Memòria ca tarragona 2012 by Sinapsis

CA TARRAGONA MEMร RIA 2012

Oficina Plaรงa del Pallol 3 43003 Tarragona +34 977 239 751 www.catarragona.net facebook.com/CAtarragona.net twitter.com/CA_Tarragona

SUMARI 0 Introducció

3 3

1 Presentació 2 Projecte artístic

3 4

2.1 Programa de difusió 2.1.1 Definició. 2.1.2 L’Irradiador 2012. Convocatòria de l’arxiu comissariat. 2.1.3 Accions de difusió de L’Irradiador. 2.1.4 Bouchra Khalili. «Wet Feet». 2.1.5 Tarragona migra. Projecció i presentació de treballs de vídeo documental. 2.1.6 «Habeas Corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni». 2.1.7 Projecció The Pixelated Revolution. 2.1.8 RAW // REC. Marcel Pey + Magnetrón i Telefunken.

2.2 LABmediació 2.2.1 Definició. 2.2.2 Cloenda Obert per reflexió. 2.2.3 Avaluació del projecte Obert per reflexió. 2.2.4 Continuïtats de l’Obert per reflexió. Els grups de treball. 2.2.5 Espai del LABmediació. 2.2.6 En relació. Taller de cocreació. 2.2.7 Aproximacions a l’exposició «Wet Feet». 2.2.8 Visites per a grups i escoles 2.2.9 Lectures amplificades 2.2.10 D’històries i testimonis 2.2.11 Aproximacions a l’exposició «Habeas Corpus». 2.2.12 Visites per a grups i escoles. 2.2.13 Polièdrica. Recerca bibliogràfica per a un espai de consulta en xarxa.

2.3 Programa de formació 2.3.1 Definició. 2.3.2 Coaching per a artistes. Comunicació i presentació de la trajectòria professional i artística. 2.3.3 Presentacions públiques. 2.3.4 Escola de calor. 2.3.5 Posa’t en forma amb l’art contemporani. Curs d’introducció a l’art contemporani. 2.3.6 Agents dobles. Itineraris de doble direcció entre art i context.

2.4 Programa de producció 2.4.1 Definició. 2.4.2 Contextador 2013. Convocatòria per a la producció d’un projecte artístic en context.

2.5 Programa de documentació 2.5.1 Definició. 2.5.2 L’Irradiador. Arxiu comissariat d’artistes del Camp de Tarragona. 2.5.3 Espai de documentació del LABmediació. 2.5.4 Espai de documentació dels projectes expositius.

2.6 Valoració 2.6.1 Indicadors. 2.6.2 Programa de difusió. 2.6.3 LABmediació. 2.6.4 Programa de formació. 2.6.5 Programa de producció. 2.6.6 Programa de documentació.

3 Pla de comunicació

37 37

3.1 Aplicacions de la identitat 3.1.1 Senyalització de l’oficina. 3.1.2 Senyalització del Tinglado 2. 3.1.3 Espai virtual.

3.2 Publicacions 3.2.1 Publicació Obert per reflexió. 3.2.2 Publicació anual.

3.3 Convenis institucionals 3.3.1 Museu d’Art Contemporani de Barcelona. 3.3.2 Universitat Rovira i Virgili. 3.3.3 Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona.

3.4 Acords amb mitjans de comunicació 3.4.1 TAC 12. 3.4.2. Tarragona ràdio.

3.5 Aparicions en premsa 3.5.1 CA Tarragona. 3.5.2 Irradiador 2012 / Coaching per a artistes. 3.5.3 Bouchra Khalili. «Wet Feet». 3.5.4 «Habeas Corpus». 3.5.5 RAW // REC. 3.5.6 Obert per reflexió. 3.5.7 Escola de calor. 3.5.8 Posa’t en forma amb l’art contemporani. 3.5.9 Contextador 2013 / Agents Dobles.

3.6 Valoració 3.6.1. Indicadors. 3.6.2 Fortaleses. 3.6.3 Debilitats.

4 Gestió

4.1 Adequació de l’espai del Tinglado 2

4.2 Equip

4.2.1 Equip del CA Tarragona. 4.2.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. 4.2.3 Estudiants en pràctiques. 4.2.4 Seguiment per part de les institucions. 50

4.3 Mediació en relació a la gestió 4.3.1 Taula de programació. 4.3.2 Comissió de seguiment.

4.4 Valoració 4.4.1 Fortaleses. 4.4.2 Debilitats.

5 Valoració general

0 INTRODUCCIÓ Aquest document presenta la descripció de la gestió i direcció del CA Tarragona Centre d’Art corresponent a l’any 2012. Recull les primeres actuacions dutes a terme per tal d’implementar-lo, així com la seva presentació pública amb l’exposició de Bouchra Khalili al Tinglado 2 del Moll de Costa. Durant aquest primer any de visibilitat pública del projecte, s’han donat a conèixer els projectes de llarg recorregut que defineixen les línies de treball del Centre d’Art, com ara el programa expositiu (difusió), Polièdrica (LABmediació), L’Escola de calor (formació), el Contextador (producció) o L’Irradiador (documentació), a més a més dels projectes puntuals que completen la programació del Centre. L’any es tanca amb l’exposició «Habeas Corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni» i les accions associades a aquesta.

1 PRESENTACIÓ El CA Tarragona Centre d’Art és un equipament cultural públic per a la promoció de la recerca, la producció, la difusió, la formació i la documentació de la producció cultural i artística contemporània al Camp de Tarragona. És el resultat de la cooperació entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En l’àmbit nacional i amb la voluntat de situar el Camp de Tarragona dins el mapa de les arts visuals contemporànies, el CA Tarragona s’inscriu en la Xarxa de Centres d’Arts Visuals promoguda i coordinada des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, el Bòlit. Centre d'Art Contemporani de Girona, Can Xalant Centre de creació i pensament contemporani de Mataró, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona, Centre d’Art La Panera de Lleida, Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre i Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. És en el marc d’aquesta xarxa que el CA Tarragona rep l’encàrrec d’especialitzar-se en mediació, entesa com una forma de treball dialògic entre les polítiques culturals, les pràctiques artístiques i el teixit social del territori. Es tracta d’un programa transversal que es materialitza en el LABmediació amb l’objectiu de fer recerca al voltant d’aquest tipus de pràctiques i compartir els processos i resultats des d’una perspectiva pedagògica.

2 PROJECTE ARTÍSTIC El projecte artístic del CA Tarragona neix de la interacció de cinc línies de treball bàsiques que es desenvolupen en la programació i en la metodologia de treball amb les quals es programen i gestionen les actuacions: Difusió, LABmediació, Formació Producció i Documentació.

2.1 Programa de difusió 2.1.1 Definició El programa de difusió promou la creació i el pensament contemporanis mitjançant projectes expositius que visibilitzen elements discursius de la pràctica contemporània internacional i projectes de divulgació de la creació artística del territori.

2.1.2 L’Irradiador 2012. Convocatòria de l’arxiu comissariat Comissió de selecció de L’Irradiador 2012: Cristian Añó, Cèlia del Diego, Àlex Nogueras, Martí Peran, Francesc Perramon, Antonio Salcedo i Eva Sòria. Artistes seleccionats: Maria del Mar Borrajo, Gerard Boyer, Àlvar Calvet, Ro Caminal, Patrícia Carles, Gemma Clofent, Jorge Conde, Gerard Cuartero, Jordi Erola, La Ferida, Ester Ferrando, Raquel Friera, Pau Francesc López, Jordi Llort, Manel Margalef, Mariona Moncunill, Quim Packard, Ariadna Parreu, Vanessa Pey, Fani Pizarro, Lídia Porcar i Jordi Martorell, Núria Rion, Cristina Serra i Gemma Valls. 2.1.2.1 Descripció És la primera convocatòria de l’arxiu comissariat L’Irradiador, destinat a donar suport i visibilitat als creadors i crítics que han nascut, viuen i/o treballen al Camp de Tarragona. La convocatòria respon a l’interès del Centre d’Art per enfortir el context cultural local, per afavorir un marc de creixement i consolidació professional per als creadors i crítics del territori i per fomentar un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos. 2.1.2.2 Disseny i producció Es plantegen dues modalitats -creació i crítica-, adreçades a creadors i crítics professionals de les arts visuals, individuals o bé agrupats en col·lectius, nascuts, residents i/o que treballin al Camp de Tarragona. Es contacta amb els membres de la comissió de selecció: Àlex Nogueras, Galeria Nogueras Blanchard; Martí Peran, Crític d’art; Francesc Perramon, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona; Antonio Salcedo, Aula d’Art de la Universitat Rovira i Virgili; Eva Sòria, Institut Ramon Llull; Cristian Añó i Cèlia del Diego, CA Tarragona. Es redacten les bases de la convocatòria i es consensuen amb els membres de la Comissió de selecció. Es promouen les bases mitjançant la distribució d’una targeta postal, la pàgina web del Centre d’Art i altres estratègies de comunicació 2.0. 2.1.2.3 Execució La Comissió de selecció es reuneix el dia 22 de març a l’oficina del CA Tarragona. De l’anàlisi de les quaranta-tres propostes presentades a la modalitat de creació, la comissió de selecció en decideix seleccionar vint-i-quatre. Quant a la modalitat de crítica, es reben només tres propostes. Des del CA Tarragona es decideix no valorar les propostes i declarar la modalitat deserta a l’espera d’incloure aquestes tres propostes en una actuació propera per a la qual s’espera disposar de major quòrum. El veredicte es publica al web del CA Tarragona el dijous 29 de març. També es comunica personalment a tots els participants amb posterioritat a aquesta data.

2.1.3 Accions de difusió de L’Irradiador Amb la col·laboració del Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona, l’Institut Ramon Llull, Ràdio Montblanc, Tarragona ràdio i els espais de la Xarxa de gestors i programadors del Camp de Tarragona.

2.1.3.1 Descripció Es concep L’Irradiador com un servei per a professionals de les arts visuals amb la voluntat d’utilitzar el material d’aquest arxiu per presentar els seleccionats més enllà dels contextos locals posant-los en relació amb d’altres agents culturals nacionals, estatals i internacionals, per tal de facilitar-los vies de professionalització dins de l’àmbit de les arts visuals contemporànies. 2.1.3.2 Disseny i producció 2.1.3.2.1 DEMO_1, Lleida: Crea Intermèdia Producció és un programa de suport a les arts visuals en el marc territorial de la demarcació de Lleida que treballa amb intercanvis amb artistes provinent d'altres estructures de formació. Des del 2010 han col·laborat en aquests intercanvis amb el Màster de producció artística i recerca de la Universitat de Barcelona i es planteja treballar amb la mateixa idea d'intercanvi amb els artistes de L'Irradiador. Mitjançant l'espai de treball DEMO_1 es pretén habilitar una estructura que es basa en la formació, la professionalització, la producció, la difusió i l’intercanvi entre artistes visuals. Aquest projecte es presenta com un programa d’intercanvi articulant-se com una plataforma de reforç, de formació complementària i de tutoria per als artistes participants. La intenció és la d'oferir espais de treball i de diàleg que donaran representativitat al teixit artístic més emergent i/o jove i establir d'aquesta manera una plataforma de formació complementària en la que es vol habilitar uns mecanismes per assolir processos competitius als discursos artístics actuals, confeccionant un programa de continuïtat que afavoreixi el suport a la creació. Aquest projecte ha sol·licitat una subvenció a la Generalitat de Catalunya, amb el suport del CA Tarragona. Aquesta li ha estat concedida però no per l’import sol·licitat pel que ha optat per desenvolupar el projecte d’una manera més modesta, sense la participació d’artistes aliens al seu territori. 2.1.3.2.2 Institut Ramon Llull, Barcelona: Eva Sòria, coordinadora d’arts visuals de l’Institut Ramon Llull participa del jurat de L’Irradiador 2012 amb l’objectiu d’impulsar la incorporació d’alguns dels artistes seleccionats a la base de dades d’artistes visuals encarregada per l’IRL a l’Institut Independent de Crítica i Art Contemporani A*DESK: www.arxiuartistes.cat. Així doncs, aquells artistes que acompleixin tres dels quatre requisits demanats (que el seu currículum compti amb una exposició individual els darrers cinc anys, una exposició internacional, una crítica publicada en un mitjà especialitzat o bé que els representi una galeria) passaran a formar part de l'arxiu virtual, l'eina de referència de l'IRL per promoure el treball d'artistes vius catalans o residents a Catalunya a comissaris, crítics i programadors interessats. 2.1.3.2.3 Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona: l’equip del CA Tarragona es reuneix amb Carme Sais, la propera directora del Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona per tal de cercar sinergies entre ambdós projectes. Es redacta un conveni que entre d’altres objectius inclou el de facilitar la presentació de treballs artístics i projectes als artistes del Camp de Tarragona al Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona i, de Girona i comarques gironines al CA Tarragona Centre d’Art en dates i forma a convenir, mitjançant l’organització, suport logístic i difusió d’activitats de petit format per als artistes i agents artístics que hi estiguin interessats prèvia selecció del centre emissor, com ara presentacions de projectes, xerrades, performance, visionats de treballs, etc. El text del conveni és aprovat per l’Ajuntament de Girona i està pendent d’aprovació a l’Ajuntament de Tarragona. 2.1.3.2.4 Xarxa de gestors i programadors del Camp de Tarragona: des de la Xarxa de gestors es planteja fer una exposició expandida entre diversos dels espais de la xarxa. L’objectiu d’aquesta proposta és, principalment, posar en marxa una relació més estreta entre els artistes del territori i el seu context local, establint vies de treball regulars amb els agents professionals dels espais d’art del Camp de Tarragona i potenciar sinergies mútues vers uns públics receptors.

Partint de la premissa que des de la Xarxa de gestors es vol donar suport i visibilitat als "creadors que han nascut i/o treballen al Camp de Tarragona", per aquet primer projecte es considera adequat partir de la selecció d’artistes resultants de la convocatòria de L'Irradiador 2012. Es sol·licita a Cecília Lobel i Aureli Ruiz que assumeixin el repte de fusionar l’obra dels vint-i-quatre artistes seleccionats per L’Irradiador i els deu espais expositius participants: Espai Jove Kesse, Tarragona; Display. Laboratori Visual, Tarragona; Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona; Centre d'Art Cal Massó, Reus; Centre de la Imatge Mas Iglésias, Reus; Sala Hortensi Güell. Centre de Lectura de Reus; Sala Àmbits, Cambrils; Sala del Portal del Pardo, El Vendrell; Museu de la Vida Rural, L'Espluga de Francolí i el Museu de Valls. El projecte s’està treballant conjuntament per tal de ser portat a terme el maig de 2013. 2.1.3.2.5 Tarragona ràdio: es planteja que el CA Tarragona disposi d’un espai mensual, conduït per Josep Suñé, durant mitja hora per explicar els seus projectes i l’activitat d’art contemporani del Camp de Tarragona. Dins d’aquest espai, es proposa que una de les seccions fixes sigui convidar un artista de L’Irradiador per a què ens expliqui el projecte/s en el/s que actualment està treballant. El primer dels programes es durà a terme el 15 de gener de 2013. 2.1.3.2.6 Farm Cultural Park, Sicília: es proposa a Pep Escoda que comissariï una mostra d’alguns artistes de l’arxiu de L’Irradiador alhora que faci de pont entre el CA Tarragona i la Farm Cultural Park de Sicília. Pep Escoda i el CA Tarragona entren en contacte amb Andrea Bartoli de la Farm Cultural Park que està interessat també en el projecte. L’Institut Ramon Llull confirma que es podrà fer càrrec de part o de la totalitat del viatge dels artistes i del transport dels treballs. L’equip del Centre d’Art es reuneix també amb Miguel Albero, director de programació d’Acción Cultural Española (AC/E) que els avança que a principis del 2013 sortirà un projecte d’ajudes per a projectes amb artistes espanyols a l’estranger al qual la Farm Cultural Park podria presentar-se per tal de cobrir costos de producció. Es resta a l’espera de rebre el projecte de Pep Escoda. 2.1.3.2.7 La Casa de Palla, Montblanc: el programa de ràdio La Casa de Palla, que porta a terme La Veu Jove de la Conca a Ràdio Montblanc decideix dedicar un programa a cadascun dels artistes de L’Irradiador durant la seva programació de l’any 2013. 2.1.3.3 Execució 2.1.3.3.1 Institut Ramon Llull, Barcelona: han estat seleccionats tretze artistes de l’arxiu: Àlvar Calvet, Ro Caminal, Patrícia Carles, Gemma Clofent, Ester Ferrando, Raquel Friera, Manel Margalef, Jordi Martorell i Lídia Porcar, Jorge Conde, Gerard Cuartero, Jordi Erola, Quim Packard i Núria Rión. A tots ells se’ls ha demanat ja la informació per tal de poder incorporar-los al web de l’arxiu artistes.

2.1.4 Bouchra Khalili. «Wet Feet» Comissariat: Cèlia del Diego. Disseny de l’espai i direcció de producció: Xavier Torrent. Producció audiovisual: Miquel Giner. Muntatge: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona. Assegurança: Allianz Seguros. Transport: Jean Pierre Gapihan encadreur i Transports Joan Ruiz. Traducció: Blanca Domingo. Correcció: Marina Massagué. Disseny gràfic: Bildi Grafiks. Amb la col·laboració del Port de Tarragona, Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, TAC12 i Viticultors Mas d’en Gil. 2.1.4.1 Descripció Per a la inauguració del CA Tarragona es presenta la primera exposició pública, «Wet Feet» de Bouchra Khalili, a cura de Cèlia del Diego. Aquesta és també la primera mostra individual retrospectiva de l’artista a Catalunya i a l’Estat espanyol.

