INF971201 by sia16

DEL COL·LEGI Bon Pastor, 5 08021 E

D'APARELLADORS

Una qüestió d'art i economia per Annemieke van de Pas Façanes i cobertes

amb problemes

TÈCNICS

DE BARCELONA

DelegacionsaVic,Manresa,Granol]ersÍTer

El Gremi de Constructors demana la creació d'un registre d'empreses

| A MES A MES

I ARQUITECTES

Tel.2402060 Fax2402061 E-maif:caalb@datalab.es

El Col·legi dóna suport a la iniciativa com a element de qualitat i tecnificació de les empreses

Perfils: Ignasi Reventós,

I Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques ha fet una proposta de creació d'un registre oficial d'empreses constructores que reguli l'accés al sector. El Gremi argumenta la conveniència del registre en la necessitat de vetllar per la qualitat de la construcció i de millorar-ne la imatge. El Col·legi ha donat suport a la proposta, ja que entén que pot esdevenir un element important per tecnificar el sector i millorar la qualitat consiructiva. •

aparellador i pintor

Legislació i normes Planificació fiscal

3aS

I per José Antonio Bernàldez El mercat de treball

Itàlia busca l'habitatge del futur Les comunicacions i els nous materials seran factors clau

H Fa«:Jld3í3d Consd 6e i c d o c c ü Corlira Corlanà, Joan Gay.

lydNO Perera 1 Ramon Puig

K n ü d ó ; Cario CortoBó CoonÜnodó: EJiietxJa PucutulT

a incorporació progressiva de les noves tecnologies de la comunicació en l'habitatge contemporani i la progressiva aportació per part de ia indústria de nous materials i sistemes en detriment de la manera tradicional de construir són dos dels factors que caldrà tenir en compte en un futur. Així es va posar de manifest en la convenció internacional La residenza in Europa sogíie del terzo milienio, ce- * lebrada a l'octubre, a Nàpols. • L

Façanes lleugeres: els nous plafons 21a 32

Amb MNFORMATIU

La guia de serveis. del Cof-legi Formació ï activitats Serveis tècnics i d'assessorament Serveis de suport

La tradició. L'artesania...

El disseny...

Valors afegits

La forma.

La qualitat.

L'elegància...

La solvència...

L'harmonia...

La innovació...

El caràcter.. -«EXPO

GRES CATALÀ dL·senijs per a vestir ei seu entorn EXPOSICIÓ

I VENDES:

Bueiws

Aires,

2 8 - 08036 BARCELONA

- Tel. (93) 321 1100-

Fax (93) 430 84 12

TEMA R E G I S T R E

H O F I C I A L

D E

F O R

C O N S T R U C T O R S

La creació d'un registre oficial de constructors de caràcter obligatori contribuiria a millorar la imatge d'aquest col·lectiu empresarial davant la societat. Així ho creuen els responsables del Gremi de Constructors, i l'han proposada a la Generalitat. La Junta de Govern del Col·legi ha manifestat el seu suport a la iniciativa.

De professió: constructor El Gremi vol una regulació del sector amb condicions d'accés i permanència

de les obres confiades per la propietat de la qual és directament responsable d'aquestes empreses, a més, es consti- l'empresa constructueixen quan s'ha de dur a terme un tora, encara que ri, que reguli l'accés de les empreses al projecte important i desapareixen en con- s'hagi de recórrer a sector mitjançant l'acreditació de conei- cloure l'obra, de manera que és moít empreses subcondifícil demanar-los tractistes quan així xements d'ofici, professió i capacitat El nOU Carnet d'empresa responsabilitats en ho aconselli el caràcter especialitzat o la econòmica. Amb ; ; cas de defectes. aquest registre es vol motius magnitud de les constructora hauria n a n dAquests u l el G r e m i a obres. Aquestes emvetiiar per la qualitat d'acompanyar les ofertes de la construcció i mi:—-— plantejar la necessi- preses hauran de tellorar-ne la imatge tot 3lS ClieruS tat d'una regulació nir una estructura de lluitant contra l'intrusistemàtica del sec- les característiques sisme i la competència deslleial. Aques- tor, amb una reordenació de les condici- que es demanen al ta iniciativa del Gremi compta amb el ons d'accés i permanència, i proposa constructor principal. suport del Col·legi, ja que pot esdevenir una nova definició de constructor que El constructor haurà Els constructors volen oferir més garanties als seus clients un element important per tecnificar el pressuposa l'existència d'una organit- de tenir un caràcter sector i millorar la qualitat constructiva. zació de tipus empresarial amb una plan- professional i tècnic, per la qual cosa La petició que el registre sigui obligaLa figura del constructor a Catalunya tilla més o menys àmplia i qualificada només podran ser-ho les persones ca- tori es troba en la línia de l'Informe Atkins pacitades tècnicament per executar d'operaris i auxiliars, que són els qui és regulada per la Uei de l'habitatge. Diu sobre el sector, ja que, en el seu apartat que "el constructor és la persona física o realitzen els treballs d'execució material obres. El registre té com a objectius dedicat a les garanties, defensa la consdirectes prestigiar titució de registres de constructors que jurídica degudament habilitada que exela professió, rea- ja funcionen en diversos països memcuta l'edificació o la rehabilitació de forlitzar una ofertade bres de la Unió Europea. Tutelat per ma integrada i coordina els treballs que qualitat als clients l'Administració, el Gremi ha posat a la realitzen els industrials que hi col·laboren i donar-los garan- seva disposició la xarxa de dotze gremis en l'edificació, d'acord amb el projecte i ties. També vol per col·laborar i responsabilitzar-se de sota les ordres de la direcció facultativa". lluitar contra la la inscripció i registre en el cas que es En la pràctica, però, es converteix en competència des- vulgui dur a terme una experiència pilot. constructor aquell que, amb uns deterlleial, reduir el frau D'aquest registre, que té el suport d'alminats mitjans, i a criteri del client potenals organismes tres gremis provincials, se'n derivaria un cial, reuneix les condicions per realitzar públics i donar carnet d'empresa constructora, que hauuna obra, amb l'única exigència legal de una major confi- ria d'acompanyar qualsevol oferta que ser donat d'alta i pagar l'IAE. El resultat ança als clients. és que es poden contractar obres a es presentés als clients. • l Gremi de Constructors d'Obres

empreses que, sense experiència, per

de Barcelona i Comarques ha proposat al conseller d'Indústria i a la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge la constitució d'un registre oficial d'empreses constructores, de caràcter obligato-

negligència o desconeixement de les seves obligacions poden causar danys greus jurídiques, a particulars. Moltes

UNA RADIOGRAFIA DE LA CONSTRUCCIÓ CATALANA

l Gremi de Constructors d'Obres va encarregar l'any 1994 l'estudi Competitivitat de la Petita i Mitjana Empresa Constructora Catalana. Elaborat per l'economista Pere Lleonart, l'estudi mostra la situació de les empreses del sector, !es seves potencialitats i debilitats, a partir de les quals proposa estratègies per afrontar amb garanties els reptes del futur. L'estudi no oblida les tradicionals dificultats de les empreses com ara les fluctuacions de l'activitat, la manca de forma-

ció del personal, l'intrusisme o la sinistralitat. Segons l'estudi, "incrementar la qualitat ha d'ésser un objectiu central en l'estratègia dels constructors", tot i que aquest objectiu implica un canvi de mentalitat dels qui contracten obres, que sovint prenen el preu final com a únic factor d'elecció entre les ofertes alternatives. Potenciar la formació del personal, adaptada als canvis tecnològics i a les noves necessitats de! mercat, esdevé l'element cabdal per assolir aquesla qualitat. •

TIPOLOGIA D'EMPRESES CONSTRVCTOMS

Catalunya hi ha unes 15.000 empreses específicament constructores, a les quals cal afegir uns 50.000 treballadors autònoms, que tenen clients propis o col·laboren temporalment amb altres constructores. Una desena de constructores, les més grans, absorbeixen el 25 per cent de quota de mercat i facturen més de 10.000 milions a l'any; una quinzena més facturen entre 5.000 i 10.000 milions i solen presentar un elevat grau d'especia-

lització; unes altres 50 facturen entre 1.000 i 5.000 milions. Hi ha també un centenar d'empreses mitjanes-petites, d'àmbit local o comarcal, que facturen entre 500 i 1.000 milions, i unes 800 petites societats amb una facturació d'entre 50 i 500 milions i més de 10 treballadors. Finalment, les aproximadament 14.000 microempreses que ocupen un terç de l'ocupació del sector, tenen menys de 10 treballadors i facturen menys de 50 milions l'any. •

i ' i n r » f v i s r Ramon Ferrer:

I «NO ES TRACTA D'IMPEDIR L'ACCÉS A LA PROFESSIÓ, SINÓ NOMÉS D'ORDENAR-LA»

amon Ferrer i Canela (61 anys) està al capdavant del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques des de l'any 1989. Aquest any ha accedit a la presidència de la Comissió Territorial de Catalunya de la Fundació Laboral de la Construcció, organisme paritaríconstituttl'any1992, que gestiona els recursos de formació

Doctor enginyer industrial i professor de la UPC, Ramon Ferrer és director gerent de la constructora Sather des de fa trenta-cinc anys i compta amb una llarga experiència al sector de la construcció. Una de les darreres iniciatives del Gremi de Constructors ha estat la proposta de constitució d'un registre oficial d'empreses constructo-

"El registre i el carnet d'empresa pretenen

destinats al sector, i oferir més garanties alS també la seguretat i

salutlaboral Ramon Ferrer, amés

—,

rescatalanes.

Consumidors"

Quins són els objectius i les caracva ser nomenat, el passat estiu, presi- terístiques bàsiques d'aquesta proposdent de la Confederació Catalana de la ta que acaba de presentar el Gremi? Construcció (CCC) que agrupa la CamL'objectiu principal és el de reordebra de Contractistes d'Obres Públi- nar ei nostre sector, el qual es compon ques, l'Associació de Promotors- bàsicament de petites i mitjanes empreConstructors, el Gremi de Construc- ses que pateixen forts corrents de comtors de Barcelona i les federacions i petència deslleial per part d'altres "quagremis de les comarques de Girona, si empreses" que, amb total menysteniLleida i Tarragona. En total, represen- ment de !a legalitat vigent i dels usos de ta un col·lectiu aproximat de 10.000 la bona construcció, actuen al nostre país. empreses constructores catalanes. Un altre objectiu és el de dignificar el

. d planta Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

nostre ofici i aprofundir en matèries que preocupen els empresaris responsables com són la qualitat i l'obtenció del Certificat d'Empresa Registrada, segons els paràmetres de la norma ISO, vetllar per un major grau de prevenció en lesobresque permetin reduir les taxes de sinístralitat labora! del nostre sector, millorar la qualificació dels treballadors del sector mitjançant polítiques de formació i sensibilitzar el sector sobre la necessitat d'adequar-se a la normativa mediambieníal. Aquestes són fites que només es poden assolir si ens trobem amb un col·lectiu que té la intenció de dotar-se de mecanismes de íransparèn-

Ramon Ferren Canela

eia, on la competència es basa en unes regles de mercat idèntiques per a tots els participants.

Bon Pastor 5 Tel.:414 63 55 Fax:414 67 15

Cooperativa Jordi Capell

HORARI DE NADAL: Obert de 9 a 15h. De dilluns a divGndr@s*Oo6rt tardes d G 17 n * s 20h.,excepte divendres. Dissabtes tancat.

Bones WFest es

Utilitzeu la Cooperativa per als vostres regals

Com cida any posem civa de qualitat a l'abast dels socis. Oiin Llüpart.Perüúüc poder fer el repartiment a domicili amb les majors garanties d e servei, agmirem que ens feu les comandes com niés aviat millor.

La Ixxlega de la Rioja Akivesa: Bodegas Mstríel, ens ofereix excel·lents vins negres amb una immillorable relació qualitat/ preu.

DESCRIPCIÓ

CAIXA

P.V.R

P.SOCI

Cava Llopart Brut Nature Cava Llopan NèctarSemi Cava Llopart Integral Brut Cava Llopart Imperial Brut Cava Uupart Brut Leopardi Vi xVluriel gran reserva 82 Vi Murie] gran reserva 85 VI Muriel reserva 91 Vi Muriel criança 94

6 Un. 6 Un. 6 Un. 6 Un. 6 Un. 6 Un. 6 Un. 12 Un. 12 Un.

1.275 1.275 1.340 1.552

890 890

" Preu per unitat

ENS VESTIM DE NADAL!! Veniu a veure'as i, ben segur, que a la Uibr eria, a la papereria, a la secció de disseny o a la d'ini'or màticu lli trotareu el regal que busquei Estem al vostre servei per assessorar -vos professionalment. LA COOPERATIVA, UN LLOC IDEAL PER COMPRAR REGALS

Bon

Nadal!!

2.513 2.160 1.51S 1.000 69-1

990 1.090 1.890 1.790 L290 850 590

TEMA

R E G I S T R I

O F

D £

F O R

C O N S T R U C T O R S

' I N f 0 S M f

Garantir la qualitat i la protecció al consumidor Un altre aspecte que persegueixen el registre i el consegüent carnet d'empresa és el de presiar majors garanties als consumidors, ja que aquesi document acredita que s'està al corrent de les obligacions legals, i que es disposa també de la corresponent pòlissa que cobreix les responsabilitats de l'empresa, això ha de servir per generar més confiança en el mercat.

exercir l'activitat no implica impedir a ningú l'accés a la professió, sinó només d'ordenar-la. Molt diferent seria que per poder exercir de constructor calgués l'afiliació obligatòria a un col·lectiu determinat, en aquest cas, al Gremi. Però això no és l'objectiu de la nostra proposta, sinó el d'establir uns mecanismes fiables d'accés a! sector, abandonant un simple concepte administratiu, com és el fet de pagar un IAE per catalogar una empresa de constructora. El model és obert a totes les empreses, pertanyin o no al Gremi, que tinguin com a objectiu treballar en el nostre sector dins del marc de transparència legal i tècnica, i que es vulguin dotar dels elements necessaris per garantir als clients una feina ben feta. •

"Avui cal aprofundir en temes com ara la qualitat, la prevenció d'accidents, la formació i la protecció de l'entorn"

Els professionals 1 les empreses han de treballar sota les lleis de la lliure competència. La proposta pot immiscir-se fàcilment dins d'aquest marc legal?

Els col·lectius professionals, com el mateix Col·legi d'Aparelladors, són prova evident que això és fàcilment assumible per la societat. El fet d'establir una sèrie de requeriments, que han de redundar en factors de major seguretat dels edificis que construïm, per poder

a Direcció General d'Indústria de la Comissió de les Comunitats Europees va elaborar l'any 1993 l'anomenat Informe Atkins d'estratègies de futur per a la modernització del sector de la construcció. L'informe diu que, per garantir la qualitat i la protecció al consumidor, és essencial disposar d'un sistema eficaç de registre i classificació que inclogui tots els que participen en el sector de la construcció. Els sistemes haurien de ser prou universals perquè les empreses se sentissin motivades a ser-hi presents, i la contractació d'empreses i professionals convenientment qualificats caldria que fos exigida pels organismes finançadors, asseguradores i clients públics, com una de les condicions pera finançari com acriteride selecció. Els consumidors haurien de conèi-

Carles Cariaria

El millor programa de pressupostos per a la gestió real de les obres Adoptat per IICCE dels COAAT Versions per MS-DOS, Windows 3.x, 95 i NT Demani disc DEMO a: AM2 sa. Ausias March, 39 - Barcelona Tel. (93) 265 82 82 Fax (93) 265 78 40 e-mail: am2t' seker.es

xer el risc que assumeixen quan utilitzen un consultor o contractista no qualificat. L'informe indica que no s'hauria d'imposar al dient l'obligació de contractar empreses o professionals registrats o classificats. No obstant, opina que el registre hauria de ser obligatori per garantir el compliment de les obligacions legals i fiscals. L'informe indica també que els sistemes que funcionen sobre una base de reciprocitat per part del sector í les companyies asseguradores són els millors, ja que introdueixen un estímul econòmic a la qualitat. •

P U N T S

F O R

V I S T A

{ A R Q U I T E C T U R A

Museu Guggenheim: una qüestió d'art i economia B

egurament els anys del final de segle són els més apropiats per enriquir-se de fastos culturals, com va passar igualment durant les últimes dècades dei segle XIX quan es van construir les instal·lacions museístiques que constitueixen una gran part del nostre patrimoni cultural d'avui. Els països europeus que han viscut importants progressos econòmics i tecnològics han creat un nivell de benestar en què els equipaments culturals tenen la seva funció específica.

