Presentación Propuesta Sola Decathlon

TREBALL MÒDUL: ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

PROPOSTA

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

evolució de l’idea

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

INTERIOR: EXTERIOR:

ESQUEMA HIVERN:

ESQUEMA ESTIU:

solstici d’hivern: el mur d’inèrcia rep la radiació solar directa per escalfar l’espai interior

solstici d’estiu la protecció solar genera un espai exterior ventilat sense radiació

esquemes

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

la proposta va més enllà de l’autosuficiència energètica per estudiar l’autosuficiència al subministrament i evaquació d’aigua, l’alimentació i residus.tot utilitzant materials totalment naturals per crear un ambient saludable a l’interior, lliure de tòxics.

5

1fase disseny bioclimatisme renovables materials

15

2fase construcció : industrialització

3fase ús de l’edifici

accés

gestió de l’aigua gestió de residus autosuficiència (hort) bioconstrucció i salut

5

15

4fase deconstrucció: a.c.v.

5

emplaçament dins l’envolvent sd

proposta-emplaçament

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

a1 alçat 1 solar envelope

proposta-emplaçament (cotes)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

pilar 3

depuració

paper

orgànic

vidre

plàstic

dipòsit aigua

dipòsit compost pilar 2

dipòsit

pilar 4

pilar 5

pilar 1

pilar 5

dipòsit inèrcia

pilar 1

dipòsit inèrcia

pilar 1

dipòsit inèrcia

cambra

planta forjat sanitari

els pilars tenen doble funció: -estructural -emmagatzemadora (aigua, residus, compost…)

proposta-planta nivell ±0.00

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

s1 secciĂł 1

planta forjat sanitari

proposta-planta nivell Âą0.00 (cotes)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau - judit garriga i marĂ­

aïllament

sala-cuina-dorm. inèrcia hivernacle protecció solar planta baixa

espais annexes amb doble funció generen l’espai habitable (sala-cuina-dormitori): -nord: zona de serveis/aïllament -sud: passadís hivernacle a l’hivern/porxo a l’estiu

proposta-nivell +0.80

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

s2 secci贸 2

planta baixa

proposta-nivell +0.80 (cotes)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau- udit garriga i mar铆

2

3

1- sala-cuina-dorm. 28,67m2

3

1

4

2-wc: 3-instal.lacions 4-passadís

02,98m2 03,58m2 10,00m2

sup. útil:

45.23m2

5-terrassa 6-terrassa

13.07m2 17.07m2

6

5 “l’espai de confort pot ser durant el dia be una gran sala d’estar be una oficina. independitzant la cuina es pot improvitzar un despatx privat. per la nit es recull tot i es pot organitzar una festa.”

planta baixa

sup. total construïda: 53.22m2

-sofa-llit plegable dins l’armari -taula menjador i cadires plegables -daus multi-funció apilables en armari el mobiliari be es plega be s’amaga, això permet gran flexibilitat

proposta-nivell +0.80 (distribució)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

tipus loft

viure i treballar

una gran sala

la familia creix

tot per treballar

tot buit!

proposta-nivell +0.80 (distribució)

a l’estiu la sala creix

independitzar dormitori

tot independitzat

un coktail…

treballar a l’estiu

i ara una sopar de gala…

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

aigua

làmines fotovoltàiques

làmines fotovoltàiques lona

làmines fotovoltàiques

làmines fotovoltàiques

vegetació

planta coberta coberta formada per diferents capes especialitzades amb doble funció: -lona impermeabilitzant /suport làmines fotovoltàiques -recollida d'aigües pluvials/inèrcia tèrmica/refrigeració evaporativa -vegetació/refrigeració evaporativa -KLHestructural/tancament interior/aïllant

proposta-nivell + 3.80

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

s3 secci贸3

planta planta coberta coberta

proposta-nivell + 3.80 (cotes)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i mar铆

alçat sud

estudis coberta secció longitudinal amb armaris oberts

reproducció de l’idea d’umbracle amb persianes de corda

proposta-alçats i seccions

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau - judit garriga i marí

+

t-terrassa

+

c-cuina

+

a-armari-llit

b-bany

el solstici d’hivern defineix la distància entre mòduls d’habitatge:

l’edifici creix, l’hort també

b + a + c + t

a + b + a + c + t

proposta: creixement urbà (horitzontal)

b + a + c + t + b + a + c + t sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

