#366
140617 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS
WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT
SALUT
COMARQUES
El conseller Antoni Comín pren el pols a la sanitat tarragonina El conseller de Salut visita Tarragona per explicar com serà el nou Joan XXIII i per conèixer el model assistencial de la Xarxa de Santa Tecla al Tarragonès i al Baix Penedès
P.11
MUNICIPIS CARDIOPROTEGITS POBLES I CIUTATS INSTAL·LEN DESFIBRIL·LADORS PORTÀTILS ALS SEUS CARRERS I ESPAIS PÚBLICS PER SALVAR VIDES P.02
Dow Chemical, 50 anys a TGN P.07
2
14 de juny de 2017
tema de la setmana
Els DEA ja formen part del mobiliari urbà del territori Els municipis del Tarragonès i del Baix Penedès estan cada vegada més cardioprotegits gràcies als Desfibril·ladors Externs Automàtics
oriol montesó TARRAGONA
E
l cor. L’òrgan capaç de ressonar amb força o fer-se imperceptible que sempre batega. Palpita per permetre’ns fer la primera alenada fora del ventre matern, fer el primer petó i alçar en braços els nostres nets. S’ha fet molta poesia de l’òrgan que tantes taules d’institut ha decorat, però fins fa poc no se’n tenia la cura adequada. Això de fer esport i vigilar la nostra alimentació és molt nou, fruit de l’esforç dels professionals de la salut per comunicar que una bona prevenció és tant o més important que un bon sistema sanitari. Una segona fase de la protecció que cal conferir al cor és posar a l’abast de la ciutadania equips que permetin contrarestar una aturada cardíaca. És el cas del Desfibril·ladors Externs Automàtics (DEA) que en poc menys de deu anys s’han convertit en mobiliari habitual dels nostres municipis. El 2012, la Generalitat de
A dalt, el DEA de la plaça de la Font; la directora de l’escola Les Eres de Creixell i els nous aparells de Banyeres del Penedès. A baix, un DEA al conservatori de Vila-seca, un altre a la Riera de Gaià i un dels de Torredembarra.
Catalunya va establir els requisits per a la instal·lació de desfibril·ladors externs fora de l’àmbit sanitari, però abans ja hi havia municipis que n’havien instal·lat. És el cas de la Pobla de Mafumet, per exemple, que el 2010 va instal·lar tres DEA, o Salou i Altafulla, que abans de 2012 ja disposaven d’aquests equips d’emergència. Des de llavors, el municipi pobletà ha doblat el nombre de desfibril·ladors externs, i Altafulla, un municipi d’uns 5.000 habitants amb una superfície de 6 quilòmetres quadrats, disposa de nou DEA repartits en espais que tenen una alta afluència de públic. Per entendre l’elevat grau de cardioprotecció del municipi altafullenc podem fixar-nos en la localitat veïna de Torredembarra que, tot i que triplica Altafulla en nombre d’habitants (uns 15.000) té només tres DEA, amb previsió d’adquirirne més.
Cada minut de demora en tractar un infart redueix un 10% la supervivència de la persona, la qual cosa fa que disposar d’un DEA sigui essencial Per descomptat, a la capital de la demarcació, Tarragona, és on més DEA hi ha, amb 87 equips distribuïts arreu de la ciutat. Sense marxar del Tarragonès, trobem que el Morell té quatre DEA, Vila-seca en té a deu edificis públics i Salou en té nou repartits entre diversos espais. Al Baix Penedès, el Vendrell té un total de 15 DEA, Creixell en té 7 i Banyeres del Penedès ha adquirit un DEA per cadascun dels seus nuclis. Els pavellons esportius, altres
edificis municipals i les unitats mòbils són els llocs més habituals per ubicar aquests aparells capaços de detectar eficaçment les arítmies causants de la mort sobtada i que apliquen una descàrrega elèctrica quan és necessari permetent restablir la funció normal del cor. Cal tenir present que cada minut de demora en cas de patir una aturada cardíaca redueix un 10% la supervivència de la persona, la qual cosa fa que les maniobres de reanimació i disposar d’un DEA sigui essencial. A banda, els responsables sanitaris recorden que els DEA són segurs i fiables, fàcils d’usar, no fan mal i, el més important, poden salvar la vida. És el cas d’un veí de la Pobla de Mafumet que va salvar la vida, fa poc més d’un any, gràcies a un DEA i, per descomptat, a la persona que el va empunyar. Aquell dia va ser l’Albert Giralt, un agent de la Guàrdia Urbana del municipi que va actuar da-
vant d’una persona que havia patit una aturada cardiorespiratòria al carrer. La proximitat d’un DEA i d’una persona capacitada per emprar-lo va evitar una desgràcia, doncs. Per aquest segon motiu, molts dels municipis del territori, després d’haver ubicat DEA als punts estratègics, duen a terme cursos de formació entre els treballadors municipals i entre la població en general. És l’exemple del Vendrell, que en el plec de condicions de la licitació es van concretar 160 hores de formació (per a personal de la Policia Municipal, de Protecció Civil i de consergeria d’equipaments municipals). A banda, els DEA inclouen unes instruccions d’ús molt entenedores per si quan cal fer-ne ús no hi ha ningú capacitat. Ajuntaments, com el de Tarragona, inclouen un mapa al seu web amb la ubicació de tots els Desfibril·ladors Externs Automàtics del municipi.
3
14 de juny de 2017
TEMA DE LA SETMANA
E D I TO RI AL Ò L I VER MÁRQ UEZ
DR. LLUÍS OLIVAN, CARDIÒLEG DE LA XARXA DE SANTA TECLA
«A col·legi s’hauria d’explicar la reanimació bàsica»
E
l doctor Lluís Olivan, cardiòleg de la Xarxa de Santa Tecla, valora molt positivament la tendència a l’alça d’instal·lar Desfibril·ladors Externs Automàtics als municipis del territori. Remarca que és essencial per millorar els índexs de supervivència però que també cal formar la població sobre l’ús d’aquests aparells i informar d’on estan ubicats. És important aquesta proliferació dels DEA? Evidentment que sí. Tot i que es calcula que només la meitat de morts sobtades són candidates a desfibril·lar, els últims registres duts a terme a Girona ens diuen que els índexs de supervivència quan hi ha DEA de proximitat augmenta més del triple. Perquè cada minut és essencial, no? Hem d’aconseguir que la reanimació comenci abans dels cinc minuts perquè, a partir dels deu minuts, la probabilitat de reanimar el pacient és molt baixa. Pel tipus d’aturades cardíaques que el DEA no serveix, pot ser nociu? No, el DEA és capaç d’interpretar el ritme cardíac del pacient i ja veu si es pot
desfibril·lar o no. El territori està ben preparat? Està bastant ben preparat però la xifra exacta de DEA no la coneixem, a diferència del que passa a altres províncies com Girona. Al territori, però, crida l’atenció veure que molts pobles ja en tenen. Però no és suficient que els pobles estiguin ben coberts, s’han de saber emprar... A col·legi s’hauria d’explicar la reanimació bàsica, que és fonamental. Perquè amb la reanimació bàsica, juntament amb els DEA, les opcions de recuperar una mort sobtada augmenten moltíssim. To-
thom hauria de saber-ho fer en condicions senzilles fora de l’hospital, sobretot quan sabem que una tercera part dels infarts de miocardi moren abans d’arribar a l’hospital. I pel que fa a l’ús del DEA, amb les instruccions d’ús n’hi ha prou? S’explica molt senzillament com col·locar les plaques de desfibril·lació, ell mateix identifica el ritme que hi ha, torna a preguntar si el malalt està inconscient i avisa que s’apartin abans de disparar per evitar que la descàrrega pugui afectar un altre. Està molt automatitzat i l’esquema de la reanimació bàsica també està explicat allà.
