NotíciesTgn481

Page 1

111219

#481

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o t ic ies ta r r a g o n a . c at

destacat

salut

la indústria química de tarragona, en alerta pel cost energètic P.02

la xarxa de santa tecla actualitza el servei d’atenció primà ria P.12

El primer audiòfon ocult que ofereix un so de 360º

via lliure al creixement del port de tarragona

L’aprovació de la Zona d’activitats logístiques (ZAL) representa un creixement del 20% de la superfície portuà ria per la BANDA de vila-seca &).3È©!,È© $%È©$%3%-"2% $%È©

l’ampliació, amb una inversió total de 72 MEUR, es realitzarà en el període 2020-2023 i generarà més de 4.200 llocs de treball P.16

#VUBDB J QVG 4USFTTMFTT© .BZGBJS

Ó

NFT

FO RVPUFT

171 Ó r &OUSBEB Ó 5*/ 5"&

*NQPSU UPUBM FOEFVUBU Ó 1SFV UPUBM B UFSNJOJT Ó

)MPORTÈ©MÄ¿NIMÈ© Ç’ È©4).È© È©4!%È© È©)NTERESSOSÈ©SUBVENCIONATSÈ©PERÈ©3TRESSLESS &INANÇ­AMENTÈ©OFERTÈ©PERÈ©"ANCOÈ©#ETELEMÈ©3!5 È©6Å´LIDÈ©DEÈ©L È©ALÈ© DEÈ©DESEMBREÈ©DE È©#ONJUNTÈ©PRESENTATÈ©3TRESSLESSÈ©-AYFAIRÈ©-È©PEUÈ©3IGNATURE È©PELLÈ©"ATICKÈ©#REAM


2

11 de desembre de 2019

TEMA DE LA SETMANA

La indústria química de Tarragona, en alerta pels costos de l’energia L’AEQT adverteix que el sector arrossega deu anys de retard en l’aplicació de la xarxa tancada d’electricitat en els polígons químics de la demarcació Les empreses químiques de Tarragona paguen fins a un 25% més en la factura energètica que les plantes establertes a la resta de països de la Unió Europea

ÒLIVER MÁRQUEZ tarragona

N

ingú no dubta que la indústria química tarragonina és un dels principals motors econòmics de la demarcació i del conjunt de Catalunya. Els polígons de casa nostra concentren el 25% de la producció química de tot l’Estat espanyol i, segons l’AEQT, la patronal del sector a la demarcació, el territori té tots els ingredients per continuar exercint un fort lideratge en aquest sector, com a mínim durant la pròxima dècada. Tots? Doncs sembla que no. La química tarragonina té el seu taló l’Aquil·les en els costos energètics, que són fins a un 25% més elevats que a la resta de grans polígons de la Unió Europea, fet que dificulta la competitivitat de les plantes productives de Tarragona i condiciona de manera molt important els plantejaments de futur de les grans companyies multinacionals establertes a les nostres comarques. La implantació de xarxes tancades d’electricitat és el gran objectiu del sector químic tarragoní per garantir el seu futur immediat. Així ho expressa el nou president de l’AEQT, Rubén Folgado, que adverteix que el sector arrossega més de deu anys de retard en l’aplicació d’una fórmula que està aprovada a l’Estat espanyol per Decret Llei des de fa un any però que no s’ha arribat a desplegar per la inexistència d’un govern estable en l’executiu espanyol. Fa tot just un any, el BOE publicava un decret llei que modificava la llei 24/2013 del sector elèctric i que permetia l’establiment de xarxes de distribució elèctriques tancades, donant

La sucessió de governs en funcions a Espanya ha impedit el desplegament d’una mesura que garantiria la igualtat de condicions per a la indústria tarragonina Imatge aèria dels polígons químics de Tarragona. / Cedida

resposta així a una directiva europea en vigor des de l’any 2009. La primera intenció del govern espanyol, tot i que amb gairebé una dècada de retard, era redactar el reglament i fer possible aquestes xarxes tancades durant el primer semestre de 2019, però la sucessió de governs en funcions ha fet impossible un any més aquesta realitat. Aquest nou retard posa en alerta el sector químic tarragoní. La implantació d’una d’aquestes xarxes elèctriques tancades és la seva taula de salvació, ja que fa una dècada que les empreses denuncien el greuge comparatiu que pateixen envers altres països europeus on el desple-

Segons la patronal, la manca d’una solució al cost energètic és una amenaça per a la deslocalització d’empreses

gament de les xarxes tancades i, per tant, preus de l’electricitat més econòmics per a la indústria, són una realitat des de fa anys. L’AEQT calcula que la indústria tarragonina paga

l’electricitat fins a un 25% més cara que aquelles fàbriques establertes en altres punts de la Unió Europea. Una diferència que posa fre a la competitivitat del sector tarragoní i que, a més a més, pot arribar a ser un argument per a la deslocalització de les plantes productives de les grans multinacionals a mitjà i llarg termini. Rubén Folgado, president de l’AEQT des de fa només tres setmanes, ha posat en relleu aquesta setmana que una nova convocatòria electoral a l’Estat espanyol seria molt perjudicial per als interessos del sector tarragoní perquè el desplegament de les xarxes tancades d’electricitat es continuaria ajornant.

«Aquestes xarxes tancades són indispensables per tenir condicions d’igualtat com les empreses d’Europa, per competir amb elles i tenir oportunitats d’atraure noves companyies i inversions estratègiques». Folgado, tot i que apunta que les comarques de Tarragona reuneixen les condicions per continuar sent fortes en el sector químic (companyies capdavanteres, Port de Tarragona, URV, instituts de recerca, etc.), reconeix que mentre no se solucioni el cost de l’energia a Espanya «existirà sempre un risc de deslocalització, ja que les multinacionals avaluen la competitivitat de les seves plantes en conjunt a l’hora de prendre decisions estratègiques de futur».


3

11 de desembre de 2019

TEMA DE LA SETMANA RUBÉN FOLGADO | president associació empresarial química de tarragona (AEQT)

«A Tarragona tenim les empreses més capdavanteres del món» ÒLIVER mÁRQUEZ TARRAGONA

R

ubén Folgado s’ha estrenat ja davant dels mitjans de comunicació com a nou president de l’AEQT. La setmana passada va participar en la Cimera del Clima COP25 celebrada a Madrid. El representant de la patronal tarragonina té clar que la química pot aportar solucions davant dels reptes mediambientals que es plantegen a escala mundial. Aquests dies a Madrid es parla molt de la tecnologia i la innovació com a via per lluitar contra el canvi climàtic. Això és aplicable a la indús-

«La química sempre serà la solució als reptes mediambientals que ens planteja el canvi climàtic» tria química de Tarragona? La indústria química és la solució a molts dels reptes que tots tenim al davant. De fet, la química ha contribuït sempre de manera decisiva a la qualitat de vida que tenim avui com a societat. Aquí, a Tarragona, tenim les empreses més importants del món i tots els avenços que apliquin per combatre el canvi climàtic, sense cap mena de dubte, es veuran reflectits

també a les nostres comarques. Quins reptes es marca com a nou president de l’AEQT? Un dels més importants és la implantació de les xarxes elèctriques tancades perquè dels costos energètics en depèn la nostra supervivència. Però n’hi ha altres que són importants. Parlem de la contínua millora i modernització de les instal·lacions per reduir emissions i sorolls, de la feina constant per a una reutilització més elevada de les aigües industrials dins dels nostres polígons i, en conjunt, per consolidar les bases del nostre teixit industrial per ser capaços d’atraure noves inversions al territori i per retenir el talent que tenim a casa nostra.

Rubén Folgado és el president de l’AEQT des de fa tres setmanes. / Ò.M.


4

11 de desembre de 2019

tarragona

El comerç de Tarragona i la FundaciĂł Estela s’uneixen per Nadal Uns arbres fets pels usuaris del Taller Ocupacional guarneixen entrades i aparadors de les botigues de la VIA T i de les parades del Mercat Central

P

er segon any conse¡ cutiu el comerç de la ciutat de Tarragona i la FundaciĂł Estela per a la Discapacitat s’unei¡ xen per Nadal. Prop de 160 arbres decoratius elaborats durant els darrers mesos al Taller Ocupacional de l’en¡ titat adherida a la Xarxa de Santa Tecla guarneixen durant aquestes festes els aparadors de bona part del comerç tarragonĂ­, tant en els establiments associats a la ViaT com a les parades del Mercat Central. Aquesta col¡ laboraciĂł posa en relleu la tasca creativa o productiva dels usuaris i de les usuĂ ries

Els arbres decoratius elaborats per la FundaciĂł Estela estaran presents tant a les parades del Mercat Central com als aparadors dels establiments associats a la Via T / T.V i Ă’.M.

de la FundaciĂł Estela i alho¡ ra permet unificar la imatge nadalenca del comerç de la ciutat en una època tan im¡ portant de l’any. Els arbres han estat Ă­ntegrament fabricats pels usuaris i usuĂ ries del Taller Ocupacional de la FundaciĂł Estela. La compra del material necessari es va fer a l’estiu i l’equip d’Estela s’hi va posar a treballar el passat mes de setembre. En total, hi han participat els 89 usuaris del Taller Ocupacional, ubicat en una nau

0

$ f f ,

f , f*+

industrial del Polígon Riuclar, i s’han fabricat 105 arbres de mida gran, que van als aparadors de les botigues de la ViaT del centre i tambÊ dels barris, i un total de 53 de mida mÊs

petita, que llueixen des de la setmana passada als taulells de totes les parades del Mercat Central de Tarragona. Aquests darrers dies els usuaris de la FundaciĂł Estela,

acompanyats pels seus monitors i per representants del comerç i del consistori, han estat els encarregats de lliurar els arbres als botiguers de Tarragona.


5

11 de desembre de 2019


6

11 de desembre de 2019

tarragona SIMÓN SAS | Treballador social de l’hospital de santa teclA

Simón Sas rep aquesta setmana un premi de la Comissió Ètica de la Guàrdia Urbana de Tarragona per la seva «professionalitat i col·laboració» amb els serveis socials del cos policial El treballador social Simon Sas, fotografiat amb Ana Gómez, coordinadora de l’equip de treball social de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. / T.V.

«A Tarragona cada vegada hi ha més gent gran que viu en l’absoluta solitud» ÒLIVER mÁRQUEZ TARRAGONA

E

n Simón Sas Cruz és el treballador social de l’Hospital de Santa Tecla. La seva responsabilitat és analitzar i donar resposta als casos de pacients que presenten problemàtiques socials, ja sigui a les plantes d’ingrés, a les consultes externes o al servei d’urgències. Fa molt bé la seva feina, fet que ha cridat l’atenció del Comitè d’Ètica Professional de la Guàrdia Urbana, amb la qual en Simon manté una relació diària, ja que molts dels casos que arriben al servei d’urgències del centre sanitari són portats pels serveis socials del cos policial. Aquest dimecres dia

11 de desembre, en el marc de la Diada de la Guàrdia Urbana que se celebra al Teatre de Tarragona, en Simon rebrà un reconeixement especial per la seva «professionalitat i implicació» envers els col·lectius més vulnerables de la nostra societat. Què has fet perquè la Guàrdia Urbana de Tarragona hagi decidit atorgar-te un premi? (somriu) Vull pensar que la menció és perquè estem fent una bona feina plegats, tant Guàrdia Urbana com l’àrea de Treball Social de la Xarxa de Santa Tecla, en la identificació i gestió dels casos d’aquelles persones que arriben al servei d’urgències i presenten situacions difícils per culpa de problemàtiques socials o familiars de tota mena.