21 de desembre amb persianes recollides

proposta de creixement-alta densitat

proposta: creixement urbĂ ( vertical)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

21 de juny amb persianes esteses

proposta de creixement-baixa densitat

proposta-creixement urbĂ ( vertical)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

1FASE DISSENY

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

les dades metereològiques s’han descarregat en format EPW de la pàgina web Energyplus (Ministeri d’Energìa dels EEUU). amb el programa Climate Consultant.

3.0. www.aud.ucla.edu/energy-design-tools.

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

abàc psicromètric per (desembre/gener/febrer) i estratègies corresponents. cada punt blau representa una hora del fitxer de dades EPW.

1fase disseny-bioclimatisme

de

disseny

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

estratègies d'hivern

dia:

aconseguim inèrcia a partir de diferents elements: -mur de garrafes d’aigua a l'interior de l'hivernacle -làmina de recollida d'aigües pluvials a coberta -jardinera a coberta amb vegetació que pot baixar per protecció solar -pilars de suport i emmagatzematge -màxima exposició de les obertures a la radiació solar -hivernacle situat a tota la façana sud, ens fa d'estufa -espais de serveis que fan d'aïllament a nord -ventilació des de la cambra al matí nit:

-aïllament nocturn amb la protecció de les obertures durant la nit

DISSENY + MATERIA = 80% D’ESTALVI ENERGÈTIC 1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

estratègies d'hivern

aïllament a nord amb cambra d'aire

-a l'hivern tanquem l'hivernacle i l'aprofitem com espai de distribució encara que per la seva mida també pot ser habitable, -rep radiació solar durant tot el dia que es va acumulant al mur d'aigua i aquest va cedint escalfor a l'interior -a la nit protegim les obertures per evitar pèrdues

porticons de fusta interiors

l'aïllament a les façanes est i oest s'aconsegueix amb el propi material, que és aïllant i una capa d'aïllament 15cm de KLH + 5cm d'aïllament de virutes de fusta + 5cm de tancament interior de KLH

captació de la radiació solar a sud, est i oest amb l'exposició màxima de les obertures

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

abàc psicromètric per (juny/juliol/agost) i estratègies de disseny corresponents. cada punt blau representa una hora del fitxer de dades EPW.

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

estratègies d'estiu refrigeració evaporativa per coberta

aconseguim inèrcia a partir de diferents elements: -mur de garrafes a l'interior de l'hivernacle -làmina de recollida d'aigües pluvials a coberta -jardinera a coberta amb vegetació que pot baixar per protecció solar -pilars de suport i emmagatzematge

ventilació de dia des de la cambra protecció solar enrotllables

a sud amb persianes

inèrcia amb mur d'aigua, superfície de coberta i basaments

hiperventilació a l'exterior de nit

DISSENY + MATERIA = 80% D’ESTALVI ENERGÈTIC 1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

estratègies d'estiu -a l'estiu obrim l'hivernacle i l'aprofitem com espai habitable ja que amb la protecció solar de les persianes es converteix en un ombracle -la resta d'espai habitable el mantenim tancat durant el dia amb ventilació exclusivament des de la cambra

protecció solar enrotllables

1fase disseny-bioclimatisme

a sud amb persianes

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

abàc psicromètric per (març/abril/maig)i estratègies de disseny corresponents. cada punt blau representa una hora del fitxer de dades EPW.

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

abàc psicromètric per (septembre/octubre/novembre) i estratègies de disseny corresponents. cada punt blau representa una hora del fitxer de dades EPW.