Al primer entrenador de l’Òliver
L
’Òliver té 6 anys. En farà 7 el pròxim mes d’octubre. No cal dir que, juntament amb els altres dos fills que tinc amb la meva parella, per a mi és la persona més important del món. Aquest curs ha jugat al Prebenjamí F del Nàstic de Tarragona i el passat cap de setmana vam posar fi a la temporada amb una festa de tot l’equip, amb les respectives famíles i amb l’entrenador. Aquest ha estat el primer any de l’Òliver jugant al futbol i, en aquests 9 mesos de competició, he vist bastant clar que si la seva il·lusió és jubilar el seu pare s’haurà d’espavilar molt. Però, més enllà de l’anàlisi de les habilitats futbolístiques del meu fill, he descobert com serà d’important aquest primer any de futbol en la seva vida. En aquests mesos de campionat, passant pels estadis de mig Tarragonès i del Baix Penedès, l’Òliver ha guanyat autoconfiança, s’ha esforçat, ha progressat, ha conegut nous companys, ha après a socialitzar-se en un ambient fora del col·legi, ha experimentat el treball en equip, el respecte al rival i, el que per a mi és més important, ha descobert la seva primera gran passió. I en tot aquest procés jo no he intervingut per a res. M’he limitat a ser un simple xofer i espectador. L’evolució del meu fill en aquest àmbit ha estat comandada per un noi de 32 anys, l’entrenador Àlex Cañas, que ha fet una gran feina amb ell i, en general, amb tot l’equip. L’estiu passat l’Òliver no volia ni anar a entrenar. Ara, un any després, he de renyar-lo constantment perquè no jugui a pilota al menjador de casa. Durant la festa del cap de setmana passat l’Àlex ens agraïa a pares i mares la nostra paciència i alhora ens demanava disculpes si en algun moment havia fet alguna cosa que ens hagués pogut molestar. «Penseu que visc el futbol amb passió i així ho transmeto als meus jugadors, ja siguin nois de 7 anys o de 17». No sé si el meu fill hauria après més amb un altre tècnic ni tampoc si hauria jugat més minuts. Però hi ha una cosa que he d’agrair a l’Àlex: ha contagiat al meu fill la seva passió per l’esport. I això és una cosa que, encara que no tornin a coincidir mai més en un camp d’entrenament, quedarà ja per a tota la vida. Només demano que pel camí l’Òliver no es trobi cap eixelebrat que li prengui aquesta passió que l’Àlex tan bé li ha encomanat.
La Casa Irlandesa CURSOS de INGLÉS en IRLANDA PARA JÓVENES A PARTIR DE 10 AÑOS
Telf. 609 762 562 www.lacasairlandesa.com
Fay & Dermot McGrath DESDE 1988
4
14 de juny de 2017
TARRAGONA Teatre a l’escola, un excel·ent recurs pedagògic
E
OPINIÓ
JOAN MARTÍNEZ DELGADO COORDINADOR PEDAGÒGIC
ls dies 8 i 9 de juny de 2017 el Teatre Metropol de Tarragona va acollir la II Mostra de Teatre Escolar organitzada per l’Equip de Suport de Teatre a les Escoles de l’Institut Municipal d’Educació (IMET). Enguany hi han participat cinc escoles de la ciutat, sota el lema «Èpoques i cultures». Aquesta segona mostra s’inseria en unes jornades pedagògiques teatrals on els alumnes, a banda d’actuar, van poder gaudir d’un matí de cursets de malabars i tècniques de circ impartits pels membres de la Companyia Passabarret, qui, alhora, van presentar i conduir l’acte de la tarda, fent les delíciesde tots els assistents. Els objectius que volien assolir aquestes jornades teatrals, i la mostra en particular, són variats però, com a exemple, podem destacar, entre altres, la possibilitat que els alumnes han tingut de presentar les obres de teatre en un espai escènic de qualitat on han pogut veure quines són totes les tasques desenvolupades pels equips tècnics i conèixer de primera mà els racons i raconets d’un edifici tan singular com l’emblemàtic teatre Metropol de la ciutat, que alguns ni tan sols coneixien. Així mateix, han pogut veure, gaudir i valorar amb respecte les representacions realitzades pels alumnes d’altres escoles. I, el més important, han estat capaços de posar-se, tot superant inhibicions i vergonyes, davant d’un públic que, expectant i encuriosit, ha valorat enormement la seva feina pel que fa a la interpretació i a les acurades posades en escena proposades pels responsables de les obres. Les dues tardes de mostra van ser plenament satisfactòries, ja que a més van tenir el suport dels tutors i equips directius que, durant el curs escolar, han estat seguint les evolucions dels diferents muntatges que s’estaven preparant als seus centres i han assistit a les representacions finals. També estem molt agraïts de la bona acollida rebuda per part del públic, majoritàriament familiars dels alumnes, que han vingut a gaudir dels espectacles. Un cop més, els components del nostre equip agraïm la confiança dipositada pels responsables de l’IMET i ens ratifiquem en la idea que el teatre, tot i que no està dintre dels currículums escolars com a assignatura, és un excel·lent recurs pedagògic que afavoreix l’assoliment de les competències educatives tant des del suport d’àrees expressives i estètiques (llengua, la música, la plàstica, l’educació física...), com, i aquesta creiem que és la més important, des del suport a tot allò que implica valors, habilitats socials i maduració emocional de l’alumne. Esperem continuar el curs vinent amb una III Mostra de teatre escolar. Així que... a fer feina i a buscar un altre lema.
