Recerca el gir col·laboratiu

El gir col¡laboratiu Nova institucionalitat i innovació ciutadana en el treball en context: administracions, equipaments, entitats i ciutadania

Cristian Añó Frohlich.

El Gir Col·laboratiu. Nova institucionalitat i innovació en el treball context: administracions, equipaments, entitats i ciutadania. (2013) Una recerca produïda amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els materials que en resulten de la recerca estan llicenciats sota Creative Commons 3.0

Índex

3

índex Introducció i objecte de la recerca Objectius Àrees de la investigació Fases de treball Calendari i metodologia emprada Casos d’estudi Persones entrevistades Perspectives de futur Casos d’estudi

4

Introducció i objecte de la investigació

La situació actual de les polítiques culturals, davant l'escenari de crisi, els canvis de models de gestió i producció, han accelerat la urgència de repensar conjuntament amb la societat nous marcs per als equipaments i institucions culturals. Més que mai és primordial justificar i adaptar-se a nous entorns i realitats socials, respecte als quals cal tenir en compte l’impacte ciutadà real, el retorn de les accions ha de condicionar i fer repensar altres models de polítiques culturals, altres maneres de fer per part de les administracions i els equipaments culturals. Aquestes tensions es poden entendre com oportunitats. Cal esmentar la necessitat d'una implicació directa i relació de la producció cultural i les pràctiques artístiques en contextos, davant l'emergència de nous formats de col·laboració, de nínxols de cooperació cultural i ciutadana, d'experiències de producció cultural assentades al territori.

D'una banda assistim a les noves formes de treball de les pràctiques culturals i artístiques. Aquest escenari mostra el comunitari, el treball amb context, les formes de producció col·laborativa, els models d'arquitectures col · lectives i espais de participació ciutadana, la innovació cultural, i noves formes de treball cooperatiu com a elements imprescindibles en la producció cultural de proximitat. D'altra banda les noves formes de gestió d'equipaments i procés socioculturals apunten a nous models de polítiques culturals, que redimensionen la tasca educativa, publica, ciutadana i educativa d'aquests espais. Finalment, el fet d'entendre la cultura com el quart pilar de desenvolupament, comporta apostar per formes de treball en xarxa i aportacions al context des d'una perspectiva d'ecosistema cultural. Això és, per una aproximació de les polítiques culturals en relació als seus agents, ritmes, desenvolupaments, i relacions més sostenibles que va més enllà d'una cultura depredadora i una gestió cultura agressiva i distanciada dels seus entorns i sabers més propers

Aquesta expansió de les polítiques culturals i les maneres de producció artística, però, han estat fortament qüestionats per la situació actual de crisi. Davant les retallades i noves formes d'implicació en el comunitari, hi ha una pressió sobre les polítiques culturals i la despesa en cultura, on es demana una implicació ciutadana i un retorn social de les polítiques culturals. Aquest retorn i viratge es pot entendre des d'un qüestionament dels macro equipaments culturals en relació a un re-escalament de les necessitats i infraestructures necessàries (del seu maquinari) reinventant el programari que opera dins d'aquest sistema, i reequilibrat processos mes distributius de cultural i comuns. La prioritat del retorn social implica tant justificar la despesa com pensar en altres models d'ecosistemes, més sostenibles i amb una major eficàcia i e impacte en el local.

5

Així l'estructura de gestió, administració, producció de cultura es veu desbordada pel canvi de coordenades de polítiques i per l'existència d'un altre tipus d'aportacions molt més eficients per part d'iniciatives civils i comunitàries que generen models de cultural sostenibles sobre els comuns. Davant les estratègies de la privatització, el monocultiu cultural, l'immobilisme de l'administració, és urgent replantejar la immanent emergència de nous línies de treball des de l'administració, de noves competències dels treballadors i de nous models de polítiques culturals. En aquest sentit, el treball de la democratització de la cultura, deu anar acompanyat d'una democràcia cultural, que afecti l'estructura ciutadana, i marqui i traci altres models de relació entre cultural, proximitat, innovació i comuns.

Assenyalant aquest panorama de tensions entre l'expansió i relació mes fluida de les polítiques culturals, i en relació la crisi actual de la cultura, amb la seva urgent modificació dels rols, estructures i perfils relacionats amb les polítiques culturals, la investigació pretén situar-se en aquests conflictes i creus per traçar un panorama d'interconnexions i entrecreuaments dels nous models d'institució en relació a la participació ciutadana. En aquest sentit, aquesta investigació proposa indagar, analitzar i assenyalar altres models emergents de nova institucionalitat que marquen pràctiques innovadores de treball en cultura, en el comú, i en els contextos locals.

El que anomenem treball en context (local) pren tota la seva significació en tant que manera de fer que comporta desenvolupar el treball en xarxa des d’una perspectiva transformador, amb voluntat de reforçar l’ecosistema cultural i on el paper l’administració esdevingui el d’un facilitador de sinergies col·laboratives més que un gestor cultural.

La investigació produirà un banc d'iniciatives i bones pràctiques detallat de models de treball institucional que siguin innovadors i experimentals estatal, amb un èmfasi especial en els països catalans i una anàlisi detallada de pràctiques de Catalunya.

Aquest banc s'han de presentar els marcs, referents i escenaris de polítiques on es poden situar aquestes pràctiques, tant a nivell local com internacional. Per a tal propòsit, pretén proposar altres models d'ecosistemes culturals, més sostenibles i innovadors, que generen formes emergents de connectar les polítiques culturals de proximitat, les pràctiques culturals i la innovació ciutadana. En definitiva altre tipus d'institucions que fan possible que en compte de mesurar l’impacte de les accions en relació a un impacte quantificable, generen un retorn social i un impacte ciutadà sobre els nostres comuns.

6

Objectius

§

Identificar elements i maneres de treball de les noves pràctiques emergents d'institucions sobre les pràctiques culturals, el treball d'innovació ciutadana, el comú i el treball de proximitat

§

Representar a partir d'anàlisis complexos i eines visuals aquests nous models des dels seus reptes, oportunitats, tensions i els equips, xarxes de treball i ecosistemes que configuren.

§

Analitzar, identificar i generar els marcs de les aportacions des del dret internacional, els programes internacionals, les polítiques culturals, i les comunitàries i de participació, així com les investigacions i programes més locals on s'emmarquen aquest tipus de pràctiques (Dret a la cultura, democràcia cultural, cultura com a quart pilar, educació cultural, ciutadania i polítiques culturals, dret a la ciutat, etc.

§

Plantejar i traçar nous formats de treball des de les institucions a partir de les anàlisis desenvolupats

§

Proposar noves competències, perfils i rols per desenvolupar aquest treball de proximitat (per part de les persones, les estructures i les institucions implicades)

§

Traçar mapes culturals, amb relacions complexes dels ecosistemes, impactes, relacions i processos de negociació que generen les pràctiques analitzades.

7

Àrees de la investigació: institucions i iniciatives Àrea 1: Innovació ciutadana i processos comunitaris L'auge de les iniciatives socials i cooperatives, com a resposta a la crisi i com estratègia de construcció d'un altre tipus de barris i ciutats, ha generat un alt grau d'innovació ciutadana, que recull la tradició de les associacions de veïns i moviments socials dels anys 70 i 80. En aquest marc, el treball de cooperativisme i gestió ciutadana contempla la participació ciutadana i el desenvolupament comunitari amb plans de barri, espais socioculturals, espai independents de relacions i construcció un altre tipus de ciutat, Escenaris aquests que bé poden apuntar altres models de gestió i relacions de polítiques culturals i comunitàries, i un altre model de gestió i equipaments.

Àrea 2: Polítiques de proximitat i gestió cívica El desenvolupament de la gestió dels equipaments culturals i el treball amb contextos locals ha potenciat el paper de les arts dins dels marcs de polítiques culturals de proximitat. En aquest cas la generació de gestió comunitària, de projectes relacionats amb altres institucions a llarg termini, d'espais i laboratoris de mediació ha suposat l'emergència d'un nou model d'institució cultural, que més enllà del cub blanc i els grans pressupostos de macroexposicions o macro-esdeveniments, proposa relacions situades, properes i locals

8

Descripció de les fases de treball Primera fase: Desenvolupament de la investigació de camp i primer mapa de possibles estudis de cas. 2 mesos: setembre - octubre En aquesta fase, hem analitzat els diversos àmbits de producció cultural que s’han considerat rellevants respecte d’algun d’aquests termes: la governança, el treball en xarxa, el treball en equip i la producció cultural participativa.

Hem volgut observar aquestes accions o maneres de fer en relació als vincles entre Administració – equipament (programa, o projecte) – ciutadania, per tal de poder detallar amb quins rols i com s’estructuren les relacions de poder i l’espai possible de col·laboració en cada situació específica.

En aquesta fase, hem pogut contactar amb persones que ens han permès obrir l’espectre dels equipaments culturals més enllà de les Arts Visuals, que són l’especificitat de la nostra recerca.

Com a resultat d’aquesta primera fase, hem identificat un conjunt de casos dins del territori català susceptibles de conformar un mostreig interessant d’acord als criteris que més endavant especificarem.

Al mateix temps, hem anat recopilant informació, materials, fonts i documents amb els quals esbossar un primer marc de referents i discursos que ens han de permetre definir millor el qüestionari i les entrevistes que es realitzaran a posteriori.

Segona fase: Selecció d'estudi de cas i planificació d'entrevistes. 1 mes: octubre En aquesta fase, hem generat els criteris de selecció de l’estudi de casos definitiu, alhora que hem anat planificant l'agenda de contactes per a les entrevistes. Aquest procés ha permès tenir una primera una presa de contacte amb els responsables de les administracions, equipaments i programes que voldríem incloure a la recerca.

Aquestes entrevistes han permès tenir un retorn sobre la utilitat i conveniència de la recerca, així com el plantejament amb el qual abordàvem el procés de treball. Hem pogut constatar que el sector creu que aquesta recerca és convenient. En primer lloc, per la necessitat de posar en comú la gran diversitat de projectes existents. En segon lloc perquè, en termes generals, hi ha un gran desconeixement en relació a tot allò que passa tant fora dels propis sectors com de les geografies properes. En tercer lloc, perquè la majoria de responsables no analitza els projectes d’acord a les categories d’anàlisis que proposem, tot i que troben que els àmbits de la governança o de la participació, per posar

9

algun exemple, poden ajudar a observar el seu projecte des d’una nova perspectiva.

Allò que nosaltres hem pogut constatar en aquesta fase és la diversitat de situacions i maneres de fer. Per això s’ha fet difícil reduir i uniformar totes aquestes maneres de fer sense haver treballat, primer, per tal de fer visible i compartir la riquesa d’aquesta enginyeria de la gestió que ha produït tanta innovació social i participació ciutadana.

Arribats a aquest punt, i després d’una reflexió a l’entorn de qüestions com ara “a qui poden servir els resultats de la recerca” o “qui en pot treure profit”, s’ha conclòs que en el procés de generar coneixement i, possiblement, nous sabers hem de tenir d’alguna manera molt en compte els nostres interlocutors en el procés de recerca, és a dir, als/les coordinadors/es dels equipaments, programes i projectes estudiats. Això ens ha dut a modificar alguns aspectes del plantejament de la recerca per tal de fer-la més útil, més vinculada a l’àmbit que li pertoca i amb capacitat per afavorir l’aplicació del coneixement generat en els entorns de treball escaients.

Per tant, en aquesta fase s’ha decidit ampliar els casos d’estudi i replantejar alguns aspectes de la recerca perquè tingui la capacitat de reflectir aquesta diversitat de maneres de fer. Al mateix temps, tal com plantegem en l’apartat de “Continuïtats”, farem una segona recerca que, partint de tot allò que haurem recollit en aquest treball, pugui generar un debat entre professionals i recollir aquest procés col·laboratiu en un altre document.

Tercera fase: Desenvolupament d'entrevistes i creació de fitxes dels programes i equipaments. Tres mesos: octubre novembre - desembre Durant aquesta fase, ens hem posat en contacte amb 20 equipaments, programes i projectes. Ha estat un procés llarg i complicat donat que totes les persones amb les quals ens volíem entrevistar tenen responsabilitats de coordinació i direcció, per la qual cosa ha estat complicat trobar l’oportunitat per trobar-nos. En el darrer mes s’hi ha afegit el fet que els equipaments comencen a treballar en les seves memòries i justificacions. Aquest fet no previst en la planificació de la recerca ha estat un element estressant per a tothom. Finalment, hem pogut contactar i entrevistar-nos amb responsables de 15 dels 20 equipaments i projectes previstos. Amb tres d’ells, “Programa Art i Escola”, “Xamfrà” i “Espai Jove l’Escorxador” hem mantingut entrevistes no només amb els coordinadors, sinó també amb altres persones implicades en el projecte.

10

Quarta fase: Desenvolupament del document final. Mes de desembre.

Durant aquesta darrera fase s’ha procedit al procés de sistematizació del material que s’ha anat generant en les trobades i de la informació dels documents recollits per a l’elaboració d’un document final.

Calendari i metodologia emprada Per tal de dur a terme aquesta investigació ens hem basat en diverses eines metodològiques, tenint en compte que el camp d'estudi combinava 15 casos que havien de servir per generar una panoràmica entorn a la diversitat de projectes els quals poden estar desplegant maneres de fer vinculades al treball de proximitat. Tres d’aquest casos s’han analitzat a partir d’entrevistes a persones vinculades al projecte, més enllà d’aquelles que tenen el rol de coordinació, gestió i/o direcció.

Les entrevistes acotades Aquestes entrevistes s’han plantejat per tal de poder recavar una informació clara de cada projecte, que a més en permeti la comparació, així com compartir la valoració feta pels seus responsables. En alguns casos, alguna part s‘ha hagut de fer a través de e-mail i, a partir dels dubtes, imprecisions o qüestions més complexes, acabar de completar la recollida d’informació per telèfon.

Elements bàsics del projecte • • • • • •

Recursos humans Recursos físics Fonts de finançament Nombre d'usuaris anuals Pressupost anual Web

Aspectes a tractar del programa, equipament o projecte • • • • • • •

Origen Objectius Descripció A qui dóna servei L’estructura col·laborativa del projecte i formats d'implicació Les xarxes de col·laboració amb altres equipaments, projectes, institucions, departaments o administracions Tipologia d’accions Accions, iniciatives o projectes 11

•

Aproximació valorativa •

•

Senyalar entre 2 i 5 punts forts del projecte (en relació a: espai de participació i col·laboració que es donen en el projecte, el vincle amb l’administració, el treball en xarxa, relació amb el territori, transversalitat etc.)

Senyalar entre 2 i 5 elements problemàtics o dificultosos que es fan evidents al desenvolupar aquest tipus de projectes (en relació als mateixos elements)

Les entrevistes obertes L’entrevista oberta ha tingut com a missió aprofundir més en els treballs i iniciatives dels casos d'estudi seleccionats. Ens hem trobat amb les persones participants en les diverses iniciatives en els seus locals, oficines o espais de treball, havent enviat prèviament el guió de les entrevistes perquè poguessin preparar o reflexionar sobre les preguntes.

Bàsicament hem volgut indagar sobre tres àrees o camps: •

Origen i evolució del projecte.

En aquest cas ens interessava que les persones entrevistades poguessin generar una definició del projecte, i ens explicaran de manera cronològica una narració de l'evolució i la manera en què el projecte o iniciativa va ser desenvolupant-se, emfatitzant els canvis, diferències o matisos que s'anaven generant.

•

Relació amb polítiques culturals de proximitat i estratègies de mediació.

En aquest apartat ens hem centrat en preguntar sobre les relacions amb els contextos, territoris o teixit socioeconòmic cultural on es generen les polítiques culturals. Hem volgut emfatitzar de quina manera es generen models operatius de relació i col·laboració amb altres agents socials o xarxes locals. També ens ha interessat aprofundir en la manera com s'expandeix, s’obre o es fa més porosa la institució cultural, així com les diverses tensions / relacions / friccions que sorgeixen d'aquesta obertura.

•

Reptes i oportunitats actuals.

Finalment, hem volgut contextualitzar com és la situació actual de les diverses iniciatives que hem anat analitzant a finals d'aquest any 2013. Per a això hem incidit en les oportunitats i reptes que se'ls presenten, per entendre quines noves possibilitats de producció cultural i

12

perspectives són necessàries per re-formular les institucions culturals en relació a les noves formes emergents de relació amb xarxes locals.

Les entrevistes han durat una mitjana d'uns 30 minuts, més o menys. En molts casos, les respostes obertes ens han portat a preguntar o demanar per explicacions més detallades en alguns moments.

Els casos d’estudi Xamfrà. Centre de Música i Escena del Raval Coordinació i professors: Ester Bonal i Mireia Besora Alumnes: Mackensey i Kahatleen Barcelona Centre Cultural Ton i Guida Coordinador: Marcel·lí Puig Plataforma d’Entitats de Roquetes Barcelona Casa Orlandai Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO) Responsable de projectes: Mònica Beneyto Barcelona Ateneu Popular 9Barris Coordinació: Toni Llotge Associació Bidó de Nou Barris Barcelona Espai Jove l’Escorxador Técnica de Joventut: Elena Mayo Dinamitzadora del teixit associatiu: Aida Mestres Ajuntament de Palau-solità i Plegamans / Regidoria de Joventut i Federació d'Entitats Juvenils La Descoordinadora Palau-solità i Plegamans BaumannLab. Laboratori de Creació Jove Responsable: Laura Fusté Tècnica Joventut Ajuntament de Terrassa / Servei de Joventut Terrassa Escola Municipal de Música Can Ponsic Directora: Mireia Hernández Fundació l’Arc Taller de Música Barcelona

13

Escola de Música - Centre de les Arts Directora: Núria Sempere Ajuntament de L'Hospitalet del Llobregat / Àrea de Serveis a les Persones L'Hospitalet del Llobregat Programa de Públics del Mercat de les Flors Responsable del Programa de Públics: Judith Bombardó Consorci Mercat de les Flors – Centre de les Arts en Moviment Barcelona Programa Art i Escola Director ACVic: Ramón Parramón Serveis educatius ACVic: Bruna Dinarès Directora de Recursos Centre de Recursos Pedagògics d’Osona: Imma Verdaguer.

Tutora de la Universitat de Vic: Tuti Cirera Mestre de Primària de l’Escola Sagrat Cor de Vic: Jordi Bagueria Professor d’Arts Visuals de l’IES Jaume Callís: Imma Valls

Cicle Barris creatius Tècnica de cultura i responsable del Cicle Barris Creatius: Imma Vilches Ajuntament de Terrassa / Servei de Cultura Paraula de dones Cap del Departament de Cultura i Joventut: Rafa Milán Ajuntament del Prat de Llobregat Projecte Concèntrica. Mirades fora d’òrbita Tècnica de Cultura i Arts Visuals: Penélope Cañizares Ajuntament de Cornellà del Llobregat / Departament de Cultura Cornellà del Llobregat Projecte Barris en solfa Tècnica: Núria Sabater Consorci Badalona Sud i Integrasons Badalona Programa Anem al Teatre Gestor cultural Oficina de Difusió Artística: Joaquim Aloy Responsable de programes educatius de la Gerència d'Educació: Maite Serrat Diputació de Barcelona / Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies en col·laboració amb els ajuntaments.Província de Barcelona

14

Els casos d’estudi És important assenyalar, una vegada més, que la investigació que aquí proposem es centra en pràctiques i experiències de l'àmbit de Catalunya.

Més enllà d’això, destacar també que no busquem casos paradigmàtics ni exemples de bones pràctiques que, per altra banda, probablement no existeixen. Volem identificar i donar visibilitat tant a accions com a situacions de treball que ens donin una resposta pragmàtica a la qüestió de com establir un marc relacional més participatiu, col·laboratiu i, en definitiva, més democràtic. Cada projecte s’adapta a circumstàncies molt variables i és, precisament, aquesta resposta específica la que genera la diversitats que hem anat comenta

•

Primer: L'economia i els recursos limitats de la recerca ens han fet decantar, en última instància i com expliquem una mica més amunt, per fer una panoràmica que permeti reflectir la diversitat d’aquestes pràctiques en el territori català.

•

Segon: Hem escollit 15 iniciatives de Catalunya, posant en relació diversos àmbits geogràfics i pràctiques amb escales de treball diferents, però donant certa preponderància a Barcelona i l’àrea metropolitana

•

Tercer: Hem intentat que les iniciatives analitzades responguin a orígens, tipologies, configuracions, mètodes organitzatius i generació de producció cultural molt diversos.

• Quart. En relació amb el punt anterior, també hem diversificat tant l'escala dels projectes com la seva dimensió cronològica: alguns són de llarga trajectòria i estan ja consolidats, com l’Ateneu Popular 9 Barris, amb més de dos dècada en acció; altres han vist la llum fa tot just un any o dos coma ara la Casa de Orlandai.

•

Finalment: Un altre criteri ha estat marcat pel tipus de pràctica desenvolupada, de manera que responguin a una diversificació d'eines, tècniques, productes i mètodes de producció / mediació cultural i visual, a més de reflectir l'ampli ventall de pràctiques i polítiques culturals. En aquest sentit, tenim des d’experiments de gestió col · lectiva i democràtica (Casa Orlandai), fins relacions de cogestió (Espai Jove Escorxador), passant per formats més experimentals relacionats amb la innovació social, la cultura lliure i / o el circ social i la participació ciutadana (Toni Guida o l’Ateneu Popular 9Barris) o, finalment, projectes de col·laboració en l’àmbit social que recullen experiències de tot tipus des de la vessant cultural, de la ciutadania i del treball en xarxa (Xamfrà, ACVic).

15

Perspectives de futur.

Degut a causes diverses, que també hem comentat amb anterioritat, ens ha estat impossible trobar-nos amb els responsables o tècnics implicats en alguns dels projectes previstos. La nostra intenció seria poder acabar el procés, realitzant les trobades i entrevistes amb els contactes que ens han quedat pendents, que són el següents: Programa Comparteix Tècnica: Ana Saint-Dizier Marí Formació Directiva i Nous Programes Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada Generalitat de Catalunya Teatre Clavé Director: Josep Navarro Teatre Tordera Accions de proximitat Responsable del Servei Educatiu: Roser Sanjuan Centre d’Art La Panera Lleida Accions d’Educació Artística Tècnic d’Innovació Educativa: Lluís Vallvé Consorci d’Educació de Barcelona Barcelona Oficina de Difusió Artística Directora del Programa d’Arts Visuals: Anna Crossas Diputació de Barcelona MAC (Mataró Art Contemporani) Cap de cultura: Gisel Noé Ajuntament de Mataró Les nostres perspectives de futur entorn d’aquesta recerca passen per dues línies de treball.

•

•

Una primera línia de treball està en relació amb la presentació pública del document final. Això es farà a través de dues plataformes: Redesinstituyentes.org i Polièdrica.cat, amb la corresponent difusió mitjançant les xarxes socials

Una segona línia de treball té a veure amb el fet que la gestió de les entrevistes i de la recollida d’informació hagi concentrat la majoria dels recursos humans previstos en el projecte de recerca inicial. Això ha comportat la següent situació: tenim una visió panoràmica rica, diversa i completa del què podria estar passant al territori català però, al mateix temps, no ha estat possible exprimir al màxim el diàleg entre els casos ni 16

hem tingut la possibilitat d’aprofundir en les controvèrsies o problemàtiques.

Així doncs, les perspectives de futur passen, d’acord amb aquesta segona línia de treball, per compartir el document final amb tots els interessats i proposar a tots aquells que hi estiguin interessats una fórmula per donar continuïtat al procés de treball obrint-lo, sobretot, a una dimensió crítica, que s’afegeixi a la seva capacitat cartogràfica.

17

Casos d’estudi

18

Xamfrà. Centre de música i escena del Raval

àmbit social educació música arts escèniques

Barcelona

19

Fitxa tècnica Nom del projecte/equipament Xamfrà. Centre de Música i Escena del Raval Entitat que gestiona /impulsa Fundació l’ARC Música, institució dedicada a l’educació musical i artística des de fa 40 anys.

Localització Barcelona.

Recursos humans El Centre compta amb professionals especialistes (professors qualificats especialitzats en la seva àrea) que estan al capdavant dels tallers, educadors (l’educador/a responsable de grups inscrits provinents dels casals del barri els acompanya i participa en les sessions de treball dels tallers) i voluntaris (participen en activitats de suport als professionals, sia en activitats puntuals sia en la tasca diària).

A més de la figura d’un coordinador/a general que assumeix tasques de direcció general i coordinació dels tallers, així com una persona que realitza les tasques de consergeria i secretaria.

Recursos físics • A partir del curs 09-10, els tallers de Xamfrà passen a fer-se al C/ de les Tàpies nº 9, en un espai de 300 m2, degudament equipat, per cessió del Districte de Ciutat Vella, amb el qual, la Fundació l’ARC Música, estableix les bases d’un conveni de compromís amb el barri i el districte d’obligatorietat de fer un ús socioculturalartístic de l’espai, amb especial dedicació a l’atenció de famílies i infants amb poques possibilitats d’accés a activitats de participació cultural artística de manera continuada i a joves en risc d’exclusió social.

• És necessària una mínima dotació de material administratiu: ordinador, impressora i material fungible.

• Material específic: instruments musicals, aparells de so, vestuari, il·luminació.

Fonts de finançament El fet que el districte municipal faciliti i es faci càrrec, en un principi, de les despeses del local (escola de primària en horari extra-escolar) fa que els costos de la posta en marxa del Casal es redueixin sensiblement, i que els recursos econòmics dels que es pugui anar disposant es dediquen íntegrament a les despeses directes dels tallers de treball.

• Fundació L’ARC:12%.

• Ingressos usuaris i particulars: 28%.

• Fundacions, empreses privades: 40%.

20

•

Administracions públiques: 20%.

Nombre d'usuaris anuals Al final del curs, al juliol de 2013, la participació al projecte Xamfrà va ser de 300 inscrits i 320 alumnes.

Pressupost anual 220.000€.

Web http://xamfra.net/

Fitxa descriptiva Origen El treball s'ha anat concretant en projectes participació de tots els nois i noies de l'institut.

que permeten la

Aquests projectes han estat, en un principi, concerts i recitals dels grups de música, però han anat evolucionant implicant muntatges escènics (amb el que això implica de participació d'arts plàstiques, tramoistes, actors...). treball d'aula des de diferents àrees, exposicions sobre el tema, col·laboració amb altres centres del barri...

Des del 2001, i a través de concurs públic, l’ARC Música, constituït en Fundació, gestiona l’Escola Municipal de Música Can Ponsic del barri de Sarrià. L’ARC Música es compromet, en el seu projecte de gestió de l’escola de música, a destinar fons de la Fundació i cercar recursos públics i privats per posar en marxa un Centre de Música i Escena amb finalitat socioeducativa a través de les arts i voluntat de treballar per a la inclusió social, la qual cosa es fa realitat a partir del 2005, amb la posada en marxa de Xamfrà, Centre de Música i Escena del Raval.

Xamfrà comença les seves activitats al gener de 2005, en aules i espais cedits per l’IES Miquel Tarradell i s’ofereixen tallers de percussió, música i moviment, cant coral, teatre i dansa. Al llarg dels anys 90 els IES Miquel Tarradell i Mila i Fontanals, centres de secundaria situats al barri del Raval de Barcelona, amb un 60 % d'alumnat estranger a les aules, integrat per alumnes d'unes 30 nacionalitats d'arreu del món, treballen l’àrea de música utilitzant-la com xarxa de comunicació entre els nois i noies.

Del Gener del 2005 al juny, el nº de participants passa de 13 a 40. L’any següent és reconegut per l’Ajuntament de Barcelona, que li atorga el Premi d’Educació Ciutat de Barcelona 2006. Tanmateix, l’any 2009, el

21

projecte Xamfrà és reconegut amb el Premi Federico Mayor Zaragoza i el 2010 és un dels 24 Projectes triats en la segona edició del llibre Pez de Plata, que recull projectes exemplars de sostenibilitat mediambiental i social, editat per BMW. Objectius Generals • Contribuir i ajudar als nois i noies a adquirir autoestima que els donarà autonomia en els diferents àmbits de la vida.