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

1fase disseny-bioclimatisme

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

càlcul producció d’ACS

superfície captador 1m2

dipòsit 75l

1fase disseny-renovables A.C.S.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

esquema funcionament sistema ACS

captador

gestió energètica intel·ligent

estació de bombeig

caldera auxiliar

interacumulador

captador solar de tubs de buit

1fase disseny-renovables A.C.S.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

sistema ACS

captador solar de tubs de buit

planta nivell 0,00 planta baixa interacumulador 200l el captador d'1m2 es col·loca sobre una subestructura de la pèrgola al mòdul d'entrada gestió el dipòsit es troba en un dels energètica pilars de base intel·ligent la resta d'aparells per al seu funcionament es situen a un dels armaris exteriors

20º estació de bombeig

1fase disseny-renovables A.C.S.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

càlcul producció d’energia fotovoltaica

demanda energètica vivenda làmina fina fotovoltaica - amorfa

producció d'energia fotovoltaica de les làmines orientades a SUD

amb 16m2 de cèl·lules obtenim una producció d'1kwp per una superfície de coberta a SUD d'uns 24m2 n'obtindrem 1,5kwp

els mesos d'estiu gairebé cobrim la demanda només amb el SUD rendiment màxim 136W

1fase disseny-renovables fotovoltaica

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

càlcul producció d’energia fotovoltaica -es làmines fotovoltaiques generen electricitat sense necessitat de rebre radiació directa, per això en podem produir, encara que a més baix rendiment, amb làmines orientades a NORD -s'ha de tenir en compte, però, que no poden estar conectades les làmines orientades a nord amb les orientades a sud – ens baixaria el rendiment a totes

producció d'energia fotovoltaica de les làmines orientades a NORD

les làmines orientades a nord han de ser independents de les de sud

per una superfície de coberta a NORD d'uns 24m2 n'obtindrem 1,5kwp però el rendiment serà més baix làmina fina fotovoltaica - amorfa rendiment anual de les cèl·lules orientades a NORD, als que sumant el rendiment de les de SUD ens dóna una producció anual d'uns 2048 + 1560 = 3608 kWh/any

tot i així encara hi ha mesos que no arribem a cobrir la demanda diària

1fase disseny-renovables fotovoltaica

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau - judit garriga i marí

sistema energia fotovoltaica

inversor

planta baixa

làmines fotovoltaiques orientades a NORD

làmines fotovoltaiques orientades a SUD orientació NORD

orientació SUD

planta coberta angle 15º

inversor

1fase disseny-renovables fotovoltaica

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

perquè bioconstrucció? la bioconstrucció aporta criteris i tècniques que garantitzen una vivienda més saludable, materials: -no contaminants -ni tòxics, -reutilizables i -reciclables

www.gutex.es

sanejament tubs de polipropilé aïllament taulells fibra de fusta Gutex protecció solar persiana enrotllabe fusta estructura horitzontal fusta contralaminada KLH tancament exterior balconeres fusta Climatac www.climatac.com (CE)

tancament mur inèrcia bidons aigua transparents tractaments interiors de protecció oli i/o vernissos naturals estructura horitzontal fusta contralaminada KLH

2fase construcció-bioconstrucció

regulació humitat vegetació

www.klh.at (PEFC)

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

2 FASE CONSTRUCCIÓ

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

COM MINIMITZAR L’IMPACTE DURANT LA PRODUCCIÓ?

-ultilitzar amb preferència materials procedents de recursos renovables.

-valoritzar materials utilizant aquells procedents de la recuperació de residus.

-utilitzar materials de baix consum energètic durant el seu procés d’extraccio i fabricació -utilitzar materials procedents de matèries primeres abundants i de baix impacte i toxicitat.

la producció de fusta apart de ser útil per la societat actua com emmagatzemadora de carboni purificant l’aire i contribuint a la reducció de l’efecte hivernacle els processos de producció i transformació de la fusta consumeixen menys energia que els processos productius d’altres materials. si a tot això afegim que molta de l’energia que consumeix prové dels seus propis residus el resultat final és que la industrialització de la fusta incideix positivament en la reducció de la demanda de combustibles sòlids.

Inventory analysis of the production of a KLH cross laminated timber board

ESQUEMA ANÀLISI CICLE DE VIDA

2 fase construcció-producció A.C.V.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

industrialització estructura KLH gran format fàcil muntatge construcció seca i ràpida els panells de fusta contralaminada…

es porten amb camió a l’obra i…

…un cop allí es desplaçen amb una grua.

