Memòria ca tarragona 2013 by Sinapsis

CA TARRAGONA MEMร RIA 2013

Oficina Plaรงa del Pallol 3 43003 Tarragona +34 977 239 751 www.catarragona.net facebook.com/CAtarragona.net twitter.com/CA_Tarragona

SUMARI 0 Introducció

3 3

1 Presentació 2 Projecte artístic

3 4

2.1 Programa de difusió 2.1.1 Definició. 2.1.2 Mireia Sallarès «Monuments». 2.1.3 Projecció Las Muertes Chiquitas . 2.1.4 Intervenció a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera. 2.1.5 Irradiacions. Accions de difusió de L’Irradiador. 2.1.6 Suport a la Biennal de Valls / Premi Guasch-Coranty.

2.2 LABmediació 2.2.1 Definició. 2.2.2 Continuïtats de l’Obert per reflexió. Els grups de treball. 2.2.3 Espai del LABmediació. 2.2.4 Immersions a l’exposició «Monuments». 2.2.5 Posa’t a punt amb l’exposició «Monuments». 2.2.6 Nenes, nens i altres monuments. 2.2.7 Visita guiada amb Mireia Sallarès. 2.2.8 Polièdrica. Espai de consulta en xarxa.

2.3 Programa de formació 2.3.1 Definició. 2.3.2 Agents dobles. Itineraris de doble direcció entre art i context. 2.3.3 Posa’t en forma amb l’art contemporani. Curs d’introducció a l’art contemporani. 2.3.4 Sessió de formació sobre propietat intel·lectual a la xarxa per a L’Antena. 2.3.5 Con/juntament. Workshop amb Mireia Sallarès. 2.3.6 Escola de calor.

2.4 Programa de producció 2.4.1 Definició. 2.4.2 Contextador 2013. Convocatòria per a la producció d’un projecte artístic en context. 2.4.3 Sinergies locals. Un projecte de Ro Caminal

2.5 Programa de documentació 2.5.1 Definició. 2.5.2 L’Irradiador. Arxiu comissariat d’artistes del Camp de Tarragona. 2.5.3 Espai de documentació del LABmediació. 2.5.4 Espai de documentació del projecte expositiu. 2.5.5 Publicació anual 2012. 2.5.6 Publicació anual 2013.

2.6 Valoració 2.6.1 Indicadors. 2.6.2 Programa de difusió. 2.6.3 LABmediació. 2.6.4 Programa de formació. 2.6.5 Programa de producció. 2.6.6 Programa de documentació.

3 Pla de comunicació

37 37

3.1 Aplicacions a l’espai virtual 3.1.1 Comunicació electrònica. 3.1.2 Vídeos promocionals. 3.1.3 Web del CA Tarragona. 3.1.4 Xarxes socials

3.2 Presentacions de les publicacions 3.2.1 Publicació anual 2012. 3.2.2 Publicació anual 2013. 3.2.3 Distribució de les tres publicacions del CA Tarragona

3.3 Convenis institucionals

3.4 Acords amb mitjans de comunicació

3.4.1 TAC12. 3.4.2. Espai CA Tarragona a Tarragona ràdio. 45

3.5 Aparicions en premsa 3.5.1 CA Tarragona. 3.5.2 «Habeas Corpus». 3.5.3 Mireia Sallarès, «Monuments». 3.5.4 L’Antena. 3.5.5 «Breathing Time». 3.5.6 Agents dobles. 3.5.7 Posa’t en forma. 3.5.8 Escola de calor. 3.5.9 Publicació 2012

3.6 Valoració 3.6.1. Indicadors. 3.6.2 Fortaleses. 3.6.3 Debilitats.

4 Gestió

49 49

4.1 Equip 4.1.1 Equip del CA Tarragona. 4.1.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. 4.1.3 Estudiants en pràctiques. 4.1.4 Seguiment per part de les institucions.

4.2 Valoració 4.2.1 Fortaleses. 4.2.2 Debilitats.

5 Valoració general

0 INTRODUCCIÓ Aquest document presenta la descripció de la gestió i direcció del CA Tarragona Centre d’Art durant el primer semestre de 2013 i fins al 31 de juliol. Durant aquests set mesos, s’acaben de desplegar les línies d’acció del Centre d’Art corresponents als programes de difusió, mediació, formació, producció i documentació de les pràctiques artístiques contemporànies al Camp de Tarragona. D’altra banda, també es consoliden processos de treball de llarg recorregut que havien estat activats mesos enrere, en el marc del laboratori de treball en xarxa Obert per reflexió, i que permeten desenvolupar l’encàrrec d’especialitzar-se en mediació que l’equipament rep per part de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

1 PRESENTACIÓ El CA Tarragona Centre d’Art és un equipament cultural públic per a la promoció de la recerca, la producció, la difusió, la formació i la documentació de la producció cultural i artística contemporània al Camp de Tarragona. És el resultat de la cooperació entre l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En l’àmbit nacional i amb la voluntat de situar el Camp de Tarragona dins el mapa de les arts visuals contemporànies, el CA Tarragona s’inscriu en la Xarxa de Centres d’Arts Visuals promoguda i coordinada des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, el Bòlit. Centre d'Art Contemporani de Girona, Can Xalant Centre de creació i pensament contemporani de Mataró, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats de Barcelona, Centre d’Art La Panera de Lleida, Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre i Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat. És en el marc d’aquesta xarxa que el CA Tarragona rep l’encàrrec d’especialitzar-se en mediació, entesa com una forma de treball dialògic entre les polítiques culturals, les pràctiques artístiques i el teixit social del territori. Es tracta d’un programa transversal que es materialitza en el LABmediació amb l’objectiu de fer recerca al voltant d’aquest tipus de pràctiques i compartir els processos i resultats des d’una perspectiva pedagògica.

2 PROJECTE ARTÍSTIC El projecte artístic del CA Tarragona neix de la interacció de cinc línies de treball bàsiques que es desenvolupen en la programació i en la metodologia de treball amb les quals es programen i gestionen les actuacions: Difusió, LABmediació, Formació Producció i Documentació.

2.1 Programa de difusió 2.1.1 Definició Des del programa de difusió es promouen accions de divulgació de la creació artística del Camp de Tarragona i se’ls convida a compartir els seus projectes als espais expositius del territori, a la ràdio, dins de l’aula o en situacions d’aprenentatge més lúdiques. Pel que fa a les exposicions, cada vegada més s’allunyen de la presentació de l’obra d’art com un objecte autònom, i presenten els projectes artístics acompanyats de textos, documentació, fulls de

sala, publicacions i elements diversos que generen un context de lectura i recepció del treball dels artistes, i en faciliten la interpretació. Sense perdre de vista les formes més ortodoxes d’exposició dels projectes, el CA Tarragona investiga, també, altres possibilitats d’interacció amb el treball artístic. Així, es proposen activitats complementàries, visites guiades i tallers que tenen la voluntat de donar cabuda a la mirada no experta, i alhora d’oferir els textos i les experiències resultants com a elements mediadors entre la resta de visitants i la mostra. A continuació es troba informació sobre l’acció de difusió més destacada de la temporada, l’exposició individual de l’artista Mireia Sallarès que porta per títol «Monuments». Al voltant d’aquesta mostra es presenta el llargmetratge Las muertes chiquitas al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i a CaixaForum Tarragona, i es produeix una intervenció a l’espai públic pensada específicament per a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera, que recull una selecció de citacions extretes de la pel·lícula. A més a més, es realitzen diverses accions de difusió dels projectes artístics dels artistes inclosos en l’arxiu comissariat L’Irradiador, com ara impulsar la seva inclusió a arxiuartistes.cat de l’Institut Ramon Llull o bé donar-los veu a l’espai radiofònic mensual amb què compta el CA Tarragona a Tarragona Ràdio.

2.1.2 Mireia Sallarès. «Monuments» Comissariat: Cèlia del Diego. Disseny de l’espai i direcció de producció: Xavier Torrent. Producció audiovisual: Miquel Giner. Muntatge: Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona. Assegurança : Allianz Seguros. Transport: Transports Joan Ruiz. Traducció: Mike Keenan. Correcció: Maria Massot. Disseny gràfic: Bildi Grafiks. Amb la col·laboració de: Port de Tarragona, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, Galeria Toni Tàpies, Fundació Joan Miró, Museu de Valls, The Private Space, TAC12, Amics de la Cultura, Cervesa Rosita, Desguaç Joan Mas, Gros Mercat i The City Arms. 2.1.2.1 Descripció «Monuments» és una exposició de Mireia Sallarès, a cura de Cèlia del Diego, que reuneix els cinc projectes més destacats que l’artista ha realitzat al llarg dels darrers deu anys i posa en relleu els seus processos de recerca i producció. Aquesta és també la primera mostra individual retrospectiva de l’artista catalana. L’inici d’aquesta mostra conviu amb la inauguració de l’espai del LABmediació, ja que es pretén generar una formulació més activa de propostes que permetin establir vincles estables amb el context. 2.1.2.2 Disseny i producció Els treballs de Mireia Sallarès apleguen una pluralitat d’històries individuals narrades en primera persona que fan referència a temes tan essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat o la veritat. D’aquesta manera erigeix monuments col·lectius que incorporen la singularitat de cada experiència específica amb els quals qüestiona la univocitat dels aparells de construcció dels discursos dominants en la nostra societat. Es treballa directament amb l’artista per tal d’acordar els treballs a exposar i les necessitats de transport i instal·lació de cadascun d’ells. També per determinar l’oportunitat de realitzar taules de documentació que documentin i expliquin els processos de creació i producció de l’artista. El muntatge i la instal·lació audiovisual el porta a terme l’equip de Xavier Torrent que s’encarrega de fer les propostes d’adequació de l’espai segons les possibilitats del Centre d’Art i els requeriments de l’artista, la possible distribució de la mostra i el pressupost de lloguer i muntatge de l’equipament necessari. Es compta amb el suport del Museu d’Art Contemporani de Barcelona que cedeix butaques de cinema, el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona que cedeix dues guies electrificades, el 4

Museu de Valls que cedeix un MacMini, la Galeria Toni Tàpies que cedeix un monitor Albiral i la Fundació Joan Miró que cedeix una peana per al projector de mig format. L’Ajuntament de Tarragona cedeix quatre projectors Mitsubishi Electric XD490U, un projector de mig format, un projector de diapositives, un reproductor de DVD Hitachi i un joc d’altaveus autoamplificats Samson. Es compta també amb el suport de la brigada del Port de Tarragona pel que fa a la pintura de l’espai i el mobiliari i assistència durant el muntatge. El Port de Tarragona cedeix també un projector de transparències. Els Amics de la Cultura també col·laboren en l’acte inaugural assumint tasques de rebuda de públic, vigilància de sala i servei de cervesa Rosita. 2.1.2.3 Execució L’artista, amb qui s’ha planificat tota la mostra, assisteix al muntatge, la roda de premsa i la inauguració. La inauguració es porta a terme el dia 18 de maig a la qual assisteixen 350 persones. Al llarg dels dos mesos que roman oberta l’exposició es suma al públic ocasional, aquell que assisteix al workshop amb l’artista, les Immersions, l’activitat Posa’t a punt, l’activitat educativa per a famílies i les visites guiades per a grups que es proposen des del LABmediació. S’encarrega al fotògraf Martí Gasull que realitzi el reportatge gràfic de la mostra, com a documentació per al Centre d’Art i també per a la publicació. Del 29 al 31 de juliol es procedeix al desmuntatge de la mostra i a la devolució dels treballs de l’artista i del material cedit.

«Monuments» de Mireia Sallarès a l’espai del Tinglado 2. Foto: Martí Gasull

2.1.3 Projecció Las Muertes Chiquitas

Tràiler del llargmetratge A càrrec de Mireia Sallarès. Amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, CaixaForum Tarragona i REC. Festival Internacional de Cinema de Tarragona. 5

2.1.3.1 Descripció Las Muertes chiquitas és un llargmetratge documental que recull i fa pública una pluralitat de veus de les dones amb les quals Mireia Sallarès s’entrevista durant tres anys. «Muerte chiquita» és l’expressió col·loquial amb la qual a Mèxic es coneix l’orgasme. Una locució descriptiva que, tot i fer referència al clímax de l’excitació sexual, conté en ella mateixa l’imaginari associat amb la mort. Aquests són, també, els viaranys que prenen les narracions de les dones protagonistes del documental. Les seves confessions més íntimes parteixen de la relació amb el plaer, i també amb el dolor, per, gairebé com un pretext que els permet estirar del fil, emprendre relats fragmentats de les seves vivències particulars que, d’una manera o altra, van imbricant-se amb el context històric i social col·lectiu en el qual estan immerses. 2.1.3.2 Disseny i producció A l’espai expositiu només es pot accedir al tràiler del llargmetratge. Aquest es pot visionar íntegrament als auditoris del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al CaixaForum Tarragona els darrers caps de setmana de maig i de juny, respectivament. S’acorda amb el MACBA de projectar la pel·lícula en una de les sales dins el context de la mostra a Tarragona i en el marc de les accions «El MACBA és viu». Es reserva també la sala d’actes de CaixaForum Tarragona i es realitzen els tràmits necessaris per tal de poder-hi portar a terme la projecció. 2.1.3.3 Execució Setanta i vuitanta-cinc persones assisteixen a la doble projecció que es porta a terme els dies 25 de maig i 1 de juny al MACBA. Seixanta i cinquanta persones assisteixen a la doble projecció que es porta a terme els dies 29 i 30 de juny a CaixaForum Tarragona. En ambdós casos, la projecció es contextualitza mitjançant la presentació de Mireia Sallarès d’alguns dels conceptes i històries de la pel·lícula. Seguidament s’obre un torn de preguntes i comentaris força participat per part del públic.

2.1.4 Intervenció a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera

Intervenció a la pantalla gegant Un projecte de Mireia Sallarès. Disseny: Sebastian Berns. 2.1.3.1 Descripció En relació amb aquest projecte, la mostra inclou, també, una intervenció a l’espai públic concebuda específicament per a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera que presenta una selecció de citacions extretes del llargmetratge documental Las Muertes chiquitas. 2.1.3.2 Disseny i producció L’artista sol·licita realitzar una intervenció a l’espai públic per complementar la mostra. S’acorda amb l’Ajuntament de Tarragona que la pantalla de l’Espai Tabacalera pot ser un lloc adequat per a la instal·lació perquè disposa de visibilitat i el cost de la mateixa es limitarà al cost de producció de la intervenció específica. Es produeix el vídeo en castellà (la llengua original de la pel·lícula) i també en català per sol·licitud del CA Tarragona. Es sotmet a validació del mateix per part del Departament de comunicació i de la

Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona els quals sol·liciten que s’afegeixi al document una menció que permeti relacionar el document amb la mostra «Monuments». Es realitzen els canvis requerits i es lliura l’arxiu definitiu per a què des de Comunicació es publiqui l’arxiu a la pantalla gegant. 2.1.3.3 Execució La intervenció es presenta amb motiu de la presentació de la publicació anual 2012 del Centre d’Art el dia 24 d’abril a la Tabacalera. Aquesta funcionarà de reclam de la mostra «Monuments» fins a la seva propera inauguració el dia 18 de maig. La intervenció deixa d’estar operativa a principis del mes juny per sol·licitud de l’Ajuntament de Tarragona.

