d'habitatges al districte de Ciutat Vella, que definirà unes zones d'actuació que es poden beneficiar de les subvencions a fons perdut del Pla d'Habitatge, fins a un 30% del total del projecte La inversió que durarà fins 1995 ascendirà a més de 11.000 milions de pessetes. Fins ara. la rehabilitació a Ciutat Vella s'havia centrat en edificis comercials i oficials. •
dibuixos per JOMA
LA PARLA Estrènyer-piljar Apretar Plegar Fimbrar Cimbrar-Cimbear Politja Finestró Ventanillo-Postigo Polleguera.... Fornícula Hornacina Polzada Frontissa Bisagra Portella Emparar/ZEnlecliar Garbell Zaranda/críba Post Verlido Guarnir Adornar Preu fet,a Fraguado Jàssera Jacena Proveïment . Medir Llamborda Losa-Adoqttín Rafal-cobert..
Recull del vocabulari publicat
a "La Parla" de L'INFORMATIU
Abeurar Abocada Adormiment Amidar
César Polca .... Quicio-rangtta Pulgada Porteztiela Tabla Deslajo, a ... Abasiecimienlo Cobertizo
Ampit Antepeciw//Aféizar Androna Callejón-Alrnizcale Apuntalar-estintolar Apear Arrebossar-re ferir Revocar Balcar-se Abarquillarse Balda Tarabilla-aldaba Banqueta Retallo-zarpa Bastida Andamio Bigam Vignen'a Bunera Stmu'dero
LLinda Dinrel Llindar Umbral Maçoneria Mapostería Mallat Mallazo Maneta Mamtbrio-Manivela Manobre Peón Manyà Cerrajero Minva Disminución-Merma Mitgera (paret) Medianera Mossa Rebajo
Ràfec-barbacana.. Ram de paleta Rasa Rasadora Rebedor Reblar Rebuig Recer-Aixopluc ... Recolzar Recorregut
Cadenat Candado Cap-i-ample Nesga Clavegueró-albelló Albanal Davantal Antepecho Desembussar Desaiascar Encastar Empoirar Envà Tablque Estovar Ablandar-reblandeccr Espírall Rexpiradero
Obertura Aberiura Panxa Bombeo-Comba Paravent Biombo Partió Linde Pedrera Cantera Piconar Apisonar Pisa Loza Piu Tetón Placa de focs-Fogons Encimera
Regata Reglada Reixeta Rebaix Reblir Remolinador... Revolto Runa Sabater
Alcro ..Albaiïilería Zanja Rasero .... Rccïbidor ... Remachar Rechazo Refugio Apoyar .... Recorrido
Rnza ..... Maestra Rejilla ..Desmonte .... Rellenar Frauís ... Bovedilla ..Escombro Terraja
Salt de garça, a Teja vana, a Santenell Baivel Sobreaiçar Peraltar Sobreeixidor Rebosadero Sobrellinda Cargadero Sorrenc Arenoso Sortint Saledizo-Salienic Sostre Forjaclo-Techo-Piso Sot Bache
Soterrani Talús Tampa Tanca Teginat Tempanell-envà Terrat Tirantet Toc Topall
Sótano Talud Contraventana Valia Ancsonado Tabique Azotea Latíguillo Tiento Tope
Trabuc, camió de Volqttete Trencant Rompiente Tub-canonada Tubería-canería Vall (masculí) Foso-zanja Valona Babero Vessant-aiguavés. Vertiente-faldón Volta bufada Bóveda vaída Vorada Bordillo Xamfrà Chaflan
Fonts: Diccionari General de la Llengua, de la GEC Diccionari Manual de la Construcció, de l'ITEC Amb l'Assessorament d'Enric Hernàndez Roig «Tiw 011 u SJJiJ
Amb la col·laboració deia Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
D
e c u
N T A C I
6
Realitat virtual: representar la realitat XAVIER CASTELLTORT
Oltre il disegno/Due passi il progetto Guantíeri, fl., Varlonga, P., Ronchi, A. Modulo núm.195, octubre 1993 p. 910-920
Dues de les eines que avui s'utilitzen a l'hora de dissenyar un projecte d'arquitectura són les maquetes, que des de fa molts anys ajuden el projectista a complelar el disseny amb la seva visió plàstica, i la tècnica de la realitat virtual (VR), fruit de la informàtica i que evoluciona ràpidament. Les maquetes són encara pera molts un mitjà insubstituiïble per projectar, que esdevenen instruments de laboratori perquè són vehicles d'informació i de percepció de l'estèticaformal de l'arquitectura, representen l'ànima del projecte i serveixen per verificar els resultats d'un estudi. L'article ens parla de qui les treballa, com es fotografien i perquè s'utilitzen aquests models tridimensionals. La realitat virtual, o artificial, és una nova disciplina de la informàtica destinada a la simulació de la realitat. L'usuari se submergeix a l'interior de l'aplicació, de manera que pot moure's pel projecte, escol-
LES IMATGES FOTOREALISTES HEPRESENTEN UNA BONA APORTACIÓ A L'ARQUITECTURA
tar o tocar-lo amb una total percepció sensorial. S'han desenvolupat dues alternatives a l'hora d'oferir la VR: la no intrusiva, que permet veure la VR sense necessitat de recórrer a
accessoris especials, però que compta amb el suport de muntatges ambientals, i la intrusiva, que utilitza dispositius particulars de I/O (ïnput/output). Els mètodes intru-
••UHMJI.r NORMATIVA DE GAS
La normativa bàsica en matèria d'instal.lacions de gas data encara de l'any 1974. Des de llavors els avenços tecnològics que s'han produït en el sector han deixat obsoleta una gran part d'aquella normativa. Així, doncs, s'ha procedit ara a elaborar una nova reglamentació que ha estat aprovada mitjançant el Reial Decret 1853/1993, de 22 d'octubre. Es tracta del Reglament d'instal.lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials, en el qual s'inclouen actualitzacions referents a materials, locals, recintes, ventilació, proves, disseny d'instal.lacions, etc. Cal destacar que fa una diferenciació entre les disposicions exigibles als locals dels edificis que es construeixin de nova planta i les que s'han de aplicar a les
instal·lacions que es dissenyin i executin per al subministrament d'un edifici ja construit. S'estableix també, a la nova normativa, una classificació de defectes, una regulació per les revisions de les instal·lacions i les condicions de la seva execució, i les seves condicions d'ubicació, les dels aparells, la connexió d'aquests al subministrament de gas i la seva posada en servei. El conjunt normatiu s'estructura en dues parts: d'una banda, el Reglament amb els seus annexos, i de l'altra, l'apèndix que conté les instruccions tècniques complementàries. La nova normativa sobre instal·lacions de gas deroga les fins ara vigents «Normes bàsiques d'instal·lacions de gas en edificis habitats», i és d'obligatòria aplicació als projectes arquitectònics que es presentin a partir del 24 de febrer de 1994.
sius utilitzen guants i visors HMD * (head mounted display) i s'està ex- '•' perimentant també amb un vestit sencer, que permetrà estendre la capacitatd'interaccióatotelcos.^ •
MONOGRAFIES
Derecho de la construcción. Diccionarïo practico de Jurisprudència Uebaria, Sergio PPU Barcelona, 1993. lires.