L’inici d’aquesta mostra conviu amb la inauguració de l’espai del LABmediació, ja que es pretén generar una formulació més activa de propostes que permetin establir vincles estables amb el context. 2.4.2.2 Disseny i producció El treball de Bouchra Khalili fusiona la pràctica documental amb l’aproximació conceptual per explorar espais de transició i discursos latents en els marges polítics, socials i territorials del nostre món conegut. D’aquesta manera es posa en qüestió les nocions d’identitat, d’estat, de frontera, de lleis migratòries, d’exili; encarnats en les expressions subjectives de la pertinença a un lloc, el nomadisme i les existències clandestines; totes elles, formes de resistència a l’arbitrarietat dels poders. Es treballa directament amb l’artista i amb la seva galeria, la Galerie Polaris, ubicada a París, per tal d’acordar els treballs a exposar i les necessitats de transport i instal·lació de cadascun d’ells. El muntatge i la instal·lació audiovisual el porta a terme l’equip de Xavier Torrent que s’encarrega de fer les propostes d’adequació de l’espai segons les possibilitats del Centre d’Art i els requeriments de l’artista, la possible distribució de la mostra i el pressupost de lloguer i muntatge de l’equipament necessari. Es compta amb el suport de la brigada del Port de Tarragona pel que fa a la instal·lació de les guies electrificades, la pintura de l’espai i assistència durant el muntatge. Es contacta també amb la brigada de l’Ajuntament de Tarragona que posa a disposició tres fusters per a què construeixin el rètol de l’entrada, el mostrador del Centre d’Art i els bancs de l’espai expositiu. L’Ajuntament de Tarragona cedeix vuit projectors Mitsubishi Electric XD490U i vuit reproductors de DVD Hitachi. Els Amics de la Cultura també col·laboren en l’acte inaugural assumint tasques de rebuda de públic, vigilància de sala i servei de vi. Tractant-se de la primera exposició pública del CA Tarragona, es fa una especial incidència en la comunicació de la inauguració de la mostra i d’obertura del Centre d’Art. També es contracta un autocar per facilitar l’assistència a la inauguració per part de polítics i crítics provinents de Barcelona i rodalies. 2.4.2.3 Execució L’artista, amb qui s’ha planificat tota la mostra, assisteix al muntatge, la roda de premsa i la inauguració. La inauguració es porta a terme el dia 24 de maig a la qual assisteixen 390 persones. Al llarg dels dos mesos que roman oberta l’exposició es suma al públic ocasional, aquell que assisteix al taller de cocreació, les aproximacions i les visites guiades per a grups que es proposen des del LABmediació. Per recomanació de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, s’encarrega a la fotògrafa Maria Veses que realitzi el reportatge gràfic de la mostra, com a documentació per al Centre d’Art i també per a la publicació. Del 30 de juliol a l’1 d’agost es procedeix al desmuntatge de la mostra i a la devolució dels treballs de l’artista i del material cedit.

Vista de «Wet Feet» de Bouchra Khalili a l’espai del Tinglado 2. Foto: Maria Veses

2.1.5 Tarragona Migra. Projecció i presentació de treballs de vídeo documental A càrrec de Toni Serra. Amb la col·laboració d’Observatori de Vídeo No Identificat. 2.1.5.1 Descripció Per contextualitzar el treball de l'artista i construir un marc crític de la producció documental a l’entorn del concepte de migració es proposa la projecció i presentació de tres treballs de vídeo documental. 2.1.5.2 Disseny i producció S’encarrega l’acte a Toni Serra d’OVNI per tal que faci una reflexió sobre diversos dels temes que obre l’exposició i en el marc d’aquesta reflexió, seleccioni tres curtmetratges a projectar. Se li encarrega també un text en relació a l’acte, per a la publicació anual del CA Tarragona. Es reserva l’espai de l’Antiga Audiència. 2.1.5.3 Execució Vint-i-tres persones assisteixen a l’acte de l’Antiga Audiència. Es projecten tres curtmetratges precedits de la reflexió de Toni Serra. Els curtmetratges són Seffar Fes Ciutat interior, Abu Ali, Marroc, 2004, (14 min.); Europlex, Ursula Biemann, Angela Sanders, Suïssa 2003 (20 min.); i La Forêt, Alex Muñoz, Colectivo Frontera Sur, Espanya 2005, (35 min.). Seguidament s’obre un torn de preguntes i comentaris força participat per part del públic.

2.1.6 «Habeas Corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni» Comissariat: Cèlia del Diego. Disseny de l’espai i direcció de producció: Xavier Torrent. Producció audiovisual: Miquel Giner i Diego Rada. Muntatge: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona. Assegurança: Allianz Seguros. Transport: Crisóstomo Transportes i Transports Joan Ruiz. Traducció: Mike Keenan. Correcció: Maria Massot i Arga Sentís. Disseny gràfic: Bildi Grafiks. Estudiant en pràctiques de l’EADT: Òscar González. Amb la col·laboració del Port de Tarragona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, SCAN Tarragona, Museu d’Art Modern de Tarragona, Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, TAC12 i Cervesa Rosita. 2.1.6.1 Descripció «Habeas Corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni» posa en relació un conjunt de projectes artístics que permeten abordar de manera complexa la figura del testimoni. L’exposició obra reflexions al voltant de com les noves tecnologies han anat democratitzant l’ús de la figura del testimoni fins al punt que qualsevol que presenciï un fet disposa de veu pública suficient per convertir-se a l’instant en un enviat al centre de la notícia. 8

Els treballs que conformen l’exposició s’aproximen a l’experiència del testimoni per, més que posar en valor la veracitat de la informació que transmet, qüestionar les possibilitats o impossibilitats intrínseques del testimoniatge en tant que recurs històric, jurídic o periodístic de la veritat. Els artistes seleccionats són Maja Bajevic, Bleda y Rosa, Kajsa Dahlberg, Raquel Friera, Teresa Margolles, Rabih Mroué i Uriel Orlow. 2.1.6.2 Disseny i producció Per a aquesta mostra s’inicia una col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona que més endavant evolucionarà cap a una proposta de conveni. En aquesta primera ocasió es concreta mitjançant la cessió de dues peces de la seva col·lecció: Double Bubble de Maja Bajevic i Holy Precursor d’Uriel Orlow. Per a la cessió de Memoriales de Bleda y Rosa es treballa directament amb els artistes que, malgrat viuen a Londres, es desplacen a Tarragona per al muntatge i la inauguració. Es treballa amb Tiphanie Chauvin, de la Galeria Parra Romero de Madrid per coordinar la cessió i transport de We notice no disturbances, all are happy and friendly (Postcards from Jerusalem 22/4 1911–24/1 1999) de Kajsa Dahlberg. Dins aquesta mostra s’inclou una artista del territori, que també forma part de l’arxiu L’Irradiador: Raquel Friera, amb qui es treballa directament. Es treballa amb Alex Mor, director de la Galerie Mor Charpentier de París per coordinar la cessió i condicions d’exhibició de ¿Por qué van corriendo esas putas? de Teresa Margolles. Es treballa amb Ulrike Heidelbach, de la Galerie Sfeir-Semler d’Hamburg per coordinar la cessió i la producció de les fotografies Blow ups de Rabih Mroué. Es consensua amb l’equip del SCAN Tarragona que la mostra formarà part del festival pel que s’inaugurarà dins el marc d’aquest. El muntatge i la instal·lació audiovisual els porten a terme l’equip de Xavier Torrent que s’encarrega de fer les propostes d’adequació de l’espai segons les possibilitats del Centre d’Art i els requeriments dels artistes, la possible distribució de la mostra i el pressupost de lloguer i muntatge de l’equipament necessari. Es compta amb el suport del Museu d’Art Modern de Tarragona que cedeix deu focus Erco per a la mostra; i el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona que cedeix dues guies electrificades. L’Ajuntament de Tarragona cedeix dos projectors Mitsubishi Electric XD490U, dos reproductors de DVD Hitachi, dos jocs d’altaveus autoamplificats Samson Resolv 40a i dues pantalles de projecció de 252 x 340 cm. Es compta també amb el suport de la brigada del Port de Tarragona pel que fa a la pintura de l’espai i el mobiliari i assistència durant el muntatge. Els Amics de la Cultura també col·laboren en l’acte inaugural assumint tasques de rebuda de públic, vigilància de sala i servei de cervesa. 2.1.6.3 Execució Assisteixen al muntatge, la roda de premsa i la inauguració de la mostra els artistes José Maria Rosa, de Bleda y Rosa i Raquel Friera. La inauguració es porta a terme el dia 27 d’octubre com a acte de cloenda de SCAN Tarragona. Festival Internacional de Fotografia, a la qual assisteixen 350 persones. Al llarg dels dos mesos que roman oberta l’exposició l’exposició es suma al públic ocasional, aquell que assisteix al projecte pedagògic, les aproximacions periodístiques i les visites guiades per a grups que es proposen des del LABmediació. Per recomanació de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, s’encarrega al fotògraf Martí Gasull que realitzi el reportatge gràfic de la mostra, com a documentació per al Centre d’Art i també per a la publicació. L’exposició roman oberta fins el dia 6 de gener de 2013.

Vista d’«Habeas Corpus» a l’espai del Tinglado 2. Foto: Martí Gasull

2.1.7 Projecció The Pixelated Revolution A càrrec de Josetxo Cerdán i Gaspar Maza. Amb la col·laboració del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili. 2.1.7.1 Descripció The Pixelated Revolution és un vídeo documental que completa el projecte de Rabih Mroué a l’espai expositiu. Es tracta d’un treball concebut per esser projectat en una sala d’actes, no en un espai d’exposició. Es proposa doncs la projecció d’aquesta conferència enregistrada de Rabih Mroué en què l’artista analitza un parell de vídeos extrets de youtube amb que les víctimes de l’actual guerra civil a Síria enregistren amb el telèfon la seva mort. Amb aquest treball, l’artista reflexiona sobre la capacitat de les xarxes de mobilitzar les masses i d’informar del conflicte arreu. La projecció es contextualitza mitjançant la presentació de dos professors de la URV. 2.1.7.2 Disseny i producció Es contacta amb Josetxo Cerdán, professor del Departament d'Estudis de Comunicació de la URV, i Gaspar Maza, professor del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV; per tal que ofereixin les seves respectives lectures i reflexions al voltant del document. S’encarrega també un text a Josetxo Cerdan en relació a l’acte, per a la publicació anual del CA Tarragona. Es consensua amb l’equip del SCAN Tarragona que forma part del festival pel que es presenta dins el marc d’aquest. Es reserva l’espai de l’Arxiu Etnogràfic de Catalunya del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. 2.1.7.3 Execució Vint-i-set persones assisteixen a l’acte que es porta a terme el dia 11 de desembre a la Universitat Rovira i Virgili. Obre l’acte Cèlia del Diego, presentant el projecte de Rabih Mroué i el motiu de presentar-lo fora de l’espai expositiu. Es projecta la conferència enregistrada The Pixelated Revolution de Rabih Mroué. Josetxo Cerdán i Gaspar Maza realitzen les seves reflexions al voltant de la projecció. Seguidament s’obre un torn de preguntes i comentaris força participat per part del públic.

2.1.8 RAW // REC. Marcel Pey + Magnetrón i Telefunken Comissari: Xavier Garcia Puerto. Coordinació: Cèlia del Diego i Núria Serrano. Producció audiovisual: Miquel Giner i Xavier Torrent. Assistents de producció: Daniel Arrébalo, Núria Fonoll i Jordi Viñolas. Tècnic de so: Kiko Àlvarez. Regidora de l’acte: Aida Bañeras. Presentador: Oriol Montesó. Amb la col·laboració del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona Port de Tarragona i Cooperativa Falset Marçà. 2.1.8.1 Descripció El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona i el CA Tarragona ofereixen un espectacle de producció compartida dissenyat especialment per a la cloenda del festival: un viatge visual pels grans moviments d’avantguarda, musicat en directe per intèrprets experimentals. L’espectacle es dedica a l’artista tarragoní Marcel Pey, un dels exponents de l’avantguarda catalana. Les obres seleccionades es projecten amb una banda sonora original, interpretada en directe i creada especialment per a aquestes imatges. Els músics tarragonins que composen les bandes Don Simón i Telefunken i Teatre Magnètic s’uneixen en una nova banda, Magnetrón i Telefunken, per musicar les imatges que depassen la instal·lació efímera. 2.1.8.2 Disseny i producció Xavier García Puerto, director del REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona es posa en contacte amb el CA Tarragona per tal de cercar col·laboracions en relació a la cloenda del Festival. Des del CA Tarragona es considera que és una proposta molt interessant pel que s’accepta la col·laboració. S’acorda que el Festival REC es fa càrrec de la coordinació de la producció sonora mentre el CA Tarragona s’ocupa de la instal·lació visual de Marcel Pey. Es treballa directament amb l’artista per seleccionar els treballs que conformaran la instal·lació. Aquests seran: tres projeccions de gran format de The Film i Overkill; una projecció més petita de Visage, International guns reel 1 en un monitor; i, finalment, en una instal·lació de monitors i projectors, International guns reel 2, Next Trance, Quai des délices, The Chelsea Hotel, The Scape i View Viena. Per tal de poder realitzar la instal·lació i l’espectacle a l’espai del Tinglado 2, cal desmuntar part de l’exposició «Habeas Corpus» i tornar-la a muntar un cop acabat l’espectacle. S’encarrega aquesta tasca a l’equip d’en Xavier Torrent. Els Amics de la Cultura també col·laboren en l’acte assumint tasques de rebuda de públic, assistència a la regidoria de l’acte i servei de vi a la barra. Cadascuna de les entitats es compromet a comunicar l’esdeveniment mitjançant els seus canals de difusió. Des del CA Tarragona aquesta es porta a terme mitjançant mailing electrònic i comunicació 2.0. 2.1.8.3 Execució El dia 18 de novembre es conclou l’edició d’enguany del Festival REC amb un espectacle coproduït per Play Acció Cultural i el CA Tarragona. D’una banda, les projeccions de Marcel Pey dels setanta conviuen amb una videoinstal·lació que concentra els seus recents tràvelings per diverses ciutats com Roma, Viena o la mateixa Tarragona. De l’altra, Magnetrón i Telefunken, interpreten l’imaginari musical de l’artista. Versions d’Iggy Pop & The Stooges, els Bauhaus i David Bowie donen pas a Venus in Furs de la Velvet Underground fins que l’ombra d’un personatge irromp a la pantalla per aniquilar els músics a trets. D'un a un cauen mentre els “supervivents” no cessen de tocar davant l’estupefacció d’un públic entusiasta (300 assistents) que omple l’espai del Tinglado 2. El mateix 18 de novembre, a la nit, i el dia 19 es procedeix al desmuntatge de la instal·lació per tornar a deixar la mostra «Habeas Corpus» preparada per al proper dia d’obertura al públic.

2.2 LABmediació 2.2.1 Definició El LABmediació desenvolupa una recerca pràctica i teòrica al voltant dels formats i les metodologies de treball que permeten aprofundir en els potencials i les contradiccions de les pràctiques de mediació entre l’esfera artística i la social. Es desplega articulant una relació transversal amb els altres programes.

2.2.2 Cloenda Obert per reflexió Amb el suport d’Aula a la Deriva, a través de la vinculació de Javier Rodrigo i Sinapsis. Amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació, Espai Jove Kesse, Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, pel que fa a la cessió d’espais on realitzar les sessions. Universitat Rovira i Virgili. L’alumne en pràctiques Jose Luís Rosado ha portat a terme la documentació del procés. Escola d’Art i Disseny de Tarragona, que ha cedit l’equipament tècnic necessari per a la documentació del procés. Amb la participació de: Pràctiques de comunicació i de traducció

Pau Catà, Centre de Recerca i Creació Casamarles; Josetxo Cerdan, Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV; Toni Carrasco, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual; Rosa Comes, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona; Màrius Domingo, www.altacapa.com; Sunsi Huertas, Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV; Ramon Maria Huguet, Ràdio Montblanc; Carles Marquès, Caixaforum Tarragona; Elena Martí, Centre d’Art Cal Massó; Jordi Martorell, La Casa de Palla; Jordi París, Museu de Valls; Joan Pascual, L’Ovella Vermella; Assumpta Rosés, Artiga. Revista d’art i pensament contemporani i Raquel Sánchez Friera, Diari de Tarragona. Encuentros.

Pràctiques artístiques i contextos educatius

Anna Catà, Auriga Serveis Culturals; Pere Estadella, Ditada; Magda Guillen; Akim Khi, Asociación Espíritu Libre; Albert Macaya, Facultat de Ciències de l’Educació de la URV; Bernardina Marina, Fundació Caixa Tarragona; Manel Margalef, Escola d’Art i Disseny de Tarragona; Pedro Nogales, Unitat d'Investigació del Cinema de la URV / Aula de Cinema de la URV; Francesc Perramon, EADT Alfred Porres, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual; Núria Rion, Micro-Cicle; Josep Salmeron, IES Gabriel Ferrater de Reus; Antonio Salcedo, Departament d’Història de l’Art de la URV; Marisa Suárez, MAMT Pedagògic; Àngels Torras, Institut Municipal d’Educació de Tarragona; Eloïsa Valero, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual i Quim Vilafranca, Escola d’Art i Disseny de Reus Lluís Vives, EADT.

