Full de sala
Del 25 de maig al 29 de juliol de 2012
BOUCHRA KHALILI WET FEET El treball de Khalili fusiona la pràctica documental amb l’aproximació conceptual per explorar espais de transició i discursos latents en els marges polítics, socials i territorials del nostre món conegut. D’aquesta manera es posa en qüestió les nocions d’identitat, d’estat, de frontera, de lleis migratòries, d’exili; encarnats en les expressions subjectives de la pertinença a un lloc, el nomadisme i les existències clandestines; totes elles, formes de resistència a l’arbitrarietat dels poders. El títol de la mostra al·ludeix a l’anomenada llei d’ajust a Cuba i a la política dels “peus secs-peus mullats” segons la qual els cubans que aconsegueixen arribar a les costes dels Estats Units poden sol·licitar asil polític en aquest país. Bouchra Khalili s’apropia d’aquesta expressió per fer referència als processos vitals d’aquelles persones que, no podent acollir-se a les polítiques migratòries d’Europa i dels Estats Units, es veuen abocades, d’una manera o una altra, a embarcar-se clandestinament al Mediterrani o a l’Atlàntic, a “mullar-se els peus”. “Wet Feet” mostra una selecció de projectes de Bouchra Khalili produïts entre el 2007 i el 2012, articulant itineraris singulars que redefineixen els territoris i els seus límits, les narratives i els discursos generats arran d’aquestes circumstàncies geogràfiques.
navegants per determinar la seva posició en aigües internacionals -un espai no sotmès a la sobirania de cap estat- i fixa aquests vuit mapes com a possibles itineraris que podran també guiar a d’altres emigrants.
Entre les peces exposades, The Mapping Journey Project (2008-2011) es basteix sobre l’acarament entre la cartografia política de l’àrea mediterrània i les trajectòries de vuit immigrants indocumentats que, amb les seves derives, n’esbossen cartografies alternatives. Cada història s’enregistra en un sol pla-seqüència, mostrant frontalment el mapa i una mà que sosté un retolador permanent. Mentre dibuixen les rutes sinuoses dels seus viatges, els immigrants narren amb gran sobrietat cadascuna de les etapes de sengles trajectòries. La veu i l’absència de rostre paradoxalment permeten a l’espectador d’assolir una dimensió imaginària; el mapa esdevé literalment una superfície de projecció del viatge sobre la qual el públic és convidat a compartir i reconstruir cadascun dels recorreguts. El resultat són nous mapes que no saben de límits ni impossibilitats, sinó de desitjos i esperances. Al llarg d’aquests trajectes, el temps es dilata i reflecteix la magnitud de l’empresa: partir cap a un altre lloc, cercar sense trobar, encaixar els revessos, provar d’aconseguir els papers i arribar a Anglaterra, Suècia, els Estats Units o el Canadà. O bé desitjar tornar a casa, veure la mare, abraçar la promesa.
Els fluxos de migració i el tràfic clandestí de mercaderies com a mostra de la il·legalitat o les visites turístiques i els processos de nacionalització exemplificant els viatges legítims. Aquest és el contrast que explora Circle Line (2007), la instal·lació que tanca la mostra. El títol és hereu del nom col·lectiu que reben les dues rutes turístiques de ferri a Manhattan; línia circular. Aquesta complexa videoinstal·lació combina tres films en els quals es despleguen imatges de Nova York desproveïda dels seus habitants, sobre les quals l’artista proposa, en alternança dialògica, nou preguntes extretes del qüestionari que es fa als nouvinguts que desitgen obtenir la targeta verda i fragments d’una conversa que l’artista va mantenir amb un immigrant clandestí del Senegal que viu a Nova York sense papers des de fa set anys. Mentre, de fons, es desplega l’espectacle sonor de la cerimònia de la nacionalització que dóna la benvinguda a quatre-cents vint-i-cinc nous ciutadans. Si The Mapping Journey Project gaudia d’una mínima edició, a Circle Line el muntatge construeix una narració generada pels espais intersticials. D’una banda, tres seqüències però un únic lloc; les perifèries marítimes de la ciutat enregistrades des d’un ferri i un telefèric des dels quals només es poden capturar imatges que suren inestables. I, per l’altra, tres sons: un de real, la declamació del mestre de cerimònies que literalment llista el reguitzell de països d’orígen dels nous ciutadans, des de la “A” d’Albania fins a la “Y” de Yugoslavia, i dos de mentals proporcionats per la lectura silent dels subtítols que avancen a les altres dues pantalles.
