El Port industrial Motor cabdal per a l’economia de les nostres comarques i del conjunt de Catalunya, el Port de Tarragona exhibeix salut de ferro després d’haver superat la pitjor fase de la crisi econòmica global. La infraestructura connecta el territori i les seves empreses amb el món i ho fa a partir de l’excel·lència, tal com ho demostra la seva posició privilegiada en el rànquing estatal de ports i el seu lideratge a la
Mediterrània en mercaderies estratègiques com els agroalimentaris, els productes energètics, els químics i els vehicles. La diversificació de tràfics, impulsada estratègicament pel Port de Tarragona en els darrers anys, es tradueix en un increment de les línies directes amb altres ports dels cinc continents, i tot sense oblidar la importància de Tarragona com a hub químic de primer nivell al sud d’Europa.
II
21 de desembre de 2016
«L’any que ve gairebé duplicarem el trànsit de creuers»
E
l Port de Tarragona és un dels més importants de l’Estat espanyol i líder, des de fa anys, en el tràfic químic i agroalimentari. Josep Andreu, el seu president des del 2011, ha estat un dels responsables que l’ens portuari aconsegueixi noves fites en àmbits que abans no estaven previstos o, si més no, es consideraven secundaris. L’arribada de creuers a la ciutat ha estat una de les novetats sorgides de la gestió d’Andreu, que ens explica la seva visió de la institució i el rumb que ha pres en aquests darrers anys el Port de Tarragona. Després de parlar amb ell se n’extreuen dues idees clares: que la diversificació ha estat una eina cabdal per suportar els daltabaixos econòmics que ens sacsegen des de fa gairebé una dècada i que cal tenir confiança en el territori, més concretament, en la infinitat d’atractius que té la ciutat que acull el port. Amb aquests mantres, Andreu posa sobre la taula unes xifres positives, tot i la davallada del tràfic i ens contagia un optimisme difícil de trobar dins d’un món empresarial que pateix el dèficit d’infraestructures del territori i l’elevat preu de l’energia. Com ha estat aquest 2016 per al Port? Molt satisfactori perquè, encara que el tràfic baixarà un 5 o un 6%, mantindrem, o fins i tot podrem incrementar, els ingressos. Com pot ser? Doncs perquè ja fa quatre anys vam apostar per l’estratègia de la diversificació. Tot i la baixada d’activitat, que serà d’un 6% aproximadament, el major valor afegit dels tràfics alternatius ens genera més beneficis. Amb menys tones, més diners, vaja. Són tràfics de més valor afegit. Podem perdre dos milions de tones a granel, com ens ha passat amb el carbó, però com que és a granel té menys valor afegit. Quins són aquests tràfics amb més valor afegit? Animals vius, pasta de paper, ferro, cotxes, project cargo, creuers… Alguns ja els teníem, però hem ampliat l’estratègia comercial per reforçar aquests tràfics. Diversificar, que és el que fa qualsevol empresa. I això prepara el Port de Tarragona per a reptes futurs i no conformar-nos a tenir tot el tràfic químic i agroalimentari.
Josep Andreu, president del Port de Tarragona Quins reptes? Acabar d’omplir el moll de la Química, on ja tenim garantit el 80% de l’ocupació; anar a més amb els creuers i les infraestructures pendents: la ZAL, l’ample de via europeu i l’A-27 fins a Montblanc. Tenim molts reptes per aquest 2017. I molts que no depenen del port. No depenen del port, però el port hi ha de ser per, d’una manera objectiva i amb arguments, explicar les necessitats vitals per al nostre creixement. Perquè tenim projectes sobre la taula vinculats a la ZAL, ens vénen a veure inversors que ens pregunten per l’ample europeu… són infraestructures que no depenen del port però que, si les tinguéssim,
«Amb la ZAL, estem en una situació d’aturada tècnica malgrat que tenim els diners consignats per fer els accessos, la primera fase d’urbanització i projectes que podrien anar-hi a dins i ocupar-la»
donarien oportunitats de creixement per al port, per a la ciutat i per al territori. Hi ha bones intencions, com a mínim? Ahir parlàvem amb el conseller sobre la ZAL i tenim el seu compromís. Però estem en una situació d’aturada tècnica malgrat que tenim els diners ja consignats per fer els accessos i la primera fase d’urbanització i projectes que podrien anar dins de la ZAL i ocupar-la. Quan parlàvem de reptes, aquí en tens un de molt important: desbloquejar tot això. S’atreveix a posar un termini? No m’atreveixo, perquè em diuen que sóc molt impulsiu i optimista, les
III
«Qualsevol visió política raonable només pot estar a favor del corredor mediterrani. En aquest sentit, el nou ministre Íñigo de la Serna ha fet un pas molt important anunciant que accepta la figura d’un coordinador d’aquest projecte»
21 de desembre de 2016
«Més del 80% de creueristes que han vingut, han visitat la ciutat, i les enquestes que fem nosaltres a peu de vaixell reflecteixen que tenen una alta valoració de la nostra ciutat, de Poblet, de Reus i de la resta del territori que visiten. Ens ho hem de creure» administracions són complexes i la tramitació, amb causa justificada, té el seu procés. Però, parlant de reptes per l’any que ve, més enllà del 2017 ja no hi podem anar. Perquè, si no som capaços de trobar solucions el 2017, perdrem oportunitats i els projectes que tenim sobre la taula marxaran i no tornaran i, això, no ho podem permetre. I, per l’ample de via europeu, hi ha voluntat del Govern de l’Estat? Qualsevol visió política raonable només pot estar a favor del corredor mediterrani. En aquest sentit, el nou ministre Íñigo de la Serna ha fet un pas molt important amb l’anunci que va fer a València d’acceptar la figura d’un coordinador del projecte del corredor mediterrani. Això és molt important perquè aquesta persona serà la màxima responsable de l’obra i vetllarà perquè s’executi. Hi estic molt esperançat. En l’àmbit territorial, ni que sigui provisional, ja ens va bé el tercer fil. El Port de Barcelona ja hi treballa i, tot i que també té problemes, no el rebutgen empreses per no tenir ample europeu com ens va passar aquí amb Daimler. I tot això sense tenir en compte la incertesa política del país. Sí, però com que des de la taula del Port això no ho decidirem, el Port és molt gran i volem fer molta feina, jo segueixo concentrat en la meva gestió per millorar-lo. I, parlant de gestió, l’aposta pels creuers dóna resultats. Efectivament. Dins de l’estratègia de diversificació, el tema dels creuers ens està funcionant molt bé però cal tocar de peus a terra. Aquest any hem tingut 22 creuers amb uns 14.000 passatgers. L’any passat en vam tenir 11 i uns 11.500
creueristes. I l’any que ve, vinculat a un projecte de Costa Cruceros, pràcticament duplicarem. Estem parlant de 40 creuers i 40.000 creueristes. Déu ni do, quin salt... Sí. I això no és fruit de la casualitat sinó del treball, de la perseverança, de la bona feina dels bons professionals i del treball en equip dels diversos agents del territori. Perquè se n’havia parlat molt d’això dels creuers però fins que el Port de Tarragona no va assumir el lideratge i va decidir invertir, no va tirar endavant. Al cap i a la fi, el Port és l’agent més indicat per assumir-lo. Som un gran port industrial i tenim una vocació i uns professionals acostumats a treballar amb el món de les navilieres i, tot i que el món dels creuers és diferent, hi ha moltes sinergies. Vam fer el projecte, els membres de la taula hi van confiar i, ara, tenim els resultats. Molt satisfactoris. Sí, però estem al principi d’un llarg camí. No hem aconseguit res, tenim molta feina per fer, perquè de la mateixa manera que ve Costa Cruceros se’n pot anar si no fem bé la feina. Per què els creueristes estan contents? Més del 80% de creueristes que han vingut han visitat la ciutat i les enquestes que fem nosaltres a peu de vaixell reflecteixen que tenen una alta valoració de la nostra ciutat, de Poblet, de Reus i de la resta del territori que visiten. Ens ho hem de creure. Si alguna cosa crec que he fet des de que sóc president és fer que la taula de creuers i el meu equip professional cregui que podem, que tenim capacitat i que Tarragona pot.