2fase construcció-industrialització

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

desmontem la casa i ens cap tota en un camió!

emissions per transport de tots els mòduls desmontats càlcul segons: www.ecotransit.org recorregut de 614km.(sant cugat del vallès- madrid)

montatge - desmontatge

2 fase construcció-industrialització

transport

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

o be cada mòdul es pot transportar independentment I solament caldrà ensamblatge!

emissions per transport d’un mòdul sencer càlcul segons: www.ecotransit.org recorregut de 614km.(sant cugat del vallès- madrid)

20T

2 fase construcció-industrialització

20T

20T

10T

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

podem compensar les emissións de transport! opció a (1 camió )

opció b (4 camions)

3.00x1=3.07 0.89x1=0.89

orígen emissions co2 degudes al sector del transport a catalunya (1999)

0,75x4=3.00

0,22x4=0.88

les dues opcions emeten la mateixa quantitat de CO2 perque el càlcul s’ha fet en funció del pes transportat segons www.ecotransit.org per valorar l’opció més adequada s’hauran d’analitzar altres paràmetres.

2fase construcció-industrialització

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

3 FASE ÚS DE L’EDIFICI

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

COM MINIMITZAR L’IMPACTE DURANT L’ÚS DE L’EDIFICI? -minimitzant les necessitats energètiques de l’edifici íncorporant energies renovables i sistemes d’alta eficiència.

-minimitzant la necessitat d’aigua de l’edifici.

-assegurar la reparabilitat dels productes i sistemes -correcte manteniment

la fusta també contribueix a agregar un clima interior agradable, concepte subjectiu que té varis components: temperatura, humitat i renovació de l’aire, presència de substàncies químiques, olor, pols i altres partícules, radó, fongs…la fusta dóna bona resposta a la majoria d’aquests factors i a més té gran capacitat de funcionar com a regulador de l’humitat la fusta a l’interior pot tenir un cert olor però per la majoria de persones aquest es considerat agradable i no té cap efecte nociu sobre la salut. té capacitat per absorbir el so i es percep com a càlida al contacte amb la pell.

ESQUEMA ANÀLISI CICLE DE VIDA

veure diapos fase 3-ús de l’edifici

veure diapos fase 1- disseny bioclimàtic

3 fase ús de l’edifici-consum A.C.V.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

sistema integrat de gestió de residus a la mateixa cuina que permet separar les nostres deixalles en diferents fraccions: PAPER-CARTRÓ ENVASOS LLEUGERS VIDRE MATÈRIA ORGÀNICA ALTRES RESIDUS OPCIONAL-OLI el 36% dels residus que generem son orgànics. Es poden gestionar dins el solar mitjançant el procés de compostatge, serem productors de l’adob per l’hort i el jardí de la parcel.la. estalviem la gestió de 210 kg a l’any per persona de deixalles.

IMITEM LA NATURA I TANQUEM EL CICLE

3 fase ús de l’edifici-gestió de residus

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

5+6

3

7

esquema bàsic aprof. aigües pluvials 2

1

1-coberta: 70m2 2-canaló 3-filtre 4-dipòsit a 4-dipòsit b 5-bomba 6-gestió 7-drenatge

2

3 fase ús de l’edifici-gestió de l’aigua

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

sistemes per depurar l’aigua a casa estalviem consum d’ampolles de plàstic a-osmosi b-destil.lació mecanismes per estalvi d’aigua -clau de pas: detecta les fugues -perlitzadors: redueixen el consum sense reduir la sensació de pressió osmosi

destil.lació

instal.lant sistemes descalcificadors estalviem en productes de neteja

clau de pas

3 fase ús de l’edifici-gestió de l’aigua

perlitzadors

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

SEPARACIÓ D’AIGÜES NEGRES I GRISES -d’aquesta manera podem tractar les aigües grises a la mateixa parcel.la pel reg.

-separant els residus sòlids de l’aigua facilitem els tractaments de depuració biològica.

