notíciestgn 368 by Notícies TGN

#368

280617 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SALUT - XARXA DE SANTA TECLA

Consells davant la calor Les altes temperatures de l’estiu són un risc per als infants, la gent gran i els malalts crònics

P.02

TARRAGONA 2018

FALTA UN ANY

Òliver Márquez, director de Notícies TGN

Javier Villamayor, conseller comissionat de Tarragona 2018

QUEDEN MENYS DE 365 DIES PER ALS JOCS. DESCOBRIM L’ANELLA MEDITERRÀNIA, UN ESPAI ÚNIC I PROMETEDOR PER A LA TARRAGONA DEL FUTUR

28 de juny de 2017

TEMA DE LA SETMANA

L’anella mediterrània, un espai per OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

Un cop visitada l’anella, un arriba a la conclusió que el més important no seran els Jocs, sinó el prometedor indret per a l’esport i el lleure familiar que guanya la capital tarragonina

alta menys d’un any per a la celebració dels Jocs Mediterranis i demano a Javier Villamayor, tinent d’alcalde comissionat de Tarragona 2018, que faci el favor d’ensenyarme l’anella mediterrània. Des de gener, els responsables de desplegar aquest complex de més de 35 MEUR han realitzat més de 800 visites. Per tant, una més no els representa cap problema. Quedo ben d’hora al matí amb el jove polític i amb Pere Valls, l’encarregat d’acompanyar totes les visites a les obres d’un espai que, sense cap mena de dubte, es convertirà ben aviat en la nova icona de la ciutat de Tarragona. «Javier, això és una passada», dic sense embuts a un orgullós Villamayor. I és que l’anella mediterrània ja és una realitat. Gairebé tots els equipaments esportius estan enllestits (falta la piscina de 50 metres on ara per ara només hi ha un forat) i als espais comuns només els manquen «els últims detalls». Enrere queden els problemes que ha hagut d’afrontar el projecte i les nits sense dormir per la inconcreció del govern de l’Estat, situació que va obligar

A dalt, imatge de l’avinguda principal de l’anella amb el pavelló al fons. A la dreta, moment de la visita amb Javier Villamayor i Pere Valls. A sota, imatge interior de l’estat de les obres del pavelló, pressuposat en 12 milions d’euros i finançat per la Generalitat de Catalunya. / Fotografies: Tomàs Varga.

a ajornar el certamen un any, amb la decepció de tota la ciutat. «L’ajornament dels Jocs no ha afectat l’obra. És cert que no s’ha hagut de treballar en caps de setmana ni en festius, però ja estàvem preparats per aquest estiu de 2017 quant a equipaments. El problema estava en el compromís econòmic de part de l’Estat. Però ja està solucionat», diu Villamayor mentre passegem per l’avinguda principal de l’anella, on es poden descobrir les ciutats que han estat seu dels Jocs des de principis del segle passat fins a l’actualitat. Al voltant d’aquest gran vial es troben totes les instal·lacions esportives (pista d’atletisme, pavelló, piscina, vestidors, camp de rugbi, etc...) i, al final de tot, arribem un llac artificial que es nodreix d’aigües pluvials amb les quals es rega l’abundant vegetació de la zona. «S’han plantat més de 3.500 arbres i més de 150.000 arbustos autòctons», destaca

Les instal·lacions esportives d’última generació comparteixen espai amb hectàrees de vegetació i atractius per al lleure familiar a l’aire lliure

el polític mentre consulta la dada al seu mòbil. La creació d’aquest espai ja ha provocat l’arribada de nombroses espècies d’ocells. «Segur que quan comencin les migracions d’aus moltes s’aturaran aquí», conclou el polític. Al voltant de l’aigua hi ha espais per fer pícnics,

per passejar entre la natura i aviat al llac s’instal·laran dos molls per poder fer excursions en barca. «Aquí treballen diàriament més de 200 persones d’unes 12 empreses diferents perquè tot estigui enllestit abans dels Jocs. El certamen esportiu serà

del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018 i l’organització vol tenir tots els equipaments enllestits mesos abans per fer les proves pertinents. Veient l’estat actual de l’anella mediterrània, van bé de temps. Sense entrar en els detalls tècnics de les instal·lacions esportives, «que s’han fet seguint les recomanacions de les federacions espanyoles i internacionals», tot passejant per l’anella mediterrània un no pot deixar

28 de juny de 2017

tema de la setmana

al futur de Tarragona

L ’ ap unt

Vila-seca ja té a punt el seu pavelló A dalt, imatge del llac artificial, on es podran fer passejos en barca. A la dreta superior, una au que viu al complex. A la dreta inferior, imatge aèria de l’avinguda on es poden llegir els noms de les ciutats que han estat seus dels Jocs Mediterranis al llarg de la història. Sobre aquestes línies, la pista d’atletisme totalment remodelada i amb graderies noves.

de fer-se la següent pregunta: I després dels Jocs, què? «El més important per a la ciutat no seran les dues setmanes de Jocs», diu Villamayor. «El més important és l’espai per a l’esport i el lleure familiar que guanya Tarragona. A Catalunya i Espanya, potser excepte l’espai olímpic de Montjuïc, no hi haurà cap altra ciutat que disposi d’un complex com aquest d’accés lliure a la ciutadania. L’anella obre tot un ventall de possibilitats per als clubs esportius de la ciutat, com el CN Tàrraco, els Club de Rugby Els Voltors o el Club Altetisme Tarragona, que podran fer servir les instal·lacions a partir de setembre de 2018. En un futur,

L’èxit o el fracàs de l’anella mediterrània estarà en la gestió que se’n faci després dels Jocs. El complex reuneix tots els requisits per ser un referent, però caldrà fer-ho bé a més, el Nàstic ubicarà aquí la seva ciutat esportiva, amb el moviment de nens i famílies que comporta cada dia el futbol base del club. Però, més a més, la ciutat disposarà d’instal·-

lacions per organitzar i acollir campionats nacionals i internacionals al llarg de tot l’any en moltes disciplines. Tarragona té l’oportunitat de projectar-se al món com a ciutat de turisme esportiu perquè disposarem dels millors espais per fer-ho. El potencial és molt gran», diu Villamayor. Abans de marxar cap a la redacció, torno a visualitzar l’anella en el seu conjunt i m’imagino en un futur amb tota la família passejant per l’anella, anant en barca, fent un pícnic a mitja tarda i, de passada, anar caminant fins a l’IKEA, que obrirà portes a finals de 2018 a menys de 100 metres d’aquest prometedor i sorprenent espai.

El pavelló de Vila-seca, amb una inversió de més d’un milió d’euros, és el primer gran equipament dels Jocs Mediterranis 2018 que ja està completament finalitzat. La setmana passada, amb motiu de la fi de les obres, es va realitzar la visita institucional a càrrec del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco i a l’alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis 2018, Josep Fèlix Ballesteros. L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ja ha confirmat que a partir del setembre (un any abans de Jocs), els clubs de diverses disciplines esportives del municipi ja podran fer servir les instal·lacions.

28 de juny de 2017

TEMA DE LA SETMANA

Tarracvs envairà els carrers Una mostra urbana de mascotes en gran format permetrà difondre els Jocs Mediterranis a través de l’art

REDACCIÓ TARRAGONA

na iniciativa que pretén apropar els Jocs Mediterranis a la ciutadania mitjançant l’art. D’aquesta manera s’ha definit la Tarracvs Parade, presentada la setmana passada en societat amb la participació de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el tinent d’alcalde comissionat de Tarragona 2018, Javier Villamayor i el tinent d’alcalde de Cultura, Josep Maria Prats. L’acte va tenir lloc al parc de l’amfiteatre, on des del juliol del 2013 oneja la bandera dels Jocs, just quan falta un any per l’inici d’aquest esdeveniment esportiu. La Tarracvs Parade és una mostra singular que ha de permetre l’exhibició de diferents escultures de grans dimensions de la mascota dels Jocs, Tarracvs, decorades amb diferents dissenys artístics. Tot el procés de la iniciativa es dinamitzarà amb la pàgina www. tarracvsparade.cat, a través de la qual els artistes interessats a col·laborar amb la iniciativa podran penjar les seves propostes de disseny i els mecenes interessats a adquirir un Tarracvs podran formalitzar la seva petició i escollir el disseny que més els agradi. Un cop pintada, l’escultura s’ubicarà durant uns mesos en un espai pactat per totes les parts. A partir del juliol de 2018, ja acabats els Jocs Mediterranis, es preveu que alguns dels Tarracvs

A dalt, recreació virtual amb la presència de Tarracvs de gran format exposats a la plaça de la Font de Tarragona. A baix, pàgina inicial del portal web www.tarracvsparade.cat, on els artistes interessats poden fer arribar les seves propostes.

puguin ser subhastats i que els diners obtinguts es destinin a entitats del tercer sector. Tot plegat està inspirat en iniciatives com la Cow Parade, que els darrers anys s’ha pogut veure a diferents ciutats europees. La mostra es va presentar la setmana passada, tot just quan faltaven 365 dies per a la cerimònia inaugural dels Jocs. En aquest sentit, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, va destacar que iniciatives com aquestes han de permetre «que la ciutadania vibri amb els Jocs. Gau-

dim dels preparatius dels Jocs i il·lusionem-nos amb aquest esdeveniment». El batlle va recordar que ja hi ha prop de 7.000 voluntaris formant-se per a la cita. Tornant a la Tarracvs Parade, el tinent d’alcalde Javier Villamayor, va remarcar que es tracta «d’una iniciativa ampliable, de manera que de moment tenim preparats 6 Tarracvus però esperem que n’hi hagi molts més, sempre depenent de l’interès d’artistes i patrocinadors». La idea és que al juliol es puguin

pintar ja els primers Tarracvs gegants perquè ben aviat puguin lluir a l’espai públic. Per la seva banda, segons el tinent d’alcalde de Cultura, Josep Maria Prats, «els Jocs Mediterranis no només han de convertir Tarragona durant uns dies en una capital esportiva, sinó una oportunitat per fer visible la nostra cultura i donar un altaveu als artistes locals». En aquest sentit, Prats va destacar la col·laboració en la iniciativa de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona, que en farà difusió entre el seu alumnat per fomentar la participació, i ha recordat que s’està enllestint un ambiciós programa cultural paral·lel a les competicions esportives.

La Tarracvs Parade busca la participació d’artistes locals per decorar les grans figures de la mascota de Tarragona 2018 i exposar-les al llarg dels pròxims mesos a diferents espais de la capital tarragonina i de les subseus

L’origen de Tarracvs La mascota dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018, Tarracvs, es va presentar en societat el maig de 2016 en un acte al Teatre Tarragona presidit pel rei Felip VI. El dibuix d’Aleix Girona, alumne de 13 anys del

col·legi Abel Ferrater de la Selva del Camp, va ser escollit en un concurs entre les propostes de prop de 10.000 nens i nenes. El dibuix guanyador va passar per les mans de l’il·lustrador francès Jean Jullien, que li va donar la forma definitiva.

28 de juny de 2017

¾©ïïÎa iÆÎai Î iÄT<ÐÎ i ÐÄ< µ lÆÎaiÎ©ïïÎ< æÆÎ< JÎÐÛ¿

28 de juny de 2017

TARRAGONA

Indignació davant de l’onada de multes de 200€ per aparcar la moto a les voreres Els afectats per les sancions al·leguen que la ciutat no disposa de prou zones d’estacionament per a motocicletes i que la Guàrdia Urbana és més inflexible durant els mesos d’estiu

L’àrea de Mobilitat estudia crear espai per a mig centenar de motos al Passeig de Sant Antoni ROBERTO VILLARREAL TARRAGONA

’habitual permissivitat de la Guàrdia Urbana per l’estacionament de motos a les voreres s’ha tallat fa aproximadament 15 dies, just quan el trànsit de vehicles de dues rodes es multiplica pel bon temps i les àrees específiques d’aparcament se saturen. En l’última setmana, desenes de conductors s’han trobat amb una denúncia que deixarà la seva cartera amb 200 euros menys (100 en el millor dels casos per pagar aviat), i lògicament la polèmica no ha trigat a esclatar a les xarxes socials. El dràstic canvi en la política de sancions ha estat especialment perceptible en tot l’eix de la Rambla Vella, voltants del carrer Sant Francesc i centre de la Rambla Nova-Balcó del Mediterrani. Els usuaris de motos es pregunten a Facebook i Twitter què poden fer per aparcar bé quan en hora punta és literalment impossible trobar un forat en tot el centre de la ciutat. Una plaça en els aparcaments principals de plaça Verdaguer, Rambla Vella (al costat de la cantonada Compte de Rius), carrer August, Rambla Nova (BBVA, La Caixa, Balcó, Moto-club), Passeig de Sant Antoni o Part Alta s’ha convertit en el premi gros de la loteria. Els propietaris de Flowering, la nova floristeria low cost de la Rambla Vella, en ple epicentre del conflicte, asseguren que a ells les motos no els molesten en absolut, tot i que

REACCIONS A LES XARXES SOCIALS A dalt, unes motocicletes ocupant la vorera de la Rambla Vella la setmana passada juts al costat de zones d’estacionament per a motocicletes absolutament plenes. A baix, reaccions a les xarxes socials després de l’onada de multes que està aplicant la Guàrdia Urbana a determinades zones del centre de la capital tarragonina.