IV
21 de desembre de 2016
El Port de Tarragona del futur. Projectes d’una infraestructura clau
ZAL
La Zona d’Activitats Logístiques té una superfície d’unes 100 hectàrees, amb connexió viària i ferroviària. La ZAL, situada en una zona propera al port, és una superfície industrial destinada a acollir tot tipus de activitats logístiques. La infraestructura tindrà accés directe des de la terminal ferroviària intermodal i la terminal de contenidors de DP World Tarragona.
Contradic dels Prats
Infraestructura per garantir que tota l’activitat industrial del port es realitzi en aigües arrecerades.
Terminal temporal de creuers
La nova terminal temporal de creuers estarà operativa en 2020 en els molls habilitats en el contradic dels Prats.
Terminal de contenidors
Operada per DP World, un dels més grans operadors de terminals marítimes del món, la del del Port de Tarragona és punt estratègic en el corredor mediterrani i enllaç hub amb la Mediterrània Oriental i l’Amèrica del Nord. Té una capacitat per moure 450.000 TEU l’any. L’àrea de la terminal és de 14,7 hectàrees amb possibilitat d’expansió i té capacitat de descàrrega de tres vaixells simultàniament.
Terminal intermodal
Situada al moll d’Andalusia, amb connexió directa des de la zona de la terminal de contenidors i des de la zona de la indústria química, la terminal intermodal té capacitat per manipular 250.000 TEU / any i 10 trens al dia. Pot acollir trens de fins a 750 metres de longitud (ample ibèric i internacional). Està oberta a totes les empreses del territori i a tota mena de trànsit.
Moll de la Química
El moll de la Química disposa ara de 36 hectàrees. L’obra d’ampliació va finalitzar l’any passat, i ja té gairebé el 90% de la superfície concessionada. Ara el treball se centra a facilitar les connexions i acabar pavimentacions i accessos. Els vaixells químics més grans que actualment operen a mercats internacionals poden atracar al Port de Tarragona.
Terminal definitiva de creuers
El Port de Tarragona està treballant en la terminal definitiva urbana de creuers (entorn del Club Nàutic de Tarragona) que està prevista en el Pla director del Port de Tarragona. Es preveu que aquesta terminal pugui entrar en funcionament a mitjà/llarg termini, quan la terminal temporal al dic dels Prats hagi consolidat el projecte de creuers.
• Plenament consolidat com una de les infraestructures més importants de l’Estat i del conjunt de la Mediterrània, el Port de Tarragona té operatius diversos projectes que han de contribuir al seu posicionament com a referent en els àmbits de la logística intermodal, els contenidors, la química i també en el competitiu món dels creuers turístics • Culminar la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), diversificar els tràfics, consolidar l’arribada de creuers i contribuir estratègicament amb tots els agents del territori per a l’arribada de noves inversions privades i públiques, com ara el corredor mediterrani, objectius immediats del Port de Tarragona
V
21 de desembre de 2016
VI
21 de desembre de 2016
Líder en productes agroalimentaris, químics i petroquímics
E
l Port de Tarragona manté un indiscutible lideratge en el moviment de productes agroalimentaris, tant a Espanya com a la Mediterrània, contribuint a aquesta activitat econòmica gràcies als serveis i infraestructures especialitzats que faciliten la importació. La instal·lació portuària mou uns 4-5 milions de tones anuals d’agroalimentari, com el blat, moresc, pinsos, cereals i farines. El Port de Tarragona és un port importador i rep productes agroalimentaris dels principals països productors com Ucraïna, Romania, Argentina, Estats Units. Els productes s’importen a través del Port de Tarragona i des d’aquí es transporten en ferrocarril a les zones on es fabrica els pinsos per a l’alimentació animal, com són les fàbriques de Lleida, Saragossa, Girona i, en menor mesura, a indústries de Soria i Osca. És un fet que el Port de Tarragona ha
El Port de Tarragona es consolida com a líder a la Mediterrània en productes químics i petroquímics El Port i el sector químic són claus en l’activitat econòmica del territori i caminen junts per potenciar la internacionalització, el creixement i el desenvolupament econòmic del territori El Port de Tarragona és un dels líders en tràfic de productes energètics i, al seu torn, un dels principals ports petroquímics de l’Estat i de la Mediterrània. Sens dubte, el vincle Port de Tarragona i sector químic és clau per a l’activitat econòmica del territori i caminen junts per potenciar la internacionalització, el creixement i el desenvolupament econòmic de la seva àrea d’influència.
sabut posicionar-se com un centre logístic agroalimentari de primer ordre, un port hub de productes agroalimentaris, gràcies a la bona gestió dels operadors, una estratègia de diversificació i internacionalització encertada, a més de les bones
comunicacions del Port i els mateixos serveis portuaris. L’alta especialització portuària en el tràfic d’agroalimentaris facilita que al Port de Tarragona es treballi amb una àmplia varietat de productes (més de 70) i subproductes agroalimentaris, el
que situa el port en una posició molt destacada respecte a la resta de ports europeus. A l’àrea d’influència (hinterland) més immediata del Port de Tarragona (que comprèn Catalunya i Aragó), es fabrica el 40% del total de producció de pinsos d’Espanya, i aquesta matèria primera s’importa a través del Port de Tarragona.
Port i indústria química, valor afegit per al territori D’aquesta aliança Port de Tarragona i indústria química neix el clúster ChemMed Tarragona: un projecte d’anticipació i una eina per projectar Tarragona, la química, i el Port d’àmbit internacional; sens dubte, ChemMed Tarragona és un exemple d’integració entre indústria i logística, de com crear sinergies i buscar solucions comuns per al desenvolupament econòmic del territori.
VII
L’aliança Portquímica és clau gràcies a la creació d’activitat econòmica, estable i de qualitat ChemMed Tarragona: primer clúster de l’àrea del Mediterrani i del sud d’Europa
LES XIFRES La inversió privada prevista en l’ampliació del moll de la Química ascendeix a 40 milions d’euros El Port de Tarragona mou anualment 31-33 milions de tones, el 60% està vinculat a productes químics i petroquímics El Port de Tarragona: dinamitzador del teixit empresarial i de la indústria química, on la logística i el transport són vitals
21 de desembre de 2016
Importacions de productes químics i petroquímics
Exportacions de productes químics i petroquímics
2011 14.005.066 tones
2011 5.104.368 tones
2012 14.220.974 tones
2012 5.221.817 tones
2013 13.787.698 tones
2013 4.513.170 tones
2014 13.368.495 tones
2014 3.798.496 tones
2015 15.515.249 tones
2015 4.868.218 tones
2016 (des de gener a octubre) 12.658.757 tones
2016 (des de gener a octubre) 3.572.307 tones
L’ampliació del moll de la Química atrau inversió privada El nou moll de la Química situa el Port de Tarragona com un dels grans ports de la Mediterrània en el sector dels productes químics i petroquímics, i un referent del sud d’Europa. Amb aquesta ampliació del moll de la Química es compleix el doble objectiu de convertir la infraestructura portuària tarragonina en hub (port de distribució) euromediterrani en productes químics i hidrocarburs, i alhora donar suport a una activitat tan important per a l’economia del país com és la indústria química de Tarragona. Al llarg de l’any, el Port de Tarragona participa activament en fires comercials del sector químic i petroquímic, amb l’objectiu de promocionar el seu posicionament com un hub químic del Mediterrani amb una ubicació geoestratègica per a la implantació d’empreses d’emmagatzematge, i realçar la modernitat i l’eficiència en la prestació de serveis orientats a la diversitat de productes petroquímics. També s’organitzen trobades B2B (business to business) per promocionar l’ampliació del moll de la Química del Port de Tarragona davant dels principals agents del sector dins l’àmbit internacional. I es donen a conèixer els serveis logístics, infraestructures especialitzades i les noves inversions.
