FORMATIU
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Paslor.5 08021
BARCELONA
Tel. 414 33 11 - 209 82 99 Fax4!4 3
a Vic. Manresa, Granollers I Terrassa
La construcció d'habitatges puja un 24% a Barcelona i lidera la represa del sector -í
men a La construcció d'habitatges ha experimentat un o i \ ^ l&s comarques més densament poblades, important creixement ales comarques de Barceló^ ^ Barcelonès (57,16%) i Baix Llobregat (37,09%), i na durant el primer semestre de 1995. amb una a la comarca del Bages (38,57%). Els pressupospuja global superior al 24% respecte al mateix període tos visats indiquen un augment global de l'activitat i de l'any anterior. L'augment de l'activitat constructiva també de la demanda de treball. La taxa d'atur se situa pel que fa a aquest subsector s'ha manifestat especial- en el 3,7% del col·lectiu col·legial. •
'Arquitectures límit1 ensenya a veure l'obra arquitectònica
La Generalitat augmentarà el control del Llibre de l'edifici
Dibuixos, plànols, esquemes, fotografies... Aquests són els instruments emprats per les formes tradicionals d'exhibició de l'arquitectura. Hi ha, però, algunes iniciatives que han trencat radicalment amb aquest model d'exhibició convencional de les obres arquitectòniques. Cinc d'aquestes, les més transgressores de les normes preestablertes, es podran contemplar, a partir del proper dia 14 de setembre, al Col·legi d'Aparelladors, a la mostra Arquitectures límit, comíssariada pel crític d'arquitectura Ij Josep Maria Montaner. • •
La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge prepara una proposta de decret de regulació conjunta del Uibre de l'edifici, la cèdula de l'edifici i la cèdula d'habitabilitat. La presentació del Llibre, que actualment no té un control exhaustiu per part de l'Administració, serà una condició imprescindible per demanar la futura cèdula de l'edifici. Aquesta nova cèdula és un document que tindrà en consideració la seguretat aparent de l'immoble i actualment es troba en fase d'elaboració. La regulació prevista afavoriria el control sobre fi aquesta documentació. • •
Consell de Redacció: Amo™ Capia. Carles Canana. Joan Gay i Ramon Pi*g
Coorflractó: Carles Cartafta. R r i ï e 66: Argets BaBara. Arton Capta iBsena Puorut Fotogrtfli: Jave Garcia De, Qoça
Admínistnòò! Morcserrat Ale-
many
Fotòliti: M>ga I m ç m i i ò : Ro-
maisral Dipoiil legH; B-4Z339-I99I. BSN: 11K-ÍS02 PuWiefllC BÍT-PiÜc-aad Jj-es Tataieiias
1SS OSíS
Ba.·OTfcna TtH ÍÍO1555 Fai 43033 75 EMTA: ColJegi (TApartflMkyi i Arqui-
tectes Trenin Óe B*rt£ionA. Boo Pasïof, S. 08O3T B a r a t ™ Tíí 209 62 99 Fai 4H 5J 3*. d o n i : Pi Maji, 6.08500 Ve Tm B85 26 11. Baga^ayuaÜ Ptana oerOm.6 0B2WMarma.Td.87297M VaSU OhtoOi: Josep Un*efl 25.06*00 franolcn. Tel S79 01 76. V r t M Ocd-
««natSaitffnvns-IS 06221 Tmassi Tel T9D 11 10
JUHTkDE QOVERN: Pn*W*nt Bernat Ochoa. SccreUri: Xlxet 6»nJ^-- Comptadora: Carioca A p a t t T t M o n r Jostp U. Utaif. Vo-
OIK Afiet L4w txm, > w MM. U n Tena Sara í X«v« Cod Ottog » O « « K Beme NoguM B*oa B«9Utdi: Jura Xantí Vdta OTJ
La qualitat en l'edificació i el seu control La qualitat és un paràmetre fonamental en l'activitat constructiva. Paradoxalment, l'aplicació de les tècniques de control encara són avui quelcom nou i, sovint, problemàtic al sector de la construcció. La Generalitat va publicar, ara fa sis anys, eí Decret 375/88 sobre control de qualitat i avui es constata que ha tingut poca incidència en la millora real de la qualitat en l'edificació. Això sí, el nombre d'assaigs de recepció ha augmenta! i el paper dels laboratoris en el cicle de la qualitat, esdevé més important cada dia. •
RMenc de Buen. V«M* Occ; SMMQt
ropMe « LWPORUATU.
11a 22
centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials
-1
Una Font de Recursos NOUS SERVEIS
VIALS • Nuclear per densitats terres i asfalts
MATERIALS •Difraccióde Rx • Absorció atòmica • Espectofotometria
JARDINERIA •Anàlisi de terres i adobs • Recomanacions d'adobat JTAT DE C O N T R O L
RESIDUALS
I DE R E G A T G E
" • • •
Planificació i Assessorament del control de qualitat Garantiment de la qualitat Estudis, informes i dictàmens Control de projectes
• • • •
Qualitat i propietats d'aigües de regatge Elaboració de cànons de sanejament Matèries inhibidores Control d'aigües residuals-depuradores
Centre del Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona CELRÀ
Pol. industrial • c/Pirineus 17-160 Celrà tel. 972/49 20 14 - fax 972/49 41 17
LLORET DE MAR
Ctra. antiga de Vidreres, sector inò. Q, nau d • 18 17310 Lloret de Mar tel. 972/37 12 23 - fax 972/37 10 15
VILAMALLA
Pol. industrial Pont del Príncep, secior I, parc. 28 I 7469 Vilamalla tel. 972/52 61 39 - fax 972/52 61 40
EL
TEMA
L A S I T U A C I Ó DEL S E C T O R
L'activitat edilicalòria ha experimentat durant el primer semestre de 1995 un important creixement a les comarques de Barcelona. El pes de la construcció d'habitatges ha estat determinant però s'ha vist complementat per l'edificació de tipus comercial. El nombre d'habitatges iniciats ha estat de 17.693
La construcció d'habitatges puja un 24% El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Bages experimenten un fort creixement de l'activitat a construcció d'habitatges durant el primer semestre del 1995 ha experimentat un creixeI mení important ales comarques de Barcelona i I manté l'impuls que l'edificació residencial ja manifestava clarament els anys anteriors, ía qual cosa confirma aquest subsector com a veritable motor de la recuperació de la construcció. Durant els primers sis mesos de l'any s'ha iniciat un 24,3% més, d'habitatges que durant el mateix període de 1994. Segons les dades del Col·legi, el nombre d'habitatges iniciats a les comarques de Barcelona durant el primer semestre ha estat de 17.693. Per comarques, i en valors absoluts, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès han acollit les promocions de tipus residencial més importants. Si es comparen els resultats obtinguts amb el mateix període de l'any anterior, el creixement més significatiu s'ha produït a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Bages, que es presenten com les més dinàmiques. Durant el primer semestre, totes les comarques de Barcelona experimenten cotes positives amb creixements significatius, amb l'excepció de l'Alt Penedès.
HABITATGES INICIATS PER COMARQUES'
HABITATGES INICIATS VARIACIÓ INTERANUAL 1r SEMESTRE 1994-1995
BARCELONÈS
1.845
2.900
57,18
BAIX LLOBREGAT
2.440
3.345
37,09
MARESME
1.159
1.449
25,02
VALLÉS OCC.
4.170
4.720
13,19
VALLÈSOR.
2,198
2.472
12,47
ALTPENEDÈS
427
373
•12.65
GARRAF
639
754
18.00
OSONA
486
546
12,35
ANOIA
340
419
23,24
BAGES
433
600
33,57
BERGUEDÀ
102
115
12.75
t \L
•
27,50
^^^9
+ del 30% • |
29,17
de 15 a 30% —I
Creixementespectacular Per comarques, destaca el Barcelonès, que manifesta un creixement espectacular de! 57,2%, després d'un període d'activitat sostinguda l'any anterior. El nombre d'habitatges iniciats ha estat de 2.900. De gener a juny, la ciutat de Barcelona ha iniciat la construcció de 2.150 habitatges, que representen un creixement del 54%. Les ciutats de Badalona (417) i l'Hospitalet de Llobregat (249) també han augmentat l'activitat pel que la a la construcció residencial. El Baix Llobregat, per la seva banda, ha experimentat igualment un creixement important (37.1%) amb 3.345 habitatges iniciats, mantenint així el dinamisme ja manifestat durant l'any 1994. Mentre que Sant Boi de Llobregat (307) disminueix el ritme de construcció,
•
24,26
l'augmenten de forma notable Castelldefels (690) i Viladecans (543} amb l'inici d'importants promocions. La comarca del Maresme ha augmentat l'activitat en un 25%. La capital. Mataró ha iniciat durant aquest període 492 habitatges. L'activitat està força repartida per tots els pobles i ciutats de la comarca costanera, si bé destaca l'activitat a Pineda i Vilassar de Mar. El Vallès
Occidental (13,2%) manté el seu lideratge quant a habitatges iniciats en valors absoluts, que ha estat de 4.720 i manté la tònica de creixement dels anys anteriors. Si bé Sabadell (618) i Rubí (314) han disminuït l'activitat, creixen de forma nolable altres ciutats com ara Terrassa (1.154), Sant Cugat (833) i Santa Perpètua de Mogoda (236). El Vallès Oriental, per la seva banda,
L ' I N F O R M A T I U
de0a15%
I
deOa-15%
I
manté l'activitat destacada de l'any anterior amb 2.472 habitatges iniciats i un creixement del 12,5%. Tot i que disminueix el ritme de construcció a la capital, Granollers (171), creix de forma espectacular l'activitat a Mollet (887) i mantenen un bon ritme La Garriga, les Franqueses, Parets i Montmeló. Dues comarques que han experimentat un important creixement de l'activitat han estat el Bages (38,6%) i el Berguedà (12,7%). L'activitat ha estat centrada fonamentalment a les capitals, Manresa (237) i Berga (71). Altres comarques que han gaudit d'un creixement important han estat l'Anoia (23,2%), el Garraf (18%) i Osona (12,3%), amb promocions d'habitatges bàsicament concentrades a Igualada (156), Vilanova i la Geltrú (317), Sant Pere de Ribes (233) i Vic (241). En el conjunt de comarques de Barcelona, només l'Alt Penedès (-12,6%) experimenta un descens en edificació residencial durant el primer semestre del 1995. En tota la comarca s'han iniciat 373 habitatges, pràcticament la meilat dels quals corresponen a la capital. Vilafranca, i la resta es reparteix de manera uniforme per fa comarca. •
LA S I T U A C I Ó D E L S E C T O R
Un creixement global amb una certa irregularitat El mercat de treball durant el primer semestre continua la recuperació iniciada l'any passat Is pressupostos visats el primer semestre d'enI guany a les comarques I de Barcelona expressen i un creixement molí im; portant de l'activitat edi', ficatòria respecte el mateix període de l'any anterior: un 33%. No obstant això, aquest creixement ha estat irregular i, en el mes de juny, ha tingut una frenada important, situant-se per sola del mateix mes de l'any anterior. El pes de la construcció d'habitatges s'ha vist complementat per l'edificació comercial, que representa un 13% del total d'obra construïda. Els habitatges continuen sent el motor de la recuperació del sector. Els pressupostos d'aquest període han representat un increment del 25% sobre el mateix període de l'any anterior. No obstant això, tant la inestabilitat política, com l'exhauriment a Catalunya del Pla de l'Habitatge, sembla que són la causa de la inflexió del mes de juny i caldrà veure cap a on es decanta l'evolució en els propers mesos. L'edificació industrial, en hores baixes L'anàlisi de la distribució d'honoraris visats per tipus d'obra confirma la concen-
tració en l'edificació residencial d'obra nova. L'increment dels honoraris en concepte d'estudis de seguretat reflecteix també un creixement de l'edifici de tipus mitjà. La rehabilitació tendeix a disminuir, tant pel que (a a les obres de reforma i reparació com a les obres menors. Quant al tipus d'intervenció, ha tingut un increment important l'actuació com a tècnic únic, assumint el projecte i el projecte o documentació tècnica i la direcció. Les intervencions d'aquestes característiques representen el 23% del total. Recuperació del mercat de treball Les dades del servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi indiquen que la contractació en treball assalariat durant el primer semestre continua la recuperació iniciada l'any passat. Les demandes de treball rebudes en el servei han augmentat en un 49% respecte al mateix període de l'any anterior. Després d'un mes de gener bastant més inactiu que l'anterior, la demanda ha mantingut l'orientació positiva durant tots els mesos següents. Les empreses que han demanat més aparelladors durant aquest semestre són les constructores i les immobiliàries.
