INFORMATIU
Núm. 83 PRIMERA QUINZENA GENER 96
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS PE BARCELONA
150 PTA
Bon Pastor.5 08021 BARCELONA Tel. 414 3311 -2098299 Fax4143434
Delegacions a Vic, Manresa. Granollers i Terrassa
La construcció europea modera el seu creixement, segons Euroconstruct L'activitat constructiva als països de l'Europa <) j i per ala reducció del dèficit en són la causa. Així Occidental ha iniciat una desacceleració i es J ^ J ; es va posar de manifest en la darrera conferènpreveu que 1995 acabarà amb un creixement de eia Euroconstruct celebrada el desembre pass11,6%. Les previsions per a 1996 i 1997 són de at a Budapest. A Espanya es preveu un creixement del l'1,1%ÍO,9%, respectivament. E! creixement mode- 5% per a 1995 i del 3% per a 1996. L'edificació rat de l'economia i les restriccions pressupostàries residencial és el subsector més actiu. •
Coordinadors de seguretat, nova especialitat europea
El Col·legi obre una oficina bancària per als aparelladors
El Col·legi d'Aparelladors organitzarà, a partir del proper mes de febrer, un curs de formació de coordinadors de seguretat en la construcció en la fase de projecte i execució d'obra, figura comuna a tots els països membres de la Unió Europea. Aquest curs, pioner de l'especialitat a l'Estat espanyol, està organitzat amb la col·laboració de diferents països d'Europa. Entre d'altres organismes hi col·laboren la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Poiitecnico de fi Milano (Itàlia) i la Fundació UPC. • •
El Col·legi d'Aparelladors és a punt d'inaugurar una oficina bancària a la mateixa seu social de Barcelona, gràcies a un conveni subscrit amb la Caixa d'Enginyers. Els col·legiats disposaran d'aquesta manera d'un complet servei financer, fàcil i assequible, a les dependències del mateix Col·legi i podran accedir a un ventall més ampli de possibilitats i solucions per atendre les seves necessitats en l'àmbit financer i bancari. L'Oficina Aparelladors es posarà en funcionament durant el mes de gener a la segona planta 7 del Col·legi. • •
Conteu fe Reéacoó: Arem Capia. Cartes C a - a i i Joan Gay i Rarat Pug. Coonfintóó: Carte Caitsa. fltdactió:togeb5a?ara. A r s n Capia i
&atía
PLJQT'JL Fotoçpzfia: Javef Garaa De. C
fikààstóà
n·avü.
W t o t t Afe
Dipòsit legat 8
BSH: 113>-Í8G2. PubSeilat: BIT-Pa!*o3ad Josep T&iatèlas
155 08029
B3rafcrB.TeL41D45S5.Fan.*30397S. EDTT*: CoUwjKf «pntadors I Arç»W J í v T K n e t A B a n t o n a . Bor Pas»
^
-, _
" • M as
* DE GOVERN t Ew-J 0 X * * i Baraaj Compudon
C
Fan
Scctun *r-
Una Totsa Sma i teva Co& Ode
ESPECIAL FORMACIÓ El Col·legi ha definit les línies bàsiques d'un programa de formació per als aparelladors i arquitectes tècnics que es desenvoluparà al llarg dels propers anys i que preveu les diferents situacions professionals i els diferents àmbits d'especialització. 1996 ha estat nomenat l'any europeu de l'educació i la formació al llarg de tota la vida. L'experiència ja no ho és tot. El professional haurà de planificar la seva carrera i triar entre l'opció que més s'ajusta als seus objectius. L'INFORMATIU ofereix un recull de les activitats de formació previstes per al primer semestre del 1996. •
ftwsre Oe Buov V * s OCCJ S A v n
11a 15
Jornades internacionals: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 16,17 i 18 de maig de 1996
PRESENTACIÓ El medi ambient i la seva preservació assoleix un gran protagonisme social i està produint uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. Les dades de la incidència negativa que el desenvolupament de la societat actual comporta envers el medi ambient, i la consciència clara de la irreversibilitat de molts dels processos de degradació, sembla que finalment han arribat fins als polítics, els científics, els tècnics i els mateixos ciutadans. Hi ha un ampli ventall de possibilitats d"actuació, mès o menys efectives, per a la solució dels problemes i s'està incorporant aquesta preocupació a tots els nivells. Dins d'aquest canvi d'actitud, la construcció no pot ser aliena a les inevitables transformacions a què es veurà abocada. Tota activitat de construcció, tant d'obra nova com de rehabilitació, comporta un impacte significatiu sobre l'entorn. Reduir [Impacte ambiental amb una tria de materials i mètodes de treball apropiats, dissenyar els nous edificis amb paràmetres d'eficiència energètica, de durabilitat i preveure la futura eliminació o el reciclatge dels diferents components són unes bones alternatives. També, els treballs de rehabilitació i manteniment són sovint un moment idoni per a !a introducció de millores als edificis existents, orientades cap a un respecte més gran de l'entorn. Ens trobem en un moment clau, abocats a uns canvis que revolucionaran o, com a mínim, modificaran substancialment els mètodes actuals de treball en la construcció. Cal que tots els agents implicats fem una posada a! dia de la nostra mentalitat que ens permeti desenvotupar una consciència ecològica. Així, cal divulgar els coneixements actuals i les aplicacions reals pel que fa l'assoliment d'una construcció sostenible. És per aquest motiu que s'ha considerat important promoure les Primeres Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible, que permetran posar damunt la taula un bon nombre dels treballs i experiències duts a terme fins al moment. Ens ajudaran a conèixer les possibilitats reals d'incidència sobre el medi, a potenciar una actitud de prevenció davanl les pràctiques més perjudicials i a reflexionar Globalment sobre la interrelació construcció-medi ambienL ORGANITZA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. INFORMACIÓ: Servei Rehabilitació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel.: 93-414 33 11. Fax: 93-414 34 34 ÍNDEX DE CONTINGUTS
Edifici i salut: La síndrome de l'edifici malalt. El soroll a les ciutats. La contaminació atmosfèrica
Aspectes generals: El marc (facció- Cap al desenvolupament sostenible. Edificis de baix impacte ambiental. Els materials: La directiva europea de productes de la construcció. Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) dels materials de construcció i de les solucions constructives. Ecoetiquetes. Materials recíclables i materials reciclats. Materials perillosos. Introducció de subproductes d'altres indústries.
La conservació de l'edifici: El bon ús. El manteniment. La rehabilitació Gestió de residus: Residus originats en el procés de construcció. Enderrocs. Deconstrucció. Reutil'ització-Reciclatge-Abocament Incineració. Tractament. Les diferents visions.
El procés constructiu: Legislació aplicable. Els chantiers verts. Estudis d'impacle ambiental. Eficiència energètica dels edificis: Legislació. Sistemes passius i energies renovables. Edificis d'alta eficiència energètica. Bïoarquïtectura.
Les perspectives de futur: Compromisos assumibles per Iotes les parts. Medi Ambient i evolució de la tecnologia de la construcció ENTITATS PROMOTORES Secretaria de Estado para el Medio Ambiente y la Vivienda.
departaments de Medi Ambient i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Institut Català de l'Energia, Diputació de Barcelona, Entitat Metropolitana de Medi Ambient, Ajuntament de Barcelona, UNESCO, Universitat Politècnica de Catalunya, Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
PONENTS Els principals experts nacionals i internacionals presentaran els coneixements i les experiències més importants al nostre país. a França, al Regne Unit a Alemanya, a Suissa i a Dinamarca, entre d'altres. Per enriquir el debat es preveuen taules rodones d'especialistes i s'acceptaran comunicacions de persones o institucions que hi estiguin interessades.
BON NADAL I FELIÇ ANY
INFORME EUROCONSTRUCT-
i
La 40a conferència Euroconstruct celebrada el desembre passat a Budapest ha donat gran relleu a la situació que viu el sector de la construcció en el conjunt dels països d'Europa. Una nova situació que cal analitzar des d'una òptica diferent, atesa la situació de canvi en què es troben tots els països que pertanyien a l'antic bloc comunista
Radiografia de la construcció a Europa Euroconstruct analitza la situació del sector en el conjunt dels països del continent, inclosos els de l'antiga òrbita soviètica
ESTRUCTURA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
EVOLUCIÓ DELSECTOR DE LACONSTRUCCIO A EUROPA
EUROPA OCCIDENTAL 1995
(1993-1997) 5,9%
5,9*
ÏjJJ 943
1994
1395
! PAÏSOS DE LOEST Fonl Euroccnstnjd/íec
B
'activitat de la construcció a l'Europa Occidental va acabar el 1994 molt positivament, amb un 3% de creixement, després de la caiguda soferta l'any abans en el moment més greu de la recessió. La construcció superava, fins i tot, el creixement del PIB i tot feia preveure que la situació es mantindria el 1995. Això però, no ha estat així, ja que mentre el PIB de! conjunt dels països de l'Europa Occidental continua creixent i les previsions indiquen que 1995 acabarà amb un creixement de prop def 3%, la construcció ha iniciat una desacceleració i només creixerà un 1.6V Per a 1996 i 1997, tot i que l'economia continuarà amb uns índexs de creixement estable, la construcció seguirà la desacceleració: les previsions donades a la conferència Euroconstmct -que es va celebrar I'l i 2 de desembre a Budapest amb l'ITEC com a representant d'Espanya- són d'un creixement de r 1.1 % per a 1996 i d'un 0,9% pera 1997. Les causes d'aquesta feblesa de l'activitat es tradueixen de manera diferent a cadascun dels mercats: en primer lloc. i com marc general, cal tenir present que el creixement moderat i contingut de l'economia amb uns índexs inferiors al
1996'
1997'
I PAÏSOS DEL CENTRE I EST
Font Euroctnstrtjd / [TEC O Pi
3%. no permet l'acceleració de moltes activitats, entre aquestes la construcció. La política econòmica seguida per !a majoria dels països enfocada en el compliment dels objectius de Maastricht comporta unes fortes restriccions pressupostàries a fi de reduir els dèficits públics. Aquesta política restrictiva es tradueix en una menor inversió en obres públiques. L'any passat el mercat de l'enginyeria civil va créixer un 0,7% i les previsions per a 1995 són del 0,6%.