VIII
21 de desembre de 2016
El millor port per als fabricants d’automòbils de tot l’Estat espanyol
L
’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC) torna a situar el Port de Tarragona com el millor port valorat per al trànsit d’automòbils, amb 4,3 punts sobre una puntuació màxima de 5. ANFAC va publicar el passat mes de setembre L’Informe de Valoració de la logística maritimoportuària 2015, en el qual el Port de Tarragona manté, igual que l’any passat, el primer lloc del rànquing, compartit amb el port de Santander i València, pel nivell de qualitat dels seus serveis de transport.
QUÈ ES VALORA AL PORT DE TARRAGONA?
• La qualitat en la manipulació de vehicles • L’absència d’incidències relacionades amb la contaminació atmosfèrica i industrial • Una bona gestió duanera • Creix el nombre de vehicles transportats per via marítima, terrestre i ferrocarril i es mantenen els índexs de qualitat. • Flexibilitat en els serveis
Creix el tràfic de vehicles i es manté la qualitat El tràfic de vehicles està assistint a un important creixement al Port de Tarragona. Fins a l’octubre, la terminal de vehicles Bergé Carport ha transportat 125.000 unitats, un 30% més que en el mateix període de l’any anterior i ha superat la xifra del total de vehicles moguts durant tot el 2015. El creixement s’ha registrat tant en importació (+ 40,9%), com en exportació (+ 6,6%). D’altra banda, també ha augmentat el transport de vehicles per ferrocarril. I és que el port fa un ús intensiu del transport ferroviari, especialment pel que fa al tràfic d’automòbils. El Port de Tarragona ha construït instal·lacions ferroviàries internes per donar un servei ràpid i eficient a la indústria. La xarxa ferroviària interna del Port de Tarragona i la seva connectivitat amb les terminals és única a l’Estat espanyol i, sens dubte, esdevé un important element de competitivitat.
MENSUAL (Vehicles)
2015
2016
Gener
6.365
13.006
Febrer
10.563
14.098
Març
12.847
17.501
Abril
7.265
12.380
Maig
13.436
14.283
Juny
10.500
15.150
Juliol
8.041
10.585
Agost
6.429
8.745
10.409
8.923
9.437
10.480
Setembre Octubre
Quins són els països d’origen i destinació d’aquests vehicles? En un inici el tràfic de vehicles era només d’exportació. Actualment gràcies a la ubicació geoestratègica de Tarragona i les bones connexions terrestres, el Port de Tarragona importa vehicles principalment des de Corea del Sud i, quant a exportació, el principal destí és Itàlia.
CREIXEMENT Fins a l’octubre, la terminal de vehicles del Port de Tarragona ha transportat 125.000 unitats, un 30% més que en el mateix període de l’any passat, i ha superat la xifra del total de vehicles moguts durant tot el 2015. El creixement s’ha registrat tant en importació (+40,9% com en exportació (+6,6%)
IX
21 de desembre de 2016
GrupHelco, serveis auxiliars integrals per al teixit productiu i logístic de Tarragona
L
es instal·lacions del Port de Tarragona i els polígons del voltant concentren un gran nombre d’empreses que configuren bona part del teixit industrial del territori. Al voltant d’aquesta gran indústria trobem les empreses de serveis auxiliars, que a través de la seva expertesa treballen estretament amb fàbriques i centres logístics en pro de la competitivitat de les nostres comarques. GrupHelco és una de les empreses de serveis auxiliars tarragonines amb més recorregut (més de dues dècades) i que més solucions ofereix als seus clients. A banda dels tradicionals serveis d’instal·lacions i manteniment, GrupHelco proposa un pack de serveis integrals que fa que les empreses només hagin de preocupar-se de les tasques principals del seu negoci i puguin ser més competitives gràcies a l’externalització de la gestió de les diferents àrees.
Tania Carretero, product manager de Serveis Auxiliars de GrupHelco, explica que «cada vegada ens trobem més indústries que volen anar més enllà del tradicional servei de manteniment a les seves instal·lacions. És per això que des de GrupHelco hem treballat en els darrers mesos en l’eleboració d’un catàleg unitari de serveis que permet els nostres clients centrar-se en el seu core business amb la garantia que la resta d’àrees indispensables del negoci (atenció al client i administració, serveis generals, serveis logístics, serveis tècnics i seguretat) funcionaran perfectament».
Segons Carretero, el conjunt de serveis oferts per GrupHelco busquen, per damunt de tot, «incrementar la competitivitat dels nostres clients a través de l’optimització i el control de costos, la transformació de despeses fixes en variables i en l’increment de la productivitat del client en els diferents processos». Així, els clients de GrupHelco poden externalitzar serveis auxiliars d’administració i atenció al client (suport administratiu, serveis d’atenció telefònica i presencial, de recepció i de repartiment de missatgeria interna), serveis generals (manteniment de les instal·lacions, jardineria, pintura i treballs de menobra), serveis industrials i logístics (gestió logística de magatzems, servei de moviment i transport intern de mercaderies, procés d’envasats i preparació de matèries primeres), serveis tècnics (climatització, manteniment elèctric i mecànic a indústries i edificis) i prevenció i seguretat (gestió de l’àrea de prevenció de riscos laborals.
Tania Carretero, product manager de Serveis Auxiliars del GrupHelco. / Foto: T.Varga
Un equip amb 25 anys de trajectòria Des de 2010, donant continuïtat al projecte fundat el 1992 pel mateix equip professional, GrupHelco s’ha convertit novament en referent del manteniment i les instal·lacions industrials. L’empresa té vocació de servei i el repte continu de créixer en l’àmbit personal i en el professional i s’ha erigit en un projecte empresarial que creix en els serveis multitècnics i auxiliars, aportant coneixement i experiència al món de l’enginyeria, els serveis auxiliars, les instal·lacions i el seu manteniment. L’equip humà de GrupHelco està integrat en l’actualitat per més de 120 persones. Entre els seus clients hi ha, entre altres, Repsol, Sodexo, Covestro, Borges, Institut Català de la Salut, San Miguel, NH Hoteles, ONCE i Roca.
GrupHelco, Polígon Industrial Riu Clar. Parc Industrial 5.1.5 C/ Mercuri s/n, Nau 35 - 43006 Tarragona Tel. 977 20 61 44 tgn@gruphelco.es
X
21 de desembre de 2016
Un port més sostenible i eficient energèticament
E
l Port de Tarragona continua apostant per la innovació i la sostenibilitat com una de les seves senyes d’identitat. I és que la sostenibilitat és una de les línies estratègiques del Port, que acompanya el creixement de la mateixa infraestructura portuària. El compromís és aconseguir un entorn favorable per al desenvolupament social i econòmic.
Aposta pel creixement de manera sostenible Tot just aquest mes de març la Generalitat de Catalunya ha atorgat al Port de Tarragona el Premi a l’Excel·lència Energètica 2016. I, a més, és el primer port espanyol que implementa un sistema de gestió de l’energia basat en la certificació ISO 50001. Aquestes fites posen de manifest l’aposta del Port de Tarragona pel creixement sostenible com a infraestructura logística. Des d’un punt de vista estratègic, la sostenibilitat del Port de Tarragona va en paral·lel al creixement de tota la infraestructura i de la seva efectivitat.
Tecnologia per a la millora mediambiental del Port El Port de Tarragona ha incorporat aquest 2016 quatre noves estacions de control, de manera que tota la informació en temps real vers la qualitat de l’aire, es podrà centralitzar en una plataforma informàtica.
L’objectiu del Port de Tarragona és aconseguir un entorn favorable per al seu desenvolupament social i econòmic
El Port de Tarragona és motor econòmic del territori amb una creació de 7.000 llocs de treball entre directes i indirectes i amb un gran impacte en el desenvolupament econòmic i social. Així mateix, l’objectiu és continuar creixent però de manera sostenible impulsant contínuament projectes de millora que es basen en criteris de sostenibilitat ambiental, que garanteixin una adequada gestió dels recursos naturals i la protecció de l’entorn portuari, responent al seu torn a les demandes actuals de la societat.
