INF970215 by sia16

Núm. 103 SEGONA QUINZENA FEBRER'97 150 PTA

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS Bon Pastor, 5 08021 Barcelor

I A MES A MES

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

•I. 2402060 Fax2402061 E-mail:caatb@datalab.es Delegacionsa Vic.Manresa.GranollersiTerrassa

Barcelona debat el futur de l'Eixample

La ciutat de Lisboa es transforma per l'Expo'98

Crònica de bones intencions per Josep Olivé

Tramitació del visat a partir de l'1 de març El mercat de treball Els petits anuncis La formació permanent i les activitats La guia d'empreses

adaptació dels habitatges a les noves maneres de viure, la utilització pública dels patis interiors d'illa i la consideració de l'edifici com un tot en el moment de rehabilitar-lo, van ser tres de les propostes debatudes a les jorna-

des de reflexió que es van celebrar els dies 28 i 29 de gener a La Pedrera. Administració, promotors i tècnics de les diverses disciplines van aportar el seu punt de vista sobre el futur del barri més emble- <\ \ \ màtïc de la ciutat. • —

I isboa estava considerada fins I fa poc una ciutat envellida i degradada. Com en el cas de Barcelona per als Jocs Olímpics o de Sevilla per a l'Expo'92, l'esforç de remodelació de la ciutat amb motiu de la celebració de l'Exposició Universal de 1998, representa un canvi profund i una modernització de la ciutat. El Servei Rehabilitació del Col·legi ha organitzat una visita a la ciutat per tal que les persones interessades puguin conèixer de prop les íasques de remodelació i restauració que es duen a g terme actualment. •

Els joves aparelladors troben feina aviat Coordinoclò: El.ivnda Pueu™M li d'obro: Joon Sabaté. Xavior AgnWo JoKtp OUè, Xa>,« Oi.™ i Vi conc Fon! « I H i m a m m l lingüfltic: Àngelk Ballarà Fah>g.f-ofia. Jo*,er García Dic. Chopo

res anys després d'haver acabat la carrera, es pot dir que gairebé la totalitat dels arquitectes tècnics han trobat feina i són independents econòmicament, tot i que alguns encara es resisteixen a marxar de casa. Per a ells, la universitat no es pot considerar com una fàbrica d'aturats. Així es desprèn d'un estudi eiatxirat per l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona « » sobre la inserció professional dels nous titulats universitaris. • '&-.

'^ ' / TO

mà

0 siyM afL her»

Naus industrials dlkea a Montigalà n

13al9

E L

I N F O R M A T EL

E B A

S O B R E

L ' E I X A M P L E

ProEixample i el Col·legi van signar el 24 d'octubre passat un conveni de col·laboració per impulsar la regeneració i la rehabilitació de l'Eixample. Aquest procés demana idees innovadores, i així es va posar de manifest en unes jornades celebrades a La Pedrera.

Barcelona es juga el seu futur a l'Eixample La Pedrera va acollir unes jornades de reflexió i debat per ajudar al procés de reviíalització de l'Eixample

s urgent obrir estudis sobre les noves tipologies residencials segons la demanda actual en un teixit pensat per a un tipus d'edificis que ha quedat definitivament obsolet. En segon lloc i, en contra del que ha estat habitual fins ara, cal fomentar la rehabilitació d'edificis complets, superant el maquillatge de façanes o la reforma individual d'habitatges. Les intervencions globals són les úniques que per-

deficiències greus. La manca d'espais públics i d'equipaments que permetin ['establiment de la residència moderna, l'abús de la terciarització, l'absència d'imatges jerarquitzadores, l'alteració de Vsky-line amb les barbaritats normati ves de l'època Porcioles, ia mala quali tat de l'arquitectura recent... Bohigas va demanar decisions radicals ja que les petites operacions tindrien tan sols una utilitat relativa, i no canviarien l'aspecte de magatzem residencial o terciari de moltes parts del barri. Per això, tot i la ProEixample vol fer compatibles al districte els diferents usos de la ciutat seva dificultat, l'enderrocament d'alguna illa sencera seria un camí definitivament renovador en la línea de! parc de centres urbans i, per tant, les interven- el parcelari. Un segon grup creu que es l'Escorxador o de la plaça Gaudí. cions que li calen són de petita escala. poden recuperar com a espai públic En l'àrea de la rehabilitació, va parlar —de fet s'ha aconseguit en set illes i el de protecció fiscal i d'una tramitació procés està en marxa en nou espais • El centre de la gran àrea administrativa més àgil. Els promotors més— i proposen situar-hi petits equimetropolitana van demanar major flexibilitat normati- paments per donar més vida a l'espai va en rehabilitació, també pel que fa a que els envolta. Per últim, un tercer El gerent d'urbanisme de Barcelona, Borja Carreras, va demanar d'estendre les companyies de serveis. El director grup opina que cal aprofitar els interiors l'estudi de propostes a tot el teixit de de l'ARI de Ciutat Vella i el cap de! d'illa per altres usos privats com ara l'Eixample sense limitar-lo al del distric- Servei Rehabilitació del Col·legi, Xavier aparcament de vehicles o bé simplete i que les propostes tinguessin en Casanovas, van coincidir que cal glo- ment conservar-ne els usos actuals. compte que l'Eixample és el centre no balitzar la rehabilitació, el primer des Finalment, tothom estava d'acord que tan sols de Barcelona sinó de !a gran d'un punt de vista urbà rehabilitant con- cal estudiar cada cas i que una situació àrea metropolitana. Sobre aquest tema, juntament l'habitatge i l'espai públic i el més complexa on convisquin tots els segon des del punt de vista constructiu models pot ser la. més encertada i la meten un bon aprofitament del cos es- Carles Ferrater considera que Barcelona de l'edifici, desconfiant de l'èxit d'inter- més possibilista alhora. tructural de l'edifici i optimítzar la redis- es juga el seu futura l'Eixample, a l'actual tribució de superfícies quant a la seva i al que es projecta a l'entorn de DiagoEn resum, l'Eixample té nal Sud. En aquest darrer caldria aprenhabitabilítat. una dinàmica pròpia i qualdre dels problemes del passat i que ara sevol ajuda serà benvinguAixí es desprèn d'algunes de íes hi ha l'oportunitat d'evitar-los en el futur. da. Hi ha, però, divisió d'opiintervencions més destacades en (es Ferrater va demanar un disseny més nions sobre si cal dirigir des Jornades de reflexió per revitalitzar l'Eiajustat a les necessitats d'avui. de l'Administració els usos xample que es van celebrar el 28 i 29 que ha de contenir. Durant de gener a l'auditori de La Pedrera. Les Els promotors immobiliaris Josep la sessió de conclusions es jornades van ser organitzades per Pro- Blanchart i Josep Lluís Núnez van deva passar un vídeo sobre Eixample amb l'objectiu de provocar manar menys intervencionisme de l'Adl'Eixample que va projectar un debat sobre quatre temes bàsics: la ministració i més flexibilitat normativa, al seu dia l'enginyer recuperació dels interiors d'illa, la re- millorar la qualitat dels projectes i estuIldefons Cerdà, preparat habilitació d'edificis i habitatges, el fo- diar prèviament el finançament de les amb motiu de l'exposició ment de l'ús residencial i la promoció actuacions proposades. El periodista Cerdà, urbs i territori En el context de econòmica. Creada e! març del 1996, Josep Maria Huertas va replicar que, vencions puntuals en parts de l'edifici. les jornades, va ser interessant de comProEixample ha organitzat les jorna- per contra, els habitants de l'Eixample Pel que fa a la recuperació dels des amb propostes que han estat la demanen més intervencionisme per part interiors d'illa, les opinions van ser for- parar, de nou, la ciutat existent avui amb les propostes de Cerdà, que no es base de debat i crítica en les taules de l'Administració. ça contraposades. Un primeríjrup creu limitaven tan sols al traçat d'una quarodones. que aquests espais urbans no poden drícula. Alguns dels problemes actuals ser públics ja sigui per la impossibilitat Després d'una exposició molt clara i • La necessitat d'una ja estaven resolts en els seus projectes d'aconseguir el canvi de titularitat del raonada dels problemes que pateix l'Ei- rehabilitació global i d'altres haurien anat d'una altra masòl o bé perquè es pensa que no és un xample i de !es propostes per corregirnera si s'hagués portat a la pràctica la los per part dels organitzadors, les jor- El director d'Habiíatge de la Generali- espai adequat per ser públic. Hi ha qui seva proposta. • nades van començar amb torça gràcies tat, Francesc Ventura, creu que l'Ei- defensa, però, que cal alliberar el sò! a la intervenció d'Oriol Bohígas. L'arqui- xample és permeable i té bones infra- d'edificacions però mantenint-lo privat, tecte creu que bona part de l'Eixample té estructures en comparació a d'altres com a espai mancomunat o respectant Josep Olivé/Carles Cartanà

TEMA i

D E B A T

N F O R M A T I U S O B R E

L ' E I X A M P L C

Els edificis de l'Eixample són rehabilitables El Col·legi aporta al debat l'experiència de deu anys treballant per a la rehabilitació i el manteniment

es intervencions globals en els edificis són les úniques que ens permeten un bon aprofitamen! del seu cos estructural i optímitzar la redistribució de superfícies amb els aspectes d'habitabilitat. En contra del que ha estat habitual fins ara. cal fomentar (es actuacions de rehabilitació d'edificis complets, i superar les operacions de maquillatge de façanes o les de reforma d'habitatges individuals. En ei cas de les intervencions individualitzades i localitzades, caldria imposar un control o una justificació tècnica referida a la seva incidència en la globalitat de l'edifici.

Aquestes són les conclusions de la ponència presentada pe! cap del Servei Rehabilitació del Col·legi, Xavier Casanovas, a la taula rodona idees per rehabililar l'Eixample. El Col·legi va ser convida! a participar en aquest debat organitzat per ProEixample i va aportar l'experiència acumulada els darrers deu anys en el camp de la rehabilitació i el manteniment d'edificis. Casanovas creu que, tot í la mala situació en què molts dels edificis arriben a nosaltres, els edificis de i'Eixample són fàcilment rehabilitables.

bem amb uns edificis de bona qualitat i adaptables, tant en els aspectes estructurals com tipològics. Els edificis són fàcilment rehabilitables. El tècnic, però, haurà de tenir present la necessitat de fer actuacions globals que millorin la situació actual i la vulnerabilitat al sisme que, per manca de travament, tenen des de !a seva construcció. Alguns factors socials i econòmics són avui més proclius a facilitar la posada en pràctica d'aquestes idees. La major sensibilització del ciutadà, els incentius econòmics i la modificació de la Llei d'arrendaments urbans i de la Uei de propietat horitzontal són factors positius. També ho són les noves propostes legislalives com ara la Cèdula de l'edifici o la mateixa creació de ProEixample. •

• Mala conservació de les façanes i cobertes Amb relació al seu estat actuaí, es constata que els edificis de l'Eixample estan mal conservats i han estat molt maltractats. La mala conservació presenta les seves mancances més importants a les façanes i les cobertes. Aquest fet s'ha corroborat amb una anàlisi de les dades estadístiques que es desprenen del Test la Casa en Forma que el Col·legi ha anat realitzant durant els darrers anys (vegis quadre). Tan sols un 10% de les façanes posteriors i el 29% de les principals es troben en bon estat, mentre que la resta té defectes puntuals o bé presenta un mal estat generalitzat. En el cas de les cobertes, un 62% presenta problemes. Els desguassos tenen defectes en un 73% i l'estructura, sense estar excessivament malament, també dóna poc més del 50% en bon estat. En segon lloc, cal tenir en compte el maltractament que han patit els edificis

en les successives reformes de què han estat objecte al llarg de la seva vida. La implantació de botigues i negocis en ies plantes inferiELS EDIFICIS ors i les modificacions o canEstol de vis d'ús a les superiors han comportat, sovint, un debiliElement Bon eslaí tament de l'estructura, en Façana: actuar-hi sense cap criteri Principal 29 de consideració global de Posterior 10 l'edifici. Lesdiferents remunCoberta 38 Desguassos 27 tes que, com a conseqüència de les modificacions de l'ordenança, s'han dut a terme contribueixen a donar alguns elements més d'heterogeneïtat al conjunt. Tot i aquestes constatacions, el comportament dels

Estructura: Vertical Horitzontal Electricitat Acabats Aigua

Gas Ascensor

edificis en el temps i la resposta acceptable que han donat a les alteracions comentades permeten afirmar que ens tro-