Pràctiques participatives en la gestió cultural i la producció artística

Dídac Aluja, Perejil’s Sounds; David Balsells, SCAN Tarragona; Núria Boronat, Espai Jove Kesse; Montserrat Caballero, Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona; Esther Canals, Laboratori Visual; Andrea Endeinhammer, Künstainer; Ester Ferrando, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual; Xavier Filella, Centre de Lectura de Reus; 12

Cecília Lobel, L&B art + comunicació; Tecla Martorell, Centre de Formació d’Adults Tarragona; Gemma Massagué, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils; Mikel Morlas, Arnolfini; Magda Murillo, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual; Nando Oterino, Fundació Caixa Tarragona; Ció Pallarès, Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell; Lídia Porcar; Sergi Quiñonero, Poblet. Natura i Art i Exposició poesia visual de Forés. Poesia i música; Rosa Ricomà, Museu d’Art Modern de Tarragona; Aureli Ruiz; Tomàs Sentís, Àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona; Cristina Serra, Laboratori Visual; Montse Vargas, Coordinadora de centres cívics; Alba Zamora, Casal l’Amic i Marina Vives. 2.2.2.1 Descripció Obert per reflexió és el primer projecte del CA Tarragona Centre d'Art. Es planteja com un laboratori de treball col·laboratiu que té la finalitat d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa entre els assistents per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. 2.2.2.2 Disseny i producció Aquest és un projecte que va ser dissenyat l’any 2011, conjuntament amb Aula a la Deriva, una plataforma de producció cultural en contextos específics que es vincula a processos culturals i socials preexistents en aquests contextos a fi d’obrir espais d’aprenentatge i construcció col·lectiva de coneixement. El suport d’Aula a la Deriva es concreta a través de la vinculació de Javier Rodrigo i Sinapsis que, conjuntament amb l’equip del Centre d’Art van dissenyar l’estructura del projecte amb l’objectiu de provar de donar resposta a les següents qüestions: Podríem generar més transversalitat entre agents, institucions, projectes i sectors? Podríem definir noves complementarietats i innovar en les formes de construir cooperació? Com redefinirem el punt de partida plantejat en cada itinerari a partir de les aportacions de tots els agents actius que conformen l’Obert per reflexió?. 2.2.2.3 Execució En el marc del 2012 es porta a terme la segona fase del taller en la qual els grups establerts durant les sessions desenvolupades entre octubre i desembre de 2011 es configuren d’acord amb els interessos dels participants i en relació al tipus de projecte que volen desenvolupar i de les persones amb qui els interessa crear una xarxa de col·laboració. Es porten a terme les darreres sessions: La quarta sessió, anomenada «Sinergies», té lloc els dies 9, 10 i 11 de gener de 17 a 19 h. En aquesta sessió es treballen els projectes que s’han proposat al llarg de les sessions anteriors, tractant de definir-los millor i veure amb qui es podrien compartir. Es treballa en grups petits per tal de començar a plantejar propostes reals de col·laboració i de treball en xarxa més concretes. La cinquena és la darrera sessió de treball anomenada «Nous projectes en xarxa». Té lloc els dies 16, 17 i 18 de gener. D’aquesta, n’han de sortir projectes concrets amb el nom de les persones o les institucions participants, amb uns objectius i metodologies de treball definits. La durada d’aquesta sessió també és de dues hores, tot i que caldria més temps per a la concreció. A més, també resulta la més complicada perquè els diferents participants s’han de posar d’acord en accions concretes. Tot i això, acaben sortint cinc projectes comuns: 2.2.2.3.1 L’Antena, amb l’objectiu d’iniciar un canal de comunicació de la xarxa d’agents culturals vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona. 2.2.2.3.2 Pràctiques artístiques en context, amb l’objectiu de dissenyar una estructura estable d’agents que fomenti l’acollida i desenvolupament de processos artístics que suposin la creació de sinergies entre artistes, organitzacions i professionals de diversos sectors.

2.2.2.3.3 Diàlegs amb l’entorn / Diàlegs amb construcció és un projecte col·laboratiu d’exploració de l’entorn a través de l’intercanvi cultural entre col·lectius diversos (escoles, associacions, etc.) que comparteixen un mateix context (barri, ciutat...). 2.2.2.3.4 Programacions en xarxa, amb l’objectiu de crear una xarxa de comunicació amb els i per als gestors vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona. 2.2.2.3.5 Espais d’emergèn(t)cia, amb l’objectiu de crear una plataforma que aglutini agents actius relacionats amb les pràctiques emergents i generar un debat previ entorn el concepte i les pràctiques de l’emergència. La sisena i darrera sessió és la de les «Presentacions». Es tracta d’una sessió conjunta de tots els grups de treball i també oberta a tot el públic que hi vulgui assistir. Té lloc a la sala d’actes de l’Antiga Audiència de Tarragona, el 25 de gener, de 17 a 19 h i hi assisteixen seixanta-quatre persones. En aquesta sessió, cada grup de treball presenta les seves propostes finals a la resta de participants de l’Obert per reflexió. La sessió també té l’objectiu de convidar altres persones i institucions interessades a sumar-se al desenvolupament dels projectes.

Sessió conjunta del dia 25 de gener a l’Antiga Audiència

2.2.3 Avaluació del projecte Obert per reflexió

Pdf de l’avaluació del projecte A càrrec de Cristian Añó (Sinapsis). Sunsi Huertas, Grup de recerca en comunicació ASTERISC, Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. Blanca Domingo, estudiant en pràctiques del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili 2.2.3.1 Descripció Des del LABmediació, en col·laboració amb el Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, s’impulsa un estudi sobre l’impacte del projecte i l’avaluació del mateix. Aquest treball de recerca té com a objectiu mostrar la metodologia utilitzada pel CA Tarragona en el projecte Obert per reflexió, com una eina nova de gestió cultural, basada en la mediació i el treball col·laboratiu, així com fer una anàlisi i valoració del que ha suposat per tal d’extreure’n unes conclusions i recomanacions per a futures aplicacions de gestió cultural en altres àmbits i territoris.

2.2.3.2 Disseny i producció Aquest és un projecte que va ser dissenyat l’any 2011 amb el qual el CA Tarragona inicia una recerca sobre les metodologies d’avaluació dels processos de treball col·laboratius i les polítiques locals i culturals, els indicadors a tenir en compte i la seva traducció en termes d'excel·lència artística. Aquest projecte és el resultat d’una col·laboració amb el Departament d’Estudis de la Comunicació de la URV, que es concreta mitjançant la participació de Sunsi Huertas i l’estudiant en pràctiques Blanca Domingo. 2.2.3.3 Execució L’estudi d’avaluació s’estructura en cinc apartats, en el primer dels quals explica què és l’Obert per reflexió i es justifica la seva realització contextualitzant-lo en el Camp de Tarragona i en el moment actual, defineix els seus participants i, a més, detalla una cronologia del seu desenvolupament, de les sessions de treball realitzades. El segon apartat és el marc teòric en què es basa l’Obert per reflexió. En ell es tracten les interrelacions entre les polítiques artístiques i les cultures i les accions de bottom-up en la pràctica dels creadors i productors culturals. També s’ubica el rol dels centres d’art i les relacions entre les institucions culturals i la societat civil, així com la tensió entre la cultura subvencionada i les indústries culturals. Finalment, es tracten les formes de participació i d’implicació de la ciutadania en la construcció col·lectiva de l’esfera pública. En el tercer apartat s’explica quina és la metodologia emprada per recollir i analitzar les dades. S’utilitzen tres tipus de tècniques metodològiques. En primer lloc, es fa un seguiment de tot l’Obert per reflexió, fotografies i enregistrament de les diferents sessions. Per altra banda, un cop finalitzat el projecte, el CA Tarragona avalua el projecte amb una enquesta en línia per a tots els participants. Aquestes enquestes en línia són la base de l’estudi quantitatiu que es porta a terme justament en el moment que les sessions del projecte finalitzen. Posteriorment, amb la finalitat de realitzar una avaluació en profunditat de l’Obert per reflexió i del que ha suposat per als agents artístics i culturals del territori, es fan entrevistes en profunditat a diferents participants i responsables de l’Obert per reflexió. Els resultats s’expliquen en el punt quart i s’estructuren en tres apartats: els resultats de les enquestes en línia, els resultats més amplis de les entrevistes en profunditat i el post-Obert per reflexió (el seguiment de la continuïtat dels projectes). El cinquè apartat conté les conclusions del treball i el sisè les recomanacions pràctiques que cal tenir en compte per a futures aplicacions d’aquesta metodologia en altres institucions i territoris. Aquest estudi es presenta al Premi Internacional Ramon Roca Boncompte que impulsa la Fira Tàrrega, però no resulta seleccionat.

2.2.4 Continuïtats de l’Obert per reflexió. Els grups de treball

Bloc de procés dels grups de treball L’Antena: compta amb el suport del suplement cultural Encuentros del Diari de Tarragona, Artiga. Revista d’Art i Pensament Contemporani i el programa cultural La Casa de Palla de La Veu Jove de la Conca a Ràdio Montblanc. La primera fase del projecte està liderada i gestionada per La Veu Jove de la Conca, i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pràctiques artístiques en context: compta amb la participació de Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Ro Caminal, Paula Domínguez, Pau Catà, Magda Guillen, Mikel Morlas i Alba Zamora.

Xarxa de gestors i programadors d’arts visuals contemporànies del Camp de Tarragona: els espais implicats en el projecte per al qual treballa actualment són la Sala Àmbits de Cambrils, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, el Centre d’Art Cal Massó de Reus, el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus, l’Espai Jove Kesse de Tarragona, Display. Laboratori Visual de Tarragona, els Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu de Valls i el Portal del Pardo del Vendrell. 2.2.4.1 Descripció Els grups de treball sorgeixen a partir del projecte Obert per reflexió, com una manera de donar continuïtat a la implicació de les persones que hi van participar. En aquest marc, han sorgit diverses propostes, amb la finalitat de crear xarxes de cooperació i generar sinergies i transversalitats entre les diferents persones i entitats implicades. 2.2.4.2 Disseny i producció El CA Tarragona ha fet les funcions de coordinació, per articular les motivacions inicials i convertirles en grups estables de treball orientats a desenvolupar les propostes. Per part de la institució, l’interès rau a donar suport a aquelles situacions que ajuden a crear relacions de qualitat entre agents i projectes, és a dir, a desenvolupar el treball en xarxa de manera continuada. Així, es possibiliten aprenentatges col·lectius al voltant de les dinàmiques de treball i cooperació que reforcen la sostenibilitat i capacitat d’autoorganització de l’ecosistema cultural. 2.2.4.3 Execució Dels cinc grups de treball que van sorgir de l’Obert per reflexió, tres són els que han començat a treballar de manera decidida per portar a terme el seu projecte. Els grups de treballs actius són:

Web de L’Antena (en procés d’implementació) 2.2.4.3.1 El projecte de L’Antena està dissenyant un canal de comunicació que permeti difondre l’activitat de la xarxa d’agents culturals vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona. Es planteja com un espai web que utilitza i connecta els recursos i serveis de tots els espais web ja existents. Aquesta primera fase ha rebut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant una subvenció concedida a La Veu Jove de la Conca i està sent desenvolupat per OVNI Comunicació Visual.

Bloc de La Connectadora (en procés d’implementació) 2.2.4.3.2 El grup de treball que anteriorment s’anomenava PAC ha canviat de nom per passar a anomenar-se La Connectadora. Actualment està treballant per fixar els seus objectius i les accions per assolir-los. Pretén dissenyar una estructura estable que fomenti l’acollida i el desenvolupament de processos artístics en context, i posi en relació àmbits professionals artístics i d’altres no artístics. 2.2.4.3.3 La Xarxa de gestors i programadors d’arts visuals contemporànies del Camp de Tarragona parteix de la voluntat de col·laboració per part dels responsables d’un seguit d’espais dedicats a la difusió de les arts visuals arreu del territori. Actualment està treballant en el projecte expositiu «Breathing Time» comissariat per Aureli Ruiz i Cecília Lobel i previst ser presentat en deu espais d’art contemporani del Camp de Tarragona durant el maig de 2013.

Reunió de la Xarxa de gestors a l’oficina del CA Tarragona. Foto: CA Tarragona

2.2.5 Espai del LABmediació Disseny de l’espai: Aida Cisa, Vanessa Pla. Direcció de projecte: Ignacio Álvarez. Muntatge: Xavier Torrent, Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona i Brigada Municipal de l’Ajuntament de Tarragona. Amb la col·laboració del Cicle d’Arquitectura Efímera de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus i la Galeria Toni Tàpies. 2.2.5.1 Descripció Es concep com un espai permanent que permet visibilitzar les actuacions del CA Tarragona en relació a la seva especificitat: la mediació entre les pràctiques artístiques i el context (artístic i no artístic). 2.2.5.2 Disseny i producció L’espai es defineix com una interfície de mediació entre el públic i els objectius i la funció del CA Tarragona. Aquest espai té la finalitat de mantenir informat al públic sobre el propi Centre d’Art, sempre en relació a la missió d’aquest per al territori i dins del marc de la institució art. En aquest espai es posa a disposició de l'espectador material bibliogràfic que contextualitza les actuacions del Centre d’Art, així com d’altres recursos diversos que situen el visitant davant d’allò que veu a l’espai expositiu. És també un espai per a l'acció, on s’hi porten a terme xerrades, trobades, seminaris, tallers o workshops -per al públic general o bé per a professionals-. A mitjans d’octubre de 2011, es contacta amb l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, per tal de cercar col·laboració amb el Cicle d’Arquitectura Efímera de la mateixa. L’equip del CA Tarragona es reuneix amb en Joaquim Vilafranca, director de l’Escola, en Xavier Monje, professor de la titulació de Projectes i Direcció d’Obres i Decoració i Ignacio Álvarez, professor de la titulació d’Arquitectura Efímera. Es troba interessant traspassar als alumnes l’encàrrec de l’espai del LABmediació per a què l’assumeixin com un projecte de classe. Es reben tres propostes de tres grups d’alumnes d’entre les quals se selecciona la presentada per les alumnes Aida Cisa i Vanessa Pla, coordinades per Ignacio Álvarez. 2.2.5.3 Execució Durant el mes de maig, es construeix l’espai del LABmediació coincidint amb el muntatge de la primera exposició del CA Tarragona al Tinglado 2 del Moll de Costa. Aquest espai té dos moments de visibilitat al llarg de l’any, el primer és des del maig fins al juliol amb motiu de la mostra «Wet Feet» de Bouchra Khalili, i en el qual es mostra l’estat actual dels 17

projectes impulsats des del LABmediació tals com l’Obert per reflexió i les seves continuïtats amb els grups de treball, els mapes i la publicació, Polièdrica i L’Irradiador. Durant aquest període es porten a terme a l’espai del LABmediació les sessions del taller de cocreació En relació, al voltant del projecte de la Bouchra Khalili. A l’octubre, i coincidint amb l’exposició «Habeas Corpus» es concentra el segon moment de visibilitat dels projectes del LABmediació al seu espai. Es visibilitzen així els resultats del taller En relació, els avenços de projectes de llarg recorregut com Polièdrica, els grups de treball i l’espai de documentació; així com els projectes que es desenvolupen al voltant de la mostra: Aproximacions, Lectures amplificades i D’Històries i testimonis. En aquesta ocasió es compta amb el suport de la Galeria Toni Tàpies que cedeix dos monitors Albiral per a l’espai del LABmediació.

Espai del LABmediació, maig de 2012. Foto: Maria Veses

2.2.6 En relació. Taller de cocreació

Bloc de procés del taller Amb la col·laboració de la Fundació Casal l’Amic. Han participat de manera puntual o durant tot el procés l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona, Auriga Serveis Culturals, Equip de Prevenció en l’Àmbit de les Drogues i la Sexualitat, Fundació FIAS, Fundació Salut i Comunitat, Punt Òmnia Torreforta i Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC-IMSST). 2.2.6.1 Descripció Taller impulsat pel LABmediació i la Fundació Casal l’Amic que ha tingut lloc entre el 25 de maig i el 27 d’octubre. És una aposta de les dues entitats per innovar i aprofundir en les col·laboracions entre camps professionals allunyats, i facilitar un aprenentatge recíproc que ajudi a innovar en les metodologies de treball i en els formats d’implicació i participació al voltant dels projectes culturals i artístics en contextos locals. El taller s’inscriu en el marc de l’exposició «Wet Feet» de Bouchra Khalili. 2.2.6.2 Disseny i producció El taller planteja un espai de treball adreçat a professionals de l’educació, la cultura, els serveis socials, etc. que vulguin desenvolupar processos de cocreació. Ho fa posant en relació l’obra de l’artista Bouchra Khalili amb l’entorn de treball de cada participant. Es tracta que construeixin noves

interpretacions sobre el treball de l'artista en un procés que impliqui la posada en pràctica de metodologies i estratègies de cocreació i reflexió. 2.2.6.3 Execució Els debats al voltant del treball de l'artista i els processos migratoris posen l'accent sobre les emocions dels individus sotmesos a situacions de canvi sobtats i profunds. Els somnis, les expectatives, els imaginaris, les experiències, les pors donen peu a triar una temàtica comuna: els processos de canvi. Cadascun dels grups participants desenvolupa la seva reflexió al voltant del procés de canvi per acabar formalitzant-la en una intervenció que s’exposa a l’espai del LABmediació els mesos d’octubre de 2012 a gener de 2013. A més a més, aquesta temàtica serveix com a eix per abordar amb una altra mirada la quotidianitat i l’entorn professionals de cada participant; establir altres relacions i comprendre el dia a dia, els companys, els usuaris, l'entitat des d’una perspectiva centrada en el procés de canvi. Cadascuna de les associacions participants al taller desenvolupen un projecte al voltant de la idea de procés de canvi que es mostra a l’espai del LABmediació durant els mesos d’octubre a gener.

Taller d’En relació a l’espai del LABmediació. Foto: Maria Veses

2.2.7 Aproximacions a l’exposició «Wet Feet» 2.2.7.1 Descripció Es proposen quatre visites a l’exposició obertes al públic i sense concertació prèvia. 2.2.7.2 Disseny i producció Es tracta de visites pensades per a tot tipus de públics interessat en aproximar-se al treball de Bouchra Khalili i a la creació contemporània en general. Les visites seran realitzades per Jordi Ribas i Cèlia del Diego i en aquestes es fa especial èmfasi en el procés de treball de l’artista i en la voluntat crítica dels seus treballs. 2.2.7.3 Execució Es realitzen les quatre visites els dies 16 i 21 de juny, 7 i 19 de juliol.

2.2.8 Visites a grups i escoles Han participat Amics de la Biblioteca Pública de Tarragona, Amics de la cultura, Banc de la cultura, Joves d’Iniciativa per Catalunya, Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, Tècnics de l’Ajuntament de Tarragona, Territoris creatius i Xarxa de gestors i programadors del Camp de Tarragona. 2.2.8.1 Descripció S’ofereixen visites guiades a l’exposició a grups i escoles, prèvia concertació.