La sèrie de serigrafies The Constellations (2011) constitueix el darrer capítol d’aquest projecte. S’hi reprodueixen les derives geogràfiques de cadascuna de les vuit itineràncies narrades, traduint els dibuixos generats per les trajectòries dels emigrants a siluetes imaginàries com les que perfilen les constel·lacions d’estels sobre l’esfera celeste. De fet, una constel·lació és també l’aspecte dels astres a l’hora del naixement (o renaixement) de la vida d’una persona. Amb aquest procés de traducció, Bouchra Khalili, a més a més d’esborrar les línies divisòries terrestres a favor d’un viatge continu i apuntar les infinites possibilitats de traçats arbitraris que uneixen cadascun dels punts del mapa; proposa un símil amb els sistemes d’orientació alternatius que utilitzen els
La idea de l’altre és també present a Wet Feet (2012). La sèrie recull imatges sobre tot tipus d’embarcacions i bucs decrèpits, contenidors rovellats, envellits i fets malbé que es confonen entre la vegetació. De nou, Khalili mostra ocultant, desvelant els rastres i les petjades ocasionats per un naufragi metafòric i, alhora, mostrant la documentació metonímica del comerç, del contraband i de les rutes migratòries il·legals que es troben al llarg del riu Miami i el seu port.
A través del vídeo, l’obra gràfica, la fotografia i la instal·lació, el treball de Bouchra Khalili transfereix les experiències i els coneixements adquirits en cadascun dels seus projectes i, alhora, teixeix horitzons discursius que contribueixen a eixamplar les significacions associades a les representacions de les minories, els seus territoris, les seves llengües i la complexitat de les qüestions que els envolten.
Full de sala
Del 25 de maig al 29 de juliol de 2012
Bouchra Khalili (Casablanca, 1975. Viu i treballa a París) El treball de Bouchra Khalili ha estat extensament exposat arreu del món, incloent La Triennale, Palais de Tokyo (París, 2012); MoMA, com a part de l’exposició fílmica “Mapping Subjectivity” (Nova York, 2011); Sharjah Biennial 10 (2011); 40th Rotterdam International Film Festival; Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, 2011); The Hamilton Gallery (2011); The Liverpool Biennial (2010); The Studio Museum (Nova York, 2010); The Museum of Contemporary Art (Detroit, 2010); INIVA (Londres, 2010); Gallery 44 (Toronto, 2010); 2nd Thessaloniki Biennale of Contemporary Art (2009); Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, (Madrid, 2009); Queens Museum of Art (Nova York, 2009), i The 3rd Guangzhou Triennial (2008), entre d’altres. Actualment i properament participa en les següents exposicions “J’ai deux amours”, Cité Nationale de l’Immigration, París, del 16 de novembre de 2011 al 24 de juny de 2012; “Uncanny Journey”, Dienstgebaüde Artspace, Zuric, del 24 de març al 21 d’abril de 2012; “Intense Proximity, La Triennale”, Palais de Tokyo, París, del 20 d’abril al 26 d’agost de 2012; “The Mapping Journey Project”, Solo Show. Campagne-Première Gallery, Berlin, del 28 d’abril al 9 de juny de 2012; “Wide Open School”. Hayward Gallery, Londres, de l’1 de juny al 31 de juliol de 2012; “Re-Oriented”. Havremagasinet, Boden, del 6 de juny al 30 de setembre de 2012; ”All our relations”, 18th Biennale of Sydney, del 27 de juny al setembre de 2012; “Wet Feet and more”, Solo show. Galerie Polaris – Bernard Utudjian, París, del 8 de setembre al 12 d’octubre de 2012. Ha rebut diversos premis i beques, incloent The Louis Lumière Award (2005), The Image/Mouvement Grant (2007), The Videobrasil Residency Award i The Cultures France Hors Les Murs Award (2010). Al 2012, ha estat seleccionada per The Daad - Artist in Berlin Award i pel Vera List Center Fellowship Program (The New School, Nova York). La seva primera monografia que porta per títol Story Mapping va ser publicada l’hivern del 2010 (Bureau des Compétences et Désirs/ Presses du Réel).