52 67 68 55 50 83 89

DE L'EIXAMPLE Delectes Puntuals

Mal estat

45 60 33 56

26 30 29 17

40 18 23 40 47 16 10

7 15 10 5 3 1 1

Resullats presentats en percentatge dels edificis que han estat inspeccionats amb un Test Casa en Forma durant els darrers tres anys

REPOBLAR L'EIXAMPLE ÉS FONAMENTAL

a iniciativa de ProEixample em sembla d'allò més estimulant. Per la meva condició no solament de cronista sinó també pel fet que, fa ja uns quants anys, vaig alertar ais qui governen el vaixell municipal, dels perills greus que amenaçaven la supervivència futura de l'Eixample. L'Eixample és el cor de la ciutat i no es podia permetre que un batec tan essencial se n'anés en orris. A més, gràcies a l'experiència de Ciutat Vella, sabem, una vegada perduts bous i esquelles, el que costa recuperar la dignitat perduda d'un barri tan extens i de tanta qualitat. És per això que totes les iniciatives em semblen bones i poques per aconseguir que lEixample tomi a ser el que era. 1 cabdal és tot allò que aconsegueixi trencar sobretot la tendència negativa de la despoblació, ja que no aconseguirem res si no podem convèncer que els barcelonins hi lomin a viure. La mon de l'Eixample era abocar-lo a la teraantzació. Des d'aquesta perspectiva, fa mesura de permetre la divisió d'aquells pisos d'una manera raonable d'acord amb la seva superfície crec aue és la pnncípal iniciativa. 8 canvi de normativa en aquest sentit és el que pot atraure nous veïns, pel fel de poder-los ofenr uns habitatges a preus assequibles, ja que abans només tes oficines podien afrontar a les xrfres milionàries que demanaven per un lloguer o per una compra.

oficines i altres serveis. I és que l'especialització és funesta per al caliu d'una ciutat. Ningú no ho va expressar millor que e! diplomàtic i escriptor Paul Morand, qui va encunyar la imatge que «cada dia a les cinc de la tarda la City de Londres es buida com una banyera", i tot seguit es converteix en un desert on viuen només quatre-centres persones mai comptades, que són els porters de les finques. La part més antiga de l'Eixample, la Dreta i la zona de Sant Antoni, exigeix no solament operacions de maquillatge extern, sinó també unes intervencions en profunditat: més que rentar la cara a les façanes i rehabilitar ets habitatges, cal fer una revisió i enfortir les estructures. Una altra aventura digna de ser continuada és la recuperació dels interiors de les illes. Es tracta de recuperar la imatge de la quadricula Cerdà, però transformant-la en essència. Imagino un barceloní passejant d'aquí a mig segle, per aquesta trama ortogonal, que ü oferirà la mateixa imatge d'avui, però que resultarà que molts espais interiors seran una mica més semblants a la idea original que havia projectat Cerdà. Em sembla apassionant, doncs, de poder transformar en profunditat però sense que el paisatge canviï gens ni mica. ^

Vui! deixar clar, però, que tampoc m'interessa un barri especialitzat, !a qual cosa vol d;r aue també és cfaüo més atractiu que ta poblaaó comparteixi aquest bani amb

UuísPermartyer

D E B A T

E L

S O B R E

T E M A

L ' E I X A M P L E

Crònica debones intencions J ada una de les idees i propostes I sorgides durant els dos dies d'intervencions a les jornades de debat sobre l'Eixample donaria per fer un o diversos articles com aquest. No és qüestió d'estendre's tant, sinó simplement d'explicar la impressió general que m'he endut d'aquestes jornades. N'hi ha una d'idea, però, que va aparèixer en quasi iotes les taules rodones: la flexibilitat. Flexibilitat en l'aplicació de les orde-

banística, en les normes de les companyies de serveis, en la gestió de l'Administració... Com algú va dir, aquesta paraula pot significar

L'ordenança vigent no ha poguí evitar que apareguin façanes de nova construcció horroroses

coses molt diferents segons qui la digui. Certament, quan la pronunciaven els qui han d'aplicar la normativa, se sentia a la sala com un sospir general mig esperançat mig incrèdul. Si eren els tècnics qui l'anomenaven es feia un silenci atent i vindicador. En canvi, quan la feien servir els promotors, un invísible però ben perceptible sentiment d'inquietud {xiuxiueigs, movimenís al seient, cares tenses, etc.) afectava atots els altres presents a la sala. Tanmateix, haig de dir que l'única persona que va traduir el concepte de flexibilitat en

demandes concretes va ser un promotor, i ei que demanava —tant a l'Administració com a les companyies de serveis— ho hauríem recolzat tots els qui ens dediquem a la professió de manera liberal. Un altre promotor va dir que calia ser valent i proposar idees atrevides perquè eren les úniques aprofitables. Penso que no tan sols en les propostes sinó també en la manera d'administrar-les caldria fer un canvi atrevit, no sols un canvi de normes sinó, sobretot, en el concepte sobre com cal supervisar les iniciatives privades, amb criteris de control més personalitzats, més en detall, més cas per

cas. Perquè és evident que les normes, per molt completes que vulguin ser no poden mai preveure el gran nombre de casos especials que ens presenta la intrincada activitat constructora. Un cas concret, el de l'ordenança vigent de l'Eixample: malgrat que fixa aspectes formals, no ha poguí evitar que hagin aparegut façanes de nova construcció horroroses, quasi simples caricatures del model en què s'inspiren, sense !a qualitat d'estil i rigidesa de detalls de les que es vol imitar, Però no solament a l'Eixample pas-

això està molt bé perquè tots aquests s'interrelacionen i cal tractar-los globalment per tenir èxit. Però mentre s'exposaven els problemes que pateix l'Eixample jo pensava que molts altres barris de Barcelona els pateixen també, i en graus molt elevats. S'entén que cal començar a resoldre'ls per l'Eixample perquè és el centre (centre entès com a motor de la ciutat) però, per fer justícia, caldria estendre, no les solucions, que poden ser diferents, però sí els esforços per resoldre aquests problemes a cadascun dels

barris de Barcelona. Em queda un últim dubte. Qui recollirà tot el que es va dir durant aquests dos dies? i com es farà per decidir què s'aprofita i què no? Tan de bo que els qui facin aquest difícil treball siguin prou oberts, flexibles i atrevits per crear, aprofitant la situació, una petita revolució en la gestió urbanística que s'estengui de mica en mica per !a ciutat i fins i tot arreu del país. • Josep Olivé Arquitecte

E S

Creus que eis arquitectes tècnics haurien de tenir una major participació en accions de cooperació per ai desenvolupament? És clar que sí. Seria interessant poder ensenyar a aprofitar millor els materials {la terra, la palia, etc.} a països amb manca de recursos econòmics. Crec que això s'hauria de fer a través d'alguna organització independent i que ei Col·legi ho podria vehicular. Si convingués, jo també hi participaria.

Sí, crec que s'hauria de participar més en accions de cooperació per al desenvolupament, tot i que, si no t'hi obligues una mica o algú no t'ho recorda, no ho fas. Crec que el Col·legí ha d'intervenir perquè sap com aprofitar millor els diners i està molt al dia d'aquests temes.

Ulric Colomé Col. 386 Barcelona

Immaculada Casado Col. 6887 Barcelona

Penso que sí, que els arquitectes tècnics haurien de participar en accions de cooperació per al desenvolupament. De tota manera, crec que això és una qüestió molt personal que ens hem de plantejar no com aparelladors sinó com a individus. Un cop decidit, com a aparelladors hi podem aportar la nostra experiència i coneixements.

participar directament en aquesís tipus d'activitats a països que ho necessitessin.

F. Xavier Humet Col. 5087 Sant Cugat del Vallès

Jordi Pineda Col. 8525 Barcelona

Penso que sí. Conec gent que ho fa, que ha feí escoles i rehabilitat cases, sobretot a Cuba, on el patrimoni està molt malmès. Crec que s'hauria de fer una associació i que estaria bé dirigir les accions a través del Col·legi. Personalment, als estius podria

L'activitat professional dels aparelladors es mou sovint en un camp en el qual el disseny i l'arquitectura d'interiors prenen un paper destacat.

L'interiorisme pel ser una bena serlida professional per als arquitectes tècnics?

Podeu respondre, abans del 15 de març, al telèfon

2 240 20 58 Al mes de juny se sortejarà un premi entre les persones que hagin participat en aquesta secció.

N O T I C I A R I

U N I V E R S I T A T

M E R C A T

D E

T R E B A L L

Universitat: una fàbrica d'aturats? Un estudi de l'Institut de Ciències de l'Educació destaca l'alt grau d'inserció laboral dels arquitectes tècnics

En relació amb l'itinerari INSERCIÓ PROFESSIONAL DELS NOUS UNIVERSITARIS social, la tendència entre els arquitectes tècnics catalans és aconseguir la inMíjjna edal Mitjana edat Sde •üdetmtaBs tu ítfcpenc nfependènoa lènca nfcpendènoa fmsttzae» lenoa rtenmla dependència econòmica torlarrdar laiUn econímea Ctutnd poc després d'haver fina22,4 24,7 6,0 8,2 Empresarials 37, 2,0 23.7 24, Arquitectura tècnica 23,8 1.8 29. litzat els estudis i, ben avi3,8 Eng Tèc. Telecomunica. 23,0 24, 14,7 53, '22.9 3Í' 16.0 at, la independència de la Eng. Tec. Industrial 24.4 22,5 24. 30, •• 3.B 6.2 10,5 llar familiar. El percentatErig.Tèc.Aaricola 23,2 27,5 58, 24,0 30,8 21.9 23, Eng. Tèc. Ouimica 24.2 . 24 3.0 ge d'aquests titulats que al 26.2 40 5,7 23.2 24 37 4.6 Econòmiques 25.5 2,0 2,0 cap de tres anys d'haver 23,7 23. • 5.7 43 Esade 24,5 2,9 acabat els estudis encara Dtel 25,7 23,7 10,5 44, ~ 4.3 2*. 11,6 depenen econòmicament 26, 3,4 Químiques 24,8 25.2 1,3 55. 4.1 26.2 27. IOS ^ 26.1 5.0 4,6 31, dels pares és de 1*1,8%, el 23,7 25,7 6.7 Psicologia 26,6 24, 4.5 " 32. Així es desprèn de l'estudi La inser- més baix de tota la univer20,4 24.6 11,5 43 11,5 Periodisme 24,8 25, 24.2 14,3 Publicitat 24,4 26 9.8 36 4.9 ció professional úels nous titulats uni- sitat després de Quími26.7 4,7 12 6.7 Arquitectura 26.0 26, versitaris, elaborat per /'Institut de Cièn- ques. També és excepciEng. Telecomunicació 23,4 " 3 1 , 24.0 24, 0,0 - ':: cies de l'Educació de la UAB i que ha onalment elevat el grau Eng.lndusL;Agròn.; 24,9 Camins. Canals i Ports 24,3 26.9 o.e 21 5,7 estat publicat recentment. Aquest do- d'independència de la llar 24,0 [nlormàlica 23,6 23.2 4.3 32, 1.8 8,2 cument ofereix una visió comparativa familiar, malgrat que un deís itineraris de formació i ocupació 29% dels arquitectes tècversilarls que fa tres anys que van finalitzat la carr«a. Noia: Les dades pcocedeixe n sempre d'enquestes (eles a lilulats un nics encara romanguin a dels nous titulats universitaris. la principal font de descontentament és junt d'habiliiats generals connectades La universitat no és una fàbrica d'atu- casa tot i haver passat ja dels 27 anys. Una dada més, referida al model d'in- la descompensació entre els coneixe- a l'exercici professional. </ rats, al contrari, tenir un títol facilita trobar un lloc de treball. Algunes carreres reflec- serció professional: D'entre les carreres ments teòrics que reben de la universiCarles Cartana teixen, però, un excés d'oferta. El nombre citades a l'estudi, destaquen arquitectura tat i els coneixements pràctics, entre SensIGàlvez d'aturats entre els universitaris catalans tècnica, arquitectura i dret, perquè ten- els quals també troben a faltar un conres anys després d'haver finalitza! els seus estudis, pràcticament tots els arquitectes tècnics són independents econòmicament i una gran majoria han conformat una nova llar. La seva taxa d'alur és la més baixa, i amb diferència, de la resta de titulats universitaris de l'àrea tècnica, tan sols superada pels enginyers de telecomunicacions. Tenir un títol universitari encara facilita molt les coses per accedir al mercat de treball, però l'elecció d'una carrera o d'una altra també és important.