I N F O R M A T
PRESSUPOSTOS VISATS SEGONS TIPUS D EDIFICI
Habitatges Industrials Comercials Equipaments
n »*.„ i
^
HONORARIS VISATS. DISTRIBUCIÓ PER TREBALLS
Edil. Residencial Edif. No Residencial Reformes Obres menors Estudis seguretat Diversos
Una altra de les dades que ens confirma la recuperació de l'activitat és la baixada en les inscripcions de col·legiats a la recerca de treball (-32%). El nombre de col·legiats inscrits en atur ha baixat un 7% durant aquest semestre i la taxa d'atur se situa en el 3.7% del col·lectiu col·legial, una lleugera baixada però important si considerem la recent incorporació dels nous titulats. En aquest últim any s'aprecia un increment en la contractació com a liberal per a treballs que abans es feien en règim d'assalariat. Els llocs de treball oferts per les empreses se centren en la gestió econòmica i control d'obra, principalment com a cap d'obra. /
EL
NOTICIARI
EXPOSICIONS
Dibuixos, plànols, esquemes...Aquesta és la forma tradicional d'exhibició de l'arquitectura. Hi ha, però, algunes iniciatives que han trencat amb aquest model. Cinc d'aquestes es podran contemplar, a
partir del 14 de setembre, al Col·legi, a la mostra 'Arquitectures límit'
Una altra forma de veure l'arquitectura L'exposició 'Arquitectures límit' recull cinc exemples emblemàtics d'exhibició no convencional I departament de Cultura del Col·legi inaugurarà, el pròxim dia 14, l'ex| posició Arquitectures límit, una mostra d'ex| posicions no convencionals, comtssariada per Josep M. Montaner. L'exposició es basa en el fet de mostrar una selecció de les exhibicions d'arquitectura que han estat més representatives per la seva voluntat de ruptura amb els mitjans convencionals de presentació. En poques ocasions una exposició pot mostrar l'arquitectura en sí mateixa, sinó que es limita a exhibir una representació amb dibuixos, plànols... Arquitectures //m/f es proposa presentar les exposicions que han trencat amb aquest sistema de presentació convencional. La mostra ha seleccionat cinc exemples per analitzar-los i exposar-los. En el primer, The Avant-garde in Rússia 1910-1930. New Perspectives (Los Angeles County Museum of Art, 1980), Frank O'Gehry recorda i homenatja amb el seu muntatge l'originalitat dels constructivistes russos en la seva recerca de noves fórmules tridimensionals per a la presentació de l'art constructivista. Hans Hollein i Josel Paul Kleihues estan representats a la mostra pel seu treball a la Documenta de Kassel de 1987 sobre un projecte de museu ideal i imaginari. Tots dos mostren una predilecció per l'arquitectura dels espais museístics i són partidaris d'incorporar factors que afavoreixen una relació més interactiva entre l'espectador i l'objecte exhibit. Hollein ha dissenyat diversos museus, especialment a Alemanya. Kleihues és conegut per les seves transformacions d'espais existents en museus, com ara la reforma d'una estació de tren de Berlín que es va convenir en museu.
Arquitectura imaginària Cités-Cinés (Grande Halle de La Villette de París, 1989) planteja, per la seva banda, la capacitat dei cinema per recrear dramàticament el desordre, la intensitat i la fascinació de la metròpoli. Aquesta mostra va voler, en e! seu mo-
L'arquitectura de les exposicions Annemieke Van de Pas Coordinadora de Cultura del Col·legi Relacionarelmóndel'arquitecturaambelmónde les exposicions és un fenomen per al qual, curiosament, pocs professionals d'aquestes dos rams del nostre país, demostren un interès directe, ni tampoc hi presten gaire atenció. En aquest sentit, algunes de les apostes fonamentals de les primeres avantguardes eren l'aproximació de les arts plàstiques als conceptes d'es-
pai arquitectònic, i la valoració des de l'arquitectura de les qualitats plàstiques de color-forma-llumtnositat. S'havia creat una complicitat que s'articulava en projectes comuns elaborats per arquitectes i artistes. És el cas dels constructivistes russos, per exemple, que van explorar les possibilitats duna visió arquitectònica en la representació de la pintura, l'escultura i el disseny.
L'exposició Arquitect ureslimit reuneix cinc propostes que posen de relleu el contingut teòric de les exposicions com a contenidor i comunicador d'idees. La defensa de la millora i la diversificació de l'estructura de la comunicació i la presentació visual com un dels principals objectius de qualsevol exposició podria ser, en definitiva, l'argument en què es basa aquesta mostra. •
N F O R M A T I U
ment, presentar les arquitectures imaginàries i irreals de diferents pel·lícules com Metròpolis, El amigo americano, Blade Runner, Brazil o El cielo sobre Berlín. Una proposta més provocadora va ser la instal·lació The Desiring Eye: Reviewing the Slow House (Tòquio, 1992), d'Elisabeth Diller i Ricardo Scofidio, una instal·lació que polemitza sobre el projecte d'una casa familiar que ha quedat a mig construir. Finalment, en l'exposició What a wonderíul world, de Bernard Tschumi, les imatges de vídeo travessen la transparència absoluta de la Glass Vídeo GaIlery, pavellons erigits a la ciutat holandesa de Groningen ei 1991 per a presentar una exhibició de vídeos de música pop. El pavelló transparent i inclinat de Bernard Tschumi mostrava com la representació immaterial de la televisió o la imatge electrònica està transformant, en els darrers anys, l'estatus sòlkJ i permanent dels edificis. •
EL
NOTICIARI
MANTENIMENT
El Col·legi impulsa la creació d'un directori d'empreses de manteniment Una base de dades d'empreses especialitzades del sector
B
es d'aquestes planes, sovint hem insistit en la necessitat creixent que el nostre país assoleixi els estàndars europeus envers una bona política de gestió i manteniment dels edificis que, d'una banda, allargarà la seva vida útil i, de l'altra, ajudarà a gaudir d'unes correctes condicions de confort i de les prestacions adients en cada moment.
camp, podem constatar que el nostre col·lectiu, per la seva preparació, està adquirint un major protagonisme, dia a dia.
El subjecte fonamental del manteniment és l'usuari i la comunitat de veïns, que han de tenir cura de la conservació dels diferents elements de l'edifici i vetllar per la solució correcta dels desperfectes que puguin sorgir.
Una de les dificultats habituals pels tècnics que han de programar aquest manteniment és determinar les empreses més adients per a la realització de les tasques específiques en cada tipus d'edifici o de les parts d'aquest. Amb motiu de la Campanya La Casa en Forma, els usuaris i propietaris, que cada cop mostren més preocupació per mantenir la seva llar en òptimes condicions de conservació, ens han exposat aquest mateix problema en moltes ocasions.
En un segon nivell trobem els tècnics, que han de coordinar les tasques de manteniment planificat (preventiu i correctiu), a partir d'inspeccions periòdiques, de l'anàlisi dels problemes que s'originen i del coneixement de l'estat i de l'evolució de l'edifici. Dins d'aquest
Per tal de donar resposta a aquesta problemàtica, el Col·legi d'Aparelladors per mitjà del Servei Rehabilitació ha previst la creació d'un Directori d'empreses de manteniment. Dins d'aquest directori s'ha previst que hi tinguin cabuda totes les empreses espe-
cialitzades del sector, incloses les dedicades a programació, gestió i inspecció, les que fan tasques de neteja i, especialment, les que s'adrecen a la realització de manteniment preventiu i correctiu. Es pretén que aquesta base de dades serveixi com a xarxa de contacte entre les empreses del sector (que tindran ía possibilitat de divulgar una àmplia informació sobre ets seus serveis) i els col·lectius a què s'adrecen. La informació s'oferirà als usuaris, per miíjà del telèfon de La Casa en Forma (414 14 13). Però especialment s'adreça als tècnics, per tal que puguin disposar d'aquesta informació com a eina de treball que
els faciliti la seva tasca d'optimitzar les prestacions que l'edifici pugui oferir al llarg de la seva vida útil. En aquestes darreres setmanes ja s'han iniciat els contactes amb diverses empreses especialitzades, a les que s'ha tramès un qüestionari de recollida d'informació, que posteriorment es processarà i classificarà com a eina útil i de consulta fàcil. Esperem disposar ben aviat de dades concretes i poder oferir aquest servei a totes les persones interessades. Si coneixeu alguna empresa que pugi estar interessada o voleu més informació, poseu-vos en contacte amb el Servei Rehabilitació del Col·legi. •
NORMATIVA
CURSO DE
concessió de la cèdula d habitabilitat
Q
a presentació del llibre de l'edifici serà una condició imprescindible per demanar la futura cèdula d'habitabilitat. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge prepara un decret de regulació conjunta de! llibre de l'edifici, la cèdula de l'edifici i la cèdula d'habitabilitat. Actualment no és prevista la presentació del llibre de l'edifici en cap organisme, és a dir, que no s'ha de presentar enlloc. Això significa que no hi ha un control exhaustiu per part de l'administració de la seva preparació i és el propi usuari, en tot cas, qui exigeix la documentació relativa al seu edifici. La regulació prevista reforçaria el control sobre aquesta documentació que haurà de ser presentada com a condició indispensable per a l'atorgament de l'anomenada cèdula de l'edifici. Aquesta nova cèdula de l'edifici és un document que encara es troba en fase d'elaboració i que serà regulat ben aviat com a desplegament de la Uei de l'habitatge. El document té en consideració la seguretat aparent de l'edifici com a condició prèvia per a l'habitabilitat dels habitatges i està destinada al parc
11
VALORACION DE INMUEBLES EN VENTA Y EN ALQUILER"
d'edificis existents. En edificis de nova construcció es concedirà amb la cèdula d'habitabilitat i serà imprescindible la presentació deí Llibre per a l'atorgació d'ambdues. Els treballs per a la preparació de la cèdula es duen a terme al si d'una comissió tècnica, de la qual forma part el Col·legi, agrupada a l'entorn del Centre Tècnic per a la Rehabilitació (CTR), organisme dependent de la Generalitat i dirigit per l'aparellador Gustau Roca. •
L ' I N F O R M A T I U
* 32 Horas lectivas. Del 18 al 28 de Septiembre. * Dias: Lunes. Martes, Miércoles y Jueves * Horas: de 17,30 a 21,30 horas * Plazas ümitadas a 40 alumnos * Precio: 55.000,-Ptas + IVA * Amplia Documentación * Tres programas informàticos * Diploma del Curso
FOMENTO DEL TRABAJO NACIONAL
Información e Inscripciones: Via Layciana, 32 Tel. 484.12.32
I-V FORMACION Y DOCUMENTACIÓN, SL Mallorca, 245 6Q 1" 08008 Barcelona Telf. 487.34.75 Fax. 487.37.09
EL
NOTICIARI
PVC, no gràcies I sector de la construcció, des de la producció deis diferents components fins a la seva posada I a l'obra, i també en el moment de l'enderroc, té una gran incidència en el medi ambient. La situació actual comença a ser insostenible i exigeix que el sector posi les bases per reduir aquesta incidència negativa. Això es pot fer planificant en moment de construir tant la futura deconstrucció com el reciclatge dels materials; incorporant conceptes de l'arquitectura btoclimàtica; establint controls de consum energètic, i també, utilitzant eis components que en la seva fabricació i eliminació tinguin una menor incidència contaminant o comportin l'ús de materials o energies renovables.
materials habituals, però mai no s'ha tingut en compte la seva vida útil en servei, ni el cost social de la seva producció i eliminació.
El PVC s'ha introduït massivament a les obres dei nostre pals (més de 35.000 tones emprades el 1993), el trobem en tubs de baixants, conduccions d'aigua i calefacció, conductes per a instal·lacions elèctriques, revestiments de façanes o interiors, peces diverses de fusteria, i en d'altres elements. Generalment, el motiu de la seva utilització ha estat el preu inferior respecte dels
Cal saber que aquest material, en la seva fabricació, origina l'abocament de milers de tones de substàncies organoclorades en forma de gasos, aigües residuals o residus sòlids. D'altra banda, en cas d'incendis, els elements prefabricats amb PVC desprenen àcid clorhídric altament tòxic, i també substàncies organoclorades (dioxines) i metalls pesants (cadmi), també molt tòxics. L'eliminació al final de la seva vida útil també resulta força problemàtica i contaminant.