Un dels principals ports del Mediterrani que ha iniciat el camí cap al creixement sostenible: • Medi ambient • Smart port
Actualment ja es pot consultar la predicció de 72 hores de vents i onatges a la web www.porttarragona.cat.
Compromís amb la seguretat La posada en marxa del nou Centre de Control i Videovigilància (CCV) neix com a resultat de l’aposta del Port per la seguretat com un dels seus actius organitzatius. El CCV és una eina moderna, dinàmica i intel·ligent que substitueix l’antic sistema de control d’alarmes i de vídeo vigilància. En el dia a dia, el CCV esdevé el centre de gestió i intel·ligència que ha de controlar i gestionar l’organització total de la seguretat. Gràcies al seu bon funcionament, es poden garantir uns ítems mínims requerits d’organització i seguretat en l’entorn portuari.
El Port de Tarragona s’implica en el desenvolupament del GNL com a combustible Compromís del Port de Tarragona en el desenvolupament del Gas Natural Liquat pels avantatges que pot aportar en matèria mediambiental, així com l’augment de competitivitat en el sector logístic i el transport.
Avantatges mediambientals El gas natural liquat (GNL) s’està posicionant com una alternativa als combustibles utilitzats majoritàriament en vaixells i camions d’arreu del món. La irrupció del gas natural liquat com a combustible marí és fruit de recents directives europees que impulsen combustibles alternatius, més com-
• Seguretat: Centre de Control i Vigilància (CCV) petitius, eficients i sostenibles, juntament amb la limitació d’emissions de gasos contaminants en diverses zones marítimes.
Gas Natural Liquat És gas natural processat per a ser transportat en forma líquida i té el menor impacte de tots els combustibles fòssils, ja que no conté sofre, redueix al volant del 90% les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i ajuda a reduir en un 24% les emissions del CO2, el principal gas d’efecte hivernacle.
«El Port i la química són estratègics per a les empreses de serveis industrials»
Miguel Ángel Rodríguez President Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona
L
’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) es va fundar tot just fa deu anys i, en aquest període, ha acompanyat les empreses de servei del territori en la millora constant en àmbits claus com la seguretat, la qualitat i la productivitat. En l’actualitat la patronal aplega un conjunt d’empreses amb prop de 7.000 professionals, personal qualificat que treballa com a extern
en la majoria de grans companyies del territori fent-se càrrec de les tasques de manteniment industrial i dels serveis auxiliars en general. El gremi ha evolucionat molt en aquests deu anys? Les empreses de servei industrial de Tarragona som potents i estem fent una feina cada vegada més qualificada. Com a exemple li diré que l’accidentalitat laboral a les empreses de serveis
ja és inferior a la que registren les mateixes empreses químiques que les contracten. Això ja va passar l’any 2014 i es continua amb aquesta tendència. Tendim a l’excel·lència. Les empreses de serveis de Tarragona també estem diversificant la nostra oferta (no tot és treballar amb les químiques) i també som pioneres en l’àmbit de la formació dual a Espanya en col·laboració amb els principals centres educatius d’FP del nostre àmbit d’actuació. Som un referent en aquest camp. Miri si som referents, que l’any vinent el Congrés Estatal d’Empreses de Manteniment es farà al Palau de Congressos de Tarragona. Llavors no tot és química per al sector. És clar que les químiques, juntament amb el Port de Tarragona i el seu entorn, són nínxols estratègics per a
les empreses que ens dediquem a oferir serveis d’instal·lacions i manteniment industrials. Però hi ha altres sectors amb els quals també podem col·laborar, com són el turístic (per exemple en el sector hoteler o fins i tot en el desenvolupament del CRT), el sector del gran comerç i fins i tot en l’àmbit dels equipaments sanitaris. Quins objectius es marca l’AEST a curt termini després de 10 anys de funcionament? Consolidar els graus de seguretat i prevenció en el treball que hem assolit. També volem col·laborar amb la implantació de criteris de qualitat (ISO) en els processos dels nostres associats i, en un futur immediat, potenciar la productivitat i competitivitat del sector. Hem de continuar treballant per ajudar els associats i que ningú no es quedi pel camí després dels anys de crisi.
XI
21 de desembre de 2016
Connexió directa amb 60 països dels cinc continents
Mapa mundi de relacions comercials per continents:
E
l Port de Tarragona manté línia directa amb 60 països, a través de les 40 línies marítimes regulars que té establertes amb ports de tot el món. Aquestes línies establertes fan possible que des del Port de Tarragona una mercaderia pugui arribar a qualsevol lloc del món. El Port de Tarragona, conscient de la necessitat de les empreses del territori de projectar-se cap a l’exterior, ha fet una aposta per dotar-se de les instal·lacions adaptades a les necessitats que demanden els nous tràfics. L’estratègia focalitza en la logística de serveis integrals per a tot tipus de mercaderies, cap a qualsevol destinació. I és que les empreses de l’àrea d’influència del Port de Tarragona, estratègicament posicionades dins de l’arc Mediterrani, no poden desaprofitar l’oportunitat d’obrir-se a nous mercats.
Ampliant les connexions El Port de Tarragona treballa intensament per ampliar les connexions a escala internacional en benefici del teixit empresarial i industrial del país.
Vincles amb els grans centres productius Les accions comercials del Port de Tarragona se centren, doncs, a establir i enfortir vincles, sobretot amb les àrees geogràfiques on es localitzen els grans centres productius.
Més de 40 línies regulars connecten Tarragona amb més de 60 països dels cinc continents. Procedència i destinació de les mercaderies (any 2015): Àfrica: 9.613.000 tones (29,3%), Amèrica: 4.984.000 tones (15,10%), Àsia: 2.116.000 tones (6,41%), Europa: 15.870.000 tones (48,09%), Oceania: 351.000 tones (1,06%).
Amb les seves 40 línies regulars les mercaderies arriben a qualsevol lloc del món
ChemMed Tarragona, dos anys de projecció internacional ChemMed Tarragona segueix promocionant les seves potencialitats i els avantatges d’invertir en el clúster químic més important del sud d’Europa. Després de la seva creació el març de 2014 i fruit de la unió entre l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el Port de Tarragona i AITASA, el clúster ha dut a terme un gran treball de promoció internacional. En les trobades B2B (Business to Business) s’ha promocionat l’ampliació del moll de la Química del Port de Tarragona a les principals companyies gestores de terminals, alhora que s’ha donat conèixer els serveis logístics, infraestructures especialitzades i noves inversions. Tot això amb l’objectiu d’afavorir els
contactes amb les indústries químiques i amb les empreses per al transport de contenidors. La cadena de valor en producció, les infraestructures industrials i logístiques, un port industrial pioner i la integració entre tots els seus membres fan de ChemMed Tarragona un clúster altament dinàmic i competitiu, i referència al Mediterrani i l’enllaç ideal amb el sud d’Europa i l’Orient Mitjà.
Pla estratègic El clúster ChemMed Tarragona va presentar el seu pla estratègic en el qual es marca el full de ruta a seguir per assolir els objectius en els pròxims anys. Les principals àrees de treball, línies estratègiques i accions a realitzar van alineades cap a un mateix objectiu: atreure noves inversions al territori i garantir el futur d’aquesta indústria a Tarragona.
Les principals àrees d’actuació del clúster són: • • • •
Organització i Serveis, Desenvolupament de negoci Màrqueting i Relacions Institucionals Innovació i Competitivitat.