• El treball en equip.

• El coneixement i la col·laboració entre nois i noies d'edats diverses i la valoració i reconeixement de la feina de cadascú.

• La presa de consciencia de la responsabilitat individual dins el grup • El comprimís amb la tasca comunitària.

• El respecte per les persones i la cura del material.

• La presa de consciencia del cos com a instrument d'expressió.

• L'expressió i el gaudi estètics.

• La valoració de la diversitat com a font de riquesa.

• La presa de consciencia dels elements comuns de músiques i tradicions o cultures aparentment molt allunyades en l'espai i/o el temps • El reconeixement social a la tasca comunitària.

• Fomentar el contacte-intercanvi amb altres col·lectius de la ciutat i d'altres poblacions ( Catalunya, l'Estat Espanyol i l'estranger) que també treballin l'art com a procés col·lectiu i comunitari.

Específics • Valer-nos de les arts (música, dansa i teatre) com a "experiències educatives", relativitzant l’ “objecte artístic".

• Utilitzar la música com una eina extraordinària que permet la simultaneïtat d'expressions diverses.

• Fer ús de la música i les arts escèniques de manera comunitària, fugint volgudament del concepte d' “especialització".

• Fomentar la creativitat en els nois i noies (improvisació i creació).

• Desenvolupar capacitats com : atenció, concentració, coordinació.

• Treballar a partir de l'anomenada intel·ligència emocional (motivació, autovaloració, expressió).

• Gaudir emocional i estèticament.

• Adquirir criteris propis (entesos com a quelcom dinàmic, sempre en evolució).

• Descobrir la importància de l'expressió, les possibilitats del moviment, del gest, de la veu i del cos.

22

•

A partir del "mestissatge" artístic, viure el mestissatge social com quelcom quotidià i pacífic.

Descripció Xamfrà, Centre de música i escena del Raval, vol ser un espai perquè nens, joves, gent gran i famílies del Raval, Ciutat Vella i la ciutat puguin trobar-se i compartir vivències a través de la música i les arts escèniques (la dansa i el teatre).

Xamfrà pretén fer ús de la música i les altres arts escèniques per facilitar el coneixement personal i col·lectiu, el contacte entre els nois i noies, el foment de la cooperació i la satisfacció personal i compartida per les tasques fetes. El treball en aquesta línia fa que el compromís i el rigor, el respecte i l'acceptació de tothom esdevinguin necessitats, ja que sense ells els projectes col·lectius no funcionarien.

Alhora que demana disciplina i compromís, el projecte comú ajuda a sentir-se part d un col·lectiu, o a desconnectar de situacions dures que a vegades toca viure. Permet aprendre a relacionar-se, a compartir, a resoldre o a tractar els conflictes que la convivència comporta o que poden sorgir davant la divergència o diversitat.

A qui dóna servei L'ARC del Raval està pensat per a nois i noies de 10 a 20 anys, bàsicament de Ciutat Vella.

De manera progressiva es fomentarà la participació de les famílies dels nois i noies en els projectes.

Estructura col·laborativa Xamfrà és una iniciativa social inclusiva a través de l’exercici del dret a la participació cultural fent ús de la música i les arts escèniques com a mitjans.

Línies de treball El treball a l'ARC del Raval serà sempre en grup. Es farà música, dansa i teatre col·lectivament i en cooperació i es respectarà i deixarà espai a totes les capacitats i ritmes de progrés individual.

Els processos cristal·litzaran en Projectes trimestrals, en els quals hi prendran part tots els nois i noies del Centre.

Xamfrà és un centre obert a tothom, que potencia la diversitat com a valor social, també entre les persones que participen dels tallers.

Xamfrà vol treballar la inclusió a través del treball conjunt amb totes les persones que s’hi acosten.

23

Des del seu inici Xamfrà treballa cercant complicitats i sinèrgies amb altres agents educatius, culturals i socials del barri, la ciutat i el país, seguint un principi de teixir xarxa socioeducativa fent ús de les arts escèniques i la música. Això es detalla en l’apartat següent corresponent a “Xarxes de col·laboració”.

Xarxes de col·laboració L’equip de gestió de Xamfrà treballa perquè el centre sigui un dels nusos de xarxa educativa i social que s’impulsa des de la Fundació Tot Raval, de la qual és membre des del 2005. Xamfrà forma part de les Comissions Social, d’Educació i Família i de Cultura de la fundació Tot Raval que coordina varis projectes vinculats al barri i al Districte.

Participa a la Xarxa de Lectura, amb el projecte Els Experts, que són accions destinades al foment de la lectura i l'apropament de la comunitat a equipaments educatius i culturals. Treballa en la Comissió Educació i comunitat que estudia i proposa accions en l'àmbit de l'escola i la família.

Forma part de la Comissió Social en l’àmbit del Pla de Barri del Districte per col·laborar en la millora de la quotidianitat dels veïns.

Es coordina amb casals, fundacions, centres oberts que treballen al barri i a la ciutat, a través de la participació en els tallers del centre de grups d’infants, joves amb els seus educadors i educadores, mares amb nadons, persones amb NEE. Alguns exemples: Centre Obert Salvador Gavina, Casal Franja, Fundació Social del Raval, AeiR Raval, Fundació Escó, Llars Montjuic de la Fundació Hospitalitat, Fundació Ginesta (centre de NEE), Centre Coda de la Fundació IDEA, Servei Educatiu de l’ONCE, Centre Cívic Drassanes.

Col·labora amb entitats educatives És un centre receptor d’estudiants de pràctiques d’ensenyament superior de l’àmbit artístic, musical i d’educació social. Acull estudiants de pràcticum del departament de pedagogia de l’Escola Superior de Músiques de Catalunya i d’estudiants d’educació social i treball social o art i comunitat de diferents Universitats i centres de formació.

Exemples: • L’Escola Superior de Música (ESMUC). Practicum dels alumnes tutoritzats per professors del centre. Curs 2012-2013.

• Universitat de Barcelona. Pràcticum de Psicologia Social.

Participació activa dels alumnes en la dinàmica dels diversos tallers. Curs 2012-2013.

Treballa coordinadament amb centres educatius de primària i secundària propers, fent tallers de diversificació curricular, d’atenció a la diversitat, etc. Per citar-ne alguns exemples: INS Miquel Tarradell, Escola Milà i Fontanals, Escola Collaso i Gil, Escola del Bosc…

24

Dóna suport a l’Administració municipal en la formació als professors de música de les escoles públiques a través dels CRP del Districte Ciutat Vella. Audicions.

Participa cada any en diferents propostes d’intercanvi i col·laboració amb diversos agents culturals, artístics i educatius de la ciutat (Apropa Cultura, “Cantem el Messies” de l’Obra Social de La Caixa, l’OBC, CCCB, Teatre Tantarantana, Ass. Educació sense Fronteres, ESMUC…). És centre col·laborador del Programa Barcelona Acull, taller-mostra d’activitats que ofereix la ciutat per a nois i noies nouvingudes, organitzat per el Departament d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona.

Altres accions per apropar Xamfrà a grups, entitats, associacions del barri • Signat Conveni de col·laboració amb Fundació Roschild i Fundació Banc Sabadell.

• Cessió de espai per a reunió de l’entitat Dalit Associació cultural i social . Trobada de diferents grups de la comarca de la col·lectivitat hindú vinculada a l'idearia de solidaritat amb els intocables de la Índia. Maig de 2012.

• Cessió d'espai a grups de música i dansa per a assajos.

Aprofitament de l'equipament en horaris fora de la programació específica de Xamfrà.

Tipologia d’accions, iniciatives o projectes Xamfrà ofereix tallers col·lectius de periodicitat setmanal que inclouen música (orquestra Orff, percussió, guitarra, els diversos instruments tradicionals, agrupacions com les corals i la Colla), teatre (interpretació, clown) i dansa (contemporània, tradicional, break dance…).

L’oferta de tallers es va ampliant i diversificant en funció de les edats a les que es destinen les activitats (coral de mares i pares, coral infantil, break-dance per a joves, acordió diatònic, guitarra, grup vocal, colla d’instruments tradicionals…).

Les activitats del centre s’han obert, a més, a escoles i instituts del barri i de la ciutat amb una participació global actual i de manera continuada al llarg del curs d’unes 400 persones.

Marc de funcionament L'ARC del Raval s'organitza en tallers trimestrals de dansa, teatre i música. El treball és per projectes trimestrals. Els diferents tallers participen en cada projecte.

25

Alguns exemples de tallers • Taller de música i moviment.

• Taller de conjunt instrumental Orff.

• Taller de violí.

• Taller d'acordió diatònic.

• Taller de dansa.

• Taller de teatre.

• Taller de cant coral.

• Taller de de coral de dones.

• Taller de música en família.

• Taller de mares i nadons.

• Taller de la colla.

• Taller de percussió.

• Taller de flabiol i tamborí.

• Taller de tarota.

• Taller de guitarra.

• Taller de cant modern per a joves.

Els projectes fets fins ara inclouen aquestes altres iniciatives: • Participació en les Trobades De Corals d'Ensenyament Secundari de Catalunya (Barcelona, Igualada, Reus, Lleida i Terrassa).

• Participació en el projecte Ópera a secundária: Brundibár, Eco i Regal (Mercat de les Flors, Teatre Lliure-Sala Favià Puigcerver).

• Actuació en l'acte d'entrega de premis dels Jocs Florals de Ciutat Vella (Palau de la Música i Gran Teatre del Liceu).

• Concerts de Nadal en els instituts.

• Concerts de Sant Jordi.

• Recital dins l'exposició del CCCB: Escenes del Raval • Mediterrània: treballs de geografia, societat, matemàtiques, llengües, medi ambient, i muntatge musico-teatral a partir d'un conte antic mediterrani.

• Actuació en la Inauguració de la Plaça Folch i Torres (Carmina Burana de Carl Orff).

• Contrastos: "Icaila en el Barri de les Maravelles" (conte de Pablo Moro escenificat, músiques d'arreu del món, treball i exposició des de diferents àrees).

• Contrastos: CD enregistrat a l'aula de música pels 200 alumnes, els beneficis del qual es destinen a l'adquisició de instruments pels nois i noies del barri.

• Concerts de Nadal i Sant Jordi conjuntament amb centres de Primària del barri.

• Projecte: l'Europa que volem: Plaça de Cultures. Exposició amb participació de totes les àrees i espectacle.

• Formació d' una coral extraescolar integrada per nens de primària (a partir de 5e) i secundaria.

26

Centre Cultural Ton i Guida arts visuals educació

Barcelona

27

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Plataforma d’Entitats de Roquetes.

Localització C. Romaní, 6 (Barri de Roquetes) 08042 Barcelona.

Recursos humans • Equip tècnic de 3 persones 35 hores/set.

• Entre 6 i 9 talleristes 1,5 hores/set.

• Col·laboradors habituals: 83 l’any 2013.

Recursos físics El total de superfície construïda de l’edifici on s’ubica el Centre és de 800 m2, dels quals 600 estan distribuïts entre les 4 plantes que ocupa el Ton i Guida, i els 200 m2 restants estan ocupats pel Kasal de Joves de Roquetes a les 2 primeres plantes.

A l’edifici podem trobar a més del vestíbul, que serveix com espai de trobada i d’exposicions, diverses sales per fer cursos i activitats de petit format i reunions, una cuina preparada per acollir tallers per 12/15 persones, una sala equipada amb 11 ordinadors connectats amb xarxa i amb accés a Internet i una sala equipada amb parquet i miralls. L’edifici disposa de lavabos a totes les plantes menys a la 5ena, i dutxes. També disposa d’un ascensor que facilita a les persones amb mobilitat reduïda, l’accessibilitat a tot l’edifici.

Fonts de fiançament • Públics any 2013: 99.333€ (87,43%).

• Privats any 2013: 14.284€ (12,57%).

Nombre d'usuaris anuals • Any 2013: 16.436 usuaris.

• Mitjana diària: 378 usuaris.

Pressupost anual • Recursos humans: 83.443€ (73,83%).

• Administració: 9.668€ (8,55%).

• Activitats: 16.797€ (14,86%).

• Aula i equipament informàtic: 1.448€ (1,28%).

• Informació i comunicació: 1.671€ (1,48%).

• Total: 113.027€.

Web www.toniguida.org

28

Fitxa descriptiva Origen El projecte Ton i Guida va néixer l’any 1993, quan les entitats del barri, encapçalades per l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes es van plantejar reivindicar com a centre cultural i associatiu, l’edifici ocupat per l’escola Ton i Guida, escola que s’havia de fusionar amb l’escola Pla de Fornells, al carrer Nou Barris. Aquest fet es va produir al setembre del 1994.

Traslladada l’escola i restant ja buit l’edifici, les entitats van negociar amb el Districte de Nou Barris la cessió dels locals com a lloc de reunió i activitat de les associacions i entitats del barri. Al cap d’uns mesos l’ajuntament dóna les claus i es continua fent càrrec del pagament de l’aigua i el llum.

El local necessitava una rehabilitació i adaptació a fons per a la nova funció. Les entitats van formar una coordinadora i es comença a treballar en un futur projecte alhora que s’utilitza com a lloc de reunions, tallers, xarxa d’intercanvi de coneixements, magatzem del comitè de solidaritat amb Nicaragua…

L’any 1998 el Districte en fa una remodelació parcial i trasllada la seu del Kasal de Joves a les dues plantes inferiors de l’edifici, amb entrada pel carrer Vidal i Guasch.

Durant vuit anys s’utilitzà l’espai en condicions precàries i sense cap tipus de subvenció global. Per fi, l’any 2002, es signa com a Plataforma d’entitats de Roquetes el projecte de rehabilitació del Ton i Guida com a casal de barri. Des d’aquell moment, la Plataforma participa en la elaboració i seguiment del projecte que l’Ajuntament encarrega a l’arquitecte Ramon Casanova, al hora que es va definint el projecte de gestió ciutadana del Ton i Guida i que es va presentar en una primera fase l’any 2000 i en una segona actualitzat al 2002.

Al gener de 2006 comença el procés de traspàs de l’activitat del centre cívic Via Favència al nou Centre Cultural Ton i Guida, on ja es feien activitats generades per les entitats, donant-se així una forma de cogestió ajuntament/iniciativa ciutadana. El 14 de maig de 2006 s’inaugurà oficialment el centre, aquest és un any de transició que donà pas l’any 2007, a la gestió del centre per part de la Plataforma d’Entitats de Roquetes, gestió que ha portat a terme fins l’actualitat.

Objectius El projecte pretén mantenir el Ton i Guida com un espai de referència sociocultural del barri, contribuint al desenvolupament cultural, la cohesió social i la integració dels veïns i veïnes de Roquetes a partir del suport a

29

grups i col·lectius del territori i del desenvolupament d’activitats i propostes des de la promoció de la cultura, de la creació i de la participació ciutadana.

• Oferir un espai de relació, convivència i intercanvi, on es portin a terme activitats que facilitin aprenentatges bàsics per al desenvolupament de la personalitat i el benestar i fomentin l’ocupació del temps de lleure d’una manera autònoma, creativa i de qualitat.

• Oferir un espai de proximitat amb vocació de servei públic des d’on donar a conèixer els espais i recursos col·lectius, particulars i d’entitats, interessats en el desenvolupament d’iniciatives socials i culturals.

• Promoure el protagonisme de la gent en la construcció del seu barri i del seu futur impulsant el grup i l’associacionisme com a element socialitzador, integrador i vertebrador de l’organització ciutadana a partir d’una cultura organitzativa que parteixi del consens i del treball conjunt envers objectius comuns.

• Promocionar la creativitat des de la participació dels propis veïns, amb espais de trobada referencials i posant mitjans a l’abast, des d’on el procés individual de creixement personal i social pugui ser exercitat amb llibertat d’opcions.

• E Impulsar els processos de democràcia amb estructures participatives de gestió que contemplin la diversitat d’interessos i d’implicació en aquestes estructures.

• Facilitar l’alfabetització i l’ús de les noves tecnologies com a eines de comunicació amb una decidida aposta formativa i posar els mitjans al nostre abast per facilitar l’accés públic a la xarxa.

• Facilitar el Ton i Guida i la seva infraestructura a associacions, serveis i equipaments veïns per desenvolupar projectes d’interès pel barri i col·laborar amb ells per tal optimitzar recursos i materials.

• Adquirir un compromís decidit amb sectors de població amb poques oportunitats en el procés de desenvolupament sociocultural i dificultats d’integració.

• Fomentar i facilitar les vinculacions i la interacció comunitària d’associacions, grups i veïns i veïnes del barri.

Descripció Ton i Guida és un centre cultural del barri de Roquetes de Barcelona, creat per col·laborar en la transformació del nostre entorn i per millorar, amb la participació i la cultura, la qualitat de vida dels ciutadans.

El projecte del Centre Cultural Ton i Guida neix l’any 1993, quan a Roquetes tanca l’escola Ton i Guida i diverses entitats del barri comencen una tasca per mantenir el local i transformar-lo en un espai sociocultural.

30

El centre és un equipament municipal, gestionat per la Plataforma d’Entitats de Roquetes, on els ciutadans són protagonistes de les activitats, de l’organització i de la gestió dels recursos públics.

Treballem a partir de tres eixos: l’associatiu, el comunitari i el productiu, i sempre cercant el projecte comú.

A qui dóna servei Els principals destinataris són els veïns i veïnes del barri de Roquetes, però s’intenta també interessar altres persones de Nou barris i en el cas d’algunes activitats (La Titellada, Festival de sopes...) despertar l’interès d’altres ciutadans de la ciutat en participar de les activitats, donar a conèixer el projecte Ton i Guida i establir contacte amb participants d’altres equipaments de la ciutat que tinguin plantejaments i grups semblants als nostres.

Estructura col·laborativa El projecte disposa d’una estructura pensada per donar resposta a les necessitats del propi projecte a la vegada que intenta facilitar al màxim la implicació de les persones en el projecte en funció dels seus interessos i disponibilitat i preferències. Òrgans i espais de participació Plataforma d’entitats de Roquetes La Plataforma és una associació de la què formen part l’associació mediambiental GRODEMA, l’Associació de Veïns i veïnes de Roquetes, l’associació d’Antics Alumnes i mestres del Ton i Guida, el comitè de solidaritat amb Nicaragua, l’Associació Titellaire de Roquetes, la Xarxa d’intercanvi de coneixements de Nou Barris, l’Associació d’Avis de Roquetes, i l’associació Roket Project. A part dels membres anteriors, que composen legalment la Plataforma, d’aquesta també en formen part com a membres col·laboradors, 9 Barris Acull, l’Arxiu històric de Roquetes-Nou Barris, l’Ateneu Popular Nou Barris, la parròquia Sta. Maria Magdalena, la fundació Pare Manel i l’associació Projectart.

La plataforma gestiona, a mes del Ton i Guida, el Pla Comunitari de Roquetes i altres projectes que es generen al barri. Per aquest i altres motius suposa un marc idoni per tal d’integrar i articular el projecte del Ton i Guida dins d’una política cultural i associativa coherent a Roquetes que respongui a les necessitats i característiques del barri.

El que fins l’any passat eren la Coordinadora del Ton i Guida i el Grup Motor del Pla Comunitari, a partir de gener van unificar-se per funcionar com a Junta de la Plataforma, que es reuneix els 1rs i 3rs dimecres de cada mes. Trimestralment es convoca una trobada amb tots els membres i col·laboradors de la Plataforma.

31

Consell de grups i persones del Ton i Guida Les associacions i grups han estat fonamentals al Ton i Guida des de la gènesis del projecte no nomes per ser-ne els impulsors, sinó pel volum d’activitat que generen a l’equipament. Per tal de formalitzar les trobades de coordinació de tots els grups que s’han fet des de l’inici del Ton i Guida, i amb la voluntat d’implicar a persones individuals habituals a l’equipament, a l’octubre d’aquest any es va proposar la creació del Consell de Grups i Persones del Ton i Guida. A la reunió van participar 12 dels 16 grups actuals.

Una de les finalitats principals d’aquest consell es la de debatre temes que afecten en el dia a dia del Ton i Guida, per tal de consensuar normes i mecanismes de funcionament que facilitin un major i millor ús de l’equipament. La creació del Consell de grups com a tal aquest any no s’ha acabat de concretar, però si que es considera necessari seguir fent com a mínim un parell de trobades anuals i la importància de que tots els grups participin en aquestes trobades. L’any 2014 es seguirà treballant per la consolidació d’aquest espai.

Comissió de programació L’any 2012 ha estat formada regularment per cinc persones voluntàries, la dinamitzadora i el coordinador. S’ha reunit mensualment i ha estat l’òrgan de participació que s’ha encarregat del programa d’activitats del centre, que s’ha fonamentat en els següents criteris: • Ser una eina de dinamització intercultural • Difondre la cultura catalana • Potenciar els diferents recursos culturals del barri • Donar a conèixer altres projectes del barri i de la zona • Fer protagonistes de la programació a les diferents entitats i veïns i veïnes habituals del Ton i Guida • Incorporar dones nouvingudes al barri en l’organització o la realització d’activitats de caràcter general.

• Prendre part com a Centre Ton i guida, i fomentar la participació del major nombre possible de grups i associacions en les activitats culturals i festes del barri.

La Comissió dels Divendres del Ton i Guida Els divendres del Toni Guida consisteix en un programa d’espectacles de petit format que, per norma general, es porta a terme al vestíbul del centre el 2n i el 4t divendres de cada mes.

Existeix un grup de persones que, coordinadament amb la comissió de programació i amb el suport de l’equip tècnic, són els responsables de portar a terme l’activitat. La seva participació és dona en tots els aspectes: recerca, estudi i selecció de propostes a programar, control del pressupost d’aquesta activitat, adequació de l’espai, etc.

32

L’Assemblea General S’anomena com a assemblea a les dues trobades obertes que es fan a final de curs i a final d’any. Aquest és un espai obert en el qual poden participar tots els usuaris/es de les activitats del Ton i Guida i els membres dels col·lectius que en formen part. És un espai que permet la participació de persones que no ho fan als espais de participació de caràcter més regular. Serveix per valorar la marxa del projecte y fer propostes per la millora.

Col·laboradors i col·laboradores del Ton i Guida El Ton i Guida compta amb una vuitantena de persones que col·laboren assíduament en tasques que faciliten i milloren tant la gestió com la realització de les activitats. Aquestes persones estan organitzades en grups segons el tipus de servei per al què s’ofereixen: manteniment de l’equipament i petites reparacions, consergeria matins, costura, suport a activitats, feines puntuals, tècnics de so, comptabilitat, participació en reunions i coordinacions de barri i voluntariat en general.

Les Comissions de treball En funció de les propostes, l’organització d’activitats o d’altres centres d’interès, s’intentarà sempre crear comissions de treball a partir de les persones habituals a les activitats del centre i fer una crida a altres persones que puguin estar interessades. La comissió organitzadora de la Setmana de la Dona, la Comissió programadora dels divendres al Ton i Guida, Comissió organitzadora de la Castanyada, preparació de la Mostra de final de curs... són espais de participació en el dia a dia del Ton i Guida que promouen l’apoderament del projecte per part de la pròpia gent i de l’activitat que aquesta genera.

Les reunions de grups i entitats Aquests espais de participació són els que cada entitat i grup té previst per la seva pròpia dinàmica i en ocasions esta previst que es participi com a Ton i Guida per tal d’unificar criteris, programacions i coordinar accions en favor d’un projecte comú. El Ton i Guida a de donar facilitats estructurals i materials per tal d’afavorir al màxim la dinàmica de treball i articulació de la producció cultural i participativa de cada entitat.

L’equip tècnic de gestió L’equip actual està format per una tècnica auxiliar que assumeix bàsicament les funcions d’informació, consergeria i gestió dels espais, una dinamitzadora, i el coordinador de centre. Tots ells contractats 35 hores setmanals. La dinamitzadora, amb el suport del coordinador, porta a terme la tasca de dinamització i programació. Existeixen acords de col·laboració amb diferents institucions educatives (UB, Universitat de Vic i IES Salvador

33

Seguí, que fan possible incorporar estudiants amb pràctiques a l’equip tècnic.

Es seguiran fent reunions de coordinació tots els dilluns i la seva funció serà la de portar a terme les decisions preses a les diferents comissions i gestionar l’aspecte tècnic del projecte. A més de les reunions internes de coordinació l’equip farà reunions de coordinació amb els treballadors del Pla Comunitari per tal d’unificar i coordinar els dos projectes. Un dels objectius del Ton i Guida és el de participar activament en la dinàmica social i cultural del barri, motiu pel qual els treballadors contractats seguiran participant activament a les comissions i grups de treball del barri (com. Socioeducativa, com. Inserció Laboral, Pla d’Entorn, coordinadora Cultural de Nou Barris, Coordinadora del calendari festiu del barri...).

Pel que fa a la formació contínua de l’equip tècnic, el pròxim any es prioritzarà, d’una banda, la formació al voltant de les aplicacions de les TIC com a eines facilitadores de la difusió, la informació i la dinamització, i d’altra banda, formació encarada a millorar l’atenció a persones nouvingudes i altres col·lectius amb situació desavantatjosa.

Xarxes de col·laboració Per parlar de la vinculació del projecte amb el territori on s’ubica, cal tenir present que aquest és un projecte nascut des el propi teixit associatiu del barri de Roquetes. El Centre Ton i Guida forma part del barri i és percebut per la gent com a part del barri. El fet de la existència del Centre, com que la gestió d’aquest, la porti a terme la Plataforma d’Entitats de Roquetes, és el resultat de la reivindicació i la lluita veïnal per la millora del seu barri.

Al barri es participa en diferents comissions i espais que formen part del Pla Comunitari de Roquetes (Comissió tècnica, comissió socioeconòmica, taula socioeducativa, comissions de festes...). El treball periòdic en aquestes comissions en les quals participen professionals, gent d’associacions i veïns i veïnes del barri, crea vincles i aliances amb l’entorn, facilita al projecte del Ton i Guida poder aportar des de la sòciocultura aspectes per millorar la qualitat de vida i establir col·laboracions amb altres equipaments, escoles, associacions i serveis del barri amb qui es manté una relació d’estreta col·laboració.

Es forma part de la Coordinadora Cultural de Nou Barris i es participa en les activitats que aquest organitza. Bàsicament seguint el cicle festiu tradicional. Aquesta coordinadora esta formada per associacions i equipaments del districte de Nou Barris, del qual forma part el barri de Roquetes.

34

Es forma part de la Plataforma de Gestió Ciutadana de Barcelona, que aplega 18 associacions sense ànim de lucre que gestionem equipaments socioculturals de la ciutat.

Membre de la Xarxa Artibarri, que aglutina una norantena d’associacions i col·lectius que treballem la participació i la transformació social a través de l’art i la cultura. La seu de la Xarxa està ubicada al Ton i Guida.

Membre de la Xarxa BCN antirrumors, que aglutina associacions, col·lectius i altres agents socials i culturals que treballem per la convivència i l’abolició dels estereotips que tenen a veure amb els nouvinguts.

Signants del compromís ciutadà per la sostenibilitat mediambiental i de l’Acord Ciutadà per una Barcelona lliure de violència vers les dones.

Tipologia accions, iniciatives o projectes • Nombre d’activitats: 139.

• Nombre de participants a les activitats: 16.436.

• Mitjana de participants a les activitats: 118,2.

A més de la molta programació d’activitats que generen els diferents grups i associacions del centre i de les que porten a terme les associacions i projectes externs que en fan us de l’equipament, el Ton i Guida com a tal, genera un programa propi d’activitats. Pel que fa a l’elaboració i execució d’aquest programa corre a càrrec de la Comissió de Programació. Aquest és l’òrgan de participació que, amb l’ajut de l’equip tècnic, s’encarrega de captar, valorar i programar propostes socials i culturals per dur a terme dins i fora de l’equipament. La comissió està oberta a les propostes de nous serveis o activitats i fomenta entre els grups la demanda d’activitats per incorporar-los al programa.