habitualment col·loquen un estètic carret de plantes i flors en territori «comanxe». «Des de fa un parell de setmanes es multa diàriament; els primers dies els agents deixaven un avís, però ara s’han posat molt durs», expliquen. «No té res a veure amb nosaltres –expliquen–, segons em va dir un policia, pel que sembla una

nena s’ha cremat amb el tub d’escapament d’una moto i el seu avi ho ha denunciat». La Guàrdia Urbana ha confirmat a Notícies TGN aquest canvi en l’aplicació de sancions: «El passat dia 8 de juny –informen– ens arriba una queixa dels pares d’una menor que al baixar de l’autocar de l’EMT es va cremar amb una motocicle-

ta que estava estacionada a la vorera de la parada del transport públic urbà. A més, el divendres 9 de juny arriba un escrit de l’AV Tarragona Centre on demanen una actuació urgent davant l’estacionament de motocicletes a les voreres de la Rambla vella». Malgrat promoure campanyes similars a les de Madrid i

Barcelona per donar fluïdesa al trànsit estimulant l’ús de la moto, –a diferència d’aquestes grans capitals on es pot estacionar en voreres de més de tres metres si no s’obstaculitza el pas–, Tarragona prohibeix de forma genèrica en l’article 72 del títol primer de la seva ordenança d’ús d’espais públics «aparcar damunt de les voreres, passeigs i altres zones destinades al pas de vianants». Segons la policia local, l’actuació és urgent per l’agreujant d’aparcar davant la parada de transport públic urbà i contenidors de brossa. «Com que des de fa temps no s’ha denunciat aquesta infracció a la Rambla Vella, i a causa del nombre de motocicletes estacionades i el costum que hi havia fins ara, durant els dies 12, 13 i 14, en ambdós torns de treball, es van posar avisos; a partir del 15, els agents denuncien en el tram de Sant Francesc a Comte de Rius, però, per evitar que el problema es traslladi, l’actuació es farà a tota la Rambla Vella… Cal dir que s’ha observat fins i tot alguna motocicleta estacionada davant de la capçalera del Circ Romà”. El regidor de Mobilitat, Josep Acero, s’ha preocupat des del primer dia per donar resposta a les queixes dels conductors. «He donat ordre als tècnics perquè estudiïn l’opció de crear més aparcament a aquestes zones cèntriques; de moment estem mirant al Passeig de Sant Antoni amb un espai d’estacionament per a 50/60 motos i es continuen buscant altres ubicacions».

28 de juny de 2017

TARRAGONA

La passarel·la que unirà el Port i la ciutat ja s’intueix

Acte institucional dels 50 anys de Dow a Tarragona

T Muntatge del primer tram de l’estructura metàl·lica de la passarel·la. / Foto: Tomàs Varga.

l passat dilluns al vespre es va dur a terme el muntatge del primer tram de l’estructura metàl·lica de la passarel·la Port-Ciutat que té unes dimensions de 31,255 metres de longitud; 3,072 metres d’ample i una altura de gairebé 1 metre.

Les obres de la passarel·la PortCiutat estan seguint el calendari previst. Aquest projecte connectarà el centre de la ciutat amb el passeig marítim i la zona del Port de Tarragona. Comptarà amb 300 metres de longitud, salvarà una una altura de 17 metres i permetrà fer

el recorregut en vuit minuts, aproximadament. Aquest és un projecte que demanava la ciutat i el Port de Tarragona l’ha impulsat, projectat i finançat, amb la col·laboració del ministeri de Foment, ADIF i l’Ajuntament de Tarragona.

ot a punt per a l’acte institucional del 50è aniversari de Dow Tarragona, que tindrà lloc aquest dimecres 28 de juny i que preveu més de 800 assistents entre els quals destacades autoritats com Andrew Liveris, director mundial de Dow Chemical, Luis de Guindos, ministre d’Economia, Indústria i Competitivitat, i Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat. Aquest acte, a més, servirà de marc per al lliurament del Premi Dow 2017.

L’esdeveniment es durà a terme al Palau Firal i de Congressos a partir de les sis de la tarda i està emmarcat en els actes que la companyia nordamericana fa per commemorar els cinquanta anys de la seva arribada a Tarragona. Així mateix, el 16 de setembre tindrà lloc una nova edició del programa de participació Festa x Tothom, que enguany comptarà amb la col·laboració de la Fundació PortAventura. I durant els següents mesos es faran més activitats per celebrar l’aniversari.

Cartes al director

Moltes gràcies En nom de la meva família voldríem transmetre a tot el personal de la UCI de l’Hospital Sant Pau Santa Tecla de Tarragona pel tracte rebut pel meu pare Antonio Carreras Giralt que va ser ingressat a l’UCI al box número 2 el dia 1 de juny quan es va sotmetre a una segona operació per una peritonitis i va morir el dissabte 10 de juny a les 10,08 h. També volem donar les gràcies pel tracte rebut vers la meva mare, germana i dona, que vàrem estar al seu costat mentre va estar ingressat. En tot moment també van estar pendents de tots nosaltres, que no ens faltés res (mantes, coixins, cadires, til·la, aspirines...) tot el necessari perquè el nostre patiment i angoixa també fossin al més confortable possible. Tot i que al final el meu pare no

va poder superar la seva malaltia inicial, un tumor ja estès, el seu tracte afectuós sempre serà recordat a casa nostra. Es pressuposa que el personal d’un hospital ha de tractar els pacients amb afecte però no tothom és igual ni tots tenim sempre un bon dia. Fos el torn que fos i hi hagués el personal que hi hagués, el tracte va ser sempre el mateix i això en els temps que corren, és d’agrair. Sense més vull agrair el temps prestat i fer partícep del nostre agraïment a la direcció del centre per tenir un personal tan ben qualificat. Jordi Carreras Haro Tarragona

La Tarragona de Catalunya Molta gent de fora em pregunta,

amb goig, com és que Tarragona és una ciutat fantàstica però a la vegada és una ciutat tan desconeguda. Certament em tremola el cos quan escolto segons qui menyspreant, amb boca petita, el privilegi que significa viure i pertànyer a aquesta ciutat. Senzillament no entenc, que algú m’ho expliqui, els motius pels quals la societat tarragonina és tan pessimista. No pretenc canviar el tarannà de la gent. Mai se m’ocorreria. De fet, la nostra ciutat, viu amb quelcom singular com és la diversitat de cultures i maneres d’entendre la cultura que, mentre respectin els drets humans, són totalment legítimes. A mi em preocupa el futur de la nostra ciutat. El més proper. Aquell que, sens dubte, estem jugant com a protagonistes de la nostra pròpia vida. No vull que ens convertim en un racó obli-

dat al cor del Mediterrani sinó que siguem pal de paller de la Catalunya que amb i entre tots desitgem construir. Vivim en el segle de transformació social. Una transformació de tot i que ha de tenir en compte tothom. Una transformació individual que té el seu sentit en l’eix col·lectiu. Una transformació sociopolítica que en lloc d’amagar-se en un forat surt a l’encontre, a l’ajuda també, d’aquells que viuen en un drama. La Tarragona de Catalunya, així us ho demano, no pot desaprofitar la situació actual si vol, jo ho vull, ser la referència en molts àmbits de Catalunya. És l’hora, amigues i amics, de sortir al carrer per exigir, avui més que mai, una política responsable, eficient i eficaç que serveixi al bé comú. Esdevindrà d’aquesta manera en l’orgull de molts per

sentir-nos part de la Tarragona de Catalunya que dona sentit i títol a aquest escrit. Àlvaro Solà Tarragona

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

28 de juny de 2017

TARRAGONA

Tarragona treballa per ser ciutat turística accessible per a la diversitat funcional

E TURIS ME

Es vol donar a conèixer a tot Europa

l Patronat Municipal de Turisme de Tarragona s’ha reunit recentment amb la presidenta del Centre For Accessible Environements, Jean Hewit, i tres representants del projecte europeu Vist4U de l’empresa Dom Spain, amb seu a la demarcació de Tarragona. L’objectiu de la reunió era, en paraules de la regidora Inma Rodríguez, «aprofundir en la línia de treball per fer que Tarragona sigui coneguda

OPINIÓ MÒNICA ALABART CONSELLERA ERC-MES-MDC AJUNTAMENT DE TARRAGONA

El declivi del carrer Unió, el declivi del centre

ny rere any anem veient com algunes de les principals artèries de la ciutat, aquelles que ens donaven personalitat pròpia, es van quedant sense vida. El carrer Unió és una mostra paradigmàtica d’aquest fet. El carrer que era un dels principals eixos comercials de la nostra ciutat progressivament es va buidant. Actualment ja hi

podem trobar prop d’una vintena de locals buits i aquesta realitat, desafortunadament, va en augment. Ens agradi o no, aquesta situació és responsabilitat de tots. Les noves tendències de compra, que passen per les botigues on-line i els grans centres comercials –dins i fora de la ciutat– fan que els consumidors haguem perdut

arreu d’Europa com una destinació accessible per a les persones amb diversitat funcional».

en el segment del turisme accessible i li van presentar l’APP Tarragona Accesible GVAM, desenvolupada amb el Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat d’Espanya, i que explica en català, castellà, anglès i francès els diferents recorreguts que les persones amb diversitat funcional poden realitzar a Tarragona.

En la seva visita, Hewit va poder fer la Ruta Tarragona Romana Accessible i, posteriorment, es va reunir amb la consellera de Turisme i Estratègies de Ciutat, Inmaculada Rodríguez, i els tècnics de Turisme i Accessibilitat de l’Ajuntament de Tarragona, que van explicar tots els projectes en què s’està treballant

En la mateixa reunió, també hi va participar l’empresa

ubicada a la província de Tarragona Dom Spain, representant de l’Estat al projecte europeu de rutes accessibles Visit4u, en el marc del qual ha desenvolupat les rutes accessibles de la Tarragona Romana i Reus Modernista. A finals d’any, es farà la presentació d’aquest projecte a Riga (Letònia), en el qual el Patronat Municipal de Turisme ha col·laborat conjuntament amb el departament d’accessibilitat del Grup de Ciutats Patrimoni.

el costum de passejar pels carrers tot comprant allò que necessitem. Altres realitats com els preus dels lloguers dels locals i l’estat del carrer en general, acaben d’empitjorar el problema. La comparació entre els diferents tipus de comerç es fa difícil, tot i que els trets diferencials són més que evidents. Sovint veiem com s’inauguren alguns comerços que venen els seus productes a preus irrisoris. Potser caldria que, individualment, féssim l’anàlisi de com és possible que una empresa vengui els seus productes a aquest preu: redueixen el seu marge de benefici? Qui i on es fabrica el que venen? Quant cobren els seus treballadors? Aquestes i altres preguntes ens poden ajudar a prendre una decisió sobre on i com comprem. Cal defensar el petit comerç,

no per caprici sinó perquè assegura uns llocs de treball dignes tant pels qui produeixen els productes com pels qui ens els venen, amb uns horaris raonables (a qui li agrada anar a treballar els diumenges??) i uns sous adequats. De fet, el petit comerç genera quatre vegades més llocs de treball, això vol dir que els productes que en un gran centre comercial ven un sol venedor, en el petit comerç repercuteixen en quatre llocs de treball. En cap cas ens agradaria que a la nostra ciutat acabés passant allò que passa en altres països, on una part dels treballadors viuen dins els límits de la pobresa i necessiten el suport dels serveis socials. Però a més de generar feina amb unes condicions adequades, el comerç dóna vida i seguretat al carrer, garantint els camins segurs per a què grans i petits es puguin moure tranquil·lament

per la ciutat. Per on preferiríeu sortir a passejar, per un carrer amb botiguetes o per un carrer desèrtic? La resposta és evident, oi? Cal que siguem conscients que una bona part de la responsabilitat del tancament del comerç del centre és nostra, és dels tarragonins. Però cal també que l’Ajuntament entomi aquest tema com a propi i comenci a dissenyar polítiques que reactivin la vida comercial de la nostra ciutat, passant pels carrers principals però també pels petits carrers de totes les zones de la ciutat on cada mes podem trobar una nova persiana abaixada. Només posant-hi ganes entre tots, consumidors i administració, aconseguirem que els eixos comercials de la nostra ciutat tornin a brillar i que els nostres carrers tornin a ser acollidors i segurs.