CHEMMED TARRAGONA EN XIFRES • 1r pol químic del sud d’Europa • Principal port petroquímic del sud d’Europa • Mou 20 milions de tones anuals de productes químics i petroquímics • Crea 48.000 llocs de treball (directes, indirectes i induïts) • 1.200 hectàrees dedicades a la indústria química • 25% producció química espanyola • 33 companyies multinacionals del sector químic • 60% producció de plàstics de tot Espanya
• Serveis mancomunats
XII
21 de desembre de 2016
Port de Tarragona, dinamitzador de l’activitat industrial i empresarial Tràfics al Port de Tarragona
A
ctualment, Tarragona pot presumir de tenir un dels ports més importants de l’Estat espanyol, i líder entre els grans ports mediterranis. Anualment, el Port de Tarragona disposa de terminals especialitzades en tot tipus de productes del mercat, des de líquids a contenidors, passant per fruita, cereals i animals vius. Al llarg d’aquests anys, el Port de Tarragona s’ha perfilat com un dels grans eixos econòmics i comercials de la Mediterrània gràcies a la seva situació estratègica i a les capacitats de creixement i expansió, tant de les mateixes instal·lacions portuàries com del territori on està ubicat. El Port de Tarragona acull activitat comercial, energètica, logística, de creuers i de ciutadans, i mira cap al futur amb l’objectiu de potenciar i competir internacionalment en totes les àrees. El Port de Tarragona disposa de bones infraestructures, una excel·lent qualitat de servei, bona productivitat, un bon equip i tecnologia avançada, a més de totes les eines per generar més activitat i continuar treballant per créixer. Les cinc àrees del Port de Tarragona
estan creixent i hi ha en curs importants inversions per afrontar el futur amb optimisme i compromís. L’estratègia de creixement del Port de Tarragona es basa en 5 línies: projecció internacional, diversificació de tràfics, infraestructures, sostenibilitat i creuers.
El Port de Tarragona es configura com una gran infraestructura generadora de riquesa en tota la seva àrea d’influència És tal la relació que l’activitat portuària de Tarragona genera en la seva àrea d’influència, que sempre s’ha dit que si el Port va bé, l’economia de Tarragona també va bé. I és que el Port de Tarragona no s’explica només amb els 33 milions de tones que mou cada any o el fet que estigui situat entre els cinc ports més importants de l’Estat, sinó també per la implicació activa en l’impuls d’infraestructures que són decisives per al desenvolupament del territori, per ser focus d’atracció d’inversió privada i ser motor econòmic de desenvolupament econòmic i productiu del territori.
LES XIFRES Mou 30-33 milions de tones de mercaderies en un any 2.000 camions entren i surten diàriament del Port de Tarragona Crea 7.000 llocs de treball, entre directes i indirectes Primer port de la Mediterrània en productes agroalimentaris Segon port mediterrani amb major calat
Sòlids a lloure Són bàsicament productes agroalimentaris, carbons i minerals. Els primers són descarregats en sitges, mentre que els dos darrers són apilats als molls. Anualment, el Port de Tarragona mou entre 8-10 milions de tones de sòlids a lloure.
Líquids a doll Són principalment productes petrolífers i els seus derivats Anualment, el Port de Tarragona mou entre 20-22 milions de tones de líquids a doll.
Càrrega general És tota aquella mercaderia no inclosa en el concepte de mercaderia a granel, des de les matèries primeres fins a productes de consum. Pot ser càrrega contenitzada (transportada dintre de contenidors) o càrrega no contenitzada. Anualment, el Port de Tarragona mou entre 2-3 milions de tones de càrrega general.
XIII
21 de desembre de 2016
3 | Pasta de paper
5 | Project cargo
Què és la pasta de paper?
Què és el project cargo?
És la matèria primera per a la fabricació de paper. El Port de Tarragona és port hub (de distribució) de pasta de paper perquè aquest tipus de producte s’importa de països com Xile, Suècia o Brasil, i des de Tarragona es distribueix per la resta d’Espanya i també al nord d’Àfrica.
Són peces d’enormes dimensions destinades a equips de fàbrica o components que necessiten muntatge en el vaixell. El Port de Tarragona ofereix serveis i infraestructures adequades per a aquest tipus de tràfic que no ofereixen altres ports. Els productes més habituals que s’exporten són generadors, turbines, reactors, calderes, escalfadors, locomotores, etc.
Mercaderies en l’estratègia de diversificació de tràfics 1 | Vehicles
Quant es mou d’aquest producte? Quins són els països d’origen i destinació d’aquests vehicles? En un inici, el tràfic de vehicles era només d’exportació. Actualment gràcies a la ubicació geoestratègica de Tarragona i les bones connexions terrestres, el Port de Tarragona importa vehicles principalment de Corea del Sud. Quant a exportació, la principal destinació és Itàlia.
El Port de Tarragona és el port més important de pasta de paper d’Espanya i el tercer més important d’Europa. Anualment, mou unes 500.000 tones d’aquest tipus de producte.
4 | Animals vius
Quants vehicles es mouen anualment a la instal·lació portuària? El 2015 el Port de Tarragona va moure aproximadament 100.000 vehicles, una quantitat superior a anys anteriors. I aquesta tendència de creixement ha seguit també aquest 2016.
El Port de Tarragona mou anualment unes 160.000 tones de fruita, de les quals unes 12.500 tones són d’exportació, i 148.000 tones d’importació, i manté relacions comercials amb 28 països, tenint en compte que des d’aquí també es distribueix fruita a altres ports de la resta de l’Estat.
En què consisteix aquest tràfic? És un tràfic de valor afegit que es mou en teus (contenidor de 20 peus) i permet que mercaderies de diferents dimensions puguin ser transportades de manera segura.
Quins són els principals productes fructícoles que es mouen al Port?
Quan es va iniciar aquest tràfic al Port de Tarragona?
Què s’importa o s’exporta dins d’un contenidor? Des del Port de Tarragona s’exporten en contenidors tot tipus de productes: productes químics, minerals, materials per a la construcció, cotxes, maquinària, productes agroalimentaris, begudes alimentàries, etc. En importació, el Port rep a través de contenidors productes agroalimentaris com ara fruita, aliments congelats o conserves, també productes químics, maquinària i minerals de cert valor afegit com pot ser l’alumini, les bobines o els productes siderúrgics.
En la construcció d’un gran projecte es necessiten al voltant d’un milió d’hores de treball, el que suposa generar ocupació durant el desenvolupament del projecte. I la majoria d’aquests llocs de treball es generen per a persones del territori, gràcies a la potent pedrera de professionals de què disposa la indústria auxiliar de Tarragona. Des del Port de Tarragona s’han exportat grans projectes per a tothom. Des estructures per a telescopis a la Xina, calderes, refineries, plantes químiques, etc.
6 | Productes hortofructícoles
2 | Contenidors:
El 2009, en un context de crisi econòmica, DP World Tarragona, el tercer operador de contenidors més gran del món va apostar pel Port de Tarragona. La terminal està situada al moll d’Andalusia i té una capacitat per moure 450.000 teus a l’any. Les línies regulars marítimes permeten que un contenidor al Port de Tarragona es pugui exportar fins a qualsevol punt del món.
En quant de temps es construeix un projecte d’aquestes característiques?
Durant el 2015 es van exportar més de 252.000 caps de bestiar des del Port de Tarragona.
D’on ve el bestiar que s’exporta en el Port de Tarragona? Prové de Catalunya, l’Aragó, zona centre de Madrid i fins i tot el sud de França i Bèlgica. S’han ampliat els índexs d’exportació i s’han ampliat els mercats: ara es pot exportar bestiar boví, oví i caprí cap a països del nord d’Àfrica: Líbia, el Líban i Algèria. El Port de Tarragona es converteix en el segon port d’Espanya i el quart d’Europa en donar aquest servei.
Valor afegit de les infraestructures Les infraestructures del Port de Tarragona s’adeqüen perfectament a les necessitats d’aquest tipus d’activitat. La terminal de bestiar del Port de Tarragona disposa de serveis duaners, veterinaris i d‘estibadors.
La pinya, la iuca i la banana. Aquests tipus de fruita arriben setmanalment al Port de Tarragona en vaixell, dintre de contenidors reefer (refrigerats), i procedent de països com Colòmbia i Costa Rica. Els kiwis també són un producte destacat d’importació. A banda d’importar, el Port de Tarragona també exporta fruita fresca. Sobretot cítrics com les clementines; i també peres i pomes, que s’exporten a Israel, Canadà, Nigèria i Senegal.