«És important que com a societat estiguem pendents de la gent gran que viu sola al nostre entorn. Moltes de les alertes socials arriben gràcies a avisos de veïns» De quines problemàtiques estem parlant? Són molt diverses. Parlem de gent sense sostre, gent gran que viu sola en condicions molt precàries, gent dependent que no té qui la pugui cuidar, víctimes de violència de gènere, de maltractament in-

fantil... Acostumen a ser casos complexos i de difícil solució i als quals se’ls ha de donar una resposta en molt poc temps, en qüestió d’hores, ja que les urgències d’un hospital no són lloc per tenir la gent durant molt de temps. Normalment són casos que arriben al servei acompanyats de la Guàrdia Urbana i en la majoria d’ocasions no els podem enviar de retorn als seus domicilis, ja sigui per qüestions de seguretat, per solitud o per deficiències de l’habitatge. Els pacients reben primer l’atenció sanitària i llavors entra en escena la figura del treballador social, que és l’encarregat d’analitzar la situació i l’entorn social de la persona i alhora el que posa en marxa els recursos per tal de donar una solució ràpida, encara que sigui provisional, a

cada cas. I què feu si la persona no pot tornar al seu domicili? Un cop analitzat el cas, rebuda l’alta mèdica i detectades les seves necessitats socials, ens posem en contacte amb els treballadors socials de l’atenció primària i amb els serveis socials municipals per aportar la solució més adient a casa cas. Si no pot tornar al seu domicili, els serveis socials de l’Ajuntament tenen els seus recursos i en alguns casos també es recorre a serveis com ara Cáritas o la Creu Roja. I a la Generalitat? La Generalitat té competències en solucions a llarg termini, com ara la tramitació del reconeixement d’una dependència, d’una discapacitat o


7

11 de desembre de 2019

tarragona «No podem dir que ara hi hagi més problemàtica social que fa uns anys, però sí que cada vegada ens arriben casos més complexos» l’assignació d’ajuts econòmics. A curt termini, els recursos són els de l’àmbit sanitari i els dels serveis socials municipals. Imagino que moltes vegades el recurs més immediat és la pròpia família. Sí, és clar. El primer que mirem quan ens arriba una persona gran que viu sola és buscar si té algun familiar, encara que sigui fora de Tarragona. Si existeix família, però tampoc no pot tenir cura de la persona, llavors els assessorem per veure quin recurs pot ser vàlid. I si la persona no té recursos o un entorn que pugui tenirne cura? Llavors se l’ha de protegir. Quedaria ingressada en un centre sociosanitari com a mesura temporal fins que trobem la solució definitiva. Quins són els perfils que més ajudeu? Gent gran que viu sola, mal acompanyada o en condicions molt precàries d’habitatge. De vegades ens trobem casos de matrimonis grans en els quals tots dos necessitarien rebre cuidatges i que, en canvi, no tenen ajuda de cap familiar o professional d’atenció domiciliària. També tenim molta gent sense sostre a l’àmbit de la ciutat de Tarragona, de fet existeix un protocol específic amb la Guàrdia Urbana d’atenció sociosanitària per a gent que viu al carrer. També algun cas de violència de gènere o de protecció a la infància. Aquí a l’hospital fem la detecció de cada cas i activem els recursos i protocols pertinents. Cada vegada hi ha més gent amb problemàtiques socials? No crec que hi hagi més casos que fa uns anys, però els que ens arriben són més severs. Cada vegada són més complexos. L’increment de l’esperança de vida fa que, si no s’intervé en el moment adequat, la motxi-

lla estigui cada vegada més plena i sigui més difícil de solucionar. On sí que s’ha notat un increment és en el nombre de casos de gent gran que viu en l’absoluta solitud. Tot està aparentment normal –hi ha un habitatge correcte i una pensió digna– però aquella persona té problemes, sobretot psicològics i d’estat d’ànim, perquè fa molt temps que viu sola i sense referents en el seu dia a dia.

Quin paper ha de tenir la societat? Hi ha moltes necessitats socials i el sistema mai no tindrà prou recursos per a cobrir-les totes. Per això és molt important que els veïns estiguem pendents d’aquelles persones grans que viuen, soles o en parella, en el nostre entorn més immediat. Cal estar atents perquè un canvi en els seus hàbits, com ara deixar d’anar a comprar el pa a la fleca de cada dia, pot ser

un indicatiu que alguna cosa està passant i que potser necessiten ajuda. En general la gent és bona i té cura dels seus veïns més desvalguts, especialment als pobles i als nuclis urbans petits, on les relacions personals són més fàcils. Coneixem molts casos de gent gran que rep visites diàries dels seus veïns del barri, que també els preparen i els porten el menjar cada dia o els van a fer la compra i els

acompanyen al metge. Els que ens dediquem al Treball Social estem molt agraïts a aquesta part de la població que, sense saber-ho i de manera altruista, està fent una gran labor pel benestar de tothom. De fet, moltes de les alertes ens arriben gràcies a l’avís de veïns i això demostra que, malgrat que cada vegada estem en un món més individualista, estem encara en una societat que dona esperances.


8

11 de desembre de 2019

tarragona

L’Ajuntament crea la Taula de Desenvolupament Econòmic

L

a Taula de Desenvolupament Econòmic pretén establir sinergies entre els diferents departaments municipals, per col·laborar i fomentar el treball en equip per al disseny de projectes d’interès comú. Aquesta taula està promoguda per Tarragona Impulsa, i s’inscriu dins el Pla d’Acció de Desenvolupament Econòmic Local i Ocupació de Tarragona (2018-2022). «L’objectiu és aconseguir que els sectors de la Cultura, el Patrimoni, el Turisme, l’Esport i el Comerç esdevinguin veritables motors econòmics de la ciutat i siguin capaços de generar ocupació i oportunitats de negoci. I, a més a més, impulsar la creació d’un espai de treball conjunt integrat pel sector públic, en primera instància, i que prevegi la incorporació de nous membres provinents del sector públic i privat», explica la consellera de Desenvolupament Econòmic, Laura Castel, que lidera aquesta iniciativa. I afegeix: «A partir d’aquesta mesa de treball s’elaboraran projectes comuns que responguin a la necessitat de diver-

Reunió dels responsables d’àrea del consistori tarragoní celebrada el dimarts 10 de desembre / Cedida.

sos agents implicats». Per aquest motiu, hi han par· ticipat les conselleries de De· senvolupament Econòmic, Turisme, Educació, Ocupació, Comerç, Cultura i Patrimoni; les àrees que es consideren més estratègiques en l’activació eco· nòmica. La Taula de Desenvolupament Econòmic detalla els sectors estratègics als quals es dirigeix

aquest projecte de coordinació, que són el turístic, el químic, el portuari, el cultural, el comer· cial i l’esportiu. «Avui ha estat el punt d’inici per vertebrar col· laboracions i aliances amb els actors econòmics i socials, així com el teixit productiu, la Uni· versitat i els centres de trans· ferència tecnològica», ha afegit Castel. «Tarragona ha de liderar el territori i l’eina principal és a través de la cultura i el patrimo·

ni. Tenim un potencial que no existeix enlloc més però l’hem de saber explotar. Per aconse· guir-ho és bàsic coordinar-nos entre els nostres departaments i, després, fer-ho amb els agents econòmics de la ciutat per do· nar respostes». La pròxima reunió serà a princi· pis de l’any vinent on ja es tre· ballarà en un calendari concret dels principals projectes previs· tos per als pròxims sis mesos.

Tres nous dinamitzadors cívics per afavorir la integració de joves immigrants sols La presidenta de l’IMSS, Carla Aguilar-Cunill, ha explicat que «s’incorporaran tres dinamit· zadors cívics per a l’emancipa· ció juvenil, per tal de reforçar els serveis existents i acon· seguir la integració de nois i noies immigrants sols, majors de 18 anys, que han arribat a la nostra ciutat». També es re· forçarà amb més personal el servei d’acompanyament per a adolescents de 16 a 18 anys en situació de risc i el suport a famílies amb infants de 0 a 3 anys en situació de risc. Per tal de fer realitat aquests in· crements de personal, el pres· supost de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarrago· na pel 2020 augmentarà un 3,88% respecte a l’any anterior i se situarà en els 11,3 milions d’euros, un 54% dels quals es destinarà a despeses de perso· nal i un 44%, al manteniment de llars de jubilats, centres so· cials i despeses corrents.

Junts per Tarragona proposa crear més àrees per a gossos El grup municipal de Junts per Tarragona ha anunciat una sè· rie de propostes encaminades a millorar la convivència amb els animals de companyia. Una de les demandes principals és incrementar el nombre d’es· pais d’esbarjo per a animals de companyia. «La ciutat dis· posa d’un nombre insuficient de pipicans i no existeix cap àrea de gossos ni cap can-es· pai, zones que s’especifiquen en l’Ordenança Municipal so· bre la protecció, la tinença i la venda d’animals; i que ja fa anys que funcionen a nombro· ses ciutats», ha manifestat la consellera Elvira Vidal. Junts per Tarragona també reclama que tant els pipicans com les àrees per a gossos i els can-es· pais «tinguin un bon servei de neteja i manteniment».


9

11 de desembre de 2019

comarques La CEPTA dona suport a la implantació La plataforma d’enviament de productes Glovo aterra de l’FP Dual al territori a Tarragona i a Reus

L

a Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) s’uneix a l’Alianza para la Formación Profesional Dual per fer d’agent de suport efectiu a la implantació de la Formació Professional Dual al territori. Recentment, el president de la confederació, Josep Antoni Belmonte, ha signat un acord de col·laboració amb el senior project manager de la Fundació Bertelsmann, Guillem Salvans, per tancar l’adhesió de CEPTA a l’Alianza para l’FP Dual. Alianza és una xarxa estatal d’empreses, centres educatius i institucions que té com a objectiu impulsar la Formació Professional Dual a Espanya. Va néixer el 2015 de la mà de la Fundació Bertelsmann, la Fundació Princesa de Girona, la CEOE i la Cambra de Comerç de l’Estat espanyol i ac-

G

lovo, l’app que permet rebre i enviar al moment qualsevol producte dins d’una mateixa ciutat, continua la seva expansió pel territori espanyol amb la incorporació de Tarragona i Reus.

tualment compta amb més de 1.200 membres adherits. Per la CEPTA és essencial detectar les necessitats de les empreses per formar joves en llocs de treball qualificats. Així doncs, amb l’adhesió a l’Alianza la confederació empresarial associació es compromet a donar a conèixer al teixit empresarial l’FP Dual tenint en compte les característiques de tots els sectors coexistents en el seu camp

d’actuació: Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Josep Antoni Belmonte, president de CEPTA, ha destacat que «és important impulsar l’FP Dual, tal com hem fet durant els últims anys, però també hem de buscar les millors estratègies perquè el model sigui, cada vegada, un estàndard que s’apliqui en un major nombre de camps formatius. El nostre futur en depèn».