2.2.8.2 Disseny i producció Es tracta de visites guiades personalitzades que tenen la capacitat d’adaptar-se a les necessitats del grup que les sol·licita. 2.2.8.3 Execució Es realitzen visites guiades a la mostra per a tots els col·lectius que ho sol·liciten. A més a més des del CA Tarragona es treballa per oferir visites a totes aquelles persones que coordinen col·lectius susceptibles d’estar interessats en visitar la mostra. També s’acorden altres visites que finalment no poden portar-se a terme per manca d’assistència, com ara una visita per als treballadors del Port de Tarragona o bé un parell de visites que s’ofereixen des dels Centres Cívics de l’Ajuntament de Tarragona.

2.2.9 Lectures amplificades Coordinació i edició: Patrícia Carles i Jordi Martí Font. Participants: Alumnes de 2n d’ESO de l’Institut-Escola Pi del Burgar de Reus, Alumnes de fotografia artística de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Grup de GESO del Centre de Formació d’Adults de Tarragona, Grup de Lectura i conversa de la Biblioteca Pública de Tarragona, Grup de dones de l’Ateneu Llibertari Alomà, Tarragonins a l'exili connectats a facebook (Alemanya, Anglaterra, Colòmbia, Mèxic, Òxford, Països Catalans, Quebec) i Unitat d’Escolarització Compartida (Associació per a la Promoció Ocupacional) de Tarragona. 2.2.9.1 Descripció És un exercici obert d’interpretació de les obres que conformen l’exposició «Habeas Corpus». 2.2.9.2 Disseny i producció Amb aquesta experiència es pretén subratllar la voluntat de multiplicació i amplificació d’interpretacions del fet artístic, a partir de l’experiència directa de l’obra i del coneixement que aquesta pot promoure. És així com es posa en relleu que, amb cada lectura que els visitants generen al voltant de l’exposició, es multipliquen les significacions dels treballs que la componen i es fa més ric i complex el seu discurs. S’encarrega aquesta primera experiència a Patrícia Carles i Jordi Martí Font per tal que plantegin la dinàmica de les sessions, seleccionin els grups amb qui treballar i actuïn de mediadors i relators en el projecte. 2.2.9.3 Execució Els mediadors es reuneixen amb els grups en el propi espai del Tinglado 2 per visionar una de les intervencions, en cada cas amb la finalitat d’obrir línies de reflexió i debat al voltant del treball. A través de dinàmiques de debat i escriptura col·lectiva, els grups proposen nous textos que reflecteixen la seva interpretació de la mostra. Els textos que s’elaboren es mostren al mateix espai expositiu, al costat de les peces a les quals fan referència per, més endavant, formar part de la publicació que documenta la mostra.

2.2.10 D’Històries i testimonis

Bloc de procés del projecte educatiu Disseny i coordinació: Cristian Añó i Jordi Ribas. Mediació: Esther Canals Assessorament: Eloïsa Valero. Han participat: IES Pons d'Icart, IES Sant Pere i Sant Pau, grup de la Fundació Casa Sant Josep, IES Martí i Franqués, IES Gabriel Ferrater de Reus i IES Narcís Oller de Valls. 20

Amb la col·laboració dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona de la Generalitat de Catalunya i CRP del Tarragonès. 2.2.10.1 Descripció És un projecte educatiu que neix al voltant de la idea de testimoni i la seva representació en el marc de la mostra «Habeas Corpus». 2.2.10.2 Disseny i producció El projecte desenvolupa una pràctica que integra la recerca, la reflexió, la creació i els formats de difusió. Es treballa la idea de testimoni amb relació a l’entorn familiar, escolar o del context social de cada un dels participants. En una segona fase es preveu que tota l’experiència educadora que ha donat peu al material que desenvolupen els alumnes al voltant del projecte esdevé el contingut d’una maleta pedagògica promoguda pel CRP del Tarragonès (gener-juliol de 2013). D’aquesta manera, els materials treballats pels alumnes i els mestres es posen a disposició de totes les escoles i els instituts que ho desitgin. 2.2.10.3 Execució El procés de treball es porta a terme en dues fases, la primera de les quals coincideix amb el temps de l’exposició (novembre-desembre de 2012) durant el qual els grups participants treballen a l’espai expositiu i a l’aula. Es proposa als alumnes que retornin els materials elaborats al CA Tarragona per tal de poder-los mostrar a l’espai del LABmediació a partir del maig de 2013. Els alumnes de l’IES Pons d’Icart retornen els seus projectes en els quals han cercat testimonis sobre La Savinosa, els rodamóns, la independència i la immigració. Es preveu rebre la resta de materials al llarg del primer trimestres de 2013.

Sessió D’Històries i testimonis amb els alumnes de l’IES Pons d’Icart de Tarragona. Foto: Òscar González

2.2.11 Aproximacions a l’exposició «Habeas Corpus» A càrrec de Xavier Abelló, Xavier Graset, Carles Marquès i Toni Orensanz. Amb la col·laboració de TAC12. 2.2.11.1 Descripció Es proposen quatre visites a l’exposició, a càrrec de periodistes i comunicadors del Camp de Tarragona, amb la voluntat de donar diferents interpretacions a la mostra i als seus continguts, sobretot proposant noves reflexions sobre la funció i el paper del testimoni en els mitjans de comunicació. Totes són obertes al públic i sense concertació prèvia. 21

2.2.11.2 Disseny i producció El protagonisme d’aquestes visites recau en els mediadors, que proposen els seus codis i les seves experiències personals i professionals, diferents de les habituals en el món artístic, per facilitar al públic altres vies d’aproximació a l’exposició. Els responsables del Centre d’Art realitzen una visita individualitzada amb cadascun dels periodistes per tal que coneguin l’exposició, per oferir-los la documentació teòrica sobre la qual es basa la mostra i per ajudar-los a preparar-se la visita que realitzaran per al públic. 2.2.11.3 Execució Es realitzen les quatre visites els primers quatre dissabtes en que l’exposició roman oberta, els dies 10, 17, 24 de novembre i 1 de desembre. TAC12 enregistra cadascuna de les visites per elaborar un document que es pot consultar a l’espai del LABmediació mentre la mostra està oberta i també al web del Centre d’Art.

Aproximació, a càrrec de Xavier Graset, periodista i director de l’Oracle de Catalunya Ràdio. Foto: Oscar González

2.2.12 Visites a grups i escoles Han participat 6x4 dels Serveis Territorials de Cultura, Amics de la Biblioteca Pública de Tarragona, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida, Fundació Casal l’Amic, IES Pons d’Icart, IES Torredembarra, IES Vidal i Barraquer, Institut Municipal d’Educació de Tarragona, Serveis Territorials d’Ensenyament i Xarxa de gestors i programadors del Camp de Tarragona. 2.2.12.1 Descripció S’ofereixen visites guiades a l’exposició per a grups i escoles, prèvia concertació. 2.2.12.2 Disseny i producció Es tracta de visites guiades personalitzades que tenen la capacitat d’adaptar-se a les necessitats del grup que les sol·licita. 2.2.12.3 Execució Es realitzen visites guiades a la mostra per a tots els col·lectius que ho sol·liciten. A més a més des del CA Tarragona es treballa per oferir visites a totes aquelles persones que coordinen col·lectius susceptibles d’estar interessats en visitar la mostra.

2.2.13 Polièdrica. Recerca bibliogràfica per a un espai de consulta en xarxa

Pàgina web del projecte Coordinació i editors: Cristian Añó i Helena Migueiz (Sinapsis) i Javier Rodrigo (Transductores). Producció: Alternativa Jove per la Interculturalitat. Editors: A Bao a Qu, Oriol Fontdevila, Comusitària, Forn de Teatre pa’tothom, Montserrat Iranzo, Jordi Pascual, Aida Sánchez de Serdio, Marta Serra i Judit Vidiella. Programació: Roger Batlle. Disseny: La Japonesa. Amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant una subvenció concedida a Sinapsis. 2.2.13.1 Descripció Polièdrica és un espai de consulta en xarxa amb vocació crítica i pedagògica. El seu objectiu principal és facilitar a diferents comunitats d’usuaris l’accés a coneixements produïts al voltant de les pràctiques artístiques, les produccions culturals i les polítiques culturals que desenvolupen metodologies i estratègies de treball, amb l’accent posat en la mediació i la producció de retorn social. 2.2.13.2 Disseny i producció És un projecte que pretén articular-se com una xarxa de treball on professionals, entitats i institucions utilitzen la pàgina web com un recurs propi d'acord als seus interessos i objectius, alhora que col·laboren per tal que Polièdrica creixi i sigui sostenible. Es proposa una forma de navegar pels continguts del web (o introduir noves informacions) que permeti el seu ús per part d'usuaris o col·laboradors de diferents perfils. L’exploració que això planteja al voltant de la qüestió pràctica de construir i sostenir el comú obre la possibilitat de convertir els continguts de Polièdrica i la seva manera de gestionar el projecte en una experiència del Pro comú. En un primer moment es conforma l’equip de treball que formarà part del projecte. Són els anomenats editors. 2.2.13.3 Execució L’aportació de continguts per part de cadascun dels editors se centra, sobretot, en l’elaboració de fitxes i la creació d'ecosistemes de significacions (panoràmiques i itineraris) en els quals es relacionen projectes, documents, glossaris, etc. És a dir, aporten la mirada especialitzada que fa una tria d'allò que és necessari que hi sigui perquè un camp, disciplina o punt de vista estigui correctament representat. Actualment l’equip de disseny La Japonesa està portant a terme la programació de la pàgina web, que s'està fent en Html, CSS i Javaescript. Per a aquesta primera fase, el projecte ha rebut el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat a Alternativa Jove per la Interculturalitat.

2.3 Programa de formació 2.3.1 Definició El programa de formació dóna suport tècnic i discursiu a la professionalització dels creadors, els crítics i els agents artístics del territori així com posa a l’abast del teixit social eines que fomentin una relació dialògica amb els processos artístics.

2.3.2 Coaching per a artistes. Comunicació i presentació de la trajectòria professional i artística 23

Docent: Joan Morey. Amb la col·laboració de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya i l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona. 2.3.2.1 Descripció L’habilitat professional del creador actual passa per dominar molts processos diferents, que van des de la projectació, preproducció i realització de la seva obra fins a la difusió, distribució o divulgació de la mateixa. Amb motiu de la convocatòria L’Irradiador (Arxiu comissariat d’artistes i crítics del Camp de Tarragona), el Centre d’Art de Tarragona proposa un Coaching per a artistes amb l’objectiu de proporcionar eines per a cadascun d’aquests processos. 2.3.2.2 Disseny i producció El CA Tarragona fa una recerca de cursos oferts per diferents universitats, associacions i Centres d’Art especialitzats, cercant una formació amb la qual es potenciï la professionalització dels artistes del Camp de Tarragona. Coaching per a artistes és un curs de formació específica per a la professionalització de l’artista en el sector de les arts visuals, dirigit a tots aquells artistes (joves i emergents, de curta o mitjana carrera) que vulguin millorar, contrastar o actualitzar la seva manera de presentar i comunicar el seu treball. Aquest coaching està orientat a oferir suport metodològic a l’artista en l’organització de l’obra (documentació, catalogació i ordenació de la producció; anàlisi, descripció i fitxes tècniques), en la fase de presentació de la trajectòria professional (statement, perfil biogràfic, currículum, dossier visual o audiovisual...), així com en la comunicació de les seves obres o projectes (estructuració de discurs, exposició en públic —oral i escrita, difusió on-line...) i en la gestió i divulgació de la producció artística (distribució —tradicional i nous formats, intercanvi d’informació, entorn web 2.0, promoció en premsa, departaments pedagògics...). Es gestiona amb l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya la realització del Coaching per a artistes a Tarragona per ser presentat juntament amb la convocatòria de L’Irradiador i dins el marc de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona. 2.3.2.3 Execució El curs es realitza els dies 7, 8, 9, 15 i 16 de març i s’articula en cinc sessions presencials (i tutories on-line). La seva fi és construir un marc en el qual situar la comunicació i presentació de la trajectòria professional d’un artista proporcionant-li eines diverses per integrar de forma eficaç el seu treball en el context de l’art. A més dels continguts de cada sessió, un dels objectius del curs és comprendre el marc d’actuació i el seu funcionament per arribar a ser un artista d’enteresa professional. La participació i el diàleg entre docent i assistents obre vies d’anàlisi i valoració d’intencions que estableixen pautes d’aprenentatge ajustades a la situació artística de cada assistent.

Sessió del Coaching per a artistes a l’EADT. Foto: CA Tarragona.

2.3.3 Presentacions públiques 2.3.3.1 Descripció D’acord amb necessitats puntuals de formació sol·licitades mitjançant els grups de treball, el CA Tarragona proposa una doble sessió de presentació del Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals i dels principals programes de finançament de l'àmbit europeu. 2.3.3.2 Disseny i producció Per a la primera de les presentacions es contacta amb Jordi Baltà, d’Interarts per a què realitzi una sessió introductòria que proporciona informació i eines d’interès (xarxes, pàgines web, etc.) alhora de fer una recerca de finançament d’àmbit europeu. Per a la segona presentació, es contacta amb Florenci Guntín, secretari de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya per a què porti a terme una xerrada informativa que plantegi una breu anàlisi econòmica i social de les relacions entre l’artista visual i els mediadors (espais, museus i galeries d’art) i presenti el Codi de Bones Pràctiques. Es reserva la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona per tal de portar-hi a terme les dues sessions. 2.3.3.3 Execució El dia 24 d’abril es realitza la sessió informativa per presentar alguns dels principals programes de finançament de l'àmbit europeu: Cultura 2007-13, Programa d’Aprenentatge Permanent, Joventut en Acció, etc. La presentació del Codi de Bones pràctiques es porta a terme el dia 3 de maig. La sessió apunta temes com: els drets constitucionals de llibertat d’expressió i creació, els drets morals de l’autor, l’ús del contracte per escrit per aportar seguretat jurídica a les parts contractants i evitar els conflictes, els drets econòmics de l’artista reconeguts per la legislació de propietat intel·lectual, l’ús de les llicències Creative Commons de retorn social del suport i el finançament públic de les arts, la remuneració de l’artista i la seva base jurídica, les relacions dels artistes amb les galeries d’art, etc.

2.3.4 Escola de calor 2.3.4.1 Descripció Es proposa un programa d’estiu amb tres cursos, un viatge i una acció-espectacle a l’espai públic. Aquestes accions es presenten com a oportunitats de formació amb les quals, d’una banda, es pretén obrir vies de reflexió al voltant de la idea del públic i, per l’altra oferir espais d’aprenentatge i professionalització a aquelles persones que treballen en el camp de la creació, la gestió i la crítica de les arts visuals contemporànies. 2.3.4.1.1 T’agrada criticar?. Curs teòric i pràctic al voltant de la divulgació de l’art i la crítica Docents: Pilar Bonet, Mery Cuesta, Oriol Fontdevila, Carles Guerra, Joana Hurtado i Antonio Salcedo. Amb la col·laboració d’Encuentros. Diari de Tarragona, Artiga. Revista d’art i pensament contemporani i l’Aula d’Art de la URV És un taller de cinc sessions que sorgeix del grup de treball de L’Antena del LABmediació. La finalitat del taller és aprofundir en els fonaments de la crítica com a eina de coneixement artístic, les seves actituds i les seves sortides professionals, i, alhora, reflexionar sobre els públics de les arts visuals contemporànies posant especial èmfasi en les possibilitats de traducció entre el pensament i la divulgació.

Sessió de Carles Guerra del curs T’agrada criticar? a la URV. Foto: CA Tarragona.

2.3.4.1.2 Còmic raro. Taller de dibuix i narrativa Docent: Francesc Ruiz. És un taller pràctic en el qual experimentar col·lectivament alguns usos i pràctiques laterals extretes i adaptades de la narració gràfica contemporània. El taller es construeix a partir de tres sessions de 4 hores, cadascuna composta d’una introducció i de diversos exercicis pràctics.

Sessió del curs Còmic raro al Moll de Costa. Foto: CA Tarragona.

2.3.4.1.3 Drets d’autor i art contemporani. Nocions bàsiques de drets d’autor per a artistes i gestors culturals, i alternatives copyleft a la gestió tradicional de drets. Docent: Eva Sòria. Amb la col·laboració del Museu del Port. Curs estructurat en dues sessions que pretén, d’una banda, donar a conèixer als alumnes els conceptes bàsics dels drets d’autor, i de l’altra, analitzar l’art contemporani i la seva problemàtica específica tenint en compte la legislació de propietat intel·lectual vigent. 2.3.4.1.4 Domini Públic . Una acció-espectacles de Roger Bernat / FFF Creació, direcció i locució: Roger Bernat / FFF. Estudiants que van col·laborar en la creació: Adriana Bertran, Aleix Fauró, Anna Roca, Sonia Espinosa, Tonina Ferrer i María Salguero. Música: W. A. Mozart, A. P. Borodin, G. Mahler, A. Dvorak, B. Smetana, J. Sibelius, J. Williams i E. Grieg. Selecció musical, edició i versions: Juan Cristóbal Saavedra Vial. Fotografia: Txalo Toloza, Cristina Fontsaré. Direcció tècnica: Txalo Toloza. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació: Helena Febrés. Amb la col·laboració de la Sala Trono, ETC 2012 – Festival d’Estiu de Tarragona i Xiquets de Tarragona. Una proposta escènica que prescindeix de l’actor com a punt central de l’espectacle i deixa el públic com a únic participant. No es tracta de convertir a l’espectador en actor sinó d’atendre a les possibilitats narratives del grup a partir d’eines estadístiques. Els espectadors formen part d’una ficció sense necessitat d’exposar-se com a individus en un escenari que, d’altra banda, disposa de tants actors com espectadors assisteixen a la funció. Domini Públic s’emmarca dins un treball més ampli al voltant del públic i la participació.

Acció-espectacle Domini Públic a la Pl del Rei. Foto: Joan Ramon Salvadó.