Lleida organitza la VI Setmana d'Estudis Urbans És per aquest motiu, que molts ajuntaments centreuropeus, com ara Berlín, Bremen, Bonn, Dusseldorf, Frankfurt, Hamburg, Hannover i Viena entre d'altres, han eliminat l'ús de PVC dels seus edificis. Possiblement aquesta sigui una bona opció de futur. Hi ha força materials alternatius que poden cobrir les funcions que ha adquirit el PVC, des de canonades amb altres materials plàstics, metàl·lics o de formigó, fins a la utilització de la fusta a les finestres, Un cop més, la fusta es manifesta com un cas molt clar de material amb llarga experiència en el seu comportament en el temps i al mateix temps renovable, que estalvia energia, de fàcil eliminació i que tècnicament es comporta igual o millor que qualsevol altre dels materials alternatius. Un petit esforç de manteniment és l'únic inconvenient que presenta la fusta. Una àmplia divulgació d'aquest tema va ser la causa de la retirada de l'estand que Greenpeace tenia a Construmat'95, ja que els responsables de l'organització ecologista no van acceptar que els obliguessin a deixar de repartir els fulls informatius "PVC: no gràcies". • Servei Rehabilitació
La Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors de Lleida i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, organitzarà, el proper mes d'octubre, la VI Setmana d'Estudis Urbans: La ciutat fragmentada. Grups socials, qualitat de vida i participació. Les setmanes d'estudis urbans constitueixen, des de fa anys, un fòrum de debal de problemes de les ciutats actuals. •
Presentació del Congrés d'Adigsa al Col·legi L'empresa pública Adigsa farà, el proper 19 de setembre, a la Sala d'Actes del Col·legi, la presentació pública del primer Congrés de conservació i reparació d'edificis d'habitatges, dedicat al lema El cas dels sostres: experiències i perspectives. El congrés, que se celebrarà al Palau de Congressos de Montjuic els dies 9,10 i 11 d'octubre, ja ha rebut més de 200 comunicacions. •
Publicada una guia per aplicar el decret de residus El departament de Medi Ambient de la Generalitat ha publicat, amb la col·laboració de l'ITEC, la Guia d'aplicació del Decret 201/1994, reguladora dels enderrocs i altres residus de la construcció, per a ajudar en la redacció del projecte tècnic que ca! adjuntar al projecte d'edificació en la sol·licitud de la llicència urbanística corresponent. Els professionals interessats poden passar a recollir un exemplar al Servei d'Informació. •
MONOGRAFIES
Tu despacho desde 10.000 pt/mes asistido y equipado
RILEM. Technical recommendations for the tesl·lng and use of construction materials. E & EN SPON Londres, 1994. ól 8 pàgines . „__, « . *H" N^v ^ T " : NSSàB^^S ^ ^ • § 2 1 •.•gfrjj a B .. , _ J M 3
PROJECT àrea Tel.
Coneixement i assaig de materials
93. 415 45 32
ri s u n a recO pj| ac jó d'unes 170 recomanacions tècniques per a l'assaig i l'ús dels materials que la RILEM (Unió Internacional de Laboratoris d'Assaig i Recerca per a Materials de Construcció) ha elaborat des de 1972. Aquestes recomanacions han estat redactades per comitès d'experts internacionals i són un punt de referència important per als especialistes en el coneixement i ús dels materials i per als professionals en general que necessitin conèixer millor els materials que utilitzen. Està organitzat en els capítols següents: formigons i ciments, formigons especials, altres materials inorgànics, hidrocarburs i plàstics, fusta, estructura de fàbrica, durabilitaí i cicle de vida i material per a assaigs. •
PROIECT-AREA, S.L. Avda. Príncipe de Aslurías, 3b atíco 06012 Barcelona
Salvador Gili Àrea de Tècnica. Centre de Documentació Josep Renal
-
'
•
•
•
.
•
•
•
•
-
•
•
*
N F O R M A T I U
S E R V E I S
D E M A N D E S
DE
P E T I T S
TREBALL
A
N
U
N
C
I
S
Empresa contractista
INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL
especialitzada en edificació CAP D'OBRA Es tara càrrec de diverses obres a la zona del Garra!. • Experiència mínima de 5 anys en edïtícaoó i instal laoons • Coneix e menis d'informàtica a nivell d'usuari • Edat. entre 30 i 40 anys. • Cal carneï tie conduir i vehicle propi Jornada oficia!. Contracte laboral per obra. Sounegcdabfe
Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar Cecília, tercera planta De dilluns a divendres de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també de 16 a 19 hores «=» 4143311
° Fax:
C O L · L E G I A L S
2098299 4143368
INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS Elisenda Pucurull. 4a pi. De dilluns a divendres, de 12 a 20 h • Col·legiats: 1.000 ptes. • Estudiants: 1.000 ptes. • Altres: 3.000 pies. ^ Fax
Promotora immobiliària
Promotora/constructora
Constructora pera
a Andorra
a Barcelona
l'Administració pública
ARQUITECTE TÈCNIC
2 ARQUITECTES TÈCNICS
CAP D'OBRA
per a seguiment dobres de nova planla. espeàalmenl editooo residencial. • !mpresindibleexpenenciade2a3anys a peu d'obra. • Comarca de residència, el Barcelonès. • Edal, entre 28 i 40 anys. • Cal camel de conduir i vehicle propi. Dedcaciò jornada completa. Disponibilitat de residir al Principat d'Andorra. Contracte laboral. Sou a convenir.
un com a encarrega! r/obres i un altre per a control de costos i pressuposto. • Imprescindible experiència mínima de 8 anys en obra i projecte, respectivament. • Edat entre 30 i 45 anys. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou a convenir.
per a obra nova d'edifcaoó. • Imprescindible expenèndade3a5anys com a cap d obra en edificació en empresa constructoia • Edat, entre 29135 anys. • Imprescindible vehicle propi pera vialjar de manera esporàdica per Calalunya. Jornada paiida amb dedicació exdusrva. Coniracie laboraJ per obra amb possibilttals de promoció i continu ilat.
Rel.: 5.344
Rel.: 5.345
414 33 11 414 34 34
S'ofereix
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pendent de proiecte. Aporta: • 220 hores d'Auiocad v.12 • Coneixements d'iniormàtica a nivell d'usuari (Wordperieci v. 5.1) • Coneixements d'anglès • Vehicle propi ÀJex Cuadra Telèfon: 637 14 69
S'ofereix
S'ofereix
TOPÒGRAF
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
Peralreballsdemesuraments.aix ments, implemenlacióde projecte: pianteigs d'obres i cubicacions • Sistemes totalment mformatitzc • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa
Estudiant d'arquitectura lecmca amt esludi de serveis otereix • Delineació de plànols per Cad • Perspectives professionals
O. Marín Telèfon: 213 92 36
Sou negociable Rei.: 5.346
1
Empresa constructora
Empresa constructora
de reformes a Barcelona
AUXILIAR D'OBRA
CAP D'OBRA
• Eupenència entre 4 i 5 anys en direcció d'obres. • Idioma, català. • Edat, enire 25 i 35 anys. • Imprescindible vehide propi
• Experiència mínima de 4 anys com a cap d'obra. • Comarca de residència, el Barcelonès t Idioma, català. • Edal, entre 28 i 40 anys. • Imprescindible vehide propi pera viatjar de manera esporàdica per Catalunya. Jornada oficial. Relació liberal. Sou garantí entre 3 i 4.000.000,-bruts/any negociables.
S'oíereix
S'ofereix
SERVEI DE
COL·LABORADOR
RECEPCIÓ DE TRUCADES
DE TARDES
S'ofereix servei acural de recepció de
S'ofereix col laborador per a tardes, amb molta experiència en organització i administració immobiliària i despati professional, amb ajut informàtic.
DIBUIXOS AMB AUTOCAD Es realitzen plànols i dibunos amb
prolessionals, com si es Irades de la seva pròpia secretaria. • Ouoies econòmiques
C. Gonzalez (tardes) Telèfon: 435 20 53
Ret.: 5.347
3
Es fan PLÀNOLS I
Cooperativa d'Arquitectes
planta Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Barcelona
Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55
Jordi Capell
TAULA D'ORDINADOR PER CAD Model ERGO-CAD
Model ERGO-COMP
CARACTERÍSTIQUES - Electrificada (6 endolls). -Amb dos nivells. Regulable en alçada Gris/Beig Negre/F.Eiivernissat
P.V.P. P. OFERTA 45.000 36.000 60.000 44.900 N F O R M A T I U
Regulable en alçada i en inclinació. P.V.P. P. OFERTA Gris/Beig 50.000 37.900 Negre/F. Envernissa! 65.000 49.900
ACTIVITATS
Programa de cursos d'estructures
Documents d'arquitectura tècnica
Forjats unidireccionals
Forjats reticulars
Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors Roberto Guerra Fontana, Roberto Coderch, Antonio Paricio Durada Del 4 al 30 d'octubre, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Lloc Sala de Conferències. Matricula Fins al 22 de setembre. A! Servei d'Informació. Places limitades Preu 35.000 ptes. col·legials 45.000 ptes.no col·legiats
Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball Professors Roberto Guerra Fontana, Roberto Coderch, Eduardo Hernando, Isabel Serra Martín Durada Del 6 al 29 de novembre, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Lloc: Sala de Conferències. Matrícula Fins al 27 d'octubre. Al Servei d'Informació. Places limitades. Preu 35.000 ptes. col·legiats 45.000 ptes. no col·legiats
Temari: • 1 Una planta de forjat. Zones de doble bigueta. Camell del forjat per càlcul aproximat a la fletxa • 2 Dades d'una fitxatèaiica.Determinacióelàstica i per redistribució plàsticadelsmoments (lectors d'una carrera • 3 Càlcul de l'armat adequat atenent al moment últim i al de servei. Armadures mínimes. Determinació de les negatives. Massissa! per flexió negativa. Màxims aconsellablesdemassissat. Longituds d'armats negatius • 4 Tallant Massissat en els extrems per esforç tallant. Càlcul de la fletxa total i activa • 5 Distàncies entre corretges en biguetes semiarmades i pretesades. Forjats sanitars • 6 Fitxes tècniques per autoritzacions d'ús •
Temari • 1 Estudi de la planta. Determinació de les zones de massissat. Situació de la retícula ·2Aplicació del mètode de la norma EH. Descomposició en bandes centrals i de suport. Repartiment dels esforços als nervis. El seu dimensionat • 3 Verificació del punxonament. Tractament de forats. Normatives existents • 4 Aplicació del mètode dels pòrtics de substitució al marge de la norma EH. Criteris sobre la disposició rea! de les armadures • 5 Bigues de cantelí. La seva verificació. Comentaris sobre les pràctiques que es realitzaran. •
Repetició del curs bàsic de gestió immobiliària
Avanç dels cursos d'informàtica
Viabilitat de la promoció immobiliària
Cursd'autocad
En aquest curs es donaran els coneixements bàsics per a estudiar aspectes diversos de l'anàlisi de les inversions immobiliàries com són el juridico-legal, el fiscal, el financer i el de màrquetmg. Organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, amb la col·laboració del Dept. d'Organització d'Empreses (UPC) Professors Jordi Femàndez, Jordi Vilajosana. Demelrio Ochoa, Manuel Vilaplana Coordinador Francisco Javier Llovera
Dates Del 5 al 28 de setembre, dimarts i dijous, de 18.30 a 21 h. Temari • Introducció jurídico-legal • Estudi socioeconòmic i de mercat • Intermediaris financers i tributació fiscal «Anàlisi de la inversió • Casos pràctics Informació Servei d'Informació. •
Del 19 de setembre al 28 de novembre Dimarts i dijous de 19 a 21 h. • Preu col·legiats: 60.000,• Preu no col·legiats: 75.000,-
Cursde3DSíudio Del 18 de setembre al 8 de novembre Dilluns i dimecres de 19 a 21 fi. • Preu col·legiats: 45.000,• Preu no col·legiats: 58.000,CUrSOS e n p r e p a r a c i ó : Les persones interessades a realitzar algun curs durant el darrer quadrimestre, poden comunicar-ho al Servei d'Informació. Planta baixa. •
El Servei Lingüístic organitza un segon cicle de sessions de Redacció de documents d'arquitectura tècnica, en el qual es lliuraran als assistents les Fitxes de Normalització Lingüística editades pel Col·legi. Professor lluís Buch, arquitecte i professor cfe català Dia i hora Els dijous, del 14 de setembre al26d'octubre,de18a20.30h Preu 8.000 pessetes Inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa. - •
Català per a no catalanoparlants El Servei Lingüístic del Col·legi i els col·legis d'Economistes, de Gestors i Adminislradors, i de Psicòlegs, organitzen un curs de català per a no catalanoparlants amb bon nivell de comprensió, però que volen millorar l'expressió oral. Dates: Del 21 de setembre al 30 de novembre, üimarts i dijous de 19.30 a 21.30 h. Preu: 6.200 pessetes Lloc: Col·legi de Gestors i Administradors. Tel. 317 06 86 Inscripcions DeM al 19 de setembre Més Informació: Servei Lingüístic del Col·legi. •
sessions tècniques
Arquitectures límit, una mostra d'exposicions no convencionals
Nou decret sobre nivells d'habitabilitat El codi d'accessibilitat de Catalunya Organitza Assessoria Professional A càrrec de Josep Lluís Bàdenas cap del Servei d'Ordenació de l'Edificació i Carles Salvador López, cap de la Secció d'Ordenació de l'Edificació de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge
Dimarts, 26 de setembre, de 19 a 21 h Sala d'Actes del Col·legi a Barcelona Cal confirmar assistència al Servei d'Informació
El dijous 14 de setembre, a les 19.30 h. el departament de Cultura del Col·legi inaugurarà, Arquitectures límit, una mostra d'exposicions no convencionals. Lainauguracióaniràacàr-
rec de Josep Maria Montaner, arquitecte i crític d'arquitectura. a la Sala d'Exposicions, planta baixa del Col·legi. Es podrà visitar, de 10 a 14 i de 16a20h, fins al 27 d'octubre. •
• Delegació d'Osona Dimarts, 10 d octubre, a les 19 hores • Delegaciódel Bages-Berguedà Dijous. 29 de setembre, a les 19 hores • Delegació del Vallès Oriental Dimarts. 3 d'octubre, a les 19 hores • Delegaciódel Valies Occidental Dimecres. 18 d'octubre, a les 19 hores La sessió a les delegacions anirà a càrrec de Carles Salvador N
F O R M A T
• Patologia, diagnosi I tècniques de rehabilitació L'EUPB organitza el màster. Patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, d'octubre a juny. Inscripcions fins al 30 de setembre. Tel. 401 62 79. • • Museografia, disseny i condicionament El Dept. de Construccions Arquitectòniques I organitza el curs de postgrau Museogrsiia, disseny i condicionament, del 3 de novembre al 19 de març. Inscripcions, lins al 29 de setembre. Tel. 401 64 21. • • Sinistralitat i garanties Sessió sobre Sinistralitat responsabilitats i garanties a la construcció, que tindrà lloc a la UNTEC, els dies 20 i 21 de setembre. Tel. 415 52 36. •
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anuï se en aquesta secció. BIT PUBL1CIDAD Maria Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
FLUIDS f i
FUSTERIA f i
I UTALANA.S.A. Morters sense retracció. Rehabilitació
Industrial Química Parrot,s.