Glovo ofereix un ampli ventall d’establiments a l’app amb la finalitat de satisfer totes les necessitats i gustos dels seus usuaris. A la plataforma es poden trobar diferents categories, com restaurants, supermercats, farmàcies, floristeries o botigues d’electrònica. A més, els usuaris poden gaudir de la famosa categoria «lo que sea», que soluciona els encàrrecs d’última hora, com demanar que comprin tinta per a la impressora quan et quedes sense, o comprar un regal d’aniversa-

ri que se t’havia passat. A més, com passa a la resta de ciutats en les quals l’app opera, la companyia estén a Tarragona acords amb cadenes com KFC, Dunkin Coffee i Miss Sushi per a realitzar comandes a domicili. L’startup, nascuda a Barcelona el 2015, continua la consolidació del seu negoci al territori nacional, on ja opera a més de 70 ciutats. A l’àmbit internacional, Glovo està present a les principals ciutats d’Europa del Sud i Llatinoamèrica, com Roma, París, Madrid, Lisboa, Buenos Aires, Santiago de Xile i Lima. Actualment la companyia està en procés d’expansió a Europa de l’est i Àfrica, amb els recents llançaments a Nairobi, Bucarest i Istanbul, i amb la mirada posada en noves obertures en les pròximes setmanes.


10

11 de desembre de 2019

comarques El ple de l’Ajuntament d’Altafulla aprova un pressupost de 8 milions d’euros per a l’exercici 2020

E

l Ple de l’Ajuntament d’Altafulla ha aprovat el Pressupost General per a l’any 2020 que consolida una xifra de 8.047.445,45 €. Ha estat aprovat pels tres grups que formen l’equip de govern, l’Esquerra Independentista d’Altafulla (L’EINA-ERC), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Ara Altafulla. S’hi van abstenir els quatre regidors d’Alternativa Altafulla (AA), i els dos representants de Junts per Altafulla. El regidor d’Hisenda, Dani Franquès, ha destacat la concreció de les partides pressupostàries amb la finalitat de garantir «la transparència en els comptes públics i deixar clar en què s’invertiran els diners». La xifra total s’incrementa en uns 300.000 € arran de l’entrada en vigor del nou contracte de la recollida d’escombraries,

Un moment del ple municipal d’Altafulla on es van aprovar els pressupostos per al 2020./Cedida

servei mancomunat amb el Consell Comarcal del Tarragonès i que s’eleva als 1.086.000 €, i que ha obligat a modificar altres partides. Una altra de les novetats del Pressupost per a l’any vinent és la recuperació de la parti-

da destinada a la Participació Ciutadana, que estarà dotada inicialment amb 5.000 €, que es destinaran especialment en posar en marxa «una aplicació que garanteixi l’absoluta participació dels veïns i veïnes en el dia a dia de la governança», ha

detallat Franquès. Pel que fa al capítol d’inversions, l’Ajuntament d’Altafulla disposarà el 2020 d’una partida de 163.945,20 €, la major part de la qual anirà destinada a l’acabament de les obres de la Violeta amb una xifra de

103.000 €. Aquestes inversions es finançaran amb els propis ingressos corrents del consistori, sense dependre de finançament extern. Cal recordar que l’Ajuntament d’Altafulla es troba en deute zero, cosa que li permetria recórrer al finançament extern en cas que fos necessari tirar endavant alguna inversió com és el cas del futur Centre de Dia. Quant al pressupost d’ingressos, els impostos directes com l’IBI segueixen tenint un pes important assolint la xifra de 4.123.425 €, molt per damunt de la taxa d’escombraries que se situa en els 800.000 € de recaptació. Pel que fa a les despeses, el capítol 1 de personal és el que representa més percentatge en el pressupost amb una xifra que s’eleva als 3.992.212,70 €, mentre que el capítol 2 de proveïdors se situa en els 3.508.991,16 €.

L’Ajuntament de Salou reforça la seguretat als comerços durant la campanya de Nadal

L

’Ajuntament de Salou, a través de les àrees de Seguretat Ciutadana i Mobilitat i Dinamització Econòmica, i amb la col· laboració de la Policia Local, reforça la vigilància a les zones comercials del municipi per la campanya de Nadal, amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones i evitar, així, possibles delictes i furts. Aquesta iniciativa parteix d’un sistema bàsic de proximitat, on l’atenció directa i continuada per part dels agents afavoreix un marc adequat per a l’exercici comercial amb totes les garanties de seguretat, complementat, a més, amb l’habitual campanya de presència en els horaris de tancament comercial. Per tant, dues patrulles –formada cadascuna d’elles per dos agents–, repartides en torns de matí i tarda, duen a terme l’esmentada primera ronda de visites, per tal de lliurar als comerciants tot un seguit de consells

La Policia Local de Salou fa ronda de visites als establiments per lliurar-los consells i fixar calendari de reunions.

senzills i pràctics per evitar delictes i furts, així com un calendari de l’any 2020, editat per la Policia Local, i un adhesiu amb els telèfons de contacte de la comissaria i d’emergències. Un cop finalitzada la primera

ronda de visites, es concertaran reunions amb els responsables dels establiments per tal d’aprofundir, de manera detallada, en les mesures de prevenció de delictes que poden patir relacionats amb targetes

de crèdit o bitllets falsos, entre d’altres qüestions. Aquesta segona ronda, com ha explicat l’inspector cap de la Policia Local, José Luís Gargallo, serà personalitzada i s’adaptarà a les necessitats de cada establi-

ment comercial. Algunes de les recomanacions són no acumular diners en efectiu a les caixes registradores i buidar-les sovint; evitar portar grans quantitats de diners a les entitats bancàries i fer-ho, gradualment, sense esperar-se al tancament del comerç; comprovar sempre les mesures de seguretat dels bitllets d’euro; limitar les vies d’accés a l’establiment per facilitar el control i dificultar la fugida en cas de robatori; advertir amb rètols que es pot demanar als clients que ensenyin les seves bosses, motxilles; instal·lar un sistema d’alarma visible des de l’exterior i connectat a una centraleta, així com sistemes de videovigilància i circuit de gravació intern; instal·lar xips de seguretat en els productes; recordar que les targetes de crèdit són personals i intransferibles; ser rigorós a l’hora de comprovar les dades del titular de la targeta; davant qualsevol irregularitat, sospita o moviment estrany, no entrar en discussions i avisar, amb discreció, la Policia.


11

11 de desembre de 2019

comarques La tercera Fira de Nadal del Morell aposta pel comerç local

L’adequació i climatització del local Arbosense, proposta guanyadora dels pressupostos

L

a tercera Fira de Nadal del Morell es durà a terme del 13 al 15 de desembre. Hi participaran 14 expositors de comerç local que col·locaran el seu estand a la plaça de l’Era del Castell. A banda, com és habitual, s’han programat tot un seguit d’activitats per a petits i grans. Divendres es farà una xocolatada gratuïta (17,30h) mentre que a les 18 hores tindrà lloc l’espectacle Zeppelin a la Rambla Joan Maragall. Finalment, a les 19 hores, es farà el segon passi del mapping de Nadal. Dissabte la fira estarà oberta de 10 a 20,30 h, i es complementarà amb l’actuació d’Stromboli Jazz Band a les 12 hores, un taller cultural d’aus rapinyaires a la una, o l’espectacle La Bleda a les 17 hores. A més, el Teatre Auditori acollirà, un any més,

el festival de dansa de l’AMPA de l’Escola Ventura Gassol, i el Centre de Serveis per a la Gent Gran farà bingo i sopar solidari, organitzat per l’Associació Voluntariat Social del Morell. Aquestes dues activitats destinaran els beneficis a La Marató de TV3, que enguany es dedica

a les malalties minoritàries. Ja diumenge, quan la fira obrirà de 10 a 18 hores, hi haurà la tradicional concentració de tions a les 11,30 hores, i a les 13 hores es farà el concert La Marató 2019 al Teatre Auditori, sota l’organització de l’Escola Municipal de Música El Morell.

Finalitzen els treballs de recuperació de la platja de Roda de Berà El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, ha visitat recentment les obres d’emergència que s’han dut a terme a la costa de Roda de Berà. L’ha acompanyat l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, i el cap del servei provincial de Costes, Antoni Espanya, entre altres tècnics i representants municipals. El Ministeri per a la Transició Ecològica, mitjançant la Di-

recció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, ha invertit 550.000 euros a la costa tarragonina per pal·liar els efectes dels passats temporals del 9 al 13 de setembre de 2019 i lluitar contra l’erosió de les platges. Els treballs, gestionats des del Servei de Costes que el Ministeri té a la província de Tarragona, afecten a Roda de Berà, Sant Jaume d’Enveja i Alcanar.

A Roda de Berà s’han invertit 110.000 euros i els treballs han consistit bàsicament en l’aportació de 6.000 m3 de sorra de platja als llocs erosionats, més la recol·locació d’escullera i condicionament de la platja davant del passeig. Els treballs van iniciar-se la primera setmana de novembre i han finalitzat la primera setmana de desembre.

Aicat 4.746

Vols posar un anunci? TRUCA AL

686 703 910 O ENVIA UN CORREU

jcano@noticiestgn.cat

PIS EN VENDA Barris marítims 80 m2, per reformar. Gran terrassa a peu pla. 125.000€ Ref: ATV031

J

a ha quedat decidit quin projecte s’inclou dins la partida pressupostària destinada als Pressupostos Participatius de l’Arboç 2019. Després de tancar-se el període de votacions el dimecres 4 de desembre, la proposta «Adequar, modernitzar i climatitzar el local Arbosense» ha estat la que ha rebut més suport popular, amb un total de 59 vots. Aquesta actuació, valorada en 50.000 euros, és la que es desenvoluparà amb la partida del pressupost municipal que s’havia reservat pels resultats d’aquest procés participatiu i

que ascendia a 50.000 euros. Mentrestant, «Adaptar el poble a les cadires de rodes -poliesportiu, carrers, voreres-» (53 vots), «Fer un petit rocòdrom a l’escola bressol”» (50 vots), i «Enllumenar la zona de l’estació» (40 vots) han estat els tres projectes restants més votats per la ciutadania entre el total de 10 actuacions que se sotmetien a votació. Durant el període de presentació de propostes els veïns i veïnes van fer arribar 160 projectes al consistori. Els serveis tècnics de l’Ajuntament les van analitzar per descartar aquelles que no complien els requisits establerts.