2.3.4.1.5 dOCUMENTA (13). Viatge organitzat a Kassel Amb la col·laboració de Tarraco Travel. El CA Tarragona organitza del 26 al 29 de juliol un viatge a Frankfurt i Kassel amb motiu de la dOCUMENTA (13). 2.3.4.2 Disseny i producció 2.3.4.2.1 T’agrada criticar?. Curs teòric i pràctic al voltant de la divulgació de l’art i la crítica: aquest és un curs co-dissenyat amb Encuentros. Diari de Tarragona, Artiga. Revista d’art i pensament contemporani i l’Aula d’Art de la URV. S’acorda que una selecció dels treballs resultants es publicaran en les diferents plataformes i les pròpies del CA Tarragona. Es contacta amb els professors seleccionats per l’equip de disseny del curs: Carles Guerra s’encarrega de la teoria i gèneres de la crítica, Antonio Salcedo porta a terme la segona sessió introduint la diferència entre explicar, interpel·lar i elucubrar, Pilar Bonet és la responsable del taller d’escriptura i la que després realitza el seguiment dels articles via mail fins a la seva publicació, 27

Mery Cuesta condueix la sessió sobre les diverses sortides professionals de la crítica i, finalment, s’encarrega una sessió que condensi el curs de Critileaks que Joana Hurtado i Oriol Fontdevila realitzen en el marc de l’Associació de Crítics de Catalunya. 2.3.4.2.2 Còmic raro. Taller de dibuix i narrativa: aquest és un curs que Francesc Ruiz ha ofert a diversos centres d’art. Es contacta amb ell per concretar dates, preu i necessitats del mateix. Es treballa per incloure aquest curs dins la programació d’estiu de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i realitzar-lo dins les seves instal·lacions, però finalment això no és possible doncs des de la Diputació es té un cert recel en incloure dins la seva programació cursos que s’impulsen des de fora de l’escola. Es preveu, doncs, realitzar el curs a l’espai del LABmediació. 2.3.4.2.3 Drets d’autor i art contemporani. Nocions bàsiques de drets d’autor per a artistes i gestors culturals, i alternatives copyleft a la gestió tradicional de drets: aquest és un curs que respon a la sol·licitud dels alumnes del Coaching realizat al mes de març. Es contacta amb Eva Sòria, professora de dret al màster d’IL3-Universitat de Barcelona i en d’altres universitats i que actualment està escrivint la seva tesi doctoral sobre l'art contemporani i els drets d’autor al Departament de Dret Públic de la Universitat. Se li encarrega el disseny d’un curs d’introducció als drets d’autor de dues sessions. Es preveu, doncs, realitzar el curs a l’espai del LABmediació, però degut a les condicions climàtiques d’aquest, finalment es reserva la sala d’actes del Museu del Port. 2.3.4.2.4 Domini Públic . Una acció-espectacles de Roger Bernat / FFF: per tal de diversificar l’oferta de l’Escola de calor, es considera pertinent programar aquest espectacle que obre reflexions que estan en sintonia amb les polítiques del CA Tarragona: el públic, la participació, etc. Es contacta amb Helena Febrés de la companyia FFF per tal de cercar una data per a l’esdeveniment. La negociació és llarga ja que la companyia té una agenda complicada doncs fa molts ‘bolos’ arreu del món. Finalment es fixa la data del 15 de juliol. La companyia adapta l’espectacle a cada ciutat on el porten a terme pel que facilita un qüestionari amb preguntes sobre la zona, els costums, novetats, etc. de Tarragona que l’equip del CA Tarragona ha de retornar emplenat. La companyia facilita la fitxa tècnica (rider) de l’espectacle que contempla la recerca de dues localitzacions i de persones voluntàries, la producció de material necessari. D’acord amb el rider, es considera que la localització més adequada és la plaça del Rei i es contacta amb la colla castellera Xiquets de Tarragona per tal de demanar-los que cedeixin el seu local per a la segona part de l’espectacle. S’ofereix a la companyia una de les pantalles de què disposa l’Ajuntament de Tarragona però sembla no acomplir les necessitats de la projecció. El Museu de Valls cedeix una pantalla que respon a les característiques. També es requereix una cadira per a àrbitre de tenis que se sol·licita al Club Tennis Tarragona. S’encarrega la producció del material necessari i l’adequació de l’espai a Xavier Torrent, que ha d’instal·lar el cablejat d’àudio de l’espectacle, construir una peanya i altres dispositius de petit format, transportar la cadira per àrbitre, transportar i penjar la pantalla, desmuntar un projector de l’exposició «Wet Feet» per instal·lar-lo al local dels Xiquets de Tarragona, etc. Se sol·licita una connexió a la corrent a l’Església de Natzaret que s’hi avé, tot i que finalment per qüestió d’horaris es considera més adequat tirar un cable pel carrer des del local dels Xiquets de Tarragona. També es contacta amb un equip de voluntaris que realitzen tasques de suport a l’espectacle: assistència de producció, lliurament i recollida de material al públic, figuració, etc. El CA Tarragona es reuneix amb l’equip de directiu de la Sala Trono per provar de coproduir l’espectacle i així poder recuperar una part del Festival Internacional de Teatre a la ciutat. Resulta complicat arribar a un acord degut a les circumstàncies econòmiques que està vivint la Sala i s’opta per col·laborar únicament a nivell de difusió de l’espectacle i deixar oberts els canals de comunicació entre la Sala i el CA Tarragona per a possibilitats futures.

S’acorda amb Tarraco Ticket que la venda d’entrades es realitzarà a través d’ells. Es realitzen els tràmits necessaris per a què així sigui. També s’acorda que l’espectacle s’inclourà dins els actes de l’ETC 2012 – Festival d’Estiu de Tarragona. El mateix dia 15 de juliol, la companyia es desplaça a Tarragona amb tot el material necessari. Es munta l’equip d’àudio necessari per al desenvolupament de l’espectacle. També s’habilita un mostrador per a la venda de les últimes entrades i per al lliurament del material als assistents. 2.3.4.2.5 dOCUMENTA (13). Viatge organitzat a Kassel: l'objectiu d'aquest tipus de propostes és facilitar el coneixement d'institucions i projectes significatius dins l'àmbit de la creació contemporània. En aquest sentit, el CA Tarragona s'ofereix com a intermediari d'un viatge obert a totes aquelles persones del territori que tenen l'interès i la possibilitat de sumar-s'hi. L'activitat compta amb la gestió de l'agencia de viatges Tarraco Travel i és autofinançada per cadascuna de les persones participants. 2.3.4.3 Execució 2.3.4.3.1 T’agrada criticar?. Curs teòric i pràctic al voltant de la divulgació de l’art i la crítica: del 2 al 5 de juliol es realitzen les sessions del curs a una aula de la URV. Una de les sessions, la de Mery Cuesta, ha de ser posposada per raons alienes a l’organització, i es porta a terme la setmana següent. Nou alumnes s’acullen a l’oportunitat que els brinda el curs d’escriure un article revisat per Pilar Bonet. Finalment vuit dels articles són publicats: Al suplement Encuentros corresponent al mes de juliol de 2012 es publiquen els articles “Maternitats. Realidades íntimas” de Montse Medina, “20 anys de Premis Telax” de Teresa Alsina i “Catedral, o de cómo superar la mirada para poder ver” d’Esther Canals. En el número 17 d’Artiga d’octubre de 2012 es publiquen els articles “Katia Acín. La força de la sensibilitat” d’Ángeles Pérez Penalba, “Què amaguen les banderes?” de Dolors Molas, “Marca d’aigua de Sergi Aguilar” d’Antonio Olmedo i “La pràctica mana” de Mar Joanpere. A la publicació anual del CA Tarragona es publicarà “Cartografia de la immigració” de Blanca Peirats. 2.3.4.3.2 Còmic raro. Taller de dibuix i narrativa: del 3 al 5 de juliol es realitzen les sessions a l’espai del LABmediació. Degut a la calor que fa dins l’espai el mes de juliol, docent i alumnes decideixen fer algunes de les sessions a l’aire lliure. El curs conclou amb la divisió en dos grups per realitzar un taller de fotocòmic i amb la presentació dels resultats de cadascun dels grups. 2.3.4.3.3 Drets d’autor i art contemporani. Nocions bàsiques de drets d’autor per a artistes i gestors culturals, i alternatives copyleft a la gestió tradicional de drets: els dies 13 i 14 de juliol es realitzen les sessions a la sala d’actes del Museu del Port. El curs té molt d’èxit entre els alumnes, que demanen que l’any vinent s’ofereixi un curs d’aprofundiment de drets d’autor i art contemporani. 2.3.4.3.4 Domini Públic . Una acció-espectacles de Roger Bernat / FFF: l’espectacle es realitza el dia 15 de juliol amb un èxit de públic: 75 assistents i participants. En primer lloc es demana als assistents que recullin uns auriculars a canvi del seu DNI. Tots els documents d’identitat són entrats a l’ordinador per tal que els noms de tots els participants es reflecteixin als crèdits que apareixen projectats al final de l’espectacle. Quan s’indica el senyal d’inici, els participants es posen els auriculars i s’inicia l’espectacle a la plaça del Rei. Els participants segueixen entusiastes les indicacions rebudes pels auricular. L’acció també desperta gran expectació als vianants ocasionals i als clients de les terrasses de la plaça. L’acció finalitza al local dels Xiquets de Tarragona on és desplaçat tot el públic d’acord amb les indicacions rebudes mitjançant els auriculars. Quan l’espectacle conclou, es recullen els auriculars i es retornen els DNI als assistents. Xavier Torrent i un equip de voluntaris desmunten la pantalla, el projector i retornen el local dels Xiquets al seu estat habitual. Encara caldrà tornar a instal·lar el projector a l’exposició «Wet Feet» 29

per al proper dia d’obertura de la mostra i retornar la cadira al Club de Tennis Tarragona i la pantalla al Museu de Valls. 2.3.4.3.5 dOCUMENTA (13). Viatge organitzat a Kassel: el viatge aplega un grup de vint-itres persones provinents de Tarragona, Valls, Montblanc, Reus, els Monjos, Barcelona, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Esquirol i Andorra. Una primera parada a Frankfurt durant el matí del dia 26 serveix per visitar el Museum Für Moderne Kunst, el Frankfurter Kunstverein i l’espai expositiu Portikus. Al vespre, i ja a Kassel, comencen tres dies i mig d'itineraris per visitar l’esdeveniment artístic quinquennal que, per tretzena vegada des de l’any 1955, se celebra en aquesta ciutat alemanya.

2.3.5 Posa’t en forma amb l’art contemporani. Curs d’introducció a l’art contemporani Docent: Jordi Ribas. Amb la col·laboració del Museu de Valls. 2.3.5.1 Descripció Aquest curs té l’objectiu de donar eines teòriques i pràctiques a tothom qui tingui interès a entrar en contacte amb la creació contemporània. El curs va adreçat a persones majors de 16 anys que sense una prèvia formació tenen curiositat pel món de la contemporaneïtat artística. 2.3.5.2 Disseny i producció Aquest és un curs que sorgeix de la sol·licitud del Museu de Valls que el CA Tarragona ofereixi un curs d’introducció a l’art contemporani per a públic general. El CA Tarragona acull la proposta. És Jordi Ribas el responsable de dissenyar, conjuntament amb Jordi París, director del Museu de Valls, el curs en qüestió. Acorden que es portarà a terme en quatre sessions de dues hores i que es tractaran temes com una breu introducció a la contemporaneïtat en l’art, els sistemes de l’art contemporani, actituds i posicionaments crítics i eines i recursos a l’abast (bibliografia, webs i espais expositius). L’èxit de la proposta fa plantejar al Centre d’Art difondre la possibilitat de realitzar el curs en d’altres espais del territori, amb la complicitat dels agents que difonen les arts visuals contemporànies. S’està decidint realitzar aquest curs a la Biblioteca Pública de Tarragona, al Centre de Lectura de Reus, la Sala Portal del Pardo d’El Vendrell i a l’Espai d’Art Contemporani de Castelló. 2.3.5.3 Execució Del 14 de novembre al 4 de desembre es realitzen les sessions del curs al Museu de Valls. Per a aquesta primera edició del curs es compta amb la presència de Lídia Porcar, una de les artistes de l’arxiu L’Irradiador. El curs es conclou amb un exercici pràctic al voltant de la instal·lació «Mirador» d’Oriol Vilanova a la Capella de Sant Roc de Valls. Els assistents al curs sol·liciten una sessió més al curs per tal de poder acabar de valorar la seva participació al mateix. Aquesta es porta a terme el dia 9 de gener de 2013.

Sessió del curs Posa’t en forma amb l’art contemporani al Museu de Valls. Foto: CA Tarragona.

2.3.6 Agents dobles. Itineraris de doble direcció entre art i context Docents: Cristian Añó i Mikel Morlas. Amb la col·laboració de l’Espai Jove Kesse. 2.3.6.1 Descripció És un curs adreçat a creadors, gestors culturals i professionals d'altres àmbits de treball (educació, acció social, innovació, antropologia, etc.), interessats a aprofundir en les pràctiques culturals i artístiques que interaccionen amb el context social i, al mateix temps, treure'n profit per als seus entorns de treball. El curs està vinculat a la convocatòria Contextador 2013 i a les dinàmiques del grup de treball del LABmediació al voltant de les pràctiques artístiques en context. 2.3.6.2 Disseny i producció Es un curs dissenyat per al CA Tarragona per Mikel Morlas d’Arnolfini i Cristian Añó de Sinapsis, per ser portat a terme durant els mesos de febrer-març de l’any 2013. S'estructura el curs en sis sessions presencials i un entorn virtual amb l'objectiu de permetre desenvolupar una aproximació crítica a diferents projectes i pràctiques tenint en compte els quatre eixos plantejats. Les sessions estan dedicades a quatre àmbits temàtics: 1. la innovació social i les noves tecnologies; 2. el codi obert i la cultura lliure, eines per compartir el coneixement; 3. la comunicació i les pràctiques documentals, la importància del procés i la seva visibilització; i 4. les estratègies d'intervenció i mediació en contextos, hibridació disciplinària i metodologies col·laboratives. Es reserva l’Espai Jove Kesse per realitzar-hi les quatre sessions previstes.

2.4 Programa de producció 2.4.1 Definició El programa de producció impulsa la promoció i el desenvolupament dels projectes artístics de creadors i crítics, posant especial èmfasi en aquells que activen processos de treball vinculats amb contextos no artístics.

2.4.2 Contextador 2013. Convocatòria per a la producció d’un projecte artístic en context 2.4.2.1 Descripció És una convocatòria que s’adreça a creadors i creadores residents, o amb possibilitats de residència, a Catalunya que desitgin desenvolupar un projecte de creació artística que comporti un procés de treball col·laboratiu, que es vinculi amb les comunitats del Camp de Tarragona i que tingui una incidència en el context social, més enllà de les arts visuals. 2.4.2.2 Disseny i producció El CA Tarragona prepara les bases de la primera convocatòria de producció el Contextador, destinada a donar suport a projectes artístics en context. Es contacta amb els membres de la comissió de selecció: Gaspar Maza, Universitat Rovira i Virgili; Mikel Morlas, Arnolfini; Laurence Rassel, Fundació Antoni Tàpies; Cristian Añó i Jordi Ribas, CA Tarragona. Es consensuen les bases amb els membres de la comissió de selecció i es promouen arreu de Catalunya fent-ne una difusió especial a espais especialitzats en arts visuals contemporànies com Hangar Centre de Producció i recerca d’arts visuals, el Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats o La Fundació Antoni Tàpies a Barcelona, el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, el Centre d’Art La Panera de Lleida, etc. També es fa una campanya de promoció 2.0 i via correu electrònic, per tal d’arribar al màxim de gent possible. Es poden presentar projectes fins al dia 17 de gener de 2013. El jurat es reunirà el dia 29 de gener per estudiar-los i farà pública la seva selecció el 4 de febrer. El CA Tarragona promourà la producció del projecte seleccionat, acompanyarà el procés i la relació amb el context i facilitarà la presentació del projecte resultant.

2.5 Programa de documentació 2.5.1 Definició El programa de documentació i arxiu aplega, organitza i posa a l’abast del públic material documental sobre mediació entre pràctiques artístiques i contextos socials, sobre els projectes del Centre d’Art i sobre les arts visuals al Camp de Tarragona.

2.5.2 L’Irradiador. Arxiu comissariat d’artistes del Camp de Tarragona 2.5.2.1 Descripció L’Irradiador és un servei per a professionals de les arts visuals que reuneix dossiers d’una selecció d’artistes del territori. Aquest arxiu comissariat està destinat a donar suport i visibilitat als creadors que han nascut, viuen i/o treballen al Camp de Tarragona. El projecte respon a l’interès del Centre d’Art per enfortir el context cultural local, per afavorir un marc de creixement i consolidació professional per als creadors del territori i per fomentar un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos. 2.5.2.2 Disseny i producció Aquest arxiu es conforma mitjançant els dossiers impresos i en pdf, material audiovisual i publicacions aportats pels vint-i-quatre artistes seleccionats a la convocatòria L’Irradiador 2012 (Vegeu el punt 2.1.2). Es publica al web del CA Tarragona l’arxiu, que conté una breu descripció de l’artista, imatges dels seus projectes, una biografia amb les mostres i premis destacats i un enllaç al seu web. Es preveu ampliar l’arxiu l’any 2013 mitjançant la selecció de tres crítics que proporcionin noms de nous artistes per plegats discutit-ne la seva incorporació.

2.5.2.3 Execució El CA Tarragona fa ús del material d’aquest arxiu per presentar els seleccionats més enllà dels contextos locals posant-los en relació amb d’altres agents culturals nacionals, estatals i internacionals, per tal de facilitar-los vies de professionalització dins de l’àmbit de les arts visuals contemporànies. (Vegeu el punt 2.1.3 Accions de difusió de L’Irradiador)

2.5.3 Espai de documentació del LABmediació 2.5.3.1 Descripció És un espai conté publicacions i documentació dividida en tres àmbits que fan referència als objectius i a l’activitat del CA Tarragona. 2.5.3.2 Disseny i producció L’espai conté un recull de la bibliografia associada a la mediació, a les pràctiques artístiques en context i a les polítiques culturals, en el marc del projecte Polièdrica (vegeu 2.2.13); un arxiu de les publicacions produïdes al Camp de Tarragona en relació amb les arts visuals contemporànies que es va començar a compilar durant les trobades de l’Obert per reflexió i es continua ampliant; tota aquella documentació generada pels projectes del mateix Centre d’Art. 2.5.3.3 Execució És un espai de consulta obert a tothom durant el període que el CA Tarragona exposa en el Tinglado 2. El material continua sent consultable la resta de l’any, però ja des de l’oficina del Centre d’Art, pel que cal concertar cita mitjançant correu electrònic o telèfon.