C/ Santander 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 - Fax 278 27 11
Ttl 193] 307 16 00 li. <93j30:)2!í
SERVEIS ^^B^ • • • «DISTRIBUÏDORA MADERERA. S.A. ;
\\ï?MSsa
PAVINOUS S.A. Podes • DH-620 • Contraplacals 1 Iota classe de fustes per l'ebenisteria I decoració
ARMADURES PflEFABnCADES PEfi A LA CONSTRUCCIÓ
S«mt. 3 0 7 - 3 M - 0 8 0 1 8 Bíicolona-Tol. * J I 35 00
Navès Industrialcs Forjados-Cerramienlo ChaietsParklngs Centros comerciales Pantalanes, etc.
[]
SERVEIS PER A L PROJECTE • • • • • • • •
PAVIMENTS DE FORMIGÓ THACTATS
AUTOAWVELUOORS 1 MORTERS DE RESINES
Gavà: Tel. 638 22 40 -Fa* 638 22 45
Puça leiuin i i n la 03010 b i t i a i O N A
INFORMÀTICA fi
AÏLLANTS
LLU L'Ui:
Dccn olupumem de pntJL-ctcs Delint,ació CAD i nnanujl Escan jat i vecioril ació de plànols Plone b/n i color Aixec menis d'esia íiCUiiil Topografia Permpeciives Rcnde ÍÓ3D
m
TOOAS LAS SOLUCIONES EN ABLAUIENTO EILUUIKACIOM NATURAL
CYPE IMXEUIED^
HORMIPRESA
ILE
LA SOLUCIÓ
C Ï P E CATALUNYA
ALMOGÀVERS 66 2^ A
INGENIEHOS •':^r-J-:i * 1 -' '"-'-:*':
TEL (93)48511 02 08Q1B BARCELONA
HUMICONTROL S/L
f IE li ILII ïi à PERFILES LIGEROS, S.A. ESTRUCTURES METALICAS LLEUGERES PER A COBERTES
m
^ ^ ^ Pm f e | ^ | P
rijjl
|||^|««g&í
CA La Llacuna, 162 - 08018 Barcelona
TÈCNICA TRABER D'ELECTROOSMOSIS-FORESIS PER A HUMITATS DE CAPIL·LARITAT
^—NETEJA 1 RESTAURACIÓ DE MORTER PER ASSECATGE DE
C/ Padilla, 2^0 - 08013 Barcelona
ff
KAT/RCE BSQT S.L.
h ^ k ^ H ^ H H
ÏSJIUMWiU Ttl [91|41835J0
PRicomsfl^,
IMPERUEABIUZACIONES ESPECIALES CON RES1NAS DE POLJURETANO MONOCOMPOHEHTES EXPANSIVAS PARA JUfíTAS DE H0RM1G0N, PANTALLAS, ETC_ ROIG CURVADO DE PERFILES, SJV.
A r a g C n . 166. o m r . . 2 - - 0 8 0 1 1 B A R C E L O N A
Tel. (93) 423 80 44 FAXJ2S06 71 08011 BARCELONA
C/. Torres y Amat, 3 Tels. 318 32 77-412 14 40 OB001 BARCELONA
GEOTECNIA
GESTIÓ I SERVEIS TÈCNICS GEOLÒGICS - SONDEIGS GEOLÒGICS - CAUCUL 1 ESTUDI GEOTÈCNIC - PROJECTES MEDI AMBIENTALS Serveis i preus competitius Miralleis. 7, entresol 1a. - 08003 Barcelona Tel 319 22 36
PREFABRICATS I
sas
D1SENO Y CALCULO DE ESTRUCTURAS Forjados Unidini-cionales
laboratori ACREDITAT per la enetalitat de Catalunya pel control qualitat OÈ ['edificació I els seus
TÈCNIQUES DE DESM1IHACIÚ
Ú
PAVIMENTS ; PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT,TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIAI-S
Beriiadí l'.i-.iï .1,. Sani J.N
Prefabricadas de Horaiigón. S.A.
_ EXTRAFORT P* W J > I B)fc>. IC* nSHJOBARCELONA Ifl. i « i Mi fï 5(1 Fai:l9?pt46l7|l
LA ; , ORATORI DEL i ALLES
POL INÜ- FONT UEL1LVD1LM, Dl H \N i REINALS. 28 QMOOGRANOLLEItó TEl- (MlSIÓW W FAX.H92698
'IV].: -ISK Fux:2U7
Mobiliari
d'oficines
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTECNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
D
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
PREFABRICATS Prelabricació i construcció industrialitzada
REVESTIMENTS Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
LABORATORIS D'ASSAIGS
ESPECIAL L ' I N F O R M A T I U
La qualitat en l'edificació i el seu control I a qualitat és un paràmetre fonamental en l'activiI tat constructiva com ho | és en l'activital industrial n general. Però, què és la qualitat? Podríem defi| nir-la com l'adequació d'un producte o servei a un nivell de prestació que prèviament hem definit. La tècnica que serveix per constatar-la és el control de qualitat. Mentre que en d'altres indústries aquestes tècniques de control són ben desenvolupades, en el sector de la construcció esdevenen encara avui quelcom nou i, sovint, problemàtic. La Generalitat de Catalunya va publicar, ara fa sis anys. el Decret 375/88 sobre control de qualitat a l'edificació, un decret que especifica que l'aparellador que intervé en la direcció de les obres ha d'elaborar un programa de control de qualitat i supervisar el seu correcte funcionament. Els representants de la professió van apuntar aleshores una sèrie de premisses bàsiques perquè
aquestes disposicions legals tinguessin una eficàcia real i involucressin tots els agents que necessàriament han d'intervenir en a la millora de ía qualitat en l'edificació. Com a tret característic destacava el plantejament utòpic de pretendre afrontar el tema de la qualitat dels materials i la seva idoneïtat des de la seva recepció a l'obra i no en l'etapa de producció industrial. Tanmateix no tenia en compte cap mesura per dotar el sector dels mitjans mínims que garantissin la seva efectivitat. Passats ja sis anys de vigència d'aquest decret, és el moment adequat per fer una certa reflexió sobre els resultats aconseguits. Efectivament, segons un estudi encarregat pel Col·legi sobre l'avaluació de l'aplicació d'aquesta normativa a casa nostra, es constata que ha tingut molt poca incidència en la millora real de la qualitat en l'edificació. Avui, encara s'interpreta que es tracta de resoldre un aspecte purament formal. Els conceptes d'homologació, normalització i certificació dels materials de cons-
11
trucció no estan encara definits i menys encara valorats. Es fa palesa la manca de certificats en origen de gran part dels materials i el poc interès en aconseguirlos per part dels fabricants. La certificació, encara ara, es considera més com una despesa que no pas com una millora. En l'àmbit professional es continua pensant que la millora de la qualitat passa per altres aspectes no previstos en el decret. S'està d'acord, en definitiva, que la qualitat cal tractar-la d'una manera més globaí ímplicant-hi tots els agents de la construcció. Increment dels assaigs del formigó No hi ha dubte, però. que la normativa ha implicat la necessitat de realitzar molts assaigs de recepció. Ara bé, cal dir que pràcticament tota l'activitat de control se centra sobre un sol material: el formigó. Sobre els materials que disposen de certificat de qualitat, a més de ser molt pocs, encara no hi ha una cultura que faci que se'ls prefereixi als altres, sobre-
L ' I N F O R M A T I U
tot si són més cars. Quins han estat els agents més afavorits per aquesta dinàmica? Fonamentalment dos. D'una banda hi ha els fabricants de formigó preparat, que han augmentat la seva quota de mercat, ja que els formigons fets en obra difícilment poden complir les especificacions que marca la normativa. De l'altra, hi ha els laboratoris d'assaigs. A Catalunya, aquests han passat de 15 (amb la categoria d'homologats per l'INCE) a més de 50, la majoria acreditats en l'àmbit de formigó Iresc. Sembla que la gran proliferació en els assaigs del formigó ha implicat una certa disminució en els assaigs sobre altres materials com ara l'acer, el ciment i els granulats. Encara que és lògic, si considerem que els acers d'armar, avui, sempre van previstos d'una marca de qualitat i perquè en subministrar-se pràcticament tot el formigó des de planta, aquells assaigs els realitza la mateixa empresa subministradora. g1 1
E S P E C I A L
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
III
forta competència i anuncien el risc d'una baixa qualitat en el servei i, per tant, de fiabilitat en els resultats com a conseqüència d'una elaboració i tractament de les provetes poc rigoroses. El tractament que les obres grans i petites han rebut en la normativa és també un altre tema de preocupació. El fet de tractar amb un mateix criteri habitatges unifamiliars i plurifamiliars de tota mena produeix dificultats importants ja que seria més adient que a cada grup li correspongui un nivell de control diferent. Pel que fa a la qualitat dels materials en general, es considera que aquesta hauria d'estar garantida en origen, mitjançant sistemes de control propis o bé externs. Amb aquesta finalitat, els segells de qualitat serien encara l'eina adequada.
Quin és ei paper que juguen els laboratoris d'assaigs en el cicle de la qualitat? La seva relació amb el control de qualitat esdevé certament decisiva. Si el control és el conjunt d'accions i decisions a l'obra encaminades al compliment de les especificacions de qualitat, les accions que pren el director de l'obra es fonamenten en els resultats dels assaigs del laboratori, que és a qui correspon la fiabilitaí de la mesura. Però, és sempre així? Direcció facultativa, laboratori i contractista formen un triangle on cadascú té assignat un paper determinat i no un altre. 0 si més no hauria de ser així. La complexitat creixent del procés constructiu obliga sovint la direcció a cercar un assessorament tècnic que l'ajudi a prendre algunes decisions.
Un ambient favorable Alguns agents del sector han criticat una manca d'homogeneïtat i precisió en els resultats dels laboratoris. Uns altres, una via de contractació que no garanteix precisament la necessària independència en els resultats. També s'ha criticat una manca de col·laboració estreta amb la direcció facultativa. Però, quin és el punt de vista del laboratori d'assaig? Representants de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya afir-
maven a l'abril del 1994, que la publicació del Decret ha creat un ambient favorable a l'execució de controls en obra, si bé reconeixien que l'assaig bàsic que es realiUa és l'assaig de resistència a compressió del formigó. La seva opinió era que, per aconseguir una millora real de la qualitat caldria incidir més en el projecte i en la posada en obra, i més
tenint en compte que l'estadística indica clarament que l'origen dels defectes en construcció rau en la mala qualitat del projecte (50% dels casos) i en l'execució defectuosa (35%) i no tant en la mala qualitat dels materials (15%). L'increment del nombre de laboratoris també preocupa els seus mateixos representants, ja que s'ha produït una
Finalment, els representants dels laboratoris tenen la confiança, d'una banda, que la mateixa demanda dels usuaris influeixi positivament en els hàbits de control i, d'una altra, que el control de qualitat i les assegurances esdevinguin veritables elements de màrqueting a l'hora de vendre el producte. En aquest sentit cal esmentar una nova tendència: els laboratoris han incrementat els assaigs dels materials que componen els acabats de l'obra com ara el terratzo i el gres. •
Carles Cartanà
Urgell I control I LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC
TERRASSA
MANRESA
Ctra.Gràcia-Manresa, Km 23 25 TeWFax 785 03 87 08223 TERRASSA
Bertrand i Serra, 36 Telf/Fax. 878 8418 08272 S.FRUITOS DE BAGES
OFICINA:
ALAFOLLS Avda. Costa Brava, s/n Telf/Fax. 765 23 97 08389 PALAFOLLS
IGUALADA
TÀRREGA:
La Linea, 40 Telf/Fax. 804 51 95 08711 ODENA
C/ St Peiegri 97 bis Telf. 973-50 09 35 25300 TÀRREGA
C/Girona, 23, 4art. 3a Telf/Fax. 589 01 10 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS N F O R M AT
12
ESPECIAL
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
"Els tècnics confien cada vegada més en els laboratoris d'assaigs" I I concepte de qualitat, és en l'actualitat objectiu indiscutible de molI tes i variades activitats industrials, una d'elles la I construcció, en tant que s'entén com a sinònim de competitivitat i progrés.
