LABORATORI DE LA SOSPITA Trànsits entre educació, art i investigació
Segons la teoria foucaultiana: 1. Más que poseerse, el poder se ejerce. 2. El poder no es ante todo represivo, sino productivo. 3. El análisis del poder procede de abajo hacia arriba. (Sawicki, 1991, pág. 21) (Efland, Freedman y Stuhr, 2003: 131)
Laura Aixalà, Mirari Echávarri i Maria Maggi. Proposta Sala d'Art Jove. Convocatòria 2013
ABSTRACT Dur a terme una investigació/acció en un context d’Educació Secundària per mitjà d’estratègies artístiques, a través de la qual, els agents implicats construeixin una visió crítica de la seva pròpia condició d’institució; començant un procés de presa de consciència, agència i emancipació.
DESCRIPCIÓ CURTA DEL PROJECTE Plantegem una investigació qualitativa a l’institut sobre el propi espai educatiu, tenint en compte el seu context, les seves estructures i les relaciones que s’hi estableixen. Un mapejat i rastreig en clau de sospita que pretén analitzar el que es visible, el que queda ocult o invisible i per tant, el que es constitueix com a dominant/hegemònic, per tal de deconstruir els discursos i rols que es creen dins la institució. Entenent la importància de les imatges com a constructores de significats, reflexos de pràctiques culturals i mediadores de subjectivitat, proposem dur a terme aquesta investigació per mitjà d’estratègies artístiques (textuals, àudio-visuals i performatives) que permetin crear noves formes de significació, així com apropiar-se de les ja existents. Aquest projecte es fonamenta en una concepció de l’educació que entén el procés d’investigació i recerca com a motor de construcció de coneixement. Un procés col·laboratiu en el qual tots els seus participants siguin agents actius i treballin a favor de l’empoderament i la (re)construcció de la pròpia subjectivitat per a transformar-la dins el fet educatiu.
MARC TEÒRIC El nostre sistema educatiu actual es basa en una pedagogia de transmissió unidireccional i de coneixements importats que només reflexen un pensament hegemònic. Un currículum tancat i una estructura compartimentada i jerarquitzada que perpetua una estratificació social. En una situació socioeconòmica com l’actual la escuela “obliga” a los alumnos a trabajar para obtener bienes escolares socialmente inútiles para quienes los poseen, tanto porque no tienen “valor de cambio” como porque no tienen “valor de uso” (Dubet, 2004). És per això que creiem necessari un canvi de paradigma que entengui l’educació com un acte performatiu, que crea i transforma la realitat, tant la del propi individu com la del seu entorn. Ens basem en pedagogies crítiques, les quals pretenen fer visibles les relacions de poder implícites en les estructures pedagògiques i la dimensió política i ideològica dels discursos educatius. Però alhora, volem ser conscients de les contradiccions i límits que existeixen en aquests discursos “emancipadors” i “crítics” fent una autoreflexió constant i acceptant el conflicte com una part important del procés. En aquest projecte volem transparentar aquests textos que conformen tot l’entramat educatiu per mitjà d’una investigació col·laborativa amb els alumnes, els professors/es, nosaltres i, si pot ser, altres agents. Entenem el treball col·laboratiu com una eina per a democratitzar el fet educatiu, potenciar el compromís (envers els altres i el projecte) i com a manera d’heterogeneïtzar la construcció del coneixement. No obstant, el nostre objectiu no és arribar a un consens, ja que entenem aquest procés de investigació en relació a la elaboració d’una conversa cultural que es nodreix de múltiples veus. Per una altra banda, pensem la investigació des d’un caràcter qualitatiu, no quantitatiu. Ens aproximem a la proposta d’Investigació basada en les Arts (Arts-based Resarch), la qual proposa l‘ús d’estratègies artístiques com a alternativa als procediments hegemònics d’investigació (Hernández, 2008). Ens interessen aquestes estratègies i processos propis de l’art contemporani, ja que posen en valor la subjectivitat del que investiga i fan visible la complexitat de les experiències i relacions implícites en el procés.
OBJECTIUS Hibridar les pràctiques pedagògiques crítiques i les estratègies contemporànies de construcció i gestió del coneixement, a partir de la deconstrucció dels límits entre les figures d’artista, investigador i educador. Objectius pedagògics:
METODOLOGIES PEDAGOGIQUES Entenem el nostre paper en el projecte com a agitadores (Acaso, 2009) de l’acció educativa ja que ens encarreguem d’aportar detonants que comencin aquest procés de visibilització de possibles conflictes i per tant, de la investigació i reflexió. Per això volem passar de les metodologies de transmissió a les metodologies de creació fent un traspàs de poder de forma que s’igualin les posicions de tots els membres:
•
Democratitzant el fet educatiu per mitjà del consens, negociant en tot moment les accions a dur a terme conjuntament amb tots els participants.
•
Utilitzant un diàleg problematitzat com a eina per trobar preguntes, camins d’investigació i construir coneixement.