Intervenció de Mireia Sallarès a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera. Foto: Raquel Sánchez Friera

2.1.5 Irradiacions. Accions de difusió de L’Irradiador Amb la col·laboració de Biblioteca Pública de Tarragona, Centre de Lectura de Reus, Museu de Valls, Sala Portal del Pardo, Tarragona Ràdio, Associació de Músics de Tarragona, Museu d’Història de Tarragona, Espai Jove Kesse i els espais de la Xarxa de Gestors i Programadors del Camp de Tarragona. 2.1.5.1 Descripció Les Irradiacions són aquelles accions de difusió que el CA Tarragona impulsa amb els artistes del territori que formen part de l’arxiu L’Irradiador per presentar els seleccionats més enllà dels contextos locals, posant-los en relació amb altres agents culturals per tal de facilitar-los vies de professionalització dins de l’àmbit de les arts visuals contemporànies. 2.1.5.2 Disseny i producció 2.1.5.2.1 Tarragona ràdio: El CA Tarragona disposa d’un espai mensual a Tarragona Ràdio, conduït per Josep Suñé, en el qual es dóna veu als seus projectes i a l’activitat d’art contemporani del Camp de Tarragona. Dins d’aquest espai, hi ha una secció fixa en la qual es convida un artista de L’Irradiador perquè expliqui el projecte en el qual està treballant actualment.

2.1.5.2.2 Posa’t en forma amb l’art contemporani: És un curs que té l’objectiu de donar eines teòriques i pràctiques a tothom qui tingui interès a entrar en contacte amb la creació contemporània. La tercera sessió s’anomena «Actituds i posicionaments crítics» i és una sessió compartida amb un artista de L’Irradiador que, a partir de la presentació del seu treball i dels seus referents, planteja temes oberts de debat i reflexió, alhora, que proposa estratègies lúdiques d’aproximació a l’obra d’art. 2.1.5.2.3 Presentació de la publicació del CA Tarragona: Amb motiu de l'acte de presentació de la publicació anual 2012 del CA Tarragona es produeix un projecte Quim Packard que se situa entre la ironia postmoderna i l'entusiasme modern i explora el terreny polític de la disjunció entre l'àmbit personal i les grans narratives. 2.1.5.2.4 «Breathing Time» (‘temps per respirar’): Aquest és el primer projecte a escala territorial sorgit des de la Xarxa de Gestors i Programadors del Camp de Tarragona. Es tracta d'un projecte expositiu que mostra el treball de vint-i-sis artistes del territori en deu espais que programen art contemporani a les nostres comarques. Els diferents espais organitzadors són: Centre d'Art Cal Massó, Centre de la Imatge Mas Iglèsias i Centre de Lectura de Reus; Display del Laboratori Visual, Espai Jove Kesse i Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona; Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, Museu de Valls, Sala Àmbits de Cambrils i Sala Portal del Pardo del Vendrell. Amb el suport de Repsol, Diputació de Tarragona i CA Tarragona Centre d'Art. L’objectiu d’aquesta proposta és, principalment, posar en marxa una relació més estreta entre els artistes del territori i el seu context local, establint vies de treball regulars amb els agents professionals dels espais i centres d’art del Camp de Tarragona, i potenciar sinergies mútues vers uns públics receptors. Partint de la premissa que des de la Xarxa de Gestors es vol donar suport i visibilitat als creadors del Camp de Tarragona, per a aquest primer projecte s'ha partit de l'arxiu d'artistes L’Irradiador. 2.1.5.2.5 Situacions d’artista: L’Escola de Calor ha convidat quatre artistes de L’Irradiador perquè ens proposin una situació d’aprenentatge diferent. Una proposta lúdica que mostra quines són les seves maneres de treballar i com aquestes es poden compartir amb qualsevol persona amb ganes i inquietuds per conèixer l’art contemporani, els seus temes, registres i formats. 2.1.5.3 Execució 2.1.5.3.1 Tarragona ràdio: Des del mes de gener fins al juliol han estat convidats al programa Àlvar Calvet, Ro Caminal, Gemma Clofent, Gerard Cuartero, La Ferida Produccions, Quim Packard i Núria Rion. 2.1.5.3.2 Posa’t en forma amb l’art contemporani: L’any 2013 s’han portat a terme tres edicions del curs. A la primera edició a la Biblioteca Pública de Tarragona es compta amb la participació de Jordi Erola; a la Sala Portal del Pardo del Vendrell, amb Ester Ferrando; i al Centre de Lectura de Reus i a la segona edició a la Biblioteca Pública de Tarragona, amb Patrícia Carles. 2.1.5.3.3 Presentació de la publicació del CA Tarragona: Es produeix el relat en format dibuix Històries d’amor i odi de Quim Packard que s'emet per les xarxes socials des del dia 15 fins el 24 d’abril de 2013. El desè capítol del projecte és el concert/performance Cançons d'amor, odi i foc que Quim Packard porta a terme el dia 24 d'abril a la Capsa de Música, amb el grup Honey Pot (Jordi Mercadé i Ryan Rivadeneyra) i la col·laboració de Francesc Domènec i Claudia Pagès. 2.1.5.3.4 «Breathing Time» (‘temps per respirar’): Els artistes que exposen són: Mar Borrajo, Gerard Boyer, Àlvar Calvet, Ro Caminal, Patrícia Carles, Gemma Clofent, Jorge Conde, 8

Gerard Cuartero, Jordi Erola, David Fernández, Ester Ferrando, Raquel Friera, Gerard Gil, Jordi Llort, Pau Francesc López, Manel Margalef, Jordi Martorell, Mariona Moncunill, Quim Packard, Ariadna Parreu, Vanessa Pey, Fani Pizarro, Lídia Porcar, Núria Rion, Cristina Serra i Gemma Valls. 2.1.5.3.5 Situacions d’artista: Les propostes que porten a terme els artistes durant la primera setmana de juliol són: Topografia energètica de l’art i la creativitat de Jordi Erola; L’acció com a miracle de Patrícia Carles; Assaborint l’hemisferi dret de Jordi Llort; i Càmeres condicionades o la construcció de paisatge(s) de Gemma Clofent.

2.1.6 Suport a la Biennal de Valls / Premi Guasch-Coranty Direcció i coordinació: Jordi París. Jurat: Pilar Bonet, Joaquim Chancho, Cèlia del Diego, Roser Figueras i Martí Manen. 2.1.2.1 Descripció El Premi Guasch-Coranty té el seu origen en el llegat d’Emília Coranty, vídua de Francesc Guasch, del qual foren beneficiaris l’Ajuntament de Valls i la Diputació de Tarragona. La ciutat de Valls l’ha convocat en quinze ocasions, deu de les quals dins del marc de la Biennal de Valls. La present convocatòria de la Biennal de Valls/Premi Guasch-Coranty 2013 és organitzada per la Fundació Ciutat de Valls, amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Valls, amb la col·laboració del Museu de Valls i el suport del CA Tarragona Centre d’Art. 2.1.2.2 Disseny i producció Jordi París, director del Museu de Valls es posa en contacte amb el CA Tarragona per tal de cercar col·laboracions en relació a la Biennal de Valls. Des del CA Tarragona es considera que és una proposta molt interessant pel que s’accepta la col·laboració. S’acorda que el CA Tarragona assessorarà al Museu de Valls alhora de conformar el jurat de la convocatòria, participarà del mateix i realitzarà tasques de suport quant a la difusió de les bases de la convocatòria, per organitzar la informació rebuda per part dels participants i distribuir i coordinar la mostra d’artistes seleccionats que tindrà lloc a les sales del Museu durant el mes d’octubre de 2013. 2.1.2.3 Execució El Museu de Valls s’encarrega de la recepció i ordenació dels dossiers físics. Es reben 165 propostes. El CA Tarragona organitza els pdf per poder fer-los arribar al jurat una setmana abans i que els puguin estudiar des de casa amb més calma. El divendres 5 de juliol es reuneix el jurat al Museu de Valls per valorar i seleccionar els projectes que seran exposats al mes d’octubre. Des del CA Tarragona es fa la recomanació al jurat de seleccionar com a mínim una o dues propostes d’artistes del Camp de Tarragona. Es seleccionen quinze projectes dels quals tres són del territori (Ro Caminal, Pep Anton Clua i Bárbara Sánchez): Mar Arza, Ro Caminal, Pep Anton Clua, Jordi Ferreiro, Rafel G. Bianchi, Mar García Albert, Miquel Garcia Membrado, Ana Garcia Pineda, Carlos J. Valverde, Marla Jacarilla, Èlia Llach, Joan Morey, Job Ramos, Mireia Sallarès i Bárbara Sánchez Es fixa la data d’inauguració i de selecció del/s premiat/s per al divendres 4 d’octubre.

2.2 LABmediació 2.2.1 Definició 9

Un context cultural geogràfic i social es comporta com una xarxa de nodes més o menys comunicats que generen interaccions amb entitats, comunitats i individus, i produeixen activitat i també coneixement. Quan es desenvolupen relacions de qualitat entre els diferents nodes, el coneixement circula amb fluïdesa i fomenta intercanvis en totes direccions, de manera que les accions individuals reverteixen en tot l’ecosistema cultural. La responsabilitat pública del CA Tarragona es concreta en la seva funció d’institució facilitadora que col·labora en l’enfortiment de la xarxa cultural del territori i que potencia la posada en contacte, l’intercanvi de coneixement i la producció de noves sinergies entre projectes. Des del LABmediació també es vetlla per garantir la sostenibilitat i l’autonomia dels projectes que sorgeixen d’aquests processos de col·laboració.

2.2.2 Continuïtats de l’Obert per reflexió. Els grups de treball

Bloc de procés dels grups de treball L’Antena: Un projecte d’Artiga. Revista d’art i pensament contemporani, La Casa de Palla, Encuentros del Diari de Tarragona i CA Tarragona Centre d’Art. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils, Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona, Espai Jove Kesse, Laboratori Visual, Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, Museu de Valls i Sala Portal del Pardo del Vendrell. I el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant una subvenció concedida a La Veu Jove de la Conca. La Connectadora: compta amb la participació de Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Ro Caminal, Pau Catà, Magda Guillén, Mikel Morlas, Àngels Pérez, Romà Solé i Alba Zamora. Xarxa de gestors i programadors d’arts visuals contemporànies del Camp de Tarragona: Els espais implicats en el projecte «Breathing time» són: Sala Àmbits de Cambrils, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, Centre d’Art Cal Massó de Reus, Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus, Espai Jove Kesse de Tarragona, Display. Laboratori Visual de Tarragona, Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Museu de Valls i Sala Portal del Pardo del Vendrell. Amb el patrocini de la Diputació de Tarragona i Repsol. 2.2.2.1 Descripció Els grups de treball sorgeixen a partir del projecte Obert per reflexió, com una manera de donar continuïtat a la implicació de les persones que hi van participar. En aquest marc, continuen actives diverses xarxes de cooperació que cerquen les seves vies d’estabilització i autonomia més enllà del Centre d’Art. 2.2.2.2 Disseny i producció El CA Tarragona ha fet les funcions de coordinació, per articular les motivacions inicials i convertirles en grups estables de treball orientats a desenvolupar les propostes. Per part de la institució, l’interès rau a donar suport a aquelles situacions que ajuden a crear relacions de qualitat entre agents i projectes, és a dir, a desenvolupar el treball en xarxa de manera continuada. Així, es possibiliten aprenentatges col·lectius al voltant de les dinàmiques de treball i cooperació que reforcen la sostenibilitat i capacitat d’autoorganització de l’ecosistema cultural. 2.2.2.3 Execució

Dels grups de treball que van sorgir de l’Obert per reflexió, dos d’ells ja han portat a terme els seu primer projecte i un tercer segueix treballant en la formalització del mateix. Els grups de treballs actius són:

Web de L’Antena 2.2.2.3.1 L’Antena és un espai web concebut per comunicar tota la informació relacionada amb l’activitat vinculada a la creació contemporània al Camp de Tarragona. Té l’objectiu d’iniciar un canal de comunicació de la xarxa d’agents culturals vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies del Camp de Tarragona en el qual es publiqui una agenda dels actes programats per cadascuna de les institucions i espais associats, juntament amb una selecció d’articles, talls d’àudio o clips de vídeo destacats dels mitjans de comunicació implicats. Els continguts de L’Antena són inserits de manera autònoma i independent pels mateixos centres i programadors que actuen com a col·laboradors estables del dispositiu. Aquesta, a més a més, utilitza i connecta els recursos i els serveis del web de cadascun dels participants, amb la voluntat de donar a conèixer de manera conjunta tota l’activitat, cercant arribar als usuaris no necessàriament especialitzats, tant de dins com de fora del territori, al mateix temps que es genera un arxiu virtual d’informació fàcilment recuperable i es treballa per augmentar el reconeixement social de l’activitat del sector artístic del territori. El dijous 11 d'abril es presenta públicament als Serveis Territorials de Cultura a Tarragona. L'acte compta amb la presència del Jordi Agràs, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona; Jordi Martorell, coordinador de L’Antena i codirector de la Casa de Palla de la Veu Jove de la Conca i Cèlia del Diego, directora del CA Tarragona.

Presentació pública de L’Antena als ST de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Foto: CA Tarragona

Bloc de de procés de La Connectadora 2.2.2.3.2 El grup té la voluntat de consolidar-se com una estructura estable que fomenti l’acollida i el desenvolupament de processos artístics en context, i posi en relació àmbits professionals artístics i altres espais socials (entitats veïnals, escoles, organitzacions culturals i juvenils, espais comercials, equipaments socioculturals, etc.). 11

L’objectiu de La Connectadora és ajudar a consolidar al Camp de Tarragona les pràctiques de treball en procés basades en dinàmiques de col·laboració; tant en l’àmbit de la creació i la cultura, com en altres àmbits on aquests mètodes d’abordar la intervenció en un context o comunitat poden esdevenir catalitzadors de noves sinèrgies i narracions sobre una realitat concreta. Per aconseguir els objectius plantejats es defineixen tres eixos: potenciar la recerca, promoure la formació i facilitar la connexió entre agents, àmbits i sectors. Algunes de les accions que es volen desenvolupar són: un espai de debat amb trobades mensuals obertes i un fòrum en línia; tallers que tenen com a objectiu facilitar la investigació qualitativa i quantitativa, per tal de fomentar noves visions en el camp de la investigació i producció artístiques, i, al mateix temps, reflexionar sobre la pràctica mateixa; la Incubadora, eina de disseny, desenvolupament i promoció de col·laboracions entre artistes i agents dels diferents contextos (socials, culturals, empresarials i altres sectors professionals).

Bloc del projecte «Breathing Time»

Vídeo documental del projecte 2.2.2.3.3 La Xarxa de gestors i programadors d’arts visuals contemporànies del Camp de Tarragona parteix de la voluntat de col·laboració per part dels responsables d’un seguit d’espais dedicats a la difusió de les arts visuals arreu del territori. És en aquest marc que sorgeix el primer projecte, «Breathing time» (‘temps per respirar’), a cura de Cecília Lobel i Aureli Ruiz. Un projecte expositiu que mostra el treball de vint-i-sis artistes del Camp de Tarragona en deu espais que programen de manera continuada o puntual art contemporani arreu del territori, a Cambrils, l’Espluga de Francolí, Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell. La proposta cerca difondre, de manera conjunta, les programacions dels diferents espais, així com el treball dels artistes seleccionats mitjançant la convocatòria L’Irradiador 2012. Des del CA Tarragona s’ha dirigit el vídeo documental sobre l’exposició, a càrrec de Mar Joanpere, Blanca Peirats i Josep M. Llauradó, que es pot visionar en aquest espai.