ESQUEMA DISTRIBUCIÓ D’UNITATS PER SANEJAMENT

-les aigües grises contenen molt menys nitrògen que les aigües negres. 9/10 parts del nitrògen prové de les aigües negres. el nitrògen és un dels agents contaminadors més difícil d’extreure. afectant directament a la qualitat de l’aigua potable.

-les aigües grises contenen molts menys patògens separar les aigües negres redueix radicalment el perill de propagació d’aquests, via l’aigua.

-les aigües grises es descomponen molt més ràpid que les aigües negres. facilita doncs la tasca de depuració de l’aigua que en aquest cas es pot fer al mateix emplaçament de l’edifici.

3 fase ús de l’edifici-gestió de l’aigua

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

sistema integrat de gestió dels excrements mitjançant un wàter sec que permet obtenir compost pel propi consum al jardí-hort. el 90% dels nostres excrements és aigua per la qual cosa el 10% resultant es convertirà en compost orgànic net i sec. és poc intel.ligent barrejar els excrements amb l’aigua per després tornar a separar.

OPCIÒ B

OPCIO A

NO ÉS MÉS ADIENT SEPARAR EN ORÍGEN? si barregem els excrements amb l’aigua potable estem traslladant un problema que podem resoldre a l’habitatge a la ciutat i d’aquesta al medi.

TRACTAMENT AIGÜES NEGRES AMB WÀTER SEC -no necessiten aigua. ocasionalment per netejar -no contaminen el sòl ni les aigües subterrànies.

-poden integrar-se a qualsevol habitatge inclòs un bloc de pisos.

-son econòmics si s’autoconstrueixen.

-són higiènics i inocuus.

-si estan ben dissenyats no produeixen males olors.

-gran estalvi en canalitzacions i estacions depuradores.

-proporcionen recursos: compost i fertilitzants.

-permet a poblacions amb pocs recursos accedir a un sanejament inocuu que manté els sist. hídrics nets.

CENTREX 2000 AF NE 1990.00 €

3 fase ús de l’edifici-gestió de l’aigua

EXCEL NE 1395.00 €

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

reutilització de l’aigua pel reg PRE TRACTAMENT: separador de greixos i sòlids, per retenir tot lo que cau per l'aigüera.

ESQUEMA TRACTAMENT AIGÜES GRISES

TRACTAMENT: depuració biològica mitjançant plantes

3 fase ús de l’edifici-gestió de l’aigua

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

pasteres

mètode: gaspar caballero de segovia horts-express UMPC (unitat mòbil parades en crestall): -mínim espai de terra -mínim consum d’aigua -mínim treball de manteniment

jardí comestible amb

parades

“gaspar caballero es desplaça amb tot el necessari per a muntar en un dia l’hort ecològic de parades en crestall. donant assessorament a la persona que hagi de fer el manteniment. cost 1.800 euros,

-màxim rendiment

3 fase ús de l’edifici-autosuficiència amb cultiu ecològic

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

600

6 punts fonamentals parada: rectangle de terra de 1.5m d’ample x long. variable 1 horts familiars: mínim de 3m/màxim de 6m mínim 4 parades. crestall: cobertura de compost sense barrejar amb la terra.

60 30 60

parada tipus

1 quadrat: 10x10

2 camins de 50cm envoltant la parada per no trepitjar la terra solanàcies

compost: el millor aliment que podem donar a la terra. forma 3 senzilla, econòmica i ecològica de tornar a la terra part d’allò que en algun moment, hem obtingut d’ella.

umbel.liferes-liliàcies

300 x 150

300 x 150

300 x 150

300 x 150

4 sembra més densa que a l’horticultura tradicional. el reg exudant, la cobertura de compost i la sembra més 5 dense permeten reduir el consum d’aigua i mantenir una humitat constant i uniforme.