7 | Productes siderúrgics El Port de Tarragona importa i exporta productes siderúrgics a 49 països d’arreu del món i anualment, mou 500.000 tones a l’any d’aquests productes. El 2015, el Port de Tarragona va importar 337.000 tones i va exportar 164.000 tones de productes siderúrgics, i amb els països que més ha operat és Xina; Turquia i Grècia. L’augment en la captació de tràfics siderúrgics, tant per a la indústria de l’automòbil, com per a la construcció; és una mostra rellevant de l’aposta per la diversificació de tràfics del Port de Tarragona.
El Port ciutadà Restaurants amb la millor cuina mediterrània, espais a l’aire lliure ideals per a les famílies, grans àrees per a la pràctica esportiva, sales d’exposicions i museus, tradició, cultura, festa, sol, platja, mar, iots, velers, llum... Tarragona. Els espais públics del Port de Tarragona, a tocar de l’emblemàtic barri mariner del Serrallo,
constitueixen una zona de visita obligada a la capital del sud de Catalunya. Des de fa anys, de la mà de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), l’entorn urbà de l’imponent port industrial experimenta constants millores en equipaments i serveis que l’apropen cada vegada més a la ciutat i a la seva gent.
B
21 de desembre de 2016
La millor temporada de creuers al Port de Tarragona
C
ompanyies com The World, Azamara, Silversea, Crystal, Oceania, Windstar o P & O aposten per Tarragona Cruise Port Costa Daurada, una destinació que disposa d’un potencial cultural, d’oci, enoturístic i turístic il·limitat. El Port de Tarragona es presenta com una destinació exclusiva i destí de creuers a escala internacional al Mediterrani, apostant per una estratègia turística diferenciadora per atreure navilieres premium i de luxe que volen oferir destí amb més valor afegit.
Tarragona enamora els creueristes El 86% dels creueristes que arriben al Port de Tarragona coneixen el territori per primera vegada Es calcula que el turisme de creuers va tenir un impacte econòmic per al territori en 2015 d’aproximadament 719.200 €
Nacionalitats dels passatgers que visiten Tarragona 42% Regne Unit 18% França 15% Itàlia 6% Canadà 6% Estats Units 13% altres nacionalitats
Durant aquest 2016, el Port de Tarragona ha rebut més de 13.500 passatgers, dels quals el 94% han optat per
Des de principis d’any, el Port de Tarragona ha rebut 21 creuers i per tancar la temporada falta l’arribada d’un creuer més durant el mes de desembre. En total, 22 creuers, el doble que l’any passat, que fins al moment completen la millor temporada de creuers.
13.500 passatgers
Actualment, el Port de Tarragona és un port d’escala. I s’està treballant per desenvolupar les possibles oportunitats perquè el port es converteixi en un port home d’èxit, en benefici del sector turístic del territori.
Els creueristes es queden al territori
Tarragona, destí de creuers
conèixer el territori, de manera lliure o mitjançant les excursions programades que s’ofereixen per visitar Tarragona Romana, Reus i Cambrils, el monestir de Poblet, PortAventura, Altafulla, cellers del territori o el delta de l’Ebre.
Durant el 2016, el Port ha rebut 13.500 passatgers, un 94% dels quals ha optat per conèixer el territori, lliurement o de manera programada
C
21 de desembre de 2016
La nova terminal de creuers, prevista per al 2020 Per donar resposta a l’arribada de creuers, actualment estan operatives les instal·lacions de la Marina Port Tarraco, situada al passeig marítim portuari de Tarragona. La Marina acull creuers petits de menys de 140 metres d’eslora mentre que la terminal de creuers ubicada al dic de Llevant acull els vaixells amb més calat.
Per donar resposta a les necessitats de les companyies navilieres, en relació al volum de passatgers que es preveu, el Port de Tarragona treballa en l’opció d’aprofitar la construcció d’una nova esplanada multifuncional en el dic dels Prats per utilitzar-la com a moll exclusiu de creuers, i que es puguin iniciar les obres l’any 2018 per a estar operativa l’any 2020. Fins a poder accedir a la terminal definitiva urbana de Tarragona (entorn del Club Nàutic) infraestructura que està prevista en el Pla Director del Port de Tarragona.
EVOLUCIÓ DELS DARRERS ANYS PASSATGERS
EVOLUCIÓ DELS DARRERS ANYS CREUERS
Any 2012 153 passatgers
Any 2012 1 creuer
Any 2013 1.500 passatgers
Any 2013 3 creuers
Any 2014 1.900 passatgers
Any 2014 3 creuers
Any 2015 11.600 passatgers
Any 2015 11 creuers
Any 2016 13.500 passatgers
Any 2016 22 creuers
Per al 2017 les previsions són també de creixement Després de quatre anys d’intens treball per atreure creuers a la ciutat, el Port de Tarragona ja s’està posicionant al mapa de creuers i en els programes de les principals navilieres. Tarragona Cruise Port Costa Daurada és el fruit d’aquesta nova estratègia comercial que busca convertir el Port de Tarragona en destí regular de creuers per als milions de passatgers que anualment solquen la Mediterrània. Tarragona Cruise Port Costa Daurada pretén que cada creuerista gaudeixi d’una experiència única quan visita el territori, una destinació en el qual conflueixen totes les virtuts de l’estil de vida mediterrani: gastronomia, cellers,
sol, platges daurades, tradició, cultura, patrimoni monumental, arquitectura modernista, oci, relax, natura i esports. El nou projecte de creuers és el resultat del grup de treball liderat pel Port de Tarragona, i on també són presents el Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, la Cambra de Comerç de Tarragona, la Patronal de Turisme, el Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Reus, Parc Científic i Tecnològic i PortAventura. El compromís d’aquest projecte és posicionar Tarragona com a alternativa sòlida a la Mediterrània dels creuers turístics
PORT REGULAR Es vol convertir el Port de Tarragona en destí regular de creuers
D
21 de desembre de 2016
La Passarel la Port-Ciutat unirà el centre de Tarragona amb el Passeig Marítim en 7 minuts
L
a construcció de la passarel·la té un termini de execució de 15 mesos per un import de 1.524.042,51 euros (+IVA). L’empresa adjudicatària és Vias y Construcciones S.A. La passarel·la connectarà el centre de la ciutat amb el passeig marítim i la zona del Port de Tarragona que tindrà 300 metres de longitud, salvarà una altura de 17 metres i permetrà fer el recorregut en set minuts, aproximadament. La passarel·la que ha d’unir el centre de Tarragona amb la platja del Miracle estarà enllestida el desembre de 2017. L’equipament salvarà un desnivell de 17 metres i connectarà la baixada del Toro amb el front marítim. Paral·lelament, el Port remodelarà el passeig marítim en el tram limítrof amb la platja del Miracle i Adif rehabilitarà l’estació de trens. Una actuació a tres bandes que donarà com a resultat la dignificació d’un espai que fa trenta anys que no es toca.
El nou pas tindrà 3 metres d’amplada i permetrà salvar els 17 metres de desnivell que hi ha entra la Baixada del Toro i el passeig marítim El projecte de la passarel·la es va començar a gestar fa tres anys i la primavera del 2015 es va presentar públicament amb una previsió massa optimista quant a terminis. Els treballs coincidiran amb les reformes ja adjudicades que Adif farà a l’estació de Tarragona. Aquest encavalcament d’obres i la necessitat de coordinar-se entre ambdós equips ha fet que els tècnics del Port hagin preferit incrementar el període
d’execució de l’obra de l’any inicial als 15 mesos actuals. Amb aquests càlculs sobre la taula, el desembre del 2017 els tarragonins ja podran anar amb la nova passarel·la a fer-se el bany de Sant Silvestre. En aquest sentit, la passarel·la, que tindrà un tronc central de 3 metres d’amplada que creurà les vies del tren, es dividirà en tres ramals, un a la banda de mar que deixarà els vianants davant del Port Esportiu i dos a la part d’interior. Aquestes dues rampes confluiran, una, a la part baixa del vial d’en Brian i, l’altra, a la Baixada del Toro. Un total de 17 metres de desnivell entre el passeig marítim i la Baixada del Toro, dels quals 8 es podran salvar amb dos ascensors ubicats al front marítim. Una de les novetats respecte al projecte inicial presentat fa més d’un any és el color de la passarel·la. El blau Port de Tarragona que havia de predominar als laterals de l’equipament serà substituït per un color més similar al de la pedra encara per determinar. Amb aquest
L’obra estarà enllestida a finals de 2017 i anirà acompanyada d’una remodelació del passeig a la zona de la platja del Miracle canvi es pretén dotar de coherència l’actuació que, des del seu inici, ha apostat per un projecte que s’integri el màxim amb l’entorn. «No anem a fer un monument sinó a fer una passarel·la que passi el més desapercebuda possible», ha explicat el tècnic de Port Joan Borràs. En aquest sentit, també s’ha descartat la possibilitat de posarhi un pal de grans dimensions com en altres equipaments similars que faria que la passarel·la destaqués massa.