«Breathing Time» al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus. Foto: Diego Corredor

2.2.3 Espai del LABmediació

Disseny de l’espai: Aida Cisa, Vanessa Pla. Direcció de projecte: Ignacio Álvarez. Muntatge: Xavier Torrent, Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona i Brigada Municipal de l’Ajuntament de Tarragona. Amb la col·laboració del Cicle d’Arquitectura Efímera de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus i la Galeria Toni Tàpies. 2.2.3.1 Descripció Es concep com un espai permanent que permet visibilitzar les actuacions del CA Tarragona en relació a la seva especificitat: la mediació entre les pràctiques artístiques i el context (artístic i no artístic). 2.2.3.2 Disseny i producció L’espai es defineix com una interfície de mediació entre el públic i els objectius i la funció del CA Tarragona. Aquest espai té la finalitat de mantenir informat al públic sobre el propi Centre d’Art, sempre en relació a la missió d’aquest per al territori i dins del marc de la institució art. En aquest espai es posa a disposició de l'espectador material bibliogràfic que contextualitza les actuacions del Centre d’Art, així com d’altres recursos diversos que situen el visitant davant d’allò que veu a l’espai expositiu. És també un espai per a l'acció, on s’hi porten a terme xerrades, trobades, seminaris, tallers o workshops -per al públic general o bé per a professionals-. 2.2.3.3 Execució Aquest espai és visible des del maig fins al juliol amb motiu de la mostra «Monuments» de Mireia Sallarès, i en el qual es mostra l’estat actual dels projectes impulsats des del LABmediació tals com D’Històries i testimonis, el projecte Sinèrgies locals seleccionat a la convocatòria Contextador 2013 i L’Irradiador. Durant aquest període es porten a terme a l’espai del LABmediació les sessions del taller de Posa’t a punt i alguna de les del workshop amb Mireia Sallarès. Es visibilitzen també els avenços de projectes de llarg recorregut com Polièdrica, els grups de treball i l’espai de documentació; així com els projectes que es desenvolupen al voltant de la mostra: Immersions, Nenes, nens i altres monuments i Posa’t a punt. TAC12 enregistra una entrevista que Pilar Bonet realitza a Mireia Sallarès per tal de poder mostrar-la també en aquest espai. Per a aquesta finalitat es compta també amb el suport de la Galeria Toni Tàpies que cedeix un monitor Albiral per a l’espai del LABmediació.

2.2.4 Immersions a l’exposició «Monuments» A càrrec de: Lluís Amiguet, Jordi Collado, Txus García i Magí Seritjol.

2.2.4.1 Descripció Les Immersions són visites guiades a l’exposició a càrrec de diferents persones, els perfils professionals i vitals de les quals els permeten abordar i aprofundir des de diferents punts vista els projectes de Mireia Sallarès. 2.2.4.2 Disseny i producció L’objectiu és proposar interpretacions diverses a l’exposició i als seus continguts que plantegin noves reflexions, tant sobre les temàtiques que obre la mostra, com també sobre les maneres de treballar de l’artista. El protagonisme d’aquestes visites recau en els mediadors, que proposen els seus codis i les seves experiències personals i professionals, diferents de les habituals en el món artístic, per facilitar al públic altres vies d’immersió a l’exposició. 2.2.4.3 Execució 13

Es realitzen les quatre visites els dies 1, 8, 15 i 22 de juny. Des del gènere, Txus García, gestora cultural, poeta i rapsoda, aborda les vies de reflexió que obre el llargmetratge Las muertes chiquitas. La Immersió des de l’acció social, a càrrec de Jordi Collado, animador sociocultural i director de la Fundació Casal l’Amic, se centra en el projecte que Mireia Sallarès va desenvolupar al barri marginal de Tepito: Las 7 cabronas e invisibles de Tepito. Magí Seritjol, historiador i gestor cultural, director del festival Tàrraco Viva, ofereix una mirada transversal a tota la mostra des del punt de vista del patrimoni immaterial. Finalment, Lluís Amiguet, periodista i redactor de «La contra» de La Vanguardia, orquestra una entrevista coral a Mireia Sallarès posant en relació les preguntes clixé de «La contra» amb les qüestions que els assistents fan a l’artista.

2.2.5 Posa’t a punt amb l’exposició «Monuments» A càrrec de: Cristian Añó i Jordi Ribas. Amb la col·laboració de: Rosa M. Aragón, Carme Badia, Carmen Blanco, Pedro José Bueno, Clàudia Egea, Cristina Ferré, Marga Fisas, Montse Fisas, Manuel García, Pilar Herrador, Lurdes Juncosa, Nuri Mariné, Paqui Martínez, Mercè Modol, Albert Olivé, Ció Pallarès, Maria Pallarès, Jordi Paris, Rosa Piñas, Anna Plaza, Pilar Puente, Pep Queralt, Pau Ricomà, Núria Roure, Julia Sacristan, Cristina Serra, Romà Solé, Marisa Suárez, M. José Valdivia, Eloïsa Valero, Agata Virgili i Eli Virgili. 2.2.5.1 Descripció Posa’t a punt és un projecte que convida a visitar l’exposició de Mireia Sallarès i compartir la pròpia experiència com a espectador amb totes les altres persones que veuran la mostra. Una visita singular durant la qual es desenvolupa un taller que la converteix en altaveu per compartir la lectura sobre allò que agrada, impacta, sorprèn, fa pensar o emociona. 2.2.5.2 Disseny i producció Aquesta acció s’inscriu en el marc del curs Posa’t en forma amb l’art contemporani i està oberta a tothom que vulgui esdevenir mediador i oferir als públics una mirada heterogènia i diversa que fa referència al treball de l’artista, però també a allò que hi veu el públic que el rep. Posa’t a punt és un retrat col·lectiu del públic quan fa de públic i que recorda que el procés de l’experiència artística (artista - procés de treball - obra - públic) esdevé complet quan els ciutadans entren a les sales d’exposició i, a través del diàleg amb l’obra, converteixen en experiència pública allò que parteix d’una experiència personal. 2.2.5.3 Execució Es realitzen les dues sessions anunciades del projecte el 22 i 23 de maig. L’èxit de la proposta fa que el CA Tarragona ofereixi dues sessions més el 5 i 7 de juny per a totes aquelles persones que també vulguin participar de la construcció d’un full de sala alternatiu des de la seva veu. Es recullen totes les propostes, es transcriuen i es configura el full de sala del projecte amb les recomanacions dels assistents que es posa al costat del full de sala de la mostra.

2.2.6 Nenes, nens i altres monuments A càrrec de: Anna Catà. Amb la col·laboració de: Auriga Serveis Culturals.

2.2.6.1 Descripció Nenes, nens i altres monuments és un projecte educatiu per a famílies al voltant de l’exposició «Monuments» de Mireia Sallarès. 2.2.6.2 Disseny i producció 14

Des d’aquest taller, es proposa la idea de monument com una reivindicació d’altres reconeixements. D’una banda, en relació amb les persones «anònimes» i les seves «gestes» i, de l’altra, a les petites accions que sustenten la societat i les maneres que aquesta té de relacionar-se. D’entre totes les relacions que fan que per a cadascú hi hagi una o més d’una persona a qui alçaria un monument, aquest taller pren com a punt de partida les relacions entre les mares, els pares i els seus fills. Es treballa amb l’Anna Catà per tal de dissenyar conjuntament un taller sobre la mirada, el reconeixement i la creativitat, una proposta per treballar al voltant de les imatges que pares i fills construeixen els uns dels altres i imaginar possibles monuments que els representin. 2.2.6.3 Execució Durant tres diumenges de juny, Auriga Serveis Culturals ofereix aquest taller a totes les famílies que s’apropen al Tinglado 2. En un primer moment es reflexiona amb els nens al voltant de la idea de monument, se’ls explica la intervenció de Le camion de Zahïa en format de conte per expandir una mica més la seva idea de monument. A partir d’aquí es treballa separadament amb pares i fills. Per a la realització del taller, cada participant tria un membre de la família. Han de pensar en coses concretes, en les coses que els agraden i les que no dels seus fills o dels seus pares i ho han de convertir en la matèria primera d'un monument. Com a tancament del taller es presentaran els resultats i es fotografiaran per deixar-ne registre.

Nenes, nens i altres monuments al Tinglado 2. Foto: CA Tarragona

2.2.7 Visita guiada amb Mireia Sallarès 2.2.7.1 Descripció S’ofereix una visita a la mostra «Monuments» de la mà de pròpia artista. 2.2.7.2 Disseny i producció Es programa una visita amb l’artista per al mateix cap de setmana que es projectaran Las muertes chiquitas al CaixaForum Tarragona. Es tracta d’una activitat gratuïta, oberta al públic i sense concertació prèvia. 2.2.7.3 Execució Una seixantena de persones assisteixen a la visita que es porta a terme el dissabte 29 de juny.

Visita guiada amb Mireia Sallarès al Tinglado 2. Foto: CA Tarragona

2.2.13 Polièdrica. Espai de consulta en xarxa

Pàgina web del projecte Coordinació i editors: Cristian Añó i Helena Migueiz (Sinapsis) i Javier Rodrigo (Transductores). Producció: Alternativa Jove per la Interculturalitat. Editors: A Bao a Qu, Oriol Fontdevila, Comusitària, Forn de Teatre pa’tothom, Montserrat Iranzo, Jordi Pascual, Aida Sánchez de Serdio, Marta Serra i Judit Vidiella. Programació: Roger Batlle. Disseny: La Japonesa. Amb el suport econòmic de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant una subvenció concedida a Sinapsis. 2.2.13.1 Descripció Polièdrica és un espai de consulta en xarxa amb vocació crítica i pedagògica. El seu objectiu principal és facilitar a diferents comunitats d’usuaris l’accés a coneixements produïts al voltant de les pràctiques artístiques, les produccions culturals i les polítiques culturals que desenvolupen metodologies i estratègies de treball, amb l’accent posat en la mediació i la producció de retorn social. 2.2.13.2 Disseny i producció Una part del projecte pren la forma de wiki, és a dir, s’organitza per facilitar la consulta a persones de diferents àmbits d’interès i expertesa, però sobretot perquè aquestes es vinculin aportant i editant els continguts, ja sigui a títol individual o a través de la col·laboració d’entitats i institucions. Polièdrica és una eina amb una doble vessant. Així, a més a més de ser una wiki, és també una plataforma que aplega, inventaria i difon endreçadament notícies i informacions sobre projectes i pràctiques culturals col·laboratives. Té l’objectiu de promoure la reflexió, la formació i la visibilitat de les pràctiques de mediació disseminades pel territori català i les relacionades amb altres referents situats, també, a Espanya i a Europa. D’aquesta manera, es persegueix el reconeixement i la legitimitat de les pràctiques artístiques col·laboratives per, a mig termini, incentivar la promoció de polítiques culturals que facilitin el desenvolupament d’aquest tipus de pràctiques. 2.2.13.3 Execució

Polièdrica es desplega articulant relacions en xarxa amb institucions, entitats i projectes, i és des d’aquesta xarxa que es desenvolupen els nous continguts de la wiki i les informacions per a la plataforma de notícies que permeten convertir Polièdrica en una eina gestionada col·lectivament. La pàgina web ja està en funcionament. Els seus continguts no estan limitats a cap disciplina o àmbit específic i s’amplien en funció de les propostes de les entitats o els editors que hi col·laboren. Actualment, s’hi poden trobar continguts de les disciplines següents: arts visuals, teatre, dansa, música, arquitectura i urbanisme, pedagogia crítica, performance, comissariat col·laboratiu i polítiques culturals, gestió cultural, incloent referències comentades de material bibliogràfic editat (publicacions, articles, tesis, etc.), documentació no publicada, vídeos i fotografies sobre projectes artístics i culturals, i un glossari específic.

2.3 Programa de formació 2.3.1 Definició L’itinerari de consolidació d’un artista visual és un procés dialògic entre la necessitat de formació, la recerca d’una identitat artística pròpia i la construcció d’una trajectòria; premis, beques i mencions col·laboren a legitimar el valor del seu treball i a apropar-lo al mercat i a les institucions artístiques. Amb l’objectiu de col·laborar en el desenvolupament, la professionalització i la projecció dels artistes del Camp, el CA Tarragona ofereix propostes de formació complementàries a les de les institucions educatives i impulsa tot tipus d’accions i col·laboracions que garanteixin la difusió dels seus projectes dins i fora del territori. També es realitzen propostes de formació per a tots els públics que van més enllà del format clàssic de curs i tenen l’objectiu de fomentar la participació i estimular el desenvolupament de la capacitat creativa i crítica dels participants.

2.3.2 Agents dobles. Itineraris de doble direcció entre art i context Docents: Mikel Morlas (Arnolfini) i Cristian Añó (Sinapsis). Amb la col·laboració de: Espai Jove Kesse. 2.3.2.1 Descripció Agents dobles és un curs de formació adreçat a creadors, gestors culturals i professionals d’altres àmbits de treball (educació, acció social, innovació, antropologia, etc.), interessats a aprofundir en les pràctiques culturals i artístiques que interaccionen amb el context social, i, al mateix temps, treure’n profit per als seus entorns de treball. 2.3.2.2 Disseny i producció El curs està dissenyat a mitges entre Cristian Añó (Sinapsis) i Mikel Morlas (Arnolfini) i s’estructura en sis sessions presencials i un entorn virtual, amb l’objectiu de permetre desenvolupar una aproximació crítica a diferents projectes i pràctiques, tenint en compte els quatre eixos plantejats. Aquest és, sobretot, el punt de partida per conèixer eines i metodologies que permetin a cada assistent plantejar un projecte aplicable al seu context laboral, en sintonia amb la seva trajectòria i el seu desig de recerca i innovació, o ampliar l’horitzó dels seus coneixements i interessos. Es reserva l’Espai Jove Kesse per tal de realitzar les sessions del curs. Aquest curs està vinculat a la convocatòria Contextador 2013 i a les dinàmiques del grup de treball La Connectadora. 2.3.2.3 Execució

El curs s’estructura en sis sessions presencials i un entorn virtual, amb l’objectiu de permetre desenvolupar una aproximació crítica a diferents projectes i pràctiques, tenint en compte els quatre eixos plantejats. Aquest és, sobretot, el punt de partida per conèixer eines i metodologies que permetin a cada assistent plantejar un projecte aplicable al seu context laboral, en sintonia amb la seva trajectòria i el seu desig de recerca i innovació, o ampliar l’horitzó dels seus coneixements i interessos.

Agents dobles a l’Espai Jove Kesse. Foto: CA Tarragona.