i per a 1996 són negatius (-0,4% i -0,2%, respectivament). El mercat de la rehabilitació, que comporta la part més important en volums de producció (un 32% del mercat) seguirà mantenint uns índexs de creixements positius: un 1,8%. Feblesa no homogènia
Aquesta feblesa iniciada en í'activitat constructiva no és homogènia, però, a tots els paTsos de l'Euroconstruct: Irlanda, Noruega, Dinamarca, Suècia, Portugal i Espanya hauran tingut uns índexs L'estat dels subsectors de creixement superiors al 4%, mentre que la resta hauran tingut creixements El mercat de la nova construcció resiinferiors al 2%. Suïssa ha estat l'únic dencial, que va assolir un creixement país amb índex negatiu (-3,6%). Per a global del 9% el 1994, és el que sofert 1996, només els països nòrdics i Portuenguany una desacceleració més forta; gal preveuen tenir uns creixements de les previsions són que aquest any acabi l'activitat constructiva superiors al PIB. amb un creixement del 2,7%. Tot i la Aquesta situació varia completament baixada dels tipus d'interès, la demanda als països del centre i l'est d'Europa. El de nous habitatges ha seguit una ten- trigat a remuntar la crisi econòmica, ha dència decreixent al llarg de l'any en la iniciat enguany un canvi de tendència, i 1994 va acabar amb un creixement del majoria dels països. La causa principal les previsions apunten a un lleuger in- 4,3% i per enguany el creixement es és la forta reducció de les ajudes a ia crement fins al 1,3%. Tot i això, les situarà a l'entorn del 3,9% per seguir construcció o a la compra d'habitatges empreses es comporten molt cautelosa- una tendència de creixement positiva socials que han sofert molts dels països. ment abans de decidir invertir la recupe- l'any 1996 amb un 5,9%. La República Tot i el creixement de l'activitat cons- ració dels beneficis obtinguts en noves de Txèquia és la que té uns creixements tructiva en general el 1994, el mercat de obres. El mercat de l'edificació no resi- més importants de l'activitat constructiva. l'edificació no residencial va ser l'únic dencial pública s'ha vist afectat per les Eslovàquia, en canvi, que va sofrir una que va donar encara índexs negatius. àmplies restriccions pressupostàries i forta caiguda el 1993 (-26%), no iniciarà Aquest mercat, que és el que més ha els índexs de creixement per aquest any un canvi de tendència fins l'any vinent. •
L ' I N F O R M A T I U
INFORME
EUROCONSTRUCT
Espanya, pel camí de l'expansió i l'optimisme moderat ^ • ^ M es de la segona meitat ^ de l'any 1994, la cons^k 1 trucció viu una etapa ex* H I pansiva que l'any pas^ I sat va permetre posar fi M a una taxa del 1,2% i ^ ^ ^ ^ H que fa preveure una notable millora, tant per al 1995 (5%) com per al 1996, encara que l'any vinent es moderarà respecte d'enguany (3%). Quant al consum de ciment í a la mà d'obra ocupada en el sector, ambdós han enregistrat augments importants en el primer semestre de l'any i, tot i que a partir de juny han mostrat símptomes de moderació, les taxes acumulades dels primers nou mesos són del 8% i del 5,7%, respectivament. El comportament dels subsectors no és homogeni i destaquen amb els volums d'activitat més elevats, la construcció residencial i l'obra civil. L'edificació residencial és, des de l'any passat, el subsector més actiu, amb augments molt importants en el nombre d'habitatges visats. La previsió per a 1995 és d'un creixement del 8% i per al 1996 d'un 4% en la mesura en què és d'esperar que es vagin concretant els projectes visats durant l'any 1994 i enguany. L'estabilització dels preus dels habitatges i dels tipus d'interès i la clarifica-
EVOLUCIÓ DEL PIB I DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
1993
ció de les perspectives relacionades amb la política d'ajuts públics a l'habitatge, han de contribuir al manteniment d'un clima d'optimisme que continuarà traduint-se en un creixement del nombre de noves obres, encara que al 1996 això es mostri amb més moderació que en l'any 1995. L'enginyeria civil ha viscut, durant la primera meitat d'any, una forta remuntada, amb la contractació de moltes obres licitades en els dos darrers exercicis, que s'havien anat endarrerint per raons pressupostàries. A partir de mitjan any, però, el ritme de nova contractació ha baixat i això fa difícil de precisar un resultat de final d'any que, per força, haurà de ser més moderat del que es deduiria d'una projecció de l'activitat del primer semestre. En tot cas, sembla que es podria parlar d'un creixement d'entre et 4 i el 5% i que. per a 1996. s'haurà de notar aquesta caiguda en els nous contractes i la baixada de les licitacions, amb un creixement de l'activitat molt per sota del d'enguany (1-1,5%). Ej subsector de l'edificació no residencial sembla que comença a sortir de la seva fase depressiva, amb augments de llicències municipals en la majoria de tipologies d'edificis. Malgrat això, la inèrcia dels anys anteriors fa que la recupe-
N
F O R M
A
T
•1
1993
1994
1995
I VAB (Construcció) Fwï ME (1995' Piewwns Unsatt te Eawmiay Hadenfi) I TOC
ESTRUCTURA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A ESPANYA. 199S
RehaDOacri 20% Edil no resd pübkea 6 Edf. no resd pmaOa 9% Font Euroconstrud/Itec
ració no representi taxes positives fins l'any vinent (1,4%), i manté encara enguany una caiguda (-1,8%) molt més suau que la dels darrers anys. Finalment, la rehabilitació i el manteniment semblen travessar un bon exercici, vinculat a la recuperació econòmica general, al manteniment d'un tipus d'interès controlat i a una àmplia oferta creditícia. Dels dos principals interrogants que el sector tenia plantejats des de l'estiu:
la continuació del Pla de l'Habitatge i la política pressupostària, el primer acaba d'aclarir-se, amb l'aprovació d'una pròrroga durant quatre anys més, amb les mateixes tipologies d'ajuts. Cal confiar que la importància de la inversió en infraestructures faci que aquest capítol resti preservat al màxim dins de les retallades pressupostàries que totes les administracions es veuran obligades a fer per reduir el deute públic. •
PUNTS
DE
VISTA
Les aportacions del congrés d'Adigsa "El cas dels sostres" en l'àmbit de la ciència els que sí que creuen en la seva existència amb diverses matisacions i assenyalant la imperiosa necessitat de recerca, són la majoria. Així, els treballs signats per S. Goní, també de l'Institut Eduardo Torroja; F. Gomà, de l'Escola d'Arquitectura; i A. Yagüe, de l'Escola de Camins, en el qual jo mateix he participat, no solament estudien aquest fenomen, sinó que Goni i Andrade anuncien la identificació per DRX d'un aíuminat alcalí hïdratat per primera vegada, que seria definitiu per afirmar l'existència del procés de la hidròlisi alcalina.
3 concisió de I les conclusions redactades en la cloenda del congrés i que aquestes, com | és lògic, tracten de reflectir í equilibrar diverses opinions no sempre concordants, el balanç del congrés que permeten fer és força positiu i contenen no sols elements de reafirmació tranquilitzants sinó també aportacions noves des del punt de vista científic. Ha quedat clar quines són les tècniques segures i quines les que tenen valor relatiu en la identificació del tipus de ciment d'un formigó. Aquest era un tema clar per als científics, però abans del congrés en l'àmbit general de la construcció s'havien deixat anar algunes idees confuses, no sempre desinteressades, que pretenien afavorir l'aplicació de sistemes propis més que solucionar la qüestió. També la clarificació ha estat oportuna en els temes relacionats amb l'evolució normal de formigons de ciment aiuminós ben dosificats i no sotmesos a l'acció de l'aigua i la calor, ja que ha tret dramatisme a Tendímoniada parauleta 'aluminosi" i ha deixat les coses al seu punt. S'ha de qualificar de sorprenent i, de segur, polèmica la conclusió de l'equip de Carmen Andrade en l'àmbit de la corrosió: "en el ciment aluminós amb la mateixa porositat que en el ciment pòrtland, una armadura es rovella menys\ La meva opinió en el camp de l'ús de les microprovetes testimoni és que
LA
"La seducció d'obtenir un valor per la resistència pot sobrevalorar ia utilitat de les microprovetes" aquest és força més restringit del que creuen molts tècnics, i em temo que l'entusiasme i seducció que per a ells té el fet d'obtenir un valor numèric per la resistència, acabi amb una freqüent so-
P R E M S A
Una plaça no és un jardí Un cop allunyada la demagògica polèmica sorgida sobre les places dures i toves, potser val la pena reprendre un dels temes capdals de l'urbanisme contemporani i que toquen més de prop el ciutadà. La primera distinció que s'ha de fer és entre plaça, jardí, parc i espai públic. Ef concepte històric de plaça es refereix als espais urbans buits que quedaven determinats entre façanes. Les més antigues es crearen al voltant d'edificis emblemàtics, com les esglésies, però de forma espontània i sense previsió, amb morfologies molt curioses i diverses, com per exemple la plaça del Rei. Més endavant, un cert planejament donà lloc a les principals places per a l'esbarjo públic, com per exemple la plaça Reial. El moviment modern de l'arquitectura dels anys 20 es va allunyar del concepte de plaça com a espai virtual definit per les edificacions del voltant i va començar a reivindicar una projecció pròpia, no residual, per a l'espai públic. La plaça més maca del món, la de Sant Marc a Venècia, no té cap arbre i ningú els troba a faltar. •
JULI CAPELLA IQUIMLARREA Avui, 3 de desembre 1995
"La polèmica no és pas tancada. La recerca científica rigorosa és més necessària que mai" neixen, evitant la més mínima referència a la verdadera qüestió, un equip de l'Institut Eduardo Torroja liderat per Tomàs Vàzquez va opinar ni més ni menys que la hidròlisi alcalina no existeix. Però
A grans trets, els tres equips esmentats, amb alguna reserva en alguns punts, creuen que a més a més de la conversió i la carbonatació identificades tradicionalment es pot produir una dissolució dels aluminats càlcics en medis fortament alcalins, en una carbonatació amb formació de possibles aluminats alcalins intermedis i en una pèrdua de resistència molt important. Cal assenyalar l'efecte disgregador final de l'aigua en medis ja fortament degradats per aquesta reacció, que presenten escassa cohesió. La polèmica no és pas tancada, però sí que sembla obrir-se una via clara d'atac científic del problema. La recerca científica rigorosa és més necessària que mai i sols aquesta podrà donar una explicació definitiva. •
DR. ENRIC VÀZQUEZ RAMONICH Catedràtic de Materials de construcció de la ETS d'Enginyers de Camins de la UPC
L'ENQUESTA
Quina utilitat tenen les fires com Botonat o Construmt1! CARLES REYES Cel. 2231. Barcelona Les fires han de servir perquè els professionals tinguem accés directe als productes i tècniques amb els quals ens bombardegen les empreses. Amb els catàlegs, sovint no n'hi ha prou per conèixer bé els productes. •
JORDI LINARES Cel. 8243. Bartelona Batimat i Construmal encara són imprescindibles per saber el que es cou al món de la construcció, en general. Si vols més, però, has d'anar a centres de documentació especialitzats, com ara el Josep Renarï. •
AGUSTÍ CLIMENT Col. 8175. Bortelona M'imagino que mantenir-nos una mica al corrent de les noves novetats tècniques del sector. De tota manera, les empreses ja s'encarreguen de fer-nos arribar tota la informació comercial a casa nostra. •
iORDI MESALLES Col. 5358. Barcelona Són cites ineludibles per als professionals. Jo cada any vaig a Construmat a veure que hi ha de nou. De tota manera, qui no hi vulgui anar pot anar tirant amb la informació que ens envien les empreses del sector. •
Í3 consu!t3 es re fer si dè 29 ós novembre al Servei tfinfomaaó del Col·legi, s Barcelona. Els professionals e
^ ^ _ _ ^ ^ ^ _
L · I N F O « M A T I U
^ ^ ^ ^ ^ —
EL
NOTICIARI
FORMACIÓ
Coordinadors de seguretat, El desenvolupament segons el model europeu sostenible i la tècnica El Col·legi organitza un curs de formació en aquesta especialitat, pioner a l'Estat espanyol I Col·legi formarà tècI nies per a la missió de coordinació de segure| tat en la construcció en la íase de projecte i I d'execució d'obra, seI gons la figura professional creada per la direciiva europea sobre seguretat i salut en les obres de construcció. El curs Coordinador de Segureta! en la Construcció es durà a terme dei 29 de febrer al 21 de juny del 1996 al Col·legi i està organitzat amb la col·laboració d'especialistes de diferents països d'Europa. La directiva europea 92/57 defineix les prescripcions mínimes de seguretat i salut que cal aplicar a fes obres. La seva vigència i l'imminent transposició a l'Estat espanyol incorpora un nou concepte a la seguretat en la construcció: les funcions del coordinador de seguretat i higiene del projecte. Aquest haurà d'intervenir en la concepció de l'obra, escollir les opcions arquitectòniques, tècniques í d'organització i serà el responsable d'adaptar el projecte a l'home. La figura del coordinador de seguretat serà comuna a tots els països de la UE. Així, a la vegada que es posen noves fites a la seguretat, s'obre un nou camp de treball
Terrassa i Sophia Antipolis (França) acullen dos congressos per analitzar els avenços en aquest camp Is conceptes relacionats amb el •desenvolupament sostenible" s'introdueixen dins del món de ia tècnica amb lentitud, de forma tímida,
professional per als tècnics que disposin de la formació adequada. El curs que impartirà el Col·legí és el primer a Espanya i, en l'àmbit europeu, representa una de les primeres experiències en aquest tipus de formació. El curs s'ha preparat en coordinació amb l'equip pedagògic de la Universitat de Liège (Bèlgica), la Inspection du Travail et des Mines (Luxemburg), el Politecnico de Milano (Itàlia) i la Fundació UPC (Catalunya) i entra en l'àmbit del marc general d'acció de la Comissió de la UE en matèria de seguretat i protecció de la salut en el treball. •
però decidida. Una bona mostra en són dos importants esdeveniments que s'han dut a terme el desembre, encaminats a reflexionar sobre el desenvolupament sostenible de forma genèrica en el món tècnic i, de forma més concreta, en fa construcció d'edificis. D'una banda s'ha celebrat el congrés Tecnologia, desenvolupament sostenible i desequilibris, organitzat per la UPC a Terrassa. De l'altra, ï Ecobuild'95, organitzat per l'Agence de i'Environnement et la Maitrise de l'Energie a França. Tant l'un com l'altre, han reunit experts de països europeus i nord-americans que han coincidit en l'objectiu bàsic de la necessitat d'incorporar criteris de sostenibilitat en la nostra societat. Els experts coincideixen en que no cal canviar la tècnica, cal mobilitzar-la en base a valors ètics i morals perquè produeixin tots els efectes positius que poden proporcionar. No és un canvi tècnic, sinó de pensament el que cal per fer un món sostenible.
