recerca urv

Obert per Reflexió: Un projecte pilot de mediació en els processos de gestió cultural

Assumpció Huertas Cristian Añó Blanca Domingo Tarragona, març de 2012 Premi Ramon Roca Boncompte

Índex

1. Introducció 1.1. Què és l’Obert per Reflexió 1.2. Justificació i contextualització de l’Obert per Reflexió 1.3. Participants 1.4. Mecànica o desenvolupament de l’Obert per Reflexió

2 3 4 5 6

2. Altres contextos de mediació i marc teòric

14

3. Metodologia 3.1. Assistència i seguiment 3.2. Enquestes en línia 3.3. Entrevistes en profunditat

33 33 33 34

4. Resultats 4.1. Resultats de les enquestes 4.2. Resultats de les entrevistes en profunditat 4.3. Post-Obert per Reflexió: evolució i situació actual

35 35 38 51

5. Conclusions

54

6. Recomanacions i propostes de millora

58

7. Agraïments

61

8. Bibliografia i webgrafia

62

9. Annexos 9.1. Annex 1. Llistat de participants 9.2. Annex 2. Propostes dels grups de treball

66 66 69

1

1. Introducció Aquest treball de recerca que presentem té com a objectiu mostrar la metodologia utilitzada pel CA Tarragona Centre d’Art en el seu projecte Obert per Reflexió, com una eina nova de gestió cultural, basada en la mediació i el treball col·laboratiu, que pot servir de referent per a altres agents i projectes culturals.

Per això, en aquest treball pretenem mostrar què és i què ha estat l'Obert per Reflexió, així com fer una anàlisi i valoració del que ha suposat, i extreure'n unes conclusions i recomanacions per a futures aplicacions de gestió cultural en altres àmbits i territoris.

El primer apartat del treball, que comprèn també aquesta introducció, explica què és l’Obert per Reflexió, justifica la seva realització contextualitzant-ho en el Camp de Tarragona i en el moment actual, defineix els seus participants i, a més, detalla una cronologia del seu desenvolupament, de les sessions de treball realitzades.

El segon apartat, escrit per un expert en mediació, és el marc teòric en què es basa l’Obert per Reflexió. En ell es tracten les interrelacions entre les polítiques artístiques i les culturals i les accions de bottom-up en la pràctica dels creadors i productors culturals. També s’ubica el rol dels centres d’art i les relacions entre les institucions culturals i la societat civil, així com la tensió entre la cultura subvencionada i les indústries culturals. Finalment, es tracten les formes de participació i d’implicació de la ciutadania en la construcció col·lectiva de l’esfera pública. Tots aquests conceptes i les reflexions que comporten són la base teòrica que justifica i fonamenta l’Obert per Reflexió.

El tercer apartat és el de la metodologia. En ell s’expliquen els tres tipus de tècniques metodològiques utilitzades. Des del primer moment, es va fer un seguiment de tot l’Obert per Reflexió, amb filmacions, fotografies i enregistrament de les diferents sessions. Per altra banda, un cop finalitzat l’Obert per Reflexió, el mateix CA Tarragona Centre d’Art va avaluar el projecte amb una enquesta en línia per a tots els participants. Aquestes enquestes en línia són la base de l’estudi quantitatiu que es va portar a terme justament en el moment que les sessions del projecte van finalitzar. Posteriorment, amb la finalitat de realitzar una avaluació en profunditat de l’Obert per Reflexió i del que ha suposat per als agents artístics i culturals del territori, es van fer entrevistes en profunditat a diferents participants i responsables de l’Obert per Reflexió. Aquestes són la base de l’estudi qualitatiu que aquí presentem.

Els resultats s’expliquen en el punt quart d’aquest treball i s’estructuren en tres apartats: els resultats de les enquestes en línia, els resultats més amplis de les entrevistes en profunditat i el post-Obert per Reflexió. No podíem oblidar el seguiment i avaluació fins l’actualitat de la continuïtat de l’Obert per Reflexió, ja

2

que és un dels índexs més importants que mostra l’èxit i la rellevància que ha tingut i segueix tenint el projecte.

El cinquè apartat conté les conclusions del treball i el sisè les recomanacions pràctiques que cal tenir en compte per a futures aplicacions d’aquesta metodologia en altres institucions i territoris. Les recomanacions són necessàries perquè poden guiar l’aplicació pràctica en futures ocasions.

El treball finalitza amb l’agraïment a tots els participants, les institucions implicades i a tots els que han fet possible aquest projecte de mediació tan ambiciós i participatiu.

1.1

Què és l’Obert per Reflexió

L’Obert per Reflexió és un projecte impulsat pel CA Tarragona Centre d’Art, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, l’Institut Municipal d’Educació, l’Espai Jove Kesse i el Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

L’Obert per Reflexió, de fet, és el primer projecte del CA Tarragona Centre d’Art. Es planteja com un laboratori de treball col·laboratiu que té la finalitat d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa entre els agents del món de l’art i la cultura del territori per tal de reforçar el seu ecosistema cultural.

L’Obert per Reflexió és un projecte i alhora una metodologia que convida a relacionar-se i treballar col·laborativament a institucions, col·lectius, i agents artístics i culturals del territori. Es planteja com un espai de trobada, que s’organitza al voltant de tres eixos diferents: la comunicació, l’educació i la participació. Així doncs, els agents s’agrupen al voltant d’aquestes tres temàtiques. Aquesta metodologia, en un principi, es va programar perquè durés sis setmanes i comprenia diferents sessions de treball, amb la finalitat de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

L’Obert per Reflexió pretén generar més transversalitat entre agents, institucions, projectes i sectors; definir noves complementarietats i innovar en les formes de construir cooperació entre tots ells.

Els objectius principals d’aquesta metodologia són: 

Proposar un espai compartit de treball, que és el propi Obert per Reflexió.

3



Fomentar el treball en xarxa a partir de les possibilitats reals i concretes del territori.



Intercanviar experiències entre tots els agents culturals i artístics que hi participen.



Generar nous projectes col·laboratius. L’Obert per Reflexió és un projecte per compartir, reflexionar i crear conjuntament dinàmiques de col·laboració, amb la voluntat d’explorar les possibilitats de generar noves propostes i projectes compartits, que contribueixin a enriquir el treball que ja es desenvolupa en el context de la ciutat i el Camp de Tarragona.



Promoure eixos transversals entre els àmbits de l’educació, la comunicació i la participació per estimular el debat crític.



Compartir els resultats. L’Obert per Reflexió ha estat una estructura de treball en procés. Tot el material produït en les dinàmiques de treball ha estat consultable al web i, un cop finalitzat, les sessions de treball s’han convertit en material de difusió i circulació.



Transferir coneixement. L’Obert per Reflexió posa en relació el Camp de Tarragona amb altres territoris a través del seu vincle amb la plataforma col·laborativa Aula a la Deriva. Un projecte transversal que enxarxa diferents contextos, institucions i agents del territori català i facilita l’intercanvi de coneixements entre situacions de producció cultural i artística heterogènies i diverses.



Facilitar noves relacions amb el context. L’Obert per Reflexió és la primera activitat pública del Centre d’Art que, a manera d’introducció, vol posar les bases per poder créixer i desenvolupar-se amb i en el territori.

1.2

Justificació i contextualització de l’Obert per Reflexió

La institució ideadora i creadora de l’Obert per Reflexió és el CA Tarragona Centre d’Art, un equipament cultural públic per a la promoció de la recerca, la producció, la difusió, la formació i la documentació de la producció cultural i artística contemporània al Camp de Tarragona. És el resultat de la cooperació entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’especificitat del CA Tarragona Centre d’Art és la mediació, entesa com una forma de treball dialògic entre les polítiques culturals i les pràctiques artístiques contemporànies per a generar sinergies, transversalitats i relacions en xarxa entre projectes, agents, entitats i ciutadania. L'objectiu és la construcció

4

col·lectiva de significació i retorn social per al territori del Camp de Tarragona i fomentar la implicació dels artistes en contextos no artístics.

A través del LABmediació, desenvolupa una recerca pràctica per investigar en formats i metodologies de treball i per aprofundir en els potencials i les contradiccions de les pràctiques de mediació entre l’esfera artística i la social. És en aquest sentit que el CA Tarragona Centre d’Art treballa per a generar valor des de la innovació i per a poder transferir els coneixements produïts a d’altres centres d’àmbit nacional, estatal i internacional.

Així doncs, i per comprendre el context en què apareix l’Obert per Reflexió, s’ha de tenir en compte que el CA Tarragona Centre d’Art es projecta dins del Pla Local d’Equipaments Culturals de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, promoguda i coordinada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, el Bòlit-Centre d'Art Contemporani de Girona, Can Xalant Centre de creació i pensament contemporani de Mataró, Centre d’Art La Panera, Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre i Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat.

El CA Tarragona Centre d’Art té com a objectiu prioritari la mediació, i per garantir-la posseeix dos òrgans de gestió. Un d’ells és la Taula de Programació, que està formada per Cèlia del Diego, Jordi Ribas i Cristian Añó (Sinapsis). A mesura que s’han anat desplegant les seves activitats i s’han generat les interaccions amb el territori, ha impulsat la creació de grups de treball per tal que col·laborin en la definició d’accions i activitats específiques del CA Tarragona Centre d’Art. El segon òrgan és la Comissió de Seguiment, que està formada per membres de les institucions contractants, que ha de garantir l’avaluació i el seguiment.

L’Obert per Reflexió i els processos de mediació es justifiquen i són necessaris perquè les polítiques culturals cada vegada tenen més relació amb els contextos específics amb què col·laboren per tal d’accionar i fer visibles processos de producció i mediació dels projectes artístics. És per això que el CA Tarragona Centre d’Art vol treballar amb la finalitat d’afavorir altres maneres de retorn social de la pràctica artística a la comunitat i fomentar la col·laboració dels artistes en diversos contextos. I tot això també amb l’objectiu d’ajudar a fixar unes pràctiques transferibles a d’altres entorns i territoris.

1.3

Participants de l’Obert per Reflexió

A l’hora de cercar i convidar als participants per a l’Obert per Reflexió es van tenir en compte tres paràmetres: 

L’equilibri dels tres eixos de comunicació, educació i gestió.

5

Calia que cada eix estigués ben representat i a la vegada poder comptar amb projectes amb diferents graus de transversalitat, en relació també als eixos.

Sempre sense oblidar quina era la seva relació, més o menys directa, amb les arts visuals contemporànies.  La diversitat de models de gestió.

Es va tenir en compte que hi hagués una bona varietat de models de gestió dels projectes, que garantís una diversitat de projectes que anessin de la relació més o menys directa amb el concepte d’institució i a la vegada amb el concepte d’autogestió. Per això es va treballar per aconseguir una diversitat de projectes amb una diferència notable de recursos: simbòlics, econòmics o humans.  L’equilibri territorial.

Es volia que les diferents comarques que conformen el Camp de Tarragona fossin representades a partir dels seus projectes i agents vinculats al camp de la creació contemporània i dels tres eixos d’interès (comunicació, educació i gestió). És important destacar també que l’Obert per Reflexió va comptar amb alguns participants que van afegir-se lliurement la setmana prèvia a l’inici. Aquests majoritàriament van ser agents autònoms, amb alguna vinculació amb els eixos, i que quan van tenir coneixement del projecte a través dels altres agents convidats o per la campanya pública feta prèviament des del CA Tarragona van decidir participar.

En l'annex 1 es pot consultar el llistat complet de participants en l'Obert per Reflexió.

1.4

Mecànica o desenvolupament de l’Obert per Reflexió

Malgrat que l’inici de l’Obert va tenir lloc a l’octubre de 2011, durant els mesos anteriors els organitzadors van realitzar un treball previ amb la finalitat de contactar amb els participants, explicar en què consistiria l’Obert per Reflexió i crear xarxa. L’equip del CA Tarragona va anar fent entrevistes personals amb diferents agents del territori, tant amb qui ja tenien un contacte com amb qui creien que havien de contactar. A més, també se’ls va demanar que identifiquessin altres agents susceptibles de participar-hi.

Els participants es van repartir en tres eixos de treball: comunicació, participació i educació. Aquesta distribució es va fer partint tant de la proposta del CA Tarragona com de la voluntat dels mateixos participants a incloure’s en un grup o en un altre.

Després de la presentació de l’Obert per Reflexió, el dia 14 de novembre, es van iniciar les sis sessions de treball.

6

Primera sessió La primera sessió es va anomenar “Cartografies”. Cada un dels grups de treball es va reunir un dia (del 21 al 23 de novembre, de 5 a 7 de la tarda) i en espais diferents: el Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, l’Institut Municipal d’Educació i els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

La primera part de la sessió va consistir en que els participants es presentessin davant el grup. Cada participant va anar presentant els seus projectes i va anar col·locant un adhesiu en un mapa que estava a la vista de tots (fig. 1), i que marcava els eixos de comunicació, gestió cultural i producció artística i educació, per veure en quin àmbit se situava cadascun.

Fig ura 1. Imatge de la cartografia realitzada. Elaboració per part del CA Tarragona La segona part de la sessió va consistir a realitzar un esquema sobre el projecte de cada participant fent servir una metodologia pautada basada en una graella (fig.2) on s’havien d’enganxar una sèrie de símbols, també predefinits.

7

Figura 2

8

Això va servir perquè els participants definissin i analitzessin les potencialitats dels projectes que proposaven, veure quines relacions establien, amb quins altres participants creaven xarxa, què voldrien aconseguir amb el projecte i què podrien millorar.

Cada participant feia aquest treball de forma individual sobre el seu o els seus projectes. Alguns participants fins i tot s'ho van emportar a casa per acabar-ho, ja que no van tenir prou temps durant la sessió. Podem veure el resultat final en un exemple de projecte (fig.3).

9

Figura 3

10

Segona sessió La segona sessió es va anomenar “Reflexions”. Va tenir lloc els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2011, de 5 a 7 de la tarda, en els espais: el Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, l’Institut Municipal d’Educació i els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Els grups van treballar dividits en els tres eixos, però les sessions eren obertes al públic general. Per cada grup es van convidar dos ponents relacionats amb l'eix en qüestió, un que pertanyia al territori i un altre de fora. Els ponents van preparar l'explicació del seu projecte basant-se en unes preguntes motors que els va proposar el CA Tarragona. Les sessions van consistir en xerrades de dos ponents experts en el tema i en la reflexió posterior de tots els membres del grup sobre les qüestions proposades.

En l’eix de comunicació es van treballar les següents qüestions:  Com donar visibilitat a la complexitat d’un procés de treball o a l’especificitat del llenguatge d’una pràctica artística sense simplificar-ne el caràcter?  Com es poden construir espais comuns de comunicació social on experts en art i experts en comunicació treballin investigant nous mitjans i formats d’informació i difusió?  Es poden articular mecanismes de comunicació comunitària que s’obrin a la participació d’agents d’altres sectors i persones del territori que aportin una mirada no específicament vinculada al context artístic?

En l’eix d'educació es va treballar:  Quines sinergies es poden crear entre artistes emergents en formació, el context educatiu i el mateix Centre d’Art?  Com es pot introduir el potencial crític i d’innovació de la pràctica artística en les estructures educatives?  És necessari dissenyar projectes que s’adaptin als objectius específics del mandat educatiu?  Qui podria fer aquesta adaptació?  Com i on es podria fer?  Com hauríem d’estructurar un marc de col·laboració per a què tot això fos sostenible?

I en el de participació:  Com poden les institucions culturals implicar activament les altres institucions, les comunitats, els agents i els ciutadans en la construcció dels imaginaris col·lectius que ens representen simbòlicament?  Com podem assumir i exercir el nostre dret a intervenir en aquesta esfera pública?  Com podem passar de ser consumidors passius de productes culturals de qualitat a productors d’imaginaris públics?

11

 

En quina institució s’ha de produir aquest canvi?

Quins agents i perfils són necessaris per articular un altre paradigma de producció simbòlica?

Aquestes preguntes motors també es van plantejar als participants, per tal de fomentar el debat posterior a les presentacions, el qual va ser més o menys fructífer segons el grup de què es tractava.

Tercera sessió La tercera sessió es va anomenar “Punts de contacte”. Va ser conjunta per als tres grups de treball i va tenir lloc el dia 14 de desembre de 5 a 7 de la tarda a l’Espai Jove Kesse, un espai cultural nou a Tarragona per a la gent jove.

Aquesta sessió recuperava la línia de treball de la primera sessió. Per això, com que en finalitzar la primera sessió el CA Tarragona va detectar que alguns dels participants havien treballat poc la part del diagrama que tractava sobre què podia aportar el seu projecte al grup i què es podia obtenir, atès que aquests aspectes eren claus a l'hora d'identificar punts de contacte i possibilitats de col·laboració entre projectes, els organitzadors van proposar als participants que enviessin aquesta informació per escrit. Així doncs, els organitzadors van recopilar aquesta nova informació sobre els projectes i la van afegir als diagrames corresponents que ja es tenien de la segona sessió.

Com ja s’ha dit, en aquesta tercera sessió hi van participar tots els grups conjuntament. Va consistir en una reunió informal en la què es van exposar els diagrames que s'havien fet durant la primera sessió, alguns d'ells reforçats amb la informació addicional que hem esmentat abans, perquè els participants poguessin veure tots els projectes i discutir-los. L’objectiu era que els diferents participants pensessin i proposessin projectes relacionats amb l’art i la cultura en els que participessin amb altres individus, grups i entitats, amb la finalitat de treballar cooperativament i crear xarxa.

Finalment, el CA Tarragona va proposar 5 grups de treball segons l'anàlisi dels projectes i els punts en comú que s’havien trobat. Es va explicar com estava plantejada la següent fase de grups de treball i es va donar l'opció als participants de canviar de grup si els semblava que el que els havien assignat no era el més adient. Els grups que es van crear són:     

Plataforma de comunicació Pràctiques artístiques en context Context educatiu i pràctiques artístiques Espais d’emergència Xarxa de programadors

Quarta sessió

12

La quarta sessió, anomenada “Sinergies” va tenir lloc els dies 9, 10 i 11 de gener de 5 a 7 de la tarda en el Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, l’Institut Municipal d’Educació i en els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

En aquesta sessió es van treballar els projectes que s’havien proposat, tractant de definir-los millor, veure qui els podria compartir, amb l’objectiu de crear xarxes entre els participants perquè s’oferissin a participar en els diferents projectes, etc. Es va treballar en grups petits per tal de començar a plantejar propostes reals de col·laboració i de treball en xarxa més concrets.

Cinquena sessió La cinquena era la darrera sessió de treball. Va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de gener en les mateixes instal·lacions que la sessió anterior. D’allí havien de sortir projectes concrets amb el nom de les persones o les institucions participants, amb uns objectius i metodologies de treball definits.

Aquesta sessió, anomenada “Nous projectes en xarxa”, va resultar ser molt curta. La seva duració també va ser de dues hores, de 5 a 7 de la tarda, però es necessitava molt més temps per a la concreció. A més, també va resultar la més complicada perquè els diferents participants s’havien de posar d’acord en accions concretes. Tot i això, van acabar sortint projectes comuns, malgrat no amb el grau de concreció que es desitjava.

Sisena sessió La sisena i darrera sessió de l’Obert per Reflexió va ser la de les “Presentacions”. Es va tractar d’una sessió conjunta de tots els grups de treball i també oberta a tot el públic que hi volgués assistir. Va tenir lloc a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona el 25 de gener de 5 a 7 de la tarda.

En aquesta sessió cada grup de treball va presentar les seves propostes finals a la resta de participants de l'Obert per Reflexió. El plantejament inicial era que servís també d'avaluació, però les condicions de l'espai i el poc temps disponible van limitar aquesta part de la sessió.

Amb aquesta darrera sessió finalitzava l’Obert per Reflexió, però tots els participants van decidir que voldrien continuar amb les reunions i els grups de treball per tirar endavant els projectes que allí s’havien plantejat, perquè si aquests no es portaven a terme consideraven que l’Obert per Reflexió no hauria servit de res. Per tant, al final de la sessió tots els participants es van anar apuntant als grups que pensaven continuar treballant per tirar el projectes endavant.

L'annex 2 inclou un resum de les propostes que es van presentar en aquesta darrera sessió.