Alfred Pérez: "Qui contracta el programa ha de ser independent de qui és objecte de control"
Si el que volem és parlar de qualitat en el sector de la construcció, aleshores cal parlar d'un concepte ampli, un concepte que afecta i engloba alhora a fabricants, a constructors i treballadors, a tècnics i a destinataris finals. "Les coses han millorat des de l'aplicació del Decret 375/88 de la Generalitat sobre control de qualitat, més pel qua fa a la conscienciació de tots els agents que no pas en la qualitat final de la construcció". Així pensa Antoni Navarrete, arquitecte tècnic i director del laboratori d'assaigs del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona. L'obligatorietat de fer assaigs de recepció als materials definits al decret, ha fe! que s'hagi hagut de millorar la qualitat d'aquests, i els agents afectats pel decret han anat assumint cada qual les seves responsabilitats, el tècnic fent el programa de control, el promotor assumint els costos dels assaigs, el fabricant millorant la qualitat dels seus productes i els laboratoris d'assaigs aplicant les normes i assessorant tècnicament.
Antoni Navarrete: "Hem millorat més pel que ía a la conscienciació que no pas a la qualitat final"
Joan Ramon Rosell: "L'objectiu no és controlar sinó aconseguir qualitat.
I per això encara falta molt."
quitecte tècnic, director del laboratori d'assaigs Control-Q i president de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya, creu que "el qui contracta et programa de control ha de ser independent del qui és objecte de control".
Els laboratoris d'assaigs, actuen fonamentalment en la part que afecta al control de materials. La seva tasca és la de donar les actes de resultats dels assaigs efectuats a petició del tècnic d'obra, perquè sigui finalment aquest el que decideixi amb aquells valors a la mà. Per això, és essencial que el tècnic confiï en el laboratori i que el laboratori sigui "seriós".
Alguns tècnics d'obra, per altra banda, reben fortes pressions per parts implicades en ei procés de construcció per deixar de fer allò que creuen més adequat per a un bon control de qualitat. Aquesta situació es veu agreujada quan interfereixen altres interessos que els de donar qualitat.
Els laboratoris, finalment, ofereixen sovint un servei especialitzat d'assessorament i han de disposar d'equips i de personal tècnic preparat. Alguns dels problemes que avui dia afecten a la qualitat del servei que ofereixen els laboratoris, són els que s'exposen a continuació. En primer lloc. l'existència d'un mercat amb un gran nombre de laboratoris. no tots ben preparats, fa que hi hagi molta competència i que massa sovint s'hagin de rebentar els preus de les tantes dels assaigs per poder treballar, amb la consegüent baixa de qualitat del servei. En segon lloc. hi ha el fet que sigui en molts casos l'empresa constructora la que contracti directament al laboratori de control. Alfred Pérez, ar-
Altres consideracions dels representants dels laboratoris afecten a la necessitat d'incrementar els controls de producció dels materials i a què les empreses constructores tinguin el seu laboratori de control de qualitat. També cal considerar que quan els fabricants introdueixen un nou producte al mercat, cal que presentin un certificat de característiques d'aquell material aprovat per un laboratori. Els laboratoris d'assaigs són una eina important per anar millorant en la qualitat. S'ha de treballar per l'existència d'una xarxa de laboratoris ben equipats i preparats tecnològicament, que siguin independents i que responguin a les
13
necessitats cada vegada més especialitzades dels tècnics d'obra i del mateix procés constructiu. L'objectiu "no és controlar sinó aconseguir qualitat". Així pensa Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic i director del laboratori de materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (UPC). No es pot oblidar que el control dels materials és tan sols una petita part del que és la qualitat de la construcció en el sentit globalitzador de la paraula: projecte, execució i materials. Hem recollit l'opinió de tres directors de laboratoris d'assaigs de materials, perquè ens exposin des del seu punt de vista, quina és la situació del control de qualitat dels materials i la de la qualitat global del procés constructiu. — Quin és el paper del laboratori d'assaigs en el control de qualitat de la construcció? Quines característiques defineixen un laboratori? —ALFRED PÉREZ: La importància dels laboratoris ha estat bàsica i primordial quant a l'aplicació del Decret 375/ 88 de la Generalitat, ja que han recolzat des del primer moment la seva instauració en el sector i han col·laborant en la
I N F O R M A T
difusió del decret. Actualment es pot dir que el 90% del mercat té assumit que s'ha de fer control de qualitat. Els laboratoris tenen una tasca ben definida en el decret com és el fer assaigs i donar els resultats; però es pretén alguna cosa més, com és donar un servei d'assessorament als tècnics d'obra. Un laboratori ha de tenir com a aspectes primordials, tractar amb cura cada procés d'assaig, no caure en la mentalitat de "la mecanització de processos', disciplina en tots els laborants i un ordre escrupulós. -ANTONIO NAVARRETE: La importància del laboratori és vital en el control de qualitat, ja que és l'eina que s'ha d'utilitzar per dur-Io a terme. Des dels primers moments fins ara s'ha canviat molt. Al començament no s'entenia quina és la funció del laboratori. Ara tothom té clar que s'ocupa de donar un servei tècnic, d'assessorar, com una mena de consulting en el que es pot confiar. Tots els mitjans de què disposa un laboratori resten regulats per les característiques de les acreditacions. És molt important que el personal del laboratori sigui molt meticulós en les tasques que cadascú desenvolupa i estigui ben preparat; s'ha de disposar d'un important àmbit d'eines i maquinària cada vegada més sofisticades i un suport informàtic. Tot això és a favor d'eliminar possibles factors d'error humà.
—JOAN RAMON ROSELL: E! laboratori fa els assaigs seguint una metodologia definida i dona unes dades. Amb aquests valors el tècnic decideix què ha de fer. El que és important destacar és que amb aquests assaigs no s'assegura ni molt menys la qualitat de la construcció, simplement s'està fent un control a uns materials. El que fora ideal és que no hi haguessin laboratoris de control, perquè això voldria dir que les coses es fan bé. Els laboratoris han de tenir un bon equip d'eines i maquinària, i el personal, tant els laborants com els tècnics, han de ser autodisciplinats amb el treball, essent conscients del valor del material que estan manipulant. Algunes vegades això no passa i la manca de professional itat del personal en pot desvirtuar la seva importància. —Quina és la relació dels laboratoris amb els tècnics de direcció, amb els
ESPECIAL
constructors i amb els promotors?
LABORATORIS
D'ASSAIGS
Iriat de resultats. Ja s'ha donat algun cas de laboratoris de formigó fresc, petits i sense gaire recursos, que no han actuat amb professionalitat. Hi ha comunitats autònomes que aquest tipus de laboratori no el permeten. La comissió tècnica d'acreditació, presidida per Francesc Ventura, considera que aquest tipus de laboratori haurà de demanar més acreditacions, fer-se més gran i millorar al nivell dels tècnics i del servei.
—A. P.: La relació és directa i cordial. Et laboratori ha de merèixer la confiança del tècnic, ja que aquest basa les seves decisions en els valors que dóna el laboratori, i pren responsabilitats moll importants. Amb el promotor el problema que es pot presentar és que accepti o no eís preus superiors que es demanen per uns serveis -J.R.R.: La relade més qualitat, ja Pérez: "El laboratori ha ció amb els tècnics que actualment d'obra és correcta existeixen laborade merèixer la confiança en el sentit que satoris que per menys del tècnic, ja que aquest ben que el laboracost també faciliten basa les seves decisions tori és una eina de els papers que necontrol de qualitat, cessita. Amb els en els valors que dóna que està al seu constructors ei proel laboratori" costat i en la qual blema, ja denuncia! han de confiar i poen diverses ocaden demanar assessorament en qualsions, és que en algunes obres de sevol moment, tot i que només ho fan l'Administració, la mateixa empresa quan hi ha problemes. constructora és qui contracta el control de qualitat, i aquest no és el procés més Quant a ies constructores, s'ha de adequat, ja que el qui contracta el procriticar el fet que en obres per a grama de control, ha de ser indepenl'Administració o en obres petites, sodent del qui és objecte d'aquest control. vint la mateixa constructora és el client —A.N.: He viscut l'evolució de la relació entre el laboratori i els tècnis d'obra. Al començament era difícil. Alguns consideraven que anàvem en contra d'ells, però ara cada vegada és més bona: ens consulten els problemes i confien cada vegada més. Les noves generacions tenen consciència clara de cap a on va la qualitat. Quant a la relació amb constructores i promotors, crec que amb l'Administració es podria col·laborar molt més i hauria d'estar més pendent del control de qualitat. S'ha d'evitar que el client del laboratori sigui la mateixa constructora, ja que poden haver-hi conflictes d'interessos i problemes de fiabï-
L
del laboratori i això es dolent per a la fiabilitat dels resultats finals. És molí important perquè el control de qualitat funcioni, que tots ens ho creiem. Seria molt interessant que les empreses constructores es dotessin d'un departament de control de qualitat. D'altra banda els laboratoris s'hauran d'especialilzar molt més, i s'hauran d'ocupar d'una (ranja concreta del problema; no crec que un únic laboratori pugui donar servei en tots els temes. A la Universitat, per exemple, es funciona d'aquesta manera, hi ha laboratoris especialitzats per a cada sector d'una àrea temàtica de l'edificació o de l'obra civil.
incrementar els assaigs de compactació. Quant als nous materials que s'introdueixen en el mercat s'ha d'insistir en la gran responsabilitat que això comporta; el fabricant ha de garantir les característiques del material que ven, ha de tenir uns certificats dels assaigs comprovats per un laboratori acreditat o pel seu laboratori, en cas que disposí d'aquesta instal·lació.
—Al laboratori, es pot parlar de d'assaigs problemàtics? Presenten problemes els nous materials de construcció? —A. P.: En general tot assaig que es faci per a saber les característiques d'un material pot ser problemàtic o complicat, ja sigui perquè intervenen molts processos diferents en l'execució, o bé perquè presenten un resultat conflictiu. El material que té més demanda d'assaigs de control és el formigó fresc, l'assaig de resistència a compressió, a diferència dels àrids que crec que haurien de tenir més assaigs de control. En les obres d'edificació, seria necessari
—A. N.: El material per excel·lència en els assaigs de control és el formigó. Però el tema està canviant. La gent ha pres consciència del control de qualitat, i del concepte del cost de la no qualitat. Actualment es fan controls dels mate-
Laboratori d'Assaigs i Control de Qualitat en l'Edificació de Terrassa i Comarca, S. L.
CONTROL DE QUALITAT DEL FORMIGÓ C/ Sant Pau, 6 - Tels. 731 54 46 - 783 21 11 - Fax 783 67 29 - Tèlex 59419 INSTI-E - 08221 TERRASSA (Barcelona) Acreditat en l'àmbit del formigó fresc per resolució 18/11/91 (D.O.G.C. n.° 1531) en data 18/12/91 Codi d'identificació: 060O9HF/91
I N F O R M A T
14
ESPECIAL
LABORATORIS
D'ASSAIGS
al nou camp de materials que apareixen, ef dels materials reciclats, no ha de representar cap variació important. Les prestacions tècniques d'aquesls nous materials hauran de ser les mateixes que les dels materials que substitueixen, i hauran de complir dos paquets de normes: les que demostren que aquell mate-
s'ha de valorar la qualitat del servei i la consideració tècnica dins del sector, més que una quantificació econòmica.
—A.N.: Pràcticament si. Hi ha llocs desatesos, com són les zones del Montsià i la Vall d'Aran, a banda d'algunes àrees saturades que corresponen a les rial compleix les funcions que complia el capitals de província. Les tarifes en la material tradicional i les noves que ga- majoria dels casos són inadequades. ranteixen que aquell material és durable, Hi ha molta competència i això (a que estable, no reactiu, es rebentin els etc. preus, amb el conNavarreie. següent malestar
-Catalunya ja ratoris suficients per atendre la demanda? Muntar un laboratori és avui dia un negoci, o hi ha molta competència?
rials en obra, però amb la unificació europea això canviarà quan portin tots els productes la marca CE, ja que no es faran tants assaigs en obra sinó en fàbrica. Un altre problema és la falta de laboratoris segons el tipus d'assaigs que es tracti, ja que són molt cars, com és el de resistència al foc. Els materials reciclats crec que són tot un camp per investigar, amb gran futur, però els laboratoris actuals no ens podem dedicar a la investigació, ja que ni l'estructura ni el mercat ho permeten. La indústria va per davant de la normativa, és a dir, estan apareixent molts materials nous i no existeix normativa de control. L'Administració hauria de ser una mica més àgil,
"La indústria Va per davant
pel fet d'estar tre-
ballant per sota de les tarifes i perquè es comparen qualitats de serveis molt diferents. Muntar un laboratori no és ni molt menys un negoci; comporta una inversió molt important, que no s'atura mai. He vist com s'han anat creant els 14 laboratoris de col·legis d'aparelladors i com costa començar. L'esperit en tots aquests ha estat eí de donar eines als tècnics per poder fer el control de qualitat, donar servei a la societat i al concepte de qualitat de l'edificació, sense ànim lucratiu.