PROJECTES EN MARXA

28 de juny de 2017

OPINIÓ OPINIÓ

OPINIÓ

BEGOÑA FLORIA

ÁNGEL JUÁREZ

CONSELLERA DE PATRIMONI I FESTES DE TARRAGONA

Festes de barri, patrimoni de Tarragona Enfilem l’inici de l’estiu i amb ell l’esclat de les festes dels diferents barris de la nostra estimada Tarragona. Unes més tradicionals que d’altres, totes elles són exemple del nostre tarannà mediterrani, ens agrada gaudir el carrer, compartir taula, riure, ballar. Darrere de cada trobada hi ha molta feina i moltes il·lusions, i retrobar-nos any rere any en un ambient festiu ens fa adonar que, per sort, hi ha molt bona gent el nostre voltant. La ciutat té les seves festes patronals, Sant Magí i Santa Tecla, i moltes altres que formen part del calendari oficial, com Carnaval, Nadal o Sant Joan. Cada barri, cada comunitat, manté, però, la seva festa pròpia, cadascuna amb identitat diferent però totes amb trets comuns. El principal d’ells és la feina que hi ha darrere, la tasca de les associacions veïnals que any rere any preparen durant molts mesos els dies grans, pensant en com millorar la festa, en com fer perquè participi el veïnat cada vegada més i en com conciliar diversió i descans. Les festes parlen de vosaltres, dels veïns i veïnes de cada barri. De la vostra capacitat d’innovar, de programar activitats transformadores, les que impulsen el canvi social. Actes per tothom, festes construïdes entre tota la comunitat i pensades per a tothom. Cada any es renoven tradicions i es busca refermar les senyes d’identitat. Crec fermament que les festes de barri també són patrimoni de tots els tarragonins i tarragonines. És per això que com a regidora de l’Ajuntament visc com un gran privilegi poder participar de les diferents festes, compartir-les des del carrer amb els veïns i veïnes, ser digna de la seva confiança per seguir lluitant fent de Tarragona una gran ciutat, a la mida dels qui l’habitem. Són dies per divertir-se, per fer un parèntesi de somriures i alegria en el treball diari i constant. Gaudir també és necessari per assolir els grans projectes, per assolir els objectius. Desitjo que tots els barris de Tarragona llueixen més que en les festes d’anys anteriors. Que s’omplin de gent, que gaudeixin petits i grans i que soni la música, aquesta música que segons Kurt Cobain és «sinònim de llibertat, aliment de l’amor». Com deia Cervantes, «donde hay música no puede haber cosa mala».

OPINIÓ TERESA DUCH ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM

La misse en place Aquest diumenge ens va deixar La Riera. Segur que tothom, seguidors i detractors, sap de què parlo, però per qui no ho sàpiga La Riera ha estat la sèrie més vista de TV3. Vuit anys s’ha allargat la seva emissió en la sobretaula de dilluns a divendres. Ara que estan de moda les sèries americanes, emeses bàsicament per Internet, i que ens tenen acostumats a abocar-nos a l’ensurt i al col·lapse de manera continuada, en un ambient que ens queda molt llunyà, crec que encara som molts (529.000, en el darrer capítol) els que ens agrada més allò proper que podria estar passant tranquil·lament dins les parets de la casa del costat o, en aquest cas, del nostre restaurant preferit. Bé, cinquanta set morts en vuit anys, dins de la família Guitart i el seu entorn potser són molts com per passar desapercebuts a la casa del costat o al restaurant que ens agrada, a la vida real. Però deixant de banda els assassinats, homicidis i suïcidis, aquesta sèrie ha estat com la vida mateixa i els seus protagonistes. Personatges dominants o dominats, coherents o incoherents, apassionats o esbravats, ambiciosos o feliços de la vida. Relacions tempestuoses (correspostes o no) o aparentment serenes, canvis de parella, banyes, amors que degeneren en odi, d’altres que semblen ser-ho per sempre sense acabar-se de trobar mai. Amistats que s’estronquen i altres que es mantenen. Fills abandonats i fills recuperats, fills ressentits i fills que tot ho perdonen. Intrigues, xantatges, segrestos, venjances, complots... I per sobre de tots, la Mercè Riera, l’ànima de la sèrie –que per això porta els seu nom– per damunt del bé i del mal, maquinant sense treva durant tots aquests anys. La perdonem, malgrat tot? Jo sí. La perdono i l’aplaudeixo perquè, sense entrar en discussió sobre la moralitat o immoralitat de les seves accions, ella i els seus guionistes, salvant alguns moments morts on la història no avançava, ens han fet gaudir i patir cada dia a la mateixa hora, ens han fet esperar el dilluns amb ànsia i, sobretot, sobretot, perquè ara tot Catalunya ja sap què és la mise en place. Qui ho diu que la televisió no és cultura?

PRESIDENT DE MARE TERRA FUNDACIÓ MEDITERRÀNIA

Matemàtiques, anglès i educació mediambiental Sempre faig servir la mateixa anècdota per explicar com ha evolucionat la consciència ecològica en la nostra societat. El pròxim 13 de juliol la narraré un altre cop, ja que celebrarem la vint-i-sisena edició del Dia de neteja de la platja (sí, vint-i-sisena, hi ha fotos en què no tinc cabells blancs que així ho demostren). La història és la següent: en una jornada de voluntariat ambiental celebrada als anys noranta, mentre els bussos recollien residus de l’aigua van trobar... una rentadora! Sembla difícil de creure, però hi havia persones per a les quals el millor cementiri possible per a un electrodomèstic era el fons del mar. Quan en el Dia de neteja de la platja els participants comenten que troben pocs residus, jo els recordo aquella troballa submarina i se’ls posen els ulls com a plats. Això demostra que, tot i que no corren bons temps per als ecologistes, hem creat una societat compromesa amb el medi natural, fins al punt que l’anècdota de la rentadora sembla irreal, gairebé una broma. Hem evolucionat, malgrat que encara no hem arribat ni a la meitat del camí. És possible construir una societat els membres de la qual respectin i tinguin cura del medi ambient sense excepció? Vull pensar que sí, perquè per això porto tota la meva vida lluitant. I si alguna cosa tinc clara ara com ara, en aquests temps foscos de Trump i de desastres ambientals, és que no aconseguirem una societat plenament compromesa amb la salvació del nostre planeta si no apostem de veritat per l’educació ambiental. No vull anar de gurú, que d’aquests el món està ple, però alguna noció tinc d’aquest tema. L’entitat que presideixo des de fa més de 25 anys va ser la primera de la província de Tarragona i una de les pioneres de l’estat que va basar la seva acció en l’educació ambiental. Sempre ho vaig tenir clar: Mediterrània havia de denunciar tots els atemptats contra la naturalesa i ser guerrillera, però l’objectiu principal de la fundació era el foment de l’educació ambiental. Si alguna cosa hem intentat durant més de dues dècades, i crec que no ens ha anat gens malament, ha estat fer entendre a tots aquests nens i nenes que protegir els boscos, les platges, els arbres i els animals no era una opció per a ells sinó una obligació moral com a éssers humans. I l’única eina útil per aconseguir-ho ha estat l’educació ambiental. Cada vegada hi ha més entitats que pugen al carro de l’educació ambiental i imparteixen tallers i xerrades, organitzen excursions per paratges naturals, etc. És lògic i cal celebrar-ho, com el fet que actualment tots els partits incorporin propostes ecologistes quan fa quinze anys era un assumpte

«De debò cal que els nostres fills sàpiguen història quan el canvi climàtic amenaça el seu futur? O els més joves aprenen a tenir cura del nostre planeta o molt aviat no tindrem planeta per cuidar» que no interessava pas i no apareixia en els programes electorals. Un cop tenim el context, arriba l’hora de fer la gran pregunta: que el tercer sector aposti de manera ferma per l’educació ambiental és suficient? Els molts anys de treball a la meva esquena i la meva intuïció, que segueix tan diligent com sempre, em fan pensar que no. La nostra funció és necessària, però incompleta. Necessitem ajuda. Llenço aquí una proposta amb l’esperança que arribi a l’opinió pública i es debati en els fòrums indicats. Disparo: crec que és necessària la creació d’una assignatura d’educació ambiental que sigui obligatòria per a tots els alumnes que estudien al nostre país. Una matèria que estigui al mateix nivell que les matemàtiques, l’anglès o la història. I és que... per què volem que els nostres nens i nenes sàpiguen conjugar el to be i fer arrels quadrades quan el nostre món està molt malalt i, si no ho canviem radicalment, està condemnat a morir? De debò cal que els nostres fills i filles sàpiguen història quan el canvi climàtic amenaça seriosament el seu futur? La meva tesi, basada en estudis que tenen el suport de la immensa majoria de la comunitat científica, és molt simple: o els més joves aprenen a tenir cura del nostre planeta, o molt aviat no tindrem planeta per cuidar. És tan necessari impartir una assignatura d’educació ambiental que em sembla una insensatesa que aquesta qüestió no s’hagi posat encara sobre la taula. Hi ha una frase de Cocteau que m’encanta i encaixa a la perfecció amb allò que aquí defenso: «Formar-se no és gens fàcil, però reformar-se ho és encara menys». No perdem més temps i instruïm els més petits perquè siguin la generació més conscienciada amb el medi ambient que hagi existit mai. Que siguin tan ecologistes que quan els expliqui que una vegada vàrem trobar una rentadora al fons del mar es pensin que m’he tornat boig o que potser vinc d’un altre planeta.

28 de juny de 2017

tarragona Els càmpings de TGN reclamen seguretat jurídica per continuar invertint en la millora dels seus serveis L’Agrupació Càmpings Tarragona Ciutat, integrada pels set càmpings ubicats al terme municipal (Las Salinas, Platja Llarga, Las Palmeras, Torre de la Mòra, Tamarit Park, Trillas Platja i Caledònia), s’ha presentat de manera oficial en presència de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, qui ha posat de relleu el fort impacte econòmic del turisme al PIB de la ciutat, i en concret el pes específic del subsector dels càmpings. Agustí Peyra, president de Càmpings Tarragona Ciutat, ha repassat els 60 anys d’història dels càmpings de la ciutat i ha subratllat la necessitat d’un diàleg fluid amb les

institucions municipals per poder encarar els reptes que planteja la forta exigència d’un sector que en els últims anys tendeix a transformar aquests espais en ressorts de luxe amb tot tipus de serveis i comoditats. «Necessitem suport per a poder invertir i estar a l’altura dels càmpings de la competència», ha demanat. Peyra ha posat en valor la tutela del patrimoni natural que realitzen els càmpings de la ciutat (70 Ha de massa arbòria), «que han evitat la construcció a primera línia de mar i han preservat un paisatge privilegiat», i la forta inversió en energies renovables (plaques solars, cal-

deres de biomassa, recuperació d’aigües pluvials...) que els ha valgut l’obtenció del certificat europeu EMAS, el reglament comunitari d’ecogestió i eco-auditoria. Càmpings Tarragona Ciutat també pretén fer visible la seva aportació a la societat tarragonina a través del suport a iniciatives culturals i socials. Des de fa cinc anys és un dels patrocinadors de Tàrraco Viva; en aquesta edició s’ha fer càrrec l’allotjament per a unes 50 persones entre gladiadors, músics i personal vinculat a l’organització, amb prop de 200 nits en bungalous de primera categoria.

Moment de la presentació de Càmpings Tarragona Ciutat, presidida per Agustí Peyra, davant de les autoritats. / Tomàs Varga.

Tarragona contracta 36 persones aturades per a tasques de neteja i manteniment a espais municipals Aquest mes de juny 36 persones de la ciutat de Tarragona, de la Part Alta i de Campclar, han començat a realitzar tasques de neteja, rehabilitació i manteniment a espais municipals contractades en el marc del programa d’experienciació laboral Treball als Barris, coordinat per l’Ajuntament de Tarragona a través de Tarragona Impulsa. Els participants d’aquesta edició del programa són veïns de la Part Alta i Campclar que es

trobaven en situació d’atur. Tots ells han superat una formació de dos mesos i del 19 de juny fins al 18 de desembre estan contractats a jornada completa per realitzar les tasques assignades. En concret durant aquests mesos faran tasques de neteja, rehabilitació i manteniment a diferents dependències públiques: espais del Servei Municipal de l’Habitatge (SMHAUSA), recintes patrimonials del Museu d’Història i centres

Aicat 4.746

educatius del barri del Campclar. El conseller d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic, Francesc Roca, ha destacat que l’objectiu del programa «és que els participants adquireixin experiència professional i puguin millorar la seva ocupabilitat». El programa està subvencionat per la Generalitat de Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i fons propis de l’Ajuntament de Tarragona.

CENTRO

MÉDICO

ROMA Conﬁï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET q 4ARRAGONA

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

28 de juny de 2017

TARRAGONA esteve ortiz | president de la confraria de pescadors de tarragona

EN TREVISTA

«Al Serrallo hi ha pocs restaurants que serveixin peix de Tarragona»

oriol montesó

Què us fan? Molts controls. Però, en canvi, quan el peix surt de la llotja, ningú controla on va parar ni si els mercats o els restaurants serveixen el peix que diuen.

TARRAGONA

‘Esteve és difícil de localitzar però, quan el trobes, no decep gens ni mica. Home de mar que ja fa anys i panys que es dedica a defensar els interessos del sector pesquer de la ciutat, no té pèls a la llengua i per molt que vulguem parlar de les imminents festes de Sant Pere, patró del Serrallo, ràpidament passem a parlar d’aquests homes i dones que porten la pell colrada d’albes i salnitre.

Com encareu les festes? Com sempre, amb il·lusió. És una tradició que sempre s’ha viscut amb molta alegria, sobretot perquè hi ha un abans i un després: s’acaba la parada biològica de l’arrossegament i, després d’aquestes festes, les barques ja poden sortir a pescar. Se celebra que venen dies millors... Després de dos mesos parats, aquestes barques surten amb la il·lusió de trobar més peix, que tingui una mida adequada i que, amb l’estiu, els preus millorin. S’ha respectat la parada? I no em refereixo només per part dels tarragonins.