després de tres anys que van finalitzar els estudis és del 8,7% de mitjana. No és el cas dels arquitectes tècnics ja que la seva taxa d'atur és tan sols del 3,8%. •

Satisfacció pel treball

Pel que fa al grau d'insatisfacció pel treball realitzat, és molt elevat en algunes carreres en les quals la qualificació acadèmica és superior al lloc de treball. Tampoc és el cas dels arquitectes tècnics, en què aquest problema pràcticament no es planteja. La proporció de persones fent feines clarament per sota del seu nivell és mínima.

deixen a seguir el model de professió liberal, mentre que la gran majoria dels altres professionals tendeix a inserir-se com a assalariats. En les carreres tècniques, la promoció professional acostuma a buscar-se canviant de feina cap a una empresa més gran i, en alguns casos, passant del sector privat al públic. De les dues carreres d'arquitectura, els arquitectes tècnics presenten un model més variat que els arquitectes, els quals, opten principalment per la inserció com a liberals. Pel que fa a la valoració que els universitaris fan dels estudis cursats, entre els quals hi ha l'arquitecte tècnic,

ff perfil del nou titulat en arquitectura tècnica La mitjana d'edat a l'hora d'acabar la carrera és de 23.7 anys. La majoria encara són homes, encara que la presència de la dona augmenta any darrera any i supera, de molt, a la major part de les enginyeries. de la seva tasca professional, malgrat que puntuen d'una manem força baixa la universitat La característica més rellevant és que combinen els estudis amb algun tipus de treball de menys de mitja jornada, i ho fan o bé durant tota la carrera^ bé només al final. La feina que lan acostuma a tenir molta relació amb allò que estan estudiant Tenen un procés d'inserció laboral molt ràpid; un 80% s'insereixen en acabar els estudis i arriben a una inserció del 90% tres mesos després. Més de la meitat s'insereixen coma quadres i persisteixen en tal situació tres anys després d'haver acabat els estudis. Quatre de cada deu són assalariats en el sector privat i una quarta part són professionals liberals. Tétendènciaa descartar ofertes de feina, sobretot per motius d'interès professional. Trebaiamés de 40horessetmanals en feines que tenen moitareladó amb iaútuladó.En Està forçaomok capacitat perta tasca que realitza i l'hi agrada la seva feina. •

:::UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

CURS D'ESPECIALITZACIÓ CONDICIONS TÈCNIQUES PER CONSTRUIR SENSE LIMITACIONS DE DURA&ILITAT PER CAUSES QUÍMIQUES OBJECTIUS " Exposar les patologies d'origen quimic que limiten la durabilitat i els mecanismes de degradació. * Donar les solucions per evitar cada una de les patologies. * Exposar les Tècniques Anal inques actuals de Laboratori de Recera Aplicada a la Construcció per quantificar els límits de risc per cada patologia. * Donar les Claus per a la Interpretació critica de les dades. ' Exposar les Condicions del Formigó Estructural Durable. * Advertiment de les actuals causes de fallida del Formigó Estructural. DIRECCIÓ DEL CURS XO8I2 El Professor F Gomà és Titular d'aquesta àrea de coneixements en b U.P.C. És Doctor en Ciències Químiques p e ta U B . Especialista en Materials de Construcció, en Ciment Pòrtland i en rorTTVgo Fcri'iir'i.irtT DATES Del 12 de març aJ 2 de juliol Dimecres de 18 a 21 h. ETSABUPC INSCRIPCIONS Rns d 12 de març Preu: 40.000 Ptes. ETSAB Diagonal. 649 3' planta. Sr. D. Joan Mauri Te!. 401 63 87 de 9 a 14 h.

CONTINGUTS * Patologies d'origen quimic del formigó estructural: Intrínseques i extrínseques. " Descripció de cada una de les substàncies que produeixen patologies en determinen en el Laboratori. " Condicions ambiental. Microdimes. Determinació del seu grau d'agressivitat i condicions del formigó adienL 1

Recull dels conceptes bàsics de quimica que incideixen en b construcció: La Funció hidràulica, la funció putzolànica pH. portlandita i carbonatació. la corrosió electrolitica dels armats.

* Condicions per construir amb formigó armat sense limitacions de durabílitat. * B C O D I M O D R Europeu 1991. * Estudis en els Darrers Símposiums Internacionals sobre el formigó durable. * Et formigó de ciment aluminós. Com determinar els seus paràmetres frsics i Químics.Avaluació Integral del seu estat. * Determinació de les resistències Fk en formigons de pòrdand i aJuminós. * Solucions als problemes deis Paviments: Industrials i de habitatges. * Descripció de les Tècniques actuals del Laboratori de Recerca apfcsdas a b Construcció. Diagnosiï discriminada.

I N F O R M A T I U

NOTICIARI

CIUTAT

Lisboa, una ciutat en transformació L'Exposició Universal de 1998 mobilitza les inversions a la capital portuguesa Servei Rehabilitació

isboa és una ciutat on es pot llegir i reviure l'agitada història de la seva formació. D'un petit assentament prop de la desembocadura del riu Tajo a l'Atlàntic va arribar a convertirse en la capital indiscutible d'un gran imperi colonial.

La ciutaí medieval es va consolidar damunt les restes romanes. L'Alfama i la Mouraria, dos dels barris més populars de Lisboa, tenen les traces d'aquesta època. El Renaixement significa per a Lisboa l'expansió colonial, el comerç amb Brasil i l'Orient, i la creació de l'arquitectura manuelina, una barreja de gòtic i renaixement orientalitzats. D'aquesta època és fa primera parcel-lació en malla de la ciutat: el Baírro Alto, ei quaf és ocupat per aquells que fugen de les epidèmies de la ciutat medieval, i a la vegada la construcció del palau reial a! costat de l'estuari. La ciutat també ha estat sacsejada diverses vegades per terratrèmols. El més fort de tots el pateix el dia de Tots Sants de 1755, quan un sisme va esfondrar tres quartes parts de la ciutat.

Santiago Calatrava o Àlvaro Siza) i, sobretot, la recuperació d'un nou fragment de la ribera del riu per a la ciutat. No sols l'Expo fa canviar la ciutat, des dels anys 80 l'ajuntament de Lisboa ha impulsat la rehabilitació dels barris més antics. El Bairro Alto. la Mouraria o l'Alfama han iniciat lentament un procés de recuperació del teixit social i de millora del seu parc edificat.

La ciutat blanca ha emprès un ràpid procés de modernització

La reconstrucció es va fer partint del moviment cultural de la Il·lustració, i avui se'ns mostra com el barri quadriculat de la Baixa Pombalina. Una Lisboa poc coneguda és la Lisboa Romàntica que està feta de petits llocs urbans que aprofiten racons de descans i privilegiades vistes de la ciutat.

Què necessites del teu banc o caixa ?

uol·iegi Ú Aparelladors i Arquitectes Tècnics si Bon Postor. 5. 0S021 Barceló

Més tard apareixeran dos tipus de creixement que han acabat de configurar la ciutat tradicional actual: l'entrada de la revolució industrial amb els seus barris de fàbriques i habitatges per a treballadors i, d'altra banda, la ciutat burgesa en l'operació das Avenidas Novas. A mesura que l'imperi va començar a debilitar-se, la ciutat s'ha anat envellint fins ais nostres dies. És la ciutat que li deien blanca, però que no era de color blanc. És la ciutat que es viu amb la velocitat d'electríco (tramvia) que ens descriu el seu estimat escriptor Fernando Pessoa. I també és un escenari on, per exemple, es poden gravar pel·lícules d'època com Sostiene Pereira sense gaires dificultats. Aquests darrers 15 anys Lisboa ha emprès un ràpid procés de modernització gràcies a l'empenta de l'Expo'98 i a l'arribada dels fons de cohesió de la Unió Europea. En són un exemple prou clar les grans obres públiques previstes (el nou pont sobre el riu Tajo o l'extensió del Metro), ia contractació d'arquitectes del circuit internacional (Vittorio Gregotti,

Però, aquesta recuperació també ha tingut greus revessos. El devastador incendi dels grans magatzems del Chiado (entre la Baixa i Bairro Alto), l'any 1988, va commocionar els ciutadans de Lisboa. La forta discussió que es va engegar per decidir com recuperar-lo s'ha seguit amb inlerès en tot l'àmbit internacional.

H Expo'98 és l'excusa Unes 60 hectàrees de terreny a la ribera oriental del Tajo s'han escollit per muntar-hi l'Exposició Universal de 1998, que commemora el descobriment de nous móns per part dels navegants portuguesos. Fins ara, aquesta era una zona de descàrrega de vaixells, i d'indústria obsoleta. Hi havia fins i tot una refineria de petroli. Per tant, un dels grans reptes de l'Expo serà la recuperació ecològica d'una riba de l'estuari, altament contaminada i degradada. D'altra banda, la proposta té la intenció de bolcar aquesta zona de la ciutat cap al riu i de construir al límit est de l'operació un gran parc metropolità per als lisboetes. Els edificis ja comencen a prendre forma i Lisboa es prepara per competir amb totes les grans ciutats europees amb l'objectiu final de captar els grans inversors multinacionals. • Ramon Graus Servei Rehabilitació

Informació

Tel. 200 95 22 Fax 209 99 25

Oficina r * l Aparelladors

Un bon servei.

Claustre dos Jerónimos a la capital portuguesa

N O T I C I A R I A C T I V I T A T S

C O L · L E G I A L S

Terrassa presenta La Parla H

a delegació del Vallès Occidental del Col·legi va acollir durant la primera quinzena de (ebrer l'exposició L'Informatiu, 100 números: 1991-1996, que recull una selecció del que han estat els darrers cinc anys del periòdic i que inclou elements per a la participació com ara una bústia de suggeriments i una enquesta de valoració dels lectors. A Tacte d'inauguració ei delegat del Vallès Occidental, Salvador Navarro i ef director de L'Informatiu, Carles Cartanà, van presentar el llibret

'agrada Manresa? Ets sents bé a la teva ciutat? Jaume Vidal i Ignasi Cuadros han posat sobre la taula nous elements per al debat sobre el futur de la capital del Bages. Especialistes en urbanisme, estructura territorial, arquitectura, història, art i cultura signen el monogràfic La imatge de Manresa: visions i propostes sobre la ciutat, el darrer número que ha tret al carrer la revista cultural Dovella, editada pel Centre d'Estudis del Bages. Vidal i Cuadros han coordinat aquesta monografia que apareix en un moment clau per a la ciutat, amb una millora de les comunicacions i que es troba immersa dins d'un procés de transformació urbana. •

Taula rodona sobre disseny is arquitectes tècnics, per les seves qualitats proíessionals, poden orientar fàcilment la seva activitat professional cap a la decoració i l'interiorisme. Estudiants i joves arquitectes tècnics es plantegen avui l'interiorisme com a sortida professional i sovint es plantegen sí és necessària, per aprofundir en els seus coneixements, una formació poslgrau orientada al disseny. Per tal d'obrir un debat a l'entorn d'aquesta activitat, el Col·legi ha preparat unes conferències acompanyades d'una taula rodona que tindran lloc ei proper dilluns 17 de març i que comptarà amb la participació d'Enric Satué i Dani Freixas, entre d'altres professionals del disseny. •

Treballs final de carrera a Osona

a delegació d'Osona acull, fins al 22 de març, una sèrie d'exposicions dedicades a mostrar els projectes final de carrera de tres estudiants de la comarca recentment titulats. El primer treball està dedicat a la restauració i condicionament exterior de la masia Torre dels Frares i l'autor de! treball és Albert Alabem i Nebot. També ha editat un tríptic explicatiu. •

MCUll

rfBMINOlÚGIC

El Servei Lingüístic del Col·legi va participar a L'INFORMATIU amb La Parla. Amb motiu de la publicació del número 100, s'han agrupat tots els seus apartats i els dibuixos corresponents en una publicació. Conté una selecció de termes i locucions de la construcció que sovinl presenten problemes quan es vol fer servir un llenguatge tècnic acurat. Els col·legiats interessats poden recollir aquesta publicació al Servei d'Informació del Col·legi i també a les delegacions. La publicació és a la venda per a no col·legials al preu de 500 PTA.