Els economistes han arribai a la conclusió que el nivell cultural d'un país està directament corelacionat amb el seu rendiment econòmic. Fins i tot alguns especularien que la propera (r) evolució econòmica serà cultural i que l'economia del segle vinent es basarà en els valors atribuïts als intercanvis culturals.

citat de plasmar conceptes urbanístics des d'una interpretació sensible i una sintonització amb la localitat, basca en aquesta ocasió— sempre pot donar motius per provocar crítiques i enveges, tant en el sentit positiu, com el negatiu. Fins ara els elogis de l'opinió pública superen a les crítiques i són unànims en el terreny dels especialistes en arquitectura. Aquest Guggenheim ha significat per a Frank Gehry l'exercici més complex i el més complet de la seva carrera internacional. La gran "Flor de Metall", un dels noms que s'ha donat a l'edifici del Guggenheim de Bilbao, ocupa una àrea edificada de 28.000 m2, de les quals 10.560 nf pertanyen a galeries, 2.500 m2 a espai públic, i 1.200 m2 a oficines, ja s'ha convertit en el fra/í d'union en una zona que necessitava vitalment i urbanística-

Aquesta visió futurista també la comparteixen els dirigents

'Aquest Guggenheim

ment aquest punt

significa per a F. Gehry

d'atracció i de regeneració.

polítics dei País Basc,

l'exercici més complex

El Museu Guggenheim de Bilbao situat en la vora del riu Nervión, es compon de la construcció de

que no han volgut formular excuses justificant mancances i deutes del passat, sinó que han volgut invertir en una aposta que té com a objectiu la identificació amb una màxima qualitat de continguts artístics i arquitectònics. Un projecte de tal envergadura com s'ha realitzat a Bilbao amb la perspectiva d'estimular la seva revitalització cultural i econòmica, —implicant-hi l'arquitecte americà

de la seva carrera internacional"

Frank Gehry, conegut per la seva capa-

una sèrie de formes interconnectades que allotgen les galeries, un auditori, un restaurant, una botiga i les oficines. Aquestes formes recobertes de pedra o de titani, contenen un atri central de 50 m d'alçada. La coberta característica del museu és el resultat d'una composició de formes emergents, retorçades i corbades, de titani, un material

resistent ala intempèrie i que encaixa perfectament en l'entorn marítim de Bilbao. El procés de preparació i d'estudis previs ha estat exemplar. El mètode CAD anomenat Catia va permetre a Gehry la llibertat del disseny en la búsqueda de formes nogeomètriques. Amés amés, per comprovar i manipular la tridimensionalitat de les formes va construir models i maquetes de paper i fusta en diferents mides. Gehry explica que treballa d'una manera gairebé artesanal per conseguir la definició d'un llenguatge i d'un vocabulari propis. Els principis en què es basa el seu treball s'articulen segons l'elecció d'un mètode constructiu que permeti aportar energia a l'edifici i fer que aquest parli del seu temps i del lloc on està construït, i que alhora pugui reflectir els materials i l'artesania que hi són disponibles. Un factor fonamental en l'operació Guggenheim de Bilbao ha estat l'actitud de diàleg de la part de l'arquitecte, i la seva disposició d'entendre les pro-

blemàtiques d'un lloc i d'un país, a més dels sentiments personals envers l'art i els artistes pels quals sempre ha manifestat un interès profund. No hi ha dubte, l'equip de Frank Gehry, els seus comitents i clients, han fet sorgir un espai cultural que dóna protagonisme al sentiment de l'art en què la presència de les obres d'art i el mateix espai arquitectònic garanteixen la continuïtat d'una gran fascinació recíproca. V

Annemíeke van de Pas Critica d'art

per

Joon

N O T I C I A R I E

N F O R M A T I U R

L habitatge a Europa al llindar del tercer mil·lenni La ciutat italiana de Nàpols debat l'estat de l'habitatge i les tendències socials i tecnològiques

mb aquest títol tan suggestiu va tenir lloc a la ciutat de Nàpols, el passat mes d'octubre, una convenció internacional que tenia com a objectiu debatre l'estat de l'habitatge, les orientacions o tendències als diferents països i fixar les bases del que pot ser el futur. L'organització va anar a càrrec del Departament d'Enginyeria de l'Edificació de la Universitat de Nàpols i el seu director, el professor Benito De Sivo, va dirigir eficaçment tot el procés d'exposicions i debats, tot i que cal destacar que la majoria van ser molt teòrics però no per això va fer baixar en cap moment la participació ni l'interès dels assistents. Independentment dels plafons en què es van agrupar els diferents temes que es van tractar i fent un resum d'afinitats, podríem concretar els següents punts en què es van concentrar les qüestions més interessants.

sició al que passa majoritàriament a l'Europa occidental on les diferents polítiques urbanes se centren a recuperar i rehabilitar els centres històrics. 2 . Intervencions en el parc edificat Tal com s'ha manifestat en l'apartat anterior, es considera com un fet assumit almenys a l'antic occident la rehabilitació dels centres històrics i les expansions del segle XIX. Ara bé, el que cal és incidir en l'habitatge contemporani, que en general està situat a les perifèries, i dotar-lo de personalitat i identitat. En certs casos es proposen unes intervencions dures, és a dir, no limitar-se a fer actuacions parcials sinó fer "reestructuracion potents" dels espais interiors i fins i tot afegir-hi nous volums, si cal, i ampliar l'espai construït.

Apareixen nous hàbits en el comportament de les persones que l'habitatge del futur haurà de tenir en compte

1 .Problemàtica dels diferents països Cal destacar com a fet sociològic les tendències dels antics països anomenats de í'Est, sobretot Polònia i Rumania, on els ciutadans amb poder adquisitiu abandonen els grans blocs característics de l'habitatge massiu sobretot de la postguerra i prenen com a model els bungalow americans. Tot això com a contrapo-

3 . La qualitat projectual La incorporació progressiva de les noves tecnologies de la comunicació a l'habitatge contemporani va ser un altre element de debat. Frases com "la tecnologia informàtica està modificant el sistema de vida° o també "la informàtica, la televisió, els portàtils, etc. canvien les maneres de fer servir la casa" reflectien uns nous hàbits i una nova realitat en el comportament de les persones que s'haurien de tenir en compte en el futur. En contrapartida, també es van deixar sentir veus de caire més conservador com ara "la casa del futur no ha de ser víctima de la fúria tecnològica" i amb la paròdia del personatge de Jacques Tali (M. Huiot) en la pel·lícula Mon Oncle, realitzada a la dècada dels cinquanta. Al marge d'aquestes anècdotes, el debat es va centrar en la conveniència de crear un quadre de necessitats elaborat a partir d'observacions sociològiques i ínlerpretar-les com fes noves exigències de l'habitatge. Aquestes observacions es podrien resumir en els següents apartats:

Barcetona ha gaudil d'ocasions per experimentar noves formes residencials

a) L'habitatge del futur ve condicionat per una major utilització, ja que una nova modalitat de treball rau en l'ordinador personal. Per tant, el teletreball, és un aspecte que cal considerar. b) Cal pensar en el fet de projectar habitatges personalitzats com a alternativa a l'oferta homogènia del mercat immobiliari. S'ha de tenir present les diverses estratègies experimentades a França en aquest últims vint anys, concretades en l'habitatge evolutiu i l'habitatge diversificat tot encaminat a ta recerca de més flexibilitat. c) L'habitatge més sa basat en una cultura d'higienisme com a base de la casa moderna en contraposició a l'edifici malalt que malauradament ha sovintejat massa en els últims temps. d) Un habitatge més compatible amb l'ambient, basat en una nova ètica projectual en relació amb l'ambient natural i amb la idea d'un desenvolupament sostenible com a estratègia. Tot això acompanyat d'una reihterpretació del concepte de qualitat que caldria introduir com una nova regla d'art, concretada en la capacitat que ha de tenir l'habitatge per satisfer les exigències de l'usuari. 4 . Les tendències tecnològiques La realitat del sector es constata en la progressiva aportació per part de la indústria de nous materials i sistemes en detriment de la manera de construir tradicional. Aquesta aportació es basa en la versatilitat dels productes industrials per adaptar-se a diferents sistemes. Es

creu que el camí és la unificació de productes per anar a parar a sistemes totals, és a dir, productes industrials per a l'edificació assignats a diferents parts de l'edifici buscant la compatibilitat entre si i que resolguin totalment els diversos elements constructius. En concret, el formigó armat per als fonaments i la resta de l'edifici muntat a partir d'aplicacions industrials (plafons, fusta laminada, components, etc.) acompanyat amb una millor eficàcia en el procés constructiu mitjançant la figura del project manager. Resumint, cal valorar positivament les aportacions i els debats generats en aquesta convenció, que han servit per constatar que estem en un procés de canvi que alguns han qualificat de vertiginós però que no ens ha d'agafar desprevinguts si ens hi sabem adaptar adequadament. • Antoni Paricio i Casademunt Professor de Construcció de la UPC

Algunes ponències presentades a la convenció • Rehabilitació, transformació i manteniment dels edificis d'habitatges a Barcelona: una visió del present i una hipòtesi de futur, per César Díaz Gómez • El potencial de transformació dels edificis de l'Eixample de Barcelona, per Antoni Paricio Casademunt • GRC pannells de façana en edificació residencial, per Fernando Barth

M LA

CASA

A T I

N O T I C I A R I

FORMA

Façanes icobertes tenen problemes La Casa en Forma ha recollit informació de més de 22.000 habitatges arreu de Catalunya

uit de cada deu façanes dels edificis de Catalunya presenten problemes derivats de la manca de manteniment. 1 gairebé quatre de cada deu lenen problemes greus amb esquerdes, despreniment d'arrebossats o caiguda de rajoles i aplaçats que posen en perill immediat la seguretat dels vianants i dels usuaris de l'edifici. Així es desprèn de l'estudi d'anàlisi de la informació recollida pel Col·legí durantelsdarrersquatre anys, mitjançant el Test Casa en Forma i els Autotest, fets pels mateixos usuaris. En total, s'han obtingut dades facilitades pels usuaris de més d'un miler d'edificis i de més de 800 que han estat inspeccionats per arquitectes tècnics experts. Això ha permès recollir informació de més de 22.000 habitatges d'arreu de Catalunya. Un altre element de la casa que

presenta un estat preocupant és la coberta. Set de cada deu cobertes té problemes derivats de la manca de manteniment i d'aquests, gairebé tres estan en mal estat amb risc imminent d'accident amb esquerdes a les barbacanes i cornises, despreniment de materials o bé altres problemes que provoquen filtracions d'aigua i deteriorament dels elements estructurals de l'edifici. •

No es fan reparacions

També és alarmant comprovar que gairebé el 70% dels usuaris diuen que les esquerdes detectades són velles. Això confirma que, tot i ser conscients dels problemes que han aparegut, no es duen a terme les reparacions necessàries i els problemes es van agreujant amb el pas del temps amb e! consegüent sobrecost econòmic. Els resultats obtinguts a partir del Test Casa en Forma deixen veure amb claredat que algunes instal·lacions de l'edifici, com ara les del gas o dels ascensors, estan en millor estat de conservació, ja que ia legislació vigent obliga a fer inspeccions tècniques similars a les que es fan a un cotxe a partir de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). L'estabüment al nostre país d'un sistema d'inspecció tècnica obligatòria dels edificis de caràcter periòdic esdevé avui una necessitat prioritària. •

La manca de manteniment incideix en els edificis a mesura que es ían vells

ESTAT DE CONSERVACIÓ DELS EDIFICIS FAÇANA PRINCIPAL ISTAT DE CONSERVACIÓ

URGÈNCIA D'INTERVENCIÓ

ESTAT DE CONSERVACIÓ

URGÈNCIA D'INTERVENCIÓ

N O T I C I A R I

I £ A

C A S A

F O R M A

Una campanya divulgativa amb molts col·laboradors H

a Casa en Forma fa més de quatre anys que està al servei del ciutadà per informar-lo i sensibilitzar-lo dels avantatges de fer un bon manteniment dels edificis. L'origen de la campanya el trobem en una de les propostes de la Carta del Manteniment, signada per més de 100 entitats amb l'objectiu de donar resposta a una situació social, encara vigent, que posa tots els temes relacionats amb l'habitatge i els edificis existents en un primer pla d'actualitat. Promoguda inicialment pel Col·legi d'Aparelladors, la Generalitat de Catalunya i Winterthur, la Casa en Forma ha estat en tot moment un marc que ha acollit Exposició Per tenir la casa en toma, a Vic iniciatives pròpies i alienes i això ha permès una capacitat de comunicació més gran i plural. nals i gremis. La campanya ha propiciat també accions de promoció del manteniment a tot l'Estat espanyol. • Més de 50 ajuntaments

d'arreu de Catalunya

En l'àmbit internacional, també ha despertat l'interès d'organitzacions púEntre les entitats que han col·la- bliques i universitats a països com ara borat amb la campanya en els dar- França, Itàlia, Suïssa, Cuba i Mèxic. rers quatre anys destaquen més de Finalment, a finals d'aquest any, La 50 ajuntaments catalans, entitats Casa en Forma va rebre el premi 1996 municipals i consells comarcals, que atorga l'Institut Català del Consum, mitjans de comunicació, associaci- en l'àmbit d'informació, en reconeixeons de veïns i de consumidors, en- ment a la seva contribució al món contitats privades, col·legis professió- sumeristaV

LA NOVA ETAPA DE LA CASA EN FORMA

l passat 12 de novembre s'iniciava una nova fase de La Casa en Forma marcada per la col·laboració estreta amb els ajuntaments i consells comarcals, amb el suport de l'Associació i de la Federació de Municipis de Catalunya {AMC i FMC). La nova etapa, molí centrada en la seguretat de les façanes i cobertes dels edificis d'habitatges, abastarà el parc immobiliari privat, amb mitjans per facilitar el coneixement i difusió, per a la seva millora i, d'altra banda, incidint en la importància que els ajuntaments donin exemple amb un bon manteniment del seu patrimoni immobiliari. • Les noves Ifnies de la campanya • Test Façana en Forma • Enquesta als municipis i convenis amb els ajuntaments • Creació de l'Observatori del Man-

teniment • Exposició i publicació La Façana en Forma • Nova exposició t publicació La Coberta en Forma • Pàgina Web de La Casa en Forma.

• La Casa en Ferma per Internet A partir del mes de desembre, tots els ciutadans podran adreçar-se a La Casa en Forma per Internet. Es podran consultar els missatges i les instruccions de manteniment de cada part i element de la casa i es podrà respondre una enquesta sobre l'estat de casa nostra. Els ciutadans podran consultar també tots els serveis que s'ofereixen a través d'una àmplia xarxa d'assistència tècnica de La Casa en Forma, que compta amb la col·laboració de tots els col·legis d'aparelladors de Catalunya. Adreça La Casa en Forma: www.apabcn.es. /

Comenceu les obres amb tota seguretat ... des de la primera pedra. Assegurança Tot Risc Construcció, especialment dissenyada per a promotors, promotors-constructors, etc. per donar cobertura a les obres, durant l'execució, davant de qualsevol risc.