A falta dels controls que dius, què ha de fer el consumidor? Demanar l’etiquetatge del peix que compra o del que es menja al restaurant, que no li donin gat per llebre. Teniu constància que al Serrallo donin gat per llebre? Al Serrallo només hi ha dos o tres restaurants que serveixen peix de Tarragona, la resta no en té. Sí, sí. Avui en dia, com que les barques les segueixen per satèl·lit, qui no la respecti està mort. Fa cosa d’un any, alertàveu de la reducció de la mida del peix blau i, fins i tot, de la quantitat. Com està tot? Ha millorat una mica, es torna a trobar sardina i el seitó ha guanyat una mica més de mida, tot i que sembla que no és encara l’adequat. I els motius d’aquest canvi? La mar és incerta. No és un tema de sobreexplotació. Aquí hi ha més coses que l’afecten: climatologia, un tema biològic… Contaminació?

Tot hi fa. Per exemple, els plàstics acaben dipositats al plàncton, els peixos se’l mengen i això afecta la seva capacitat reproductiva. L’Administració us ha de cuidar davant d’un mar tan incert i maltractat. El que fa amb nosaltres és fumbre’ns garrotada cada vegada que pot, el que fa no és per ajudar-nos, és per eliminar-nos. Les ordres de la Unió Europea són eliminar els sectors primaris perquè molesten. Nosaltres som un sector molt dèbil que moltes vegades depèn d’ajudes. Jo sempre dic que d’ajudes no cal que ens en donin, però que almenys no posin més lleis per eliminar-nos.

Déu n’hi do... Ho dic perquè m’ho preguntes... La veritat és que és molt trist.

Festa de Sant Pere 2017 Actes destacats Dimarts, 27 de juny 20 h El retaule del Flautista de J. Teixidor (Teatre Musical) Dimecres, 28 de juny 10 h Sortida en golondrina Tarragona Blau 21h Cercavila amb els gegants del Serrallo, els capgrossos i la xarxanga Tocamoll. 23h Pregó de Sant Pere i orquestra Banda Sonora. Dijous, 29 de juny 12h Missa de Sant Pere. 19h Professó de Sant Pere. 24h Ball de festa major amb l’orquestra Enigma. Divendres, 30 de juny 12h Inflables per als més petits i festa de l’escuma. 18:30h Beijing Acrobats. 21:30h Sopar popular. 24h Orquestra Marinada.

Ho és. Perquè bé que s’aprofiten del nom del barri i de les barquetes que teniu allà per atreure clients. Doncs sí. Amb peix congelat que no sé d’on ve.

Dissabte, 1 de juliol 11 h V Bicicletada de la Presa de Jesús. 18h Diada castellera amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, els Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo. 20h Havaneres Ultramar. 24h Orquestra Tangara.

Digue’m alguna cosa alegre de les festes, com a mínim. Pensa que les del Serrallo superaven les de Tarragona als vuitanta i que abans per Sant Pere era festa a tota la ciutat de Tarragona. Nosaltres la vivim amb molta alegria de tota la vida.

Diumenge, 2 de juliol 12 h Festa de l’ecuma 18 h Actuació de LOS YE-YÉ «La gran festa dels 60» 19 h Sigues Diable i Vibrier per un dia! 21 h Tabalada Popular. 21:30 h Cercavila de Foc de fi de festa pels carrers del barri.

i&MT QFTDBEPST VT EFTJUHFO VOFT CPOFT GFTUFT EF 4BOU 1FSF w

28 de juny de 2017

comarques

med i a mb ie n t

El Vendrell aposta per la recollida de residus porta a porta Es tracta d’una prova pilot en establiments de platja que podria fer-se extensiva a la resta del municipi

L’objectiu és millorar el baix percentatge de reciclatge del Vendrell, 15 punts per sota de la mitjana catalana REDACCIÓ TARRAGONA

’Ajuntament del Vendrell ha posat en marxa el primer servei de recollida de residus porta a porta del municipi. Concretament, durant l’estiu, es farà una prova pilot en 121 establiments de les platges del muni-

Les informadores ambientals explicant la prova pilot del porta a porta. / Cedida.

cipi del Baix Penedès. Des de fa més d’un any, en ma· tèria de residus, l’Ajuntament del Vendrell es va fixar com a objectiu millorar les dades glo· bals de recollida selectiva, ma· terialitzat en l’acord d’adhesió

a l’estratègia catalana del residu zero. Actualment, al Vendrell es recicla aproximadament un 24% del total dels residus generats, mentre que la mitjana catalana se situa prop del 39%. Per millorar aquestes dades, es va prendre la decisió d’iniciar

un procés per fer evolucionar el model de recollida cap a noves formes. Es marca com a objectiu inicial fer servir el model porta a porta, com a motor de millora, i es fixen els comerços i establi· ments de restauració, genera· dors d’aproximadament un terç

dels residus totals, com a actors principals d’aquest repte. Després de fer enquestes a una mostra representativa d’establiments i d’analitzar els seus resultats, s’ha dissenyat el servei i, a través d’educadors ambientals, s’ha informat els es· tabliments que participaran en aquesta prova pilot sobre aquest servei i la seva implantació. El regidor de Residus, Ferran Tri· llas, ha explicat que «al final de l’estiu, es farà una valoració de la prova pilot per tal d’estudiar la continuïtat d’aquest servei durant tot l’any a les platges i la seva implantació progressiva a la resta del municipi».

L’Arboç presenta la 3a Cunit instal·la plaques de quilometratge per afavorir la pràctica edició de L’Arboç es Mou! fins al 28 de juliol esportiva al passeig Marítim

’Ajuntament de Cunit, des de la regidoria d’Esports, ha instal·lat al Passeig Marítim plaques de quilometratge adreçat a les persones que practiquen esport en aquest escenari. Les noves plaques s’han instal· lat d’acord amb l’Ajuntament de Calafell, per tal de connec· tar el litoral de tots dos muni· cipis. Els esportistes es troben una placa cada 500 metres començant en el sentit de la marxa d’oest a est del km 0 al principi del passeig de Calafell (límit amb el Vendrell) i finalit· zant el km 6,65 en el Passeig de Cunit al límit amb el municipi de Cubelles. I en sentit de la marxa d’est a oest, del km 0 al principi del Passeig de Cunit (límit amb

Les plaques de quilometratge s’han instal·lat al passeig Marítim de Cu· nit./Cedida

Cubelles) i finalitzant en el km 6,65 en el Passeig de Calafell (lí· mit amb el Vendrell) En total, la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Cunit ha

instal·lat 11 plaques damunt del passeig Marítim, cadascuna d’elles ben identificades amb el punt quilomètric correspo· nent.

Després de l’èxit obtingut en les dues primeres edi· cions, la regidoria de Jo· ventut, Esports i Lleure de l’Ajuntament de l’Arboç re· peteix l’experiència d’oferir a la ciutadania un programa d’activitats esportives soli· dàries que tindran lloc a di· ferents punts del municipi. ‘L’Arboç es Mou’ és un calen· dari d’activitats per totes les edats que es durà a terme durant 4 setmanes, concre· tament del 3 al 28 de juliol de 2017. Amb l’objectiu d’incentivar la pràctica de l’esport i la vida saludable, les activitats programades són molt vari· ades i tothom en trobarà al· guna o més d’una que pugui practicar i satisfaci les seves expectatives. Iniciació al pà· del, ioga, pilates, jocs popu· lars i activitats lúdico-espor·

tives, jocs d’aigua, bàsquet i futbol al carrer, sortides amb BTT, tir amb arc, caminades, zumba, són algunes de les múltiples activitats periòdi· ques programades. L’Arboç es Mou té un vessant solidari. La inscripció és de 5 euros per cada activitat, i tots els ingressos aniran des· tinats a l’organització de la 2a Curs contra el Càncer programa· da a l’Arboç pel pròxim diu· menge 1 d’octubre. Tots els inscrits abans del 30 de juny tindran samarreta tècnica de regal. Les inscripcions es podran formalitzar al Punt d’Infor· mació Juvenil de la Casa de Cultura mentre durin les activitats. Per a més infor· mació cal adreçar-se al Punt d’Informació Juvenil o bé trucar al 977 67 06 21.

28 de juny de 2017

comarques

La Pobla ja pensa en les Festes d’Estiu

uan la celebració de la revetlla de Sant Joan –i de la resta d’actes de la Festa Major– encara està ben present en la memòria col·lectiva pobletana, el municipi ja pensa en la pròxima celebració: les Festes d’Estiu.

Aquesta celebració defineix cada estiu la vida lúdica i social del municipi, amb un ampli ventall de propostes que aconsegueixen, any rere any, una elevada participació. No hi faltaran actes imprescindibles com la Festa del Playback, la Festa del Romesco, la Paella Popular, la desfilada de moda infantil o les sessions de cinema a la fresca, entre moltes altres propostes convertides ja en clàssics de

l’estiu pobletà. Amb tot, l’acte que més expectació ha generat a la Pobla i que tothom espera amb il·lusió és

el concert que Antonio Orozco oferirà el pròxim 15 de juliol. El popular i àmpliament reconegut artista pujarà a l’escenari

pobletà en el marc de la gira promocional del seu treball discogràfic, Destino, que l’està portant a actuar a les principals ciutats espanyoles i fins i tot europees, ja que té concerts programats a Alemanya, Regne Unit i França. Enmig de la seva gira, Antonio Orozco actuarà a la Pobla, en un concert molt esperat i que tindrà com a teloner amb el reusenc –i veí de la Pobla– Antonio Cruz, qui també presentarà el seu darrer treball d’estudi. Tot plegat tindrà lloc al Complex Esportiu Municipal de la Pobla, que obrirà portes a les 21 hores. Una hora després començarà l’actuació d’Antonio Cruz mentre que serà a les 23,30 hores quan arribarà el moment més esperat de la nit,

Entre tots els actes programats destaca el concert d’Antonio Orozco la nit del 15 de juliol amb Antonio Orozco pujant a l’escenari per delectar el públic que hi assisteixi. Precisament l’assistència serà un dels fets destacats del concert, ja que la venda d’entrades a través del portal web Atrápalo ja ha superat el 85% de l’aforament disponible. Així, els interessats a gaudir d’aquest doble concert encara poden adquirir les darreres 400 entrades a la venda, per 20€, al portal d’Atrápalo.com.

28 de juny de 2017

SALUT - xarxa de santa Tecla XAFOGOR fins i tot a a l’ombra. La setmana passada les temperatures van superar amb escreix els 30 graus a tota la província. A la imatge, el termòmetre d’una farmàcia al centre de Tarragona.

Cal tenir especial cura dels infants, dels malalts crònics i de la gent gran

Vigileu amb les onades de calor! notíciestgn TARRAGONA

uan les temperatures són anormalment altes, la calor excessiva pot ser un perill per a la salut. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres) necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu. En aquesta època de l’any cal tenir especial cura dels col·lectius més vulnerables als cops de calor: els infants, la gent gran i les persones amb malalties cròniques.

Amb l’estiu arriben les temperatures altes i la calor. A mesura que la temperatura de l’aire puja, el cos es manté fresc amb l’evaporació de la suor, però si fa molta calor i hi ha humitat aquest procés d’evaporació s’alenteix i la temperatura corporal pot elevar-se fins a nivells perillosos. La calor excessiva pot arribar a perjudicar la salut i a provocar: Esgotament. Inclou símptomes com sudoració excessiva, respiració ràpida i pols accelerat i dèbil. Deshidratació. Es produeix quan l’organisme no pot reposar els líquids i les sals minerals que perd quan la suor s’evapora. Cop de calor. Pot arribar a ser greu i es caracteritza per temperatura alta, mal de cap i nàusees, entre altres símptomes. Rampes. L’activitat física intensa i les altes temperatures

poden provocar dolors i espasmes musculars. Erupcions cutànies. Apareixen com a conseqüència de la irritació de la pell per excés de sudoració. Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona a un lloc més fresc, doneu-li aigua, mulleu-la, venteu-la i aviseu urgentment els serveis d’emergències (112).

•

Quines són les persones que tenen més risc de patir els efectes de les onades de calor sobre la seva salut?

•

• •

•

Persones més grans de 75 anys. Persones amb determinades circumstàncies socials (viure soles, pobresa, etc.). Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura. Nadons.

•

Persones amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d’Alzheimer, obesitat o altres de cròniques. Persones que prenen medicaments especials (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics). Persones amb problemes mentals i de conducta deguts al consum de substàncies psicoactives o d’alcohol. Els infants més petits. Persones que realitzen un activitat física intensa. Persones que hagin de romandre o fer activitat física a l’aire lliure (incloses les activitats laborals).