Amb la finalitat d’augmentar el nombre d’activitat al barri i de que el Ton i Guida sigui un agent dinamitzador, també en altres equipaments, es cerquen acords per tal d’utilitzar altres espais fora de l’equipament on portar a terme algunes de les activitats programades, fomentant així una programació més amplia i enriquidora que va més enllà del propi equipament.

En funció de qui les organitza classifiquem les activitats en tres tipus: • Activitats al Ton i Guida programades per la Comissió de Programació.

• Activitats pròpies de les entitats amb seu al Ton i Guida.

• Activitats portades a terme per projectes.

• Serveis i entitats externes que fan ús del Ton i Guida.

35

Segons el tipus d’activitats aquestes les classifiquem en: • Exposicions i xerrades, • Cursos i tallers.

• Espectacles, festes i activitats relacionals.

• Activitats culturals.

• Activitats de dinamització al barri.

36

Casa Orlandai

gestió ciutadana

Barcelona

37

Fitxa tècnica Entitat que ho gestiona /impulsa L'Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO) agrupa un conjunt d'entitats, col·lectius i persones vinculades al barri de Sarrià. Va ser creada l’any 2007 amb l’objectiu principal de dinamitzar i desenvolupar el teixit social i treballar per aconseguir un barri més participatiu, creatiu, cohesionat, innovador, cultural, solidari i sostenible; amb projecció de districte i de ciutat.

Localització Carrer de Jaume Piquet, 23, 08017 Barcelona.

Recursos humans Per gestionar la Casa Orlandai i els diversos projectes vinculats a aquesta, l’Associació Cultural Casa Orlandai compta amb un equip tècnic format per 6 treballadors: • • • •

1 director/gerent.

1 administradora.

2 animadors socioculturals / coordinadors d'activitats.

2 informadores.

També realitzen la seva tasca professional, a temps parcial, 2 tècnics/ques en so i llum responsables de la regidoria d’espectacles, 1 tècnica per la recerca de finançament dels projectes, 1 coordinador de comunicació i 1 tècnic informàtic.

A 1 de gener de 2013, l’ACCO comptava amb 211 socis/es, dels quals 144 són socis a títol individual, 20 a nivell familiar, 46 entitats i 1 empresa privada.

L’ACCO també es nodreix de la valuosa implicació i col·laboració de persones voluntàries. Concretament, 13 participen a la Junta de la Casa, 40 a les Comissions de treball i 26 realitzen tasques de suport logístic.

Fonts de finançament Des de l'any 2007, l'ACCO està gestionant l'equipament municipal Casa Orlandai, a través d'una subvenció anual amb una duració de quatre anys i amb dues pròrrogues anuals, des d’on ha impulsat moltes activitats i iniciatives.

L’Associació Cultural Casa Orlandai finança les seves activitats i projecte, principalment, a través de finançament públic i les quotes de les persones i entitats associades. Actualment s’està treballant per diversificar més les fonts de finançament, especialment a través de l’augment de la massa social de l’entitat i la cerca de finançament privat (esponsorització, mecenatge, convenis amb empreses privades, etc.).

38

Distribució del finançament de l’entitat.

• • • •

Quotes socis : 5.926,25€ (2,70%).

Finançament públic: 214.604,24€ (97,10%).

Aportacions privades: 450€ (0,2%).

Total: 220.980,49€.

En aquest sentit, és especialment remarcable que l’ACCO està tramitant al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya la Declaració d’Entitat d’Utilitat Pública.

Nombre d'usuaris anuals Als tallers hi participen més de 900 persones al llarg de l’any. Amb la cessió d’espais, l’allotjament d’entitats i les activitats concretes, es calcula que passen per la Casa Orlandai unes 200 persones al dia (tenint en compte que hi ha un bar amb terrassa).

Pressupost anual 220.980,49€.

Web http://www.casaorlandai.cat/ Fitxa descriptiva Origen A partir del 2003, amb el canvi d'ubicació de l'Escola Orlandai, s’inicia una negociació amb el Districte Sarrià-Sant Gervasi per trobar un ús a l’antic edifici de l’escola, ubicat al carrer Jaume Piquet, 23, sota l'acolliment del CEIP i AMPA Orlandai.

Des de les primeres propostes, els eixos creatiu i social són identificadors del projecte. L’acció reivindicativa s’allarga en el temps fins a la creació de l’Associació Amics i Amigues de l’Orlandai (AAAO), l’any 2004, a partir de la qual va sorgir l’ “Equip de Treball” que va elaborar el document “Casa Orlandai. Art i transformació social” (octubre 2004), que va permetre iniciar formalment les negociacions amb els responsables municipals. En aquell moment 10 associacions o col·lectius conformen el projecte, entre les quals destaquen: l’AAAO, l’Antàrtida/Plataforma del Gel, l’Assemblea de joves de Sarrià ESBERLA, l’Associació per la promoció cultural Cheb Balowski, la Coral Sarrià o l’Esplai Movi de Sarrià.

A partir de 2005 aquesta plataforma cívica de Sarrià i els responsables polítics i tècnics del Districte de Sarrià-Sant Gervasi van començar a treballar per definir un projecte per a l’antiga escola. Aleshores, la

39

plataforma ja reunia a 13 entitats, amb noves incorporacions com l’Associació Cultural d’Assessorament i Formació en Audiovisuals i Informàtica (ACAFAI) i la Plataforma d’Entitats Solidàries de Sarrià Sant Gervasi.

L’any 2006 va començar la remodelació i la rehabilitació integral de l’edifici, tant de l’interior com de l’exterior amb especial cura, atès que formava part del patrimoni arquitectònic i sentimental del barri.

El 23 de gener de 2007 es va fer la presentació pública del projecte a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sarrià. El 27 de febrer es va fer l’assemblea constituent de l’Associació Cultural Casa Orlandai, constituïda per 15 entitats fundadores -entre les noves incorporacions cal citar l’Associació Catalana de Dansa Lliure, el Centre d’Higiene Mental de Les Corts, el Col·lectiu de Dones en l’Església i el Grup de Pachtwork- i s’aprovaven els Estatuts que regiran l’associació.

Finalment, els responsables polítics de l’Ajuntament de BarcelonaDistricte Sarrià-Sant Gervasi van confirmar la creació d’un centre cívic gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai, mitjançant un conveni signat el març de 2007. Casa Orlandai s’obria al públic el 12 d’abril de 2007.

Objectius La finalitat principal de l'associació és impulsar el teixit associatiu, cultural, social del barri de Sarrià i del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, fomentant els següents valors: cultura per la pau, equitat de gènere, esperit crític, multiculturalitat, democràcia, transparència, eficàcia, sostenibilitat, solidaritat local i global, diversitat cultural i social, independència, coherència i innovació.En coherència, des de Casa Orlandai, principal projecte de l'associació, ha potenciat i promou els següents objectius:

•

Ser un lloc de trobada intergeneracional

•

Esdevenir un coneixements.

•

Potenciar la creació col·lectiva, sobretot la cultural i innovadora.

•

Fomentar dinàmiques participatives i de coordinació.

•

Promoure i millorar l’educació, en especial del lleure.

•

Facilitar l’accés a les noves tecnologies.

•

Mantenir i actualitzar les tradicions i els costums.

espai

d’intercanvi

d’idees,

persones

i

40

•

Tenir cura del territori amb criteris de sostenibilitat.

Descripció El Centre Cultural Casa Orlandai és un equipament de titularitat municipal gestionat per l’Associació Cultural Casa Orlandai, segons la fórmula de la gestió cívica. Com a centre cultural del barri de Sarrià, està obert a la participació de totes les persones i entitats que se sentin identificades amb els seus objectius.

Els eixos que identifiquen el projecte Casa Orlandai són: ”Art, convivència i transformació social”.

A qui dóna servei L’objectiu és que la Casa Orlandai sigui un espai d’acollida per a tots aquells veïns del barri que vulguin realitzar-hi els seus projectes i a l’hora oferir-los l’oportunitat de conèixer altres projectes.

Estructura col·laborativa Estructura de funcionament de l’associació. Segons els Estatuts i el Reglament de Règim Intern, l’Assemblea General i la Junta de la Casa són els dos principals òrgans de presa de decisions.

•

L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’ACCO. És membre de l’assemblea qualsevol soci/a ja sigui individual o col·lectiu. Es reuneix dues vegades l’any.

•

La Junta de la Casa està composta per: Presidència, Vicepresidència, Secretaria, Tresoreria i les vocalies de programació, tallers, relacions amb la Cafeteria, recerca de subvencions, Ecocomissió, entitats, comunicació, participació, recepció i noves tecnologies.

Les comissions de treballs estructurals són els espais més lliures i espontanis on la participació pot resultar més fructífera i alhora menys feixuga. A cada comissió hi trobem un representant de l'equip tècnic (càrrec tècnic / contractat) i un vocal de la Junta (càrrec polític / voluntari) que fa de pont entre la comissió corresponent i la Junta, així com persones voluntàries amb inquietuds variades. Actualment l’ACCO compta amb 5 comissions:

•

Comissió de Programació (i les subcomissions de Aniversari i Carnestoltes).

•

Comissió de Comunicació.

•

Comissió de Noves Tecnologies.

•

Eco-comissió.

41

•

Comissió de finançament.

Xarxes de col·laboració • Treball en xarxa entitats de la Casa: Fomentar el coneixement, el diàleg i el treball en xarxa entre les entitats i col·laboradors habituals (tant grups com persones) de la Casa.

• Col·laborar amb oferta privada: Mantenir relacions i establir sinergies amb l ’oferta privada, amb ànim de lucre, tant del barri com de la ciutat, com s’ha fet des del començament del projecte (sobretot pel que fa als centres de formació extraescolar).

Caldria estendre la col·laboració als centres culturals tradicionals del barri, per fer activitats conjuntament.

• Assemblees, juntes i comissions: Crear i fer efectius espais i circuits de participació democràtica. Han de ser espais no només informatius sinó deliberatius i decisoris, que garanteixin que totes les persones i entitats reben tota la informació a temps, de manera regular, comprensible i de qualitat, per a prendre decisions, per consens, i que aquestes són respectades a tots els nivells. Aquests espais són oberts a tothom i són espais que s’han de renovar amb uns mecanismes que garanteixin un bon relleu.

En concret s’ha de dinamitzar els òrgans representatius de l’associació: l’assemblea, la junta i les comissions estructurals o temporals. Han de convidar a la participació i presa de decisions.

• Taula d’Entitats de Sarrià: Consolidar la Taula d’Entitats i promoure la metodologia del treball en xarxa per fer més eficaces les relacions entre les entitats de Sarrià.

El propòsit és de SUMAR, no restar; per exemple, disposar d’una agenda conjunta. Hi ha una opinió generalitzada de que hi ha molt potencial i es poden fer moltes coses; no es busca la competència, sinó la complementarietat.

• Consell d’Associacions de BCN i CMAB: Consolidar la presència de l’AC Casa Orlandai al Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i al Consell Municipals d’Associacions de Barcelona (CMAB), i en les seves comissions de treball.

Pot ajudar a trobar un espai sectorial en l’associacionisme de la ciutat. (Interessant, també, la part de MITJANS) • Espais institucionals del districte S-SG: Fomentar i participar en els espais de trobada entre veïns i l’Ajuntament, i dinamitzar les relacions entre les associacions i les administracions. Per exemple, la Comissió de Seguiment del Consell de Barri de Sarrià pot ser una plataforma útil per fer arribar propostes consensuades per associacions i representants municipals a l’administració del districte. Cal aconseguir, però, superar el nivell “assembleari” per passar a plantejar propostes de col·laboració en la gestió d’espais públics. (Interessant, també, la part de MITJANS) • Plataforma de Gestió Cívica: Fomentar i potenciar el model de

42

•

gestió cívica, a nivell de ciutat; entenem que aquest model, on el teixit associatiu és el que gestiona un equipament/projecte municipal, és el més eficient i eficaç. (Interessant, també, la part de MITJANS on s’explica la consolidació d’aquesta Plataforma de Gestió Cívica).

Un altre model de barri i de societat: Treballar per un altre model de barri i de societat: Transition quarter; unes relacions socials i econòmiques més sostenibles.

En aquest sentit, una primera acció pot ser cercar la gestió o cogestió dels futurs Jardins Oriol Martorell per fer-hi un laboratori d’algunes d’aquestes propostes de futur, a més de permetre un creixement físic de l’equipament. (projecte de Comissió per a la gestió ciutadana dels Jardins Oriol Martorell)

Tipologia accions, iniciatives o projectes Des de l’obertura de l’equipament, les activitats, tallers i seminaris que s’ha programat han volgut reflectir els tres eixos d'acció principal promoguts des de l'ACCO: Art, Convivència i Transformació social.

• Creiem en l’art, com a emoció compartida de les passions individuals i col·lectives.

• Creiem en la convivència com a forma de vida i aprenentatge útil; en el dret a la diferència; al reconeixement de la convivència entre iguals que ens fa persones.

• Creiem en la transformació social com a via per a la millora de les condicions de vida actuals i com a camí cap al dret a una existència digna per a tothom.

Durant els seus sis anys de funcionament s’han consolidat diversos cicles (els Dijous Clàssics, els Cafès Científics, els Cafès Literaris, l'Alternativa de Sarrià, els Documentals +Crítics, les Matinals Familiars) i la celebració de diverses festivitats obertes al conjunt del barri (Carnaval, Castanyada, Festa Major, Sant Jordi, Nadal, Sant Joan).

A més de la programació de la Casa, des de l'equipament s’han ofert altres serveis com: • Espai de trobada.

• Cessió d'espais. o Allotjament d'entitats. o Sales d'estudi.

Altres projectes impulsats per l’ACCO • Ràdio Sarrià.

• Banc del temps Sarrià-Sant Gervasi.

• Taller d'història de Sarrià.

• Festa del comerç just i la banca ètica.

• Sarrià amb accent obert.

43

Ateneu Popular de 9Barris

gestió ciutadana educació circ

Barcelona

44

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa: Bidó de Nou Barris com a associació gestora, conjuntament amb la resta d’associacions i col·lectius ubicats a l’Ateneu.

Localització C/ Portlligat,11-15 – 08042 BARCELONA Recursos físics Descripció dels espais disponibles.

Espai total actual: 3.000 m2: • Teatre: amb un escenari de 10 metres d’amplada i una caixa escènica de 14 metres d’alçada. Espai preparat per al circ (ancoratges a totes bandes i a diferents nivells) totalment equipat en material d’il·luminació i so.

• Un gimnàs de 220 m2.

• Dues parets exteriors de la caixa escènica, de 15 metres d’alçada, per a dansa vertical.

• Quatre sales entre 6 m2 i 10 m2.

• El bar-menjador amb escenari.

• Un buc d’assaig de 10 m2.

Fonts de finançament Des de l’Associació Bidó de Nou Barris s’entén que l’accés a la cultura és un dret universal que la societat ha de defensar, no compartim el mercantilisme ni el clientelisme que sovint enfosqueix el fet cultural del nostre país, cal defensar que la cultura és també un pilar de l’Estat del benestar.

El finançament de L'Ateneu Popular 9 Barris és en un 60% provinent de les administracions públiques i un 40% generat amb recursos propis.

Col·laboren amb El Bidó de Nou Barris: • L’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i Institut de Cultura (ICUB).

• El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya • El Ministerio de Cultura (INAEM).

• Altres aportacions públiques.

• Altres aportacions privades.

Pressupost anual 805.898,00€.

Nombre d'usuaris anuals Durant l’any 2013: 30.749 assistents.

45

Web http://www.ateneu9b.net/

Fitxa descriptiva Origen L’Ateneu Popular vehiculava al anys 70, la demanda d’un col·lectiu heterogeni format per activistes dels barris propers, molts d’ells militants de partits polítics en la clandestinitat, gent dels centres socials i grups artístics amateurs. Tots reclamaven un espai neutral i obert per a la cultura, i que recollís tota aquella pluralitat sense decantar-se per cap ideologia o color polític concret; un espai per fer cultura de barri, des de la participació ciutadana i amb projecció metropolitana; un motor de cohesió social i d’identitat en barris sorgits de l’emigració i sense equipaments, en un espai alliberat, on es van presentar activitats musicals, de teatre, cinema, tallers, xerrades o setmanes culturals.

Entre el 1984 i 1985 s’inicia un moment important de debats interns sobre el futur de l’Ateneu, per fer front a la remodelació de l’edifici i a la creixent oferta d’activitats. El debat va aportar una gran riquesa al projecte: les pautes de gestió i programació, els valors, el territori, professionalitat, voluntariat, política cultural del projecte, cohesió social, etc., definint el projecte de l’Ateneu com a focus de d’avantguarda, crític, promotor de la participació activa, capaç de qüestionar-se a si mateix, lligat constantment a la realitat dels barris populars propers, i autogestionari. Es defensava una forma de cultura que doni elements de crítica i reflexió, que afavoreixi la solidaritat, el desenvolupament de les llibertats individuals i col·lectives, sense discriminació, i que faci les persones més lliures per canviar l’ordre de valors de la societat amb la il·lusió d’un model social radicalment diferent.

Des de la remodelació de 1985, els Lokals (cafès-concerts dels divendres a la nit) van agafar més i més força, igual que el teatre i els tallers de circ. L’interès artístic per l’animació de carrer, les xanques, el foc, manifestat per part d’alguns grups de l’Ateneu, al llarg dels anys va anar derivant cap al circ i les activitats para-teatrals, reflectint-se en la programació d’espectacles i tallers, consolidant un programa artístic i alternatiu sense precedents a Nou Barris i a la resta de Barcelona.

L’Ateneu definitiu 1991-2002 En el període d’obres entre 1991-1994, les grans dificultats consisteixen sobretot a mantenir el projecte viu, l’Ateneu ambulant recorre les diferents entitats i carrers del territori, amb una programació fixa d’espectacles, alhora que amb una forta presència a la Coordinadora Cultural de Nou Barris, creant una xarxa d’entitats i equipaments culturals interessats en la re-definició de la política cultural portada a terme per l’Ajuntament.

46

Amb la consigna d’ “omplim el bidó”, es constitueix un consell associatiu per fer conèixer més àmpliament Bidó de Nou Barris, la representació oficial de tot el projecte. L’esperit de l’Ateneu s’havia de vehicular amb una estructura associativa forta. Els objectius eren crear una entitat forta, amb base social àmplia, que garantís en el futur la independència i el discurs sociocultural compromès des de l’Ateneu.

Si l’any 1996 va ser important per la seva programació, l’any 1998 ho va ser per les seves xarxes, l’any 1999 pel projecte formatiu i el naixement de les dues escoles de circ, una infantil i l’altra per a adults, la Rogelio Rivel. L’any 2001 ho va ser per l’impuls i col·laboració en els projectes de caire social, l’acció integradora de l’entorn juvenil, com els projectes okupats propers com Can Masdeu, i la participació a la Xarxa Trans Europe Halls.

Objectius • • • • • • •

Fer difusió cultural de qualitat.

Facilitar l’accessibilitat cultural.

Promoció cultural.

Potenciar la Comissió de Programació.

Generar relacions i treball en xarxa entre entitats socioculturals.

Dinamització comunitària.

Participar dels moviments culturals d’àmbit general.

Descripció L'Ateneu Popular 9barris és un centre cultural públic en el qual l'acció ciutadana i artística serveix com una eina de transformació social. A través de processos que desenvolupen activitats artístiques, culturals, socials i educatives encaminades a millorar la creativitat, la participació, la solidaritat i la cohesió social de les persones a partir de diferents marcs territorials i d'uns ideals d'independència, eficàcia i transparència.

En el terreny artístic, l'Ateneu Popular 9barris pretén potenciar la creació i fomentar la formació artística des d'una òptica no mercantilista, compromesa socialment, amb l'ànim de donar suport a la creació jove i a les cultures emergents, sempre des de la qualitat i l'excel·lència artística.

En el context sociocultural, pretén fomentar el compromís social i solidari entre els/les ciutadans i els seu esperit crític, mitjançant l'estimulació de la participació i la dinamització de la cooperació entre entitats.

La gestió cívica de l'Ateneu Popular 9barris és una eina imprescindible, amb la voluntat de construir una organització autònoma que permeti la incorporació ciutadana en tots els àmbits en què es gestiona l'equipament.

47

A qui dóna servei L’any 2013 el públic de l’Ateneu ha estat heterogeni, el conjunt d’activitats han reunit usuaris de totes les edats i procedències, veïns de Nou Barris i de la resta de la ciutat, artistes d’arreu, estudiants, escoles i serveis públics, gent d’altres comunitats o països, segons el moment del dia o de la setmana el públic varia considerablement.

Les entitats han trobat a l’Ateneu un recurs material i també un aliat per les activitats. Per les xarxes socials l’Ateneu esdevé un eix vertebrador de la vida comunitària del Districte de Nou Barris.

S’ha treballat amb voluntaris, majoritàriament veïns de la zona, que participen activament en l’execució dels actes i programacions; amb els formadors i alumnes de les escoles i tallers; L’Ateneu té un altre tipus d’usuaris, tota aquella població amb sensibilitat i interessada en el sector de les arts escèniques, dins les quals destaca el món del circ. l’Ateneu es caracteritza per ser dels pocs projectes amb infraestructura i formació de circ.

Per altra banda, hi han els artistes, petites companyies i artistes individuals que han utilitzat l’Ateneu com a espai de residencia per l’assaig, la creació, la projecció i difusió de la seva creativitat, i alhora com a intercanvi d’experiències i espai de trobada.

Per tota aquesta realitat l’Ateneu continua essent un referent per a molta gent no només del territori proper, sinó també de la ciutat i del país.

Estructura col·laborativa El projecte Ateneu Popular 9barris, nascut com a fruit de la lluita de veïns i veïnes de Nou Barris, és una iniciativa que ha sorgit i s’ha desenvolupat arran de l’acció ciutadana. Aquest fet, l’autonomia de la gestió, és determinant en l’evolució singular del projecte i constitueix un dels seus principals trets.

Per vehicular el procés de construcció del projecte que representa avui l’Ateneu, va néixer uns anys enrere l’Associació Bidó de Nou Barris, gestora de l’Ateneu i hereva, com a proposta organitzativa, dels primers moviments ciutadans pro Ateneu. Bidó de Nou Barris com a associació gestora, conjuntament amb la resta d’associacions i col·lectius ubicats a l’Ateneu, són els responsables de la plasmació del projecte que representa avui l’Ateneu Popular.

En un procés evolutiu i per tal d’acordar amb les administracions públiques el marc polític més adequat per assegurar una bona gestió dels recursos, l’Associació Bidó de Nou Barris ha desenvolupat una proposta de gestió anomenada gestió ciutadana, que sobre la base del consens proposa una nova manera d’entendre la participació ciutadana en els afers públics.

48

La gestió ciutadana és la gestió de recursos públics basada en l’aportació voluntària i portada a terme per una entitat totalment lligada al territori i implantada en ell, en base a un projecte social avalat i liderat tant pel teixit associatiu com per la mateixa administració pública.

Un altre dels trets diferenciadors és la voluntat de promoure canals de participació oberts i transparents en la presa de decisions i en la realització d’activitats, sempre des d’estructures de gestió que no tenen ànim de lucre.

El Bidó de Nou Barris es regeix per una Comissió Gestora formada per veïns i veïnes escollits per l’assemblea de socis i que s’encarrega de la gerència, coordinació i representació general del projecte.

L'ateneu és un equipament social i cultural gestionat per veïns i veïnes que dediquen el seu temps sense ànim de lucre, per enriquir-se emocionalment, vivencialment i socialment. La gestió de les diferents branques d’activitat és planificada per diferents comissions de treball, també formades per voluntaris, que marquen les estratègies i línies d’acció específiques al tècnic professional encarregat de garantir l’execució, coherència i continuïtat de l’activitat.

Comissions com la de participació, l’artística, programació i formació en les quals poden participar totes les persones interessades. Aquesta participació és, de fet, un dels principals pilars de la nostra proposta i el que realment omple de sentit la paraula “popular” de l’Ateneu.

La gestió es distribueix en comissions repartides per àrees temàtiques organitzatives. Hi ha les següents comissions: • Comissió Artística • Comissió de Programació • Comissió de Formació i Circ Social • Comissió de Revista de l'Ateneu • Comissió Gestora Xarxes de col·laboració La participació en diferents escenaris comuns és imprescindible per fer de l’Ateneu un projecte amb impacte territorial i amb vocació de transformació comunitària, barrejar el fet cultural i social és un objectiu prioritari, la realitat d’aquest treball en xarxa és la participació en: Àmbit sociocultural i comunitari • Coordinadora d’Associacions i Entitats de Nou Barris.

• Coordinadora Cultural de la Zona Centre del Districte de Nou Barris.

• Plataforma d’entitats de Roquetes: Pla Comunitari de Roquetes, Taula de Prevenció del barri de Roquetes,

49

• • • • • • •

Taula de franja (plataforma d’entitats juvenils).

Plataforma en defensa de la cohesió social a Nou Barris.

Pla d’entorn i Programa “Èxit” amb el Consorci d’educació de Barcelona.

Coordinadora d’equipaments infantils de Nou Barris.

Plataforma ciutadana d’entitats per la Gestió Ciutadana.

Xarxa Nou Barris Acull.

Plataforma de Fàbriques de Creació de Barcelona.

Taula de Formació de Circ.

Àmbit institucional. Convenis amb entitats • IES Guineueta: tallers de circ amb adolescents.

• Associació Paket Loss: projecte Lancelona.

• Associació Transformas-TeatroDentro: projecte artístic amb joves a les presons i a fora.

• Fundació Taller de Músics: projecte de col·laboració musical i de residències.

• Associació Capibola Blues: projecte de col·laboració musical i de formació.

• Radio Chango: projecte de col·laboració en concerts al teatre de l’Ateneu i TV per Internet.

• Associació pel Foment del Curtmetratge Social, Solo para Cortos: festival de curts a l’Ateneu.

• Taller Escola de l’Espectacle – BCN Activa: pràctiques dels seus alumnes al teatre de l’Ateneu.

• APCC: col·laboració en l’àmbit de la creació i l’assessorament en el sector del circ.

• Escola de Circ Rogelio Rivel: itineraris de formació de circ.

• Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.

• Grup de Foc de Nou Barris: compartim espais i projecte.

Tipologia accions, iniciatives o projectes Formació i Circ Social Finalitat pedagògica. La formació i el circ social són eines de treball de l'Ateneu Popular 9barris des dels inicis del projecte, a finals de la dècada de 1970. Es tracta d'una proposta de formació artística i d'educació en valors encaminada a la transformació de la persona i el seu entorn més immediat. És un programa global, on els diferents projectes que es duen a terme es barregen, es retro-alimenten i generen nous reptes i noves propostes.

Des d’un projecte participatiu com l’Ateneu Popular 9barris, el treball educatiu en el món del circ ens permet assolir fites com: • El desenvolupament de la creació artística • La millora del domini psicomotor del propi cos • El desenvolupament de la capacitat d’interrelació personal • La capacitat d’expressar la pròpia opinió • La utilització del temps de lleure de manera creativa i no

50

• •

consumista La dinamització comunitària La promoció de la cohesió social

Col·laboració del Departament d’Acció Social de Cirque du Soleil i la Xarxa Europea de Formació Circ Social Caravan.

• Escola Infantil i Juvenil A l’Escola Infantil de Circ un total de 16 professors/es treballen amb gairebé 90 nens i nenes i juguen tot fent ús de fins a 14 tècniques diferents. L’experiència d’aquests anys ha permès establir un procés educatiu sòlid. El treball amb grups reduïts (de 6 a 9 alumnes) i la seva organització per edats ha permès l’adaptació als processos individuals i crear un clima de confiança molt favorable per superar els reptes que el circ ens ofereix.

