assessorament projecte Casa del Silvia Ferrer Dalmau I Alicia Tornos
Alicia Tornos GeobiologĂa y Salud en el Habitat
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
1. Antecedents: El dia 20 de desembre de 2013, a les 9:30 h. del matí ens trobem amb Lourdes Mora i Josep Capdevila, propietaris de la finca anomenada Casa del Pi, ubicada a 1km. aproximadament del centre de la població de Bellpuig, (Lleida) per ajudar a resoldre les distribucions dels espais mitjançant pautes de Biohabitabilidad. El dia s’aixeca fred però assolellat i sembla que les condicions seran adients per fer la valoració Geobiològica.
“Caminem des del centre de Bellpuig per començar a sentir el lloc i compartir les primeres paraules amb la Lourdes: la situació actual del projecte, els dubtes i els somnis. Al cap d’una estona arribem a l’era de la casa mitjançant els camps de blat de moro que voregen l’accés on espera en Josep”.
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
2. Objectius: L’objectiu es oferir recursos per a que la Lourdes i en Josep puguin continuar els treballs de distribució interior un cop realitzades les obres de consolidació de l’envolvent exterior.
3. Informe 3.1
Recollida de dades 3.1.1 Emplaçament:
La casa es situa dins d’una parcel.la irregular de conreu, d’aproximadament 6 hectàrees. La façana principal està orientada a Sud-Est. Aquesta orientació, poc usual, fa pensar que respon a la necessitat d’orientar les vistes des de la façana Nord-Oest cap al Convent de Sant Bartomeu.
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
La façana Sud-Oest està limitada per una sèquia. La façana Nord-Oest està protegida per un mur de tapia que delimita el pati de la casa i potser dels vents dominants. A l’Est destaca el pi que corona la casa i a la façana Sud un nogué. Trobem alguns fruiters i cua de cavall. La resta son camps de conreu. “Un cop hem passejat per tots els voltants, arribem a la porta principal de la casa. Abans la Lourdes ens explica el seu desig per conrear i abastir-se al màxim d’aquella terra”. 3.1.2 Casa: La casa, construïda al voltants de 1889 amb la tècnica tradicional de la zona, la tapia, està protegida per una coberta de teules ceràmiques a dues aigües. Actualment es troba en obres de reforma i consolidació. La forma de la planta es rectangular i es distingeixen 3 cossos: un central, més aviat quadrangular i dues ales, una a cada banda de proporcions rectangulars. Per la configuració i els materials de construcció es dedueix que l’ala Sud-Oest és posterior. A l’interior, destaca l’escala de cargol de fusta que comunica les plantes. Les obres de consolidació de l’estructura s’estan realitzen d’acord a paràmetres de Bioconstrucció.
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
“Mentre descobrim tots els racons, el Josep explica com gaudeixen del procés de compartir amb professionals i de la pràctica de treballar amb les pròpies mans per construir el que serà la seva pròpia llar i futur”. 3.2
Estudi geobiològic “Mentre passegem, l’Alicia, amb les seves varetes analitza i comprova tots els llocs, especialment allà on la Lourdes especifica que hi anirà un llit.” El decàleg de la casa sana recomana ubicar els espais de llarga permanència (dormitori + llocs de treball) en llocs on no hi hagi intensa radiació terrestre, alteracions tel lúriques o geofísiques i encreuaments de línies energètiques. Es localitzen varis punts que poden afectar en la distribució dels llits. Aquests es marquen sobre el mateix emplaçament i també els reproduïm a continuació en el següent dibuix.