2.3.3 Posa’t en forma amb l’art contemporani. Curs d’introducció a l’art contemporani Docent: Jordi Ribas. Amb la col·laboració de: Biblioteca Pública de Tarragona, CRP del Tarragonès, Institut Municipal d’Educació de Tarragona, Escola Municipal d’Art Apel·les Fenosa del Vendrell i Centre de Lectura de Reus. 2.3.3.1 Descripció Posa’t en forma amb l’art contemporani és un curs que té l’objectiu de donar eines teòriques i pràctiques a tothom qui tingui interès a entrar en contacte amb la creació contemporània. El curs va adreçat a persones majors de 16 anys que, sense una formació prèvia, tenen curiositat pel món de la contemporaneïtat artística. 2.3.3.2 Disseny i producció El curs consta de quatre sessions de dues hores cada una. Durant les quatre sessions es fa referència a diferents aspectes de la creació contemporània. Per exemple, es plantegen les fites d’una cronologia de l’art contemporani (1960-2012) i també de la primera i segona avantguardes de l’art del segle XX; s’apunten algunes de les reflexions que determinen la creació contemporània, posant especial èmfasi en les darreres tendències (l’actitud d’avantguarda, la desaparició de l’autor, l’aura escampada, l’obra oberta, les noves tecnologies i la proliferació de la imatge o la proliferació de llenguatges i tendències artístiques); es proposa una aproximació als sistemes de l’art contemporani i als seus escenaris determinants (la política, el mercat, la crítica, etc.); es proposa una reflexió sobre el protagonisme del/s públic/s i els seus rols i eines per entendre la complexitat del vocabulari que utilitza l’art contemporani; es presenten eines i recursos a l’abast, amb la voluntat de situar els espais d’art més propers, tant al Camp de Tarragona com a Catalunya, i també per donar protagonisme als contextos de formació, biblioteques i espais de documentació més assequibles, entre d’altres. És important destacar que la tercera sessió es comparteix amb un artista de L’irradiador que, a partir de la presentació del seu treball i dels seus referents, planteja temes oberts de debat i reflexió, alhora que proposa estratègies lúdiques d’aproximació a l’obra d’art.

2.3.3.3 Execució El 2013 es porten a terme quatre edicions del curs: dues a la Biblioteca Pública de Tarragona (del 6 al 27 de febrer i del 4 al 25 de juny), una a la Sala Portal del Pardo del Vendrell (del 26 de febrer al 19 de març) i una altra al Centre de Lectura de Reus (del 4 al 25 d’abril). Des de la primera edició del curs al Museu de Valls (novembre 2012) fins a la darrera, el curs ha anat transformant-se i adaptant-se a cada lloc. A la primera edició del curs a Tarragona, hi participa l’artista Jordi Erola i s’incideix en el fons documental de la mateixa Biblioteca. Al mateix temps, es genera una versió educativa del curs, afegint un itinerari paral·lel pensat per a mestres, anomenada Posa’t en forma amb l’art contemporani i emporta-te’l a l’escola, que suma tres sessions més a les quatre primeres i genera, també, una pràctica per treballar a l’aula. Aquesta adaptació compta amb el suport docent de Cristian Añó i la col·laboració del Centre de Recursos del Tarragonès i l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona. L’edició del curs del Vendrell es desenvolupa amb la presència de l’artista Ester Ferrando i amb la col·laboració de l’Escola Municipal d’Art Apel·les Fenosa. En l’edició de Reus, es compta amb la presència de l’artista Patrícia Carles i es treballa la relació del Centre de Lectura de Reus amb l’art contemporani a partir del seu fons d’art. En la nova edició de Tarragona, l’artista Patrícia Carles s’implica encara més en el programa del curs i aporta nous coneixements al voltant de l’experiència estètica. Planteja alguns interrogants sobre l’obra, sobre l’espectador/a, sobre la trobada i el diàleg que es produeix entre tots dos, sobre el procés d’interpretació/significació que hi té lloc (què és el que fa que un artefacte sigui considerat una obra d’art? Quin és el paper de l’espectador/receptor? Com s’esdevé el mecanisme a través del qual intentem «copsar» el sentit de l’obra?).

2.3.4 Sessió de formació sobre la propietat intel·lectual a la xarxa per a L’Antena Docent: Abel Garriga 2.3.4.1 Descripció Es tracta d’una sessió de formació dedicada a conèixer quins són els límits de la propietat intel·lectual a la xarxa. En el marc de disseny i implementació del projecte web de L’Antena, el grup de treball s’interessa per la cadena de drets que es genera cada vegada que es penja o s’enllaça un contingut de text, d’imatge, so o audiovisual al web. 2.3.4.2 Disseny i producció Per recomanació d’Eva Sòria, docent del curs sobre drets d’autor realitzat l’any anterior en el marc de l’Escola de calor 2012, es contacta amb Abel Garriga, especialista en drets d’autor i propietat industrial. El seu interès se centra en la investigació per adaptar el marc legal de la propietat intel·lectual que el canvi tecnològic està comportant en la forma de producció, circulació i consum de béns intangibles. La seva activitat en aquest àmbit es desenvolupa, tant en el pla de la recerca i la investigació de les noves formes de reproducció i circulació de continguts i la seva interacció amb el marc legal vigent, com en l’assessorament en iniciatives emergents que tenen la xarxa com a eina principal de treball. Se li encarrega el disseny d’una sessió de formació adaptada a les necessitats del grup de treball de L’Antena. El programa de la sessió s’estructura en set parts: 1. Conceptes bàsics i elements clau de la propietat intel·lectual des d’una perspectiva crítica amb les posicions maximalistes del copyright a la llum de les possibilitats que ens aporta la tecnologia en xarxa. Les conseqüències a la pràctica. 2. L’administrador del web. Situació legal de l’administrador d’un bloc, tant des de la vessant de productor de continguts com de consumidor/explotador. Responsabilitats de l’administrador sobre els continguts i comentaris que tercers hi puguin penjar. 3. La xarxa i els textos. Gestió de drets d’autor. 4. La xarxa i les imatges. Els drets d’autor de la imatge i els drets d’autor de les obres d’art 19

fotografiades. Com penjar imatges sense risc. 5. La xarxa i l’audiovisual. Pautes necessàries per portar a terme l’activitat de visionar i penjar vídeos, tan propis com aliens, de la manera més segura possible. Anàlisi dels dos casos més populars (Vimeo i Youtube) i com es pot utilitzar el material que s’hi allotja. 6. La xarxa, els arxius d’àudio i la música. La música i per extensió els arxius sonors en general. El paper de les entitats de gestió (SGAE i altres). Anàlisi del cas SoundCloud. 7. Les llicències de distribució lliure. Les llicències Creative Commons i similars que protegeixen els drets d’autor i la lliure voluntat del seu creador. 2.3.4.3 Execució La sessió es porta a terme el divendres 1 de març i hi assisteixen els cinc membres responsables del projecte web de L’Antena. Entre els assistents es prenen notes i s’intenta recollir tota la informació necessària per elaborar un full d’indicacions i recomanacions per als usuaris del web. Posteriorment es fa arribar el document a Abel Garriga per consensuar-lo amb ell, el qual fa les modificacions pertinents i hi afegeix alguns models d’exemple de sol·licitud de drets aplicats a cada cas. El document resultat s’incorpora al llibre d’estil de L’Antena que es penja al gestor del web per a què els seus usuaris en puguin fer ús.

2.3.5 Con/juntament. Workshop amb Mireia Sallarès Docents: Dolors Juarez i Mireia Sallarès. Amb la col·laboració de: ACVic Arts Contemporànies, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona i Experimentem amb l’Art. 2.3.5.1 Descripció Es tracta d’una aula taller de formació específica adreçada a conèixer l’experiència d’una artista i, al mateix temps, desenvolupar vies de treball a partir de les metodologies i les temàtiques que planteja la seva obra. 2.3.5.2 Disseny i producció El workshop està orientat a totes aquelles persones interessades a conèixer el treball de Mireia Sallarès, especialment artistes, estudiants d’art, crítics, gestors, educadors, etc. El taller aprofundeix en els diferents àmbits de la seva pràctica artística (temàtiques, processos, estratègies de comunicació, etc.) i posa l’accent en l’anàlisi dels agents implicats en els seus projectes, les dinàmiques de treball i la formalització dels resultats. Tres eixos que acoten les coordenades des d’on apropar-se al treball de la Mireia Sallarès, enfocant, alhora, altres discursos i aproximacions per conèixer pràctiques artístiques contemporànies que focalitzen el seu interès cap a la vessant social. S’encarrega el disseny del mateix a Dolors Juarez d’Experimentem amb l’Art, que treballa conjuntament amb Mireia Sallarès i Sinapsis. El workshop pretén dialogar amb el treball artístic de Mireia Sallarès, entrellaçant les metodologies i els formats de treball amb els diversos eixos conceptuals que centren la seva obra (la pluralitat d’històries individuals narrades en primera persona; temes essencials com la violència, la mort, el sexe, la legalitat o la veritat; la crítica dels discursos dominants, etc.). 2.3.5.3 Execució El taller es porta a terme els dies 6, 13 i 20 de juny i 4 de juliol. La darrera sessió del taller es porta a terme davant la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera tal i com s’havia previst, tot i que la intervenció en ella de l’artista ja no està operativa. Les sessions tenen la voluntat de compartir eines i recursos, teòrics i pràctics, que permetin generar punts de contacte entre altres àmbits professionals vinculats a la creació artística, així com explorar contextos i accions que vinculen pràctiques artístiques amb l’espai social. S’estableixen tres rutes des d’on articular aquest diàleg:

Ruta 1 > Agents: el rol de l’artista i dels agents i les institucions implicades, la col·laboració amb l’altre, les negociacions, els conflictes, etc. Ruta 2 > Dinàmiques: la importància del procés, l’obra fragmentada, la diversitat de llenguatges, la transdisciplinarietat, la història oral, l’ús de l’espai públic, etc. Ruta 3 > Resultats: l’autoria, la des/objectualització del producte artístic, el valor estètic i el valor social, les expectatives i les avaluacions, la relació amb els públics, etc.

2.3.6 Escola de calor 2.3.6.1 Descripció El CA Tarragona proposa un programa de formació per al mes de juliol amb unes jornades de debat, un parell de cursos, un viatge i un taller de moviment. Un nou ventall de recursos, continguts i accions amb els quals es puguin explorar altres formats d’aprenentatge en relació a la creació contemporània, la seva gestió i comunicació, i que cerquin també la interacció i la implicació del públic. 2.3.6.1.1 Centres d’art, cultura i societat. Mites i certeses. Tres converses i un fòrum A càrrec de: Jordi Oliveras (Indigestió). Ponents: Lluc Mayol, Rubén Martínez, Jorge Luís Marzo, Alfred Porres, Sara Sans, Aida Sánchez de Serdio, Berta Sureda, Nei Torrell i Francesc Vidal. Música en directe: Gerard Gil. Amb la col·laboració de: Museu d’Història de Tarragona i TAC12. La idea principal de les jornades és aprofundir en el paper dels centres d’art en la societat. Es fa tant des del debat teòric, atenent al mateix discurs artístic però també a la seva inserció en reflexions més generals sobre les funcions i necessitats de la cultura, com també des de la mirada sobre actuacions artístiques concretes i la seva repercussió en persones i territoris específics.

Centres d’art, cultura i societat a la Torre del Pretori. Foto: CA Tarragona.

2.3.6.1.2 De la xarxa a les xarxes. Eines de promoció, podcast, vídeo i drets d’autor Docents: Jaione Bonilla, Víctor de Francisco, Abel Garriga i Jordi Martorell. Amb la col·laboració de: Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. És un programa de formació específica dedicat, principalment, als recursos comunicatius que ofereix la xarxa virtual. Les sessions —teòriques i pràctiques— es dediquen a l’edició del so amb finalitats, sobretot, comunicatives, les possibilitats dels telèfons de nova generació per a la creació de vídeo amb objectius comunicatius, les eines que permeten optimitzar les accions comunicatives dels projectes culturals a la xarxa i els límits de la propietat intel·lectual a la xarxa. 2.3.6.1.3 Situacions d’artista A càrrec de: Patrícia Carles, Gemma Clofent, Jordi Erola i Jordi Llort. 21

Amb la col·laboració de: Museu d’Història de Tarragona, Espai Jove Kesse i Institut Pons d’Icart.

Són quatre situacions d’aprenentatge diferents proposades per quatre artistes de L’Irradiador. Una proposta lúdica que mostra quines són les seves maneres de treballar i com aquestes es poden compartir amb qualsevol persona amb ganes i inquietuds per conèixer l’art contemporani, els seus temes, registres i formats.

Càmeres condicionades o la construcció de paisatge(s), amb Gemma Clofent, al Parc de la Ciutat. Foto: CA Tarragona.

2.3.6.1.4 Urbs. Laboratori urbà . Taller de moviment intergenaracional, jocs d’espai i cos, arquitectures domèstiques i socials

Encorporacions a diversos espais de la ciutat en el marc del taller Urbs A càrrec de: Àngels Margarit / Cia. Mudances i Núria Font / NU2’S. Música en directe: Kris Amb la col·laboració de: Teatre Metropol. Aquest taller és un laboratori escènic en què es balla i es juga amb propostes de moviment molt senzilles que tothom pot fer, per adonar-se que la dansa i la coreografia formen part de les nostres vides i que, finalment, sempre estem ballant o interpretant o prenent part en coreografies molt més complexes. El vídeo es converteix, també, en una eina de recerca, documentació i memòria d’aquest projecte.

Taller Urbs al Teatre Metropol. Foto: Joan Ramon Salvadó.