SIC Servei Integral a la Construcció Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 240 23 72 • Fax 240 23 59 Amb el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, SX. Rafael Casanova, 73, lr. 3a. • Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI • Barcelona Tel. 668 28 41* • Fax 668 62 07 E-mail sico @ sispromat.com www.sispromat.com/lorente

ORQUESTRA DE CAMBRA

A QUATRE CORDES •

/ . Pachelbel

•G.F. •

Handel

W.A. Mozart

Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona 18 de desembre de 1997 COR AURICA •

L. Grossi da Viadana

•

O. deLassus

•

C. Monteverdi

•

T. L. de Victoria

•

Anònim del segle XVI

•

Popular francesa

a dos quarts de nou del vespre

(E. Cervera) •

Ai. OUra

•

Popular mallorquina (B. Bibiloni)

•

Popular anglesa

•

/. Berlin

PROGRAMA CONJUNT

Informació i reserves (places limitades): Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Bon Pastor, 5

•

G.F. Handel

•

J. S. Bach

i també a les delegacions

El concert és gratuït per ab col·legiats ï els seits acompanyanls

N O T I C I A R I

F S E C T O R

A L T R E S

I Inaugurada la biblioteca Cinc propostes sobre l'espai ' Pompeu Fabra de Mataró B a interpretació de l'espai és el comú denominador de l'exposició col·lectiva Cinc propostes sobre l'espai que es pol visitar a la sala d'exposicions del Col·legi des del 16 de desembre. La crítica d'art Marga Parera ha convidat cinc artistes a materialitzar la seva visió específica d'un espai concret a cavall entre la ficció i la realitat.

Jaume Barrera ens convida a entrar en un estat de contemplació del mar; Cado Manrique paria de l'espai interior, el refugi d'allò més íntim i també més fràgil; Robert Meyer mostra un confessionari que, tot i representar un espai sagrat, reflexió i perdó, pot representar també llibertat (en la foto); Mario Pasqualotto interpreta la manera individualitzada de veure el món

d'Antoni Gaudí, la Sagrada Famíliacom a reflexió de l'esperit creatiu d'un home. Clare Nelson, finalment, planteja una reflexió sobre la importància de l'espai habitat. •

En aques! edifici els pannells íotovoltaics passen aíormarpart de l'element constructiu complet

a biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró va ser inaugurada el passat 22 de novembre en un acte que va comptar amb la presència de l'alcalde de Mataró, Manuel Mas; el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes; el conselier de Cultura, Joan Maria Pujals; i el president del Parlament, Joan Reventós. L'edifici va ser analitzat a L'INFORMATIU quan encara es trobava en fase d'execució (vegi's el núm. 97/setembre 96). Aquesta singular biblioteca es caracteritza pel seu sistema d'alimentació energètica amb energia solar, gràcies a les cèl·lules íotovoltaiques situades a la façana i al sostre, d'acord amb eí projecte Solar House de la Comunitat Europea, que fomenta l'ús d'energies re-

novables i alternatives als recursos convencionals. El funcionament dels pannells productors d'energia va ser exposat en les jornades col·legials dedicades als nous materials de vidre, celebrades el juny passat. La construcció de la biblioteca Pompeu Fabra va començar l'any 1994, segons el projecte de l'arquitecte Miquel Brullet, amb una superfície de 2.961 metres quadrats i ha tingut un cost de 406,1 milions de pessetes. Manel Salicrú i Vicenç Siscar han estat els aparelladors de l'obra. Aquesta instal·lació és la primera d'aquestes característiques que es realitza a la Unió Europea, amb una proposta que esdevé innovadora i obre perspectives cap a una interessantíssima línia de treball. •

Nou patronat de NTEC H

I passat juliol es va presentar públicament el nou patronat de l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITEC), que incorpora com a nous membres el Departament de Benestar Social de la Generalitat, el Comissionat per a Universitats i Recerca, i la Cambra de Comerç de Barcelona. El nombre total de membres del patronat passa a ser de 28, entre els quals hi ha el Consell de Col·legís d'Aparelladors de Catalunya. •

Laboratori d'assaigs a Osca B

l passat 8 de setembre es va posar en funcionament un nou laboratori d'assaigs de materials de construcció que està ubicat a Osca (Aragó). S'anomena Centro de Ensayo de Materiales (CEM) i el seu director és l'arquitecte tècnic Pedró Martín Herreras, col·legiat de Saragossa. L'adreça del CEM és c/Arles Gràficas, 26. Interior, nave 2. Polígono Sepes. 22006 Osca. Telèfon (974) 24 48 29. •

sistema d'informació de la construcció amidaments, pressupostos i control de l'obra

Versió 3, per a Windows 3.Ix Versió 4, per a Windows 95 i NT El sistema d'informació de la construcció per excel·lència per a Microsoft Windows. La família Menfis és un salt qualitatiu dins i'àrea de les solucions informàtiques per a la construcció. Las seves eficaces eines de recerca en el llenguatge natural, els seus avançats sistemes de navegació i de composició d'informes l'ajuden a obtenir els resultats que vostè necessita.

professional software

Amb la potència de la tecnologia més avançada. Amb la senzillesa del disseny més intel·ligent.

Mai ha estat tan fàcil fer coses tan difícils

Entença, 332-334, 2n - 7a 08029 Barcelona

Maria Tubau, 4. Edrflcio Auge 3 28050 Madrid

Numancia, 14 - bajo 36206 Vigo (Pontevedra)

Tel. 93 - 439.82.22 Fax. 93 - 439.95.26

Tel. 91 - 358.98.08 Fax. 91 - 358.95.60

Tel. 986 - 48.08.91 Fax. 986 - 48.04.36

EL A C T I V I T A T S

N O T I C I A R I

C U L T U R A L S

El nucli antic de Granollers i les seves places Els arquitectes tècnics Carme Gasa i Carles Honrubia dediquen el seu treball final de carrera a la capital vallesana BUSCADORS DE TRESORS AMAGATS

L'antiga plaça del Bestiar en les fotografies de principi de segle

I nucli antic de Granollers es troba delimitat per les mig desaparegudes muralles medievals que tenen una longitud aproximada de 2.800 metres. Se sap que, ja en l'Edat de! Ferro, hi hagué assentaments humans a causa de la seva situació privilegiada: una lleu elevació del terreny allà on actualment hi ha l'església de Sant Esteve. El centre de la ciutat és al

és l'existència dels camins de ronda, coneguts com a corredossos, dels quals avui queden tres, el de la Constància, el de Santa Esperança i el de Sant Cristòfol. El segon ha estaí recuperat per la ciutat, després de molts anys d'estar tancat. També hi havia les antigues capelles ubicades a cadascun dels cinc portals d'entrada a la vila. En l'actualitat, només

voltant d'aquesta trobem les de església i de la Santa Anna i Plaça Gran, que Santa Esperancorrespon al peça que, després Frederic de Buen i els autors del treball tit nucli romà que de les darreres en l'Edat Mitjana quedà envoltat per la restauracions, es presenten en molt fortificació medieval que comptava amb bon estat. onze torres defensives actualment desFets històrics, com el gran esplenaparegudes. dor econòmic que visqué la vila al segle Un tret característic de la muralla

XVI, van determinar el seu creixement al voltant del nucli antic i propiciaren edificacions tan emblemàtiques com la Uotja de Gra, La Porxada. Aquesta és fruit de la celebració del mercat setmanal, mantinguda al llarg de tot el mil·lenni. El mercat de Granollers ha estat un fet tmportantíssim per al desenvolupament econòmic de la ciutat, com també ho ha estat el fet que la vila es trobés emplaçada en una important cruïlla de camins, que han fet de Granollers una gran ciutat de transaccions econòmiques i comercials.

Façana de l'Ajuntament

Aquesta activitat comercial es veu fins i tot reflectida en molts dels topònims de la vila, com són els de la plaça de les Olles, la plaça de l'Oli i la plaça dels Cabrits, encara existents avui, o les places antigament anomenades del Bestiar o del Blat. •

arme Gasa i Uau va néixer a Granollers i té 25 anys. Carles Honrubia í Alfaro és barceloní i té 26 anys. Són dos joves arquitectes tècnics que es van entusiasmar amb les classes d'història de la construcció que imparteix a l'escola d'arquitectura tècnica de Barcelona el professor Jaume Rosell. Carme va convèncer el seu company d'estudis d'aplicar els coneixements adquirits en la seva ciutat natal. El nucli antic de Granollers i les seves places és el títol del seu treball final de carrera que ha estat tutorat pels professors César Gallofré i Benet Meca, i del qual hem extret el text anterior. Un trebal! interessant que descobreix els petits tresors arquitectò-

nics i urbanístics de la capital del Vallès Oriental i que molts granollerins han pogut tastar tot visitant l'exposició Carrers i places del nucli antic de Granollers, que va acollir a l'octubre i novembre la delegació vallesana del Col·legi, que presideix Frederic de Buen. Introducció històrica i evolució urbanística, fotografies antigues i actuals de places, cases i carrers, planimetria i documentació gràfica de l'arquitectura més interessant de la ciutat antiga conforma el temari d'un treball que ajudarà els mateixos granollerins a conèixer i estimar una mica més la seva ciutat. •

Carles Carta fia Director de L'IUFORMATIU

CONÈIXER MILLOR LA CIUTAT

a decisió de fer un treball sobre el nucli antic de Granollers és fruit de l'interès que desperten edificacions com ara La Porxada, amb la seva magnificiència situada al bell mig de la vila, i que és el centre de reunió i punt de referència peratothom qui viu a Granollers o hi té alguna vinculació. Qualsevol vianant coneix la Pla-

ça Gran i les edificacions que l'envolten, i també haurà experimentat una estranya sensació en endinsar-se pels carrers estrets del conegut centre de la ciutat. Tots els carrers conflueixen en aquest cor que batega constantment, nit i dia, i és partícip de tot allò important que esdevé a la ciutat. De petit, un queda sorprès en córrer rere d'una pilota o bé donant menjar als coloms sota les grans columnes de La Porxada. En aixoplugar-te d'una tempesta d'estiu, sota la seva teulada, no et pots estar d'aixecar la vista enlaire i mirar l'entramat de l'encavallada de fusta que, per uns moments, et trasllada a l'època en què fou construïda.

Són molts els nexes d'unió que té qualsevol que passegi pel centre de la vila. És per això que nosaltres ens hem volgut endinsar d'una manera especial per aquests carrerons i places; tot i que moltes altres ciutats tenen un nucli antic amb una major riquesa arquitectònica i artística, per a nosaltres, el de Granollers és prou entranyable i acollidor perquè li haguem dedicat el nostre treball final de carrera. Esperem que, si més no, aquells que viuen, coneixen o han passejat alguna vegada per Granollers, aquest treball els pugui servir per apropar-los una mica més a la història d'aquesta ciutat i els permeti conèixer-la millor. •

Carme Gasa i Carles Honrubia Arquitectes tècnics

N O T I C I A R I P E R F I L S

' £ N T» £ VI SI

Ignasi Reventós, aparellador i pintor

«PINTO PER ENCÀRREC SEMPRE QUE PUGUI EXPRESSAR ELS MEUS SENTIMENTS»

ntén la professió com a mitjà per a desenvolupar la creativitat en tots els camps, tant en els aspectes tècnics com en els de disseny, interiorisme, pintura, etc, però sempre des de la llibertat que li permet el fet de treballar com a professional liberal. Va fer la primera exposició individual l'any 1973 i fins ara ha exposat regularment a Barcelona i Cadaqués, on aquest any ha presentat la mostra 20 anys a Cadaqués. L'any 1979 va exposar al Col·legi els treballs del viatge a Washington i Nova Yorkambmotiu de l'exposició Wash Art79, on també van participar altres artistes catalans.

Per què no?, sempre que pugui expressar lliurement els meus sentiments. Darrerament, he utilitzat pintures meves en !a composició de cartells de congressos, concerts, etc. On va a pintar? Pinto sempre a l'estudi, sigui al de Barcelona o al de Cadaqués, encara que començo els treballs amb els quaderns de notes que m'acompanyen sempre en els meus viatges.

En el camp professional, des del 1963 ha exercit com a liberal. Ha col·laborat amb diferents estudis d'arquitectura, tant en projectes de construcció o urbanisme, com en restauració i rehabilitació. També ha realitQuè comporta haver decidit zat els seus propis projectes d'interiorisme i disseny. pintar lliurement? Implica poder expressar-te sense Darrerament, ha dirigit les obres de condicionants. Això et permet pintar el restauració i adaptació dels edificis hisque vols, quan vols i com vols. Lògica- tòrics de les Llars Mundet per a la Uniment, això també té alguns inconveversitat de Barcelona, al Campus Uninients. D'aítra banda, també hi ha una versitari de la Vall d'Hebron, conjuntaprofessional itat a la pintura encara que mentambJoanArdèvol.Enaquestconno estigui lligada a circuits comercials. juntd'edifícacionss'han restaurat i reubicatles obres que al seu dia artistes com Tharrats, Subirats, Bill Faber, etc. van Com definiria la seva cedirà la Diputació de Barcelona. pintura? La situaria entre el constructivisme i En aquest mateix context treballa l'abstracció geomètica. Estudio els es- en la realització d'un mural per encàrpais fins a les últimes conseqüències rec de la Universitat de Barcelona, i és, per arribar als límits de l'abstracció, però finalment, l'autor de la imatge amb la sempre dins d'un món molt intimista en- qual el Col·legi felicita enguany les fesvoltat pels records i la música. tes de Nadal i any nou. • Pintar per. encàrrec, si o no?

Lydia Perera

lgnasiRevenlós,endseuesíudideBanxlona

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics • • • • • •

• • • • • -

Taquímetre Electrònic Elta 50 Distància amb 1 pnsma lOOOm Precisió angular 1,5 mgon Augments òptica 26x amb compensació automàüca Programes d'aplicació en construcció coordenades Plomada òptica Bateria de NIMH i carregador Prisma i bastó aplomador.

• •

Augment d'òptica 20x Precisió angular 10 mgon. Plomada d'òptica Brúixola orientadora Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescòpica

l·JMH.JfJ.«^U»L·l«Mtl.l.l

• • •

Augment d òptica 25x Precisió + - 2mm/1 km. Tripode d'alumini o fusta Mira topogràfica telescopi

Augment d òptica 32x Precisió angular 1mgon Plomada òptica Brúixola 400 grams Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica telescopis

C O M U N I C A T S

S E R V E I S

ALTRES

Editada la Guia de serveis del Col·legi La publicació s'envia a tots els col·legiats amb L'INFORMATIU

I Col·legi ha preparat una guia per facilitar l'accés als diferents serveis col·legials. Fins ara, la difusió d'aquesta informació es feia mitjançant una separata de L'INFORMATIU, que enguany ha estat transformada en una guia manual de formart més pràclic i presentació més atractiva. La guia, que tindrà una actualització periòdica, presenta novetals com ara els telèfons directes, fax i correu eiectrònic individual de cada servei.

xercici. Finalment, una tercera part són serveis encaminats a donar suport, complementar i incrementar la rendibilitat de l'activitat professional des de diferents vessants. La guia s'ha fet arribar a tots els col·legiats conjuntament amb L'INFORMATIU. També s'ha ediíat el catàleg de publicacions. •

Les oficines del Col·legi a Barcelona tancaran, per les festes de Nadal, les tardes dels dies 24 i 31 de desembre, i del dia 2 i 5 de gener. Delegació d'Osona Tancarà e!s dies 24 de desembre i 2 i 5 de gener. Delegació del Bages-Berguedà Tancarà del 24 de desembre al 5 de gener, inclosos. Delegació del Vallès Occidental Tancarà el dia 5 de gener. Delegació del Vallès Oriental Tancarà el dia 5 de gener.