ACCIONS DE MEDIACIÓ TARRAGONA MIGRA a càrrec de Toni Serra d’OVNI Dimecres 13 de juny, a les 19 h, a la Sala d’Actes de l’Antiga Audiència (pl. del Pallol, 3) Per contextualitzar el treball de l’artista i construir un marc crític de la producció documental a l’entorn del concepte de migració proposem la projecció i presentació de tres treballs de vídeo documental: Seffar Fes Ciutat interior, Abu Ali, Marroc, 2004, (14 min.); Europlex, Ursula Biemann, Angela Sanders, Suïssa 2003 (20 min.); La Forêt, Alex Muñoz, Colectivo Frontera Sur, Espanya 2005, (35 min.). EN RELACIÓ. Taller de co-creació Projecte en procés a cura de Cristian Añó (Sinapsis) i Marta Ricart En relació és una proposta impulsada pel LABmediació i compta amb la col·laboració de la Fundació Casal l’Amic. El projecte proposa un espai de treball i reflexió pràctica al voltant de les possibles apropiacions i reinterpretacions del treball artístic exposat a la mostra“Wet Feet” de Bouchra Khalili. Una proposta que vol resignificar l’obra de l’artista a partir de les especificitats del context tarragoní i de les persones que participen en el taller i esdevenir també una eina de mediació per altres espectadors, públics, visitants, etc. Aquest espai de treball va adreçat a professionals de l’educació, la cultura, l’àmbit social, etc. que vulguin desenvolupar processos de creacióreflexió en els seus contextos. El taller parteix de posar en relació l’obra de l’artista Bouchra Khalili amb l’entorn de treball de cada participant per construir interpretacions que impliquin la posada en pràctica de metodologies i estratègies de co-creació-reflexió. El resultat de les propostes que desenvoluparà cada participant es mostraran a l’espai del LABmediació al Tinglado 2. APROXIMACIONS A L’EXPOSICIÓ Obertes al públic i sense concertació prèvia. Dissabte 16 de juny, a les 12 h i dijous 19 de juliol, a les 19.30 h. a càrrec de Cèlia del Diego – comissària de l’exposició i directora del CA Tarragona. Dijous 21 de juny, a les 19.30 h i dissabte 7 de juliol, a les 12 h. a càrrec de Jordi Ribas – comunicació i mediació CA Tarragona. Visites per a grups, escoles, casals i esplais d’estiu prèvia concertació. Cal demanar dia i hora mitjançant el correu info@catarragona.net.
Comissariat:
Traducció:
Disseny de l’espai i direcció de producció:
Correcció:
Cèlia del Diego
Xavier Torrent
Producció audiovisual: Miquel Giner
Muntatge:
Jordi Mitjà, Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona, Brigada Municipal de l’Ajuntament de Tarragona
Assegurança:
Allianz Seguros
Transport:
Jean Pierre Gapihan encadreur i Transports Joan Ruiz
Blanca Domingo Marina Massagué
Disseny gràfic: Bildi Grafiks
Comunicació: Jordi Ribas
LABmediació:
Cristian Añó (Sinapsis)
Gestió:
Progess S.L.
Agraïments:
Amics de la Cultura, Jordi Abelló, Montse Adán, Marc Antillach, Anton Baixeras, Judit Borrell, Montserrat Caballero, Pilar Carbonell, Manel Caro, Joan Cavallé, Martí Ferré, Pablo Pedro González, Joana Hurtado, Bartomeu Navarro, Galerie Polaris - Bernard Utudjian, Begoña Parra, Marta Rovira i Agnès Simon.
Wet Feet de Bouchra Khalilli és una exposició del CA Tarragona Centre d’Art amb la col·laboració de tac 12, Viticultors Mas d’en Gil, Fundació “la Caixa” i Repsol.