12

11 de desembre de 2019

SALUT / XARXA DE SANTA TECLA

Els professionals, el motor del canvi i la innovació en l’atenció primària L’equip humà de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) del Tarragonès Nord i Baix Penedès actualitzen coneixements i metodologia de treball per adaptar el servei a les expectatives de la ciutadania ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

a Xarxa de Santa Tecla està en ple procés de millora dels seus serveis d’atenció primària desplegats al nord del Tarragonès i al Baix Penedès. Ho fa a través d’una formació específica de tot el seu equip humà (personal mèdic, infermeria, administració i de suport) impartida pels experts de Cymap, empresa consultora especialitzada en la gestió del coneixement i de la informació dins de l’àmbit de la sanitat amb gairebé 20 anys d’experiència. En els darrers mesos els 500 professionals que treballen en les sis ABS gestionades per la Xarxa de Santa Tecla (Arboç, Calafell, el Vendrell, Torredembarra, Tarragona Llevant i Vila-seca) han participat en una sèrie de xerrades i sessions pràctiques liderades pel doctor Ángel Ruiz Téllez, director de la consultora. L’objectiu d’aquesta formació, anomenada internament Centres en Transició, és la implantació d’una nova filosofia de treball en el si de l’organització que es tradueixi en una millor atenció a la població a través de mesures concretes, per exemple, en la gestió dels fluxos de pacients, l’eficiència i el temps de resposta en la resolució de casos i també en la reducció de les cues i les esperes innecessàries dels usuaris als centres de salut. Per a la ciutadania, l’atenció primària és la principal porta d’accés al sistema sanitari. Del seu bon funcionament en depèn tant la resolució dels problemes de salut de les persones com la primera impressió que aquestes s’enduen quan accedeixen a la prestació del servei. És per això que, segons els experts, l’aten-

El doctor Ángel Ruiz Téllez, director de Cymap (Concepte i Metodologia en Atenció Primària), en una de les sessions celebrades en les darreres setmanes amb el personal de primària de la Xarxa de Santa Tecla. / Ò.M.

El personal de primària de la Xarxa de Santa Tecla fa mesos que es forma perquè el servei faci un salt qualitatiu al territori ció primària és la pedra angular del sistema sanitari públic. Els professionals de les Àrees Bàsiques de Salut són els que tenen un contacte més directe, humà i fins i tot de confiança amb el pacient, amb el seu entorn i amb les problemàtiques i reptes de salut comunitària que pugui plantejar un nucli poblacional. Si a tot això afegim que el 80% dels problemes de salut de la població se solucionen en l’àmbit de l’atenció primària, és fàcil entendre per què la Xarxa de Santa Tecla fa esforços per millorar el servei d’atenció primària adaptant-lo a les necessitats d’una ciutadania cada vegada més diversa, més envellida, més

recurrent dels serveis sanitaris i alhora més exigent. Precisament en aquesta línia va la tasca feta per Cymap en l’atenció primària de la Xarxa de Santa Tecla. A través de l’anàlisi del funcionament de les diverses àrees i de cadascun dels perfils professionals i centres que conformen el servei, Cymap defineix els objectius estratègics de l’organització i aporta les eines (programari informàtic propi inclòs) perquè la comunicació, la relació i el flux de la informació entre els professionals repercuteixi positivament en l’assoliment dels objectius comuns. La metodologia de Cymap insisteix en la detecció d’aquelles inèrcies i maneres de fer que han quedat obsoletes davant el canvi continu experimentat per la població i les seves expectatives. La metodologia de Cymap aporta noves eines en tots els processos del servei, des de la manera de comunicar-se i donar resposta a l’usuari fins a la gestió de les agendes mèdiques i el sistema de citacions. Segons la direcció de l’àrea sanitària de la Xarxa

de Santa Tecla, l’aplicació de la nova metodologia i programari informàtic s’anirà incorporant a totes les ABS de la Xarxa de Santa Tecla al llarg de 2020, any durant el qual ja es confia a obtenir els primers resultats. El professional, motor del canvi Històricament, els canvis estratègics en el funcionament del sistema sanitari s’han basat en les condicions pressupostàries, en les demandes del pacient i en polítiques sanitàries generalistes d’aplicació a tot un territori. Per a Cymap, els que realment tenen a la mà millorar i modernitzar el sistema són els seus professionals a través de la seva experiència als centres de salut de primària. Aquest canvi de paradigma, que implica l’empoderament i el redescobriment del professional, és precisament el que planteja la formació impartida durant aquests darrers mesos a la Xarxa de Santa Tecla. La nova fórmula genera expectació entre els professionals de l’organització, que confien que aquests mesos de coaching es

«No sempre tot depèn de disposar de més personal. S’ha de fer una revisió del sistema per garantir l’accés més ràpid de la gent al seu metge de capçalera» Graciela Pérez

Metgessa de família CAP Vendrell

«Cal trobar fórmules perquè a Infermeria es dediqui el temps i els recursos necessaris a cada pacient. Amb això la primària guanyarà» Maria Pia Techera Infermera CAP Vendrell


13

11 de desembre de 2019

SALUT / xarxa de santa tecla «Estem en un moment d’hipocondria social, d’excés de proves i de visites al metge» «Necessitem indicacions concretes per educar la població i fer entendre que el sistema sanitari és de tots, que no existeixen peticions a la carta» Montse Montoro Administrativa CAP Vendrell

tradueixin en millores evidents tant per als professionals com per als usuaris a tots els centres de la Xarxa de Santa Tecla. En aquestes pàgines recollim una petita reflexió de tres professionals del CAP del Vendrell, la metgessa de família Graciela Pérez, la infermera Maria Pia Techera i l’administrativa Montse Montoro. Les tres coincideixen que el sistema sanitari necessita evolucionar i trencar el model tradicional de les darreres dècades. La creixent demanda assistencial dels darrers anys, l’envelliment poblacional i l’increment de la complexitat de les patologies exigeix abordar nous enfocaments que donin resposta a les expectatives de la ciutadania i millorin l’entorn laboral dels professionals de la salut.

Dr. Ángel Ruiz Téllez, consultor en gestió del coneixement i la informació en l’àmbit sanitari

E

l doctor Ángel Ruiz Téllez és conegut per la seva trajectòria en gestió sanitària. Inquiet analista del comportament professional i les organitzacions, és director de Cymap, empresa consultora que des de fa mesos ajuda la Xarxa de Santa Tecla a identificar camins de millora en el seu servei d’atenció primària. Defensa que la innovació en el model sanitari ha de venir dels seus professionals i argumenta que l’atenció primària és la seva pedra angular. Com funciona Cymap? La nostra empresa la integrem metges i informàtics. Els metges aportem l’experiència i el coneixement de la feina sanitària, mentre que els informàtics aporten les solucions i desenvolupen una tecnologia sensible, fiable i valuosa per a qualsevol estructura d’atenció primària. Ja fa molts anys que estem implantant el nostre model arreu de l’Estat i sabem positivament que allà on l’apliquem, amb petites adaptacions locals, funci-

un menor nombre de contactes amb el pacient. Si podem estalviar-li una visita, millor per a ell i per al sistema. Si això ho apliquem de manera continuada i a gran escala s’aconsegueix ràpidament una sensació més folgada, fins i tot treballant més.

ona. De fet, a la zona de Tarragona el CAP Muralles ja segueix el nostre sistema i segurament ben aviat també ho farà l’ICS. Què aporta a la Xarxa de Santa Tecla? Primer de tot, la posada al dia del seu sistema de treball. El professional de l’atenció primària fa temps que posa de manifest que algunes coses han de canviar. D’aquí totes les vagues que s’han anat produint a tot arreu. Però no és només una qüestió de recursos. El professional de primària, per sentir-se realitzat, necessita tenir el control d’allò que fa i, per això, necessita molta informació i tècnica. I això és just el que nosaltres facilitem amb la nostra metodologia de treball. El segon és l’impacte que això tindrà en la percepció de la població, sobretot quant a la millora de la salut pública de la zona. Durant molts anys s’ha treballat amb informació molt limitada, fet que dificulta al professional saber si està arribant o no a l’ob-

«Una sanitat pública sense cues ni sales d’espera plenes de gent? Sí, es possible» jectiu final de la seva feina, que no és cap altre que donar solució al màxim nombre de necessitats assistencials de la població. Amb un sistema d’informació potent pots conèixer en tot moment si t’estàs apropant o allunyant d’aquest objectiu. Això és difícil amb les sales d’espera sempre plenes de gom a gom. Miri, la sensació d’angoixa i d’acumulació de pacients que es viu a moltes sales d’espera es pot solucionar. Es creu que com més pacients hi ha esperant a un centre més s’està treballant, però el plantejament és un altre. L’objectiu és ser més resolutius i solucionar el major nombre de problemes. I això es pot fer amb

El futur de la sanitat passa per l’atenció primària? I el present. Miri, a la Xarxa de Santa Tecla mateix s’atén una proporció de 500.000 casos de primària per cada 7.500 casos hospitalaris. De fet, l’atenció primària és el sistema i l’hospital és l’ens col·laborador per solucionar la part complexa. O tothom posa més el focus en l’atenció primària o tindrem males notícies com a societat. Hi ha països, com ara els Estats Units, on és molt evident el drama que significa no tenir accés a un nivell assistencial primari. Per això és tan important treballar per establir unes millors condicions de feina per als professionals de la primària. Aquest esforç redunda clarament en un servei de més qualitat per als pacients. La població és cada vegada més exigent? La població està més sana que mai i alhora és quan més por té a perdre la salut. Estem en un moment d’hipocondria social, d’excés de sol·licitud de proves i de visites al metge. Està en les nostres mans, sobretot entre els professionals de l’atenció primària, posar fre i reconduir aquesta tendència dels darrers anys.


14

11 de desembre de 2019

comarques

L’Arboç desplega el Grup Motor de Salut per tal de vetllar per la salut comunitària de la població Personal del CAP i membres del consistori creen aquest espai de treball destinat a millorar l’atenció primària i que també està obert a les entitats del municipi

A

mb l’objectiu de millorar la salut comunitària de tota la població de l’Arboç, el passat 29 de novembre, infermeres i metges del CAP de l’Arboç, gestionat per la Xarxa sanitària i Social de Santa Tecla, es van reunir amb l’alcalde de la població, Joan Sans, la regidora de Salut Montserrat Pérez i el regidor d’Esports Miguel Ángel del Río per tal de crear un Grup Motor de Salut a l’Arboç.

Imatge dels integrants del Grup Motor de Salut de l’Arboç./Cedida Per desplegar aquesta operativa és bàsic que els membres de l’atenció primària de salut, la salut pública, els membres de l’administració municipal i les entitats actives del municipi que s’hi vulguin afegir treballin de manera coordinada i conjunta amb el propòsit comú d’integrar les activitats clíniques que ja es realitzen i que estan adreçades als usuaris i les activitats col·lectives enfocades a tota la població de l’ABS de l’Arboç.