Visats comunica la necessitat de fer constar el nom complet i la titulació d'arquitecte tècnic o aparellador en tots els documents que es duguin a visar.

Coeficient d'actualització d'honoraris 17 de novembre Ca = 1,015

Els serveis del Col·legi es presenten en tres apartats. Elprimeragrupaeis serveis relacionats amb l'exercici professional. Eí segon apartat són serveis destinats a millorar i promocionar la capacitat tècnica dels col·legiats i les seves condicions d'e-

PETITS

N A D A L

informació visats; telèfon: 240 23 70

NtCROLÓGIQUtS Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys:

Lluís Maria Bonet i Leria esdevinguda el 6 de novembre, a l'edat de 84 anys

Pedró Rodríguez Pericó esdevinguda el 26 de juny, a l'edat de 81 anys

Jaume Ribó Arenas esdevinguda el 15 de novembre, a l'edal de 84 anys

A N U N C I S

S E R V E I S Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc i negre o en color i Render. Octavi Telèfon: 213 92 36 Servei per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Aportem una experiència de més de dos anys. Oferim un preu per croquis de 700 pessetes. Informació Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01

Topògraf S'ofereix topògtaf per a treballs de mesuraments, aixecaments, imptementació de projectes, replanteigs d'obres i cubicacíons. Sistemes totalment informatitzats. A grans i a petites escales. Qualitat i rapidesa. Joan Costa Telèfon: 265 40 04 Serveis per al professional Es fan aixecaments d'estat actual, desenvolupament i delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'eslruciures i instal·lacions. S'ofereixen serveis de fotografia d'arquitectura i obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut per a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obres. Josep M. Telèfon: 268 06 04

Traductora d'alemany S'ofereix traductora austríaca amb experiència en traducció científica i comercial d'arquitectura i enginyeria. LA presentació en làser, mòdem, fax o disquet. Informació Telèfon: 455 39 25 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació en Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 416 16 39 Fax: 237 49 01 Interiorista S'ofereix interiorista amb experiència, per a despatx o a domicili. Perspectives en aquarel·la. Domini del Cad versions 12 i 13. Neus Telèfon: 420 62 11

Estudiant de topografia S'ofereix estudiant d'enginyeria tècnica en topografia, amb experiència en despatx i en obra. Domini d'Autocad 12, 13 i 14, Microstation, Corel, Windov/s'95 i 3DStudio. Disponibilitat d'horaris i de desplaçament al lloc de treball. Treballaria en contracte en pràctiques en cas que li reporti ampliació de coneixements. Ulises Portas Telèfon: 490 85 09 (preferible nits)

MATERIALS Es ven tauleta digitalitzadora Es ven tauleta digitalitzadora KURTA X 65 (sensible a la pressió). Preu a convenir. Telèfons: 929 33 20 45 211 58 03

DESPATXOS Venc despatx equipat situat al passeig de Sani Joan-Avinguda Pare Claret. Té una extensió de 110 m2, amb molta llum i aire condicionat. Informació Telèfons: 589 62 09 i 207 23 62 (tardes)

PETITS ANUNCIS 1.000 PTA col·legial o estudiant 2.000 PTA per a no col·legiats informació Elisenda Pucurull telèfon: 240 23 76

SERVEIS C E N T R E

D E

D O C U M E N T A C I Ó

J O S E P

Nou reglament d'emmagatzematge de combustibles B

es instal·lacions d'emmagatzematge de productes petrolífers per al seu ús en calefacció i altres usos no industrials estan regulades encara per una normativa de l'any 1968. La qual presenta alguns aspectes que en molts casos condicionen tant el disseny com l'execució dels edificis. En aquest sentit cal destacar la regulació d'un tipus d'instal·lació molt habitual tant en edificis residencials com industrials: els dipòsits de gasoil.

A partir del 23 d'abril de 1998 la nomiativa esmentada quedarà derogada i substituïda per una nova instrucció aprovada mitjançant el Reial decret 1427/1997, de 15 de setembre: la Instrucció tècnica complementaria MI-IP03 «Instal·lacions petrolíferes per a ús propi», del Reglament d'instal·lacions petrolíferes. Aquesta instrucció té un àmbit d'aplicació més ampli i uns continguts molt més complets que l'antiga normativa. La nova regulació s'aplicarà en emmagatzematges de carburants i combustibles líquids (tipus A, B i C) per a ús propi del consumidor final i instal·lacions industrials, agrícoles, ramaderes, domèstiques i de servei i en altres instal·lacions semblants. Es dicten prescripcions tècniques que afecten temes tant importats com ara:: - Disseny, materials, càlcul i construcció de dipòsits. - Canonades, connexió, ventilació, pro-

tecció contra la corrosió, posada en terra i proves dels dipòsits. - Instal·lació dels dipòsits segons la seva ubicació: enterrats o semienterrats, de superfície (a l'interior o a l'exterior de l'edifici) o en fossa. -Instal·lació de xarxes de subministrament per al consum individualitzat en conjunts d'habitatges, edificis comercials o edificis industrials amb un emmagatzematge comú. - Protecció contra incendis. - Revisions i inspeccions periòdiques. Les instal·lacions ja existents en data 23/4/98 d'abril de 1998 o que estiguin en tràmit en aquesta tenen dues opcions: 1- Adaptació a la nova normativa. Si d'acord amb el tipus d'emmagatzematge, la instal·lació exigeix un projecte tècnic, s'haurà de redactar un projecte d'adequació que haurà de ser presentat abans del 23 d'octubre de 1998. En aquest cas el termini d'adopció de les mesures de seguretat que figuren al projecte serà de 5 anys.

R E N A RT

Reglamentació d'ascensors a reglamentació tècnica en matèria d'ascensors vigent a Catalunya està continguda en dues disposicions d'àmbit estatal: el Reglament d'aparells elevadors i manutenció, i la seva Instrucció tècnica complementària MIE-AEM 1.

L'adaptació de la normativa espanyola a la Directiva europea d'ascensors s'ha dut a terme recentment mitjançant l'aprovació del Reial decret 1314/1997, d'1 d'agost. Aquesta disposició és d'aplicació als ascensors en funcionament permanent en edificis ja construïts o en construcció. També és d'aplicació als components de seguretat utilitzats en aquests ascensors. Es consideraran conformes

Pàgines

amb el Reial decret els ascensors i els components que disposin de la marca CE i de ía declaració CE de confomitat. A l'annex I del nou reial decret, s'estableixen els requisists essencials de seguretat i salut relatius a! disseny i fabricació d'ascensors i dels components de seguretat. En els altres annexos es regulen els aspectes relacionats amb la marca CE i amb el control, de qualitat del producte. En relació amb aquest control cai destacar el capítol dedicat al "control final", referent al control de l'ascensor ja instal·lat. La nova reglamentació serà d'aplicació obligatòria a partir de l'1 de juliol de 1999. •

Web

Impermeabilitzar i aïllar Pàgina Web: www.danosa.com. Continuant amb la línia que hem seguit fins ara de comentar llibres que siguin útils per a l'exercici de la nostra activitat professional, hem pensat que fóra interessant de comentar també pàgines Web consultables per Internet, que tinguin interès i que continguin alguna informació que

2- No adaptació a la nova normativa. En aquest cas la instal·lació haurà de ser sotmesa a les revisions i inspeccions periòdiques fixades en el nou decret. Aquestes es faran d'acord amb el reglament segons el qual van ser realitzada la instal·lació. • Jesús Fernàndez es pugui fer servir en el nostre treball diari.

D o c u m e n t s • -

l ' a b a s t

(14) Criteris per a redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens (15) Nova reglamentació sobre seguretat i salut en les obres de construcció (16) El llibre de l'edifici usat

(120PTA+IVA) (680 PTA + IVA) (200 PTA +IVA)

Disponible " ai Servei d'Informació, al Centre de Documentació i a les delegacions

Informació Centre de Documentació horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores telèfon general: 240 23 61 telèfon biblioteca: 240 23 80 telèfon informació tècnica: 240 23 65 Cinquena planta del Col·legi

Contràriament a allò que pot semblar, trobar pàgines Web que s'ajustin a aquests paràmetres no és fàcil, ja que la majoria ofereixen més aviat informació de referències, més que no pas informació directament utilitzable. Vai a dir que algunes empreses fabricants de productes ja han desenvolupat unes pàgines Web força útils. Tal és el cas, per exemple, de DANOSA, que ha preparat una pàgina en què ofereix la consulta del seu catàleg, ordenada per sistemes d'impermeabilització o aïllament. La Web està molt ben estructurada i és força completa. Permet consultar les fitxes tècniques dels productes, amb esquemes i detalls constructius molt ben explicats i amb tinks als altres productes de l'empresa, inclosos en el detall. Inclou, a més, informació sobre els preus de cada producte, desglossats per a pressupostos, i els esquemes i dibuixos en format DWG per a utilitzar en CAD. També ofereix la normativa en text complet que afecta als seus productes, si bé, de moment, només inclou la normativa bàsica relacionada amb la impermeabilització NBE-QB-90 i un resum de la norma UNE 104-402/96. Es completa amb unes petites indicacions de posada en obra. El més interessant, però, és que la visiteu i comproveu totes les possibilitats que ofereix. Us recordem que, si no disposeu de connexió a Internet al vostre despatx o a casa, podeu utilitzar l'ordinador del Centre de Documentació. •

Ri·iiarl

Francesca Moya

A S S E S S O R I A

SERVEIS

F I S C A L

Apunts sobre planificació fiscal Durant els mesos de desembre encara tenim la possibilitat d'adequar la càrrega impositiva d'aquest exercici

Les quantitats imposades tindran el ma- durant tot l'any. Això permetrà calcular teix tractament que si s'haguessin invertit bé el límit de la deducció. directament. Cal adquirir la casa en un -Com a novetat per a 1997, són deduïbles les aportacions a plans de jubilació, termini màxim de 5 anys. Tenint en compte el límit del 30% de la deducció serà del 10% de la inversió la base liquidable, al qual hem fet re- amb un límit màxim de 50.000 pessetes. ferència, convé tenir prevista aquesta L'alienació d'elements patrimonials poquantitat, i realitzar, en aquestes dates, den provocar increments de patrimonis majors aportacions al compte-habitatge que suposin una major base imposable. o amortitzar el préstec hipotecari, si es Convé tenir en compte això, ja que els cobraments poden inpot fer. ExceO b r í r Un COmptecidir en la seva tributadir-se d'aquest límit no és interessant fiscalment. Una al- pensions poden representar teixa mesura que es tra possibilitat —. T—-—r~—7T-.—T. :— vanproduintelscobracompatible importants beneficis fiscals men,s Si e, que amb l'anterior, s'aliena és un bén imsón les quantitats aportades a plans de moble, es produirà amb tota seguretat, pensions. La quantitat a deduir serà la la meritació de i'IMIVT (plusvàlua munimenor de les tres següents: la quantitat cipal). Aquest import podrà ser deduïble imposada, un milió de pessetes o el 15% de la quota en un 75%, però sempre que dels rendiments nets del treball i l'activitat. l'alienació hagués produït un increment La quantitat imposada el 31 de des- efectivament subjecte a l'IRPF. Cal teSi la seva intenció és adquirir un habitatge, però no a curt termini, una embre, encara que sigui total, tindrà el nir-ho en compte. altra opció és obrir un compte-habitatge. mateix tractament que les realitzades La despesa en farmàcia i metges

a hem apuntat en anteriors ocasions, la conveniència de realitzar una planificació fiscal que permeti alleugerir, en la mesura del possible, la càrrega tributària que tenim amb Hisenda. Una sèrie de mesures que es poden prendre abans de final d'any, poden fer girar les nostres obligacions amb Hisenda i passar, per què no, de pagar a rebre. Després de tot, ens tomaran solament el que haguem avançat. Què cal fer? L'adquisició de l'habitaíge habitual tindrà importants repercussions. Per una banda, els interessos dels préstecs sol·licitats per la compra de l'habitatge habitual reduiran la base imposable. Cal tenir en compte que hi ha un límit de 800.000 pessetes en les declaracions individuals i d'un milió en la declaració conjunta. Per una altra, de la quota resultant es podrà deduir un 15% de la quantitat invertida, amb el límit del 30% de la base liquidable.

habitatge o un pla de -

* £ « £

desgrava un 15%. Determinades donacions també poden tenir la seva repercussió en la quota, i també la formació dels empleats i la contractació de minusvàlids. Aquests i d'altres són exemples d'operacions amb repercussió fiscal. Val la pena dedicar una estona a la planificació, però sempre abans de final d'any. •

Els darrers dies

Quan rebeu aquest exemplar de L'INFORMATIU serem ja a les darreries de l'any 1997. Doncs bé, encara tindrem la possibilitat d'adequar la càrrega impositiva d'aquest exercici a límits menys gravosos. Els recordem la nostra disposició a col·laborar amb vosaltres, sense cap compromís, per establir i dur a terme aquelles iniciatives que puguin suposar-nos un estalvi fiscal. • José Antonio Bemàldez Advocat i assessor fiscal telèfon: 414 64 24 Fax: 209 87 50 E-maii: bemaldez@mx2.redestb.es

Repercussió de les despeses

Assemblea general ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dilluns 15 de desembre, a les 17.30 h en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 18 h. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent: ordre del dia 1» 2* 3*

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general Informe del president Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 1998

El president

Assemblea general extraordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general extraordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dilluns 15 de desembre, a les 19 h en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 h. ordre del dia 1*

Lectura i aprovació, si escau, de la reforma dels Estatuts del Col·legi, presentada per la Junta de Govern.

El president

El renting, una altra manera de comprar

l a repercussió al client de determinades despeses

Des de fa algun temps es va imposant en el mercat el renting, una altra manera d'adquirir immobilitzat, encara que, com veurem, no és pròpiament una adquisició. El renting és una modalitat de lloguer a mig i llarg termini, en el qual l'arrendatari es compromet al pagament d'una renda fixa mensual durant el termini pactat i l'arrendador (companyia de renting) es compromet a prestar una sèrie de serveis: facilitar l'ús del bé, manteniment d'aquest, assegurar-lo a tot risc, etc.

En més d'una ocasió se'ns ha preguntat com es poden repercutir determinades despeses al promotor o dient, com per exemple la MUSAAT o els drets de visai. En aquest sentit, hem de recordar que l'article 78 de la Llei de l'IVA estableix que la base imposable d'aquest impost està constituïda per l'import total de la contraprestació de les operacions subjectes, procedent del destinatari o de terceres persones. Així, s'inclouran en aquesta base, comissions, ports i transports, primes per prestacions anticipades i qualsevol altre crèdit efectiu a favor de qui presti el servei, derivat de la prestació principal o de les accessòries a aquesta. Per tant, qualsevol despesa en què s'incorri i que es realitzi en nom de qui presta el servei, que es faci en interès del client, formarà part de la base imposable. Solament si aquesta despesa es fes en nom i per compte del client evitaríem la situació anterior, i ens trobaríem davant de la figura del suplit. •

Vistos aquests compromisos de l'arrendaíari, comencem a diferenciar aquest producte del lloguer tradicional o de! leasing o arrendament financer. Quant a la seva fiscalitat, la quota del renting serà la despesa tant per a les societats com per als professionals que estimen el seu rendiment en estimació directa. Quant a l'IVA, serà deduïble en la mesura en la qual el bé estigui destinatexclusivament a l'activitat. Tenint en compte el seu règim, el renfrngens permetrà no haver d'acudir a l'amortització ni a la complicada comptabilització del leasing. •

SERVEIS

M E R C A T

D E

T R E B A L L

Nous perfils professionals: la gestió de construcció La complexitat dels processos constructius faciliten l'aparició de noves figures professionals per a la gestió d'obres

a tradicional compartimentació del procés constructiu sobre la base dels agents clàssics promotor-arquitecte-aparellador-constructor-industrials-subconlractistes, ha concentrat durant molí de temps la gestió del procés en dues figures: el promotor i el constructor. La complicació progressiva del procés, l'increment de les obres, les noves tecnologies, la generalització del sistema de subcontractació, etc, han modificat el paper d'aquests dos agents i han facilitat l'aparició de nous agents en la gestió que s'han anat convertint en noves professions. La figura més clàssica és la del cap d'obra. El seu paper s'ha anat modificant en la mesura en què l'ha afectat la transformació del clàssic constructor en un conlractista principal que subcontracía la major part dels treballs.