Hoja de sala
Del 25 de mayo al 29 de julio de 2012
BOUCHRA KHALILI WET FEET El trabajo de Khalili fusiona la práctica documental con la aproximación conceptual para explorar espacios de trancisión y discursos latentes en los márgenes políticos, sociales y territoriales de nuestro mundo conocido. De esta manera se ponen en cuestión las nociones de identidad, de estado, de frontera, de leyes migratorias, de exilio; encarnados en las expresiones subjetivas de la pertenencia a un lugar, el nomadismo y las existencias clandestinas; todas ellas, formas de resistencia a la arbitrariedad de los poderes. El título de la muestra alude a la llamada ley de ajuste en Cuba y a la política de los “pies secos-pies mojados” según la cual los cubanos que consiguen llegar a las costas de los Estados Unidos pueden solicitar asilo político en este país. Bouchra Khalili se apropia de esta expresión para hacer referencia a los procesos vitales de aquellas personas que, no pudiendo acogerse a las políticas migratorias de Europa y de los Estados Unidos, se ven forzadas, de una manera o otra, a embarcarse clandestinamente en el Mediterráneo o en el Atlántico, a “mojarse” los pies para poder alcanzar sus objetivos. En “Wet Feet” muestra una selección de proyectos de Bouchra Khalili producidos entre el 2007 y el 2012, articulando itinerarios singulares que redefinen los territorios y sus límites, las narrativas y los discursos generados a partir de estas circumstancias geográficas. Entre las piezas expuestas, The Mapping Journey Project (2008-2011) se construye sobre el acareamiento entre la normativa de la cartografía política del área mediterránea y las trayectorias de ocho inmigrantes indocumentados que, con sus derivas, esbozan cartografías alternativas de la misma. Cada historia se graba en un solo plano-secuencia, mostrando frontalmente el mapa y una mano que sostiene un rotulador permanente. Mientras dibujan las rutas sinuosas de sus viajes, los inmigrantes narran con gran sobriedad cada una de las etapas de sus respectivas trayectorias. La voz y la ausencia de rostro paradoxalmente permiten al espectador alcanzar una dimensión imaginaria; el mapa se convierte literalmente en una superficie de proyección del viaje sobre la cual el público es invitado a compartir y reconstruir cada uno de sus recorridos. El resultado son nuevos mapas que no saben de límites ni imposibilidades, sino de deseos y esperanzas. A lo largo de estos trayectos, el tiempo se dilata y refleja la magnitud de la empresa: partir hacia otro lugar, buscar sin encontrar, encajar los reveses, tratar de conseguir los papeles y llegar a Inglaterra, Suecia, los Estados Unidos o Canadá. O bien desear volver a casa, reencontrarse con la madre, abrazar a la prometida. La serie de serigrafías The Constellations (2011) constituye el último capítulo de este proyecto. En ella se reproducen las derivas geográficas de cada una de las ocho itinerancias narradas, traduciendo los dibujos generados por las trayectorias de los emigrantes a siluetas imaginarias como las que perfilan las constelaciones de estrellas sobre la esfera celeste. De hecho, una constelación es también el aspecto de los astros en la hora del nacimiento (o renacimiento) de la vida de una persona. Con este ejercicio formal, Bouchra Khalili, además de borrar las líneas divisorias terrestres a favor de un viaje continuo y apuntar las infinitas posibilidades de trazados arbitrarios que unen cada uno de los puntos del mapa; propone un símil con los sistemas de orientación alternativos que utilizan los navegantes para determinar su posición en aguas internacionales -un espacio no sometido a la soberanía de ningún estado- y fija estos ocho mapas como posibles itinerarios que podrán también guiar a otros emigrantes.
La idea del otro está también presente en Wet Feet (2012). En este caso la de aquella persona querida que se ha quedado en la tierra de origen y con quien se quieren compartir las bondades y las debilidades que comporta la migración. La serie recoge imágenes sobre todo tipo de embarcaciones y buques decrépitos, contenedores oxidados, envejecidos y estropeados que se confunden entre la vegetación. De nuevo, Khalili muestra ocultando, desvelando los rastros y las huellas ocasionadas por un naufragio metafórico y, a su vez, mostrando la documentación metonímica del comercio, del contrabando y de las rutas migratorias ilegales que se encuentran a lo largo del río Miami