Aquest diccionari elaborat per Sergio Llebaria recull Iajurisprudència que fa referència ala construcció, generada a tol l'Estat i acumulada des de l'any 1985 fins al 1992. Recordem, com fa! 'autor a la presentació de la monografia, que la jurisprudència té una funció molt important en el món del dret, perquè representa raplicació real i efectivad'aquesl. Derecho de la construcción. Diccionario de Jurisprudència inclou,
F
O
M A T
principalment, les sentències que afecten a casos de construcció mobiliària i immobiliària, obra civil, obra pública de les distintes administracions, habitatges protegits, règims d'intervenció professional. Queda fora del contingut de la monografia els aspectes de dret urbanístic, ordenació del sòl i llicències, que és objecte d'un altre volum de la mateixa col.lecció. En tant que diccionari, els conceptes pels quals es pot entrar queden ordenats alfabèticament, cosa que el fa de fàcil accés per a un profà en la matèria. Les sentències s'hi transcriuen d'una manera parcial però literal. Al final del volum es pot consultar un index cronològic de les sentències ordenades segons el tribunal que les ha pronunciades: Constitucional, Suprem i Superiors de Justícia Territorials. •
A N
DESEMBRE 93
39 Assemblea General Ordinària de Col·legiats
•
ASSEMBLEA GENERAL
MEMÒRIA PRESSUPOSTÀRIA
PRESSUPOST EXERCICI 1994
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els articles 32 i 34 dels Estatuts del Col·legi. L'Assemblea se celebrarà el dia 22 de desembre, dimecres, a les 18:30 hores en primera convocatòria i a les 19 hores del mateix dia, en segona convocatòria. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter definitiu, el següent
Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'Acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe del president.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 2098299-4143311 Fax: 414 34 34
3. Proposta d'aprovació del projecte de pressupost per al 1994 presentat per la Junta de Govern. 4. Precs i preguntes.
S'adjunta la Memòria pressupostària i el Projecte de pressupost per a l'exercici 1994 a l'efecte d'informació prèvia.
Memòria pressupostària El pressupost per a 1994 presenta una reducció del 30% respecte al de l'any anterior. Aquesta reducció és motivada per dues raons: una, l'exclusió del cost de l'assegurança de la responsabilitat civil, la qual passa a ser assumida de manera individual per cada col·legiat; l'altra, la necessitat de contenir la despesa, dins d'un moment general de recessió, però sense que això afecti la prestació de serveis al col·legiat. Descomptada l'assegurança de responsabilitat civil, el pressupost té un creixement del 7% en números rodons respecte al de 1993.
Ingressos Com a conseqüència de l'exclusió de l'assegurança, se suprimeix el 5,78% sobre els honoraris per visat en concepte de quota de retenció. Al mateix temps es manté sense augment la quota col·legial ordinària, la qual seguirà sent de 15.000 pessetes anuals. Es preveu un increment del nombre de visats, tenint en compte l'evolució de l'any 1993 i la previsió per a l'any 1994 d'una lleugera recuperació del sector. Els interessos continuen disminuint com a conseqüència de la disminució de capitals per retorn dels dipòsits de penyora, ja en la darrera fase i per la tendència a la baixa dels tipus d'interès. L'augment més important prové dels serveis i dels ingressos diversos, especialment els rendiments del capital immobiliari.
Despeses La despesa es caracteritza per la contenció de les despeses generals i de les subvencions i aportacions, les quals solament es desequilibren amb l'aportació al Consejo General. En canvi, creixen un 9% les despeses de personal i les amortitzacions. La necessitat de millorar les prestacions al col·legiat i de donar més serveis obliguen a disposar de personal més qualificat. D'altra banda, el canvi produït en l'estratègia de les inversions comporta un increment de les amortitzacions.
El pressupost, doncs, es caracteritza per la seva contenció, per la disminució important quant a les aportacions del col·legiat, en la mesura en què aquest passa ara a assumir directament el cost individual de cobertura de la seva responsabilitat civil professional i per l'increment dels serveis com a element que, de manera progressiva, ha de tenir el pes més important en el pressupost col·legial.