La Paria, un recull temninològic de la construcció, que s'ha publicat periòdicament a L'Informatiu acompanya! d'un dibuix d'en Joma i que ara s'han agrupat en una sola publicació. El llibret conté algunes de les paraules i expressions específiques de la construcció que sovint els parlants de català diuen en castellà o bé les pronuncien malament. L'exposició sobre L'Informatiu és itinerant i es podrà visitar fins al 21 de març, a la nova seu de la delegació del Vallès Oriental, a Granollers. •

El futur de Manresa a debat

A L T R E S

Segona edició del saló La Comunitat a Barcelona

estació de França de Barcelona acollirà, del 5 al 8 de juny la segona edició del saló monogràfic de serveis La Comunitat, fira comercial dedicada a la rehabilitació i la millora dels habitatges i adreçada principalment a les comunitats de propietaris i associacions de veïns. La mostra reunirà 150 empreses especialitzades en treballs a

la llar com ara fusteria, fontaneria i ram de paleta, reparació de façanes, impermeabilització, instal·lacions domèstiques, projectes i decoració d'interiors. Com a novetat, respecte de l'edició anterior, es presenta l'anomenada casa intel·ligent, amb les darreres aportacions en el camp de la domòtíca i l'estalvi d'energia. La mostra està organitzada per PromoTort, telèfon (93) 721 04 83. •

C O N F E R È N C I E S

per

Q U È ÉS EL D I S S E N Y ? Enric Satué, dissenyador gràfic

L'OFICI per

Dani

DISSENYADOR

Freixas,

TAULA

arquitecte

RODOHA

L'ARQUITECTE TÈCNIC I L'INTERIORISME: UNA A L T R A M A N E R A D ' E X E R C I R LA P R O F E S S I Ó ? Moderador: Rafael Carreras Arquitecte tècnic i dissenyador D i l l u n s 17 de m a r ç a l e s 5 de la t a r d a Sala d'actes del Col·legi c / B o n P a s t o r , 5. B a r c e l o n a

ENTRADA

LLIURE

Col·legi d'Aparelladors i A r q u i t e c t e s T è c n i c s de B a r c e l o n a

Ei.

F O R M A T

C O M U N I C A T S

S E R V f

C O L · L E G I A L S

Tramitació del visat a partir del 1 de març de 1997 H

I Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'àmbit estatal, com a conseqüència de la reforma de la Llei de col·legis professionals, va acordar la posada en marxa d'una sèrie de mesures relacionades amb el control sobre els honoraris i les contractacions dels professionals col·legiats, i que tenen repercussió en el tràmit de visat dels documents i treballs professionals. En la mateixa línia, Musaat ha procedit a canviar, també, el sistema de càlcul de la prima complementària. Ei càlcul ja no es farà sobre els honoraris, sinó sobre la base de) pressupost d'execució material i la superfície, si escau.

•

Visat de treballs professionals

Aspectes que es modifiquen: 1.-En el tràmit de visat no es íarà un control sobre els contractes professionals ni sobre els honoraris. 2.-Per a cada treball o encàrrec professional, el col·legiat haurà d'emplenar i presentar al visat, un imprès denominat Comunicació d'encàrrec professional i de cobertura d'assegurança. Aquest imprès només l'ha de signar ell. 3.-Juntament amb aquest imprès presentarà, si escau, el fulf d'assumeix

(full groc), el qual manté la seva vigència a qualsevol efecte. 4.-També presentarà, de manera voluntària, els tradicionals impresos de contractació denominats de comunicació d'encàrrec professional (full blau), els quals seran registrats i en quedarà dipositada una còpia en e! Col·legi. 5.-La factura de despeses de visat del Col·legi i la de prima complementària de Musaat podran fer-se en una única factura o bé en dues factures, i a nom del col·legiat o bé de la propietat. H

Entrada en funcionament

Els canvis esmentats entraran en vigor a partir de !'1 de març. No obstant això, i pe! que fa a la tramitació dels nous impresos, s'estableix un període d'adaptació fins al 30 d'abril, durant el qual conviuran els dos sistemes: el nou i l'antic. Actualment el Col·legi està preparant material, tant documental com informàtic, per facilitar l'adaptació als canvis.

•

A partir de la reforma de la legislació sobre col·legis professionals, l'arqui-

Per treballar a Catalunya, podrà ferho dirigint-se directament al col·legí on vulgui treballar sense necessitat de demanar prèviament cap certificat. L'habilitació genera, en el cas de Catalunya, uns drets de 10.000 pessetes. •

Telèfon d'informació de Visats 240 23 70

e oi t i V

Ei Col·legi ha renovat el sistema d'atenció telefònica per agilitar la comunicació amb els col·legiats. El nou sistema de centraleta digital es va posar en marxa el passat 1 de febrer amb un nou número d'informació general: el 240 20 60. El col·legiat podrà, a més, connectar amb els serveis col·legials a través dels telèfons directes que es mostren al quadre adjunt. Tot i que es posin en marxa al tebrer, els números de telèfons antics funcionaran encara durant uns mesos per tal de facilitar el canvi. telèfon fax informació general 240 20 60 240 20 61 23 20 20 23 23 23 23 23

70 55 56 58 65 66 80 76

240 414 240 240 240 240 240 414

23 34 23 23 23 23 23 34

71 34 57 59 81 59 81 34

240 23 240 23 200 95 240 23 414 63 240 23

74 68 22 72 55 54

240 240 209 240 414 240

23 23 99 23 67 20

59 57 25 59 15 61

26 11 97 99 01 76 11 10

889 872 879 733

45 34 73 05 01 11 06 51

240 240 240 240 240 240 240 240

altres serveis Premaat Musaat Caixa d'Enginyers Correduria d'Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria

tecte tècnic pot treballar des d'ara, a qualsevol lloc d'Espanya, sense necessitat de col·legiar-s'hi. Per treballar fora de Catalunya, caldrà que demani al Col·legi, per a cada treball o intervenció, un certificat d'habiiitació. Amb aquest certificat podrà presentar directament al visat del col·legi on es dirigeixi els documents corresponents, sense cap altre tràmit. L'habilitació genera unes drets d'habilitació que estan establerts en 5.000 pessetes.

Habilitació

NOUS TELÈFONS DEL COL·LEGI DES DE L'I DE FEBRER

serveis centrals Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Borsa de Treball Servei d'Informació Tècnica Servei Rehabilitació Biblioteca L'Informatiu

N O T I C I A R I

Certificats dhabitabiliíat B

a Direcció Gra!. d'Arquitectura i Habitatge ha renovat les disposicions legals relacionades amb l'habitabilitat dels habitatges, la seva certificació i l'atorgament de la cèdula. El Col·legi ha editat el manual Certificats d'habitabilitat perquè sigui més fàcil l'assimilació dels canvis en les disposicions legals i la consulta dels diferents aspectes administratius, tècnics i col·legials que puguin sorgir. El nou llibret ja es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. 3a planta. •

Correu electrònic

l nou directori col·legia! incorporarà les adreces dels col·legiats que ja disposen d'E-mail. Igualment, L'INFORMATIU publicarà la relació de les adreces que vagi rebent. Els companys que ja disposen d'adreça d'E-maïl poden enviar un missatge a la bústia del Col-iegi (caatb@datalab.es) amb el número i nom del col·legiat. /

Ei Eí I 1 í

» 1 C

EU companys que ens han comunicat que ja disposen d'adreta d'E-mail són els següents: col·legiat 01808 col·legiat 04615 col·legiat 01232 col·legial 06331 col·legial 08321 col·legial 20007 col·legiat 06245 col·legiat 05087 col·legiat 08150 col·legiat 08024 col·legiat 07910 col·legiat 08308 col·legiat 06335 col·legiat 04535 col·legiat 02701 col·legiat 01932 col·legiat 04047 col·legiat 04049 col·legiat 06304 col·legiat 07052

Ricard Albí Gasol Enric Alzamora Gutiérrrez Joan Bosch i Sampedro Enrique Capdevila Gaseni Rafael Capdevila Becerra Corro-21, SL Ascensió Gàlvez i Paradas Xavier Humet Cienfuegos Héctor López Fouz Susana López Martin Jordi Martín i Hernàndez Josep M. Miró i Rufà Andrés Moreno Càmara Xavier Prats Beltran Ramon Puig i Soler Jaume Rosell i Colomina Francesc Sala i Tarrés Manuel Sànchez i Real Pere Segura i Talió Arcadi Torres Pérez

rialbi@redestb.es alzamora@teleline.es jbs.atia@iponet.es 100720.212@compuserve.com rafelcap@abaforum.es sal.san@coac.es verdugogalvez@mx2.redestb.es cienfuegos@redestb.es hlopez@databasedm.es susanalm® redestb.es jmarti27@pie.xtec.es jm.miro.rufa@coac.es andreu@som.ub.es xprats@redestb.es puig@minorisa.es jaumeros@cda.upc.es sal.san@coac.es sal.san@coac.es aterba01@cecot.es arcadi@arrakis.es

delegacions Osona Bages-Berguedà Vallès Oriental Vallès Occidental

885 872 879 780

Consell de Col·legis de Catalunya

414 38 48

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona E-mail: caatb@datalab.es

NBCROLÓGIQUÍS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Isidre Palouzié i Alarma col·legiat 165, esdevinguda ei 2 de febrer a 90 anys Francisco Iniesta Plaza col·legiat 578, esdevinguda el 26 de gener, a 78 anys

SERVEIS

N F O R M A T

M E R C A T

D E

T R E B A L L

Ofertes de treball obertes als aparelladors i arquitectes tècnics Important constructora de naus industrials Ajudant de cap d'obra

Consultaria d'implantació de projectes Coordinador d'obres

per a l'elaboració de pressupostos tècnics, contractació dïndusfrials i seguiment a peu d'obra. No cal experiència, però es valorarà. Es vaioraran també, coneixements de Irancès. És imprescindible disposar de vehicle propi. Edat, entre 26130 anys. Dedicació completa. Conlracte laboral temporal. Sou a convenir. Incorporació immediata. Les persones interessades poden enviar currículum a: ACIEROID (Laura Azpílicuela) Av. Gran Via. 179 08908 L'Hospitalei de Uoberga! Rel. 5.570

per eiecutar. dirigir i supervtsar projedes de referma, adequació i millora de grans instal·lacions i edificis. És convenient una experiència mínima d'entre 1 i 2 anys en direcció d'obra. Cal català parlat i esent. Carnet de conduiri vehicle propi. Contracte laboral o"1 any. Jornada completa. Sou. 3.000.000.- bruts/any negociable. Incorporació immediata Interessats enviar currículum a: TBK GEST1ON, S.L lax 334 58 67 Rel. 5.573

Despatx d'arquitectura Arquitecte tècnic per a direcció d'obres i redacció de projectes. Experiència d'1 a 5 anys en coneixements de càlculs d'estructures, mesuraments i dibuix amb CAD. ESat. fins a 30 anys. lliure del S M Àrea de treball, comarques de Barcelona. Idiomes, català i castellà r coneixements d'anglès. P reien ble residència al Baix Llobregat. Jornada completa. Relació liberal. Sou: 3.500.000,- bruts/any amb signatura d'obres, negociable. Incorporació immediata. Interessats enviar currículum a: DAUSÀ 1 ASSOCIATS ARQUITECTES, S.L fax: 685 51 03 Rel. 5.576

Empresa d'instal·lacions industrials Tècnic comercial per a instal·lacions mdustriais (no són vendes), cuines, calefacció i direcrió facuRaiwa d'obres d'adequació. 1-5 anys cTexp. en adequació, elaboració de prolectes i seguiment d'obres. Àmbrt nadónaJ. amb desplaçaments curis. Francès il 0 angles. Edat 28-35 anys. PossWtaids promocó. Dedicació completa. Contracte lab. Sou: 3/4 M bruts/any. Incorporació immediata. Enviar currículum a: Bama Consulting Group (Blanca Valero) Ora. d'Esplugues, 87.08034 Barcelona. Fax 205 01 65 Rel 5.578

Important constructora de naus industrials UN SERVEI PER ALA PROMOCIÓ I PLENA OCUPACIÓ DELS APARELLADORS

Cap d'obra per a estudi i planificació i organització d'obres, elaborar pressupostos tècnics, contractació tfindustnals. Imprescindible experiència entre 3 i 5 anys com a cap d'obra a peu d'obra. Es valoraran coneixements de francès. Imprescindible vehicle propi. Edat, 28 i 35 anys. Dedicació completa. Contracte laboral temporal. Sou a convenir. Incorporació immediata. Les persones interessades poden enviar currículum a: ACIEROID (Laura Azpilicuela] Av. Gran Via, 179 08908 L'Hospitalet de Llobregat

El Servei de Promoció i Mercat de Treball, per mitjà d'aquesta secció de L'Informatiu, ofereix una visió general actualitzada de la situació de les ofertes de treball per a aparelladors i arquitectes tècnics, que es geslionen des del Servei. Mensualment es publica un quadre que inclou algunes dades representatives de totes les ofertes rebudes durant el mes anterior i ja tancades. El quadre permel veure la relació entre funció, experiència, edat, tipus d'empresa i sou, i si el servei sol·licitat per l'empresa ha estal per selecció o per publicació d'un anunci. Els col·legials interessats a entrar en els processos de selecció gestionats des del Servei s'han d'inscriure a la recerca activa de treball.