•

Figures noves que han sorgit

El coordinador d'obra, que assumeix l'administració i la coordinació dels contractes i el control del temps, cost i qualitat de l'execució d'una obra, de la gestió de contractació fins a la recepció i la liquidació. La seva funció es diferencia de la del cap d'obra en el fet que el coordinador no intervé en la gestió de producció del contractista i el cap d'obra si almenys en aquella part de l'obra en què exerceix com a constructor i que no subcontracta. El coordinador de projecte i obra. Es tracta d'una figura de funcions similars a les de coordinador d'obra però el seu camp d'actuació és més ampli, ja que comprèn tot el procés, des de la redacció del projec-

Un project manager pot

tenir un equip propi, ser

una empresa de serveis o subcontractar serveis

La professionalització del promotors'ha anat esdevenint per la generació d'empreses promotores que, en alguns casos, a partir d'una estructura empresarial més o menys complexa i àmplia, ha assumit per si mateixa totes les funcions de gestió del procés, i en d'altres, ha subcontractat professionals externs parts del procés i la seva gestió. Amb independència del tipus de relació laboral o contractual que mantinguin amb el promotor, han aparegut una sèrie de noves figures professionals que, sobre una formació tecnològica de base (generalment són titulats: aparelladors, enginyers, arquitectes, etc), el seu perfil í les seves funcions són clarament de gestió del procés, totalment o parcialment.

te fins a ia liquidació i l'entrega de

l'obra. Una de les seves missions principals és precisament la coordinació entre la fase de projecte i la d'execució.

El project manager. £1 seu paper és més ampli que el de coordinador de projecte i obra. És a qui un promotor confia la gestió completa d'una operació, des de la recerca del sòl per edificar, la definició del producte que s'ha de construir, l'anàlisi de viabilitat i de rendibilitat de l'operació, la recerca dels recursos financers necessaris, etc, fins a la liquidació de l'operació i l'entrega als usuaris. Pot, fins i tot, comprendre també la gestió posterior del manteniment del que s'ha edificat. D'alguna manera, tots els perfils hi són inclosos.

B Project Manager duu a terme ta gestió completa de la gestió Immobiliària

desenvolupi), ser una empresa de serveis o subcontractar serveis. En alguns casos, project manager independents contracten amb promotors operacions «claus en mà». A Espanya, no. Hi ha també, la figura del facility management, que a Espanya equival al cap d'expansió i/o gestor d'edificis o patrimoni, que es responsabilitza del manteniment del patrimoni d'una empresa o d'un grup immobiliari i que, normalment, també és l'encarregat de buscar nous emplaçaments, nous locals o noves operacions. Finalment, s'ha de dir que a l'empara dels plantejaments sobre prevenció i desenvolupament de la seguretat en la contrucció, derivats de la Directiva de seguretat en obres temporals o mòbils, apareix una nova figura: el coordinador de seguretat, en la doble vessant de coordinador en fase de projecte i com a coordinador en fase d'execució. •

El project manager pot ser un professional independent o un membre de l'empresa promotora. Un project manager pol tenir un equip propi (major o menor, segons el tipus d'operacions que

Empresa da fabricació i distribució de materials elèctrics

Ascensió Gàlvez

Programa de formació del Col·legi Coordinador de seguretat perfil tècnic europeu El curs iorma part de l'oferia del Col·legi dins del programa de formació. Aquest programa preveu un curs cfe coordinadors de seguretat a les obres per lal de capacitar els professionals a exercir les tasques de coordinació en les lases de projecte i execució, per a qualsevol volum i tipus d'obra. El curs tindrà amb una durada de 128 hores lectrves. els dilluns, durant tot ei dia, del 2 de març al 29 de juny de 1998.

Project manageren edificació i urbanisme. Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Repetició de! curs de postgrau que forma part del màster de Projecl Manager organitza!, conjuntament, el Col·legi d'aparelladors i la Fundació Politècnica de Catalunya. Tindrà lloc a la sala d'actes del 8 de maig a l'H de juliol, els divendres, de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 hores.

Capdel Servei de Promoció i Mercat de Treball

Estudi d'arquitectura a Cerdanyola

Despatx d'arquitectura tècnic de projectes

recent titulat

tècnic d'obres i muntatges

peta desenvolupa; projectes a nivell de càlcul

per acontral d'obrai organització. Experiència mínima de 3anys en projectes i en tasques de conlrolosupervisió.Àrea de treball, Barcelonaprovincia. Idiomes, anglès grau mitjà. Cal disposar de vehicle propi. Jornada completa. Contracte laboral. Sou; 5.000,000 PTAbruttenua!, segons vàlua. Incorporació immediata. Interessats envieu currículum L/oposeu-vos en contacte amb: SAMSUNG ELECTRÒNICA ESPANYOLA, SA Estel Usvaneras Pol. Industrial. Riera de caldes s/n - Via Augusta 0S184 Palau de Plegamans Tel.8629600/Fax:8629640

Ref. 5.774

per començar a prendre contacte en obra. diàriament però sense responsabilitat inicial, amb possibilitat de direcció compartida. Pressupostos i banc de dades. Experiència en: Autocad. Cosütec, Conditec i R mi tec. Àrea da treball, Barcelona província. Idiomes, català i castellà. Vehicle propi. Mitja jornada matins. Relació liberal d l any. renovable. Sou: 1.500.000,brut'anual T desplaçaments. Incorporació immediata. Envieu currículum a: Servei de Promoció i Mercat de Treball. Te!: 240 23 58 Fax: 340 23 59 Ref. 5.781

I Inscripcions: Servei dlnformaoó.

cfestructures i sistemes constructius. Es valo-

INFORMACIÓ OFERTES DETREBALL

rarà experiència en càlcul tf estructures i gestió d'obres. Àrea de irebal, Barcelona provín-

cia. Edat, entre 28 i 35 anys. Idiomes català i castellà, parlat i escrit. Ca) disposar de vehicle propi Jornada complela. Relació IberaL Sou:

Servei de Promoció i Mercal de Treball

2.800.000,- brut/anual Incorporació ównediata. Interessats envieu currículum i/o poseu-vos

Tercera planta

en contacte amb:

Servei de Promoc» i Mercat de Treball T e l 240

23 5B

F a n 2*0

23 59

Ref. 5.783

Telèfon Fax

240 23 58 240 23 59

•

FORMACIÓ

SERVEI

MERCAT

Instal·lacions en l'edificació. Execució i control

Disseny d'interiors

Sessions tècniques

Curs d'iniciació a l'especialització • controls de final d'obra -controls de qualitat de la instal·lació -proves de funcionament

objectius Les instal·lacions són una part, cada vegada més fonamental, del procés constructiu. Bs aparelladors i arquitectes tècnics com a professionals especialitzats en el seguiment i control d'execució han de conèixer i actualitzar els seus coneixements en aquest camp.

• noves tecnologies -materials, sistemes, característiques i exigències programa dijous, 8 de gener • fontaneria i aigua calenta sanitària: canonades, vàlvules i aixetes, saniïahs, escalfadors i tractaments

Amb aquestes sessions es pretén dotarlos dels coneixements bàsics necessaris per efectuar aquest seguiment i control d'execució de les instal·lacions en condicions òptimes. Van adreçades bàsicament als col·legiats que exerceixen la professió en l'àmbit generalista. i especialment en funcions relacionades amb la direcció i coordinació d'obres mitjanes. professor Arcadi de Bobes, arquitecte i professor de ('Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. UPC. dia, hora i lloc dies 8,15, 20 i 29 de gener, de 17.30 a 20.30 hores. Sala de conferències del Col·legi inscripcions Servei d'Informació. Planta baixa.

programa de cada sessió • reconeixement de projecte -comprovació de la documentació necessària -normativa d'aplicació -criteris de disseny i càlcul de la instal·lació -criteris d'elecció de materials i sistemes • direcció d'execució •acceptació de materials i sistemes: documentació i dades exigibles •criteris de posada en obra, manteniment, reparació i durabilitat -criteris d'acceptació de canvis de materials i sistemes (qualitat, incompatibilitats, etc.)

dijous, 15 degener • desguàs i evacuació: canonades, bombes, accessoris i depuració dimarts, 20 de gener • gas: canonades, aparells, accessoris, evacuació de fums i dipòsits dijous, 29 de gener • electricitat: conductors, conductes, aparellalge i proteccions. preus col·legiats i estudiants: cicle: 18.000,- sessió: 6.000,- Preus especials Targeta Accés. No col·legiats: cicle 30.000,- sessió: 9.000 pessetes, •

Estudis i plans de seguretat i iniciació a la coordinació d'execució d'obres Grup II Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció. (Curs subvencionat) temari 1 • B fleial decret de transposició de fa Directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut en les obres

Davant la importància del Reial decret 1637/1997 en l'exercici professional, la Junia de Govern ha decidit subvencionar els col·legiats que s'inscriguin en aquest curs amb una aportació de 20.000

2» Coneixements bàsics sobre prevenció 3* Conceptes bàsics d'ergonomia 4-

del 13 de gener al 3 de març de 1 dimarts i dijous, de 18 a 21 h.

Solucions tècniques davant de les situacions de risc en obra

5* Iniciació a la coordinació d'execució d'obres La documentació per a l'aplicació del RD. •

col·legiats: 60.000 PTA. no col·legiats: 90.000 PTA. Targeta Accés: 48.000 PTA

Coordinador de seguretat Curs de formació perfil tècnic europeu objectius El curs forma part de S'oferla de! Col·legi dins del programa de formació. Aquest programa preveu un curs de coordinadors de seguretat a les obres per tal de capacitar els professionals a exercir les tasques de coordinació en les fases de projecte i execució, per a qualsevol volum i tipus d'obra. El curs tindrà el caràcter de perfil tècnic europeu.

durada 128 hores lecüves dies el curs tindrà lloc els dilluns, durant tot el dei 2 de març al 29 de juny de 1998. lloc sala d'actes del Col-fegi. Primera planta. informació Servei d'Informació. Planta baixa. •

Partint del fet que els arquitectes tècnics tenen una bona base pel que fa al coneixement de la tecnologia, el curs d'iniciació a l'espedailització en disseny d'interiors pretén aprofitar aquest bagatge inicial-per avançar cap a la construcció d'espais útils i més imaginatius. Es tracta de posar la tecnologia al servei del disseny o, per dir-ho d'una altra manera, de despertar el vessant creatiu d'uns professionals que, per la seva formació i/o experiències, ja dominen la tecnologia. Les iinies formatives per especialitzar-se en el disseny d'interiors es valen de diverses disciplines humanístiques, com la hislòria de Part o la filosofia i es complementen en !a practica del grafisme. Serà fonamental entendre la història dels espais a reformar o reconvertir. L'avaluació del curs serà continuada i s'exigirà l'assistència a un BQ'i de les dasses. Programa del curs 1 • Definició d'objectius: en què consisteix el fet de dissenyar un espai. Com es fa. Instruments del dissenyador. Practica de l'ofici. 2* Presentació del projecte a realitzar on, perquè?, pera qui?, el programa de necessitats. 3* Apropiació de l'espai a resoldre: situació. Dimensions. Preexistències ambientals, sociològiques i històriques. 4 • Exposició de les primeres idees i la primera crítica; establiment d'un codi d'expressió. Què representar i com representar en aquest estadi. 5« Les eines del dïssenyadon les proporcions. Bs buits i els plens. La llum. B color. Les textures. La personalització. El confort acústic, tèrmic i lumínic. professors Rafael Carreras, arquitecte tècnic i dissenyador Amaldo Bassadona, arquitecte dies i horari del 12 de gener de 1997 al 8 de juny de 1998. els dilluns de 16.30 a 21 h.

Project manager en edificació i urbanisme. Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius Repetició del curs de postgrau organitza Repetició del curs de postgrau que forma part del màsler de Project Manager organitzat, conjuntament, el Col·legi d'aparelladors i la Fundació Politècnica de Catalunya. dies tindrà lloc a la sala d'actes del 8 de maig a r n de juliol de 1998. Els divendres, de 16.30 a 21 hores i

dissabtes de 9.30 a 14 hores. durada 80 hores lecüves. informació I inscrípicions Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi. L'INFORMATÍU publicarà més dades, més endavant, sobre el programa del curs i el preu. •

L'avantatge: L'avantprojecte entès com la concreció de les primeres intencions en un espai determinat, de forma harmònica i correcta. Segona crítica: la proposta d'utilització de l'espai. Avaluació de les solucions i forma de representar-les. El projecte bàsic: les solucions constructives com a part intrínseca de la idea de disseny. Noves tecnologies. La responsabilitat ecològica. Tercera crítica • Els detalls constructius vistos com a complement i finalització del llenguatge arquitectònic. • Última critica i exposició de treballs a la sala d'exposicions. preu col·legiats: 150.000 pessetes Targeta Accés: 120.000 pessetes no col·legiats: 225.000 pessetes Inscripcions al Servei d'Informació. lloc Sala de conferències.

•

INSCRIPCIONS Servei d'Informació. Planta baixa del Col·legi. Les places dels cursos són limitades. Es lliurarà certificat d'assistència a qui hagi assistit a un 80% de les classes. Preus especials pera estudiants amb Targeta Accés. Consulteu el Servei d'Informació. Telèfon: 2402060 Fax: 2402061

ACTIVITATS

F O R M A C I Ó ,

C O N V O C A T Ò R I E S

EXPOSICIONS Assemblea general ordinària de col·legiats

N F O R

A L T R E S

• AULA D'INFORMÀTICA •

AVANÇ DE PROGRAMA

Aula de Barcelona

Cicles monogràfics

• Iniciació a l'Acces: del 12 al 21 de gener, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

• Paviments urbans

Viure l'espai

La Junta de Govern va prendre i'acord de convocar assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts de! Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dilluns 15 de desembre, a les 17-30 h en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 18 fi. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent

• Introducció a la Informàtica: del 12 de gener al 18 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

ordre del dia

123-

• Autocad: del 12 de gener al 18 de març, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de rassemblea genera! Informe del president Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 1998

• Autocad 3DIAME: del 12 de genera M1 de febrer, rfluns i dimecres, de 9.30 a 12 h. • Iniciació a l'Excel: del 13 al 22 de gener, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

Assemblea general extraordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar assemblea general extraordinària de col·legials segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'assemblea tindrà Hoc a la sala d'actes'del Col·legi, el dilluns 15 de desembre, a les 19 h en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 h. ordre del dia Lectura i aprovació, si escau, de la reforma dels Estatuts del Col·legi, presentada per la Junta de Govern. El president

Exposició d'art contemporani, l'objecte de la qual és la interpretació de l'espai per diferents artistes. L'espai pot ser interior o a l'aire lliure. Artistes partí c ipa nts Jaume Barrera Càrmen Manrique Robert Meyer Clare Nelson MarioPasqualotto

• Iniciació al word: del 29 de gener alio de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Restarà oberta fins al 23 de gener, a la sala d'exposicions del Col·legi.