La Junta de Govern
o Pressupost exercici 1994 (en milers de pessetes i comparatiu de 1993)
DESPESES
1. Personal Sous Seguretat Social Altres despeses socials 2. Despeses generals Financeres Tributs Lloguers i comunitats Reparació i conservació Serveis professionals independents Treballs externs d'empreses Subministraments Assegurances Impresos i material d'oficina Comunicacions Altres serveis (correus, fotocòpies, llibres) Publicitat Altres despeses per activitats (gestió corporativa represent. desplaçaments) 3. Subvencions i aportacions Subvencions a col·legiats: Assegurança RC Ajuts extraordinaris Aparcaments, formació, altres Subvencions a institucions: Biblioteca Escola Altres Aportacions corporatives: Consell General Consell Català 4. Assignacions càrrecs Càrrecs Junta, Delegacions i Oficines
1993
270.000
295.500 235.700 56.500 3.300
217.500 50.000 2.500 199.500
201.500
1.200 8.450 6.000 9.150 33.000 83.170 12.065 2.800 8.115 3.000 17.350 3.350 11.850
2.000 7.000 6.900
9.840 27.000 87.000 13.690 7.400 5.500 3.370 17.750 5.000 9.050
340.200
44.000
302.000 2.000 2.200
0 2.000 2.500
750 250
750 250
25.000 8.000
33.000 5.500 9.300
10.000
10.000
9.300
5. Amortitzacions Edificis, instal·lacions, mobiliari, informàtica
60.000
6. Dotacions Provisions reparacions extr. i insolvències
1.500
TOTAL DESPESES
1994
60.000
'
65.500 65.500
1.500
1.500 1.500
880.500
618.000
Pressupost exercici 1994 (en milers de pessetes i comparatiu de 1993)
INGRESSOS
1. Ingressos per estructura Quotes ordinàries Despeses contractuals Quota de retenció Retenció sobre honoraris Certificats habitabilitat Habilitacions Altres ingressos
1993
700.575
78.000 78.000
3. Ingressos per serveis Centre Documentació Publicacions Promoció i Mercat de Treball Serveis Financers Assessories Exercici Professional i informàtica Cultura Serveis Tècnics
5.050 11.250 2.200 14.125 3.100 3.050 3.000 53.200
114.850 13.000 6.500 2.000 23.000 10.100 5.500 1.450 53.300
2.335 2.335
5. Subvencions i aportacions Subvencions i aportacions
4.615
TOTAL
68.000 68.000
94.975
4 Delegacions Ingressos diversos
Inversió Mobiliari Informàtica Altres: maquinària i equips
431.850 66.500 316.000 0 4.000 8.500 1.500 35.350
63.500 290.000 300.000 10.000 8.500 2.000 26.575
2. Financers Interessos
TOTAL INGRESSOS
1994
2.300 2.300
4.615
1.000 1.000
880.500
618.000
1.000 5.000 2.000
8.000
BÚSTIA
Correspondència personalitzada Sóc una recent titulada que em vaig col·legiar al gener. Fa uns dies vaig rebre la informació d'un curs i unes xerrades pensades per a collegiats com jo: recent titulats i sense feina. És el primer cop que es fa alguna cosa per a nosaltres des que sóc al Collegi i em va agradar rebre-ho, però em sap greu dir que no és precisament el que hauria preferit de rebre. Si no trobem feina no és perquè siguem incapaços de cercar-la. És senzillament perquè no n'hi ha. Preferiria cursar una cosa més pràctica i que em pertoqués més. Voldria parlar també d'una altraqüestió. Resultaquejo sóc una dona i per aquest motiu m'agradaria que se'm dirigissin com a lal. per exemple amb «benvolguda companya». No crec que això sigui gaire complicat perquè tota la correspondència que m'arriba a casa em tracten així. De totes maneres, crec que no li costaria gens tenir-nos la consideració que ens mereixem. Anna Harder Relat Col.legiada7.57l
ASSESSORIA
SERVEIS
La certificació final d'obra per fases Quan es fa necessari emetre certificats d'habitabilitat i final d'obra parcials d'una construcció, cal distinguirquanlapartd'obra a certificar forma un tot unitari, i quan la zona d'obra a certificar sigui una part del conjunt. En el primer cas parlaríem per exemple de la certificació d'un o més blocs o d'uns habitatges o d'un grup de cases adossades. En aquest supòsit no seria problemàtic emetre el CFO sempre que els habitatges i parts comunes fossin acabats d'acord amb el projecte aprovat i compleixin el nivell d'habitabilitat objectiva. El segon cas seria, per exemple, la certificació d'una part dels habitatges d'un edi ficï plurifamiliar. Cal, doncs, per poder emetre la certificació, que les zones comunes (vestíbul, escala, coberta, patis, façanes...) i les installacions comunitàries (ascensor, TV, electricitat, aigua, gas...) estiguin totalment acabades, i també han d'estar acabats els
habitatges que es volen certificar. En tots dos supòsits, cal prendre les mesures necessàries perquè el desenvolupament normal de les obres no interfereixi ni posi en perill la seguretat dels usuaris de les zones acabades, per la qual cosa cal separar i protegir adequadament les zones jacerti ficades. Tractament especial mereix la certificació parcial d'un habitatge unifamiliar, en què resti per finalitzar una
CONGRES'94
part concreta per interrupció de les obres. En tractar-se d'un projecte unitari nodivisible, cal buscar, d'acord amb l'ajuntament, la solució més adient, tenint en compte que la part a certificar ha de complir per si sola amb el nivell d'habitabilítat objectiva per poder ser considerat habitatge.
Assessoria Professional
AVISOS
Pagaments fraccionats El Tribunal Suprem hadeclarat nul el sistema de pagaments a compte de l'IRPF per a empresaris i professionals en règimd'estimaciódirectao estimacíóobjectivapercoeficients, segons sentència feta pública el 30 de novembre de 1993. La sentència fa referència a aquells pagaments que, segons la llei havien de prendre com a referènciaels ingressos del penúltim exercici. A partir d'ara, i si no es produeix una nova redacció de l'article 62 del reglament, l'import d'aquests pagaments serà del 2 per 100 dels ingressos bruts del trimestre declarat. L'anul .lació parcial del precepte sobre el que es fa referència no tindrà efectes retroactius. Aprofitem també per a recordar l'obligatorietat de presentar les declaracions, fins i tot suposant que no hi hagi hagut activitat durant el període.
Pera més informació consulteu l'Assessoria Fiscal
DEFUNCIONS
Inscripcions al Congrés
Insígnia d'argent commemorativa
Ens dol comunicarà tots els col·legiats la defunció dels nostres companys:
El segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha iniciat una nova fase en la seva preparació. La Secretaria Tècnica del Congrés ha començat ja a enviar les butlletes d'inscripció als col·legiats de l'Estat juntament amb la informació relativa a viatges i allotjaments. També ha posat a punt el programa dels acles que se celebniran del 22 al 25 de febrera Granada.
Antonio Solan Cristina
corddesubvenuunurkiquota d'inscripció al Congrés als companys que hi assisteixin. D'altra banda, una vegada se
La Junta de Govcm del nostre Col.legi ha pres l'a-
sàpigaelnombred'assistcnis. es facilitarà l'organització ne-
El passat 19 de novembre els aparelladors de les promocions XL i XLI van celebrar a l'hotel Rey Juan Carlos I, el sopar d'aniversari de les noces d'argent deprofessió organitzat per la Comissió 25 anys d'exercici professional. Én aquest acte es va fer entrega de la insígnia de plata commemorativa. Els col·legiats de Barcelona d'aquelles promocions que no hi van assistir poden passar a recollir la seva insígnia commemorativa al Servei d'Informació. Planta baixa del Col.legi.
cessària per a coordinar el desplaçament. Per a més informació, elscol.legiats poden dirigir-sea la Secretaria del Col.legi. Montse Loncan. Quarta planta.