La manifestació contra l’avorriment a TGN reuneix 200 persones
Imatge de les persones concentrades a la plaça de la Font per reclamar una ciutat més viva./Eve Eugene Ortiz (Facebook)
U
nes 200 persones es van concentrar el passat diumenge a la plaça de la Font per «despertar» la ciutat, convocats per un grup de tarragonins que es lamenten per la situació cultural de Tarragona i demanen un diàleg múltiple i obert que doni suport a la cultura i a l’oci. Aquesta concentració en favor d’una ciutat més viva, més activa i amb una política cultural més oberta va reunir unes dues-centes persones i els organitzadors van aprofitar per
OPINIÓ XAVIER PARERA LLICENCIAT EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA
Un manuscrit misteriós Quan passava les vacances a Dinamarca vaig visitar un vell amic, el qual tenia a la seva mansió un important manuscrit que va pertànyer als seus avantpassats. En ell
protestar davant l’Ajuntament per la total manca de suport a les iniciatives privades lligades a l’oci, una estratègia que «perjudica el comerç local, a l’hostaleria i a tot un teixit de petits negocis familiars». «No volem seguir vivint d’esquena al mar i tancats entre muralles, volem ser exemple de ciutat mediterrània i tenir la ciutat que ens mereixem», van ser algunes de les reclamcions que es van poder sentir durant la concentració. «TGN ciutat dormitori» o «TGN ciutat de l’avorriment» són alguns dels lemes que aquest grup de tarragonins es parlava d’esdeveniments bèl·lics del segle XII. Entre els meravellosos dibuixos i narracions em va sorprendre la curiosa història del capità Ives Rolk, el qual descrivia amb detall un viatge en un enorme túnel que travessava la península de Dinamarca des d’Esbjern fins Kolding (uns 57 km aproximadament). Aquest home volia alliberar la segona ciutat que era assetjada pels germànics i per aquell immens túnel excavat amb el treball de dos mil esclaus podia navegar una flotilla de vaixells per rescatar
han utilitzat i estan utilitzant per donar un toc d’atenció a l’Ajuntament i que, tal com van explicar a Noticiestgn: «no som ni d’esquerres ni de dretes, només ciutadans que aspiren que Tarragona tingui una vitalitat acord al seu pes específic en el territori; una mirada oberta cap a l’oci, encara que per al senyor Prats sigui sinònim de gresca, xivarri i incultura, és un factor determinant per fer ciutat». Davant l’acollida de la mobilització organitzada el passat cap de setmana, no es descarta convocar-ne de noves, sempre mitjançant les xarxes socials. els castigats habitants. Diu que va realitzar la missió i a l’entrada va tallar una àliga a una roca. El típic relat d’aventures! Però cert dia, em vaig afegir a una expedició arqueològica, ja que era un destacat estudiant. Havien trobat unes coves de la costa est de Dinamarca i iniciàvem les investigacions. Mentre les càmeres i la llum ens mostraven aquella gegantesca volta, vaig reconèixer pel dibuix de l’àliga a les roques que el lloc era… L’entrada del túnel del capità Ives Rolk!
5
14 de juny de 2017
tarragona Sector químic i polític es troben a Tarragona pel preu de l’energia
E
l sector químic, les administracions locals i catalana i els representants polítics electes per Tarragona han presentat una proposició de llei per regular les xarxes tancades de distribució d’electricitat. L’objectiu és sumar el major suport possible a la proposta per tal que pugui superar el seu tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats, i així facilitar que les empreses de zones industrials, i especialment les del sector químic, puguin disposar d’un subministrament elèctric en condicions més competitives. En l’acte de presentació d’aquesta iniciativa hi han pres part el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Josep Francesc Font, alcaldesses de la zona, diputats i senadors per Tarragona i representants de les empreses i els agents econòmics de la demarcació. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha explicat que «avui s’ha posat sobre la taula la proposició de llei perquè el nostre polígon petroquímic tingui la competitivitat que es mereix». L’alcalde també ha avançat que aviat se celebrarà una cimera d’alcaldes del territori per donar suport a aquesta iniciativa. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha destacat «la postura unitària de
tots en un tema tan important com la indústria, perquè és una de les fonts de desenvolupament del futur del país». Les xarxes tancades són sistemes de distribució d’energia elèctrica per a zones geogràfiques molt petites i amb una forta interrelació entre els seus membres –com en el cas de la indústria química i petroquímica-, que passen a compartir les infraestructures de connexió amb la resta de xarxa elèctrica i que regulen entre ells el seu funcionament. Aquesta fórmula permet reduir els costos energètics per a tot el conjunt i, per tant, millorar la competitivitat de les empreses i afavorir l’atracció de noves inversions dins del seu perímetre. En l’actualitat, la normativa elèctrica espanyola no preveu una regulació de les xarxes tancades, fet que representa una pèrdua de competitivitat per a la indústria, i més concretament per al sector químic.
Tret de sortida als tres mesos de la temporada de platges
L
a temporada de platges comença aquest divendres amb el desplegament dels equips de salvament de la Creu Roja, la unitat de vigilància de la Guàrdia Urbana i l’inici de la campanya de neteja a la zona litoral. El servei estarà en marxa fins al 13 de setembre de dilluns a diumenge als 15 quilòmetres de costa del municipi. Per a la temporada d’aquest any, les principals novetats se centren en el servei de neteja, ja que es renoven totes les papereres. Concretament s’han adquirit 250 papereres de rebuig i 35 illes de recollida selectiva de paper i cartró, envasos i rebuig. Les noves papereres tenen un cos gris de plàstic 100% reciclat, les tapes són dels colors de recollida selectiva (blau pel paper i cartró, groc pels envasos i gris pel rebuig), el pal d’alumini és gris i van amb bosses de colors. La consellera de Medi Ambient, Ivana Martínez, ha explicat que «renovem les papereres amb unes de noves
més resistents a les condicions ambientals i, per a la propera temporada, ampliarem la recollida selectiva substituint els punts de rebuig per illes de recollida selectiva». I ha afegit que «com a novetat, aquest estiu es realitzarà una campanya per millorar la neteja de les platges i, més concretament, per millorar les conductes incíviques d’alguns usuaris que deixen les burilles de les cigarretes a la sorra». La campanya consistirà en el repartiment de cendrers als usuaris de les platges. En total es repartiran
10.000 cendres, 7.500 als usuaris i 2.500 a les guinguetes de les platges, estancs i gasolineres de la ciutat s’adheriran a la iniciativa. El repartiment a la sorra de la platja es farà els dies 8 i 9 de juliol per part d’un equip de 6 informadors/ es, que a més de donar els cendrers també recordaran algunes normatives i serveis existents a la platja. La neteja de platges s’intensifica durant l’estiu, amb un servei que es presta els set dies de la setmana i que treballa a primera hora del matí.
Dos anys de la tercera legislatura de Ballesteros El batlle Josep Fèlix Ballesteros arriba a l’equador de la seva tercera legislatura. Amb l’estabilitat que li confereix el pacte signat amb PP i UDC, els sobresalts vinguts per l’endarreriment dels Jocs Mediterranis i els escàndols judicials que envolten el seu
executiu són les principals tempestes que ha hagut de capejar. Amb tot, el consell plenari està més fragmentat que mai amb vuit grups municipals i les veus crítiques al govern municipal surten de tots els cantons de l’hemicicle.
Per valorar aquesta mitja legislatura, el Corte Inglés acollirà, aquest dimecres a les set de la tarda, una taula rodona que inclourà la participació dels portaveus dels vuit grups municipals presents al consistori sota el títol «Cap a on vols portar Tarragona?».