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL Servei de Promoció i Mercat de Treball Tercera planta Telèfons Fax

414 33 11 209 82 99 209 59 13

Rei. 5.569

P E T I T S

A N U N C I S

• • • • • • • • Topògraf per a treballs de mesuramenis, aixecaments, implementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacions. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. S'ofereix qualitat i rapidesa. J. Costa Telèfon: 265 40 04

Servei pera taxadors Envirns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Ofenm experiència de més de dos anys. Informació Telèfon: Fax:

416 16 39 237 51 82

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte fi de carrera, s'ofereix per treballar, tan! en despatx com a peu d'obra, amb disponibilitat de tot el dia. Aporta coneixements de Cad. Xavier Balcells Telèfons: 440 45 07 973/30 81 31 Serveis peral professional Aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. També, fotografia d'arquitectura i obra. presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de se-

guretat, dictàmens, valoracions í gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 08 04 Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte fi de carrera, s'ofereix per treballar en despatx o a peu d'obra, amb disponibilitat de tot el dia. Ha realitzat cursets d'Autocad (200h). 3DStudio (30h), Micrastation (40h) Té també el títol d'anglès de l'Escola Oficial d'Idiomes, i carnet de conduir. Raül Sànchez Telèfon: 441 17 97

PISOS I DESPATXOS Despatx ben situat Arquitecte tècnic ven despatx de 6 5 mi - S i t u a t a l c/Balmes/plaça Molina - T é calefacció, és llumi^ ' tranquil. Escala amb con-

serge. Preu: 14.200.000 PTA.

Es ven pis a Santa Eulàlia Venc pis situat a aquesta zona, tol nou, amb una situació immillorable: prop del metro i al costat del mercat. Es comparteix despatx El pis és exterior, té 90m ! , S'ofereix en lloguer part d'un des- amb 4 habitacions, menjador patx al Barri Antic de Barcelona. de 18 m1, bany i aixetes noÉs una nau molt lluminosa, amb ves, finestres d'alumini amb calefacció i aire condicionat, tari- doble vidre, antosta, terra de ma de fusta i sales de reunions. terratzo i dos patis interiors. La superfície és de 86 m2. És llest per entrar-hi a viure. Directe de propietari. Informació Telèfon: 443 20 37 (de 17 a 19 h) Preu: 17.000.000 de ptes. Cristina Telèfon: 200 88 77 (matins) Despatx noucentista a compartir Grup de cinc professionals ofereixen despatx situat a un pis principal noucentista de l'EixamPETITS ANUNCIS ple, amb una superfície total de Informació Telèfon: 200 33 48

240 m? de despatx. Està situat al carrer Bailèn, cantonada amb el carrer Casp de Barcelona. En molt bones condicions. Albert Hernando Garreta Telèfon: 231 01 61 (a hores d'oficina)

Elisenda Pucurull Telèfon directe: 240 23 76. Quarta planta

A C T I V I T A T S

I N F O R M A T I U F O R M A C I Ó

S E R V E I

P R O M O C I Ó

M E R C A T

• Els recursos humans de produció • Oe la direcció de personal a la direcció de recursos humans • Necessitats del personal • Subcontractació Mòdul VII. La tlscalitat vinculada a l'obra Tindrà lloc els dimecres dies 12 i 19 de febrer. Anirà a càrrec de Valentí Pich. a Sistema fiscal i procediments • Fiscalital de relacions laborals • IVA, IRPF, Impostos municipals

El curs s'ha organitzat amb mòduls independents i s'ha organitzat conjuntament amb el Gremi de Constructors d'Obra de Barcelona i Comarques. Consulteu facilitats de pagament al Servei d'Informació. hora i lloc Tots els cursos lindran lloc de 18.30 a 21 h, a la sala de conferencies del Col·legí, primera planta.

Tindrà lloc els divendres, fins al 21 de març. Anirà a càrrec de J. M. Raven-

Mòdul V. Gestió dels recursos humans

i Introducció: el lactor humà i Trets de l'organització humana

T R E B A L L

Curs d'habilitats directives TÈCNIQUES PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

CURSOS DE GESTIÓ D'OBRES D'EDIFICACIÓ presentació L'objectiu és ei d'oferir al professional dedica! a! seguiment i control tècnico-econòmic d'obres d'edificació, i en especial, a qui exerceix de cap d'obra en constructora, una formació de reciclatge en aspectes bàsics de la gestió d'obra.

D E

Mòdul VIII. Comptabilitat d'obra Dimecres, del 26 de febrer al 19 de març. Anirà a càrrec de Jordi Massaguer. • Control d'ingressos i despeses • Tancaments mensuals • Disseny d'un circuit administratiu • Fluxgrama de funcionament normal

presentació En el treball de l'arquitecte tècnic, hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida conjungant l'eficàcia í l'eficiència. Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar Iots els factors implicats en el problema i escollir la millor alternativa de solució. objectius a Aprendre a pensar millor a Desenvoluparel pensament creatiu a Aprendre a prendre decisions organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració del centre d'estudis ADAMS

professora M. Antònia Carmona Llicenciada en psicologia durada Del 4 al 13 de març, dimarts i dijous de 18 a 21 hores

Aula de la quarta planta del Col·legi. preu col·legiats i estudiants: 18.000 PTA no col·legiats: 25.000 PTA programa 1. La recerca de solucions: la creativitat 2. Procés de solució de problemes 3. Tècniques i eines de solució de problemes 4. Presa de decisions

Seminari d'habilitats directives

CURS D'INICIACIÓ ALS FORMIGONS ESPECIALS

TÈCNIQUES D'IMATGE I PRESENTACIÓ DE PROJECTES dies Tindrà lloc del 2 al 28 d'abril, els dilluns i dimecres de 18.30 a 21 h, a la sala de conferències del Col·legi. Primera planta.

presentació El lormigó és un dels materials bàsics i essencials en la construcció, la seva evolució i desenvolupament tenen un paper fonamental en el sector. Amb aquest curs es pretén oferir al tècnic vinculat en la realit zació d'obres, la posada al dia de coneixements sobre formigó, i fer un repàs a alguns dels formigons especials més implantats en l'àmbit de l'edificació.

preu col·legiats i estudiants: 37.000 PTA no col·legiats: 47.000 PTA

organitza Servei de Promoció i Mercat de Treball amb la col·laboració de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona.

coordina Francesc Jordana, director de l'EUPB

p rotes sors Antonio Aguado, Uuís Agulló, Josep M. Salla, Alejandro Jossa, Joan Puig, Ravindra Gettu

temarí i Introducció als formigons especials a Formigons arquitectònics • formigó vist a Formigons d'alta resistència a Formigó projectat B El ciment aluminós i la seva aplicació en formigons a Formigons porosos B Formigó de polímers i Formigó amb fibres i Materials de reparació

presentació L'arquitecte tècnic en la seva activitat professional sovint ha de presentar treballs í explicar-ne les característiques, davant de clients i col·laboradors. La creixent competitivitat professional, afegida ala demanda de qualitat i exigència creativa per part del mercat fan necessari que els tècnics utilitzin tècniques que els ajudin a millorar la imatge professional i a desenvolupar habilitats per a la comunicació.

Servei de Promoció i Mercat de treball amb la col·laboració de INGECON

Curs d'iniciació a l'especialització "PROJECTMANAGER" EN EDIFICACIÓ I URBANISME presentació La funció del projecl manager constitueix una de les noves perspectives com a sortida professional dels tècnics. En aquesta (unció els professionals desenvolupen una gestió integrada dels projectes i de l'execució de les obres perquè es realitzin sense desviacions pressupostàries, en el termini previst i amb una coordinació adequada dels agents. objectiu Formació en economia, dret i gestió integrada de procés immobiliari. organitza Servei de Promoció i Mercat i Fundació Politècnica de Catalunya

coordinen Francisco J. Uovera i Carles Puiggròs dia, hora i lloc Sala de conferències, del 29 d'abril al 19 de juny, dimarts i dijous, de 19 a 21h. temari a Introducció a la gestió i economia d'empresa B Dret d'empresa immobiliària B Direcció del procés de gestió urbanística a Direcció del procés d'edificació B Definició del projecte i realització B Realització d'obres a Contractació i subcontractació B Execució màrqueting operatiu a Tancament de l'operació

professor Andrés Cascio, psicòleg, consultor de RRHH i Comunicació

día, hora i lloc Els dimecres 7, 14 i 21 de maig, de 17.30 a 21 h, a la sala de conferències matrícula preu colJegiat: 18.000 no col·legiat: 25.000 programa a Comunicació i disseny de la imatge a Relacions efectives amb clients B Presentació de projectes a Metodologia del curs

Repetició del curs VALORACIONSIMMOBILIÀRIES

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS ATOTS ELS CURSOS

El Servei de Promoció i Mercat de Treball ha previst repetir ei curs de Valoracions ímmoMtèries durant el mes d'abril.

Servei d'Informació. Planta baixa Les places dels cursos són limitades i se seguirà rigorós ordre d'inscripció. Consulteu facilitats de pagament ai Servei d'Informació. Es lliurarà certifica! d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Les anul·lacions comportaran la pèrdua del 50% de la matrícula. Telèfons: 240 20 60

dates Els dimarts i dijous de l'1 al 24 d'abril horari de 18.30 a 21 hores

Fax: Sala de conferències. Primera planta del Col·legi.

24020 61

SERVEI Curs INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDIAMBIENTALS EN LA CONSTRUCCIÓ

Curs d'introducció

Viatge

DIAGNOSI I TRACTAMENT DE PEDRA EN REHABILITACIÓ D'EDIFICIS

LISBOA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ

presentació

El medi ambient i ;a

En els darrers anys, les

L'objectiu del viatge és conèixer de

seva

preservació

investigacions i la tecnolo-

prop les transformacions que està ex-

esta assolml un gran

gia aplicada a l'estudi de la

perimentant la ciutat amb motiu de

protagomsme social

durabilitat de les parets de

l'Exposició de 1998, de la mà d'experts

Aquest curs té com a

pedra han avançat força.

que ens guiaran a través de les las-

objectiu

mostrar

Aquest curs té com a ob-

ques de remodelació i restauració que

d'una manera bàsica

jectiu apropar algunes con-

a diferents nivells es duen a terme.

que la construcció

sideracions bàsiques ais

pol introduir millores

professionals, de manera

en els seus proces-

que els permeti proposar i

sos per ser més res-

fer el seguiment de les in-

construcció

pectuosa amb el medi ambient. Els diferents temes seran tractats

tervencions amb les garanties suficients.

de manera que els professionals

programa • El material

- Impacte dels edificis sobre el medi

Petrologia. Característiques físiques,

dia, hora! lloc

ambient

puguin aplicar criteris mediam-

- Edificis d'alta qualitat ambiental

Dilluns, 21 d'abril, de 9 a 20 h, a la sala

bientais en la seva feina diària.

- Mètodes d'avaluació de l'impacte

d'actes del Col·legi.

hidriques, mecàniques i tèrmiques. Les pedres més habituals .

dels edificis

Alteració del material

dia, hora i lloc

• Els materials

preu inscripció

Formes, agents i mecanismes d'alte-

Dimecres 12 de març, de 9 a 20 h.