O
R
M
A T
col. legiat número 43, esdevinguda el 17 de juliol, als 76 anys. Josep M. Soler Fusté col·legiat número 2.268, esdevinguda el 4 de novembre als 47 anys. Josep Jansà Ribera col·legiat número2.446. esdevingudael 22 de novembre, als 89 anys.
DEMANDES DE TREBALL Estudi d'arquitectura
Empresa de valoració d'actius
Els processes de selecció de personal
i administració de finques DIRECTOR FACULTATIU
TAXADOR D'IMMOBLES
alsrequerimentsdelllocaocupar. tenint en compte tant els aspectes professionals, com la formació i cada vegada més també la capacitat d'integrarse i d'adaptar-se a la forma de fer i de ser de l'empresa. El currículum i l'entrevista són els aspectes comuns en qualsevol selecció. Però en processos en què es valora la personalitat oambun nombre important de candidats poden aparèixer fases intermedis que fan de filtre dins del procés, com són les proves de selecció. Les proves de selecció poden ser de diferents tipus: professionals, psicotècniques, de personalitat, grafològiques, situacionals.etc.
tractes, elc. Les proves de personalitat interpreten les característiques principals de la personalitat de l'individu i la seva actitud davant fets i persones que l'envolten. La grafologia dóna alguna informació sobre la personalitat per mitjà de l'escriptura. Les proves situacionals s'utilitzen principalment en processos de selecció de càrrecs directius. Consisteixen a fer participar el candidat en situacions similars a les tasques adesenvoluparen el lloc de treball real.
ífedifici tfhübiüigcs. locals comercials i places d'aparcament. Exp: 5/10 anys en direcció dobns i gcstiíi econòmica. Pa a professionals literals que es dediquin a aquests lipus ifobrcs i amb cxp. en ronv tructores. Idioma caiala. 30-50 anys. Promoció 19Ó6-S8. CoUaboraoó esporàdica. Inici emre abril i juUoL Relació Üb. Retrituciú sflumoraris laprm. 3.000.000 bnfls)
per j reulit/ar latoscirns tfimmoblc\ locals j naus inJuiüülï a Barcelona ptwïncia i Balears. Valencià i Saragowa. Sense experiència. Es talorarï niiiilct en ^ d u r x i a u i interès en e.fwialiWí-'í en aqueíies. Carnet de conJuir i vehicle propi. Blat màxiïra 35 anj-s. Jorrada vompleta. Cnrmactc laboral indefinit amb periode Jc prova. Sou inicial: 3.200.000 fcru/sny negociabTe. Incorporació immediata.
Les proves professionals consisteixen en un exercici pràctic relacionat amb les tasques a desenvolupar. Les proves psicotècniques intenten mesurar la capacitat intel·lectual i les aptituds. Existeixen diferents proves com són les d'intel.ligència general que avaluen el quoficient intel·lectual, i les aptituds que mesuren els potencials: verbals, numèrics, espacials, de perceptiva, abs-
L'entrevista de selecció i el currículum solen ser els aspectes més valorats per al seleccionador. Les, proves són un complement que ajuden el seleccionador a objectivar i contrastar, abans de prendre decisisons.
Les empreses, en els darrers anys han començat a prendre conscièncïaquee/ factor humà és un element fonamental a tenir en compte pel bon funcionament del negoci. Les tècniques delmanagementi les idees importades delspaïsos més desenvolupats estan obligant els empresaris a modernitzar els seus sistemes de gestió de personal. Tradicionalment, la incorporació a les empreses es feia quasi exclussivament, per mitjà dels contactes personals i la selecció, per part de professional no especialitzats. La situació actual del mercat i l'increment de l'oferta de treballadors que busquen feina afavoreix que la demanda de les empreses sigui més selectiva. Les proves de selecció Moltes empreses a l'hora d'incorporar un nou professional intenten avaluar al màxim si les característiques del candidat s'ajusten
«<•/..- 5143
Empresa industrial de perfileria metàl·lica TÈCNIC DEPROJECTESI PRESSUPOSTOS pera valoració i anàlisi de projectes de nova planta, reforma i umpliació per obres industrials, (principalmeni estructura fancaments). Experiència de 2 a 4 anys en consluctora o enginyeria. Prefcrcntmcni coneixements de càlcul d'estructures metàl·liques. Es valorarà experiència en obres, tot i que la funció no implica seguiment d'obres. Lloc de treball 3 Sant Celoni (es valorarà residència a la comarca). Àmbit: de ircball:Cata[unyaiEspanyacsporàdtcaivient.Eda[:30/40anj's. Jornada oficial. Cotraete laboral. Sou: 3300.000 bruls/any.
Rcf.: 5145
INFORMACIÓ DE MERCAT Tercera plania del Col.legi Horari: de 9 a 14:30 h de dilluns a divendres Dimarts i dijous, també de 16 a 19 hores
Servei de Promoció i Mercat de Treball
414 33 11 i 209 82 99 Fax: 414 34 34 T S
S'ofereix
Es comparteix
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
DESPATX PROFESSIONAL
Estudiant d'arquitectura tècni pendent del projecti; final de c. rera. s'ofereix per a treballar ai disponibilitat de tol cl dia. Wordpcrfcc Enher Alfonso Telèfon: 333 90 93
• Col·legiats: 1.000,. Estudiants: 1.000,. No col·legiats: 3.000,-
Rafa o Viciaria
Telèfon: 439 95 59 (hoi
S'ofereix TOPÒGRAF Treballs de topografia informatitzada i sistemes de CAD: • • • •
RESERVI EL SEU ESPAI A PETITS ANUNCIS TARIFES (preu/anunci)
Siluució: carrer Burdeos car da Travessera de Ics Cons. Preu: 22.000.- pessetes/mes
Treballs de replanteig Anivellaments Cubicacions i delimitacions Control i treball d'obres
Joan Casta- C/Casp 106 Telèfon: 265 40 04 - Fax: 265 03 45
Re/.: 5144
Elisenda Pucundl, Quarta planta Horari: De dilluns a divendres de 12a20h.
209 82 99 i 414 33 11 Fax: 414 34 34
A N U N C
Si vol compartir el seu despatx, vendre l'ordinador o canviar-se la taula de dibuix i encara no ha tingut una resposta efectiva, és que encara ne ha trucat al telèfon dels Petits Anuncis TRUQUI'NS ARA I ANUNCIÏS A L'INFORMATIU
209 82 99
i 414 3311
Fax: 4I4 34 34 Horari: de 12 a 20 Elisenda Pucurull
A
T
I
U
A
^ Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Go vem del Col·legi d'Aparelladors, va prendré l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els articles 32 i 34delsEstatutsdelCol-
legi. Se celebrarà el dimecres 22 de desembre a les 18:30 hores, en primera convocatòria i alesl9h.dclmaleixdia en segona con vocatòria. Tindrà lloc a la Sala d'Actes del Col·legi.