Aicat 4.746
Especialidad en pescado y marisco frescos
Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen C/ dels Rebolledo, 20 · 43004, TARRAGONA · Tel. 977 24 00 74
6
14 de juny de 2017
COMARQUES OPINIÓ TERESA DUCH ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM
Vint-i-cinc anys Dissabte vaig passar una bona estona mirant el partit que els jugadors del Dream Team del Barça van jugar en commemoració del triomf de Wembley. Aquells nois que fa vint-i-cinc anys havien tallat el vent amb les seves cames i la seva energia s’havien fet grans —i grossos— i semblava que el vent els tallés a ells en cada pas que donaven. Em tenien amb l’ai al cor, per por que caiguessin malament, quan els veia només trontollar una mica. Queda clar que els futbolistes en actiu estan en una monumental bona forma física que no els hi ha caigut del cel sinó que és fruit d’un entrenament intens. Dic que vaig passar una bona estona, no pas per haver rigut –que també una mica– sinó per tenir el consol de constatar que el temps passa per a tothom –i no només per a mi– i ens va en contra en forma de greix i retenció de líquids que augmenten el nostre volum de manera que no hauríem sospitat de cap manera fa vint-i-cinc anys. Fa vint-i-cinc anys, jo també tallava el vent, o el bacallà –que no la respiració–. Crec que tots ho hem fet en un àmbit o
altre de la nostra vida, sobretot de joves. Per sort, el pas del temps també ens engreixa l’interior amb l’experiència, la saviesa, si sabem aprofitar l’experiència, i la tolerància. El temps dona la perspectiva necessària per fer caure els déus del pedestal i a vegades per posar-n’hi d’altres que van passar desapercebuts, i per esguardar-ho tot amb una mirada més serena. Què veurem d’aquí a vint-i-cinc anys si mirem enrere? Commemorarem els vint-i-cinc anys d’independència de Catalunya? M’agradaria! M’agradaria tant que només per això deixaria passar vint-i-cinc anys més per poder-ho celebrar. És clar que als partidaris del «no» els agradaria celebrar també els vint-i-cinc anys del fracàs del referèndum... No sabem què passarà l’1 d’octubre. L’únic que sabem és que votarem i que, surti el que surti, la independència està engendrada i en un moment o altre naixerà. Si és ara, millor; si ho puc veure jo, també; si triga una mica més, almenys que la vegin els meus fills. Em sap greu dir-los als del «no» que d’aquí a vint-i-cinc anys no tindran res a celebrar, perquè la situació haurà canviat. Ah, per cert, d’aquí a vint-i-cinc anys jo també celebraré que vaig publicar la meva segona novel·la. El silenci de Vallbona, es titula, i si aquest silenci que dura des de fa gairebé vuit segles s’hagués trencat, possiblement el destí de la humanitat hauria canviat. La presento el 22 de juny a les set de la tarda a la Casa de les Lletres de la nostra ciutat. Estimats lectors, hi esteu convidats! I millor compartir-ho i celebrar-ho ara, que d’aquí a vint-i-cinc anys qui sap on serem!
Calafell invertirà més de 300.000 euros a les escoles La junta de govern local de l’Ajuntament de Calafell ha aprovat el projecte de condicionament i millora que s’executarà a les cinc escoles de primària del municipi. La inversió prevista és de 332.901,58 euros i cobreix obres de reparació als edificis, patis i instal·lacions. No inclou la dotació de pissarres digitals i material docent, ni la millora de les zones d’aparcament de les escoles, que també ha compromès l’Ajuntament amb els centres i que es tirarà endavant amb altres projectes. Les obres es faran majoritàriament aquest estiu, en particular les que no són compatibles amb la presència de nens als centres. Entre les feines que es faran, hi ha reparacions als sistemes de calefacció, millora de paviments als patis i als jocs infantils, cobertura de passadissos exteriors, renovació de tanques perimetrals...
A l’escola mossèn Cinto Verdaguer s’hi invertiran 103.325,54 euros; a l’escola del Castell, 32.234,56 euros; a l’escola La Ginesta, 73.108,12 euros; a l’escola Vilamar, 49.922,36 euros; i a l’escola Santa Creu, 74.311 euros. Segons l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, «el compromís del govern municipal és compensar les retallades que hi ha hagut en els darrers anys per part del departament d’Ensenyament de la Generalitat». «Les xifres que està destinant Ensenyament al manteniment dels centres», ha afegit, «no cobreix ni el 10% de les necessitats més bàsiques. Enguany, gastarà 20.000 euros, que donaran per reparar unes goteres». Ferré ha recordat que «és indiferent qui tingui la competència, ja que al final les millores reverteixen en els alumnes dels nostres centres».
«Els homes de Ferreson som la punta de l’iceberg d’un gran projecte que es mou per la il·lusió i la professionalitat d’oferir servei de qualitat»
M
iquel Àngel Nogueras va iniciar-se al mon de les assegurances fa més de trenta anys per tradició familiar –el seu pare ja s’hi dedicava– i per amor a aquesta feina que, assegura, l’apassiona i el manté viu. Des dels seus inicis a l’empresa familiar fins a l’actualitat ha plogut molt, i actualment el Miquel Àngel és el responsable de la xarxa de concessionaris d’automòbils de Fabroker, empresa on va entrar a treballar l’any 2004. Miquel Àngel, la teva trajectòria al món assegurador és veritablement llarga i intensa, igual que la relació amb el Jordi Ferré. Sí. Vaig començar amb el meu pare l’any 1984 i vaig passar per tots els departaments de l’empresa per aprendre. I tres anys més tard, al 1987, vaig conèixer el Jordi quan fèiem
el curs de corredors; amb ell sempre vam mantenir el contacte i l’amistat fins que, l’any 2004, vaig entrar a treballar a Fabroker, corredoria d’assegurances. Després de passar per diferents departaments, ara coordines el que aglutina les xarxes d’automoció. És així. A més, com bé sabràs, un dels socis de Fabroker va començar en aquest mon de les assegurances des d’un concessionari. Parlo del Kiko Solà, perquè la seva corredoria va néixer a Motor 23 l’any 1991 i és allí on ell va començar la seva trajectòria. Com entendràs, tenim una llarga experiència en l’àmbit dels concessionaris d’automòbils i ara hem decidit prémer una mica més l’accelerador. Actualment gestionem les assegurances de tres grups molt importants de la província de Tarragona: el grup Jobacar, Motor 23 i el
Grup Nicolás que, a més, té extensió a la zona del GarrafPenedès i Barcelona. Parlem d’un sector que els darrers anys ha passat per certes dificultats tot i que ara ja comença a remuntar. És un sector que ha estat molt malmès, que va tenir un boom impressionant al seu moment, però va quedar tocat en època de crisi. Així doncs, en temps durs s’han hagut de cercar alternatives i s’ha apostat per fidelitzar els clients que portaven els vehicles al taller per reparar-los. Nosaltres hem entès això a la perfecció i oferim serveis complementaris, amb l’assegurança com a element de cohesió i vincle principal, perquè som conscients que no tot és vendre cotxes i cal, com et deia, fidelitzar cada client de cada marca. El servei seria el fet diferencial de Fabroker?
I tant! A nosaltres ens diferencia molt especialment el servei. El mercat té uns preus d’assegurances establerts i els pots retocar mínimament. però en el nostre cas destaquem pel servei. Tingues en compte que nosaltres som cinc persones dins d’aquesta àrea que anomenem «Auto Dealers» i tenim dues persones dins dels concessionaris d’automòbils, a FORD Tàrraco Center i FORD Vilafranca, que donen servei als clients directament. Això fa que els clients d’aquestes empreses tinguin l’oficina al costat del seu vehicle, amb la màxima proximitat. Amb el nostre equip podem gestionar de manera immediata –in situ– tots els sinistres, les pòlisses i altres demandes que puguin tenir els clients. No cal que truquin per telèfon, els donen el preu al moment, el sinistre el revisen allí mateix...
MIQUEL ÀNGEL NOGUERAS Responsable de la xarxa de concessionaris d’automòbils de FABROKER www. fabroker.eu
Ets uns dels homes de Ferreson... Els homes de Ferreson som la punta de l’iceberg d’un gran projecte que es mou per la il·lusió i la professionalitat d’oferir servei de qualitat al client d’alta gamma, que es manté per la confiança de clients del passat, present i futur que sempre han apostat per nosaltres i que seguirà creixent amb constància i fermesa. Aquí deixa’m fer una aclucada d’ullet al futur dientte que em consta que ja es treballa per donar a conèixer les dones de....