On adreçar-vos •

Informeu-vos sobre els ho-

•

raris dels centres d’atenció primària que teniu més a prop, tant del vostre municipi com del lloc on aneu de vacances. Recordeu el número de CatSalut Respon (061), que us pot atendre diàriament, durant les vint-i-quatre hores. Allí us poden donar consells de salut, indicarvos els centres sanitaris més propers o, si és necessari, activar una atenció domiciliària. Seguiu les prediccions meteorològiques perquè us anticiparan els dies més calorosos. Acudiu amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els possibles problemes per a la vostra salut. Recordeu que a les oficines de farmàcia podeu obtenir informació sobre com evitar els problemes causats per la calor.

17 A casa, controleu la temperatura â&#x20AC;˘

â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘

â&#x20AC;˘

Tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol directament durant les hores de sol Obriu les finestres de casa per refrescar-la durant la nit. Estigueu-vos a les estances mĂŠs fresques. Utilitzeu algun tipus de climatitzaciĂł per refrescar-vos i refrescar lâ&#x20AC;&#x2122;ambient (ventiladors, aire condicionat, ventalls, entre altres) Refresqueu-vos sovint amb dutxes o tovalloles amarades dâ&#x20AC;&#x2122;aigua.

Al carrer, eviteu el sol directe â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘

â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘ â&#x20AC;˘

Porteu una gorra o un barret. Utilitzeu roba lleugera (com la de cotĂł), de colors clars i que no sigui ajustada. Procureu caminar per lâ&#x20AC;&#x2122;ombra, estar sota un para-sol quan sigueu a la platja i descanseu en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats. Porteu aigua i beveu-ne sovint. Mulleu-vos una mica la cara i, fins i tot, la roba. Vigileu en els trajectes en cotxe durant les hores de mĂŠs sol i mai no hi deixeu els infants o a persones frĂ gils amb les finestres tancades.

Limiteu lâ&#x20AC;&#x2122;activitat fĂsica en les hores de mĂŠs calor Hidrateu-vos freqĂźentment i vigileu lâ&#x20AC;&#x2122;alimentaciĂł Ajudeu els nadons i infants petits, la gent gran i les persones amb malalties crĂ˛niques

28 de juny de 2017

doctora SĂ?LVIA flores, cap dâ&#x20AC;&#x2122;urgĂ¨ncies de lâ&#x20AC;&#x2122;hospital de santa tecla

ÂŤPoca broma amb els cops de calor. Poden ser molt perillososÂť

lâ&#x20AC;&#x2122;estiu els serveis dâ&#x20AC;&#x2122;urgĂ¨ncies dels hospitals del territori noten un increment de les visites relacionades, de manera directa o indirecta, amb les altes temperatures. Si bĂŠ les atencions per cops de calor sĂłn puntuals, la realitat ĂŠs que es registren mĂŠs casos de persones grans o nadons que presenten alguna descompensaciĂł per excĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;exposiciĂł al sol o per una mala hidrataciĂł. La doctora SĂlvia Flores, cap del servei dâ&#x20AC;&#x2122;urgĂ¨ncies de lâ&#x20AC;&#x2122;Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, recorda que, amb sentit comĂş i seguint els consells bĂ sics que es donen des de les autoritats sanitĂ ries, ĂŠs relativament fĂ cil evitar problemes derivats per les altes temperatures. Malgrat aixĂ˛ cal estar molt atents amb els colÂˇlectius mĂŠs vulnerables perquĂ¨ un cop de calor, en casos extrems, poden arribar a ser mortals si no sâ&#x20AC;&#x2122;actua correctament. La calor dâ&#x20AC;&#x2122;aquests Ăşltims dies es nota al servei dâ&#x20AC;&#x2122;urgĂ¨ncies? En termes generals sâ&#x20AC;&#x2122;ha notat un increment de lâ&#x20AC;&#x2122;activitat al servei. Amb les altes temperatures hem detectat mĂŠs casos de persones, sobretot gent gran, que ens arriben marejades o amb malestar general, ĂŠs a dir, descompensades. Normalment sĂłn persones que ja pateixen alguna patologia crĂ˛nica relacionada amb les vies respiratĂ˛ries, cardiopaties o amb problemes de tensiĂł arterial, motiu pel qual no sempre pots relacionar els seus sĂmptomes amb la calor. PerĂ˛ ĂŠs evident que les altes temperatures no contribueixen gaire a ajudar al benestar general dâ&#x20AC;&#x2122;aquells pacients que ja presenten una salut delicada. Aquest estiu heu registrat a Santa Tecla algun cas de cop de calor? Fa uns dies vam tractar el cas dâ&#x20AC;&#x2122;una professora que havia estat tot el dia exposada al sol durant una excursiĂł. Va anar tot bĂŠ.

PerĂ˛ poca broma amb els cops de calor. En casos extrems poden arribar a ser molt greus. Fins i tot provocar la mort. Ă&#x2030;s per aixĂ˛ que sâ&#x20AC;&#x2122;insisteix molt que cal vigilar els nadons, que no tenen consciĂ¨ncia ni poden avisar-nos si estan passant molta calor. Quelcom similar passa amb la gent mĂŠs gran. Cal estar especialment atent amb aquelles persones que viuen soles. Des de lâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł es recomana a familiars i amics que les visitin almenys un parell de cops al dia per assegurar-se que tot estĂ correcte. Quins consells cal seguir per evitar patir un cop de calor? SĂłn consells de sentit comĂş. Cal evitar sortir al carrer i fer esforĂ§os fĂsics en els horaris de mĂ xima calor. Cal hidratar-se contĂnuament, encara que no es tingui set. En els mĂŠs petits i en la gent gran ĂŠs

important portar el cap cobert amb algun barret que deixi traspassar lâ&#x20AC;&#x2122;aire, com ara un barret de palla. TambĂŠ ĂŠs recomanable evitar els Ă pats abundants i hipercalĂ˛rics. No exposar-se molt de temps al sol... La veritat ĂŠs que si actuem amb seny hi ha moltes maneres de combatre la calor i evitar posar-se malalt. El mĂŠs important ĂŠs actuar amb prevenciĂł i evitar situacions que ens puguin portar a descompensarnos. En cas de trobar-se malament, el millor ĂŠs hidratar-se bĂŠ amb aigua i sucs naturals i descansar a lâ&#x20AC;&#x2122;ombra i en un lloc fresc. Al cap dâ&#x20AC;&#x2122;una estona una persona sana es recupera amb facilitat. En cas dâ&#x20AC;&#x2122;un augment sobtat de la temperatura corporal i de notar sĂmptomes com mal de cap o nĂ usees el millor sempre ĂŠs adreĂ§ar-se a un centre de salut per rebre un tractament de part de professionals.

LA SEGURIDAD ES LIBERTAD Servicios de vigilancia a su medida

#BSDFMPOB i6SCBOJU[BDJĂ&#x2DC; $BO (VJUBSU 7FMMw $FSWFMMĂ&#x2DC; #BSDFMPOB

5FMĂ?GPOP 'BY r DQTTFHVSFUBU!DQTHSVQP DPN

28 de juny de 2017

COMARQUES

TU RIS M E

El canvi climàtic posa en perill les platges de la Costa Daurada

El principal reclam turístic del territori pateix la gestió poc sostenible de moltes administracions i de gran part del sector ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

ue el turisme és la principal activitat econòmica del territori és un fet. Que crea llocs de treball i genera riquesa, també. Podríem qüestionar el repartiment d’aquesta riquesa i la qualitat dels llocs de treball, però l’impacte econòmic fruit de l’activitat turística és innegable. De la mateixa manera, també és evident que tota activitat econòmica produeix un impacte mediambiental i que el turisme no n’està al marge. El mar Mediterrani és llum i ombra d’aquesta relació entre turisme i sostenibilitat. Les seves platges esdevenen el principal reclam per als turistes que venen a gastar al territori i alhora les que més se’n ressenten. A l’explotació del litoral de les darreres dècades, ara, cal afegir els efectes del canvi climàtic que ja s’estan fent evidents i que preveuen una pujada del nivell del mar que pot fer desaparèixer moltes de les nostres platges.

Els efectes del canvi climàtic a curt termini són diversos i comencen a fer-se evidents al territori amb un increment de les temperatures i més virulència dels temporals. El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICC) ja va alertar,

Camp dunar de la platja de la Paella de Torredembarra. / Foto: Tomàs Varga.

el passat mes de març, que «la Mediterrània s’està escalfant a una velocitat 0,3 graus centígrads per dècada». Òscar Saladié, director de la càtedra DOW / URV de Desenvolupament Sostenible, apunta que «més enllà del desconfort que puguin patir els turistes per aquest increment de les temperatures, i el consegüent canvi de destinació que aquest fet pot provocar; si puja el nivell del mar, moltes platges desapareixeran». Un fet que, de ben segur, afectaria molt el turisme de la Costa Daurada. El document calcula que el nivell del mar s’incrementa a un ritme de 4 cm cada decenni des del 1990 i que, de cara a l’any 2060, Catalunya podria tenir 164 km de costa en condicions de vulnerabilitat alta o molt alta. Però no només les platges han de patir per la pujada del nivell del mar, «el canvi climàtic també fa que els temporals siguin més freqüents i intensos», explica Saladié. Aquests temporals s’enduen la sorra i per culpa d’infraestructures marines perpendiculars (dics, ports…) i de la transformació de les plat-

El nivell del mar s’incrementa a un ritme de 4 cm cada decenni des del 1990 i els temporals són cada cop més intensos ges que han vist com les dunes eren substituïdes per hotels, cases o carrers, la recuperació de la sorra ja no es pot fer de manera natural. «Les infraestructures marines impedeixen el corrent natural del mar que ha de portar sorra i la manca de dunes fa que no hi hagi reservori de sorra quan hi ha un temporal», comenta Saladié.

BONES PRÀCTIQUES A TORRE En aquest sentit, cal remarcar iniciatives com les de l’Ajuntament de Torredembarra que, a banda de preservar les dunes dels Muntanyans, el 2012 va engegar un projecte de creació de noves dunes a la platja urbana de la Paella. «Hi ha molta gent que es pensa que la millor manera de

tenir una platja és tenir-la ben pentinada però ens deixa sense reserves de sorra», explica l’Elisenda Forés, cap de servei Medi Ambiental del consistori torrenc. Mostra de la veracitat d’aquesta afirmació és que els serveis municipals no només no han de reposar sorra abans de l’estiu, com passa a molts municipis de la Costa Daurada, sinó que se n’acumula tanta a la part posterior de la platja que poden portar-la a altres platges que en necessiten. Fins i tot, el camp dunar de la platja de la Paella ha vist nidificar, entre nombroses espècies vegetals autòctones, el corriol camanegra. «A part de la seva funció de dipòsit de sorra s’ha convertit en una reserva natural», apunta Forés que admet que s’han hagut de fer campanyes per canviar la percepció de la ciutadania que, de vegades, es pensa que la vegetació de les dunes són herbes o brutícia. En canvi, «la gent gran del poble ens diu que això és el que hi havia abans». I si la gestió adequada de la sorra és important, la bona salut del mar és fonamental. També hem de posar la mirada a To-

rredembarra per trobar una de les iniciatives més exitoses que hem vist pel que fa a la recuperació del fons marí. De la mà de Miquel Rota, ja fa anys que la costa tarragonina ha substituït els morts de balisar la zona de bany per biòtops de roca calcària. «Hem fet cases per als peixos que no s’han de treure i posar cada any, amb l’estalvi econòmic que això implica», explica Rota. El pròxim 4 de juliol es posaran 17 biòtops més (7 a Altafulla i 10 a Tarragona) que se sumaran als 86 que hi ha actualment. Uns refugis molt cobejats per uns peixos que pateixen de primera mà la contaminació en forma de plàstics, metalls pesants i pluja àcida, entre altres. En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació de Tarragona i el departament de Geografia de la URV estan duent a terme un estudi per detectar quins tipus de deixalles van a parar al nostre mar provinents del límit de costa, de les torrentades i dels vaixells.

L’EXEMPLE DE VILA-SECA La gestió correcta de les deixalles també és cabdal a l’hora

28 de juny de 2017

comarques Municipis com Torredembarra aposten per millorar la gestió de la sorra de les platges promovent els camps dunars d’afrontar el canvi climàtic. Una recollida selectiva elevada permet reduir les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Els municipis turístics tenen un handicap afegit, l’increment poblacional en temporada d’estiu. Malgrat tot, Vila-seca és una mostra que turisme i recollida selectiva no estan enfrontats. Amb més d’un 52% dels seus residus recollits selectivament, està 13 punts per sobre de la mitjana catalana i, gairebé, duplica la ciutat de Tarragona (27%). «Aquests resultats no s’obtenen per generació espontània», apunta la tinent d’alcalde d’Urbanisme de la localitat, Manuela Moya. El 1987, amb la creació de la incineradora es va poder clausurar l’abocador municipal, «on abans teníem muntanyes de brossa ara tenim un parc magnífic, el de la Torrent Dolça»; el 2001, Vila-seca ja reciclava les cinc fraccions (el 2015 encara hi havia municipis del Tarragonès que no recollien selectivament l’orgànica); i el 2009, fa una renovació íntegra del sistema de gestió i recollida. «Tot això ha anat acompanyat de moltes i moltes campanyes d’educació i sensibilització», admet Moya. A les escoles, als domicilis i establiments, al carrer, especialment en època estival; i amb els porters dels apartaments que tenen tracte directe amb els turistes.

