Sensual
Sensual
I
nstint
A BARCELONA, tots els adjectius li escauen. Ens han dit que és assenyada, bruta, lluminosa, insegura, cosmopolita, solidària, moderna, ordenada, combativa, irreverent, blava, obscena, hospitalària, poètica, sinistra, caòtica… Uff! M’aturo aquí perquè l’enumeració m’esgota. Només hi afegiré que, per mi, i després de llegir i rellegir algunes de les fotografies de la Júlia, existeix també una Barcelona invisible: una ciutat que no he vist mai i que difícilment tornaré a veure fora d’aquest llibre: LA DONA ENNUVOLADA que alça els braços al cel. El detall provocador del pany d’una porta. Uns peus molls. Fragments d’una arquitectura sinuosa. Marbre estremit com la pell. Imatges del desig. Una nova visió de Barcelona, ordenada segons els passos de l’experiència amorosa. Suposo que això és l’art: la manera en què la mirada de l’artista ens presenta el món, l’ordre que li atorga. “VENIM AQUÍ FUGINT DE LA CIUTAT”, va proclamar Santiago Rusiñol a l’acte inaugural de la tercera festa modernista. En aquell moment i en aquell context, ciutat volia dir: seny excessiu, prudència excessiva, ordre i raó; la natura, en canvi (el Cau Ferrat, a Sitges), era el lloc ideal per a l’exaltació de l’instint, del desig i de la irracionalitat. Aquest llibre retrata la ciutat amb els ulls de l’instint; la narra amb el llenguatge del desig. I és per això que me’l miro com un possible cau, un petit refugi –un altre- per els que, malalts de ciutat, sovint necessitem fugir-ne.
maria jaén
I
nstinto
A BARCELONA, todos los adjetivos le vienen bien. Nos han dicho que es sensata, sucia, luminosa, insegura, cosmopolita, solidaria, moderna, ordenada, combativa, irreverente, azul, obscena, hospitalaria, poética, siniestra, caótica... Uff! Y aquí me detengo porque la enumeración me agota. Sólo añadiré que, para mí, y después de leer y releer algunas de las fotografías de Júlia, existe también una Barcelona invisible: una ciudad que nunca he visto y que difícilmente volveré a ver fuera de este libro: LA MUJER NUBLADA que eleva los brazos hacia el cielo. El detalle provocador de la cerradura de una puerta. Unos pies mojados. Fragmentos de una arquitectura sinuosa. Mármol que se estremece como la piel. Imágenes del deseo. Una nueva visión de Barcelona, ordenada según los pasos de la experiencia amorosa. Supongo que el arte es eso: el modo en que la mirada del artista nos muestra el mundo, el orden que le otorga. “VENIM AQUÍ FUGINT DE LA CIUTAT”, proclamó Santiago Rusiñol en el acto inaugural de la tercera fiesta modernista. En aquel momento y en aquel contexto, ciudad quería decir: juicio excesivo, prudencia excesiva, orden, razón. La naturaleza, en cambio (el Cau Ferrat, en Sitges), era el lugar ideal para la exaltación del instinto, del deseo y la irracionalidad. Este libro retrata la ciudad con los ojos del instinto; la narra con el lenguaje del deseo. Yo lo interpreto como una posible guarida, un pequeño refugio –uno más-- para los que, enfermos de ciudad, a menudo necesitamos huír de ella.
maria jaén
I
nstinct
ALL ADJECTIVES SUIT BARCELONA. They’ve told us it is sensible, dirty, bright, insecure, cosmopolitan, caring, modern, orderly, militant, irreverent, blue, obscene, hospitable, poetic, sinister, chaotic... Phew! And here I’m stopping because listing them all is wearing me out. I’ll just add that, for me, after reading and re-reading some of Júlia’s photos, there also exists an invisible Barcelona: a city I’ve never seen and am unlikely to see again outside this book. THE CLOUDED WOMAN who raises her arms skywards. The provocative detail of a door lock. Wet feet. Fragments of sinuous architecture. Marble that trembles like skin. Images of desire. A new vision of Barcelona, ordered according to the steps of the experience of love. I suppose art is that: the way the artist’s gaze shows us the world, the order he grants it. “VENIM AQUÍ FUGINT DE LA CIUTAT” (We come here fleeing from the city) proclaimed Santiago Rusiñol at the opening event of the third Modernista festival. At that time and in that context, city meant excessive good sense, excessive prudence, order, reason. Nature, on the other hand (El Cau Ferrat, in Sitges), was the ideal place for the exaltation of instinct, desire and irrationality. This book portrays the city with the eyes of instinct; narrates it with the language of desire. I interpret it as a possible hideout, a small shelter –one more- for those who, sick with the city, often need to flee from it.
maria jaén
TEMPS D’ESPERA Línies sinuoses sobre les quals llisquen, quasi sense adonar-se’n, els nostres dits. Màgia, racons reveladors, nus, exposats. Ulls que descobreixen una ciutat subtil, sensual, oculta.