| a normativa, és a dir, estan apareixent molts materials nous i no existeix normativa de control" _ _ _ _ ^ de
—A. P.: Catalunya està suficientment abastida en el 90% del seu territori, i sobretot pel que fa als laboratoris d'assaigs de formigó fresc. En el sentit global de la pregunta és difícil de quantificar i valorar, ja que per altres assaigs de tot i que s'ha millorat força amb l'aparició dets comitès tècnics nacionals per a materials no és tan clar que estigui tan ben abastida. diferents àrees. Quant a les tarifes crec que per deter—J.R.R.: Es pot parlar no tant minats assaigs no es poden aplicar tarid'assaigs problemàtics com de més o fes fixes, ja que hi ha imprevistos que menys dificultat en l'execució dels poden aparèixer durant el procés assaigs, o més o menys nombre d'assaig, difícils de quantificar. El planted'assaigs necessaris per obtenir dades jament d'un laboratori no és el mateix representatives. Els assaigs es fan se- que el d'altres empreses del sector, que guint les instruccions de les normes és el de fer unes inversions coordinades UNE, per tant, quant a metodologia el amb les previsions de vendes a curt o tema és clar. Amb els nous materials llarg termini. Muntar un laboratori pot ser que van sortint, s'ha d'adjuntar el certifi- rendible o no, segons quins siguin els cat del fabricant on es garanteixen les objectius que es pretenen; davant les propietats del material, les quals hauran despeses de renovació i actualització estat comprovades en laboratori. Quant dels equips i del reciclatge del personal,
—J.R.R.: Crec que hi ha massa laboratoris, sobretot en e! tema de formigons. Això comporta que hi hagi una gran competència, consegüentment una autèntica guerra de preus i que s'estiguin fent coses amb preus per sota de ies tarifes fixades. Al tècnic del carrer li hauria de ser igua! sempre que li garantissin la mateixa qualitat de servei; però evidentment això no és així, ja que preus més baixos volen dir costos
-ENSAYOS DE MATERIALES -INFORMES Y ESTUDIÓS DE PATOLOGIA -PRUEBAS DE CARGA -ESTUDIÓS GEOTECNICOS -PLANES DE CONTROL -GARANTIA DE CALIDAD
TECINCO TÈCNICA. INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. LABORATORIO ACREDITADO. Ca N'Alzamora, 18 08191 -RUBI-BARCELONA TEL: (93) 588 78 76 FAX: (93) 588 64 79
-ENSAYO DE INTEGRIDAD DE PILOTES.
Mossèn R. Muntanyola, 2. L.4. 43205-REUS-TARRAGONA TEL: (977)77 17 06
Velàzquez, 14 43870-AM POSTA-TAR RAGONA TEL: (977) 70 49 38
N F O R M A T I U
n 11
ESPECIAL
baixos, personal menys qualificat, feina més ràpida, elc. Crec que les tarifes no són massa indicatives del que passa ja que és molt difícil indicar en la tarifa les característiques particulars de cada tipus d'obra. No és ni molt menys un negoci, muntar un laboratori, si només s'han de dedicar a fer les tasques pròpies d'un laboratori; una altra cosa és muntar una empresa que gestoni qualitat. Això segurament és molt més interessant. —Es poden comparar els nostres laboratoris als laboratoris europeus? Com afecta la UE en el funcionament dels laboratoris? Creu que estan preparats els laboratoris i els tècnics? —A.P.: Són perfectament comparables als de les mateixes característiques i estan al mateix nivell, i lins i tot superior, aplicant pràcticament els mateixos assaigs de control. A la resta d'Europa no hi ha tants laboratoris en empreses privades, i hi ha també els laboratoris vinculats a entitats públiques o que funcionen dinlre de la producció pròpia d'un material. Un altre tema és el de l'homologació o certificació de materials. A Espanya l'acreditació que permet fer assaigs per aquesta homologació és l'organisme d'acreditació RELE.
LABORATORIS
—A.N.: Es poden comparar perfectament als laboratoris francesos, per exemple, que són els que conec. Els nostres laboratoris estan al mateix nivell i, fins i tot, una mica per sobre. El que més podrà fer canviar els laboratons, serà el tema de les acreditacions dels productes amb marca CE. ja que els laboratoris no solament seran entitats de control que fan assaigs, sinó que mitjançant els assaigs podran certificar un producte. Tot això no ha de comportar cap problema, ja que tant els laboratoris com el personal està preparat per a assumir-ho. —J.R.R.: Suposo que si, que els assaigs del mateix tipus de material de construcció, han de ser similars. El que sí que existeix en altres països europeus és el model de gran laboratori associat a enginyeries o a universitats, com ara els de restauració a Itàlia, que estan molt ben equipats i que funcionen més com a consulting que com els nostres laboratoris de control. Quant a la influència de la UE en els laboratoris crec que serà molt important a nivell de normes. Moltes de les normes que apareixen ara són normes europees, el que passa és que arribar a una homogeneïtzació tolal de normes és un procés molt lent.
D'ASSAIGS
Problemàtica del control de qualitat Jaume Espígol Gerent del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona A les comarques gironines, ens trobem amb una casuística amb relació al control del formigó, de la qual ignorem si té repetició a la resia de Catalunya, però que fa que moltes vegades el conirol de qualitat perdi bona part del seu veritable sentit. En primer lloc, existeixen alguns laboratoris de formigó fresc sense pràcticament estructura, que en moments punta d'encàrrecs es veuen obligats a desenvolupar una practica que no s'ajusta a la normativa ni a la bona pràctica del control. Sovint sentim el comentari: «fa quinze dies que veig les mateixes provetes a l'obra», o bé que «el laboratori no va venir i les va haver de fer un manobre» i, fins i tot que «el laboratori havia de fer tres serveis a la mateixa hora i va encarregar al conductor de la formigonera que li fes les provetes». En segon lloc, tenim laboratoris no acreditats que hi operen, amb !a consegüent confusió que això pot originar. Pensem que aquests laboratoris no estan sotmesos a una sèrie de requisits i obligacions
(control de la Generalitat, personal, tèdnics, calibratges de les màquines, assegurances). Això la que no apleguin prou garanties i els seus costos quedin molt minimitzats, la qual cosa es converteix en un seriós problema de competència deslleial amb relació als laboratoris acreditats. A tota aquesta problemàtica s'hi afegeix la causada pels laboratoris acreditats que tenen forts lligams amb les empreses formigoneres (un d'aquests està instal·lat a la mateixa planta formigonera) i es crea una desconfiança envers la societat per raons que són òbvies i que anul·len la raó de ser del control de qualitat Aquestes pràctiques permeten, a certs laboratoris, treballar per sota dels costos normals que han de suportar els que fan un control de qualitat acura!. Això produeix enfrontaments entre els tècnics responsables de la qualitat, que voldrien les màximes garanties, i els promotors i propietaris, per raó de costos. Pensem que si algun dia s'aprova i entra en vigor la tan esperada Llei d'ordenació de l'edificació, que en els darrers esborranys preveu l'establiment de garanties per cobrir les responsabilitats de tothom, molts d'aquests problemes desapareixeran, si és que abans l'Administració responsable de la correcta aplicació de l'esperit de la Llei no els afronta. •
KONSORCIL·LEIDATÀWECONTROJ Prat d e la Riba, 21 - 25004 LLEIDA Tel.
247008 - Fax 222842
GESTIÓ DEL CONTROL DE LA QUALITAT Materials de Construcció Instal·lacions. Mecànica de Sòls. Geologia, Geotècnia, Medi Ambient. Estudis de diagnosi de Patologies. Assistència Tècnica a l'Edificació. Laboratori acreditat en formigó massa, elements constituents i Mecànica de Sòl Assaig de Laboratori.Reg. 0Ó039SE92 i 0Ó021HC92. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. AJUNTAMENT DE LLEIDA I COL.LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS N F O R M A T I U
16
ESPECIAL
LABORATORIS
D'ASSAIGS
—Dins d'aquest procés de millora de la qualitat de la construcció que s'estàproduintenaquestsúltimsanys, com creu que poden continuar col·laborant els laboratoris?
ció de qualitat: taules rodones, publicacions, normatives, plecs de condicions de materials, etc. Tots, cada vegada més, som més exigents en el tema de la qualitat i aquest és un bon camí.
—A.P.: El futur del laboratori és el —J.R.R.: És ser molt optimista dir futur d'una empresa amb personal es- que s'ha millorat bastant. Prenent com a pecialitzat que vol donar un servei i una punt de referència la situació anterior a assistència tècnica l'aparició del deespecialitzada en ascret, sí que s'han Rosell: "Actualment hi ha saigs de materials. I produït canvis:
aquest és ei compro- una gran competència entre
han aparegut molts més labomís que tenim com a laboratoris i en ratoris, per tant, objectiu principal. Els conseqüència, una el nivell de conlaboratoris s'han trol ha pujat; el d'utilitzar cada vegaautèntica guerra de preus tècnic sap els da més no per oblicontrols que ha gació, sinó per consciència que són una part més dintre del de fer, moltes vegades perquè són neprocés constructiu. El resultat final cessaris per cobrir un tràmit determinat, d'aquesta tasca de control ha de desem- i el promotor ha pres consciència que ha bocar en una cooperació més estreta de pagar uns assaigs, però poca cosa entre tots els que participem en el mateix més: la tecnologia és la mateixa. El baprocés cap a la qualitat de la construcció. lanç no és que ens faci ser massa optimistes quant a l'aplicació del decret de la Generalitat. En altres coses sí que —A.N.: S'ha millorat bastant en el s'ha millorat: hi ha empreses amb marca control de qualitat, i els laboratoris s'han de qualitat pels seus productes i això sí guanyat la confiança dels clients i dels que és avançar en la qualitat. L'objectiu tècnics. Tothom, més o menys, té assuno és controlar sinó aconseguir qualitat. mit el tema del control de qualitat, en la I per això encara falta molt. • part que li toca. Queden, però, coses per fer, com pot ser millorar la col·laboració Imma Casado amb l'Administració i temes de divulga-
CEINCO, S . L_. CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL
EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT C/ La Corunya 100. 08620 SANT VICENÇ DELS Hj Telèfons: 656 26 80 / 4210.Fa? I N F O R M A T I U
E S P E C I A L
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
A S S E S S O R I A
CERTIFICAT DEL FABRICANT
Sistemes de sostres amb
, , Certificat
Núm
EMPRESA ÏOMICILJ En Referència a l'Obra : CUENT ADREÇA TÈCNIC DIRECTOR | , . ,
j N.I.F. 1...
.11
Q
l proppassat 24 de juny va entrar en vigor el Decret 71/1995, pel qual s'estableix que els fabricants de sistemes de sostres de Catalunya hauran d'obtenir i'autorització administrativa de la Generalitat. El nou decret s'ha aprovat amb l'objectiu de millorar la seguretat de les estructures per a sosíres i cobertes. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge crearà un registre de fitxes amb les característiques de les noves autoritzacions. El fabricant estarà obligat a lliurar a la direcció facultativa una reproducció d'aquestes fitxes i els plànols de col·locació amb indicació concreta dels elements i les indicacions per a la seva correcta execució. El Reial decret 1630/1980 de juliol, establia, fins ara, que tots els elements resistents per a sostres i cobertes havien de tenir concedida la corresponent llicència d'ús atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques. Aquestes autoritzacions afectaven globalment el sistema de sostre, sense que es controlessin les
característiques per separat de cadascun dels seus components, tenint en compte que moltes vegades es col·locaven en obra per separat els diferents elements d'un sistema. Com a conseqüència del decret es va establir un conveni entre la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i el Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment, signat el passat 6 d'abril. Mitjançant aquest conveni es va encarregar a aquest gremi, el registre dels certificats que, obligatòriament haurà d'estendre el fabricant de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components dels sistemes. Aquest certificat s'haurà d'entregar al constructor o al promotor que, a la vegada l'haurà d'incloure com a justificació del compliment del programa de qualitat. A més a més, és indispendable per a l'obtenció de la cèdula d'habitabilitat a qualificació definitiva d'HPO des de la data d'entrada en vigor del decret, el 24 de juny passat. •
CERTIFICA
i MUNICIPI! <>>
1 Qgí bi «mtaiiir»! ell tkmtou
SISTEMES ESTRUCTURALS COMPLETS ,., Ccsc3 i Loacu ! r^B 1 SC Sasctar*
,„,
l·l
(1)1
| 1
1
1 1
1 ELEMENTS •"•*-"
1
II
Rimi I Segell Empreu
GREMJ DE PREFABRICATS I DERIVATS DEL CIMENT | Inscrit en el registra el Número da RBgistre ]
ORMICONTROE LABORATORI DE LA QUÍMICA DE L'EDIFICACIÓ '4
-'-PAKTAMENT D'ALTA QUÍMICA DELS CIMENTS I DEL FORMIGÓ ANÀLISIS COMPLERTES DEL FORMIGÓ ENDURIT I ELS SEUS COMPONENTS. LA DURABIL1TAT I LA RESISTÈNCIA DE LA CERÀMICA -..•• DOSIFICACIONS DE FORMIGONS ESPECIALS PER ESTRUCTURES D'ÀTÜA ,; HíRABILITAT AMB GARANTIA DE PRESTACIONS A NIVELL INTERNACIONAL . _»_.DGONS D'ALTA RESISTÈNCIA DURABLES DIAGNOSIS INTEGRAL DE PATOLOGIES D'ORIGEN QUÍMIC ASSESSORAMENT PER A SOLUCIONS CONSTRUCTIVES DURABLES INFORMES QUÍMICS COMPLERTS PER A REHABILITACIÓ: PÒRTLAND 1 ALUMINÓS AMB ANÀLISI TÈRMICA DIFERENCIAL í
18
11
t"1
1 i
CONTRACTACIÓ DE SERVEIS DAUTOCONTROL PER A EMPRESES
.-, u íf
TT
ESTRUCTURALS amí !i.™
DEPARTAMENT DE CONTROL
fcfmABCO
1
|
LABORATORI ACREDITAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA PEL CONTROL DE FORMIGÓ FRESC Plaça Riera n° 2, 08459 Sant Antoni de Vilamajor TcUFax 845 22 85 - Tel. Mòvil 908 89 49 77
N F O R M A T
Ataaraca <T* NUsm
IU>
1 II 1
E S P E C I A L
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
AUTORITZACIÓ PER A FABRICANTS DE SISTEMES DE SOSTRES (DECRET 71/1995}
VIGÈNCIA El Decret 71/1995 de 7 de febrer va entrar en vigor el dia 24 de juny de 1995, i a partir d'aquest dia, les noves sol·licituds d'atorgament d'autorització s'hi regeixen. ÀMBIT Hauran d'obtenir l'autorització administrativa els fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents de sistemes de soslres que es fabriquin dins de l'àmbit territorial de Catalunya. Aquesta obligació serà efectiva, pràcticament, a partir de quan calgui renovar, per caducitat, l'autorització d'ús estatal, la qual la Direcció General d'Arquitectura i Habilatge considerarà equivalent a l'autorització administrativa fins que es laci la renovació. DOCUMENTACIÓ El fabricant lliurarà a cada obra: • un exemplar de l'autorització administrativa vigent de cada tipus de sistema de sostre • els plànols de col·locació i les indicacions per a la seva correcta execució
• certificat segons model aprovat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge com a justificant del compliment del programa de control dels sostres unidireccionals • fitxa de característiques, a petició de la direcció facultativa IDENTIFICACIÓ Cada element resistent subministrat portarà marcat i llegible: • nom del fabricant • designació del tipus • data de fabricació • núm. d'autorització administrativa • longitud de l'element COMENTARIS Els sostres fabricats fora de Catalunya resten fora de l'àmbit d'aquest decret.