13

2. Altres contextos de mediació i marc teòric Introducció La irrupció de noves centralitats en la producció cultural i artística, l'emergència de nous models i la manifesta irrupció de contradiccions i formes diverses de traduir conceptes molt similars té com a resultat un marc de referència actual complexe. En aquest context el Centre d’Art s’ha de plantejar com es poden crear interaccions amb el territori i per què es converteixi en una porta oberta a llegir de manera innovadora aquest marc de referències del que parlàvem. El diàleg amb aquesta trama complexa de posicionaments i legitimitats discursives i també pràctiques convida a experimentar i a reproduir models de treball que ja han perdut la seva raó de ser en relació a l'àmbit local.

Des de la perspectiva d'un centre d'art, aquest context, lluny de simplificar les línies d'acció per raó de la seva dimensió de proximitat, com veurem en els següents paràgrafs, el fa més complex i sensible a tot un seguit de problemàtiques que desborden les estratègies habituals tradicionalment instituïdes. Demana de desplegar processos de treball que tinguin l’habilitat de basar-se en la negociació, amb els interessos divergents que concorren en l'àmbit local. Cal que aquestes línies d'acció siguin inclusives, que afavoreixin el creixement de la connectivitat interna del teixit social, en quantitat i en qualitat.

Cal iniciar polítiques de relació i de mediació amb l'objectiu d’articular una forma específica, segons cada lloc, d'integrar producció artística i cultural en l'univers simbòlic d'un context donat.

El mapa de navegació per aquestes latituds esdevé cabdal per reconèixer i mediar amb tot el conjunt de dificultats i oportunitats que es posen al davant d'un centre d'Art. El mapa és, per descomptat aquest marc teòric i de referència en el qual inscriu l'Obert per Reflexió, la legitimitat de la seva aposta com a acció mediadora.

Aquest marc de referència de l'Obert per Reflexió ha de reconèixer l’existència de diferents línies de tensió i l' emergència de noves centralitats i pràctiques que poden entendre’s com a símptomes de formes divergents d'interpretar i portar a termes les accions i polítiques culturals en àmbits local. Totes estarien actuant com un tot sistèmic on les combinacions entre elles són infinites i on cada actualització per part d'agents o institucions hi suma diversitat, innovació i complexitat al conjunt.

Les intervencions en els contextos locals, tant si aquestes són puntuals com si tenen intenció de continuïtat, han de fer-se realitat consolidant el seu valor públic d'acord a un conjunt de condicionants complexes i exigents que desborden els límits del camp de l'art professional i entren en l’àmbit de la gestió cultural. En l’escena local tenen presència requeriments, exigències i demandes molt variades i provinents de marcs de legitimitat molt diferents.

14

Els contextos locals són, en certa manera, laboratoris on s'experimenta, conscient o inconscientment, formes noves de donar resposta a la complexa articulació entre el que poden semblar universos oposats. Es comporten com una trama fluctuant de relacions de poder amb les quals un centre d'art ha de mediar per construir un espai propi però situat en el context i amb significació per al territori.

Per poder acostar-nos a aquesta realitat dinàmica tot seguit s’esmentaran algunes dialèctiques i línies de tensió que entrecreuades donen lloc a múltiples formes de conflicte i alhora d'avinença. Són la interpretació d'un estat de la qüestió.

L'Obert per Reflexió, com es veurà en aquest marc teòric, assaja un format de treball i alhora experimenta en aquesta primera acció del Centre d'Art de Tarragona una forma de portar a la pràctica la seva visió sobre mediació.

Aquesta és l'especialització que el defineix, entenent-la com la forma de construir i reforçar el context socio-cultural del Camp de Tarragona.

Conceptes bàsics en que es basa aquest marc teòric de l’Obert per Reflexió: 1. Intersecció entre les polítiques artístiques i les polítiques culturals d'àmbit local. Un primer eix d'aquest marc de referència fixarà l'atenció en la intersecció entre les polítiques artístiques i les polítiques culturals que es despleguen des d’una perspectiva d'àmbit local. Les situa en el territori, el context o l’espai públic com un escenari d'imbricació des de la proximitat en les dinàmiques socials de la ciutadania i dels subjectes.

Aquesta realitat situa a la producció artística i cultural davant d'unt tipus d'oportunitats i limitacions que generen unes tensions i emergències molt específiques.

2. Bottom-up des de el camp de la praxis de creadors i productors culturals. Micropolítiques versus Polítiques. Un segon eix de d'aquest marc està centrat en el camp de la praxis. La pràctica artística legitimada delimita un àmbit cada vegada més negociat i en diàleg constant amb l'emergència de altres practiques que relacionen creativitat, innovació i societat amb formes molt diferents i allunyades a les pròpies de l'art. Com es veurà més endavant, ha augmentat la riquesa en formats de treball, metodologies i retorn social en practiques artístiques o culturals contextualitzades en un territori, i tot això posa en qüestió el formats de producció artística.

3. Relacions entre institució i societat civil. La qüestió de la relació entre allò públic i allò privat té una formulació polièdrica i a vegades confosa.

Es presenta també com la relació entre societat civil i administració, poders públics o institucions. També pot expressar-se com la tensió entre cultura subvencionada i industries culturals, és a dir, cosa pública versus mercat.

15

4. Formes de participació. Les zones d'implicació de la ciutadania en la construcció col·lectiva de l'esfera pública es formulen de manera molt diversa. Pot jugar el rol de consumidor, el de prosumidor, el de participant, el de col·laborador o el de co-creador. Les polítiques culturals i els seus equipaments així com les pràctiques artístiques han desenvolupat propostes amb formats més propers a la democràcia cultural.

1. Intersecció entre les polítiques artístiques i les polítiques culturals d'àmbit local Per situar la complexitat d'aquesta intersecció entre aquests dos àmbits de les polítiques artístiques i les polítiques culturals desglossarem un conjunt de problemàtiques i línies de treball que conflueixen en un conjunt de referents on es pot situar la pràctica de l'Obert per Reflexió. Es planteja com un espai de conflicte o de controvèrsia nascut de les dinàmiques que posen en relació les polítiques artístiques i les polítiques culturals, sobretot en el seu desplegament a escala local.

Juan Luis Moraza en el text Una política cultural para una cultura política que va presentar a las Mesas de Trabajo sobre Política Cultural para la Ciudad de Vitoria, organitzades pel seu Ajuntament el maig de 2009 ens delimita aquesta interacció quan afirma que “existeix una política cultural disciplinar”, específicament lligada al microcontext cultural i professional que inclouria música, arts plàstiques, teatre, dansa,etc.), i una “política cultural” referida a la noció mateixa de societat, el seu desenvolupament i les seves formes de convivència, representació i organització; és a dir, una política cultural entesa com la intenció per part de la administració pública de comprendre, propiciar i regular la societat.

Segons Moraza, la relació entre aquestes dues esferes d'actuació i legislació hauria de establir-se de manera que ”qualsevol política cultural disciplinar hauria d'exercir-se des de la perspectiva d’una política cultural antropològica; i recíprocament, la comprensió de la política cultural en el seu sentit antropològic, desvetlla les possibilitats de desenvolupament i les funcions i excel·lència que el camp disciplinar de la cultura pot oferir.

La relació entre les dimensions d’aquestes dues polítiques es defineix com una intersecció problemàtica que ha de definir cap a on s'han de desenvolupar les accions de suport a les arts. Unes tendirien cap a una mirada més centrada en el valor de la cultura i la producció cultural i artística com un bé de tots, i les altres com una producció específica d'artistes i productors culturals.

En una direcció contrària, John Holden (2008) al seu llibre Cultura democràtica: obrir les arts a tothom1 es pregunta si s'ha de finançar amb diners públics unes 1

HOLDEN, John. Cultura democràtica: obrir les arts a tothom [en línia]. Londres: Demos, 2008. <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Democratic_Culture_CA T%20_2_.pdf> 16

produccions culturals que només arriben a una minoria quan tanmateix el que caldria treballar seria l'accessibilitat a les arts i el recolzament a les produccions amateurs.

La idea de proximitat ha tingut molta fortuna entre les administracions i ha servit per introduir altres lògiques de relació entre el territori i les institucions culturals; i de retruc, ha afectat també als agents.

A Catalunya la Diputació de Barcelona dedica l'Interacció 2 del 2004 a la implementació de l'Agenda 21, el del 2006 a les Polítiques culturals de proximitat i el darrer, en el 2010 a la Democràcia cultural i Transformació social3 Aquesta línia de treball es basa en augmentar la qualitat de les polítiques culturals locals, que són la cristal·lització d'un seguit de accions i línies de treball de vocació internacional, les quals cristal·litzen en l'Agenda 21 de la Cultura.

L'Agenda 214 va ser aprovada el 8 de maig del 2004 en el marc del Fòrum de les cultures després d'un llarg procés de treball on van participar governs locals de tot el món. Està articulada en principis i compromisos que han de prendre els governs locals i els nacionals, i funciona per adhesió voluntària de les ciutats. És deutora de la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural de l'Unesco 5 i del seu reconeixement dels Drets culturals dels ciutadans i el respecte a la seva diversitat.

L'Agenda 21 de la Cultura ha tingut la capacitat d'haver impulsat la normalització d'un seguit de punts de vista que han introduït un nou marc de legitimització de la pràctica cultural i artística en relació al context local.

L’Agenda 21 aporta moltes coses interessants, com la centralitat que passa a ocupar la cultura en la vida política local, lligada necessàriament a els altres àmbits com l’urbanisme, l’educació, etc. Lligat a aquesta idea de centralitat, l’Agenda 21 recupera la noció de drets culturals i els amplia per vincular el dret del ciutadà a participar en la la vida cultural, inclús en la planificació de les polítiques culturals i la seva avaluació. Reconeix també el dret de tot ciutadà a participar i accedir en la construcció de l'univers simbòlic al qual pertany. A més, també convida als governs a desenvolupar mecanismes de transparència en l'aplicació i gestió de les polítiques culturals.

El 2009 la Divisió de Polítiques Culturals i Diàleg Intercultural presenta els resultats d'un estudi que havia impulsat en el marc del procés “Cap a un nou model de política cultural” i que duu per títol:

2

Es tracta d’un espai de trobada entre responsables i professionals de la cultura. http://www.diba.cat/web/cerc/interaccio 4 http://agenda21culture.net/ 5 http://portal.unesco.org/es/ev.phpURL_ID=13179&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html 3

17

“Cultura y desarrollo sostenible: ejemplos de innovación institucional y propuesta de un nuevo modelo de política cultural” 6:Aquest estudi analitza la relació entre cultura i desenvolupament sostenible, i reflecteix com les ciutats i governs locals estan incorporant la cultura en el centre de les seves polítiques urbanes; l'informe també descriu alguns exemples d'innovació institucional, amb certa èmfasi en la diversitat cultural i el diàleg intercultural. Finalment destacaríem que ratifica la centralitat i importància de les polítiques culturals i proposa com a via de futur la idea del quart pilar desenvolupada per John Hawkes7 i que situa en un mateix plà de sostenibilitat el pilar econòmic, el social, l'ambiental i el cultural.

La visió reflectida en aquest document dibuixa una mirada sobre els contextos locals complexes en la qual s'inclouen molts elements i agents que s'articulen com un sistema dinàmic i interconnectat. Les relacions entre aquests diversos elements i la seva lectura com estructures dinàmiques sobre les que intervenir conformen un dels punts de partida del Obert per Reflexió.

Associat a aquest desplegament de les polítiques culturals locals, que té unes conseqüències encara avui en dia imprevisibles pel que fa als seus efectes sobre les polítiques artístiques, està l'avaluació dels processos, els indicadors i el retorn social.

Les propostes d’implementació fetes tant des de l'Agenda 21 com des de altres iniciatives agermanades han significat la utilització de considerables eines i metodologies8. Algunes d’elles són mapes participatius necessaris per realitzar les diagnosis, les metodologies per realitzar els processos participats, la definició d'estratègies, les cartes de drets locals, els consell de cultura i en darrer terme l'avaluació de l'Impacte Cultural i els indicadors associats.

El 2009 el Ministeri de Cultura i la Federació Españolas de municipios i provincias publiquen la Guía para la evaluación de las políticas culturales locales. Sistema de indicadores para la evaluación de las políticas culturales locales en el marco de la Agenda 21 de la cultura. 9 Aquest document posa punt i final a un seguit de taules de treball i processos que tenen el seu punt de partida en un llunyà 2005. En aquesta publicació es pot tenir accés a tota la informació sobre la metodologia i els procés de treball que desemboca en la proposta d'indicadors. Aquest indicadors aborden qualitativament i quantitativament els següents àmbits d'avaluació: • La cultura com a factor de desenvolupament: • Econòmic.

6

http://agenda21culture.net/index.php?option=com_content&view=article&id=87%3Ainforme-4cultura-y-desarrollo-sostenible-ejemplos-de-innovacion-institucional-y-propuesta-de-un-nuevomodelo-de-politica-cultural&Itemid=58&lang=es 7 http://community.culturaldevelopment.net.au//Downloads/HawkesJon %282001%29TheFourthPillarOfSustainability.pdf 8 Pascual, Jordi i Dragojevic, Sanjin, Guia para la partcipación ciudada en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas. Fundació Eurpea de la Cultura, Fundació Interarts, Associació ECUMEST. 2007 9 http://www.femp.es/files/566-762-archivo/Gu%C3%ADa_indicadores%20final.pdf 18

• Social.

• Territorial.

• La transversalitat de la cultura.

• L’accés a la cultura.

• Cultura i participació ciutadana.

• El paper de les iniciatives relacionades amb la memòria i la innovació en la construcció de la identitat local.

Cal acompanyar aquest desplegament de Bones pràctiques amb una certa actitud de prevenció per no caure en la idea de que un sistema d'indicadors eficient és ja sinònim de qualitat en política cultural.

En José luís Moraza (2009) apunta que: “Tomando como puntos de partida principios fundamentales indudables, legítimos e irrenunciables, el procedimiento de la industria de la gestión consiste en articular los principios de acuerdo a un proceso de fragmentación y decodificación que concluye en unos indicadores específicos que pueden resultar incongruentes y contraproducentes respecto a los objetivos declarados como principios. De este modo, el sistema de indicadores puede convertirse fácilmente en un sistema de legitimación no de las “políticas culturales”, sino más bien de las industrias de la gestión cultural”10 El desplegament d'un sòlid marc de referència des de les polítiques culturals locals esdevé tant una oportunitat per replantejar les polítiques artístiques com l'obertura d'un nou front de tensió i oposició. Abans d'examinar les possibles formes en els quals la idea de proximitat i intersecció amb l'àmbit local s'incorpora a les polítiques artístiques apuntarem una darrera línia de recerca al voltant de la idea del retorn social.

En aquest sentit entre les aportacions més significatives senyalaríem “El retorn social de les polítiques culturals”11 (IGOP, UAB, 2008). Es tracta d’un treball que vol aportar nous àmbits de retorn social defugint l'enfoc clàssic d'externalitats alienes al propi àmbit de la cultura, com per exemple el benefici turístic. En aquesta recerca es proposen els següents eixos de valor i retorn que citem textualment: 1. Creació, potenciació i manteniment de les identitats col·lectives i del sentit de pertinença comunitària.

2. Promoció de la cohesió social: generació i acceptació de normes i valors compartits, reducció de l’aïllament social.

3. Desenvolupament de comunitats culturals: augment de la participació ciutadana i l’acció col·lectiva. Xarxes de cooperació, treball col·lectiu i voluntariat.

10

Juan luis Moraza. Una política cultural para una cultura política. http://www.iac.org.es/textoscriticos-sobre-politicas-culturales 11 Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP, UAB) Direcció/Coordinació: Joan Subirats i Xavier Fina Equip d’investigació: Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino Desembre 2008 http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SSCC/GT/Arxius%20GT/ESTUDI_11_C.pdf 19

4. Reconeixement del conflicte com a motor social i foment de la democràcia i de la política com a espai per a la seva gestió.

5. Revaloració de les “classes no productives”: desenvolupament de persones amb interessos, recursos i capital cultural propis. Promoció de la independència de la gent gran.

6. Desenvolupament autònom i promoció de la creativitat de les persones: millora en les capacitats per interpretar i entendre el món i respondre al context de transformació. Desenvolupament de la innovació social i econòmica.

7. Desenvolupament de processos democràtics i inclusius de transformació de l’espai urbà, més enllà de l’ús instrumental de la cultura per a la regeneració urbana.

8. Generació i reconeixement de noves centralitats, més enllà de l’espai urbà.

Revitalització de les economies de les comunitats locals.

9. Reconeixement del paisatge com a construcció cultural i col·lectiva. Augment de la consciència col·lectiva i la preocupació per la sostenibilitat.

Podríem considerar que aquest plantejament genera espais que afavoreixen una legitimitat recíproca entre polítiques culturals locals i polítiques artístiques.

Ara bé, a la vista del desplegament sobre el context local del que seria el braç executiu de la institució artística, és a dir el centre d'art, no permetria afirmarho amb contundència.

La pressió sobre els museus d'art perquè estretin la seva relació amb el context local s'ha traslladat als departaments d'educació i acció culturals dels mateixos, els DEAC. Aquests departaments en alguns casos han esdevingut impulsors de tota mena d'estratègies de treball per “arrelar” el museu al territori tot i no comptar amb el reconeixement per part de la pròpia institució. Tal com senyalen Aida Sánchez de Serdio i Eneritz López Martinez en la seva aportació al projecte de recerca i publicació Desacuerdos12 tot un seguit d’institucions investiguen i experimenten una via de treball en relació al context. Podem senyalar projectes com Districte 3 del Laboratori de les Arts de la Fundació La Caixa de Barcelona (2002-2004); el programa amb estudiants de la tercera edat artUOM en la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca (20052008) la investigació basada en el mapejat urbà amb escolars Cartografiemenos de És Baluard, també de Palma (2006-2007);projecte col·laboratiu amb dones centrat en la deconstrucció de la pintura Trencant motlles, del Museu Pati Herreriano a Valladolid (des de 2007); el projecte de treball i publicació amb dones preses Hipatia del MUSAC, de León (des de 2008); el projecte de debat permanent Les Limitis del Centre d'Art Dos de Maig a Móstoles; o el Museu Reina Sofia de Madrid, que des de fa temps amb el programa <18 o L'Equip incorpora a joves en el coneixement de la gestió del museu entre d'altres activitats.

12

Políticas educativas en los museos de arte españoles. Los departamentos de educación y acción cultural. Aida Sanchez de Serdio i Eneritz López Martinez. En Desacuerdos 6.http://www.macba.cat/es/desacuerdos-educacion 20

En definitiva, si alguna cosa ens pot ser rellevant és que al mateix temps que s'inicien uns canals d'interacció amb el context , aquests no són reconeguts pel propi context més que com una activitat complementària i sovint inevitable.

En comparació a aquestes relacions d'amor i odi entre línia curatorial i línia d'acció pedagògica, tenim l' ACVic, un equipament que ha posat en el centre de la seva identitat la relació entre art, pedagogia i territori. És el primer centre d'art que reconeix en la seva definició la interacció entre polítiques artístiques i polítiques culturals amb una formulació molt pròxima a les de l'estudi sobre el retorn social. Tal com es pot observar en el seu web: “ACVic Centre d’Arts Contemporànies es posiciona amb una línia d’acció centrada en la relació entre l’activitat educativa, el territori i la interacció social. L’art creuat amb l’educació faciliten espais de producció que s’obren a l’experimentació. S’entén la pràctica artística com una pràctica que incideix, interactua i transforma l’espai social” 13.

Podem identificar els efectes d'aquesta intersecció dialèctica entre polítiques culturals i polítiques artístiques sobre els models d'equipaments culturals i les mutacions que sobre el model clàssic de museu d'art s'exerceix.