L'Ecobuild'95 ha mostrat que ja en l'actualitat es duen a terme gran quantitat d'experiències per aplicar criteris de sostenibilitat en el sector de la construcció. L'estat de les investigacions i experimentacions en alguns camps ja està força avançat (reducció dels CFC, etc) i en d'altres encara falta trobar el consens {materials verds). Evidentment, no tot és tan fàcil, si bé per part de les administracions europees i de la societat hi ha una voluntat clara de tirar endavant aquests plantejaments. Un altre aspecte interessant i innovador del congrés de Terrassa fa referència a la formació dels tècnics. La incorporació d'estudis i coneixements humanistes sembla imprescindible per no fabricar tècnics "depredadors". Fins i tot s'ha posat sobre la taula la necessitat de limitar amb un codi de sostenibilitat, la ciència i la tecnologia. És en aquest marc que el Col·legi d'Aparelladors impulsa la celebració, el maig de 1996, de les Primeres Jornades sobre Construcció i Desenvolupament Sostenible on es divulgaran les accions concretes que avui són aplicables en el sector de la construcció i on es tractarà profundament tota aquesta problemàtica que el sector no pot defugir. •
INSTITUCIONS
PROFESSIONALS
Premaat aprova finalment els nous estatuts
El Tribunal Superior sentencia a favor d'un projecte de nova planta d'aparellador
La nova normativa entrarà en vigor el proper mes d'abril
El recurs qüestionava la facultat del Col·legi de visar l'obra
B
is passats dies 1 i 2 de desembre va tenir lloc a Madrid l'assemblea extraordinària de Previsió Mútua (Premaat), la qual va aprovar els nous estatuts de l'entitat i els reglaments electorals i de quotes i prestacions. Aquests nous textos estatutaris s'adapten ja als requeriments de la nova legislació en matèria d'assegurances. En la mateixa assemblea, la junta de govern de Premaat va presentar la seva dimissió per tal de donar pas a un nou equip. El pla estratègic a cinc anys que havia elaborat la junta de govern de
Previsió Mútua preveia una sèrie de mesures, algunes de les quals han quedat incorporades en la normativa aprovada finalment. Els nous estatus i reglaments electorals, de quotes i prestacions de Premaat no entraran en vigor fins al proper dia 1 d'abril de! 1996. Previsió Mútua (Premaaí) és a punt d'enirar ara en una etapa, en la qual podrà beneficiar-se de les possibilitats d'una nova legislació molt més avantatjosa en matèria d'assegurances privades per a aquestes entitats mutualistes, tant des del punt de vista operatiu com fiscal. •
L ' I N F O R M A T I U
Q
l tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs interposat pel Col·legi d'Arquitectes (COAC) contra l'acte del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona de visar el projecte d'una obra de nova planta realitzat per un arquitecte tècnic. L'obra visada consistia en la construcció d'un garatge annex a un habitatge unifamiliar aïllat amb una petita fonamentació, estructura, instal·lacions i acabats. El COAC va argumentar que, o bé es tractava d'un "projecte arquitectònic"1 d'un edifici de nova planta, o bé d'una
ampliació d'obra ja existent en el qual es modificava la "configuració arquitectònica" del conjunt. En qualsevol cas, es deia que l'arquitecte tècnic no tenia competències. La Sala va considerar que, "sense que s'hagi provat que el projecte contingui cap defecte, error, vici o insuficiència tècnica", i sense que resulti una alteració arquitectònica sobre l'habitatge que, és suficient la competència atribuïda a l'arquitecte tècnic per a redactar aquest projecte. Igualment la sentència assenyala que no ha existit cap "desviació de poder" per part del Col·legi que va visar l'obra. •
EL
NOTICIARI
PROFESSIONALS
El Col·legi obre una oficina bancària per als aparelladors El professional disposarà d'un complet servei financer
B
l Col·legi ha obert una oficina bancària a la mateixa seu social del carrer Bon Pasior, a Barcelona, gràcies a un conveni subscrit amb la Caixa d'Enginyers. D'aquesta manera, els col·legiats i els seus familiars disposaran d'un complet servei financer, fàcil, assequible i amb una gran capacitat d'atenció al dient. Ja fa temps que el Col·legi manté una àrea de serveis financers dedicada especialment a facilitar fons d'inversió i de pensions, però les necessitats del professional en l'àmbit financer i bancari són àmplies i aquest ha de disposar d'un ventall de possibilitats i solucions.
OFICINA APARELLADORS
Adreça: Bon Pastor, 5. Segona planta. Horari d'oficina: de dilluns a dijous, de 8.30 a 14.30h ide17a20h Productes i serveis financers: • Comptes corrents • Comptes a termini t Fons de pensions t Fons d'inversió mobiliària • Compra i venda de bitllets d'estranger • Impostos, tributs i assegurances socials • Servei de valors • Xecs i transferències • Targeta Visa • Xecs carburant t Domiciliació de rebuís • Préstecs hipotecaris • Préstecs personals • Pòlisses de crèdit t Préstecs als estudiants t Altres
L'acord amb aquesta entitat financera permetrà disposar de tots els avantatges dels serveis bancaris en la mateixa seu col·legial. El Cold'altra Oficin Aparelladors banda, vet.;-> j j * ^ m llarà per assegurar que els productes financers que s'ofereixin siguin adequats a les necessitats dels aparelladors i arquitectes tècnics. Dins del conveni subscrit es preveuen productes específics per al col·lectiu d'aparelladors com ara la targeta Visa Aparellador. Les relacions amb Gaesco i els fons d'inversió i de pensions que gestionava fins ara el Col·legi, han passat a quedar integrats en l'oferta de
Caixa d'Enginyers. L'Oficina Aparelladors es posarà a punt durant el mes de
Conveni amb la Caixa d'Enginyers La presidenta de la Caixa de Crèdit dels Enginyers, Isabel de P. Trabal Tallada i el president del Col·legi d'Aparelladors, Bernat Ochoa, van signar, el passat 13 de desembre, el conveni de col·laboració que permeírà ampliar l'oferta de serveis del Col·legi al professional en l'àmbit financer i bancari. Per aconseguir aquests objectius, la Caixa d'Enginyers aporta una sòlida experiència i garanteix els nivells de discrecionalitat i professionalitat exigibles a tota entitat bancària. L'acord ha facilitat, entre d'altres serveis, la obertura d'una oficina bancària a l'edifici col·legial del carrer Bon Pastor. El professional podrà disposar de tots els avantatges dels serveis bancaris en la mateixa seu col·legial. •
gener. S'ha posat també en funcionament un caixer automàtic, connectat a la xarxa Servired, com un servei més que tothom pot fer servir. Una entitat a la mida del professional Caixa d'Enginyers és una cooperativa de crèdit fundada el 1968. Inicialment va ser una entitat limitada als enginyers industrials. Avui, però, tot mantenint e! seu caràcter de cooperativa, és una en-
titat oberta a d'altres professionals i als seus familiars i col·laboradors. La seva massa social és de 18.000 socis i disposa de dues oficines a Barcelona (Via Laietana i Torrent de l'Olla) i una a Madrid. La trajectòria d'equesta entitat es caracteritza per !a seriositat, la solvència i una dedicació especial a l'economia del professional. Disposa de tots els productes que pot oferir qualsevol altra entitat bancària i amb unes condicions molt competitives. •
Una mostra rescata 75 elements del patrimoni industrial de Catalunya
CALENDARI FISCAL GENER'96
Un dels patrimonis arquitectònics menys reconeguts del nostre país és l'industrial, perquè el seu valor no rau en la importàcia artística, sinó en el valor com a testimoni d'un procés industrial que va canviar la societat catalana. Fins al 31 de gener es pot visitar a la sala d'exposicions de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya la mostra fotogràfica 75 Elements del patrimoni industrial de Catalunya. •
Fins al dia 20 de gener: t Declaració del 4t. trimestre del pagament fraccionat de l'IRPF. Models 130 i 131. • Declaració de retencions sobre les rendes del treball i del capital mobiliari corresponents al 4t. trimestre. Models 110, 111, 123,124 i 126. Resum anual, model 190 i 193.
La visió nostàlgica de la desaparició d'un habitatge La sala d'exposicions del Col·legi acollirà, a partir del 23 de gener, una recreació artística basada en el procés de desaparició d'un habitatge i el record que aquesta conserva, fins al moment de l'enderroc, de les persones que van viure-hi. Cases habitades; Hospital, 106,4t. 1a. fa el seguiment, des d'un punt de vista sòcio-artístic, del procés d'enderroc d'una casa del nucli antic de Barcelona afectada pel Pla del Raval. L'obra que presenten Ester Baulida, Jordi Canudas, Ignasi Esteve i Isabel Banal vol recollir la memòria de l'espai habitat, recordar el destí dels objectes i els seus valors afectius dins d'una atmosfera de nostàlgia. •
Fins al dia 30 de gener • Declaració i ingrés del 4t. trimestre de l'IVA, model 300. • Resum anual de l'IVA, model 390.