L’Escola Juvenil de Circ s’inicia l’any 2003 i està formada per un equip de 6 professors/es que treballen tècniques com acrobàcia, aeris, teatre o equilibris amb una vintena de joves d’edats compreses entre els 13 i els 17 anys. És un projecte d’educació artística en el lleure, que dóna continuïtat als alumnes de l’Escola Infantil que després volen continuar estudiant. És un espai educatiu global en què es potencia l’adquisició d’una base tècnica de circ de qualitat, i alhora pretén dotar de recursos i actituds els joves.

• Cursos de Circ Tallers de Circ a la Carta Adreçat a escoles, instituts, centres oberts, casal infantils i juvenils o qualsevol altre projecte interessat en conèixer o profunditzar en el circ com a eina educativa.

Es tracta d’una activitat física i artística que té com a finalitat la descoberta de les tècniques de circ. Amb uns paràmetres de qualitat i rigor que caracteritzen la feina desenvolupada des de l’Ateneu Popular 9barris, on s’adapten els exercicis a les necessitats educatives individuals. El professorat de circ, a través del joc, genera un espai de confiança i seguretat, i a través de l’aprenentatge de tècniques de circ es treballen capacitats com l’esforç, el treball en equip, la superació o l’autoestima. És un treball conjunt específic entre els casals infantils de Trinitat Nova (Projecte “Desvan”), Roquetes (SOIA) i Verdum (Grup Muntanyès) i l’Ateneu.

51

Èxit. Circ al currículum escolar Aquest és un projecte que s’emmarca dins el Programa Èxit depenent del Consorci d'Educació. En aquest projecte el circ es converteix en una eina educativa dins del currículum escolar ideal perquè els adolescents puguin millorar la seva autoestima i la seva revalorització personal davant dels companys i de la resta del professorat del centre, alhora que els permet consolidar els aprenentatges i acreditar els àmbits curriculars que s'hagin treballat a les sessions per matèries que haurien treballat a l’aula.

Es tracta d’un recurs de diversificació curricular que s’ofereix a l'alumnat de 3r i 4t d’ESO que té la necessitat d'aprendre d’una altra manera. És un espai d’integració social i acadèmica on l’alumnat del cicle superior d’ESO amb dificultats per seguir els continguts acadèmics tradicionals pot desenvolupar nous coneixements, habilitats, normes i valors per assolir l'objectiu del Graduat Escolar de Secundària (GES). Els continguts i la metodologia de treball dels tallers es realitza des de la participació activa i la cooperació del Consorci d’Educació, del professorat, dels professionals especialitzats dels tallers i, és clar, dels alumnes que hi participen.

Casals infantils Aquests tallers van començar durant el curs 2004-2005 i es tracta d’un treball conjunt específic entre els casals de Trinitat Nova (Projecte Desván), Roquetes i Canyelles (SOIA i PDI) i Verdum (Grup Muntanyès) i L'Ateneu Popular 9barris (El Bidó de Nou Barris).

Els tallers amb infants són una proposta d’activitats artístiques i de lleure per als col·lectius d’infants i joves del territori, que s’integren en la dinàmica de l’Ateneu Popular 9barris i en les entitats que treballen a Nou Barris, i que busquen l’equilibri i la relació entre formació, creació i difusió cultural i artística. Són diferents tallers de circ que es realitzen de forma continuada amb els diferents casals infantils del territori, amb nens i nenes de 6 a 12 anys.

Adolescents i joves Aquest és un projecte que s’adreça als adolescents i joves del districte de Nou Barris, donant-los a conèixer el circ com a pràctica que fomenta hàbits saludables a nivell físic i social. Està coordinat amb la Taula de Franja i és finançat per l’Agència de la Salut Pública de Barcelona. Respon a 3 accions: Tastet de circ amb els instituts Proposta d’activitat física i artística adreçada a l‘alumnat d’ESO de les Escoles de Secundària del districte de Nou Barris. Els alumnes

52

realitzen una sortida al matí a l’Ateneu Popular 9Barris on coneixen les instal·lacions, el projecte, posen en pràctica hàbits de treball saludables a partir del tast de diferents disciplines circenses i posteriorment es poden apuntar al curs de circ amb adolescents o a l’Escola Juvenil de Circ.

Taller de circ als carrers i places Proposta d’activitat física i artística adreçada a adolescents que tenen el seu espai de relació en carrers i places propers a les Escoles de Secundària. Posteriorment es poden apuntar al curs de circ amb adolescents o a l’Escola Juvenil de Circ.

Curs de circ amb adolescents Proposta adreçada de forma prioritària a adolescents que han fet circ prèviament, ja sigui amb l’Institut, la seva entitat d’educació no formal o als carrers i places de la zona. Permet continuar profunditzant en el circ com a eina educativa que fomenta hàbits saludables. Són 2 grups de 25 places que realitzen 20 sessions continuades cada un entre els mesos de gener i juny. És una proposta formativa d’aprofundiment.

Aquesta oferta forma part del ventall d'activitats extraescolars atractives i interrelacionades per a la seva edat que es realitzen des de diferents projectes d’adolescència i joventut, com són el Kasals de Joves de Roquetes i de la Prosperitat (on fan escalada, break-dance, graffiti...) o els Plans Comunitaris de Verdum o Roquetes.

Grup de percussió Aquesta és una proposta d’educació no formal generadora de canvi, on es treballa l'art com una eina de transformació social. La perku és un nexe, és un grup intergeneracional i divers.

L'art és una de les raons de la humanitat. Sense l'art l'ésser humà no seria res, i nosaltres el prenem com la força que ens impulsa.

Una eina eficaç que fomenta la salut, entesa no només com l'absència de malaltia, sinó com la capacitat que tots tenim d'adaptar-nos activament a la realitat, generant així noves possibilitats de canvi. La perku és teràpia de grup. Un projecte que cerca nous espais educatius a traves de l'autogestió del treball.

Formació de Formadors Aquesta proposta formativa ens vol apropar a l’excel·lència pedagògica a partir de la reflexió i l’experiència. Està adreçada a artistes, formadors i educadors que volen aprendre eines pràctiques per tal de millorar la seva intervenció educativa a través del circ amb persones amb necessitats educatives especials o en situació de risc.

53

Amb un caràcter internacional, compta amb la presència de membres del projecte pedagògic de l’Ateneu Popular 9barris, professors de projectes afins, educadors de casals i membres de Circus Circuli d’Stuttgart i de la resta de socis de la Xarxa de Formació i Circ Social de Caravan.

Circ i discapacitats Aquest projecte suposa poder investigar i aprofundir en les possibilitats i potencialitats que ofereixen a persones amb disminució intel·lectual, física i sensorial el món del circ i les arts para-teatrals, com a elements transformadors de la realitat i de millora de la qualitat de vida.

Els exercicis dissenyats pels formadors estan adaptats a l’edat cronològica i a les característiques pròpies de cada participant, amb una atenció individualitzada. Creiem fermament que les tècniques circenses tenen beneficis físics, mentals i psicoemocionals molt alts, a més d’oferir un context integrador.

Aquest projecte es fa en coordinació amb Adimir- (Associació de Discapacitat Físics, Psíquics i Sensorials de Montcada i Reixac).

Producció de Circ i Suport a la Creació El Circ d'Hivern El Circ d'Hivern, producció íntimament lligada a l'Ateneu Popular 9barris, és l’espai de creació on neix una proposta artística inèdita, basada en les arts del circ, de qualitat i per a tots els públics.

• 18è Circ d'Hivern AAART! • 17è Circ d'Hivern El Dorado • 16è Circ d'Hivern Maravillas • 15è Circ d'Hivern Circumstancies • 14è Circ d'Hivern Limbus • 13è Circ d'Hivern Oníricus • 12è Circ d'Hivern Click!s • 11è Circ d'Hivern El Circ de Sara • 10è Circ d'Hivern Rodó • 9è Circ d'Hivern Circus Klezmer El projecte Circ d’Hivern va sorgir l’any 1996 amb la intenció de fomentar la creació de companyies estables professionals relacionades amb el circ i d’oferir propostes inèdites i de qualitat adreçades a tot tipus de públic a través d’una convocatòria pública.

Els Combinats de Circ Els Combinats de Circ es porten a terme des de l’any 1996. És una plataforma de presentació de nous números en bones 54

condicions tècniques. Cada temporada, uns 20 artistes participen en els Combinats. Sota la mirada còmplice d’un director, donen forma a un espectacle fresc i quasi sempre irrepetible. Són, per tant, laboratoris fonamentals per innovar, crear, donar sortida a nous valors i experimentar.

Residències de Creació L'Ateneu Popular 9barris forma part de la Xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona, té un programa de residències per a artistes on es promouen els intercanvis entre creadors de diferents disciplines per tal de fomentar la creació i donar-li perspectives de continuïtat. Enguany ha engegat una iniciativa de residència conjunta amb La Central del Circ.

Espectacles en gira Aquests són els espectacles que actualment estan en gira i oberts a contractació: • Circumstàncies, 15è Circ d'Hivern • Maravillas, 16è Circ d'Hivern Espais i serveis • El Bar • El Teatre • El buc d'assaig • Altres espais i equips

55

Espai Jove l’Escorxador joventut cogestió

Palau-solità i Plegamans

56

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans (Regidoria de Joventut) i la Federació d'Entitats Juvenils La Descoordinadora mitjançant conveni de col·laboració anual que regula la cogestió de l'Espai Jove l'Escorxador entre el consistori i les associacions de joves que l’integren.

Localització Passeig de la Carrerada, s/n (al costat del pavelló d’esports). Palausolità i Plegamans.

Recursos humans • 1 Tècnica de Joventut.

• 1 Dinamitzador/a del Programa de Serveis i Formació.

• 1 Dinamitzador del Programa de dinamització del teixit associatiu juvenil.

• 1 Agent de Salut.

Recursos físics L’Espai Jove l’Escorxador disposa de: • 1 espai de trobada.

• 1 despatx pels tècnics.

• 2 sales taller.

• 1 magatzem.

• 3 sales d’entitats.

• 1 aula d’estudi / hemeroteca.

• 1 oficina d’assessorament jove.

• 1 aula d’informàtica.

• 1 pati a l’aire lliure.

• 2 Bucs d’assaig amb backline.

Fonts de finançament DGJ: 10.750€ Diputació (en concepte del conveni de cogestió): 12.000€ RECS (FEMP) (en concepte d'activitats de l'agent de salut): 6.000€ Subtotal ingressos externs: 28.750€ Fonts pròpies: 98.242,35€ Total: 126.992,35€ Nombre d'usuaris anuals Els registres anuals del 2012 recullen dades com aquestes: • 2.414 joves han passat per l’equipament.

• 2.594 consultes s’han atès a l’Oficina d’Assessorament jove (servei que oferim a l’equipament), entre assessoraments i consultes puntuals).

57

• • •

93 assessoraments personalitzats sobre salut.

991 usuaris/es de l’espai de l’hemeroteca.

130 joves han assistit a tallers o activitats.

Pressupost anual Subtotal despeses activitats. 95.079,55 € Subtotal despeses personal: 31.912,80 € Total: 126.992,5€ Web http://www.espaijoveescorxador.cat/ Fitxa descriptiva Origen El 7 de juny del 2008 es va inaugurar el primer equipament adreçat a la població jove del municipi de Palau-solità i Plegamans Aquest moment va anar acompanyat per un ampli procés participatiu, que no només va donar fruit al que avui és aquest equipament sinó que també va donar lloc a la creació d’aquest projecte.

A les I Jornades de Participació Juvenil que es van realitzar al municipi (2005), es va elaborar el plànol del que actualment és l’equipament, i es van realitzar diferents formacions sobre les possibles formes de gestió.

Posteriorment, els propis joves, gràcies a l’estudi realitzat al respecte, i l’intercanvi d’experiències amb altres municipis, van recolzar la idea de tenir un equipament juvenil COGESTIONAT. Aquestes jornades van suposar un punt d’inflexió en el funcionament de la Regidoria de Joventut.

El projecte descriu com prendre totes les decisions que suposa la gestió de l’equipament juvenil amb la pròpia població jove, fent que la seva participació sigui vinculant i anant més enllà de la simple consulta.

Objectius Són els objectius del Pla Local de Joventut i s’apliquen perquè formen part del projecte.

Estratègics • Apoderar, orientar i acompanyar la persona jove en el seu procés educatiu, per tal d’afavorir la realització del seu projecte de vida.

• Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per tal d’augmentar les seves oportunitats d’accés al treball i la realització del propi projecte professional.

58

• •

• • •

Facilitar el procés d’emancipació domiciliària apropant la informació per a l’accés a l’habitatge de les persones joves.

Oferir eines als i les joves per incrementar el seu benestar emocional i social, acompanyant- los en la vivència de la seva condició juvenil.

Acompanyar als joves en els processos d'inserció activa a la societat.

Garantir l’accés a un oci i cultura de qualitat per tots i totes els i les joves.

Informar i mantenir una comunicació eficaç i eficient amb als joves mitjançant diversos canals.

Generals • Oferir les eines necessàries per facilitar la connexió dels aprenentatges a nivell intrapersonal que ajudin al/la jove a conduir la seva trajectòria professional.

• Oferir els recursos i els serveis necessaris per facilitar l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves.

• Establir els mecanismes de suport, coordinació i transversalitat necessaris per augmentar l’eficàcia de les actuacions dels agents per a la promoció de l’ocupació i la transició escola-treball.

• Oferir els recursos i els serveis necessaris per facilitar l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves.

• Oferir les eines necessàries per facilitar la orientació i inserció laboral de les persones joves.

• Informar, assessorar i acompanyar al jove en el seu procés d’emancipació.

• Ampliar recursos que facilitin l’accés a l’habitatge entre els joves del municipi.

• Fomentar els hàbits saludables entre la població juvenil.

• Mantenir les accions en temes de salut que es realitzen des de l’espai jove, donant prioritat a informacions sobre salut mental, drogues, educació emocional i trastorns de la conducta alimentària.

• Mantenir i ampliar el treball transversal amb departaments municipals i altres agents en temes de salut.

• Apropar als joves els recursos de salut que existeixen al municipi • Disminuir les conductes de risc entre els joves en àmbits de salut.

• Possibilitar i promoure la participació dels joves en tots els àmbits que els hi afecten.

• Vetllar per la transversalitat i la incidència de la participació dels joves en l’acció municipal.

• Treballar en l’ampliació i millora de les activitats d’oci i cultura donant prioritat a les demandes dels joves.

• Millorar la comunicació amb i entre els joves.

• Apropar una informació rigorosa i de qualitat als joves mitjançant 59

diferents mitjans (webs, xarxes socials, butlletins, cartells, ràdio...

Específics • Oferir un espai d’estudi als joves del municipi i municipis veïns en èpoques d’exàmens.

• Equipar la oferta educativa no formal amb continguts adequats a les necessitats laborals actuals i dels propis joves.

• Oferir un ampli ventall d’activitats formatives en diferents àmbits (medi ambient, salut, gènere, etc.).

• Educar en valors com la democràcia i la participació a través de la pròpia experiència entre els joves.

• Treballar transversalment entre els diferents Departaments de l’Administració i altres agents que intervenen en matèria d’educació, especialment les locals, amb l’Aula oberta, l’Escola municipal de música, ADISPAP (associació de persones amb necessitats especials), l’Escola d’adults i el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) Els Castanyers.

• Oferir formació en el lleure com una eina important per treballar valors i habilitats socials.

• Oferir un espai d’assessorament i atenció personalitzada per facilitar l’emancipació i el pas a la vida adulta.

• Treballar per a la recuperació d’una tarda d’assessoria laboral jove.

• Reforçar l’assessorament laboral en temes de mobilitat.

• Oferir formació en recerca de feina: emprenedoria i auto-ocupació.

• Treballar transversalment amb altres departaments per tal d’ajudar als joves emprenedors, afavorint els models de cooperativisme i auto-ocupació.

• Treballar de manera transversal amb els departaments de l’administració i agents externs necessaris per treballar de forma activa l’accés a l’habitatge dels joves, en especial la bossa d’habitatges compartits.

• Continuar oferint i millorar la oferta d’oci al municipi, així com la participació dels joves en la vida del municipi des de diferents vessants, per tal que el poble no sigui una ciutat dormitori.

• Revisar i millorar l’eficàcia dels canals de comunicació amb els serveis amb qui es treballa transversament aspectes de salut.

• Mantenir les accions que es desenvolupen en temes de salut a l’espai jove, mitjançant la figura de l’Agent de Salut Jove de l’Espai Jove Escorxador.

• Educar en la participació a tots els joves del municipi, especialment els joves dels centres educatius i els joves vinculats a les entitats i grups juvenils.

• Vetllar per l’existència de diversitat d’entitats i el seu bon funcionament.

• Millorar l’efectivitat dels recursos utilitzats per fer difusió de les activitats.

60

• • • • •

Garantir la presència de representació juvenil en els espais de participació promoguts per l’ajuntament.

Treballar per la difusió d’una cultura de qualitat, tant la que es programa en el municipi com a d’altres municipis veïns.

Fomentar un ús correcte de les xarxes socials.

Crear sinergies entre els joves, les entitats i l’espai jove que fomentin la informació i participació.

Dinamitzar i recollir iniciatives dels joves.

Descripció És un espai adreçat a joves de 12 a 30 anys on les entitats juvenils i la Regidoria de Joventut organitzen tallers, activitats, jornades, exposicions, xerrades... L’inici i creació d’aquest projecte, així com la seva existència, respon a una demanda de la població, acompanyada d’una voluntat política, i uns criteris tècnics que recolzen la idea què els equipaments juvenils faciliten molt i ajuden a què les Polítiques Locals de Joventut puguin ser més eficients i exitoses.

A qui dóna servei En general, poden accedir tots els/les joves del de 12 a 30 anys indiferentment de sexe, la seva procedència i necessitats específiques.

Cal dir però, que cada activitat que es genera i forma part del projecte te uns usuaris/es específics que us detallem a cada una de les activitats.

Els/les joves del municipi tenen preferència a l’hora de realitzar activitats amb un màxim de participants.

Respecte als joves amb necessitats específiques, només dir que no fem programacions especials ni concretes per ells perquè defensem la inclusió d’aquestes en les activitats ordinàries.

Estructura col·laborativa La cogestió pretén produir una major eficàcia en el desenvolupament de les polítiques públiques en el sentit de l’apropament a les necessitats socials que significa que la pròpia societat civil organitzada sigui la que gestiona la resposta a les demandes dels ciutadans. però, alhora, és una institucionalització del sector social (exigència de fidelitat) sense contrapartida.

La cogestió l’entenem com a codecisió, ja que obre espais reals de participació en el sentit de què la societat civil canalitza les demandes de la població i es corresponsabilitza en la presa de decisions. Hi ha, en aquest cas, una complicitat entre institucions polítiques i societat civil.

En definitiva, la cogestió significa enfortir la dimensió política de la participació , passant d’una col•laboració en clau estrictament consultivainformativa o en l’àmbit de la gestió a una participació que implica

61

dinàmiques col·laboratives i de partenarietat tant en la definició de problemes com en el disseny de polítiques.

La cogestió es basa en Consell de centre. L'òrgan de govern de l’Espai Jove de l’Escorxador és el Consell de Centre, format per representants dels dos ens responsables de la cogestió de l'equipament. El Consell de Centre es composa per: 3 representants del teixit associatiu 3 representants de l’Ajuntament El Consell de Centre és l’òrgan de govern de l’Espai Jove de l’Escorxador. Les principals funcions del Consell de Centre són: ser l'espai de diàleg entre les entitats i l'Ajuntament, discutir i aprovar les línies d'actuació a l’EJE i tractar temes importants per al desenvolupament de l'activitat de l'equipament. El Consell de Centre es reuneix un cop per trimestre de manera ordinària Descordinadora: És una plataforma d’entitats juvenils de Palausolità i Plegamans que vol agrupar a la totalitat o el màxim d’entitats, col•lectius, associacions i joves del municipi, per sumar recursos recursos, sumar iniciativa, suma projectes i en definitiva dinamitzar i decidir sobre l’Espai Jove l’Escorxador.

Entitats juvenils: • Associació d’estudiants joves de Palau-solità i Plegamans • Esplai el Botó • Finger Palau • La Descoordinadora • MJP (Moviment Juvenil de Palau) • Palau Medieval • Scolfling, club de rol • Secció Jove del "Centro Cultural Andaluz" • Secció Juvenil de teatre Farrigo-Farrago Organització interna Un altre aspecte metodològic i estratègic del projecte és l’organització interna de l’EJE. És molt important entendre l’organització interna com una eina metodològica, ja que és aquesta mateixa la que ens serveix com a instrument d’ensenyament, d’aprenentatge, dels joves participants i usuaris de l’EJE. L’estructura de funcionament està basada en principis democràtics i participatius. A més, si volem que els joves siguin els protagonistes i puguin participar, aquestes persones han de facilitar l’accés de l’individu i el desenvolupament de tot el seu potencial participatiu.

Estructura de la participació

62

Aquesta clau metodològica es basa en un concepte obvi, però que sovint no es té en consideració: no tots els joves volen participar de la mateixa manera, hi ha diferents potencials de participació.

Així de menor a major potencial de participació ens trobem amb: • La gran majoria de joves i que no participen de l’EJE. • Els joves que consumeixen activitats de difusió que poden ser concerts, exhibicions, exposicions,... segons sigui el seu interès concret i que després de l’activitat marxen sense més. Aquests serien els Consumidors d’activitats de difusió i apareixerien a l’organigrama en el quadre de joves.

• Els joves que després de veure una exhibició o concert, posem per cas, s’interessen i també ells volen aprendre i s’apunten a un curs o taller. Els joves que coneixen els serveis de préstec de sales o d’informació i els usen. Són els usuaris i apareixen a l’organigrama com a joves.

• Aquells joves que s’agrupen entorn d’un centre d’interès, que pot ser el manga, el disseny gràfic o els diables. Són els joves que participen de l’EJE i apareixen a l’organigrama com a grups estables si formen part d’un grup que participa de la dinàmica d’escola participativa del MJP. Apareixen a l’organigrama com a col·lectius juvenils si no formen part de l’estructura del MJP perquè són entitats ja formades.

• Els membres de grups estables o col·lectius juvenils que són els seus líders naturals i volen dirigir el grup, organitzar les seves activitats i representar-lo als òrgans de direcció; els joves que es fan càrrec d’una activitat puntual o tenen una habilitat que posen al servei de l’EJE, per exemple l’organitzador de concerts de rock o el dissenyador de la publicitat de l’EJE. Són els activistes. Són el que a l’organigrama estarien situats a la comissió d’activitats i a la reunió de coordinació.

• Finalment, en el grau major de participació, trobem els joves amb un perfil de compromís social, que tenen major disponibilitat, que creuen en el projecte global i que creuen que ells poden ajudar a tirar endavant i dirigir l’EJE. Són els dirigents juvenils. A l’organigrama els situaríem a l’espai del MJP.

Estructura de l’oferta Amb aquesta estructura es realitza una oferta d’activitats d’acord amb el perfil de necessitats, demandes i potencial de participació de cada jove. Depenent del grau de participació aquesta oferta és generada per les pròpies estructures de participació gestionades pels dirigents juvenils del MJP. • A la gran majoria dels joves els oferim la publicitat d’activitats, cursos, tallers, grups i serveis.

• Als joves consumidors els oferim les activitats de difusió de l’EJE: exposició de la producció dels tallers, concerts...

• Als usuaris els oferim serveis, cursos i tallers: servei de préstec de material, servei d’informació juvenil i assessories 63

•

•

•

personalitzades, utilització de sales, tallers de disseny gràfic, curs de sexualitat...

Els joves amb un centre d’interès se’ls agrupa en grups estables ja que se’ls vehicula cap a l’estructura associativa de la Descoordinadora: grup de manga, grup de muntanya, diables...

Als activistes se’ls ofereix la possibilitat de representar el seu grup estable en les reunions generals, a les comissions d’activitats, a la junta directiva de la Descoordinadora i a les diverses comissions que puguin sorgir al llarg del curs.

Als dirigents els oferim activitats de dinamització i de direcció de l’EJE i poder cogestionar el Programa de Dinamització del teixit associatiu Juvenil.

Estructura orgànica Aquesta estructura ha de permetre organitzar l’EJE en el seu Eix de Dinamització del teixit associatiu juvenil de forma democràtica i participativa.

• Per als joves que no participen, que simplement consumeixen o que són usuaris de cursos i serveis no existeixen òrgans de representació, doncs no participen de manera estable a l’EJE. • Per als joves que participen de l’EJE, però que ho fan en el Programa de Serveis i Formació, és important que el dinamitzador d’aquest aconsegueixi determinar els joves amb ganes de fer alguna cosa més que un consum d’activitats. S’ha de promoure el salt de Programa, vehiculant les voluntats dels joves a crear un grup estable del MJP. • Els grups estables i els col·lectius juvenils són el primer òrgan democràtic que apareix en l’organigrama de l’EJE. Ells programen, realitzen i avaluen les seves activitats. En el cas dels grups estables, amb el suport del MJP; en el cas dels col·lectius juvenils, amb el suport del dinamitzador del Programa. Gestionen el seu propi pressupost • L’EJE amb suficient nombre de grups estables i col·lectius juvenils es reuniran en la Coordinadora de l’EJE. Aquesta reunió es realitza un cop al trimestre i hi assisteixen els representants dels grups estables i col·lectius juvenils. La Coordinadora és dinamitzada pel dinamitzador del Programa de Dinamització del Teixit Associatiu Juvenil.

• De la Descoordinadora en sortirà la programació del trimestre i les comissions d’activitats per organitzar-les.

• L’MJP és el govern de l’EJE en el Programa de Dinamització.

Estructura d’acció La quarta estructura recull els programes que es desenvolupen a l’EJE. Els programes i projectes d’intervenció els agruparem en 6 àrees d’actuació de l’EJE. • Àrea de Relacions Exteriors: Projectes interassociatius amb associacions culturals o juvenils de fora de l’EJE, relació amb Centres d’Ensenyament, Relacions amb les Institucions, 64

• • • • •

Participació en Òrgans de Representació. Àrea de Gestió Interna: Administració de recursos i ordre intern. Àrea d’Activitats de Difusió-comunicació: Activitats Puntuals i Publicitat. Àrea de Col·lectius juvenils i grups estables: creació i seguiment Àrea de Dinamització d’Òrgans de Participació: manteniment d’estructures de representació o decisió, Formació. Àrea de cursos-tallers i serveis: Manteniment de l’oferta de cursos, tallers i serveis.

Les accions que es detallen en el projecte es treballen de forma transversal.

La transversalitat encara és més important en el dia a dia, amb participació activa en les següents comissions: • Hàbits saludables: formada per diferents tècnics municipals, te com a objectiu endreçar els recursos municipals referents a salut, així com estudiar les necessitats no cobertes i planificar unes polítiques de prevenció i promoció de la salut. Aquí es troben programes com el de prevenció de drogues i riscos associats que hem impulsat des de la Regidoria de Joventut. Als annexos us adjuntem un aprovació per junta de govern de la comissió.

• Transició escola-treball: aquesta comissió interinstitucional, ja que també participen els centres educatius te com a funció planificar una bona transició als joves que finalitzen 4rt d’ESO, i volen treballar o seguir una nova etapa d’estudis.

En ella participa, Educació, Joventut, Promoció Econòmica, i els equips directius dels CES. • Casos: Comissió creada per atendre casos de joves amb necessitats o problemàtiques que necessiten d’una atenció especial i seguiment. Serveis Socials, Joventut (si és jove usuari/a), Educació i Policia Local, es coordinen per treballar el cas i definir les línies d’actuació amb aquell cas.

• Formació Permanent: comissió que te com a objectiu l’elaboració d’un pla de formació permanent interinstitucional (a on participen tots els centres educatius del municipi).

Totes aquestes comissions tenen a veure amb les accions del projecte, sobretot amb les referents amb l’OAJ (Oficina d’Assessorament Jove).

