Vida rural al
Moianès viatge en el temps per l’origen del paisatge Reportatge fotogràfic Siqui Sánchez
El dolmen del Pla de Trullars és un sepulcre megalític de l’edat del bronze (posterior al neolític i anterior a l’edat del ferro). Es troba dalt d’un turó i forma part de la Ruta de la Pedra Seca que surt de Monistrol de Calders tot resseguint el GR 177.
50
51
Passejada de natura Pàg. 97
vida rural al MOIANÈS PRESENTACIÓ
El paisatge amable El creador d’Ot el bruixot ens descriu el que més li agrada del Moianès, on viu des de fa força temps. De les coses petites, en destaca els capitells del monestir de Santa Maria de l’Estany. I de les coses grans, els paisatges acollidors. I ens convida a anar-hi. Text Josep Lluís M. Picanyol Cartografia Blauset
A
quest escrit vol ser una invitació a visitar el Moianès i us diré les coses que més me n’agraden. En primer lloc, la més important: em sento estimat per la gent. Quan algú diu “ningú no és profeta a la seva terra” responc ràpidament que jo sí. Perquè, quan he tingut algun èxit, tothom se n’ha alegrat com si en participessin, sense enveges. En realitat, en participen. Del Moianès, me n’agraden coses petites i coses grans. Entre les petites hi ha els capitells del claustre del monestir de l’Estany. Com a dibuixant em meravellen les solucions genials que trobaven aquells artistes del romànic per resoldre escenes tan complexes en un espai petit, de proporcions inalterables. Llàstima que els capitells estiguin una mica alts. Em pregunto si seria possible llogar escaletes portàtils als visitants. I no ho dic fent broma. Entre les coses grans hi ha el paisatge, amable i acollidor, fàcil de recórrer a peu, però amb algunes sorpreses per a qui no el coneix: barrancs i zones selvàtiques on més 52
d’un ha patit dificultats —jo també. Per damunt del paisatge tenim unes extraordinàries postes de sol que només he contemplat aquí. Però em sap greu informar-vos que no tenen dia fix, perquè l’Artista que les produeix es pot permetre el luxe de realitzar-les només quan se sent inspirat, a diferència dels dibuixants de còmic, que hem de treballar cada dia, tant si tenim inspiració com si no. I també hi ha els records. Les coves del Toll, per exemple. Quan van començar a ser explorades, a casa teníem una pensió i jo era un nen fantasiós que sempre dibuixava. Per mi va ser una experiència emocionant tenir a casa els arqueòlegs que treballaven a les coves i visitar-les amb ells. Us convido a visitar el Moianès. Com que la qüestió gastronòmica és important per al viatger, us diré el que m’han dit alguns amics amb més món que jo: que la relació qualitatpreu és molt bona. Josep Lluís M. Picanyol. Dibuixant i guionista de còmics. Siqui Sánchez. Fotògraf. Publica en diaris internacionals i en les principals revistes de viatges.
A mig camí de tot arreu Pàg. 70 Fotografia de portada
Moianès
S U M ARI DOSSIER
Passejada per fer gana Pàg. 95
62 ı
terra de coves i megàlits Dòlmens de pedres gegants i coves de secrets mil·lenaris omplen la geografia del Moianès. Són el riquíssim llegat dels habitants prehistòrics de la comarca. Un llegat que ens parla encara avui de com vivien —i morien— els nostres avantpassats.
70 ı
A mig camí de tot arreu Senyors, monjos, clergues i pagesos van domesticar el paisatge del Moianès a l’edat mitjana amb conreus i pastures. I el paisatge, a mig camí entre Vic i Manresa, es volgué controlar des de les talaies, punts elevats on es van construir castells i esglesioles. Aquest és el patrimoni medieval d’un territori situat en una cruïlla.
Passejada de patrimoni Pàg. 96
78 ı
Pedres amb personalitat El Moianès està farcit de camins vells i savis. Van i vénen entre els pobles i els masos escampats per l’altiplà. Hi va haver un temps que per aquestes rutes se sentia, a tota hora, l’esbufec dels animals i el grinyols dels carros: anaven carregats de sacs de farina, cistells curulls de llana o grans barres de gel. Les pedres encara ens parlen d’aquella època.
Terra de coves i megàlits Pàg. 62
84 ı
L’ecologisme no deixa res per verd Com els pagesos d’abans, que no deixaven cap pam de terra sense conrear, els productes ecològics són per tot arreu. I al Moianès hi ha una densitat molt elevada d’empreses de productes amb aquesta filosofia.
92 ı
guia pràctica Dades imprescindibles per visitar el Moianès. No t’ho perdis. Casa Museu Prat de la Riba, els retaules barrocs de Santa Maria d’Oló i la pujada de Màrius Torres. Tres passejades. Per fer gana, a Collsuspina; de patrimoni per Moià i de natura per l’Estany. Us recomanem... L’hotel La Violeta, a Castellterçol, i el restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, a Moià.
CONSULTEU ELWEBDESC OBRIR.CAT
GUANYA UNa esta
da
a L’HOTEL La viole t a
de castell terçol PÀG.94
Pedres amb personalitat Pàg. 78
L’ecologisme no deixa res verd Pàg. 84
53
vidA rural al moianès dossier portada
L’ermita romànica de Santa Coloma Sasserra, al municipi de Castellcir, presideix un paratge natural esquitxat de masies. Al seu davant hi ha el roure monumental de Giol i molt a prop, engolides per la vegetació, hi ha les restes del casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera al segle xvi.
54
ELS CAMINS DE SANTA COLOMA SASSERRA I COLLSUSPINA ES CREUEN SOTA LA VIGILÀNCIA CENTENÀRIA del roure de giol 55
vida rural al moianès dossier portada
el MONUMENT AL PASTOR de castellterçol ENS RECORDA QUE NO FA TANT LES OVELLES EREN ALGUNA COSA MÉS QUE DECORACIÓ
56
Castellterçol celebra cada any a l’estiu un concurs de gossos d’atura. No és casualitat, doncs, que a l’entrada del poble hi hagi un monument al pastor, construït per voluntaris del poble. El pastor medeix si fa no fa 3 metres i l’acompanyen cinc ovelles i un gos.
57
vida rural al moianès dossier portada
LA VIDA PODIA SER MOLT DIFERENT FA CENTENARS DE MILERS D’ANYS, PERÒ NO LA MORT NI ELS ENTERRAMENTS
58
Al Museu Arqueològic de Moià s’exposen les restes trobades al jaciment de les coves del Toll, com ara l’enterrament d’aquest home robust i rabassut. L’individu, de tipus alpí, es va trobar acompanyat per un fermall metàl·lic d’origen centreuropeu.
59
vida rural al moianès dossier portada
NASCUT A LES VORES D’UN ANTIC CAMÍ RAL MOLT TRANSITAT, COLLSUSPINA ES MANTÉ INTACTE DES DELS SEGLES XVI I XVII
60
Collsuspina va néixer de la fusió de dos trossos dels termes de Tona i de Balenyà, que coincidien en un pou i una creu que es troben encara al mig del carrer principal del poble. La primera casa que s’hi va construir fou l’hostal actual de Can Xarina, aixecat per Salvi Pedrós a mitjan segle xvi.
61