7
m^^^^^m^^^^^m^
L ' I N F O R M A T I U
Una exposició analitza la forma urbana del Vallès Occidental La delegació del Vallès Occidental del Col·legi acull, des del 13 de desembre i fins al 17 de gener, l'exposició La forma urbana a Catalunya. La mostra recull el treball de l'equip de recerca d'Història Urbana de l'Escola d'Arquitectura (UPC), on es manifesta l'interès de la forma urbana dels municipis del Vallès Occidental. L'exposició proposa una reflexió sobre la forma urbana, com a eina essencial per fer urbanisme. •
EL
N O T I C I A R I
D E L C O L · L E G I
Sopar del col·legiat a la Delegació del Vallès Oriental
"arquitectura mediambiental"
Q
! passat 24 d'octubre es va presentar al públic barceloní l'empresa BCN, Cambra Lògica de Projectes en un acíe que va tenir lloc al Fòrum de la Tecnologia. L'arquitecte tècnic Joan Batisíe, l'engínyer Xavier Traver i els arquitectes Agustí Trias i Xavier Millet formen l'equip directiu d'una empresa constituïda com a tal ara fa 5 anys.
BCN projecta 'arquitectura de medi ambient" amb la incorporació de noves tecnologies i amb l'objectiu de construir edificis amb un alt nivell de confort amb un baix cost energètic. Si bé els començaments de la seva activitat van ser difícils, atesa la poca consideració de les propostes bioclimàtiques aplicades a la construcció, en l'actualitat el panorama ha canviat. Avui ja es parla de respecte pel medi ambient, de contenció del consum energètic i de desenvolupament sostenible, i les iniciatives de BCN sintonitzen amb aquesta línia.
BCN participa en projectes europeus com ara el REMMA, THERMIE o l'URBANISTICA i en aquest moments treballa amb l'Ajuntament de Barcelona en la realització de projectes i programes per a habitatges i escoles relacionats amb els aspectes de respecte mediambiental. BCN Cambra Lògica Projectes. Telèfon 689.01.36. •
Q
a delegació del Vallès Oriental del Col·legi va celebrar, el passat divendres dia 1 de desembre, el tradicional sopar del col·legiat. La festa va tenir lloc al restaurant Can Barrina de Sant Esteve de Palautordera que va acollir e!s col·legiats de la comarca i els seus familiars. En el decurs del sopar es va lliurar una placa als companys que celebren enguany els 25 anys de professió. També es van entregar els premis Nivell i Plom. El primer va correspondre als serveis tècnics de l'Ajuntament de La Llagosta. El segon va ser atorgat a Previsió Mútua (Premaat). •
Nou laboratori d'assaigs d'altes prestacions L'arquitecte tècnic Salvador Miranda dirigeix el nou Institut d'Auscultació Estructural i Medi Ambient (INEMA) situat a l'edifici Europroject del Parc Tecnològic del Vallès. Inema és un laboratori acreditat actualment en els àmbits de sòls i mecànica de sòls de laboratori i formigó en massa, si bé té en tramitació l'acreditació en vials, formigó armat i estructures d'acer i en el íutur estarà equipat per tractar, entre d'altres, els temes mediambíentals (residus, sòls, aigües, acústica...). Miranda destaca el rigor i la professionalitat com a elements clau en el control de qualitat. "Els tècnics, des de la seva condició de promotors, directors d'obra o constructors, han de disposar d'uns mitjans òptims que els permetin conèixer les condicions que reuneixen els materials de construcció i la manera de la seva posada en obra", afirma. INEMA. Telèfon 582.01.88. •
3 planta
3
NECROLÒGIQUES
Ens do! comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Roberto Guerra i Fontana col·legiat 2.062. Esdevinguda el 23 de novembre, als 54 anys. Ricard Roca i Roca col·legiat 1.196. Esdevinguda l'1 de desembre, als 60 anys
Cooperativa d'Arquitectes
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
lr\rril Porxoll JOlUI Oapeil
Bon Pastor 5 Tel.: 414.63.55
€?. ^
CONSUMIBLES PER IMPRESSORA
PAPER DIN A4
RAIG DE TINTA
- — - . - . i —
EPSON STYLUS 800/1000 CANON BJ330 HPDESK-JET51626-A HP 1200/Des.650C51640-A
2.335 2.985 4.425 4.830
1.829 2.625 3.629 4.094
1.590 2.099 3.399 3.899
1.499 1.999 3.299 3.799
I N F O R M A T
NAV1GATOR
1 PAQUET 5 PAQUETS 10 PAQUETS 2 PAQUETS
1 00 I 00 I 00 1 005
COPY SPEED
0 2 6 2
659
619
639
S79
672
619
559
672
599
539
EL
N O T I C I A R I
DEMANDES
D E L
DE
C O L · L E G I
TREBALL
Empresa comerciat Baix Llobregat
El perfil dels tècnics municipals
TÈCNIC COMERCIAL L'Oficina Tècnica de Cooperació de la Diputació de Barcelona ha fet una enquesta per conèixer el perfil de les persones que es dediquen a la gestió municipal en l'àmbit dels serveis tècnics. Les dades facilitades per 125 municipis, que apleguen 435 tècnics, permeten definir el perfil d'aquests tècnics: t arquitecte o aparellador (home) de menys de 50 anys, cap de servei o secció i amb dedicació a jornada completa. • funcionari que va entrar a l'Administració entre els anys 1980 i 1990. t si treballa en un municipi de menys de 5.000 h., la dedicació és parcial o bé és
pef a empresa sector banys i c u r e s . Fun-
• la relació laboral predominant és el contracte administratiu com a funcionari (47,8%) i només un 7,2% de les plantilles opten per a l'interinatge. En el cas dels municipis més petits (<5000 h.) les opcions minoritàries i les professions majoritàries són funcionari i laboral i són les d'arquitecte i aparella- s'arriba gairebé a un 70% dor, seguit d'enginyers i advo- d'altres modalitats de contractació. L'Oficina Tècnica cats. de Cooperació ha editat un • la majoria (56%) hi va entrar directori de responsables de entre 1981 i 1990. les àrees territorials dels ens • un 25,6% ho va fer abans locals que recull en forma de d'aquest període, i el 18,4% ho guia la informació referent als va fer amb posterioritat al 1990. tècnics i hi són registrats gai• l'àrea de treball majoritària rebé 800 professionals. és la gestió de serveis (32,4%); planejament i/o gestió urbanística (29,4%); gestió de projecASCENSIÓ GÀLVEZ tes i obres (26,5%) i la gestió Cap del Servei de jurídica (11,8%). Promoció i Mercat deTreball un professional extern. L'estudi indica que: • un 88% són homes i un 12% dones. • els tècnics més joves estan en municipis amb més de 20.000 h., on la majoria tenen menys de 40 anys.
cions: •
El col·legial, en acudir al servei, exposa la seva situació professional i les seves preferències laborals. Posteriorment, aquesta informació s'introdueix en una base de dades. La codificació del perfil indicat per l'empresa ens permet d'adreçar a aquesta les dades
ARQUITECTE TÈCNIC petasuport al departament de valoracions. t
No cal experiència, però es valorarà
coneixements en valoracions, peritatges í càlcul d'estructures. •
Capacita! negociació, s e n f i estètic i
MormàlicaaniveBc?usuari.·Eda!.25a30 anys, amb experiència srnBar, cspadal <f organització i ireríaBalpracfica.· Esvab-
Decfcació completa.
t Vehicle propi •
Edat entre 20125 anys
• No es descartacapcarKto! per pfetenOOns econòmiques.
raràformacióen decoració. Sou: 4.00-000.bruts/any (fix + incertes)
Inleressalsadreçarcumculum a c / D p u t a -
lrteressaEemiaam3jEjmarrfcrel.26.103:
oó, 199, ert). 2a. 08011 -Barcelona
IOR SELECCIÓN - Pg. de Gràcia, 46,41 08007-Barcelona
ReL5J99
Re/.: 5.395
1
Despatx d'arquitectura i gestió immobiliària TÈCNIC DE PROJECTES I GESTIÓ IMMOBILIÀRIA D'OBRES per a realització < desenvolupament de projectes d'obra nova i rehabilitació amb mitjans
informàtics, direccions d'obra i gestió immobiliària (ptanteig, desenvolupament i seguiment de peütes promocions). Ideal per a professional liberal sense horari compromès.» La dedKaoú estimada és de 20 h/setmana amb possible increment • Experiència professional tfun mínim
de lOajïysadquirkk en estudi tfarqiràectura.enojnyenaVo formació en temes ímmobffiaris. •
Cal domini cfautocad i coneixements r/informàfica aplicada
al desenvolupament de projectes (amidaments, pressupostos, càlcul d'estructures s e n d e s ) ,
seguiment tècnc-econòmic <Sobres i gestió immoMiàna. • Català parlat i e s c r i » Edat entre 35 i 45 anys. • Relació Ibera! Retribució a convenir. Interessats envieu currículum ambtotografea;AparlatO^rorrei^34.188080a>Barce(ona
Ret: 5.397
INFORMACIÓ DEMANDES DE TREBALL
Ajuntament de Cervelló
Un servei per a la promoció i plena ocupació dels aparelladors El Servei de Recerca Activa de Treball de! Col·legi és un servei per al professional de l'arquitectura tècnica que busca un lloc de treball, tant si està en atur com si vol canviar de feina, o bé millorar o complementar la seva activitat actual.
Atenció clients, elaboració de
croquis, pressupostos, amidaments i control •
Empresa d'arquitectura
1 PLAÇA D'ARQUITECTE TÈCNIC O APARELLADOR
dels candidats que més s'adapten al lloc de treball requerit i als interessos del col·legiat.
Es convoca una ptaça cTarquiecte tècnic o apareiadrxperarAjuntameritdeCwve» (Bai* Llobregat). Les bases d'aquesta convocatòria es poòen passar a recollir al Servei de Promoc» i Mercat de Treball
Els interessats s'han d'adreçar al Servei de Promoció i
pendent de pubficaaó en el BOE
Mercat d e T r e b a l l .
A N U N C I S
Servei de Promoció i Mercat de Treball Pilar CKÍ|!D,3Q planto
De dilluns a divendres, de 9 a 14.30 hores Dimarts i dijous també, de 16a 19 hores Tel: 414 33 11 Fa>c414 33 68
I N F O R M A C I Ó : Elisenda Pucurull, 4a planta
S'ofereix
S'ofereix
Es realitza
Es ven
S'ofereix
DELINEANT DE LA CONSTRUCCIÓ AUTÒNOy
ESTUDIANT D'ARQUITECTURA TÈCNICA
DELINEACIÓ DE PLÀNOLS
DESPATX BEN SITUAT
ESTUDIANT PENDENT DE PROJECTE
S'ofereix estudi de delineació per a:
Delineant especialitza! s'ofereix a professionals de la construcció. Aporta:
Estudiant d'arquitectura tècnica penSent de projecte, s'ofereix per treballar en oficina tècnica o a peu d'obra.