Finalment, cal tenir en compte la coordinació i l’intercanvi d’informació amb el centre educatiu Castanyers, i el centre penitenciari l’Alzina, on resideixen joves.

65

Xarxes de col·laboració L’Espai Jove de L’Escorxador (EJE) estarà fonamentat en tres línies metodològiques molt concretes: participació, democràcia cultural i cogestió que omplen de sentit el projecte.

Participació Participar implica parlar de compromís i col·laboració en les responsabilitats que assumeix cada jove com a voluntari associatiu i soci. Responsabilitats en la relació i compromisos entre les organitzacions no lucratives per formar una xarxa, com també en el diàleg i els pactes amb l’administració. És de d’aquest compromís i col·laboració com a cultura organitzativa del sector públic associatiu, que els ciutadans aprenen i saben que participar significa voluntat, decisió i esforç individual i col·lectiu per aixecar i mantenir projectes socioculturals, socioeconòmics i sociopolítics per a la ciutat o per un públic en concret de ciutadans.

Les associacions són la gran escola pública de la cooperació solidària, del diàleg i de l’acció transformadora positiva.

Per tant, no podem entendre l’EJE que no contempli com a element prioritari la dimensió participativa. Si volem que el jove es desenvolupi com a ciutadà responsable, compromès i actiu dintre de la societat en la qual viu, hem de posar al seu abast els espais adients per a poder ferho, per a poder participar, sentir que és necessària la seva implicació, la seva actuació, la seva veu, en definitiva, la seva presència activa i transformadora.

Democràcia cultural És la situació a la qual tots els membres d’una societat participen de la vida cultural, sense distinció de sexe, edat, condició social, o necessitats especials. Això implica que la llibertat d’expressió i de creació són reconegudes i respectades. És un concepte que porta a una nova condició de cultura i que implica que, en els processos d’acció cultural, els individus i comunitats desenvolupen algun tipus d’activitat física o intel·lectual per aprendre i participar en els processos d’expressió, creació, relació...

Des d’aquest concepte s’entén com a cultura el conjunt de creences, l’art, la moral, les lleis, els costums i qualsevol altre actitud i capacitat adquirida per l’home com a membre d’una societat. Per tant, tot grup social és posseïdor per necessitat d’una cultura que, a més de representar la seva tradició acumulada, serveix als seus membres per a viure amb un màxim rendiment dins les seves condicions naturals i socio-històriques. La cultura és, doncs, l’art de viure que tothom amb més o menys consciència posseeix. Art que, naturalment ha de variar

66

segons els grups socials ja que no tots tenen les mateixes necessitats a satisfer.

Per democràcia cultural s’ha d’entendre quelcom oposat a la visió patrimonial i comercial de la cultura, és a dir, la democràcia cultural requereix que la cultura sigui definida per la mateixa població que l’assumeixi. Cadascú ha de tenir els instruments perquè lliurement pugui desenvolupar els propis trets culturals, pugui conduir la pròpia vida i crear autònomament la pròpia personalitat individual i amb col·laboració amb els altres membres del seu entorn la personalitat i la història col·lectiva.

La democràcia cultural implica la presa de consciència dels propis costums i creences culturals, la seva anàlisi crítica i, per tant, la transformació creativa i activa d’aquests trets.

Per tot això, l’Espai Jove ha de ser un espai que ofereixi al jove la possibilitat de crear la seva pròpia vida quotidiana, és a dir, una nova cultura que expressi la seves històries, aspiracions i necessitats concretes a partir de la participació personal, únic camí per a la creativitat i vida col·lectiva.

Cogestió La cogestió pot produir una major eficàcia en el desenvolupament de les polítiques públiques en el sentit de l’apropament a les necessitats socials que significa que la pròpia societat civil organitzada sigui la que gestiona la resposta a les demandes dels ciutadans. però, alhora, és una institucionalització del sector social (exigència de fidelitat) sense contrapartida.

La cogestió l’entenem com a codecisió, ja que obre espais reals de participació en el sentit de què la societat civil canalitza les demandes de la població i es corresponsabilitza en la presa de decisions. Hi ha, en aquest cas, una complicitat entre institucions polítiques i societat civil.

En definitiva, la cogestió significa enfortir la dimensió política de la participació , passant d’una col·laboració en clau estrictament consultivainformativa o en l’àmbit de la gestió a una participació que implica dinàmiques col·laboratives i de partenarietat tant en la definició de problemes com en el disseny de polítiques.

Des d’aquí, destacar el treball de col·laboració entre: • Regidoria de Joventut • Joves / entitats juvenils (La Descordinadora) • Altres regidories (Esports, Cultura, Ensenyament, Serveis Socials, Comunicació, Promoció Econòmica) amb programes específics per a joves.

67

Amb aquestes línies de treball: • Ampliar la participació dels joves del municipi.

• Treball transversal en les regidories del municipi.

• Convidar a les Regidories a sumar-se al procés de participació.

• Creació d’una xarxa associativa juvenil: o Seguir el procés de creació d’entitats juvenils o Dinamització i coordinació associativa Tipologia accions, iniciatives o projectes La metodologia de treball emprada és la de treballar per projectes. Cada element de programació, independentment dels seu temps o durada constitueix un projecte específic. Com a tal té els seus objectius específics, es desenvolupa en el temps marcat i és avaluable per si mateix.

El conjunt de projectes marquen l’acció quotidiana de l’EJE i li donen contingut.

Inicialment la programació setmanal serà composada pel desenvolupament parcial d’alguns dels projectes. Cadascun d’ells té un temps de desenvolupament diferent. L’horari i l’ ocupació dels espais serà modulable segons la demanda.

Tots aquests projectes poden ser desenvolupats i ampliats al llarg de la gestió, ja que sigui en el mateix projecte o amb la inclusió de nous.

Els projectes s’agrupen per programes i els programes es corresponen de forma coherent amb els eixos recollits del Pla Nacional de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Joventut. Gestió en dos programes.

• Programa de serveis i formació • Programa de dinamització associativa. Exemples de Dinamització cultural: o Carnaval o Sant Jordi o Sant Joan o Festa Major o Castanyada o Cap d’Any En resum, la tipologia d’activitats resta condicionada als diferents centres d’interès dels projectes i aquests als eixos de treball. No obstant, una breu aproximació podria ser aquesta: • Serveis • Activitats • Tallers i cursos formatius. Exemples de tallers: o Música o Noves tecnologies o Creixement Personal o Arts escèniques o Esportives

68

o

BaumannLab Laboratori de Creacio Jove

arts visuals joventut

Terrassa

69

Fitxa tècnica Entitat que ho gestiona / impulsa Servei de Joventut – Ajuntament de Terrassa Localització Av. Jacquard, 1 – 08222 Terrassa Recursos humans El BaumannLab no té treballadors que treballin exclusivament pel projecte. La seva gestió s’assumeix des de la mateixa estructura del Servei de Joventut. En aquest sentit, hi ha una tècnica responsable del projecte i es compta amb un auxiliar administratiu, personal de manteniment i consergeria, a més de la resta de l’estructura del servei que poden intervenir en el projecte de forma puntual.

En els moments que el BaumannLab necessita una direcció artística, pot externalitzar-la sol·licitant els serveis concrets a les persones o col·lectius que es considerin més adients.

Recursos físics El projecte disposa d’uns espais per a desenvolupar les seves accions i activitats: • Tres tallers per a residències artístiques de 30, 24 i 18 m2. Tots tres tallers estan equipats amb taula de treball, prestatgeria, guixeta, presa de corrent elèctric i accés a internet i calefacció.

El Taller 1 compta amb pica d’aigua.

• Un medialab laboratori d’uns 20m2 de mitjans tecnològics amb l'objectiu de donar suport als processos de producció artística.

• Una sala d’exposicions. És una sala de 65m2 equipada amb il·luminació, connexió a Internet, equipaments audiovisuals i parets de plafons de fusta preparades pel seu ús com a suport expositiu.

Fonts de finançament Pressupost municipal. A 2013 es va comptar amb una subvenció de la Direcció General de Joventut de la Generalitat.

Nombre d'usuaris anuals Unes 600 persones.

Pressupost anual • Personal: 40.000€ • Programes (difusió, producció, suport a la creació i formació): 10.000€ • Publicitat: 2.000€ Total: 52.000

70

Web http://www.baumannlab.cat/

Fitxa descriptiva Origen L'espai físic on s'ubica el BaumannLab havia estat un alberg de joventut i un bar fins que en el 2008 es presenta a l'INJUVE (Instituto de la Joventut) un projecte d'adequació d'aquest espai per a la conversió en un Espai de Creació Jove. Amb la subvenció obtinguda es fa una remodelació dels espais amb aquesta finalitat.

Paral·lelament el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Terrassa treballa conjuntament amb el col·lectiu Sinapsis per dissenyar el pla d'usos del futur espai. Aquest procés es va desenvolupar seguint diverses línies de treball. Per una banda es van posar en marxa quatre sessions obertes als joves i les joves de Terrassa per recollir les opinions sobre què hauria de ser i quins serveis hauria d'oferir aquest futur equipament. També es va fer un treball amb tots els tècnics del Servei de Joventut per debatre les possibilitats de complementarietat i sinergies que es podrien crear des de l'espai de creació amb tots els altres projectes.

A partir d'aquest doble treball es va elaborar un Pla d'usos que ha servit de punt de partida per posar en marxa el Laboratori de Creació Jove.

Finalment el BaumannLab va obrir les seves portes al públic i usuaris el 26 de març de 2011. En un primer moment que aquest Laboratori de Creació Jove s'inicia en versió beta per tal d'ajustar el seu funcionament al context. En relació a les reaccions i sinergies que es vagin establint acabarem per consolidar el seu funcionament.

Objectius • • • • •

Afavorir el desenvolupament de l’actitud crítica dels i les joves a través de les pràctiques artístiques.

Promoure la visibilització de l’univers juvenil i la seva visió del món a la ciutadania de Terrassa.

Facilitar la formació i professionalització dels i les joves creadors en relació a les pràctiques artístiques contemporànies.

Potenciar la recerca artística i la producció i el desenvolupament de processos de treball artístics.

Fomentar la producció de creativitat col·lectiva a través de l’establiment d’una xarxa de relacions entre institucions, entitats, col·lectius i altres agents amb objectius comuns al BaumannLab, així com a través del treball transversal entre programes del Servei de Joventut i Lleure Infantil.

71

Descripció BaumannLab és el laboratori de creació jove del Servei de Joventut i Lleure de l'Ajuntament de Terrassa centrat en la producció i suport a la creació artística de vocació multidisciplinari, que té com a eix central les arts visuals i el pensament contemporani.

En són trets distintius de la metodologia de treball d'aquest laboratori de creació la potenciació de sinergies entre accions diverses com la recerca, la producció, la formació i la difusió, així com l'heterogeneïtat dels públics i usuaris als quals ens dirigim i que volem posar en relació a partir dels projectes i serveis del BaumannLab. A qui dóna servei El BaumannLab promou accions de recerca, producció, formació, informació i difusió entorn a les pràctiques artístiques contemporànies dirigides: • • • •

A joves i creadors/es joves A entitats juvenils i de lleure infantil A institucions i entitats que treballen amb joves A la ciutadania en general

Estructura col·laborativa La mediació i la producció de xarxa són un aspecte característic del BaumannLab i demanen un desplegament específic però fortament imbricat amb moltes altres de les seves accions.

Voldríem apuntar algunes línies d'acció a través de les quals es pot veure quina podria ser la manera específica de desplegar la idea de mediació i producció de xarxa.

• En la producció de processos, ja siguin formacions o projectes artístics. S’aprofita aquesta situació per establir vincles amb altres institucions i/o equipaments per tal que ens coneguin i conèixer-los de prop, i per crear situacions de col·laboració.

• Aportar la capacitat del BaumannLab per a connectar amb el territori, per a fer la intermediació entre el territori i els projectes artístics de producció externa.

• Promoure accions, situacions i dinàmiques de trobada entre els i les joves del territori.

Tipologia accions, iniciatives o projectes • Trobades periòdiques amb professorat vinculada amb l’art i l’educació dels centres de secundària de Terrassa amb l’objectiu de compartir experiències, aprendre, tractar temàtiques concretes, etc.

• Col·laboracions amb els centres formatius relacionats amb l’art de la ciutat. Terrassa és una ciutat amb una oferta formativa important que es pot relacionar amb les pràctiques artístiques: l’ESCAC, el Centre de Imatge i multimèdia, Cicles formatius d’imatge i so, Institut del teatre, comunicació audiovisual, etc. En aquest context acadèmic és freqüent

72

• •

que s’hagin de desenvolupar projectes relacionats amb els continguts impartits. Aquest fet s’ha comentat diverses vegades, arrel de contactes amb algunes d’aquestes institucions, ja que s’ha fet explícit el potencial que tenen aquests projectes per contextualitzar-los a Terrassa i vincularlos a una experiència comunitària. El moment de desenvolupar un projecte becat s’obre l’oportunitat d’establir aquest tipus de relacions que vagin més enllà de la beca sol·licitada. Aquest any ens ha passat un un dels projectes becats. Hi ha una relació establerta amb l’INS Santa Eulàlia que imparteixen el cicle formatiu superior d’Imatge i so ja que van guanyar una beca el 2011. Aquesta relació ha permès que s’hagi establert una col·laboració amb un altre dels projectes becats que d’enguany. Aquesta col·laboració ha consistit en que el seu alumnat ha desenvolupat un dels seus projectes de l’aula amb un grup de traceurs (practicants de parkour) que estaven becats per fer una revista sobre el parkour. Ambdues parts han estat molt satisfetes del resultat del projecte. Considerem que aquesta és una línia de treball a explorar perquè té moltes possibilitats i pot donar resultats molt interessants.

Acompanyament dels projectes amb el col·lectiu ArtDoules (*).

Col·laboracions amb altres institucions. En l’última convocatòria de beques de suport a la creació es va becar un projecte relacionat amb les arts escèniques, consistent en editar un projecte audiovisual sobre uns exercicis de dansa. El projecte tenia unes necessitats específiques que el BaumannLab no podia cobrir al 100% per la qual cosa es va contactar amb el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. La trobada no es va plantejar com una demanda de necessitats sinó com una possibilitat de col·laboració entre les dues institucions. Així doncs en aquest primer contacte es van explorar les possibilitats de col·laboració en el moment que una i altra coneixíem més a fons què feia l’altra. Finalment, i per començar aquest primer any de contacte, la col·laboració no només ha consistit en facilitar certs elements d’infraestructura puntuals, sinó que el BaumannLab ha col·laborat en la programació del Terrassa Noves Tendències aportant la inauguració de l’exposició del projecte i, a més a més, una masterclass.

73

Escola municipal de música Can Ponsic música educació

Barcelona

74

Entitat que gestiona /impulsa L’Arc taller de Música Fundació Privada.

Localització Av. J. V. Foix 55, interior, 08034 Barcelona.

Recursos humans • 26 professors.

• 1 secretària.

• 1 persona de neteja.

Recursos físics Antiga casa particular dins d’un jardí públic.

Fonts de finançament Ajuntament de Barcelona (que en rep una part de la Generalitat), Quotes de les famílies.

Nombre d'usuaris anuals 375 alumnes entre 5 i 18 anys + 75 alumnes adults + Unes 60 famílies/trimestre (música per a nadons) + 8 mestres especialistes de música que participen al seminari + 1600 alumnes de les escoles de règim general que assisteixen a les audicions + 30 alumnes d’escoles de NEE que assisteixen a tallers * Estudiants en pràctiques (uns 4 per curs) + Públic que assisteix als concerts i altres activitats de projecció exterior.

Pressupost anual Al voltant de 600.000 €, dels quals aproximadament uns 500.000€ són despesa de personal.

Web http://www.emmcanponsic.cat Fitxa descriptiva Origen El 1967, Maria Dolors Bonal crea l’escola L’Arc, pionera com a taller de música, plàstica i expressió amb uns principis pedagògics molt innovadors, vigents encara, avui en dia. L’any 1992, l’ARC Música es reconverteix en L’ARC, Taller de Música, Fundació Privada, i ocupa la casa de Can Ponsic de Sarrià, a través d’un acord municipal que estableix unes contraprestacions pel barri i el districte, de tipus cultural,

75

educatiu i artístic. L’any 2001, L'Ajuntament de Barcelona, adjudica a la Fundació l'Arc Música, entitat dedicada a l’educació a través de les arts, la gestió de l'escola de música municipal de Can Ponsic al barri de Sarrià. El 2005, aquesta mateixa fundació obria un segon centre, «Xamfrà, centre de música i escena», al Raval, amb una finalitat socioeducativa i d’inclusió social a través de les arts.

Objectius L'escola de música de Can Ponsic es caracteritza per oferir: • Una educació musical oberta a tots els nois i noies.

• Una educació musical tractada com a eina al servei de la formació integral de les persones.

• Una educació musical rigorosa, contextualitzada estèticament, que fomenta el respecte i el sentit crític.

• Una educació musical que prioritza el cant coral i la música feta en grup.

• Una educació musical flexible i diversificada segons les necessitats i els interessos de cada alumne/a.

• Una recerca constant de noves músiques per descobrir i fer descobrir.

Descripció Can Ponsic és una escola de música que pertany a l'A.C.E.M. (Associació Catalana d'Escoles de Música). Però és una escola de música que té certes particularitats. S’hi cursa ensenyament no reglat, no s’hi fan exàmens i es dóna una prioritat significativa a la música en grup. Els alumnes poden fer-hi instrument (piano, violí, violoncel, clarinet, flauta de bec o travessera, etc.), llenguatge, cant coral, grup Orff, música de cambra i els diferents conjunts (orquestres i corals).

Té una certa especialització en la música antiga: s’hi pot estudiar viola de gamba o clavicèmbal, no presents en gaire escoles; molts alumnes de piano aprenen a realitzar el baix continu amb un clavicèmbal o espineta als grups de cambra; i hi ha una certa presència del repertori del Renaixement i Barroc perquè diversos professors en són especialistes.

Cobreix la franja d'edats compresa entre els 5 i els 18 anys. Els alumnes més grans poden seguir-s’hi formant, segons la disponibilitat d’horaris i espais, previ pagament d'uns altres preus públics, ja que aquesta franja d’edat no rep subvenció de la Generalitat. La continuïtat d'aquests alumnes és important pel que aporta de nivell i cohesió, sobretot a les agrupacions. També formen part de l’escola quatre agrupacions integrades quasi exclusivament per alumnes adults : el cor jove, el cor de noies, el cor mixt i l’orquestra de joves.

L'Escola és oberta a tots els ciutadans. No s'hi fa cap tipus de selecció, i pretén acostar la música a tothom: als alumnes per mitjà de la pràctica, i

76

a la resta de ciutadans de l'entorn per mitjà de les seves múltiples activitats de projecció exterior. Can Ponsic ofereix atenció especialitzada i integrada als alumnes amb necessitats educatives especials, així com seguiment especialitzat a tots els alumnes que presenten dificultats particulars.

A qui dóna servei Nadons, infants i joves de Barcelona i les seves famílies.

Xarxes de col·laboració • Escoles públiques de règim general del Districte Sarrià Sant Gervasi.

• Escoles de NEE • Escola Bressol Canet • Serveis personals de districte • Xamfrà, centre de música i escena del Raval • Altres escoles de música municipals de Barcelona i d’altres llocs • Col·laboració amb l’Associació Orff -Catalunya Tipologia accions, iniciatives o projectes Amb els anys, ha anat creixent i ampliant les propostes, de manera que actualment s’hi fan tallers per a nadons, hi són benvinguts els nens amb necessitats educatives especials, s’organitzen audicions per les escoles del Districte, formació de professorat, hi ha diverses corals d’adults, etc.

Igual que a Xamfrà, els alumnes tenen una classe d’instrument en grup reduït (fins a tres nens) on treballen qüestions més específiques de l’acordió, del flabiol i tamborí, de la tarota. Després, la colla (que tots els alumnes fan obligatòriament i des del principi) és un espai que els demana més autonomia amb l’instrument i que es concentra més en el procés de creació col·lectiva.

La dinàmica de Can Ponsic incentiva la permeabilitat entre tallers, i per això la colla també ha acompanyat una coral (d’edats simi- lars als músics) i ha participat en concerts de l’activitat ordinària de l’escola.

• Educació musical dirigida als alumnes matriculats • Acolliment d’alumnes amb NEE. Col·laboració amb les seves escoles • Coordinació del Seminari d’especialistes de música de les escoles de règim general • Preparació i programació d’audicions musicals per a escolars del districte • Programació de concerts d’alumnes i de professors per a la ciutat • Intercanvis amb altres centres d’educació musical.

77

Escola de Música – Centre de les Arts música educació

L’Hospitalet del Llobregat

78

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Ajuntament de L’Hospitalet del Llobregat / Àrea de Serveis a les Persones.

Localització Aquest servei municipal està desplegat territorialment. A més d’una oficina de gestió es fan servir diversos equipaments educatius i culturals públics. L’octubre de 2014 es disposarà d’una seu central provisional a l’Avinguda Vilanova, s/n de L’Hospitalet en espera de poder rehabilitar la fàbrica de Can Trinxet com a seu central definitiva.

Recursos humans De manera estable hi ha 40 treballadors (personal docent, d’administració i de serveis) a més dels diversos artistes que hi desenvolupen projectes de curt recorregut.

Recursos físics La futura seu provisional té 2.500 m2 i la seu definitiva a Can Trinxet 6.500m2.

Fonts de finançament • Ajuntament de L’Hospitalet, que n’és el titular • Diputació de Barcelona • Quotes dels usuaris Cal remarcar que la Generalitat de Catalunya ha retirat la seva aportació al finançament dels centres d’ensenyaments artístics municipals no reglats, dels quals en tenen la competència, exhibint no tan sols la deslleialtat institucional respecte qui està fent la suplència sinó també la deixadesa de responsabilitats respecte el desenvolupament i l’educació cultural de la població.

Nombre d'usuaris anuals Les condicions d’usuaris són diverses, uns com a alumnes, altres com a participants puntuals i altres com a destinataris de la programació escolar estable. El nombre d’usuaris, diversos, del curs 2013-2014 són 7.185.

Pressupost anual El pressupost total anual 2014 de l’Escola de Música – Centre de les Arts de L’Hospitalet és de 1.070.089,06 €, distribuït de la següent manera: • Docència Música: 68% • Docència Teatre: 6% • Docència Dansa: 4% 79

• • • • • •

Direcció i administració general: 13% Monitoratge i consergeria: 5% Projectes d’art comunitari en recursos artístics personal: 2% Comunitari producció: 1% Programa escolar Anem al Teatre: 1% Producció i transport: 2%

Web http://www.centredelesartsl-h.cat Fitxa descriptiva Origen Quan el govern de l’Ajuntament de L’Hospitalet va crear, el maig de 2005, l’Escola de Música - Centre de les Arts, no estava només posant en marxa un centre educatiu sinó que estava iniciant una política decidida de participació ciutadana en matèria artística.

Aquest projecte contempla com a elements primordials els següents: • Donar un fort impuls des del govern municipal a l’oferta pública d’educació artística a partir d’un nou model de centre que permeti situar L’Hospitalet en unes coordenades equiparables a les ciutats europees de referència pel que fa als estàndards quantitatius de població escolaritzada.

• Situar aquest impuls en el context d’un nou concepte d’equipament que permeti incorporar un fort component d’innovació en contemplar a més de l’educació artística, la creació, l’experimentació, la vivència artística i la seva difusió com a pilars del model. Val a dir que aquest plantejament de centre constitueix amb, algun centre de Gran Bretanya, una experiència pionera a nivell europeu.

• Concebre un equipament situat en la intersecció de l’acció cultural i l’acció educativa, prenent com a referents els models nord europeus de centres de les arts en el vessant més estrictament educatiu i de les arts comunitàries en la seva perspectiva d’acció cultural de proximitat.

• Anar més enllà en la missió del centre projectant el concepte d’escola d’ensenyaments artístics per esdevenir un espai on es produeix la intersecció entre formació, creació, pràctica i difusió artística i en interacció amb el territori on s’ubica.

• Autoritzar el seu vessant de formació (escola de música i de dansa) pel Departament d’Ensenyament, d’acord amb la normativa vigent.

• Aquest nou model transforma els models convencionals d’equipaments de formació, per una banda i els de participació, per una altra, en un model híbrid més en sintonia amb les necessitats ciutadanes del segle XXI.

80

Objectius L’Escola de Música - Centre de les Arts, amb un doble compromís educatiu i cultural, té com a missió garantir la participació de tots els ciutadans en la producció i en la recepció artística i esdevenir un instrument de primer ordre per tal de democratitzar l’accés a la cultura en la línia dels compromisos contrets per l’Ajuntament de L’Hospitalet, en el marc de l’Agenda 21 de la cultura1.

L’Escola de Música - Centre de les Arts porta a terme aquesta funció tenint en compte els elements següents: • En primer lloc un triple punt de vista sobre l’art i la cultura en general: o Són eines per al canvi continuat de les societats i dels seus membres individuals. o Són matèries políticament força neutrals que configuren un escenari en el qual pràcticament tothom pot confluir. o Són forces independents en la societat. No haurien de ser observades exclusivament des del punt de vista del seu impacte econòmic o social.

• Com en qualsevol programa de desenvolupament cultural, i seguint les directrius del document In from the margins del Consell d’Europa (1998), cal posar l’èmfasi en quatre principis genèrics que han d’inspirar tota l’actuació del centre: o Identitat: un element suficientment connectat amb la descentralització i amb l’àmbit d’acció de les comunitats locals. o Diversitat: el clar contrapunt al primer element, cada vegada més present a escala local. La diversitat cultural és font d’innovació i de creativitat, i és tan necessària a l’espècie humana com la biodiversitat als éssers vius. o Creativitat: element fonamental –que s’expressa alhora des de la identitat i la diversitat- que permet a les persones i a les societats créixer i avançar; i que té en la creativitat artística una de les seves expressions genuïnes. o Participació: la participació –activa- i la construcció de públics culturals és un dels elements de l’exercici de la ciutadania plena • L’Escola de Música - Centre de les Arts està esdevenint un instrument important de la política educativa i cultural local, interactuant amb: o Els centres educatius de règim general, implicant-los en activitats de participació, estudi i pràctica artística i desenvolupant-hi activitats. o La xarxa d'equipaments culturals públics, i més concretament els que operen en els àmbits de la difusió artística i l’acció cultural de proximitat. o Les associacions i les entitats culturals, i en especial les que operen en els àmbits dels grups artístics amateurs -grups de teatre amateur, corals, conjunts instrumentals.

1

Aquest document situa la cultura – desenvolupada a escala internacional des de l’esfera local i entesa com a dret col·lectiu de participació- com a element essencial per donar resposta a necessitats emergents de cohesió, inclusió i identitat. L’Ajuntament Ple de L’Hospitalet es va adherir a l’Agenda 21 de la Cultura el 29 d’octubre de 2004

81

o La casa de la Música com a espai de formació, creació, producció i difusió del que en la versió anglosaxona es bategen com a músiques populars.

Descripció L’Escola de Música - Centre de les Arts no es concep merament com a centre d'aprenentatge artístic. Les actuacions de l’Escola de Música – Centre de les Arts tenen els eixos següents.

• L’aprenentatge, i el consegüent ensenyament • La pràctica artística • La producció i la creació artística • La participació cultural • La difusió cultural És la combinació d’aquests eixos la que permet que una part dels seus usuaris se sentin immersos en un procés de millora de les seves capacitats creatives i interpretatives, en el que s’anomenaria un procés d’aprenentatge; mentre que altres se sentin en un sistema que els permet una pràctica continuada de la música o les arts escèniques.