Més enllà del models de Centre d'art de Proximitat implantats a França a la Regió de Lille, com per exemple les Maison Folies, ens interessa senyalar dues línies de deriva que porten a llocs d'arribada molt significatius. Ens referim en primer lloc a la centralitat de la idea de producció i que poc a poc eclipsa a la de difusió i per altra banda a la irrupció i consolidació d'un seguit d'equipaments que es consideren Laboratoris, lloc d'experimentació i que quan estan oberts a la ciutadania són espais per la construcció d'experiències estètiques, socials i democràtiques. Són productores de societat civil. El Centre de producció Arteleku ja apuntava cap a aquesta direcció, que ara desenvolupen projectes com Intermediae, MedialabPrado, Tabakalera i que intenten crear interfícies de contacte entre la producció artística i el context local.La Diputació de Barcelona durant el 2009-2010 va desenvolupar un projecte anomenat Arts Works que es definia com a Laboratoris locals d'arts visuals.14 Un altre marc de referència on hem de fixar-nos per observar formes d'articulació entre les polítiques artístiques i els contextos o àmbits locals són alguns projectes que tenen el seu punt de partida en el que es coneix com a Art Públic, com Madird Abierto o bé Idensitat.Aquest últim és un exemple molt clar de com s'ha produït l'evolució i l'arribada d'un nou paradigma, tal com s'explica en la seva pàgina web”: Idensitat es va iniciar a Calaf el 1999 com un projecte que implementava intervencions en l’espai públic mitjançant propostes de creadors procedents de diferents disciplines. A partir d’una convocatòria pública internacional se seleccionaven projectes que podien incidir en dinàmiques socials i que aportaven investigacions i experiments a partir d’un treball de camp previ. Aquesta primera edició va prendre el nom d’Art Públic Calaf i es va desenvolupar en aquesta població entre el 1999 i el 2000. És considerada la primera edició d’Idensitat, tot i que aquest nom no es va utilitzar fins a la 13

www.acvic.org http://www.diba.es/web/cerc/artwork09_inici

14

21

següent. En aquest moment s’estableixen els punts base sobre els quals es fonamentarà el projecte en posteriors edicions i que entén la creació com a procés de treball vinculat a un espai, a un context concret, proposant mecanismes d’implicació en l’àmbit social.

A tall de tancament, remarcaríem que la relació entre ambdues esferes polítiques la culturals local i la artística semblen coincidir en una línia molt precària. La necessitat de generar impacte social d'uns sembla posar en tela de judici la capacitat dels altres d'esdevenir en un espai de crítica i activació política, de treballar entorn de les relacions de poder que s'articulen com estructures que alhora fan d'aquestes relacions l'origen de l'especificat del teixit social d'un context específic.

Com a conclusió, considerem que el primer àmbit de treball des la mediació d’un centre d'art està relacionat amb la construcció de vincles entre aquestes dues perspectives sobre la gestió del capital simbòlic i de la seva creació a través de la producció artística i cultural.

2. El camp de la praxis del creadors i productors culturals.

Micropolítiques versus polítiques.

Una gran diversitat de creadors i productors culturals estan construint i reinterpretant les practiques culturals i artístiques, construint una trama d'accions aïllades, i alhora connectades, que aporten respostes innovadores.

La informació sobre els projectes d'arreu de l'estat espanyol circula i els formats i les experiències acaben dibuixant nous paradigmes de treball compartits que acaben per esdevenir un element de referència més. Aquestes pràctiques no només són un model de treball, sinó que interpel·len a equipaments i estructures de l'àmbit de les polítiques per aconseguir modificar els marcs de referència des dels quals actuen en un clar moviment de Bottom-up, sovint no desitjat.

Per acollir i aprendre de totes aquestes aportacions, ens centrem en aquelles pràctiques que aporten elements rellevants per la seva forma de treballar i relacionar-se amb el context i, per tant, actuen proposant eixos d'innovació.

Definir els llocs La pràctica artística està construint nous espais de relació amb altres àmbits o sectors professionals, que han possibilitat la consolidació d'altres formats de treball i altres metodologies. S'hauria d'entendre com un conjunt de situacions de treball on es donen heterogènies formes de abordar la relació entre el camp artístic i el context a partir del treball amb sectors professionals o comunitats diverses. El conjunt de totes aquestes accions és un immens laboratori que actua com un gran espai d'aprenentatge col·lectiu, com una xarxa informal de producció de coneixement que porta a la pràctica i experimenta l'aplicació real 22

de conceptes com el de Transversalitat. Identifiquem els àmbits més consolidats on es donen aquests desbordaments: 

Art i educació. És un dels àmbits històricament més desenvolupat, tant des de la pràctica com des de la teoria (el Gir educatiu, Creative Partnerships, Pedagogies col·laboratives, etc.). Tal com senyalàvem més amunt els DEAC,han desenvolupat un seguit de pràctiques i projectes que creen espais d'hibridació on el diàleg entre cultures de treball i imaginaris diferents veu néixer variades formes de treball.

Podem anomenar en el nostre territori projectes com Creadors en Residència, Cinema en Curs, d'Abaquo, projectes de Jordi Canudas, els projectes de La Fundició, coma ara Zona Intrusa conjuntament amb Oriol Fontdevila o el treball de Monserrat Cortadella en el marc d'Idensitat.



Art i àmbit social i comunitat. Abracen un ampli espectre de praxis amb posicions molt diferents respecte al valor del projecte en tant que pràctica artística. Totes es caracteritzarien per ser projectes d'implicació amb comunitats i en relació al territori. Els més propers a les tradicions anglosaxones estarien més interessats en com el procés de treball ajuda a cohesionar la comunitat i enfortir la vinculació al territori. Aquells que tenen l'interès focalitzat en la vessant artística entendrien més el procés com la construcció d'un artefacte comunicatiu que articula les veus dels seus participants. En són referents les entitats associades a la xarxa Art i barri, iniciatives vinculades al Desenvolupament Cultural Comunitari i altres projectes produït sota la plataforma Idensitat o ACVic.



Art i entorns urbans i paisatgístics. En aquests casos tenim pràctiques que es relacionen amb el context a partir de treballar la seva condició d'àrea metropolitana, espai urbanístic, espai perifèric o directament paisatges. Són propis d'aquests projectes el treball entorn els usos dels espais públics, la sostenibilitat i l'urbanisme ecològic, per exemple. Tot aquest conjunt de pràctiques actua com un laboratori en xarxa que aporta elements que enriqueixen el ventall de recursos pràctics i referències en el treball cultural en context. Podem establir un vincle crític amb l'esdeveniment Ciutats Creatives15, que pren com a punt de partida la visió optimista de Richard Florida. És just al contrari que el tipus de plantejament des del qual treballen col·lectius com Sitezise, Straddle, l'artista Pau Faus, la xarxa d'arquitectures col·lectives 16 o el projecte Ciutats Creactives17.



Art i salut. Aquest camp, profusament desenvolupat en països anglosaxons, ha donat peu a projectes de diversos d'artistes com Josep Maria Martí, Laia Solé, Tanit Plana o l'Associació Sudansa, a més de propostes molt consolidades des de l'art teràpia

15

http://www.ciudadescreativas.es/ http://arquitecturascolectivas.net 17 http://www.ciutatscreactives.net 16

23



Art i empreses. Articular entorns de treball a partir de la filosofia de la innovació oberta i el creuament entre art i industria. La proposta pionera en aquest àmbit a l'estat espanyol és Connexiones improbables 18.

S'intergra a Arts Active19, una xarxa d'organitzacions amb els mateixos objectius.



Art i innovació (social i/o tecnològica). Existeixen un conjunt de pràctiques que aborden la innovació. Algunes des d'una perspectiva social, com per exemple el projecte Colaborabora 20, un projecte realitzat dins d'Eutoika21 i que aborda la producció d'innovació social en relació al procomú. Altres estan més dirigides a construir eines digitals però amb una voluntat d'aconseguir un impacte social, com podria ser el Banc Comú dels Coneixements22.



Art i Història. També anomenar algunes pràctiques que han abordat la construcció de la memòria des de codis i metodologies de treball pròpies de les pràctiques artístiques: seria el projecte Memòries Emergents 23 al Barri de Sant Felix de Girona i el projecte Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa24



Art i ciència: El 2007 la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, publica el “Libro blanco de la interrelación entre Arte, Ciencia y Tecnología en el Estado español”. És una recerca sobre l'estat de la qüestió i aporta un conjunt de recomanacions i directrius per millorar-ne les praxis. A mitjans del 2010 des del Centre de producció Hangar -Parque de Investigación Biomédica de Barcelona (PRBB) van posar en marxa el projecte Grid Sdpinoza 25, que vol explorar la vinculació entre els dos àmbits. El projecte posa a l'abast de qualsevol persona un conjunt d'entrevistes a creadors i científics.

Elements per un BottomUp De totes aquestes situacions de treball i de formes de desenvolupar processos i pràctiques podem enumerar un seguit d'aspectes específics recurrents que ens ajuden a senyalar noves visons, itineraris de desenvolupament que es converteixen en reptes per a les polítiques culturals i artístiques. Fan visibles pràctiques que són en si mateix coneixement experimental que entra en diàleg crític amb els marcs teòrics, estratègics de les polítiques culturals i amb les programacions i gestions dels diferents equipaments.

18

http://conexionesimprobables.es/ http://www.artsactive.net 20 http://www.colaborabora.org 21 http://eutokia.org/ 22 http://bancocomun.org/ 23 http://memoriesemergentsasantfelix.wordpress.com/ 24 http://www.espaimemories.cat/ 25 http://gridspinoza.net/ 19

24

Podríem dir que aquest conjunt de processos i pràctiques pressionen de tal manera que s'imposa també l'exercici d'una mediació que pugui obrir canals de transvasament i col·laboració entre les diferents esferes en joc, territori i context social, àmbit de les polítiques culturals, àmbit de les polítiques artístiques i aquest flux de propostes orientades a les més diverses formes d'intersecció entre art i societat.

Aprenentatges col·lectius a partir del desbordament i la transversalitat Les situacions de treball que aquests projectes plantegen són aprenentatges col·lectius. Les diferències entre àmbits comporta la confrontació de cultures de treball, objectius i imaginaris completament allunyats i és la raó per la qual en aquests processos de treball desenvolupin les competències relacionals, emocionals i de cooperació. Aquests aprenentatges són la base de l'èxit de polítiques de transversalitat entre àmbits, sectors i departaments que produeixen quelcom real i amb impacte.

Aquest desbordament continuo del camp artístic buscant interaccionar amb entorns, àmbits i comunitats, alhora que pot ser entès com una oportunitat per a un centre d'art que tingui la voluntat de tenir interseccions més significades amb el context, també pot ser entès com un element de difícil gestió en el marc de la problemàtica relació entre proximitat i excel·lència, de la qual deixàvem constància amb anterioritat.

Un altre desbordament significatiu generat des de la producció artística estaria en relació a l'obertura de nous àmbits de prospecció i producció cultural des d’on s'estan aportant altres formats d'implicació i treball, molt més relacionats amb l'emprenedoria, l'articulació d'innovació i la creativitat social.

Un exemple d’això seria el Procomú. A partir de les problemàtiques i oportunitats senyalades des del Softward Lliure i les llicencies no comercials s'ha anat obrint un camí de reflexió i pràctica entorn a la recuperació del concepte del Procomú. Aquest concepte aborda la gestió dels drets sobre les idees, les produccions i els elements de la natura posant l'accent en el seu caràcter públic, generador de comunitat i estimulador de la creativitat col·lectiva. Diverses són les recerques inciades al voltant d'aquest concepte, com per exemple Empresas del Procomún 26 vinculat als grups de treball del Procumún del MedialabPrado, que des del 2009 treballen al voltant d'aquest tema.

L'altre eix es vertebraria al voltant de la idea d'innovació social i producció participada i comportaria treballar des de formes de producció cultural que acaben per desmarcar-se del camp estrictament artístic però que hi conserven un doble lligam. Un està sustentat en la referència a la creativitat com un capital no propi de la genialitat de individuo, que emergeix com a resultat d'una situació participada capaç de provocar aquests salts innovatius. L'altre és el 26

http://ypsite.net/procomun 25

que encara manté un discurs crític per legitimar aquests formats i processos de treball. Projectes com Colaborabora, que ja hem anomenat, o la visió que impulsa el CCCB_LAB ens parlen d'alguns desplaçaments del epicentre de la innovació artística que cal tenir en compte.

Les estructures de treball S'ha produït un canvi en el valor de l'autoria i el lloc que la figura de l'autor ocupa en aquests entorns de treball. Sovintegen les apostes professionals que es defineixen com oficines, cooperatives, col·lectius o associacions i que articulen la seva visibilitat en relació al ideari del treball en equip, la col·lectivitat o la cooperació. La majoria dels projectes que aquí s'anomenen responen a aquest tipus d'estructures.

Aquestes estructures de treball faciliten el treball horitzontal, l'adaptació als ritmes oscil·lants de la producció cultural i la cooperació amb altres agents, d'igual a igual.

Aquesta es la base que possibilita l'articulació entre diversos grups, entomar un projecte específic més ambiciós on tots els membres aprenen els uns dels altres, o bé generar estructures en xarxa per compartir experiències i coneixements. Com exemple tindríem les experiències del Festival de Zemos 98 o bé, en un format més en xarxa, Art i Barri. Aquesta darrera està formada per mes de 70 entitats, projectes i agents. També es pot destacar XARXA PROD i a nivell internacionals i una gran quantitat d'estructures com ara Transhall.

Totes aquestes estructures de treball són autogestionades i en alguns casos han donat lloc a equipaments públic o privats autogestionats a partir de dinàmiques participatives horitzontals, com ara la Tabacalera de Lavapies, la sala Amàrika o la Casa Invisible, per posar uns exemples que ampliarem més endavant.

L'emergència d'aquestes estructures de treball i les seves practiques constituents conviden a interrogar-nos sobre les significacions i les traduccions que són possibles quan es duen a la pràctica les propostes que sobre el paper plantegen les polítiques culturals. Com es materialitzen alguns dels conceptes que amb més èxit s'han posat en circulació gràcies a l'Agenda 21? A que han donat peu les paraules com participació, drets culturals o governança en l'àmbit de la política municipal i els seus equipaments? Quina interpretació s'ha fet des d’iniciatives autònomes vinculades al tercer sector?

Les metodologies de treball L'aparició de noves estructures de treball i la producció de transversalitat entre àmbits sectorials aliens a l’artístic ha anat acompanyada de la introducció en l'esfera de les pràctiques artístiques de noves metodologies de treball.

Gradualment s'ha fet més comú l'ús d'eines i dinàmiques que faciliten el treball horitzontal, la creació d'equips multidisciplinars i el treball en xarxa.

26

Aquest creixent interès per les metodologies de treball ve acompanyada d'una certa tendència al reconeixement del valor del “com” enfront a la tirania del “què” resultant.

Inclús en l'àmbit de les pràctiques artístiques més en sintonia amb el mercat internacional i el seu circuit de museus, fires, galeries i Biennals s'aprecia una tirada per mostrar els processos de treballs o incorporar-los al propi resultat final. Per una banda, el ressò de l'art conceptual dels 70 i la seva apologia de la desmaterialització. Per l'altra, la consolidació de la idea d'entendre l'art com una pràctica d'investigació.

Des d'aquesta perspectiva és significativa la proposta presentada el juny del 2009 per part de AAVC-CIDEA-CatLab i que va ser coneguda com Catalunya Laboratori, Pla Integral de R+D+i pel sector de les Arts Visuals a Catalunya.

Segons consta en el document del Pla 27. “Aquest té una doble missió:  Identificar, valorar i potenciar l’actiu que ofereix la recerca realitzada en tot el sector de les arts visuals, així com la seva contribució a la innovació i al desenvolupament econòmic i social, mitjançant el foment de connexions sectorials i intersectorials, la definició de línies i programes d’actuació i l’establiment de paràmetres d’avaluació, i  Integrar el sector de les arts visuals en els Plans de Recerca i Innovació impulsats per les administracions públiques i les entitats privades.”

Aquesta visió sobre la recerca artística entén que el retorn social de l'art està vinculat a la seva capacitat creativa i de producció de coneixement, fet que li dona una important centralitat en el marc del que anomenem Societat del Coneixement. Aquelles pràctiques que comparteixen aquesta hipòtesis de treball, ja sigui tangencialment o fent-ne el centre del seu eix de treball, són impulsores de tot un seguit de metodologies de treball properes al Brainstorming. Un col·lectiu que ha aconseguit ajuntar aquestes posicions de treball sense deixar d'estar dins del sistema de les arts és Platoniq, sobretot amb el seu projecte Youcoop. “YOUCOOP és el laboratori de R+D de Platoniq a Internet. Els seus continguts aposten per alternatives que apliquen el funcionament de les xarxes i el P2P a contextos educatius, econòmics o d'innovació social. Platoniq, a través de YOUCOOP, facilita processos de cooperació i innovació social distribuïda per mitjà de dinàmiques, metodologies i workshops per introduir canvis culturals a organitzacions com ONGs, institucions, cooperatives o empreses socials).

Un altre exemple de infraestructura, allunyada del món de la cultura, però que alhora és un escenari de producció dels nous continguts i estructures de producció seria el Citilab de Cornellà.(http://citilab.eu/) que es defineix com “un centre per a la innovació social i digital,(...) que explota i difon l'impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d'iniciatives empresarials i socials.”

27

http://www.aavc.net/documents/catalunya_laboratori.pdf 27

El 24 de Març del 2012 l'Arts Santa Mònica va acollir el sisè Simposi de Cultures Visuals/Dissenys Globals28 que tenia per objectiu explorar noves zones de contacte entre recerca, educació i pràctiques artístiques. Partint de la necessitat de repensar tant les polítiques del saber com les pedagogies col·lectives. Els ponents operaven en camps fronterers ja sigui com teòricsartistes, investigadors-pedagogs o acadèmics-comissaris. En el transcurs de la jornada es va analitzar l’emergència de conceptes com “investigació artística” o “art com a investigació.”

L'enunciat que encapçala la difusió d'aquesta Jornada situa amb claredat la importància de la consolidació d'una metodologia de treball i de quina manera s'està obrint un espai per a noves pràctiques i perspectives des de les quals abordar la intersecció entre camps, disciplines i perfils professionals diferents.

Un dels camps on aquesta intersecció ha estat més significativa i rellevant és en els projectes creatius o artístics en comunitat o en l'àmbit social. Aquests projectes, per la seva voluntat transformadora han tingut sempre una afinitat molt intensa amb altres formes d'intervenció social o comunitària que tenien aquesta voluntat de compromís amb el territori.

La figura de Tomàs R Villasante és, per la seva capacitat d'haver estat un referent compartit, un dels artífex del transvasament d'un camp, el de la sociologia convertida en pràctica, a un altre: el del les pràctiques artístiques en context. Desbordes Creativos. Estilos i metodologías para la transformación social29 és un dels seus darrers llibres i un referent recorrent en àmbits de producció artístca. Presenta un arsenal inspirador fet a parts iguals de metàfores, metodologies i tècniques per a la praxis que ha estat cabdal per la incorporació al camp de l'art. Metodologies de treball com l'Investigació-accióparticipactiva, les dinàmiques de grup, l'aprenentatge col·laboratiu, els sociogrames etc.

Aquesta cohabitació entre pràctiques artístiques i socio-praxis poc a poc ha servit perquè, en relació als processos de treball, el “com” fos objecte d'aquest mateix esperit experimentador i recercador. El resultat és que s'ha desenvolupat una manera més metòdica i reflexiva d'analitzar les metodologies de treball i les seves implicacions en la qualitat del procés. Això ha produït una redefinició dels termes en els quals es defineix un procés artístic que es vol participat o en context i ha fixat una ratlla roja que distingeix aquells que fan de la participació únicament una eina artística més, com ho pot ser l'ús del vídeo o qualsevol altre procediment i aquells que fan de la participació una oportunitat de transformació individual, col·lectiva i política. Aquesta és una dicotomia que es pot traslladar a altres entorns d'intervenció, com per exemple el de la gestió cultural o el de les polítiques culturals.

Preguntar-nos quin és l'equilibri entre la capacitat de decisió traspassada als participants i el capital simbòlic que acumula aquells que promouen la pràctica és un primer pas per esbrinar la qualitat del procés.