E
21 de desembre de 2016
El Serrallo recupera l’edifici més emblemàtic
D
es del Port de Tarragona s’ha dut a terme una reforma integral de l’antic edifici del Pòsit de Pescadors per recuperar aquests espais i per posar a disposició dels veïns i veïnes del Serrallo una de les icones d’aquest edifici com és el Teatret del Serrallo. Ubicat a la primera planta, s’ha recuperat aquest espai configurant-lo com una sala d’actes polivalent, mantenint l’essència de l’antic teatre, amb capacitat per a més d’un centenar de persones. El nou espai podrà ser escenari d’obres de teatre, actes festius i exposicions.
Amb la reforma integral de l’antic Pòsit de Pescadors es recupera el Teatret del Serrallo i es guanya un espai modern i funcional mantenint l’essència de l’emblemàtic equipament D’altra banda, la reforma de l’edifici també integra la planta baixa, que disposa d’un local amb ús per a restaurant. A la segona planta s’han adaptat espais d’oficines per a ús de l’APT per a l’àrea de gestió Port-Ciutat, i que estaran finalitzats en breu.
KM0, la zona esportiva del Port de Tarragona
E
l KM0 és un projecte impulsat amb l’objectiu de facilitar l’ús per a l’esport a la zona del passeig de l’Escullera (zona portuària oberta a la ciutadania). En aquest espai es permet l’accés a ciclistes, corredors i patinadors. Aquesta nova zona, anomenada KM0, representa una millora a la zona pública que ofereix el Port de Tarragona a la ciutat. Així, la ciutadania té a disposició una zona de gairebé cinc quilòmetres de longitud per a la pràctica de l’esport i l’oci al costat del mar.
F
21 de desembre de 2016
El Moll de Costa de Tarragona rep més de 100.000 visitants al llarg de l’any
C
ada any aquesta xifra creix i converteix la zona en un dels principals reclams culturals de la ciutat, i és que la gran varietat d’activitats que ofereix aquest Moll de Costa són de gran atractiu per a tarragonins i turistes: com el Museu del Port, les exposicions als Tinglados i els refugis, l’Arxiu del Port i el Servei de Publicacions del Port.
El Moll de Costa, un passeig de la cultura al costat del mar El Moll de Costa és la marca cultural del Port de Tarragona, un espai privilegiat plenament integrat a la ciutat, on la tradició es combina amb la modernitat i el dinamisme, un atractiu únic per a Tarragona.
Els orígens del Moll de Costa... El Moll de Costa del Port de Tarragona construït entre els anys 1885 i 1888 seguint el projecte de l’enginyer Saturnino Bellido, va ser el primer moll que es construí al port. Amb el pas dels anys, la construcció de noves superfícies i l’expansió de la mateixa infraestructura portuària, el Moll de Costa restà obsolet per al tràfic comercial. L’any 1986 es van obrir aquests espais portuaris a la ciutadania que, durant gairebé 20 anys, n’han pogut fer ús a través de tota mena d’actes i esdeveniments culturals, socials i lúdics.
Agenda d’activitats al Moll de Costa
home de món. Amb la iconografia pop com a leitmotiv en bona part de la seva obra i la presència a l’escena pública com a modus operandi, Antonio de Felipe ha signat obres que s’han exposat en centres d’art nacionals com el Reina Sofia de Madrid, el Museu Picasso de Barcelona o l’IVAM de València; així com en centres de referència internacionals com les galeries Levy a Hamburg, Terminus a Munic o Andipa a Londres.
Exposició ‘Graffiti Pop’ d’Antonio de Felipe. Al Tinglado 1 del Moll de Costa des del 22 de desembre del 2016 al 26 de febrer del 2017 Graffiti Pop és l’obra més recent d’Antonio de Felipe Grafitii Pop és una obra emocional i una de les sèries més autèntiques de l’artista Antonio de Felipe qui ha experimentat, durant quatre anys, amb un nou estil. S’ha dedicat a reinterpretar la realitat i altres obres d’art clàssiques i modernes i el resultat és aquesta exposició que es podrà visitar al Tinglado 1 del Moll de Costa a partir del 22 de desembre. En aquesta exposició Antonio de
Felipe, el màxim exponent de l’Art Pop a Espanya ens mostra la seva part més urbana sense perdre la personalitat en una exposició plena de color. A Graffiti Pop l’artista mostra una tècnica cada cop més depurada. Una maduresa que l’artista ha aconseguit després d’una trajectòria de 25 anys. Antonio de Felipe: Un artista pop i un
Exposició fotogràfica ‘Àfrica. El parlar del tambor’ d’Isaías Mena Sánchez Al Tinglado 4 del Moll de Costa fins al pròxim 8 de gener del 2017 Exposició ‘Talent Talent’ SCAN 2016 Al Tinglado 2 del Moll de Costa fins al pròxim 8 de gener del 2017
‘Compartint la mar... des del Port’. Fotografies d’Anton Jordà Amorós (1955-1975) Exposició fotogràfica al vestíbul del Museu del Port fins al pròxim 15 de gener del 2017
G
21 de desembre de 2016
Museu del Port
E
El Museu del Port, ofereix una potent oferta pedagògica per als escolars del territori des de l’any 2000. Uns 8.000 estudiants gaudeixen de les seves instal·lacions cada curs escolar
El públic adult també té cabuda al Museu del Port. Els amants de la navegació i del món de la mar en gerenal també hi troben activitats divulgatives molt interessants
L’arxiu es nodreix principalment del fons documental portuari, però també en una part molt important de donacions de particulars i, en menor mesura, de noves adquisicions
l Museu del Port ofereix una potent proposta pedagògica per a públic escolar des de l’any 2000. Cada any rep més de 8.000 escolars provinents de Tarragona ciutat, però també de la resta del Camp de Tarragona, el Baix Camp, el Segrià, el Barcelonès i el sud de França, que hi realitzen alguna de les activitats programades per a ells. Un dels últims grups que hi han passat enguany és el provinent de l’escola La Portalada d’Altafulla. El professorat admet que no és la primera vegada que porta alumnes al museu i valora de manera positiva les activitats que s’hi realitzen. «Estem molt contents perquè és un dia que després els nens recorden amb molta estima», admet l’Anna Jacas, cap d’estudis de l’escola La Portalada. En aquest sentit, la relació dels nens amb el Museu del Port no comença ni acaba amb la visita. «Abans de venir, ens envien un dossier per preparar la visita i, quan tornem, fem una sèrie d’activitats per treballar-ho més a fons que van des dels tipus de peixos que es pesquen a les diferents parts del Port», comenta la professora del centre altafullenc que admet que aquesta és una sortida que els nens recorden molt, especialment, per la posterior sortida en golondrina. Durant la visita, els infants descobreixen moltes coses sobre el mar gràcies a les històries i als jocs proposats pels tècnics del Museu del Port. «La idea és mostrarlos els al·licients que pot tenir el museu, i que coneguin l’espai del Port, el barri del Serrallo i el que s’hi fa», explica la monitora Sílvia Bonet. Per fer-ho, l’espai es divideix en tres àmbits: la maqueta on se’ls explica com és el Port, com creix i quina feina s’hi fa; el teatret on els participants assoleixen els rols de pescadors i de venedors de peix; i la part final, que inclou un joc de memòria i un conte. Però no tan sols el públic escolar té en el Museu un referent: els amants de la navegació i el món de la mar en general disposen d’activitats divulgatives molt interessants. «A banda de les propostes pedagògiques per a escoles, des del Museu s’estructura una programació permanent d’activitats per a grups realitzades en col·laboració amb entitats del mateix port i de la ciutat», explica la directora del Museu del Port, Mercè Toldrà. Per fer possible tot aquest treball, el Museu disposa d’un fons patrimonial que es nodreix principalment del mateix fons portuari, però també en una part molt important, de donacions particulars i, en menor mesura, d’adquisicions pròpies. Avui és, doncs, un espai on tothom pot conèixer amb profunditat la història del port, la seva activitat diària i la seva vinculació amb la ciutat.