2.3.6.1.5 Biennal de Venècia. Viatge organitzat

Amb la col·laboració de: Tarraco Travel. Després de l’èxit obtingut l’any passat amb el viatge a la dOCUMENTA (13) de Kassel, el CA Tarragona organitza enguany un viatge a Venècia per visitar una altra de les exposicions internacionals de referència que es porta a terme cada dos anys en aquesta ciutat, La Biennale. 2.3.6.2 Disseny i producció 2.3.6.2.1 Centres d’art, cultura i societat. Mites i certeses. Tres converses i un fòrum : Es contacta amb Indigestió per a què dissenyi el format de les jornades. Les jornades s’estructuren en dues parts. D’una banda, es proposen tres sessions de treball al voltant de les relacions entre els centres d’art i el seu context artístic, institucional i ciutadà. Per a aquestes sessions Indigestió convida Lluc Mayol, Jorge Luís Marzo i Ruben Martínez. Durant les tres sessions es combina la reflexió sobre l’experiència concreta dels participants amb l’emmarcament teòric de diverses qüestions apuntades. De l’altra, hi ha una trobada més oberta, en què persones amb diferents perfils exposen les seves idees sobre les qüestions plantejades. Des del CA Tarragona es conviden també alguns ponents vinculats amb el territori com ara Alfred Porres, Sara Sans, Nei Torrell i Francesc Vidal. Es coordina la reserva de l’espai de la Torre de l’Antiga Audiència amb el Cor Ciutat de Tarragona, i de la sala d’Hipòlit a la Torre del Pretori, amb el Museu d’Història. TAC12 col·labora en l’acte del fòrum oferint un streaming en directe, el vídeo resultant del qual es penja posteriorment al web del Centre d’Art. 2.3.6.2.2 De la xarxa a les xarxes. Eines de promoció, podcast, vídeo i drets d’autor: L’Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya ofereix al CA Tarragona un curs per optimitzar la repercussió de les accions a la xarxa. Es considera que és un curs interessant i es decideix dissenyar un curs més complet al voltant del mateix. El curs final s’estructura en quatre sessions —teòriques i pràctiques— que es dediquen a l’edició del so amb finalitats, sobretot, comunicatives, les possibilitats dels telèfons de nova generació per a la creació de vídeo amb objectius comunicatius, les eines que permeten optimitzar les accions comunicatives dels projectes culturals a la xarxa i els límits de la propietat intel·lectual a la xarxa. Per a això es contacta amb Jordi Martorell per a què realitzi la sessió d’introducció a l’edició de so, s’encarrega a Jaione Bonilla el taller demo de gravació i edició de vídeo amb Smartphone, i es contacta de nou amb Abel Garriga per a què realitzi una sessió de propietat intel·lectual a la xarxa. Es contacta amb el Departament d’Estudis de Comunicació de la URV per a què cedeixin el seu espai per portar-hi a terme les sessions del curs, amb accés per a tots els participants a internet i també que facin difusió del curs entre els seus alumnes. 2.3.6.2.3 Situacions d’artista: Es demana a quatre artistes de L’Irradiador que facin les seves propostes de taller. Les propostes són:

L’acció com a miracle, de Patrícia Carles: L’artista proposa una aproximació a la idea i la pràctica del moviment com a motor d’acció, i ho fa a partir d’una lectura creuada entre alguns dels aspectes fonamentals del pensament de Hannah Arendt —l’acció—, de H. G. Gadamer —l’experiència estètica com un continu ser-actiu-amb, com a diàleg— i alguns conceptes referents al moviment: acció, improvisació, impuls. Som moviment pertot, i tota vertical se’ns decanta. La sessió compta amb la col·laboració de Roser Zaura. Es reserva la sala de dansa de l’Espai Jove Kesse per a l’ocasió. Càmeres condicionades o la construcció de paisatge(s), de Gemma Clofent: L’artista proposa fer una ruta fotogràfica amb càmeres digitals com si fóssim turistes despistats, per després poder 23

compartir les imatges captades i construir de nou la ruta a partir de l’acumulació d’instantànies. El recorregut fotogràfic està marcat per uns condicionants previs que, alhora, condicionaran l’obtenció de les imatges, i fins i tot ens porta a qüestionar-les (el no-lloc, la incomoditat, les repeticions, els retorns, el gir de càmera, etc.).

Topografia energètica de l’art i la creativitat, de Jordi Erola: Les muntanyes i les regions més elevades del planeta han estat llocs de peregrinació religiosa i també artística: molts creadors han trobat en la solitud de les alçades, lluny del bullici, el lloc perfecte per al retir i la inspiració. L’artista proposa un recorregut per temes com la geofísica, el taoisme, la medicina xinesa, la telefonia mòbil, l’arquitectura religiosa o l’alimentació, i també per un seguit de figures com Jujol, Verdaguer, Santa Teresa de Jesús i els ioguis de l’Índia, amb l’objectiu de desxifrar «la fórmula de la creativitat». Es reserva el laboratori de física i química de l’IES Pons d’Icart per a l’ocasió. Assaborint l’hemisferi dret, de Jordi Llort: Un taller que descobreix la mirada de l’artista i els secrets per (re)interpretar l’entorn en un espai singular. S’activa l’hemisferi dret de la ment mitjançant exercicis senzills de dibuix, i experimentarem la sensació de treballar amb aquest espai cognitiu. Per participar en la sessió, no cal saber dibuixar. Es sol·licita permís per entrar al Fòrum de la Colònia i portar-hi a terme el taller. 2.3.6.2.4 . Laboratori urbà . Taller de moviment intergenaracional, jocs d’espai i cos, arquitectures domèstiques i socials: Urbs és un projecte comunitari, transgeneracional, que treballa al voltant de la idea de ciutat, arquitectures urbanes i domèstiques. Amb la voluntat d’incloure una proposta escènica que tingui a veure amb l’espai públic i en la qual el públic pugui intervenir de forma activa, es contacta amb la Companyia Mudances per provar d’adaptar el seu espectacle Urbs al format taller. La companyia es mostra molt receptiva i entusiasmada i da una proposta de taller que parteix de l’observació dels espais públics i privats que habitem, i de les coreografies espontànies que s’hi produeixen, de la manera com cada lloc estructura i organitza les nostres relacions. El moviment és qui crea l’espai, l’espai és allò que modifiquem amb els nostres actes, construint relats físics en aquesta interacció. Es reserva l’espai del Teatre Metropol per a la realització del taller i la seva presentació pública. El dia 20 de juliol es visita el teatre amb la companyia per tal de tancar els detalls de la presentació final del taller. 2.3.6.2.5 Biennal de Venècia. Viatge organitzat: l'objectiu d'aquest tipus de propostes és facilitar el coneixement d’esdeveniments significats dins l'àmbit de la creació contemporània. En aquest sentit, el CA Tarragona s'ofereix com a intermediari d'un viatge obert a totes aquelles persones del territori que tenen l'interès i la possibilitat de sumar-s'hi. L'activitat compta amb la gestió de l'agencia de viatges Tarraco Travel i és autofinançada per cadascuna de les persones participants. 2.3.6.3 Execució 2.3.6.3.1 Centres d’art, cultura i societat. Mites i certeses. Tres converses i un fòrum: Les converses es porten a terme els dies 2, 3 i 4 de juliol i són seguides per una trentena de persones. Al fòrum del dia 13 de juliol hi assisteixen prop de setanta persones i l’streaming és ofert en directe també des del web del CA Tarragona. 2.3.6.3.2 De la xarxa a les xarxes. Eines de promoció, podcast , vídeo i drets d’autor: Les sessions es porten a terme al llarg de quatre matins entre els dies 8 i 11 de juliol. Els alumnes assisteixen a les sessions amb els seus ordinadors portàtils o Smartphones per per poder practicar els coneixements adquirits en el curs. 2.3.6.3.3 Situacions d’artista: Patrícia Carles, Gemma Clofent, Jordi Erola i Jordi Llort realitzen les seves propostes de taller amb molt bona acollida per part dels assistents.

2.3.6.2.4 . Laboratori urbà . Taller de moviment intergenaracional, jocs d’espai i cos, arquitectures domèstiques i socials: El taller es porta a terme del 18 al 20 de juliol, amb grups de gent diferenciada. Es realitza una part del taller a l’escenari del Teatre Metropol i una segona part a l’espai públic tarragoní: la rambla nova, el parc de les granotes, la plaça del rei i les escales de l’arboç. El dia 21 es presenten els documents audiovisuals que s’han enregistrat durant el taller en format conferència i amb música en directe. Al final alguns dels participants al taller pugen a l’escenari per realitzar un darrer exercici de moviment. 2.3.6.2.5 Biennal de Venècia. Viatge organitzat: el viatge aplega un grup de trenta-dues persones interessades a conèixer un esdeveniment al qual la majoria no ha anat mai. Durant tres dies s’acompanya el grup a fer una visita a la Biennale pels pavellons nacionals que es distribueixen entre els Giardini, l’Arsenale i altres palaus de la ciutat, fent especial èmfasi als projectes presentats als pavellons català i espanyol.

2.4 Programa de producció 2.4.1 Definició Un context cultural geogràfic i social es comporta com una xarxa de nodes més o menys comunicats que generen interaccions amb entitats, comunitats i individus, i produeixen activitat i també coneixement. La creació de valor i significació de la pràctica artística en relació amb un context social o territori s’activa de manera eficient quan es promou la producció de projectes artístics vinculats a un entorn concret i es treballa estretament amb les xarxes de relació existents, amb les seves entitats i comunitats. Són processos de col·laboració on la participació de la ciutadania fa emergir mirades singulars i genera nous imaginaris sobre l’actualitat i la quotidianitat de les persones i la seva realitat propera. El CA Tarragona té la voluntat de contribuir a afegir al patrimoni cultural del Camp de Tarragona nous relats contemporanis fruit d’aquest tipus de processos de treball que articulen relacions amb la ciutadania, impulsar-ne de nous, reforçar els existents i donar visibilitat a uns i altres.

2.4.2 Contextador 2013. Convocatòria per a la producció d’un projecte artístic en context Comissió de selecció: Gaspar Maza, Mikel Morlas, Laurence Rassel, Cristian Añó i Jordi Ribas.

2.4.2.1 Descripció El Contextador és la convocatòria de producció artística destinada a donar suport a projectes artístics en context. La convocatòria té el doble objectiu de difondre unes metodologies de treball que generen noves interseccions entre art i societat i de reforçar el reconeixement social de les pràctiques artístiques. 2.4.2.2 Disseny i producció La convocatòria s’adreça a creadors i creadores que desitgen desenvolupar un projecte de creació artística que comporti un procés de treball col·laboratiu, que es vinculi amb les comunitats del Camp de Tarragona i que tingui una incidència en el context social, més enllà de les arts visuals. El CA Tarragona en promou la producció, acompanya el procés i la relació amb el context i facilita la presentació del projecte resultant. 2.4.2.3 Execució La primera edició es va obrir entre novembre de 2012 i gener de 2013. Una comissió formada per Gaspar Maza, Universitat Rovira i Virgili; Mikel Morlas, Arnolfini; Laurence Rassel, Fundació Antoni 25

Tàpies; Cristian Anó (Sinapsis), LABmediacó del CA Tarragona i Jordi Ribas, CA Tarragona, es reuneix el dia 29 de gener i preselecciona cinc projectes d’entre els vint presentats, acaba escollint el projecte a produir. Els projectes preseleccionats són els d’Aida Bañeres i Marta Rodes; Col·lectivitzem l’aprenentatge!, de Montserrat Cortadellas; Aquí/Ahir/Ara, de Pau Faus i Tres voltes rebel, del col·lectiu Maixap TV. El projecte seleccionat és Sinergies locals, de Ro Caminal.

Bloc de procés de Sinergies locals

2.4.3 Sinergies locals . Un projecte de Ro Caminal Amb la col·laboració de: Associació Amigos Mira Tarragona, Associació Comunitat Romanesa de Catalunya, Associació Cultural Espacio Tango, Associació Senegalesos de la Província de Tarragona, Associació El Xadai, Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, Escola de Campclar, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, Institut Municipal d’Educació de Tarragona, Observatori Social del Pla d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Oficina de Participació Ciutadana, Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania de l’Ajuntament de Tarragona. I el suport econòmic del CA Tarragona Centre d’Art.

2.4.3.1 Descripció Sinergies locals és el projecte seleccionat a la convocatòria Contextador 2013.

Procés de treball de Sinergies locals. Foto: Ro Caminal.

2.4.3.2 Disseny i producció Des del LABmediació s’acompanya l’artista Ro Caminal a detectar i establir contacte amb les associacions per aplegar les persones amb les quals conforma el grup per treballar. El treball suposa un procés d’interrelació i col·laboració participativa transversal entre un grup de persones de diferents orígens culturals procedents del teixit social de la ciutat (població immigrada i autòctona) i l’artista, que actua com a mediadora i dinamitzadora del procés de treball. 2.4.3.3 Execució Aquest grup treballa per a l’elaboració d’un llibre de receptes de cuina representatiu del teixit social real de la ciutat, que serà presentat com a receptari local al mes de setembre i que situa a un mateix nivell les receptes típiques de tota la vida i les receptes aportades per la població immigrada. Aquest, a més a més, incorpora les narracions personals dels participants vers el seu procés d’integració en el teixit de la ciutat.

El procés de treball és en si mateix un espai de diàleg i negociació entre els participants. La posterior presentació del llibre a la ciutat té la finalitat de fer extensiu aquest diàleg i la reflexió que comporta a la resta de la ciutadania de Tarragona.

2.5 Programa de documentació 2.5.1 Definició Des del programa de documentació es recopila, s’actualitza i es posa a l’abast del públic la informació dels creadors inclosos a l’arxiu comissariat L’Irradiador. També es vetlla per incorporar noves informacions al web i per publicar els dispositius que permetin fer accessible la documentació que es genera de les actuacions del Centre d’Art, així com aquella que permet contextualitzar els projectes que s’hi desenvolupen. El CA Tarragona treballa per documentar i difondre, tant al Camp com al conjunt del territori nacional, metodologies de treball que fomentin les pràctiques de mediació i col·laboratives en l’àmbit de les polítiques de proximitat i la producció artística i cultural contemporànies. Tot i que el punt de partida del Centre d’Art són les arts visuals, també es tenen en compte la resta de disciplines artístiques, així com l’heterogeneïtat d’interaccions amb altres entorns de treball com l’àmbit educatiu, el social, etc.

2.5.2 L’Irradiador. Arxiu comissariat d’artistes del Camp de Tarragona

Arxiu de L’Irradiador al web del CA Tarragona Comissió de selecció: Cèlia del Diego, Leonardo Escoda, Cecília Lobel, Blai Mesa, Frederic Montornès i Aureli Ruiz. Artistes seleccionats: Tamar Bolea, Tom Carr, Jordi Castells, Jep Cerdà, Joaquim Chancho, David Curto, Asbel Esteve, Ester Fabregat, Pere Falcó, Mònica Figueres, Jordi Fosch, Pau Itarte, Josep Juan, Salvador Juanpere, Pilar Lanau, Albert Macaya, Rafael Marcos, Vicent Matamoros, Rufino Mesa, Oriol Nogués, Marcel Pey, Àngel Pomerol, Alfred Porres, Lluc Queralt, César Reglero, Unai Reglero, Anton Roca, Jaume Rocamora, Francesc Roig, Josep Salmeron, Alba Sotorra, Isabel Tomàs, Anna Urioste / Ekain Olaizola i Lluís Vives. Amb la col·laboració de: Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre. 2.5.2.1 Descripció L’Irradiador és un servei per a professionals de les arts visuals que reuneix informació d’una selecció d’artistes del territori. Aquest arxiu comissariat està destinat a donar suport i visibilitat als creadors que han nascut, viuen i/o treballen al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El projecte respon a l’interès d’ambdós centres per enfortir el context cultural local, per afavorir un marc de creixement i consolidació professional per als creadors del territori i per fomentar un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos. 2.5.2.2 Disseny i producció Es convoca la segona edició de L’Irradiador, convidant Lo Pati per tal d’ampliar l’arxiu, també, a les Terres de l’Ebre. La comissió està conformada per: Leonardo Escoda, artista visual; Cecília Lobel (gestora cultural i comissària) i Aureli Ruiz (artista visual), comissaris del projecte «Breathing time»; Frederic Montornès, crític d’art i comissari; Cèlia del Diego, directora del CA Tarragona, i Blai Mesa, director de Lo Pati. Enguany, el format de la convocatòria és diferent, i són els membres de la comissió de selecció els responsables de proposar els artistes que s’incorporen a l’arxiu compartit

pels dos centres. La comissió de selecció es reuneix el dia 9 d’abril i la primera llista d’artistes preseleccionats és compartida amb la resta de membres de la comissió per acabar escollint els artistes que s’incorporen a l’arxiu. Es publica al web del CA Tarragona l’arxiu, que conté una breu descripció de l’artista, imatges dels seus projectes, una biografia amb les mostres i premis destacats i un enllaç al seu web. L’arxiu es pot consultar al web dels dos centres. 2.5.2.3 Execució El CA Tarragona fa ús del material d’aquest arxiu per treballar amb els seleccionats posant-los en relació amb d’altres agents culturals per tal de facilitar-los vies de difusió i professionalització dins de l’àmbit de les arts visuals contemporànies. (Vegeu el punt 2.1.5 Irradiacions. Accions de difusió de L’Irradiador)

Comissió de selecció de L’Irradiador 2013. Foto: CA Tarragona

2.5.3 Espai de documentació del LABmediació 2.5.3.1 Descripció És un espai conté publicacions i documentació dividida en tres àmbits que fan referència als objectius i a l’activitat del CA Tarragona. 2.5.3.2 Disseny i producció L’espai conté un recull de la bibliografia associada a la mediació, a les pràctiques artístiques en context i a les polítiques culturals, en el marc del projecte Polièdrica (vegeu 2.2.8); un arxiu de les publicacions produïdes al Camp de Tarragona en relació amb les arts visuals contemporànies que es va començar a compilar durant les trobades de l’Obert per reflexió i es continua ampliant; tota aquella documentació generada pels projectes del mateix Centre d’Art. 2.5.3.3 Execució És un espai de consulta obert a tothom durant el període que el CA Tarragona exposa en el Tinglado 2. El material continua sent consultable la resta de l’any, però ja des de l’oficina del Centre d’Art, pel que cal concertar cita mitjançant correu electrònic o telèfon.