TIEMPO DE ESPERA Líneas sinuosas sobre las que se deslizan, casi sin darse cuenta, nuestros dedos. Magia, rincones reveladores, desnudos, expuestos. Ojos que descubren una ciudad sutil, sensual, oculta. WAITING TIME Wavy lines over which, almost without realising it, our fingers slide. Magic, corners - revealing, naked, exposed. Eyes that discover a subtle, sensual, hidden city.
with the masculine. con lo masculino. amb lo masculí.
TROBADA Edificis i construccions, antigues i modernes, trabucs drets, formes abstractes. Les parelles es formen, passegen i arrauleixen. Estan sota el mantell gris, final d’hivern. Símbols de l’inevitable trobada presents per tot arreu. Primavera. Tumescència.
ENCUENTRO Edificios y construcciones, antiguas y modernas, trabucos enhiestos, formas abstractas. Las parejas se forman, pasean y acurrucan. Están bajo el manto gris, finales de Invierno. Símbolos del inevitable encuentro presentes por todos sitios. Primavera. Tumescencia. UNION ENCOUNTER Buildings and constructions, old and modern, upright blunderbusses, abstract shapes. Couples form, walk, snuggle up. They are under the grey mantle of winter’s end. Symbols of the inevitable encounter present everywhere. Spring. Tumescence.
Camino per la teva pell: avingudes, passeigs. Camines per la meva pell: bulevards, rambles. Laberints que ens esborren de les ciutats del jo.
Culminaci n
Culminaci Culminati n
FOC Després de la trobada, la conclusió necessària i lògica: la multitud dels sentits, la cursa esbojarrada, el vertigen lluminós, música, ritme, dansa i l’esclat del foc i l’aigua. La bèstia prehistòrica exhala un darrer gemec.
FUEGO Tras el encuentro, la conclusión necesaria y lógica: la muchedumbre de los sentidos, la carrera alocada, el vértigo luminoso, música, ritmo, danza y el estallido del fuego y el agua. La bestia prehistórica exhala un último gemido.
FIRE After the encounter, the necessary and logical conclusion: the crowd of senses, the crazed race, the bright giddiness, music, rhythm, dancing and the explosion of fire and water. The prehistoric beast breathes out a last howl.
E
xtasis
tasis cstasy
DESCENS Estupor, buit total, nit o dia, potser ni l’una ni l’altre, paisatges buits, quasi lunars, futuristes, descens progressiu, recuperació de la consciència, del paisatge d’una bellesa quasi abstracta, no clareja ni fosqueja ni importa. Èxtasi detumescencial.DESCENSO
Estupor, vacío total, noche o día, quizás ni uno ni otra, paisajes vacíos, casi lunares, futuristas, descenso progresivo, recuperación de la consciencia, del paisaje de una belleza casi abstracta, no amanece ni anochece ni importa. Éxtasis detumescencial. DESCENT Amazement, complete emptiness, night or day, perhaps neither one nor the other, empty, almost lunar, futuristic landscapes, gradual descent, recovery of consciousness, of the landscape of an almost abstract beauty, neither dawn nor dusk, it doesn’t matter. Detumescent ecstasy.
Edita. Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions de l’ Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director d’ Alcaldia i Comunicació Enric Casas Director d’ Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Edició i Producció: Direcció d’ Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions © de l’ edició Ajuntament de Barcelona © del text: els autors esmentats Copyright de la fotografia: l´autor esmentat ISBN D.L. Ajuntament de Barcelona Imprés en paper ecològic
Idea original i Fotografia: Júlia Hernández www.juliafotografia.com Textos: María Jaén, Pròleg Román Cano, Introducció capítols Fèlix Pons, Poemes Disseny i maquetació: sioqué? www. sioque.com