7
14 de juny de 2017
COMARQUES
IN D Ú STR IA
DOW celebra els seus 50 anys a Tarragona
L’empresa química presenta el seu nou logotip i les fites per als pròxims anys amb una aposta clara per la sostenibilitat
L
’empresa química nord-americana ha donat conèixer les seves fites per als pròxims anys aprofitant la celebració del seu 50è aniversari a Tarragona. Amb la sostenibilitat com a objectiu capdavanter i una brúixola per il·lustrar el rumb que vol prendre Dow durant els pròxims anys, els responsables de la companyia enceten un grapat d’activitats per commemorar l’efemèride. Dow Tarragona ha donat a conèixer el logotip i tota la imatge gràfica que acompanyarà l’empresa durant unes celebracions que posen
Dow realitzarà una aportació econòmica de 100.000 dòlars en concepte d’ajut a tres entitats de la ciutat mai, ja que també hi assistiran grups d’interès de la comunitat que envolta la companyia. Finalment, entre els actes destacats també cal esmentar l’Employee Appreciation Day, que tindrà lloc el 21 d’octubre al Centre de Convencions de PortAventura. l’accent en «mirar endavant, cap al futur i, per tant, en connexió directa amb els nostres Objectius de Sostenibilitat 2015-2025», segons ha explicat el director del Complex Industrial de Dow Tarragona, Jaume Sariol. Pel que fa al logotip, Sariol ha explicat que «és una brúixola emmarcada en el número 50, amb la qual cosa fem convergir l’efemèride amb l’orientació i compromís de Dow amb la sostenibilitat». En aquest sentit s’han donat a conèixer els set objectius del tercer pla decennal de sostenibilitat 2015-2025. Aquests objectius es concreten en liderar l’agenda per a la Sostenibilitat, generar innovació que marqui
la diferència, fomentar una economia circular, valorar la natura, ampliar la confiança en la tecnologia química, involucrar els empleats per assolir l’impacte més ampli i mantenir el lideratge mundial en operacions. Un cop definida i presentada la imatge, els responsables de la companyia han exposat alguns dels actes principals que tindran lloc durant el cinquantenari de Dow a Tarragona, i que també s’emmarquen en els Objectius de Sostenibilitat de la companyia. Entre els actes previstos destaquen l’acte institucional del 50è aniversari de Dow Tarragona, que tindrà lloc el 28 de juny i que preveu més de 800
assistents entre els quals destacades autoritats com Andrew Liveris, director mundial de Dow Chemical, Luis de Guindos, ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, i Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat. Aquest acte, a més, servirà de marc per al lliurament del Premi Dow 2017. Així mateix, el 16 de setembre tindrà lloc una nova edició del programa de participació Festa x Tothom, que enguany comptarà amb la col·laboració de la Fundació PortAventura. D’altra banda, als mesos d’octubre i novembre tindran lloc les tradicionals jornades de portes obertes, que enguany seran més obertes que
Compromesos amb la societat Durant la celebració del seus 50 anys a Tarragona, Dow realitzarà una aportació econòmica de 100.000 dòlars en concepte d’ajut a tres entitats de la ciutat de Tarragona: a un centre d’educació especial, al projecte de creació d’un gegant adaptat per a una entitat que realitza el programa per la presència de la ciutadania amb discapacitat a les festes de la ciutat; i a una entitat sense ànim de lucre que treballa en matèria de conservació de l’entorn i que estudia i crea alternatives econòmiques i ambientals per a un desenvolupament sostenible.
8
14 de juny de 2017
COMARQUES Més de 2.000 «invencibles» ompliran els Pallaresos amb motiu de l’Eternal Running l’1 i el 2 de juliol
E
ls Pallaresos es donarà a conèixer a tot el món a través de l’esport amb l’organització de la cursa Eternal Running, que aplegarà més de 2.000 participants d’arreu d’Espanya i el món el cap de setmana de l’1 i 2 de juliol. La prova, organitzada pel grup empresarial CdePr, és oberta a tothom, tant per als competidors d’alt nivell que segueixen les proves al llarg de tot l’any com per a grups d’amics i famílies que tenen com a objectiu passarho bé i viure un experiència irrepetible en un ambient esportiu. La prova del 2 de juliol cobreix un circuit de 10 km en els quals els participants hauran de salvar un total de 80 obstacles de tota mena. La nit de l’1 de juliol es fa la prova noctura, de 5 km i que, segons els organitzadors, és
una experiència inoblidable. L’alcalde dels Pallaresos, Pep Nolla, i el tinent d’alcalde d’esports, Toni Tenorio, ho tenen clar. El municipi es donarà a conèixer internacionalment amb aquesta cursa que durant l’any passa per ciutats dels cinc continents. És la primera vegada que es farà a les comarques de Tarragona i ve per quedarse fixa en el calendari anual dels amants de la diversió i de l’esport. La prova, que encara té les inscripcions obertes a través de la seva pàgina web, aplegarà més de 2.000 participants i comportarà una important dimanització econòmica per al municipi i, sobretot, un increïble projecció internacional. Tots els participants que superin els originals obstacles plantejats per Eternal Running rebran el títol d’«invencible».
MOLTS OBSTACLES, MOLT FANG, DISFRESSES I MOLTA DIVERSIÓ. Amb més de 80 obstacles a salvar en un circuït de 10 km, l’Eternal Running dels Pallaresos serà una competició ideal per a grups d’amics i famílies disposades a passar-ho bé. Les inscripcions són encara obertes al portal www.eternalrunninginvencible.com
9
14 de juny de 2017
10
14 de juny de 2017
SALUT - XARXA DE SANTA TECLA
L’ABS de Vila-seca aposta per la salut Els centres de Vila-seca i la Pineda es bolquen en la Setmana de la Salut
L
a Xarxa de Santa Tecla s’ha implicat activament en l’organització de la Setmana de la Salut de Vila-seca, que aquest any ha tingut lloc del 2 al 10 de juny amb tot un seguit d’activitas encaminades a promoure la salut entre els usuaris. L’acte més destacat dels que s’han organitzat ha estat la jornada de donació de sang, el passat 10 de juny,
amb gairebé 450 donacions al llarg de tot el dia. També es van fer diferents activitats a la plaça situada davant del centre, com ara castells i partits de bàsquet, entre altres. La Setmana de la Salut, coordinada des de la regidoria de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntamet de Vila-seca, aquest any està
enfocada a identificar tots aquells actius o localitzacions (parcs, zones verdes, vies de bicicletes...) que aportin salut a les persones. Posteriorment es crearà un mapa que identifiqui tots aquests actius per poder-los mostrar a la ciutadania i ajudar els facultatius a recomanar-los a manera de prescripció, entre tots els pacients.