2.5.4 Espai de documentació dels projectes expositius 2.5.4.1 Descripció Es posa també a l’abast del públic material que els permeti accedir amb facilitat a més informació que contextualitzi la tesi de l’exposició i el treball dels artistes exposats.

2.5.4.2 Disseny, producció i execució Es contacta amb Pilar Bonet, crítica independent, que realitza una entrevista a l’artista que és enregistrada per TAC12 i que es mostra a l’espai del LABmediació. Es posen a disposició del públic les publicacions que l’artista ha anat publicant en relació als seus projectes individuals o col·lectius.

2.5.5 Publicació anual 2012

Publicació anual 2012 Direcció: CA Tarragona Centre d’Art. Coordinació: Cèlia del Diego i Jordi Ribas. Textos: Xavier Antich, Cristian Añó (Sinapsis), Josetxo Cerdán, Cèlia del Diego, Joana Hurtado, Blanca Peirats, Jordi Ribas i Toni Serra. Imatges: Martí Gasull, Òscar González i Maria Veses. Edició: Patrícia Carles. Correcció: Marina Massaguer, Maria Massot i Arga Sentís. Disseny: Bildi Grafiks. Impressió: Gràfiques del Foix. La publicació recull, a la manera de memòria, tota l’activitat que s’ha impulsat des del Centre d’Art i els seus respectius programes en el seu primer any d’activitat pública.

Publicació anual 2012. Foto: CA Tarragona

2.5.6 Publicació anual 2013 Direcció: CA Tarragona Centre d’Art. Coordinació: Cèlia del Diego i Jordi Ribas. Textos: Cristian Añó (Sinapsis), Cèlia del Diego i Jordi Ribas. Imatges: Martí Gasull i Diego Corredor. Edició: Cèlia del Diego. Correcció: Maria Massot. Disseny: Bildi Grafiks. Impressió: Gràfiques del Foix. La publicació recull l’activitat impulsada pel CA Tarragona durant el primer semestre de 2013 i fins al 31 de juliol.

2.6 Valoració 2.6.1 Indicadors «Monuments» de Mireia Sallarès Visitants a la mostra Assistents a la projecció de Las Muertes chiquitas

Assistents / participants / visitants 3.735 110 32

Participants al taller Posa’t a punt

Participants a Nenes, nens i altres...

Assistents a les Immersions Assistents a la visita guiada amb l’artista

147

Irradiacions

70 Artistes convidats

Convocatòria L’Irradiador 2012 Tarragona ràdio

Posa’t en forma amb l’art contemporani Presentació de la publicació 2012

«Breathing Time»

Situacions d’artista

6 1

Participants

Escola de calor Centres d’art, cultura i societat

143

De la xarxa a les xarxes – 4 sessions

Situacions d’artista

Urbs. Laboratori urbà

Presentació d’Urbs

120

Biennal de Venècia

32 Participants

Altres accions de formació Agents dobles

Posa’t en forma – 1a ed. Tarragona

Posa’t en forma – El Vendrell

Posa’t en forma – Reus

Posa’t en forma – 2a ed. Tarragona

Sessió sobre propietat intel·lectual

Con/juntament

Contextador 2013 Convocatòria Contextador 2013

L’Irradiador 2013 Convocatòria L’Irradiador 2012

Projectes presentats

Projectes seleccionats

Projectes presentats

Projectes seleccionats

2.6.2 Programa de difusió 2.6.2.2 Fortaleses o L’oportunitat de l’arxiu de L’Irradiador com a projecte de suport per als artistes del territori i el foment d’un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos. o El jurat qualificat amb què compta la convocatòria de L’Irradiador 2013. o La predisposició de col·laboració d’institucions com el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, La Veu Jove de la Conca, Tarragona ràdio, etc. en relació a la difusió d’artistes del territori i els espais de la Xarxa de gestors i programadors del Camp de Tarragona. o La bona disposició del Museu d’Art Contemporani de Barcelona per la seva col·laboració en l’exposició de la Mireia Sallarès i del Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona, la Fundació Joan Miró i la Galeria Toni Tàpies per cedir material per a l’exposició. o La bona disposició de CaixaForum Tarragona per cedir l’espai per a la projecció del llargmetratge de Las Muertes chiquitas. o La bona disposició de l’Ajuntament de Tarragona per facilitar l’equipament audiovisual.

o o o o o o o o

La professionalitat de l’equip de disseny, producció i muntatge. La bona disposició per part de la Brigada Municipal pel cartell de difusió de La Rambla nova. La bona disposició per part del Centre d’Estudis Marítims de l’Autoritat Portuària de Tarragona i de la Brigada del Port de Tarragona. La col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona per a la intervenció de la Mireia Sallarès a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera. La col·laboració amb el Festival REC per a la difusió de la projecció del llargmetratge. La col·laboració dels Amics de la Cultura en l’acte inaugural. L’increment progressiu de públic a l’exposició i actes realitzats al seu voltant. La col·laboració amb el Museu de Valls per a l’organització de la Biennal de Valls / Premi Guasch-Coranty.

2.6.2.3 Debilitats o La manca de consolidació del marc institucional del CA Tarragona. o La manca d’espai públic propi del CA Tarragona que dificulta la comunicació de les accions de l’equipament, sobretot a la ciutadania en general. o La manca de sostenibilitat en la inversió feta en la intervenció a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera degut a la decisió de donar-la de baixa per part de l’Ajuntament de Tarragona.

2.6.3 LABmediació 2.6.3.2 Fortaleses o L’ espai de reflexió teòrica i pràctica que contribueixi a legitimar i donar visibilitat a les pràctiques artístiques que el CA Tarragona produeix de manera vinculada a un territori, un context o una comunitat determinats. o L’augment progressiu d’accions del LABmediació permet incidir de manera transversal en tots els programes del Centre d’Art. o La consolidació de públic gràcies a les accions de mediació destinades al públic general (Immersions, Posa’t a punt, Nenes, nens i altres monuments, etc.) o La col·laboració amb associacions i professionals del sector artístic (A Bao a Qu, Arnolfini, Aula a la Deriva, Auriga Serveis Culturals, Comusitària, Forn de Teatre pa’tothom, Fundació Antoni Tàpies, Transductores, etc.) per tal de treballar plegats. o El manteniment dels grups estables de treball i col·laboració entre els agents actius del territori i el CA Tarragona (L’Antena, la Xarxa de gestors i la Connectadora). o La consolidació de projectes dels grups de treball: el web de L’Antena i l’exposició conjunta «Breathing Time» de la Xarxa de gestors. o El fet de treballar per fer possible la transferibilitat dels coneixements adquirits més enllà del LABmediació. o La consolidació d’un espai de treball que garanteixi el retorn social de les pràctiques artístiques. 2.6.3.3 Debilitats o El ritme lent que demanen els processos de mediació en dificulten la seva ràpida visibilitat. o El grup de La Connectadora encara no ha definit la seva primera acció pública. o La dificultat a arribar al públic familiar degut a l’època de l’any en la qual es proposa l’acció i al fet de ser la primera acció dirigida a aquest tipus de públic. o La dificultat a trobar visites per a grups degut a l’època de l’any en la qual es proposa l’exposició i degut a la situació de tancament del projecte.

2.6.4 Programa de formació 2.6.4.1 Fortaleses o La col·laboració amb els agents locals (Biblioteca Pública de Tarragona, Museu d’Història de Tarragona, Teatre Metropol, Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, Espai Jove

o o

o o o o o o o o o

Kesse, Universitat Rovira i Virgili) per treballar conjuntament i programar activitats del CA Tarragona en sengles espais. L’oportunitat d’oferir formació específica dedicada als projectes artístics col·laboratius amb molt bona recepció. L’oportunitat d’oferir accions de formació arreu del territori (Centre de Lectura de Reus, Sala Portal del Pardo i Escola d’Art Apel·les Fenosa del Vendrell), sobretot pel que fa al curs Posa’t en forma amb l’art contemporani. La col·laboració amb el CRP del Tarragonès i l’IMET per oferir una versió del curs de Posa’t en forma homologada per als mestres de primària i secundària. La possibilitat de respondre a les sol·licituds de formació dels grups de treball. L’oportunitat de treballar amb l’artista de l’exposició amb un workshop destinat als artistes. La bona acollida per part dels participants del programa de formació d’estiu, l’Escola de calor. L’oportunitat d’esdevenir centre del debat de les arts a Catalunya amb les jornades Centres d’art, cultura i societat. L’acord amb TAC12 que permet oferir l’streaming de les jornades Centres d’art, cultura i societat. La col·laboració amb l’Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya per al curs De la xarxa a les xarxes. La presència d’agents locals com a formadors (Jaione Bonilla, Patrícia Carles, Gemma Clofent, Jordi Erola, Jordi Llort i Jordi Martorell). L’autofinançament de gran part de les activitats de formació per part dels participants permet incrementar l’oferta del Centre d’Art.

2.6.4.2 Debilitats o La necessitat d’adequació al calendari i els horaris de les diverses seus on es realitzen els cursos, degut a la manca de concreció de la disposició d’un espai propi per al CA Tarragona. o La dificultat de coordinació amb la resta d’oferta formativa proposada des de diverses institucions de la ciutat.

2.6.5 Programa de producció 2.6.5.1 Fortaleses o El jurat altament qualificat amb que compta la convocatòria del Contextador. o La possibilitat d’obrir un procés de relació amb el territori des d’un projecte artístic. o La bona disposició per part de totes les associacions que participen amb el projecte Sinergies locals. o L’afavoriment d’un marc de creixement i consolidació professional per als artistes del territori. o La inclusió dins la programació del Centre d’Art de Situacions d’artista que suposin la producció d’un taller per part d’artistes de L’Irradiador. o La inclusió dins la programació del Centre d’Art d’oportunitats que suposin la producció d’un treball artístic, com ara el del Quim Packard per a la presentació de la publicació 2012. 2.6.5.2 Debilitats o La manca de possibilitats d’acompanyament del projecte Sinergies locals fins al final, doncs l’exposició del mateix està prevista per al mes de setembre i per tant més enllà de la contractació de l’actual projecte.

2.6.6 Programa de documentació 2.6.6.1 Fortaleses o L’arxiu virtual d’artistes del territori L’Irradiador, compartit amb Lo Pati.

o o o

El projecte virtual Polièdrica que permet compartir documentació sobre pràctiques col·laboratives amb la resta del país. L’acord amb TAC12 que permet generar nous documents per a l’arxiu, com ara l’entrevista amb Mireia Sallarès. Les dues publicacions (2012 i 2013), l’espai web del CA Tarragona i les seves xarxes socials, que permeten recollir i difondre les activitats del CA Tarragona.

2.6.6.2 Debilitats o La manca d’espai públic permanent condiciona que la itinerància de l’espai de documentació alhora que en dificulta la seva consulta oberta.

3 PLA DE COMUNICACIÓ Durant el 2013 el Pla de Comunicació ha pogut créixer donant més amplitud als objectius del CA Tarragona i la seva voluntat de fer-se un lloc en el context que l’acull. El conjunt d’accions vinculades als diferents programes del Centre d’Art han permès que aquest pogués ampliar el seus àmbits d’acció i millorar els seus resultats. Tota l’activitat del CA Tarragona ha facilitat que aquest sigui encara més present a la ciutat i al Camp de Tarragona. En aquest sentit, la principal novetat del Pla de comunicació ha estat la consolidació de l’estratègia de comunicació 2.0 i també el mailing electrònic gràcies a la implementació del Newsletter i de les trameses d’informació de projectes concrets en format d’Imperdibles.

3.1 Espai virtual 3.1.1 Comunicació electrònica A més a més de les invitacions puntuals que es fan arribar en motiu de la inauguració de l’exposició, de la convocatòria Contextador i de l’Escola de calor, es fixen dos mitjans per fer arribar la informació als seguidors de les activitats del CA Tarragona. D’una banda la Newsletter que s’envia cada dilluns anunciant la programació de la setmana, així com l’exposició en curs i les inscripcions obertes a cursos; i, per l’altra, els Imperdibles amb els quals es fa arribar informació més completa sobre un projecte concret. Aquests darrers es programen per ser enviats en dimecres i/o divendres en funció de les necessitats de difusió. Bildi Grafiks presenta una proposta de disseny per als butlletins electrònics que els programadors proven de resoldre des de dins el web. Aquest sistema no acaba de funcionar perquè per motius tècnics no es poden mantenir les tipografies i altres característiques de la imatge corporativa del Centre d’Art. Aquest fet endarrereix una mica el llançament de la Newsletter i els Imperdibles, utilitzant de manera provisional plantilles de Photoshop dissenyades per a l’ocasió. Finalment, s’adapta la plantilla a la plataforma Mailchimp, fet que permet agilitzar i programar amb molta més facilitat les trameses.

3.1.2 Vídeos promocionals

Vídeos promocionals A partir de la forma bàsica del logotip, per identificar a nivell audiovisual el CA Tarragona, Bildi decideix ampliar visualment les possibilitats de la marca a partir d'una interpretació conceptual dels 33

cinc programes del centre: Difusió, una gran explosió; Documentació, un paisatge escultural; LABmediació, un conjunt d'òrbites coordinades; Formació, l'origen de la vida; i Producció, energia permanent. Els vídeos s’utilitzen per introduir les presentacions del Centre d’Art i poden consultar-se a Vimeo i a l’apartat EL CENTRE del web. El 4 de juliol es celebra la 43a edició dels Premis Laus en l’àmbit del disseny gràfic i la comunicació visual, organitzats per l’Associació de Dissenyadors Gràfics i Directors d’Art del FAD (ADGFAD), i lliura 2 Laus de Bronze a Bildi Grafiks, per la seva identitat corporativa, i pels seus vídeos promocionals.