La tasca serà coordinar i millorar activitats i projectes relacionats amb la salut Les tasques que aquest grup motor haurà de coordinar i millorar seran, entre altres, la detecció de necessitats de salut del municipi, la identificació de

Jornada conjunta de traumatòlegs de tot Catalunya a l’hospital del Vendrell

E

l pròxim divendres, dia 13 de desembre, l’Hospital del Vendrell acollirà la jornada «Fractures periprotètiques», una sessió conjunta entre diferents hospitals de Tarragona en la qual s’abordaran diferents casos clínics que serviran per debatre sobre aspectes del maneig preoperatori i postoperatori de les fractures de maluc, genoll, muscle i fèmur i de la implantació de pròtesis, a càrrec de més d’una desena d’especialistes d’arreu del país. Es tracta d’un tema lligat a

l’envelliment poblacional i al creixement exponencial de les implantacions de pròtesis articulars, que fan d’aquesta patologia un problema sanitari emergent. La sessió s’estructura en diferents exposicions a càrrec d’especialistes en la matèria, juntament amb discussions i explicació de casos clínics. És molt remarcable el fet que diferents centres hospitalaris de Catalunya participin en una jornada com aquesta, ja que això permet transvasar informació de gran utilitat en el dia a dia d’aquestes intervencions.hi intervindran especialistes de l’Hospital Uni-

versitari Verge de la Cinta; de l’Hospital Clínic de Barcelona; del Medical Tuset de Barcelona; de l’Hospital del Vendrell; de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, de l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona; de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona; del Pius Hospital de Valls; de l’Hospital del Mar, de Barcelona; de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre; de l’Hospital Universitari de Vic; de la Fundació Althaia de Manresa; de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida; de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i de l’Hospital Sant Joan d’Espí Moisès Broggi, de Barcelona.

recursos o actius en salut disponibles, implicar la població i els usuaris en diferents iniciatives sobre la salut, implementar programes, ajudar a tirar endavant iniciatives, etc. Des de l’Ajuntament es valora molt positivament aquesta taula de coordinació d’actors responsables de l’àrea de salut. La implicació del consistori és màxima per tal de treballar en la millora de la salut comunitària del municipi.

Oberta la participació al Pla de Mobilitat Urbana de Salou Salou va dur a terme el passat dijous 28 de novembre la segona sessió de participació ciutadana pel Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2019-2024, per tal de posar en coneixement dels veïns i veïnes del municipi les propostes d’actuació de l’esmentat pla, un cop ja realitzades les fases referents a la recollida d’informació, anàlisi de l’oferta i de la demanda i de l’obtenció de la diagnosi de la situació actual. El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) és un instrument, impulsat, aquest darrer any, per l’Ajuntament de Salou, que ha de garantir el procés de transformació de la ciutat on predomini la mobilitat sostenible. En aquest sentit, el pla prioritza la mobilitat a peu, l’ús del transport públic i la bicicleta, traient protagonisme al vehicle privat a favor de les persones; i gestionant l’aparcament i mercaderies. Les persones assistents van donar el seu punt de vista sobre les propostes i objectius del pla. El procés de participació ciutadana és obert fins al dia 18 de desembre. Les propostes es poden enviar al correu electrònic participacio@salou.cat


15

11 de desembre de 2019

SANT JAUME DELS DOMENYS

rec iclatg e

El municipi diu adeu als contenidors i aposta pel porta a porta L’aposta té com a objectiu prioritari augmentar el percentatge de separació dels residus del 40% actual fins al 70%

El nou model de recollida selectiva s’implantarà durant la segona meitat del 2020

L

’Ajuntament ha convocat tots els veïns i veïnes per exposar el nou model de recollida selectiva de residus que s’implantarà la segona meitat de 2020, després de dos mesos de treball amb l’assessorament d’un equip d’enginyers. L’objectiu de la reunió és que la ciutadania participi de manera activa en la construcció

Amb l’entrada en vigor del nou sistema de recollida porta a porta es retiraran els contenidors / Cedida.

d’aquest nou model. La trobada es realitzarà a la sala d’actes de l’agrícola i secció de crèdit de Cellers Domenys en una doble sessió el pròxim dijous 12 de desembre, en una primera convocatòria a les 19 hores i en una segona

a les 21 hores. L’estratègia ha estat consensuada amb el conjunt de regidors i regidores del consistori i té com a objectiu prioritari augmentar el percentatge de separació dels residus fins al

70% (segons l’Agència Catalana de Residus actualment es troba estancat al voltant del 40%). Per aquest motiu, s’eliminaran de manera progressiva els contenidors de paper, envasos i vidre de la via pública per passar a recollir aquest tipus de residus

de forma domiciliada o porta a porta. Actualment el municipi de Sant Jaume dels Domenys ja recull de forma domiciliada la recollida de la fracció orgànica, el rebuig, els bolquers, la poda i els voluminosos. D’altra banda, a l’Ajuntament hi ha un punt fix de recollida de piles i olis usats i dues vegades al mes s’habilita una deixalleria domèstica mòbil a la nau de l’Ajuntament al carrer Barcelona del polígon de l’Empalme.


16

11 de desembre de 2019

PORT

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) culmina un camí de 30 anys de tràmits L’aprovació definitiva del projecte representarà un creixement del 20% de la superfície del Port de Tarragona

E

l projecte urbanístic, aprovat ja de manera definitiva per la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, crea una zona d’activitats logístiques de 92 hectàrees. El seu desenvolupament implicarà una inversió de més de 30 milions d’euros en 4 anys i es calcula que la creació de més de 4.200 llocs de treball. Aquesta inversió, sumada als 11,8 milions que s’afegiran en una segona fase i a la inversió de 31 milions ja realitzada fins avui, situen en 72,8 milions d’euros la inversió total en aquest espai logístic. El Port de Tarragona posa en marxa, així, la urbanització i la comercialització de més de 900.000 metres quadrats de superfície que representen la ZAL dins del recinte portuari i situat en el terme municipal de la Vila-seca, a prop del nucli de la Pineda. Aquest espai permetrà un creixement del 20,42% de l’espai per a activitats logístiques del Port de Tarragona i, per tant, un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d’entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any. L’aprovació definitiva del projecte d’urbanització de la ZAL posa punt final a un projecte nascut fa tres dècades amb un impacte econòmic per al territori estimat en 154 milions d’euros a l’any en termes de VAB. Aquest espai d’ús portuari ofereix la possibilitat de

Representació virtual de l’espai que ocuparan la ZAL, la Xarxa Natura 2000 i el contradic dels Prats./Cedida

Amb una inversió de més de 30 milions d’euros en 4 anys, es calcula que crearà més de 4.200 llocs de treball construir espais des de 8.000 fins a 166.000 metres quadrats per a naus i magatzems oberts, en funció de les necessitats de les empreses que actuïn com a concessionàries. La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com productes manipulats, postindustrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues, entre moltes altres activitats. Aquest nou espai també està dissenyat per convertir-se en un centre de transferència de càrrega de mercaderies, cross docking, que aportarà valor afegit als tràfics del Port gràcies a

la seva situació estratègica amb connexions que milloraran els serveis actuals. Impacte econòmic en el territori La idea del ZAL neix el 1989 i la compra dels primers terrenys s’inicia uns anys després. Des de llavors, la inversió ja realitzada fins a la data d’avui és de 31 milions d’euros. La compra dels terrenys ascendeix a 22,5 milions d’euros. La construcció dels accessos ferroviaris ha costat 2,3 milions d’euros i els accessos viaris, 2,1 milions més. Finalment, altres obres de superestructura i adequació de l’espai han significat una inversió de 4,1 milions d’euros. La inversió prevista per als pròxims anys, recollits en el Pla Director del Port de Tarragona 2020-2023 per desenvolupar la ZAL, és de 30 milions d’euros. D’aquesta quantitat econòmica, 20 milions d’euros seran destinats al desenvolupament urbanístic de les 92 hectàrees de superfície de la ZAL i els 10 milions d’euros restants es des-

La Xarxa Natura 2000 preservarà prop de 38 hectàrees limítrofes a la ZAL de gran valor mediambiental i paisatgístic tinaran a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris. Cal destacar també l’impacte positiu en el sector de l’ocupació al territori. El Port estima que l’activitat a la ZAL generarà 2.974 llocs nous de treball directes i 744 indirectes, un total de 3.718 noves ocupacions al territori. A aquesta quantitat cal afegir també els 564 llocs de feina que es crearan durant les obres d’execució del projecte que, sumats als anteriors, fan un total de 4.282 llocs nous de treball. Amb la implantació de la ZAL i tota la seva activitat, el Port de Tarragona preveu que l’impacte

dels tràfics oscil·larà amb un increment d’entre els 2,7 i els 4,6 milions de tones anuals. El que significa un increment aproximant d’un 8 a un 14% més de tràfics respecte al resultat de 2018 que va ser de 32 milions de tones de mercaderies. Xarxa Natura 2000 Al costat de la ZAL hi ha un espai natural de gran valor mediambiental i paisatgístic integrat en la Xarxa Natura 2000. Aquesta àrea inclou dos espais: la Séquia Major i els Prats d’Albinyana amb una superfície total de 54,65 hectàrees en total que formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) declarat Zona Especial de Conservació l’any 2014. El Port de Tarragona, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, portarà a terme un projecte de restauració, concretament sobre l’àmbit «Prats de la Pineda», zona inclosa als Prats d’Albinyana, situada al terme municipal de Vila-seca amb una extensió total de 37,78 hectàrees de la superfície total.


17

11 de desembre de 2019

PORT

OPINIÓ Josep M. CruseT President del Port de Tarragona

Creixement sostenible i oportunitats per al territori La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de Tarragona és una peça clau dins de l’estratègia global del port. Aquest nou espai permetrà donar més valor afegit als tràfics marítims i incrementarà els avantatges competitius ja existents. Així doncs, la ubicació, les dimensions i l’orientació de les activitats de la ZAL representen

un impuls de l’economia del territori amb una inversió de 72,8 milions d’euros del Port que, a la vegada, permetran la captació d’importants inversions privades. La ZAL significa una ampliació del 20 % de superfície portuària. Es tracta d’uns terrenys amb una ubicació estratègica i amb connexions logístiques de primer ordre, tant per ferrocarril, carretera, com marítimes. Les connexions ferroviàries ja estan disponibles, en ample de via europeu i ibèric i connectades a la terminal intermodal de La Boella. Pel que fa a la connexió a la xarxa de carreteres, l’aprovació mateixa de la ZAL recull una inversió en millora de vials públics de l’entorn del port per valor de més de 20 milions d’euros. Així doncs, la ZAL és un bon exemple de com l’activitat portuària és un estímul molt important per a l’economia local. De fet, tindrà un gran impacte positiu directe en el Port, però també en el conjunt de les comarques de Tarragona. Es preveu un increment dels tràfics

portuaris de fins al 14%, la qual cosa pot representar un increment de 4,7 milions de tones a l’any. Però a la vegada, també es calcula que tingui un impacte d’uns 154.000.000 d’euros anuals en termes de valor afegit pel territori i impliqui la creació de més de 4.200 llocs de treball. I, el que és més important, aquest projecte s’ha dissenyat seguint els criteris de sostenibilitat que, per sort, actualment la societat reclama. Amb una urbanització no intensiva, amb sistemes d’aprofitament eficient de l’aigua, amb les màximes exigències d’eficiència energètica, i amb la recuperació d’un espai mediambientalment protegit, de més de 350.000 metres quadrats. Aquest espai, inclòs a la Xarxa Natura 2000, connectarà amb altres espais verds del municipi de Vila-seca, posarà en valor diferents espècies protegides i actuarà com a separació entre l’àrea d’activitats logístiques i l’àrea residencial i turística. En resum, una aposta pel creixement sostenible i per a la generació d’oportunitats per al territori.