Els combustibles fòssils La principal causa del canvi climàtic però, és, la crema de combustibles fòssils. Per aquest motiu, Saladié apunta que l’ús racional del transport és fonamental per contrarestar l’increment de gasos d’efecte hivernacle que hi ha a l’atmosfera. En aquest camp, les administracions locals poc poden fer tret de dotar d’una xarxa eficient de transport públic i apel·lar a la consciència ecològica dels turistes. «Hem de tenir-ho present a l’hora de prendre les decisions d’on anem i de com hi anem», comenta el geògraf que deixa, com en la majoria dels casos, el futur del Mediterrani a les nostres mans.

Bones previsions d’ocupació

omença l’estiu i tots els indicis fan pensar que a Salou, Cambrils i Vila-seca s’aconseguiran uns nivells òptims d’ocupació. En aquest sentit, Marta Álvarez, gerent de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), afirma que «creiem que superarem lleugerament les xifres de l’any 2016, que ja va obtenir uns percentatges molt positius, arribant a sobrepassar el 90%, en hotels». Pel que fa al sector del càmping i dels apartaments cal dir que «també rebran un elevat flux de turistes. En aquest cas, estaríem parlant de més del 85% en el punt àlgid de l’estiu». Fins ara, segons dades de l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, aquest any s’ha iniciat positivament, puix que de gener a juny, a Salou, Cambrils i Vila-seca han augmentat les pernoctacions un 7%. Per mercats, l’espanyol ha crescut un 8%; l’irlandès ha tingut un increment del 31%; i altres mercats com l’italià (49%); l’alemany (1,3%) o el rus (47%), ja sigui per la inestabilitat geopolítica o pel nou atractiu de Ferrari Land, també han incrementat el nombre de pernoctacions a la zona. Gràcies a aquestes dades i també al canvi en el comportament del client a l’hora de reservar –pel qual ha augmentat la venda anticipada un 10% en detriment de les reserves d’última hora– podria haver-hi un rècord de pernoctacions als municipis del centre de la Costa Daurada. Segons Álvarez, «una xifra que no hem superat des de 2006, quan vam arribar als 19,7 milions de pernoctacions. L’any passat, vam estar a prop, amb uns 19,6 milions, d’un total de 5.171.590 turistes». Tot i això, puntualitza que «no podem passar per alt l’increment d’allotjaments no regulats que es comercialitzen en portals d’Internet. Cal que seguim treballant amb l’Administració per combatre aquesta dinàmica».

Durant el primer

El mercat rus repunta

semestre

Després d’uns anys en què el mercat rus no havia estat tan important als municipis del centre de la Costa Daurada, s’espera que enguany repunti. Tal com afirma Pere Segura, president del Patronat Municipal de Turisme de Vilaseca, per tota la destinació el rus és «un mercat estratègic en el qual continuem treballant per tal d’augmentar i consolidar el nombre de turistes que ens visiten cada any». Les últimes dades disponibles de l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya sobre el percentatge d’ocupació als allotjaments de Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda fan pensar en una tendència a l’alça en aquest any turístic. A més, es calcula que aquest estiu hi haurà un 70% més de places en vols des de Rússia fins a l’Aeroport de Reus. Segura confirma l’aposta per aquest mercat amb la realització de múltiples accions promocionals dirigides a intermediaris

de l’any, les pernoctacions a Salou, Cambrils i Vila-seca ja han augmentat un 7% respecte al 2016 Per mercats, es preveu que el britànic i l’irlandès augmentaran, previsiblement, gràcies a l’increment de vols als aeroports de Barcelona i Reus. Així mateix, els mercats francès, rus, belga i holandès també podrien ser més importants a la zona. En aquest cas, s’atribueix a la situació geopolítica que viu tot l’arc mediterrani del nord d’Àfrica, des de fa ja alguns anys.

i prescriptors a través de «presstrips i blogtrips; accions de comàrqueting, workshops i presentacions en origen; participació en fires de mercats propers al rus; accions on-line d’elaboració de continguts de la destinació Salou, Cambrils, Vila-seca, la Pineda i un programa de fidelització als turistes».

turisme esportiu Per tal de treballar en la desestacionalització de temporada, també s’estan invertint esforços en la promoció del turisme esportiu –Salou i Cambrils també disposen del certificat de Turisme Esportiu atorgat per la Generalitat de Catalunya. Tal com indica Mercè Dalmau, regidora de Turisme de l’Ajuntament de Cambrils, «fora de temporada estival, el turisme esportiu significa un dels principals motius de visita i Cambrils és una important destinació esportiva. De moment ha estat una experiència molt positiva, ja que es complementa amb el turisme familiar».

28 de juny de 2017

comarques Daniel Cid, alcalde de Vespella de Gaià, nou president del Consell Comarcal del Tarragonès

’alcalde de Vespella de Gaià, Daniel Cid, serà el president del Consell Comarcal del Tarragonès fins a finals del mandat municipal. La darrera reunió del grup socialista del Consell Comarcal ha acordat proposar-lo com a candidat a presidir el Consell en el marc de l’acord de governabilitat subscrit amb el grup de CiU a principis de la legislatura. Daniel Cid és membre del Consell Comarcal des de 1999 i ha desenvolupat diverses responsabilitats a l’ens comarcal durant aquests darrers mandats. Bon coneixedor del fun-

cionament intern del Consell, l’alcalde de Vespella també acumula una llarga experiència i trajectòria en el món del municipalisme tarragoní. Cal recordar que Daniel Cid substituirà en la presidència a l’alcalde de Roda, Pere Virgili, en el marc dels acords assolits per donar estabilitat al Consell en aquest mandat 2015-2019. En les seves primeres declaracions un cop elegit presidenciable pel grup socialista Daniel Cid ha reivindicat «el paper del Consell Comarcal en la configuració d’una oferta de serveis públics útils per a tots els municipis de la comarca però, sobretot, pels pobles

petits que no disposen dels recursos econòmics suficients per donar satisfacció a totes les necessitats dels seus veïns». «Som els grans desconeguts mediàtics però una peça essencial per articular una comarca cohesionada i socialment justa. En aquests pròxims dos anys demano el compromís de tots els consellers, estiguin o no a l’equip de Govern, per donar una nova embranzida a aquesta acció útil i necessària que impulsem des del Consell Comarcal del Tarragona al servei dels ciutadans del Tarragonès», ha conclòs l’alcalde de Vespella. Daniel Cid, alcalde de Vespella de Gaià. / Cedida

Altafulla inaugura la renovada Oficina de Turisme al Barri Marítim, integrada a la nova Via Augusta

a regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Altafulla ha reformat l’Oficina de Turisme ubicada a la plaça dels Vents, al Barri Marítim. La reforma ha consistit en la conversió de l’antiga oficina en una dependència clarament oberta a l’exterior i integrada a la recent obra de Via Augusta, que permet així que l’espai estigui completament obert per les dues façanes durant el seu funcionament, i únicament es tanqui durant l’horari de no obertura, i en

dies de pluja o mal temps.

façanes, per a les persones amb mobilitat reduïda. S’ha canviat la distribució de l’espai, introduint una nova peça, el magatzem, que permet destinar una zona concreta a l’emmagatzematge de capses, catàlegs i altres elements, que es pot guardar de manera organitzada sense alterar l’espai d’atenció al públic. El magatzem també serveix per interposar una estança entre la sala d’atenció al públic i el bany, que no comunica directament amb la zona de visitants.

D’aquesta manera es considera l’oficina com un espai obert a l’exterior, de ventilació contínua, amb dues entrades tant per Via Augusta com per la plaça dels Vents amb portes corredisses de vidre automatitzades. L’oficina ocupa una superfície de 24.04 m2, que no s’ha modificat, i disposa d’una superfície exterior de 50.51m2, on s’ha disposat un nou paviment, adaptat, com en les dues portes d’accés de les

Torredembarra posa en marxa una campanya informativa sobre la nova ordenança de terrasses

orredembarra disposa per primera vegada d’una ordenança reguladora de les terrasses del municipi que va entrar en vigor el passat 7 de juny i que té com a objectiu regular l’atorgament de les llicències amb criteris homogenis, així com la utilització de l’espai públic per part dels vianants i dels titulars de les activitats, amb el mateix horari

en tot el municipi, segons la tipologia d’establiment. El regidor de Comerç, Indústria i Activitats, Josep Maria Guasch, ha explicat que tot i que s’han mantingut reunions obertes amb els propietaris d’establiments durant el procés de redacció de l’esmentada ordenança, en els pròxims dies es durà a terme una campanya informativa a través de les agents

cíviques sobre l’entrada en vigor d’aquesta nova normativa i el seu contingut. L’ordenança va dirigida als titulars d’activitats autoritzades de restaurants, bars, restaurants-bar, geladeries i orxateries, establiments amb degustació i altres activitats recreatives que volen sol·licitar la col·locació de terrasses, taules i cadires, tendals, i altres elements

d’ocupació. S’aplica a les terrasses que s’instal·len en places, carrers i espais públics i privats del municipi de Torredembarra prèvia autorització municipal. En ocupacions en domini públic marítim terrestre només s’aplica als horaris i règim sancionador. Horaris Les botigues amb degustació

tindran un horari de terrassa com a màxim entre les 8 i les 22 h. La resta d’establiments podran obrir a partir de les 8 hores i l’horari de tancament: fins a les 2 h com a màxim. Divendres, dissabtes i vigílies de festius, tancament a les 2.30 hores. Nit de Cap d’any, tancament a les 4 hores. Les infraccions de les normes d’aquesta ordenança podran ser sancionades.

28 de juny de 2017

COMARQUES Una exposició reflexiona sobre el valor de la història i el patrimoni com a eines de desenvolupament social La mostra ‘El fil de la història. Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartir’ es podrà visitar fins al 7 de gener al MNAT

l dijous 22 de juny es va inaugurar al Museu Arqueològic de Tarragona la mostra «El fil de la Història», amb la presència de representants del MNAT, de l’Ajuntament de Constantí, de l’empresa Repsol i del director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Àlex Susanna. L’exposició El fil de la Història.

Centcelles, el nostre objectiu: un projecte educatiu per a compartir, ha estat organitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí, l’Arxiu Municipal de Constantí, el Col·legi Turó, l’Escola Centcelles, l’Escola Mossèn Ramon Bergadà, l’Institut de Constantí i el patrocini de l’empresa Repsol. Més enllà de recollir i presentar els principals treballs realitzats durant les cinc edicions que fa que és vigent el projecte

«Centcelles, el nostre objectiu», l’exposició vol ser una plataforma i una oportunitat de reflexió global sobre el valor de la Història –ara i aquí–, sobre el paper del patrimoni per al seu coneixement, sobre la responsabilitat d’aquest patrimoni i dels museus, en general, en el seu paper educador i de desenvolupament social i, fonamentalment, sobre la necessitat i capacitat de proposar i de portar a terme projectes col·laboratius que incideixin –més enllà dels objectius particulars i de les estratègies sectorials– en un benefici global per a la societat actual. Un projecte col·laboratiu i transversal que ha partit del conjunt monumental de Centcelles, l’element patrimonial més antic de Constantí, eix del projecte i declarat Patrimoni Mundial l’any 2000. A l’exposició es poden veure tots els materials interactius, audiovisuals, originals, maquetes, etc. elaborats durant aquest curs, així com documents i altres elements i objectes, recollits i documentats durant el procés de treball. Es poden veure i experimentar, també, els principals projectes desenvolupats durant aquestes cinc edicions.

28 de juny de 2017

UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI

U N IVERSI TAT

Ha descobert un nou recurs per a la creació de mots, la confixació, que permetrà avançar en l’estudi de la formació de paraules redacció TARRAGONA

la ciutat de Girona hi ha empreses, entitats i altres iniciatives que s’anomenen amb gir(o) (Girocentre, la girocleta, girobòtica, Giropark, Girotec, girmoto, Mercagiro, Reprogir…). També hi ha organismes, dominis d’internet i plans d’actuació

Un lingüísta tarragoní identifica un nou tipus de morfema relatius a Catalunya que s’anomenen amb cat (Meteocat, Gencat, Inuncat, Termcat, Idescat, C@tnord, Xanascat…). Els lingüistes han anomenat històricament aquestes paraules mots creuats o acrònims (en anglès blend words o pormanteau words). Tanmateix, quan hi ha tantes paraules creades així, ja no són mots creuats, sinó que ens trobem davant d’un procediment neològic específic i regular. Aquest procediment consisteix a ajuntar peces lèxiques breus referides a un concepte concret. Són els confixos, un nou tipus de morfema. Així, gir(o) és un confix que es refereix a la ciutat de Girona, cat a Catalunya, and a Andorra, bal a les Balears, barna a Barcelona, ital a Itàlia, met a la meteorologia o al metall, sat a un satèl·lit, merc(a) a un mercat, gest a la gestió i les gestories, tec a la tecnologia, alu(m) a l’alumini, dent(i) a les dents, coop a les cooperatives, sex a sexe, paq a paqueteria, etc. La confixació no pot considerarse acronímia, ni composició, ni prefixació, encara que tingui

elements en comú amb aquests procediments de formació de mots. És un procediment nou, que s’ha configurat al llarg de la segona meitat del segle XX. La troballa l’ha feta l’investigador del Departament de Filologia Catalana de la URV, Xavier Rull, que l’ha publicada en el llibre Més enllà de l’acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català. Aquest llibre ha estat publicat per l’editorial alemanya Publicia. El volum recull els resultats de la recerca sobre aquest aspecte de la llengua catalana, si bé l’autor

també apunta que aquest tipus de morfema es troba en altres llengües, com l’anglès, el francès, l’espanyol, el portuguès o l’italià. Aquesta obra és fruit d’anys de recerca en el si de l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU) del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta troballa permetrà avançar en l’estudi de la formació de paraules, ja que, fins ara, els mots creats amb aquests morfemes es classificaven en altres mètodes.