Senyalar la zona de façana Sud-Oest, paral lela a la sèquia,
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
com a lloc no recomanable per distribuir zones de repòs i estudi. Les 3 zones grogues son detectades com No favorables per la ubicació dels llits. Es perceben dos punts de encreuament molt actius (1 i 2 ) i un altre on ni ha un encreuament amb una corrent de aigua subterrània que no es constant amb el temps (3). Son zones de nivell baix de qualitat biòtica. 3.3
Altres valoracions Degut a las zones geopatógenas detectades, es prioritza la valoració del estudi Geobiòlogic per ubicar ells llits en front a la orientació que recomanaria la disciplina del Fengshui. Pel que fa a una valoració sobre la base de disciplines d'harmonització i equilibri s'ha valorat el Kua de cada un dels membres de la família (que es correspon amb les l'orientació favorable per a cada un d'ells respecte a l'eix magnètic terrestre i que ens ve donat per la data de naixement) i del Bagua de la casa. Aquestes dades també s’han considerat per orientar i ubicar els llocs adients pel descans de tots els membres de la família.
4. Conclusions 4.1
Croquis zonificació
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
“ El fred comença a calar els ossos i decidim recollir-nos al foc per organitzar totes les dades. La llar de foc i el té que ens prepara la Lourdes desperten un altre cop els sentits. Xarrem i dibuixem. Compartim sensacions. Organitzem idees”. Per configuració, distribució, mida i estat constructiu sembla adient establir el nucli familiar a l’espai central. Sembla com si els mateixos espais ho estiguessin demanant. La planta baixa amb la seva llar de foc sembla el cor de la casa per això al voltant d’aquest cor es situen els llocs que necessiten d’aquesta escalfor com la sala d’estar i els dormitoris. Els espais de extensió i de futur empresarial naixeran un cop sembrada la llavor però cal donar l’espai de temps per a que es consolidi l’idea. Creiem que sense projecte prèvi és important no perdre el fil conductor i en aquest cas sembla adient continuar treballant el lloc on la família ha d’establir-se com a nucli del projecte familiar i futur empresarial.
El vermell representa el color del foc del centre de la casa, la llar familiar. El verd representa el color del futur espai per compartir i futur ajut econòmic per la família. El blanc es un espai obert al que vingui. 4.2
Croquis distribució interior (planta sotacoberta, pis i baixa) L’escala o nucli vertical de comunicacions sembla ubicar-se en un espai no adient per les zones de descans per la qual cosa donada la seva singularitat proposem respectar l’originalitat de l’escala vertical de cargol tot restaurant-la en el primer tram i seguir ubicant el nucli de comunicació vertical en el lloc existent. L’espai anterior que comunica l’escala amb cada planta es pot convertir en un espai vestíbul per cada planta on es succeeixen activitats complementaries i variades:
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
vestíbul sotacoberta-jocs de nois / estudis... vestíbul planta pis-despatx / àrea de lectura / sala pares... vestíbul planta pis-menjador / zona treball, jocs, internet...
4.2.1.1
Tot aprofitant la zona geopatógena 3 recomanem ubicar les zones humides en aquesta zona i facilitar les connexions verticalment.
planta baixa-cuina planta pis-vestidor + bany dormitori principal planta pis 2-bany dormitoris fills
assessorament projecte Casa del Pi (Bellpuig)
Cada distribució interior s’hauria d’estudiar amb més detall doncs per cada solució hi ha moltes opcions. La planta baixa pot ser és la que vol reunir més funcions en un sol espai acotant molt la mida de la sala. Es considera que això es tracta d’una fase provisional on la futura ampliació cap al Sud-Oest definirà els espais amb més amplitud.
4.3
Reflexions personals Recomanaríem una segona visita, especialment, per revisar cada Kua de cada membre de la família, un cop conegudes les dades de naixement dels pares. A cada Kua se li adjudica un element (foc-vent-aigua-fusta-metall). Són dades que ajudaran a determinar punts importants durant la segona fase d'execució una vegada finalitzada la fase de rehabilitació d'estructures i disseny de la distribució dels espais . Després d’un dia intens de treball sota el fred i el caliu de la llar de foc, envoltats de natura i en companyia d’una família engrescada en un projecte tan interessant i envejable, estem molt agraïts d’haver pogut deixar el nostre granet de sorra per que el somni de la Lourdes i en Josep sigui pròsper per tota la família.
Barcelona, 8 de gener de 2014 Silvia Ferrer-Dalmau, arquitectura I Alicia Tornos, geobiologia y salud del hábitat