2.5.4 Espai de documentació dels projectes expositius 2.5.4.1 Descripció Es posa també a l’abast del públic material que els permeti accedir amb facilitat a més informació que contextualitzi la tesi de l’exposició i el treball dels artistes exposats. 2.5.4.2 Disseny i producció 2.5.4.2.1 «W et Feet» de Bouchra Khalili: es contacta amb Joana Hurtado, crítica independent, que realitza una entrevista a l’artista que és enregistrada per TAC 12 i que es mostra a l’espai del LABmediació, a més a més de ser transcrita per a la publicació anual del CA Tarragona. Es posen a disposició del públic publicacions i articles apareguts en la crítica especialitzada. 2.5.4.2.2. «Habeas Corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni»: es prepara un espai de documentació que conté publicacions de tots els artistes exposats. Aquesta informació és complementa amb una selecció dels textos i publicacions amb què s’ha treballat per elaborar la tesi de la mostra.

2.6 Valoració 2.6.1 Indicadors Convocatòria L’Irradiador 2012 i les accions de difusió relacionades

Projectes presentats

Projectes seleccionats

Convocatòria L’Irradiador 2012

Arxiu artistes Institut Ramon Llull Xarxa de gestors del Camp de Tarragona

24 24

13 24

% d’artistes presentats que són incorporats a l’arxiu L’Irradiador

55,8%

% d’artistes de L’Irradiador que són incorporats a l’arxiu artistes de l’IRL

54,2%

% d’artistes de L'Irradiador que participen del projecte de la Xarxa de gestors

100,0%

«Wet Feet» de Bouchra Khalili Visitants a la mostra

Assistents / participants / visitants 3.513

Assistents a Tarragona migra

Participants al taller de co-creació En relació

Assistents a les Aproximacions Assistents a les visites guiades

720

«Habeas Corpus» Visitants a la mostra

Assistents / participants / visitants 3.884

Assistents a The Pixelated Revolution

Participants a Lectures amplificades

Participants a D’Històries i testimonis

185

Assistents a les Aproximacions Assistents a les visites guiades

117

Obert per reflexió Persones contactades Participants setmana 1 Participants setmana 2 Participants setmana 3 Participants setmana 4 Participants setmana 5 Participants setmana 6 Persones apuntades als grups de treball resultants de l’Obert per reflexió % de persones que decideixen participar % de persones que es mantenen al llarg de l’Obert per reflexió % de persones apuntades als grups de treball resultants de l’Obert per reflexió Escola de calor

970 Comunicació 21 17 18 18 9 8 15

Educació 30 23 19 26 20 21 24

85,7%

86,7%

84,8%

44,4%

76,9%

46,4%

66,7%

119,2%

89,3%

Participants

T’agrada criticar? – 5 sessions

102

Còmic raro

Drets d’autor i art contemporani

Domini Públic

dOCUMENTA (13)

Altres accions de difusió i formació

Participació 33 28 19 23 16 13 25

Assistents / participants

Assistents a RAW // REC

300

Assistents a Bones pràctiques...

Assistents a Recursos europeus...

Participants a Coaching per a artistes

Participants a Posa’t en forma...

2.6.2 Programa de difusió 2.6.2.2 Fortaleses o L’oportunitat de l’arxiu de L’Irradiador com a projecte de suport per als artistes del territori i el foment d’un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos. o El jurat altament qualificat amb què compta la convocatòria de L’Irradiador i l’elevada participació. o La predisposició de col·laboració d’institucions com l’Institut Ramon Llull, el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, La Veu Jove de la Conca, Tarragona ràdio, etc. en relació a la difusió d’artistes del territori. o La flexibilitat i la bona disposició mostrades tant per part dels artistes que exposen al Tinglado 2 com pel part del seus galeristes. o Les possibilitats de difusió del treball d’artistes consolidats en els circuits internacionals per tal que puguin servir de referència per a aquells artistes més emergents. o La bona disposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona per facilitar peces de la seva col·lecció i del Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona i la Galeria Toni Tàpies per cedir material per a l’exposició. o La bona disposició de l’Ajuntament de Tarragona per facilitar l’equipament audiovisual i les pantalles. o La professionalitat de l’equip de disseny, producció i muntatge. o La bona disposició per part de la Brigada Municipal. o La bona disposició per part del Centre d’Estudis Marítims de l’Autoritat Portuària de Tarragona i de la Brigada del Port de Tarragona. o L’oportunitat de participar del programa de festivals de la ciutat com SCAN Tarragona i el Festival REC. o La complicitat amb institucions artístiques de la ciutat com el Museu d’Art Modern de Tarragona i la Fundació Forvm. o La col·laboració dels Amics de la Cultura en els actes inaugurals. o L’increment progressiu de públic a les exposicions i actes realitzats al Tinglado 2. 2.6.2.3 Debilitats o La manca de consolidació del marc institucional del CA Tarragona. o La manca d’espai públic propi del CA Tarragona que dificulta la comunicació de les accions de l’equipament, sobretot a la ciutadania en general. o La manca de calendari cultural coordinat a la ciutat que permeti no solapar actes. o La dificultat de coordinació del calendari entre en Port de Tarragona i el CA Tarragona. o La manca de sostenibilitat en les inversions fetes al Tinglado 2 degut a la programació alternada de les dues institucions a l’espai. o La dificultat de mantenir la visibilitat del projecte en el marc de SCAN Tarragona.

2.6.3 LABmediació 2.6.3.2 Fortaleses o La creació d’un espai de reflexió teòrica i pràctica que contribueixi a legitimar i donar visibilitat a les pràctiques artístiques que el CA Tarragona produeix de manera vinculada a un territori, un context o una comunitat determinats. o L’augment progressiu d’accions del LABmediació permet incidir de manera transversal en tots els programes del Centre d’Art. o La consolidació de públic gràcies a les accions de mediació destinades al públic general (Aproximacions, Lectures amplificades, etc.) o La col·laboració amb associacions de l’àmbit dels serveis socials (Fundació Casal l’Amic, Associació de Familiars d’Alzheimer de Tarragona, Equip de Prevenció en l’Àmbit de les

o o o o

Drogues i la Sexualitat, Fundació FIAS, Fundació Salut i Comunitat, Punt Òmnia Torreforta, Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania, etc.) per tal de treballar plegats. La col·laboració amb institucions i professionals del sector educatiu (IES Pons d'Icart, IES Sant Pere i Sant Pau, grup de la Fundació Casa Sant Josep, IES Martí i Franqués, IES Gabriel Ferrater de Reus, IES Narcís Oller de Valls, etc.) per tal de treballar plegats. La col·laboració amb associacions i professionals del sector artístic (A Bao a Qu, Arnolfini, Aula a la Deriva, Auriga Serveis Culturals, Comusitària, Forn de Teatre pa’tothom, Fundació Antoni Tàpies, Transductores, etc.) per tal de treballar plegats. La creació dels grups estables de treball i col·laboració entre els agents actius del territori i el CA Tarragona (L’Antena, xarxa de gestors i pràctiques artístiques en context). El fet de treballar per fer possible la transferibilitat dels coneixements adquirits més enllà del LABmediació. La consolidació d’un espai de treball que garanteixi el retorn social de les pràctiques artístiques. La col·laboració amb l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Reus per al disseny i producció de l’espai del LABmediació al Tinglado 2.

2.6.3.3 Debilitats o El ritme lent que demanen els processos de mediació en dificulten la seva ràpida visibilitat. o Tot i la bona disposició de l’Escola d’Art i Disseny de Reus per desenvolupar l’espai LABmediació, la manca de concreció sobre la disponibilitat del Tinglado 2 per al CA Tarragona endarrereix la producció del mateix.

2.6.4 Programa de formació 2.6.4.1 Fortaleses o La col·laboració amb els agents locals (Biblioteca Pública de Tarragona, CRP del Tarragonès, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Espai Jove Kesse, Universitat Rovira i Virgili) per començar a treballar conjuntament i programar activitats del CA Tarragona en sengles espais. o La col·laboració amb agents del sector artístic (Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, Interarts, etc.). o La bona acollida per part dels participants del programa de formació d’estiu, l’Escola de calor. o L’autofinançament de gran part de les activitats de formació per part dels participants permet incrementar l’oferta del Centre d’Art. o L’oportunitat d’oferir accions de formació arreu del territori, sobretot pel que fa al curs Posa’t en forma amb l’art contemporani. 2.6.4.2 Debilitats o La confusió que provoca entre els usuaris la itinerància del CA Tarragona per diversos espais de la ciutat per tal de poder portar a terme les diverses sessions de les seves propostes formatives (Coaching per a artistes, Còmic raro, T’agrada criticar?, Drets d’autor i art contemporani, etc.). o La necessitat d’adequació al calendari i els horaris de les diverses seus on es realitzen els cursos, degut a la manca de concreció de la disposició d’un espai propi per al CA Tarragona. o La dificultat de coordinació amb la resta d’oferta formativa proposada des de diverses institucions de la ciutat.

2.6.5 Programa de producció 2.6.5.1 Fortaleses o El jurat altament qualificat amb que compta la convocatòria del Contextador. o L’afavoriment d’un marc de creixement i consolidació professional per als artistes del territori. 2.6.5.2 Debilitats

La manca d’espai públic amb el qual s’identifiqui el CA Tarragona no afavoreix a la difusió de la convocatòria.

2.6.6 Programa de documentació 2.6.6.1 Fortaleses o La creació d’un espai documental que permet aplegar diferents materials vinculats a la mediació i les pràctiques associades. o L’arxiu del material generat pels artistes i la seva visibilització a l’espai físic del LABmediació i al web del CA Tarragona. o L’acord amb TAC 12 que permet generar nous documents per a l’arxiu, com ara l’entrevista amb Bouchra Khalili. 2.6.6.2 Debilitats o La manca d’espai públic permanent condiciona que la itinerància de l’espai de documentació alhora que en dificulta la seva consulta oberta.

3 PLA DE COMUNICACIÓ Durant el 2012 el Pla de Comunicació ha pogut créixer donant més amplitud als objectius del CA Tarragona i la seva voluntat de fer-se un lloc en el context que l’acull. El conjunt d’accions vinculades als diferents programes del Centre d’Art han permès que aquest pogués ampliar el seus àmbits d’acció i millorar els seus resultats. Tota l’activitat del CA Tarragona ha facilitat que aquest sigui encara més present a la ciutat i al Camp de Tarragona. Si l’any passat el pla de comunicació va servir per començar a definir la seva identitat i cercar diferents maneres de fer-la present, el 2012 ha servit per consolidar-les. Per tant tota la feina feta en el camp de la identitat (nom i imatge corporativa), les primeres aplicacions (papereria, intervencions físiques a l’oficina i espai virtual); relació personals (mediació, comunicació i creació base de dades) i les relacions amb els mitjans de comunicació (premsa) s’han consolidat de manera que enguany val la pena sobretot destacar només quines són les novetats del Pla de Comunicació. Així doncs l’apartat inclou la relació de novetats (les aplicacions de la identitat; les publicacions; els convenis institucionals; convenis amb els mitjans de comunicació; les aparicions en premsa); una taula d’indicadors dels diferents elements quantificables i una valoració, amb punts forts i punts dèbils del Pla de comunicació.

3.1 Aplicacions de la identitat 3.1.1 Senyalització de l’oficina 3.1.1.1 Descripció Es tracta de l’una estratègia que pretén visibiltzar la presència del CA Tarragona a despatx núm. 3 de l’Antiga Audiència, espai en el qual treballa des de l’abril de 2011. 3.1.1.2 Disseny i producció Bildi Grafiks presenta una proposta d’intervenció per realitzar damunt dels vidres de les cinc finestres que consisteix en una adaptació del logotip del CA Tarragona. Aquesta intervenció és avalada per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya prèvia instal·lació dels vinils a les finestres. A més a més, també s’aplica la gràfica a la porta de l’oficina i es prepara una paret corporativa a l’interior de l’oficina que pugui ser utilitzada de teló de fons de reunions, fotografies o entrevistes.

Oficina del CA Tarragona. Foto: CA Tarragona

3.1.2 Senyalització del Tinglado 2 Bildi Grafiks s’encarrega també de la senyalització externa i interna del Tinglado 2 d’acord amb la gràfica del CA Tarragona. El rètol de l’entrada es porta a terme amb un llindar de DM que permeti ser canviat per un rètol de les mateixes característiques amb la gràfica del Port de Tarragona. D’aquesta manera es pretén resoldre l’alternança de l’espai amb les exposicions del Port i fer visible quina és la institució que proposa cada exposició del Tinglado 2. També es dissenya un rètol que té la finalitat d’anunciar cadascuna de les mostres. A nivell intern, es dissenya un paret que transmeti tota la programació del CA Tarragona, mentre és obert, però també els mesos que tornarà a romandre a l’ombra: cursos de formació, convocatòries, esdeveniments, etc. També es dissenya la senyalètica pròpia de cada exposició i del LABmediació.

Tinglado 2. Foto: Maria Veses

3.1.3 Espai virtual El Pla de Comunicació pren un paper molt important en totes les estratègies que defineixen l’espai virtual del CA Tarragona. És evident que actualment la presència virtual del Centre d’Art és clau per a la comunicació de tot allò que aquest és i fa. Així mateix totes les plataformes vinculades a internet i les noves aplicacions 2.0 i 3.0 són eines essencials per a la comunicació del Centre. El Pla de Comunicació entén la virtualitat i els seus recursos com a un espai que permet la difusió dels programes i projectes del CA Tarragona, més enllà de la seva realitat, al mateix temps que és un espai de treball i de recerca que fomenta la col·laboració, la creació de xarxes i la difusió de

coneixement. És per això que les estratègies de comunicació que es desenvolupen en aquest sentit treballen per subratllar aquesta dualitat. 3.2.3.1 Web del CA Tarragona

Web del CA Tarragona L’espai web és un espai actiu que té la voluntat d’assolir una triple funció: presentar el CA Tarragona i els seus programes i projectes; facilitar les eines i els recursos que fomenten la col·laboració; arxivar i documentar tot el que el Centre produeix (l’arxiu L’Irradiador, la possibilitat de descarregar en pdf les notes de premsa, etc.). Una característica essencial del web és que aquest creix i es desplega per projectes i aquests es mostren de dues maneres: vinculats als diferents programes (subratllant la seva transversalitat) i com a projectes autònoms. Al llarg de l’any s’ha acabat de dissenyar i posar en funcionament el web, se l’ha dotat de contingut i s’han anat fent modificacions per tal d’adaptar cada vegada més la seva estructura a les necessitats diàries del Centre d’Art. 3.2.3.2 Xarxes socials El Centre d’Art fa ús de les xarxes socials per tal de facilitar la difusió dels seus programes i projectes. Aquest any s’ha mantingut i consolidat l’estratègia de comunicació mitjançant facebook i twitter.

Facebook del CA Tarragona Durant tot l'any la pàgina de facebook ha mantingut l'objectiu de difondre només l'activitat del CA Tarragona, amb l’objectiu de consolidar la comunicació de les diferents línies d'acció del Centre d'Art. De cara al 2013 es preveu que aquesta mateixa pàgina també faci d'altaveu de tot el que generi L'Antena i faci difusió de la informació d'altres projectes vinculats al Centre, tant del Camp de Tarragona com també de la Xarxa de Centres d'Art o d'altres institucions i entitats vinculades als diferents projectes (per ex. Polièdrica). Segurament aquesta obertura permetrà que els indicadors augmentin de manera considerable.

Twitter del CA Tarragona Durant tot l'any el compte de twitter ha difós principalment l'activitat del CA Tarragona. Tot i que de manera puntual s'ha difós la informació dels altres centres de la Xarxa de Centres d'Art. De cara al 2013 es preveu que el compte també faci més difusió del que passa a l'activitat del Camp, fent d'altaveu de tot el que generi L'Antena i activi la difusió de les accions, en concret a relació als artistes de L'Irradiador i altres artistes del Camp de Tarragona i els de l'activitat de tots els projectes i agents vinculats a les diferents accions CA Tarragona. Segurament aquest obertura permetrà que els indicadors augmentin de manera considerable.

Vimeo del CA Tarragona S’ha obert també el vimeo amb la finalitat de penjar vídeos que també poden consultar-se des del web del CA Tarragona. D’altra banda, el Centre d’Art comparteix arxius amb els seus col·laboradors mitjançant tot tipus de plataformes: dropbox, wetransfer, flickr, etc. 3.2.3.3 Webs i blocs associats a projectes concrets L’interès del Centre d’Art per compartir els processos dels seus projectes de mediació així com dels projectes col·laboratius que sorgeixen dels grups de treball ha propiciat la creació de webs i blocs associats a cadascun d’aquests projectes. Aquests són accessibles des del web del CA Tarragona i alhora mantenen la seva autonomia que permet que cadascun dels grups implicats dissenyi les eines necessàries d’acord amb els seus objectius i els seus interessos.

Web de L’Antena (en procés d’implementació) Un web creat i gestionat pel grup de treball de L’Antena, que té l’objectiu d’unificar la difusió de les activitats programades per la xarxa d’agents culturals així com difondre notícies destacades dels mitjans de comunicació especialitzats vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona. Els propis agents i mitjans de comunicació són els creadors de la plataforma i seran també els que la dotaran de contingut. El web es connecta i per tant també dóna més visibilitat als recursos i els serveis de l’espai virtual de cadascun dels participants.