Per a les inscripcions als cursos, jornades o conferències SERVEI D'INFORMACIÓ
Planta baixa del Col·legi, de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i també de dilluns a dijous de 16 a 19 hores
C
T
I
V
ferències.elsdilluns i dime- l'Estat. Administració. cres de 18:30a21 hores del • Dilluns 17 de gener 10 al 26 de gener. Administració i dret admiEncollaboracióambelCen- Preu: 20.000,-col·legiats i nistratiu. lie d'Estudis Adams, el Ser- 30.000.-nocol.legiats. • Dimecres 19 de gener vei de PromocióiMercatde L'estmcturadelcurs seguirà El règim local espanyol. el programa següent: Treball liaorganitzatuncurs • Dilluns 24 de gener Lafunciópública. d'inlrodticció als blocs te- •Dilluns 10 de gener màtics comuns per oposi- La Consti tucióespanyola. • Dimecres 26 de gener • Dimecres 12 de gener Nocions generals sobre urdons. TindrallocalaSaladeCon- Organització territorial de banisme. £5 Oposicions per a aparelladors
: Nous cursets d'informàtica • Auioradv. 12 Curs de disseny i dibuix assistit per ordinador (CADÍ), i conceptes en 2D, que tindrà lloc els dimarts i dijous de 19 a 21 hores, del 13degeneral3 de març, amb una durada de 30 hores. Preu:50.000,-col·legiats i65.00a-no col·legials.
• Diferències de l'Autocad v. 12 Dilluns i dimecres de 19 a 21,del I7degeneral7de febrer. Preu: 23.000 col.legiatsi30.000nocol.legiats. • Windows Dimarsidijousdel9a21 h, del 8 al 24 de març. -Preu:15.000,-col.legiats i21.000,-nocol.legials.
• Introducció per a professionals amb més de 20 anys d'exercici EsdonaranconeixemenE elementals sobre ordinadorsicomponenlsprincipals.Dillunsidimecresde 19a21,del9defebieral 23 de març. El preu és de 32.000,- col·legials i 45.000,-nocol.legiats.
I
T
A
T
S
BlNFORMATIU CONSELL DE REDACCIÓ: j B Caria Urani
%2|
REDACCIÓ: ArçdsB.
ADMINISTRACIÓ:
PROJECTE GRÀFIC I «FOGRAF1A: E«uJi R.G.R.
1132.2802 PUBUCriAT: BrTPubliòd3d.SJV. Jmcp Tvnddls, I5S. la pi GSCTBk
CoLlegl d'ApareOMor* I Arquitectes Tècnica de Barcelona
EXPOSICIONS
FESTES DE NADAL LesoficinesdelCol.legiaBarcelonaobriran els dieslaborables amb el seuhorari habitual. El divendres 7 de gener restaran tancades.
-- Homenatge a Antoni Gaudí La Sala d'Exposicions del Col.legi acull finsal 14 de gener, la mostra de pintures i peces escultòriques Gaudir Gaudí, projectada per l'escultor i restaurador LuisGueilburt... Es basa en petits fragments de ceràmica del banc del Parc Güell. L'horari en què es pol visitares de 10al4Íde 17a20hores.
OFICINES DE LES DELEGACIONS
08021-Barafcm TeU9J)ï<»í2»MM33 1l Ttleftu93)4H3J34 Delegació Oiona: FUc.Mijor.fi. OSSOOVic Telèfon (93)883 26II Delegació Bages-Berguedà: 083-lOMiuircsiL Ttliron(9))87297W Delegació Vides Oriental: Josep UmbctOÍ Telcíòn 193)879 01 76 Delegadó VaOé» OcddenUl:
• Osona: La delegació restarà tancada del 27 de desembre al 3 de gener, inclosos.
JUNTA DE GOVERN
• Bages-Bcrguedà: Tancada del 27 de desembre al 7 de gener, ambdós inclosos. • Vallès Oriental: El servei de secretaria tancarà les tardes del 20 al 23 de desembre. • Vallès Occidental: Restarà tancat el divendres31toteldiaielsdies24i5ala tarda
SECRETARI: Gaspar Garcii i Buyrei TRESORERA: Pil·fFUukliiAailegui COMPTADOR: BmulOchraiMoron VOCALS: J,Mi UcviJ Parrímcml F.Jt Bardají i Kamona IfcneCOTcnsiMarion
— Cevisama'94 i concurs de disseny
2£ Construtec'94, Fira de construcció
™ Conservació de la pintura mural
d'edificis antics
™ lntermat'94 triennal mundial
València acollirà de I'l al 5 de març de 1994, el }2è Saló internacional de ceràmica i vidre, fira que també convoca, el Concurs internacional de disseny industrial i innovació tecnològica que se celebrarà el 26 de febrer. Tel.:96/3861100
La tercera edició de la fira de la construcció Consirutec'94 que se celebra a Madrid, tindrà lloc els dies 16. 17, 18i 19 de març de 1994 al recinte firal de la Casa de Campo de Madrid. El telèfon d'atenció al públic és: 91/ 357 38 27
La Universidadde Alcalà en col·laboració amb cl Col.legi d'Aparelladors de Madrid, organitza el / Curs internacional de conservació i restauració de pintura mural, del 21 de març al 2 d'abril, informació: Telèfon:91/8854155
Del 23 al 25 de febrer de 1994 es presenta al Parc d'Exposicions de París la 2a Exposició de restauració i renovació d'edificis antics, BATI3R. Més informació: SecretariadelBATI-3R. Telèfon: 44/707 275641
Inlennat, tindrà la seva tercera edicióen l'exposició internacional de materials i tècniques constructives, que tindrà lloc a París entre el 19 i el 24 d'abril de 1994. Més informació: S.E. Internat. Telèfon: 49/685100.
A T
Bage«-Bergu«da: Antoni C n n i SoUnib Vallès Oriental: Frederic <fe Bua i Nogu Vallei Occidental:
Els criteri! «>pouu * n rt article* t l g n a l i són d'e< elusiva reiponubllHat 1M1
S'autonsa la teproducüd dels trobats que siguin puWicau a L1NFORMATIU. citani daramenl la teva pfoccdènoo.
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
Has
Q l E T C Í ) CATALANA, S.A.