28

www.culturasvisualesglobales.net Tomàs R Villasante,Desbordes Creativos. Estilos i metodologías para la transformación social. Ed Catarata 2006 29

28

En els darrers anys algunes entitats i agents han treballat per consolidar un corpus de coneixement a partir de les practiques que s'han anat desenvolupant. Un exercici de bottom-up que sovint, quan no han estat recolzades per institucions amb capacitat de difusió no han tingut la disseminació desitjada. Entre les propostes més destacades podem senyalar el projecte Transductores30 i la seva publicació, on es recullen un seguit de casos d'estudi sobre projectes englobats en el marc de les pedagogies col·lectives i les polítiques espacials. Aquests s'analitzen a partir de sociogrames sobre la seva estructura de col·laboració i d'aquesta manera fa visible com les relacions de poder subjacents articulen i condicionen el projecte.

Art en contextos sanitaris. Itineraris i eines per desenvolupar processo col·laboratius31 és una publicació de la Plataforma Trans_Art_Laboratori on per una banda es recullen vuit casos i per l'altre es dona un seguit de pistes i eines entorn a com desenvolupar relacions de treball entre agents o institucions d'àmbits diferents. Per altra banda, La Guia pràctica per cocrear a l'escola de l'artista Lluís Sabadell Artiga neix a partir del treball que va realitzar amb una escola en el marc del projecte Creadors en Residència. Pren com a punt de partida aquesta experiència i en l’obra ha compartit tot el que va aprendre sobre les eines metodològiques adients per treballar en un entorn educatiu.

En darrera instància volem esmentar una proposta que reflecteix aquest procés que ha convertit la metodologia de treball en una nova centralitat que requereix atenció, tal com apunta el fet que la idea de qualitat s'articula en part al seu voltant. La recerca impulsada per Art i Barri ITINERARIOS POSIBLES, RUTAS DESEABLES, CAMINOS QUE SE HACEN AL ANDAR Caja de Herramientas para Proyectos Artísticos de Intervención Comunitaria proposa un seguit de marcs d'anàlisi i avaluació per fixar paràmetres de qualitat en aquest tipus de projectes Transferència i transparència És difícil, en principi, que una pràctica artística desplegui una dimensió política real o que tingui un impacte de dimensió estructural si no es produeix un moviment de bottom-up. Si allò que s'experimenta no pot articular-se en altres entorns i esferes de producció cultural i de coneixement tot el saber fruit de la praxis deixà de ser un capital col·lectiu.

Els processos de circulació i legitimació de sabers s’estan construït en relació al poder de determinades institucions i esferes de saber. Tots els mecanisme de legitimació dels sabers responen a relacions de poder que romanen ocultes darrera l'exercici d'una suposada meritocràcia. Com a conseqüència, aquesta manera de procedir impedeix el funcionament espontani de moviments de bottom-up com molt be reflecteix les polítiques culturals que sovintegen al país.

30

www.transductores.net www.trans-artlaboratori.org

31

29

L'enfoc més habitual de les mateixes es centra en desenvolupar grans equipaments amb grans exposicions i grans artistes i defugen d'articular i potenciar el que ja està passant instaurant canals de Bottom-up fets a mida dels productors culturals i no dels Departaments implicats.

En front d'això, i d'aquí el títol, s'esta produint més o menys espontàniament una resposta a aquesta mena de tallafocs. L'existència d'aquestes barreres,tot i que frenen l'expansió i el reconeixement institucional, de retruc impulsen la relació entre agents despertant la necessitat d'autorganització. En aquest sentit,totes les eines 2.0 estan sent cabdals per permetre la circulació de la informació, la creació de comunitats amb afinitats molt delimitades i en alguns casos el treball en projectes comuns fets a distància.

L'expansió de conceptes com el Procomú, la normalització del pensament associat al ideari de la Cultura Lliure i la clara percepció que el capital simbòlic també és un actiu han significat un salt en l'hàbit de transparentar i compartir els processos de treball i els resultats. La transferència de sabers i experiències cada vegada funciona de manera més autònoma. Aquest fet senyala la necessitat que les polítiques, institucions i equipaments reflexionin sobre quin ha de ser el seu rol enfront el teixit cultural productiu.

L'Obert per Reflexió, dèiem al principi d'aquest apartat, neix en relació a una lectura determina sobre la realitat actual de les relacions entre polítiques artístiques, polítiques culturals, practica artística i dimensió local. Amb tot, volem també afegir-hi uns eixos transversals que permeten centrar l’anàlisi de l'Obert en relació a dues qüestions que són especialment rellevants. Els hem anomenat Relacions entre institució i societat civil i Formes de participació.

3. Relacions entre institució artística i societat civil Construir noves formes d'encaixos entre la administració pública i la societat civil forma part d'un dels reptes que queda per davant. Les formes d'aquestes interseccions en relació al camp de la creació i les polítiques culturals és especialment dificultosa, en part perquè el projecte artístic i cultural es crític amb l'estat de les coses i sovint es posiciona contra les formes de poder que articulen la realitat. Aquest podria ser una de les dinàmiques que no afavoreixen que, tal com dèiem abans, no hi hagi un canal fluid de bottom-up.

Moltes de les entitats i col·lectius que desenvolupen projectes actuen des d’una perspectiva que, encara que privada, s'orienta a la participació en la construcció col·lectiva de l'esfera pública. Aquest compromís amb el conjunt de la societat civil semblaria que obre una escletxa entre allò que és públic i allò que és privat, entès aquest darrer bàsicament com a mercat. S'obriria aleshores un territori híbrid que l'administració no sabria ben bé com tractar. En el llibre Proximitat, cultura i tercer sector a Barcelona 32 podem trobar una anàlisi 32

Xavier Fina I Joan Subirats (dirs.) Nicolás Barbieri, Adriana Partal I Eva Merino. Proximitat, cultura i tercer sector a barcelona anàlisi de casos. Ed Icaria. 2011 30

en profunditat de les formes en que s'articulen i signifiquen les relacions entre sistema institucional cultural i agents privats sense ànim de lucre. Trobar l'encaix que permeti convertir en valor aquestes iniciatives no institucionals exigeix unes formes de fer polítiques culturals que ara per ara poden resultar molt agosarades.

L'Agenda 21 de la Cultura ja planteja com una fi desitjable augmentar la participació de la ciutadania en el màxim d'esferes possibles, començant per la participació en la definició dels Plans estratègics i acabant per crear altres formes més compartides de governança.

Existeixen diversos casos que destaquen per fer realitat formes alternatives de produir l'encaix entre territori, administració pública i iniciativa privada amb vocació pública. En relació a noves formes de governança cal destacar el projecte de gestió col·lectiva d'una sala d'exposicions de l'Ajuntament de Vitòria, la Sala Amàrica33 dut a terme entre el 2009 i el 2011 per una assemblea d'artistes i productors culturals.

Un altre cas d'autogestió és la Tabacalera 34 de Lavapiés, a Madird. El dossier de presentació del projecte explica el següent: “El edificio de la antigua Fábrica de Tabacos de Embajadores es de titularidad pública, y está adscrito al Ministerio de Cultura, a través de la Dirección General de Bellas Artes (DGBA).

Por sus características, es patrimonio histórico, catalogado como Bien de Interés Cultural. De un total de 30.000 metros cuadrados, 9.200 acogen el Centro Social Autogestionado La Tabacalera de Lavapiés (LTBC), en virtud de un acuerdo entre colectivos sociales y artísticos y la DGBA desde febrero de 2010. Transcurrido este tiempo, LTBC, articulado como proyecto autónomo, ha solicitado a la DGBA la ejecución de un convenio de cesión de uso que dé estabilidad, en el edi!cio y en el tiempo, a esta innovadora experiencia de colaboración entre el Ministerio y la iniciativa social y artística que conforma el Centro Social”.

Un cas molt diferent que també volem presentar en relació a les formes de produir l'encaix entre societat civil i adminstració pública seria el projecte de la candidatura de San Sebastian 2016 per a la capitalitat europea de la cultura i que porta per títol Olas de energía ciudadana. Culturas para convivencia 35. Del propi dossier en format de diari que van fer servir per explicar el projecte destaquen el següents paràgrafs: «Las instituciones culturales han comenzado a cambiar y ahora el artista trabaja en colaboración con otros pares y su público. Para acoger este cambio se crean laboratorios que se constituyen en espacios diversos de producción colaborativa» Com veiem en l'apartat dels nous formats de producció els laboartoris, els espais d'experiència i producció compartida poden plantejar-se com les actives àgores del futur.

33

http://www.amarika.org/blog/ http://latabacalera.net 35 http://www.sansebastian2016.eu/ 34

31

4. Formes de participació.

En l'eix anterior ens hem centrat en veure la problemàtica de la construcció dels espai d'implicació entre societat civil i administració. Ho hem fet en termes més aviat estructurals, és a dir, senyalant quines són les condicions de producció de les situacions participatives. Ara ens interessava emfatitzar que al mateix temps també s'està produint un altre fet. Les relacions que el ciutadà estableix amb els productes culturals estan diversificant-se i encara que en relació al conjunt dels consums culturals que es dona en el país són significatius, ho són per la tendència de la incidència en el percentatge del total.

Abans de finalitzar aquest marc teòric es vol subratllar que el ventall de formes de participació que la institució artística i les pràctiques artístiques estan generant conformen el desplegament tímid d'altres formes d'entendre la idea de democràcia cultural. A més de tenir un rol de públics i consumidors culturals, ara també es pot ser part activa de propostes artístiques, ser co-creadors de les mateixes o participar. En aquest marc s’ubica l'Obert per Refexió, que té la voluntat de generar estructures en xarxa per treballar en el territori amb els seus agents públics i privats.

32

3. Metodologia Aquest estudi que presentem és una anàlisi sobre l’Obert per Reflexió, un projecte basat en la mediació i l’acció participativa en l’àmbit de la gestió artística i cultural. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar què ha estat l’Obert, en què ha consistit, fer una valoració dels seus resultats i extreure unes conclusions i recomanacions per a les possibles futures utilitzacions d’aquest projecte per part d’altres institucions en diferents territoris.

Per a la seva anàlisi s’han utilitzat tres metodologies diferents i alhora complementàries (l’observació participant en el seguiment de l’Obert per Reflexió, les enquestes en línia i les entrevistes en profunditat), que corresponen a les tres fases de l’anàlisi i a tres parts de l’estudi (un seguiment cronològic, un estudi quantitatiu i un estudi qualitatiu).

3.1

Assistència i seguiment

El seguiment ha consistit en l’assistència a totes les sessions de treball per part d’un dels analistes i autors d’aquest treball de recerca, en l’enregistrament de vídeo de les sessions i en l’anàlisi posterior de l’evolució i de tots els temes i projectes tractats.

3.2

Enquestes en línia

Les enquestes constitueixen l’estudi quantitatiu, tot i que en realitat va resultar ser també en certs aspectes qualitatiu, perquè algunes de les preguntes de l’enquesta van ser més obertes que tancades.

Les enquestes eren molt breus i es van passar per correu electrònic a tots els assistents i participants de l’Obert per Reflexió. Aquestes enquestes eren la metodologia que en un principi els organitzadors havien pensat per fer la pròpia avaluació de l’Obert per Reflexió.

Es van passar a tots els participants, a un total de 60 persones, i d’aquestes es van respondre 21.

L’enquesta constava d’aquestes cinc preguntes: 1. Tens la percepció que l'Obert per Reflexió ha estat útil en termes generals?

2. Què creus que aporta a la comunitat l'Obert per Reflexió? Per què el consideres positiu?

3. Què t’ha aportat a tu?

4. Què creus que es podria millorar si es tornés a fer una altra vegada?

33

5. Què valores més d’aquesta forma de treball o metodologia? Quins creus que són els seus punts febles?

3.3

Entrevistes en profunditat

Finalment, es va pensar fer un estudi qualitatiu basat en entrevistes en profunditat a participants i organitzadors de l’Obert per conèixer amb més profunditat i grau de detall l’opinió de tots i valorar els resultats d’aquest projecte.

Es van fer 8 entrevistes en profunditat seguint un criteri de selecció dels entrevistats que fos representatiu de tots els grups de treball i tant d’individus com d’institucions. També es va decidir que seria interessant conèixer l’opinió dels organitzadors per contrastar les seves opinions i els seus objectius amb l’opinió dels participants i els objectius que aquests consideren assolits.

Així doncs, la mostra d’entrevistats va ser la següent:   



  

Un responsable de comunicació i difusió i de la secció pedagògica d'un Museu. Va participar a l'eix d'Educació.

Un artista visual i també gestor cultural en relació amb la mediació i l'educació en l'art. Va participar en l'eix de Participació.

Un representant d’una institució d'acció social. Té una relació amb el món artístic a base de projectes específics del seu àmbit que han relacionat amb l'art. Ha participat en l'eix de Participació.

Un grup de formació d'educació visual. Es dediquen, entre altres coses, a la formació de formadors. Van participar a l'eix d'Educació, tot i que alguns membres van començar en altres grups i després es van reubicar. L'entrevista es va fer a 3 membres del grup.

Un gestor en una institució. Va participar en l'eix de de Comunicació, no va assistir a totes les sessions per problemes d'agenda.

Un periodista responsable d'un suplement cultural i artista visual. Va participar en l'eix de Comunicació Dos responsables del CA Tarragona.

No s’han donat els noms concrets dels entrevistats perquè aquests han preferit mantenir-se en l’anonimat.

Les entrevistes les va realitzar una tècnica de comunicació que ha participat en aquest estudi i que es va incorporar a l’equip un cop les sessions de l’Obert per Reflexió havien finalitzat, buscant amb aquest fet el màxim d’objectivitat possible en la realització de les entrevistes.

34

4. Resultats 4.1

Resultats de les enquestes

El 80% dels enquestats, que són els que han estat participants del projecte, consideren que l’Obert per Reflexió ha estat útil en termes generals. Aquest és un resultat molt positiu tenint en compte que un 10% també el considera útil amb alguna objecció i el 10% restant pensa que encara és aviat per valorar-ho.

Cal destacar que absolutament ningú el considera inútil. Així doncs, l’Obert per Reflexió no té valoracions generals o fonamentals negatives.

Cal tenir en compte que els percentatges de les següents respostes no sumen 100% degut a que els enquestats van respondre més d’un cosa en cada pregunta. A més, les respostes no eren tancades i s’han tractat de mesurar quantitativament a partir de les idees aportades pels enquestats.

Respecte a la pregunta “què consideres positiu de l’Obert” o “què aporta a la comunitat”, les respostes van ser múltiples i variades. El percentatge majoritari (el 38%) va valorar que fos un espai de trobada per connectar la gent, espai de la comunitat artística i cultural del territori. En menor proporció també valoren que sigui una nova metodologia de treball, que creï oportunitats de xarxa i ajudi a compartir recursos i sobretot que ajudi a crear consciència de sector.

El sector artístic i cultural es troba dispers i actualment disposa de pocs recursos. Així que una iniciativa com l’Obert per Reflexió ha tingut una bona resposta i tots els participants han dipositat gran confiança en aquest projecte.

Un 10% han respost que els ha permès engegar nous projectes i un altre 10% que els ha permès conèixer gent del sector que no coneixien. Finalment, i en menor proporció (un 5%) els entrevistats valoren que ha estat un espai de debat i de reflexió de la comunitat, que el nou Centre d’Art s’ha donat a conèixer, la qual cosa també és important per al món artístic del territori, i que gràcies a l’Obert per Reflexió s’ha creat un mapa d’infraestructures i projectes de gran utilitat per a tot l’àmbit.

Amb la pregunta “Què t’ha aportat a tu” es volia conèixer què havien aconseguit de positiu a nivell personal els diversos participants del projecte. Curiosament hi ha una gran homogeneïtat en les respostes. El 62% afirma que els ha permès conèixer tot el sector, fer un mapa de qui el forma i de què estan fent.

Com s’ha dit abans el sector artístic i cultural és divers i dispers i el coneixement d’altres actors resulta de gran interès per a crear xarxa.

En menor proporció (un 34%), però també amb un elevat percentatge, consideren positiu que els ha permès compartir experiències i motivacions, veure que més gent treballa en la mateixa línia i els ha permès no sentir-se sols en el dia a dia.

35

Un 24% també valora haver conegut aquesta nova metodologia de mediació, tan sols el fet d’haver conegut el projecte. Això vol dir que valoren el seu coneixement per a possibles noves aplicacions en altres àmbits.

Un 14% valora el fet d’haver pogut donar a conèixer el seu propi projecte, el que a ells els interessa fer i compartir-ho amb els altres. En moltes ocasions els propis projectes són difícils d’aconseguir per manca de suport i recursos. Si es comparteixen augmenta la probabilitat d’assolir-los i de que es facin realitat.

Finalment, un 10% afirma que l’Obert per Reflexió els ha servit per fer contactes de col·laboració amb altra gent.

Com s’observa, totes les respostes valoren positivament la creació de xarxa i les col·laboracions en projectes conjunts, la qual cosa ha estat des de l’inici el principal objectiu de l’Obert per Reflexió.

La quarta pregunta feia referència al que consideraven que es podria millorar de l’Obert per Reflexió. Aquí els percentatges es redueixen bastant fins i tot en la resposta majoritària. Un 19% hagués agraït més concreció i claredat en les explicacions. En ocasions tots aquests conceptes de mediació, de col·laboració i de crear xarxa poden resultar abstractes i difosos si no es concreten en accions concretes. En l’explicació inicial de l’Obert per Reflexió, en tractar-se d'una metodologia nova i alhora bastant abstracta resultava difícil entendre en què consistiria, abans de començar.

Un altre aspecte que consideraven que es podia millorar (en un 14%) era fer les sessions més àgils i dinàmiques. En ocasions, quan es tractava de fer les presentacions de tots els participants sense saber cap a on s’aniria, les sessions podien resultar més lentes i pesades. També es va demanar considerar projectes viables. Calia no fer volar coloms i no proposar tot tipus de projectes, sinó tan sols aquells que es poguessin portar a terme i fossin possibles.

En un 14% també van demanar que la quarta i la cinquena sessions de treball, on s’havien de concretar els projectes, fossin sessions més llargues perquè va mancar temps perquè la gent es posés d’acord en el que s’havia de fer. En moltes ocasions els projectes eren compartits, però a l’hora de concretar molts agents divergien en la forma de fer-ho o amb el que volien aconseguir. Per tant, concretar suposava negociar amb altres agents i calia més temps per arribar a acords finals.

Amb percentatge més baix (un 10%) demanaven disposar d’un canal de comunicació en línia per a tots els agents o participants. Les comunicacions entre participants es realitzaven via correu electrònic a través dels organitzadors del CA Tarragona, però els enquestats haguessin preferit utilitzar algun canal web.

36

Finalment, i en molt menor proporció, alguns entrevistats apuntaven altres aspectes a millorar com ara: incloure a altres agents al projecte. Des del Centre d’Art hi havia molt d’interès en arribar a tots els agents artístics i culturals locals, però tot i això sempre hi ha qui troba a faltar a altres participants. També s’ha demanat la implicació econòmica del CA Tarragona en els projectes.

Davant l’actual situació econòmica l’objectiu era aconseguir tirar endavant projectes col·laboratius al mínim cost econòmic, però algun participant considerava que el CA Tarragona, com a impulsor del projecte hauria de finançar alguns d’aquests projectes resultants.

L’última pregunta de l’enquesta demanava els punts forts i els punts febles de l’Obert per Reflexió. Per ordre d’importància en percentatges els punts forts són els següents:      

  

33%, la possibilitat d’opinar, discutir i l’intercanvi d’idees.

14% la creació de xarxa i col·laboració entre els participants que són els que configuren el sector de l’art.

10% la creació de projectes comuns.

10% treball horitzontal entre diferents agents del territori.

10% sessions de treball àgils i amenes.

5% la innovació i l’experimentació que ha suposat aplicar aquesta metodologia de treball col·laboratiu en l’àmbit artístic i cultural del Camp de Tarragona.

5% la interdisciplinarietat, ja que en el projecte es van implicar agents de l’àmbit de l’educació, de la comunicació i del institucional.

5% es valora la diversitat d’agents i l’aprenentatge del treball col·laboratiu.

5% el fet de no entrar en competència amb altres pràctiques artístiques del territori, sinó fer mediació i treball cooperatiu.

Els punts febles se centren en els aspectes que van proposar que caldria millorar per a properes ocasions. Són els següents:     

 

33% poca concreció i dispersió de projectes.

19% poc temps per la reflexió els dies que calia concretar els projectes.