11
14 de juny de 2017
SALUT
Salut s’interessa pel model assistencial de la Xarxa de Santa Tecla al territori El conseller Antoni Comín lloa l’activitat de la institució sanitària i social al nord de la demarcació
E
l conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, va visitar la setmana passada la Xarxa de Santa Tecla, un dels principals proveïdors de serveis sanitaris, sociosanitaris i socials de la demarcació, concretament, a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. El conseller, tal com tenia previst des de feia mesos, va emprar una jornada de treball sencera per conèixer l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, així com per interessar-se pel desplegament de serveis integrals i de proximitat que Santa Tecla presta a un territori amb una població censada de més de 220.000 habitants. Comín feia temps que volia
El conseller Antoni Comín, a la dreta, va visitar l’Hospital de Santa Tecla i el complex Santa Tecla Llevant. / T.V.
conèixer el model de la Xarxa de Santa Tecla. El dijous passat el màxim responsable de la salut catalana va dedicar diverses hores a conèixer els avanços assolits per la institució en els últims anys i va tenir l’oportunitat de conversar amb professionals de diferents serveis de l’organització, de l’hospital de la Rambla Vella i del complex sanitari de Llevant, a la Vall de l’Arrabassada. Durant la jornada Comín va mantenir reunions amb la direcció de l’organització, amb el patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa
Tecla, amb un grup de professionals de diversos centres assistencials i amb els representants dels treballadors. La trobada va estar emmarcada dins de la política de la conselleria de Salut de conèixer directament tots els proveïdors de sanitat pública. En el cas de la Xarxa de Santa Tecla, organisme sense ànim de lucre que gestiona uns 40 centres sanitaris a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès (entre hospitals, Àrees Bàsiques de Salut i consultoris mèdics), va cridar especialment l’atenció l’important esforç
que l’organització i les seves fundacions fan per prestar serveis socials als col·lectius més desprotegits de la societat: la tercera edat, la infància en risc d’exclusió social i la discapacitat. Segons Xavier Oliach, director de l’Hospital de Santa Tecla, «el conseller es va mostrar molt interessat en els orígens i la història de la institució, que es remunta al segle XII, i sobretot al model de treball en xarxa que l’organització aplica a través dels seus centres i professionals per donar una atenció integral a la població. El conseller va destacar que,
amb el nostre model de funcionament, som capaços de donar un alt grau de respostes i solucions a les necessitats de la ciutadania des de tots els àmbits que afecten la salut». Comín va dedicar més d’una hora a reunir-se a porta tancada amb els diferents comitès d’empresa de la Xarxa de Santa Tecla (Hospital del Vendrell, Hospital de Santa Tecla, Atenció Primària i sociosanitària). «És la primera vegada que un conseller es reuneix privadament amb nosaltres», apuntava Charo Lorenzo, presidenta del Comitè d’empresa de l’Hospital de Santa Tecla. Segons la representant dels treballadors, «hem demanat a Comín que es recordi de Santa Tecla quan planifiqui millores assistencials a la província i li hem recordat que el sistema se sustenta sobretot pel treball dels professionals». Lorenzo assegura que els comitès van preguntar al conseller sobre «la viabilitat i el futur de la Xarxa de Santa Tecla i en concret de l’hospital de la Rambla Vella, sobretot ara que van fer un renovat Joan XXIII. El conseller ens va tranquil·litzar assegurant que el projecte de la Xarxa i de l’hospital de Tarragona és viable i necessari per a les comarques del sud de Catalunya».
El nou Joan XXIII es construirà en tres fases El conseller de Salut, Antoni Comín, va presentar la setmana passada el projecte del nou Hospital Joan XXIII, que s’executarà en tres fases i que tindrà aproximadament uns 80.000 metres quadrats de superfície, 20.000 més que l’actual. «Serà un hospital més endreçat, ordenat i racional», va dir el conseller, que primer va explicar el projecte als professionals del centre i després als mitjans de comunicació. La previsió és enderrocar els edificis més obsolets, com per exemple el de la façana, i construir-ne de nous. «Estem parlant d’un nou hospital, perquè de l’actual en quedarà ben
poc», va dir Comín. La primera fase, que tindrà una inversió de 48,5 MEUR i que es preveu que estigui acabada el 2021, consistirà en la construcció d’un nou edifici d’uns 40.000 m2 a la zona on ara hi ha l’heliport i un aparcament. D’aquests, 25.000 serviran per acollir els serveis (hospitalització, hospital de dia, diàlisi...) que actualment es troben en dos dels tres edificis principals i que presenten un alt grau d’obsolescència. La resta del nou edifici, 15.000 m2, es reservarà per a ubicar-hi altres serveis en una fase posterior. A la segona fase s’instal·larà el bloc quirúrgic i la unitat
EDIFICI SERVEIS CENTRALS, HOSPITALITZACIÓ I AMBULATORI - HOSPITALITZACIÓ - USOS AMBULATORIS - DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE - ÀREA INTERVENCIONISTA - BLOC QUIRÚRGIC - SERVEIS GENERALS
EDIFICI C - URGÈNCIES - CIRURGIA MAJOR AMBULATÒRIA (CMA) - CRÍTICS - HOSPITALITZACIÓ MATERNOINFANTIL
EDIFICI DOCÈNCIA I RECERCA - DOCÈNCIA I RECERCA - ÀREES ADMINISTRATIVES I DESPATXOS MÈDICS
CENTRE SOCIOSANITARI REHABILITACIÓ
FUTUR JOAN XXIII de diagnòstic per la imatge en l’espai dels 15.000 m2 que
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
s’havia reservat i es construiran 10.000 m2 més per a usos am-
bulatoris i consultes externes. També s’adequaran altres espais en l’únic edifici principal actual que es mantindrà en peu i que, precisament, és on s’han fet obres els darrers mesos com el servei d’urgències o la UCI pediàtrica. A la tercera fase, s’enderrocaran altres petits edificis, com les actuals consultes externes, i se’n construiran dos de nous destinats a usos administratius, de recerca i docència. Serà en aquest punt quan l’hospital tindrà una nova façana. Quan s’hagin acabat totes les obres, el nou Joan XXIII estarà constituït per quatre grans edificis.
12
14 de juny de 2017
GENT Premis de Comunicació molt ben repartits El Pòsit de Pescadors va acollir divendres passat la cinquena edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2017 que organitza el diari digital La República. El certamen va aplegar més de 250 persones entre autoritats, representants polítics, representants dels cossos de seguretat i de la societat civil. Aquest any el Premi Nacional ha estat per a Ramon Pellicer, actual editor de Telenotícies Cap de setmana de TV3 i la resta de premiats han estat a Elies Pujol (trajectòria); Roger Segura (transparència); Aguaita (premsa digital); Raúl Cosano (periodisme ciutadà); Marc Lladó (millor imatge); Laura Casas (premsa radiofònica); Dani Sainz (presentador de TV); 3 de vuit (periodisme local); Francesc Joan (premsa esportiva) i Rafa Marrasé (periodisme d’investigació).
Plantada solidària de treballadors del Port pel Dia Mundial del Medi Ambient El dissabte 3 de juny, la plantilla de l’Autoritat Portuària de Tarragona va commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient amb una plantada solidària, organitzada per la comissió solidària Port Solidari, amb l’ajuda del departament de Medi Ambient, i en col·laboració amb la Fundació l’Onada. L’objectiu ha estat donar a conèixer als treballadors, treballadores i familiars de l’Autoritat Portuària les activitats que realitza la Fundació Onada i poder compartir una estona amb els treballadors d’aquesta Fundació. Unes quaranta persones van participar en aquesta plantada solidària i en un taller infantil.
Un centenar de persones celebren un Biobitz a Salou El passat dissabte 10 de juny, més d’un centenar de persones, la majoria famílies, van participar en un Bioblitz que, amb seu logística als Triangles, va explorar i catalogar la biodiversitat, la riquesa ecològica, de la Cala Crancs i el seu entorn, organitzat per l’Ajuntament de Salou amb la col·laboració de Limonium. El Bioblitz és una activitat de ciència ciutadana que prové del món anglosaxó. És un període curt i intens de monitoratge biològic amb la intenció d’identificar totes les espècies vives en un espai delimitat o protegit. En aquesta activitat un grup de científics, naturalistes i voluntaris realitzen un estudi de camp intensiu en un temps determinat.