Arqu tecte tècnic ven despatx: es tracta d'un entresol situat at carrer Balmes (PI. Molina), amb les característiques següents:
• Experiència • Delineació amb Autocad v. 12 • Disponibilitat, comarca del Bages
Jordi Solà Telèfon S37 0619
en despatx d'arquitectura • delineació amb Aulocadv. 12 • informàtica a nivell d'usuari • vehicle propi Contacte Telèfon- 788 99 6!
• • • •
Delineació Cad Aixecaments i estat actual Amidamenls Servei de Pioner {b/n i color)
• • • •
Contacte Telèfon: 41616 39 Fat 237 51 82
Estudiant s'ofereix per treballar en despatx o a peu d'obra. Matins o tardes. Aporta: • Coneixements de Cad • Cotxe
Calefacció Lluminós i tranquil Bona escala, amb conserge Preu: 14.800.000 pessetes
Contacte Telèfon: 20033 48
PaquiRomw Telèfon: 5555921 I
S'ofereix
S'ofereix
Es realitzen
OPERADORA AUTOCAD
PERSPECTIVES
ÀTIC FABULÓS
Operadora en AuioCad v. 13. amb set anys d expenència. s'Iereix per realitzar projecte l'o donar classes particulars i a empreses.
Es fan perspectives manuals per ordinador, en blanc i negre o color i REN-
Ideal pera despatx o estudi d'arquitectura tècnica, situat a Balmes/Diaoonal. • 250 m 1 amb 10 dependències • aie condcionat i caletacdóindividual • pre-insial.lanons telefònica
J Cosís Te'e 1 ?-
255 «3 04
• 2 terrasses (acnstallables) • 1.000 pies'm1 de lloguer • també es pot llogar la meitat Contacte Telèfon- ii26i35lconies!='t
Octavi Telèfon-
Contacte Telèfon- íM 1719
213 92 36
N
- * " — - ' - •-t-'ÍE—
— ^
ESTUDIANT DÀBQUITECTURA TÈCNICA
TOPÒGHAF
• Sistemes totalment informatitzats • Escales petites i grans • Qualitat i rapidesa
—
S'ofereix
S'ofereix topograf per a treballs de mesuraments. aixecaments, implementaoo de projecies. replanteigs d'obres i cuDicaoons.
DES
S^J.—Si
Es lloga
F O R M A T
Estudiant d'arquitectura tècnica, pen• Curs de Cad {darteres versions) de 230 hores • Informàtica a nivell d usuari (processadottexiQS. disseny gràfic, eic.) • Disponibilitat cThorati i vehicle propi Joaquim Ros Telèfon: 2323686
GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus sen/eïs o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBUCIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55
ESTRUCTURES
Alsina
í&Mí
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J.ALSIJW. S.A. Pol. ind. Camí Fom Frea^ s/i LO Montcada y Reixac Tel. (93) 575 30 00 Fa> (93) S64 70 59
DISENO Y CALCULO DE ESTRICTLRAS
BEHABWIS1 soucnt oisco re EVALUACmOBATUtTO
PROMONAL
fiOIG CUSVADO DE PESfILES, SJL
(7 Guardia Cï*il, 11 Ksc * pu. I 46020 Vulrncia T l · W J t J 13 6 ' F JJ 5
PAVIMENTS ]RI\LSDF. FORMIGÓ \ U . i I-.RRKS DE RESINES I 1·1M"1 RKS HSPFCIAI-S
ALUMINOSIS > CATALANA,S.A. Morters sense relrau Rehabilimció
EXTEf* SENETON Muntaner. 472 08006 BARCELONA REHABIUTACION Tel. 414 0016 Fax 202 31 12
— EXTRAFORT FLUIDS f i
PREFABRICATS
ÜEHMSsa
o
PrefabricadosdcHormÍ£Ón.SA
ARMADURES PREFASÍUCÀWS PEB a Lft CONSTRUCCIÓ
IndustriaJ Química Parrot,s.a. 23 Barcelona - Tel. 4 i i 35 K
FUSTERIA H
SERVEIS
Nai Forjados-Cerramientoí Chalets- Pàrkings
SERVEIS PER A I . PROJECTE Desenvolupament de projecteDelineació CAD i manual Escanejat i vectorització de plànols Pioner b/n í color
Panlalanes, etc.
INFORMÀTICA f i
TANQUES DE BRUC
Portes • DM-620 • Conbaplacats i tota dass de lustes per l'ebenisteria i decoració
CYPE
LA SOLUCIÓ
CÏPE CATALUNÏfl
ALMOGÀVERS, 65 2 ! A
INGENIEROS
Per separar un habitat,
TEL (93) 435
11 02
0B018 BARCELONA
l'oferta més àmplia.
AÏLLANTS • Li_ti.b"üt:
LA;; ORATORI DEL , ALLES
TOOJS LAS S laboralan ACREDITAT per la leraliïai de Catalunya pel control de quainat de ledificaciò i els seus
INDUBRUC S9FT
Políc. I n i CAN MAGÍ - NAU 19 S1TOSANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona! Tel. 589 00 23 • Fax 674 38 71 Arxlo. Correos 403
HUMICONTROL S/L TÈCNICA THABER p-ELECTROOSMOSIS-FORESIS PER A HUMITATS DE CAPILURITAT
PERFILES LIGEROS, S.A.
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES LLEUGERES PER A COBERTES
MORTER PER ASSECATGE DE SOTERRANIS lla 240 - 08013 Barcelona 5 61 91 - Fax (93) 435 72 as
Bernadí i? .1.- Sa.il J..an. 120 Rüa. San Antonio 49 (93) 423 80 44 FAX 426 06 71 1 BARCELONA
C/. Torres y Amat, 3 Tels. 31S 33 77- 412 14 40 08001 BARCELONA
Fax: 207 71 75
Mobiliari
d'oficines
CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS GEOTÈCNIA Eines i serveis per a l'enginyeria del sòl
ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Producles bàsics. Matèries primeres PREFABRICATS Prefabricació i construcció industrialitzada
C"S U
|« fjS
FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica
FLUIDS Aixetes, bombes, tubs.canalons
AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobriments
INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció
^ REVESTIMENTS —r-H Paviments i revestiments
SERVEIS Serveis aplicats a la construcció
ESPECIAL L ' I N F O R M A T I U
Educació i formació continuada 1996 és l'any europeu de l'educació i la formació
d'ocupació. Les tendències del mercat de treball
continuada. La UE vol promoure, així, el concepte
es troben en contínua evolució. Aquest entorn
de formació permanent com a element clau del
dinàmic obliga els professionals a una adaptació
desenvolupament personal i d'un model de com-
continuada perquè el perfil professional s'adeqüi
petitivitat i de creixement generador d'un alt nivell
a allò que demana el mercat.
I departament de formació del Col·leI gi ha definit les línies bàsiques d'un | programa que es desenvoluparà al llarg dels propers anys per donar una I formació als diferents segments del | col·lectiu d'aparelladors i arquitectes tècnics. E! programa preveu les diferents situacions professionals i els diferents àmbits d'especialització. Ei pla preveu sis àrees formatives: • Reciclatge tècnic. Posada al dia de ia formació tècnica, però amb la incorporació d'un apartat dedicat a les noves tecnologies. • Pràctica professional. Divulgació de la nova normativa existent i de les noves eines de suport per a l'exercici de la professió. • Cursos d'iniciació a l'especialització. Introdueixen el tècnic en àrees que comencen a configurarse com a especialitzacions professionals (valoracions, control de qualitat, seguretat, etc). • Noves àrees d'activitat. En la pràctica professió-
ÀREES DE FORMACIÓ RECICLATGE TÈCNIC DIVULGACIÓ I PRACTICA PROFESSIONAL Einesdssupori (casos pràctics]
Divulgació normativa
INICIACIÓ A L'ESPECIALITZACIÓ CURSOS BÀSICS Valoracions Control qualitat Peritatges
Sequretaíi soluí Rehabilitació
NOVES ÀREES D'ACTIVITAT Gestió
Perfil tècnic europeu
PERFIL DE LLOCS DE TREBALL FORMACIÓ COMPLEMENTARIA Tecnologiociela informació Gestió del despoíx
Idiomes Informàtica
nal hi ha àrees de treball ja consolidades si bé es comencen a perfilar noves àrees d'activitat que poden gaudir de bones perspectives en el futur marc laboral europeu. El departament de formació ha dedicat darrerament una important atenció a la gestió immobiliària, tècniques de gesíió i habilitats directives. L'ampliació a noves àrees de treball {project manager, quality manager, coordinador de seguretat...) completarà la oferia. • Perfil de llocs de treball en empreses. La formació atendrà la iniciació a funcions ja consolidades com són el cap d'obra, tècnic comercial, tècnic municipal o cap de projectes, però també la promoció dels qui ja hi treballen vers les funcions directives en fes empreses. • Formació complementària. Informàtica, idiomes, i tecnologia de la informació o gestió del despatx. L'INFORMATIU reculi en les pàgines que segueixen les activitats de formació previstes pel Col·legi durant el primer semestre de 1996. •
N F O R M A T I U
ESPECIAL
F O R M A C I Ó
reciclatge tècnic
iniciació a especialitats
Sessions tècniques:
Curs bàsic cTintaactó a les floracions Immobiliàries
Instal·lacions en l'edificació. Execució i control
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ Les instal·lacions són una part, cada vegada més fonamental, del procés constructiu. Els aparelladors i arquitectes tècnics com a professionals especialitzats en el seguiment i control d'execució han de conèixer i actualitzar els seus coneixements en aquest camp. Les sessions van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista, i especialment en funcions reladonades amb la direcció i coordinadó d'obres mitjanes. Cada jornada tractarà sobre un tema íinstal.lacions diferent, de manera que es pot assistir a jornades soltes o a tot cicle. Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball, amb la col·laboració de la secció de Tecnologia de rEscola Tècnica Superior d"Arquitectura del Vallès (UPC). Programa: Reconeixement del projecte Direcció d'execució Controls de final d'obra Noves tecnologies PROGRAMA BARCELONA 13 i 15 de febrer Fontaneria i aigua calenta sanitària 20 i 22 de febrer Desguàs i evacuació 27 i 29 de febrer: Gas 5 i 7 de març: Electricitat
Sala de Conferències, del 13 de febrer al 7 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Professor: Arcadi de Bobes. Preus: Col·legiats i estudiants: cicle: 14.500 ptes. sessió: 4.000 ptes. No col·legiats: dcle: 25.200 ptes. sessió: 7.000 ptes. Informació i matrícula: Servei d'Informació del Col·legi.