- Materials i ecoetiquetes. Les ACV i

15-000 PTA . Es lliurarà el Manual de

ració

la seva aplicació en la construcció

diagnosis y tratamiento de materiales

- Plom, pintures, dissolvents, formal-

pétreos y ceràmicos. preparat pels pro-

Sala d'actes del Col·legi Preu inscripció

fessors del curs i altres experts

dehid. radó

15.000 PTA. S'ha previst la con-

- La problemàtica de l'amiant

cessió d'algunes beques a estu-

• Energia

diants. pel 50°o de l'import

• Introducció d'energies renovables

• Metodologia de diagnosi Criteris de moslreig. Aixecament de lesions. Estudis previs. Entorn climàtic • Proves de suporta la diagnosi Assaigs no destructius. Assaigs de

professors Rosa M. Esbert, catedràtica de Petro-

durabilitat de la pedra • Tècniques d'Intervenció

dfes

- Eficiència energètica

logia de la Universidad de Oviedo

programa

• Gestió dels residus de construcció

Jorge Orda2. professor titular de Pe-

Criteris d'intervenció. Etapes. Neteja.

preu: 65.000.- Inclou el bitllet d'avió,

- La problemàtica dels residus

trologia de la Universidad de Oviedo

Consolidació. Protecció. Productes.

hotel de 3 estrelles, esmorzar, visttes

- Aplicació del Decret 201/94

Fco. J. Alonso, professor titular de

Validació de la idoneïtat del tractament

tècniques i conferències. Acompa-

- Desconstrucció i reciclatge

Petrologia de la Universidad de Oviedo

Medi ambient i construcció

- VISIÓ global de la problemàtica - Desenvolupament sostenible i

TAULA

CURSOS OE L'AULA D'INFORMÀTICA

• Presentació d'un cas pràctic

RODONA

Arquitectura tècnica

20, 21,22 i 23 de març

nyant: 50.000 PTA. Places limitades.

E X P O S I C I O N S

"L'Informatiu: 100 números", a Granollers

i disseny •

Microsofl-Project fins al 12 de març, dilluns i dimecres.de 19 a 21 h. Preu: col·legiats

20.000.-

no col·legials:

25.000.-

• Personalització d'Autocad fms a 111 de març, dimarts i difous.de 19 a 21 h.

Preu col·legiats:

16.000.-

no col·legials

21.000.-

• Windows del 4 al 13 de març, dimarts i dijous de 17 a 19 hores. Preu: col·legiats: 10.000.no col·legials: 14.000,•

L'exposició que es va Els estudiants i joves arquitectes

inaugurar el passat 16

tècnics es plantegen l'interiorisme

de gener al Col·legi, a

com a sortida professional? Cal una

Barcelona, sobre els

lormació potsgrau orientada al dis-

Internet del 20 al 25 de març, dimarts i dijous, de 17 a 21 h.

seny? Aquesta i d'altres preguntes

de 100 l'Informatiu, es podrà

s'intentaran respondre a la taula

veure a la delegació

rodona Arquitectura tècnica i dis-

del Vallès Oriental

Preu: col·legiats: no col·legiats:

seny, que organitza el Servei de

(Granollers), fins al 21

Promoció i Mercat de Treball.

de març.

17.500.25.000,-

• Iniciació al 3DStudio

Iniciació al Word del 4 al 13 óe març, dimarts i diiousde 19 a 21 hores Preu: col legiats-

10.000,-

no col legiats

U 000.-

• Administrador d'arxius del 18 al 20 de març. dimarts i dipus.de 19 a 21 hores Preu: col·legiats:

5.000.-

no col legiats

7.000.-

del 3 al 17 de març. dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores. Preu: col·legiats: 16.000.No col·legiats: 21.000.• Iniciació a l'Aulocad del 3 al I7març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores. Preu: col·legiats: 16.000.no col·legiats. 21 000.-

Dilluns 17 de març, de 17 a 21 h, a la sala d'actes del Col·legi.

Mostra d'olis a Terrassa

Treballs final de carrera

conferències • Què és el disseny? per Ennc Satuè

La Delegació d'Osona presenta una

• L'ofici de dissenyaóor. Com es

séne de tres exposicions sobre els

la. A càrrec de Dam Freixas.

treballs final de carrera de diversos

Taula rodona

arquitectes tècnics, com a mostra de la

L'arquitecte tècnic i l'interiorisme.

seva preparació i com a presagi d'un

• Cursos de matins (amb un 20 S de descompte)

Una altra manera d'exerór la pro-

gran futur de la prolessió.

Iniciació a l'Excei dies 11113 de març. de 9 a 13 h. Iniciació al word: dies

fessió? Modera: Rafael Carreras

!8i20dem5rç. o e 9 a 13 h. Windows: dies 10112 de març, de 9 a 13 hores.

Entrada lliure

Aquestes exposicions, comencen amb el treball final de carrera d'Albert Alabem, la Restauraaó i condioonameni exienor 0e la masia Torre tfeis Frares,

S. INFORMACIÓ TÈCNICA

que es podrà veure a la delegació, fins a 22 de març.

Curs de nivell mitjà de català, C2

Control de qualitat

organitza Se-vei Lngüistc del Col·legi i ei

dia. hora. lloc i inscripcions Del 10 Oe març al 26 Oe ma>g. dilluns i

Nou curs sobte Control de qualitat cas ptàcX-

Col·legi de Gestors Admnstra-

dmecresoe 19.30 a 2l.30h. al Col·legi

bus de Catalunya.

de Gestors Admnsirsiius

Preu: 6 500 pessetes

Informació: Telèfon: 317 06 86

O Í e s : i B i 2 0 d e m a r ç . de 17.30 a 20 30h. a la sala de conferenoes A càrrec de Pere Casademont

La Delegació del Vallès Occidental mostra ets olis de Parés Gu>llamon. que es podran veure fins aJ 7 de marc. horari De dauns a dJvenúf es de 9 a 131 de 17 a 20 hores. Delegació del Vales Ocodental: Sant Francesc 18 de Terrassa.

horari de dimarts a drvendres. de 9.30 a 13.30, i de dijous a diumenge, de 19 a 21.30 hores. Delegació d'Osona Pi. Major. 6 de V e Telèfon: 885 26 11

GUIA D'EMPRESES I SERVEIS Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciarse en aquesta secció. BIT PUBL·ICIDAD Marta Meca Telèfon: 410 45 55

AÏLLANTS

ESTRUCTURES

Alsina

íUMlM"

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

PRicoinsfl;

REHABILIIS.L.

EMCOFRADOS J ALSINA. S A Pd Ind Pia d en C M . Camí òs Font Fi 06110 Montcada y flecac (Barataria) 1& (93) 575 30 00 Fa* (93) 564 70 59

ROIG CURVAOO DE PERHUS, S

J&prt.lanta: _ D Filtració

Reia. San Ante*) 49 (93) 423 SO 44 4260671 06011 BARCELOÍ-l·A

C. Tones y Amat 3 Tels 31B32 77-A12 14 40 06001 BARCELONA

RMAS I/EASILIZACIONéS

I CATAUNA.S.A.

G Evitar cofoms

Morters sense retracció. Rehabilitació

CON5TRUCCIONES MANSO, 11 5' A • Td. (93) -126 93 98 (3 lineos) Fox {93) Í23 9 i 13 • 03015 Btncelono

c/ Pndillo, 240 • fe/. (93 J 456 14 53 Fax {93} 436 72 85 • 08013 Barcelona

FLUIDS f i

PAVIMENTS \ I\1KM> INDI VI K1ALSDK KORMIGO

AUJMINO5I5

I A.S1 A l . l . I [-.KkhS UE RESINES I t'INÏL Fi ES ESPFXIAI.S

Ü^MSsa ARUADURE5 PflEFAB RICADÉS PER A LA COKSTRUCCK)

i-DSOÍSBaieaKifH-Tel.4.

L_EXTRAFORT_J

VIGA EXTENSIBLE PARA REHABILJTACIÜN

ELECTRICITAT

PREFABRICATS \

[]

lastradurl

Navès Induslfiales Forjados·Cerramlei ChalelsParklngs

El sistema aleman para suelos índustríales • Recubrimienlos de elevada rescienda metaníto y química.

Prefabricada* de Hormigón. S A

• Reporación fàcil, ràpida y etonómito de bathes y gríelas. * Aniipolvo, íinpeimEaMaüdüí, higiènica; y decoratives.

H0RM1PRESA " A-. Stffl Jabào, 20i Kcrrs 7 ?cJ Cor-gml E-0a4Q0GUKOU£H(!aitlt>°°> Uf. 1931S49 57 OÍT • ftu (93) W S4 I i

FUSTERIAJI

TANQUES DE BRUC

simon MATERIAL ELÉCTRICO ILUMINACIÓN Iputocion, 390 - 372 • Teleíc 3(93)245 1663" FOÍ (93) 235 77 53 • Teta 0S013 tarceh

SERVEIS

FRAPONT CONSTRUCCIONS AMB FUSTA PAVIHDUS.S.A.

Tu despacho desde 10.000 ptas/mes asistido y equipado

PAVIMEIÍTS DE FORMIGÓ TRACTATS

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ

AUTOAMVELLADORS I MORTERS DE RESINES TEHRATZOS CONTllIUOS

Per separar un habitatge

Plaça Teluin. 1 ler. 1< D8D1O Barcelona

Tel. 265 09 39 Fat. !6S ?2 76

l'oferia més àmplia, tant en mides, com en qualitats. Sotn fabricants des de 1974

àrea

INOUBRUC

CYPE

Poiíg. Ind. CAN MAGÍ - NAU l'J 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tet. 589 00 23 - Fas 67J .18 71 Apilo. COR-L-OS 40.1

líTz-CMiionc INGENIEROS '

CÏPE CATALUNYA ALMOGÀVERS.66. Z> A TEL 03) « 5 1 1 0! 03018 BARCELONA

~-«BL A A A Í DISTRIBUÏDORAMADERERA. S.A.;

ALLES

l a b o r a t o r i ACREDÍTAT per l a

Portes • DH-620 • Condaplacals i tota classe de fustes per l'ebenisteria I decoració Gavà: Tel. 638 22 40 -Fax 638 22 45 Manresa: Tel. 873 32 62 -Fax 873 70 12

T. 93-415 45 32 Av. Príncep Astúries 56 at. BCN

LABORATORI DEL

Estructures yObras, S.L

CIMENTACIONES, MUROS Y ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO

PROJECT

INFORMÀTICA fi

Generaliial de Catalunya pel c o n t r o l de

SttFT

q u a l i l a t de l ' e d i l i c a u ó i e l s s e u s malenals

Cl. JOSEP CARHEB. 27 • TEL. B79 33 91 TEL i FAX 379 45 17 - 08400 GRANOLLERS

CLASSIFICACIÓ D'EMPRESES I SERVEIS ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

US IB

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Prelabricació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

informàtica aplicada a la construcció

FLUIDS

SERVEIS

Aixetes, bombes, tubs.canalons

Serveis aplicats a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

•

EL •

REPORTATGE C

C O M E R C I A L

I N F O R M A T I U I

Chopo

Industrial i sofisticada Les grans superfícies comercials, que ja formen part del paisatge suburbà de les nostres ciutats, han generat una nova tipologia edificatória. Més semblants a les naus industrials queal comerç tradicional, aquests enormes contenidors intenten compaginar el seu paper de reclam comercial amb l'economia de mitjans pròpia de tot sistema de venda massificat. En aquest difícil context, el centre IKEA de Montigala destaca per la capacitat de transformar la banalitat imperant en qualitat arquitectònica.

és enllà de les singularitats degudes al programa, hi ha dos íaclors que incideixen en fa formalització d'aquests nous edificis. En primer lloc la seva localització. Amb algunes excepcions urbanes —amb aparença de galeria comercial— aquests nous centres comercials se situen entre zones industrials i autopistes, en terra de ningú. Centres excèntrics d'una nova realitat urbana, prenen el paper focatitzador de vida social, de pobres succedanis d'urbanitat. Però aquesta aparent no-ciutat és en realitat una altra ciutat; una ciutat formada per parts separades en l'espai però pròximes en el temps, producte d'una nova concepció de la distància, el que Ignasi de SolàMorales anomenava l'espai de la inierconnectivitat. I és que la ciutat actual ja no és municipal. Avui podem dormir en un municipi, treballar en un altre i comprar en un tercer, mentre que la realitat virtual ens permet connectar-nos amb l'altra banda del món. Per a cada individu la seva ciutat es compon de diversos espais, urbans o no, units per un buit, que és el temps del desplaçament. És obvi que també a la ciutat tradicional la distància —i la partença— es mesurava d'acord amb el temps. Però en el desplaçament a peu, la relació temps-distància és lineal mentre que amb el vehicle no. La relació amb els grans eixos de desplaçament, de fluxos, és el que fa la diferència. Avui. comprar ha deixat de ser un recorregut a ser un desplaçament. La segona consideració és, en certa manera, una conseqüència de la primera. Si en la ciutat tradicional el recorregut a peu determinava la distància i. per tant, la percepció espacial, en aquests nous centres

i (

Edifici comercial IKEA-Badalona C/Luxemburg, s/n. Montigaíà Promotor:

IKEA Espanya, A.B

Coordinació IKEA:

BoCristofersen.BoFJordboge (arquilectes); Daniel Devez, Juan AntonioMuner(enginyers);UlfGrane (directordel centre)

Projecte:

PochiMolinerSPartners.arquitec. Sereland-Enginyeria

Equip direcció:

Andreu Coronas, Jordi Olivé, Pere Collet, Ramon Areslé, Roberto Bertran, Jaume Cuxart, Jesús Gracia (enginyers); Toní Podi, Jordi Moliner, Gràcia Borrell (arquitectes); Eduard Alonso (arquitecte tècnic).