•
Treballant en grup/s i utilitzant rols intercanviables per assumir un compromís en vers els altres, fomentar l’empatia i generar discursos comuns.
Reivindiquem el procés com a eix central en front a uns resultats tancats ja que el nostre objectiu és obrir una via de reflexió, més que no la realització d’un producte final.
AGENTS/CONTEXT Proposem treballar amb els alumnes i el professorat dins el context d’una aula (d’Educació Visual i Plàstica o Tutoria), implicant en aquest procés a altres agents dins i fora de l’escola: altres alumnes, famílies, personal d’administració i serveis; així com el context del qual partim, Sala d’Art Jove. Pel que fa al rol de cada agent, com hem dit abans, nosaltres ens posicionem com a agitadores i com una mena de guies que estableixen eixos flexibles. Una de les nostres principals responsabilitats serà la negociació, tant amb els alumnes, com amb el professorat i les institucions implicades. Proposarem al professorat com a participant actiu en la investigació des de la seva identitat com a docent -amb el seu bagatge i posicionament- per repensar-se dins el fet educatiu. Som conscients de que el caràcter crític del projecte que plantegem pot crear resistències segons el tipus d’institució que l’aculli, en tot cas, és important que el proposem com a una oportunitat per parlar d’educació i cultura, reflexionar sobre la pròpia institució i poder (re)presentar-se cap a fora establint relacions amb un centre de producció cultural com Sala d’Art Jove. Ens interessa treballar dins l’Educació Secundària ja que és on la pedagogia tradicional té més força que en altres períodes educatius. No obstant, tenint en compte la viabilitat del projecte, creiem necessari trobar una institució prou oberta, on els agents estiguin disposats a implicar-se amb nou reptes i noves estratègies pedagògiques. Encara que no hem decidit quins centres concrets serien els més adients, creiem que l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo podria estar interessada en dur a terme el projecte. Pel que fa al rol de Sala d’Art Jove, no només volem fer visible el procés educatiu dins una institució artística i viceversa, sinó que volem introduir uns agents en els projectes dels altres: implicant els artistes, tutors, gestors i públic de Sala d’Art Jove a l’institut ,i els alumnes, professors i famílies a la Sala. A més a més, entenem com a punt clau el procés tutorial que es dugui a terme a Sala d’Art Jove, per negociar i problematitzar el disseny i la posada en pràctica del projecte.
ESTRATEGIES I PLANIFICACIÓ Es preveu que la implementació d’aquest projecte es dugui a terme durant un trimestre escolar (possiblement l’últim del curs), però el procés de negociació tant amb l’escola, com amb el professor/a del grup començarà durant el trimestre anterior.
a) SITUANT-NOS: Situar la investigació El fil conductor del trimestre consistirà en tres figures diferenciades que aniran hibridant-se al llarg dels mesos per acabar sent una sola. L’investigador, l’artista i l’educador s’utilitzaran com a detonants per començar un debat/reflexió en torn a la percepció que tenim d’aquests i de les disciplines a les que pertanyen per fer visibles possibles prejudicis i concepcions estereotipades. A partir d’aquí es començarà un procés de deconstrucció per desdibuixar els límits entre les disciplines i poder dur a terme aquesta investigació/acció. Pel que fa a l’estructuració, la investigació/acció girarà en torn a tres grans preguntes, que s’aniran articulant al llarg dels tres mesos fent ponts entre el que és micro i macro: del jo individual al jo col·lectiu, per donar-li significat des del jo individual altre cop.
1. QUI SOM? Com em defineixo dins l’institut? És diferent a com em defineixo fora? Quins són els membres que conformen la escola? Quins som els agents que formem part del projecte? Ens podríem definir com a grup? Com ho faríem?
2. ON ESTEM? Què és un institut? Com és aquest? Quins espais disposa i com es distribueixen? Com està decorat? Quines imatges el conformen? Quina és la imatge exterior/interior que fomenta l’institut de si mateix? Quins objectius té l’institut? Què i per què aprenem/ensenyem? Podríem aprendre/ensenyar d’una altra manera?
3. COM ENS RELACIONEM? Com estan organitzades/distribuïdes les persones? Coneixem organitzacions semblants fora de l’escola? Existeixen jerarquies? Quin és el rol i el paper que s’espera que ocupin els integrants? Com transitem els espais? Com ens relacionem dins el grup? i amb altres alumnes? i amb els altres agents (professors, personal administratiu, etc.)?
b) ESTRATÈGIES D’INVESTIGACIÓ Partint d’aquestes preguntes i les que aniran sorgint en el procés, i mitjançant estratègies basades en les arts, podrem percebre el que és visible i per tant, el que predomina; allò invisible (el que hi és però no es veu); i el que no hi és, i per tant, el que hi manca. Per recollir evidències ens basarem en el text i la imatge:
•
Text: redaccions, llibres de text, apunts, exàmens, agendes, anuncis, pàgina web de l’institut, pintades a la porta del lavabo, etc.