El CC Tarragonès lliura reconeixements per serveis distingits El Consell Comarcal del Tarragonès ha posat en marxa una convocatòria anual de concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats que amb la seva tasca hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt. L’acte de reconeixement va tenir lloc el passat cap de setmana al Casal Municipal de Creixell. S’han lliurat distincions a: Josep Zaragoza i Solé, del Catllar; Maria Mercè Figuerola Cañellas de Creixell; l’Associació Grup de Sardanes de la Nou de Gaià; Batista Pallejà Amposta, dels Pallaresos; Nora Arilla Ràfols, de Perafort; Les Monges Associació Cultural de Roda de Berà; Moto Club Salomó, de Salomó i Sala Trono, de Tarragona.
13
14 de juny de 2017
GENT Primer curs d’instructors de sirenes i tritons a TGN L’acadèmia de sirenes, Sirenas Mediterranean Academy, ha ofert el primer curs d’instructor de sirenes i tritons a Tarragona. El curs s’ha celebrat a les instal·lacions del Port de Torredembarra amb la col·laboració del club de busseig Odysea. També hi ha col·laborat Quim Abadia d’Artquatic, instructor d’instructors de SSI (Escola de Busseig Internacional). El curs ha tingut una durada de 35 hores repartides en 4 dies en què els participants han après sobre aquest nou estil de natació, seguretat aquàti-
ca, apnea, primers auxilis, mitologia, medi ambient i el mar Mediterrani. Els nous instructors, una argentina, un francès, un tarragoní i una tinerfenya, han hagut de superar diversos exàmens teòrics i pràctics. Tots han rebut el seu certificat com els primers instructors de sirenes i tritons, així com un vestit de sirena i tritó oficial, imprescindibles per a l’activitat, i que són un disseny propi i patentat per Sirenes Mediterranean Academy, fabricats a Catalunya, respectant així els valors de sostenibilitat.
25a edició de la desfilada Cambrils Port de Moda
El passat cap de setmana es va organitzar la vint-i-cinquena edició de Cambrils Port de Moda, un passarel·la que va tenir lloc al mateix passeig marítim i que va reunir prop de 2.000 persones. Aquesta és una iniciativa impulsada des de la Unió de Botiguers de Cambrils amb l’objectiu de compartir moda amb els habitants i visitants de la ciutat per crear relacions entre ells i part de les botigues que de l’associació, donar-se a conèixer i formar part dels seus outfits diaris. A l’acte, organitzat per la Unió de Botiguers juntament amb l’agència Miah Management, hi han col·laborat les botigues Angelets, Queen’s, Corseteria Núria, Esports Carson, Bennetton, Dazza, Blume, Miuma i Rosella i entitats com l’Ajuntament de Cambrils, la Generalitat de Catalunya, Cambils Obert, Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya.
14
14 de juny de 2017
Amb la col·laboració de:
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Seccions:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Promicsa D.L.: T- 1062- 09
Correcció:
Vídeo:
Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat
Carme López
Tomàs Varga
cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
Web: O.Montesó
classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Distribució controlada: 25.000 exemplars
GENT L’afició grana, la millor en el torneig d’estiu Prebenjamí de Jesús i Maria Aquesta setmana destaquem la imatge protagonitzada pels familiars del jugadors de l’equip Prebenjamí F del Nàstic de Tarragona, que el passat cap de setmana van ser escollits com la millor afició en el torneig organitzat pel club de Jesús i Maria (Deltebre), amb la participació d’onze equips de diversos punts de la província i del nord de Castelló. L’equip grana, el dels prebenjamins de primer any, van acabar setens a la classificació, però això no va impedir que alguns dels pares celebrés el resultat destapant una ampolla de cava al més pur estil dels campions de la Champions.
Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ. Seminuevo, 102 m , 3 hab. dobles, 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza. A/a conductos. Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7219) 2
CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. 95.000€ Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ (TGN). Piso en venta, con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. Oportunidad. Por: 38.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7061) TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, de una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina propia, cochera, solárium, zona infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7198) TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor. Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217
ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. Párquing próximo. Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7115)
Habitatges Lloguer
Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ BARÓ IV TORRES. (Ref. A229) Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per 600€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMERÇ. (Ref. AM319) Moblat, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ VIA AUGUSTA. (Ref. AM318). Moblat, planta baixa amb terrassa, vistes al mar, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo. Per 555€ Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. (Ref. AM137). Moblat, reformat, 1 hab., menjador-cuina i bany. Per 425€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ EIVISSA. (Ref. AM255) Moblat, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ SMITH. (Ref. AM317). Moblat, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany. Per: 440€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142
TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52
classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910
DEL14AL20DEJUNY
Sol i calor Ens espera una setmana càlida, amb cel serè i sol. Les temperatures seran una mica més altes que els darrers dies amb màximes que poden arribar als 35ºC. Acomiadem la primavera immersos en un clima totalment estiuenc. Font: Meteocat
TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52
· En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio.
ANUNCIS C L A S S I F I C AT S
TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52
ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA
PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50
TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52
POBLA DE MONTORNÈS. Traspàs BARPIZZERIA. En ple funcionament. Àmplia terrassa complerta amb xiquipark per als més petits. Per jubilació. Preu negociable. Telefonar al: 628 82 83 46
TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52
Temperatures de la setmana
MÀX.35º ESPAI PATROCINAT PER:
Complex Industrial Tarragona
MIN.18º
15
14 de juny de 2017
OCI / AGENDA
Cultura i micromecenatge
Agenda DISSABTE 17 Tarragona. Festival
CARME LÓPEZ
LLOC: RAMBLA SANT PERE I SANT PAU HORA: 23:55 HORES
TARRAGONA
Loca FM celebra l’arribada de l’estiu amb el seu Open Air Loca FM Festival a les festes de Sant Pere i Sant Pau. Quatre hores de música amb els DJ oficials de l’emissora: Aaron Coello, Ricky RF i Xavi Huguet. Un nou espectacle per fer ballar i gaudir milers de persones.
E
l micromecenatge és una fórmula de finançament de projectes que poden ser de caràcter cultural, social, científic... basat en la col·laboració col·lectiva mitjançant la qual es beneficia tant l’impulsor del projecte com les persones que hi contribueixen, és a dir, els mecenes. Amb aquesta eina s’han dut a terme moltes idees que, d’una altra manera, potser no trobarien la font de finançament necessària per esdevenir una realitat. A casa nostra tenim moltes mostres d’aquesta fórmula participativa i avui en destaquem dues. Una que ja és una realitat i una altra que vol ser-ho. Si vols t’ho explico El dia 13 de juny es va presentar al Museu d’Art Modern de Tarragona l’àlbum il·lustrat Si vols... t’ho explico, amb text de MontserRat Cebrián i il·lustracions d’ Yvonne Fuster, un projecte amb el qual es vol ajudar les persones malaltes de càncer a través de la il·lustració i la literatura. Mitjançant una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Tot Suma, les autores han pogut fer realitat aquesta iniciativa, que ha vist la llum en forma d’exposició, llibre i vídeo.