B Col·legi, amb l'objectiu de donar suport als professionals que decideixin optar per aquesta espedaütat, va posar en marxa un servei de taxacions. Aquest curs bàsic de valoracions immobiliàries és una de les primeres iniciatives de formació que des d'aquest servei es programen i té com a objectiu donar una visió general dels diferents tipus de valoracions que permeti el reciclatge d'aquells professionals que vulguin iniciar la seva formadó en aquesta especialitat Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball en col·laboradó amb la UPC. Professors: Jorge Femàndez. Demetrio Ochoa. Jorge Vilajosana. Uoc, dia i hora: Sala de Conferèndes. dilluns i dimecres del 4 al 27 de març, de 18.30 a 21 h. Matrícula: Col·legiats i estudiants, 20.000 pessetes. No col·legiats: 33.500 pessetes. Consulteu facilitats de pagament al Servei Informació. PROGRAMA
PROGRAMA TERRASSA 9 i 11 de gener Electricitat 16118de gener Enllumenat 23 de gener Aparells elevadors 30 de gener i 1 de febrer Prevenció i extinció d'incendis 6 i 8 de febrer Comunicació Professors: Arcadi de Bobes, Josep Anton Tribó, Maria Lluïsa Sànchez Romero, Núria Duffó. Preus: Col·legiats i estudiants: cicle: 18.000 ptes. sessió: 4.000 ptes. No col-legiats: cicle: 31.500 ptes. sessió: 7.000 ptes. Informació i matrícula: Delegació Vallès Occidental.
Curs bàsic d'iniciació al Peritatge en Assegurances PRESENTACIÓ La valoradó de béns i la taxació de danys en el camp assegurador ofereix als professionals de l'àmbit tècnic unes expectatives creixents de treball i desenvolupament Les característiques d'aquest treball requereixen de professionals experts en l'àmbit de la tècnica i construcció, però, a més, amb coneixements en el sector assegurador. L'objectiu del curs és oferir als professionals una formació bàsica i d'assegurances. Una visió general de la casuística especifica dels peritatges en aquest àmbit, mitjançant la resolució de casos pràctics.
Dilluns, 4 de març Concepte, finalitat, procés valorador El mètode de comparació segons el mercat Dimecres, 6 de març Valoracions del sòl: Repercussions i valor residual Dilluns 11 i dimecres 13 de març El mètode de reposició Capitalització de rendiments Valoració dels drets reals Dilluns,18 i dimecres 20 de març La valoradó hipotecarà Dilluns,25 i dimecres, 27 de març La valoració de promocions immobiliàries
Curs bàsic d'iniciació al Peritatge Judicial PRESENTACIÓ Ss professionals quan actuen com a perits fan una funció d'assessorament en qualitat d'experts en la construcció, arquitectura i gestió urbanística entre d'altres. L'experiènda i els coneixements de les tècniques i normatives són elements essencials per a la bona execudó d'aquests treballs. Però, també ho són utilitzar un llenguatge adequat, tenir alguns coneixements jurídics sobre els procediments legals i la casuística més comuna. Amb aquest curs es pretén complementar la formació tècnica amb uns coneixements bàsics de l'entorn juridicolegal en f'àmbit de la perída forense. Les sessions seran impartides per tècnics amb formadó jurídica i magistrats i es desenvoluparan casos pràctics dels peritatges més habituals. Organitza: Servei de Promodó i Mercat de Treball, amb la col·laboració del Dpt. d'Organització d'Empreses de la UPC. Coordinació: Javier Uovera. catedràtic de Universitat i director del departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Professors: Javier Llovera. Fernando de Valdivia, Guillem Vidal, Jordi Femàndez, Emili Aragonès. Àngel de Prada. Dia, hora i lloc: Del 9 de gener al 13 de febrer. Dimarts i dijous, de 19 a 21. Sala d'Actes. Matrícula: Col·legiats i estudiants: 20.000 ptes. No col·legiats: 38.500 ptes. Pàrquing gratuïL Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. PROGRAMA Introducció: B perit com a expert. El peritatge forense (Dimarts, 9 de gener)
PROGRAMA Dimarts, 7 de maig: Visió pericial de l'assegurança. Brisc. L'assegurança. Verificació de riscos.
Àrea civil: El peritatge en la jurisdicció civil: els processos crviis (Dijous, 11 de gener) Peritatges mes usuals en procediments civils. Casos pràctics (Dimarts, 16 i dijous, 18 de gener)
Dijous, 9 de maig: Contracte d'assegurances-pòlissa. Elements reals e l'assegurança. El sinistre Del 14 de maig a l'11 de juny: Peritatge. Identificació dels béns. Establiment de les causes del sinistre. Comprovació de la preexistència dels bens assegurats. Estudi de la cobertura (incendi, robatori, danys per aigua, etc). Valoradó de!s béns. Interpretadódelcontrade de rassegurança.CàlcuId'indemnitzadons. Informe pericial. Casos pràctics
Organitza: Servei de Promodó i Mercat de Treball, amb la col·laboració del departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Coordinació: Javier Uovera, catedràtic i director del departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Professors: Salvador Solé, Fernando de Valdivia, Sara Laborda, Enrique Jané i Juan Carlos López. Dia, hora i lloc: del 7 de maig a l'11 de juny. Dimarts i dijous, de 19 a 21 h. Sala de Conferències. Matrícula: Col-legiats i estudiants: 35.000 ptes. No col-legiats: 45.000 ptes. Consulteu fadtitats de pagament al Servei d'Informació.
I N F O R M A T I U
Àrea Penal: El peritatge en la jurisdicció penal (Dimarts, 23 de gener) Peritatges més freqüents en procediments penals. Casos pràctics (Dijous, 25 i dimarts 30 de gener) Àrea contenciosa-administrativa: El peritatge en la jurisdicció contencioso-administrativa (Dijous. 1 de febrer) Peritatges més freqüents en procediments contendosa-administratius. Casos pràctics (Dimarts, 6 i dijous, 8 de febrer) Emissió de dictamen: EJ llenguatge del perit en el dictamen: processal i forense {Dimarts, 13 de febrer)
12
ESPECIAL
FORMACIÓ
gestió immobiliària Les decisions financeres.
Fiscalitaí del sector de la construcció
Finances per a empreses immobiliàries i constructores PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
Motivats per (Interès que els assistents a les primeres edicions d'aquest curs van manifestar, hem decidit organitzar dos cursos nous sobre gestió immobiliària, centrats en les àrees financera i fiscal. Aquest curs té com a objectiu oferir als participants els coneixements i les eines bàsiques per dur a terme amb èxit l'anàlisi de viabilitat d'un projecte immobiliari. A! mateix temps, pretén facilitar la presa de decisions d'inversió-finançament, en general, i l'elecció de la font de finançament més adient en ei cas de decisions d'inversió ja acordades.
Motivats per Finterès que els assistents a les primeres edicions d'aquest curs van manifestar, hem decidit organitzar dos cursos nous sobre gestió immobiliària, centrats en les àrees financera i fiscal. Sens dubte, la problemàtica fiscal que es deriva de l'activitat constructora i la promoció immobiliària constitueix un aspecte estratègic, a causa de les implicacions financeres que se'n deriven. La quantitat i varietat de figures jurídiques que genera l'activitat en el sector requereix un estudi global pera una bona comprensió. Aquest curs té un caràcter pràctic i pretén homogeneïtzar i completar els coneixements parcials i dispersos sobre temes fiscals.
PROGRAMA Les decisions d'inversió i de finançament a través del temps. La naturalesa de les decisions financeres. Valor futur. Valor actual. Rendes. Anualitats. Casos pràctics. La viabilitat d'un projecte immobiliari. Etapes. Estudi econòmic. Estudi de rendibilitat. Principals mètodes per a l'anàlisi de rendibilitat (el Valor Actual Net 'VAN', la taxa de Rendibilitat Interna TRI'}. Anàlisi del cost de capital dels projectes de finançament. Concepte de cost de capital. El cost de capital de recursos propis. El cost de capital de recursos aliens. El cost de capital de l'estructura financera de l'empresa. Casos pràctics. Anàlisi de la rendibilitat dels projectes agregats (d'inversió-finançament). El Valor Fina) Net (VFN) Efectes de la inflació sobre les decisions financeres. Efectes de la inflació sobre el VAN. Efectes de la inflació sobre !a TRI. Efectes de la inflació sobre el VFN. Efectes de la inflació sobre el cost de capital dels recursos propis. Efectes de la inflació sobre el cost de capital dels recursos aliens. Casos pràctics Efectes del risc sobre les decisions financeres. Efectes del risc sobre el VAN. Efectes del risc sobre la TRI, Efectes del risc sobre el VFN. Electes del risc sobre el cost de capital dels recursos propis. Electes del risc sobre el cost de capital dels recursos aliens. Casos pràctics Anàlisi de les tonls de finançamenL El finançament propi extern. El finançament intern. El finançament aliè. Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball. Professora: Montserrat Casanovas. Dia, hora i lloc: Del 8 de gener al 28 de febrer, dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Sala de Conferències. Matrícula: Col·legiats i estudiants: 70.000 ptes. No col·legiats: 100.000 ptes. Facilitats de pagament al Servei d'Informació. Pàrquing gratuïL
Seminari de Màrqueting immobiliari PRESENTACIÓ El sector immobiliari es troba en fase de canvis importants estructurals que obligaran a una reorientació de l'oferta immobiliària cap al client. Això vo! dir que el mercat immobiliari es submergeix en la tercera revolució industrial que imposa la sobirania de la demanda. Els professionals, a l'hora de definir el producte immobiliari i posicionar-se adequadament en el mercat, hauran d'aplicar tècniques de màrqueting. El Servei de Promoció i Mercat de Treball ha organitzat aquest Seminari de Màrqueling Immobiliari amb l'objectiu d'oferir als directius i tècnics de l'àmbit immobiliari una formació adaptada a les noves tendències del màrqueting aplicat al sector. El seminari pretén compaginar els aspectes conceptuals amb la praxi aplicada de! màrqueting immobiliari a conjunts immobiliaris rellevants del país. Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball, amb la col·laboració del Departament d'Organització d'Empreses, de la UPC. Professors: Guillem Higueres Miró, Jordi Vllajosana Béjar, Jordi Fernàndez Royo, Celestí Ventura i Cistemas, Jordi Guixà Cantijoch, Carlos Clavero Fàbregas, Josep Palaus, Miquel Modrego Francesch, Lluís Valdés Roca. Coordinador: Jordi vllajosana Béjar. Lloc, dia i hora: Sala d'Actes, 15,16 i 17 de febrer de 1996. (horaris: 15 i 16 de febrer, de 9a20.30.17de febrer, de 10 a 13.30 h). Matricula: Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. Inscripcions fins al 18 de febrer. Col·legiats i estudiants: 50.000 ptes. No col·legiats: 90.000 ptes. Pàrquing gratuït
Dijous, 15 de febrer Introducció al màrqueting: Concepte. Necessitats del consumidor. Demanda. Tipus de béns. Target group. Posicionament. Màrqueting mixt. La gestió del màrqueting a l'empresa: Funció. Màrqueting estratègic: producte-mercal Màrqueting operacional Introducció al màrqueting immobiliari: Introducció. Investigació i anàlisi de mercat. Fonts d'investigació. Estudi del públic potencial i les seves motivacions. Definició del producte i la seva estratègia. Estudi del mercat immobiliari: Estudi socio-econòmic. Estudi socio-econòmic sectorial immobiliari. Estudi de l'oferia. Àmbit territorial d'actuació. Qüestionaris. Ponderació de resultats. Divendres, 16 de febrer La comercialització del producte immobiliari: Estadística de la investigació immobiliària. Màrquetïng operacional Pla de màrqueting de L'Illa Diagonal - Winterthur Casos pràctics de polígon residencial La praxi en el màrqueting immobiliari Dissabte, 17 de febrer Cas pràctic de complex immobiliari Pla de màrqueting a Port Aventura
13
Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball. Coordinació: Montserrat Casanovas, catedràtica d'Economia Financera (Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona). Professor Valentí Pich, economista i consultor especialitzat en ternes fiscals del sector. Dia i hora: Del 15 d'abril al 13 de maig. Dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h. Lloc: Sala de Conferències. Matricula: Data límit d'inscripció: 29 de març. Col·legiats i estudiants: 35.000 ptes. No col·legiats: 50.000 pies. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Inlormació. Pàrquing gratuït PROGRAMA Nocions bàsiques de dret fiscal: Llei general tributària. Referència a altres normes de caràcter general. Impost sobre la renda de les persones físiques i impost sobre el patrimoni. Impost sobre societats. Imposí sobre el valor afegit. Impost sobre transmissions patrimonials, actes jurídics documentals i operacions societàries. La físcalitat municipal (impostos locals): Impost sobre activitats econòmiques. Impost sobre béns immobles. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana. Impost sobre successions i donacions Visió de conjunt amb exemples complets
habilitats directives Direcció de reunions PRESENTACIÓ La formació humanística o el desenvolupament personal és un altre vessant formatiu d'importància creixenL La capacitat de treballar en equip, l'organització del temps, el fet de saber-se comunicar i l'habilitat per a la negociació, entre d'altres, són aptituds cada dia més valorades per les empreses. Els arquitectes tècnics 0 aparelladors, per les seves característiques professionals, necessiten optimitzar les seves capacitats per conduir i liderar reunions i s'han de dotar d'una sèrie de tècniques que els permetin ser més efectius a les reunions que coordinen. La formació en habilitats directives pot ajudar els tècnic a potenciar les seves capacitats i a facilitar la pròpia gestió professional. PROGRAMA 1. Reunions: Una ocasió per treballar en i amb l'equip. Molts cops, les reunions de treball són l'ocasió perquè l'equip o grup treballi com a tal. Què hem de fer perquè les reunions siguin profitoses? 2. Quan és necessari fer una reunió? Necessitat de les reunions de treball 3. Què implica fer una reunió? Abans: L'organització. A la reunió: Rxació d'objectius i definició demèlodes de treball. Després:Objectius i compromisos 4. El rol de coordinador de la reunió. Tècniques de direcció, moderació i motivació per utilitzar a fes reunions. Organitza: Servei de Promoció i Mercat de Treball amb !a col·laboració de DIRECTA (Consultória pel Desenvolupament de les Organitzacions. Grup ASSEDEM). Professor Joan Plans Esperabé, socidirector de DIRECTA (Consulwria pei Desenvolupament de les Organitzacions. Grup ASSEDEM}. Dia, hora i lloc: 12 i 14 de març. Dimarts i dijous, de 18 a 21 h Sala de Conferències. Matricula al Servei d'Informació. Inscripcions fins al 5 de març. Col-legiats i estudiants: 10.000 ptes. No col-legiats: 15.000 ptes.