Un llibre recull l’abans i el després de la crisi de de l’economia tarragonina

n llibre elaborat pels professors Joaquim Margalef Llebaria i Daniel Miravet Arnau recull l’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona. El llibre fa un balanç del rigor de la crisi econòmica i planteja una proposta de futur per a les deu comarques que formen les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. L’obra, editada per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, es presenta el pròxim dimecres 5 de juliol al Palau Bofarull de Reus en un acte en el qual participaran tots els representants de

les institucions implicades en aquesta iniciativa (la Diputació de Tarragona, la URV i les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls), així com el professor Antón Costas i els autors del text. A L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona Joaquim Margalef i Daniel Miravet fan un balanç de la dinàmica viscuda per l’economia de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre des de l’any 2000. En aquest llibre posen en relleu la fragilitat del nostre teixit empresarial, sense deixar d’oferir una visió optimista del potencial que tenim com a territori de cara al futur.

La Universitat d’Estiu de la URV dedicarà una jornada a les Smart Cities La Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City organitzen el primer curs sobre ciutats intel·ligents dins la Universitat d’Estiu de la Universitat Rovira i Virgili. Tindrà lloc el pròxim 6 de juliol a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV, a Tarragona, i porta per títol «Tendències actuals de les ciutats intel·ligents». La jornada s’inaugurarà a les 9,30 del matí i a les 10 es pronunciarà la conferència inaugural, a càrrec d’Alain Jordà, expert en desenvolupament local, titulada «Cap a un desenvolupament urbà sostenible». Durant el matí també intervindrà Xavier Izquierdo, especialista en polítiques d’innovació, que parlarà sobre «Reenginyeria de processos de gestió en una ciutat intel·ligent». Finalment es realitzaran dues taules rodones. La primera serà «Estratègies de finançament i captació de recursos competitius», moderada per Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, i en la qual també hi participaran Albert Sonrosal, expert en finançament europeu; i Jordi Brustenga, consultor europeu en RIS3. La darrera, que servirà per tancar la jornada, debatrà el tema «Les ciutats intel·ligents al servei de les persones». Estarà moderada per Begoña Floría, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona; i comptarà amb les aportacions de Lourdes Muñoz, consultora especialitzada en Big Data; Josep Maria Casellas, expert en participació; i Jordi Escolà, consultor en mobilitat sostenible. El curs és obert a tothom i permet obtenir un certificat oficial de la URV. La inscripció té un cost de 15 euros i es pot formalitzar al següent enllaç: http:// www.urv.cat/ca/estudis/formacio-permanent/universitatestiu/llistat-activitats/

28 de juny de 2017

comarques

L’e-catàleg de la Diputació, al servei de la cultura als municipis Bona part de les

L’e-catàleg de la Diputació de Tarragona amplia la seva oferta cultural per aquest estiu amb una desena de grups nous i ja arriba als 1.525 inscrits

programacions festives que es fan al territori es nodreixen d’aquesta plataforma subvencionada per la Diputació

’e-catàleg de la Diputació de Tarragona, la plataforma que posa en comunicació grups i artistes de la demarcació amb ajuntaments de les comarques de Tarragona que volen contractar espectacles, incorpora aquest estiu una desena de grups nous. Amb les noves adhesions, ja són 1.525 els grups inscrits. Una àmplia oferta que enriquirà encara més aquest estiu les festes als municipis, ja que bona part de les programacions festives a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona es nodreixen d’aquesta plataforma. En concret, el 97% de munici-

pis utilitzen l’e-catàleg per elaborar els seus programes festius anuals. Rereguarda, Olga Pes, Radio

Reggae, los Xatus, La Klave, Doble Rombo, el Cor Sageta de Foc i el duet Angel Dust són els vuit grups musicals que s’han afegit a l’e-catàleg

en aquesta actualització. Pel que fa a dansa, també s’hi ha incorporat el Ball de Bastons de Sant Jaume dels Domenys. L’eina e-catàleg és d’una gran

utilitat per als ajuntaments a l’hora de buscar i contractar espectacles i cultura per a les seves festes, a més de representar un potent impuls per a la promoció dels grups i artistes de la demarcació. D’altra banda, la Diputació de Tarragona també finança bona part del cost de les contractacions que es fan a través d’aquesta plataforma. Enguany la institució supramunicipal disposa d’una partida d’1.100.000 euros per aquestes subvencions als ajuntaments. Una ajuda que pot significar entre 2.555 i 8.658 euros l’any per a cada municipi sol·licitant, segons el nombre d’habitants que tingui (beneficiant sempre als de menor població). La subvenció també s’incrementa si hi ha nuclis històrics agregats.

Els Pallaresos, preparats per a la primera cursa Eternal Running amb més de 2.000 participants

ls Pallaresos es donarà a conèixer aquest 1 i 2 de juliol a tot el món a través de l’esport amb l’organització de la cursa Eternal Running, que aplegarà més de 2.000 participants d’arreu d’Espanya. La prova, organitzada pel grup empresarial CdePr, és oberta a tothom, tant per als competidors d’alt nivell que segueixen les proves al llarg de tot l’any com per a grups

d’amics i famílies que tenen com a objectiu passar-ho bé i viure una experiència irrepetible en un ambient esportiu. La prova del dissabte 2 de juliol cobreix un circuit de 10 km en el qual els participants hauran de salvar un total de 80 obstacles de tota mena. La nit de l’1 de juliol es fa la prova noctura, de 5 km i que, segons els organitzadors, és una experiència inoblidable.

És la primera vegada que es farà a les comarques de Tarragona i ve per quedar-se fixa en el calendari anual dels amants de la diversió i de l’esport. La prova aplegarà més de 2.000 participants i comportarà una important dimanització econòmica per al municipi i, sobretot, una increïble projecció internacional. Tots els participants que superin els originals obstacles plantejats per Eternal Running rebran el títol d’«invencible».

28 de juny de 2017

GENT El Morell enceta la Festa de la Granja El Morell inicia aquest cap de setmana un juliol de marcat caire festiu. Tot plegat el divendres 30 de juny amb la tradicional excursió a la Granja dels Frares, que donarà inici a les 20 hores. A la nit, el Concert Jove, que s’allargarà fins ben entrada la matinada amb les actuacions de Gloria’s Sound Sistema; Seguirem (tribut a Obrint Pas); i Pirat’s Sound Sistema. Dissabte, 1 de juliol, serà el torn de la missa a l’ermita, a les 20.30 hores; els

balls organitzats per l’Associació Cultural Sardanista, a les 21 hores; i el sopar a la fresca, que donarà inici a les 22 hores i que tindrà continuïtat amb el ball popular, amenitzat pel Grup Enigma a partir de les 23.30 hores. Ambdós dies de la Festa de la Granja hi haurà una zona de food trucks a partir de les 20 hores. D’altra banda, del 13 al 16 de juliol, tindrà lloc l’Apatapa, la ruta gastronòmica pels bars i restaurants del Morell.

Calafell presenta els seus pregoners Els tres pregoners de les festes majors del municipi aquest 2017 seran Desirée Domingo, Joan Carles Suau i Montse Civit, que pronunciaran els pregons de la Platja, el Poble i Segur, respectivament. El pregó de Sant Pere serà el dia 28 de juny, a les 19 hores, al Passeig Marítim de Sant Joan de Déu. El pregó de la Santa Creu se celebrarà a la plaça de Catalunya, el 14 de juliol, a les 22,30 hores. I finalment, el pregó de la festa de Segur serà l’11 d’agost,

a les 21.30 hores a la plaça del Port. Desirée Domingo és treballadora de l’Ajuntament i té una llarga trajectòria amb el grup teatral local La K-Mama. Joan Carles Suau és actor professional. Sorgit de la pedrera del grup La K-Mama, ha acabat desenvolupant una carrera en el món del teatre, el cinema i la televisió. Montse Civit està vinculada a moltes entitats del nucli de Segur i des de fa algun temps és la presidenta de la Penya Blaugrana.

Perafort celebra la festivitat de Sant Pere Perafort ecelebra la festa major de Sant Pere fins al diumenge 2 de juliol. Dimecres tindrà lloc el tradicional pregó de festa major i el sopar de gala. L’Ajuntament i la Societat Cultural Recreativa de Perafort han sumat esforços un any més, per tirar endavant un programa on hi tinguin cabu-

da tot tipus d’activitats lúdiques, tradicionals i com no, religioses. Així hi haurà la tradicional missa de Sant Pere, inflables per als més petits, exposicions, parc aquàtic, Nit Jove amb la Muntband i disco mòbil (divendres), gimcana popular i baixada d’andròmines, entre altres.

L’Escola El Miracle comença el seu casal d’estiu Com molts centres educatius de la ciutat, l’Escola El Miracle torna a obrir les seves portes amb l’activitat del casal d’estiu, un espai d’esbarjo al costat de la platja on els nens i nenes gaudeixen de tot tipus d’activitats culturals, esportives, treballs manuals, jocs tra-

dicionals, jocs d’aigua, adaptats per a infants de totes les edats etc. El casal té lloc durant tot el mes de juliol (finalitza el dia 28), en horari de 8 a 15 hores. Tot i que poquetes, encara disposen de places! Per a més informació: 977 23 99 22.

28 de juny de 2017

GENT Tarragona en imatges

Cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Vila-seca

RAMON SEGÚ CHINCHILLA

La cloenda, que va aplegar una cinquantena d’alumnes, fou presidida per la tinenta d’alcalde de Vila-seca, Manuela Moya, i per la coordinadora de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent

Aquesta imatge segurament portarà records a molts tarragonins i tarragonines. En Ramon recorda que la va fer amb motiu de la instal·lació d’aquest rellotge que, en aquell moment, va ser una millora urbana significativa. «Se’n van instal·lar uns quants a tota la ciutat i van ser una gran referència per als vianants... fins que van deixar de funcionar», comenta el fotògraf. La instantània, però, ara pren un altre sentit, ja que permet comprovar com de diferent era la Rambla Vella d’aquell temps –dècada dels 60– respecte a l’actual. Es pot veure el conegut cinema Coliseum –situat on ara hi ha la capçalera del Circ– molt concorregut durant molt de temps, i també es pot comprovar que aleshores per la Rambla Vella passaven camions de gran tonatge com el que es pot veure a la imatge.

Gran de Vila-seca, la doctora Anna Isabel Serra. Les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran fan 13 anys a Vila-seca, per on hi han passat gairebé 700 alumnes de més de 55 anys.

28 de juny de 2017

GENT Primeres operacions amb el robot Da Vinci a l’Hospital Joan XXIII Després de finalitzar el programa d’expertesa en cirurgia robòtica a l’Hospital de Bellvitge, al Robotic Academy Intuive of Naples i al Biotechnologies Center Antonio Cardarelli de Nàpols, l’equip de cirurgia robòtica del servei d’urologia de l’Hospital Joan XXIII (José Vila, Manel Prados i Helena Ascaso) va realitzar, el 7 de juny, la primera cirurgia robòtica a la província de Tarragona. A data d’avui, ja s’han realitzat dues intervencions més a càrrec d’aquests especialistes i una, el passat 19 de juny, realitzada també per especialistes del servei de ginecologia i obstetrícia del Joan XXIII (Juani Galera i Montserrat Ro-

mero), en concret d’un càncer d’endometri. En els tres casos del servei d’urologia, es tracta de pacients amb càncer de pròstata als que s’ha realitzat una prostatectomia radical robot assistida, que consisteix a extirpar tota la pròstata i les vesícules seminals, segons el cas també els ganglis regionals, tot reconstruint el transit urinari posteriorment. Aquestes millores clíniques són possibles per les prestacions tècniques que incorpora el robot: major precisió de moviments, magnificació de la imatge i visió en tres dimensions. Els quatre pacients intervinguts han evolucionat satisfactòriament i ja són alta hospitalària.

L’EIC celebra la cinquena Nit del Mecenatge La Fundació Escola Internacional del Camp (FEIC) va celebrar el passat divendres dia 16 de juny la 5a Nit del Mecenatge, una nit solidària molt especial que aquest any tenia un valor afegit: la vetllada va començar amb unes paraules en record a Josep Maria Bach i Voltas, fundador de la FEIC, que va morir el passat 7 de juny. La Nit del

Mecenatge de la FEIC és un acte benèfic que té com a objectiu recollir fons per a beques i ajuts als estudiants, una iniciativa que és possible gràcies a l’aportació econòmica de tots els participants i també de les famílies protectores i empreses donants que, any rere any, col·laboren en aquest projecte educatiu.