KETEJA, PROTECCJÚ. COKSOUDACI61RESTAUHACIÓ DE
0
Morters sense retracció. Rehabilitació P . ' T o m t y B i g t i . i W 08030BARCELONA Tel. l « )
Tango/04
TRACTAMENT I ELIMINACIÓ Q'HUMITATS. AÏLLAMENT I ANIICONDENSACIO.
Prefabricados de Hormigón, S A
Computing Group
Plaza M o s í n C l j p í » . 21 1 * 4 ' - OKO3O - Barcelona T e l . (931 274 OI 76 F a i : (93) 345 13 Vi
Industrial Química Parrot,s.a.
W5 BS 50 Fan 193) 346 17 13
Boi™. 338 (onioiadJ Puigc!rSà|. 08019 BAHCEL0F1A Tel. (93) 307
16 00
F i t |93) 307 « 2 8
FUSTERIA CONSTRUCTA
LÍQUIDS INGNIFUGAHTS PER A TÈXTILS. IAT0HI OFICIAl)
PROGRAMASINFORMÀHCOS PARA EL PflESUPUES
CONTROL T SEGUIHIEMTO DE COSTES EN U CONSTRUCCIÓ N
ARMADURES PREFABRICADES PE
V
Industrial Química Parrot,s.a.
Navès Industriales Forjados Cerramlentos Chatets-Pàrkings Cent ros comerclaies
R - 3
REVESTIMENTS 9
AÏLLANTS 11 • • ^ M 1 l·lH L J H H0^^|
E C T 0
PAVIMENTS 1 REVESTIMENTS COHT1HUS S»HII*RIS
ADICEMENTr.J^ Productoi quimlcos para la conitrucclòn
HORMIPRESA P a n l a " n e s e ' c ·
PioduelO) M p a c l i l M
Industrial Química Parrot,s.a.
fsba.EralCailJNtiJIiy-C/HoanOJ.PjTnlllB-FlAIlEllfBDW MS» LAS FIWNDUESÍS Da VW1ES (SAHCaONAl TEL. [3i) W 62 SI Fji (53) Slí 74 58
F A X (83) 333 BS 01 • OBOtt BARCELONA
Boli™. 338 (canlofiadi Puigcí/U). 0S019 HAfICELOIW Ttl. (93) 307 16 00 Fax 193) 307 42 28
INFORMÀTICA fl NOVATI
1 •
FRODUQO5 TUBUUBB Df ACOtO, SA. AR1DOS
Ü G E R O S , S-A.
Clfa.B-IJZdcPoiinyàaStnlmsnit.Km.a/ PolIfl.ltiQ. 'Can Roure' OB1B1 SENTMENAT (Barcelona)
GEOLÒGIC I TEC NIC CYPE CATALUNYA
CYPE
Td. (93) 7 1 5 2 4 4 2 - Fai (93) 715 22 23 T é l « 5E034 NPTA E
ARÍSIIDES MAILLOL. S
TEL (93)44B 15 33
INGENIEROS
08028 BARCELONA
; SOLUCIONES u uíUMion DcliradóC\D DigiulÍEZidó ii Plinob AJtramtnLi EiU[ .Atio)! Rtndtr.tic.
_LL
ROIG CUKVADO DE PERFILES, 5.A.
Amidamcnn Càlcul d'Esiruciura Itliul.L·iionj Uibiïdcl'tdiKci.oc
OjrJdal SaMOIg i/t OS302MATAÜÓ 7A (53] 798 71 i j - l o , |93| 75T 07 99
PREFABRICATS k3 Soluciones príellcat y úetatallvas
CONSULTOR1A ^
•llNDUBRUCH
^
^
^
^
^
^
^
TMCTAMOTT PERA HUMITATS
r
r
( ÏP*ífe!«tS.( 53M 5ti H :j
ISWDlOElíS NECESSITATS
LABORATORI DEL Í^ALLÈS
IMOWAmjB
1 ASSESSORIA
ASSESSORIA Ell L'ADQUISICIÓ
.NFORMÀTICA
TÍCH1OUES DE RESTAURACIÚ HESTAURACIÚ DEPtORA 1 CONSTRUCCIÓ TRACTAMENT DE FUSTA AHB
Zom I n i Cin M.gl « i d i . Rigull, i/n -,011.19 CÍ190 S*NT CUCA I VALLÉS T t l : 519 0D13
^
REHABIUT.SLA. —
™~™,™0. S01UCÍOWSíffloeiB(£S PUNTUALS (vxus 0
fl'ilnsj
OlGA OD
M M ,ruuK íifrui J f U/M
Tel. 5 8 4 4 9 87
IBABOtUCIÓ DEPBOJECTCS
FíJ. [33}*^7?fiSD3013 IAACEI0U
laboratori ACREDITAT per la Generalitat de Catalunya pel control úe gualilai de l'edificació íel5 seus materials Cl. JOSEP CARNER, 27 - TEL. 879 33 91 TEL, 1 FAX 679 45 17 - D640D GRANOLLERS
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS
0
MAQUINÀRIA Maquinària lleugera i equipaments. Protecció i seguretat en obra.
ELECTRICITAT Electricitat i il·luminació
CLIMATITZACIÓ Climatització en la vivenda i alternatives energètiques
£T| DÉQ
TRANSPORT Elements d'elevació i transport.
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
SANITARIS Aparells sanitaris, aixetes i accessoris
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres.
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada.
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
r
o •
A
f
Les dificultats de l'harmonització
LA CONSTRUCCIÓ RECLAMA NOUS SISTEMES DE GARANTIES, RESPONSABILITATS I ASSEGURANCES
Les dificultats d'una harmonització europea pel que fa a garanties, responsabilitats i assegurances a la construcció, afavorides pels problemes de la Unió Europea, han frenat les ambicions de la Comissió per fer avançar aquest procés amb la redacció d'un avantprojecte de directiva. El text difós el juny és un document de reflexió per rellançar una concertació fora dels grups de treball que havien estat constituïts pel GAIPEC. La Comissió no vol bloquejar les perspectives d'una harmonització eventual, però adopta una posició més passiva amb l'esperança que les reflexions reavivaran la flama. Així, l'accent es posa en les oportunitats reals d'una acció comunitària i sobre els possibles mitjans d'arribar-hi més que en l'harmonització pròpiament dita.