Pere segura alcalde de vila-seca

«Una infraestructura amb un marcat protagonisme de Vila-seca» L’expansió del Port de Tarragona es farà en terrenys pertanyents al terme municipal de Vila-seca. El seu alcalde, Pere Segura, considera que l’aprovació de la ZAL confirma que «Vila-seca és municipi portuari. De fet, el nostre terme disposarà de més terrenys portuaris d’interior que la ciutat de Tarragona i l’amplicació de la infraestructura es fa amb un gran protagonisme de Vila-seca, que ha estat partícip en tot el procés de la Zona d’Activitats Logístiques des que es va començar a concebre fa 30 anys». Per a Segura, la consecució del projecte repercutirà de manera beneficiosa per a Vila-seca en diversos àmbits. «Més enllà del dinamisme econòmic generat per una zona logística de primer nivell i per les empreses operadores, el projecte de la ZAL preveu actuacions de gran valor mediambiental i paisatgístic com és l’espai Xarxa Natura 2000, que obre la possi-

bilitat de recuperar el nostre litoral i estudiar nous models de turisme de qualitat al municipi». Pel que fa al futur dic d’Els Prats, que en un futur acollirà la terminal provisional de creuers, Segura afirma que «el consistori està col·laborant activament amb el Port perquè s’incorporin els nostres plantejaments, fet que garantirà una major funcionalitat per a la platja de la Pineda, que és epicentre de bona part de l’activitat lúdica i de serveis de Vila-seca».


18

11 de desembre de 2019

Opinió

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

Mossos al banc dels acusats Aquesta setmana a l’Audiència de Tarragona se celebra el judici dos comandaments dels Mossos d’Esquadra. No es tracta d’un judici normal, ja que posa en qüestió la professionalitat d’alguns agents que són, ni més ni menys, que comandaments. Estan acusats d’entorpir una investigació contra agents de la Policia Local de Vila-seca, els quals, suposadament, van apallissar salvatgement un jove de 19 anys a la sortida d’una discoteca. A banda de la multa, s’enfronten a una pena de cinc anys de presó. L’escrit del

OPINIÓ jaume casañas GEÒGRAF

Mancomunar el Penedès Marítim? Per què no? Hem començat el mes amb una sana polèmica entre els alcaldes de Calafell, Ramon Farré, i l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. El primer proposava la modificació dels límits municipals per donar una lògica de gestió a una continuïtat urbanística dividida pels límits municipals. El segon proposava la creació d’una Àrea Metropolitana del Penedès Marítim, per fer una gestió més sostenible i eficient. Personalment crec que els dos

«L’escrit del ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència» ministeri fiscal és digne d’un guió d’una pel·lícula de corrupció policial i el cas, si més no, provoca inquietud i impotència. Ens fa pensar si realment hi ha mossos que abandonen un ciutadà malferit per tapar els draps bruts d’altres policies, malgrat que uns i altres tenen el deure i l’obligació de protegir-nos i de denunciar fets il·lícits, independentment de la identitat dels autors dels delictes. Em provoca tristesa i frustració que s’estigui jutjant uns policies acusats de falsejar proves i entorpir una investigació només pel fet de protegir companys perquè vol dir que els ciutadans potser estem desemparats i desprotegits davant d’aquells que tenen el deure legal de defensar-nos.

És preocupant sentir com una caporal –avui sergent– confessa al tribunal que es va sentir atemorida i va rebre pressions per part dels seus superiors per abandonar la investigació del cas. També és greu que un comissari asseguri que la investigació va ser un desastre i que va haver-hi moltes irregularitats amb l’objectiu de tancar el cas. Aquest judici no contribueix a la bona imatge i reputació de la policia catalana. Si és veritat el què consta de l’escrit de l’acusació caldrà preguntar què van guanyar els mossos protegint uns agressors que, per més inri, són agents de l’autoritat. Si s’acaba comprovant que els policies es van convertir en delinqüents cal actuar en conseqüència i allunyar-nos immediatament del cos, perquè simplement són indignes de continuar lluint un uniforme i de ser agents policials. El judici acaba de començar. Cal esperar i respectar la presumpció d’innocència, però el que estic veient em provoca neguit i indefensió. Només demano que es faci justícia i que, si són culpables, no quedin impunes pel bé de tothom.

tenen raó, en un sentit i en un altre, però la solució més fàcil i eficient segurament és la de l’alcalde del Vendrell. És més fàcil crear una mancomunitat de serveis que no pas modificar límits i termes municipals, que sempre topen amb la idiosincràsia de cada municipi... i la gestió de les emocions sempre és més difícil. La continuïtat urbana entre Sitges i Altafulla és evident des del punt de vista topogràfic. Segurament hi ha moltes coses en comú, moltes problemàtiques i moltes solucions, però la continuïtat és un fet. Ara bé, segurament hi ha més grau de versemblança entre la realitat urbana i socioeconòmica que existeix entre Sitges i el Vendrell, i, en un segon grau d’intensitat, fins a Altafulla, per diversos motius que ara exposarem. La mancomunitat de serveis podria ser una bona proposta de gestió, des de la seguretat, els serveis de neteja i recollida de residus, les polítiques d’habitatges i la mobilitat, etc. Moltes vegades veiem com els serveis municipals queden condicionats pels límits municipals i si entenguéssim tot l’entramat urbà com un únic ens de gestió,

segurament tots i totes en sortiríem guanyant. Sempre hem defensar que la carretera C-31 és un eix cívic que uneix aquesta conurbació entre Sitges i el Vendrell. I també reconeixem que el tram de la R2 Sud de Rodalies entre Sitges i Sant Vicenç de Calders, si milloréssim les freqüències podria ser un servei de metro, competitiu i sostenible. Si la C-31 es convertís en un eix cívic (la proposta de la C-245 entre Castelldefels i Esplugues del Llobregat és un molt bon exemple) on poder implantar un servei de bus elèctric o tramvia que unís els municipis per on passa, reforçaria aquesta sensació i aquesta concepció de conurbació. I seguiríem reclamant la C-32 com la Ronda del Penedès Marítim. En fi, crec que seria bo posar sobre la taula aquestes idees entre els ajuntaments implicats, començar a parlar-ho, treballar-i posar fil a la agulla. Els ciutadans sortirien guanyant en aquest sentit. També cal dir que ja existeix un ens que ens podria aixoplugar tots els municipis d’aquesta conurbació: la Mancomunitat del Penedès-Garraf.

OPINIÓ JOSEP GIL prevere

Què vol dir combregar? En general, la paraula «combregar» s’usa per a assenyalar l’estat de comunió amb una altra persona, amb les seves idees o projectes, i també l’estat de comunió amb un projecte polític, social, cultural i/o religiós, del qual no som protagonistes però que es desenvolupa d’acord amb el nostre criteri. De fet, aquest estat de comunió implica un cert compromís que pot arribar a formular o a reformular el nostre projecte personal en qualsevol dels àmbits on tenim un cert paper a desenvolupar. En el sentit religiós del mot, «combregar» a missa indica la voluntat de situar-nos sota la influència de la persona Jesús, del seu missatge i del seu destí de mort i resurrecció. I l’acte de combregar, en el sentit ritual del mot, vol dir prendre part en el sopar eucarístic, on el pa i el vi, en virtut de les paraules de la consagració, pronunciades per un ministre ordenat, en el grau de bisbe o de prevere, esdevenen el cos i la sang de Jesús, és a dir, la seva persona. L’Església sempre ha cregut i ha defensat la presència real, certament no física, sinó sagramental o simbòlica, del Senyor Ressuscitat en el pa i en el vi de l’Eucaristia, i, això, fins que no

«Aquest estat de comunió implica un cert compromís que pot arribar a formular o reformar el nostre projecte personal en qualsevol dels àmbits on tenim un cert paper a desenvolupar» torni, és a dir fins que les realitats sagramentals deixaran d’existir per tal que Déu sigui tot en totes les coses (i no cal dir que, mentre no arribi aquest dia, en el cel no hi ha lloc per a cap presència sagramental). No sé si causa estranyesa o és normal que persones que assisteixen a l’Eucaristia, a la missa, a l’hora de combregar, resten assegudes i no es mouen. La raó pot ser perquè l’Església ha exigit una especial purificació interior, en aquest cas vinculada a l’absolució sagramental; però penso que abstenir-se de combregar pot voler dir simplement que un no es veu en coratge d’assumir com cal el «compromís cristià», o, potser que vol establir i assenyalar distàncies respecte a la institució que, en nom de Jesús, pot determinar més en concret què vol dir aquest compromís. De fet, combregar amb el pa i el vi de l’Eucaristia vol dir també l’acord amb la manera com l’Església fa seu i propaga el missatge de Jesús, i no tothom està plenament d’acord amb la manera com ho fa. Comprenc, doncs, les raons que, de fet, impedeixen sovint anar a combregar, la qual cosa no em priva del dret a pensar que és una llàstima que, de la missa, molta gent en surti en gran part dejuna, tot i que comprenc que és millor el dejuni que una indigestió.

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a lector@noticiestgn.cat

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters.

Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.


19

11 de desembre de 2019

ESPECIAL ENRIC GIL, RESPONSABLE DEL DEPARTAMENT CORPORATE GRANS EMPRESESS DE FABROKER

ENTREVIS TA

«Per vendre pòlisses, amb ganes i esperit de superació guanyes el partit»

redacció TARRAGONA

F

ent un símil esportiu, l’Enric Gil va fitxar per Fabroker.eu ara fa tres anys, com a responsable del departament Corporate grans empreses d’aquesta corredoria d’assegurances. Fa més de 25 anys que és a primera línia del món assegurador i en fa més de 30 que compagina aquesta feina amb el joc del pàdel. Per això coneix molt bé el Tonet Sans, protagonista de la campanya que Fabroker. eu ha iniciat sota el lema de ‘Match Ball. Les pòlisses que guanyen’. Enric, parla’ns del Tonet Sans. Què ens pots dir sobre ell? Com a persona és un fora de sèrie i com a esportista, espectacular. Va començar a jugar al pàdel des del molt petit i he seguit la seva trajectòria perquè el meu fill també competia a pàdel. El Tonet, a més, no ha abandonat els estudis pels esports i ha escollit, de manera molt encertada, seguir formant-se i acabar la carrera per muntar el seu despatx de fisioteràpia. La seva evolució ha estat espectacular i, un cop superat l’ensurt de l’ictus que va patir, ens ha demostrat el seu esperit de superació. Amb tot això, i perquè s’ho ha treballat, els resultats li estat arribant de manera molt positiva. Parlant de pàdel, tu hi jugues, oi? Sí! Hi jugo des del 1989, una època en què les pales eren de fusta i les pistes eren de mur, no de vidre com ara. Amb els anys, el material de pàdel i el terreny de joc han evolucionat, però l’esport en si ha mantingut la seva essència. El pàdel, com la carrera del Tonet Sans, és un procés de superació constant. Ell hi juga com a competició i altres com jo actualment, hi juguem a mode de manteniment, dos cops per setmana,