14% objectius poc clars. O sigui, que els participants no tenien els objectius clars de l’Obert per Reflexió.

14% la dinàmica de les primeres sessions, les sessions de presentació, que eren poc clares i cansades.

10% pocs coneixements d’autogestió i treball col·laboratiu dels participants. Com que es tracta d’una metodologia molt nova que mai no s’havia portat a terme en aquest àmbit, els participants no tenien gaire coneixements del que havien de fer i què s’esperava d’ells.

10% procés lent. Sobretot al principi del projecte.

10% no va respondre a totes les expectatives que s’havien plantejat en un principi.

37



   

10% manca de recursos econòmics. Amb força recursos econòmics les sessions haguessin estat més fàcils, ja que el problema era com aconseguir tirar endavant projectes en una situació com l’actual amb manca de tota mena de recursos.

5% nombre d’agents. Algú trobava a faltar altres agents de l’àmbit i el territori.

5% centralitat geogràfica.

5% metodologia desconeguda.

5% no s’aprofita l’experiència dels participants.

En aquests percentatges s’ha intentat resumir totes les respostes dels participants en les enquestes. Cal dir que la valoració general ha estat positiva.

El percentatges dels aspectes positius en tot moment han estat superiors als negatius. Amb tot, els participants també han estat crítics amb certs aspectes de l’Obert per Reflexió.

4.2

Resultats de les entrevistes

Sobre el procés de convocatòria de l’Obert per Reflexió Una de les primeres qüestions que es va preguntar als entrevistats va ser pel procés inicial de convocatòria. La majoria d’entrevistats ho va explicar positivament. Els responsables del CA Tarragona i del projecte Obert per Reflexió van anar contactant telefònicament i via correu electrònic amb tots els agents artístics del territori. Després van anar a conèixer-los personalment, a explicar-los el projecte i a animar-los a participar. Segons els entrevistats, es van presentar perquè volien conèixer els agents de la ciutat que treballaven en el món de l'art. L’opinió d'alguns entrevistats és que els responsables del CA Tarragona no coneixien com estava Tarragona artísticament i culturalment, i per això els van convidar a participar.

Alguns dels entrevistats afirmen que la idea de l’Obert per Reflexió va quedar molt clara des d’un principi, malgrat posteriorment en el desenvolupament hi va haver moments en què no va ser tan clara. Amb tot, hi ha opinions per tot i un dels entrevistats va afirmar que l’explicació de l’Obert per Reflexió va quedar molt poc definida.

La proposta els va semblar atractiva malgrat pensaven que era difícil fer aquest tipus de projectes en la demarcació. L'esforç que van fer els organitzadors de l’Obert per Reflexió per fer-los arribar la proposta personalment i que no es quedés només en una comunicació per correu electrònic és el que va fer decidir a participar a alguns d’ells.

Els va cridar l'atenció que associessin mediació amb l'àmbit artístic, ja que en l'àmbit social estava més vist, però associat a l’art els va semblar molt interessant. Tots els entrevistats van voler participar en aquest tipus de projecte perquè els agradava aquesta manera de fer i entenien la potencialitat de 38

vincular persones i territoris. També els interessava fer aportacions en l’àmbit artístic, relacionades amb el treball en xarxa i als territoris amb els que treballen normalment.

Un dels organitzadors de l’Obert per Reflexió també va explicar com havien seleccionat a la gent per participar en l’Obert per Reflexió i com havien contactat amb ells. Van fer una recerca a partir dels contactes que tenien a Tarragona i dels projectes que coneixien, i van anar fent llistes amb tota la gent del sector artístic i cultural que tenien coneixement. Després van fer una selecció estratègica intentant que els participants fossin el màxim de variats, tant de dimensions de projecte com de gestió, de pressupost, de repercussió, i que hi hagués una visió transversal en cada eix, és a dir, que hi hagués diferents mirades sobre l'educació, sobre la comunicació i sobre la gestió. A mesura que anaven convocant a la gent també els preguntaven si creien que hi havia de ser algú més.

Els organitzadors van reconèixer que primer volien saber què es feia al territori i després els explicaven què era i en què consistia l’Obert per Reflexió. L’Obert per Reflexió era el primer projecte que estava programat pel CA Tarragona, però en un principi no era exactament com es va acabar fent. A mesura que hi van anar treballant també el van anar definint i va anar canviant la seva forma, des del principi fins gairebé el moment de començar.

Alguns participants, malgrat les bones expectatives cap a l’Obert per Reflexió, van pensar que els del CA Tarragona no els coneixien en absolut, que no sabien com es treballava a Tarragona. Van fer que es tornessin a presentar, quan molts dels participants ja es coneixien perquè ja havien col·laborat junts.

Explicació de l’Obert per Reflexió Molt pocs entrevistats havien sentit a parlar de projectes similars de mediació en el món artístic a nivell europeu, però mai al seu territori. La resta mai havia sentit a parlar de quelcom similar. Per tant, la idea de l’Obert per Reflexió els va semblar molt nova i van creure que valia la pena provar-ho.

Segons l’opinió dels entrevistats, els representants del CA Tarragona van explicar molt bé els objectius de l’Obert per Reflexió. Van entendre perfectament que s'intentaria treballar en xarxa, van considerar que aquesta era una manera molt interessant de treballar i els va agradar. Un dels entrevistats va afirmar que entenien bastant en mediació, més en la teoria que en la pràctica. Esmentava que les qüestions pràctiques no les va entendre del tot. No sabia si les sessions eren obertes o no, i altres aspectes tampoc li van quedar molt clars.

Els representants del CA Tarragona van dir als participants que l’objectiu de l’Obert per Reflexió era el coneixement personal entre tots els agents artístics i participants i el foment de projectes entre ells de forma col·laborativa. Això els 39

va semblar a tots molt bé, perquè ara no hi ha diners i potser participar en l'Obert per Reflexió podia portar possibilitats futures, no només pel CA Tarragona sinó per la resta d'agents que participaven.

Per què van decidir participar. Aportacions.

La resposta dels participants a la proposta de l’Obert per Reflexió va ser positiva. La majoria es va alegrar que per fi hi hagués un organisme que es preocupés per l'art contemporani i la seva educació. També els va semblar interessant com a procés per a posar en relació a la gent del món artístic. La idea que un centre d'art, especialitzat en mediació, prengués com a punt de partida un mapa del que hi ha i s’està fent al territori per començar els va semblar una idea honesta i que tenia molt de sentit. Els semblava interessant fer xarxa i compartir coneixements.

Un dels entrevistats va respondre que per a ells era molt interessant i necessari conèixer gent, perquè tenien un projecte que consistia a vincular un centre escolar amb el seu context. És una de les raons perquè van decidir participar.

La idea de posar en relació, conèixer i trobar-se amb gent era interessant.

Potser alguns ja es coneixien, però no tenien un espai on compartir coses.

Generar aquest espai per fer coses junts els va semblar profitós per a tots.

Un altre argument de per què van decidir participar en l’Obert per Reflexió va ser la solidaritat amb els altres. Un dels entrevistats afirmava que quan ells organitzaven una cosa volien que la gent hi participés i, per tant, creien just que quan ho organitzava algú altre ells també hi participessin.

Una altra aportació de l’Obert per Reflexió era que els oferia treball real en xarxa. No un treball teòric, tot i que potser la primera part de l'Obert per Reflexió era més teòrica. Un dels entrevistats va apuntar una crítica dient que l’Obert per Reflexió els va obligar a fer una feina que els agents locals ja tenien feta i els semblava que l’Obert per Reflexió havia estat més útil per l'organització que pels participants.

La majoria d’entrevistats argumentaven la curiositat com a principal motivació per a participar en l’Obert per Reflexió. Volien aprendre aquest tipus de dinàmiques i conèixer gent nova amb la qual establir connexions. Després reconeixien que amb la gent que van establir connexions ja n'hi havia abans, però per als participants va ser positiu en aquest sentit. Eren conscients que es trobaven en un moment en què s'havien obert unes vies i havien de veure què passava.

El entrevistats comentaven que molts agents van concebre l’Obert per Reflexió com la possibilitat de fer una carta al reis, com una manera de trobar finançament per als projectes que volien fer. En aquest sentit, potser algú no es va portar una impressió adequada o prou acurada dels objectius de l'Obert per Reflexió.

40

Els objectius de l’Obert per Reflexió Els organitzadors i responsables del CA Tarragona veien l’Obert per Reflexió com una estratègia de relacions públiques. Aquest es va posar en contacte amb tots els agents artístics del territori amb dos objectius. Un era conèixer què s'estava fent en aquests eixos al Camp de Tarragona, aquesta era la estratègia interna, amb la finalitat de relacionar-se amb el context. L’altre objectiu era estudiar les possibilitats de treball en xarxa amb la gent que participava, conèixer fins a quin punt podien treballar junts d'aquesta manera tan particular que era discutint, compartint projectes, analitzant i veient si podien donar fruits d'una altra manera.

Una finalitat que es desprèn dels objectius anteriors és que els organitzadors buscaven que els conegués més gent i participés més gent en les seves activitats.

El CA Tarragona va proposar treballar en xarxa perquè això comporta un oferiment i una reciprocitat a l’hora de fer un seguit de coses. El problema es que per part dels organitzadors els era molt difícil saber què podien oferir en un treball en xarxa com aquest, sobretot perquè no es representaven només a sí mateixos, sinó també a una institució.

Impressió de l’Obert per Reflexió durant les sessions La participació a les sessions va ser diversa. La majoria de participants van assistir perquè els interessava i perquè s’havien compromès a fer-ho. Tot i que bastants reconeixen que no van poder anar presencialment a totes les sessions.

Un dels entrevistats reconeix que el desenvolupament de les sessions de l’Obert per Reflexió es va produir d’una forma una mica caòtica. Concretament, afirma que a l'hora de començar un projecte necessita saber amb què compta materialment i conceptualment i això no ho va saber amb claredat durant el procés. Assegura que per aquest motiu hi va haver gent que hi va anar el primer dia i no va tornar mai més.

Un altre dels inconvenients era l’horari. Tots els participants feien un esforç per anar-hi després de la feina i quan ja estaven entrant en matèria, que podien xerrar de coses i debatre, era quan s’acabava el temps i havien de marxar.

Alguns entrevistats consideren que les dinàmiques no van ser del tot adequades al temps de què es disposava, ja que les darreres sessions van resultar massa curtes per un tipus de dinàmiques on s’havien de posar d’acord diferents agents.

41

El tema dels eixos i grups diferents va estar molt ben pensat, tot i que algun entrevistat ho va trobar una mica confús i mai va arribar a saber en quin participava. El treball en grup reconeixen que era molt enriquidor, tot i que de vegades els grups eren massa grans i en algun moment exasperava, perquè cadascú portava el seu ritme i era difícil arribar a conclusions.

Potser en grups més petits triats prèviament amb uns objectius o amb uns perfils més paral·lels, es podria haver anat més ràpid. No hi hauria hagut les dilacions de les intervencions de gent que no tenien cap interès en participar en el procés i que eren allà per interessos desconeguts. La gran varietat de tipus de participants i d’objectius que aquests tenien dificultava els processos, però alhora els enriquia precisament per aquesta diversitat existent entre els participants.

El fet de no saber mai exactament qui acabaria assistint a cada sessió feia molt complicat per als organitzadors planificar prèviament la cabuda en els diferents espais. Per això, en ocasions, s’estava en sales petites i molt plenes que dificultaven el diàleg i els acords.

La comunicació entre sessions sempre es va realitzar per correu electrònic. Va ser molt pràctica i en tot moment els organitzadors van informar del que s’havia decidit, feien recompte de l’evolució de l’Obert per Reflexió i ajudaven a participar a la gent. Sempre van ajudar i fomentar que els participants proposessin projectes, però la comunicació per correu electrònic va resultar ser una mica caòtica en la pràctica. Era massa unidireccional per a un procés com l'Obert per Reflexió, que requeria d'una plataforma on moltes coses es podrien haver discutit abans, bé amb una xarxa social o un grup de treball en línia. Per a un dels entrevistats una llista de correu no era el mitjà més adequat de comunicació. Molts dels participants demanaven una plataforma web per establir una comunicació multidireccional a través d’ella.

En general els entrevistats han estat satisfets amb els resultats de les diferents sessions. Han valorat molt positivament que a les sessions s’anava a treballar.

Se’ls havia demanat un treball actiu i ho havien fet, i estaven convençuts que això després tindria un retorn. Amb tot, algunes sessions van estar més ben valorades que altres depenent de qui responia.

Per a alguns entrevistats la primera sessió havia estat la més interessant. Va crear grans expectatives entre tots els participants. Es va parlar dels objectius i del que es volia assolir. Per altra banda, un dels entrevistats també va ser molt crític amb aquesta primera sessió. Concretament va trobar la part de treball dels diagrames, quan tots els participants es van anar presentant, era una pèrdua de temps. Es tractava d’identificar tots els agents, saber exactament qui són i què poden oferir. L’entrevistat opinava que aquesta feina prèvia la podien haver estalviat si els organitzadors haguessin conegut més el territori.

L’entrevistat es va sentir ridícul omplint aquells diagrames de colors.

42

La segona sessió, per exemple, la dels conferenciants, no es va entendre gaire bé. Van aparèixer alguns debats i es va parlar en uns termes que per algú no va ser entenedor. Per exemple, quan es feia referència a l'educació sempre s’acabava parlant de l'educació formal i això està molt allunyat de les visions d’alguns entrevistats.

La tercera sessió va resultar molt interessant per a tots els participants perquè es van penjar tots els quadres dels projectes, era molt gràfic. També es cert que hi havia un excés d'informació i no es podia assimilar tot. Però en aquesta sessió es va veure clar l’objectiu i la raó de ser de l’Obert per Reflexió, així com la dimensió que tenia el projecte.

Gairebé tots els entrevistats coincideixen en que les sessions inicials van estar molt pautades i interessants per veure on portaria aquesta metodologia, que era una mica encotillada. Malgrat una primera part molt pautada, després es va obrir la metodologia i hi va haver unes sessions de desorientació. L’entrevistat que va fer aquesta afirmació no creia que tingués a veure amb la metodologia, sinó amb la gent que anava i venia. La intermitència en l’assistència dels participants va ser un problema, perquè el dia que no hi eren no seguien el fil i no permetia avançar en projectes conjunts.

Una de les sessions més ben valorades va ser la cinquena, la sessió en petits grups on es tractaven de concretar projectes conjunts, on hi va haver més dinamisme i més possibilitat de diàleg. Però la sessió que els va semblar més interessant en general va ser la darrera, la de les presentacions finals. El seu llenguatge s'entenia i també es va comprendre del tot el que havia suposat l’Obert per Reflexió. Va ser el dia que es va parlar més de realitats, de les que aquí a Tarragona es podrien tirar endavant.

Els entrevistats opinen que les sessions de treball en general van estar bé i reconeixen la bona tasca realitzada pels organitzadors del CA Tarragona. Per tirar endavant l’Obert per Reflexió s’ha necessitat molt l'acompanyament dels seus organitzadors i dinamitzadors. Amb tot, alguns entrevistats consideren que és ara quan pot començar a ser útil l’Obert per Reflexió, quan es puguin reunir, compartir les realitats i fer projectes reals.

Malgrat la bona valoració general de les sessions, un dels entrevistats també va resultar molt crític amb elles pel que fa a qüestions concretes i pràctiques.

Quan se li va preguntar quina sessió li havia semblat més interessant va respondre que cap, perquè eren diferents i perquè tothom anava entrant i sortint i van resultar molt caòtiques. El problema residia en que cada vegada que arribava algú nou s'havia de presentar i s’havia de tornar a començar.

Malgrat aquest entrevistat va treballar molt, va participar fins al final i va presentar el seu projecte, va considerar que el procés havia estat un caos.

Considerava que les explicacions sempre havien estat molt conceptuals però gens pràctiques. Segons va dir, moltes vegades es quedava callat i no participava perquè no ho entenia, i això assegura que també li passava a altres participants.

43

A aquest entrevistat li hagués agradat que tot hagués estat més ordenat i que hagués hagut una declaració amb els objectius de l’Obert per Reflexió.

Assegura que mai va entendre quina era la finalitat del projecte. A més, havia consultat el web del projecte i allí tampoc sortia quina era la missió, només hi havia fotografies. El web estava mort, el disseny era molt original, però no contenia res d’interessant. Hagués estat bé algun tipus de xarxa virtual que servís de punt de trobada, a partir del qual la gent pogués dir la seva i cadascú hi treballés quan pogués. Però això necessitava un manteniment, uns responsables que pengessin i filtressin la informació i hi dediquessin unes hores al dia. Finalment, aquest entrevistat més crític afirma que potser va faltar comunicació entre els responsables del grup i els participants, ja que entre el grup hi havia una bona comunicació, però amb els responsables potser hi havia una dissonància.

Per altra banda, la valoració que l’organitzador entrevistat va fer del funcionament de les sessions va ser molt positiva. Els organitzadors van sentirse molt satisfets i fins i tot sorpresos per haver aconseguit fer realitat el seu projecte de l’Obert per Reflexió. Es tractava d’un projecte nou i va ser nou també al territori, però la gent responia. La dinàmica es va anar complicant i malgrat les dificultats que van anar sorgint es va aconseguir avançar. Per tant, tots els organitzadors van tenir una sensació gratificant, ja que a la meitat del procés encara hi participava molta gent, hi van haver pocs abandonaments entre els participants. En un principi es va tenir por de quedar-se sols durant el procés. No tenien la seguretat de que els participants entenguessin tot el procés i el veiessin profitós. Però cal dir que al final hi havia encara molts participants. Això només ho justifica l’èxit. Aquest era un input que feia veure als organitzadors que no anaven tan malament, malgrat l’experiment no estava del tot definit i era complicat.

La sessió conjunta del 14 de desembre, en què es van ajuntar tots els eixos, precisament la sessió que va ser menys valorada per un dels participants, va ser avaluada molt positivament per l’organitzador del CA Tarragona. Va suposar un punt de confluència de tots els grups. Hi va assistir força gent i es va visualitzar el que podia ser l'Obert per Reflexió. Va ser un resum del que havia passat i de que es plantejava la continuació. Després, cadascú va tenir una experiència diferent de la sessió segons els grups, que eren molt diferents.

També resulta molt curiós que la sessió que menys va satisfer als organitzadors fos la primera, la que havia estat més valorada per alguns participants. Segons l’organitzador entrevistat hi havia una dinàmica de l'anàlisi dels projectes que era molt complexa, i malgrat que tothom ho va fer i va aconseguir captar el que es pretenia, la sensació era que no se sabia què estaven fent i per què. A més, van adonar-se que hi havia participants que els costava veure's en aquests tipus de processos participatius.

Assoliment del objectius dels organitzadors 44

Malgrat en general els entrevistats estaven satisfets amb els objectius assolits, algun també respon negativament. Concretament afirma que en la darrera sessió van tenir la sensació que la organització estava decebuda amb la seva actuació malgrat ells havien respost i treballat molt.

Els entrevistats consideren que si l'objectiu de l’Obert per Reflexió era reunir gent molt diversa i posar-los en relació, això s’havia aconseguit, ja que s'ha generat molta trobada. Si l'objectiu era que sortissin projectes concrets, encara s'havia de veure i no es podia fer una avaluació definitiva de l’Obert per Reflexió. Certament s’han plantejat projectes en xarxa, però cal veure com es materialitzaran i si s’acabaran portant a la pràctica. La simple definició de projectes no és suficient per avaluar els resultats de l’Obert per Reflexió.

Alguns dels entrevistats dubten si s’aconseguiran els objectius de l’organització, però reconeixen que s'han generat sinergies entre agents. Amb el temps molta gent assumirà que hi ha hagut un aprenentatge d'una forma de treballar que molts no havien vist mai, n'hi ha que potser encara no saben que això és una nova forma de treballar. I aquest és l'objectiu més clar que s'ha assolit.

Avaluació de l’Obert per Reflexió El representant del CA Tarragona entrevistat explica el procés d’avaluació de l’Obert per reflexió que tenien previst i van anar realitzant. Va consistir en anar avaluant durant tot el procés, sovint no molt profundament, ja que no tenien el temps per fer-ho després de les sessions, ni entre les setmanes. Malgrat això, reconeixen que hagués estat millor.