Arribats a un punt determinat, un alumne pot deixar de concebre la seva relació amb l’Escola de Música - Centre de les Arts en termes d’aprenentatge i passar a entendre-la com a pràctica, com una pràctica artística que li continua resultant gratificant. O que el centre pugui acollir aquella persona que ha realitzat un determinat tipus d’aprenentatge en un altre entorn i acut a l’Escola de Música –Centre de les Arts a la recerca d’un context en el qual exercitar la pràctica artística en conjunt.

De forma semblant, aquells que aprenen i aquells que practiquen es troben immersos conjuntament en processos de producció –concerts, espectacles, projectes audiovisuals...- dirigits a la resta de la ciutadania.

A la resta d’uns ciutadans que tindran una vinculació com a participants (oients i espectadors actius) en l’oferta artística que aquests els presentin.

Tenint, doncs en compte la seva pluralitat d’intervencions, l’Escola de Música - Centre de les Arts respon als objectius següents: • Articular una oferta global i diversa d’educació artística per a la ciutat, adreçada a tots els ciutadans, de totes les edats, de tots els sectors socials i interessos estètics.

• Entendre que l’acció de l’escola de Música - Centre de les Arts s’estén als camps de la formació, la pràctica, la creació, la producció i la difusió artística.

• Facilitar i potenciar el treball articulat dels professionals i els no professionals del sector artístic.

• Crear un entorn que fomenti els interessos, demandes i necessitats d’art dels ciutadans, per, després, donar respostes a aquestes demandes.

82

Com a concreció d’aquests objectius, l’Escola de Música - Centre de les Arts: • Promou el dret a la lliure expressió artística de les persones, i crea condicions reals per a la realització d’aquest dret.

• Crea oportunitats per a la realització d’activitats creatives per part de les persones, així com promou contactes entre elles.

• Contraresta els impactes negatius de les visions exclusivament comercials en els terrenys de la música, les arts i la cultura.

• Promou la descentralització de les activitats i de la presa de decisions en el terreny de l’art i la cultura.

• Pren en consideració les demandes i experiències dels grups existents, i fa accions que incideixin en la millora de les seves pràctiques i la seva difusió.

• Possibilita la renovació artística i cultural tant de les persones com dels grups, entitats i associacions.

• Assegura el manteniment de les formes culturals existents que tinguin un valor de tradició i arrelament positiu en el context, i mantenir-les vives i –si cal- continuadament adaptades a contextos canviants.

• Promou l’intercanvi d’experiències i idees, artístiques i culturals no només a escala local.

I això ho fa amb una oferta diversa que inclou diverses dimensions que a voltes s’interconnecten i en ocasions fins i tot poden ser considerades com a formes diferents de veure una mateixa dimensió, segons els interessos, punts de vista, etc. de qui ho observi: • L’educació, global, a través de l’aprenentatge artístic i la seva presentació pública.

• La pràctica artística, també per mitjà de la implicació en els conjunts instrumentals.

• La creació, una altra dimensió d’aquesta mateixa pràctica artística.

• La producció de concerts, espectacles i projectes diversos en els quals intervenen els alumnes i usuaris i altres col·lectius que només hi participin puntualment.

• La difusió d’aquests projectes a la resta de la ciutadania, la veritable dimensió cultural d’aquest centre, que d’aquesta manera té un impacte notable tant en els territoris de referència com en la dinàmica cultural de la ciutat en general generant els circuïts necessaris.

A qui dóna servei L’Escola de Música – Centre de les Arts de L’Hospitalet té un àmbit de cobertura previst per als ciutadans de L’Hospitalet i rep alguns estudiants procedents de l’àrea metropolitana.

Estructura col·laborativa L’estructura organitzativa del centre respon a les necessitats dels diversos àmbits implicats en relació al grau d’estabilitat i bagatge que determina la jovenesa de la institució. Els valors que determinen l’estructura són els de participació en la presa de decisions i la

83

responsabilització individual i col·lectiva envers els objectius que el centre té encomanats. L’Escola de Música- Centre de les Arts té un disseny adhoc de horitzontal- que estableix dues coordenades prioritàries (programes d’ensenyament i àmbit artístic) incorporant en menor mesura els factors de dispersió territorial i gestió del centre. No oblidem que les organitzacions de professionals, les escoles en són un cas, malgrat despleguin processos estandarditzats (accions educatives) es mouen en entorns complexes i dinàmics que reclamen la cooperació de tots els experts per assolir els seus objectius. Un dels reptes d’aquest model organitzatiu és normalitzar suficientment els processos per facilitar la presa de decisions i la transmissió de la informació però no caure en la burocratització que impossibilitaria el bon funcionament del centre.

El model de gestió és també adhoc d’acord amb la necessitat d’equilibrar l’estabilitat i la flexibilitat immanents a aquest centre: estem parlant d’un model de gestió directa amb empreses de serveis que duen a terme els diferents programes d’activitat d’acord amb el pla de serveis que estableix la direcció el centre.

Equips docents tranversals per programes d’ensenyament. El professorat que fa docència a cada programa composa, revisa i actualitza conjuntament els continguts que els confegeixen. Cada programa d’ensenyament té un coordinador transversal als diversos llenguatges artístics.

•

•

•

• •

Educació Artística Primerenca (música, dansa i teatre): Programa adreçat a nens i nenes de 4 a 7 anys, en grups de la mateixa edat i una oferta territorialitzada.

Educació Artística Bàsica (música, dansa i teatre): Programa adreçat a nens i nenes i a adolescents, des dels 8 anys amb una confecció dels grups adequada a la seva edat . Programa sense requeriments previs.

Aprofundiment en Educació Musical, Teatral o Dansística: Programa amb requeriments previs: Haver superat els continguts de l’Educació Artística Bàsica a criteri del professorat Formació Artística Avançada: Programa molt restringit a l’alumnat amb recorregut professionalitzador.

Musicoteràpia: Programa adreçat a estudiants amb necessitats educatives especials que vol descobrir la musicalitat pròpia de cadascun d‟ells i desenvolupar-la espontàniament a través de la improvisació.

Equips docents per llenguatges artístics. El professorat que fa docència a cada conjunt d’alumnes composa, revisa i actualitza conjuntament els objectius i continguts alhora que garanteix una acció tutorial coherent i eficaç. Cada equip docent té un coordinador: • Educació musical primerenca • Big band • Jazz manouche

84

• • • • • • •

Orquestra de corda Percussió Quintet de vent Ensembles de pop-rock Música tradicional catalana Teatre Dansa

A més de l’estructura educativa ja descrita, la tipologia escolar d’escola desplegada territorialment i amb una diversitat àmplia d’activitats, exigeix que a més dels/les coordinadors/es d’àmbit, hi hagi coordinadors/es de seu i coordinador/a de gestió: Coordinadors/es de seu per tal de garantir la comunicació fluïda amb les direccions i els equips directius dels centre que són seu de l‟ Escola de Música – Centre de les Arts alhora que assegurar el desenvolupament correcte de les activitats in situ.

A més d’aquests programes d’ensenyament, l’Escola de Música – Centre de les Arts promou la residència d’artistes en el marc escolar.

Consell escolar. Òrgan de participació en el govern del centre per tal de garantir la incorporació de les visions de tots els membres de la comunitat educativa.

Algunes de les activitats de l’EMCA, com els projectes orquestra a l’escola i dansa a l’escola, exigeixen el consens en la planificació d’objectius, continguts i accions constitutives de tal manera que cal la participació de tots els responsables implicats. En aquest cas –orquestra i dansa a l’escola- el conjunt de directors i equips directius de les 6 escoles que desenvolupen el projecte juntament amb el l’EMCA constitueixen el fòrum que pren les decisions.

Altres activitats com la implicació en projectes de ciutat requereixen el mateix grau de consens amb les entitats de la ciutat. N’és exemple la confecció de l’orquestra de ministrils que participa en el Toc d’inici de les festes de primavera amb un nucli d’estudiants de l’escola i la participació de diverses entitats de música d’arrel de L’Hospitalet, o altres projectes artístics de participació comunitària com l’acció musical reivindicativa Soterrem les vies en la qual la participació activa de les associacions i les entitats va ser decisiva.

Xarxes de col·laboració L'Escola de Musica - Centre de les Arts, per la seva pròpia condició d'instrument municipal al servei no tan sols de l'increment de practicants de les arts o de garantir equitat en l'accés a l'educació i pràctica artística sinó també com a garant de posar les arts al servei de la cohesió social i l'èxit escolar, s'insereix com a servei educatiu en tantes accions de desenvolupament social i territorial com li és possible.

85

Així doncs l'Escola de Musica - Centre de les Arts és un agent més en les diverses xarxes locals ja tinguin un caràcter sectorial, territorial o ambdós alhora. Uns exemples: • Pla educatiu d'entorn, marc en el qual desenvolupa projectes comunitaris.

• Pla de desenvolupament comunitari de la Florida.

• Destinatari de pràctiques acadèmiques amb diverses universitats i centres d’educació superior.

• Destinatari de pràctiques associades amb plans d’ocupació del SOC. • Col·laboradora amb associacions i entitats per sumar ...

Associació de jazz manouche en el festival Django L’H...

• Grans equipaments: L’A, Mercat, CAT...

• ¾ per 5/4 • AMPES • Centres culturals i altres centres municipals • Taules de cultura • Casa de la Música • Fundació Pau Casals • Districtes i comerciants • Centres de gent gran • MNAC i Construint La Sala • Educació Sense Fronteres • Benvinguda als mestres de la ciutat • Actes institucionals (GU, esquadres...)

• Festa dels Súpers TV3 • Biblioteques Tipologia accions, iniciatives o projectes Totes les accions són coparticipades, algunes impulsades per la nostra organització, d’altres impulsades per altres organitzacions públiques o privades.

• Educació i pràctica artística de llarg recorregut. Les accions que vertebren l’acció de l’escola són educatives en el sentit d’ensenyar i aprendre els llenguatges específics de les diferents disciplines artístiques (música, dansa i teatre) en els seus diferents estils (clàssic, contemporani, jazz, jazz manouche, poprock, tradicional...) sempre respectant els principis sobre els quals es fonamenta l’acció pedagògica de l’escola: significativitat dels aprenentatges, funcionalitat, aprenentatge col·laboratiu i autonomia. Forçosament aquests principis activen unes formes d’organització de continguts que hi juguin a favor. N’és exemple la vertebració dels aprenentatges musicals a l’entorn de la pràctica musical de conjunt o l’ús de la pedagogia de grup.

• Educació i pràctica artística integrada en escoles que mereixen una atenció especial: Orquestra a l’escola i Dansa a l’escola.

Els instruments de corda i vent de l’orquestra, si bé històricament 86

han actuat com a motor del desenvolupament de la música clàssica, són uns grans desconeguts en el context escolar perquè, a causa de la seva dificultat tècnica, no formen part del que anomenem instruments escolars.

L’educació, el coneixement i l’acceptació del propi cos són un àmbit fonamental de desenvolupament dels infants. La dansa és el cos que parla, sosté Robinson, i els 3 elements que poden ser desenvolupats (el cos, l’espai i el temps) se sumen a la música mateixa com a factor educatiu.

Si bé la dansa forma part dels llenguatges a desenvolupar a l’àrea d’educació artística, l’educació primària no permet aprofundir en les tècniques que han de permetre el desenvolupament individual i col·lectiu dels elements esmentats, permetent tan sols, el despertar de l’interès sobre la dansa. Aquest interès que, en les llars sensibles a la complementarietat de l’educació artística dels infants més enllà de l’escola pot tenir una continuïtat, en els entorns sense acumulació educativa i cultural, quedarà estroncat La situació de l’escola i de l’entorn guia el projecte: alumnat de procedències culturals diverses, alumnat amb necessitats d’atenció educativa en aspectes concrets - atenció i concentració, autoestima, desenvolupament lingüístic- en un entorn de nivell econòmic exigu i baixos nivells d’instrucció en el seu entorn immediat.

El treball cooperatiu de l’equip directiu de les escoles implicades (escoles Pau Vila, Ramon y Cajal, Gornal, Lola Anglada Charlie Rivel i Ausiàs March) i l’Escola de Música – Centre de les Arts i del professorat d’ambdues institucions ha possibilitat dur amb èxit aquest projecte que impacte positivament sobre els nens, tant des de les competències individuals, el seu èxit escolar, la satisfacció de les seves famílies, el reconeixement de les institucions i la pròpia ciutat de L’Hospitalet A aquest desconeixement generalitzat s’hi suma la necessitat d’algunes escoles, de catalitzar esforços per aconseguir acollir el seu alumnat en les millors condicions, per garantir que les estades breus als centres educatius contribueixin a fer comunitat alhora que contribueixen a desenvolupar les habilitats d’autonomia, autocontrol i autoestima que permeti als nens créixer com a individus lliures i feliços.

La pràctica dels instruments de l’orquestra i la pràctica de la dansa orienten a l’atenció, a la concentració i a la disciplina i, per

87

tant, contribueixen a generar competències genèriques en els estudiants, alhora que desperten l’emoció per sentir-se dins la música i les arts, per ser-ne l’actor principal, i per experimentar la responsabilitat i el compromís de formar part d’una orquestra o un cosa de ball alhora que desvetlla la sensibilitat. .

§

§ § §

La causa de triar l’orquestra com a llenguatge estètic té a veure amb la procedència de l’alumnat, un alumnat divers quant a la seva situació sociocultural, que pot trobar en l’apoderament del patrimoni musical europeu el vincle necessari per sentir-se ciutadà de ple dret en un marc cultural que –sovint i per causa de la seva procedència- se li fa estrany.

Creació i participació comunitària: • Audiovisuals amb joventut i altres.

• Blocs florida.

Casal d’estiu.

Festival de jazz manouche i enchanté i classes magistrals.

Anem al teatre.

88

Programa Públics Mercat de les Flors

dansa educació

Barcelona

89

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Consorci Mercat de les Flors – Centre de les Arts en Moviment.

El Mercat de les flors neix com equipament escènic municipal el 28 de febrer de 1983. El juny de 2007 es constitueix com a Consorci per encarar una nova etapa com a centre especialitzat en Dansa i Moviment.

El març de 2012 es signa un nou contracte-programa que estableix les relacions entre les administracions de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Consorci del Mercat de les Flors, i determina els compromisos que assumeixen en relació amb la gestió, l’activitat i les finalitats públiques del Mercat de les Flors.

Localització c/ Lleida, 59. 08004 Barcelona.

Fonts de finançament Exercici 2012: • Ajuntament de Barcelona: 1,3 milions d´€ (41%).

• Generalitat de Catalunya: 1,2 milions d’€ (37%).

• Ministeri de Cultura : 0,7 milions d’€ (22%).

• Aportacions de les institucions: 3,3 milions d’€.

• •

Taquilla i serveis: 0,5 milions d’€.

Projectes: 1,1 milions d’€.

Nombre d'usuaris anuals Període 2012-2013 • 8.544 participants en projectes educatius i socials (16% del total) o Activitats amb la comunitat educativa: Total usuaris Escoles Alumnes Mestres Públic 6.737 130 4.673 257 1.807 • 52.500 espectadors o Projectes socials i comunitaris: 3.812 espectadors Pressupost anual Exercici 2012: 4.9 milions d’€.

Web http://mercatflors.cat/

90

Fitxa descriptiva Origen Amb més de 25 anys d’història, el Mercat de les Flors és d’ençà el 2007 un consorci públic destinat a la dansa i a les arts del moviment.

Actualment està considerat un centre de referència per a la investigació, producció, creació i difusió de la dansa i les arts del moviment.

Destaquem l’evolució i adaptació dels programes educatius [2006-2008] D’obertura i presentació al món escolar amb una distribució àmplia oferint un programa i uns recursos primers per fer una aproximació prudent a la comunitat: programació d’espectacles, sessions de diàleg amb l’artista, i formació pels docents. La presentació al sector educatiu va significar també el buscar les complicitats amb els estaments administratius amb competència educativa. Va ser en aquesta fase primera que es va projectar i crear la maleta didàctica, la qual havia d’esdevenir el recurs principal de treball amb docents i infants; aquesta eina dirigida als tutors i a l’aula donava forma i contingut curricular a la nostra proposta pedagògica. S’inicia, en aquest període, el projecte Tot Dansa per a secundària.

[2009-2011] Aquesta fase va ser la de la consolidació del projecte educatiu en el seu contingut, el qual hem anat corregint i adequant a la realitat escolar i en distribució (espectacles, curs de formació, eines i recursos..). En aquesta fase vam obrir i iniciar els projectes comunitaris i de participació.

[2012- 2014] Amb l’entrada del Graner en el sí del Mercat de les Flors, els projectes educatius, comunitaris i socials del Consorci incrementen la seva acció al voltant de les residències i projectes de creació que acull el Graner.

L’atenció al territori i també l’elaboració de programes específics per les escoles bressol són dues de les línies de treball preferent.

Objectius Objectius del projecte del Mercat de les Flors • Proposar models i referents amb una política de suport continuat al talent. Crear vincles estables amb artistes associats i companyies residents • Potenciar la participació dels públics. Afavorir la participació dels públics, la seva presència a l’equipament, i a les activitats de mediació social, acció cultural i la creació de comunitat.

• Incentivar el coneixement. Establir polítiques de relació amb el món educatiu i de la recerca en tots els seus nivells que permetin l’adequat apoderament i transformació.

• Impulsar la creativitat, apostant per un model que doni valor a la innovació, la creativitat, el talent i l’esforç.

91

•

Organitzar un sistema sostenible, generant el màxim de recursos propis.

Objectius específics en relació a la dansa en l’educació • Descobrir i participar dels programes del Mercat de les Flors i del Graner per formar-ne part.

• Valorar, desenvolupar i formar espectadors amb esperit crític.

• Desvetllar els interessos artístics i culturals dels infants, joves i professors.

• Potenciar els projectes personals i professionals que permetin establir • itineraris d’educació i aprenentatges cap a l’art.

• Fomentar, provocar i desenvolupar en el docent una curiositat davant de la dansa així com també d’altres expressions artístiques amb la finalitat de motivar una actitud creativa a cadascun dels seus alumnes.

• Identificar i utilitzar les formes de comunicació expressives corporals, tot desenvolupant el sentit estètic i creatiu.

• Aprendre i descobrir noves metodologies i recursos per introduir la dansa a l’escola.

• Entendre i valorar la dansa com una forma d’expressió i comunicació.

• Entendre i gaudir de la dansa com un valor.

Descripció A més d’oferir una programació que representi la pluralitat de la dansa, amb una programació eclèctica de companyies nacionals i internacionals, el Mercat desenvolupa un important projecte pedagògic que té per objectiu la promoció i integració de l’experiència artística, educativa i estètica per als diferents públics i col·lectius socials.

Els projectes de formació i educatius han conformat, sense cap mena de dubte, una identitat singular al Mercat; generen moltes de les accions de l’àrea de continguts, amb una aposta de programació i coproducció d’espectacles i d’activitats de la màxima qualitat, rigorosa, oberta i personalitzada.

Entre l’oferta, el Mercat treballa de manera permanent campanyes i projectes familiars, escolars, de caràcter intergeneracional, i projectes comunitaris. Tots ells són part de la nostra acció educativa i social.

Avui, la integració en el sí del consorci de la gestió del centre de creació del Graner ha obert noves possibilitats de desenvolupament dels nostres programes de públics.

92

A qui dóna servei Des dels seus inicis com a centre especialitzat en dansa contemporània, l'any 2006, al Mercat de les Flors es va proposar trencar barreres i prejudicis per apropar-la als diferents públics. Amb la convicció primera que l'espectador forma part intrínseca del fet escènic i que no hi ha una sola dansa ni un sol públic, el seu "pla de màrqueting" per a la creació i desenvolupament de les audiències apostar decididament per la diversificació dels formats amb una oferta permanent d'activitats i serveis més enllà de l'escenari. Aquesta oferta es dirigeix, bàsicament a: • Oferta escolar dels 0 als 18 anys.

• Col·laboració amb altres nivells educatius, de treball social i centre recursos: voluntat de treball en xarxa.

• Obrir-nos al barri. Política de proximitat.

• Formació als formadors: cursos específics i oferta de cursos homologats de formació permanent al professorat.

• Escola d’espectadors. Tallers, conferències, col·loquis.

• Accions en col·laboració amb altres equipaments culturals i patrimonials de la ciutat.

Estructura col·laborativa • Companyies associades (Cia Mal Pelo, Cia Bró d’Evel, Enclave Arts del Moviment/Roberto Oliván, Israel Galván, Companyies proposades pel Mercat de les Flors dins el projecte europeu Moduldanse) i convidades.

• Convocatòria de residències, programes d’intercanvi, cicles de nous creadors (Secció Irregular, Festival Salmón, gestió de la Fàbrica de creació El Graner, beques i premis...)

• Xarxes i circuits d’ampliació territorial (política de coproduccions nacionals i internacionals, projecte europeu Modul-dance, Projecte LEIM d’estades en pràctiques a altres cases de dansa europees, Circuit Dansa a Escena de circulació entre diverses comunitats autònomes de l’Estat Espanyo, projectes amb Noruega i Brasil, Projecte Euro regió per a la circulació de projectes de circ per la zona del Rosselló i Migdia Pirineus) • Treball amb els públics i fidelització mitjançant una tasca activa i constant, tant pedagògica com d’incitació a la demanda. o Participació del públic en la tria de la programació o Assajos oberts o Converses amb... els creadors després de les actuacions o Adequació del vestíbul que es tematitza amb elements que predisposin a entendre l’espectacle o La Dansa no fa por: Programa amb les Biblioteques de Barcelona, que s’ha fet extensiu a tota Catalunya. o Ambaixadors • Interacció amb el món educatiu, proposant projectes per a tots els nivells així com eines pedagògiques que permetin ampliar al màxim el seu territori d’influència.

93

Xarxes de col·laboració • Espais de diàleg amb els professionals de la dansa. Taules de treball amb associacions de professionals, associacions de companyies, participació en les reunions de treball dels plans estratègics de cultura de la ciutat de Barcelona i del Pla Integral de Dansa de la Generalitat de Catalunya.

• Col·laboració amb altres entitats culturals, especialment els equipaments públics dedicats a les arts escèniques: Festival Trapezi de Reus, Festival Claqué, Festival Ulls, Festival Ciutat Flamenco amb el Taller de Músics, Festival Nu2,s, Festival Sónar, Festival Grec, Temporada Alta ff80, Fira Mediterrània, Firra de Tàrrega, Festival Barcelona en Butoh, Institut del Teatre, ADETCA Dansalona, Espais en Dansa, Festival El més petit de tots, Indisciplines amb l’Institut Ramón Llull...

• Relació amb altres sectors socials per fer visibles els valors de la dansa en societat: o Apropa Cultura, un projecte que fa accessible l’oferta d’espectacles a associacions que tracten amb col·lectius en risc d’exclusió. o Més enllà de la butaca, per endegar projectes comunitaris nous amb altres socis o ZAK! Barris en dansa, entre ballarins amateurs de diversos barris de la ciutat i professionals de la dansa o Sudansa o Jornada Jove o Tots Dansem Tipologia accions, iniciatives o projectes Projectes i activitats dels programes de públics De 0 a 5: • Festival El més petit de tots – Coproducció.

Un aparador que vol mostrar creacions artístiques de qualitat i de proximitat, experiències a l’aula i diàleg amb intèrprets i artistes. Vol ser un referent per aquest sector artístic tan poc desenvolupat en el nostre país. Dirigit a nens de 0 a 5 anys.

• Projecte Escola Bressol – IMEB, Graner/Mercat de les Flors.

El projecte Escola Bressol és un projecte proposat pel Mercat de les Flors i Graner-Centre de creació. Acollit i coorganitzat per l’Institut d’Educació (IMEB), el programa pilota al voltant de la formació i pretén atendre a tot el context educatiu de l’escola bressol: a les mestres, als infants i a les seves famílies. Es dividirà en tres fases que es desenvoluparan al llarg del calendari escolar: curs de formació, assistència al Festival El més petit de tots i una darrera d’assessorament personalitzat per a les escoles De 6 a 12: • Projecte Dan Dan Dansa per a escolars i famílies.

• Programació d’espectacles.

• Espectacles específics per escolars i públic familiar.

94

Maleta.

Un recurs pedagògic que proposa unes activitats definides recollides en un dossier pedagògic i en uns materials diversos que ajuden a potenciar la creativitat i la imaginació a l’aula. Estant determinades per edats i per cicles educatius.

• Curs per al professorat.

Acull professorat de tots els nivells educatius -escola bressol, educació infantil, primària i instituts- i se celebra habitualment dins el segon trimestre escolar amb l’objectiu de forma i donar recursos per introduir el llenguatge de la dansa a l’aula.

• Mitja horeta abans – sessions en cap de setmana – familiars.

Petita introducció a l’espectacle de dansa per a les famílies assistents, des d’una vessant més pràctica buscant una relació amb el món del moviment en general o amb una temàtica de l’espectacle en concret.

De 12 a 18: • Grada Jove.

Un programa propi del Mercat de les Flors on presentem, en horari escolar, creacions contemporànies a alumnes de secundària. Són sessions pròximes i amenes, amb un format de treball i assaig, per entendre i descobrir el procés de composició d’un espectacle de dansa. Dirigit a joves estudiants de Cicle Superior de Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius per descobrir, apropar i dialogar amb creadors escènics.

• Jornada Jove de Creació Artística Tot Dansa– àmbit Barcelona.

Un projecte de pràctica artística dirigit als centres d’educació secundària i batxillerat públics de Barcelona. Organitzat per l’Institut d’Educació de Barcelona (IMEB), el Mercat de les Flors i l’Institut del Teatre. Amb més de vuit anys d’història, es va crear amb l’objectiu primer d’apropar el llenguatge del moviment i la dansa contemporània al públic jove. El projecte es presenta com una eina educativa pel professorat però sobretot s’introdueix com una vivència i experiència positiva, tant personal com col2lectiva, per a l’alumnat dels instituts d’ensenyament secundari de la ciutat. El projecte va fer un salt endavant el curs 10-11 amb la incorporació a la direcció artística pel termini d’un any d’un coreògraf professional elegit per concurs públic.

El 2014 s’incorpora al projecte l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya.

• Tots dansen – àmbit Catalunya.

Està basat en l’actual Jornada Jove de Creació Artística Tot Dansa.

Un projecte que ha d’esdevenir l’extensió territorial del primer d’àmbit barceloní, a tot Catalunya. Està organitzat pel Mercat de les Flors, Consorci Transversal-Xarxa d'Activitats Culturals i tres teatres de tres municipis: Teatre Monumental de Mataró, Teatre Auditori de Granollers i Teatre Principal d’Olot.

• Creadors En residència als Instituts de Barcelona.

Un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci •

95

d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’associació A Bao A Qu. En Residència introdueix la creació contemporània als centres públics d’educació secundària de la ciutat, a través del contacte directe i continuat d’un creador/a amb els estudiants. La coreògrafa, ballarina i pedagoga Àngels Margarit és la creadora resident a l’institut Joan Coromines del barri de La Bordeta. El seguiment del treball del creador i l’assessorament a l’institut va a càrrec del Graner.

Per a famílies: A més de les activitats per a famílies inclosos en els anteriors programes, el Graner proposa: • Estades Artístiques.

Durant les vacances escolars de Nadal i Estiu, el Graner proposa unes estades artístiques per a nens, nenes i famílies. És un procés d’aprenentatge creatiu on és conviu amb un artista o companyia per descobrir altres maneres de relacionar-se mitjançant l’art del moviment.

• Tallers Intergeneracionals.

Un diumenge de cada mes es convida a un artista resident o vinculat al Graner per a què comparteixi en família el seu treball. D’aquesta manera s’acosta l’obra de l’artista i/o coreògraf als pares, mares, nens i nenes del barri de la Marina i de la resta de la ciutat de Barcelona.

96

Programa Art i Escola arts visuals educació

Vic i comarca d'Osona

97

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa ACVic Centre d’Arts Contemporànies dins el marc del programa [IP] Interferències Pedagògiques i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona.

Localització ACVIc. C. Sant Francesc, 1 08500 Vic – Barcelona.