Concert de Nadal 1997 El Col·legi organitza un Concert de Nadal enelqual podran assistiriots els col·legiats i els seus acompanyants.

Aula de Granollers

La coberta al Vallès Occidental

• Autocad 3DÍAMÉ: del 13de general 19 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a

• Microsoft-project: del 12 al 28 de gensr, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. •lniciacióal'Eïcel:del2al'11de febrer, dflfuns i dimecres, de 19a21 h.

dia, hora i lloc dijous, 1 Bdedesembre, a les 20.30 h, a la Basílica Santa Maria del Mar

Servei d'Informació 2402060

L'exposició La coberta. Rehabilitació i msnteniment, encara es pol veure a la delegació a Terrassa Estarà oberta fins al divendres 19 de desembre. •

Sessió informativa

La titulació i l'accés a la carrera d'Enginyeria en Organització Industrial dilluns, 22 de desembre, a les 19 hores.

• Autocad: del 17 de gener al 21 de març, dissabtes, de 17 a 19 h.

AuladeTerrassa

programa c o n j u n t Handel·Bach

per fax 4143434

• Microsoít-project: del 13 al 29 de gener, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

• Introducció a la informàtica: del 12 de gener al 18 de febrer, dilluns i dimecres, de 19 a 2) h.

A capella "CorAurica" GrossidaViadana·DeLassus • Monteverdi' De Victoria Anònim s.X- Cervera -Oltra •Bibilon-Berlín

per telèfon 24 h 2402062

• Sessions diàries d Intemet: 13 de gener. 27degener,5defebrer,de19a 21.30 h.

• La fusta: futur anterior exposició: del 26 de maig al 12 de juny sessions: dimarts., 26 de maig, 2 í 9 de juny, de 16.30 a 20.30 hores, seminari: dijous 28 de maig i 4 de juny de 16.30 a20.30h. il impermeabilitzants

exposició: del 22 de setembre a! 9 d'octubre sessions: dimarts., 22,29 de setembre i 6 d'octubre seminari: dijous, 30 de setembre de16.30a20.30h. • Prefabricats de formigó exposició: del 17 de novembre al í de desembre sessions: dimarts 17 i 24 de nov embrei1i3dedesembre.de 16.30 a 20.30 h seminari: dijous 26 de novembre de 16.30 a 20.30 h.

•

programa Orquestra de cambra "A quatre cordes* Hàndel·Mozart

sistema de reserva i recollida d'entrades El concert és gratuït per a col·legiats i acompanyants (places limitades)

• Microsofot Projecti del 15 de gener i 3 de febrer, dimarts i dijous, de 19 a 21 • Iniciació al 3D51udio: del 26 de gener al 9 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a19h.

organitza Departament de Cultura

horari rJedillunsadivendresde10a20.

• SDStudio: del 13 de gener i 12 de febrer, dimarts i dijous, de 9.30 a 12 h.

«posició: del 2 al 20 de febrer sessions: aluns,9i16defebrer, de 9.30 a 20.30 hores. seminari: dimecres, 11 i 18 de febrer, de 9.30 a2O.3Oh.

Consulteu preus al servei d'Informació o a les delegacions Descompte del 20 % per als cursos de matins Preus especials Targeta Accés

Exposicions • Viure l'espai del 16 de desembre a) 23 de gener. Exposició d'art contemporani. Vegeu contingut en ai • Authentic Fiction del 23 de febrer al 27 de març. Exposició multimèdia i interactiva, a càrrec de Xavier Rovira. • Cap semblança amb la realitat és pura coincidència del 30 de març al 15 de maig Exposició pluridisciplinàría amb motiu de ta 9a edició de la biennal Primavera fotogràfica, a partir d'una idea de Romà Arranz. Més informació: Servei d'Informació.

lloc Sala d'actes del Col·legi a càrrec de Francisco Javier Llovera, catedràtic d'Universitat i director del Oept. d'Organització d'Empreses. Joan Munrjet, doctor en enginyeria industrial, professor titular de la UPC. Francesc Astals, director de l'Escola d'Enginyeria Industrial de Terrassa. Entrada lliure. Cal inscrípció prèvia al Servei d'Informació

G U I A

D ' E M P R E S E S

S E R V E I S

Les empreses interessades a oferir els seus serveis o productes, poden anunciar-se en aquesta secció. BIT PUBLICIDAO

ESTRUCTURES

FUSTERIA j j

Alsina

Marta Meca. Telèfon: 410 45 55

MOBILIARI URBÀ H I

FRAPOMT

iïllíW

CONSTRUCCIONS

EN FUSTA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A PoL Ind. Pla d'en Cofl. Camí (fe Fonl Freda sí OSUOMonlcaday Reixac (Barcelona) TeL (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

MoManUrta • Jocs Psns Inisntls - Porteres pa I Esport Teodor Uorenie. 30 Tel. (93) 726 42 07 - Fax (93) 726 21 01 08206 SABADELL (Vallés Ocdúenlal)

FUSTERIA D'OBRA I PER A DECORACIÓ ROIG CURVAOO DE PERFILIS, S.A.

!W 1931 34S^°

à^™1 3d"76 °?

ELECTRICITAT 15 ANYS D'EXPERIÈNCIA EN LA CONSTRUCCIÓ EN SEC

I CATALANA,S.A. Moners sense retracció. Rehabilitació

ESTRUCTURES METÀLUQUES LLEUGERES REFORÇAMENT DE FORJATS -REFORÇ J3-F (DIT 268) ADDICIÓ DE PLANTES. COBERTES ECOLÒGIQUES

| Ctra. Torre R o m e u , s/n -08202 SABADELL • t e l . 726 19 11 - f a x 7 2 6 07 61

AÏLLANTS

IEP 1LUMINACION

SERVEIS

E ï ï S S S S v ^ ^ H Pellaires, 28 I I I Q S ^ ^ H 08019 BARCELONA

fch~' ^ P t?43E5 J £ * í X s a < · s . «%>• LTJ FABRICACION DE BOVEDILLAS DE CERÀMICA 0SI9I RUBÍ Pe. Las Torres, s/n (Edif. Diamante bajos) Fàbrica: Pol. Ind. Rubí Sur - Barceloní J £ Í 6 ¥ V 4 Z 6 6 - hut S8S 00 59

simon MATERIAL ELÉCTRICO

Dipuicdón. 390 - 392 - Telélono 193) 265 Ió 63" FQ> (93] 232 77 53 - 03013 Barcelona

BOOMERANG

E Ü S S S S S S T A I Ç : fflnï.ifi7?q^ • U M ^ ^ M H M l l t-ax (y3)3ü/ïtí92

ATENEM TRUCADES PER 6.500 I W K .

REHABILIISJL.

PUNTAL REGULABLE Carga admisibte 20 Tm

Tel. 417 35 47 Balmes, 4 3 4 , 5 e . A - 08022 Barceiona

ALUMINOSI

CFT&Asoc.

ILIZACIONES I ALUMINOSIS I REHJERZOS ESTRUCTURALÉS

ASSAIGS

MANSO, 11 5* A • Tel. (93) Alb 98 9813 líneai) Fax [93} « 3 94 13 • 08015 Barcelona

REHABILITACIÓ j j 1 ^ H Forjados-Cerramientos 1 • Chalels -Pàrkings ^ ^ ^ J Centros comerciales HORMIPRESA P a n t a l a n e s e t c AVENIOA DE CHILE. J2 . I E L |93) 33Í 62 50 FAX. (93) 333 98 01 - OB02B BARCELONA

D'INTEGRITAT

ESTRUCTURAL DE PILOTS

SENETON

"BIGA EXTENSIBLE Muntaner. Í 7 2 PERA OB006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fa» 202 31 12

CONSTRUCCIONE5

Roselló, 3-ÍO-3-Í4 Tel. (93) 245 22 21

<S Padilla, 2JO • Tel. 1931456 U 53 Fax 1931Í36 72 85 -08013 Barcekm

08025 Barcelona Eix: (93) 2-Í5 61 OO

PAVIMENTS •

l'AVIMIÍNTS INDLSTRIA1_S DE FORMIGÓ ] ASFALT.TERRES DE KF.SINES 1 PINTURRS ESPEC1AIÜ

QLTER ^

AEiensüs CONSTRUCaÓ - REHABIIJTAaÓ Avjdj.de l i Granvía, 179 Tel. (93) 161 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

EXTRAFORT_

POL IXD. FONT DEL RADI L'M. DIJR.\N 1 REINALS. 28 BWOO GRANOLLERS TEL(93lM00999FAX-M9:S9S

COLAOCAOÓ

TntMOAJtGOA

(n submintstnimcnr i col.locüdó Woccíriim c Tcrmoargila: divisions, façanes. - Pressupostos m'i/o Preu tancat. - Assessoram Servei I q u a l i u t . J Marià Vidil. 98-I& 4 1' 2 . edifici C - 08J-1O Viiaar de Mar

PREFABRICATS D fastradurl

TANQUES DE BRUC

El sistema alemàn para suelos induslriales • Reíubrimienlos de elcvoaa resistència metónito y química.

Prefabricados de Horiniaón.Sj\.

• Reparadàn fàril, ràpida y econòmica de baches y grielas. • AnÜpolva, impermeabilizcidos, hígíénitos yk

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

Ttí. i Ru (977) 792783 - -(3850 CAMBRILS Major de Sima. ï. P 3" Teli Fax (909) 334 332 -0EOI7 BARCELONA

• i Ba^v 1» 0*0» BARCELONA

Per separar un habitatge o lancar un jardí, tenim l'oferta més àmplia, (aní en mides, com en quaütais. Som fabricants ties du 1074

ROAR, S.A.

INDUBRUC Polig. Ind. CAN MAGÍ -NAU l'í 0S190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (DnrLt TcL S89 00 23 - Ru 674 3S 71 Aptio. Cont-o

FÀBRICA DE: PREFABRICADOS DE HORMIGÓN 08191 RUBl Pg. de less Torres, s/n Di; y n- Edif. Diamanle Bj a: Pol. !nd. Fàbrica: fnd. Rubi Rubí "Sur - Barcelona S 699 42 6699 42 66

C L A S S I F I C A C I Ó

PAVINDUS, S.A. PAVIMEKTS DE FORMIGÓ TRACTATS

TERRATZOS COHTÍNUOS

C! JOSEP CARNER 27 - TEL. G79 33 91

Plaça T c l u j n , i l e r . V OB01Ü Barcelona

TEL I FAX B79 45 17 - 08400 GRANOLLERS

Tel. ÏE5 OG 39 fax. 255 27 76

ALLES

laboratori ACREDITAT per la Generalilal úe Catalunya pel control de qualnat de I edificació i els seus male rials

ALJT0AN1VELLAD0RSI MORTERS DE RESINES

D ' E M P R E S E S

ORATORI DEL

S E R V E I S

ESTRUCTURES Elements per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

ELECTRICITAT Electricitat t il-luminació

PREFABRICATS Preíabricació i construcció industrialitzada

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

Ei.

REPORTATGE E L S

M A T E R I A L S

L ' I N F O R M A T I U L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

D E

L A

C O N S T R U C C I Ó

Façanes lleugeres: els nous plafons Chopo

Del 7 al 24 d'octubre van tenir lloc al Col·legi les jornades titulades Façanes lleugeres: els nous plafons. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi ha organitzat amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i les noves tecnologies a la construcció. El cicle continua al febrer amb unes sessions dedicades als paviments urbans. En aquest número de L'INFORMATIU exposem les primeres conclusions de les jornades que ens parlen de la pell de l'edifici.

a construcció lleugera, els nous compòsits, les façanes lleugeres ventilades, han estat alguns dels temes que han centrat les terceres jornades que ei Col·legi ha dedicat als materials i les tecnologies de la construcció, després dels nous materials ceràmics i els vidres de nova generació. Les jornades tècniques van anar acompanyades d'una exposició dels materials objecte de debat i d'un seminari sobre requeriments, posada en obra i conirol. Com a exemples d'aplicació: l'edifici experimental adjacent a l'escola d'arquitectura de Barcelona, l'escola Roda Genescà de Terrassa, el Museu Guggenheim de Bilbo i la nova escola de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Uull, ubicada al barri del Raval de la capital catalana. La bona acollida que tenen aquestes jornades entre els professionals fa pensar que el col·lectiu tècnic vol apostar fort per una línia de modernització. L'evolució dels sistemes constructius ha tingut, al ilarg de la història, un revulsiu fonamental: l'aparició i difusió de nous materials. Però si els canvis experimentats fins ara eren, sobretot, millores de les tècniques de producció de materials coneguts, des de fa algunes dècades hi ha una veritable revolució en la mateixa matèria. Els nous materials són composicions dissenyades des del seu inici, productes creats per resoldre situacions definides a priori. Els anomenats compòsits, juntament amb els materials especialitzats, fan possible solucions que fins ara resultaven inviables. Aquesta transformació de la matèria prima porta aparellada una profunda revisió dels sistemes constructius i del mateix concepte de construcció: les tècniques unitàries i cohesives deixen pas a metodolo-

Escola Roda Genescà de Terrassa

gies basades en la juxtaposició i l'ensamblaíge. El coneixement d'aquests materials i l'anàlisi dels sistemes constructius que generen han esíat els dos temes fonamentals de les jornades. Els ponents de les sessions han estat Manuel Olivares, professor de l'escola d'arquitectura de Sevilla; Jaume Avellaneda, catedràtic de l'escola d'arquitectura del Vallès i

Francesc Duran, arquitecte tècnic, també professor de l'escola d'arquitectura del Vallès. Paral·lelament es va celebrar el seminari Construir amb els nous plafons, on es va aprofundir sobre els aspectes més directament relacionals amb la pràctica constructiva: requeriments funcionals, càlcul, muntatge, control i normativa. El curs va ser impartit per Francesc Duran i per Josep Garro, arquitecte tècnic i especialista en sistemes de tancament exterior d'edificis amb plafons sintètics i compòsits. Les obres presentades van anar a càrrec d'Alfons Soldevila (edifici experimental a la UPC), Pere Cabrera i Albert Ribó (Escola Roda Genescà), Fernando Pérez (Museu Guggenheim), Daniel Freixes i Jordi Lleal (Ciències de la Comunicació). •

11III • 11 1 i 1111111111

L'INFORMATIU és una publicació quinzenal que recull temes d'actualitat professional i ciutadana, aborda, amb un estil periodístic, el dia a dia de la construcció, mostra les novetats en les tècniques de la construcció i l'arquitectura, i informa de l'actualitat legislativa i normativa. És el mitjà de comunicació dels aparelladors i arquitectes tècnics, i una tribuna oberta a tots els professionals de la construcció de Catalunya. Si no ets aparellador o no estàs col·legiat, ara pots rebre L'Informatiu per subscripció. Si vols rebre L'Informatiu i no estàs col·legiat, emplena aquesta sol·licitud de subscripció i tramet-la per fax al 414 34 34 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucurull Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Departament de Comunicació carrer Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona. Si t'estimes més subscriure-t'hi per telèfon, truca al 240 23 76. DADES PERSONALS Nom í cognoms: Adreça: Població: Entitat o Empresa:

Telèfon:

DNI/NIF. Codi Postal: Professió:

QUOTES Q Quota normal d'l pagament de 3.000 PTA per 21 números Q Quota estudiant d'arquitectura tècnica: 1.500 PTA per 21 números