Estructura i instal·lacions:

Sereland.SA

Constructor:

Melchor Martí, Rodio,Agroman,EPB. Fercaber.Acieroid

Control de qualitat:

Secotec

Electrònica:

Igeya

Data obra:

novembre 1994-abnM 996

Superfície const:

60.0001^

Superfície sòtanos:

40.000mJ

Total cost edificació: 2.462MPTA

és l'automòbil el que condiciona aquesta percepció. La manera de copçar aquestes arquitectures és molt diferent; les dimensions, la focalització, el canvi degut a la velocitat, etc, vénen determinats pel fet d'arribar-hi en cotxe. Qui hagi hagut de sortir del seu vehicle en una autopista de nit s'haurà adonat prou bé d'aquesta diferència: t'impacte d'una autopista buida í fosca, amb focus que passen a tota velocitat enlluernanl-nos, provoca una inquietud que no té res a veure amb la plàcida conducció, quan els fars del nostre automòbil ens provoquen una sensació de llum contínua i de seguretat. Situats, doncs, els dos factors que determinen amb major intensitat el caràcter d'aquesta nova tipologia, quins podrien ser-ne els referents? Quins serien els seus models històrics? D'una banda, hi ha la tradició nordamericana: l's/np, —la carretera comercial—, on es troben alineats comerços i llocs d'oci. És la imatge del mothel i l'hamburgueseria a peu de carretera. Las Vegas en seria el paradigma; l'expressió d'una manera de viure que concep el territori, la ciutat i, sobreíot, els desplaçaments des d'una perspectiva diferent de la que teníem fins ara. Una ciutat situada enmig d'un desert, que apareix del no-res com a cenlre de diversions i joc, i que basa la seva imatge en l'anunci. Aquest model ha estat analitzat per R. Venturi, en el seu ja clàssic llibre Aprendiendo en Las Vegas. Venturi explica aquestes arquitectures amb un simpàtic dibuix: l'edifici és un contenidor neutre i elemental, mentre que el seu caràcter representatiu, Ea seva capacitat d'explicar què és i perquè

CENTRE

C O M E R C I A L

serveix; el missatge, en definitiva, es trasllada al cartell. La banalització d'aquesta teoria fia portat a separar les característiques constitutives de l'edificici -entre elles la construcció— de la imatge final. No ens ha de fer estrany, doncs, la proliferació d'artificis postmoderns en tants centres comercials, amb tot el seu repertori exclusivament epidèrmic.

• Un lloc de modernitat La tradició de l'arquitectura industrial, per contra, basa la seva efectivitat com a transmissora de missatges en el rigor del plantejament. Des de la primera revolució industrial la fàbrica apareix com un lloc de modernitat, on l'arquitectura intenta expressar els nous valors socials. A Catalunya, la industrialització va deixar una forta empremta en edificis d'una força i qualitat excepcional. A diferència del model anterior, la tradició industrial donava significat al mateix edifici. L'ordre, la força i la modernitat de l'arquitectura volien explicar idèntiques característiques de l'empresa que representaven. Per contra, la major part de centres comerials es mouen entre la manca absoluta de plantejaments formals, i probablement també de cap altre

I K E A

B A D A L O N A

mena, i l'escenografia decorativa més encartronada. Així, dins d'aquest panorama, l'edifici d'IKEA a Moníigalà és una gratificant sorpresa. El conjunt respon perfectament a la idea d'ediíici-reclam, però la estratègia per aconseguir aquest objectiu no és la mera fórmula contenidor-fcartell. Tot l'edifici és una mateixa cosa. La concepció arquitectònica (els volums, els materials, la construcció) és la que produeix l'efecte de reclam desitjat. Per dir-ho d'una altra manera, el missatge comercial és el propi edifici. Val a dir que aquesta idea encaixa perfectament amb els valors que intenta transmetre la marca: una certa manera d'entrendre el disseny lligada a la utilitat, l'economia, la sobrietat i el respecte pel medi ambient. Però, què fa diferent aquesta construcció de ia resta d'anodines naus de l'entorn? Els sistemes constructius, els materials i els acabats són els mateixos. La diferència és la manera d'utilitzar-los, el fet que s'organitzin d'acord amb un argument arquitectònic i no de la mera juxtaposició de tècniques parcials. A IKEA no hi ha diferència entre construcció, forma i representació. No es tracta, en definitiva, tant del vocabulari com del discurs i de la sintaxi. Hi ha també una altra diferència; el

ffl

i • Beneficiar-se dels condicionants del projecte Afrontar el projecte d'un edifici comercial de gran superfície és, sens dubte, un repte important, no tan! per la seva complexitat inherent, sinó per la diversitat d'agents que hi intervenen i, sobretot en aquest cas, pel llast o metodologia heretada provinent del client multinacional, el qual disposa de més de 130 centres en funcionament arreu de! món. No obstant això, a l'edifici IKEA Badalona han confluït dos factors que l'han diferenciat dels seus precedents: el fet que per primera vegada, i'aparcamení de vehicles havia de ser al subsòl enlloc d'ocupar una extensa superfície

exterior davant de l'ediíici (qüestió que ha comportat una revisió analítica profunda de tots els esquemes de funcionament anteriors} i, en segon lloc, de la pronunciada topografia complexa en si mateixa, i que afegeix una dificultat més a les que provenen de la revisió programàtica. La nostra proposta ha pretès beneficiar-se d'aquests condicionants compaginant un criteri d'abstracció i racionalització projectiva general, amb el descens a l'escala de solucions adaptades al lloc i al problema específic. Els sistemes i els components utilitzats, han estat els mateixos que en la resta de centres d'aquesta firma, si bé la seva aplicació racionalitzada o clari-

ficada, ha ordenat el projecte i ha fet llegible l'edifici des de l'exterior, circumstància poc freqüent en aquest tipus d'edificis comercials. L'edifici es descompon en dós volums: el cos posterior (de color blau) que conté les grans àrees de venda i magatzem, amb un marcat caràcter industrial, i el cos principal (de color groc) que es transforma en el volum noble de l'edifici i que, mitjançant una petita inclinació, produeix un efecte de reverència cap el client, al mateix temps respeciuós i agressiu comercialment. • Toní Poch i Jordi Moliner Arquitectes

R E P O R T A T G E

REPORTATGE CENTRE

C O M E R C I A L

I K E A

A D A L O N A

temps dedicat a treballar-ne tots els detalls, a fer-los possibles, a controlar-ne la realització. L'esforç per aconseguir uns nivells d'acabat superiors als habituals és evident, i el resultat no en deixa dubtes: tota l'obra traspua aquest control. De la formalització exterior en parlaré poc. Tan sols voldria destacar dos factors. El primer és que la contundència dels plantejaments volumètrics i formals, i la utilització del color per emfasitzar-los, són, al meu entendre, les principals virtuts de la imatge externa de l'edifici i les que li donen aquell caràcter de reclam que abans esmentàvem. La contraposició entre el volum principal dels espais de venda i el que correspon a les oficines, amb la seva inquietant inclinació, el tractament exterior de l'accés a l'aparcament, la disposició de les xemeneies de ventilació de l'aparcament seguint el pendent del carrer, són alguns exemples d'aquesta actitud. El segon, és que el control del detali, quan aquest es circumscriu a la resolució d'un problema concret, ja sigui formal o constructiu, reforça aquest caràcter sobri i alhora impactant de l'edifici. Per contra, els elements més formalistes, com l'escala exterior a la façana principal, o fins i tot determinats aspectes de la interior, resulten anecdòtics i, potser, sobrers.

• Racionalitat i control de costos Els aspectes constructius responen a criteris de racionalitat i de control dels costos. L'estructura és de formigó prefabricat i l'analitzem en detall en un apartat específic. Els tancaments són formats per un sandvitx de xapes realitzat in situ. La xapa interior, formada per safates d'acer galvanitzat de 405 x 80 mm i 0,6 mm de gruix es disposa en bandes horitzontals. La fixació es realitza directament sobre els mateixos pilars HEB que parteixen per la meitat la llum estructural (de 7,9 m). La inèrcia de la safata permet assumir els esforços horitzontals del vent, sense necessitat de recórrer a estructures secundàries. Aquesta opció ha permès uns acabats interiors pràcticament llisos. Sobre aquest suport se situa l'aïllament tèrmic de llana de vidre de 80 mm. Uns perfils amb forma de zeta permeten fixar la xapa exterior mantenint-ne la disposició horitzontal. Aquesta darrera xapa és d'acer lacat, amb els intensos colors que utilitza habitualment IKEA. La diferència entre aquest centre i la resta de la cadena IKEA és el tipus de perfil —xapa minionda per comptes de grecada— i la

— Secció transversal

Secció longitudinal

• Disseny agressiu compatible amb un cost racional La gestació del programa en les fases inicials del projecte ha esiat un dels capítols més gratificants per a tots els que hi participem. Afegir un centre més a la llista dels aproximadament 120 que té IKEA repartits per tot el món, va comportar un repte estimulant. La filosofia determinista del programa aplicat per IKEA als seus centres, basada en una sèrie de conceptes que els fa clarament identificables, i que es manté gràcies als seus professionals en cada nou projecte, va topar amb la pràcticament inèdita situació del pàrquing en els soterranis

;—i—;

de l'edifici. Les aportacions efectuades en aquesta fase per SERELAND i els arquitectes col-iaboradors han donat lloc a un centre singular, amb tots els continguts clau exigibles pel client. L'agressivitat del disseny realitzat pels arquitectes no combat amb la utilització d'elements que havien d'evitar aspectes sumptuosos i provocar una idea d'ordre i racionalització dels costos emprats. Aquest fet s'aprecia no solament en l'aspecte que ens ofereix exteriorment l'edifici sinó també en la seva ànima, en la seva estructura. Una composició lògica efectuada a partir d'elements prefabricats d'importants dimensions i sotmesos a elevats requeriments

de càrrega i comportament al foc, encerclats dins d'uns murs amb alçades superiors als deu metres. L'organització dels accessos i el tràfec a l'edifici, tant de vehicles com de clients, també presenta grans singularitats en les quals s'han invertit molts esforços i mitjans. Cal destacar les precaucions i seguretats previstes en l'edifici davant d'adversitats com la de possibles incendis. Sereland, en aquest projecte ha coordinat i ha supervisat directament la feina d'un nombre superior a 40 equips tècnics de diferents societats. Els objectius principals han estat mantenir els requeriments establerts pel client pel que fa a cost, qualitat i termini. Els resultats, gràcies a la professionaiítat

mostrada pels diferents responsables d'IKEA, col·laboradors, subministradors, instal·ladors i empreses constructores han estat sens dubte superiors

Sereland, S A

• Una posada en obra molt acurada Durant la realització dels murs perimetrals i fonamentacions, la principal dificultat derivava de la composició del terreny: sorres granítiques i roca en major o menor estat de descomposició, però en ocasions moit dures i compac-

CENTRE

directriu —horitzontal en comptes de vertical—. Aquestes petites diferències fan, però, que l'edifici millori considerablement la seva imatge, i que n'accentuï la llisor del pla i la horitzontalitat de la composició. A la part baixa dels paraments exteriors, una xapa llisa, d'acer galvanitzat, evita el tall diagonal de les ones de la minionda i facilita la trobada amb el rasant del carrer. A la zona dedicada a oficines el sistema constructiu de la façana varia lleugerament. Per aconseguir la resistència al vent necessària es recorre a perfils tubulars d'acer, en comptes d'utilitzar les safates. Entre aquests perfils es situa l'aïllament de fibra de vidre i, a banda i banda, es cargolen, directament contra aquesta estructura secundària, les xapes d'acabat. L'exterior manté l'acabat d'alumini lacat mentre que a l'interior, per raons decoratives, es col·loca la mateixa xapa mïníonda però d'acer galvanitzat. Les fusteries exteriors es limiten a la zona d'accés i a les oficines i cafeteria. Les de la planta baixa estan formades per periils convencionals de xapa d'acer. L'element distintiu és l'acabat galvanitzat —amb la dificultat de galvanitzar mòduls molt grans d'una sola peça— i el muntatge definitiu exclusivament cargolat. Aquestes dues característiques li donen la imatge desitjada, entre indus-