Recursos humans Les persones que formen part de l’equip de treball estan vinculades a les institucions col·laboradores i, de forma voluntària, s’encarreguen de definir les línies globals del programa, així com assessorar sobre els continguts i la metodologia a les escoles que s’hi adhereixen.

Recursos físics El programa es desenvolupa als equipaments de l’ACVic i dels diferents centres escolars participants.

Fonts de finançament Les fonts de finançament són les pròpies de cada entitat, equipament i centre col·laborador.

Nombre d'usuaris anuals Fins ara s'han fet dues edicions (curs 2011-2012 i 2012-2013), a cada una d'elles hi han participat 22 escoles, principalment de la comarca d'Osona, i puntualment del Ripollès, del Vallès Oriental, del Bages i del Solsonès.

Actualment estem duent a terme la tercera edició del programa ART I ESCOLA pel curs 2013-2014. En aquesta tercera edició comptem amb 27 centres educatius que estan realitzant un total de 31 projectes diferents.

Nombre de participants: AE01 (2.155 participants); AE02 (2.325 participants); AE03 (encara per concretar).

Pressupost anual El pressupost és difícil de determinar perquè està vinculat als recursos humans i despeses de les entitats i equipaments que col·laboren.

Web http://www.acvic.org/index.php?option=com_content&view=category&lay out=blog&id=139&Itemid=160

98

Fitxa descriptiva Origen Al llarg del curs 2011-2012 es portà a terme la primera edició d’Art i Escola com un programa pilot que va comptar amb la participació de nombrosos centres educatius, amb l’objectiu de posar en relació programes o tècniques vinculades a les arts visuals amb temàtiques més genèriques i susceptibles de ser tractades des d’altres àmbits de coneixement. Com a projecte pilot una de les fites era detectar aquells que ja estaven treballant en aquesta direcció, i obert a tots els centres, departaments o professors que han volgut adherir-­‐se a la iniciativa.

Inicialment el programa es realitzà en l’àmbit territorial de la comarca d’Osona però és obert a aquelles escoles que, des de comarques properes, tenen interès en participar-hi. La voluntat és que el programa es desplegui en futures edicions, amb continuïtat anual i que expandeixi el seu abast territorial.

Hi varen participat 22 escoles i s’han portat a terme 28 projectes diferents: CEIP Dr. Robert, Camprodon – CEIP El Castell, Tona – CEIP Els Castanyers, Viladrau – CEIP Joan XXIII, Balenyà – CEIP La Sínia, Vic – CEIP Les Escoles, Gurb – CEIP Les Pinediques, Taradell – CEIP Mare de Déu del sòl del Pont, Roda de Ter – CEIP Mossèn Cinto, Folgueroles -­‐ CEIP Tomàs Raguer / CEE Ramon Suriñach, Ripoll -­‐ Col·legi El Roser, Sant Julià de Vilatorta -­‐ Col·legi La Salle, Manlleu – Col·legi Sagrat Cor de Jesús, Vic – Col·legi Sagrats Cors, Centelles – Col·legi Sant Miquel dels Sants, Vic – Escola L’Era de Dalt, Tona – Escola Vedruna, Tona – Escola Vic Centre, Vic – Institut de Taradell, Taradell – Institut La Plana, Vic – Institut La Roca, La Roca del Vallès.

Objectius • •

• •

•

Promoure i donar valor a la presència de l’art a l’escola.

Donar suport als docents per desenvolupar projectes transversals, mostrar i difondre els treballs que es realitzen a partir d’un eix temàtic comú.

Establir una xarxa de col·laboracions entre diferents entitats de l’àmbit de les arts i l’educació.

Compartir recursos, metodologies i mecanismes d’avaluació, mitjançant la relació entre pràctiques artístiques contemporànies i pedagogia.

Donar visibilitat als projectes i treballs que es realitzin en els centres educatius.

Descripció Programa per promoure i posar en valor la presència de l’art als centres educatius.

Art i Escola vol fomentar processos col·laboratius, conèixer el que s’està fent a les escoles en relació amb les arts, compartir-ho, contaminar els plantejaments i les metodologies entre els implicats, i portar a l’escola

99

elements que formen part dels debats culturals actuals. En aquest cas les arts no són les manualitats, són un instrument articulador.

Parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, entès des de la seva multiplicitat de formes contemporànies, pot proporcionar diverses eines útils per revitalitzar accions educatives.

A qui dóna servei A inicis del curs escolar s’obre la convocatòria; hi pot participar tot el personal docent d’educació infantil, primària i el professorat secundària... amb la implicació d'altres mestres i professors de qualsevol matèria. Es pot participar com a centre educatiu, a nivell de cicle o com a grup classe.

Estructura col·laborativa ART i ESCOLA és un programa impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies i el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, en col·laboració amb el Col·legi d’Arquitectes, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló, La Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic, Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, Idensitat, Pakdart i la Universitat de Vic. Xarxes de col·laboració És per tant una iniciativa que estableix una xarxa de col·laboracions entre diferents institucions que treballen des de l’àmbit de l’art i l’educació, conjuntament amb els centres educatius.

ACVic actua com a impulsor del projecte, porta la coordinació entre l’equip assessor i els centres educatius participants juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, i actua com a assessor d’alguns dels centres educatius participants.

Cada centre educatiu determina la durada que hi dedicarà en el seu projecte. Es proposa que tingui una mínima durada per a poder plantejar un treball coherent, que integri un procés de treball, una metodologia, uns referents i un resultat final.

A més, el projecte esdevé encara més interessant si es planteja de manera interdisciplinària dins de l'escola, treballat des de diferents àrees i/o matèries, així com implicant alumnat de diferents edats.

Tipologia accions, iniciatives o projectes Inicialment el programa compta amb quatre moments que articulen el seu conjunt: • El procés de treball que porten a terme els educadors amb els alumnes, i les sessions de tutoria entre els educadors i els especialistes, membres de l’equip de treball.

100

•

• •

•

Espai de comunicació on els alumnes explicaran com han portat a terme els treballs realitzats a cada escola. Aquest és el primer moment de compartir i fer públics els treballs realitzats i les metodologies emprades, des de la visió dels alumnes participants.

Aquesta presentació té lloc durant el mes d’abril-maig a l’Aula Magna de la Universitat de Vic. Presentació en format expositiu d’una selecció de treballs, un cop finalitzats els projectes a les escoles. Aquí hi ha una tasca d’edició i selecció de material en la que s’impliquen educadors i els membre de l’equip que han desenvolupat les tutories. L'exposició es porta a terme a ACVic. Jornada d’intercanvi d’experiències i valoració entre el professorat participant, amb l’objectiu de conèixer i compartir diferent maneres de treballar, enriquint així la pràctica educativa.

101

Cicle Barris Creatius

participació ciutadana arts visuals

Terrassa

102

Fitxa tècnica Nom del projecte/equipament: Cicle Barris Creatius Entitat que gestiona /impulsa: Ajuntament de Terrassa / Servei de Cultura Localització Casa Soler i Palet. C/ Font Vella, 28. Terrassa Recursos humans Tècnica de Cultura, tècnica d’Arts Visuals, brigada municipal, 1 auxiliar del Servei de Cultura, 1 conserge de la Sala Muncunill, artistes visuals locals, entitats del territori, tècnics d’altres serveis municipals, 2 dissenyadors, impremta.

Recursos físics En funció del projecte.

Fonts de finançament Fons propis: 6.000 euros.

Nombre d'usuaris anuals És difícil concretar el nombre exacte de beneficiaris d'aquest projecte.

D'una banda podem comptabilitzar el públic assistent a l'exposició col·lectiva a la Sala municipal Muncunill, que es va estimar en unes 170 persones. En aquesta assistència se li hauria de sumar la gent que visitarà la Sala durant els dies que dura l'exposició.

Respecte al públic assistent a l'exposició col · lectiva, és important tenir en compte que el valor de les assistències no està en el nombre d'usuaris comptabilitzats, sinó en la seva tipologia, ja que, en un alt percentatge, es va tractar de públic no natural de la sala, ni consumidor d'activitats relacionades amb les arts visuals.

D'altra banda, els beneficiaris de la tercera fase d'aquest projecte no són, de moment quantificables, ja que dependrà de l'ús que cada col · lectiu li doni als materials elaborats.

Pressupost anual 6.500€ (edició 2013).

Web www.terrassa.cat/culturaaprop

103

Fitxa descriptiva Objectius Barris Creatius respon als objectius de: • Descentralització cultural.

• Creació comunitària.

• Apropament a llenguatges artístics contemporanis.

• Dinamització sociocultural.

• Treball en el territori.

• Captació de nous públics.

Descripció Barris Creatius, és un projecte que s'integra en el marc del programa de difusió cultural en el territori, dut a terme pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa.

Ho fa a partir d'un procés de treball, de dos/tres mesos de durada, entre artistes locals i col·lectius de la ciutat. Els ritmes i calendaris de treball artista/entitat són pactats de mutu acord entre les parts participants.

Aquest procés parteix de l'elecció d'un símbol (tangible o intangible) que defineix i identifica cadascun d'aquests barris.

Mitjançant el treball conjunt i col·laboratiu entre els artistes i els col·lectius participants, s’acabarà elaborant un producte artístic (vídeo, fotografia, instal·lació, web...)

Aquests seran exposats conjuntament en la Sala Muncunill (Sala Municipal d'Art ubicada en el barri centre de la ciutat) possibilitant la visió conjunta de reflexions sobre el territori.

Finalment, cada col·lectiu participant, recupera els resultats d’aquest procés de creació, quedant aquest, com a element patrimonial pertanyent al seu propi territori.

A qui dóna servei Tota la població de Terrassa i comunitat d’artistes visuals locals Estructura col·laborativa Denominadors comú amb el programa. Vocació de transversalitat, cercant el treball coordinat entre altres serveis municipals i agents culturals per tal d’optimitzar recursos i obtenir resultats més eficaços. Àmbits i/o programes implicats: Programa Cultura i Territori, Programa Arts Visuals

104

Metodologia. En el funcionament del nostre programa, pren gran importància el factor participatiu, la implicació i la relació del ciutadà (associat formalment o no) amb el projecte.

En aquest sentit, el Programa de Cultura es planteja com un procés participatiu, relacional i de convivència, que ajuda a garantir la seva utilitat social.

Aquest metodologia es caracteritza per: • • •

•

Realització de reunions entre els tècnics de Cultura i les entitats al territori.

Reunions de treball entre entitats sectorials i tècnics per a organitzar accions específiques.

Disseny i realització conjunta d’activitats que poden sorgir tant per iniciativa dels tècnics de cultura, com per iniciativa de les entitats de la ciutat.

Recolzament en la difusió de les activitats organitzades per les pròpies entitats, a partir de la seva inclusió en els programes editats des del nostre Servei.

Xarxes de col·laboració Amb la col·laboració d’artistes visuals locals i entitats del territori.

Concretament, a l’edició 2013 es va comptar amb el suport dels següents col·lectius participants: • Esplai Les Arenes (Artista: Irene Pérez).

• AV Pla del Bonaire (Artista: Paulo Cacais).

• Federació d’Associacions de Veïns/es de Terrassa (Artista: Javier Gascón) • ACTES (Artista: Maria Orpí).

• AV Guadalhorce (Artistes: Montse Rubio i Pol Serra).

Tipologia accions, iniciatives o projectes Els projectes realitzats han estat: • La F.A.V.T. és la teva veu. Audiovisual Des del moviment veïnal es vol fer de la ciutat de Terrassa un espai solidari, igualitari i cívic, on la integració i la cohesió social siguin una realitat.

Amb la col·laboració desinteressada del grup musical D' Callaos i el seu nou tema "Oir tu voz", s'ha elaborat un muntatge audiovisual que integra alguns dels espais més representatius dels barris d'aquesta ciutat, amb algunes de les activitats cíviques que s'han desenvolupat per associacions veïnals vinculades a la F.A.V.T. en aquests darrers mesos.

El resultat final d'aquest projecte no és només patrimoni de la F.A.V.T., sinó que es pretén retre homenatge als moviments associatius que es dediquen a recolzar la convivència i els seus espais públics. Per aquest motiu podrà ser vist i compartit per totes les associacions que es sentin al·ludides a través d'aquesta finestra global i oberta que és internet.

105

Hi participa: F.A.V.T. (Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa) Tutoria: Javier Gascón • El barri del coneixement. Fotografia i instal·lació El barri del coneixement, no estan ubicats en cap barri físic.

Són persones de més de cinquanta-cinc anys que continuen realitzant accions formatives.

La U.P.C. els dóna aquesta oportunitat perquè entre els seus objectius està el de facilitar l’aprenentatge al llarg de la vida per tal de millorar les competències i les aptituds de la societat en general.

L’associació A.C.T.E.S. (Alumni, Ciència, Tecnologia i Societat) vol donar a conèixer als terrassencs i terrassenques d’aquestes edats el plaer d'aprendre pel goig d'aprendre i de participar en activitats de coneixement i sensibilitat, per tal d’entendre i ser presents en aquesta societat en que vivim. Fer i gaudir d’activitats per créixer personal i socialment.

Hi participen: Alumnes del Diploma de la UPC Gent Gran i Associació ACTES Tutoria: Maria Orpí i Joan Martinez • Entramats. Instal·lació amb teixits, material fotogràfic i artístic.

Entramats és una reflexió sobre les interaccions de la gent al barri de Guadalhorce.

Partint del Centre social com a nucli unificador, cada una de les seves activitats s'expandeix com una teranyina, on cada fil és indispensable per a construir i sostenir el conjunt.

Aquests fils/activitats són: o Solidaritat, cooperació nacional i internacional i treball en xarxa. o Civisme, millora urbana i ciutadana. o Socialització i persones. o Lleure, casal d'estiu, sortides i esports. o Voluntariat tant al barri com fora d’ell. o Educació, reforç, tallers de manualitats, dansa i musica, etc. o Intercanvi cultural, viatges i jornades de treball. o Tradicions multiculturals, festes del barri i per a gent gran.

Com a resultat d'aquest treball diari i de l'esforç desinteressat del veïns i veïnes del barri es crea un procés de constant expansió i creixement que supera barreres socieconòmiques, polítiques i arquitectòniques.

Tant és així que les seves activitats ja no es limiten al seu entorn sinó que afecten, en diferents graus, a la ciutat i a l’exterior.

Hi participa: Centre social de Guadalhorce.

Tutoria: Montse Rubio i Pol Serra • Pla del Bonaire: passat, present i futur d’un barri. Audiovisuals i tècnica mixta Durant el anys setanta es va crear el barri del Pla del Bonaire, aïllat, d’esquenes a la ciutat de Terrassa. Grans blocs de formigó entre els que xiula el vent. Sant Llorenç al nord i a l’est Montserrat. El principal objectiu d’aquesta construcció va ser el d’albergar els milers d’immigrants espanyols que arribaven a la nostra ciutat disposats a treballar a la indústria.

Aquest fet va donar lloc a una comunitat singular a la ciutat, una classe obrera reivindicativa, lluitadora i unida.

106

Els anys han passat, gran part d’aquells primers veïns i veïnes encara hi viuen, orgullosos del seu barri, desitjosos que els més joves reprenguin els seus ideals.

Encara xiula el vent al Pla de Bonaire.

Hi participa: Veïns i veïnes del Pla del Bonaire Tutoria: Paulo Cacais • REsistent(e)s. Reciclatge, tècniques tèxtils, acció i intervenció d’espai.

El projecte REsistent(e)s pren forma d’acció, d’intervenció en el pati de l’Esplai Las Arenas. El significat del títol ve donat per una banda com a referència als materials utilitzats en la realització del projecte, plàstic reciclat, i per una altra a la voluntat de l’Esplai Las Arenas i del seu equip de seguir en funcionament en un moment en el que l’ús de les instal·lacions on ara resideix es posa en qüestió.

Cada tarda entre setmana l’esplai acull de forma gratuïta a una cinquantena de nens i nenes de diferents edats proporcionant-los un lloc on berenar, fer els deures i tenir una mica d’esbarjo en forma de tallers i d’altres activitats. L’esplai no és tant sols un lloc d’acollida sinó també un espai d’integració i de diversitat cultural. En aquests moments en els que la crisi econòmica està creant també una crisi social, la feina de grups com el de l’Esplai Las Arenas pren encara més rellevància tant per als seus usuaris com per al barri en el seu conjunt.

Hi participa: Esplai Las Arenas. Tutoria: Irene Pérez

107

Paraula de dones participació ciutadana música

Prat del Llobregat

108

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Ajuntament del Prat de Llobregat, gestió amb Trànsit Projectes a partir d'un concurs.

Localització El Prat de Llobregat Recursos humans o 2 persones a jornada completa o 1 persona a mitja jornada.

Recursos físics L'equipament està tancat, el projecte fa ús d'altres equipaments públics, l'espai públic, etc.

Fonts de finançament El projecte es finança a partir de l'aportació municipal.

El nivell de finançament actual és d'un 4,49% (ingressos per gestió de barres i tallers. Les entrades d'espectacles s'imputen en una partida municipal diferent).

Nombre d'usuaris anuals Any 2013. Via presencial 53.547 persones assistents i 145.663 des de les xarxes socials (web, YouTube, facebook, Flickr...).

Pressupost anual • Personal estructura: 66.138€ (+sou direcció).

• Activitats i manteniment equips: 118.456€.

• Despeses de gestió: 20.286€.

Total: 212.870€ .

Web http://lacapsa.org/parauladedones/

Fitxa descriptiva Origen El paraula de dones és un projecte que sorgeix a finals dels 90 en el marc del Dia Internacional de les dones. Després d'uns anys sense ferse el projecte torna a engegar amb la voluntat de visibilitzar el paper de la dona en el camp de la música donat que el percentatge de dones actives (fent o aprenent música) a La Capsa no arriba al 10% (en

109

l'assistència a concerts aquest percentatge puja força) i hi ha poca connexió entre elles.

Després d'uns anys i a proposta de les dones que prenien part el projecte es modifica i generem un espai de cocreació i treball conjunt.

Elles fan avançar el projecte.

Objectius • Visibilitzar el paper de la dona en la música i la creació.

• Generar nous relats i expressions artístiques a partir del treball compartit amb altres dones de la ciutat.

Descripció Paraula de dones és un procés de treball que lideren dones de la ciutat amb el suport de La Capsa. Any rere any, reuneix a dones que treballen un espectacle de forma conjunta que vol visibilitzar el paper de les dones en la música i en la creació.

Des de 2010 es genera un procés de treball amb el nucli dur de dones participants i durant uns mesos es treballa un espectacle que es presenta el mes de març de 2011. El grup s'organitza per cocrear aquest concert/espectacle a partir d'aportacions de membres diferents del grup i d'altres que elles mateixes i la Capsa van sumant i convidant.

En aquest espectacle la música és l’eix principal però també la interpretació i les arts vinculades (decoració, il·lustració, so, il·luminació…) que tenen cabuda en la construcció del Paraula de dones.

A qui dóna servei El projecte vol visibilitzar les dones en la música més enllà de ser els subjectes de les cançons, a més s'emmarca en un seguit d'accions relacionades amb la qüestió de gènere des de diferents punts.

L'espectacle acosta a molta gent a l'espai on es mostra, tant per les connexions locals de les participants com per la marca que ha generat el projecte i que fa que molts dones es reuneixin aquell dia amb l'excusa de la presentació de l'espectacle.

Estructura col·laborativa Grup motor. Grup d'entre 10 i 15 dones que han format part d'edicions anteriors del projecte, són cantants però també actrius, maquilladores o simplement gent que té ganes d'aportar al projecte.

En aquest grup motor, juntament amb l'equip de La Capsa es decideix la línia argumental i temàtica. També es crea un grup de tria de cançons a interpretar i es distribueixen els rols principals del grup (direcció, guió...).

La Capsa assumeix la producció d'aquest espectacle i la seva presentació. Un cop finalitzada la presentació, el grup motor és el

110

responsable de fer-lo itinerar Teatre Kaddish, etc.)

(2011): Teatreneu, Gavà, Vallcarca,

Coordinació tècnica. La regidoria de la dona i el programa de les dones dóna suport econòmic, comunicatiu al projecte. El Paraula de dones suposa l'oportunitat de "rejovenir" les accions del programa de les dones i hi ha una aposta clara per donar visibilitat i potenciar aquests espais de trobada, creació i acció conjunta. Malgrat això, la implicació en el procés no existeix, hi ha una implicació quant a recursos i, de forma posterior, una connexió amb altres poblacions per poder presentar l'espectacle (Gavà, Vallcarca...).

El programa d'arts escèniques i música així com el Teatre Modern i el Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa cedeixen els espais i recursos tècnics necessaris per poder assajar durant els mesos previs i fer la presentació. En el cas del Teatre Modern també posa a disposició l'equip de professionals necessari per desenvolupar l'activitat i ens connecta amb la Diputació per aconseguir accedir a material tècnic més específic a partir d'una borsa d'ajuts.

Xarxa de dones del Prat. Taula de coordinació d'iniciatives i accions relacionades amb el gènere. La xarxa dóna suport, visibilitza la proposta i coordina quant a calendari. Aquesta xarxa està formada per entitats de dones i dones actives en el camp del feminisme, la igualtat, etc.

Grup ampli. Gent que de forma estable o puntual s'implica o col·labora en el projecte des de llocs diferents: donant suport en el vestuari, en l'accés al teatre el dia de l'espectacle, fent suport a nivell de producció i coordinació, sortint en audiovisuals vinculats a l'espectacle (edició de 2012), maquillatge, adaptacions musicals... No tot són dones en aquest grup.

Assistents. Ciutadania que assisteix a la presentació del projecte el mes de març.

Tipologia accions, iniciatives o projectes Documentació gràfica per ajudar a fer-se una idea visual del projecte.

Bloc del projecte: http://lacapsa.org/parauladedones/ Documental 2013: http://www.youtube.com/watch?v=hP0f9sjgEBo Llista de reproducció amb el recull dels diferents processos i espectacles http://www.youtube.com/playlist?list=PLYbUy_j28swolXmT97QB0ptJ6Lig yJ34E

111

Concèntrica. Mirades fora d’òrbita

arts visuals

Cornellà del Llobregat

112

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà.

Localització Cornellà de Llobregat Recursos humans Una tècnica de cultura i arts visuals, i supervisió de la programació per part del Director del Departament de Cultura.

Recursos físics No hi ha un espai específic per desenvolupar el projecte. Segons les activitats de la programació i els projectes que es produeixen es busca un espai on desenvolupar-ho. Actualment però, la programació sí està vinculada a la sala d’exposicions “Espai d’Art Moritz” que fomenta les arts visuals contemporànies.

Fonts de finançament Públics. Partida Concèntrica de l’Ajuntament de Cornellà i subvenció anual de la Diputació de Barcelona.

Nombre d'usuaris anuals 600-800 usuaris.

Pressupost anual Partida Concèntrica: 4.000€ Web http://www.cornella.cat/ca/BannerConcentrica.asp

Fitxa descriptiva Origen 2006. Projecte TASC (Tècnics d’Acció Sociocultural). Conveni de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cornellà per desenvolupar un projecte de cultura i proximitat a la ciutat a partir de la incorporació d’un nou tècnic de cultura al municipi.

Objectius Crear un programa d’activitats de desenvolupament i dinamització cultural a través de les arts audiovisuals, per tal de reforçar l’accés a la cultura, l’associacionisme cultural, la cohesió social i la creació artística.

113

Descripció Projecte de cultura i proximitat que treballa pel foment de la formació, producció i difusió de les arts audiovisuals contemporànies.

A qui dóna servei • Creadors locals i joves professionals del sector audiovisual.

• Comunitat educativa i centres culturals de proximitat de la ciutat.

• Entitats i població general interessada en la cultura i l'art.

Estructura col·laborativa La programació Concèntrica està integrada per tres branques o línies d’actuació: formació, creació i difusió.

Formació en arts audiovisuals per a que artistes, joves professionals del sector i els ciutadans interessats puguin tenir uns coneixements sobre llenguatge audiovisual i la seva tècnica. Sovint a molts creadors els hi manquen coneixements tècnics per dur a terme els seus projectes.

Els hi és difícil concebre com poden plasmar tècnicament les idees que tenen així com fer-ho saber a altres professionals del sector amb qui treballen. En aquest sentit, Concèntrica planteja aquest cursos de forma correlativa de manera que, els alumnes que els cursin, puguin assolir uns coneixements progressius i sòlids entorn a la tecnologia audiovisual i conèixer les tres fases de realització de tot producte audiovisual: preproducció, producció-realització i post-producció. En aquest sentit, es programen tallers i cursos entorn a l’anàlisi fílmic, l’escriptura dramàtica, cursos per aprendre a fer un videoclip, un curtmetratge, i altres més tècnics com d’edició no lineal (Final Cut), il·luminació, Càmeres HDLS, etc.

Producció de projectes audiovisuals que recullin la memòria de la ciutat com els documentals: “La fàbrica de records, “Venid a las Cloacas. Historia de la banda Trapera del río”, “La ciutat de fang” i el curtmetratge “La última proyección”. Projectes audiovisuals de caràcter professional que es realitzen per diferents col·lectius artístics de la ciutat ,vinculats al sector audiovisual i en el que participen altres agents del municipi.

L’exhibició també es contempla dins el pla d’actuació del projecte “Concèntrica” mostrant els treballs produïts, així com donant suport a projectes d’exhibició com el “Concurs de Cinema Amateur Ciutat de Cornellà”.

Xarxes de col·laboració Les diferents programacions i projectes es gestionen des del Departament de Cultura de l’Ajuntament de Cornellà i es treballa transversalment amb la resta de departaments i altres entitats, col•lectius i ens de la ciutat en l’execució dels diferents projectes que integren la programació anual del Concèntrica, així com en la cessió d’espais per a realitzar diferents activitats de la programació.

114

• • • • • •

Sala d’exposicions “Espai d’Art Moritz” Departament de Joventut i Departament d'Educació.

Patronat Cultural i Recreatiu i Orfeó Catalonia.

Centre Cultural Joan N. Gracía-Nieto.

CitilabCornellà.

Biblioteques municipals.

Tipologia accions, iniciatives o projectes El Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà treballa pel foment d'una cultura de proximitat i de qualitat a través dues línies d'actuació que són: el programa de foment de les arts audiovisuals "Concèntrica. Mirades fora d'òrbita" i "l'Espai d'Art Moritz", projecte d'arts plàstiques i visuals contemporànies que treballa per aproximar l'art contemporani a la ciutadania .

Actualment, la ciutat experimenta una intensa transformació a través dels nous plans urbanístics que s’estan desenvolupant i de l’accentua’t augment de la població immigrant que s’ha instal·lat al municipi en els darrers anys. Davant aquests canvis i el divers teixit poblacional que està emergent al municipi és important actuar amb polítiques culturals de proximitat per tal de cohesionar aquesta població dins la diferència. En aquest sentit, el foment de les arts audiovisuals i les noves tecnologies, per mitjà de l’organització d’esdeveniments i altres accions, ha de permetre eixamplar l’oferta cultural tradicional i atraure així nous públics, fins ara desatesos al municipi.

Avui dia, les experiències cinematogràfiques i televisives formen part de la nostra quotidianitat i representen uns motors importants en la configuració del nostre imaginari col·lectiu. La imatge a més d’impulsar pràctiques artístiques és un importantíssim agent subjectivitzador de la nostra societat, que a diferencia d’altres productes culturals té un impacte transversal en diferents sectors de la població que no acostumen a tenir contacte entre sí. És en aquest sentit, que un foment de les arts audiovisuals i les noves tecnologies dins d’una política cultural de proximitat, pot col·laborar a establir contactes entre diferents sectors de la població, fomentar la cohesió social, l’associacionisme cultural i la intervenció en l’espai públic a través de diferents accions creatives. I es que la generalització de les noves tecnologies, des de la fotografia al vídeo i la multidisciplinaeitat de les arts visuals, han fet que cada cop hi hagi més gent a la nostra ciutat disposada a iniciar- se d’alguna manera en la creació de productes audiovisuals. Davant la necessitat de donar resposta a aquestes inquietuds, Concèntrica s’ha consolidat com a projecte de caràcter comunitari que pretén aglutinar a creadors, teixit associatiu, comunitat educativa, espais d’exhibició, equipaments i mitjans de comunicació en un mateix paraigües per tal

115

d’implicar- los, interelacionar-los i familiaritzar- los amb la imatge i les tecnologies.