hagin obtingut l'autorització administrativa. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge exigirà l'aplicació del decret en aquells programes de control de qualitat que s'hagin visat a partir del 30 de setembre. Es recorda a tots els col·legiats que cal visar dins del mes de setembre aquells programes de control de qualitat que tinguin preparats, d'obres en curso apunt d'iniciar-se. En el cas dels sistemes de sostres fabricats fora de Catalunya i que tinguin autorització d'ús d'àmbit estatal vigent en el moment de fer la recepció dels sostres, no és necessari aportar aquest certificat, però caldrà aportar l'autorització d'ús.
L'exigència de què s'apliqui el decret es farà efectiva a partir del proper 30 de Els plànols de col·locació dels sostres formaran part del Document d'essetembre. pecificacions tècniques en el Llibre Caldrà, des d'aquesta data, adjuntar el de l'edifici. • certificat original del fabricant en el registre de resultats de control de qualiJosep M. Calafell tat, per a sol·licitar la cèdula, en el cas Pere Casademont dels sostres o elements resistents que Assessoria Professional
Nou àmbit de laboratoris
Q
Catalunya encara no s'havien aprovat les disposicions reguladores específiques d'un àmbit d'acreditació que a nivell estatal ja està regulat: sòls, àrids, mescles biluminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials. La Generalitat ha aprovat aquestes disposicions amb el Decret 159/1995, de 7 de març. L'àmbit d'aplicació dels laboratoris definit en el nou Decret comprèn els assaigs necessaris per a la identificació dels materials que s'han d'utilitzar en ferms de carreteres que s'obtenen amb la barreja d'aquests materials i la valoració dels resultats obtinguts després de la seva posada en obra. Els assaigs que s'estableixen són els indicats en el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts i en les instruccions de carreteres sobre seccions de ferms. •
ÏÍSÍJJS • Servei de Control de Qualitat en l'Edificació. c/ de Sau, s / n . A p . Correus 211 Pol. Industrial Malloles • 0 8 5 0 0 VIC Telèfons 8 8 9 17 1 4 / 8 8 9 25 17 F a x 8 8 9 18 39
• Assessorament en programes de Control de Qualitat. • Acreditat per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Núm.: 06035 HF/92 DOGnúm.: 1653 15-10-1992
N F O R M A T
E S P E C I A L
Laboratoris Acreditats BOSE.SA Sctedad Castro i Maestre Valença 6. 08319 Tiana Telèfon: 39518 98. Far 395 03 55
Amtt Formiçú fresc. CEINCO.S.L Josep Ma. Arnau i Rodríguez La Corunya. 100. 03620 Sant Vicenç dels Horts Telètcn: 656 26 Bafj56 4210. Fax: 6564210 Ante Formigó fresc. CONSULTEC, S.L Joan Grau i PraL Camí' de Can Baíús, S-63. Polígon de la VaMan. Telèfon; 82218 96. Far 6221816 Àmbit Formigó fresc. CONTROLO Alíredo Pérez i Antón Pd. Ind Vilanoveta II. C/K, 19. Q8812Sam Pere de Ribes Teièlon:8143577/8143684.Fax8143934 Àmbit: Formigó en massa. ECA JosepM'Griera i Solans Rocafort 103-109. 08205 Sabadell TeHon: 712 2155. Far 7117199 Àmbit Formigó en massa, Acer per a eslructures (assaigs in srtu). EPTISA José Manuel Segura i Ahijado Ctra. Pont tjeVDamara, 162. 08240 Manresa Telèfon: 874 25 63. Far 877 37 55 Àmbt Formigó fresc. EUROCONTROLSA DanielOler i Rodríguez Pol. Ind Can Roses, Nau 64. Ctra. Molins a Caldes km. 13 08191 Rubí Telèfon: 588 30 59. Far 439 6411 Àmbit Formigó fresc. FORMICONTROL Carme Iduarte i Despuíg Plaça Rera, 2. 08459 Sani Antoni de Vilamajor Telèfon: 845 22 85. Far 845 22 85 Àmbit Formigó fresc. FOflMILAB.S.L Montserrat Massana i Pina Doctor Eslapé. 8-12. Tetefon: 895 3121. Fax; 895 35 59 Àmbit Formigó fresc. GEOCISA Cartes Femàndez i Tadeo Cua. de Viladecans a la platja, s/h. 08840 Viladecans Telèfon: 6370198. Far 658 23 50 Ambt Formigó en massa. ICICT Joan Grau i Pujol Pol. I n i La Ferreria. Carrer N. Local 6 08110 Montcada i Reixac Telèfon: 575 08 64. Far 57512 82 Ambrt Formigó fresc INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT, S.L Sarvador Miranda i Mamo Centre Tecnològic Europroject. Parc Tecnològic del VaJès. 08290 Cerdanyola del Vaíès Telèfon: 582 0188. Far 582 43 98 Àmbit Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de laboratori).
L A B O R A T O R I S
ÍTCSA Jesús ignado Caneares i Gutiérrez Plom. 30. 03004 Barcelona Telèfon 33103 91.422 69 55. Far 422 8418 Ambí Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). IWTEMAC Francesc Hostaiet lAfca Pol. Ind. 3 Santos. Av.de la Riem. 10. 03970 Sant Just Desvern Telèfon: 372 83 00. Far 473 03 09 Ambt Formiga en massa. Mecànta del sòl (assaigs de laboratori 1NTECASA Tomàs Andreu i Rocamora Polígon PoOzir, & Montclar, nau 25. 08290 Cerdanyola Telèfon: 6912511. Far 580 57 85 Àmbit Formigó en massa 0 armat Mecànica del sòl (assaigs de laboralori). LABOCAT,S.L Xavier Gómez i Olmos C/ Joan Uuis Vives. Nau 13 Pd. Ind. Can Tries. Telèfon: 733 « 64. Far 780 00 56 Àmbit Formigó en massa. LABORATORI OE MATERIALS DE LHJPB Joan Ramon Rosell i Amigo Av. Doctor Gregorio Mararïón, 44-50. Telèfon: 4016234. Fax: 4016294 Àmbit Formigó fresc. LABORATORI DEL VALLÈS DE CONTROL DE QUALITAT, S.L Joan Bellmunt i Bellmunt Josep Carner, 27. 08400 Granollers Telèlon: 879 33 91. Fax; 879 4517 Ambrt Formigó en massa. LABORATORI CATALÀ DE CONTROL Manuel Sesma i Loremo Verge de Montserrat. 14, baixos 08520 Les Franqueses del VaRès Telèfon: S46 8178- Fax: &46 80 62 Àmbit Formigó fresc. LACET Joan Boada i Carn pderrós Sant Pau, 6. 08221 Terrassa Telèfon:7315446.Fax7B36729 Àmbit Formigó fresc. LOSTEC.SA Jaume Garoteral Comas CamfUobel, xamfrà C/Sau. 08500 Ve Telèlon: 8891714. Fax: 88918 39 Àmbit Formigó fresc. PAYMA.SA Fíanossc J. Sala i Garreta PobleL58. OSliOSta.M·de Montcada Telèfon: 575 2834. Far 564 8900 Àmbit Formigó en massa o armat Acer per a estructures (assaigs laboratori; assaigs in situ) Mecànica del sòl SATEC Piudend Sardà i Roig AntonioMachado.5. 08788 Vilanova del Camí
Telèfon: 805 2312. Fax 805 2312 Ambfc Formigó fresc. SERVEI CONTROL OUAUTAT (SCQ) Jordi Montserrat i Bartra Sanllsidor. I.baixos. 08302 Mataró Telèfon: 798 0166. Far 757 66 65 Àmbit Formkjómassa, Mecànica del sòl (assaigs laboratori).
N FO RM A T
D ' A S S A I G S
TATFQRMS.S.C.P. Joan Caries Contreras i Busquets Gornal. 14. 08800 Viancva i!a Geltrú Telèfon:8158274.Far8153169 Airòt Formigó fresc TECINCO José Ramon Rosso i Ródenas PoLCaNAlmazora.ia. 08191 Rubi Telèfon: 588 78 76. Fax: 588 64 79 Àmbit Formigó en massa. Mecàrúca del sòl (assaigs de laboratori}. TEXSA.SA (Divisió LATECO) Ramon Sanromà i Uenas Polígon Ind. Can Pelegrí. O8740SantAndreudelaBarca Telèfon: 682 06 20.682 07 70. Far 682 07 52 Àmbit Forní igó en massa. URGELL CONTROUGUAIADA Joan Altirmra i Jordana Laünea.40. 08711 Odena Telèfon: 804 5195 Àmbit Formigó fresc. URGELL CONTROL-MANRESA Ramon Fornells i Masferrer BertrandiSerra,36. 08272 Sant Fruitós de Bages Telèfon: 878 8418. Fax: 87S S418 Ambfc Formigó fresc. URGELLCONTROL-PALAFOLLS Antoni Urgell i Gomà Av. Costa Brava, s'n local 3, bloc A. 08389 Palafolls Telèfon: 765 23 97. Fax 765 23 97 Àmbit Formigó fresc
Teièfon.58201 Sò Fax 552-1398 Àmtit Fonrjgó en massa 0 armat. Acer per a estructures (assaigs óe laboratori). Vials. INTECASA Tomàs Andreu i Rocamora Poíigon Poízur. 0 Momdar. nau 25 08290 Cerdanyola Telèfon; 6912511 Fax 5805785 Amot Mecànica del sol (assaigs nstü). Vals, Ceràrruca PAYMA.SA Francesc J. Sala i Garreta Poolet. 58. 08110SB. Ma. de Montcada Telèfon: 575 28 34. Fat 564 89 00 Àmbit Vials. CONTROL-G AJfredoPéreziAmon Pol. Ind. Vilanoveta II. C/K. 19. 08812 Sant Pere de Ríss Telèfon:81435 77.81436 84.Fax:B1439 34 Àmbit Cefamica. FORMILAB.S.L Moniserrat Massana i Pina Doctor Estapé, 8-12. Telèfon: 6953121.Fax 895 35 59 Àmbit Mecànica del sòl (assaigs de laboratori"). INTEMAC Francesc Hostaiet i Alba Pol. Ind. 3 Santos Av.de la Riera. 10. 08970 Sant Jusi Desvern Telèlon: 372 83 00. Fax: 473 03 09 Àmbit Vals.
URGELLCONTROL-TERRASSA Ramon Fornells i Masferrer Ctra. Gràcia-Manresa, km.23-25 (Les Fonts). 08223 Terrassa Telèfon: 785 03 87.Far 589 0110 Àmbit Formigó fresc. VALLTENES.S.L Ma. Teresa Femàndez i Alcalde Uuis Companys, 29. 08150 Parets del Vallès Telèfon: 573 09 34. Far 573 09 34 Àmbit Formigó fresc. Laboratoris en tramitació ATISAE Fernando Domènech i Ferrer Cardedeu, 7-A. 08023 Barcelona Telèfon: 2139137. Fax 284 67 02 Àmbrt Acer per a estructures (assaigs in siíu). ECA Josep M^rieraiSolans Rocafort, 103-109. 08205 Sabadell Telèfon; 7122155. Fax 7117199 Àmbit Vals. EUROCONTROL.SA Daniel Oter i Rodriguez Pol. Ind. Can Roses, Nau 64. Ctra.MolinsaCaldeskm.13. 08191 Rubí Telèfon: 588 30 59. Far 439 6411 Àntit Vals. GEOCISA Carios Femàndez i Tadeo Ctra. de Viladecans a la plaça a'n.