DIUMENGE 18 Tarragona. Teatre
Després d’apartar els llibres que han d’anar als hospitals, la resta es podran adquirir pel preu de 15 euros, a Tarragona, a les llibreries La Capona, la Rambla, Adserà i Abacus. Per a la resta de Catalunya es podran encarregar a la cadena Abacus. Els beneficis obtinguts amb la venda d’aquest romanent seran utilitzats per a un altre projecte solidari que les autores ja han iniciat: un altre àlbum il·lustrat en suport a la lluita contra la malaltia però aquest cop enfocat a un públic més jove.
OPINIÓ
JOSEP GIL PREVERE
Déu com a referent Amb aquest títol publicava un article, en un periòdic nostrat, l’excel·lent escriptora Carme Riera, a qui sincerament admiro. Que Déu és un referent, no cal ni dir-ho. Déu és un nom, i qualsevol nom és un referent: però és només un referent, no és res més? Jo no ho crec així, encara que em fascina la idea d’un Déu «sense ésser». Però Déu és, sens dubte, un referent; referent, de què? L’autora de l’article hi veu, com a referent, el consol. La fe en Déu, diu, consola els pobres de la terra de les injustes carències que, en gran part, provoquem els sibarites del primer món, i és també un fre a la venjança contra aquestes injustícies. Segurament que és així (o és així com ho han
RSC... trio de jazz L’altre projecte el protagonitza un trio de jazz, RSC, format per Angie Rodríguez (veu), Lluís Capdevila (piano) i Iván Sáez (saxo baríton), que estan immersos en el procés de publicació del seu primer disc Our Love is Here to Stay i pretenen fer-ho realitat mitjançant la fórmula del micromecenatge. Angie és una cantant feta en l’escena del jazz nacional; actualment és professora de cant i terapeuta-rehabilitadora vocal a la Xarxa de Santa Tecla. Lluís, de Falset (Priorat) va créixer musicalment a la ciutat de Nova York, on va romandre durant gairebé una dècada. Iván Sáez és un especialista en el saxofon baríton i un component actiu de nombrosos grups de jazz. El disc es publicarà després d’aconseguir que 200 persones encarreguin una còpia física signada pel grup, que inclou la seva descàrrega legal. La contribució és de 20 euros. Per col·laborar amb RCS ha aquest número de compte: ES83 2100 4818 6022 0010 9742 Més informació a: www.rcsmusica.com
posat de manifest els grans «mestres de la sospita», Marx, Nietzsche, Freud), però em sembla que Déu és també un referent, i més que un referent, de molts que lluiten contra aquestes injustícies: vull dir per a tots aquells que han entès que l’anunci del Ressuscitat és la convocatòria a la insurrecció; com també ho és per a molta gent que s’escarrassa per a fer un món millor en els espais immensos on la guerra, la violència i la fam no paren de fer collita. Déu és, o ha estat, un referent per al pensament filosòfic: penseu, només, en el Déu de l’ontologia grega. Però Déu és més que un referent: Déu és «misteri» i, com a misteri, és a dir, com abisme insondable, atrau irresistiblement. I dic que és «misteri», i no «problema» (que caldria resoldre): al «misteri» t’hi lliures o no t’hi lliures, oi més quan el misteri de Déu és misteri d’amor, amb el qual no ho pots entrar en contacte si no és estimant. En tot cas, si Déu és «problema» és perquè els creients l’hem fet problema i l’hem proposat com un enigma, sense oferir, a canvi, cap pista o molt poques pistes per a resoldre’l.
LLOC: TEATRE METROPOL | HORA: 18:30 HORES PREU: 14€ | 10€ | 8€ Amb Cultura, kultura, mixtura, Zona Zàlata ens planteja una acció escènica a través dels sentits i les emocions. Cultura? Qui ha llençat la primera pedra? L’home, espectador mut de la cultura. L’home percep la cultura amb tots els seus sentits.
ATENEU DE TARRAGONA Dimecres 14 · 19:30 h | Xerrada (fora de l’Ateneu) Xerrada audiovisual i musical, Jordi Català, 40 anys cantant en català (1977-2017), al Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona (Via de l’Impleri Romà, 11, de Tarragona). Dissabte 17 · 19:00 h | Contacontes Contacontes amb cançons, humor i música en directe. Conducció a càrrec de Ramon Roselló, vocal de lletres. Entrada gratuïta. Servei de cafeteria. Diumenge 18 · 18:00 h | Concert (fora de l’Ateneu) Concert musical de la Big Band Rambla Music, amb la col·laboració del cantant tarragoní Jordi Català a la Dance Classe d’Altafulla. Repertori internacional. Fins al 2 de juliol | Exposició Exposició Jordi Català (40 anys cantant en català 1977-2017). *Dijous 1 i divendres 2 de juny l’Ateneu de Tarragona restarà tancat. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.
16
14 de juny de 2017
LA CONTRA El Nàstic salva la temporada ‘in extremis’
29.626 llibres!
Manolo Reina, Nano Rivas i Josep Maria Andreu (que va optar per canviar de tècnic a tres jornades del final), han estat claus en la permanància del Nàstic
Èxit de la festa Posa’t la Gorra a PortAventura
A dalt, d’esquerra a dreta, Gertrudis Adserà, Manel Adserà i Anna Elecciones, responsables de la llibreria. A sota, M. Carme Sans, una de les guayadors del concurs de l’inventari./C.L.
ELCHICOTRISTE
Semàfor de la setmana
Un any més, i en van 15, la iniciativa solidària de la Fundació PortAventura amb l’associació Afanoc contra el càncer infantil va ser tot un èxit
CARME LÓPEZ TARRAGONA
L tempus fugit
a històrica llibreria Adserà de Tarragona ha tret el cap a les xarxes socials... i de quina manera! Aprofitant que tocava fer inventari, els responsables de l’establiment han decidit picar l’ullet als seus seguidors i proposar-los un joc: endevinar (o acostar-se al màxim possible) quants exemplars tenen en estoc a la botiga, amb un lot de llibres (com no podia ser d’una altra manera) com a premi. I les respostes han estat d’allò més variades...
Frase de la setmana
«La permanència del Nàstic ha estat com fer un cim. Ara em toca a mi» Òscar Cadiach, alpinista tarragoní que prova aquests dies de pujar el Broad Peak.
«88.000», «52.400», «9.999», «4.678»... aquestes han estat algunes de les apostes que han fet els usuaris. «Realment no és fàcil imaginar-te una xifra», comenta Gertrudis Adserà, impulsora d’aquesta original idea, «per això ens ha sorprès la participació de la gent i el bon ull que han tingut els guanyadors», comenta. Tot i que inicialment havien de ser tres els guanyadors, finalment han estat quatre, ja
que hi ha hagut un empat. Així, els que més s’hi han acostat han dit que n’hi havia 29.500, 30.000 (2) i 30.250... no gaire lluny de la xifra real: 29.626! Segons Gertrudis, «vista la resposta de la gent en aquest concurs, estem molt il·lusionats amb les possibilitats que ens donen les xarxes socials. Fins ara hi hem estat presents de manera molt informal, però ara ens hi posem de ple i des de totes les plataformes: Facebook, Instagram, Twitter, Google, Youtube...». Estigueu atents, ja que ben aviat proposaran un altre repte entre els seus seguidors. Mentrestant, l’inventari els ha servit per habilitar una prestatgeria amb llibres a preus més baixos, per si algú hi està interessat.