y su puerto. Los flujos de migración y de tráfico clandestino de mercancías como muestra de la ilegalidad o las visitas turísticas y los procesos de nacionalización ejemplificando los viajes legítimos. Este es el contraste que explora Circle Line (2007), la instalación que cierra la muestra. El título es heredero del nombre colectivo que reciben las dos rutas turísticas de ferri en Manhattan; línea circular. Esta compleja videoinstalación combina tres films en los cuales se despliegan imágenes de Nueva York desprovista de sus habitantes, sobre las cuales la artista propone, en alternancia dialógica, nueve preguntas extraídas del cuestionario que se hace a los recién llegados que desean obtener la tarjeta verde y fragmentos de una conversación que la artista mantuvo con un inmigrante clandestino del Senegal que vive en Nueva York sin papeles desde hacía siete años. Entretanto, de fondo, se desarrolla el espectáculo sonoro de la ceremonia de la nacionalización que da la bienvenida a cuatrocientos veinticinco nuevos ciudadanos. Si The Mapping Journey Project gozaba de una mínima edición, en Circle Line el montaje construye una narración generada por los espacios intersticiales. Por un lado, tres secuencias pero un único lugar; las periferias marítimas de la ciudad grabadas desde un ferri y un teleférico desde los cuales tan solo pueden capturarse imágenes que flotan inestables. Y, por otro, tres sonidos: uno real, la declamación del maestro de ceremonias que literalmente lista la retahíla de paises de orígen de los nuevos ciudadanos, desde la “A” de Albania hasta la “Y” de Yugoslavia, y dos mentales proporcionados por la lectura silenciosa de los subtítulos que avanzan en las otras dos pantallas. A través del vídeo, la obra gráfica, la fotografía o la instalación, Bouchra Khalili transfiere las experiencias y los conocimientos adquiridos en cada uno de sus proyectos y, a la par, teje horizontes discursivos que contribuyen a ampliar las significaciones asociadas a las representaciones de las minorias, sus territorios, sus lenguas y la complejidad de las cuestiones que los rodean.
Hoja de sala
Del 25 de mayo al 29 de julio de 2012
Bouchra Khalili (Casablanca, 1975. Vive y trabaja en París) El trabajo de Bouchra Khalili ha sido extensamente expuesto en todo el mundo, incluyendo La Triennale, Palais de Tokyo (París, 2012); MoMA, como parte de la exposición fílmica “Mapping Subjectivity” (Nueva York, 2011); Sharjah Biennial 10 (2011); 40th Rotterdam International Film Festival; Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa, 2011); The Hamilton Gallery (2011); The Liverpool Biennial (2010); The Studio Museum (Nueva York, 2010); The Museum of Contemporary Art (Detroit, 2010); INIVA (Londres, 2010); Gallery 44 (Toronto, 2010); 2nd Thessaloniki Biennale of Contemporary Art (2009); Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, (Madrid, 2009); Queens Museum of Art (Nova York, 2009), y The 3rd Guangzhou Triennial (2008), entre otras.
ACCIONES DE MEDIACIÓN
Actualmente y próximamente participa en las siguientes exposiciones “J’ai deux amours”, Cité Nationale de l’Immigration, París, del 16 de noviembre de 2011 al 24 de junio de 2012; “Uncanny Journey”, Dienstgebaüde Artspace, Zuric, del 24 de marzo al 21 de abril de 2012; “Intense Proximity, La Triennale”, Palais de Tokyo, París, del 20 de abril al 26 de agosto de 2012; “The Mapping Journey Project”, Solo Show. Campagne-Première Gallery, Berlin, del 28 de abril al 9 de junio de 2012; “Wide Open School”. Hayward Gallery, Londres, del 1 de junio al 31 de julio de 2012; “Re-Oriented”. Havremagasinet, Boden, del 6 de junio al 30 de septiembre de 2012; ”All our relations”, 18th Biennale of Sydney, del 27 de junio al septiembre de 2012; “Wet Feet and more”, Solo show. Galerie Polaris – Bernard Utudjian, París, del 8 de septiembre al 12 de octubre de 2012.
EN RELACIÓ. Taller de co-creación Proyecto en proceso a cargo de Cristian Añó (Sinapsis) y Marta Ricart
Ha recibido diversos premios y becas, incluyendo The Louis Lumière Award (2005), The Image/Mouvement Grant (2007), The Videobrasil Residency Award y The Cultures France Hors Les Murs Award (2010). En 2012, ha sido seleccionada por The Daad - Artist in Berlin Award y por el Vera List Center Fellowship Program (The New School, Nueva York). Su primera monografía que titulada Story Mapping fue publicada en invierno del 2010 (Bureau des Compétences et Désirs/Presses du Réel).