C O M E R C I A L

I K E A

A D A L O N A

trial i sofisticada. El mateix recurs al material i la imatge industrial s'utilitza en les escales, tant la principal com les d'emergència. Aquestes darreres, per cert. constitueixen unes de les parts més treballades del projecte, tot i que la major formalització els treu una part de l'encant de la simplicitat; és una llàstima que quedin fora de la vista del comprador. La coberta respon al model habitual DECK, format per un perfil nervat d'acer galvanitzat Acieroid ACL 56 de 0,8 mm, 80 mm d'aïllament de llana de roca i una membrana impermeable monocapa de fibra de vidre i poliester (que permet un acabat de color blanc). Aquest sistema està suportat per bigues de formigó i jàsseres de cantell variable del mateix material, que determinen directament el pendent de desguàs. Es tractaria aquí d'un lipus constructiu de caducitat controlada. L'escassa durabilitat d'aquestes cobertes es compensa àmpliament amb la seva economia i amb la gran facilitat de reposició. Damunt del cos d'oficines, i corresponent a un espai singular, la coberta pren un protagonisme especial. La feixuga estructura de formigó es substitueix per unes encavallades metàl·liques que sostenen un coberta inclinada a una sola aigua. La xapa sustentant és la mateixa de la co-

Façanasud

tes, i també de l'increïble pendent d'aquest estrat que, si bé en una cantonada nord-oest es trobava a nivell de carrer, al costat oposat es va trobar a 28 metres de profunditat {13 metres des de la cota inferior de buidat). Quant a l'estructura, cal destacar l'enorme precisió de treball, tant en fàbrica, com en la posada en obra d'aquests elements, entre els quals sens dubte el més cridaner va ser la col·locació i aplomat dels pilars, de 21 metres d'alçada, que requereixen una manipulació especialment cuidada i professional amb la intervenció simultània de dues grues per a la volta d'aquests des del camió fins al seu emplaçament.

Façana est

Un altre aspecte fonamental en aquesta obra va ser la logística i la coordinació entre fàbrica i obra, ja que el subministrament de peces en obra ha de realitzar-se de manera que el muntatge no s'interrumpeixi, que aquest es faci directament des del camió. Un simple error en l'ordre de col·locació de les peces al camió, significa haver de descarregar aquest al terra per a ordenar la càrrega i tomar al muntatge, i evitar emmagatzematges en obra que fan més car i impedeixen el seu normal desenvolupament. •

Eduardo Alonso

Aparellador. Sereland, S.A.

R E P O R T A T G E

REPORTATGE CENTRE

C O M E R C I A L

I N F O R M A T A D A L O N A

I K EA

berta general però la làmina impermeable se substitueix per una xapa minionda d'acer galvanitza! de 0,6 mm. HUna nau de venda, serveis i accessos Pel que fa al programa, aquest s'organitza a partir d'un esquema molt simple. Una gran nau de venda, amb un o dos nivells, i una banda de serveis i accessos. L'edifici presenta una singularitat respecte de la resta de centres de la companyia: la situació de l'aparcament sota del propi edifici. Aquesta característica, imposada per les condicions de l'emplaçament, té una gran importància, tant en l'organització funcional com en la solució estuctural. La primera conseqüència d'aquesta situació és l'aparició d'un nucli d'accessos verticals molt potent- La resolució d'aquest nucli, tot i l'esforç que s'hi ha dedicat, és probablement ei punt més feble de l'edifici i, al meu entendre, planteja dos problemes no resolts. En primer lloc l'aparició del nucli d'accessos provoca una singularitat estructural que no es correspon amb una modificació de la trama ni de la tipologia constructiva. L'estricte ordre de ía malla estructural prefabricada—amb pre-lloses de 7,90 m de llarg— resol perfectament els espais regulars i

de grans dimensions però no s'adeqüa a la singularitat dels nuclis d'escales i ascensors. Aquest fet provoca un desgavell constructiu i formal que, malgrat l'encert d'alguns elements decoratius, no s'adiu amb la claredat de la resta d'espais de l'edifici. En segon lloc, l'accés s'hi fa sempre en automòbil o, en qualsevol cas, el de vianants no és significatiu. Per Sant, si l'aparcament és a! soterrani, cal deduir que pràcticament tot el públic entra directament, amb el seu vehicle, a l'aparcament i, des d'allà, accedeix a la botiga. Quin sentit té aleshores situar l'accés principal a ras de carrer? Qui l'utilitzarà? Per contra, l'entrada des de l'aparcament continua tenint un tractament de servei. Val a dir que aquesta no és una situació excepcional; la manca d'atenció - i sovint de dignitat— de l'accés als aparcaments és moneda corrent en la major part d'edificis. En aquest cas hi ha hagut un tímid intent de millorar aquesta imatge, situant alguns expositors a l'entrada de l'aparcament, però sense plantejar una veritable i suggerent transformació tipològica. Continuem entrant per la porta de servei, mentre que la principal, la del carrer per entrar-hi a peu, s'està convertint en una pura antigalla. •

' MEGAFONlA ' BUSCAPERSONAS ' INTERCOMUNICACIÓN •T.V. SATÉLITE ' TVCC VIGILÀNCIA 1

CONTROL PER1METRAL Y ACCESOS

' EQUIPAMIENTO SALAS DE ACTOS • CONFERENCIAS Y TRADUCCION SIMULTANEA ' VIDEOCONFERENCIA

IGEYA Electrònica Profesional, S.A. Consell de Cent, 581-583 T. 93-231.60.51 F. 93-245.91.17 08013 BARCELONA

DISTRIBUÏDOR OFICIAL SERVICIO TÉCNICO MANTENIMIENTOS

SERELAND - IGEYA se han hecho cargo del proyecto, equipamiento y realización del sistema de Circuito Cerrado TV - Control Pàrking y Distribución TV / FM en las Navès Industriales IKEA de Badalona.

c £ Nr n e

E i

C O M E R C I A L

IK E A

R E P O R T A T G E

B A D A L O N A

PUBLICITAT PANfL CuflÇRT»

_x CON LXlKt.HO DtSUZWlL

Detalljunta de dilatació

N'hi ha qui ven aigua a preu d'or, com si fóssiu al desert. N'hi ha qui ven aigua simplement a preu d'aigua.

lAnnnnnnnnnnAAAAAAAAAAl

No pagueu les vostres assegurances a preu d'or. Assessoreu-vos-en al servei d'assegurances del Col·legi i de ben segur que us ajudarem a comprar al preu just, ni més ni menys. Detall secció coberta

Tel. 240 23 72, sr. Sergi Sagrado. Amb el suport tècnic de:

ASSEGURANCES LORENTE C. de Rafael Casanova, 73, lr. 3a. 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Telèfon 668 28 41* • Fax 668 62 07 Detall canaló central

REPORTATGE C C N T R C

C O M E R C I A L

I K EA

A D A L O N A

(

£ i

• 0

S S 1

RAPIDESA EN i1 EXECUCIÓ I OPTIMITZACIÓ DELS ELEMENTS PREFABRICATS

s tracta d'una edificació realitzada amb elements prefabricats de formigó armat, previ condicionament del terreny, i en què, atesa la topografia, calia fer moviments de terres i, per tant, murs de contenció a les zones d'excavació. Aquest edifici en planta es defineix com un políedre irregular, on en dues de les seves cares s'han realitzat uns murs pantalla amb contraforts, amb encastaments i amb trams executats pel sistema «berlinès». Les altres són cares de façana tancades amb elements prefabricats diversos. L'estructura d'aquest edifici neix de l'ideal de l'optimització dels elements prefabricats, que busca la rapidesa de

toportants de secció variable (dues pendents) i corretges amb caps entrebigats amb formigó connectat a la jàssera de suport. Ei pla de la coberta s'ha fet amb planxes metàl·liques nervades damunt de les quals s'hi fixa l'aïllament i la capa impermeable autoprotegida. L'estabilitat de l'edifici es resol mitjançant la rigidesa de tots els seus nusos, el travament dels sostres als murs perimetrals, i la llosa-solera de planta soterrani que trava totes les bases dels pilars. La fonamentació s'ha executat d'una banda, tradicionalment, i d'una altra, per un sistema mixt. És a dir, les sabates dels pilars eren prefabricades, tipus calze, i descansen sobre el reblert de formigó armat encastat ala capa resistent del terreny. Els pilars són uns elements prefabricats de fins a 22 metres, on sobresurten cadascuna de les mènsules previstes als diferents nivells. Aquests, per mitjà de dues grues autònomes, es col·loquen a l'encaix que té ei prefabricat de la fonamentació, verticalment i es falquen i uneixen amb morter especial. Aquests pilars disposen de períoracïons per tal de poder passar-hi els armaments negatius de les jàsseres, i també diferents armaments d'espera en cadascuna de les unions. Hi ha altres tipus de pilars prefabricats en els quals ia seva connexió amb el fonament es fa mitjançant uns connectors d'acer que encaixen dins d'unes beines previstes. Les jàsseres de secció rectangular, quan arriben a l'obra són autoresistents, però els manca acabar el formi-

l'execució en obra i que, respecte als utilitzats habitualment arreu del nostre país pel que fa a ia construcció civil, ressalta la magnitud d'alguns dels seus elements com són els pilars prefabricats en tota la seva alçada, i part de la fonamentació. La base estructural és una quadrícula de 8 x 8 m. Està muntada pel sistema de pòrtics lineals de jàsseres i pilars, travada perpendicularment pels sostres. Els pilars, les jàsseres i les lloses, resten connectades rígidament pel que fa a tot l'edifici, excepte de la coberta que es resol amb jàsseres au-

I UI

Resum de pressupostos

quinària pesant i de l'organització de les comandes, per tal que quan arriba el camió a l'obra, el primer element que necessiten sigui el que estigui al damunt de la càrrega i així successivament, i sobretot en aquesta obra on els prefabricats eren provinents de França transportats amb camions especials. • Vicenç Font

SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU DE BIGUES DE FUSTA

It Milions PTA

PTArn'

Fonaments, pantalles i murs de contenció

10,07

4.166

Estructura prefabricada, solera i sostres

30,22

12.500

250 750 Moviments de terres 80 Ram de paleta t estructura metàl·lica 290 Cobertes 105 Façanes, vidrieria i tancaments exteriors 90 Climatització i instal·lacions 570 Ascensors, rampes i escales mecàniques 160 Serralleria, portes tallafocs i acabats 187 Total

gonat de ia cara superior, que es realitzarà conjuntament amb els sostres els quals es construeixen mitjançant prelloses. La capa de compressió permet la col·locació de l'armat dels diferents nusos i reforços a negatius a l'hora de donar el monolitisme al conjunt. En la utilització i optimització de rendiments en obra, tant important com el replanteig, és la mobilitat de la ma-

2.482

3,22

1.334

11.68

4.833

4.23

1.750

3,63

1.500

• PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA

22,97

9.500

• OPCIÓ DE BIGUES DESMUNTABLES

6,45

2.667

• REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CÀRREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIÓ

7,53

3.116

100,00

41.366

ACABA DE ENCONTRAR SU APLICADOR DE CONFIANZA. Y EL DE TEXSA. Son los nuevos aplicadores homologados de TEXSA. Grandes profesionales de la construcción que, por si fuera poco, cuentan con todo el apoyo de la empresa líder del mercado. Y este es el sello que los identifica. Todo un sello de garantia que asegura la màxima calidad en la aplicación de todo tipo

de materiaíes, tanto para fachadas como para ímpermeabilización u otras líneas de productos, así como el Servicio mas experto y eficaz. Ya lo sabé. A partir de ahora, sí quiere contar con un aplicador que le ofrezca la màxima garantia de éxito en cualquier obra, busque este sello. Serà su aplicador de confianza. Y el de TEXSA.

PROGRESO EN CONSTRUCCION Pasaje Marsal, 11 - 13 • Tel. 332 71 04 • 08014 BARCELONA ÍMPERMEABILIZACIÓN: Tel. 908 99 98 40 • FACHADAS: Tel. 908 99 98 58

WRGE