Les dificultats per a l'harmonització han estat I largament abordades. Són dificultats que lenen a veure amb la definició del camp d'aplicació acceptable pel conjunt dels estats membres, a una definició comuna de la recepció, íi un plantejament coherent d'un règim de responsabilitat i a l'emplaçament de garanties financeres suficientment protectores del consumidor i que no carreguin en excés el cost final de la construcció. L'informe del GAIPEC forneix els ingredients d'una reflexió aprofundida sobre els mèrits respectius dels sistemes nacionals existents i sobre les perspectives d'harmonització. És decisió de cadascun el voler entrar en el debat, sense a N
F
O
A
prioris ni prejudicis. Nosaltres sabrem, si cal, alimenlar-lo en tols els punts de discussió. La voluntat de participar en un veritable debat és una qüestió de convicció i el mèrit del document de reflexió de la Comissió, més enilà d'una timidesa aparent relativa a les solucions que cal projectar, resideix en la seva preocupació escrupolosa per abordar els veritables problemes. Si volem avançaren el camíde l'harmonilzació, cal en primer lloc que ens persuadim de la necessitat d'una acció comunitària en la matèria. 1 aquesta necessitat es fa evident quan hom constata, en llegir cl document de la Comissió, que els interessos que se'n desprenen ultrapassen molt àmpliament els obstacles observats. Ni l'existència real, dins la majoria dels estats membres, d'unareglamentació protectora del consumidor, ni els riscos d'una implicació negativa T
M
d'una acció comunitària sobre els sistemes jurídics nacionals existents, ni l'impacte del principi de subsidiari tat escrupolosament observat en cada estat membre, ni l'aparent adaptació d'aleuns constructors que treballen més enllà de les seves fronteres amb reglamentacions diverses no poden ser arguments determinants. Perquè aquesta diversitat de reglamentacions, constrenyiments i mecanismes jurídics existeix efectivament i no es pot concebre un mercat únic europeu que s'hi adapti. Aquesta opció actual del Tractat de Maastricht implica la necessitat d'un "acostament de legislació nacional en la mesura necessària pel funcionament del Mercat comú". Com cal fer funcionar un mercat comú de la construcció tan amenaçat tot mantenint disparitats costoses que no permetran, si hom hi para compte, de controlar la qualitat de les construccions i l'equilibri econòmic de les empreses? Com cal encoratjar les nostres empreses perquè estenguin els seuscampsd'acció si la llibertat de circulació dels professionals queda obstaculitzada per reglamentacionsdivergents, sovint mal conegudes i mal enteses?... si les regles de competència no s'harmonitzen?... si les PIMES, més enllà de la qualitat dels seus productes i dels seus coneixements, han d'arriscar-se amb càrregues financeres que no controlen i amb responsabilitats molt difícils d'apreciar? ...si la reglamentació en matèria de subcontractacions encara no han estat racionalitzades? No perseguir l'acciód'harmonització de les assegurances a nivell comunitari pel que fa als pro-
MlCHEL DAHNET ÉS ASSESSOR OE LA COMISSIÓ OE LES COMUNITATS EUROPEES PER A TEMES DE CONSTRUCCIÓ
blemes de responsabilitat, significa posaren perill allò que s'ha adquirit a nivell comunitari sobre el conjunt de directrius queja s'han formulat i que han estat introduïdes en els drets nacionals fins a un 8,5%, amb el risc de perdre tota coherència dins la constitució del Mercat Únic.
Hom pot queixar-se de la reticència de les empreses davant el fet d'afrontar mercats que no siguin el seu i limitar-se a no fer res. Ara les qüestions han estat clarament exposades per la Comissió. És el torn per a cadascú de voler col·laborar per aportar les necessàries respostes. • ^ \
SUPEWLAAJIMETRE MESURA DE SUPERFÍCIES, LOAIÚITUTS I PERÍMETRES CO,WERSIÓ DWMITATS AUTOMÀTICA COMTAOBJECTES (FIMESTKES, ARBRES, ETC.J ESCALA AUTOMÀTICA I COJWERSIÓ D ESCALA CALCULADORA IMCORPORADA MISSATGES I A/EM/S EM CASTELLÀ AIO MECESSITA COMECTAR-SE A LOROIMADOR EA'JtOLLABLE I PORTÀTIL
El SUPERPLANIMETRE QuikRuler permet fer qualsevol mesura sobre un planell, de forma ràpida i precisa. També pot fer tota mena de càlculs amb aquestes mesures: Restar superfícies, multiplicar pel preu unitari, aplicar coeficients de correcció, totalitzar costos, etc.
FORINDEX
El SUPERPLANÍMETRE Quikruler NO NECESSITA forçosament ser conectat a un ordinador. Per tant no cal aprendre programes complicats. Es un producte específic. Tot i així, es pot connectar a l'ordinador per passar les mesures i càlculs a la majoria de programes, tals com fulls de càlcul i programes d'amidaments. etc.
Àngel Guimerà, 50 08339 Vilassar de Dalt (Barcelona) Teh (93) 753 09 62 Fax: (93) 753 34 92
TASSACIONS, VERIFICACIONS, ESTIMACIONS, CERTIFICACIONS, AVALUACIONS, CONTROL D'INSTAL·LACIONS, TOPOGRAFIA, CÀLCUL DE REVESTIMENTS, PRESSUPOSTOS DE PINTURA I TRACTAMENTS INDUSTRIALS, CÀLCULS DE CLIMATITZACIÓ, VERIFICACIÓ DE NORMES DE SEGURETAT, ETC.