TARRAGONA MIGRA a cargo de Toni Serra (OVNI) Miércoles 13 de junio, a las 19 h, en el Salón de Actos de la Antigua Audiencia (pl. del Pallol, 3) Para contextualizar el trabajo de la artista y construir un marco crítico de la producción documental entorno al concepto de migración proponemos la proyección y presentación de tres trabajos de vídeo documental: Seffar Fes Ciutat interior, Abu Ali, (14 min.), Marruecos, 2004; Europlex, Ursula Biemann, Angela Sanders, Suiza 2003 (20 min.); La Forêt, Alex Muñoz, Colectivo Frontera Sur, España 2005, (35 min.).
En relació es una propuesta impulsada por el LABmediació y cuenta con la colaboración de la Fundació Casal l’Amic. El proyecto propone un espacio de trabajo y reflexión práctica entorno las posibles apropiaciones y reinterpretaciones del trabajo artístico expuesto en la muestra “Wet Feet” de Bouchra Khalili. Una propuesta que quiere resignificar la obra de la artista a partir de las especificidades del contexto tarraconense y de las personas que participan en el taller y convertirse también en una herramienta de mediación para otros espectadores, públicos, visitantes, etc. Este espacio de trabajo va dirigido a profesionales de la educación, la cultura, el ámbito social, etc. que quieran desarrollar procesos de creación-reflexión en sus contextos. El taller parte de poner en relación la obra de la artista Bouchra Khalili con el entorno de trabajo de cada participante para construir interpretaciones que impliquen la puesta en práctica de metodologías y estrategias de co-creación-reflexión. El resultado de las propuestas que desarrollará cada participante se mostraran en el espacio del LABmediació en el Tinglado 2. APROXIMACIONES A LA EXPOSICIÓN Abiertas al público y sin concertación previa. Sábado 16 de junio, a les 12 h y jueves 19 de julio, a las 19.30 h. a cargo de Cèlia del Diego – comisaria de la exposición / directora del CA Tarragona. Jueves 21 de junio, a las 19.30 h y sábado 7 de julio, a las 12 h. a cargo de Jordi Ribas – comunicación / mediación CA Tarragona Visitas para grupos, escuelas, colonias y centros de esplai de verano previa concertación. Es necesario solicitar día y hora a través del correo info@catarragona.net.
Comisariado:
Transporte:
Diseño del espacio y dirección de producción:
Traducción:
Cèlia del Diego
Xavier Torrent
Jean Pierre Gapihan encadreur y Transports Joan Ruiz Blanca Domingo
Producción audiovisual:
Corrección:
Montaje:
Diseño gráfico:
Miquel Giner
Jordi Mitjà, Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona Brigada Municipal de l’Ajuntament de Tarragona
Seguro:
Allianz Seguros
Marina Massagué Bildi Grafiks
Comunicación: Jordi Ribas
LABmediació:
Cristian Añó (Sinapsis)
Gestión:
Progess S.L.
Agradecimientos:
Amics de la Cultura, Jordi Abelló, Montse Adán, Marc Antillach, Montserrat Caballero, Pilar Carbonell, Manel Caro, Joan Cavallé, Martí Ferré, Pablo Pedro González, Bartomeu Navarro, Galerie Polaris - Bernard Utudjian, Begoña Parra, Marta Rovira y Agnès Simon.
“Wet Feet” de Bouchra Khalilli es una exposición del CA Tarragona Centre d’Art con la colaboración de TAC 12, Viticultors Mas d’en Gil, Fundación “la Caixa” y Repsol.
Show information
From May 25th to July 29th 2012
BOUCHRA KHALILI WET FEET Khalili’s work merges documentary practice with a conceptual approach in order to transitional spaces and latent discourses territorial outskirts. She then questions the notions of identity, country, frontier, immigration law and exile; embodied by the subjective expressions of belongings, nomadism, and clandestine existences, all forms of resistance to the arbitrary of the powers.