N F O R M A T I U
ESPECIAL
FORMACIÓ
perfil europeu
recerca de treball
Curs tfiniciació a fespecialització: Project Manager en edificació i urbanisme
Tècniques de recerca activa de treball Dies 30 de generi i de febrer de 1996
PRESENTACIÓ
PRESENTACIÓ
En el sector de la construcció la funció de project manager constjtuex una de les noves perspectives, com a sortida professional dels tècnics dins del camp que els es propi: la gestió urbaníst>ca, la urbanització i la gestió immobiliària. En l'exercici d'aquesta funció e!s professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres per tal d'aconseguir que l'operació immobiliària es realitzi sense desviacions pressupostàries, en el termini previst i amb una coordinació adequada dels diferents agents que intervenen en el procés. L'objectiu del curs és donar als assistents una formació bàsica en economia, dret i gestió integrada del procés immobiliari, que els permeti iniciar-se en aquesta especialitat. ,
La situació actual del sector de la construcció i de l'economia en general, afegida a la previsible implantació de la lliure competència en un mercat cada vegada més dinàmic i exigent fan que. a ["hora de buscar feina, sigui necessari tenir una preparació adequada en tècniques que ajudin a incorporar-se al món professional i a prendre decisions encertades. L'objectiu d'aquest curs és donar als assistents els coneixements i tècniques fonamentals per afrontar amb èxit el procés de recerca de feina i. alhora, adquirir seguretat personal i una actitud positiva al ilarg de tot el procés. Aquest curs va adreça! fonamentalment als col·legiats que busquen feina com a assalariats en empresa i, en especial, als col·legiats de titulació recenL
PROGRAMA Dilluns, 5 de febrer Introducció: El projecte. Managemenl i Project Manager. Dimecres, 7 de febrer Introducció a la gestió i economia d'empresa. Dilluns, 12 de febrer Introducció a la gestió i economia d'empresa (continuació). Dimecres, 14 de febrer Introducció al dret d'empresa immobiliària. Dilluns, 19 i dimecres, 21 de febrer Direcció del procés de gestió urbanística. Dilluns, 26 i dimecres 28 de febrer Direcció del procés d'edificació. Dilluns, 4 i dimecres 6 de març Definició del projecte i Is seva realització. Dilluns, 11 de març Contractació i subcontractació. Dimecres, 13 i dilluns 18 de març Realització d'obres. Dimecres, 20 de març Execució màrqueting operatiu. Dilluns, 25 de març Tancament de l'operació.
ORGANITZA: Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
PROGRAMA
PROFESSORS: Caries Puiggròs i Uuelles Jordi Vilajosana Bejar Francesc Solé Parellada Francisco Javier Llovera Sàez Jordi Femàndez Gimeno Albert Roca Oberé Rafael Delgado Yanguas
El mercat de treball: AutoconeixemenL Identificació i superació d'obstacles. Vies i mètodes de recerca de feina. Màrqueting personal.
Dimarts, 30 de gener
Dijous, 1 de febrer Màrqueting persona! (conL). Entrevista de selecció. Tècniques d'avaluació. Pla de recerca activa de feina. Qüestionari d'avaluació.
Organitza: Servei de Promoció i Mercat Professsora: Sílvia Gonzàlez Ulloa, pedagoga i especialista en inserció professional. Dia, hora i lloc: Aula quarta planta del Col·legi, els dies 30 de gener i 1 de febrer. de 16.30 a 21 hores. Inscripcions: fins al 26 de gener al Servei d'Informació. Preu col·legiats: 5.000 pessetes.
COORDINACIÓ: Francisco Javier Uovera Séez Carles Puiggròs i Uueiles DIA, HORA I LLOC Del 5 de febrer al 25 de març. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. Sala d'Actes MATRÍCULA Data límit d'inscripció: 22 de gener. Col·legiats i estudiants: 50.000 pessetes. No col·legiats: 75.000 pessetes. Servei d'Informació.
Curs de formació per a coordinadors de seguretat a la fase de projecte i/o execució d'obra OBJECTIU Formar tècnics per a la coordinació de la seguretat en la construcció en la fase de projectes i d'execució de l'obra, segons la Directiva 92/57/CEE relativa a les prescripcions mínimes de seguretat i de salut que cal aplicar a les obres temporals o mòbils. La vigència d'aquesta Directiva i la seva imminent transposició incorpora a la seguretat en el treball de construcció una funció nova que és comuna per a tols els països de la UE. A la vegada que es posen noves fites a la seguretat que cal conèixer bé per a poder-les aplicar, també s'obre un nou camp de possibilitats professionals. Aquest curs es fa amb el mateix model de formació i en coordinació amb Tequip pedagògic de la Universitat de liège. Brussel·les, la Inspection du Travail et des Mines de Luxemburg, el Politecnico dï Miiano i la Fundació UPC. Coneixements exigits: Formació a nivell d'arquitecte tènic o equiparable en coneixements de construcció i nivell universitari. Experts en seguretat a la construcció amb experiència demostrada.
Cursos de l'Aula d'Informàtica
CURS D-AUTOCAD L'objectiu de! curs és facilitar la utilització d'aquesta aplicació de fa informàtica, TAulocad. en la realització de dibuixos, dissenys arquitectònics, etcètera, i per a introduir les variacions que siguin convenients en cada circumstància. El curs es basa fonamentalment en la pràctica. Inclou e! plantejament d'unitats, les àrees d'impressió, escales, manipulació de variables, configuracions, menús i d'altres. Finalment, s'apliquen tècniques de dibuix en tres dimensions. Dates: del 8 de gener al 13 de març. dilluns i dimecres de 19 a 21. Lloc: Aula d'Informàtica 1. Preu: Col·legiats: 66.000 pessetes. No col·legiats: 84.000 pessetes.
MINICURS FULL DE CÀLCUL EXCEL L'objectiu d'aquest mini-curs és adquirir els coneixements essencials per poder realitzar càlculs senzills i tenir les eines bàsiques per a la utilització del programa.
PROGRAMA Aproximació a la problemàtica de prevenció de risc Gestió de la Qualitat Els riscos en matèria de seguretat i salut en la construcció. Prevenció Dret a la construcció i en matèria de seguretat i salut en el treball Formació per a la negociació Ergonomia i condicions de treball Gestió pluridisciplinària de projectes i aplicació de la prevenció del risc en matèria de seguretat i de salut en la fase d'execució d'obres sobre projectes reals. Treball en curs
Contingut Què és un full de càlcul? Moviment del full. Entrada de dades. Guardar i obrir un full. Modificació i eliminació de cel·les, rangs o columnes i files. Copiar, tallar i enganxar. Còpies relatives i absolutes. Ús de funcions. Presentació del full. Impressió d'un (ull de càlcul. Gràfics. Preu: Col·legiats: 10.000 pessetes. No col·legiats: 14.000 pessetes.
PROFESSORS
INTRODUCCIÓ A LA INFORMÀTICA
Pierre Lorent, Mariano Unzeta, Rafael Anduiza, Antoni Albesa, Uuís M. Armengou, Miguel A. Palomo, Albert Dupagne, Juan Portal, Juan Bellmunt, Josep Hemàndez, Jaume Uacuna, Michelte Butzbach, Jaume Guixà, Manuel Baselga
L'objectiu és donar a conèixer les eines més usuals de l'ordenador personal: windows, tractament de textos, full de càlcul, base de dades i CAD, i l'aplicació d'aquestes eines a l'ús de la nostra professió. És un curs bàsic per a qualsevol persona que vulgui iniciar-se en l'ús de l'ordinador personal.
Coordina: Assessoria Professional del Col·legi conjuntament amb Pierre Lorent (SEFMEP) i amb el suport del Consell Català de Seguretat i Salut laboral de! Departament de Treball de ta Generalitat de Catalunya, Dates: Del 29 de febrer al 21 de juny. dijous i divendres, 2 dies setmanals cada 15 dies. Lloc: Sala d'Actes. Informació i inscrícpions: Servei d'Informació
I N F O R M A T
Dates: Del 9 de gener al 15 de febrer. Dimarts í dijous, de 19 a 21hores. Uoc: Aula d'Informàtica 2. Preu: Col·legiats, 34.000 ptes. No col·legiats: 46.000 ptes.