M
A
T
I
P U N T S
D
l
V I S T A
Previsió Mútua., obligatòria? !ercós, lluitador des de sempre per aconseguir una Mutualitat més moderna, niés forta i que sigui una veritable entitat de Previsió Social dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics, ens va posar, en aquestes mateixes pàgines davant d'una vella polèmica entre dos conceptes aparentment antagònics: voluntarielat versus obligatorietat. Es veritat que la implantació de l'obligatorietat d'afiliació ho va ser per un estret marge i això ha pesat sempre dins de l'entitat a l'hora d'exigir dels col·legiats una aplicació estricta i rigorosa d'aquest principi. L'obligatorietat és vigent, encara que en realitat és purament formal. Personalment comparteixo plenament aquesta opinió sobre la necessitat de que l'afiliació ha d'ésser voluntària i així ho vaig manifestar a l'Assamblea General en prendre possessió del càrrec de vocal de la Junta de Govern de Premaat, el 1990. D'aleshores ençà les opinions a favor de la varietat han anat penetrant en el teixit social i les veus són cada vegada més fortes, però cal que analitzem una sèrie de qüestions de gran transcendència per a la nostra entitat. La Premaat és una entitat de previsió :ial fundada pelscol.legis d'aparelladors el 1944que durant gairebé 50 anys ha estat sotmesa a diverses reglamentacions amb una clara evolució des del repartiment simple cap a la capitalització col·lectiva i amb tendència cap a una capitalització individual, atenuada per un ferm concepte de solidaritat que ha de portar qualsevol mutualitat de previsió social. Avui tenim una mutualitat plenament capitalitzada i econòmicament forta, que pot garantir que les prestacions s'estan satisfem i que es podran seguir pagant fins a la mort dels actuals beneficiaris. No obstant això, qualsevol entitat necessita de saba nova per evitar un envelliment del col·lectiu per sobre de cotes raonables, que obligaria a una elevació de les quotes per una tendència a la inversió de la piràmide d'edat. Per tal de garantir un creixement de la base de suport, es va optar pel camí aparentment més fàcil i segur: l'obligatorietat, però una obligatorietat descafeïnada, que ha provocat uns efectes negatius que s'han començat a notar, des de fa un parell d'anys. Premaat és una entitat creada pels col·legis i aquests actuen d'oficina de l'entitat dins de la seva demarcació. Sense una postura activa dels col·legis, a l'entitat se li fa difícil portar a terme la seva funció. La voluntarietat d'afiliació ha d'anar acompanyada d'una preocupació dels col·legis per la previsió social dels seus associats, han d'entendre que Premaat és una entitat que dóna un valuós servei. Aquest aspecte podrien analitzar-lo respecte al Col·legi de Barcelona. L'actitud majoritària de les juntes de govern ha estat per la voluntarielal i aquesta ha estat la justificació oficial per, en el millor dels casos, no fer res per ésser coherent amb un veritable sentiment de voluntarietat. Només un 40% dels col·legiats de Barcelona són mutualistes i la majoria dels joves desconeixen, fins i tot, l'existència de Premaat. Cal que el Col·legi promogui el coneixement de Premaat i dels aspectes que siguin d'interès per als seus col·legiats. Catalunya és un país de gran tradició mutualista i el Col·legi de Barcelona pot fer una feina positivaentre els seus col·legiats, oferint unes prestacions socials competitives. Sense una decidida voluntat de promocionar una entitat totalment nostra, però, no arribarem enlloc. Voluntarietat? Sí, però activa. •
C
arta al senyor Rafael Cercós, delegat dels mutualistes del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona: Em dic Fina i sóc esposa de Jesús Belloso Pena, col·legiat número 1868. No et faci estrany que sigui jo qui t'escrigui. És indiferent que sigui ell o jo, ja que fa força anys que treballem plegats en estreta col·laboració. Faig esment al teu article Previsió mútua...obtigatòria?, pubïïcataL'lNFORMATIU núm. 36 (segonaquinzena d'octubre) i és obvi que coincidim en la teva línia de treball i de pensament. No deixa, en canvi, de sorprendre'ns que a nivell estatal, sigui majoritàriament la tesi de l'obligatorietat d'afiliació. Passo a comentar-te el nostre cas, sol·licitant el teu consell: En Jesús va ser donat d'alta en actiu l'any 1966. Sempre ha estat en situació d'actiu. Encara que 66 + 35 anys = any 2001, haurem de seguir pagant fins al 2006, sense que els imports aportats del 2001 al 2006 no incrementin la quantitat de la jubilació. Ho podem comprendre considerant que en els primers anys no estava encara constituïda la Mútua. Tant el meu marit com jo vam estar afiliats a la Premaat en règim de prestacions bàsiques fins a l ' l de juny de 1989, data en què vam entrar a prestacions ampliades. Actualment paguem:
Prestacions bàsiques Premaat Complement Jubilació Premaat Prestacions complementàries Premaat
20.790 34.920 32.670 88.380 Pta/trimestrals
Aquestaquantitat de més de 88.000 pessetes trimestrals és per a nosaltres certament carregosa per unes prestacions de Jubilació i Viduïtat i encara uns pocs anys d'Orfanesa. Vaig parlar sobre aquest tema amb la Pepita Compte i intentem entendre l'article 48 dels Estatuts Generals, sobre Bfl/.ra de les prestacions ampliades, perquè la nostra intenció era tornar al sistema de prestacions bàsiques. T'agrairíem que ens confirmessis les penalitzacions que sembla que això reportaria, ja que ens costa d'acceptar que una Mútua pugui tenir una conducta tan dura amb els col·legiats. I els que no poden pagar? Ens faria il·lusió d'acollir-nos al pla Col·legi, Pla de Pensions, però si hem de mantenir la quota de les 88.380... Per últim, vull fer esment al teu comentari que a Barcelona el nombre d'afiliats a Premaat no creix. Notori. Ens encantaria que algú ens convencés que les quantitats que paguem, mai recuperables, i només somniant de viure molts anys, siguin una inversió, no diguem ja «bona», ens conformaríem que fos qualificada de «correcta». Moltes gràcies per tot. Esperem noves teves i et saludem amb tota cordialitat. •
FINA I JESÚS BELLOSO Sabadell
MAGÍ MIRACLE Aparellador i tresorer de Previsió Mútua (Premaat)
R
M
A
T
Una modalitat de l'assegurança de salut que li ofereix la possibilitat d'escollir el metge o hospital que vostè desitgi a qualsevol lloc del món,omb la confiança de que I' abonaren fins el 90 % de les despeses. A més, ara posem a disposició dels membres del COL-LEGl D' APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA unes condicions en exclusiva per un límit anual d ' indemnització de...
10.000.000 de pessetes.
Menors de 25 anys...4.038 pessetes/ mes.
[ Entre 25 i 44 anys....4.649 pessetes/ mes. f Entre 45 i 54 anys..... 6.192 pessetes/ mes. : t Entre 55 i 60 a^uS^^^^^Q^^DA&satA^^^fl^l
CONSTRUÏM LA BASE DE LA SEVA SALUT.
INFORMACIÓ: Sr. Motis - Srta. Pepita. COL-LEGl D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA. C. Bon Pastor, 5 - 08021- Barcelona. Tel: 209 82 99 Telefax: 414 34 34 ACE
CORREDORIA D'ASSEGURANCES C. LORENTE, S.L. Informació: Srta. Glòria. Ralael de Casanova, 73, 1-,3' Tet 668 28 41 Fax: 668 62 07 08750-Molins de Rei-BARCELONA