FORMA DE PAGAMENT Q Q Q Q Q

Taló nominatiu adjunt (adreçat a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona) Gir postal núm. Pagament personal al Servei d'Informació del Col·legi Transferència al compte de La Caixa: 2100 0479 0200212225 núm. control 27 Domiciliació bancària. Dades: Nom i cognoms Banc/Caixa: Agència:

Signatura

___________ ______ ______ _____ ________________ Núm. entitat: Núm. cte:_ Adreça: de 199

REPORTATGE F A Ç A N £ S

I H F O R

L L E U G E R E S :

SN O U S

P L A F O N S

Utopies i realitats... 0 el perquè de construir amb nous plafons

ns hi vam resistir; s'ha associat

això ho sabem prou bé!, problemes

massa la construcció contemporània al concepte de lleugeresa. No volíem començar el cicle sobre materiala i noves tecnologies parlant de façanes lleugeres —i no llho vam

que, a més, tenen una difícil solució. I cal matisar que parlem de construcció convencional i no de tradicional; d'aquesta, ja no en fatrucció ningú. La constradicio'nal, aquella " " que ' va desaparèixer en separar l'estructura del tancament i que va introduir el concepte de façana multicapa, era una construcció segura i coherent; comprensible. Els seus elements eren pocs i ben articulats, l'oíici que l'acompanyava era conegut per tots els qui intervenien a

fer— però, òbviament, calia també parlar-ne; i parlarne a fons. Això, després de la primera edició dedicada als materials ceràmics, les dues següents les hem dedicat a aquest aspecte de la construcció actual: la segona als vidres de nova generació i la darrera als nous plafons per a façanes. Però, perquè la construcció Heugera?, perquè hem d'abandonar el "confort» de treballar amb materials convencionals, coneguts i experimentats durant dècades i, per tant, íeòricament segurs? En la taula rodona que va servir tíe clausura a aquestes sessions, en la que es va plantejar aquesta mateixa pregunta als assistents, Jaume Avellaneda, arquitecte i catedràtic de construcció de l'escola d'arquitectura del Vallès, donava una explicació

l'obra i això feia que els errors i les dificultats de transmissió de les idees fossin mínims. Els edificis de l'Eixample, fins i tot els més complexos, es dibuixaven en una sola làmina, no

prou convincent al problema: "sí tot anés bé, si la construcció convenciónal no portés problemes, probablement no estaríem buscant d'alternatives..." Aquest és segurament l'enfocament correcte de la qüestió. La construcció convencional porta problemes,

amb la nova consciència mediambiental. L'alternativa convencional és una altre cosa. És el producte d'una certa optimització parcial, normalment amb l'economia com a únic criteri, de les tècniques antigues; la construcció tradicional era un sistema, la conven-

calien detalls ni càlculs complicats: tot ho resolia la tradició. Només tenien dos problemes; eren cars -amb l'increment del valor del treball avui serien inassumibles— i eren molt poc eficients —incompatibles, per tant, amb les demandes de confort actuals

cional un agregat de compromisos. És per això que no podem quedar-nos amb aquest model ni construir com al segle passat, cal buscar un altre model que consideri l'obra en la seva totalitat i doni resposta a les noves, i cada cop més exigents, demandes socials. Lleugera o pesant? Tant se val, però que funcioni! En aquest context; què ens pot oferir la construcció lleugera? Doncs, algunes coses importants. En primer lloc, com apuntava Alfons Soldevila, arquitecte i catedràtic de projectes de l'ETSAB, flexibilitat. La societat actual és extremadament canviant; els usos, les necessitas o els valors formals, es modifiquen cada cop més ràpidament. Això introdueix un concepte nou a l'arquitectura: la necessitat que aquesta s'adapti fàcilment a canvis que ni tan sols resulten previssible en el moment

Flexibilitat, rapidesa d'execució i economia jugarien a favor de la construcció lleugera

d'iniciar la construcció de l'edifici. El segon aspecte és la rapidesa. En aquest punt tothom està d'acord: la construcció lleugera és més ràpida que la pesant, sigui convencional o no, i l'estalvi de temps és quasi sempre un estalvi econòmic. La facilitat d'industrialització seria el tercer argument. Passada ja la fal·lera de la casa integral, fabricada totalment al taller, els semiproductes, materials industrials que permeten ajustar les seves dimensions a les de l'obra, semblen l'opció més intel·ligent per a la industrialització de la construcció. Els avantatges teòrics són importants, a la pràctica, però, la cosa ja no és tan evident. La construcció deu ser l'únic àmbit on

Edifici experimental de la UPCa Barcelona

la industrialització pot sortir més cara que l'artesania. Però aquesta qüestió, de la qual seria bo parlar-ne un dia amb deteniment, pot ser conjuntura!, per allò de l'oferta i la demanda, i pot canviar amb el temps. Resolt el problema del cost, els altres avantatges de fabricar a taller com la millora del control i per tant de la qualitat final, són factors prou importants per tenir en compte. Un altre argument arriba de la mà de la nova consciència medioambiental. El catedràtic de construcció de l'ETSAB, Fructuós Manà, explica que les noves demandes de sostenibilitat i entre aquestes, la de la facilitar la desconstaicció dels edificis empenyerant a la construcció cap a una concepció més lleugera i desmuntable. No és una idea infundada. La demanda de major efectivitat energètica, sorgida als anys setanta, va fer evolucionar les tècniques cap a una major especialització dels materials. Tots hem agut de convèncer algun client dels avantatges d'aïllar el seu habitatge; avui, aquesta és una qüestió que ni es planteja. Hi ha, també, d'altres arguments. La pèrdua de pes és una constància de l'evolució constructiva i la imatge de modernitat que presenten les construccions en sec és un altre dels llocs comuns del debat actual. Aquest aspecte, sobre el qual cal fer algunes consideracions, ens permetrà plantejar una darrera consideració: el caràcter cultural de la construcció. En primer lloc el pes no és una constant universal de la construcció tradició-

PANELES DE FACHADA P E R F R I S A

Hacemos posible una nueva arquitectura

Emporium Holding en Madrid.

Ideas en libertad

Factoria Nissan en Barcelona. Arquitecto Casanova-Duró.

La gran família de Paneles Perfrisa; Plus, Plano, Liso, Microperfilado

y Nervado

son

ejemplos avanzados de la indústria de la construcción. Su mecànica y resoluciones en ensamblajes y modulaciones, sus sistemas de juntas y sus terminaciones, ponen a disposicion del proyectista una completa libertad de movimientos y creatividad, al servicio tanto de la estètica y funcionalidad del proyecto, como al de la sencillez y ahorro en

Factoria de Plésticos Omnium en Arévalo. Arquitecto 5. Pérez Arroyo.

su ejecución. ACERALIA Transformados es la primera empresa del sector con la certificación AENOR.

Enosa. Madrid. Arquitecto V. Salamanca

ACGRAUA Transformados, s.a.

Deseo recíbir gratuitamente y sin

D./Díïa.

compromiso alguno, el Dossier

Empresa

General

Calle

CP.

Población

Tfno.

informativo-técnico

Profesión

;

ACERAL1A Transformados

ACERALIA Transformados Ctra G ipúzcoa, Km 7,5 - Tfno. (948 ) 13 86 00 - Fax (948) 13 86 86 - 31195 Berrioplano - Navarra (Esparia) *

E L

F O R

F A Ç A N E S

L L E U G E R E S :

nal; és, més aviat, una particularitat d'alguns indrets, entre els quals hi ha, òbviament, l'Europa mediterrània. El que passa és que el model occidental d'arquitectura culta es basa, sobretot, en la producció d'aquesta petita àrea del món. Per citar un sol exemple: tota la tradició conslructiva nord-europea o nord-americana es basa en la utilització de la fusta; és a dir, en la construcció lleugera. El ballon frame, és l'estàndard als EUA i la pràctica totalitat dels habitatges unifamiliars són fets amb aquesta tècnica. Què ho fa doncs, que aquestes construccions resultin encara «sorprenents»? Perquè ens hi acostem amb tant de temor? Hi ha una reflexió que err faig sovint: Is construcció esta profundament arrelada a la cultura. La tècnica, o, si voleu de manera encara més general, la ciència,

E L S

N O U S

és del present. Ningú no qüestiona la nacessitat de la investigació científica o la fiabilitat dels seus resultats. 1 això que cada nou descobriment no és sinó una negació de la veracitat del anterior. La cultura, en canvi, entesa en termes antropològics, és conservadora. Cada transformació del pensament, requereix d'una lluita aferrissada per imposar-se. 1 la construcció, a més, està lligada a un altre concepte tremendament complex i encara més conservador: la casa. Tots els mites socials i personals passen per aquest objecte: la família, el patrimoni, la durabiütat... Per això no és estrany que els arquitectes i els constructors nordamericans pensin en la construcció lleugera amb normalitat, és, senzillament, un mètode més. Un mètode que té avantatges i inconvenients i que té, sobretot, una manera particular de pensar-se i construir-se. Fa poc, en

P L A F O N S

E-coisRoasGenescàdeTerrassa

un article aparegut a ta revista Casabella, el crític italià Roberto Gagiani parlava del Museu Guggenheim de Bilbao amb els següents termes: 'Gehry ha intuït aspectes essencials de la nova arquitectura, però sembla que no posseeix el gruix teòric necessari per a desenvolupar-la. Ben al contrari, els informes de Gaudí tenien valors molt més complexos". Al meu entendre aquesta critica no prenia en consideració un fet fonamental: Gaudí i Gehry, a pesar de les seves similituds, parteixen de postulats diferents: el que per a

Gaudí és l'estètica, per a Gehry és la construcció entesa en termes d'encaix. La construcció nordamericana no té el referent de l'arquitectura comprimida", del gòtic europeu- La tradició constructiva permet, a l'arquitecte americà, plantejar els seus volums exuberants sense referents a l'estàtica i no permet, en canvi, al crític italià obviar-los. •

w Al llart; llu la història hi

signes que han marcat un camí segur. Gràcies per

BON NADAL I F LIC ANY ASSEGURANCES LORENTE®

Joan Sabaté Director úe les jt

REPORTATGE F

I N F O R M A T

L L E U G E R E S :

S N O U S

URATEC, URALITA PRODUCTOS Y SERVICIOS, S.A.

KARRAT, MECANOTUBO

Taulers de dmenl amb càrrega de siüte i reforçament de cel·lulosa

Sistema d'aplacat de façana a base de pedra industrialitzada, amb elements de fixació incorporats

Tauler compost de cel·lulosa-ciment, molt lleuger, per al revestiment de façanes i mitgeres. La fixació al suport es fa mitjançant perfils metàl·lics i és possible col·locar un aïllament a base de plafons rígids entre la paret i el revestiment, amb cambra d'aire o sense. Es tracta d'un material que es pot manipular amb molta facilitat. Utilitzacions

Revestiments d'exterior (façanes i mitgeres} i d'interior

Característiques del producte Tipus de material Composició de capes Dimensions de fabricació

Composi! de ciment-cel·lulosa Producte homogeni Les més habituals: 2.400 x 600 x 6 mm, 2.400x1.200x6 mm 0-2 mm Sorra (es pot pintar) Llisos i uniformes

Toleràncies de fabricació Colors Acabats Característiques

isiques 1,4kg/dm3 8,4 Kg/nf 34%

ïumidificació

<0,4% 0,01 mm/"C

Característiques

Utilitzacions Aplaçats de façana, tant per a obra nova com per a rehabilitació

Característiques del producte Tipus de material

Densitat Pes Absorciód'aigua Dilatació per Diialaciótèrmica

Sistema format per plaques de pedra reconstituïda amb elements de fixació d'acer inoxidable incorporats, que es munten a l'obra sobre un entramat horitzontal de perfils d'alumini extrusionat, el qual va fixat directament al suport o bé damunt d'un entramat primari vertical. L'aïllament es col·loca sobre el suport, abans de col·locar els travessers, i es ventila miijançant la cambra d'aire que queda entre les plaques i l'aïllament.

Dimensions de fabricació Colors Acabats Curatterlstiques físiques

mecàniques

Resistènciamecànicaatracció Resistència mecànica a flexió Coeficient de conductivitat tèrmica Comportamentalfoc

Plaques de marbre reconstituí! i fixacions d'acer inoxidable. Perfils d'alumini Des de 400 x 400 mm fins a 600 x 1200 mm. Gruix de 12 mm Gamma Karrat (veure catàleg) Uis polit o mat

106.000 Kg/cm >95 Kg/cm5 0,46 W/mK MO

Pes específic Pes Absorció d'aigua

Característiques

2,4-2,6 Kg/dm3 31 Kg/m2 0,06%

mecàniques

Resistència mecànica a compressió Resistència mecànica a flexió Resistència al desgast

SIKA, SIKATACK PANEL

1730-2210 Kg/cm2 220-245 Kg/cm2 3,25 mm

Sistema d'encolat elàstit per al muntage de plafons de façana

SISTEMA MASA, MASA, S.l. Sistema de fixació oculta de plafons de façana mitjançant adhesius elàstics nonocomponent de poliureíà, que fixen els plafons sobre uns llistons metàl·lics o de fusta prèviament ancorats a la paret de suport. Aquest tipus d'adhesiu es caracteritza per l'elevada elasticitat i les altes resistències mecàniques. Utilitzacions Fixació de plafons de façana Característiques del producte Tipus de material Colors Presentació

Massilla adhesiva monocomponent a base de poliuretà Blanc marfil Cartutxos de 310 cm3 / Unipac de 600 cm3

Característiques físiques Densitat Duresa

Sistemes d'ancoratge per a façanes transventilades Sistema integral de fixació de plafons de façana mitjançant ancoratges ocults. Els elements constructius del sistema són les grapes d'acer inoxidable, que es col·loquen directament sobre el suport i que poden regular-se per aconseguir la planeïtai del parament, i la perfileria autoportant d'acer inoxidable, en cas que el suport no sigui portant, sobre la qual s'hi acoblen les grapes que fixen els plafons. El sistema permet deixar una cambra de ventilació i la continuïtat del material aïllant. Utilitzacions Suport d'aplacats de pedra autoportants

1,8 Kg/1 Dhore A 55

Característiques mecàniques

Característiques del producte Tipus de material

Resistència mecànica a tracció Resistència a tallant

40 Kg/cm2 30 Kg/cm2

Dimensionsdefabricacíó

Resistènciaa l'esquinç

9 N/mm

Comportamentalfoc

Tipus B2 (DIN 4102)

Toleràncies de fabricació Acabats

Grapes i perfilats d'acer inoxidable. AISI-304/A2, AISI-316/A4 Diverses (Segons el pes de la placa i la distància del suport a l'eix de l'aplacat) +/-2 mm Laminat en calent

E L

I N F O R M A T I U F A Ç A N E S

L L E U G E R E S :

E L S

N O U S

8,0 Kg/dmJ

Pesespecific

Estabilitat (tèrmica, solar, química, etc.) Total mecàniques

Resistència mecànicaatracció Elasticitat Coeficient de conductivitat tèrmica

P L A F O N S

540-750 N/mm2 260N/mm ! (Rp1.0) 15 W/m "C

Tipus de material Composició de capes Dimensionsdefabricació

Plafó d'acer i poliuretà Acer-Poliuretà-Acer Amplària: 300, 600, 900 mm. Llargària màx.: 12 m. Gruix: 35 a 150 mm

Tolerànciesdefabricació Gruix: Llargària: Colors Acabats

(<50 mm) +1-2, (50:100 mm) +/-3, (>100) +/-5 (<3000 mm) +/-10, (>3000 mm) +/-20 Segons carta estàndard Galvanitzat, prelacat, plastisol

6RG, DRAGADOS Y CONSIRUCCIONIS, S.A.