The title of the exhibition alludes to the so-called Cuban Adjustment Act and the “wet foot, dry foot” policy whereby Cubans who manage to reach the United States coast can request political asylum there. Bouchra Khalili appropriates this expression to refer to the lives of those people who, unable to fit with the immigration policies of Europe and the United States, find themselves forced, one way or another, to set out on a clandestine voyage over the Mediterranean or the Atlantic, to “get their feet wet”. “Wet Feet” shows a selection of projects produced by Bouchra Khalili between 2007 and 2012, articulating peculiar trajectories that redefine territories and their boundaries, and the narratives and discourses generated by those geographical situations. Among the pieces exhibited, The Mapping Journey Project (2008-2011) confronts political maps of the Mediterranean with the peculiar journeys of eight undocumented immigrants, whose wanderings reveal countergeography. Each video is recorded in one single shot, showing frontally a map, and a hand holding a permanent marker. While drawing the winding routes of their journeys, each migrant recounts with a great sobriety each of the stages of their trajectories. The voice and the absence of a face paradoxically allows the viewer to reach an imaginary dimension, the map becoming then literally a surface of projection where the viewer is invited to share and reconstruct each of the journeys. This process results in new maps which know neither limits or impossibilities, but wishes and hopes. that do not know neither limits or impossibilities, but wishes and hopes. In the course of these journeys, time stretches and reflects the magnitude of these ventures: setting out for a new place, drifting, coping with setbacks, trying to get papers and aiming to finally reach Britain, Sweden, the United States or Canada. Or aiming to go back home, seeing again one’s mother, one’s fiancée. The series of silkscreen prints entitled The Constellations (2011) is the latest chapter of this project. They show the geographical drifts of each of the eight journeys recounted, transposing the shape of the emigrants’ routes into imaginary silhouettes like those traced by the constellations of stars in the sky. In fact, a constellation can also mean how the stars appear when a person is born - or reborn. Through this process of translation, Bouchra Khalili not only erases terrestrial dividing lines to replace them with a continuous journey and point to the endless possible arbitrary routes joining up each of the points on the map, but also proposes an analogy with the different systems of navigation used by sailors to determine their position in international waters - a place outside the sovereignty of any state - and sets down these eight maps as possible routes which could also guide other emigrants.
The idea of the other is also there in Wet Feet (2012). The series shows old, abandoned, and rusty boats and containers, dilapidated and half hidden by vegetation. As in her other works, Khalili’s approach consist in showing by hiding, by revealing the traces and marks left by a metaphorical shipwreck while showing at the same time the metonymic record of the trade, the smuggling, and the illegal roads that meet along the Miami River and its port. Migratory roads, smuggling and trade of goods embody illegality, while holiday tours and the processes of gaining nationality exemplify legal journeys. This is the contrast explored in Circle Line (2007), the video installation that completes the exhibition. The title refers to the two tourist ferry lines in Manhattan. This complex video installation combines three films offering views of New York emptied from its inhabitants, while the artist proposes a dialogue between questions taken from the application for the green card, and fragments of a conversation between her and an undocumented immigrant from Senegal who has been living in New York for seven years. Simultaneously, in the background, the sound of a ceremony of naturalization welcoming four hundred and twenty-five new citizens is performed. While The Mapping Journey Project was minimally edited, Circle Line’s editing carries a narrative generated by interstitial spaces. On one hand, three sequences but a single place: the city and its waterfront district filmed from a ferry and a cable car, from which only floating and unstable images can be captured. And on the other hand, three sounds: one real – a master of ceremony at the city hall who literally lists the native countries of the new citizens, spanning from « A » for Albania, to « Y » for « Yugoslavia », and two mental soundtracks, provided by the reading of scrolling subtitles on the two other screens. Through video, prints, photography and installation, Bouchra Khalili’s work contribute to enlarge the discursive horizons of meaning that go along with the representation of minorities, their speeches, discourses, languages, territories, and the complexity of those issues.
Show information
From May 25th to July 29th 2012
Bouchra Khalili (Born in Casablanca, 1975. Lives and works in Paris and Berlin) Bouchra Khalili’s work has been widely exhibited around the world, including at La Triennale, Palais de Tokyo (Paris, 2012); MoMA, as part of the film exhibition “Mapping Subjectivity” (New York, 2011); Sharjah Biennial 10 (2011); the 40th Rotterdam International Film Festival; Fundação Calouste Gulbenkian (Lisbon, 2011); The Hamilton Gallery (2011); the Liverpool Biennial (2010); The Studio Museum (New York, 2010); the Museum of Contemporary Art (Detroit, 2010); INIVA (London, 2010); Gallery 44 (Toronto, 2010); the 2nd Thessaloniki Biennale of Contemporary Art (2009); Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, (Madrid, 2009); Queens Museum of Art (New York, 2009) and the 3rd Guangzhou Triennial (2008), among others.