El restaurant Miramar fa 60 anys El conegut restaurant Miramar de Cambrils ha fet 60 anys, i per celebrar-ho, el passat 20 de juny va organitzar un dinar amb els clients i amics més destacats. L’establiment va veure la llum l’any 1957 i, tot l’equip, amb el propietari i metre Joan Gómez al capdavant, vol commemorar aquesta data amb diferents actes durant l’any de l’aniversari. A la festa, a més del dinar, s’hi va projectar un documental repassant la història del restaurant, un espai on la tradició, la

cura dels aliments i les receptes han estat la clau de l’èxit de tots aquests anys i, on les parets són testimonis de les persones que hi han passat per degustar les propostes gastronòmiques amb productes procedents de les llotges de la Costa Daurada. 60 anys on l’equip del restaurant, que va començar també com a pensió, ha treballat sempre amb il·lusió i ha construït la seva pròpia història al costat de la famosa Torre del Port de Cambrils. Per Fèlix Llovell

28 de juny de 2017

GENT Mediterrània reconeix L’escriptora Teresa Duch la implicació de presenta la seva segona novel·la l’Ajuntament en els Premis Ones

El president del Patronat Mare Terra Fundació Mediterrània, Angel Juárez, ha lliurat a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el símbol de la seva entitat, la foca

mediterrània, i un diploma pel seu suport personal i institucional als premis Ones i pel seu compromís amb aquesta organització durant més de vint anys.

El passat dijous, dia 22 de juny, va tenir lloc la presentació del llibre El silenci de Vallbona, de l’escriptora vimbodinenca, resident a Tarragona, i col·laboradora de Notíciestgn, Teresa Duch a la Casa de les Lletres. La presentació va anar a cà-

rrec de l’escriptor Xulio Ricardo Trigo, amb la col·laboració de les lectores Marta Viñas, Maite Martorell i Pepi Granell (a la imatge) i el Cor de Gospel de les Dones de la Casa del Mar de Tarragona. El monestir de Vallbona de les Monges, un dels vèrtexs de la

Ruta del Cister, és l’escenari principal de la nova novel·la amb tints policíacs d’aquesta escriptora, autora també de l’obra Les cadenes subtils El llibre es pot adquirir a les llibreries La Capona, Adserà i La Rambla.

28 de juny de 2017

OCI / AGENDA Agenda DIVENDRES 30 Tarragona. Concert LLOC: CASA CANALS | HORA: 21 HORES PREU: 20€ | 10€ Concert inaugural del Bouquet Festival ‘17 amb Xavier Pié Trio, formació que ofereix un ampli repertori d’estandards de jazz i composicions pròpies. Són Xavier Pié (saxo), Xavier Monge (piano) i Ignasi González (contrabaix).

DISSABTE 1 Tarragona. Concert LLOC: AUDITORI DIPUTACIÓ TARRAGONA | HORA: 20 HORES PREU: 5€ El Quartet Gerhard és un dels quartets amb més projecció a nivell europeu, distingit per la seva remarcable sensibilitat pel so i per un profund respecte per la música com a valor humà. Format per: Lluís Castán i Judit Bardolet (violins), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (violoncel).

DIUMENGE 2 Tarragona Poesia LLOC: CENTRE CULTURAL DEL SEMINARI HORA: 21H «Veus paral·leles, del Vístula al Segre», sis poetes: tres polonesos i tres catalans, de tres generacions, diuen la seva poesia. A partir d’un guió d’Albert Mestre, l’actriu Mireia Chalamanch enllaça les sis obres poètiques. Els poetes d’enguany són: Ryszard Krynicki, Isabel Robles, Teresa Colom, Justyna Bargielska, Damià Rotger i Jakub Kornhauser.

ATENEU DE TARRAGONA

Tarragona celebra el dia de l’orgull LGTBI REDACCIÓ TARRAGONA

l dimecres 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l’orgull LGTBI i a Tarragona s’han programat actes per commemorar-ho durant tota la setmana. Dimarts dia 27a la sala dels Tarragonins Il·lustres, l’Ajuntament i la Generalitat es va signar l’acord de col·laboració per al desenvolupament del Servei d’Atenció Integral a les diversitats sexuals i de gèneres. El SAI que es va posar en marxa el passat 15 de maig té com a principals objectius visualitzar la realitat del col·lectiu LGTBI i donar suport i atenció a les diversitats sexuals i de gèneres. El dimecres es farà

Diumenge 2 · 19:00 h | Concert Concert de pop-rock a càrrec dels alumnes de Rambla Músic de Tarragona i l’acadèmia de cant Rakel. Concert de música i cant en viu. Col·laboració: 3€. Organitza: Rakel Acadèmia de Cant i Rambla Músic, música per a tothom. Petit servei de cafeteria.

la lectura del manifest, a càrrec de Pere Navarro, professor del departament de Filologia Catalana de la URV. A les 7 de la tarda, l’Estàtua dels Despullats a la Rambla Nova serà escenari de la concentració del Dia de l’Alliberament sexual i de gèneres. A les 20 h, al Parc Saavedra se celebrarà un con-

cert. A la nit, la façana del Palau Municipal s’il·luminarà amb el color de l’arc de Sant Martí. Els actes continuaran durant la setmana amb, entre altres, la presentació del llibre El viudo del conde d’Alfons Volpini, un debat sobre el cruising i la 3a batucada per la defensa de les llibertats sexuals.

Presentació llibre ‘Camins d’aigua i foc’ Elena Solé Beltran El divendres 30 de juny a les 19 hores tindrà lloc la presentació del llibre Camins d’aigua i foc de l’escripotra Elena Solé Beltran, amb la participació de Joan Aregio Navarro. Després de l’acte es farà un tastet de vi de la Terra Alta.

Fins al 2 de juliol | Exposició Exposició Jordi Català (40 anys cantant en català 1977-2017). Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

«Catalunya secularitzada? No tant!» El títol d’aquest articlet no és meu, sinó del bisbe Taltavull, en un article publicat recentment en un periòdic de casa nostra. M’agrada la referència a articles d’altres persones que em mereixen, si més no, respecte. La tesi del bisbe és, si fa o no fa, aquesta: vistes les coses d’a prop –trepitjant el terreny, diu ell–, no es pot dir que l’Església no il·lumini, a pesar dels qui voldrien veure-la apagada, o que la fe, moguda per l’amor, no doni mostres d’un compromís sincer i eficaç en la resolució dels conflictes socials que ens afecten. És cert, diu el bisbe, que l’ambient que domina no és «religiós», però l’autor es pregunta com ha de ser aquest ambient perquè es pugui dir que una societat no es secularitzada. I afegeix: «pensem en termes de nacionalcatolicisme, com

semblen demostrar-ho algunes reivindicacions que van apareixent plenes d’enyorança d’un passat que l’Evangeli, el concili Vaticà II, la modernitat i el sentit comú ens han ajudat a superar?» No puc deixar d’estar d’acord amb el gruix de les observacions del bisbe Taltavull, encara que em costa compartir el seu, diguem-ne, optimisme. Crec, tanmateix, que la qüestió no és aquesta. Crec que la secularització és senzillament un dret de la societat «secular», és a dir, de la manera de pensar i d’actuar de la societat. Crec que no es poden oposar «secularització» i «religió», simplement perquè són dues categories que corresponen a situacions humanes i socials diferents. Penso que una persona i una comunitat humana poden ser «religioses» i tenen el dret de ser-ho en tot allò que fa referència a la transcendència, però penso que la construcció de la societat és un assumpte secular (encara que estigui plenament inspirat en l’Evangeli), com ho és també el món de la ciència i de la tècnica. En aquest sentit, jo gosaria demanar un grau més elevat de secularització, una secularització que, ben entesa i ben portada, assenyalaria i facilitaria l’actuació d’una institució religiosa, com és l’Església.

28 de juny de 2017

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

publicitat publicitat@noticiestgn.cat

GENT Tarragona Impulsa premia l’emprenedoria Aquesta setmana s’han lliurat els Premis Empresa Tarragona Impulsa, així com les beques dels programes d’acceleració empresarial Yuzz i Tarragona Open Future. Els Premis Empresa Tarragona Impulsa, que enguany arriben a la cinquena edició, tenen l’objectiu de promoure l’esperit emprenedor i donar suport a la creació de noves empreses a l’àrea d’influència de Tarragona.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ. Seminuevo, 102 m2, 3 hab. dobles, 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza. A/a conductos. Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7219) TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. Párquing próximo. Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7115) TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor. Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 LA SECUITA. Casa de obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina de 16 m2, salón de 26m2, AC (f/c), energía solar, garaje y parking propio. Terraza superior de 37m2 e inferior de 31m2. Vistas espectaculares. OPORTUNIDAD: solo 220.000€. Directo propietario. Tel. 671 868 896

CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m , molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. 95.000€ Tel. 977 25 20 52 2

TARRAGONA. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ, 12. Pis en venda, edifici rehabilitat. 1 hab., 53 m2. 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. (Ref.: AM119). Amb mobles, semi-nou, 1 hab., menjador-cuina i bany. Per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). 70m2, sostres alts, vora platja i port esportiu, accès per 2 carrers, tot a reformar, façanes rehabilitades. Tel. 977252052

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52

Locals

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52

Amistat

LES GUNYOLES (LA SECUITA). A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano de más de 500 m2, con absolutamente todos los servicios, apto para una vivienda. SOLO 28.000€ Tel. 671 868 896

COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina propia, cochera, solárium, z. infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7198) CONSTANTÍ (TGN). Con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias, 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin asc. Oportunidad. 38.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7061)

Habitatges Lloguer BOSQUES DE TARRAGONA (TGN). (Ref.: A222) Xalet en lloguer, sense mobles, per 1.500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMERÇ. (Ref. AM319) Moblat, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. 465€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA (Ref. AM231). Amb mobles, estudi tot en un mateix ambient, terrassa. Per: 290€ Tel. 977 25 20 52

Lloguer / Venda

Contactes

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 POBLA DE MONTORNÈS. Traspàs BARPIZZERIA. En ple funcionament. Àmplia terrassa complerta amb xiquipark per als més petits. Per jubilació. Preu negociable. Telefonar al: 628 82 83 46 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

DEL28DEJUNYAL4DEJULIOL

Clima agradable La setmana comença amb temperatures lleugerament més baixes que les que hem tingut darrerament, tot i que tornaran a pujar amb l’inici de mes. Hi haurà sol i núvols lleugers, amb possibilitat d’algun xàfec estiuenc. Font: Meteocat

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52

AGENCIA MYSOL, t’ajudem a trobar la teva parella de vida, mitjançant presentacions individuals. Serietat i honestedat!!! Tel. 695410052 / www.maisol.com

Temperatures de la setmana

MÀX.32º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.14º

28 de juny de 2017

LA CONTRA Comença el concurs de focs artificials

Carreras il·lusiona

La pirotècnia Valenciana Turis encetarà el 27è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona aquest dimecres.

Indignació a Calafell per les gosseres

ELCHICOTRISTE

Semàfor de la setmana

Les xarxes socials bullen per la foto d’un gos de caça mort i presumptament podrint-se al sol en una de les gosseres que hi ha al municipi.

El mediàtic Lluís Carreras posa amb la samarreta grana i amb el president del club, Josep Maria Andreu.

REDACCIÓ TARRAGONA

tempus fugit

S Frase de la setmana

«En un altre país hi hauria un escàndol de proporcions siderals» Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya (sobre Villarejo)

etmana de gran presentació al Nàstic de Tarragona, que ha donat la benvinguda oficial a Lluís Carreras com a nou tècnic del primer equip per les dues properes temporades. El president Josep Maria Andreu ha estat l’encarregat de presentar oficialment el nou entrenador del Nàstic, després d’oficialitzar-se el seu fitxatge el passat dimecres dia 21 de juny. Andreu ha dit que Carreras compleix les característiques marcades en el perfil del nou entrenador, «jove, exfutbolista i que li agradi portar el pes del joc». Després de desitjar-li molta sort a la banqueta grana ha estat el torn de paraula de Lluís Carreras, el qual ha deixat ben clar l’objectiu i tasca a realitzar per part seva, la del segon entrenador Sergio Dorado i la resta de membres del cos tècnic. «Venim a fer tres coses: treballar, treballar i treballar», ha declarat Carreras. Afegint

El nou tècnic del Nàstic aterra a la banqueta grana amb el discurs après i promet «treball, treball i treball» que som «molt exigents i això només ho podem demostrar treballant». A més el tècnic de Sant Pol de Mar ha declarat que «venim molt il·lusionats, venim a fer feina i situar el Nàstic on es mereix», i sempre complint amb els «objectius marcats a curt termini». Abans de respondre les preguntes dels mitjans de comunicació assistents i realitzar les fotografies protocol·làries sobre la gespa del Nou Estadi, el nou tècnic grana ha tingut un agraïment especial pel president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu; i el director esportiu de l’entitat, Emilio Viqueira, per haver confiat en ell. Des d’aquestes línies desitgem molta sort al nou tècnic del Nàstic per a la pròxima temporada.