Bloc de La Connectadora (en procés d’implementació) Bloc creat i gestionat pel grup de treball La Connectadora, que té la triple finalitat de difondre processos artístics col·laboratius i les seves potencialitats; facilitar les col·laboracions entre agents artístics, professionals d’altres àmbits i la ciutadania; i crear espais de mediació que facilitin l’apropament entre llenguatges i cultures de treball heterogènies com l’artística i per exemple la sanitària, la social o l’empresarial.

Bloc de procés del taller de cocreació En relació Bloc impulsat pel LABmediació i la Fundació Casal l’Amic, inscrit en una de les línies de treball de La Connectadora. En aquest bloc es recullen els objectius del taller de cocreació En relació, així com un arxiu del procés i de les presentacions de cadascun dels col·lectius participants en el projecte.

Bloc de procés del projecte educatiu D’Històries i testimonis 40

Bloc impulsat pel LABmediació en el qual es recullen els objectius del projecte educatiu D’Històries i testimonis, així com un desglossament de les accions previstes i les accions realitzades amb les escoles participants en el projecte.

Pàgina web del projecte Polièdrica Un web impulsat pel LABmediació i Transductores, i produït per Alternativa Jove per la Interculturalitat, concebut com un espai de consulta en xarxa que faciliti a diferents comunitats d’usuaris l’accés a coneixements produïts al voltant de les pràctiques artístiques que desenvolupen metodologies de mediació. Les categories bàsiques a partir de les quals s’articulen els continguts són glossari, biblioteca, projectes, panoràmiques i itineraris. Tots els usuaris registrats, els administradors, els editors i els col·laboradors, disposen d'un compte on s’enregistra l'historial de les cerques i les fitxes consultades. 3.2.3.4 Comunicació electrònica Totes les activitats i accions del CA Tarragona s'han difós a tots els usuaris de la base de dades, que enguany han augmentat sobretot a partir de la incorporació dels usuaris a través del web o de les llistes obertes a l'espai del Tinglado 2. Totes les persones de la base de dades han rebut la informació de tres maneres: 3.2.3.4.1 Invitacions puntuals Inauguracions de les exposicions, Escola de Calor, etc. 3.2.3.4.2 Imperdible Accions concretes que mereixen una difusió individual.

Exemple de comunicació IMPERDIBLE. Disseny: Bildi Grafiks

3.2.3.4.3 Newsletter Informació de les notícies i les agendes de l'Actualitat del CA. En aquests moments s'està treballant per a què la base de dades del CA Tarragona i la del web quedin uniformades completament i per a què pròximament sigui més fàcil l'activació de la 41

Newsletter de manera automàtica. Aquestes es preveu es puguin fer ressò de l'activitat d'altres projectes i entitats vinculades al Centre d'Art. En aquest sentit, L'Antena i la seva activació permetrà que el CA Tarragona, com a un dels membre actius del grup de comunicació, pugui vetllar per fer difusió de totes les activitats del Camp del Tarragona que es mereixen un ressò especial.

3.2 Publicacions 3.2.1 Publicació Obert per reflexió

Pdf de la publicació Obert per reflexió La publicació és la continuació natural del projecte Obert per reflexió, que, des del LABmediació es va dur a terme entre el novembre de 2011 i el gener de 2012. És l’espai des del qual fer un retorn a les persones que van participar del procés de l’Obert per reflexió i, al mateix temps, compartir amb altres institucions i agents del territori català les bondats i febleses d’un format de treball que pot ser una eina útil a l’hora de crear i potenciar vincles entre equipaments i context local. Al mateix temps, la compilació de textos que presenta pretén aprofundir en la posició de treball del CA Tarragona i el possible desplegament d’una praxi de mediació. Uns aprenentatges que es pretén convertir en coneixements que ajudin altres institucions i agents a reforçar les pràctiques de mediació. La publicació recull la presentació de L’Obert per reflexió, les entrevistes que Raquel Sánchez-Friera va fer a quatre participants, un text de Cristian Añó sobre les coordenades de treball del CA Tarragona, un altre de Javier Rodrigo sobre els museus com a espais de mediació i un de Judit Vidiella al voltant de les pràctiques i pedagogies feministes de contacte.

3.2.2 Publicació anual La publicació es concep com una memòria que recull tota l’activat que s’ha impulsat des del Centre d’Art i els seus respectius programes en el seu primer any d’activitat pública. És per això que, al mateix temps, des d’aquestes pàgines es pretén posar en valor els processos d'aprenentatge compartit assolits a partir de les pràctiques desenvolupades que donen resposta al mandat de ser un centre d'art especialitzat en mediació. Actualment s’està treballant per compilar, corregir i traduir tota la informació. La publicació es presentarà a principis de l’any 2013.

3.3 Convenis institucionals 3.3.1 Museu d’Art Contemporani de Barcelona El Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el CA Tarragona treballen en la redacció d’un conveni marc de col·laboració entre ambdues institucions amb la finalitat de donar suport a l’art contemporani i desenvolupar línies de treball conjuntes. Entre les iniciatives que podran ser objecte de suport, es destaquen les següents: 3.3.1.1 Cessió d’equipaments tècnics, espais i recursos per a la producció i difusió de projectes a l’entorn de les arts visuals, sempre d’acord amb la disponibilitat dels mateixos. 3.3.1.2 Assessorament en matèria d’equips tècnics, formació i compres de material per a la producció i difusió de projectes i iniciatives.

3.3.1.3 Coproducció d’iniciatives que es puguin generar de manera conjunta entre ambdues institucions les quals poden tenir a veure directament amb la creació artística o bé tenen incidència en àmbits com són l’educació, l’edició o la investigació. La voluntat de cooperació es fa palesa en la primera col·laboració, ja portada a terme en el marc del 2012, corresponent a la cessió de dues peces de la Col·lecció MACBA per a l’exposició «Habeas Corpus». El text del conveni ha estat aprovat pel MACBA i actualment es resta a l’espera de la seva aprovació per part de l’Ajuntament de Tarragona per tal de procedir a la seva tramitació.

3.3.2 Universitat Rovira i Virgili El Departament d’Història i Història de l’Art i el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili promouen la signatura d’un conveni marc de col·laboració entre la URV i el CA Tarragona més específic que aquell actualment vigent entre la Universitat i l’Ajuntament de Tarragona. Entre les iniciatives que podran ser objecte de suport, es destaquen les següents: 3.3.2.1 Col·laboració en àmbits d’interès comú establint convenis específics quan s’escaigui. 3.3.2.2 Programació d’activitats que es prevegin als convenis específics esmentats a la clàusula primera. 3.3.2.3 Intercanvi d’informació sobre les activitats d’interès mutu que cadascuna dugui a terme. 3.3.2.4 Redacció, seguiment i compliment dels convenis específics. La voluntat de cooperació es fa palesa en la primeres col·laboracions, ja portada a terme en el marc del 2012, corresponent a l’organització del taller de crítica T’agrada criticar? conjuntament amb el Departament d’Història i Història de l’Art i amb l’organització de la projecció comentada de The Pixelated Revolution conjuntament amb el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. Es resta a l’espera de la proposta definitiva de text per part de la URV per tal de fer-lo avinent a l’Ajuntament de Tarragona.

3.3.3 Bòlit. Centre d’Art Contemporano de Girona El Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona i el CA Tarragona treballen en la redacció d’un conveni marc de col·laboració entre ambdues institucions amb la finalitat de contribuir i col·laborar en projectes culturals i/o artístics, així com en la difusió i/o programació conjunta d’exposicions i activitats relacionats amb les programacions de les dues entitats. Entre les iniciatives que podran ser objecte de suport, es destaquen les següents: 3.3.3.1 Cessió temporal i gratuïta dels materials i dispositius necessaris per al muntatge d’exposicions i/o activitats, com ara peanyes, pantalles, equips audiovisuals, etc. que es trobin disponibles en cada centre. 3.3.3.2 Col·laboració en la producció i programació d’exposicions i activitats. 3.3.1.3 Difusió mútua de les exposicions, activitats, programes, etc.

3.3.1.4 Assessorament mutu. 3.3.1.5 Assistència de la direcció o equip tècnic dels centres com a jurat o expert avaluador de concursos, propostes i projectes quan es requereixi i sense cost. 3.3.1.6 Organització d’un acte de presentació del projecte del centres als respectius equipaments per part de la direcció i l’equip tècnic del CA Tarragona Centre d’Art a Girona i del Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona a Tarragona. 3.3.1.7 Presentació de treballs artístics i projectes als artistes del Camp de Tarragona al Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona i, de Girona i comarques gironines al CA Tarragona Centre d’Art en dates i forma a convenir, sense cost per als centres, mitjançant l’organització, suport logístic i difusió d’activitats de petit format per als artistes i agents artístics que hi estiguin interessats prèvia selecció del centre emissor, com ara: presentacions de projectes, xerrades, performance i visionats de treballs. La voluntat de cooperació es fa palesa en les primeres col·laboracions, ja portades a terme en el marc del 2012, corresponent a la cessió d’equipament tècnic per part del Bòlit per a les exposicions «Wet Feet» i «Habeas Corpus»; i a la cessió d’uns plafons mallats per a la construcció d’arquitectures efímeres per part del CA Tarragona al Bòlit. El text del conveni ha estat aprovat per l’Ajuntament de Girona i actualment es resta a l’espera de la seva aprovació per part de l’Ajuntament de Tarragona per tal de procedir a la seva tramitació.

3.4 Acords amb mitjans de comunicació El pla de comunicació del CA Tarragona enguany es veu reforçat per dos acords amb dos mitjans de comunicació d’àmbit local que obren noves vies de difusió del Centre d’Art. El primer és amb TAC 12, la televisió del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà i el segon, amb Tarragona Ràdio, l’emissora de ràdio municipal.

3.4.1 TAC 12 L’acord amb la televisió va en relació amb el programa de difusió del CA Tarragona i en concret a les dues exposicions que es realitzen l’any 2012. A principis d’any es pacta que cada vegada la televisió generarà nous documents de difusió que complementin la comunicació natural dels projectes, a canvi en tota la comunicació dels projectes expositius apareixerà el seu logotip.

Entrevista a Bouchra Khalili Així per a l’exposició «Wet Feet» de Bouchra Khalili, TAC 12 enregistra i edita una entrevista amb l’artista. Aquesta es pot veure durant l’exposició a l’espai del LABmediació i també al web del CA Tarragona.

Reportatge de les Aproximacions periodístiques Per a la segona exposició «Habeas Corpus» TAC 12 enregistra totes les Aproximacions que es proposen al voltant de la mostra. Després les edita en un únic document audiovisual que es pot veure al LABmediació les darreres setmanes de l’exposició i també al web del CA Tarragona.

3.4.2 Tarragona Ràdio

Primer programa de la secció del CA Tarragona als Matins de Tarragona Ràdio L’acord amb Tarragona Ràdio es gesta a finals d’any i preveu que més enllà de les entrevistes puntuals que des de l’emissora s’han anat fent a l’equip del CA Tarragona, es gesti una col·laboració mensual amb el programa els Matins de Tarragona Ràdio. Durant el 2013, una vegada al mes, el CA Tarragona proposarà un programa de mitja hora. Aquesta col·laboració servirà per donar a conèixer els projectes del Centre d’Art, donant veu als diferents col·laboradors; fer recomanacions de l’activitat en arts contemporànies, tan del Camp de Tarragona com d’àmbit nacional i internacional; i presentar el treball dels artistes de L’Irradiador (vegeu 2.1.3 Accions de difusió de L’Irradiador). El primer programa es preveu per al 15 de gener i des de llavors, cada tercer dimarts de mes tindrà lloc, d’11:10 a 11:40 h.

3.5 Aparicions en premsa L’aparició en els mitjans de comunicació es concentra en els moments que el CA Tarragona disposa de l’espai del Tinglado 2 (les exposicions i l’Escola de calor), fet que permet gaudir als seus projectes de més visibilitat pública i, per tant, més atenció per part de la premsa.

3.5.1 CA Tarragona A.M. «El Centre d’Art Contemporani, en stand-by pels dubtes sobre quant pagarà la Generalitat», Tarragona 21, 18 de gener de 2012 «L'entrevista. Carme Crespo, regidora de Cultura de l'Ajuntament», Catalunya Ràdio Tarragona, 9 de febrer de 2012 «A més de com és el teu treball, la manera com el vens i el promociones és molt important», t2012.tarragona.cat, 1 de març de 2012 «Entrevista a l'equip directiu del CA Tarragona», Cadena SER Tarragona, 14 de març de 2012 «Los museos de arte contemporáneo catalanes trabajarán en red», La Vanguardia, 22 de març de 2012 «El Departament de Cultura crea la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya», Sala de Premsa Generalitat de Catalunya, 22 de març de 2012 «Tarragona participarà a una xarxa d'arts visuals catalana per fomentart l'art contemporani», Tarragona 21, 22 de març de 2012 Roberta Bosco, «Mascarelll presenta el plan global del arte contemporáneo», El País, 23 de març de 2012 «El arte contemporáneo une fuerzas», El Periódico, 23 de març de 2012 Maria Palau, «L'art entra en circuit», El Punt Avui, 23 de març de 2012 Carme Crespo, «Tarragona programa més de 1.000 actes culturals durant la Capitalitat de Cultura Catalana», Diari Més, 2 d’abril de 2012 «Cultura a totes hores», t2012.tarragona.cat, 16 de maig de 2012 «El port de Tarragona està oberta a la cultura», Diari Més, 25 de maig de 2012 Pau Ricomà, «La cultura ens transforma i la ciutat l'hem de fer entre tots», Diari Més, 30 de maig de 2012 Màrius Domingo, «Centre d’Art (CAT) Tarragona», Bonart , 1 de juny de 2012 Mar Cirera, «TGN no podrá pagar a proveedores si no cobra la deuda de la Generalitat», Diari de Tarragona, 10 d’octubre de 2012 Mar Cirera , «El centre d'art, en el aire», Diari de Tarragona, 12 d’octubre de 2012 «L'Ajuntament i el Centre d'Art de Tarragona busquen noves fórmules de gestió per garantir la continuïtat de l'espai», La Vanguardia, 28 de novembre de 2012 45

«El Ayuntamiento estudia nuevos modelos de gestión…», Diari de Tarragona, 29 de novembre de 2012 Cristina París, «Un centre per vetllar per l'art contemporani a Tarragona», El 3 de vuit, 30 de novembre de 2012 «El comitè impulsor del Centre d'Art…», Ajuntament de Tarragona, 28 de novembre de 2012 «L'Ajuntament estudia nous models de gestió pel Centre d'Art davant els incompliments econòmic del Govern», Tarragona ràdio, 28 de novembre de 2012 «El Centre d'Art de Tarragona buscarà noves fórmules de gestió per evitar la seva mort», Tarragona 21, 28 de novembre de 2012 ACN, «L'Ajuntament i el Centre d'Art de Tarragona busquen noves fórmules de gestió per garantir la continuïtat de l'espai», Diari de Tarragona, 28 de novembre de 2012 «L'Ajuntament estudia nous models de gestió», Tarragona Radio, 3 de desembre de 2012

3.5.2 Irradiador 2012 /Coaching per a artistes «Convocatòria L’Irradiador 2012 | Centre d’Art de Tarragona», Interartive.com, 1 de febrer de 2012 «El Centre d’Art de Tarragona obre la convocatòria L’Irradiador», t2012.tarragona.cat, 2 de març de 2012 Menció a L’Irradiador, Interartive.com, 20 de febrer de 2012 Menció a L’Irradiador, Joves creadors.cat, 20 de febrer de 2012 Menció a L’Irradiador, Territoris creatius, 20 de febrer de 2012 Menció a L’Irradiador, Altacapa.com, 22 de febrer de 2012 Menció a L’Irradiador, Bloc AAVC, 24 de febrer de 2012 «El Centre d’Art presenta la primera convocatòria per crear un arxiu de creadors de les comarques de Tarragona», Tarragona Radio, 27 de febrer de 2012 La casa Palla, «Coaching per artistes», Radio Montblanc, 12 de març de 2012 ACN, «Veinte profesionales del mundo del arte participan en un curso de 'coaching'», Diari de Tarragona, 13 de març de 2012 «Un curs de 'coaching' ajuda els artistes a promocionar-se», Diari Més, 13 de març de 2012 Pau Ricomà , «L'IRRADIADOR, UNA BONA INICIATIVA», Bloc: cosa pública, 17 de març de 2012

3.5.3 Bouchra Khalili «Wet Feet» «Els Amics de la Cultura visites l’exposició 'Wet Feet’ del Centre d’Art de Tarragona», t2012.tarragona.cat, 23 de març de 2012 «Centre d’Art de Tarragona. BOUCHRA KHALILI. WET FEET», Bloc AAVC, 8 de maig de 2012 «El CA Tarragona Centre d'Art obre les portes», Vilaweb, 25 de maig de 2012 «Col·laboració amb el Centre d’Art de Tarragona», Fundació Casal Amic, 25 de maig de 2012 Carina Filella, «Vides Clandestines», El Punt Avui, 25 de maig de 2012 «El CA presenta la seva primera exposició», Diari Més, 25 de maig de 2012 «Cèlia del Diego. El CA Tarragona Centre d’Art presenta la exposición de Bouchra Khalili: Wet Feet», Instituto de Arte Contemporáneo, 28 de maig de 2012 «'Wet Feet’ al Centre d'Art Tarragona», TAC 12, 30 de maig de 2012 30/05/12 «El Centre d'Art presenta la primera exposició pública al Moll de Costa», Notícies Tgn, 30 de maig de 2012 «Desconstrucció de l’exili Visitem l'exposició 'Wet Feet’ del CA Tarragona Centre d’Art acompanyats per la seva creadora, Bouchra Khalili», t2012.tarragona.cat, 1 de juny de 2012 Esther Canals Piñol , «'Wet Feet’, huellas de un viaje», Diari de Tarragona. Encuentros, 30 de juny de 2012 «Bouchra Khalili I La Llei D’ajust A Cuba Al Centre D’art», Bonart, 24 de juliol de 2012 Antonio Salcedo, «Cartografies del desig. Bouchra Khalili 'Wet Feet’» Artiga, 1 d’octubre de 2012 «Bouchra Khalili 'Wet Feet’», w3art.es, 9 de maig de 2012