MEDIATION ACTIONS
Her current and forthcoming exhibitions include the following: “J’ai deux amours”, Cité Nationale de l’Immigration, Paris, from 16th November 2011 to 24th June 2012; “Uncanny Journey”, Dienstgebaüde Artspace, Zurich, from 24th March to 21st April 2012; “Intense Proximity, La Triennale”, Palais de Tokyo, Paris, from 20th April to 26th August 2012; “The Mapping Journey Project”, Solo Show. Campagne-Première Gallery, Berlin, from 28th April to 9th June 2012; “Wide Open School”. Hayward Gallery, London, from 1st June to 31st July 2012; “Re-Oriented”. Havremagasinet, Boden, from 6th June to 30th September 2012; ”All our relations”, 18th Biennale of Sydney, from 27th June to 16th September 2012; “Wet Feet and more”, Solo show. Galerie Polaris – Bernard Utudjian, Paris, from 8th September to 12th October 2012.
EN RELACIÓ. Co-creation workshop Project in process curated by Cristian Añó (Sinapsis) and Marta Ricart
She has won several awards and fellowships, including the Louis Lumière Award (2005), the Image/Mouvement Grant (2007), the Videobrasil Residency Award and the Cultures France Hors Les Murs Award (2010). In 2012, she has been selected for The Daad - Artist in Berlin Award and for the Vera List Center Fellowship Program (The New School, New York). Her first monograph, entitled Story Mapping, was published in winter 2010 (Bureau des Compétences et Désirs/Presses du Réel).
TARRAGONA MIGRA by Toni Serra (OVNI) Wednesday June 13th, at 7pm, in the Function Room of the Antiga Audiència (pl. del Pallol, 3) To place the artist’s work in context and construct a critical framework concerning documentary productions about the concept of migration, there will be a showing of and introduction to three documentary films: Seffar: Fes Inner City, Abu Ali, Morocco (14 min.); Europlex, Ursula Biemann, Angela Sanders, Switzerland 2003 (20 min.); La Forêt, Alex Muñoz, Colectivo Frontera Sur, Spain 2005, (35 min.).
En relació is a proposal by LABmediació with the collaboration of Fundació Casal l’Amic. The project provides an opportunity for practical work and reflection about possible appropriations and reinterpretations of the art work exhibited. This workshop sets out to enhance the meaning of the artist’s work on the basis of the specific features of the Tarragona context and of the people taking part in the workshop and also to become a mediation tool for other viewers, audiences, visitors and so on. This work space is aimed at professionals in education, culture and social fields, and those who want to become involved in creativereflective processes within their own contexts. The workshop starts out by relating the artist Bouchra Khalili’s work to each participant’s working environment in order to build interpretations involving the putting into practice of methodologies and strategies of co-creation and reflection. The result of the proposals produced by each participant will be displayed at the LABmediació venue in Tinglado 2. APPROXIMATIONS TO THE SHOW Open visits and no reservation needed. Saturday 16th June at 12am and Thursday 19th July at 7.30pm, presented by Cèlia del Diego – exhibition curator / director of CA Tarragona. Thursday 21st June at 7.30pm and Saturday 7th July at 12am, presented by Jordi Ribas – communication / mediation, CA Tarragona Visits for groups, schools, community centres and summer activity schemes by arrangement. Dates and times should be arranged by e-mailing info@catarragona.net.
Curated by:
Cèlia del Diego
Space design and production direction: Xavier Torrent
Audiovisual production: Miquel Giner
Assembly:
Transport:
Jean Pierre Gapihan encadreur and Transports Joan Ruiz
Translation:
Blanca Domingo
Correction:
Marina Massagué
Jordi Mitjà i Joan Ramon Salvadó Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona Brigada Municipal de l’Ajuntament de Tarragona
Graphic design:
Insurance:
LABmediació:
Allianz Seguros
Bildi Grafiks S.L.
Press
Jordi Ribas Cristian Añó (Sinapsis)
Management: Progess S.L.
Thanks to:
Amics de la Cultura, Jordi Abelló, Montse Adán, Marc Antillach, Montserrat Caballero, Pilar Carbonell, Manel Caro, Joan Cavallé, Martí Ferré, Pablo Pedro González, Bartomeu Navarro, Galerie Polaris - Bernard Utudjian, Begoña Parra, Marta Rovira and Agnès Simon.
“Wet Feet” by Bouchra Khalili is an exhibition put on by CA Tarragona Centre d’Art with the cooperation of TAC 12, Viticultors Mas d’en Gil, Fundació “la Caixa” and Repsol.