14
ESPECIAL
FORMACIÓ
servei rehabilitació
Curs de tècniques d'aixecament i de representació gràfica d'edificis existents
El manteniment d'edificis
Dies 22i23 de febrer de 1996
Dies 7 i 8 de març
PRESENTACIÓ
L'objectiu fonamental del curs és refermar l'especialització dels tècnics en t'àmbiL Amb aquesta finalitat, es presentaran els conceptes bàsics que avui regeixen els criteris de manteniment a Europa. També es parlarà de la situació actual del manteniment, que ha passat de constituir una visió marginal a tenir la importància que li pertoca, com a forma d'allargar la vida dels edificis i d'evitar grans i costoses rehabilitacions, sovint, innecessàries. D'aitra banda, es tractaran les diferents maneres d'afrontar el manteniment i la visió que les administracions públiques catalanes i estatals tenen sobre aquest tema. Tota aquesta informació pot resultar insuficient, si no es disposa de les eines necessàries que facilitin la realització de les inspeccions, l'elaboració dels programes i la redacció dels manuals imprescindibles per fer un manteniment correcte. És per aquest motiu que dins el curs es posarà a l'abast de tots els participants el Test Manteniment, eina informàtica concebuda per a la preparació de tots aquests treballs als edificis d'habitatges.
L'estudi i la diagnosi d'un edifici per rehabilitar-lo o restaurar-lo es basen en la recollida de dades sobre les característiques constructives i l'evolució històrica, en la localització de símptomes i lesions, i en el reconeixement d'altres aspectes estructurals o d'acabats que siguin d'interès. Ei fet de disposar d'un bon aixecament gràfic d'un edifici resulta una base de partida imprescindible per plantejar qualsevol procés de diagnosi i per garantir el rigor de! projecte de rehabilitació posterior. La representació gràfica fidel a les característiques de l'edifici millorarà la qualitat dels treballs i facilitarà la interpretació. L'augment continuat del nombre de treballs de rehabilitació i restauració, que el sector de la construcció experimenta en els darrers temps, ha comportat un increment significatiu de la demanda d'aixecaments gràfics d'edificis existents. L'aixecament d'edificis, des de les vessants: històrica, constructiva, estructural, arqueològica o de lesions ha esdevingut una veritable disciplina dins l'arquitectura i la construcció, en !a qual la majoria de professionals pateixen d'una base practica poc sòlida i d'un desconeixement de les diferents tècniques a l'abast. Les tècniques d'aixecament han evolucionat cap a un augment de la precisió i la rapidesa en la presa de dades. Des de les tècniques tradicionals de presa de dades, fins a l'aplicació de la topografia i la fotogrametria són moltes les formes i variants que podem aplicar en cada cas en concret. Però, molts cops, aquest ventall de possibilitats tampoc no es correspon amb l'aplicació d'una operativa prou rigorosa i adaptada a les necessitats reals. Així doncs, aquest curs té com a objectiu fonamental apropar, des d'un punt de vista pràctic, Iotes aquestes metodologies de treball i mostrar les possibilitats d'aplicació de cadascuna de les tècniques d'aixecament que tenim al nostre abast També es tractaran les diferents possibilitats de representació gràfica del patrimoni construït, entès com un llenguatge comú i necessari per desenvolupar els treballs de documentació, diagnosi i projecte dels edificis estudiats.
PROGRAMA Dijous, 22 de febrer de 1996 9.00 h Recepció dels participants i lliurament de la documentació. 9.15 h Presentació i objectius del curs. ANTECEDENTS 9.30 h Introducció a la disciplina: Patrimoni històric i legislació. L'edifici com a document L'aixecament gràfic com a base d'un procés de diagnosi. Fons documentals (Margarida Galceran). 10.30 hPausa-caiè. 11.00 h Evolució de les tècniques d'aixecament i representació d'edificis: L'evolució tecnològica. La geometria com a base. La situació actuai (Miguel Garcia Lisón). 12.00 h Metodologia de treball: Definició dels objectius de l'aixecament. Definició del grau de precisió (escales, sistemes de representació). Definició de la informació que es considera necessària. Alçats, plantes, seccions, axonometries, perspectives, detalls. Determinació de la tècnica d'aixecament més idònia (Anlonio Almagro). TÈCNIQUES D'AIXECAMENT 16.00 h Treball de camp. Presa de dades: Tipus d'amidaments. Aixecament planimètric. Alçària. Horitzontalitat. Croquisar. Instruments auxiliars (cintes, plomades, nivells, metro-làser, etc). La mesura dels angles. La mesura d'elements no accessibles. Precaucions en el treball. Comprovacions. Trucs habituals que faciiiten i milloren la presa de mesures. Aixecament de lesions (Miguel García lisón). 17.00 hPausa-cafè. 17.30 h Tècniques topogràfiques: Principis fonamentals de topografia. Instruments (nivell, taquímetre, distanciòmetre, etc). Procés del treball de camp. Programes de càlcul. Aplicacions sobre CAO (Felipe Buïl).
Normes de representació gràfica (ISO, DIN). Organització dels treballs. Interrelació entre diferents tècniques d'aixecament. L'ajut de la informàtica. Exemples pràctics (Anlonio Almagro). 17.30 hPausa-cafè. 18.00 h Semiotogia gràfica: Simbologia. Convencions gràfiques. Creació de nous codis. Representacions temàtiques i morfològiques. Períodes històrics. Representació de lesions. Aspectes constructius. Aspectes espacials. Exemples pràctics (Miguel Garcia Lisón) PROFESSORS Antonio Almagro Gorbea, Doctor Arquitecte. Vicedirector de TEscola d'Estudis Àrabs. CSIC Felipe Buil Pozuelo, Enginyer Tècnic en Topografia. Professor titular de Fotogrametria. EUPB Margarida Galceran Vila, Doctora Arquitecte. Titular del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I. Secció Dibuix l-ll. ETSAB. Miguel García Lisón, Doctor Arquitecte. Catedràtic del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I. Secció Dibuix l-ll. ETSAB. Josep Oriol Granados Garcia, Arqueòleg. Director del Centre d'Arqueologia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Carles Mitjà Caballé, Fotògraf professional. Cap de l'Àrea de Projectes de l'Escola de Fotografia de Terrassa. Fundació Politècnica de Catalunya.
11.30 h Tècniques fotogramètriques: Principis fonamentals de la fotogrametria. Instruments (camera calibrada, taquímetre i restituïdor). Procés. Software. Taules dïgitalitzadores. L'ajuda dels mitjans CAD. (Antonio Almagro). 13.15 h El mètode arqueològic: Particularitats de l'aixecament arqueològic. Instruments auxiliars (Oriol Granados). SISTEMES DE REPRESENTACIÓ 16.00 h Treball de gabinet: Recopilació de la informació.
15
Dates: Curs. 7 i 8 de març de 1996. Pràctiques. Un dijous o un divendres del mes de març o abril, de 16 a 19 h. Uoc: Sala d'Actes del Col·legi (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona). Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi. Tel.: 414 3 3 1 1 . Fax: 200 68 99. Places limitades. Preu: 25.000 PTA. Organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Col·labora: Generalitat de Catalunya (departament de Política Territorial i Obres Públiques, direcció general d'Arquitectura i Habitatge). Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'Habitatges. PROGRAMA Dijous, 7 de març 15.45 h Recepció de participants i lliurament de la documentació. 16.00 h Presentació del curs. 16.10 h Definicions i conceptes bàsics en el manteniment. (Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació). 17.00 h Pausa-cafè. 17.30 h Mantenibilitat i concepció dels edificis com a paràmetres de partida. (Ramon Graus, professor de rehabilitació).
Lluís Villanueva Bartina, Doctor Arquitecte. Catedràtic del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I. ETSAB
18.15 h Situació actual de! manteniment en l'àmbit europeu (Xavier Casanovas).
DADES GENERALS
Divendres, 8 de març 9.30 h Organització dels treballs d'inspecció. Eines i precaucions (Jordi Ueal, aparellador especialitzat en manteniment). 10.30 h Pausa-cafè
Dates: 22 i 23 de febrer de 1996. Lloc: Sala d'Actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi. Tel.: 414 33 11 - Fax: 200 68 99. Preu: fins al 31 de gener de 1996,50.000 pessetes. A partir de l'1 de febrer, 60.000 pessetes. Organitza: Servei Rehabilitació del CAÍAT de Barcelona.
Divendres, 23 de febrer de 1996 9.00 h Tècniques fotogràfiques: La fotografia com a auxiliar de tots els sistemes. Instruments (camera, objectius, tipus de pel·lícula, il·luminació, etc). Presa de fotografies segons la informació desitjada. Aplicacions de la fotografia (Uuís Villanueva Bartrina i Caries Mitjà). 1V00 h Pausa-cafè.
DADES GENERALS
Les places són limitades í s'assignaran per rigorós ordre d'inscripció. La inscripció es considerarà definitiva en el moment de fer efectiu el pagament. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matricula. La matrícula inclou documentació, dinar i coffe·break. A les persones que hagin assistit ai 80% de les sessions se'ls lliurarà un certifica! acreditatiu de la seva assistència. Lidioma de les conferències i la documentació serà l'habitual dels professors que imparteixen les dasses.
PRÀCTIQUES OPCIONALS Els alumnes interessats a aprofundir en les tècniques auxiliars que es presenten s'organitzaran en grups reduïts per fer pràctiques de topografia i presa fotogràfica amb restitució lotogramètrica, amb un programa senzill, de vuit hores de durada, postenormeni al curs.
11.00 h El marc legal, administratiu, financer i fiscal (Joan Gay, gerent del CAÍAT de Barcelona). 12.00 h El Llibre i la Cèdula de l'Edifici. La seva incidència en el manteniment (Gustau Roca, director del CTR). 13.00 h El Test Manteniment. Objectius i aplicacions. El tècnic de capçalera de l'edifici (Xavier Casanovas). 16.00 h Funcionament del mètode Test Manteniment i operativa d'utilització (Rafael Cercós). 17.00 h Pausa-cafè 17.30 h Documents i resultats que el Test Manteniment permei obtenir (Ramon Graus). 18.15 h Utilització del Test Manteniment. Equip informàtic. Entrada de dades. Impressió (Ramon Graus). Un dijous i un divendres dels mesos de març i abril de 1996, de 16 a 19 h, Pràctiques d'utilització del Test Manteniment (Ramon Graus i Pere Casademont). Aquestes sessions, en grups reduïts, tindran lloc a l'aula tfinformàtica de la 3a planta. Els participants es dividiran en grups de treball. Es concertarà un dia de pràctica per a cada grup.
I N F O R M A T I U
Soportes de hormigón para pavimentos flotantes Los soportes SAS aportan una solución pràctica, dada la facilidad que brindan para la obtención de pavimentos flotantes. Mejoran su calidad de acabado especialmente por la rapidez de su colocacïón. Con el empleo de distintos modelos de piezas y el relleno de arena, se consigue una perfecta graduación de la altura de los soportes.
Prefabricados de Hormigón, S.A. R- Torras y Bages, 106 - 0SO3O BARCELONA Telefono (93] 345 88 50 - Fax: 193] 346 17 13 Ezequiel Solana, 24 (Portal 2], I " D • 28017 MADRID Telefono (91] 407 6133 - F a i (91) 37717 50