3.1.3 Web del CA Tarragona

Web del CA Tarragona Editors: Cèlia del Diego i Jordi Ribas. Edició de l’arxiu comissariat L’Irradiador: Blanca Domingo. Disseny: Bildi Grafiks. Programació: Cero Design. El web del CA Tarragona permet accedir a la informació, la documentació i les novetats en relació amb els seus projectes, tant al territori com més enllà d’aquest. En aquest es detalla tota la informació al voltant dels objectius i la programació del Centre d’Art (exposicions, cursos de formació, tallers, etc.). És, també, una de les eines que permet donar a conèixer processos de treball de mig o llarg termini que d’altra manera, possiblement, restarien més invisibles (com ara els processos de treball de la Xarxa de Gestors, del grup de comunicació o de La Connectadora, les accions de difusió dels artistes de L’Irradiador, etc.). A més a més, es facilita molta informació sobre els projectes, amb pdf descarregables de les principals produccions documentals, imatges de la realització de cadascun dels projectes, així com vídeos associats als mateixos. Aquesta és una eina en contínua actualització que també disposa de versió adaptada per a smartphones, fet que facilita encara més l’accés als seus continguts de manera ràpida i senzilla. Es treballa per millorar l’actualització i la claredat de difusió del web del CA Tarragona. Amb aquesta finalitat es modifica una mica la seva interfície, sobretot per posar més a la vista la pàgina d’actualitat que permet accedir a les notícies i a l’agenda i programació del Centre d’Art.

3.1.4 Xarxes socials El Centre d’Art fa ús de les xarxes socials per tal de facilitar la difusió dels seus programes i projectes.

Facebook del CA Tarragona Es fa ús de les diverses possibilitats que ofereix la xarxa per tal de difondre els projectes i novetats del CA Tarragona, a través de la publicació d’esdeveniments, d’àlbums d’imatges, comparticions d’informació amb projectes relacionats, etc.

Twitter del CA Tarragona 34

Es fa ús de les diverses possibilitats que ofereix aquesta eina per tal de difondre els projectes i novetats del CA Tarragona, a través dels tuits que generen enllaços a la pàgina web del CA Tarragona o als esdeveniments del Facebook o bé que inclouen imatges, comentaris, etiquetes i mencions a persones o col·lectius relacionats. El CA Tarragona inclou als seus tuits el hashtag #CAtgn.

Vimeo del CA Tarragona Es fa ús de la plataforma de Vimeo de penjar vídeos que també poden consultar-se des del web del CA Tarragona com ara el tràiler del vídeo de Las Muertes chiquitas de Mireia Sallarès, l’entrevista amb l’artista enregistrada per TAC12 o bé el clip documental del taller Urbs enregistrat per la videoartista Núria Font. D’altra banda, el Centre d’Art comparteix arxius amb els seus col·laboradors mitjançant tot tipus de plataformes: dropbox, wetransfer, etc.

3.2 Presentacions de les publicacions 3.2.1 Publicació anual 2012 3.2.1.1 Presentació a la Capsa de Música Intervencions artístiques de: Quim Packard amb el grup Honey Pot i Mireia Sallarès. Presentació a càrrec de: Carme Crespo i Cèlia del Diego. Amb la col·laboració de: Associació de Músics de Tarragona. El CA Tarragona presenta la publicació anual 2012, que recull, a tall de memòria, tota l’activitat que s’ha impulsat des del Centre d’Art i els seus respectius programes en el seu primer any d’activitat pública. Amb motiu de l’acte de presentació de la publicació, es produeix el relat en format dibuix Històries d’amor i odi de Quim Packard, que s’emet per les xarxes socials des del 15 fins al 24 d’abril, un projecte que se situa entre la ironia postmoderna i l’entusiasme modern, i explora el terreny polític de la disjunció entre l’àmbit personal i les grans narratives. El desè capítol del projecte pren la forma del concert/performance Cançons d’amor, odi i foc, que Quim Packard porta a terme el dia 24 d’abril a la Capsa de Música, amb el grup Honey Pot (Jordi Mercadé i Ryan Rivadeneyra) i la col·laboració de Francesc Domènec i Clàudia Pagès. Durant l’acte, també es presenta la intervenció de Mireia Sallarès amb relació al projecte Las Muertes chiquitas, concebut específicament per a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera. Una proposta que s’inscriu en el marc de l’exposició «Monuments» que s’inaugura al Tinglado al mes següent. 3.2.1.2 Presentació al Museu d’Art Contemporani de Barcelona Amb la col·laboració de: Centro José Guerrero de Granada i Museu d’Art Contemporani de Catalunya. El CA Tarragona publica la seva memòria anual 2012 i el Centro José Guerrero ens acosta el projecte Transductores: Pedagogías en red y prácticas instituyentes. Dues noves publicacions que reflexionen des de la pràctica al voltant de les relacions entre institució cultural i teixit social. La presentació es porta a terme el dia 26 de juny, a càrrec de Cristian Añó i Cèlia del Diego (CA Tarragona) i Javier Rodrigo (coordinador del projecte Transductores).

Aquesta doble presentació té la voluntat de remarcar el treball comú que s’està fent al voltant de les polítiques culturals i artístiques. Es tracta d’un eix compartit que es manifesta en les relacions que estableixen les institucions amb els seus contextos, i en les pràctiques de mediació i de pedagogia crítica que posen en joc. A partir de punts de partida i circumstàncies diverses, els projectes que presenten les dues publicacions proposen una reflexió sobre les relacions entre institució i teixit social.

3.2.2 Publicació anual 2013 3.2.2.1 Presentació al Teatre Metropol El diumenge 21 de juliol es clou públicament la primera etapa del Centre d’Art de Tarragona, després de dos anys d'activitat. Duran l’acte es presenta el resultat del taller Urbs. Laboratori urbà i la publicació anual 2013. L'acte finalitza amb un refrigeri a la terrassa del Teatre Metropol.

3.2.3 Distribució de les tres publicacions del CA Tarragona Es distribueixen les publicacions als artistes implicats i les institucions col·laboradores amb el Centre d’Art, així com als directors i els responsables dels centres de documentació dels museus, centres d’art i centres de producció més rellevants de l’àmbit nacional i estatal.

3.3 Convenis institucionals Durant aquest any els convenis s’aturen per voluntat municipal els convenis que el CA Tarragona havia aparaulat i redactat conjuntament amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona per a la cessió d’equipaments tècnics, espais i recursos, assessorament i coproducció d’iniciatives conjuntes; la Universitat Rovira i Virgili per a la col·laboració en àmbits d’interès comú, la programació d’activitats i l’intercanvi d’informació; i el Bòlit. Centre d’Art Contemporani de Girona per a la cessió de materials i equipaments, la col·laboració en la producció i programació d’exposicions i activitats, la presentació de projectes d’artistes del Camp de Tarragona al Bòlit i la difusió mútua de sengles programacions. La voluntat de cooperació es fa palesa aquest any també en col·laboracions per part del MACBA i el Bòlit en relació a la mostra «Monuments», la projecció del llargmetratge Las Muertes chiquitas i les accions de difusió relacionades; i per part de la URV en la cessió d’espais per a la realització de cursos com De la xarxa a les xarxes.

3.4 Acords amb mitjans de comunicació Aquest any es consoliden els acords amb dos mitjans de comunicació d’àmbit local com TAC12, la televisió del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà i Tarragona Ràdio, l’emissora de ràdio municipal.

3.4.1 TAC12

Entrevista a Mireia Sallarès Durant l’any 2013 TAC12 col·labora de nou amb l’enregistrament de l’entrevista a l’artista de l’exposició individual per poder mostrar-la a l’espai del LABmediació. Amb motiu del fòrum Centres d’art, cultura i societat, s’acorda amb TAC12 que realitzaran un servei de Streaming per tal que es pugui seguir el debat en directe des del web del Centre d’Art. A més a més, enregistren l’acte per a què aquest es pugui visionar també en diferit des del web. 36

3.4.2 Tarragona Ràdio

Espai del CA Tarragona als Matins de Tarragona Ràdio Al llarg del 2013 i amb periodicitat mensual es realitzen set programes de l’Espai del CA Tarragona als Matins de Tarragona Ràdio. Els programes tenen mitja hora de durada, entre les 11:10 i les 11:40h. Aquesta col·laboració serveix per donar a conèixer els projectes del Centre d’Art, donant veu als diferents col·laboradors; fer recomanacions de l’activitat en arts contemporànies, tan del Camp de Tarragona com d’àmbit nacional; i presentar el treball dels artistes de L’Irradiador (vegeu 2.1.5 Irradiacions. Accions de difusió de L’Irradiador). El darrer dia es realitza un programa especial d’una hora minuts de durada en directe des del Tinglado 2.

3.5 Aparicions en premsa Durant aquests set mesos, l’aparició en els mitjans de comunicació es concentra sobretot al voltant de l’exposició «Monuments» i «Breathing Time», i del futur incert del Centre d’Art.

3.5.1 CA Tarragona Carina Filella, «Testimonis clau», El Punt Avui, 4 de gener de 2013 M. Miralles i C. Filella, «Centres d’art a la picota, El Punt Avui, 27 de gener de 2013 «A Tarragona, en una seu provisional», El Punt Avui, 27 de gener de 2013 Marc Ferré, «La ressaca de la Capital de la Cultura», Pobleviu, blocs.mesvilaweb.cat, tottarragona.cat, 13 de febrer de 2013 «El CoNCA ha presentat avui l’Informe Anual de la Cultura al Parlament de Catalunya», conca.cat, 7 de març de 2013 Raquel Sánchez Friera, «La continuidad del proyecto permitiría consolidar líneas de acción», Diari de Tarragona. Encuentros, 27 d’abril de 2013 Oriol Montesó, «Tarragona guanya el pols en cultura?», Notícies Tgn, 8 de maig de 2013 Mar Cirera, «Trencadissa cultural a Tarragona», circdetarragona.com, 17 de maig de 2013 Octavi Saumell, «El Centre d'art Contemporani serà municipal a partir de agosto», Diari de Tarragona, 19 de maig de 2013 Joan M. Minguet, «El Centre d'Art de Tarragona en perill», acca.cat, 20 de maig de 2013 Sara Sans, «Art sense xarxa», La Vanguardia, 28 de maig de 2013 Carina Filella, «Cop de timó pel futur del CA Tarragona», El Punt Avui, 29 de maig de 2013 «Artistes locals, i del país, en defensa del Centre d'Art de Tarragona», circdetarragona.com, 29 de maig de 2013 «El Centre d'Art de Tarragona tindrà continuïtat però passarà a tenir gestió municipalitzada», Cadena SER, 30 de maig de 2013 «L’Ajuntament proposa que el Centre d’Art sigui el gran espai de la fotografia», Tarragona 21, 30 de maig de 2013 «La Fundació Forvm gestionarà el Centre d'Art de Tarragona», TarragonaDiari.cat, 30 de maig de 2013 ACN, «L'Ajuntament de Tarragona proposa un Centre d'Art que reforci l'aposta de la ciutat per la fotografia i la imatge visual», La Vanguardia, 30 de maig de 2013 Carina Filella, «Tarragona manté el CA», El Punt Avui, 31 de maig de 2013 «L'Ajuntament de Tarragona proposa un Centre d'Art que reforci l'aposta de la ciutat per la fotografia i la imatge visual», La Ciutat, 31 de maig de 2013 37

Laia Díaz, «L'Ajuntament decideix canviar el model de gestió del Centre d'Art», Diari Més, 31 de maig de 2013 Pau Ricomà, «La insuportable lleugeresa de l'Ajuntament », alloqueespublic.blogspot.com.es, 4 de juny de 2013 «L'espai que deixa lliure l'Hemeroteca Municipal serà pel nou Centre d'Art», Diari Més, 17 de juny de 2013 Carina Filella, «Els artistes temen per la desaparició del CA», El Punt Avui, 18 de juny de 2013 Oriol Montesó, «L’empresa gestora del Centre d’Art es gastava prop de la meitat del seu pressupost en dos sous», Notícies Tgn, 19 de juny de 2013 «Els amics del CA demanen la continïtat del Centre», Notícies Tgn, 19 de juny de 2013 Oriol Montesó, «Artistes de la ciutat valoren la Gestió del Centre d'Art de Tarragona», TarragonaDiari.cat, 19 de juny de 2013 «La CUP preguntarà al ple municipal pel Centre d’Art de Tarragona», TarragonaDiari.cat, 20 de juny de 2013 «La CUP preguntarà en el plenari d'avui sobre la futura gestió del Centre d'Art», Diari Més, 21 de juny de 2013 Jordi Agràs, «Cartes al director», Notícies Tgn, 26 de juny de 2013 «Fem balanç dels dos primers anys de funcionament del Centre d’Art de Tarragona», TAC12. L’auditori, 4 de juliol de 2013

3.5.2 «Habeas Corpus» «El Teixidor infantil i juvenil, al ‘Cultura' d'aquest divendres», El Punt Avui, 23 de gener de 2013 Pilar Bonet, «I go to church, I rape women», A*Desk Critical Thinking, 16 de gener de 2013

3.5.3 Mireia Sallarès, «Monuments» «Noticía del CA», La Casa de Palla, 14 de maig de 2013 «El Centre d’Art de Tarrafona presenta la seva nova exposició: Monuments, de Mireia Sallarès», TAC12. L’Auditori, 23 de maig de 2013 «Tecletes recomana Nenes, nens i altres monuments», Notícies Tgn,12 de juny de 2013 Pilar Bonet, «Miriea Sallarès. Monumentos a la vida vívida», A*Desk Critical Thinking, 13 de juny de 2013 Pilar Parcerisas, «Monuments a la veritat», El Punt Avui, 14 de juny de 2013 «Tarragona reuneix per primera vegada els cinc projectes més destacats de Mireia Sallarès», TV3, 18 de juny de 2013 «Èxit dels cursos d'estiu a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona», La Ciutat, 18 de juny de 2013 «Orgasmes censurats al Jardí Vertical», TarragonaDiari.cat, 27 de juny de 2013 Octavi Saumell, «TGN veta de la Tabacalera el anuncio de su exposición sobre orgasmes», Diari de Tarragona, 27 de juny de 2013 «Exposició Mireia Sallarès», Onda Cero. La Ciutat, 27 de juny de 2013 Octavi Saumell, «TGN permitió durante un mes un anuncio que ahora considera ilegal », Diari de Tarragona, 28 de juny de 2013 Esther Canals, «Monumentos, un canto a las sirenas, cabronas y pendejas. A las de antes y a las que vendrán», Diari de Tarragona. Encuentros, 29 de juny de 2013 «La imatge», Públics, 1 de juliol de 2013 «L’Ajuntament justifica la retirada d’un vídeo que feia referència a l’orgasme», Notícies Tgn, 3 de juliol de 2013 Imma Prieto, «Mostra i veritat», La Vanguardia. Cultura/s, 10 de juliol de 2013

3.5.4 L’Antena «Neix L’Antena, un nou projecte per donar veu a la creació contemporània de Tarragona», TAC12, 11 d’abril de 2013 Norián Muñoz, «El arte contemporáneo del territorio en una web», Diari de Tarragona, 12 d’abril de 2013 38

Carina Filella, «Neix L'Antena, un web de difusió de les arts visuals», El Punt Avui, 12 d’abril de 2013