Característiques físiques

Formigó armat amb fibra de vidre resistent als àlcalis

Pesespecific Absorció d'aigua Estabilitattèrmica

Els plafons de formigó armat amb fibra de vidre, tipus closca amb aïllament o sandvitx, es caracteritzen per l'elevada resistència i el pes, molt més baix que el del formigó arquitectònic. El procés de fabricació del GRC permet obtenir una gran varietat de formes i d'acabats. Utilitzacions

Característiques del producte

Característiques litigues

Característiques

0,3 gr/cm3 E4 Excepcional 500 Pa£PE (UNE 85212) Segons el gruix: (80°C) £2%, (-2CC) £2%, mecàniques

Resistència mecànica a tracció

Façanes, pantalles acústiques, divisions interiors

Resistència mecànica aflexió Resistènciaa l'impacte Resistència al desgast Coeficientdeconductivitattèrmica Comportament al (oc

(perpendicular a les capes de cobertura) >/0,1 N/mm* Vegeu catàlegs Vegeu DIT 183 (5.3.11, 5.3.12) Segons acabats 3T, 1T, 2T (UNE 36150) 0,025 w/mk M2

Característiques del producte

ALUCOBOND, ALUSUISSE Tipus de material Composició decapes Dimensions delabricació Tolerànciesdefabricació Colors Acabats

Formigó lleuger molti Per asandvitx: 1 cm GRG-8 cm poliestirè-1 cm GRC Limitades al transport 0,3% màx. Diversos (pigmentació i granulat colorejat) Natural, petri, texíures, pintat, etc.

Característiques físiques Densitat Absorció d'aigua Característiques

1,7-2,1 kg/dm3 9% mecàniques

Resistència mecànicaatracció Resistència mecànica a flexió Resistènciaai'impacte Coeficient de conductivitat tèrmica Comportamentalfoc Aïllament sorollaeri

80-110 Kg/crrí 250 Kg/cm1 20 Kg/cm2 0,6 Kcal/h m'C

M0 Sandvitx: 47 dB A

Plafó compòsit formal per dues xapes d'alumini i un nucli central de plàstic Plató per a façanes lleugeres ventilades, compost de dues làmine d'alumini i un nucli de polietilè. Es caracteritza per la seva perfecta planeïtat i per la possibilitat de projectar amb grans especejamenls S'empren diversos sistemes de fixació, que poden ser vistos o ocults amb junts nets. Utilitzacions

Revestiments de façanes, marquesines, decoració interior, imatge corporativa

Característiques del producte Compòsit Xapa d'alumini-Polietilè-Xapa d'alumini Llargària màx.: 8000 mm. Amplària màx.: 1.500 mm. Gruixos: 3, 4, 6 mm 21 colors carta Alucobond i carta RAL per a projectes >/2000 m ! Lacat, Termolacat PVDF, anoditzat

Tipus de material Composicióde capes Dimensionsdefabricació

PANEL PERFRISA®, ACERADA TRANSFORMADOS Colors Plafons aïllants compostos de dos perfils exteriors d'acer, alumini o coure i un nucli central de poliuretà Plafó de façana compost de dues cares exteriors d'acer galvanitzat i un nucli central d'escuma rígida de poliuretà. Es tracta d'un element aïllant i autoportant, de modulació variable i junis ventilats, que permet integrar la fusteria metàl·lica. El sistema de fixació es compon de grapes d'ancoratge d'acer i muntants verticals d'alumini, amb tapajunts del mateix material que dissimulen els cargols. Utilitzacions

Tancaments de façanes i cobertes

Acabats Característiques físiques Pes Dilataciótèrmica lineal Característiques

(3 mm) 4,5 Kg/ rrí, (4 mm) 5,5 Kg/ m2, (6 mm) Kg/ m ! 1,2mm/50·C

mecàniques

Resistència mecànicaatracció Resistència mecànicaaflexió Coeficient de conductivitat tèrmica Comportamentalfoc Aïllament acústic

>/130 N/mm1 53 N/mm! 0,29 W/m'k M1 (4mm)25dB(DIN4109)

REPORTATGE F A Ç A N E S

L L E U G E R E S :

SN O U S

O R M A T

P L A F O N S

TRESPA METEON, TRESPA INTERNACIONAL BV

Estabilitat solar

Placa plana produïda a base de resines termoenduribles homogèniament reforçades amb fibra de cel·lulosa

Característiques

Placa plana a base de resines termoenduribles \ . — i reforçada amb fibra de cel·lulosa, per al tancament de façanes ventilades en edificis nous i rehabilitats. Segons el tipus d'aplicació, aquestes plaques poden fixar-se sobre una subestructura de fusta o alumini amb el sistema de fixació vista, semi-visible o invisible.

Protecció UV màx. 2 delta en 10 anys a l'engroguiment mecàniques

Resistència mecànica a tracció Resistència mecànicaaflexió Resistènciaa l'impacte Resistència a l'abrasió Resistència a l'enterboliment Coeficient de conductivitat tèrmica Comportament al foc

70 N/mm2 (DIN 53455) 100 N/mm2 (DIN 53452) 35 Kj/m2 (DIN 53453) TaberCS-17,1Kg 22%(ASTM1044) 0,2W/m 5 C(ASTMC177) Autoextingible

DINÀMIC WALL. MURGUIA S.A. Utilitzacions Tancament de façanes, balconeres, marquesines, etc. Corocteristiques del producte Tipus de material Dimensions de fabricació Colors Acabats

Resines termoenduribles reforçades amb fibra de cel·lulosa 3050 x 1530 mm, 2550 x 1860 mm, 3650 x 1860 mm. Gruixos: 6,8,10,13 mm 60 colors Textura satinada

Característiques

1,4Kg/dm3 </3% (DIN 53495) 4-5 escala de grisos (ISO 105 A02-87)

Característiques del producte Alumini, vidre, pedra natural, plafó aïllant Vidre / plafó de pedra o alumini-aïllament, cambra d'aire, vidre / plafó Modufació fins a 1,5 m d'amplària Gamma RAL Segons el vidre

Tipus de material Composició de capes

mecàniques

Resistència mecànica atracció Resistència mecànica a flexió Resistència a l'impacte Resistència al ratllat Coeficient de conductivitat tèrmica Comportament al foc

>/90 N/mm2 (ISO R 527) >/110N/mm2(ISO178) >/40 N {ISO 4586-EN 438) >/3,5N (ISO 4586-EN 438) +/- 0,3 W/mK (DIN 52612) M1 (UNE 23727-90) (sobre comanda)

LEXAN THERMOCLEAR VENETIAN, GENERAL ELECTRIC PLÀSTICS Placa cel·lular de policarbonaf amb control solar Àmplia gamma de plaques de policarbonat, lleugeres i d'una alta resistència a l'impacte. El Lexan Termoclear és una placa mulíiparet protegida contra els raigs UV, que proporciona un excel·lent aïllament tèrmic i una alta transmissió lluminosa. Permet la curvatura en fred i és adient per aconseguir envidraments corbs, voltes o cúpules.

Utilitzacions

Mur cortina estructural que combina dos paraments separats per una cambra d'aire contínua i ventilada, que allotja els elements de control solar. La ventilació de la cambra es pot fer per convecció natural o per ventilació forçada. Utilitzacions Tancament de façanes

Característiques físiques Pes específic Absorció d'aigua Estabilitat del color

Mur termodinàmic

Tancaments verticals i horitzontals, envidraments

Dimensions de fabricació Colors Acabats Característiques físiques Absorció d'aigua Transmissió tèrmica Factorsolar Factordetransmissiólumínica

Estanc 1,3 Kcal/hm2 DC Fs 8 a 40% Tl 6 a 37%

FORMAWALL, ROBERTSON ESPANOLA S.A. Plafó metàl·lic amb escuma de peliuretà injectat Sistema de façanes de metall i vidre. Els plafons són compostos de dues cares de xapa galvanitzaria i un nucli de poliuretà. Existeix en dues versions, segons es col·loqui en vertical o horitzontal. Les fixacions queden ocuites pel sistema d'unió encadenat. Utilitzacions

Tancaments de laçana

Característiques del producte Característiques del producte Tipus de material Dimensions defabrícació folerànciesdefabricació Colors

Policarbonat Llargària màx.: 6 m. Amplàries: 980,1250, 2100 mm. Gruixos: 10,16, 20 mm (Amplada) -2, -4 mm Estàndard: substracte incolor + serigrafia blanca. Consulteu per altres colors

Tipus de material Composicióde capes Dimensionsdefabricació Colors Acabats

Acer galvanitzat / Alumini prelacat Acer galvanitzat, nucli de poliuretà Llargària màx.: 10 m. Amplàries: 250 mm i fins a 1000 mm. Gruixos: 5,8 mm Carta del fabricant i carta RAL Poliester siliconat, fluorur de polivinildè

Característiques fisiques Característiques ffsiques

Pes Pes específic Absorció d'aigua Estabilitat tèrmica

1,2kg/dnv 10 mg (DIN 53495) -20/+1009C

Transmissiótèrmíca Comportament al foc

14 Kg/m2 (5 cm) 0,32 Kcal/X hm2, (8 cm) 0,20 Kcal/>C hm?

E L

I N F O R M A T F A Ç A N E S

L L E U G E R E S :

E L S

N O U S

P L A F O N S

Evolució tecnològica i nous productes B

l títol genèric del cicle Els materials i les noves tecnologies de la constnjcció, podria ser molt encerta! per resumir el que s'ha vist en les darreres jornades, dedicades a les façanes lleugeres. Si tenim en compte la definició més pura de la paraula material, hauríem de dir que de nou, nou, no se n'ha vist cap. En canvi, sí que s'han vist moltes noves maneres d'aplicar materials ja coneguts, aprofitant al màxim les seves carac-

en els tancaments opacs de l'edifici, tant en cobertes com en façanes, és un material nou en construcció. Tanmateix, si volguéssim filar molt prim en la definició d'aquest material, tant per Sa seva manera de col·locació com per la seva funció en les façanes, diríem que, més que una peça, més que un plafó, és un material d'acabai —com podria ser-ho una pintura, per exemple— del verdader tancament de l'edifici, que està format per les planxes d'acer galvanitzat que el suporten.

•

Una nova filosofia de servei

Però deixem de banda les discussions teòriques i tomem al món de la pràctica. Les noves tecnologies són les que tenen una aplicació més immediata a la construcció, tal i com s'han presentat a les jornades. De fet, de façanes ventilades, per exemple, ja se'n veuen bastants i esperem veure'n més si es confirma que el sistema tradicional de tancament presenta força problemes de funcionament. Un altre fet a destacar, agradable i no gaire freqüent, és que les cases comercials no s'han limitat a presentar un producte sinó que, en general, han desenvolupat un sistema que resol els ancoratges, acabats, els punts especials més freqüents, etc... fet que deslliura d'aquesta feina als tècnics facultatius. Avantatges: que se-

gurament els elements estaran molt més ben resolts, des del punt de vista tècnic i econòmic, que si ho hagués de fer qui projecta l'edifici, i que el temps que empraria l'arquitecte a dissenyar aquests elements comuns, el pot dedicar a desenvolupar solucions realment especials per a l'edifici, algunes de les quals també hem pogut veure-les aquests dies. El cas extrem d'aquests tipus de propostes l'encapçala el grup d'empreses que va presentar el mur cortina ventilat, modular i multifuncional, que es va instal·lar a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró (que ja es va presentarà les jornades del vidre i de la qual s'ha publicat un reportatge a L'Informatiu) on un sol element resol el tancament, la il·luminació, el control climàtic a l'estiu, la calefacció a l'hivern i l'aportació d'energia elèctrica de l'edifici, subministrat tot per un component modulat complet, des de fàbrica, que només cal penjar directament sobre uns ancoratges especials recolzats en l'estructura de l'edifici. Amb el mateix esperit de servei, però en un altre extrem de l'oferta, trobem les empreses amb un producte bastant bàsic, com són les safates metàl·liques o plafons compòsits, sense cap gran quantitat de peces especials estàndards, però amb un suport tècnic i de fabricació al client molt alt, que permet adaptar sense problemes el producte a cada projecte concret. Realment, crec que les empreses que no incorporin aquesta filosofia de servei i continuïn venent només un producte en la posada en obra, i «ja t'apanyaràs», no tenen cap futur en un sector cada vegada més competitiu, i quedaran marginades a usos molt reduïts i de molt baix cost. Entre les realitzacions arquitectòniques presentades crec que, com cap altra vegada, hi eren representades totes les tendències. Des de projectes on el realisme i la correcció constructiva era el que primava, com el de l'escola Roda Genescà, passant per opcions més atrevides com els plafons abatibles de la facultat de Ciències de la Informació, fins als extrems més inversemblants com són el Museu Guggen-

A dalt, facultat de Ciències de la Comunicació (UPF); a baix, Museu Guggenheim de Bilbao

heim i, encara més, l'edifici experimental de la UPC, feta tota amb policarbonat transparent, on no solament es posa en qüestió el material, sinó també els usos, la forma, el sistema de producció i fins i tot, la cultura mateix que genera l'arquitectura actual. Certament, els resultats que ja s'han anat obtenint (el cicle encara no s'ha acabat) no són aplicables d'immediat però sí que permeten revisar tot el bagatge cultural, social i tècnic que implica construir, fer arquitectura. I això és molt important perquè és la millor manera de fer-nos adonar de quins conceptes són encara vàlids i quins no ho són, però els repetim per inèrcia. En definitiva, és un cami excel·lent per trobar noves idees, d'avançar i millorar en la construcció i en la manera de viure. • Josep Olivé

PRODUCTES

PRESENTATS

GET {LEXAN, TRESPA) MADERAS ARPA (BETONYP) POLIGLAS Uralita (URATEC) ALUSUISSE (ALUCOBOND) CSI TRANSFORMADOS ROBERSTON (FORMAWALL) MURGIA (DINÀMIC WALL) WERZALIT DRAGADOS (CARACOLA-GRC)

MASA MECANOTUBO (KARRAT) SIKA (SIKATAK)

£N PREPARACIÓ Paviments urbans: de! 2 al 20 es febrer La Insta: elfotiir anterior: del 26 de

maig al 12 de juny Segellant* I InperHeabilitxanti: de!22desetembreal9d'odubre Prefabricats do f o m l g o : del 17 de

novembre oi i de desembre

Si esta interesado en el panel ALUCOBOND1, dinjase ALUSUISSE ESPANA, S.A. Riera Can Pahissa, 24 A Pol. Ind. El Pla 08750 MOLINS DE REI (BARCELONA) Tel.: (931680 27 25 Fax: (93) 680 07 43

ombre: Direcciónt Población: C.P.: Tel.:

ALUSUISSE SINGEN

Us FACHADASVENTILADAS son una solución constructiva, de altas prestaciones y de aplicación en edificaciones verticales. La tècnica consiste en : 1. La utilización del revestimiento MAX EXTERIOR como elemento no solo de decoración sinó como paramento de las agresiones medioambientales. 2. Càmara de aire única ventilada y continua para todo el edifïcio. ESQUEMATECNICO DE FACHADA VENTILADA CON MAX EXTERIOR

3. Un único muro (fabrica de cierre del edificio, con el aislamiento adosado por el exterior). 4. Elementos de fijación fijos u ocultos de fàcil aplicación. 5. Extensa gama de colores MAX EXTERIOR con protección a los Rayos U.V. 6. Homologaciones Europeas (Francia, Alemania y Àustria) y en breve obtención del D.I.T. otorgado por el Instituto Eduardo Torroja.

5.6- Nave -1-6-8 Pol. Ind. Santiga

PLACAS MAX EXTERIOR TE-TEMPERATURA EXTERIOR MÍNIMA TEMPERATURA SUPERIOR EXTERIOR CON APORTE SOLAR

Tel. 93 729 01 50 Fax 93 729 49 22