La continuïtat del projecte "Concèntrica. Mirades fora d’òrbita" permet seguir desenvolupant al llarg del 2014 un pla d’actuació cultural de proximitat a la nostra ciutat per tal de seguir fomentant les arts audiovisuals al municipi. Exposicions, intervencions, projeccions, rescat de la memòria, xerrades i tallers formatius són algunes de les propostes que Concèntrica ha dut a terme amb diferents sectors i col·lectius de la ciutat, que han permès fomentar la cerca de nous públics i usuaris així com ampliar l’oferta tradicional de la ciutat des del 2007 fins a l’actualitat.

Des del 2009 s’ha posat especial èmfasi en el suport als creadors audiovisuals i fomentar la seva professionalització. La bona acollida de les propostes i la qualitat dels productes finals dels projectes plantejats, fa que a nivell municipal es vulgui seguir recolzant la formació, creació i difusió dels artistes d’aquest sector. En aquest sentit, es pretén, per una banda, afavorir la creació i experimentació artística donant les condicions necessàries pel desenvolupament d’accions i projectes artístics innovadors que generin nous llenguatges expressius, sense excloure aquelles propostes més arriscades. Per altra banda, fomentar les accions formatives que ajudin a la professionalització dels joves creadors. I per últim, i no menys important, introduir al ciutadà en nous llenguatges artístics i formes d’expressió per tal d’expandir la visió sobre l’art contemporani i seguir impulsant el sector artístic audiovisual que s’està gestant actualment a la nostra ciutat.

116

Barris en solfa música educació

Badalona

117

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Consorci Badalona Sud i Integrasons Localització C/ Sant Joan Evangelista s/n, 1er pis Mercat de Sant Roc Badalona 08918 Recursos humans • Responsable i director del projecte Barris en Solfa (Pablo Persico).

• 5 artistes de música professionals convidats.

• Col·laboradors voluntaris: § Professora música Escola Lestonnac § Professora música Escola Josep Boada § Educadora de la Fundació carles Blanch § 1 voluntària Recursos físics Sala d'actes del Centre Cívic Sant Roc (80m2) + magatzem per a instruments (8m2) Fonts de finançament Fundació La Caixa, Consorci Badalona Sud, Tram.

Nombre d'usuaris anuals 40 usuaris.

Pressupost anual 38.000 € per curs escolar, en recursos humans, materials i producció. El manteniment d'infraestructures va a càrrec del CBS. Web http://www.barrisensolfa.com/ http://www.integrasons.com/ (canal YouTube)

Fitxa descriptiva Origen Necessitats del projecte: Situat al Sud-oest de Badalona, el Districte sisè del territori presenta alguns indicadors socials com: alt percentatge de famílies en risc d'exclusió, amb escassa motivació per la formació i amb tendència a cronificar com perceptors de subsidis socials. Concentració de famílies

118

d'ètnia gitana i alta taxa d'immigració comunitària i extracomunitària (30,60%) majoritàriament musulmans i del Indoestan.

Objectius Generals Aconseguir que 40 nens/es i joves de Badalona Sud participin en processos de creació musical i artística al costat de músics professionals, difonent els seus assoliments i creacions, i afavorint la seva inclusió social i el seu desenvolupament personal.

Específics • Desenvolupar i facilitar l'acord, la cooperació, l'associacionisme i la creativitat dels beneficiaris a partir de la iniciació musical i la composició grupal.

• Desenvolupar la capacitat de diàleg i convivència dels beneficiaris a partir de l'escolta, la pràctica del silenci i la participació respectuosa i tolerant.

• Contribuir al desenvolupament personal dels beneficiaris motivant la seva autoconfiança, autoestima i reforçant la seva identitat.

• Estimular el desenvolupament de capacitats cognitives dels beneficiaris com la memòria, la concentració i la psicomotricitat.

• Desenvolupar les capacitats dels menors i joves com a intèrprets.

Compartir espais d'aprenentatge de la composició i interpretació musical amb músics professionals.

• Motivar el reconeixement de l'entorn familiar dels beneficiaris cap als èxits, capacitats i destreses adquirides pels mateixos.

Descripció Impulsat pel Consorci de Badalona Sud, Barris en Solfa és un projecte socioeducatiu a través de la música destinat a nens, nenes i joves de Badalona Sud. Consisteix en la creació i desenvolupament d`una Orquestra Infantil i Juvenil amb el propòsit d`afavorir la inclusió social i el diàleg multicultural. La seva metodologia es basa en l`ensenyament d`instruments musicals i la creació artística comunitària com a mitjà ideal per al desenvolupament d`aptituds, el diàleg i la transmissió de valors.

A qui dóna servei Menors i joves en situació de risc d'exclusió, alt índex d'absentisme i fracàs escolar. En el context abans descrit, l'educació musical i particularment la creació musical comunitària, és un dels reptes més importants de la zona i la complexa realitat social de Badalona Sud ens obliga a redimensionar la nostra feina dia a dia, ajustant-lo a la realitat canviant l'entorn i de les famílies beneficiàries. Actualment, una necessitat urgent és aconseguir que nens i joves de diferents orígens aprenguin valors i continguts comuns sentint-se part del mateix grup identificant-se com partícips i membres de l'orquestra.

119

Estructura col·laborativa El Projecte s’implementa al territori al llarg del curs escolar 2009 2010 en el marc de la xarxa de menors i famílies del Consorci Badalona Sud. En aquesta xarxa hi participen tots els agents i entitats de l’àmbit socioeducatius de Badalona Sud. Per iniciar el projecte ens posem en contacte amb totes les entitats i centres educatius, presentant el projecte i donant la possibilitat que hi derivin menors. Es demana també la implicació d’aquestes entitats en el projecte sobretot en el seguiment dels menors que hagin derivat, respectant les possibilitats de cada una de les entitats i escoles.

Hi ha escoles que s’impliquen fins i tot amb la participació dels mestres de música en el projecte.

Un cop els nens i joves s’incorporen al projecte, s’inicia contacte amb les famílies per anar fent un seguiment conjunt de la participació i actituds dels menors i joves. Des del projecte també es posa a disposició de les entitats col·laboradores la possibilitat de fer sessions obertes en el si de les mateixes entitats.

Xarxes de col·laboració Al territori: • Fundació Carles Blanch • Escola Josep Boada • Escola Baldomer Sola • Escola Lestonnac • Escola L`Assumpció • Cibercaixa Badalona Sud Externes: • OCB • L'Auditori • Xamfrà • Laberints del So • Tram Besòs • Badalona Cultura (Ajuntament de Badalona) Tipologia accions, iniciatives o projectes Barris en Solfa proposa l'estudi d'instruments musicals i la pràctica musical grupal com a model d'inclusió social, integrant-lo i adaptant-lo a les necessitats i possibilitats del nostre entorn. El bon estudi d'un instrument musical implica l'aprenentatge de continguts i les seves aplicacions, posant en pràctica aptituds bàsiques (la lectura, la memòria, la psicomotricitat, la concentració, l'escolta, etc.) que resulten extrapolables a altres disciplines o estudis.

Activitats: programa pedagògic per etapes: Presentació d'instruments i recerca tímbrica

120

Guiro, l'arpa tailandesa, les campanes, el Helix Bowl. Els alumnes descobreixen el seu funcionament , possibilitats de so i modes d'acció.

Amb aquests instruments es creen petites peces musicals que es comparteixen amb la resta del grup.

Presentació i pràctica de continguts (durant tot el curs) Els conceptes musicals del programa es presenten durant diferents sessions de l'any i escindides de manera que permeti l'aplicació pràctica de cada un d'ells de forma acumulativa, integrant i relacionant a través d'exercicis pràctics i instrumentals. Es presenten teòrics continguts com conceptualització i memorització de la lecto-escriptura musical, el matís, dinàmica, articulació i timbre, els instruments de corda fregada, de vent fusta, de vent metall, etc.

Creació i direcció de melodies per al cant i pràctica Coral Es realitzen creacions de melodies per cantar comunitàriament segons els límits teòrics apresos en l'escriptura musical. Així mateix, els alumnes canten en grup peces i creacions improvisades per ells mateixos.

Etapa Preparació • Presentació del projecte • Selecció dels nens • Definició de calendari • Selecció de l'instrumental d'orquestra Barris en Solfa • Selecció de músics convidats • Selecció d'instrumental de lutheria • Composició de variacions per a orquestra Etapa Desenvolupament • Presentació del projecte als nens / es i joves • Presentació de l'Orquestra Simfònica: cordes, fustes, metalls i percussió • Presentació de nous instruments - Investigació tímbrica - Creació comunitària • Apreciació Musical de l'Obra "Quadres d'una exposició" • Creació de variacions sobre "Quadres d'una exposició" • Apreciació de les 3 Variacions per a orquestra (àudio) • Presentació dels instruments de lutheria • Composició musical comunitària amb 3 músics professionals (hang, didgeridoo i taula) i 1 luthier • Transcripció de les creacions • Preparació escènica i psicològica per a concert Etapa Final • Assaig de l'OBC de les 3 variacions per a orquestra de Pau Persico.Supervisió i correcció de partitures

121

• 3 Assaigs de Barris en Solfa amb l'OBC a l'Auditori de Barcelona.

• Concert Auditori de Barcelona Descripció dels continguts pedagògics: Tallers de creació grupal Els tallers de creació grupal es realitzen durant tot el curs i en gran nombre de sessions. Un cop presentat el contingut, o instrument musical o tècnica determinada, s'ofereix una consigna i un instrumental per al seu desenvolupament. Les pràctiques de creació grupal es desenvolupen amb tot el grup simultàniament o bé dividits de a 5 o de fins a 2 alumnes . Al final de cada sessió cada grup presenta el què ha creat a la resta dels seus companys.

Concert didàctic d'instruments de Luteria Presentat per Ángel Distefano i l'associació "Laberints del So" . Es van presentar els "instruments de Bazaar" constituïts per un grup de peces , joguines, objectes sonors amb diferents peculiaritats encara utilitzats en un marc de construcció musical. Així mateix, es presenten diferents materials de reciclatge units en construcció del luthier per formar una infinitat d'instruments musicals d'alta originalitat sonora.

Taller de " Laberints del So ", Luteria i construcció d'instruments Durant la primera etapa Àngel Distefano va visitar Barris en Solfa implementant un taller de construcció d'instruments amb materials reciclats i objectes de bazaar. En aquesta ocasió l'activitat es va centrar en l'experiència sonora a partir de diferents mitjans d'escolta i creant comunitàriament diferents textures sonores a partir dels instruments creats (ocarines, xilòfons plàstics, baquetes, tambors, etc.). Els instruments van ser inclosos en la plantilla instrumental de les creacions comunitàries al costat dels músics convidats per al concert.

Curs de creació musical a partir de mitjans electrònics i altres mitjans Àngel Distefano presentar diferents mitjans electrònics com la "loopeadora", un triple pedal capaç de gravar els sons en temps real i superposant a nous i diferents sons. Es va explicar la seva manera de funcionament i cada alumne crec diferents textures musicals aplicant aquest procés mecànic i a partir de l'instrumental de LUTERIA. Es va presentar també una màquina giratòria de fusta amb la qual es van realitzar diferents improvisacions musicals a partir de la seva manipulació.

Una altra de les activitats d'aquest curs va consistir en la creació sonora a partir d'un joc anomenat "el tauler". Els alumnes van poder manipular la producció sonora i la creació a partir d'ocupar un espai determinat d'un gran tauler dividit en colors.

122

Concert didàctic d'instruments de corda (violí , viola , violoncel) 4 músics de l'orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya (OBC) van visitar Barris en Solfa . Es va tractar de 4 músics que van formar un quartet de cordes (2 violins , viola i violoncel). Cadascun dels músics va presentar la seva instruments i va realitzar un petit repertori .

Els alumnes van poder realitzar preguntes a aquests músics i manipular els instruments a partir d'un sistema de direcció on executen diferents ordres.

Creació musical comunitària al costat de músics de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i "Laberints del So" La creació comunitària va ser una activitat present en la majoria de les sessions i pràctiques durant el projecte . Tant en petits grups com amb el grup complet , tant amb els músics convidats com amb el lutier, totes les activitats van pretendre ser de treball grupal i des de la reflexió individual. Aquesta activitat arriba sempre al final de cada etapa permetent als alumnes aplicar tots els coneixements i tècniques adquirides durant el procés. Es va realitzar una composició grupal i democràtica al costat de tots els alumnes , músics i educadors participants. En aquest cas, es va conformar l'orquestra en 4 subgrups, cadascun amb un educador responsable i units al quartet de cordes i l'instrumental del lutier Àngel Distefano. Tots els participants (alumnes, educadors, voluntaris, músics professionals, luthier i director) van participar activament proposant idees i sons al conjunt. Aquestes idees es van transcriure a través d'una completa manera d'escriptura que permet documentar l'estructura general del creat. Es van realitzar i practicar 4 peces de creació comunitària de diferents formats.

Concert Com a tancament de la primera etapa es va realitzar un concert al Consorci Badalona Sud Es van convidar a les famílies i amics dels nens i joves participants així com a totes les entitats de Barris en Solfa. Es va dissenyar i va conformar especialment per a l' ocasió una orquestra de percussió i instruments reciclats construïts per ells mateixos . Es van interpretar diferents peces de creació comunitària al costat d'un quartet de cordes format per músics de l'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), el lutier àngel Distefano i el seu instrumental de "Laberints del So" i dirigits pel músic Pau Persico. Els músics van comptar amb partitures de música composta especialment per al concert. Durant el concert es va poder observar tots els continguts socials i musicals aplicats en el projecte. Així mateix, es va oferir un espai als músics presents que van brindar un concert d'un breu repertori de 2 peces de música "clàssica".

Activitats Segona Etapa Taller de Percussió Aitziber Olavarii va visitar Barris en Solfa durant 4 sessions oferint un curs de tècnica instrumental. Es va dividir el total de l'instrumental en 2 grups , les làmines i els pegats. Es va 123

presentar la tècnica bàsica d'execució de baquetes i es van realitzar diferents exercicis de mètodes de percussió clàssics i a partir de la lectura musical.

Cada nen va comptar amb les seves baquetes per a la pràctica simultània i comunitària de exercicis. Així mayeix, es va presentar la tècnica d'execució clàssica per als pegats aplicant-la a participació d'instruments com la conga, el djembé, el darbuka o el bongo. Tots els alumnes van passar per tots els instruments aplicant les diferents tècniques. Finalment, van aplicar musicalment les tècniques apreses al costat de la percussionista convidada i a partir de diferents creacions comunitàries improvisades.

La creació musical individual A diferència de la majoria dels cursos de Barris en solfa on es prioritza el Treball comunitari , en aquesta ocasió es va donar espai a la creació individual . El bon desenvolupament tècnic i teòric de cada alumne va permetre plantejar un espai per al desenvolupament creatiu individual . Es va designar un instrumental a cada alumne sota la aconsegueixi de crear una peça musical sota certs criteris musicals. Pau Persico i els seus col·laboradors van supervisar i donar suport a la tasca creativa de cada alumne. Finalment cada alumne va realitzar una mostra de la seva creació que va ser analitzada i comentada per el grup.

Curs de tècnica de direcció i improvisació orquestral Es va realitzar un curs de tècnica de direcció orquestral i creació improvisada a càrrec de Pablo Persico. Es van presentar diferents esquemes i senyals de direcció a partir de l'expressió corporal.

Es van memoritzar i es van practicar a partir de diferents jocs. Es van aplicar simultàniament altres continguts del projecte com matisos, articulacions, timbres, etc. Finalment, es van detectar els alumnes més capacitats per a la tècnica de direcció brindant un espai de desenvolupament a partir de la pràctica de direcció al costat de l'orquestra Barris en Solfa. Es va realitzar un seguiment d'aquests alumnes durant tot el curs 2012-13.

Curs de tècnica i creació musical del didgeridoo Victor Carol, didgeridoo player referent a Barcelona, va visitar Barris en Solfa durant el segon trimestre. Va presentar el didgeridoo en les seves diferents possibilitats , materials i afinacions. Va realitzar un passatge per les diferents tècniques i maneres d'acció de l'instrument i brindant la possibilitat als alumnes d'executar. Va presentar també la respiració circular , tècnica mare de l'instrument. Tots els alumnes van realitzar una pràctica individual al costat del músic convidat qui va detectar de manera personalitzada als alumnes amb majors aptituds per a l'instrument en qüestió. Es va realitzar un seguiment d'aquests alumnes durant l'any. Finalment el músic va realitzar diferents 124

improvisacions i creacions al costat de grups de 5 alumnes mitjana i un instrumental de percussió.

Mostra Oberta Final Com a tancament d'aquesta segona etapa es va realitzar una mostra oberta a tot el públic on cada alumne va executar una peça musical de creació pròpia i sota un instrumental musical designat anteriorment. Així mateix, diferents alumnes van dirigir un cercle d'improvisació comunitària a partir de 4 esquemes de lectura rítmica escrits i practicats prèviament . Finalment, es van realitzar 2 creacions comunitàries improvisades en temps real i al costat de Victor Carol, músic de didgeridoo convidat.

Activitats Tercera Etapa Els instruments de vent fusta Es van presentar els instruments de vent fusta (flauta, oboè, clarinet, fagot), les seves característiques i timbres. Es va realitzar pràctica i escolta auditiva dels mateixos a través d'exemples d'àudio. Se'ls va situar en el registre i se'ls va recordar en el seu ubicació en l'orquestra simfònica. Una clarinetista va visitar Barris en Solfa durant 3 sessions . El músic, va presentar l'instrument i va realitzar diferents jocs sonors amb els alumnes que van realitzar preguntes i van manipular el so de l'instrument a través de jocs de direcció musical improvisada.

Van crear melodies en escriptura musical tradicional que van ser interpretades per la clarinetista. Finalment es va practicar la improvisació i creació fent un cercle d'orquestra compost per diferents instruments musicals i al costat del músic convidat. Els alumnes van ser girant pel cercle , canviant d'instruments i a si mateix la creació musical comunitària.

Presentació i investigació d'instruments de percussió Integrasons va rebre una donació d'instruments musicals que va oferir a Barris en Solfa per al curs 2012-13 (timbals, tom - tom, bateria, platerets, güiros, etc.).

Es va realitzar la presentació dels mateixos i es practica la investigació tímbrica. Els alumnes van ser motivats a descobrir el seu funcionament, les seves possibilitats de so i les seves maneres d'acció. Amb aquests instruments van crear petites peces musicals que van compartir amb la resta del grup.

Creació i interpretació de ritmes Activitat desenvolupada en petits grups (5 alumnes mitjana) al costat d'un educador o voluntari designat. El grup va interpretar el ritme assignat aplicant tots els continguts apresos durant el programa. Posteriorment van interpretar aquest ritme la resta dels seus companys. Finalment es va designar un instrumental per a

125

cada grup amb el qual van crear un ritme que van interpretar novament a la resta del grup.

Jornada l'Auditori de Barcelona - "Et toca a tu" i l'OBC Barris en Solfa va participar al febrer de 2012 en la primera edició del concert "Et toca a tu", projecte organitzat per l'Auditori de Barcelona (Auditori Apropa) i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió, la seva segona edició, els alumnes de Barris en Solfa van ser convidats com a espectadors al concert on van ser esmentats i aplaudits pel director titular de l'OBC i tot el públic present a l'Auditori. Previ a la jornada es va presentar i analitzar el repertori del concert amb els alumnes i es va explicar sobre les entitats participants i els seus respectius projectes i metodologies. La jornada va consistir en una reunió al Consorci, es va oferir un berenar als alumnes, se'ls trasllat fins l'Auditori on van ser rebuts. Després del concert es va traslladar a tots els alumnes fins al Consorci Badalona Sud. En posteriors sessions, es va analitzar el concert escoltat i es van recordar els instruments, les seves sonoritats i la distribució dels mateixos en l'escenari.

Concert didàctic d'instruments de percussió Les percussionistes professionals Carme Garrigó i Aitziber Olavarri visitar Barris en Solfa durant 4 sessions. Van presentar diferents instruments musicals com la marimba, el vibràfon, el triangle líquid, el gong, el bombo simfònic un block -set, etc. Es van realitzar escoltes i pràctiques sonores i es van explicar les seves tècniques d'execució. Els alumnes van realitzar preguntes i van poder executar els instruments.

Creació comunitària al costat de percussionistes, trombó i clarinet Es va conformar una orquestra conformada pels alumnes, els educadors i voluntaris, 2 percussionistes professionals, 1 trombó, 1 clarinet i el director d'orquestra.

Cada alumne va comptar amb un instrumental amb una mitjana de 4 instruments i un material didàctic acord al seu nivell i capacitat d'execució i lectura musical. Es van realitzar 2 composicions grupals costat dels músics i educadors participants.

Es van practicar 4 esquemes rítmics dissenyats especialment per a l'ocasió. Els alumnes van aplicar i practicar el sistema de direcció improvisada apresa durant el curs. Es va presentar el trombó i els alumnes van realitzar preguntes. Les creacions es van transcriure a través d' una completa manera d'escriptura que permet documentar l'estructura general del creat i es va documentar.

126

Concert Com a tancament de la tercera etapa es va realitzar un concert al Consorci Badalona Sud. Es van convidar a les famílies i amics dels nens i joves participants així com a totes les entitats de Barris en Solfa. Es va dissenyar i va conformar especialment per a l' ocasió una orquestra de percussió així com material musical i didàctic. Es van interpretar diferents peces de creació comunitària al costat de 2 percussionistes professionals, 1 trombó, 1 clarinet i el director d'orquestra. Els músics van comptar amb partitures de música composta especialment per al concert. Durant el concert es va poder observar tots els continguts socials i musicals aplicats en el projecte. Alumnes de Barris en Solfa dirigir l'orquestra durant el concert aplicant el sistema de direcció improvisada après durant el curs. Es van interpretar 2 peces de creació comunitària, 2 improvisacions de lectures rítmiques i 1 composició escrita especialment per a l'ocasió.

Lliurament de diplomes i bufet Finalitzat el curs es va convidar als alumnes i a les seves famílies al lliurament de diplomes de Barris en Solfa 2012-13. Cada alumne va rebre un diploma dissenyat i esmentat de manera personalitzada. Així mateix, es va oferir un bufet a les famílies per fomentar i potenciar les relacions entre la diversitat i la interculturalitat.

127

Programa Anem al teatre teatre educació

Província de Barcelona

128

Fitxa tècnica Entitat que gestiona /impulsa Programa organitzat per I'Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments.

El programa Anem al teatre, organitzat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments, és gestionat, a través d’una contractació pública, per diferents entitats o empreses que tenen cura de les inscripcions als diferents espectacles, la contractació de les companyies i del correcte desenvolupament de les funcions. Les entitats que han gestionat el programa a les respectives comarques durant el curs 2011/2012 són les següents: •

Teatractiu Gestió Cultural L’Alt Penedès, l’Anoia, el Garraf i Osona.

•

Fundació Privada Cultural de Granollers El Maresme.

•

Pedagogia de l’Espectacle – Fundació Torre del Palau El Bages i el Berguedà.

Localització A partir del curs 2004/05 l’Anem al Teatre arriba a totes les comarques de la província de Barcelona.

Fonts de finançament Els ingressos sorgeixen de l’import de l’entrada que paguen els alumnes i de les aportacions de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments.

El curs 2011-12, per tal d’alleugerir el cost del programa dels ajuntaments, la Diputació de Barcelona ha assumit íntegrament una part del cost dels caixets equivalent a 85.484 €.

El curs 2011/12, el preu d’entrada de l’alumnat ha estat de 5,00 € per espectacle. Als alumnes dels centres docents que necessiten transport interurbà per a desplaçar-se al teatre se’ls aplica una reducció del preu d’entrada com a compensació. El preu d’entrada dels espectacles de Teatre i Literatura ha estat de 6,70 €.

Nombre d'usuaris anuals • Municipis participants: 233 • Centres docents participants: 889 • Espectadors: 330.400

129

Pressupost anual El capítol de despeses del programa el constitueixen els imports dels caixets, el transport, la gestió, els drets d’autor, el lloguer dels teatres, els materials de promoció i difusió, l’equipament tècnic i les guies didàctiques. El cost total del programa Anem al teatre ha estat de 1.095.799,27 €.

El curs 2011-12, la Diputació de Barcelona va aportar al programa 585.699,09 €.

• 335.356,71€ s’han destinat al programa de gestió directa Anem al teatre (modalitat 1). Altres despeses genèriques derivades del programa han estat de 6.014,12 € . Total: 341.370,83 € • 244.328,27 € s’han destinat a subvencionar programacions similars mitjançant convenis amb 68 ajuntaments de la resta de la província (modalitat 2).

Web http://www.diba.cat/anemalteatre

Fitxa descriptiva Objectius Els objectius bàsics del programa són: • Donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments.

• La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística.

• Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell • educatiu.

• Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.

• Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Descripció El programa ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre, música, dansa i circ per als alumnes d'educació infantil, primària i secundaria, batxillerat i cicles formatius.

La programació artística destaca per la qualitat, la idoneïtat pedagògica de les obres i la professionalitat de les companyies.

L’oferta és d’un màxim de tres espectacles per a cada nivell educatiu.

130

D’altra banda, es limita l’aforament de les sessions per tal que l’espectacle pugui ser gaudit en condicions òptimes (màxim de 200 espectadors per educació infantil i de 350 per educació primària i secundària).

A qui dóna servei Alumnes d'educació infantil, primària i secundaria, batxillerat i cicles formatius.

Estructura col·laborativa El programa Anem al teatre ofereix dues modalitats diferents d’organització o gestió: • Modalitat 1- A les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Maresme i Osona el programa és organitzat directament per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments i gestionat per empreses especialitzades. Els ajuntaments participen al programa mitjançant un protocol d’adhesió que té una durada de 4 anys.

• Modalitat 2A la resta del territori la Diputació formalitza convenis de col·laboració amb els ajuntaments que organitzen programes amb criteris i objectius similars a l’Anem al teatre.

Tipologia accions, iniciatives o projectes: Dins del programa Anem al Teatre (modalitat 1) hi ha dos projectes amb entitat pròpia: • Teatre i Literatura És un projecte adreçat als alumnes de Batxillerat. Consisteix en l’escenificació de diverses obres literàries i el seu posterior debat, amb l’objectiu d’estimular la lectura i l’anàlisi de les obres que formen part dels currículums escolars. És una proposta oberta als departaments de Llengua Catalana i de Llengua Castellana. Ateses les característiques del producte, el nombre de places és limitat a uns 200 alumnes per sessió. És una iniciativa d’Accés Teatre que el programa Anem al Teatre ofereix als centres docents des del curs 2005-06.

Sessions de teatre debat per a secundària • Projecte que utilitza el teatre per a treballar els valors. Les sessions, a càrrec de la companyia Teatre en l’educació, inclouen l’escenificació d’uns espectacles que tracten temes que afecten el jovent, i la realització d’un debat a fons amb els espectadors, conduït per la mateixa companyia.

Quan l’espai ho permet, les sessions es representen al mateix institut de secundària. Els grups d’espectadors són reduïts, un màxim de 70 alumnes, per garantir la proximitat i la màxima participació en el debat.

131

Projecte gestionat per la Fundació Privada Cultural de Granollers que el programa Anem al Teatre ofereix, des dels seus inicis, als centres docents de la província.

Al curs 2011-12 no s’ha dut a terme aquesta activitat.

132

tot el nostre agraïment a les persones que han cregut important dedicar part del seu temps a aquesta recerca

gràcies !

133