6 .rotació per famílies botàniques. 4 parades o múltiples de 4 lleguminoses-crucíferes

compostes-curcubitàcies quenopodiàcies

esquema base de funcionament de l’hort

3 fase ús de l’edifici-autosuficiència amb cultiu ecològic

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

es proposa enjardinar la parcel.la amb 4 “pasteres” de 3.00m de llarg x 1.50m. d’ample. pasteres: adapatació feta pel mateix gaspar caballero de segovia..del seu mètode de “parades en crestall” per adaptar l’hort rural a l’entorn urbà.

el mínim espai necessari per abastir l’unitat d’habitatge és de 4 unitats de “pasteres” de 1.40m x 0.60m. x 0.30m. proposem enjardinar el front sud de la parcel.la amb 4 unitats mínimes per garantir l’autosuficiència de l’habitatge. cal pensar la gestió dels excedents. l’alçada de les pasteres (80cm) permet que es pugui gaudir de l’hort desde l’interior de l’habitatge s’aprofita el fenòmen d’evapotranspiració de la vegetació per refrescar la temperatura exterior a l’estiu

3 fase ús de l’edifici-autosuficiència amb cultiu ecològic

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

4 FASE DECONSTRUCCIÓ

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

COM MINIMITZAR L’IMPACTE DURANT LA DECONSTRUCCIÓ?

-facilitant el procés de deconstrucció -maximitzant la reutilització de components.

-buscar aplicacions als residus intermitjos.

els materials combustibles per exemple no es consideren com rebuig. en el cas de la fusta es poden aprofitar inclòs les cendres retornant-les al camp com a fertilitzants.

la reutilització de les plaques klh com energia al final de la vida útil està condicionada a que no s’apliqui cap tractament químic adicional. la cola pot incinerar-se en processos de biomassa convencionals. la seva capacitat calorfífica és exactament igual a la de la fusta massissa convencional. el mateix per la generació de cendres. l’aportació de la cola es irrellevant en el balanç de residus en principi és un material amb elevades possibilitats de reutilització. els tirafons s’utilitzen en condicions de servei que en general van a permetre el seu desmontatge a dècades vista.

ESQUEMA ANÀLISI CICLE DE VIDA

connectors SHERPA faciliten montatge/desmontatge

4 fase deconstrucció - tancament A.C.V.

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

01. emplaçament de l’habitatge en un lloc sa. mitjançant estudi geobiològic del terreny.i lluny de fonts de contaminació

x

02. disseny personalitzat

x

03. integració amb l’entorn

criteris de biohabitabilitat

04. disseny bioclimàtic per reduïr la despesa energètica.

05. materials sans i ecològics: transpirables, de baixa emissió radioactiva i sense components químics potencialment tòxics.

06. ultilizació d’energies netes i descentralitzades

07. il.luminació natural

08. qualitat de l’aire interior mitjançant la renovació constant de l’aire i una adequada ionització. productes de neteja poc agresius.

09. ausència de contaminació elèctrica o electromagnètica a l’interior mitjançant instal.lació biocompatible i correcta presa de terra.

10. òptima gestió dels recursos naturals: edificis que reciclen: recuperació de residus i depuració dels vessaments

EL MEDI AMBIENT MEREIX UN RESPECTE SERIÓS I UNA ACTITUT RESPONSABLE

decàleg per una casa sana

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marĂ­

asociació d’estudis geobiològics

www.gea-es.org

associació espanyola de bioconstrucció

www.ae-bioconstruccion.org

david hammersteim, eurodiputado de los verdes

www.davidhammersteim.org

fusta en l’arquitectura

www.enmadera.info

miguel nevado

horts ecològics

www.gasparcaballerodesegovia.com

gaspar caballero de segovia

www.mariano-bueno.com

mariano bueno

materials de construcció ecològics

mariano bueno

www.biohaus.es www.ekocasa.es

ignacio de bustamante

www.elladrilloverde.com

lola blanco

mancomunitat la plana

www.mancoplana.cat

agència catalana de residus

www.arc.cat

tractaments biològics

www.projectesdaigua.com

carles perez

wàter sec

www.sanitariossecos.com

lola blanco

qualitat i estalvi d’aigua

www.aguapur.com

jordi huguet

compensació emissions CO2

www.ceroco2.org

instal.lacions sostenibles

www.klausistemes.com

estructures tensades

bibliografia

www.viessmann.es

lucas de borbón

www.soprema.com

lluis de gibert

www.ferrari-textiles.com

sd europe 2010 silvia ferrer dalmau-judit garriga i marí