«Tinc clar que l’equip humà de Fabroker treballa amb l’objectiu de guanyar les pòlisses i que és també un exemple de superació, fruit d’un treball constant» un dels quals tinc companys de la meva edat i l’altre m’envolto de tres brivalls de 24 anys, entre ells, el meu fill. És més fàcil guanyar un partit o vendre pòlisses? La diferència és que al pàdel, normalment, hi jugues amb amics mentre que quan parles amb un client, que acaba sent

un amic, quan el coneixes, has de disputar una mena de campionat fins a portar-lo cap al teu terreny, al teu tros de pista. Ara mateix et puc dir que és molt més complicat vendre una pòlissa però, amb ganes i esperit de superació, guanyes el partit. Què en penses, de la nova campanya ‘Fabroker Match Ball, Les pòlisses que guanyen’? És una campanya boníssima, fa un símil entre l’esforç de l’alta competició, el Word Pàdel Tour, on el Tonet està entre els 100 primers, i la capacitat de Fabroker de créixer i mantenirse entre les 100 primeres corredories de l’Estat, fet que des de Tarragona no és fàcil. Tinc clar que l’equip humà de Fabroker treballa amb l’objectiu de guanyar les pòlisses i que és també un exemple de superació, fruit d’un treball constant

«De la mateixa manera que els esportistes d’elit, no pots deixar d’entrenar, i això, en el nostre sector, vol dir millorar cada dia la qualitat del servei que donem» amb l’interès de reforçar sempre la relació amb els nostres clients. Fa tres anys que ets a Fabroker i, per tant, si parlem en argot esportiu, ara acabaràs el tercer set. Com veus el partit, de moment? Diguem que estem guanyant el partit, tot i que hem tingut

boles complicades. La nostra experiència professional com a Fabroker és molt àmplia. Pròximament complirem 40 anys de distribució asseguradora i, també som un equip humà de 40 persones. Això ens permet guanyar els altres si parlem de serveis que oferim, perquè som observadors i vigilem com es mou la competència fins la pilota del match ball que ens permet guanyar i evolucionar amb els nostres amics clients. I els pròxims dos anys, com els veus? De la mateixa manera que els esportistes d’elit, no pots deixar d’entrenar i això, en el nostre sector, vol dir millorar cada dia en la qualitat de servei que donem. Tinc clar que seran anys en què treballarem per continuar sent líders consolidant la feina feta, perquè haver fet les coses bé ens atorga un plus de responsabilitat.


20

11 de desembre de 2019

gent

La Llar Residència Estela es vesteix de gala per celebrar el sopar de Nadal El passat dissabte 30 de novembre, la Llar Residència Estela va celebrar el ja tradicional Sopar de Gala de Nadal. Un centenar de persones van assistir a l’esdeveniment que va tenir lloc al restaurant Les Fonts de Can Sala. Entre els assistents hi havia usuaris, familiars i amics d’Estela. La vetllada va ser molt amena i carregada de sorpreses. Just en arribar, les persones assistents passaven per un original photocall on podien fer-se divertides fotos i imprimir-les al moment. A més, els nois i noies van regalar un detall als seus acompanyants: van poder gaudir d’un vídeo que mostra com es viu la preparació del Nadal a la Llar. Finalment la nit es va tancar a ritme de discoteca amb el Dj Salmer.

La Guia Gourmand 2020 es presenta amb una imatge renovada i nous serveis i continguts El passat dia 28 de novembre es va presentar La Guia Gourmand 2020 al restaurant de Cambrils, Casa Macarrilla 1966, amb importants novetats, entre les quals destaca el nou logo, de disseny minimalista, que exemplifica la modernització de la Guia Gourmand i la digitalització dels seus continguts. El nou Gourmand encapçala també la nova web guiagourmand.cat que ofereix una reestructuració de la informació i eines tan útils com la geolocalització de l’usuari o el filtratge dels diferents establiments a fi d’accedir amb més precisió i velocitat a les notícies desitjades. En definitiva, un procés d’actualització dut a terme per l’empresa barcelonina Salvador Web Consulting &Services que consolida a la Guia Gourmand com un mitjà especialitzat en gastronomia i restauració adaptat a les últimes tecnologies de la informació. Apadrinada i presentada pel

prestigiós xef Eduard Xatruch, dels restaurants Disfrutar, de Barcelona (2 estrelles Michelin) i del Compartir, de Cadaqués, la Guia Gourmand 2020 guar-

dona en aquesta nova edició: Restaurant de l’any 2020: Casa Macarrilla 1966, de Cambrils; Hotel de Congressos de l’any 2020: Tryp Guadalajara,

de Guadalajara; Restaurant Revelació de l’any 2020: L’Original, Experiències gastronòmiques, de Cambrils; Xef de l’any 2020: Eduard Agell Hernández,

Xiringuito Miramar, de Vilanova i la Geltrú. Vermut de l’any 2020: Yzaguirre Herbal Vintage, del Morell, i Cava de l’any 2020: Mas Gatell, de Bonastre.


21

11 de desembre de 2019

gent Tarragona en imatges ramon segú chinchilla

Aquesta setmana, concretament el dia 15 de desembre, farà 18 anys que es va captar la imatge que es veu en aquesta fotografia d’en Ramon Chinchilla. Va ser la darrera gran nevada que va caure a Tarragona, en un dels mesos de desembre més freds que es recorden. Era dissabte i en poc temps tot es va cobrir d’un mantell de neu que va emblanquinar tota la ciutat i els voltants. Tal com recorda en Ramon, va ser un gran dia per fer fotografies per deixar immortalitzades les imatges que es van generar en nombrosos indrets de la ciutat com ara la plaça del Pallol, on va ser feta aquesta fotografia, que oferia aquesta visió als tarragonins.

Una cinquantena de dibuixos sobre la sida, protagonistes de l’Aparador Jove Baix Penedès El passat divendres 29 de novembre es va inaugurar un Aparador Jove diferent. Joves que participen en els Espais Joves de la Bisbal del Penedès, Albinyana, Llorenç i el Montmell van realitzar uns dibuixos per fer reflexionar sobre la sida, aprofitant la data del dia mundial d’acció contra aquesta malaltia, el passat 1 de desembre. Aquell dia, els diferents serveis dels departaments de Serveis Socials i Joventut del Consell Comarcal: La Xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere), l’Oficina Jove del Baix Penedès i els educadors de carrer van organitzar un projecte que tenia com a objectiu sensibilitzar a les persones joves sobre l’ús del preservatiu per tal d’evitar les malalties de transmissions sexuals i conscienciar de la importància de l’ús del preservatiu, com a millor mitjà de prevenció. Aquest projecte ha estat possible gràcies al treball conjunt i la implicació de tots els professionals dels dos departaments. Un primer pas per potenciar el treball entre departaments que té com a objectiu entendre la realitat juvenil com un conjunt de diferents necessitats que tenen els i les joves.

Alfred Arola, Jordi Llort i Neus Galena reben el Premi Tarragonès 2019 El Centre Jujol dels Pallaresos va acollir l’acte de lliurament dels Premis Tarragonès 2019 que cada any se celebra en un municipi diferent de la comarca. L’acte, conduït per la periodista Laura Casas, va incloure un concert del Quartet de cordes Camerata XXI. El jurat va acordar concedir la beca al projecte Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Obrers, catòlics i antifranquistes al Tarragonès (1951-1977) de Neus Baena Gallardo. La beca s’atorga a un projecte de treball que es refereixi a la comarca amb l’objectiu d’anar configurant la història dels nostres municipis. El premi són 2.450 euros i la publicació del treball a la col·lecció Els llibres del Consell. El Premi Tarragonès de Creació ha estat per a l’artista Jordi Llort Figuerola, també conegut com a «Gallus», en reconeixement a la seva trajectòria en l’àmbit de la creació plàstica i visual. I el Premi Tarragonès de Difusió, per a l’editor Alfred Arola, en reconeixement a la seva important trajectòria al capdavant de l’editorial tarragonina Arola Editors, coincidint amb la celebració del vintè aniversari de la seva fundació, juntament amb el seu germà Fèlix.


22

11 de desembre de 2019

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA (Ref. 7575). Piso de 3 hab. (una en suite) y 2 baños. A/a y calefacción GN. Parquet y suelo porcelánico. Armarios empotrados. Terraza. Exterior. Puerta de seguridad. Trastero. Jardín comunitario y piscina. Parquing opcional. 250.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Tocant a la plaça Imperial Tarraco) (Ref. 2239). Pis de 3 habitacions i 2 banys, finca amb ascensor, amb pàrquing. 195.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA, PART ALTA (ref. 2204). Loft reformat. 65.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Habitatge en venda, reformat, de 2 dormitoris, cuina independent, 2 banys i menjador. Edifici amb ascensor. Preu: 169.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. A prop d’El Corte Inglés. Pis nou, 114 m2, menjador ampli, 4 dorm., 2 banys. Tot exterior, terrassa, galeria. Jardí comunitari. Pàrquing inclòs. 240.000€ Tel. 657504994

VALLMOLL, TARRAGONA (Ref. 7557). Terreno vallado de 1.000 m2 con construcción de vivienda a medio terminar. 2 piscinas, zona barbacoa, fuente de agua. Muchas posibilidades. Oportunidad. 80.000€. Tel. 977233011 / 675 873 939

TARRAGONA. C/ NOU DE SANT PAU-BARRIS MARÍTIMS (Ref. 2173). 95 m2, 4 hab., 1 bany i traster, magnífiques vistes al mar, pis alt, finca amb ascensor. 125.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ SANTA JOAQUINA DE VEDRUNA (Ref. 2253). Per reformar, 120 m2, 4 hab. i 2 banys. 149.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAPUTXINS. Habitatge amb jardí al centre de Tarragona totalment reformat, amb molt bones qualitats. Es divideix en un dormitori, menjador, cuina amb espai per ficar taula i bany. Preu: 155.000€ Tel. 977248080

SAN SALVADOR, TARRAGONA (Ref. 7558). Parcela con edificación de una planta (2 hab. + 1 baño), parquing y trastero. Cuarto herramientas. Pozo ciego. Árboles frutales. Muchas posibilidades. Oportunidad. 125.000€ Tel. 977233011 / 675 873 939

SAN PEDRO Y SAN PABLO, TARRAGONA (Ref. 7457). 3 hab. y 1 baño. A/a con bomba f/c. Gas butano. Puerta seguridad. 3º sin ascensor. Buen estado. Oportunidad. 69.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 2x1 CASA. MONTROIG DEL CAMP. 6 habitacions, cuina, menjador, 2 banys, altell, terrat i possibilitat de garatge, diàfana, 335 m2. Preu: 78.000€. Interessats truar al 627 039 370

TARRAGONA. C/ SOLER (Ref. 2275). 87m2, 4 habitacins i 1 bany, amb terrassa, finca amb ascensor. 150.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA (Ref. 7578). Piso 3 hab. y 1 baño. Exterior. Suelo gres. 2 balcones. Puerta seguridad, 5º sin ascensor. Trastero/despensa. Parquing comunitario. IDEAL INVERSORES. Oportunidad. 75.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