3.5.5 «Breathing Time» «Breathing Time. Temps per respirar», La Casa de Palla, 24 d’abril de 2013 «Neix "Breathing Time (Temps per respirar)" al camp de Tarragona», Bonart, 26 d’abril de 2013 «Exposició: Breathing Time», Diari de Tarragona, 27 d’abril de 2013 «“Breathing Time”, una exposició d’una trentena d’artistes visuals que passarà per diferents espais del Camp de Tarragona», infomakis.com, 28 d’abril de 2013 «Una desena d’Ajuntaments i entitats del Camp de Tarragona han signat aquest matí un conveni...», Canal Reus TV, 29 d’abril de 2013 Cristina Aguilar, «Els artistes contemporanis, units amb "Breathing Time"», Diari Més, 30 d’abril de 2013 «Lídia Porcar al Breathing Time», dipta.cat/eadr, 30 d’abril de 2013 «Es presenta “Temps per respirar”, una exposició de vint-i-sis artistes del territori», TAC12, 30 d’abril de 2013 Màrius Domingo, «Pau López, El retorn del Déus», altacapa.com, 2 de maig de 2013 «Ubú Rei al Museu de Valls», La Casa de Palla, 2 de maig de 2013 «Display acull 'El Retorn dels Déus' de Pau López, en el marc de Briething Time», visual-lab.info, 2 de maig de 2013 «Breathing Time. Temps per respirar», arteinformado.com, 2 de maig de 2013 «“Breathing Time” exposa l’obra de 26 artistes del Camp de Tarragona en 10 espais del territori», Info Camp de Tarragona, 2 de maig de 2013 Carina Filella, «Una única exposició en deu espais», El Punt Avui, 3 de maig de 2013 «Breathing Time», TV3. Telenotícies Tarragona, 3 de maig de 2013 «“Breathing time” amb artistes contemporanis al Vendrell», Cultura Penedès, 3 de maig de 2013 Carme Serra Masalias, «Breathing Time», institutjoanguinjoan.com, 3 de maig de 2013 «Els creadors contemporanis cohesionen el Camp de Tarragona», tarragonadiari.cat, 3 de maig de 2013 «La sala Àmbits acull d’obra d’Ester Ferrando, Fani Pizarro i Cristina Serra dins de l’exposició col·lectiva d’art contemporani “Breathing Time”», Revista Cambrils, 3 de maig de 2013 «Arrenca a Cambrils Temps per respirar, en anglès ‘Breathing Time’», TV3, 3 de maig de 2013 «Exposició col·lectiva "Breathing Time (Temps per respirar)"», Divertime, 3 de maig de 2013 «Art contemporani al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí», MVR. Nova Conca, 4 de maig de 2013 «La visibilitat de l'art i els artistes del Camp de Tarragona », La Casa de Palla, 4 de maig de 2013 Carina Filella, «Una única exposició en deu espais», El Punt Avui, 4 de maig de 2013 «Exposició col·lectiva "Breathing Time (Temps per respirar)"», Nova Conca, 4 de maig de 2013 «Breathing Time, art visual al Portal del Pardo», RTV El Vendrell, 6 de maig de 2013 «Breathing Time (temps per respirar)», laveujovetv.cat, 6 de maig de 2013 «La Diputació de Tarragona impulsa el projecte expositiu d'art contemporani: "Breathing Time"», La Ciutat, 7 de maig de 2013 «Breathing Time a Mas Iglesias», Reus Directe, 9 de maig de 2013 Enrique Canovaca, «Un mosaic de l'art contemporani del Camp de Tarragona», Reus Digital, 9 de maig de 2013 «Exposició col·lectiva "Breathing Time (Temps per respirar)"», Agenda Oberta de Valls, 10 de maig de 2013 «Exposició col·lectiva "Breathing Time (Temps per respirar)"», El Travesser, 10 de maig de 2013 «Cal Massó reobre les seves portes gràcies al projecte artístic "Breathing Time"», Canal Reus TV, 10 de maig de 2013 «El Museu de Valls inaugura la mostra “Breathing Time” d'artistes del Camp de Tarragona», El Portal Nou, 11 de maig de 2013 «Exposició: Breathing Time», Reus Digital, 14 de maig de 2013 «Temps per respirar art. 26 artistes visuals del Camp de Tarragona exposen en 10 espais culturals, surtdecasa.cat, 15 de maig de 2013

3.5.6 Agents Dobles «Agents dobles, itineraris de doble direcció entre art i context», interaccio.diba.cat, 30 de gener de 2013

3.5.7 Posa’t en forma «Curs: Posa't en forma amb l'art contemporani», crptarragones.blogspot.com.es, 18 de gener de 2013 «Posa’t en forma amb l’art contemporani», catalunya.divertir.me, 18 de gener de 2013 «L'Escola Municipal d'Art Apel·les Fenosa amplia la seva oferta formativa per dinamitzar el centre», presspeople.com, 5 de febrer de 2013 «Curs d'introducció a l'art contemporani a la Sala Portal del Pardo», Notícies Tgn, 13 de febrer de 2013 «L'art contemporani s'apropa al Portal del Pardo», Rtvelvendrell, 28 de febrer de 2013 «Posa't en forma amb l'art contemporani, fruit del Centre de Lectura i Centre d'Art», Diari Més, 2 d’abril de 2013

3.5.8 Escola de calor «El paper dels centres d'art es debatrà a Tarragona», TarragonaDiari.cat, 19 de juny de 2013 «Clausura festiva del CA Tarragona en el Metropol», Diari de Tarragona, 22 de juliol de 2013 Anna Plaza, «Ballant al ritme de la ciutat amb Àngels Margarit», fetatarragona.cat, 23 de juliol de 2013

3.5.9 Publicació 2012 Màrius Domingo, «Centre d’Art Tarragona (CA), memòria 2012», altacapa.com, 24 d’abril de 2013 «Presentación de la Publicación-Memòria 2012 del Centre d'Art de Tarragona», Diari de Tarragona, 24 d’abril de 2013 «El Centre d’Art de Tarragona presenta l’anuari del seu primer any d’activitat», TAC12, 25 d’abril de 2013

3.6 Valoració 3.6.1 Indicadors El Pla de Comunicació mostra una varietat d’indicadors que poden establir diferents barems de la repercussió de cada un dels seus aspectes. S’agrupen en una mateixa taula i presenten la primera pauta a considerar d’aquest primer any de visibilitat pública del CA Tarragona. Relacions personals Base de dades Usuaris del Camp de Tarragona Usuaris d’àmbit nacional / estatal

617 709

Estratègies 2.0 Amics de facebook Seguidors de twitter

Premsa escrita TV / Ràdio Altres (blocs, etc.)

608 823 Aparicions mitjans de comunicació 51 24 32

3.6.2 Fortaleses

o o o o o o o

La consolidació de la repercussió del CA Tarragona en diferents camps d’influència comunicativa (identitat corporativa, web, estratègies 2.0, premsa, relacions personals). La consolidació de l’estratègia comunicativa electrònica gràcies a la implementació dels Newsletters i els Imperdibles. La implicació de l’equip de disseny, que s’adapta als ritmes de producció per a l’adaptació de la imatge corporativa en funció de les diferents necessitats dels projectes. Els dos premis Laus de Bronze a Bildi Grafiks, pel seu disseny pel CA Tarragona Centre d’Art, per la seva identitat i pels audiovisuals promocionals. El concepte de comunicació com a mediació que segueix treballant pel valor i la importància de tot el conjunt de relacions interpersonals que s’han establert durant tot l’any. L’augment de col·laboracions que permeten que la comunicació del CA Tarragona i els seus projectes quedi reforçada. El desplegament de tots els programes permet la diversificació de relacions interpersonals arreu del territori (Posa’t en forma, Sinergies locals, «Breathing Time», etc.)

3.6.3 Debilitats o o

La no signatura dels tres convenis proposats des del CA Tarragona amb institucions artístiques i culturals desestabilitzen les relacions del Centre d’Art. Les nombroses aparicions en premsa donant notícies sobre el futur del Centre d’Art confonen el públic i els mitjans.

4 GESTIÓ 4.1 Equip 4.1.1 Equip del CA Tarragona Cèlia del Diego, Direcció Jordi Ribas, Comunicació / Mediació Cristian Añó (Sinapsis), LABmediació Blanca Domingo, Vigilant de sala durant el període d’exposició de maig a juliol

4.1.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. Xavier Domènech, Cap de logística i manteniment Teresa Fernández, Responsable de selecció i PRL Josep Giménez, Gerent de l’empresa Teresa Martín, Supervisora tècnica del projecte

4.1.3 Estudiants en pràctiques Entre els mesos de gener i maig es realitza un conveni de pràctiques a través del Departament d’Estudis de la Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili en relació a l’alumne Laura Griñó, que durant la seva estada al Centre d’Art realitzarà tasques de suport a la comunicació del CA Tarragona i sobretot als projectes «Breathing Time» de la Xarxa de gestors i al web de L’Antena. Al mateix temps també es realitza un conveni amb el Departament d’Història de l’art de la URV en relació a les alumnes Mar Joanpere i Blanca Peirats, que realitzaran tasques de suport al web del Centre d’Art, al curs Agents Dobles, a la convocatòria el Contextador. Plegades porten a terme el vídeo documental del projecte «Breathing Time» que s’exposa a l’espai del LABmediació de maig a juliol de 2013.

4.1.4 Seguiment per part de les institucions El 22 de febrer es porta a terme una reunió amb Jordi Abelló, Rosa Comes, tècnics de l’Ajuntament de Tarragona i Araceli Saltó, Cap de Gestió de l’Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, amb l’objectiu de fixar les darreres accions del Centre d’Art i la seva vinculació amb l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta és la darrera reunió que es realitza amb l’administració. L’equip del CA Tarragona sol·licita una reunió d’avaluació del projecte amb la Consellera de cultura, el Director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona i els membres del jurat del concurs públic a través del qual se’ls va adjudicar la direcció i gestió del Centre d’Art. La reunió es fixa per al dia 21 de maig, però el dia 20 es comunica a l’equip que la reunió s’ha cancel·lat sense fixar nova data per a la mateixa.

4.2 Valoració 4.2.1 Fortaleses o o o o

La implicació de l’equip del CA Tarragona Centre d’Art. L’interès que desperta el CA Tarragona, que ens permet disposar d’alumnes en pràctiques. El suport a la gestió per part de Progess. La presència de Sinapsis dins l’equip directiu, que garanteix l’especialització del CA Tarragona.

4.2.2 Debilitats o o o o

La necessitat de contractar un vigilant de sala durant els períodes d’obertura de l’exposició. El volum de feina en relació al reduït equip del qual el CA Tarragona disposa. La manca de diàleg que ha impedit l’òptim traspàs d’informació al nou equip del Centre d’Art. L’absència d’avaluació del projecte.

5 VALORACIÓ GENERAL Durant aquests set mesos, s’acaben de desplegar les línies d’acció del Centre d’Art corresponents als programes de difusió, mediació, formació, producció i documentació de les pràctiques artístiques contemporànies al Camp de Tarragona. D’altra banda, també es consoliden processos de treball de llarg recorregut que havien estat activats mesos enrere, en el marc del laboratori de treball en xarxa Obert per reflexió, i que permeten desenvolupar l’encàrrec d’especialitzar-se en mediació que l’equipament rep per part de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. L’acció de difusió més destacada de la temporada és l’exposició individual de l’artista Mireia Sallarès que porta per títol «Monuments». Al voltant d’aquesta mostra es presenta el llargmetratge Las Muertes chiquitas al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i a CaixaForum Tarragona, i es produeix una intervenció a l’espai públic pensada específicament per a la pantalla gegant de l’Espai Tabacalera, que recull una selecció de citacions extretes de la pel·lícula. A més a més, es realitzen diverses accions de difusió dels projectes artístics dels artistes inclosos en l’arxiu comissariat L’Irradiador, com ara impulsar la seva inclusió a arxiuartistes.cat de l’Institut Ramon Llull o bé donar-los veu a l’espai radiofònic mensual amb què compta el CA Tarragona a Tarragona Ràdio. Quant a les accions programades des del LABmediació, es desenvolupen establint relacions transversals amb els altres programes i impulsant el desplegament de metodologies de treball des

de les pràctiques col·laboratives i la consegüent recerca pràctica. D’una banda, es proposen accions en relació amb la mostra, com ara les visita guiada a l’exposició de la mà de l’artista o bé les Immersions portades a terme per part de professionals aliens al sector artístic, però vinculats d’una manera o altra al treball de l’artista (una poeta, un animador sociocultural, un historiador, un periodista); la visita-taller Posa’t a punt o el projecte educatiu per a famílies Nenes, nens i altres monuments, amb els quals s’experimenten formats de mediació dins l’espai expositiu. De l’altra, tres dels grups de treball que apleguen diversos agents del territori que treballen en xarxa per aconseguir uns objectius comuns prenen forma amb projectes com L’Antena, la pàgina web per a la difusió de les arts visuals contemporànies al Camp de Tarragona; la Xarxa de Gestors i Programadors, i la seva primera proposta expositiva en deu espais disseminats pel territori, o la plataforma de processos artístics La Connectadora. En aquesta línia, l’espai de consulta en xarxa Polièdrica comença a definir les accions que li permetran la continuïtat i la sostenibilitat. S’implementa el programa de producció associat als processos de treball col·laboratiu, i la vinculació dels projectes artístics amb comunitats. Aquest s’ha materialitzat en la convocatòria del Contextador i el projecte seleccionat a la mateixa, Sinergies locals, de l’artista Ro Caminal. Pel que fa a la formació, des del CA Tarragona es proposen diverses línies d’actuació, amb el doble objectiu de complementar la formació d’artistes, gestors i professionals de les arts visuals fent especial èmfasi a les pràctiques artístiques en context (Agents dobles), així com oferir cursos d’aproximació a l’art i als artistes contemporanis per a la ciutadania en general (Posa’t en forma amb l’art contemporani). Les accions proposades abracen el format d’aula-taller (Con/juntament) i les dinàmiques de curs (De la xarxa a les xarxes), d’espais de conversa i debat (Centres d’art, cultura i societat), o bé de propostes més lúdiques com Situacions d’artista, el taller de moviment Urbs amb la coreògrafa Àngels Margarit i la videoartista Núria Font, o bé el viatge a la Biennal de Venècia. Novament, l’oferta formativa del Centre d’Art es concentra al llarg del mes de juliol amb motiu de l’edició d’enguany de l’Escola de calor. En relació a la documentació, es realitza una segona edició de L’Irradiador, amb la qual s’amplia el nombre d’artistes inclosos a cinquanta i s’expandeix cap a les Terres de l’Ebre, amb la incorporació al mateix de Lo Pati, Centre d’Art Terres de l’Ebre. Finalment, l’edició de les memòries 2012 i 2013 es complementen amb la resultant de l’Obert per reflexió i deixen registre de l’activitat generada en aquesta primera etapa del Centre d’Art de Tarragona. Durant aquests darrers mesos, el Centre d’Art s’ha hagut de sobreposar en nombroses ocasions a les situacions de desestabilització i crisi a les quals s’ha vist sotmès degut a la polèmica resolució de la seva rescissió de contracte. Ha estat la professionalitat de l’equip i els seus col·laboradors i sobretot l’entusiasme dels seguidors de les accions proposades pel CA Tarragona els que han facilitat que la programació acordada es desenvolupés amb tota normalitat i fins i tot amb resultats d’èxit. Finalment, posar en valor la importància d’un projecte col·laboratiu com el CA Tarragona per al territori, sobretot tenint en compte l’augment notable de públic participatiu que ha experimentat aquest any; així com per totes les relacions personals i els acords que s’han començat a gestar en cada una de les accions i que han facilitat la seva possibilitat.