L’avaluació la feien els responsables del projecte a base de raonar i parlar sobre l’Obert per Reflexió. Anaven avaluant sobre la marxa. La possibilitat d'aquesta avaluació externa els va semblar una possibilitat molt interessant de treure altres conclusions diferents a les dels organitzadors.

Reconeixen que potser s'hagués hagut de millorar l'espai de reflexió real en cada sessió, que no va ser-hi en l'espai de la dinàmica, per permetre l'intercanvi i fer una autoavaluació entre tots. Sovint es detectava que va mancar espai de reflexió o de discussió en el si de cada sessió.

Participació Les respostes indiquen que la participació va ser àmplia. El primer dia estaven tots els agents artístics del territori, a Tarragona no hi havia més gent en aquest sector. Tothom estava a l’expectativa de saber què faria el CA Tarragona.

Respecte a la participació, un altre entrevistat considerava que hagués hagut de ser més obert, més enllà del sector artístic. Segons la seva opinió, faltava 45

gent que es dediqués a l'empresa, al turisme i a altres professions, que tingués un ventall més ampli. Amb tot, moure un grup tan gran de gent necessita una organització mot important i potser amb més participants s'hagués allargat molt més el procés per poder-lo fer operatiu.

Tots els entrevistats coincideixen en que els col·lectius que van participar en l’Obert per Reflexió eren els que hi havien de ser, estaven tots més o menys representats. Una altra cosa és com s'ha implicat la gent, per això de la intermitència de l’assistència a les diverses sessions. I la implicació també faria referència a les hores de treball que li van dedicar i a la proposta de projectes.

La participació ha estat vista de diferents maneres pels diversos entrevistats. Hi ha qui diu que tanta participació no va ser operativa perquè era complicat gestionar tanta gent quan ens trobàvem tots. Però també reconeixen que aconseguir tanta participació va tenir molt mèrit, i aquesta seria la part més positiva que demostra l’èxit de l’Obert per Reflexió.

De tota manera, aquesta participació era per invitació. I encara hi ha qui opina que els organitzadors es van centrar en uns públics i que no van ser oberts a la participació de tothom. Un entrevistat va considerar que l’Obert per Reflexió va pecar d'elitista en aquest sentit.

La intermitència en la participació s’ha produït preferentment en el grup d'educació, perquè els altres grups tenien uns propòsits molt més concrets i clars, senzills d'exposar i de posar en relació. En canvi, el grup d'educació va estar format per professorat i formadors, els quals no van tenir una definició clara per la pròpia idiosincràsia del grup, una definició concreta de les coses que cadascú volia i podia aportar. Per això, la seva participació va ser més de reflexió i no tant de qüestions organitzatives.

L’opinió de l’organitzador de l’Obert per Reflexió entrevistat ha coincidit en alguns aspectes amb el que han aportat els participants. També va considerar que al començament el número de participants era massa gran perquè la dinàmica fos operativa. Sobretot en l'eix de gestió, que era desigual i molt ampli. En canvi, i curiosament a l’inrevés del que opina un participant, considerava que el grup d'educació era més petit i més fàcil de treballar, sobretot perquè hi havia visions molt diferents sobre l'educació. També va reconèixer, però, que era desigual de presència, hi havia molta entrada i sortida de gent i això va comportar que no hi hagués prou temps per treballar.

Valoració final un cop s’ha acabat La valoració final de l’Obert per Reflexió una vegada finalitzat ha estat variada entre els participants analitzats, tot i que predomina la satisfacció al sentiment de desil·lusió. I aquestes diferents valoracions responen a les expectatives que s’havien fet inicialment els propis participants. Quan un participant es feia poques expectatives i anava a veure què era això de l’Obert per Reflexió, la 46

valoració final ha resultat molt positiva; però quan esperaven grans projectes o que els financessin projectes conjunts i han vist que no hi havia recursos per tirar-los endavant, s’han vist defraudats i han estat més crítics amb l’Obert per Reflexió.

Un dels entrevistats assegura que no tenia gaire expectatives, perquè ja havia participat en espais de mediació. Afirma que en aquest cas ha estat diferent a la seva experiència prèvia perquè s’ha treballat molt, ha rebut un retorn constant per part dels organitzadors i s'ha fet molta reflexió teòrica. També s'ha parlat de coses molt realitzables i de com es podien canalitzar o materialitzar les propostes d'accions, sempre tenint en compte què podia fer cadascú.

Afirma que ha estat satisfet de participar-hi i que si la participació era un dels objectius, doncs s’ha aconseguit. Reconeix que ha conegut gent i ha vist que no està sols en l’àmbit artístic i cultural. La participació i la implicació dels participants en l’Obert per Reflexió han estat considerades per tots com un objectiu important aconseguit.

Un altre dels objectius assolits, segons els participants, ha estat l’arrencada del treball en xarxa. Reconeixen que no tothom hi té trajectòria i és necessari fer aprenentatge en aquest sentit perquè tothom sàpiga què és i com es pot fer.

Però l’Obert per Reflexió ha estat un inici en aquest àmbit molt interessant.

El dia de l’última sessió, que també es va aprofitar per fer una avaluació de tot el procés, alguns participants van dir què els havia semblat, tant els aspectes positius com els negatius. Un entrevistat va tenir dues sensacions: primer, que el CA Tarragona estava decebut dels resultats que havia tingut l’Obert per Reflexió; i segon, que la gent demanava més implicació del CA Tarragona per tirar endavant els projectes que s’havien plantejat. Després de tot un procés que semblava molt orientat a aconseguir alguna cosa, aquesta cosa promesa o els projectes s’havien d’acabar portant a la pràctica i el CA Tarragona s’havia d’implicar per aconseguir-ho, perquè havien estat els iniciadors i organitzadors de tot el procés.

Un altre entrevistat també va considerar que la darrera sessió, la d’avaluació, va ser bastant dura, perquè hi va haver gent que va expressar opinions molt crítiques. En aquell moment va semblar que l’Obert per Reflexió moria allí i que els grups que proposaven no arribarien enlloc. No considerava que les crítiques fossin justes per als organitzadors.

La darrera sessió hi va haver gent que va dir que no necessitava el CA Tarragona per als seus projectes, però d’altres demanaven al CA Tarragona que s’impliqués en els projectes resultants i treballés perquè s’acabessin posant en pràctica. Opinaven que el CA Tarragona havia actuat amb molta timidesa, sense dirigir, fent només de mediadors i en la darrera sessió els van demanar ajut per tirar endavant els projectes.

Els entrevistats reconeixen que l’Obert per Reflexió, tot i que ha finalitzat amb les sessions que es van planificar en un principi, no s'ha acabat realment. La 47

gran majoria de participants han volgut continuar treballant per fer realitat els projectes que han sorgit de l’Obert per Reflexió. I això és molt significatiu. Que un cop finalitzat l’Obert per Reflexió la gent hi vulgui continuar vol dir que hi creuen i que els ha aportat quelcom interessant. Amb tot, alguns no saben fins quan podran continuar, perquè tenen molta feina, però els interessa fer l’esforç.

Fins i tot alguns consideren que per valorar encertadament l’Obert per Reflexió no es pot fer valorant tan sols la trajectòria que ha tingut fins l’actualitat, sinó que s’ha de veure què passarà a partir d’ara. Per fer una valoració global s’hauria de veure si els projectes tiraran endavant i també si els participants han après aquesta dinàmica oberta de treball conjunt. Opinen que l’èxit de l’Obert per Reflexió es demostrarà quan, a la llarga, es portin a terme alguns dels projectes originaris de l’Obert per Reflexió, de forma col·laborativa i participativa. Encara que el CA Tarragona no tingui un espai físic i no es disposi d’un lloc, es podria fer en un entorn virtual, però caldria concretar projectes i realitzar-los.

Un dels entrevistats afirma que l’Obert per Reflexió es podrà avaluar en el temps, si continua viu i es segueixen fent les trobades, si es constitueix un grup estable de col·laboració. També si es tiren projectes endavant, ja que els projectes que sorgeixin són els que donaran sentit, cohesió i sentiment de pertinença a aquest grup.

Molts han quedat sorpresos de la quantitat de gent que ha mantingut la presència en l’Obert per Reflexió fins al final. Tenen la sensació que la gent hi ha anat amb intenció de treballar i també que un cop acabat es troba en un punt crític, ja que s'ha de veure qui vol continuar treballant, qui no i hi ha d’haver una recol·locació de tots els participants.

L’organitzador entrevistat estava realment satisfet dels resultats de l’Obert per Reflexió. El primer que valorava com a molt positiu era el treball en equip dels propis organitzadors. Malgrat la complexitat de treballar junts dues persones del CA Tarragona amb una altra de Barcelona (de Sinapsis), que era el que dirigia l’Obert per Reflexió, i un quart convidat que aportava continguts, considera que han sabut ajustar-se al que ha anat succeint i s’han pres les decisions encertades. Potser l’aprofitament del convidat extern no ha estat tan ampli com desitjaven degut a que la comunicació hagués pogut ser més fluïda, però tot i això el resultat s’ha valorat com a molt positiu.

A nivell personal l’organitzador també està molt satisfet amb l’Obert per Reflexió, ja que li ha servit molt per aprendre coses i per conèixer com és el territori. I per al CA Tarragona també ha estat molt positiu. Amb tot, reconeix que aquest experiment s’ha portat a terme en un moment molt poc oportú pel que està passant ara mateix en la cultura al Camp de Tarragona i a tot el país.

Cal tenir en compte que les expectatives dels participants eren molt diverses pel que fa al paper que havia de jugar el CA Tarragona en aquest procés. Al final del projecte hi va haver una certa tensió per veure què faria el CA 48

Tarragona i com s’implicaria per tirar endavant els projectes resultants. El CA Tarragona ha estat un agent més, però al ser l’organitzador de l’Obert per Reflexió tenia una presència simbòlica diferent a la resta d'agents. Després de les demandes dels participants en que seguís liderant la mediació i la coordinació de projectes, el CA Tarragona ha decidit continuar tot i que encara no té un missatge clar sobre on s'instal·larà, i amb quin pressupost comptarà per tirar endavant els projectes. Però malgrat aquesta incertesa de futur, cal destacar l’èxit de l’Obert per Reflexió com a projecte i també per la seva aplicació pràctica.

Què canviaries?

Segons els participants: 

Definir les dinàmiques amb un missatge més clar. Durant el procés molta gent no sabia què se li demanava en cada moment, els donava la impressió que l'objectiu anava canviant. Caldria que hi hagués un ordre, unes línies de treball definides i uns objectius més clars.



Major coordinació en les respostes dels organitzadors o responsables.

No hi havia una direcció comuna, una línia de comunicació o desenvolupament comuna a nivell d'objectius.



Crear un web de referència on es vagi publicant tot el que es va fent i decidint. Si això s’hagués fet, potser en lloc de fer reunions cada 15 dies, en aquest web es podria anar explicant què es fa i conversant. Així es podrien haver espaiat les trobades i la intermitència en la participació no hagués estat tan elevada. S’hagués pogut donar continuïtat al grup i mantenir un fil.



Buscar espais menys condicionats i més adequats. Als participants els ha agradat treballar en diferents espais culturals de la ciutat, però a vegades no s’hi cabia i d’altres sobrava espai i això ha fet que en ocasions no se sentissin còmodes.

Segons els organitzadors: 

Caldria afegir més temps a les reunions darreres on s’havien de concretar els projectes. És on tothom va tenir la sensació que calia més temps per treballar i perquè els grups es poguessin posar d’acord.

Potser a més de temps durant les sessions caldria també més dies de treball, sobretot durant la segona fase. Concentraria les sessions perquè no fossin tan espaiades. Això intensificaria el procés i potser el faria més productiu.



Intentar, ja sabent qui són els agents, equilibrar més els grups o desequilibrar-los del tot; és a dir, fer-los més transversals. Provar que els 49

grups motors hi fossin al màxim. Tot i que això és molt difícil, perquè en una estructura col·laborativa no remunerada la gent assisteix quan li va bé. Intentar que les persones que estan al grup motor hi fossin sempre seria molt desitjable tot i que complicat d’aconseguir.

Aspectes positius: Segons els participants: 

El plantejament és positiu i ha aportat coses molt interessants. Les dificultats han estat qüestions pràctiques. A més, probablement aquest procés de mediació era bastant necessari en el context del territori i ha estat molt útil per a tothom que hi ha participat.



El coneixement entre tots els agents culturals i artístics del territori. Tot i que alguns ja es coneixien, els entrevistat reconeixen que no sabien què estaven fent els altres i què els podien oferir.



La proximitat, el tracte de l'equip i la paciència d'entrevistar-se amb tothom. L’Obert per Reflexió ha estat un esforç remarcable. Un dels entrevistats afirmava que és la millor tasca que han fet.



Tot el que ha sorgit de l’Obert per Reflexió. Pot ser l’inici de molts projectes i pot tenir un gran retorn per a la comunitat.

Segons l’organitzador entrevistat: 

Ha permès al CA Tarragona començar a visualitzar-se i presentar-se públicament i treballar amb una dinàmica específica en un lloc concret.

Els ha permès començar a comunicar i conèixer altres persones del territori que estan fent el mateix.



També ha permès que molts participants es retrobessin o es trobessin per primer cop i crear una sensació de gremi o de comunitat que treballa per la mateixa causa i que té molts punts en comú. Això ha estat el que salvat moltes coses i és part de l'èxit de la proposta. S'han creat relacions noves, ja que hi ha gent que no es coneixia i han conegut els projectes que estaven fent els altres, que molts cops eren similars i no es tenia coneixement.

És recomanable aplicar processos de mediació com aquest a altres àmbits i contextos?

Tots els entrevistats opinen que sí. Asseguren que és una pràctica que avui en dia, sota altres denominacions, ja existeix. En administracions públiques pel fet d’haver de prendre decisions col·lectives, és una dinàmica molt interessant i 50

cada cop més utilitzada. En l'empresa privada també, hi ha partits polítics que ja ho estan començant a aplicar. Els entrevistats pensen que es va cap a aquí, perquè avui en dia quan gestiones diners públics no pots assignar-ho a qui tu vols, aquesta és una manera de circular per la cultura i l’art molt més democràtica.

Per a l’àmbit social, artístic i cultural es considera que aquestes metodologies de mediació són molt adients. I en especial en moments de crisi econòmica com aquest, quan hi ha menys recursos, per poder tirar endavant els projectes per la col·laboració entre els agents, per la participació i l’ajut entre tots. Però cal que no quedin en paper mullat i els projectes acabin sortint.

Així doncs, tots els entrevistats afirmen que aquesta metodologia de l’Obert per Reflexió es podria aplicar en altres àmbits i institucions, però amb uns objectius molt clars des del principi que no anessin canviant des del principi, amb un ordre. Les línies de treball han d'estar ben definides. I també proposen utilitzar aquesta metodologia combinant les reunions presencials amb altres de virtuals.

Això facilita que es pugui seguir treballant en aquests projectes durant més temps.

Un dels entrevistats està convençut que en contextos i àmbits més petits, que impliquin un menor número de participants, aquesta metodologia funcionaria encara millor, en contextos més concrets seria més operatiu.

L’organitzador entrevistat també opina que aquesta metodologia de mediació és aplicable a altres contextos culturals, tot i que reconeix que el seu procés és molt concret i particular, ja que s’ha portat a terme just a l'inici del CA Tarragona i això té una funció molt clara entre una cosa que ha de passar, que és el CA Tarragona i un territori amb unes particularitats determinades que ja està funcionant. Per tant, té una funció molt clara perquè el CA Tarragona s'instaura al territori i vol conèixer les relacions i reflexionar sobre el que es té.

Amb tot, també pot funcionar en un territori on el agents ja es coneguin, on hi hagi una experiència de posar en comú i compartir projectes amb la finalitat de reforçar la xarxa. L’organitzador creu que no hi ha experiències d'aquest tipus, que reflexionin i passin a l'acció per reconstruir la xarxa, fer-la més sòlida i més variada. Per tant, considera que aquesta metodologia pot ser molt útil per a altres indrets i processos de gestió cultural.

4.3

Post-Obert per Reflexió: evolució i situació actual

Després de l’última sessió planificada de l’Obert per Reflexió, la seva tasca ha continuat. Els cinc grups que es van formar durant la segona part del procés i que es van presentar el dia 25 de gener han continuat trobant-se amb la intenció de desenvolupar els seus projectes, per iniciativa i voluntat pròpia.

51

Un cop finalitzat l’Obert per Reflexió, i a petició dels participants en l’última sessió de treball, el CA Tarragona ha assumit la coordinació del procés i s’han anat plantejant noves dates de trobada per a cadascun dels grups. El CA Tarragona ha assumit la importància de poder continuar treballant conjuntament i poder assajar les possibilitats de les vies de col·laboració que s’havien plantejat en cada projecte. També ha fet possible que els grups de treball es vinculin estretament al LABmediació, que vetlla per consolidar les estructures de col·laboració i crear noves sinergies.

El resultat és el plantejament d’un marc d’acció de mig any de treball conjunt fins al juliol i s’ha proposat que cada grup marqui el seu calendari de trobada, a poder ser una vegada al mes. Després d’aquest període s’ha plantejat poder avaluar el compromís compartit i la tasca realitzada pels grups.

Al mateix temps s’ha plantejat una manera de poder sistematitzar la informació que es desprèn de les reunions, per tal que es pugui comunicar entre els membres del mateix grup i a la vegada als altres grups. Per a això s’utilitzarà un bloc com a eina de treball (http://labmediaciogrupsdetreball.wordpress.com).

El bloc mostrarà que es tracta d’una xarxa de xarxes, farà visible el procés de treball i activarà la recerca pràctica per articular xarxes o plataformes de treball.

En aquest sentit s’ha establert que cada grup tingui un relator, que conjuntament amb la coordinació del CA Tarragona, pugui fixar els punts bàsics de les trobades i a la vegada perfilar els guions de les sessions. El paper de coordinació des del CA Tarragona és el de recollir totes les propostes i elaborar una ordre del dia de les sessions; de responsabilitzar-se del funcionament; també de recordar la data de la següent sessió i de contactar amb les persones responsables dels projectes que el grup creu convenient que s’hi sumin. El relator fa l’acta de la sessió i s’encarrega de penjar-lo després al bloc.

De moment només s’han portat a terme una o dues trobades per grup. Cada un ha començat a definir el seu pla de treball en funció dels seus interessos.

La primera sessió, en general, ha servit per reprendre les valoracions pendents de l’Obert i sobretot per plantejar les primeres accions dels grups. Aquestes s’han plantejat de la mateixa manera en cada grup: definir el grup de treball i els seus objectius; definir qui més caldria que s’hi sumés per a què el grup tingués sentit; i definir el primer projecte del grup de treball. En la primera sessió també s’ha decidit acordar la data de la següent sessió; la freqüència necessària i possible de les sessions i decidir quins altres sistemes de comunicació es faran servir, com ara mails, googledoc, etc.

La segona sessió ha servit per començar a concretar la definició dels grups i sobretot els límits del o dels projectes que es plantegen, intentant definir les línies de treball i sobretot la implicació de cadascun dels agents. Cal tenir present, però, que la segona sessió encara no s’ha realitzat per a tots els grups.

52

D’aquest primer moment s’observa com cada grup ha pres una vida pròpia i també una identitat. Segurament ja s’entreveu el grup que tindrà un major seguiment i participació, Programacions en xarxa, i quins són més difícils de convocar, com els Espais d’emergèn(t)cia.

També s’apunta que hi ha grups que es mouran en un terreny pràctic amb un projecte concret que els vertebrarà, com l’Antena de difusió; i altres que potser es mantindran en un pla més teòric i reflexiu, com el de les Pràctiques educatives. Alguns grups tindran un grup motor més actiu i autònom, com l’Antena de difusió; i altres plantegen un treball més tranversal i obert a la incorporació de nous agents, com el de Practiques artístiques en context.

Tots els grups apunten possibilitats que permeten predir que l’Obert per Reflexió haurà servit també per poder començar a treballar en xarxa de manera pràctica i a la vegada dibuixar un nou marc de relacions amb altres agents del territori que encara no es coneixen.