•
Imatges: fotografies fetes per dur a terme la investigació (de l’espai, les persones, etc.), imatges trobades als espais de l’institut, als llibres de text, a la pàgina web, imatges de la cultura visual sobre la idea d’escola, etc.
Algunes de les estratègies que podríem utilitzar per a classificar, relacionar, gestionar i donar sentit a aquestes imatges i textos serien: •
INVESTIGAR A TRAVÉS DE L’ARXIU: L’ATLES, una cartografia visual. Realitzaríem un atles d’imatges mòbil, heterogeni i expansiu, que ens serveixi, tant d’arxiu del material que anem recopilant al llarg de la investigació, com d’ínput del qual rescatar nous detonants que ens ajudin a problematitzar la cerca. ¿Quines imatges el conformarien? totes les que tinguin a veure amb l’imaginari de la institució escolar, com les que formen part del nostre imaginari respecte a la idea d’educació. ¿Quines característiques podria tenir? en el cas de ser un atles virtual, les imatges podrien classificar-se mitjançant un sistema de tags o etiquetes flexible, que ens permeti establir múltiples relacions renunciant a qualsevol unitat visual definitiva. Referents: Atles Mnemosyne de Aby Warburg, Atles de Gerhard Richter, “Emporio celestial de conocimientos benévolos” de Jorge Luis Borges.
•
INVESTIGAR A TRAVÉS DE LA SELECCIÓ: Realitats Fragmentades Ens apropiem de la estratègia de selecció utilitzada per Ignasi Aballí en “Llistats”, es a dir, una cerca a partir d’un criteri reduït, per tal de trobar el que es repeteix (allò predominant) en textos o imatges i, d’aquesta manera, poder reflexionar sobre el que això comporta. Podríem posar com a exemple cercar la paraula que més es repeteix en la pàgina d’inici de la web de l’institut o agafar totes les imatges de dones que apareixen als llibres de text.
c) RE-SITUANT-NOS: Intervenció/Formalització del projecte Sent conscients que ens anirem posicionant a la vegada que analitzarem, reflexionarem i desconstruirem, ens haurem d’aturar per a recapitular, veure què ha canviat, i re-situar-nos com a agents dins la institució. Podrem fer varies parades al camí o una sola cap al final. Quin és el posicionament a adoptar davant de totes les evidències? Què volem fer amb tot això? Ho voldríem visibilitzar dins la pròpia institució? I fora? A Sala d’Art Jove? Algunes possibles propostes:
–
Acció performativa/performàtica sobre el posicionament dels agents participants: un debat públic, una representació teatral...
–
Exposició del mateix procés de treball dels materials que s’han anat generant: l’Atles, les Realitats Fragmentades, un vídeo documental...
–
Exhibició d’una producció audiovisual: a mode de manifest, documental, ficció...
–
Publicació a mode de revista, llibre, etc. on es reculli el procés, el posicionament, entrevistes...
d) INTERVENCIÓ A SALA D’ART JOVE Com que és un projecte que depèn del procés dut a terme al centre, la nostra intervenció a Sala d’Art Jove podria ser una de les propostes hipotètiques comentades al punt anterior: una acció, exhibició o exposició feta amb els participants de l’institut, com també una traducció del projecte negociada amb els agents de les dues institucions.
PRESSUPOST APROXIMAT (1200€/total) 1. PROCÉS DE TREBALL/INVESTIGACIÓ: Material fungible i impressió del material visual i textual: 100 € Lloguer de material de treball (materials audiovisual): 100 €
2. REALITZACIÓ DEL PROJECTE (EXPOSICIÓ/EDICIÓ) Intervenció/Formalització del projecte: 200 € Intervenció a Sala d’Art Jove: 200 € Honoraris: 400 € Honoraris d’altres agents col·laboradors: 200 €
BIBLIOGRAFIA •
ACASO, María (2009) La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Catarata
•
DUBET, Françoise. (2004) “¿Mutaciones institucionales y/o neoliberalismo?”. Texto para la conferencia inaugural del Seminario Internacional sobre "Gobernabilidad de los sistemas educativos en América Latina" organizado por el IIPE/UNESCO en Buenos Aires
•
EFLAND, Arthur; Kerry FREEDMAN; Patricia STUHR (2003 [1996]) La educación en el arte postmoderno. Barcelona: Paidós
•
GIROUX, Henry A. (1990) Los profesores como intelectuales, hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Barcelona: Paidós
•
HERNÁNDEZ, Fernando (2008) “La investigación basada en las artes. Propuestas para repensar la investigación en educación”. Educatio Siglo XXI, n.º 26 · 2008, pp. 85-118
•
RODRIGO, Javier (2010) “El Trabajo en red y las pedagogías colectivas: retos para una producción cultural”. Javier Rodrigo Montero < http://javierrodrigomontero.blogspot.com.es/> [Data de consulta: 17/05/2012]
• RODRIGO, Javier (2007) “Pedagogía crítica performativa como espacio de traducción entremedias (hacia la producción de políticas culturales insurgentes)” < http://javierrodrigomontero.blogspot.com.es/> [Data de consulta: 27/09/2012]