H
21 de desembre de 2016
El Serrallo, un barri per descobrir tot l’any
E
l barri marítim de la ciutat ha viscut una regeneració envejable en els darrers anys. Des de la reforma del carrer Trafalgar, durant la dècada passada, fins a la recent instal·lació de la nova il·luminació de les fonts, el Serrallo s’ha convertit en un dels principals reclams de la ciutat. Com passa amb la Part Alta, el Serrallo és lloc de parada obligada per als turistes que vénen a visitar la nostra ciutat. Ja sigui hivern o estiu, la vila pescadora veu els seus carrers plens de vianants que passegen, gaudeixen de l’extensa oferta gastronòmica o fotografien els espais més pintorescos. Les barques dels pescadors es barregen amb les embarcacions pensades per als visitants que ofereixen rutes per descobrir el litoral i alhora fruir amb la cuina marinera. Les casetes de la gent de mar acullen, als baixos, locals de restauració que van des dels restaurants amb romesco i arrossos diversos a geladeries i cocteleries. Les nits d’estiu, el carrer Trafalgar s’empetiteix entre les terrasses amb viandes, els músics ambulants i les corredisses dels més menuts que, entre entrants i postres, prefereixen gaudir dels jocs de
I
llums i aigua que ofereixen les fonts del barri. Un equipament que es va instal·lar amb la darrera remodelació del carrer Trafalgar i que enguany l’Autoritat Portuària ha renovat i ja va inaugurar aquest estiu coincidint amb les festes del Serrallo. També ha estat durant aquest passat període estival que s’ha obert al públic el pòsit. L’antic edifici presenta un aspecte més modern, sense perdre la històrica façana que, un cop restaurada, presideix l’skyline serrallenc. Als baixos, un nou restaurant de cuina mediterrània; el teatre de la primera planta torna a estar a disposició de la ciutadania i, ben amunt, les oficines del Port-Ciutat. Perquè si parlem de Port-Ciutat, parlem del Serrallo, on la vida de mar i Tarragona es troben, on cal buscar l’origen d’aquesta relació tan especial que la
Fa menys de 150 anys, l’actual moll de costa ni existia i, avui, acull un barri viu que rep gustós els visitants que el recorren sota la llum única de la ciutat, aturant-se aquí a fer una instantània o a fer els llépols
21 de desembre de 2016
nostra ciutat té amb el Mediterrani. El que va començar acollint les llars dels pescadors que amb l’alba sortien a la mar amb les barques varades a peu de sorra i la roba estesa entre l’àmpit de la finestra del menjador i la proa, ara rep milers de consumidors d’oci de la ciutat o de milers de quilometres enllà. Fa menys de 150 anys, l’actual moll de Costa ni existia i, avui, acull un barri viu que rep gustós els visitants que el recorren sota la llum única de la ciutat, aturantse aquí a fer una instantània, allí a gronxar el menut o, ben a la vora, a fer els llépols amb les delícies que els restauradors reinventen. L’oferta és extensa i les ganes de seguir-la perfeccionant sembla que no tenen aturador. El Serrallo meravella i els tarragonins tenim la sort de poder-lo gaudir els 365 dies de l’any.
Les nits d’estiu, el carrer Trafalgar s’empetiteix entre les terrasses, els músics ambulants i les corredisses dels menuts que gaudeixen dels jocs de llums i aigua que ofereixen les fonts del barri
J
21 de desembre de 2016
L’arxiu, eina clau per a la reconstrucció i l’estudi històric del Camp de Tarragona
L
’Arxiu del Port de Tarragona es va crear el 1990 amb la finalitat de custodiar el patrimoni documental de l’administració portuària des dels seus orígens fins als nostres dies. Tot i que, amb el temps, ha acollit també la documentació més recent, en un primer moment va ser concebut com a arxiu històric. La documentació més antiga que es conserva a l’Arxiu referent al Port de Tarragona data del 1790, any en què s’iniciaren les obres del port modern. Es tracta del reglament de funcionament de la Junta Protectora del Port de Tarragona, un organisme particular de la ciutat que no es donava en els altres ports de l’Estat que eren gestionats pels ajuntaments. «Deixa molt clares les funcions del director de l’obra i de la junta, que era la que s’encarregava de trobar finançament per tirar endavant els projectes», explica sobre el document Coia Escoda, responsable de l’Arxiu Port de Tarragona. Des d’aquesta data fins a l’actualitat la documentació ha anat augmentant pro-
La documentació més antiga conservada a l’arxiu data del 1790, quan es van iniciar les obres del port modern
L’arxiu està al servei de l’administració portuària, però també és a l’abast del públic investigador i general
gressivament fins a arribar a constituir un fons considerable, a través del qual és possible reconstruir la història del Camp de Tarragona i el paper que el port hi ha representat, tant econòmicament com socialment. Cal destacar altres documents com els pertanyents a la Junta d’Obres del Port de Tarragona, creada l’octubre del 1869 i de la qual es conserva des de la primera fins a la darrera acta, del 1992, quan comença a caminar l’actual Autoritat Portuària de Tarragona. «Són documents molt interessants perquè expliquen què està passant al port durant tots aquests anys, tant des del punt de vista comercial com des del punt de vista de la institució», assenyala la cap de l’Arxiu del Port de Tarragona.
Gran part d’aquests documents estan digitalitzats i es poden consultar a la pàgina web del Port de Tarragona, a l’apartat de l’arxiu digital. Presencialment encara es poden consultar més documents d’aquests, amb curiositats com un cartell del segle XIX que anunciava la venda de bitllets d’una rifa per finançar les obres de rehabilitació del Port o el projecte de l’actual Moll de Costa, que data del 1883 i que va anar a càrrec de l’antic director del Port, Saturnino Bellido. «És un projecte d’un moll de costa que, com a moll comercial de l’època, havia de complir tots els requisits de modernitat que es requerien en aquell moment: tenir un calat suficient per acollir els nous vapors, amb uns tinglados per rebre les mercaderies, etcètera»,
explica la Coia. A banda dels textos escrits, l’Arxiu del Port també té una fototeca que es pot consultar en línia i que aplega unes 10.000 instantànies. «En elles es veu molt clara l’evolució que ha tingut el Port fins ara», comenta la responsable de l’Arxiu mostrant-nos una foto del Serrallo amb les barques avarades a la sorra i davant de les cases. L’Arxiu està al servei de l’administració portuària, però també del públic investigador i general, de tal manera que, amb els anys, ha esdevingut un punt de referència per a tots aquells interessats a indagar sobre el passat del nostre Port. I amb les visites teatralitzades que fa el capità Apodaca, fins i tot ha esdevingut un punt d’atracció per a curiosos i, a partir del 2017, per als instituts del territori. Amb la creació d’aquest equipament, el Port de Tarragona es convertí en un dels ports pioners en el camp de la recuperació del patrimoni escrit i documental, actuació que anava fortament lligada a la inquietud envers els temes culturals i l’apropament a la ciutadania que des d’aleshores ha demostrat.
K
21 de desembre de 2016