Per conèixer la dinàmica de cada sessió es pot consultar el bloc: http://labmediaciogrupsdetreball.wordpress.com

53

5. Conclusions Valoracions dels resultats Com a conclusió, un dels elements que destaca, tant en les enquestes com en les entrevistes, és que l'Obert per Reflexió ha permès una trobada de tots els agents artístics del territori i posar en coneixement de tots els projectes que es realitzen en aquest àmbit. Als participants els ha servit per trobar gent nova, o per tenir un espai de treball amb els qui ja coneixien. En alguns els ha permès conèixer els projectes d'agents que ja coneixien, però que no tenien detalls del seu treball.

Pel que fa a la utilitat del procés, el 80% dels enquestats afirma que ho ha estat i estan satisfets d’haver-hi participat. Amb tot, cal tenir en compte que les enquestes que s'han respost són aproximadament un terç dels participants. En les entrevistes es veu que es desitja la continuïtat dels grups i dels projectes.

En general la participació es valora de forma molt positiva, els entrevistats que coneixen el sector artístic troben que tothom que hi havia de ser representat hi era, tot i que en algun cas es fa referència a les dificultats operatives de reunir tanta gent. Els entrevistats ho atribueixen a la tasca de convocatòria del CA Tarragona i també a les expectatives que despertava aquesta entitat en el sector. Molts entrevistats valoren molt positivament la forma en què es va convocar els agents, personalment, i a través d'entrevistes, i els esforços que s'hi van dedicar, i alguns fins i tot ho consideren l'èxit més important de l'Obert per Reflexió. Remarquen també que aquestes explicacions a cada agent han facilitat molt poder entendre un procés tant abstracte.

També existeix la sorpresa pel fet d'aconseguir reunir tants agents en un territori on, segons els agents artístics, no és fàcil que hi hagi participació.

Funcionament i dinàmiques de l’Obert per Reflexió El funcionament i les dinàmiques de l’Obert per Reflexió han estat, en alguns aspectes, molt diversos depenent dels grups. Segons el CA, la intenció a partir de la tercera sessió era crear grups molt transversals. Finalment, per l'afinitat dels projectes, va haver-hi menys barreja entre els grups i en realitat va consistir en que dos dels eixos es van dividir en dos projectes diferenciats i es van crear un total de cinc grups.

Un dels problemes que es detecten en les dinàmiques de l’Obert per Reflexió és la intermitència dels participants. Malgrat tot, els agents participants van ser força actius i generalment van seguir totes les sessions. Però era difícil arribar a definir els projectes amb aquestes interrupcions, ja que un nou agent suposava un temps de la sessió dedicat a presentacions, explicació de projectes, etc. El CA Tarragona també va detectar aquest problema, i una de les millores que proposa per al futur és vetllar perquè els grups motors de cada 54

eix sempre hi siguin presents, tot i que és difícil garantir la presència en una estructura col·laborativa no remunerada.

Durant el procés hi va haver moments en què els objectius no estaven clars per a tots els participants i això havia creat cert desconcert. En les enquestes ja apareix com una proposta de millora que hi hagués més claredat i concreció en les explicacions. Pel que fa al retorn del treball, també hi van haver diferents opinions. Per alguns s'ha rebut retorn constant del treball i en canvi d'altres afirmen que l'han trobat a faltar.

Pel que fa al paper del CA Tarragona durant el procés, val a dir que hi ha hagut una certa confusió. El CA Tarragona tenia un paper durant l’Obert per Reflexió que l'organització creia que estava clar, com a organitzador del procés però alhora com un agent més que participava en els grups. En canvi, els participants han demanat major implicació del CA Tarragona en el procés liderant i decidint els paràmetres i implicant-se per tirar endavant els projectes resultants.

Pel que fa al temps, tant organitzadors com entrevistats confirmen com a punt feble la manca de temps en les dinàmiques. Les tasques a les sessions estaven molt marcades i en ocasions no hi havia temps per acabar-les o per aprofundir en un debat que podia ser profitós. En la distribució de les sessions, en les enquestes apareix com a proposta de millora dedicar més temps a les darreres sessions, les de grups més petits on es van concretar els projectes.

Detectem en els entrevistats que el fet de pertànyer a una institució ha dificultat en alguns casos el treball en xarxa. Els participants que pertanyien a institucions relativament grans i amb estructures bastant jeràrquiques i participaven en l'Obert per Reflexió com a representants d'aquestes institucions han patit tensions a l'hora de definir què podien oferir al treball en xarxa. En les institucions es plantegen les propostes, es discuteix la seva viabilitat amb l'equip i després es traslladen a la direcció perquè les aprovin. Aquesta burocràcia de procediments topava frontalment amb el tipus de dinàmiques proposades a l'Obert per Reflexió. Per tant, s’ha observat que existeix una diferència entre el paper com a individu o com a representant d'una institució i això ha provocat conflictes importants a aquests participants.

Expectatives i objectius Un aspecte important per valorar l’Obert per Reflexió ha estat el de les expectatives. Segons el CA Tarragona alguns participants es van crear unes expectatives d'obtenir recursos i van interpretar que la participació en l'Obert per Reflexió era una possibilitat d'obtenir finançament. Aquests agents que van participar només per trobar suport per als seus projectes, més que no pas per l'interès en un procés participatiu, posteriorment van ser força crítics amb el procés fent difícil el treball en alguns casos. Els organitzadors ens confirmen que aquestes expectatives han estat un element difícil de desactivar.

55

Per altra banda, creuen que l'organització ha complert els seus objectius. Els que apareixen com a complerts són l'aprenentatge d'una nova forma de treball, construir un espai de trobada amb molt agents, l'inici d'un treball en xarxa o donar-se a conèixer. Com a objectius que encara no s'han assolit anomenen els projectes concrets, i la constitució de realitats de mediació, tot i que creuen que es poden aconseguir amb el treball que els grups han continuat fent a partir del final de l'Obert per Reflexió.

La majoria dels participants han continuat treballant amb els grups, tot i que alguns tenen dificultats per fer-ho per la seva disponibilitat. Tots coincideixen en què aquesta nova etapa de treball pot tenir molt bons resultats i en que determinarà, en certa mesura, la utilitat de l'Obert per Reflexió. Fent una valoració global els participants consideren que aquest treball col·lectiu els ha aportat beneficis, com el coneixement d'una nova metodologia de mediació i el fet de compartir experiències i motivacions.

Una de les conclusions que es desprèn dels resultats és que existeix una certa confusió del projecte amb la institució. Costa distingir quan es parla del procés de l’Obert per Reflexió i quan es parla del CA. Això pot tenir a veure amb el fet que aquest és el primer projecte del CA Tarragona i té un caràcter gairebé fundacional. Tal com reconeixen els organitzadors, un dels objectius de l'Obert per Reflexió era presentar el CA Tarragona al territori, quan encara no disposa d'espai, amb una activitat que defineixi la seva especificitat: la mediació. Això és especialment destacat pels agents artístics, potser també perquè la creació del CA Tarragona és una de les reivindicacions del sector en els darrers anys al Camp de Tarragona. Les expectatives, per tant, han estat molt elevades, i en el judici del procés s’hi ha barrejat també opinions sobre l’actuació del CA Tarragona en altres aspectes.

Pel que fa als objectius dels entrevistats per participar en l'Obert per Reflexió, en general hi havia molt interès pel procés com a experiment, com a punt de trobada i posada en comú de tots els agents, i també com a espai per conèixer gent nova. La majoria, a més, ho han vist com una oportunitat de donar a conèixer i el seu projecte i d'establir vincles que el beneficiïn.

Allò que es pot i no es pot valorar A banda de les conclusions de l’Obert per Reflexió com a projecte en sí, a nivell micro, creiem necessària fer una valoració global, a nivell macro, del que ha suposat per al context artístic del Camp de Tarragona i per a l’àmbit cultural en general.

En el marc teòric hem volgut definir molt clarament el lloc institucional i cultural on s'inscrivia el projecte de l'Obert per Reflexió. Inevitablement tota acció cultural entra en diàleg amb la tradició i alhora interacciona amb el present i és així com es sobreposa a la seva limitada condició de praxis per assolir una significació cultural i històrica específica.

56

Una part important dels impactes d'una producció cultural estan en relació a com serà assumida, interpretada i reapropiada per futurs projectes, és a dir, quin paper acabarà jugant en tant que catalitzador de noves realitats.

L'Obert per Reflexió es desdobla en el que ha estat i en el que acabarà representant. I la gestió del capital simbòlic i dels imaginaris que se li puguin associar és també una eina de treball al servei dels objectius inicials de l'Obert.

Aquest capital simbòlic es pot posar en circulació a través de conferències, tallers o publicacions i l'impacte inicial es pot multiplicar.

Inclús per als participants pot resultar difícil mesurar com els ha afectat la seva participació en el canvi de percepció de determinades realitats, posicions o afinitats per futures situacions.

Alguns dels objectius plantejats per l'Obert, tal i com queda reflectit en el marc teòric, es fan realitat en un desplegament bidimensional qua articula allò estructural amb la concreció del que és metodològic.

Sens dubte la visió ambiciosa es fixa en els canvis sistèmics que obren el joc a altres formes de col·laboració i relació entre sectors, agents i institucions.

L'Obert reflecteix en la seva articulació i llista de participants aquesta mirada de llarg recorregut però reconeix que probablement, tot i ser l'element motor del projecte només el pot avaluar tangencialment i sense poder esbrinar cap a on es projectaran realment els seus impactes. És el format de treball de l'Obert una forma eficient en relació a les problemàtiques i reptes plantejats en el marc teòric? La paradoxa és que per poder saber-ho hem d'assegurar un marc de continuïtat per el projecte. Per tant, es veurà en el futur.

I partint d’això el plantejament més pragmàtic i útil per analitzar els seus resultats és l'avaluació que estem fent, ja que permetrà millorar-ne la metodologia i la mediació amb el territori i els seus participants. D'aquesta manera, a partir d’aquest treball d’anàlisi i també a través de la continuïtat del projecte podrem avaluar l'impacte en les estructures i agents d'un territori com el Camp de Tarragona.

Amb tot, no podem deixar de fer un tancament clarament positiu del projecte Obert per Reflexió i de tot aquest procés d’avaluació que hem realitzat. Més enllà de les qüestions metodològiques que es puguin millorar, i d’uns resultats a llarg termini que encara estem lluny de conèixer, no podem obviar que l’Obert per Reflexió ha estat la posada en pràctica d’unes noves metodologies de mediació que obren una porta a la gestió artística i cultural.

57

6. Recomanacions i propostes de millora Les propostes de millora que es desprenen d’aquest estudi i que tot seguit s’exposaran són les que s’han considerat més rellevants. Hi ha hagut molts detalls per millorar de les dinàmiques que han sorgit però que no s’han considerat determinants. A més, alguns són molt difícils de controlar, com per exemple els espais on s'han realitzat les activitats. Per això, aquí es proposen només les millores que creiem que serien acceptades majoritàriament i, a banda de millorar el funcionament de les sessions, podrien afectar positivament als resultats finals del procés.

Un dels aspectes que ha creat dificultats al funcionament dels grups ha estat la intermitència dels participants. Bé sigui per implicació o per problemes d'agenda, ha endarrerit el treball i trencat les dinàmiques en algunes sessions.

Amb tot, com ja s’ha dit, és molt difícil assegurar la presència dels participants en una estructura de col·laboració no remunerada. Per tant, una proposta consistiria en limitar l'accés al procés un cop s'hagin format els grups al voltant dels projectes. Al final del procés es podria tornar a obrir l'accés, però això crearia menys conflictes si els nous col·laboradors s'incorporessin quan els projectes ja estiguessin definits.

La participació de representants d'institucions en el procés i en la definició del treball en xarxa ha portat dificultats importants. Com s’ha vist, aquests participants no tenien autonomia per decidir el seu paper en el treball en xarxa, i quan se'ls va demanar que el definissin, això els ha provocat tensions. El fet de representar una institució també és el que ha provocat les dificultats de l'equip del CA Tarragona per definir el seu paper, que depèn de factors que no controlen personalment com el pressupost, l’autonomia, o les decisions polítiques.

Una possible solució seria incorporar a l’Obert per Reflexió els representants de les institucions a partir de la segona fase, en què no es tracta tant de posar en comú els projectes de cada agent sinó de tirar endavant projectes conjunts i concrets. En aquest cas, però, es perdria la visió de les institucions a l'hora de definir els projectes i de mostrar la situació del sector, per la qual cosa el mapa artístic del territori quedaria esbiaixat. Una altra solució consistiria en incorporar aquests agents des del principi però reconeixent aquesta especificitat a l'hora de definir el seu projecte. Cal tenir en compte, però, que fer distincions entre els participants es podria percebre com poc coherent i poc horitzontal. Tot i que aquest inconvenient no és fàcil de solucionar, no és menys cert que s'han d'assajar fórmules per disminuir la tensió que provoca. És imprescindible també la creació d'una plataforma virtual que mantingui la conversa del procés. Per aquest cas, un format de xarxa social o de fòrum pot ser el més senzill de gestionar. En aquesta plataforma hi ha d'haver, en primer lloc, un resum de les idees que s'han consensuat en cada sessió. Això permetria, per una banda, reprendre el debat en el punt on s'hagués deixat i no 58

reiniciar-lo en cada sessió. A més, donaria resposta als participants que no poguessin assistir per problemes d'agenda a alguna sessió, els permetria reprendre el fil a la següent.

En segon lloc, en aquesta plataforma també s'haurien de plantejar els eixos del debat abans de començar la sessió, de forma que hi hagi una reflexió prèvia que permeti avançar més en els grups de treball. Si la plataforma permet que hi hagi una conversa, certs aspectes del debat es poden començar a treballar en línia i es pot arribar a les conclusions amb més facilitat durant la sessió presencial.

Amb aquests dos elements, la plataforma solucionaria la manca de temps i d'espai de reflexió de què ens han parlat alguns dels participants, i també podria reduir el problema de la intermitència de la participació.

La darrera de les recomanacions seria treballar, abans i durant el procés, amb l'equip organitzador per tal de consensuar les idees bàsiques del procés i també la forma com s’hauria d’expressar. En un procés com aquest, que molts participants han trobat abstracte i de vegades difícil de comprendre, és fonamental que el relat sigui unitari per part dels organitzadors. A banda de consensuar els conceptes, també es recomana consensuar el vocabulari que s’ha de fer servir, per evitar la confusió i el desconcert entre els participants, tenint en compte també que el llenguatge no es torni opac, ja que s'ha posat de manifest la demanada de molts participants d'obtenir explicacions clares i més concreció en el discurs. Una proposta és treballar en equip, abans de cada sessió, un llistat de possibles dubtes dels participants i resoldre'ls de manera unitària. D'aquesta manera no només es resolen els dubtes que s'hagin previst, sinó que s'avança en la construcció d'un discurs comú per a tot l'equip i els participants.

A mode de conclusió, considerem que aquestes recomanacions no tenen com a objectiu tan sols millorar el projecte que ja s’ha portat a terme, sinó servir per a futures aplicacions per part d’altres institucions i en diversos contextos. Un dels principals objectius de l’Obert per Reflexió ha estat crear una metodologia de referència en processos de mediació i treball col·laboratiu en xarxa, i aquesta és la principal missió de les nostres recomanacions.

59

7. Agraïments A totes les persones que han participat a l’Obert per Reflexió i especialment aquelles que han donat valor a aquesta recerca, a través de les enquestes o entrevistes.

A l'equip del CA Tarragona Centre d’Art, Cèlia del Diego i Jordi Ribas.

A Javier Rodrigo, d'Aula a la Deriva.

A José Luís Rosado, per les imatges.

60

8. Bibliografia i webgrafia Bibliografia AAVC-CIDEA-CatLab. (2009) Pla Integral de R+D+i pel sector de les Arts Visuals a Catalunya CATALUNYA LABORATORI. Barcelona.

Ariño, A. (dir) et al. (2006). La participación cultural en España. SGAE. Madrid: Fundación Autor.

Barbieri, N. B., Fina, X. i Partal, A. (2008). ¿Un modelo singular de gestión pública de la cultura? : Proximidad y tercer sector cultural en barcelona.

Instituto de Gobierno y Políticas Públicas. Universidad Autónoma de Barcelona.

Carbó, G., López, T., Martinell, C. i Martinell, A. (2010). Estudi del sector cultural a les comarques gironines. Diputació de Girona i Universitat de Girona (Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació).

Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona. (2008). La dinámica del contacto: Movilidad, encuentro y conflicto en las relaciones interculturales. Barcelona: Fundació CIDOB. CiudadesCreativas ( IV ) jornadas fundación kreanta, 24 - 26 de noviembre de 2011. (2011). Madrid.

Cubeles, X. (2000). Nuevos retos de las Políticas Culturales frente a la Globalización, ponència del programa Pensar Iberoamérica de la OEI. Ertürk, E., Kutlu, Ü. Z. i Pascual, J. (2011), Local cultural policies handbook. steps, tools and case studies. Istambul: İstanbul Bilgi University.

Federación Española de Municipios y Provincias, y Federación Española de Municipios y Provincias. (2009). Guía para la evaluación de las políticas culturales locales. Madrid: Federación Española de Municipios y Provincias.

Fina, X. i Subirats, J. (2011). Proximitat, cultura i tercer sector a Barcelona: Anàlisi de casos. Barcelona: Icaria.

Font, N.; Subirats J. (2000). Local y sostenible. Barcelona: Icaria.

Govier, L. (2009). Leaders in co-creation? why and how museums could develop their co-creative practice with the public, building on ideas from the performing arts and other non- museum organisations. University of Leicester: MLA Museums Clore Leadership Fellow 2008-9.

61

Guntín, F. (1998). L’art contemporani des de l’àmbit local: Eines per al disseny i la gestió de programes d’arts visuals. Barcelona: Diputació de Barcelona i Pagès Editors.

Hawkes, J. (2001). The Fourth Pillar of Sustainability: Culture’s essential role in public planning. Victoria: Common Ground Publishing and Community Cultural Development Network.

Holden, J. (2008). Cultura democràtica: obrir les arts a tothom. Londres: Demos.

Holden, J. (2010). Culture and class. London: Counterpoint. British Council.

Infantino, J. (2011). Artes entre políticas culturales e intervenciones sociopolíticas en buenos aires. Nómadas, 34, 13-30.

INTERACCIÓ’04 (2006). Hacia una Agenda 21 de la cultura. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Manito, F. (2008). Cultura i estratègia de ciutat. la centralitat del sector cultural a l'agenda local. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya.

Martinez, Z. i Blas, A. (2008). Poder político y participación: Demokrazia: Ogi gogorrari hagin zorrotza. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.

Mascarell, F. (dir.) (1999). La cultura: motor de la ciutat del coneixement. Pla estratègic del sector cultural de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona.

Merli, P. (2002). Evaluating the social impact of participation in arts activities.

International Journal of Culture Policy. Vol. 8 (1).

Moraza, J. L. (2009). Una política cultural para una cultura política.

Pascual, J. (2005). La Agenda 21 de la cultura: contexto, contenidos, desafíos.

Boletín GC: Gestión Cultural num. 11: Participación Ciudadana.

Pascual i Ruiz, J. i Dragojevic, S. (2007). Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas.

Barcelona: Fundació Interats.

Rausell Köster, P. i Agencia Española de Cooperación Internacional. (2007).

Cultura: Estrategia para el desarrollo local. Madrid: Agencia Española de Cooperación Internacional, Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación.

62

Roselló i Cerezuela, D. (2009).Criteris per l’avaluació de les bones pràctiques en el sector cultural.Banc de Bones Pràctiques.

Sánchez de Serdio, A. i López, E. (2011). Políticas educativas en los museos de arte españoles. los departamentos de educación y acción cultural. En AAVV. (2001) Desacuerdos 6. Arteleku-Diputación Foral de Gipuzkoa, Centro José Guerrero-Diputación de Granada, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i UNIA arteypensamiento. http://ayp.unia.es/dmdocuments/desacuerdos_6.pdfSubirats, J. i Fina, X. (dir.).

(2008). El retorn social de les polítiques culturals. Institut de Govern i Polítiques Públiques. Universitat Autònoma de Barcelona.