Laboratoris acreditats CECAM Anlonio Navarrete i Sànchez C/Pirineus s/n 17460 Celrà
Telèfon: 972/492014.Fax 972/494117 Àmbit Formigó en massa o armat Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). CECAM Agustí Pascual i Pinsach Av. Vidreres, Z. Industrial Q, Nau 18 D. !7310UoretdeMar Telèlon-972/3712 23. Fax: 972/371015 Àmbit Formigó fresc. CECAM Robert Planas i Feliu Polígon industrial Pont del Príncep. Sector I, p.28. 17469 Vilamalla Telèfon: 972/52 6139. Fax 972/52 6140 Àmbit Formigó fresc. GEOTEST MarceioJ. Devmcenzi Fabetti PI. Curtidors, &'n, Apanat 72. 17486 Castelló d'Empúries Telèfon: 972/ 25 05 27. Far 972/ 25 05 27 Àmbit Mecànica del sòl (assaigs in SJTL^. ICICT Francesc Estruch i Estructi Polígon Industrial de Celrà. Ctra. Juià, &'n. 17460 Celrà Telèfon: 972/ 49 22 83. Far 93/ 564 3108 Àmbit Formigó en massa o armat Mecànica del sòl (assaigs de laboratori).
08840 Viladecans
Teéfon:6370198.Far6582350 Àmbit Vials. INSTÏÏUT DAUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL IMEOIAMBIENT,S.L Salvador Miranda i Marino Centre Tecnològic EuroprojecL Parc Tecnològic téVafès. 08290 Cerdanyola del VaBès
LABORATORI DE CONTROL IASSA1GSLLUÍSPORTELL Antoni Bech i Masjoan P I Pont oel Príncep, Sectodll.p.35. 17469 Vilamalla Telèfon: 908/13 77 70. Far 972/500942 Àmbit Formigó fresc.
E S P E C I A L
LABORATORIOSDECOWTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGÓN, S.L JosepCanoiMané CaTet6raNaaonalll.km.730. 17461 Sani Julià de Ram is Telèfon: 972/20 83 07. Fat 972/2182 01 AmM: Formigó fresc. NORMA. S.C. JoníForcadaiAbeílanet Av. Catalunya, 6.17520 Puigcerdà Telèfon: 972/ 831160. Fax: 972/ 881160 Àmbit Fornico fresc.
L A B O R A T O R I S
CV Penedès, 6, baixos. 25005 Ueida Telèfon: 97Ï247614. Fax: 9 7 Ï 24 76 90 Àmbit Formigó en massa. Mecànica del sòl (sssaigs de laboratori).
Telèfon: 977/54 79 09.977/5418 90. Fax 977/54 78 47 Àmbit Formigó en massa o armat, Mecànica del sòl (assaigs de laboratori) INTECASA Jaume Bariuenga i Rojas Clra. de Tortosa. 19-21, baixos. 43896 L'Aldea Telèfon: 977/ 45 07 46. Fax: 977/ 45 07 46 Àmbit Formigó fresc.
URGELL CONTROL-TÀRREGA Joan Altamira i Jordana SanlPeleon.97bis. 25300 Tàrrega Telèfon: 9 7 Ï 50 09 35 Àmbit Formigó Iresc.
Laboratoris en tramitació CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL Caries Labemia i Badia PratdelaRiba21,bao;os. 25006 Ueida Telèfon: 973/24 7008. Fax: 971'23 06 58 Àmbit Ceràmica.
PAYMASA Joan Manel Vilaplana i Cortés Polígon industrial de rEstació, Nau 4. 43480 Wa-seca de Solana Telèfon: 977/39 30 34. Fax: 977/39 32 62 Àmbit Formigó fresc
PROFORMIGÓ.S.L Joan Bobé i Ramos La Plana, s'n. 25718 Alàs Àmbit Formigó fresc.
Laboratoris acreditats
CONSORCI LLEIDATÀ OE CONTROL Cartes Labemia i Badia Prat de la Riba, 21, baixos. 25006 Ueida Telèfon 9 7 Ï 2 4 70 08. Fax: 973/ 22 28 42 Àmtrt Formigó en massa. Mecànica del sòl (assaigs de laboratori). ICECCONTHOLQUAUTATD'OBRES.S.L EsleveGuiral i Solsona
_ 1 • iJJ
LABORATORI GENERALD'ASSAIGS [INVESTIGACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Apartat de Correus IB. 08193Be[lateiTa. Telèfon; 6919211/6915911
IWTECASA JufoBielsaiGuiu OnzedeSelembre,37. 43480 Vfla-seca de Solana Telèfon: 977/39 3417. Fax: 977/39 37 45 Àmbit Formigó fresc.
Laboratoris en tramitació
CECAM AmonioNavarreteíSànchez C/ Pirineus s'n, cantonada C/ Falgueres. 17460 Celrà Telèfon: 972/492014. Fax: 972/49-1117 Àmbit Ceràmica, Vials.
D ' A S S A I G S
TECINCO MKjuelBetoretiGD Velàzquez. 14, baaos. 43870 Amposta Telèlon:977/704938. F a t 977/70 2178 Àmbit Formigó fresc.
Laboratoris acreditats TECINCO Mateu Tomàs i Mas Mossèn Ramon Muntanyola, 2. Local 4. 43205 Reus Telèfon: 977/7717 06. Fax: 977/771706 Àmbit Formigó fresc.
COL·LEGI D'APARELLADORS IARQUITECTES TÈCNICS DETARRAGONA Ignasi Vallvé i Alcón P.l. Francolí. Parcel.lal5.num.5-A. 43006 Tarragona
ASSISTÈNCIA TÈCNICA, CONTROL DE QUALITAT D'OBRES I MATERIALS • • • • • • • •
BARCELONA Travessera de Dati. 130-134 0B024 BARCELONA Tel (93) 284 36 62 Fax (93) 294 07 25
Revisió del projecte. Estudis topogràfics. Geotècnia i mecànica del sòl. Diagnosi de patologies. Control de fabricació i muntatge d'equips i instal·lacions. Control d'execució i seguiment de l'obra. Gestió de l'obra. Laboratori acreditat per al control de qualitat dels materials.
GIRONA 17001 GIRONA Tel. (972)21 20 12 Fax (972) 22 09 03 LLEIDA General Bntos. 6. 4° Local C 25007 LLEIDA Tel. (973)23 30 18 Fax (973) 23 57 22 TARRAGONA Avda. de Caialunya. 47 C 43002 TARRAGONA Tel. (977) 21 34 04 Fa* (977) 23 01 90 LABORATORIS
[=©íl 1
21
I N F O R M A T I U
SABADELL Rocafort. 103-109 08205 SA8AD6U. Tet (93)712 21 55 Fax (93) 711 71 99
E S P E C I A L
1 Centre de DocumentaI ció Josep Renart del | Col·legi ha elaborat i manté actualitzada la I base RIVOU de referències de productes de | construcció homologats o amb distintiu de qualitat, i de laboratoris acreditats per a l'assaig de materials. Aquesta base és molt útil per resoldre problemes relacionats amb el control de qualitat. Ara, els tècnics poden accedir a la informació de la base RIVOLI des del seu ordinador, amb el programa RIVOLI QUALITAT que forma part del paquet d'aplicacions informàtiques CONSTRUDOC. RIVOLI QUALITAT inclou: l.-Autoritzacionsd'ús
L A B O R A T O R I S
D ' A S S A I G S
RIVOU, laboratoris, productes i marques de qualitat Laboratori
TIPUS: LABORATORI:
Geotecnia y Cimientos S A Geoasa Carretera de Viladecans a la platja s/n Viladecans
ÀREA ACREDITACIÓ:
HC-Formigons en massa i els seus materials constituents: cimenl, ands i aigua
CONCESSIÓ:
Res.
VIGÈNCIA:
5 anys. renovable
19940407, BOE 93-19940419
DESCRIPTORS:
FORMIGÓ, FORMIGÓ EN MASSA.
CIMENTS. GRANULATS. AIGUA Tots els elements resistents per a sostres i cobertes han de tenir concedida i amb vigència l'autorització d'ús que atorga el MOPTMA. Aquestes autoritzacions tenen una validesa de cinc anys. 3.- Documents d'idoneïtat tècnica d'un distintiu de qualitat voluntari que en Els DIT són documents atorgats per l'Ins- certifiqui un determinat nivell. A la base 2.- Homologacions tituto Eduardo Torroja, en els quals s'es- RIVOU QUALITAT figuren els distintius Hi ha materials i productes que per po- tudia l'aptitud d'ús dels nous materials i següents: der-los utilitzar han de tenir prèviament dels elements i els procediments no tradi• Segell INCE per a materials i sistel'homologació del Ministeri d'Indústria. cionals que no tenen encara una normati- mes d'aïllament tèrmic, formigó prepava d'obligat compliment. Les homologacions han d'anar acomparat, guixos i escaioles, maons ceràmics, nyades d'un certificat de conformitat de teules ceràmiques, finestres i balconela producció vigent. Aquests certificats 4.- Segells i marques de qualitat res amb perfils d'acer o alumini i impertenen un termini de validesa d'un any. Els productes poden estar en possessió meabilitzants bituminosos.
• Segell CIETSID per a barres corrugades soldables d'acer per a formigó. t Segell CIETAN. Fa referència a bïguetes de formigó pretesat. biguetes i lloses de formigó armat, i armadures per a biguetes i lloses de formigó armat. • Marca QUALICOAT de recobriment de l'alumini destinat a l'arquitectura. • Marca EWAA-EURAS de pel·lícula anòdica sobre alumini. • Marca AENOR dels productes següents: aparells sanitaris ceràmics, ciments, productes de ciment reforçat amb fibres, transformats industrials de la fusta i el suro, taulers, mobles de cuina, fusta massissa, tancaments i recobriments, productes protectors i suro, plàstics, tubs de coure per a l'ús termohidrosanitari, sorra normalitzada, rajoles ceràmiques, productes d'acer per a formigó, filferros llisos, corrugats i "alambrón", productes per a la seguretat contra incendis. t Marca AENOR-CIETSID de productes d'acer per a formigó. • Certificat AENOR de xemeneies i de plàstics (tubs). 5.- Laboratoris La base RIVOLI QUALITAT conté referències de tots els laboratoris acreditats per a la realització d'assaigs relacionats amb el procés constructiu.
DELCBfl·EGI D'ARQlfifeCTES TÈCMCS
DE TARBAGONA El nostre àmbit d'actuació abarca el següent ventall de disciplines FUSTES I DERIVATS
VIDRES
GUIXOS I ESCAIOLES
FORMIGONS MATERIALS CONSTITUENTS DEL FORMIGÓ
MECÀNICA DEL SÒL MORTERS PEDRA ORNAMENTAL PERFILS D'ALUMINI
ELEMENTS PREFABRICATS DE FORMIGÓ
PINTURES
AÏLLANTS TÈRMICS
PORTES I FINESTRES
ASFALTS
PREFABRICATS DE GUIX I ESCAIOLA REFRACTARIS TUBS I TUBERIES
CALÇ CERÀMICS CONTROL DÏNSTALACIONS
H t O R M A T
aa
q
1
r§W
si
P 1 É fe
JKSBÍJ
Stüï
5^E^9
sap:
ii
JS3E3
inSMH B H K
i
ai
w
HHQMM
44Í
I*
ÉS SÉ «i
1
fe ïS ÜBS99S
si^'ciji^^
í
«
^
^^^B^^J^^^^^^2 ^^^^S^^^^^B^^B^^^^^^^^ET
mm
^^^B^^^^^^^^^^^^^^^^^K^^^
•.
Més m enllà del formigó Laboratoris VALL TENES té els medis, l'equip de professionals i l'experiència que l'acrediten dins de l'àmbit del control de qualitat. Assessorem als nostres clients i mantenim un seguiment continuat de les seves obres, perquè a Laboratoris VALL TENES veiem les obres més enllà del formigó. Estem orgullosos de totes les construccions que han confiat en el nostre saber fer. Cadascun dels elements que constitueixen una obra juga un important paper. El formigó ha de complir els requisits necessaris i passar uns exhaustius controls de qualitat . A Laboratoris VALL TENES ens encarreguem de testar amb cura i objectivitat cada proveta de formigó que els professionals de la construcció deixen a les nostres mans.
. . . . . .
on
Avgda. Lluïs Companys, 29 08150 PARETS DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 562 34 29 - TeL/Fax (93) 573 09 34
=J
LfiBOROTORIS
TV I / if Al I ^ ^ / VI1LL \ / T£M£Ç
€rt«m o/ servei dols professionals d* Jo construcció»