3.5.4 «Habeas Corpus» «'Habeas Corpus'. Funciones y disfunciones de la figura del testimonio», w3art.es, 9-10 de setembre de 2012 Laia Díaz , «La ciutat tornarà a ser la capital de la fotografia a partir de dijous», Diari Més, 23 d’octubre de 2012 Javier Bassas, «Yo (no) estuve allí», Diari de Tarragona, 27 d’octubre de 2012 Octavi Saumell, «Los testigos del siglo XXI», Diari de Tarragona, 28 d’octubre de 2012 Jordi Surinyac, «Judici obert al testimoni», t2012.tarragona.cat, 30 d’octubre de 2012 Josep Suñé, «El Centre d'Art de Tarragona ha inaugurat la seva segona exposició 'Habeas Corpus'», Tarragona Radio, 31 d’octubre de 2012 «Habeas Corpus», Diari Més, 9 de novembre de 2012 Xavier Graset, «Habeas Corpus», El Punt Avui, 24 de novembre de 2012 Màrius Domingo , «Centre d’Art Tarragona: LABmediació», Altacapa.com, 26 de novembre de 2012 Màrius Domingo, «Habeas Corpus», Altacapa.com, 28 de novembre de 2012 Marta Dahó, «'Habeas Corpus' Funcions i disfuncions de la figura del testimoni», Artiga, 1 de desembre de 2012 Sara Sans, «Crear testimonis», La Vanguardia, 30 de desembre de 2012

3.5.5 RAW // REC «Fer un bon pla d’un revòlver és dificilíssim!», t2012.tarragona.cat, 2 de novembre de 2012 «El REC tanca l'edició de la reformulació», TAC12, 19 de novembre de 2012 David Castillo, «Inframón Marcel Pey», El Punt Avui, 23 de novembre de 2012 C.D., «RAW//REC Cloenda del Rec Festival Internacional de Cinema d Tarragona», Artiga, 1 de desembre de 2012

3.5.6 Obert per reflexió Raúl Cosano, «El laboratorio de la cultura», Diari de Tarragona, 7 de gener de 2012 Cristian Añó, Javier Rodrigo, «Políticas culturales, mediación y decrecimiento cultural», nativa.cat, 8 de gener de 2012 «'Obert per reflexió’, la cloenda», altacapa.com, 23 de gener de 2012 ACN, «Presenten els resultats del projecte 'Obert per reflexió'» a 'Tarragona estrena la capitalitat de la Cultura Catalana amb la Biennal d'Art’, Diari Més, 23 de gener de 2012 «Obert per reflexió», Tarragona ràdio, 23 de gener de 2012 «Obert per reflexió», La veu jove de la Conca, 30 de gener de 2012 Jordi Ribas, «Menció CA i Obert per reflexió», Anuari 2011 Enciclopèdia Catalana

3.5.7 Escola de Calor Raquel Sánchez-Friera, «T’agrada criticar?», Diari de Tarragona, 26 de maig de 2012 «És …l'Escola de Calor», Notícies Tgn, 20 de juny de 2012 Mar Cirera, «Cuando el público también es actor», Diari de Tarragona, 11 de juliol de 2012 A. Porta, «Els espectadors esdevenen actors a ‘Domini públic‘», Diari Més, 16 de juliol de 2012 Mery Cuesta, «El critic com a artista», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Oriol Fontdevila , «La crítica d'art, expandida i desplaçada», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Ángeles Pérez Penalba, «KATIA ACÍN La força de la sensibilitat», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Dolors Molas, «Què amaguen les banderes?», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Antonio Olmedo, «Marca d'aigua de Sergi Aguila. Un exemple d'escultura commemorativa contemporània al tarragonès», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Màrius Domingo, «Gervasio Sánchez, Antología», Artiga, 1 d’octubre de 2012 C.D., «L'escola de Kassel, potser», Artiga, 1 d’octubre de 2012 Mar Joanpere Foraster, «La pràctica mana», Artiga, 1 d’octubre de 2012

3.5.8 Posa't en forma amb l’art contemporani «El Museu de Valls ofereix un curs d'introducció a l'art contemporani», El Vallenc, 19 d’octubre de 2012

3.5.9 Contextador 2013 / Agents Dobles «Centre d'Art», Diari de Tarragona, 29 de desembre de 2012

3.6 Valoració 3.6.1 Indicadors El Pla de Comunicació mostra una varietat d’indicadors que poden establir diferents barems de la repercussió de cada un dels seus aspectes. S’agrupen en una mateixa taula i presenten la primera pauta a considerar d’aquest primer any de visibilitat pública del CA Tarragona. Contacte amb agents Base de dades Usuaris del Camp de Tarragona Usuaris d’àmbit nacional / estatal

Relacions personals 217 425 583

Estratègies 2.0 Amics de facebook Seguidors de twitter

Premsa escrita TV / Ràdio Altres (blocs, etc.)

463 555 Aparicions mitjans de comunicació 50 10 28

3.6.2 Fortaleses o o

o o o

o o

El reforç i la consolidació de la implementació del CA Tarragona en diferents camps d’influència comunicativa (web, estratègies 2.0, premsa, relacions personals). La visualització de la identitat corporativa que cada vegada més es va coneixent i identificant, enguany sobretot des de la presentació de projectes de diferents tipus i la senyalització del Tinglado 2. Les possibilitats comunicatives que facilita disposar del Tinglado 2, com a espai de visibilització pública del CA Tarragona. La implicació de l’equip de disseny, que s’adapta als ritmes de producció per a l’adaptació de la imatge corporativa en funció de les diferents necessitats dels projectes. El concepte de comunicació com a mediació que segueix treballant pel valor i la importància de tot el conjunt de relacions interpersonals que s’han establert durant tot l’any. El 2012 s’incrementen les relacions professionals del CA Tarragona amb els diferents projectes i augmenten sobretot les complicitats amb els diferents públics participants de cada una de les propostes. L’augment de col·laboracions en forma d’acords o convenis que permeten que la comunicació del CA Tarragona i els seus projectes quedi reforçada. El suport de diferents agents implicats en la comunicació del Centre d’Art (Departament de Comunicació i Departament de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona; periodistes del Camp de Tarragona, etc.).

3.6.3 Debilitats o

Les nombroses aparicions en premsa donant notícies que desestabilitzen el CA Tarragona.

o o

Les dificultats que genera disposar del Tinglado 2 com a espai d’acció puntual i no estable (la manca de visibilitat simbòlica, la inversió en muntatge i desmuntatge de la senyalització i les marques de Centre d’Art en l’espai, etc.) La presència majoritàriament en els mitjans d’àmbit local i nacional. La dificultat per part de l’equip per mantenir actualitzats els continguts del web així com per publicar-ne la versió anglesa degut al temps que aquesta tasca requereix.

4 GESTIÓ 4.1 Adequació de l’espai del Tinglado 2 Tan bon punt es comunica que el Tinglado 2 serà cedit al CA Tarragona, l’equip del Centre d’Art treballa amb el Port de Tarragona per negociar les adaptacions de l’espai d’acord amb les necessitats mínimes desitjables d’un espai d’art contemporani. A mitjans del mes de maig, el Port de Tarragona cedeix per primera vegada l’espai del Tinglado 2 al CA Tarragona. Xavier Torrent fa una proposta de disseny espacial que contempla la distribució dels murs, la ubicació del LABmediació, l’habilitació de la porta gran de l’espai, la construcció d’un WC i la instal·lació elèctrica necessària. Després de diverses negociacions amb el Port de Tarragona, es desestima l’habilitació de la porta per qüestions de pressupost però es considera que obrir la porta gran és una bona mesura per donar més visibilitat a les exposicions de l’espai pel que es pren la decisió d’obrir la porta gran sense un dispositiu de tancament. També, per la mateixa raó, es desestima la construcció d’un WC que es resol donant a l’equip del Centre d’Art les claus d’uns WC que es troben al Refugi de l’altra banda del carrer. D’acord amb el plànol, es destrueixen alguns dels murs efímers i se’n construeixen d’altres; i s’instal·la el cablejat elèctric. També es treballa conjuntament amb el Port de Tarragona per a què s’acompleixin totes les normatives de seguretat: alarma antirobatori, alarma d’incendis, etc. Durant aquest període es treballa alhora en el muntatge de la mostra «Wet Feet» i en la senyalització de l’espai com a Centre d’Art: la construcció instal·lació del llindar i el cartell exteriors, la construcció de l’espai del LABmediació dissenyat per les alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de l’Escola d’Art de la Diputació a Reus. També es construeix, de la mà dels fusters de la Brigada municipal, el mobiliari del Centre d’Art (el mostrador de recepció i els bancs de l’espai expositiu).

4.2 Equip 4.2.1 Equip del CA Tarragona Cèlia del Diego, Direcció Jordi Ribas, Comunicació / Mediació Cristian Añó (Sinapsis), LABmediació Blanca Domingo, Vigilant de sala durant el període d’exposició de maig a juliol Patrícia Carles, Vigilant de sala durant el període d’exposició d’octubre a desembre

4.2.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. Xavier Domènech, Cap de logística i manteniment Teresa Fernández, Responsable de selecció i PRL Josep Giménez, Gerent de l’empresa Teresa Martín, Supervisora tècnica del projecte

4.2.3 Estudiants en pràctiques Entre els mesos de febrer i abril es realitza un conveni de pràctiques a través del Departament d’Estudis de la Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili en relació a l’alumne Blanca Domingo, que durant la seva estada al Centre d’Art realitzarà una avaluació del projecte Obert per reflexió, acompanyada de Cristian Añó i Assumpció Huertas. També es treballa amb el Departament d’Història de l’art de la URV per a què dues alumnes més realitzin les seves pràctiques al Centre d’Art l’any vinent.

4.2.4 Seguiment per part de les institucions Jordi Ribas i Cèlia del Diego, equip directiu del Centre d’Art, mantenen periòdicament reunions amb Jordi Abelló, tècnic d’arts visuals del l’Ajuntament de Tarragona, i amb Montserrat Caballero, representant dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona; per tal de mantenir-los informats de les accions que des del Centre d’Art s’estan programant i/o emprenent. D’altra banda, Teresa Martín, la supervisora tècnica del projecte, es reuneix periòdicament amb Araceli Saltó, Cap de Gestió de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, per tractar temes administratius.

4.3 Mediació en relació a la gestió El CA Tarragona manté els dos òrgans de gestió que permeten garantir la mediació amb el context:

4.3.1 Taula de programació 4.3.1.1 Descripció i disseny La Taula de programació és un espai de debat i recerca de la qual participen la direcció artística, Cèlia del Diego, el responsable de Comunicació i Mediació, Jordi Ribas i el responsable del LABmediació, Cristian Añó (Sinapsis), amb l’objectiu de garantir l’assimilació de criteris de treball des de la mediació en el procés de programació, plantejar estratègies a mig i llarg termini que permetin desenvolupar una pràctica de recerca sobre models de gestió dels processos de mediació, i garantir la transversalitat entre els programes. 4.3.1.2 Producció i execució La Taula de programació es reuneix de manera quinzenal a l’oficina del CA Tarragona. Aquesta estructura permet flexibilitat alhora d’introduir modificacions en el disseny i la planificació d’activitats per tal d’adaptar-se a les necessitats detectades pels diversos membres de l’equipament. A més a més, des del LABmediació s’impulsa la creació de grups de treball associats, tant a processos col·laboratius determinats com a comunitats específiques per tal que col·laborin en la definició d’accions i activitats específiques del Centre d’Art. Un exemple n’és la Xarxa de gestors que està programant una exposició expandida per al mes de maig o bé L’Antena amb el seu projecte de web de difusió de les activitats d’arts visuals contemporànies del Camp de Tarragona.

4.3.2 Comissió de seguiment 4.3.2.1 Descripció La Comissió de seguiment, conformada pels membres designats per les institucions contractants, i amb representació del Comitè impulsor del Centre, que n’ha de garantir els mecanismes d'avaluació i seguiment. 4.3.2.2 Disseny i producció La clàusula 9 del text del contracte-programa que acorden l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya es preveu que “Es constituirà una Comissió de Seguiment del contracte programa formada un representant del Departament de Cultura i un representant de l’Ajuntament de Tarragona”; que tindrà les funcions d’: “Avaluar el grau d’assoliment dels objectius i compromisos 50

del contracte programa; sol·licitar la informació que consideri necessària per al correcte seguiment del contracte programa; proposar suggeriments que es considerin necessaris per al correcte seguiment del contracte programa; proposar, si s’escau, l’actualització i adequació dels objectius i compromisos anuals establerts en aquest contracte programa; proposar, si s’escau, la modificació de les clàusules del contracte programa; i altres funcions que li puguin ser expressament encarregades” Aquesta Comissió no ha estat constituïda en el marc de l’any 2012.

4.4 Valoració 4.4.1 Fortaleses o o o o o

L’habilitació de l’espai del Tinglado 2 com a espai expositiu. La comunicació amb el personal tècnic de l’Ajuntament de Tarragona. L’interès que desperta el CA Tarragona, que ens permet disposar d’alumnes en pràctiques. El suport a la gestió per part de Progess. La presència de Sinapsis dins l’equip directiu, que garanteix l’especialització del CA Tarragona.

4.4.2 Debilitats o o o o

La no disposició continuada de l’espai del Tinglado 2. La necessitat de contractar un vigilant de sala durant els períodes d’obertura de l’exposició. El volum de feina en relació al reduït equip del qual el CA Tarragona disposa. L’absència de la Comissió de seguiment.

5 VALORACIÓ GENERAL El primer any d’activitat pública del CA Tarragona Centre d’Art coincideix amb la Capitalitat de la Cultura Catalana per part de Tarragona. Aquest fet representa una oportunitat per amplificar encara més la difusió i la visibilitat d’aquest nou equipament per a la ciutat. En aquest sentit, també cal destacar la inclusió del segon projecte expositiu en el marc del SCAN Tarragona, una de les apostes de l’Oficina de Tarragona 2012. El 2012 és doncs l’any en que el CA Tarragona inicia la seva activitat pública. Pel que fa al programa de difusió, destaquen les dues exposicions portades a terme al Tinglado 2 del Moll de Costa, «Wet feet» de Bouchra Khalili i «Habeas corpus. Funcions i disfuncions de la figura del testimoni», i «RAW // REC», la instal·lació de Marcel Pey musicada per Don Simón i Telefunken i Teatre Magnètic. Des del LABmediació s’ha donat suport als projectes dels grups de treball resultants de l’Obert per reflexió, de la mateixa manera que s’han generat activitats com tallers, projectes educatius, etc., en relació amb cadascuna de les mostres. Destaquen el taller de cocreació En relació, que obre la col·laboració amb diferents agents vinculats a l’acció social de la ciutat de Tarragona, i també el projecte D’Històries i testimonis, amb el qual s’inicia una línia d’acció amb els agents educatius del Camp de Tarragona. D’altra banda, lidera processos de recerca pràctica que tenen l’objectiu d’aprofundir i desenvolupar les metodologies de la mediació, entre els quals sobresurt Polièdrica, un espai de consulta en xarxa fruit d’un procés col·laboratiu amb diferents agents culturals i artístics del país. Pel que fa a la formació, el CA Tarragona desenvolupa una varietat de propostes formatives enteses de manera àmplia que sobretot es concentren en el mes de juliol, en el marc de l’Escola de calor. D’aquesta manera, s’ofereixen no només cursos i tallers pensats per a diferents àmbits professionals, sinó també una proposta escènica per reflexionar sobre la condició de públic i un viatge a la dOCUMENTA (13) de Kassel, amb la finalitat d’aproximar, a aquelles persones interessades, les tendències internacionals de l’art contemporani. 51

Respecte a les accions de documentació, s’ha presentat enguany la primera selecció dels artistes del Camp de Tarragona que conformen L’Irradiador, fruit d’una primera convocatòria pública. Un arxiu en contínua actualització i creixement concebut per difondre el seu treball dins i fora del territori. D’acord amb la seva especificitat en mediació, tots els projectes promouen una política cultural col·laborativa i fomenten el treball en xarxa. Dins l’oferta diversificada del Centre d’Art, cada projecte es concep amb la voluntat d’ampliar les relacions del Centre i sumar progressivament nous públics, col·laboradors i participants a les seves accions. Els processos de mediació són processos de llarg recorregut difícils de reflectir en els indicadors habituals, més de caràcter quantitatiu que qualitatiu. Tot i així, sí que es pot comprovar com la seva bona acollida per part del sector cultural i no cultural ha permès el treball continuat amb els agents participants dels tres grups de treball, així com ha facilitat l’acord amb diverses entitats i espais del territori com ara l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, el REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona o la Universitat Rovira i Virgili, però també amb la Fundació Casal l’Amic, el CRP del Tarragonès o Tarragona ràdio. D’altra banda, l’equip del CA Tarragona també ha treballat en tot moment per connectar el Centre d’Art amb el context artístic més proper, promovent col·laboracions amb l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona o l’Institut Ramon Llull, entre d’altres. S’observa, doncs, que el Centre, durant el seu primer any de rodatge, ha aconseguit generar activitat i ressò que l’ha conduit a esdevenir un referent per al sector artístic tarragoní i a situar Tarragona al mapa de les arts visuals contemporànies. Tot i així, la indefinició pel que fa a la seva seu pública dificulta la narració clara del projecte per a aquell públic no avesat a les pràctiques contemporànies i a qui li cal poder referenciar-se en un espai visible constant per poder copsar la globalitat del projecte. Aquest fet s’ha accentuat, d’una banda, per la confusió generada degut a compartició de l’espai del Tinglado 2 amb la programació del Port de Tarragona i, per l’altra, a causa de diverses aparicions en premsa desestabilitzant el Centre d’Art i diluint-ne la seva representació simbòlica. Finalment, posar en valor la importància d’un projecte com el CA Tarragona per al territori, sobretot tenint en compte l’augment notable de públic participatiu i de repercussions en premsa que ha experimentat aquest any; així com per totes les relacions personals i els acords i convenis institucionals que s’han començat a gestar en cada una de les accions i que han facilitat la seva possibilitat.