Subirats, J. L'impacte social. Paradigmes De Futur Per Realimentar l'Acció Cultural, 15-16 De Setembre De 2011, Barcelona.

Tomàs R. Villasante. (2006) Desbordes Creativos. Estilos i metodologías para la transformación social. Ed Catarata.

Zapata Barrero, R. (2009). Diversitat i política cultural. el debat teòric i el seu ús en les institucions internacionals. Educació Social Revista d'Intervenció SòcioEducativa. Globalització, Diversitat Cultural i Acció Socioeducativa, 43, 57-73.

63

Webgrafia #10penkult decálogo de prácticas culturales de código abierto || kode irekiko praktika kulturalen dekalogoa. http://10penkult.cc ACVic. arts contemporànies. http://www.acvic.org Arquitecturas colectivas | red internacional de colectivos. http://arquitecturascolectivas.net Artsactive.net. http://artsactive.net Artwork'09. laboratoris locals d'arts visuals. http://www.diba.cat/web/cerc/artwork09_inici Banc comú de coneixements. http://bancocomun.org CGLU Comissió de cultura. Agenda 21 de la cultura.http://agenda21culture.net Ciutats creactives. http://www.ciutatscreactives.net ColaBoraBora| PROCOMÚN, DINÁMICAS COLABORATIVAS Y EMPRENDIZAJE SOCIAL. http://www.colaborabora.org Conexiones improbables. Slow innovation. http://conexionesimprobables.es Empresas del procomún. http://ypsite.net/procomun Espai memòries. Laboratori del s.XX. http://espaimemories.cat EUTOKIA | connection for social innovation. http://eutokia.org Global Visual Cultures. www.culturasvisualesglobales.net Grid_Spinoza. http://gridspinoza.net II congreso internacional de ciudades creativas. http://www.ciudadescreativas.es Interacció - CERC - Diputació de Barcelona. http://www.diba.cat/web/cerc/interaccio La Tabacalera.net. Centro Social Autogestionado en la antigua fabrica de tabacos de Lavapies. http://latabacalera.net Memòries emergents en el barri de Sant Fèlix. Projecte de construcció col·lectiva de les memòries del barri. http://memoriesemergentsasantfelix.wordpress.com Proyecto Amarika Proiektua. http://www.amarika.org/blog/

64

San Sebastián ciudad candidata a capital europea de la cultura 2016. http://www.sansebastian2016.eu/ Trans Art Laboratori. Plataforma d'art en context. www.trans-artlaboratori.org Transductores. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. www.transductores.net UNESCO. (2 de novembre de 2001). Declaración universal de la UNESCO sobre la diversidad cultural. http://portal.unesco.org/es/ev.phpURL_ID=13179&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

65

9. Annexos 9.1 Annex 1. Llistat de participants Obert per Reflexió Jordi Abelló. Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona Dídac Aluja. Perejil’s Sounds David Balsells. SCAN Tarragona Núria Boronat. Espai Jove Kesse Montserrat Caballero. Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Esther Canals. Laboratori Visual Toni Carrasco. Grup de treball cultura visual ICE-URV Anna Catà. Auriga Serveis Culturals Pau Catà. Centre de Recerca i Creació Casamarles Josetxo Cerdán. Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV Rosa Comes. Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona Helena de Diego. CaixaForum Tarragona Màrius Domingo. www.altacapa.com Andrea Endeinhammer. Künstainer Maria Escoda. Fundació Caixa Tarragona Pere Estadella. Ditada Ivan Favà. Centre de Formació d’Adults Tarragona Ester Ferrando. Grup de treball cultura visual ICE-URV Xavier Filella. Centre de Lectura de Reus Chantal Grande. Fundació Forvm Magda Guillen Siscu Guirro. Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona Sunsi Huertas. Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV Ramon Maria Huguet. Ràdio Montblanc Sílvia Itúrria. Micro-Cicle Cecília Lobel. L&B art + comunicació Albert Macaya. Facultat de Ciències de l’Educació de la URV Bernardina Marina. Fundació Caixa Tarragona

66

Manel Margalef. Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona Carles Marquès. CaixaForum Tarragona Elena Martí. Centre d’Art Cal Massó Jordi Martorell. La Casa de Palla Tecla Martorell. Centre de Formació d’Adults Tarragona Gemma Massagué. Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils Salvador Miranda. Públics Mikel Morlas. Arnolfini Magda Murillo. Grup de treball cultura visual ICE-URV Pedro Nogales. Unitat d'Investigació del Cinema de la URV / Aula de Cinema de la URV Nando Oterino. Fundació Caixa Tarragona Ció Pallarès. Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell Jordi París. Museu de Valls Joan Pascual. L’Ovella Vermella Francesc Perramon. Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona Lídia Porcar. La Casa de Palla Alfred Porres. Grup de treball cultura visual ICE-URV Akim Qui. Asociación Espíritu Libre Sergi Quiñonero. Poblet. Natura i Art i Exposició poesia visual de Forés.

Poesia i música Rosa Ricomà. Museu d’Art Modern de Tarragona Núria Rion. Micro-Cicle Jordina Ros. Ditada Assumpta Rosés. Artiga. Revista d’art i pensament contemporani Aureli Ruiz Josep Salmeron. IES Gabriel Ferrater de Reus Antonio Salcedo. Departament d’Història de l’Art de la URV Raquel Sánchez Friera. Diari de Tarragona. Encuentros Tomàs Sentís. Àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona Cristina Serra. Laboratori Visual 67

Núria Serra. MAMT Pedagògic Marisa Suárez. MAMT Pedagògic Isabel Taixès. IES Gabriel Ferrater de Reus Àngels Torras. Institut Municipal d’Educació de Tarragona Eloïsa Valero. Grup de treball cultura visual ICE-URV Montserrat Vargas. Coordinadora de centres cívics Joaquim Vilafranca. Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus Lluís Vives. Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona Marina Vives Alba Zamora. Fundació Casal l’Amic

68

9.2.

Annex 2. Propostes dels grups de treball

ANTENA DE DIFUSIÓ Esther Canals, Laboratori Visual Rosa Comes, Àrea de cultura Ajuntament de Tarragona Maria Escoda, Fundació Caixa Tarragona Sunsi Huertas, ASTERISC de la URV Ramon Maria Huguet / Jordi Martorell, La veu jove de la Conca Assumpta Rosés, Artiga. Revista d’art i pensament contemporani Raquel Sánchez Friera, Diari de Tarragona. Encuentros Marina Vives Descripció Aquest projecte consisteix a iniciar un canal de comunicació de la xarxa d’agents culturals vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona.

Aquest canal de comunicació serà un espai web que permeti que siguin els propis agents els que introdueixin la informació i alhora l'existència de grups de treball o comissions que dinamitzin, valorin, recomanin i proposin.

Aquest espai també ha de potenciar la creació de continguts audiovisuals al servei de la comunicació de les activitats dels diferents agents.

El nou espai web utilitzarà i connectarà els recursos i serveis de tots els espais web ja existents. Ha de resoldre en un sol espai les necessitats de comunicació interna i difusió externa, i la creació i gestió d’una base de dades de recursos.

Cada participant aporta informació, coneixement i rep informació, coneixement, visibilitat i reconeixement. D'altra banda, aporta les visites relacionades amb el seu àmbit geogràfic i territorial i es beneficia de la mirada dels altres àmbits geogràfics i sectorials.

La xarxa ha de permetre el control directe del missatge i continguts. És un espai centralitzat per comunicar amb la resta d’agents i donar i rebre informació. La comunicació i la presència han de ser horitzontals i el seu ús ha de ser senzill.

L’espai disposarà d’enllaços a les principals xarxes socials i incorporarà l’ús d’eines com Newsletter, RSS, etc.

Objectius Disposar d’una plataforma de comunicació sectorial que serveixi per mantenirnos informats els uns als altres, per informar el públic i que, en la mesura del possible, generi coneixement, informació preservada, endreçada, fàcilment interconnectable i recuperable.

69

Augment de la visibilitat i del reconeixement social propis i del sector.

Punts forts i punts febles 

Forts: ◦ Amb recursos propis ja existents podem començar molt ràpidament. ◦ El projecte és esglaonable. A partir d’un esquema inicial bàsic i simple es pot tornar més ric i complex, adaptant-lo a les nostres necessitats i a un ritme digerible per a tothom.



Febles: ◦ El manteniment en el temps i el creixement en complexitat del sistema, tard o d’hora, requerirà la incorporació de recursos econòmics que cal obtenir i dimensionar.

70

PRACTIQUES ̀ ARTISTIQUES ́ EN CONTEXT Esther Canals, Laboratori Visual Anna Cata,̀ Auriga Serveis Culturals Pau Cata,̀ Centre de Recerca i Creació Casamarles Pere Estadella / Jordina Ros, Ditada Ivan Favà / Tecla Martorell, Centre de Formació d’Adults Tarragona Magda Guillen ́ Jordi Martorell Mikel Morlas, Arnolfini Francesc Perramon / Lluiś Vives / Manel Margalef, Escola d’Art i Disseny de Tarragona Sergi Quinonero, ̃ Poblet Natura i art Tomas̀ Sentis, ́ Area ̀ de Relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona Montserrat Vargas, Coordinadora de Centre civics ́ de Tarragona Joaquim Vilafranca, Escola d’Art i Disseny de Reus Alba Zamora, Casal l’Amic Descripció El projecte consisteix a dissenyar una estructura estable d’agents que fomenti l’acollida i desenvolupament de processos artístics en context que suposin la creació de sinergies ̀ entre artistes, organitzacions i professionals de diversos sectors.

Aquesta es pot concretar en un ampli espectre d’accions des de les meś reconeixibles com a art (en una lectura convencional) fins a d’altres de caire meś transdisciplinari. Estem parlant d’intervencions en espais publics ́ i privats, consultories i assessories a organitzacions en diversos ambits ̀ i especialitats, formació adrecada ̧ a professionals de diversos sectors, etc.

Els interessos per formar part de la xarxa per als agents que pertanyen al sector artístic són ampliar hortizons professionals; potenciar l'impacte de posicionaments estetics, ̀ economics, ̀ filosofics, ̀ organitzatius, etc. contemporanis i la sostenibilitat economica. ̀ Pel que fa als agents que no pertanyen al sector artístic, els pot interessar participar de la xarxa perquè facilita noves connexions entre persones, professionals, entitats, espais urbans i d'uś social, perquè les accions artistiques ́ poden donar resposta a inquietuds i necessitats de la ciutadania i perquè fomenta una cultura creativa superant models de consum passiu.

Objectius Reivindicar als/les artistes com a agents d'impacte en contextos socials i economics ̀ capacos ̧ d'afegir valor als processos i resultats d'organitzacions de diversos ambits ̀ i sectors (tercer sector social, industria, ́ comerc,̧ educacio,́ etc.) responent als problemes i necessitats d'aquestes des d'una perspectiva creativa i innovadora.

Punts forts i punts febles 

Forts: ◦ Motivació dels/les implicats/des ◦ Experiencia ̀ i coneixements en l'ambit ̀ del grup impulsor ◦ Context socio-cultural i economic ̀ permeable (Crisi=Oportunitat) ◦ Suport del Centre d'Art de Tarragona ◦ Ninxol ́ de mercar per explorar 72



Febles: ◦ Heterogeneitat ̈ dins el grup impulsor ◦ Risc de desequilibri intern en el desenvolupament de tasques ◦ Manca de finançament inicial ◦ Precarietat del sector artístic local/regional ◦ Cultura organitzacional (empresarial i institucional) poc creativa i innovadora ◦ Desinteres̀ per les practiques ̀ artistiques ́ contemporanies ̀ a la demarcacio ́

73

DIÀLEGS AMB L’ENTORN / NARRATIVES EN CONSTRUCCIÓ David Balsells / Chantal Grande, Fundació Forvm / SCAN Tarragona Toni Carrasco / Ester Ferrando / Magda Murillo / Alfred Porres / Eloïsa Valero, Grup de recerca per la formació docent ICE Cecília Lobel, L&B art + comunicació Albert Macaya, Ciències de l’Educació de la URV Joan Pascual, L’Ovella Vermella Akim Qui, Asociación Espíritu Libre Josep Salmeron / Isabel Taixés, IES Gabriel Ferrater Núria Serra / Marisa Suárez, MAMT Pedagògic Àngels Torras, Institut Municipal d’Educació de Tarragona Descripció Aquest és un projecte col·laboratiu d’exploració de l’entorn a través de l’intercanvi cultural entre col·lectius diversos (escoles, associacions, etc.) que comparteixen un mateix context (barri, ciutat...).

El propòsit del projecte és explorar el teixit social i cultural compartit a través del diàleg entre els diversos col·lectius implicats mitjançant metodologies artístiques, etnogràfiques, visuals, d’arxiu...

El projecte es concretarà en tantes propostes com contextos d’intervenció s’involucrin i respondrà a les necessitats a l’enfocament dels col·lectius implicats. Tanmateix, el fil conductor que els connecta és una concepció educativa que desborda allò escolar i que es vincula amb les pràctiques d’aprenentatge comunitari, algunes pràctiques artístiques contemporànies i l’activisme social.

El projecte aporta la possibilitat de participar en una experiència compartida d'aprenentatge i recerca en què (en funció del posicionament i les possibilitats des d'on s'incorpori cadascú) el participant pot aportar coneixements, experiència, mitjans o infraestructures o rebre’n d'altres agents implicats i gaudir de l'intercanvi cultural que aquesta transacció possibiliti.

Objectius Desenvolupar estratègies per posar en relació els col·lectius, organitzacions o centres amb el seu entorn.

Fomentar la cohesió, la convivència i el treball cooperatiu entre els diversos membres de les comunitats implicades.

Portar a la pràctica diferents maneres d’explorar i conèixer l’entorn, així com utilitzar diferents llenguatges (literari, visual, audiovisual...) per concretar les descobertes.

Afavorir la implicació, l'empatia i la participació del teixit social del barri a partir de la interrelació dels treballs transversals que generin els diferents agents implicats.

Generar narratives visuals contemporànies a partir de la investigació del patrimoni i les persones: en relació amb el veïnatge, als centres escolars de la zona, amb el centre cívic, altres grups.

Donar visibilitat al projecte més enllà de l’àmbit estricte del Centre d’Art, com pot ser la comunitat educativa, els artistes, altres espais de la ciutat, el centre cívic, el barri, etc.

74

Elaborar una xarxa de comunicació/plataforma TIC per donar visibilitat, difusió i intercanvi d’idees al projecte i les propostes i construcció - en xarxa - de noves o altres narratives.

Punts forts i punts febles 

Forts: ◦ El caràcter innovador del projecte i el fet que implica diversos col·lectius que no acostumen a treballar plegats. ◦ El coneixement del barri i el seu context sociocultural antropològic. ◦ El foment de la participació ciutadana. ◦ La transversalitat del currículum en l’educació formal. ◦ La recerca i la difusió del patrimoni. ◦ La interrelació entre artistes, docents i públics.



Febles: ◦ La por a sortir de la rutina diària per part de tots. ◦ El caos en la participació i implicació de molts agents. ◦ Els recursos econòmics escassos. ◦ L’elaboració i la definició del projecte, ja que es tracta d’un procés participatiu.

75

ESPAI D'EMERGÈN(T)CIA Núria Boronat, Espai Jove Kesse Esther Canals / Cristina Serra, Laboratori Visual Andrea Eidenhammer, Künstainer Xavier Filella, Centre de Lectura de Reus Magda Guillén Antonio Salcedo, Departament d’Història de l’Art de la URV Pere Estadella / Jordina Ros, Ditada Descripció El projecte consisteix a crear una plataforma que aglutini agents actius relacionats amb les pràctiques emergents.

La plataforma pretén generar un debat previ entorn el concepte i les pràctiques de l'”emergèntcia”.

Ha de participar de la descentralització, incloent el Camp de Tarragona.

La plataforma ha de tenir un espai virtual en línia (en forma de Google group, bloc, 2.0...) i un espai físic en trobades (també practicant la descentralització).

Aquesta plataforma ha de dur a terme accions com sessions d'(auto)anàlisi de projectes: assessoria, suport, compartir experiències, detectar buits, etc. També pot generar un llistat amb possibles col·laboradors (del món educatiu, projectes, espais...); organitzar cursos i tallers; plantejar accions al voltant de l'espai públic, re-pensar l'espai; articular pedagogies de difusió vinculades a la pràctica de l'art emergent i treballar en la formació de nous públics; obrir convocatòries puntuals.

Les primeres accions perquè la plataforma pugui començar poden ser, en primer lloc, unes jornades de debat sobre l'art emergent. En segon lloc, es planteja alguna acció al carrer que faci de reclam, com per exemple realitzar diverses accions performàtiques amb artistes en diversos punts de la província, com un cicle d'art al carrer i als espais públics i privats en els quals es fa participar al públic de l'obra d'art i del diàleg entre l'art emergent i l'art contemporani i la seva definició.

Objectius Promoure la professionalització d'emergents.

Crear una xarxa de contactes, experiències, recursos, interessos, etc.

Visibilitzar tots aquells projectes, agents actius, equipaments del Camp de Tarragona.

Ser un espai de contacte, promoció, suport, difusió i activació de recursos de l'art emergent.

Punts forts i punts febles 

Forts: ◦ La xarxa que es pot crear al voltant de l'art emergent entre els diferents agents que participen en la plataforma i la societat que pot interessar-se pel projecte.



Febles: 76

◦ La indeterminació del projecte. ◦ La no concreció de la plataforma.

77

PROGRAMACIONS EN XARXA Montserrat Caballero, Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Josetxo Cerdán, ASTERISC de la URV Carles Marquès / Helena de Diego, CaixaForum Tarragona Elena Martí, Centre d’Art Cal Massó Gemma Massagué, Àrea de cultura de l’Ajuntament de Cambrils Pedro Nogales, Aula de Cinema / Unitat d’Investigació del Cinema de la URV Ció Pallarès, Àrea de cultura de l’Ajuntament del Vendrell Jordi París, Museu de Valls Lídia Porcar / Jordi Martorell, La casa de palla/ La Veu Jove de la Conca Aureli Ruiz, 3 + 1 + (1) Programació al voltant de les temàtiques de lloc Descripció Creació d’una xarxa de comunicació amb els i per als gestors vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona, que ha d'incloure tots aquells que gestionen, amb un cert grau de qualitat, ambició i seriositat, pràctiques de creació contemporània al nostre territori.

També ens interessa contactar amb aquells espais, programes o gestors que creiem susceptibles d’interessar-se per incloure aquestes pràctiques a les seves activitats o programacions; i amb les administracions i entitats públiques i privades de dins i de fora del territori, que puguin col·laborar en la millora de la qualitat, presència, rellevància i visibilitat d’aquestes pràctiques a casa nostra.

Els avantatges per als participants són pertànyer a una xarxa que vol de ser referent intern i extern en el nostre sector i territori. Una xarxa que, per la seva dimensió i representativitat ha de gaudir d’avantatges significatius d’interlocució amb administracions, entitats públiques i privades i mitjans de comunicació.

Així es pot disposar de manera amable i còmoda d’un únic espai, presencial i virtual, per a comunicar-nos i informar i rebre informació del sector. Tenir presència activa en un espai de referència per aquells que s’interessin pel nostre sector i territori.

Objectius Fomentar projectes conjunts, experimentant diferents models de coproducció, respectant la diversitat i idiosincràsia de cada centre o gestor. Això permetrà accedir amb més facilitat a finançament extern i gaudir d’un major ressò social i mediàtic.

Col·laborar en la formació d’aquells que gestionen espais de cultura contemporània al nostre territori.

Promoure el coneixement dels diferents projectes que es desenvolupen al territori, i de les persones que els fan possibles. Donar més visibilitat als projectes que es desenvolupen al Camp de Tarragona i enfortir-nos davant les institucions que financen els espais i les programacions.

Connectar els agents que es dediquen a la gestió d’un espai i els que no disposen d’espai físic estable, incloent la participació dels artistes que per la seva idiosincràsia funcionen com a gestors.

78

Punts forts i punts febles 

Forts: ◦ La suma de les nostres capacitats tècniques, organitzatives, dels nostres coneixements i de la nostra capacitat de convocatòria.



Febles: ◦ La possible disparitat d’interessos i dimensions.

79