Vols posar un anunci? Contacta al 686 703 910 o a classificats@noticiestgn.cat

TARRAGONA. SANT LLORENÇ. Habitatge en planta baixa, a la part alta d’un dormitori, cuina oberta al menjador i un bany. Està totalment reformat. Preu: 430€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PL. MOSSEN CINTO VERDAGUER (ref. 2234). Local en lloguer de 100 m2. 1.500€ mensuals. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RB. NOVA. Espectacular àtic en lloguer, de 3 dorm., amb MOBLES, cuina oberta al menjador i bany. Mobles moderns i actuals. Preu: 1.100€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA, 32 (Ref. A282). Pis de 120 m2, 3 habitacions i 2 banys, sense mobles, finca amb ascensor. Preu: 900€. Tel. 977 25 20 52

Diversos

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Habitatge amb mobles de 2 dormitoris, 2 banys, cuina, menjador i una gran terrassa. El preu inclou un aparcament i un traster. Preu: 700€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ SMITH (Ref. AM327). Pis de 2 habitacions i 1 bany, moblat, finca amb ascensor. 520€. Tel. 977 25 20 52

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Ref. A280). Pis de 3 habitacions, 1 bany i 1 lavabo. Sense mobles. Finca amb ascensor. Preu: 737€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ UNIÓ (Ref. A281). Pis de 2 habitacions, 1 bany, totalment reformat, sense mobles. 750€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. 115 m2, reformat, 5 dormitoris, cuina amb electrodomèstics, 2 banys i menjador. Preu: 750€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Habitatge nou a estrenar de 4 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Pis alt amb ascensor. Preu: 680€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. RB. NOVA. Magnific habitatge en lloguer amb mobles de 190 m2, 5 dormitoris, 2 banys i un bany auxiliar, menjador, cuina i galeria. El preu inclou una plaça d’aparcament. Preu: 1.600€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. REDING. Habitatge reformat de 4 dormitoris, cuina independent, menjador i bany, situat al costat de la Plaça del Mercat. Preu: 680€ Tel. 977 24 80 80

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (Ref.: LL018). Local acabat d’obra, de 53 m2, sortida de fums. Lloguer: 300€ Venda: 70.000€. Tel. 977 25 20 52

Altres ofertes PAsso cintes de VIDEO a DVD i/o MEMÒRIA USB PER 10€ la CINTA. VHS, VHS-C, Video8, Hi8, miniDV, Betamax, pel·lícules de Super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626 010 186 Es busca ajudant de perruqueria per incorporar-se immediatament, si hi estàs interessat/da pots deixar el teu currículum al nostre establiment: Perruqueria Reflejos, Rambla Francesc Macià, 10 - Tarragona. Tel. 977 21 25 67

TARRAGONA. AV. CATALUNYA (Ref. LL163). Local en lloguer de 92 m2, en bon estat, aparadors grans. Preu: 600€. Tel. 977252052 TARRAGONA, C/ PORTAL DEL CARRO. Local comercial en lloguer 80 m2, accés a peu de carrer, apte com a local, magatzem i garatge. 400€. Tel. 977 35 24 54

Se vende MERCEDES C-200-CDI (Blue Efficiency), 136 CV. Siempre en garaje. 88.500 km. Próxima ITV: 12/2020. Precio: 20.500€. Llamar al 616 72 85 50


23

ESPAI PATROCINAT PER:

FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA

11 de desembre de 2019

Tarragona. Teatre LLoc: SALA TRONO - armanyà · HoRA: 20.30 PREU: 16 € / 12 € amics sala trono

Agenda DIMECRES 11 Tarragona. Dansa LLoc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona HoRA: 20 · Preu: 35 € La prestigiosa companyia de Moscou, Russian Classical Ballet, dirigida per la famosa ballarina Evgeniya Bespalova, torna a Catalunya per presentar una nova producció de l’obra mestra del ballet clàssic El llac dels cignes, una narrativa d’amor i traïció i del triomf del bé sobre el mal.

DIJOUS 12

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que (encara) existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cada un perquè allò que oferim és universal. ALTRES SESSIONS: DISSABTE 14 a les 20:30 hores i el DIUMENGE 15 a les 18:30 hores

DIUMENGE 15 Tarragona. Teatre en família

Tarragona. Cinema FESTIVAL REC

LLoc: Teatre el Magatzem · HoRA: 12.15

LLoc: CAIXAFORUM · HoRA: 19 Preu: 6 € (50 % de dte. clients CaixaBank) En aquesta nova edició de ‘Trobades amb...’ es donarà la benvinguda a Ferran Palau, un dels músics més destacats del panorama actual a Catalunya. Es va donar a conèixer amb la banda Anímic i pel seu treball com a productor, que encara exerceix amb popularitat. Els seus treballs posteriors, Santa ferida (2015) i Blanc (2018), experimenten les possibilitats del pop metafísic, un subgènere que ell mateix va idear conjuntament amb El Petit de Cal Eril. Entre els seus recents reconeixements, cal destacar el Premi Altaveu 2018 i el núm. 1 a la llista Mondosonoro Catalunya al millor disc de l’any 2018. Els assistents tindran l’oportunitat de parlar-hi en un dels moments més interessants de la seva trajectòria musical.

DIVENDRES 13 Tarragona. Música LLoc: Rambla Nova, 34 · HoRA: 18.30 Actuació en directe de la cantautora vallenca Maria Jacobs. En els seus directes va en diferents formats, duet, trio o banda (violí, guitarra, bateria, baix, teclat).

Versió esborrajada, divertida i musical d’Els Pastorets de Josep M. Folch I Torres, que farà riure i pasar una bona estona amb el Lluquet i el Rovelló, Satanàs i les Fúries de l’Infern. A càrrec dels alumnes de Cantabambolines i Cor Jove de l’Estudi de Música, amb direcció musical de Teresa Valls i David Jiménez i amb la direcció escènica de Marc Chornet.

Tarragona. Ballet Live LLoc: Yelmo cines · HoRA: 16 PREU: Adults 15 € / Nens 6 € És Nadal. El mag Drosselmeyer porta un ninot que representa un trencanous de regal per a la seva fillola Maria. A mitjanit, el ninot cobra vida i la Maria acaba enmig d’una batalla dirigida pel rei dels ratolins. Per sort, el trencanous està decidit a fer-li front. Una història atemporal presentada amb gràcia per la primera ballarina Margarita Shrainer, que encarna a la perfecció la innocència de la Maria, i per Semyon Chudin, que presenta un trencanous irresistible. Aquest clàssic de Nadal transporta els espectadors de totes les edats al seu periple fantàstic per la inspiradora música de Txaikovski.

DEL’11AL17DEDESEMBRE

Estabilitat Tot i que dimecres sembla que les temperatures baixaran una mica, a partir de dijous el temps serà estable. S’espera poca nuvolositat i domini del sol a final de setmana. Les mínimes descendiran lleugerament i les màximes seran similars. Bufarà vent moderat amb algun cop fort al litoral. Font: Meteocat. ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

de 18 a 21 hores al telèfon 977233160–. Importants premis en llibres i diplomes. Acte obert a tothom. Entrada gratuïta. Servei de cafeteria.

ESPAI PATROCINAT PER:

ATENEU DE TARRAGONA Dijous 12 · 19 hores Acte COOPPEL per la Pau 2022 VIII Dia Local Tarragoní del COOPPEL a favor del Disseny Universal dels Aprenentatges. A càrrec d’en Josep M. Ferran, precursor del COOPPEL i vocal de les Humanitats de l’Ateneu de Tarragona. Entrada gratuïta. Servei de cafeteria.

Diumenge 15 · 18 hores Gran gala de Nadal 2019 - Niu d’Art Nadales i clàssics nadalencs. La gala estarà dirigida per Carme Bernad i comptarà amb la presentació de Jordi Català. Aportació: 3 € / 1 € socis. Servei de cafeteria

Fins al 15 de desembre Exposició

Dissabte 14 · 18.30 hores Benedicció del Betlem de l’Ateneu A càrrec de Mn. Jordi Figueras, vicari episcopal i rector de l’església de Sant Joan Baptista de Tarragona. En acabar, XVIII Concurs de Poesia de Nadal, conduït per Ramon Roselló, responsable de la Vocalia de Lletres de l’Ateneu de Tarragona. Poden concursar els assistents que ho desitgin. Consulteu les bases i demaneu més informació al telèfon 626798183 o bé a la Secretaria de l’Ateneu –tardes

Temperatures de la setmana

Mostra fotogràfica i solidària Igualtat de gènere i els Objectius de Desenvolupament i Sostenibilitat, organitzada per la Fundació Musol.

MÀX. 21º

Horari lectiu de l’Ateneu: de 18 a 21 hores Tel: 977 23 31 60 | Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

MIN. 4º

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars


24

11 de desembre de 2019

LA contra La província es bolca amb la marató de tv3

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

Aquest diumenge dia 15 de desembre té lloc una nova edició de la Marató de TV3, que enguany està dedicada a recaptar fons per investigar i trobar cura a les malalties minoritàries. Un Nadal més, la gran majoria de municipis de la demarcació es bolquen amb aquesta iniciativa solidària plenament arrelada arreu del país. Les activitats vinculades a la Marató ja han començat arreu del territori, com ara una masterclass de zumba davant del CAP de Vila-seca, el dimecres dia 11 de desembre.

La dieta mediterrània, clau per alentir l’envelliment

La recerca l’han liderat les investigadores Sílvia Canudas i Serena Galié, totes dues integrants de l’equip de Jordi Salas-Salvadó, investigador del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, investigador principal CIBERobn, i tots membres de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV).

tempus fugit

I

Frase de la setmana

«La química sempre serà la solució als reptes mediambientals del planeta» Rubén Folgado, president de l’AEQT

nvestigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la URV han publicat un estudi a la revista científica ‘Advances of Nutrition’ en què analitzen totes les recerques epidemiològiques i els assajos clínics en persones que hi ha en la literatura científica i valoren la relació entre el consum de determinats aliments, nutrients o la dieta global i la longitud dels telòmers, el descobriment dels quals va merèixer el Premi Nobel de Medicina el 2009. Els telòmers són llargues seqüències d’ADN repetides que protegeixen les extremitats dels cromosomes de l’escurçament natural i poden considerar-se com el rellotge biològic de la vida cel·lular, ja que la longitud va disminuint a mesura que envellim. Aquest grup d’investigadors de la Unitat de Nutrició Humana ha revisat estudis científics previs i ha determinat que aquest escurçament natural dels telòmers es pot prevenir seguint un patró dietètic ric en fruites i verdures com la dieta mediterrània.

En l’estudi es constata que el consum d’aliments amb un contingut d’antioxidants elevat, com la fruita seca i el cafè, s’ha associat a telòmers més llargs. Per contra, un alt consum de carn processada i begudes ensucrades sembla relacionat amb telòmers més curts. Quan es van analitzar els resultats dels estudis que van valorar el patró global de la dieta, es va observar que dietes saludables, que inclouen alt contingut en fruites, verdures, fruita seca, etc., com a font d’antioxidants, es van associar a un escurçament telomèric més petit. Per tant, això suggereix que una dieta saludable ajudaria a alentir l’envelliment de les nostres cèl·lules. La salut dels telòmers i la consegüent prevenció de l’envelliment cel·lular implica un procés multifactorial en el qual entren en joc diferents factors. Controlar aquests factors dietètics repercuteix en benefici de la salut humana, ja que prevé les malalties associades a l’edat com les cardiovasculars, la diabetis tipus 2 i les neurodegeneratives.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.